Revista Actualitat 29 - ActelGrup

Campanya Rècord al Centre Logístic Fruiter Pàg. 4

Avui Opina

José Ignacio Domingo Pàg. 3

Assegurances

Cereals

Pàg. 8

Pàg. 12

La millor modalitat per a protegir els conreus herbacis

Distribució del benefici del negoci del pinso per a les cooperatives

2

Sumari

Agenda

03

AVUI OPINA JOSÉ IGNACIO DOMINGO

Fira Fruit Attraction (Madrid) del 5 al 7 d’Octubre 2017 Fira Fruit Logistica (Berlin) del 7 al 9 de Febrer 2018

04

CENTRE LOGÍSTIC FRUITER CAMPANYA RÈCORD AL CENTRE LOGÍSTIC FRUITER

08

ASSEGURANCES LÍNIA 309. CONREUS D’HERBACIS

09

FITOSANITARIS I LLAVORS BENVOLGUTS SOCIS

10

SUBMINISTRAMENTS CAMPANYA BIOMASSA HIVERN 2017-2018

11

PRODUCCIÓ AGRÀRIA XARXES ANTIPEDRA

12

CEREALS PRODUCCIÓ DEL CEREAL D’HIVERN

14

ACTEL FORÇA LLEIDA

15

NOTÍCIES

17

AL TEU SERVEI

18

AVUI PARLEM JOAN RAMON SISÓ

20

COOPERATIVES COOPERATIVA D’ALMACELLES

Crèdits President: Josep Maria Codina

Director general: Fernando Chocarro

Edició i coordinació: Mariona Mesull

Disseny i maquetació: Joana Vieru

Tirada: 1.500 exemplars, repartits entre els socis i les cooperatives associades.

Impressió: Anfigraf / Dipòsit Legal: L-39/9 ActelGrup no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions expressades per terceres persones en aquesta publicació.

Directori

Recepció i centraleta Atenció al soci Genèrics Direcció General Àrea Adm. i Finances Àrea Comercial Àrea Producció Agrària Àrea Qualitat i Innovació Comunicació Compres Informàtica Àrees de negoci Fitosanitaris Adobs Combustibles Fruita: Centre Logístic Fruiter

Telèfon Fax 973 700 800 973 727 434 973 700 802

973 700 805 973 727 436 973 700 800 973 700 815 973 700 800 973 727 435 973 700 802 973 727 437 973 700 800 973 727 436 973 700 800 973 727 436 973 700 803 973 727 431 973 700 810 973 727 436

973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 180 727 973 180 500

Telèfon Fax Oli i Ametlla 973 700 801 973 727 435 Cereals i F arratges 973 586 475 973 586 446 Assegurances Administració i direcció 973 700 831 973 727 430 Agrari 973 700 832 973 727 432 Contractació de pòlisses 973 700 830 973 727 433 Sinistres 973 700 833 973 727 433 Delegacions Bellpuig 973 322 289 973 727 435 La Vispesa 974 430 358 974 430 211 Les Borges Blanques 973 142 150 973 140 051 Bellcaire d’Urgell 973 586 475 973 586 446 Webs & correus electrònics ActelGrup: www.actelgrup.com • actel@actel.es Transalfals & La Vispesa: www.iberalfa.com • info@iberalfa.com Agroles: www.agroles.com • agroles@agroles.com

SI VOLS ANUNCIAR-TE

A L’ACTUALITAT,

ENVIA’NS UN CORREU ELECTRÒNIC A:

actualitat@actel.es

PRÒXIM NÚMERO, DESEMBRE 2017

Avui Opina José Ignacio Domingo Gerent de l’Associació de les Indústries d’Alimentació de l’Aragó

Sector agroalimentari i col·laboració paper impagable per a la nostra economia, sinó per al nostre territori i medi rural.

Però aquest sector ha de seguir evolucionant i creixent si vol seguir desenvolupant, els propers anys, aquesta important funció vertebradora. Un dels aspectes que ens permetran créixer serà el grau de col·laboració que siguem capaços d’establir en les diferents baules de la cadena alimentària.

Col·laboració que ja es produeix de manera adequada en alguns sectors per adaptar les nostres produccions a les demandes dels mercats, però que cal seguir desenvolupant i intensificant en altres.

No hi ha cap dubte que el sector agroalimentari, vist com la suma del sector primari i la indústria agroalimentària, és un dels motors econòmics d’Aragó, una força econòmica que actualment representa el 10% del nostre PIB. Si a aquest esforç, que agricultors, ramaders, pimes, cooperatives i la resta d’empreses alimentàries realitzem, unim la resta de sectors econòmics relacionats, ens trobem davant d’un sector que no només desenvolupa un

Una d’aquestes activitats de col·laboració a l’Aragó s’està fonamentant a través de l’Aliança Agroalimentària d’Aragó. Una entitat en la qual AIAA (Associació d’Indústries Agroalimentàries de l’Aragó) i cooperatives agroalimentàries participen juntament amb col·legis professionals i sindicats agraris d’Aragó per buscar vies de col·laboració i entesa que ens permetin arribar a tots més lluny del que ho faríem de manera individual.

A l’AIAA considerem que aquesta és la via per aconseguir millorar i optimitzar la competitivitat de les nostres empreses i la presència dels nostres productes agroalimentaris en els mercats. Un

coneixement i apropament mutus que també han de facilitar altres processos empresarials dirigits a incrementar la dimensió de les nostres empreses, el principal handicap del nostre sector.

Però no depèn tot de les empreses. Resulta necessari també que les institucions públiques orientin de manera decidida els seus esforços cap a aquests objectius de col·laboració, d’innovació i dimensió de les empreses agroalimentàries si es vol consolidar i potenciar la nostra indubtable funció vertebradora. En la mesura que empreses, sector primari i administracions siguem capaços de mirar més allò en què podem col·laborar que el que ens separa, el nostre sector podrà seguir evolucionant i creixent.

Entre tots hauríem de ser capaços d’aconseguir-ho; les empreses i els empresaris agroalimentaris amb el seu esforç, amb el seu treball diari i inversió, i les administracions amb una escolta i actuació molt més proactiva i atenta cap a les nostres activitats.

Tot això facilitaria aquest canvi, disposar al territori d’activitats econòmiques sostenibles, procés en què l’Aragó i molts altres regions espanyoles comencen a jugar-s’hi bona part de la seva realitat econòmica i de territori.

SECTOR AGROALIMENTARIO Y COLABORACIÓN No hay duda de que el sector agroalimentario, contemplado como la suma del sector primario y la industria agroalimentaria, es uno de los motores económicos de Aragón, una fuerza económica que en la actualidad representa el 10% de nuestro PIB. Si a ese esfuerzo, que agricultores, ganaderos, pymes, cooperativas y resto de empresas alimentarias realizamos, unimos al resto de sectores económicos relacionados, estamos ante un sector que no solo desarrolla un papel impagable para nuestra economía, sino también para nuestro territorio y medio rural.

En AIAA consideramos que esta es la vía para conseguir mejorar y optimizar la competitividad de nuestras empresas y la presencia de nuestros productos agroalimentarios en los mercados. Un conocimiento y acercamiento mutuos que deberán también facilitar otros procesos empresariales dirigidos a incrementar la dimensión de nuestras empresas, principal hándicap de nuestro sector.

Pero no depende todo de las empresas. Es necesario también que las instituciones públicas orienten de manera decidida sus esfuerzos hacia estos objetivos de colaboración, de innovación y dimensión de las empresas agroalimentarias si se quiere consolidar y potenciar nuestra indudable función vertebradora. En la medida en que empresas, sector primario y administraciones seamos capaces de mirar más aquello en lo que podemos colaborar que lo que nos separa, nuestro sector podrá seguir evolucionando y creciendo.

