Issuu

Diada del Soci Gran dia festiu dels socis i treballadors Pàg. 10

Avui Opina

Comercial i Màrqueting

Qêviris

Pàg. 3

Pàg. 5

Pàg. 14

Ramon Balagueró

Un final de rècord, un inici turbulent

Ir Aniversari

Sumari

Agenda Del 25 al 28 de Setembre de 2014 Fira Sant Miquel (Lleida)

OPINA RAMON BALAGUERÓ 03 AVUI ASSISTÈNCIA SANITÀRIA 04 ASSEGURANCES I MÀRQUETING FINAL DE RÈCORD INICI TURBULENT 05 COMERCIAL AGRÀRIA 06 PRODUCCIÓ TRACTAMENTS GRÀFIC ALIMENTÀRIA 08 REPORTATGE 10 DIADA DEL SOCI QEVIRIS 14 ANIVERSARI 12 NOTÍCIES LA RECEPTA 21 INTERCANVIADOR FINESTRA 22 LAAL TEU SERVEI PARLEM 24 AVUI TORTELL POLTRONA

Del 15 al 17 d’Octubre de 2014 Fira Fruit Attraction (Madrid) Del 4 al 6 de Febrer de 2015 Fira Fruit Logistica (Berlín) Del 17 al 20 de Març de 2015 Fira Figan (Saragossa)

Crèdits Consell de redacció: Mariona Mesull Mario Sánchez M. José Bosch

Maquetació: David Garsaball

Tirada: 8.000 exemplars, repartits entre els socis i cooperatives associades.

Impressió: Anfigraf Dipòsit Legal: L-39/97

ActelGrup no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions expressades per terceres persones en aquesta publicació.

Directori

Recepció i centraleta Atenció al soci Genèrics Direcció general Àrea Adm. i Finances Àrea Comercial i Màrqueting Àrea Producció Agrària Àrea Qualitat i Innovació Àrea Comunicació i RH Compres Informàtica Àrees de negoci Fitosanitaris Adobs Combustibles Fruita: Centre Logístic Fruiter

Telèfon Fax 973 700 800 973 727 434 973 700 802 973 700 805 973 727 436 973 700 800 973 700 815 973 700 801 973 727 435 973 700 802 973 727 437 973 700 800 973 727 436 973 700 800 973 727 436 973 700 803 973 727 431 973 700 810 973 727 436 973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 700 801 973 727 435 973 180 727 973 180 500

Telèfon Fax Oli i ametlla 973 700 801 973 727 435 Cereals i farratges 973 586 475 973 586 446 Assegurances Administració i direcció 973 700 831 973 727 430 Agrari 973 700 832 973 727 432 Contractació de pòlisses 973 700 830 973 727 433 Sinistres 973 700 833 973 727 433 Delegacions Bellpuig 973 322 289 973 727 435 La Vispesa 974 430 358 974 430 211 Les Borges Blanques 973 142 150 973 140 051 Bellcaire d’Urgell 973 586 475 973 586 446 Webs & e-mails ActelGrup: www.actel.es • actel@actel.es Transalfals & La Vispesa: www.iberalfa.com • info@iberalfa.com Agroles: www.agroles.com • agroles@agroles.com

SI VOLS ANUNCIAR-TE

A L’ACTUALITAT,

ENVIA’NS UN CORREU ELECTRÒNIC A:

actualitat@actel.es

PRÒXIM NÚMERO SETEMBRE 2014

Avui Opina Ramon Balagueró i Gañet Cap de l’Oficina Comarcal del Segrià

En bona sintonia: un edifici públic i privat compartit, una col·laboració ben entesa! L’Oficina Comarcal del DAAM a la comarca del Segrià aprofita aquest article d’opinió per destacar que aquest edifici que compartim amb ActelGrup, cada any per un o altre motiu veu passar gran nombre de pagesos, ramaders i empresaris del sector, que hi venen per a les seves respectives negociacions, reunions, compra-vendes, gestió de serveis i realització de tràmits oficials. A l’edifici, hi ha les oficines centrals d’ActelGrup, que generen molt moviment pel seu gran volum de negoci en el sector de la fruita, cereals i llavors, farratges, fitosanitaris i adobs, oli, combustible, central de compres, assegurances, etc. I a l’edifici, també hi ha l’Oficina Comarcal del DAAM al Segrià, comarca de més volum agrícola i ramader de Catalunya amb elevats percentatges de la producció final agrària. Les xifres de gestió i tràmit d’expedients d’aquest Oficina Comarcal sobre el total de Catalunya en són l’indicador: 10% de les DUN, 70% expedients de reconversió varietal fructícola, 13% de l’import de Pagament Únic amb 5234 beneficiaris, 17% de les Explotacions Agrícoles Prioritàries, 50% Producció Integrada, 16% Indemnització Compensatòria en Zona Desafavorida, 18%

