Revista Actualitat 33 - ActelGrup

Visita de campanya d’un grup de la generació AgroJoves d’ActelGrup TransAlfals&La Vispesa

Cereals

Subministraments

Pàg. 3

Pàg. 10

Pàg. 14

Balanç de la collita de L’Adblue. Contribuïm a la Presenta els resultats econòmics positius del nou projecte cooperatiu cereals d’hivern conservació del medi ambient

2

Sumari 03 04 06

GENERACIÓ AGROJOVES PRODUCCIÓ AGRÀRIA LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA GESTIÓ DEL REG

08

ALFALS LA PLUJA RETALLA LA QUALITAT DE L’ALFALS

10

CEREALS BALANÇ DE LA COLLITA DELS CEREALS D’HIVERN

12 13

SUBMINISTRAMENTS ÉS EL TEMPS DE SEMBRAR

14

SUBMINISTRAMENTS EL SUBMINISTRAMENT D’ADBLUE. CONTRIBUÏM A LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

16 20 22 24

Fira Sant Miquel (Lleida), del 27 al 30 de setembre de 2018 Fira Fruit Attraction (Madrid) del 23 al 25 d’octubre de 2018

TRANSALFALS & LA VISPESA PRESENTA ELS RESULTATS ECONÒMICS POSITIUS DEL NOU PROJECTE COOPERATIU

SUBMINISTRAMENTS ELS FACTORS PRINCIPALS QUE DETERMINEN EL PREU DELS FERTILITZANTS

NOTÍCIES

Crèdits

AL TEU SERVEI AVUI PARLEM JOAN PIÑOL, LLUÍS ESCRIBÀ, RAMON FARRÉ COOPERATIVES COOPERATIVA ESPLUGUENCA

President: Josep Maria Codina

Director general: Fernando Chocarro

Edició i coordinació: Mariona Mesull

Disseny i maquetació: Joana Vieru

Tirada: 2.000 exemplars, repartits entre els socis i les cooperatives associades.

Impressió: Anfigraf / Dipòsit Legal: L-39/9 ActelGrup no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions expressades per terceres persones en aquesta publicació.

Directori

Recepció i centraleta Atenció al soci Genèrics Direcció general Administració i Finances Producció Agrària Qualitat Compres Informàtica Recursos Humans Comunicació Àrees de negoci Fitosanitaris Adobs Combustibles i recanvis Fruita: Centre Logístic Fruiter

Telèfon Fax 973 700 800 973 727 434 973 700 802

973 700 805 973 727 436 973 700 800 973 700 815 973 700 802 973 727 437 973 700 800 973 727 436 973 700 803 973 727 431 973 700 810 973 727 436 973 700 800 973 727 436 973 700 800 973 727 436

973 700 808 973 727 435 973 700 806 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 180 727 973 180 500

Telèfon Fax Cereals i farratges 973 586 475 973 586 446 Envasats 973 700 807 973 727 435 Ametlla 973 239 899 973 727 435 Assegurances Administració i direcció 973 700 831 973 727 430 Agrari 973 700 832 973 727 432 Contractació de pòlisses 973 700 830 973 727 433 Sinistres 973 700 833 973 727 433 Delegacions La Vispesa 974 430 358 974 430 211 Les Borges Blanques 973 142 150 973 140 051 Bellcaire d’Urgell 973 586 475 973 586 446 Webs & correus electrònics ActelGrup: www.actelgrup.com • actel@actel.es Transalfals & La Vispesa: www.iberalfa.com • info@iberalfa.com Agroles: www.agroles.com • agroles@agroles.com

SI VOLS ANUNCIAR-TE

A L’ACTUALITAT,

ENVIA’NS UN CORREU ELECTRÒNIC A:

actualitat@actel.es

PRÒXIM NÚMERO, HIVERN 2018

Assemblea TransAlfals L’empresa TransAlfals & La Vispesa presenta els resultats econòmics positius del nou projecte cooperatiu L’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell va acollir el passat 17 de juliol la Assemblea General Anual de la cooperativa Transalfals & La Vispesa.

La inauguració va anar a càrrec del Sr. Jaume Montfort, alcalde de Bellcaire d’Urgell,a qui l’acompanyava el president de TV & La Vispesa, Marcelí Piró i el vicepresident, Adolfo Pérez.

A l’acte van assistir els representants de les cooperatives sòcies, els treballadors i també representants de l’Administració.

El president de TV & La Vispesa, va dirigir unes paraules de reflexió i agraïment als socis i sòcies per la confiança i l’aposta ferma, cap a la continuïtat del projecte cooperatiu.

Un agraïment per la capacitat de superació dels difícils moments viscuts fa un any. El president, va fer referència al complicat moment econòmic que va

viure la cooperativa on va ser necessària la màxima implicació, a tots nivells, de les cooperatives per dissenyar un projecte de present i futur, viable i sòlid.

Un nou projecte econòmic enfocat a rendibilitzar el negoci de l’alfals sobre la base de l’eficiència operativa, la reducció dels costos, el control exhaustiu dels estocs i la realització de noves accions comercials per dinamitzar les vendes.

El director dels negocis de extensius i farratges, Pere Palau, va transmetre als socis la necessitat de treballar en equip per augmentar el volum d’alfals a les fàbriques deshidratadores i ser prescriptors dels avantatges competitius que suposa conrear aquest farratge.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Sr. Carmel Mòdol.

LA EMPRESA TRANSALFALS & LA VISPESA PRESENTA LOS RESULTADOS ECONÓMICOS POSITIVOS DEL NUEVO PROYECTO COOPERATIVO El Ayuntamiento de Bellcaire d’Urgell acogió el pasado 17 de julio la Asamblea General Anual de la cooperativa TransAlfals & La Vispesa.

La inauguración fue a cargo del Sr. Jaume Montfort, alcalde de Bellcaire d’Urgell a quien le acompañaba el presidente de TransAlfals & La Vispesa, Marcelí Piró y el vicepresidente, Adolfo Pérez.

Al acto asistieron los representantes de las cooperativas socias, los trabajadores y también representantes de la Administración.

El presidente de TransAlfals & La Vispesa dirigió unas palabras de reflexión y agradecimiento a los socios y socias por la confianza y la apuesta firme, hacia la continuidad del proyecto cooperativo.

Un agradecimiento por la capacidad de superación de los difíciles momentos vividos hace un año. El presidente, hizo referencia al complicado momento económico que

vivió la cooperativa donde fue necesaria la máxima implicación, a todos niveles, de las cooperativas, para diseñar un proyecto de presente y futuro, viable y sólido.

Un nuevo proyecto económico enfocado a rentabilizar el negocio de la alfalfa en base a la eficiencia operativa, la reducción de los costes, el control exhaustivo de los stocks y la realización de nuevas acciones comerciales para dinamizar las ventas.

El director de los negocios de extensivos y forrajes, Pere Palau, transmitió a los socios la necesidad de trabajar en equipo para aumentar el volumen de alfalfa en las fábricas deshidratadoras y ser prescriptores de las ventajas competitivas que supone cultivar este forraje.

La clausura del acto fue a cargo del director general de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias, Sr. Carmel Mòdol.

4

Generació AgroJoves

D’esquerra a dreta: Xavier Mulet (Torrelameu), Rubén Ariño (Albelda), Carlos Faro (Actel), Antoni Bisart (Almacelles), J.Ramon Sisó (Almacelles), Sebastià Torres (Albelda), Jordi Camats (Corbins), Albert Mata (Miralcamp), Manel Parial (Albesa), Diego Buetas (Altorricó), Norbert Llobera (Albesa), Lluís Vicente (Roselló), Sergi Font (Corbins), Ramon Piqué (Roselló), David Solans (Corbins), Santi Cuenca (Gimenells), Marc Abadias (Gimenells), Gaspart Torreguitart (Corbins).

El grup d’alumnes de la formació ActelGrup-Universitat de Lleida i alhora socis de diferents cooperatives, van visitar el Centre Logístic Fruiter amb l’objectiu de veure l’evolució de la campanya de fruita a Térmens.