Pero este sector debe seguir evolucionando y creciendo si quiere seguir desarrollando en los próximos años esta importante función vertebradora. Uno de los aspectos que nos permitirán crecer será el grado de colaboración que seamos capaces de establecer en los diferentes eslabones de la cadena alimentaria. Colaboración que ya se produce de manera adecuada en algunos sectores para adaptar nuestras producciones a las demandas de los mercados, pero que es necesario seguir desarrollando e intensificando en otros.

Entre todos deberíamos ser capaces de conseguirlo, las empresas y los empresarios agroalimentarios con su esfuerzo, con su trabajo diario e inversión, y las administraciones Una de estas actividades de colaboración en Aragón se está fundamentando a través con una escucha y actuación mucho más proactiva y atenta hacia nuestras actividades. de la Alianza Agroalimentaria de Aragón. Una entidad en la que AIAA (Asociación de Todo ello facilitaría este cambio, disponer en el territorio de actividades económicas Industrias Agroalimentarias de Aragón) y cooperativas agroalimentarias participan sostenibles, proceso en el que Aragón y muchas otras regiones españolas comienzan a junto a colegios profesionales y sindicatos agrarios de Aragón para buscar vías de jugarse ya buena parte de su realidad económica y de territorio. colaboración y entendimiento que nos permitan llegar a todos más lejos de lo que lo haríamos de manera individual.

4

Campanya rècord al Centre Logístic Fruiter

El Centre Logístic Fruiter d’ActelGrup ha viscut la seva campanya rècord des de la seva posada en marxa, l’any 1999.

Els resultats de les previsions de collita al mes d’abril van ser un clar indicador de l’augment significatiu de la producció dels nostres socis i sòcies de fruita per a la campanya 2016-2017.

En aquesta campanya de superproducció, s’han confeccionat 4.000 tones de fruita a la setmana. Diàriament, s’han expedit més de 50 camions cap a les destinacions europees més importants.

L’equip de professionals de l’empresa cooperativa, amb el director general al capdavant, van dissenyar a finals de la campanya passada unes mesures per millorar el rendiment, la gestió comercial, administrativa i industrial que han permès tractar millor l’activitat de la planta industrial.

La planificació, una eina estratègica per a aquesta campanya L’actual Direcció General ha potenciat la planificació a la planta del centre, que es materialitza en reunions setmanals amb l’equip del Departament Comercial i el de Producció Industrial i amb l’objectiu de planificar dia a dia l’ocupació, el rendiment i la productivitat de la planta industrial. Aquesta informació és bàsica i estratègica per organitzar aspectes com una millor gestió de l’estoc, l’optimització del material auxiliar (caixes, alvèols...) i també, i molt important, per a la contractació adaptada a les necessitats de treballadors a planta.

Millores i inversions Dins del procés de millora contínua al centre, es van dur a terme les actuacions següents: - L’ampliació dels vestidors per allotjar els fins a 1.000 treballadors diaris que rep el centre.

- Un nou punt d’atenció de Recursos Humans per oferir als treballadors una millor atenció i més personalitzada.

- Una nova senyalització interior i exterior per reforçar la informació de les normes de seguretat i higiene del centre amb la finalitat d’aconseguir millorar-ne el compliment.

- La incorporació d’un equip de vigilància professionalitzat que treballa a l’interior i a l’exterior del centre.

Reunió diària de planificació

Nou punt d’atenció R.H.

Nou dispositiu informatiu a la planta

Nova senyalització exterior

6

CAMPAÑA RÉCORD EN EL CENTRO LOGÍSTICO FRUTERO

El Centro Logístico Frutero de ActelGrup ha vivido su campaña récord desde su puesta en marcha, en 1999.

Los resultados de las previsiones de cosecha en el mes de abril fueron un claro indicador del aumento significativo de la producción de nuestros socios y socias de fruta para la campaña 2016-2017.

En esta campaña de superproducción, se han confeccionado 4.000 toneladas de fruta a la semana. Diariamente, se han expedido más de 50 camiones a los destinos europeos más importantes.

El equipo de profesionales de la empresa cooperativa, con su director general al frente, diseñaron a finales de la campaña pasada unas medidas para mejorar el rendimiento, la gestión comercial, la administrativa y la industrial que han permitido abordar mejor la actividad de la planta industrial.

LA PLANIFICACIÓN, HERRAMIENTA ESTRATÉGICA PARA ESTA CAMPAÑA La actual Dirección General ha potenciado la planificación en la planta del centro, que se materializa en reuniones semanales con el equipo del Departamento Comercial y el de Producción Industrial con el objetivo de planificar, día a día, la ocupación, rendimiento y productividad de la planta industrial. Esta información es básica y estratégica para organizar aspectos como una mejor gestión del stock, la optimización del material auxiliar (cajas, alveolos...) y también, y muy importante, para la contratación adaptada a las necesidades de trabajadores en planta.

MEJORAS E INVERSIONES Dentro del proceso de mejora continua en el centro se llevaron a cabo las siguientes actuaciones: - La ampliación de los vestuarios para alojar a los hasta 1.000 trabajadores diarios que recibe el centro.

- Un nuevo punto de atención de Recursos Humanos para ofrecer una mejor atención y más personalizada a los trabajadores.

- Una nueva señalización interior y exterior para reforzar la información de las normas de seguridad e higiene del centro con el fin de conseguir mejorar así su cumplimiento.

- La incorporación de un equipo de vigilancia profesionalizado que trabaja en el interior y exterior del centro.

Tradicionales

Fertilizantes complejos NPK de Fertiberia La máxima calidad al menor coste Los abonos complejos NPK de Fertiberia, gracias a la alta solubilidad de sus nutrientes, son fertilizantes 100% asimilables y por tanto más eficaces y rentables. Permiten al agricultor obtener el máximo rendimiento y calidad.

1

No se juegue la cosecha, cubra las necesidades de sus cultivos desde la siembra

2

Utilice sólo nutrientes solubles y asimilables por sus cultivos, no pierda dinero

3

Mejore la fertilidad de su suelo para hoy y para el futuro

Creciendo juntos.

Torre Espacio, Paseo de la Castellana, 259 D. Planta 48. 28046 Madrid.

Telf.: (34) 91 586 62 00 • E-mail: fertiberia@fertiberia.es

¿Sabía usted que existen diferentes tipos de NPKs? Conocer las diferencias puede ahorrarle mucho dinero

fertiberia.com |

más información Para obtener más información escanee este código QR con la cámara de su dispositivo móvil.

8

Assegurances Línia 309.

La millor modalitat per a protegir els conreus herbacis Anna Clivillé coordinadora d’Assegurances Agràries

Des de fa anys, les modalitats tradicionals de contractació de primavera basades en l’actual mòdul P estan perdent implantació a favor del mòdul 2, on trobem una assegurança amb més garanties i més subvencions.

El fet d’apostar per aquesta modalitat, que obliga a assegurar tots els conreus d’herbacis que gestiona la nostra explotació, és la millor manera de tenir garantits tots els riscos meteorològics que ens poden afectar, encara que es produeixin de forma molt puntual, com aquest any els riscos de gelada i cops de sol, que han ocasionat pèrdues molt importants, sobretot a la zona de la Segarra.