Declaracions de OPFH, 20% Qualitat carn vaquí, 15% Reserva Nacional de PU, 41% Assessorament, 13% Itineraris formatius, 17% del cens porcí (truges i engreix), 15% del total de bovins, 75% de les exportacions de bestiar viu, etc. Tota aquesta gestió comporta també un elevat nombre de visitants del sector a l’edifici. La ramaderia intensiva, l’agricultura, el caràcter emprenedor dels habitants de la comarca, els regadius i nous regadius, i la escassa possibilitat en altres àmbits de l’economia han fet d’aquesta comarca tot un referent. La gent hi fa agricultura, ramaderia i industria de transformació, i a més, en saben. Saben produir i a més ho saben fer bé. Dit això, cal recordar que de poc serveix que es sàpiga produir quantitat i qualitat si desprès no som capaços de valoritzar-ho, tant en el mercat interior com amb la exportació. No podem perdre de vista la traçabilitat de l’aliment que produïm, entenent que aquesta es la eina que ens possibilita el poder seguir el rastre d’un aliment des del seu origen, transformació i distribució fins que arriba al consumidor per satisfer una necessitat amb criteris de Seguretat Alimentària.

Aquest es l’argument que ens mantindrà en els mercats. Cada vegada hi ha més gent al mon que volen menjar, més i millor, conforme el seu nivell de renda millora, i per tant s’ha d’estar present als mercats; i això no sols s’aconsegueix per preu sinó també podent garantir i demostrar que els nostres productes son produïts amb bones pràctiques tant agrícoles i ramaderes com de transformació i distribució. No oblidéssim que aproximadament 815 milions de persones al mon estan desnodrides i més de 16.000 nens moren cada dia per causes relacionades amb la fam. Encara queda molta feina per fer! Ens felicitem del bon veïnatge, entesa i sinèrgia entre ActelGrup, Oficina Comarcal del Segrià i Sector productiu. Aquest edifici es un bon exemple de col·laboració entre sector públic i privat, col·laboració necessària per poder donar cabuda al mon als nostres productes.

En buena sintonía: un edificio público y privado compartido, una colaboración bien entendida! La Oficina Comarcal del DAAM en la comarca del Segrià aprovecha este artículo de opinión para destacar que este edificio que compartimos con ActelGrup, cada año por uno u otro motivo ve pasar gran número de agricultores, ganaderos y empresarios del sector, que vienen para sus respectivas negociaciones, reuniones, compraventas, gestión de servicios y realización de trámites oficiales. En el edificio, están las oficinas centrales de ActelGrup, que generan mucho movimiento por su gran volumen de negocio en el sector de la fruta, cereales y semillas, forrajes, fitosanitarios y abonos, aceite, combustible, central de compras, seguros, etc. Y en el edificio, también se encuentra la Oficina Comarcal del DAAM en el Segrià, comarca de mayor volumen agrícola y ganadero de Cataluña con elevados porcentajes de la producción final agraria. Las cifras de gestión y trámite de expedientes de este Oficina Comarcal sobre el total de Cataluña son el indicador: 10% de las DUN, 70% expedientes de reconversión varietal frutícola, 13% del importe de Pago Único con 5.234 beneficiarios, 17% de las Explotaciones Agrícolas Prioritarias, 50% Producción Integrada, 16% Indemnización Compensatoria en Zona desfavorecida, 18% Declaraciones de OPFH, 20% Calidad carne vacuno, 15% Reserva Nacional de PU, 41% Asesoramiento, 13% Itinerarios formativos , 17% del censo porcino (cerdas y engorde), 15% del total de bovinos, 75% de las exportaciones de ganado vivo, etc. Toda esta gestión conlleva también un elevado número de visitantes del sector en el edificio. La ganadería intensiva, la agricultura, el carácter emprendedor de los habitantes