La visita guiada va anar a càrrec del director de l’Àrea de Producció Agrària, Carlos Faro i de la responsable de comunicació del grup, Mariona Mesull, que alhora són també els coordinadors del pla de formació de la generació d’AgroJoves d’ActelGrup.

El grup de joves van visitar totes les àrees dels diferents processos de tractament de la fruita, des de la seva recepció, l’escandall, el triatge, la confecció i l’expedició. Per alguns d’ells era la primera vegada que visitaven el centre i per aquest motiu, la visita guiada va tenir una durada de gairebé 3 hores.

El pla de formació per a la generació d’AgroJoves d’ActelGrup Aquest pla de formació inclou les formacions amb la Universitat de Lleida, que es realitzen en el conveni marc que van signar el president d’ActelGrup, Josep Maria Codina i el rector de la Universitat de Lleida el passat mes de febrer.

A més a més d’oferir formacions reglades, el pla també inclou visites a fires, empreses i entitats relacionades amb el nostre sector. En concret, el proper 24 i 25 d’octubre, aquest grup de joves visitarà la Fira Fruit Attraction de Madrid per assistir a jornades tècniques i poder veure les novetats i tendències de la fira referència del sector fructícola en l’àmbit nacional i internacional, juntament amb la de Berlín.

GENERACIÓN AGROJÓVENES El grupo de alumnos de la formación ActelGrup-Universidad de Lleida visitaron el Centro Logístico de Fruta con el objetivo de ver la evolución de la campaña de fruta en Térmens.

La visita guiada fue realizada por el director del Área de Producción Agraria, Carlos Faro y de la responsable de comunicación del grupo, Mariona Mesull, que a la vez son también los coordinadores del plan de formación de la generación de AgroJóvenes de ActelGrup .

El grupo visitó todas las áreas de los diferentes procesos de tratamiento de la fruta; la recepción, el escandallo, la selección, la confección y la expedición.

Para algunos de ellos era la primera vez que visitaban el centro, y por este motivo, la visita guiada tuvo una duración de casi 3 horas.

El plan de formación para la generación AgroJóvenes de ActelGrup Este plan incluye las formaciones con la Universidad de Lleida que se realizan en el convenio marco que firmaron el presidente de ActelGrup, Josep Maria Codina y el Rector de la Universidad de Lleida el pasado mes de febrero.

Además de ofrecer formaciones regladas, el plan de formación también incluye visitas a ferias, empresas y entidades relacionadas con nuestro sector. En concreto, el próximo 24 y 25 de octubre, este grupo de jóvenes, visitará la Feria Fruit Attraction de Madrid para asistir a jornadas técnicas y poder ver las novedades y tendencias de la feria referencia del sector frutícola en el ámbito nacional e internacional, junto con la de Berlín.

Vista general del Centre Logístic

Àrea de confecció

Àrea de confecció

Àrea d’escandalls

Àrea d’escandalls

6

Producció Agrària

Carles Faro director producció agrària

La importància d’una bona gestió del reg Estem a finals de la campanya de fruita i farratges.

Ja ha passat la temporada de reg, i veiem que pot ser un bon moment per fer una valoració d’aquest aspecte de la producció, tan important a la nostra zona.

Les nostres pluviometries “normals” no ens deixarien fer molts dels cultius que ara fem, com ara fruita dolça, panís, alfals i d’altres. Necessiten aigua mitjançant el reg.

En canvi, “els cultius de secà”, com els cereals d’hivern o ametlla, podrien substituir sense aplicar el reg, tot i que el seu rendiment millora notablement amb l’aplicació d’aquest.

Actualment treballem amb el reg per inundació i el reg localitzat o per aspersió.

Regant de manera tradicional, “per inundació”, el període dependrà dels torns de reg. En aquest cas, el que hem de fer, és que la parcel·la es regui el millor possible, que el reg sigui eficient, però pel que fa a la freqüència no la podrem controlar.

Haurem d’esperar el nostre torn. Això canvia amb els regs localitzats o per aspersió, en que podem escollir exactament la quantitat d’aigua a aplicar cada dia.

L’origen de la nostra aigua Els nostres canals de reg són el d’Aragó i Catalunya, Pinyana i el canal d’ Urgell. Aquests depenen de la pluja i neu dels Pirineus i de les reserves hídriques dels pantans de cada conca. Pel nostre propi benefici en particular i per l’agricultura sostenible en general, cal fer un bon ús de l’aigua i gestionar el malbaratament d’aquest bé, per evitar, el màxim d’anys possible, tenir problemes de falta d’aigua.

El nostre model de recomanació del reg Per fer les recomanacions genèriques de reg, apliquem uns models que estimen l’aigua a aplicar a la finca, bàsicament a partir de dos grups de paràmetres: -Climatològics (ETo), evapotranspiració de referència, que és una dada que ens dona un consum “Standard” d’aigua per a un dia i un lloc concret.

-Coeficients de correcció, que ens ajusten la Eto segons el estat fenològic de l’arbre i el tipus de plantació, principalment.

Amb la combinació d’aquests paràmetres anteriors, obtenim el que es diu la Etc, que és la evapotranspiració del cultiu. Aquesta xifra serà el consum estimat que tindrà la planta. Si aquí hi

integrem la uniformitat de reg i el cabal del sistema de reg, ja tenim el temps a regar de cada dia.

Aquest sistema, amb uns coeficients ben adaptats, ens dona una orientació força bona del que hem de regar.

No obstant, també s’ha de tenir en compte l’estat del sòl. El model descrit anteriorment no té en compte, d’entrada, el tipus de sòl. Aquí entra el coneixement que cada un té de les seves parcel·les (és pedregosa, argilenca, l’aigua cola bé, s’entolla,...), i l’estat de la planta.

Per tenir una visió objectiva de l’estat del sòl, hi ha uns aparells específics; les sondes d’humitat del sòl. Aquestes sondes, col·locades a diferents profunditats, ens poden ratificar o no si seguim una bona estratègia de reg, si tenim el terra massa sec, massa humit, si l’aigua ens percola massa o la tenim massa superficial. Totes aquestes dades obtingudes ens ajudaran a millorar o modificar l’estratègia de reg.

Durant aquest període de tardor-hivern, és un dels aspectes que des de l’Àrea de Producció Agrària, volem valorar per començar a preparar la propera campanya. Per qualsevol dubte o aclariment, estem a la vostra disposició.

LA IMPORTANCIA DE UNA BUENA GESTIÓN DEL RIEGO Estamos a finales de la campaña de fruta y forrajes. Ya ha pasado la temporada de riego y vemos que puede ser un buen momento para hacer una valoración de este aspecto de la producción tan importante en nuestra zona.

Nuestras pluviometrías “normales”, no nos permitirían llevar a cabo muchos de los cultivos que ahora hacemos, como fruta dulce, maíz, alfalfa, porque necesitan agua mediante el riego.

En cambio, “los cultivos de secano”, como los cereales de invierno o almendra, podrían subsistir sin aplicar el riego, aunque su rendimiento mejora notablemente con la aplicación de este.

Actualmente trabajamos con el riego por inundación y el riego localizado o por aspersión.

Regando de manera tradicional, “por inundación”, el período dependerá de los turnos de riego.

En este caso, lo que tenemos que hacer, es que la parcela se riegue lo mejor posible, que el riego sea eficiente, pero en cuanto a la frecuencia, no la podremos controlar.

Tendremos que esperar nuestro turno.

Este aspecto cambia con los riegos localizados o por aspersión, en que podemos escoger exactamente la cantidad de agua a aplicar diariamente.

El origen de nuestra agua Nuestros canales de riego son el de Aragón y Cataluña, Pinyana y el canal de Urgell.

Estos dependen de la lluvia y nieve de los Pirineos y de las reservas hídricas de los pantanos de cada cuenca. Por nuestro propio beneficio en particular y para la agricultura sostenible en general, hay que hacer un buen uso del agua y no desperdiciar este bien, para evitar, el máximo de años posible, tener problemas de falta de agua.