Aquesta assegurança diferencia de forma important les cobertures segons la tipologia de l’explotació. Així doncs, en els conreus de secà el rendiment no és lliure, sinó que va lligat a l’històric

personal, de la mateixa manera que la taxa que s’hi aplica, diferent en funció de la sinistralitat acumulada de cada agricultor. En aquestes assegurances de rendiments, es dóna cobertura a tots els riscos meteorològics, inclosa la sequera, sempre quant a explotació, i amb uns percentatges de capital garantits que poden arribar al 80% en el cas d’agricultors amb bons resultats. Evidentment, a la primavera, quan ja està establerta la collita potencial, podem acabar de complementar la cobertura pels riscos de pedra i foc amb el total de quilos esperats.

La principal novetat que ha introduït Agroseguro aquesta campanya és l’obligació d’assegurar en una pòlissa a part els conreus de secà de colza, lli i camelina, que s’haurà de formalitzar abans del dia 15 de novembre. És important tenir en compte aquesta circumstància, ja que per poder assegurar dins del mòdul 2 s’han d’assegurar la totalitat dels conreus de l’explotació, i si no es compleix aquest requisit, encara que sigui per poca superfície, ens veurem abocats a contractar el mòdul P, que té una subvenció molt més baixa i, per tant, en moltes ocasions, en el conjunt global, resulta més cara.

En canvi, quan parlem d’assegurances de regadiu el rendiment assegurable és lliure i les taxes són genèriques en funció de la zona, ja que les cobertures són més reduïdes, tot i que podem optar per assegurar el risc de fauna silvestre si formalitzem la pòlissa abans del 20 de desembre.

L’equip de la Central d’Assegurances és troba a la vostra disposició per oferir-vos el millor assessorament personalitzat.

SECANO

SECÀ COLZA-LLI-CAMELINA 15 novembre RESTA HERBACIS 20 desembre

REGADIU CEREALS PRIMAVERA ARRÒS RESTA HERBACIS

COLZA-LINO-CAMELINA 15 de noviembre RESTO HERBÁCEOS 20 de diciembre REGADÍO CEREALES PRIMAVERA ARROZ RESTO HERBÁCEOS

LÍNEA 309. LA MEJOR MODALIDAD PARA PROTEGER LOS CULTIVOS DE HERBÁCEOS Desde hace años, las modalidades tradicionales de contratación de primavera basadas en el actual módulo P están perdiendo implantación a favor del módulo 2, donde encontramos un seguro con más garantías y más subvenciones.

El hecho de apostar por esta modalidad, que obliga a asegurar todos los cultivos de herbáceos que gestiona nuestra explotación, es la mejor manera de tener garantizados todos los riesgos climáticos que nos pueden afectar, aunque se produzcan de forma muy puntual, como este año con los riesgos de helada y golpes de sol, que han ocasionado pérdidas muy importantes, sobre todo en la zona de La Segarra.

Este seguro diferencia de forma importante las coberturas según la tipología de la explotación. Así, en los cultivos de secano el rendimiento no es libre, sino que va ligado al histórico personal, al igual que la tasa que se aplica, diferente en función de la siniestralidad acumulada de cada agricultor. En estos seguros de rendimientos, se da cobertura a todos los riesgos climáticos, incluida la sequía, siempre a nivel de explotación y con unos porcentajes de capital garantizados que pueden llegar al 80% en el caso de agricultores con buenos resultados.

Evidentemente, en primavera, cuando ya está establecida la cosecha potencial,

podemos acabar de complementar la cobertura por los riesgos de piedra y fuego con el total de kilos esperados.

En cambio, cuando hablamos de seguros de regadío el rendimiento asegurable es libre y las tasas son genéricas en función de la zona, ya que las coberturas son más reducidas, aunque podemos optar por asegurar el riesgo de fauna silvestre si formalizamos la póliza antes del 20 de diciembre.

La principal novedad que ha introducido Agroseguro esta campaña es la obligación de asegurar, en una póliza aparte, los cultivos de secano de colza, lino y camelina, que deberá formalizarse antes del día 15 de noviembre. Es importante tener en cuenta esta circunstancia, ya que para poder asegurar dentro del módulo 2 se deben asegurar la totalidad de los cultivos de la explotación, y si no se cumple este requisito, aunque sea por poca superficie, nos veremos obligados a contratar el módulo P, que tiene una subvención mucho más baja y, por tanto, en muchas ocasiones, en el conjunto global , resulta más cara.

El equipo de Central d’Assegurances está a vuestra disposición para ofreceros el mejor asesoramiento personalizado.

Fitosanitaris i Llavors Benvolguts socis Em presento com a nova cap del Departament de Fitosanitaris i Llavors d’ActelGrup.

Amb l’esperit d’una nova etapa al vostre servei, i desitjant poder donar-vos un bon servei, un bon producte i un bon preu, m’adreço a vosaltres per oferir-vos el meu esforç i demanar-vos alhora la vostra col·laboració perquè el desenvolupament d’aquest grup sigui un èxit per a tots nosaltres.

Maria Manresa cap Fitosanitaris i Llavors

producció, així com de llavors de cultius més alternatius per a les sembres d’hivern, però alhora profitosos en les vostres rotacions: colza, pèsol, veces, civades i alfals. I us oferim també el nostre servei per a la planificació de les campanyes d’herbicides d’hivern en tots els cultius esmentats.

Treballem per desenvolupar un projecte seriós i competitiu. Estem al vostre servei.

No dubteu a consultar-nos per poder aconsellar-vos les millors opcions segons la vostra zona de conreu.

Davant la nova campanya de sembra de cereal d’hivern que iniciem, us volem traslladar que des d’aquesta, casa vostra, treballem en un catàleg de varietats d’ordis i blats per a diferents usos i característiques, us oferim llavor R-2 per a enguany i estem treballant en les noves varietats en R-1 per als propers anys.

Quant a blats, disposem de varietats de pinso d’alta producció i varietats panificables d’acord amb les exigències de la indústria per poder assolir les primes sobre el preu.

En aquesta tasca en particular, us volem plantejar el desenvolupament d’un canal de protocol i seguiment de la mà de tots vosaltres per poder assolir aquests llindars que permetin al pagès, el nostre productor, retribuir amb uns preus millors.

Iniciem així un seguit de xerrades i un seguiment durant aquesta campanya, ja sigui per obtenir nivells de traçabilitat exigits pel sector o pel desig d’una bona collita de qualitat, i alhora ens oferim per a tot el que ens vulgueu consultar.

Disposem, a més, d’una gamma d’ordis d’alta

ESTIMADOS SOCIOS Me presento como nueva jefa del Departamento de Fitosanitarios y Semillas de ActelGrup.

Con el espíritu de una nueva etapa a vuestro servicio, y deseando poder daros un buen servicio, un buen producto y un buen precio, me dirijo a vosotros ofreciéndoos mi esfuerzo y pidiéndoos al mismo tiempo vuestra colaboración para que el desarrollo de este grupo sea exitoso para todos nosotros.

Ante la nueva campaña de siembras de cereal de invierno que iniciamos, queremos trasladar que, desde esta, vuestra casa, trabajamos en un catálogo de variedades de cebadas y trigos para diferentes usos y características, ofreciendo semilla R -2 para este año y trabajando en las nuevas variedades para años próximos en R-1.

A nivel de trigos, disponemos de variedades de pienso de alta producción y variedades panificables de acuerdo con las exigencias de la industria para poder alcanzar las primas sobre el precio.

En esta tarea en particular, queremos plantear el desarrollo de un canal de protocolo y seguimiento de la mano de todos vosotros para poder alcanzar estos umbrales que

permitan retribuir con mejores precios al agricultor, nuestro productor.