de la comarca, los regadíos y nuevos regadíos, y la escasa posibilidad en otros ámbitos de la economía han hecho de esta comarca un referente. La gente hace agricultura, ganadería e industria de transformación, y además, saben. Saben producir y además lo saben hacer bien. Dicho esto, hay que recordar que de poco sirve que se sepa producir cantidad y calidad si después no somos capaces de valorizarlo, tanto en el mercado interior como con la exportación. No podemos perder de vista la trazabilidad del alimento que producimos, entendiendo que esta es la herramienta que nos posibilita el poder seguir el rastro de un alimento desde su origen, transformación y distribución hasta que llega al consumidor para satisfacer una necesidad con criterios de Seguridad Alimentaria. Este es el argumento que nos mantendrá en los mercados. Cada vez hay más gente en el mundo que quieren comer, más y mejor, conforme su nivel de renta mejora, y por tanto debe estar presente en los mercados, y ello no sólo se consigue por precio sino también pudiendo garantizar y demostrar que nuestros productos son producidos con buenas prácticas tanto agrícolas y ganaderas como de transformación y distribución. No olvidemos que aproximadamente 815 millones de personas en el mundo están desnutridas y más de 16.000 niños mueren cada día por causas relacionadas con el hambre. Aún queda mucho trabajo por hacer! Nos felicitamos de la buena vecindad, entendida y sinergia entre ActelGrup, Oficina Comarcal del Segrià y Sector productivo. Este edificio es un buen ejemplo de colaboración entre sector público y privado, colaboración necesaria para poder dar cabida al mundo a nuestros productos.

Assegurances Per què contractar una assegurança d’assistència sanitària? Ivan Caelles director Central d’Assegurances

Quan ens plantegem contractar una assegurança d’assistència sanitària, cal analitzar primer de tot si val la pena de fer-ho, tot seguit mirar els avantatges i les solucions que ens pot oferir, i finalment assessorar-nos correctament a través de la nostra corredoria, on se’ns explicarà amb detall les garanties que inclou i la gamma de varietats asseguradores i primes que existeixen al mercat. A la primera qüestió, si val la pena contractar, cal tenir en compte la situació mèdico-social actual que vivim, veure en quin estat es troba la seguretat social avui dia, i trobar-hi solució a les mancances que pateix, que con a resum procedim a enumerarles: • Les llargues llistes d’espera ( provocades per una massificació tant en consulta com en urgències) • Les retallades en la plantilla de metges (que provoca que cada cop que anem al centre de salut hi veiem una cara nova) • No poder disposar d’una habitació individual • No tenir una segona opinió mèdica, etc.

Una assegurança d’assistència sanitària ens fa capgirar aquesta situació, doncs amb la seva contractació: s’eliminen automàticament les llistes d’espera (podem accedir a qualsevol dels professionals que estiguin inclosos dins de l’ampli quadre-mèdic), podem dirigir-nos directament a l’especialista que pertoqui (sense la necessitat de passar pel metge de capçalera i així guanyar temps), podem anar d’urgències i que ens atenguin immediatament, es gaudeix d’una gran rapidesa en el diagnòstic i tractament (clau en molts processos), tenim una 2ª opinió mèdica i unes condicions preferents, etc.

Però per sobre de tot això, tindrem la tranquil•litat que ens proporciona el fet de ser assegurat d’una companyia especialitzada de salut, sabent que qualsevol dia que ens sobrevingui una malaltia ó accident, tindrem una cobertura mèdica de qualitat, ràpida i professional. Les estadístiques sectorials ens demostren que les assegurances de salut són de les més ben valorades pels usuaris, doncs són de gran utilitat i importància per cobrir una de les coses més importants que tenim: el nostre benestar.

¿POR QUÉ CONTRATAR UN SEGURO De ASISTENCIA SANITARIA ? Cuando nos planteamos contratar un seguro de asistencia sanitaria, hay que analizar, antes que nada, si vale la pena hacerlo, a continuación mirar las ventajas y las soluciones que nos puede ofrecer, y finalmente asesorarnos correctamente a través de nuestra correduría, donde se nos explicará con detalle las garantías que incluye y la gama de variedades aseguradoras y primas que existen en el mercado. A la primera cuestión, si vale la pena contratar, hay que tener en cuenta la situación médico-social actual que vivimos, ver en qué estado se encuentra la seguridad social hoy en día, y encontrar solución a las carencias que sufre, que a modo de resumen procedemos a enumerar: • Las largas listas de espera (provocadas por una masificación tanto en consulta como en urgencias), • Los recortes en la plantilla de médicos (que provoca que cada vez que vamos al centro de salud vemos una cara nueva) • No poder disponer de una habitación individual • No tener una segunda opinión médica, etc.