Nuestro modelo de recomendación del riego Para hacer las recomendaciones genéricas de riego, aplicamos unos modelos que calculan, estiman, el agua a aplicar en la finca, básicamente a partir de dos grupos de parámetros: -Climatológicos ETo, (evapotranspiración de referencia). Es un dato que nos da un consumo “Standard” de agua para un día y un lugar concreto.

-Coeficientes de corrección, que nos ajustan la ETo según el estado fenológico del árbol y el tipo de plantación, principalmente.

Con la combinación de estos parámetros anteriores, obtenemos lo que se dice la ETc, que es la evapotranspiración del cultivo. Esta cifra, será el consumo estimado que tendrá la planta. Si aquí integramos la uniformidad de riego y el caudal del sistema de riego, ya tenemos el tiempo a regar de cada día.

Este sistema, con unos coeficientes bien adaptados, nos da una orientación bastante buena del cuanto y cuando tenemos que regar.

Sin embargo, también se debe tener en cuenta el estado del suelo. El modelo descrito anteriormente no tiene en cuenta, de entrada, el tipo de suelo. Aquí entra el conocimiento que cada uno tiene de sus parcelas (es pedregosa, arcillosa, el agua profundiza bien, se encharca, …), y el estado de la planta.

Para tener una visión objetiva del estado del suelo, hay unos aparatos específicos; las sondas de humedad del suelo. Estas sondas, colocadas en diferentes profundidades, nos pueden verificar o no, si seguimos una buena estrategia de riego, si tenemos el suelo demasiado seco, demasiado húmedo, si el agua se profundiza demasiado o la tenemos demasiado superficial. Todos estos datos obtenidos nos ayudarán a mejorar o modificar nuestra estrategia de riego.

Durante este período de otoño-invierno, queremos valorar este aspecto desde el Área de Producción Agraria para comenzar a preparar la próxima campaña. Para cualquier duda o aclaración, estamos a vuestra disposición.

ADN Agro FOOD

SOM DIFERENTS: SOM BANCA COOPERATIVA.

CADA ANY ORGANITZEM MÉS DE 100 ESDEVENIMENTS PER A LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT AL SECTOR AGROALIMENTARI. PER COMPARTIR, PER CRÉIXER, JUNTS.

8

Alfals La pluja retalla la qualitat de l’alfals Pere Palau director de negoci de cereals i farratges

Actualment, estem a les acaballes del quart tall d’alfals a la zona de Bellcaire i a inicis del cinquè a la zona de Binèfar, de manera que ja han entrat a les fàbriques el 80-85 % dels kg. del farratge.

De la present campanya, cal destacar-ne la disminució de la qualitat de les entrades els primers mesos degut a l’elevada pluviometria que vam tenir.

Per contra, s’ha observat un augment dels rendiments, especialment en el segon i tercer tall.

També cal esmentar que enguany s’ha observat una augment dels kg entrats d’altres farratges diferents a l’alfals, com són el raigràs, la veça i la civada. Les entrades d’aquests cultius van coincidir en el temps amb les entrades del primer tall d’alfals, fet que va provocar que alguns dies el volum d’entrades sobrepassés la capacitat productiva de les plantes.

Per aquest motiu, és especialment important, la bona planificació, la regulació i la comunicació entre tots, per evitar que el volum sobrepassi la capacitat de les plantes.

Pel que fa al tipus de producció a les plantes, aquesta és la segona campanya que a Bellcaire es destina únicament la producció de paques

(majoritàriament de corda) i tot el granulat es fabrica a la planta de la Vispesa.

Per tal que aquest model de producció sigui eficient, ha calgut optimitzar també el model logístic de les diferents esplanades, de manera que les entrades de menys qualitat (no aptes per a fer paques) ja s’han desviat directament a la planta de la Vispesa, evitant així, el reprocés de les paques de poca qualitat que es fabricarien a Bellcaire.

Les accions comercials Els mercats estan acceptant uns millors preus del producte final, i per aquest motiu, tenim una millor expectativa econòmica en la rendibilitat del cultiu del farratge. Tot l’equip comercial està realitzant accions comercials que acompanyen els bons preus i que pugui comportar un bon resultat per al soci.

Millores en el procés productiu de les plantes deshidratadores En el procés productiu d’empacat s’està incidint molt en disminuir la producció no conforme a la planta (paques humides, corda/fleix trencat, etc...), aconseguint una reducció del 2 % de les no conformitats en el format de paques respecte l’any passat. També es treballa per augmentar l’aprofitament del farratge, és a dir, regular que el volum de les entrades de qualitat siguin molt similars al volum del producte final de la mateixa qualitat. En aquest sentit, també s’està aconseguint una millora, però cal remarcar que hi ha certes variables que fan impossible que aquest aprofitament sigui del 100 %, com per exemple, la humitat d’entrada del farratge.

IberAlfa va participar a la fira de Chengdu (Xina)

LA LLUVIA RECORTA LA CALIDAD DE LA ALFALFA Actualmente, estamos finalizando el cuarto corte de alfalfa en la zona de Bellcaire y a inicios del quinto en la zona de Binéfar, por lo que ya han entrado en las fábricas el 80-85% de los kg de forraje.

De la presente campaña, cabe destacar la disminución de la calidad de las entradas en los primeros meses debido a la elevada pluviometría que tuvimos.

Por el contrario, se ha observado un aumento de los rendimientos, especialmente en el segundo y tercer corte.

También cabe mencionar que este año se ha observado un aumento de los kg. entrados de otros forrajes diferentes a la alfalfa como son: el raigrás, la veza y la avena.

Las entradas de estos cultivos coincidieron en el tiempo con las entradas del primer corte de alfalfa, lo que provocó que algunos días, el volumen de entradas, sobrepasara la capacidad productiva de las plantas. Por este motivo, es especialmente importante, la buena planificación, la regulación y la comunicación entre todos, para evitar que el volumen sobrepase la capacidad de las plantas.

En cuanto al tipo de producción en las plantas, esta es la segunda campaña que en Bellcaire se destina únicamente la producción de pacas (mayoritariamente de cuerda) y todo el granulado se fabrica en la planta de la Vispesa.

Para que este modelo de producción sea eficiente, ha sido necesario optimizar también el modelo logístico de las diferentes explanadas, por lo que las entradas de menor calidad (no aptas para hacer pacas) ya se han desviado directamente a la

planta de la Vispesa, evitando así, el reproceso de las pacas de poca calidad que se fabricarían en Bellcaire.

Mejoras en el proceso productivo de las plantas deshidratadoras En el proceso productivo de empacado se está incidiendo mucho en disminuir la producción no conforme en la planta (pacas húmedas, cuerda / fleje roto, etc ...), consiguiendo una reducción del 2% de las no conformidades en el formato de pacas respecto al año pasado.

También se trabaja para aumentar el aprovechamiento del forraje, es decir, regular que el volumen de las entradas sea muy similar al volumen del producto final. En este sentido, también se está consiguiendo una mejora, pero hay que remarcar que hay ciertas variables que hacen imposible que este aprovechamiento sea del 100%, como por ejemplo, la humedad de entrada del forraje.

Las acciones comerciales Los mercados están aceptando unos precios mejores del producto final, y por este motivo, tenemos una mejor expectativa económica en la rentabilidad del cultivo del forraje. Todo el equipo comercial está realizando acciones comerciales que acompañen a los buenos precios y que pueda conllevar un buen resultado para el socio.

Cultiva conocimiento, cosecha futuro YaraTera™ Hydroterra™ Máxima comodidad y eficacia en fertirrigación

YaraVita™ STARPHOS Desarrolla todo el potencial de tu cultivo

YaraMila™ COMPLEX Desarrolla todo el potencial de tu cultivo

10

Cereals Balanç de la collita dels cereals d’hivern Pere Palau director de negoci de cereals i farratges

Distribució del ràpel al cereal aportat per les cooperatives pel sistema de resultes El Consell rector d’Actel, va acordar distribuir 464.757 euros a les cooperatives que van aportar cereal a resultes en l’exercici 2017-2018. Això representa un retorn del ràpel anual de 5,40 €/tn, un 18,5% més que en l’exercici 2016-2017.