Iniciamos así una serie de charlas y un seguimiento durante esta campaña, ya sea para obtener niveles de trazabilidad exigidos por el sector o por el deseo de obtener una buena cosecha de calidad, al tiempo que nos ofrecemos para todo lo que nos deseéis consultar.

Disponemos, además, de una gama de cebadas de alta producción, así como semillas de cultivos más alternativos para las siembras de invierno, pero a la vez provechosos en sus rotaciones: colza, guisante, arvejas, avenas y alfalfa.

Y de la misma mano, ofreceros nuestro servicio para la planificación de las campañas de herbicidas de invierno en todos los cultivos mencionados.

Trabajamos para desarrollar un proyecto serio y competitivo.

No dude en consultarnos para poder aconsejarle sobre las mejores opciones según su zona de cultivo.

10

Subministraments Campanya biomassa (pèl·lets fusta) Hivern 2017-2018

Jordi Pardell cap del Departament de Combustibles

Ja arriba la tardor, i com cada any el Departament de Combustibles i Recanvis està preparant la campanya de pèl·lets de fusta per a aquest hivern per a les calefaccions i les indústries dels nostres associats i clients.

Els pèl·lets que nosaltres comercialitzem tenen la garantia de qualitat ENplus A1 amb un poder calorífic de >4,6 kWh/kg aproximadament i una humitat de <10%.

Tots els pèl·lets certificats tenen un número de registre que ha d’anar identificat al sac juntament amb el logo ENPLus. També posem a la vostra disposició els certificats de qualitat amb les corresponents analítiques, humitats, poder calorífic, cendres, densitats, etc.

Els tipus de pèl·lets que tindrem a la vostra disposició són: Sac de paper o plàstic - 15 kg Pallet - 77 sacs Big bags - 1.200 kg A granel, cisterna pressuritzada i bóta

CAMPAÑA BIOMASA (PELLETS MADERA). INVIERNO 2017-2018 Ya llega el otoño, y como cada año el Departamento de Combustibles y Recambios está preparando la campaña de pellets de madera para este invierno para las calefacciones e industrias de nuestros asociados y clientes.

Los pellets que nosotros comercializamos tienen la garantía de calidad ENplus A1 con un poder calorífico de >4,6 kWh /kg aproximadamente y una humedad de <10%.

Todos los pellets certificados tienen un número de registro que tiene que ir identificado en el saco junto al logo ENplus.

También ponemos a su disposición los certificados de calidad con los correspondientes análisis de humedades, poder calorífico, cenizas, densidades, etc.

Los tipos de pellets que tendremos a su disposición son: Saco de papel o plástico - 15 kg Pallet - 77 sacos Big bags - 1.200 kg A granel, cisterna presurizada y cuba

Producció agrària Xarxes antipedra En la nostra zona, la utilització de les xarxes antipedra sorgeix com una resposta als danys ocasionats per les pedregades i a la necessitat de protegir-los.

Alhora, les xarxes antipedra proporcionen suport al cultiu, protecció contra el cop de sol, disminució dels cops de vent, un cert estalvi d’aigua i reducció en els canvis de temperatura.

L’estructura de la xarxa antipedra consta de diversos elements: els pals de formigó o fusta, la xarxa tèxtil i els paravents laterals, dels quals en trobem en diversos colors segons el cultiu de la finca i els objectius (en negre, gris, blanc, etc.), ancoratges, filferros, elàstics, plaquetes i caputxons, entre d’altres.

Marta Giró tècnica de l’Àrea de Producció Agrària

Podem trobar diversos tipus de cobertes: en capella, que utilitza plaquetes per unir la xarxa i en cas de forta pedregada s’obre per descarregar; amb elàstics, que mantenen tancada la xarxa i a través de la seva elasticitat es produeix la descàrrega; el sistema V5, que combina els elàstics amb les plaquetes i proporciona una descàrrega alineada i contínua, i en cremallera, que uneix la xarxa amb una cremallera contínua.

Les finques amb xarxes antipedra es veuen beneficiades per Agroseguro amb una bonificació en l’assegurança de pedra.

Si necessita més informació, pot contactar amb el nostre Departament de Producció Agrària o Assegurances al telèfon 973 700 800.

Cal tenir present, abans d’instal·lar-la, el tipus de plantació, el marc, l’alçada dels arbres, la forma de la finca i la maquinària de treball.

La xarxa ens pot arribar a permetre cobrir tots els laterals i aconseguir així un grau d’estanquitat que dificulti l’entrada dins de la plantació a determinades plagues, com carpocapsa, grafolita, anàrsia, etc.

REDES ANTIGRANIZO En nuestra zona, la utilización de las redes antigranizo surge como una respuesta a los daños ocasionados por las granizadas y la necesidad de protegerlos.

Al mismo tiempo, las redes antigranizo proporcionan apoyo al cultivo, protección contra el golpe de sol, disminución de los golpes de viento, un cierto ahorro de agua y reducción en los cambios de temperatura.

Podemos encontrar varios tipos de cubiertas: en capilla, que utiliza plaquetas para unir la red y que, en caso de fuerte granizada, se abre para descargar; con elásticos, que mantienen cerrada la red y a través de su elasticidad se produce la descarga; el sistema V5, que combina los elásticos con las plaquetas proporcionando una descarga alineada y continua, y en cremallera, que une la red con una cremallera continua.

La estructura de la red antigranizo consta de varios elementos: postes de hormigón o madera, red textil y paravientos laterales, que podemos encontrar en varios colores (en negro, gris, blanco, etc.), según el cultivo de la finca y los objetivos, anclajes, alambres, elásticos, plaquetas y capuchones, entre otros.

Hay que tener presente, antes de instalarla, el tipo de plantación, el marco, la altura de los árboles, la forma de la finca y la maquinaria de trabajo.

La red nos puede llegar a permitir cubrir todos los laterales, consiguiendo un grado de estanqueidad que dificulte la entrada dentro de la plantación a ciertas plagas , como carpocapsa, grafolita, anarsia, etc.

Las fincas con redes antigranizo se ven beneficiadas por Agroseguro con una bonificación en el seguro de granizo.

Si necesita más información, puede contactar con nuestro Departamento de Producción Agraria o Seguros en el teléfono 973 700 800.

12

Cereals Novetat - Distribució del benefici del negoci del pinso per a les cooperatives ceralistes sòcies d’Actel del sistema de resultes Pere Palau director de Negoci - Divisió Cereals i Farratges

El Consell Rector d’Actel ha acordat distribuir el 30% del resultat que s’ha obtingut del negoci del pinso durant la campanya 2016-17 que serà de 2,59 €/t.

Aquest import se sumarà al ràpel anual de l’exercici que serà d’1,80 €/t. Així doncs, en total, les cooperatives que treballen pel sistema de resultes rebran la bonificació de 4,39 €/t.

L’import a repartir serà, en conjunt, de 364.122 euros.

Treball en conjunt entre Actel i les Cooperatives per a produir uns cultius més especialitzats

Des d’Actel, i amb totes les àrees de negoci implicades, treballem per proposar-vos altres alternatives de cultius o altres usos que ens permetin trobar nínxols de mercats més especialitzats, o més petits i no tan generalitzats. Però aconseguir-ho no és fàcil, i cal que hi treballem tots plegats. Per tant, el repte és important i necessitem la força de les cooperatives per tenir un bon posicionament davant de clients que ens puguin demanar aquests productes. Amb això no volem dir que ens hem d’abocar tots a fer aquests cultius (pèsols, soja) però si es coordina bé, podem tenir uns volums d’aquests

productes que poden ajudar en les rendibilitats del nostres socis. Però tot això són només possibles opcions que seran únicament futuribles si entre Actel, cooperatives i socis fem un treball conjunt.

prevista. Altres zones més properes a l’Aragó han tingut una caiguda del 18%, bàsicament per la manca de pluviometria; en canvi, la nostra comunitat s’ha vist afectada en un 8% per la caiguda de temperatura a la primavera que ha repercutit directament en les produccions dels socis de les nostres cooperatives.