Un seguro de asistencia sanitaria nos hace cambiar esta situación, pues con su contratación se eliminan automáticamente las listas de espera (podemos acceder a cualquier de los profesionales que estén incluidos dentro del amplio cuadro médico), podemos dirigirnos directamente al especialista que corresponda (sin la necesidad de pasar por el médico de cabecera y así ganar tiempo), podemos ir de urgencias y que nos atiendan inmediatamente, se disfruta de una gran rapidez en el diagnóstico y tratamiento (clave en muchos procesos), tenemos una 2ª opinión médica y unas condiciones preferentes, etc. Pero por encima de todo esto, tendremos la tranquilidad que nos proporciona el hecho de ser asegurado de una compañía especializada de salud, sabiendo que cualquier día que nos sobrevenga una enfermedad o accidente, tendremos una cobertura médica de calidad, rápida y profesional. Las estadísticas sectoriales nos demuestran que los seguros de salud son de las más valoradas por los usuarios, pues son de gran utilidad e importancia para cubrir una de las cosas más importantes que tenemos: nuestro bienestar.

Ivan Caelles Director Central d’Assegurances

Comercial i Màrqueting Un final de rècord i un inici turbulent Un final de rècord. Gairebé seran 125.000 tones de fruita comercialitzada en aquesta darrera campanya (juny 2013 – maig 2014). Realment són nombres de rècord. Desprès d’una sèrie d’anys on la quantitat de fruita comercialitzada, i en funció de la collita, ha estat entre 70.000 i 85.000 tones, actualment s’ha assolit una xifra de rècord. Varis són els factors que han influït directament ha conquerir la xifra: • El primer i que ha influït directament a ampliar el tonatge és la campanya de cítrics (mandarines i taronges) treballades des de la cooperativa sòcia d’ActelGrup: SOLDEBRE de Tortosa. • En segon lloc la ampliació de la xarxa de clients tan a nivell estatal com a nivell internacional fa que la demanda que tenim de fruita sigui de forma constant i consolidada i no solament a l’estiu, on l’activitat és frenètica, sinó durant tot l’any. La conseqüència directa d’aquesta orientació i vocació de servei cap al client fa que cada cop més sigui més i més important el departament de compres, adquirint la quantitat necessària de fruita per a cobrir la totalitat de les necessitats dels nostres clients. Com a efecte col·lateral positiu d’aquest projecte és que a dia d’avui ActelGrup té i manté unes excel·lents relacions amb la gran majoria

Josep Lluís Trilla Director Comercial i Màrqueting

d’empreses del sector de Lleida i rodalies. De fet, estem convençuts aquest projecte no solament és bo per a nosaltres sinó per a totes les empreses que hi col•laboren activament i per al sector en general.

• I en tercer lloc la quantitat de magatzems que estan col·laborant molt activament, baix el control d’ActelGrup, confeccionant fruita i expedint-la directament al nostres clients des de Sevilla, Extremadura, Murcia, Vinebre, Saragossa i Fraga. Aquests magatzems ens donen precocitat, és a dir tenir la possibilitat de oferir i comercialitzar abans d’entrar en producció la pròpia i disposar de més quantitat. Principalment ens referim a fruita de pinyol: préssec, nectarina, paraguaià, pruna i cirera. Agraïm a tots ells la col•laboració prestada i ens encoratgem tots plegats a continuar-la i a fer un projecte emblemàtic en benefici mutu i del sector en general. Un inici turbulent. La campanya 2014 – 2015 ha començat amb turbulències molt acusades i amb preus força preocupants per la època. Analitzar les causes i encertar-les és una tasca d’elucubració important però sí que podem fer un cert anàlisi i amb cert sentit comú: “La precocitat té un límit”, o si més no, el pot tenir.