La collita dels cereals d’hivern A l’estat espanyol (blat tou i dur, ordi, civada, triticale, sègol) d’aquest 2018 ha estat molt diferent del de l’anterior campanya 2017, on el rendiment per hectàrea, en general, la podem classificar en el marc de normal/bona.

La producció nacional espanyola, ha arribat prop dels 20,5 millons de tones, xifra que ha representat un increment d’un 70% respecte al 2017.

Pel que fa als augments més significatius per importància de volum, ha estat el blat qui ha doblat la producció del 2017 i l’ordi ha estat prop d’un 67%.

Per comunitats autònomes, totes elles han millorat la producció, però cal recordar que l’any passat, les comunitats més productores, varen ser les que més

van patir la caiguda de producció.

Aquesta campanya a Castella i Lleó en blat, han tingut una producció d’un 180% més que el 2017.

A Castella-La Manxa un 62%, i Catalunya un 59%.

Pel que fa a l’ordi, a Castella i Lleó hi ha hagut un d’increment d’un 214% i a Catalunya d’un 24%.

A nivell europeu, els rendiments han estat molt baixos en la majoria de països a excepció d’Espanya, tal com hem comentat anteriorment.

En quan a la qualitat, aquesta és acceptable en l’ordi en general; respecte al blat, la qualitat ha estat molt variable, amb molta producció que s’haurà de destinar al pinso a causa de les inclemències del temps.

En aquests moments pel que fa a la producció del panís, hi ha dues zones molt diferenciades; a l’Europa del Sud-oest les condicions són bones en general, i en canvi, a països com Alemanya, Polònia i França es veuen més afectats pel clima que és molt sec i calorós.

En quan a les produccions d’Europa, en blats s’espera una caiguda de prop d’un 10%.

S’estima una producció d’uns 127,7 milions de tones. En l’ordi es preveu una caiguda de tan sols un 2%, essent la producció de 57,1 milions de tones, en el panís les previsions és que hi hagi un increment d’un 3% amb un resultat de 61,3 milions de tones.

Visió General a escala Mundial Les collites són més reduïdes a Europa i Rússia en blat. Es preveu que la producció es redueixi en 42 Mt, per arribar a una producció de 2.063 milions de tones de cereals, xifra que no es veia des de la campanya 2012/13. La collita d’ordi també serà més baixa. En canvi, s’espera una recuperació de producció del panís.

Els mercats A l’inici de la campanya 2018 (juny), tots els mercats estaven marcant una tendència a la baixa dels preus dels cereals. Cal remarcar, que l’augment de la producció nacional respecte l’any 2017, va portar una certa de pressió dels preus juntament amb la pressió de l’arribada del sorgo a l’estat espanyol, per culpa del conflicte comercial entre la Xina i els EUA.

BALANCE DE LA COSECHA DE LOS CEREALES DE INVIERNO Distribución del rápel al cereal aportado por las cooperativas del sistema de resultas El Consejo Rector de Actel, acordó distribuir 464.757 euros a las cooperativas que aportaron cereal a resultas en el ejercicio 2017-2018. Esto representa un retorno del rappel anual de 5,40 € / tn, un 18,5% más que en el ejercicio 2016-2017.

En cuanto a la calidad, es aceptable en la cebada en general. Respecto al trigo, la calidad ha sido muy variable, con mucha producción que deberá destinarse al pienso debido a las inclemencias del tiempo.

La cosecha de cereal de invierno En el estado español (trigo blando y duro, cebada, avena, triticale, centeno) de este 2018 ha sido muy diferente a la anterior campaña 2017, donde el rendimiento por hectárea, en general, lo podemos clasificar en el marco de normal / bueno.

En estos momentos, en cuanto a la producción del maíz, hay dos zonas muy diferenciadas; en la Europa del Suroeste las condiciones son buenas en general, y en cambio, en países como Alemania, Polonia y Francia, se ven más afectados por el clima que es muy seco y caluroso.

La producción nacional española, ha llegado cerca de los 20,5 millones de toneladas, cifra que ha supuesto un incremento de un 70% respecto el 2017.

En cuanto a los aumentos más significativos por importancia de volumen, ha sido el trigo el que ha doblado la producción del 2017. El cultivo de la cebada ha sido cerca de un 67%.

En cuanto a las producciones en trigos, se espera una caída cerca de un 10%. Se estima una producción de unos 127,7 millones de toneladas. En la cebada se prevé una caída de tan sólo un 2%, siendo la producción de 57,1 millones de toneladas.

En el maíz, se prevé un incremento de un 3% con un resultado de 61,3 millones de toneladas.

Por comunidades autónomas, todas ellas han mejorado la producción, pero hay que recordar que el año pasado, las comunidades más productoras, fueron las que más sufrieron la caída de la producción.

Visión General a escala Mundial En trigo, las cosechas son más reducidas en Europa y Rusia. Se prevé que la producción se reduzca en 42 Mt, para llegar a 2.063 millones de toneladas de cereales, cifra que no se veía desde la campaña 2012/13. La cosecha de cebada también será más baja. En cambio, se espera una recuperación de producción del maíz.

Esta campaña, en Castilla y León, han tenido en trigo, una producción de un 180% más que en 2017, Castilla-La Mancha un 62%, y Cataluña un 59%. En cuanto a la cebada, en Castilla y León ha habido un incremento de un 214% y en Cataluña de un 24%.

A nivel europeo, los rendimientos han sido muy bajos en la mayoría de países a excepción de España, tal y como hemos comentado anteriormente.

Las mercados Al inicio de la campaña 2018 (junio), todos los mercados estaban marcando una tendencia a la baja de los precios de los cereales. Cabe destacar, que el aumento de la producción nacional respecto del año 2017, llevó una cierta presión de los precios junto con la llegada del sorgo en España por culpa del conflicto comercial entre China y EEUU.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

12

Subministraments És el temps de sembrar Davant la nova campanya de sembres de cereal d’hivern que iniciem, us volem fer arribar el nostre catàleg de llavor certificada R-2, compost per varietats que hem multiplicat i seleccionat com a més productives i millor adaptades a la nostra regió.

Maria Manresa responsable de fitosanitaris i llavors

Perquè sembrar llavor certificada?

doble control, el primer per part del productor i el segon per part dels organismes oficials en aquesta matèria.

Aquests controls possibiliten garantir la qualitat pel que fa a l’origen, la traçabilitat, la homogeneïtat, la puresa específica, la puresa varietal, la germinació, la sanitat i l’absència d’impureses o d’altres espècies.

El material vegetal utilitzat a la sembra és un dels elements de producció més importants en l’èxit del cultiu, i suposa la primera decisió que l’agricultor ha de prendre cada any, tant pel que fa a la varietat com a la qualitat de la llavor.

La llavor certificada és un producte sotmès a un

Malgrat que l’ús de llavor certificada suposa d’entrada un increment d’entre el 10% i el 15% dels costos de sembra respecte a fer-ho amb una llavor sense aquest atribut, es tracta d’una inversió rendible i justificada un cop finalitzat i recol·lectat el cultiu.

Ordi Cebada VARIETATS / VARIEDADES · Agueda R-2 · Nure R-2 · Gustav R-2 · Signora R-2 · R.A.G.T. Luzia R-2

Blat Trigo VARIETATS / VARIEDADES · Atomo R-2 · Valbona R-2 · Chambo R-2 · LG Acorazado R-2 · Sarina R-2

Una bona sembra és la base d’una bona producció.

De res servirà l’aportació del millor adob i el tractament amb els millors fitosanitaris si la llavor sembrada no ha estat de qualitat. Tanmateix, l’ús de llavor certificada dona dret a reclamació per part de l’agricultor davant possibles incidències.

Des d’ACTEL busquem oferir un conjunt de varietats altament productives i adaptades a la nostra regió, juntament amb diferents tractaments fungicides de la llavor adaptats a les necessitats dels nostres agricultors. No dubteu en consultar-nos per aconsellar-vos de les millors opcions segons la vostra zona i condicions.