En el nostre mercat de referència, Mercolleida, els preus dels cereals d’hivern han marcat aquesta tendència a l’alça en aquests tres primers mesos de collita. Així doncs, el blat panificable ha tingut una cotització mitjana en destí de 190 €/t, el blat farratger de 183,7 €/t i l’ordi de 165 €/t. Aquestes cotitzacions representen un increment d’un 10%, un 8,7% i un 5,3%, respectivament, en el mateix període de la campanya anterior. Quant al panís, en aquest mateix període cotitza en una mitjana de 179 €/t en destí.

Actel està present en el comerç del cereal en dues vessants: una de comerciant pròpiament dita (compravenda), i l’altra, la que creiem que és la més favorable per als nostres socis, la del sistema de preu mitjà, que dóna una capacitat molt important de volum, que serveix per garantir el subministrament als nostres clients.

LA PRODUCCIÓ DEL CEREAL D’HIVERN La collita de cereals d’hivern (blat, ordi, triticale…) en l’àmbit estatal s’ha mostrat molt irregular i, depenent de cada zona, la producció ha variat molt, principalment a causa de les altes temperatures, la manca de precipitacions i, en algunes zones, per les gelades a la primavera.

Tot això ha suposat una davallada en els rendiments i, per tant, en les produccions respecte a la collita del 2016 (cal recordar que el 2016 va ser la tercera collita més gran des del 1990).

A escala estatal, la producció ha estat de prop de 15.300 milions de tones, xifra que ha representat una caiguda d’un 35,5% respecte al 2016.

Les principals zones cerealístiques, com les dues Castelles, no han arribat a la meitat de la producció

Els Mercats

En relació amb les cotitzacions, i atesa la situació de la davallada en les produccions, que s’hauria de traduir en una augment de les cotitzacions, han estat d’un nivell molt poc important, ja que encara que el nostre entorn és netament deficitari en cereals, els preus es reflecteixen a escala internacional i, com ja hem comentat en altres ocasions, també hi influeixen factors no directament relacionats amb la productivitat agrícola.

Per a qualsevol dubte o aclariment, us podeu adreçar a l’equip del Departament Comercial de Cereals: Telèfon: 973 586 475.

Correu electrònic: cereal@actel.es

NOVEDAD - DISTRIBUCIÓN DEL BENEFICIO DEL NEGOCIO DEL PIENSO PARA LAS COOPERATIVAS CERALISTAS SOCIAS DE ACTEL DEL SISTEMA DE RESULTAS El Consejo Rector de Actel ha acordado distribuir el 30% del resultado que se ha obtenido del negocio del pienso durante la campaña 2016-17 que será de 2,59 € / t. Este importe se sumará al rappel anual del ejercicio que será de 1,80 € / t. Así pues, en total, las cooperativas que trabajan por el sistema de resultas recibirán la bonificación de 4,39 € / t. El importe a repartir será, en conjunto, de 364.122 euros.

Trabajo en conjunto entre Actel y las Cooperativas para producir unos cultivos más especializados Desde Actel, y con todas las áreas de negocio implicadas, trabajamos para proponeros otras alternativas de cultivos u otros usos que nos permitan encontrar nichos de mercados más especializados, o más pequeños y no tan generalizados.

Pero conseguirlo no es fácil, y hay que trabajamos todos juntos. Por tanto, el reto

es importante y necesitamos la fuerza de las cooperativas para tener un buen posicionamiento ante clientes que nos puedan pedir estos productos. Con esto no queremos decir que todos tenemos que hacer estos cultivos, (guisantes, soja) pero, si se coordina bien, podemos tener unos volúmenes que pueden ayudar a las rentabilidades de nuestros socios. Pero todo esto son posibles opciones que solo serán futuribles si entre Actel, cooperativas y socios hacemos un trabajo conjunto.

Actel está presente en el comercio del cereal en dos vertientes: comerciante puramente dicha (compraventa), y la otra, que creemos es la más favorable para nuestros socios, es la del sistema de precio medio, que da una capacidad muy importante de volumen, lo que sirve para garantizar el suministro a nuestros clientes.

PRODUCCIÓN DEL CEREAL DE INVIERNO La cosecha de cereales de invierno (trigo, cebada, triticale…) a nivel estatal se ha mostrado muy irregular y, dependiendo de cada zona, la producción ha variado mucho, principalmente debido a las altas temperaturas, la falta de precipitaciones y, en algunas zonas, por las heladas en primavera.

Todo esto ha comportado un descenso en los rendimientos y, por tanto, en las producciones respecto a la cosecha 2016 (hay que recordar que en 2016 se obtuvo la tercera mayor cosecha desde 1990).

A nivel estatal, la producción ha sido de cerca de 15.300 millones de toneladas, lo que ha representado una caída de un 35,5% respecto a 2016.

Las principales zonas cerealistas, como las dos Castillas, no han llegado a la mitad de la producción prevista. Otra zona más cercana a Aragón ha tenido una caída del 18%, básicamente por la falta de pluviometría; en cambio, nuestra comunidad se ha visto afectada en un 8% por la caída de temperatura en primavera que ha repercutido directamente en la producción de los socios.

Mercado

En relación con las cotizaciones, y dada la situación del descenso en las producciones, que debería traducirse en un aumento de las cotizaciones, han sido de un nivel muy poco importante, ya que aunque nuestro entorno es netamente deficitario en cereales, los precios se reflejan a nivel internacional y, como ya hemos comentado en otras ocasiones, también influyen en ello factores no directamente relacionados con la productividad agrícola.

En nuestro mercado de referencia, Mercolleida, los precios de los cereales de invierno han marcado esta tendencia al alza en estos tres primeros meses de cosecha. Así, el trigo panificable ha tenido una cotización media en destino de 190 €/t, el trigo forrajero 183,7 €/t y la cebada 165 €/t. Estas cotizaciones representan un incremento de un 10%, un 8,7% y un 5,3%, respectivamente, en el mismo periodo de la campaña anterior. En cuando al maíz, en este mismo periodo cotiza a una media de 179 €/t en destino.

Para cualquier duda o aclaración, pueden dirigirse al equipo del Departamento Comercial de Cereales (973 586 475 - cereal@actel.es).

14

Actel Força Lleida L’Actel Força Lleida aixeca el teló. L’equip de bàsquet de Lleida comença una nova temporada a la LEB Or amb Borja Comenge i Jorge Serna dirigint l’equip un any més. L’equip lleidatà afronta aquest mes de setembre una pretemporada carregada d’il·lusió i motivació. Abans de l’inici de Lliga, l’Actel Força Lleida té planificat un calendari de partits amistosos per posar-se a punt abans que arrenqui la competició, així com partits de la Lliga Catalana.

ICL Manresa, BC Martorell, Levitec Osca, Iberostar Palma i CB Prat són alguns dels equips amb qui s’ha enfrontat o s’enfrontarà l’equip de la Terra Ferma abans del començament de Lliga el cap de setmana del 29 de setembre, quan s’estrena a la pista del FCB Lassa B. Els partits de pretemporada serviran per acabar de polir l’engranatge del motor de l’equip: els jugadors.