UN FINAL DE RÉCORD Y UN INICIO TURBULENTO Un final de récord. Casi serán 125.000 toneladas de fruta comercializada en esta última campaña (junio 2013 – mayo 2014). Realmente son números de récord. Después de una serie de años donde la cantidad de fruta comercializada, y en función de la cosecha, ha estado entre 70.000 y 85.000 toneladas, actualmente se ha logrado una cifra de récord. Varios son los factores que han influido directamente en conquistar la cifra: • El primero y que ha influido directamente a ampliar el tonelaje es la campaña de cítricos (mandarinas y naranjas) trabajadas desde la cooperativa socia de ActelGrup: SOLDEBRE de Tortosa. • En segundo lugar la ampliación de la red de clientes tan a nivel estatal como nivel internacional hace que la demanda que tenemos de fruta sea de forma constante y consolidada y no solamente en verano, donde la actividad es frenética, sino durando todo el año. La consecuencia directa de esta orientación y vocación de servicio hacia el cliente hace que cada vez más sea más y más importante el departamento de compras, adquiriendo la cantidad necesaria de fruta para cubrir la totalidad de las necesidades de nuestros clientes. Como efecto colateral positivo de este proyecto es que a día de hoy ActelGrup tiene y mantiene unas excelentes relaciones con la gran mayoría de empresas del sector de Lleida y cercanías. De hecho, estamos convencidos este proyecto no solamente es bueno para nosotros sino para todas las empresas que colaboran activamente y para el sector en general. • Y en tercer lugar la cantidad de almacenes que están colaborando muy activamente, bajo el control de ActelGrup, confeccionando fruta y expidiéndola directamente a nuestros clientes desde Sevilla, Extremadura, Murcia, Vinebre, Zaragoza y Fraga. Estos alma-

Cada cop més la recerca de les noves varietats de fruita de pinyol va lligada amb la precocitat, així que cada cop més veiem noves varietats que a la zona d’Andalusia i Murcia entren en producció cada cop més aviat. Enguany, a més, l’inici de la collita ha esdevingut unes dues/tres setmanes amb antelació de l’habitual. La conseqüència directa ha estat que es disposaven quantitats molt importants de fruita amb una gran expectativa d’exportació en una Europa on les temperatures encara eren molt fredes i els lineals de les botigues no s’havien plantejat ficar a la venda fruita de pinyol. La solució: enviar la fruita “als mercats” on els preus tenen la tendència a desplomar-se amb certa facilitat. Tot i aquest començament no hem de caure en el pessimisme. La campanya és molt llarga i poden succeir moltes situacions diferents. Un cop més volem agrair la confiança dipositada en tots nosaltres. Continuarem treballant fort per a obtenir un bon resultat per al nostre associat. Si més no, ho intentarem. Bona campanya!!!

cenes nos dan precocidad, es decir tener la posibilidad de ofrecer y comercializar antes de entrar en producción la propia y disponer de mayor cantidad. Principalmente nos referimos a fruta de hueso: melocotón, nectarina, paraguayo, ciruela y cereza. Agradecemos a todos ellos la colaboración prestada y nos alentamos todos juntos a continuarla y a hacer un proyecto emblemático en beneficio mutuo y del sector en general. Un inicio turbulento. La campaña 2014 – 2015 ha empezado con turbulencias muy acusadas y con precios bastante preocupantes por la época. Analizar las causas y acertarlas es una tarea de elucubración importante pero sí que podemos hacer un cierto análisis y con cierto sentido común: “La precocidad tiene un límite”, o cuando menos, lo puede tener. Cada vez más la investigación de las nuevas variedades de fruta de hueso va ligada con la precocidad, así que cada vez más vemos nuevas variedades que en la zona de Andalucía y Murcia entran en producción cada vez más pronto. Este año, además, el inicio de la cosecha ha acontecido unas dos/tres semanas con antelación del habitual. La consecuencia directa ha sido que se disponían cantidades muy importantes de fruta con una gran expectativa de exportación en una Europa donde las temperaturas todavía eran muy frías y los lineales de las tiendas no se habían planteado poner a la venta fruta de hueso. La solución: enviar la fruta “a los mercados” donde los precios tienen la tendencia a desplomarse con cierta facilidad. Todo y este comienzo no tenemos que caer en el pesimismo. La campaña es muy larga y pueden suceder muchas situaciones diferentes. Una vez más queremos agradecer la confianza depositada en todos nosotros. Y continuaremos trabajando fuerte para obtener un buen resultado para nuestro asociado. Al menos, lo intentaremos. Buena campaña!!!

Producció Agrària Tractament Olivera

Tractament Ametller

JUNY - JULIOL 2014

IMPORTANT Les dosis d’aplicació fan referència només als productes recomanats RECORDEU QUE CAL RESPECTAR ELS TERMINIS DE SEGURETAT DELS PRODUCTES

Reportatge Gràfic ALIMENTÀRIA El passat mes d’abril ActelGrup amb els productes d’Agrolés, va se present a la Fira Alimentària 2014. Aquest fira és un centre de negocis internacional per a tots els professionals de la indústria de l’alimentació i begudes. Una cita obligada amb la innovació, les darreres tendències i la internacionalització del sector. La Fira també comptava amb demostracions culinàries. Una d’elles va comptar amb la presència de la prestigiosa cuinera Carme Ruscadella que va utilitzar el nostre oli per a elaborar el seu plat.