Triticale VARIETATS / VARIEDADES · Valeroso R-2

Altres Otros VARIETATS / VARIEDADES · Veça farratgera · Colza · Raigràs farratger Packaging

ENVASOS / ENVASES - SAC 40 kg · BIG BAG 1.000 kg · PALETS - 1.600 kg TRACTAMENT LLAVOR / TRATAMIENTO SEMILLA - GIZMO (6%) / SYSTIVA

ES TIEMPO DE SEMBRAR Ante la nueva campaña de siembra de cereal de invierno que iniciamos, queremos hacer llegar nuestro catálogo de semilla certificada R-2, compuesto por variedades que hemos multiplicado y seleccionado como más productivas y mejor adaptadas a nuestra región. ¿Porqué sembrar semilla certificada?

El material vegetal utilizado en la siembra es uno de los elementos de producción más importantes en el éxito del cultivo, y supone la primera decisión que el agricultor debe tomar cada año: la variedad y la calidad de la semilla.

La semilla certificada es un producto sometido a un doble control; el primero por parte del productor y el segundo por parte de los organismos oficiales en esta materia.

Estos controles permiten garantizar la calidad en cuanto al origen, la trazabilidad, la homogeneidad, la pureza específica, la pureza varietal, la germinación, la sanidad y la ausencia de impurezas o de otras especies.

A pesar de que el uso de la semilla certificada supone de entrada un incremento de entre el 10% y el 15% de los costes de siembra, respecto a hacerlo con una semilla sin este atributo, se trata de una inversión rentable y justificada, una vez finalizado y recolectado el cultivo.

Una buena siembra es la base de una buena producción. De nada servirá la aportación del mejor abono y el tratamiento con los mejores fitosanitarios si la semilla sembrada no ha sido de calidad. Sin embargo, el uso de semilla certificada da derecho a una reclamación por parte del agricultor ante posibles incidencias.

Desde ACTEL buscamos ofrecer un conjunto de variedades altamente productivas y adaptadas a nuestra región, junto con diferentes tratamientos fungicidas de la semilla adaptados a las necesidades de nuestros agricultores. No dude en consultarnos para aconsejarle de las mejores opciones según su zona y condiciones.

Subministraments Els factors principals que determinen el preu dels fertilitzants

Xavier Garcia rble. coordinació de compres i logística àrea subministraments

8.500 milions de persones. Aquesta és la població mundial prevista per a l’any 2030.

La xifra, que ha anat creixent acceleradament en les darreres dècades, ens serveix per introduir el primer factor que determina la tendència en el preu dels fertilitzants. Es necessita incrementar i intensificar la producció agrícola per augmentar la producció alimentària. Paral·lelament, els fertilitzants orgànics (no minerals) encara suposen un cost massa elevat i amb una eficàcia inferior. Aquest augment de la demanda, pot afectar l’increment del preu.

En segon lloc, és determinant el cost de les matèries primeres per fabricar-los. Aquí hem de distingir entre els fertilitzants nitrogenats, aquells que utilitzen l’amoníac com a base de la seva fabricació,

i que necessiten del petroli i del gas natural pels processos de fabricació. Si aquests augmenten, també ho farà el cost de fabricació. Pel que fa als fertilitzants fosfatats i potàssics, depenen de matèries primeres limitades, ja que estan basats en roca fosfòrica i clorurs, sulfats i nitrats de potassi.

Per últim, podem parlar d’un factor purament especulatiu. L’aposta pels commodities d’inversions de capitals no lligades directament al sector dels fertilitzants fan que els seus objectius estiguin basats en la diversificació del risc, les estratègies financeres i, per suposat, la recerca de rendibilitat.

Aquesta manca de producte junt amb plantes de fabricació poc tecnificades, també té repercussió en el preu final.

La suma d’aquests factors i el pes en cada moment de cadascun d’ells, converteixen el sector dels fertilitzants en molt volàtil en quan a preus i ens obliga a estar constantment atents a les seves evolucions per poder oferir-los els millors productes qualitat-preu.

Un tercer factor ve donat per situacions conjunturals d’oferta i/o demanda a països de gran rellevància, com la Xina i l´Índia. Per exemple, el fet de que es qüestionin les subvencions a la utilització de determinats fertilitzants o que els governs d’aquests països apostin per polítiques d’eficiència, també és clau en l’afectació dels preus.

LOS FACTORES PRINCIPALES QUE DETERMINAN EL PRECIO DE LOS FERTILIZANTES 8.500 millones de personas. Esta es la población mundial prevista para el año 2030.

La cifra, que ha ido creciendo aceleradamente en las últimas décadas, nos sirve para introducir el primer factor que determina la tendencia en el precio de los fertilizantes. Se necesita incrementar e intensificar la producción agrícola para aumentar la producción alimentaria. Paralelamente, los fertilizantes orgánicos (no minerales) todavía suponen un coste demasiado elevado y con una eficacia inferior. Este aumento de la demanda, puede afectar el incremento del precio.

En segundo lugar, es determinante el coste de las materias primas para fabricarlos.

Aquí tenemos que distinguir entre los fertilizantes nitrogenados, aquellos que utilizan el amoniaco como base de su fabricación y que necesitan del petróleo y del gas natural por los procesos de fabricación. Si estos aumentan, también lo hará el coste de fabricación.

Y los fertilizantes fosfatados y potásicos, que dependen de materias primas limitadas, ya que están basados en roca fosfórica y cloruros, sulfatos y nitratos de potasio.

Esta falta de producto junto con plantas de fabricación poco tecnificadas, también

tiene repercusión en el precio final.

Un tercer factor viene dado por situaciones coyunturales de oferta y / o demanda en países de gran relevancia, como China y la India. Por ejemplo, el hecho de que se cuestionen las subvenciones a la utilización de determinados fertilizantes o que los gobiernos de estos países apuesten por políticas de eficiencia, también es clave en la afectación de los precios.

Por último, podemos hablar de un factor puramente especulativo. La apuesta por los commodities de inversiones de capitales, no ligadas directamente al sector de los fertilizantes, hacen que sus objetivos estén basados en la diversificación del riesgo, las estrategias financieras y por supuesto, la búsqueda de rentabilidad.

La suma de estos factores y el peso en cada momento de cada uno de ellos, convierten el sector de los fertilizantes en muy volátil en cuanto a precios y nos obliga a estar constantemente atentos a sus evoluciones para poder ofrecerles el mejor producto calidad-precio.

14

Subministraments

Marc Cortina responsable de coordinació comercial de subministraments i assegurances

El subministrament d’Adblue.

Contribuïm a la conservació del Medi Ambient L’AdBlue és un compost utilitzat en els vehicles dièsel per reduir les emissions contaminants derivades de la combustió del motor. És necessari per a tots aquells motors equipats amb filtre de partícules. És aquest el cas, des de fa uns anys, de tractors, maquines recol·lectores i maquinaria pesada en general. Tanmateix, la majoria de vehicles dièsel d’última generació incorporen aquesta tecnologia.

desionitzada i un 32,5% de urea, no contaminant, incolor, inodor, no inflamable i no tòxic, les característiques del qual estan regulades a nivell europeu per la norma ISO 22241.

en diferents formats: envàs de 10 l, bidó de 200 l, dipòsit 100 l (Ibc) i a granel, així com instal·lacions i equipaments per a la manipulació i ús (kits assortidor i bombament).

El nom de AdBlue és una marca comercial registrada per la Associació Alemanya de la Industria de l’Automòbil. Als Estats Units, en canvi, se’l denomina DEF (Diesel Exhaust Fluid).

No dubteu en consultar-nos per assessorar-vos sigui quin sigui el vostre cas.

Bàsicament, l’AdBlue és un producte químic en estat líquid, composat en un 67,5 % per aigua

Des de el departament de Combustibles d’ActelGrup us oferim el servei de subministrament d’AdBlue

EL SUMINISTRO DE ADBLUE. CONTRIBUIMOS A LA CONSERVACIÓN DEL MEDIO AMBIENTE El AdBlue es un compuesto utilizado en los vehículos diésel para reducir las emisiones contaminantes derivadas de la combustión del motor. Es necesario para todos aquellos motores equipados con filtro de partículas. Es este el caso, desde hace unos años, de tractores, máquinas cosechadoras y maquinaria pesada en general.