Enguany s’ha apostat per mantenir el bloc de la temporada passada. Sis jugadors seguiran defensant, la samarreta de l’Actel Força Lleida: Juampi Sutina, Miki Feliu, Marc Rubín de Celis, Marc Martí, Kregor Hermet i Ablaye Mbaye. A aquest grup s’uneixen Mike Karena, Jarred Ogungbemi-Jackson i Brano Djukanovic, els nous fitxatges. Si una cosa caracteritza el conjunt lleidatà és l’aposta per la base i la formació de jugadors joves i qui sap si futures promeses.

Aposta pels de la casa És de Belianes, té 20 anys i la seva trajectòria esportiva va començar a Lleida. Després d’iniciar-se en aquest esport al Bellpuig, seguir formantse al bàsquet lleidatà i defensar la samarreta del Força Lleida la primera temporada del club, va fer un salt de trampolí fora de la Terra Ferma. El CAI Saragossa, anomenat així en aquell moment, va fitxar un jove de 16 anys: Marc Martí.

Després de tres temporades defensant la samarreta de l’equip aragonès, l’Actel Força Lleida li va veure el talent i el perfil de jugador necessari per a l’equip. El Marc va arribar cedit al Força Lleida la temporada 2016-2017, club en què complirà la segona temporada aquest any, i amb l’al·licient que aquest estiu ha participat en l’Europeu amb la selecció espanyola sub-20.

Jugadors com Albert Lafuente, Jordi Bergadà i Víctor Vinós poden tenir Marc Martí com a referent. Aquest tres jugadors, formats a la base del club lleidatà, militaran aquesta temporada al CB Alpicat, club recentment vinculat al Força Lleida, i compaginaran el seu talent pel bàsquet en ambdues entitats.

CALENDARI DE PARTITS AL BARRIS NORD TEMP. 2017/18 LLIGA REGULAR: 6 OCTUBRE 2017 13 OCTUBRE 2017 27 OCTUBRE 2017 10 NOVEMBRE 2017 24 NOVEMBRE 2017 1 DESEMBRE 2017 10 DESEMBRE 2017 22 DESEMBRE 2017 7 GENER 2018 12 GENER 2018 23 GENER 2018 9 FEBRER 2018 23 FEBRER 2018 9 MARÇ 2018 20 MARÇ 2018 6 ABRIL 2018 20 ABRIL 2018

J-2 J-4 J-6 J-8 J-10 J-12 J-13 J-15 J-17 J-18 J-20 J-22 J-24 J-26 J-28 J-31 J-33

ACTEL FORÇA LLEIDA – IBEROSTAR PALMA ACTEL FORÇA LLEIDA – BREOGAN LUGO ACTEL FORÇA LLEIDA – SAMMIC HOSTELERIA ACTEL FORÇA LLEIDA – UF BALONCESTO OVIEDO ACTEL FORÇA LLEIDA – VALLADOLID ACTEL FORÇA LLEIDA – ARABERRI BASKET CLUB ACTEL FORÇA LLEIDA – CACERES ACTEL FORÇA LLEIDA – TAU CASTELLÓ ACTEL FORÇA LLEIDA – ICL MANRESA ACTEL FORÇA LLEIDA –FC BARCELONA B ACTEL FORÇA LLEIDA –LEVITEC OSCA ACTEL FORÇA LLEIDA – CB CLAVIJO ACTEL FORÇA LLEIDA – LEYMA CORUNYA ACTEL FORÇA LLEIDA – OURENSE BALONCESTO ACTEL FORÇA LLEIDA – CB PRAT ACTEL FORÇA LLEIDA –MELILLA BALONCESTO ACTEL FORÇA LLEIDA – PALENCIA BALONCESTO

Notícies Lleida acull la 40a edició del congrés internacional de fruita Prognosfruit Prop de 300 representants del sector internacional de la poma i la pera van assistir a les diferents ponències i debats del congrés internacional Prognosfruit organitzat per Afrucat.

Durant l’esdeveniment, l’Associació Mundial de Pomes i Peres (WAPA) va publicar les estimacions de la collita de pomes i peres europees del 2017.

Segons afirma, aquest any la producció comunitària de pomes es reduirà en un 21% en comparació amb la collita de l’any passat i un 23% menys que la mitjana dels últims tres anys, i se situarà, per tant, en 9.343.000 tones. En el cas del cultiu de pera, es preveu que les xifres es mantindran relativament estables, amb 2.148.000 t (només disminuiran un 1% respecte al 2016).

Tengo sed

のどがかわいた。

Digital Crop Care®, ahora el campo habla tu idoma.

Más información en www.digitalcropcare.com

Francesc Torres - president d’Afrucat

L’ intercanviador En aquest espai podeu publicar els vostres anuncis.

Envieu un correu electrònic amb el vostre nom i cognoms, DNI i la cooperativa de la qual sou socis a l’adreça:

actualitat@actel.es

n precio, Vendo casco (sulfatar) seminuevo, bue y Trisella de 1,6 m en buen estado.

Tel. 620 776 096 Joan Es ven màquina segar gespa.

Tel. 696 474 982 Es venen 50 palots de fusta, seminous.

Dimensions: 1,05 x 1,05 m.

Tel. 645 815 084 Josep ell, 200 m2, Es ven torre davant del Club Tenis Urg 1200 m de jardí i piscina Tel. 677 651 770

Vendo: - Lombardini 4LD-820-817 cm - Bomba de agua 25.000 l/h arranque eléctrico - Motor Perkins 4 cilindros 40 CV gasoil.

Tel. 678 493 559 Francesc Es ven remolc 7000 kg Tel. 655 178 185 Carretó per a tractor Hons. Martin. Bon estat 017 Francesc 750 973 Tel.

16

Targeta ActelGrup QUÈ ÉS LA TARGETA ACTELGRUP?

Nom i Cognom

La targeta ActelGrup és un document personal i intransferible que dóna dret a rebre prestacions.

La targeta és totalment gratuïta i la pots sol·licitar emplenant un formulari que trobaràs a la teva cooperativa, o als Serveis Centrals d’ActelGrup.

ACTELGRUP I FORÇA LLEIDA ACTELGRUP I ABACUS Descompte d’un 10% en tots els productes.

ACTELGRUP I GOTTA PERFUMERIES

25% de DESCOMPTE en totes les perfumeries GOTTA Com? Doncs pots recollir 2 vals als Serveis CentralsLleida presentant la teva targeta a la recepció

ACTELGRUP I FAUSTOFERRER La joieria Fausto farà un 10% de descompte a tots els titulars de la targeta ActelGrup

ACTELGRUP I POCOSTALES Descompte del 10% en el rentat de cotxe

ACTELGRUP I INLINGUA Centre d’estudis d’idiomes. Descompte d’un 10% en la quota ( no acumulable a altres descomptes) www.inlingua.es

ACTELGRUP I MULTIAUTO Badimòbil ofereix als seus tallers els següents descomptes: 10% en mà d’obra,15% en material en els manteniments, 15% en pneumàtics de totes les marques

ACTELGRUP I SOLUCIONS NG 25% de descompte en mà d’obra i especial en recanvis Servei de recollida i lliurament a domicili Pol. ind. Camí dels Frares, Fase iii, parc. 68. Lleida Tel. 973 25 79 40

2 entrades totalment gratuïtes per anar a tots els partits de l’Actel Força Lleida al pavelló Barris Nord. Les entrades us donaran l’opció de seure a la grada ActelGrup!