Diada del Soci

El passat 3 de maig es celebrà al Centre Logístic de Térmens la 4ª Diada del Soci amb l’assistència de socis i sòcies, treballadors, treballadores i familiars d’ActelGrup. Com cada any, es va celebrar la Diada del Soci d’ActelGrup amb la presencia de gairebé 1.000 persones. La Diada va comptar amb activitats per a tots i per a totes les edats. Entre elles varen poder fer un taller de decoració de “cup cakes” fets amb fruita, varen poder fer un joc d’encerclar productes, concurs de carretillers, concurs de dibuix, i com a novetat d’aquest any un concurs d’apilar caixes i una màster class de Zumba. Tot just abans de dinar varem sortir a l’exterior del Centre per a fer una foto conjunta amb globus amb l’objectiu de visualitzar el nou logo d’ActelGrup...va quedar molt i molt bé!!! La festa va acabar amb el dinar de germanor, l’entrega de premis i el ball que va tancar la 4a Diada del Soci d’ActelGrup.

Què és la targeta ActelGrup?

La targeta ActelGrup és un document personal i intransferible que dóna dret a rebre les prestacions. La targeta és totalment gratuïta i la pots sol·licitar omplin un formulari que trobaràs a la teva cooperativa, o als Serveis Centrals d’ActelGrup.

demana-la i gaudeix dels seus avantatges!

Diada del Soci

Aquests sĂłn els nostres colÂˇlaboradors de la Diada del Soci a tots ells, moltes grĂ cies

1r Aniversari Qêviris Us fem coneixedors de que QêVIRIS, la botiga d’aliments d’origen cooperatiu, ha celebrat el seu 1er aniversari. El 27 d’abril de 2013 va ser quan va obrir les portes al públic per primer cop i ja estem caminant pel segon any. A continuació us presentem un recull de les activitats que hem desenvolupat al llarg d’aquest primer any i en les que heu participat alguns de vosaltres. També volem donar les gràcies a tots els que ens heu dipositat la vostra confiança i animar a tots els socis que encara no ens han visitat a que s’hi arribin. Feliç aniversari!!!!

Tastar la mel, gairebé una ciència Els socis i les sòcies del Club Qêviris van poder gaudir, el dissabte 8 de març, d’un esdeveniment únic i pioner a Lleida ciutat: el primer, i innovador, tast professional de mels d’abella. Sí, sí, ni vins, ni cerveses: mels. Guiats per un expert en aquest àmbit, els assistents van poder “catar” les diferents mels que produeixen les abelles. Des d’una mel de taronger, fins a una mel de romaní o mil flors. Distingir-ne els colors, diferenciar-ne l’olor, aprendre sobre el seu gust, conèixer-ne els beneficis... els més curiosos clients van poder aprendre tot un conjunt de consells i recomanacions per saber apreciar una bona mel. Una experiència diferent i enriquidora dirigida a aprofundir coneixements sobre apicultura

Cerveses artesanes: tot un món per descobrir

Tot un èxit. La cervesa artesana, produïda a les nostres contrades, crida l’atenció, atreu desenes de curiosos i satisfà els paladars més exigents en aquesta matèria. El taller gratuït realitzat a Qêviris, amb la col•laboració de Ca l’Arenys i la seva marca de cerveses artesanes Guineu, va seduir a un ampli nombre d’assistents que van poder delectar-se amb tot tipus de varietats cerveseres. Des de les cerveses més tradicionals, fins a les més elaborades i gustoses, els participants a la jornada van gaudir tant de sabors insòlits com de sabors més intensos i profunds. Un expert cerveser va guiar els diferents tasts de cerveses que es van realitzar, així com va indicar els tipus d’aliments més recomanats per acompanyar cada beguda. En aquest sentit, i per a sorpresa de més d’un assistent a l’esdeveniment, la xocolata negra va captivar l’atenció del públic, com un ingredient insòlit per acompanyar una bona cervesa. Pròximament, Qêviris organitzarà nous tasts entre els membres del Club Qêviris.