Sin embargo, la mayoría de vehículos diésel de última generación incorporan esta tecnología.

Básicamente, el AdBlue es un producto químico en estado líquido, compuesto en un 67,5% para agua desionizada y un 32,5% de urea, no contaminante, incoloro, inodoro, no inflamable y no tóxico. Las características están reguladas a nivel europeo por la norma ISO 22241.

El nombre de AdBlue es, en realidad, una marca comercial registrada por la Asociación Alemana de la Industria del Automóvil. En Estados Unidos, en cambio, se le denomina DEF (Diesel Exhaust Fluid).

Desde el departamento de Combustibles de ActelGrup ofrecemos el servicio de suministro de AdBlue en diferentes formatos: envase de 10 l, bidón de 200 l, depósito 100 l (Ibc) y a granel, así como instalaciones y equipamientos para la manipulación y uso (kits surtidor y bombeo).

No dude en consultarnos para asesorarle sea cual sea su caso.

COMBUSTIBLES INSTAL·LACIONS DE GAS-OIL, BENZINES, etc.

- Estudis de viabilitat d’instal·lacions per cooperatives - Assessorament - Cotitzacions preus - Venda de producte

SUBMINISTRAMENT DE GAS-OIL A DOMICILI DELS SOCIS, COOPERATIVES I PARTICULARS RECANVIS - Lubricants i greixos (CEPSA, TOTAL, BP, WINNER, VERKOL).

- Bateries (TUDOR, SAMSON) - Material hortícola i plantacions: (Tutors, pals castanyer, pals pi tractat, protectors arbres, material hivernacles, sulfatadores Matabi, etc.)

- Pintures (DISERCA) - Butà, propà. 15 kg. 10 kg. 35 kg. (CEPSA) - Pel·lets sacs, big bag, sacs, granel (ENERBIO) - Kit depòsit gasoil per particulars - Equips bombeig gasoil i olis - Biocides i aditius pel Gas-Oil

ALTRES SERVEIS Rodes (Serveis tallers RODI) Material Ferreteria (ALBERTO SOLER) Seguretat contra incendis, extintors, etc. (SEREMEX)

Ctra. Vall d'Aran, km. 3 · 25196 Lleida Tel. 973 700 800 · actel@actel.es www.actelgrup.com

16

Notícies La consellera d’Agricultura Teresa Jordà visita el Centre Logístic Fruiter Durant la visita, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va coincidir amb alumnes que participaven en un programa organitzat per Afrucat i ActelGrup per a les escoles, amb l’objectiu de donar a conèixer tots els processos de la fruita, des del camp fins a la seva venda.

La consellera, acompanyada pel president d’ActelGrup Josep Maria Codina i del director general, Fernando Chocarro, va recórrer les diferents àrees del centre logístic. Al finalitzar la visita, es va dur a terme una reunió de treball on la consellera va desitjar una bona campanya i va reiterar la importància de l’existència d’una cooperativa com ActelGrup per al sector fruiter.

ActelGrup participa en la V cursa d’Aspros “NOSALTRES TAMBÉ PODEM” El passat diumenge 16 de setembre, ActelGrup va participar en la cursa que cada any organitza la Fundació Aspros. Aquesta cursa va tenir més de 500 inscrits que van córrer en les diferents modalitats de 5 i 10 km o la caminada, als voltants de la zona de la Copa d’Or de Lleida.

Els membres del Consell Rector Adrià Drago i Llluís Bosch van obsequiar amb fruita de la campanya a alguns participants classificats de la cursa.

La Fundació Aspros i ActelGrup treballen conjuntament per impulsar accions de sensibilització envers les discapacitats psíquiques.

CORREDORIA D’ASSEGURANCES

ASSEGURANÇA DE SALUT

des de

44€

(0-65 anys)

· CONSULTES, DIAGNÒSTICS, HOSPITALITZACIÓ, INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES... · INCLÓS PSICOLOGIA · CLÍNIQUES DE RECONEGUT PRESTIGI · REHABILITACIÓ I FISIOTERÀPIA · COBERTURA A L’ESTRANGER · COBERTURA D’ACCIDENTS LABORALS I DE TRÀNSIT · VIDEO CONSULTA

des de

62€

(a partir de 67 anys)

* tarifa mensual per persona i sense copagaments

Per a més informació podeu contactar amb Central d’Assegurances · email: central@actel.es · Tel. 973 700 830

ASSEGURANÇA DE CONREUS HERBACIS MÒDULS 1 i 2 SISTEMA DE CONREU

GRUP CONREU CEREALS D’HIVERN LLEGUMS OLEAGINOSES

SECÀ

càrtam i gira-sol

SUBSCRIPCIÓ INICI 01/09/2018

OLEAGINOSES

31/10/2018

colza, llavor de lli i camelina

REGADIU

FI 20/12/2018

20/12/2018

CEREALS D’HIVERN LLEGUMS OLEAGINOSES

01/09/2018

CEREALS PRIMAVERA ARRÒS

01/03/2018

amb fauna

15/06/2019 sense fauna

31/07/2019

COBERTURA Mals en quantitat pels riscos de pedra, incendi, no naixença i no implantació, riscos excepcionals (fauna silvestre, inundació-pluja torrencial, pluja persistent i vent huracanat) i resta d'adversitats climàtiques

ASSEGURANÇA RENDIMENTS MÒDULS 1 i 2 CONREU AMETLLER OLIVERA

SUBSCRIPCIÓ INICI

FI

01/09/2018

30/11/2018

REG. DIREC. GRAL. D’ASSEGURANCES J-1199. ASSEG. RESP. CIVIL I CAUCIÓ D’ACORD ART. 27 LLEI 26/2006 17-7

PRODUCCIÓ: Mals en quantitat pels riscos de pedra, riscos excepcionals (incendi, fauna silvestre, inundació-pluja persistent i vent huracanat) i resta d'adversitats climàtiques.

PLANTACIÓ: Mort de l'arbre i pèrdua de l'estructura de suport i productiva

18

Targeta ActelGrup QUÈ ÉS LA TARGETA ACTELGRUP?

Nom i Cognom

La targeta ActelGrup és un document personal i intransferible que dóna dret a rebre prestacions.

La targeta és totalment gratuïta i la pots sol·licitar emplenant un formulari que trobaràs a la teva cooperativa o als Serveis Centrals d’ActelGrup.

ACTELGRUP I ABACUS Descompte d’un 10% en tots els productes.

ACTELGRUP I GOTTA PERFUMERIES

25% de DESCOMPTE en totes les perfumeries GOTTA Com? Doncs pots recollir 2 vals als Serveis CentralsLleida presentant la teva targeta a la recepció

ACTELGRUP I FAUSTOFERRER La joieria Fausto farà un 10% de descompte a tots els titulars de la targeta ActelGrup

ACTELGRUP I POCOSTALES Descompte del 10% en el rentat de cotxe

ACTELGRUP I INLINGUA Centre d’estudis d’idiomes. Descompte d’un 10% en la quota (no acumulable a altres descomptes) www.inlingua.es

ACTELGRUP I MULTIAUTO Badimòbil ofereix als seus tallers els següents descomptes: 10% en mà d’obra,15% en material en els manteniments, 15% en pneumàtics de totes les marques

ACTELGRUP I SOLUCIONS NG 25% de descompte en mà d’obra i especial en recanvis Servei de recollida i lliurament a domicili Pol. ind. Camí dels Frares, Fase iii, parc. 68. Lleida Tel. 973 25 79 40

ACTELGRUP I TRÈVOL Beneficis econòmics: - 50% de descompte en la matrícula - S’aplicarà un 20% de descompte en la mensualitat

ACTELGRUP I HOTELIUS CLUB I EUROSTARS Hotels Hotelius Club Descompte mínim del 10% per a socis i treballadors d’ActelGrup en els més de 60.000 hotels Hotelius Club a través de la URL http://club.hotelius.com/actel Hotels Eurostars Descompte del 10% en forma de pagament a escollir en qualsevol dels 90 hotels Eurostars de tot el món, introduint el codi COLECTIVOSRL a la seva web www.eurostarshotels.com

ACTELGRUP I NATURAL OPTICS 20% de descompte en òptica a tots els centres Natural Optics/Natural Audio: - ulleres graduades, ulleres de sol, ulleres de sol graduades Avantatges especials en òptica*: revisió visual completa gratuïta Avantatges especials en àudio*: 15% de descompte en audiòfons, Pla Renove: 300 € pel teu audiòfon vell *Excepte promocions

ACTELGRUP I PEDROL MAIRAL Serveis gratuïts: 1a visita i pressupost. Estudi implantològic. Estudi d’ortodòncia. (no inclou radiografies). Sutura i extracció de ponts. Rx periapical.