ACTELGRUP I TRÈVOL Beneficis econòmics: - 50% de descompte en la matrícula - S’aplicarà un 20% de descompte en la mensualitat

ACTELGRUP I HOTELIUS CLUB I EUROSTARS Hotels Hotelius Club Descompte mínim del 10% per a socis i treballadors d’ActelGrup en els més de 60.000 hotels Hotelius Club a través de la URL http://club.hotelius.com/actel Hotels Eurostars Descompte del 10% en forma de pagament a escollir en qualsevol dels 90 hotels Eurostars de tot el món, introduint el codi COLECTIVOSRL a la seva web www.eurostarshotels.com

ACTELGRUP I NATURAL OPTICS

20% de descompte en òptica a tots els centres Natural Optics/Natural Audio: - ulleres graduades, ulleres de sol, ulleres de sol graduades Avantatges especials en òptica*: revisió visual completa gratuïta Avantatges especials en àudio*: 15% de descompte en audiòfons, Pla Renove: 300 € pel teu audiòfon vell *Excepte promocions

ACTELGRUP I PEDROL MAIRAL Serveis gratuïts: 1a visita i pressupost. Estudi implantològic. Estudi d’ortodòncia. (no inclou radiografies). Sutura i extracció de ponts. Rx periapical.

10% de descompte en: ortodòncia, implants, odontologia general, obturació, extracció, endodòncia, reconstrucció, estètica dental, periodòncia, emblaquiment, fluoració.

Promoció ActelGrup: higiene dental + revisió + fluor+ raspall de viatge: 20 euros

Al teu servei Santiago Munsó Forns

conductor de carretó

Lloc de Treball: Centre Logístic Fruiter de Térmens Aficions: M’agrada molt fer senderisme i pesca per la muntanya, en concret per les Valls d’Àneu. A més de la muntanya, disfruto molt amb el futbol, sobretot veient jugar el meu equip, el Barça.

Trajectòria: Vaig començar com a conductor de carretó a la Cooperativa de Torrelameu, l’any 1992. Després de set anys, l’any 1999, vaig traslladar el meu lloc de treball al Centre Logístic Fruiter, que vaig veure construir gairebé des del començament.

Actualment sóc el treballador del centre logístic amb més antiguitat.

18

Avui parlem amb...

José Ramón Sisó President de la Cooperativa d’Almacelles desfasat. Per posar-ne un exemple, s’han incorporat al nostre vocabulari paraules com eco, traçabilitat, seguretat alimentària... Ens cal una formació tant en el vessant agrícola com en la gestió de la nostra empresa-explotació agrària que ens prepari per estar a l’altura del mercat futur.

Parlant dels mercats, creus que hem de treballar orientats a les demandes dels nostres clients i mercats?

Doncs sí. Crec que hem de tenir com a referència la demanda dels mercats, hem de saber canviar tenint en compte que el que plantem o sembrem avui no ho recollirem fins al cap d’un any. I que les inèrcies de l’agricultura canvien a llarg termini. És molt important plantejar-se en el present l’estratègia de producció per demà.

Hem de sortir del tòpic “si el veí ho fa, jo també”.

Moltes vegades anem per inèrcia i hem de fugir d’això.

Per què vas decidir ser pagès?

El relleu generacional hi va tenir un paper important, és l’ofici i la manera de viure amb què he crescut. Sóc un pagès de la roda, com dic jo...

Quan va arribar el moment que havia de triar l’especialització dels meus estudis vaig pensar a ser electricista, sempre m’ha agradat molt, però em vaig decantar cap als estudis de capacitació agrària.

Avui dia sóc productor de cereals, alfals, panís, blats i ordis, i tenim granges.

Parlem d’estudis i formació. Creus que, com passa en altres professions, el pagès hauria de tenir una formació continuada?

I tant que sí! Queda clar que quan pensem en un metge ningú posa en dubte que ha d’estar formantse i al dia de les noves tècniques i tractaments, oi? Per què, doncs, un pagès no ho hauria de fer també? Està clar, necessitem formació per arribar a ser millor pagesos, més especialistes, més professionals.

La cooperativa ens ha de facilitar aquella informació que de vegades ens falta. Els bons resultats arriben quan hi ha una bona feina, i la bona feina arriba amb l’esforç i fent les coses bé. Aquí és on entra la formació que ens ajudarà a convertir-nos en pagesos més especialitzats i, per tant, més competitius.

Tenim l’obligació d’estar en constant formació, perquè el que jo vaig estudiar fa 20 anys queda

Com creus que ActelGrup, com a cooperativa de segon grau, pot ajudar-te en el plantejament de l’estratègia que em comentes?

Tinc molt clar que jo tinc una empresa, que la Cooperativa d’Almacelles i ActelGrup m’han de donar un servei de qualitat i professional, i que les dues cooperatives, cada una des de la seva posició de primer i segon grau, han d’estar alineades en una mateixa estratègia. La Cooperativa d’Almacelles necessita Actel per centralitzar la producció i ser més competitiva. El fet de ser cooperativistes ens ofereix dimensió, volum i dinamisme, i aquests tres factors han de ser clau per fer una estratègia de negoci que ens permeti viure dignament de la pagesia.

Creus que ser soci d’ActelGrup és la millor opció per a tu?

Crec que sí. Com tota empresa, té punts forts i punts febles. Actel té volum i dimensió, i aquest fet et posiciona al mercat, i també té una xarxa de distribució i un punt logístic privilegiats; per dir-ho de manera plana, té la plaça a cada poble.

L’assessorament i l’acompanyament d’Actel són molt importants. No podem estar al dia de totes les exigències i normatives, perquè canvien constantment, i sobretot Actel ens comercialitza la nostra producció, i per això hem de ser molt curosos a l’hora de gestionar les cooperatives per no encarir el nostre preu de cost.

El nostre sector està en evolució constant, i

ActelGrup també ho ha d’estar, penso que ara s’està posant al dia i treballa amb una visió de futur. És molt important pensar com volem que sigui Actel d’aquí a deu anys i treballar en aquesta direcció. Actel té un potencial de creixement molt gran. Només cal mirar al nostre voltant, ple de competidors que tenen els seus clients. Si Actel sap treballar millor que aquestes empreses, els seus clients poden ser futurs socis.

Què podria fer ActelGrup per aconseguir noves incorporacions?

Per aconseguir noves incorporacions crec que el més important és fer bé les coses, ser professionals, ser competitius, aconseguir bons resultats i premiar la feina.

Fent tot això, penso que la gent s’encara sola. I és un treball d’equip entre nosaltres, els pagesos, produint el millor que puguem, i la cooperativa, que ha de donar el millor servei i aconseguir els millors resultats econòmics possibles per a nosaltres.

Una bona iniciativa que s’ha fet és retornar el 30% del ràpel del cereal. És una bona estratègia per incentivar la bona feina i també una manera d’aconseguir noves incorporacions.

Crec que les cooperatives i ActelGrup hem de ser flexibles i polivalents, perquè hem d’estar preparats per tenir socis amb grans explotacions i donar-los uns preus competitius, i al mateix temps poder oferir al petit pagès un bon servei que el faci ser competitiu. Tot això ens ha d’aportar nous socis i sòcies.

Pots descriure’m com hauria de ser el pagès del futur?

Crec que el pagès del futur serà un pagès amb grans explotacions. I el petit pagès, o bé és cooperatiu o s’especialitza en una cosa concreta o es veurà absorbit per un de gran. S’han reduït els marges i s’ha de ser més competitiu. Per posar un exemple, fa 50 anys un pagès que tenia 10 hectàrees ja en tenia prou. Ara ha canviat. Per ser pagès necessites una gran inversió, patrimoni, per això és molt difícil començar de zero.