Qêviris, primer aniversari amb més de 1.000 premis A Qêviris, la botiga d’aliments de qualitat cooperativa, vam celebrar el nostre primer aniversari amb una promoció per a tots els clients. Des del passat 28 d’abril i fins al 10 de maig, vam repartir més de 1.000 premis directes entre totes les persones que ens van venir a visitar. En aquest sentit, per qualsevol compra feta a Qêviris, cada client va obtenir un “rasca-rasca” amb premi garantit. Descomptes, premis directes, compres gratuïtes... A més, per arrodonir la celebració vam lliurar un obsequi molt especial als clients per cada compra que van realitzar. Els vam regalar una petita mostra de l’ADN del nostre establiment: un arbre. Un element de la natura que ens proporciona fruits i a la vegada salut, benestar, plaer... Amb aquest obsequi, des de Qêviris volem que els nostres clients també participin de la natura i els seus

Cervesa artesana, un sabor únic Si el primer tast de cerveses organitzat per Qêviris va ser tot un èxit, la segona edició no s’ha quedat pas enrere. Aquest cop, l’encarregada de delectar els paladars dels assistents va ser la cervesa catalana La Vella Caravana, elaborada 100% amb productes de proximitat. Desenes d’assistents van venir al taller organitzat per Qêviris i van poder gaudir de forma gratuïta de l’àmplia varietat de sabors que ofereix la marca catalana. El particular sabor de l’anomenada cervesa “La Mataelefantes” no va deixar a ningú indiferent. La seva intensitat i el toc amarg que la caracteritza va permetre als amants de la cervesa gaudir d’un sabor únic i inconfusible. La bona acollida que està rebent aquest tipus d’esdeveniments ha fet que ja s’estigui organitzant un nou tast per als membres del Club Qêviris. Us hi esperem!

us esperem a QêVIRIS La botiga d’aliments de qualitat cooperativa Ctra. Vall d’Aran km. 3 · 25196 Lleida Tel. 973 700 836 · www.qeviris.com

Notícies

ACTELGRUP PARTICIPA AL PROGRAMA DE TELEVISIÓ “ AQUÍ HAY TRABAJO” DE LA 2 DE TELEVISIÓ ESPANYOLA. Els nostres companys Conrad Marsal i Josep Iglesias van participar al programa per explicar la seva experiència com a nous treballadors temporals d’ActelGrup. L’equip es va desplaçar fins a les finques d’Alfés i també el nostre Centre Logístic de Térmens. A més a més, varen realitzar una entrevista al director general del grup, Antonio Llaràs que va explicar els canvis de perfils de les persones i va donar dades d’aquesta campanya que ara tot just comença El programa de televisió “Aquí hay trabajo” és un espai que resumeix l’actualitat del món laboral, amb informació sobre la seva situació, sobre beques i cursos de formació. Tot recolzat amb convidats especialistes. A més, el programa mostra ofertes d’ocupació a què poden accedir els televidents. La seva emissió és diària a partir de les 9:30 del matí a La 2 de Televisió Espanyola.

Seixanta-set Cooperatives VIP d’ActelGrup es reuneixen a Lleida en la seva trobada anual. El passat divendres dia 25 d’abril, es van reunir a Lleida a l’Hotel Comtes d’Urgell més d’un centenar de persones en representació de les seixanta-set cooperatives que integren la Venda d’Intermediació Programada d’ActelGrup. Aquest grup es va crear al 1992 per concentrar la demanda de subministraments i en els seus vinti-dos anys ha passat de les deu cooperatives inicials que en formaven part a les seixanta-set actuals. El departament de Fitosanitaris d’ActelGrup va facturar al 2013, 14 milions d’euros augmentant un 6% la seva facturació respecte a la campanya passada. Cal destacar l’augment de vendes en el conreu de la vinya. Actualment el departament de fitosanitaris representa respecte al consum total de Lleida un 34%. Pel que fa al departament d’Adobs, hi ha hagut un espectacular augment en la venda, en concret d’un 23% respecte a la campanya passada i que representa la venda de gairebé 93.000 tones d’adobs. Aquest increment es deu a les bones condicions climàtiques (precipitacions idònies), una bona expectativa de collita i un bon preu del grà. Actualment el departament d’Adobs representa respecte al consum total de Catalunya en un 40%.. En aquesta campanya s’ha pogut donar una bonificació extra d’un 0.78% a les cooperatives.