10% de descompte en: ortodòncia, implants, odontologia general, obturació, extracció, endodòncia, reconstrucció, estètica dental, periodòncia, emblaquinment, fluoració.

Promoció ActelGrup: higiene dental + revisió + fluor+ raspall de viatge: 20 euros

fórmulas avanzadas para los cultivos de regadío

Sulf Active

Complex +

Polisulfato

Tecnología e3

abono complejo NPK (Ca-Mg-S) 7•14•14 (6-2-25)

6 nutrientes fundamentales totalmente solubles

e3: energía, estimulación y eficiencia en un solo producto +

+

mayor solubilidad

abono complejo NPK (S) 10•10•18 (17)

mayor pureza

mejor asimilación

mayor calidad

Más información acerca del SulfActive con polisulfato

Pº de la Castellana, 259 D. Planta 48. 28046 Madrid.

Telf.: (34) 91 586 62 00 • E-mail: fertiberia@fertiberia.es www.fertiberia.com

mejor nutrición

+ mayor fertilidad

mayor disponibilidad

Más información acerca del Complex Plus con tecnología e3

Ctra. Vall d'Aran, km. 3 - 25196 Lleida Tel.: 973 700 801 • E-mail: actel@actel.es www.actel.es

mayor eficiencia

20

Al teu servei Miquel Cabus

responsable de subvencions i sistemes d’informació

Lloc de treball: Responsable de subvencions i sistemes d’informació.

Trajectòria: La meva trajectòria, a Grup Actel en aquell moment, va començar al 1999 com a administratiu.

Al cap d’un any vaig ser el cap de comptabilitat, responsabilitat que vaig dur a terme durant 8 anys. Va ser el 2008 quan la direcció general d’aquell moment, em va proposar ser el director financer del grup, lloc de treball que he ocupat fins al març d’aquest any. Actualment estic al capdavant de la gestió de totes les subvencions del grup i també sóc el responsable de l’equip d’informàtica i sistemes d’informació.

Aficions: Tinc dos grans aficions; l’esport i viatjar amb la meva família. Pel que fa a la primera, m’agrada córrer i participar en algunes curses. Sempre he sigut esportista, abans futbolista i ara “runner”.

L’altra gran afició és viatjar amb la meva dona i la meva filla i descobrir paisatges i gaudir de la gastronomia d’altres comunitats autònomes.

22

Avui parlem amb...

Joan Piñol , Lluís Escribà , Ramon Farré

Perquè sou pagesos?

Ramón: per tradició familiar. El meu pare és pagès i quan es va voler jubilar em va dir si volia continuar i li vaig dir que sí. Tenia 29 anys quan vaig dedicarme completament a la terra. Mentre hi havia el meu pare ho combinava fent de paleta i de pintor. Ara el meu fill també és pagès. Entre els dos remenem 100 hectàrees de diferents produccions.

Joan: jo sóc pagès per tradició familiar. Vaig treballar a la cooperativa i la terra. Després vaig fer una granja amb la idea que fos un complement

per a la terra. Ara és a l’inrevés. La terra és un complement per a la granja. És trist però és així.

Lluís: jo vaig marxar a Barcelona a treballar fins a la meva jubilació. Portava la terra els caps de setmana i festius. Ara he tornat i em dedico a la terra completament que sempre m’havia agradat.

M’agrada sentir a dir que dos de vosaltres teniu els vostres fills que han decidit ser pagesos i que ja treballen al vostre costat...

Ramón: Doncs sí. Estem molt contents. Des de

¿Por qué eres agricultor?

y que ya trabajan a vuestro lado ...

Ramón: por tradición familiar. Mi padre es agricultor y cuando se quiso jubilar, me dijo si quería continuar y le dije que sí. Tenía 29 años cuando me dediqué por completo a la tierra.

Mientras estaba mi padre, lo combinaba haciendo de albañil y de pintor. Ahora mi hijo también es agricultor.

Entre los dos gestionamos 100 hectáreas de diferentes producciones.

Joan: yo soy agricultor por tradición familiar. Trabajé en la cooperativa y en la tierra. Después hice una granja con la idea de que fuera un complemento para la tierra. Ahora es al revés. La tierra es un complemento para la granja. Es triste, pero es así.

Lluís: yo me fui a Barcelona a trabajar hasta mi jubilación. Trabajaba la tierra los fines de semana y festivos.

Ahora he vuelto y me dedico a la tierra completamente que siempre me había gustado.

Ramón: Pues sí. Estamos muy contentos. Desde pequeño ya vimos que le gustaba mucho el tractor y la tierra. Cuando tuvo la edad, fue a la escuela agraria.

Estoy convencido de que le irá bien. Mi padre se ganó la vida con la agricultura, yo también me la estoy ganando, ¿Por qué no se la puede ganar él?

Joan: Mi hijo también es agricultor. Y también fue a la escuela agraria. Le gusta mucho y trabajamos de maravilla juntos.

Me gusta oír decir que dos de vosotros tenéis vuestros hijos que han decidido ser agricultores

Hay algún caso más de relevo generacional o incorporaciones a su cooperativa?

Lluís: Sí. Más que relevo, incorporaciones. Pasó en 2007 con la crisis económica.

Ramón: Aquí, en el pueblo, hay una fábrica textil.

Cuando hubo la crisis, muchos de los trabajadores se incorporaron al campo porque sus padres agricultores, estaban a punto de jubilarse y decidieron ponerse al frente de las explotaciones. Con 40 y pico de años vol-

Cooperativa Espluga Calba

petit ja veiem que li agradava molt el tractor i la terra. Quan va tenir l’edat va anar a l’escola agrària per a formar-se. Estic convençut que li anirà bé. El meu pare es va guanyar la vida amb la pagesia, jo també me l’estic guanyant, perquè no se l’ha de guanyar ell?

Joan: El meu fill també és pagès. I també va anar a l’escola agrària. Li agrada molt i treballem la mar de bé junts.

Hi ha algun cas més de relleu generacional o incorporacions a la vostra cooperativa? vieron a la tierra.

Joan: Gracias a la fábrica textil, en los años 60, no se fue la gente del pueblo. Ahora sigue abierta con 50 personas trabajando. Se han tenido que reinventar. ¿Así pues, la crisis económica impulsó la agricultura en la Espluga Calba?

Ramón: Sí, por supuesto... Antes de la crisis económica había mucha tierra por cultivar. Ahora la tierra va buscada y se está cultivando a tope. Además, cada vez se necesita más tierra para vivir.

Lluís: ahora se necesitan más ingresos. Si mi madre viera como vivimos ahora, no lo podría asumir. Todo ha cambiado mucho …

Ramón: Ahora queremos ser todos iguales. En casa hay tres coches, tenemos internet y todas las comodidades. ¿Creéis que ser agricultor tiene mejor reputación ahora que antes?

Lluís: Sí. Ha cambiado debido a que la estructura

Entrevistamos a...

Lluís: Sí. Més que relleu, incorporacions. Va passar al 2007 amb la crisi econòmica.

Ramón: aquí al poble hi ha una fàbrica tèxtil. Quan hi va haver la crisi, molts dels treballadors es van incorporar al camp perquè els seus pares pagesos, s’estaven a punt de jubilar i van decidir posar-se al capdavant. Amb 40 i pico d’anys van tornar a la terra.