L’esperit cooperatiu continua ben viu. A l’esquena porto més de 60 anys en el món cooperatiu agrari i durant tot aquest temps l’explotació familiar ha crescut, i ha de continuar creixent... per això he de fer que la roda, com dic jo, continuï. I quan els meus fills hagin de triar una especialització, vegin en la pagesia una professió de futur.

ORGULL DE SER PAGÈS.

Entrevistamos a... ¿Por qué decidiste ser agricultor?

El relevo generacional tuvo un papel importante, es el oficio y la manera de vivir con la que he crecido.

Soy un agricultor de la rueda, como yo digo... Cuando llegó el momento en el que tuve que escoger la especialización de mis estudios pensé en ser electricista, siempre me ha gustado mucho, pero me decanté por los estudios de capacitación agraria. Hoy en día soy productor de cereales, alfalfa, maíz, trigos y cebadas, y tenemos granjas.

Hablemos de estudios y formación. ¿Crees que, como pasa en otras profesiones, el agricultor debería de tener una formación continuada? ¡Por supuesto! Queda claro que cuando pensamos en un médico nadie pone en duda que tiene que estar formándose y al día de las nuevas técnicas y tratamientos, ¿no? ¿Por qué, entonces, un agricultor no debería hacerlo también? Está claro, necesitamos formación para llegar a ser mejores agricultores, más especialistas, más profesionales.

La cooperativa nos tiene que facilitar aquella información que a veces nos falta. Los buenos resultados llegan cuando hay un buen trabajo, y el buen trabajo llega con el esfuerzo y haciendo bien las cosas. Aquí es donde entra la formación que nos ayudará a convertirnos en agricultores más especializados y, por tanto, más competitivos.

Tenemos la obligación de estar en constante formación, porque lo que yo estudié hace 20 años queda desfasado. Por poner un ejemplo, se han incorporado a nuestro vocabulario palabras como eco, trazabilidad, seguridad alimentaria... Es necesaria una formación tanto en la vertiente agrícola como en la gestión de nuestra empresa-explotación agraria que nos prepare para estar a la altura del mercado futuro.

Hablando de los mercados, ¿crees que debemos trabajar orientados a las demandas de nuestros clientes y mercados?

Pues sí. Creo que debemos tener como referencia la demanda de los mercados, saber cambiar teniendo en cuenta que lo que plantamos o sembramos hoy no lo recogeremos hasta al cabo de un año. Y que las inercias de la agricultura cambian a largo plazo.

Es muy importante plantearse en el presente la estrategia de producción para el mañana.

Hay que salir del tópico “si el vecino lo hace, yo tam-

bién”. Muchas veces actuamos por inercia y debemos huir de ello. ¿Cómo crees que ActelGrup, como cooperativa de segundo grado, puede ayudarte en el planteamiento de la estrategia que me comentas?

Tengo muy claro que yo tengo una empresa, que la Cooperativa d’Almacelles y ActelGrup tienen que darme un servicio de calidad y profesional, y que las dos cooperativas, cada una desde su posición de primer y segundo grado, deben estar alineadas en una misma estrategia. La Cooperativa d’Almacelles necesita a Actel para centralizar su producción y ser más competitiva. El hecho de ser cooperativistas nos ofrece dimensión, volumen y dinamismo, y estos tres factores tienen que ser claves para hacer una estrategia de negocio que nos permita vivir dignamente de ser agricultores. ¿Crees que ser socio de ActelGrup es la mejor opción para ti?

Creo que sí. Como toda empresa, tiene puntos fuertes y puntos débiles. Actel tiene volumen y dimensión, y todo esto te posiciona en el mercado, y también tiene una red de distribución y punto logístico privilegiados; por decirlo llanamente, tiene la plaza en cada pueblo.

El asesoramiento y el acompañamiento de Actel son muy importantes. No podemos estar al día de todas las exigencias y normativas, porque cambian constantemente, y sobre todo Actel nos comercializa nuestra producción, y por eso debemos ser muy cuidadosos en el momento de gestionar las cooperativas para no encarecer nuestro precio de coste.

Nuestro sector está en evolución constante, y ActelGrup también tiene que estarlo, pienso que ahora se está poniendo al día y trabaja con visión de futuro.

Es muy importante pensar cómo queremos que sea Actel de aquí a diez años y trabajar en esta dirección.

Actel tiene un potencial de crecimiento muy grande.

Solo hay que mirar a nuestro alrededor, repleto de competidores que tienen sus clientes. Si Actel sabe trabajar mejor que estas empresas, sus clientes pueden ser futuros socios. ¿Qué podría hacer ActelGrup para conseguir nuevas incorporaciones?

Para conseguir nuevas incorporaciones creo que lo más importante es hacer bien las cosas, ser profesionales, ser competitivos, conseguir buenos resultados

y premiar el trabajo. Haciéndolo, creo que la gente se encara sola. Y es un trabajo de equipo entre nosotros, los agricultores, produciendo lo mejor que podamos, y la cooperativa, que tiene que dar el mejor servicio y conseguir los mejores resultados económicos posibles para nosotros.

Una buena iniciativa que se ha hecho es devolver el 30% del rápel del cereal. Es una buena estrategia para incentivar el buen trabajo y también un modo de conseguir nuevas incorporaciones.

Creo que las cooperativas y ActelGrup debemos ser flexibles y polivalentes porque tenemos que estar preparados para tener socios con grandes explotaciones y darles unos precios competitivos, y al mismo tiempo poder ofrecer al pequeño agricultor un buen servicio que le haga ser competitivo. Todo esto nos debería aportar nuevos socios y socias. ¿Puedes describirme cómo debería ser el agricultor del futuro?

Creo que el agricultor del futuro será un agricultor con grandes explotaciones. Y el pequeño agricultor, o es cooperativo o se especializa en algo concreto, so se verá absorbido absorbido por uno grande. Se han reducido los márgenes y tiene que ser más competitivo. Por poner un ejemplo, hace 50 años un agricultor que tenía 10 hectáreas ya tenía suficiente. Ahora ha cambiado. Para ser agricultor necesitas una gran inversión, patrimonio, por eso es muy difícil empezar de cero.

El espíritu cooperativo sigue muy vivo. Llevo a la espalda más de 60 años en el mundo cooperativo agrario y durante todo este tiempo la explotación familiar ha crecido, y debe seguir creciendo... por eso tengo que hacer que la rueda, como yo digo, continúe. Y cuando mis hijos tengan que escoger una especialización, vean en ser agricultor una profesión de futuro. ORGULLO DE SER AGRICULTOR.

Cooperatives Cooperativa Almacelles

DATA DE FUNDACIÓ: MARÇ 1954 131 AGRICULTORS INSCRITS AMB DATA 1 DE MARÇ DE 1954

ACTIVITAT AGRÀRIA

Bàsicament cereals i farratges. Subministraments d’adobs, llavors, fitosanitaris i serveis.

Una mica de fruita, atès a que el 2006 hi ha fusió per absorció de la cooperativa de fructicultors.

JUNTA ACTUAL PRESIDENT José Ramón Sisó VICEPRESIDENT Lorenzo Guilanyar SECRETARI Santiago Reñé TRESORER Josep Albin VOCALS Jaume Vendrell, Josep M. Bosch, Camilo Solsona, Ramon Cambray, Josep Capdevila, Manel Reales , Jaume Blanco