Joan: Gràcies a la fàbrica tèxtil als anys 60 no va marxar la gent del poble. Ara continua oberta amb 50 persones treballant. S’han hagut de reinventar.

que es pugui, i que totes aquestes accions puguin beneficiar al soci. Actualment hi ha un control de les despeses a les cooperatives tant de primer grau com a Actel que abans no hi era.

Ramón: i a més a més sempre s’ha de treballar per tenir aquell valor afegit pel fet d’estar a la cooperativa que no tenen els altres, sempre tenir aquell cèntim pel damunt que els altres, mai per sota. Que compensi ser de la cooperativa.

Així doncs, la crisi econòmica va impulsar la pagesia a l’Espluga Calba?

Lluís: En el nostre cas, la gestió de la DUN, la gestió comercial del gra i la venda de subministraments.

Ramón: si i tant. Abans de la crisi econòmica hi havia molta terra erma. Ara la terra va buscada i s’està conreant “a tope”. A més a més cada vegada es necessita més terra per viure.

Lluís: ara es necessiten més ingressos. Si la meva mare vegues com vivim ara no ho podria assumir.

Tot ha canviat molt...

Ramón: Ara volem ser tots iguals. A casa hi ha tres cotxes, internet i totes les comoditats.

Pel que fa als subministraments, com valoreu el nou model comercial que es va presentar el passat mes de maig?

I les cooperatives?

Com veieu el vostre present?

Lluís: les cooperatives estem més enfocats que mai en els resultats. Com a Actel, que ha canviat molt i es gestiona com una empresa privada. S’han de controlar les despeses i augmentar els ingressos el

Quin és el servei que més valoreu d’ActelGrup?

aquell valor afegit d’abans?

Lluís: no és el mateix d’abans. Estem en el món de l’especulació.

Ramón: la gent ens hem tornat comparatius, més que cooperatius...Sempre ens estem comparant amb els privats i sempre esperem guanyar una mica més que ells..

Joan: mirem més que mai el preu, sempre, però els serveis que ens dóna la cooperativa és molt important per a nosaltres. Almenys avui en dia, de cara el futur no ho veig tan clar...

Com veieu el futur de la vostra cooperativa?

Creieu que les cooperatives continuen tenint

Ramon: jo veig que la nostra cooperativa tancarà en 10 anys. Mentre hi hagin jubilats i els números vagin sortint aguantarem. Em sap molt greu dirho però jo ho veig així. Ens haurem d’ajuntar amb altres cooperatives i portar el producte fora del poble.

Joan: el problema és que ara només tenim una secció que suporta la nostra cooperativa, la de l’oli, i això dificulta el manteniment de la nostra estructura. Sí que hi ha altres seccions, però no donen com per aportar recursos.

Lluís: abans fèiem vi, molta verema...ara verema poca i tenim una estructura molt gran. El que és esperançador és que hi ha molta demanda per la terra. S’haurà de dissenyar un nou model per a les cooperatives que ja no tenim la mateixa dimensió i activitat per la qual es van fundar.

Lluís: crec que si s’acaba d’assentar bé anirà molt bé. S’ha d’acabar de donar confiança.

Perquè els privats ens venen a veure i intenten rebatre els preus d’Actel, i llavors ja és un tema de confiança, de creure en el projecte d’Actel i apostar per la cooperativa de segon grau.

Ramón: el que passa que el soci bé a comprar el producte a la cooperativa de primer grau i no se sap si l’ha comprat a Actel o no. És decisió del gerent, encarregat, administració... i també dels consells rectors, de vegades...

familiar también es diferente. Antes se tenían más hijos. Uno para la iglesia, el otro para militar y el hijo mayor, el heredero, en el campo.

Ramón: Ahora se queda en el campo el hijo al que le gusta la agricultura, que le gusta la tierra.

Joan: en nuestra generación, ya pasaba que sólo se quedaba quien le gustaba. Podías ser albañil o pintor, lo que quisieras. En los años 80 y 90 no faltaba el trabajo.

cooperativa que no tienen los otros, siempre tener ese céntimo por encima que los demás, nunca por debajo.

Que compense ser de la cooperativa.

si la ha comprado a Actel o no. Es decisión del gerente, encargado, administración y también de los consejos rectores, a veces ...

¿Cuál es el servicio que más valoráis de ActelGrup?

¿Cómo ve el futuro de su cooperativa?

¿Y las cooperativas? ¿ Cómo veis vuestro presente?

En cuanto a los suministros, ¿cómo valora el nuevo modelo comercial que se presentó el pasado mes de mayo?

Lluís: las cooperativas estamos más enfocadas en los resultados. Como Actel, que ha cambiado mucho y se gestiona como una empresa privada. Se deben controlar los gastos y aumentar los ingresos, y que todas estas acciones puedan beneficiar al socio. Actualmente, hay un control de los gastos en las cooperativas tanto de primer grado como en Actel que antes no estaba.

Ramón: y además, siempre hay que trabajar para tener ese valor añadido por el hecho de estar en la

Lluís: En nuestro caso, la gestión de la DUN, la gestión comercial del grano y la venta de suministros.

Lluís: Este modelo se basa en la confianza. Creo que si se acaba de asentar, irá muy bien.

Los privados nos vienen a ver e intentan rebatir los precios de Actel, y entonces, ya es un tema de confianza, de creer en el proyecto de Actel y apostar por la cooperativa de segundo grado.

Ramón: lo que pasa es que el socio viene a comprar el producto a la cooperativa de primer grado y no sabe

Ramón: yo pienso que nuestra cooperativa cerrará en 10 años. Mientras hayan jubilados y los números vayan saliendo aguantaremos. Me sabe muy mal decirlo, pero yo lo veo así. Nos tendremos que juntar con otras cooperativas y llevar el producto fuera del pueblo.

Joan: el problema es que ahora sólo tenemos una sección que soporta toda la cooperativa, la del aceite, lo que dificulta el mantenimiento de nuestra estructura. Sí que hay otras secciones, pero no dan como para aportar recursos.

Lluís: antes hacíamos vino, mucha vendimia. Ahora vendimia poca y tenemos una estructura muy grande. Lo esperanzador es que hay mucha demanda por la tierra. Se deberá diseñar un nuevo modelo para las cooperativas que ya no tenemos la misma dimensión y actividad por la que se fundaron.

Cooperatives Cooperativa Espluguenca

Història

La cooperativa es va fundar l’any 1957. Durant uns quants anys, la verema i les olives es portaven a l’antic molí del Sindicat Vell. En l’Assemblea General celebrada el 27 d’abril del 1958, es va procedir a la compra d’uns terrenys propietat d’en Joan Duch, de cal Sastre. El 1960 tingué lloc amb l’assistència de molta gent del poble, la col·locació de la primera pedra dels edificis que actualment componen l’estructura de la cooperativa: la secció de vi i la secció de l’oli. El dia 7 de gener del 1962, es va aprovar la construcció d’un molí nou

L’Agrobotiga de la cooperativa

Museu de l’oli de la cooperativa

d’oli. Fins a la campanya 66-67, no fou possible portar la collita d’olives al molí nou. Més tard, l’any 1980, es va constituir la secció de crèdit integrada a l’entitat Caixa Rural Provincial. El 1982 es va construir els magatzems d’adobs i fitosanitaris. L’any 2016 es va aprovar l’ampliació de l’Agrobotiga i la restauració del primer molí de l’oli. Actualment, la cooperativa organitza, juntament amb la cooperativa tèxtil John Fil, la fira de l’oli i el tèxtil a l’esplanada de la cooperativa.

Junta Fundadora: president: Josep Mª Anglès secretari: Josep Mª Dalmau vocal: Joan Teixidó vocal: Jeroni Castañe vocal: Bonifaci Solà vocal: Josep Roca Junta actual president: Lluís Escribà vicepresident: Joan Torres secretari: Ramón Farré interventor de comptes: Joan Piñol interventor de comptes: Josep Miró vocal: Francesc Reberdosa vocal: Ramón Arbos vocal: Joan Sole Premsa de l’oli original