LA COOPERATIVA TARRAGONINA “LA GALERA” S’INCORPORA AL PROJECTE DE VENDA D’INTERMEDIACIÓ PROGRAMADA (VIP) D’ACTEL. El president d’ActelGrup Ramon Brualla i el president de la cooperativa tarragonina La Galera, varen signar el passat 26 d’abril, la seva incorporació al projecte VIP. L’acte va comptar també amb la presencia del director de l’Àrea Comercial i Màrqueting Josep Lluís Trilla. Any rera any es van sumant cooperatives a aquest projecte engrescador que cada cop és més important a Catalunya.

Hyvido Syngenta presenta en Vic la tecnología Hyvido en una jornada técnica con más de 250 socios de ActelGrup Hyvido: la cebada híbrida aumenta los rendimientos y aporta una mayor estabilidad

El desarrollo de cultivos híbridos ha sido de gran importancia en la agricultura, permitiendo grandes avances en la productividad de cultivos como el girasol o el maíz. Syngenta, tras casi 20 años de investigación, ha conseguido desarrollar variedades de cebada híbrida, bajo la marca Hyvido, que ya funcionan en Europa y que ahora se presentan también en España. El pasado 22 de Junio los más de 250 socios de ActelGrup que asistieron a la jornada técnica organizada por Syngenta en Vic, Barcelona, pudieron descubrir la nueva cebada híbrida Hyvido. Durante la visita a los campos de ensayo, realizados por el equipo técnico del centro Mas Badía del IRTA en colaboración con Syngenta, los agricultores, técnicos y especialistas de cebada han podido comprobar in situ las principales características del nuevo cereal.

Tras muchos años de investigación, en 2002 se logró lanzar la primera variedad comercial en Reino Unido, y desde entonces las cebadas híbridas se están convirtiendo en una de las opciones preferidas por los agricultores en toda Europa. De hecho, países como Reino Unido, Alemania, Francia e Italia están adoptando con éxito Hyvido, suponiendo su cultivo ya hasta el 20% de toda la superficie dedicada a cebada para pienso, es hoy cebada Hyvido. En Cataluña, donde la cebada es el cultivo que mayor superficie ocupa y que además tiene gran importancia para la fabricación de piensos, el lanzamiento de la cebada híbrida supone una gran noticia para sus agricultores. Tanto en los campos experimentales como en las más de 20 pruebas que Syngenta ha distribuido en toda Cataluña se puede comprobar la adaptación de Hyvido y el potencial

de las cebadas híbridas. Estas cebadas incorporan al cereal las ventajas que ya supusieron una revolución en el cultivo del maíz o el girasol, el vigor híbrido, lo que supone raíces más profundas, tallos más fuertes, y como consecuencia mayor producción y estabilidad de los rendimientos año tras año. A partir de la próxima campaña de siembra ya estarán disponibles las primeras cebadas Hyvido. Estas híbridas están adaptadas a zonas de rendimientos medios y altos, y en los últimos tres años han mejorado a las variedades convencionales de referencia en cosecha en más de un 15% de media. Syngenta y ActelGrup colaboran desde hace años para poner a disposición de sus agricultores la nueva tecnología y espera poder ayudar a mejorar sus rendimientos en cebada y gracias a la estabilidad de los resultados, mejorar de forma importante la rentabilidad de sus explotaciones.

Notícies

SOCIS I SOCIES VIATGEN A LA RUTA DE L’OLI D’ACTELGRUP El passat mes de gener ActelGrup va organitzar la RUTA DE L’OLI amb la intenció de visitar i gaudir de totes les nostres instal.lacions relacionades amb la secció d’oli i atmella del grup. El viatge va començar amb la visita al molí d’Arbeca on van poder veure tot el procés d’extracció de les olives que els nostres socis porten en aquella instal•lació. A continuació es va preparar un esmorzar-degustació on hi havia pa,sucs i embotits de la nostra botiga Qeviris que es podien acompanyar amb tota la gamma d’olis i fruits secs. Un cop va acabar l’esmorzar ens vam traslladar a les instal•lacions del Centre de les Borges Blanques on van poder veure el procés d’envasat i emmagatzematge del nostre oli. El viatge va finalitzar amb una visita al Parc Temàtic de l’Oli a la Masia Salat i un dinar al seu restaurant.

La cooperativa ebrenca Soldebre s’integra a la secció fruitera d’ActelGrup En presència del molt honorable conseller d’Agricultura,Ramaderia,Pesca Alimentació i Medi Natural, Sr. Josep Maria Pelegrí, les cooperatives ActelGrup i Soldebre han signat un conveni intercooperatiu amb l’objectiu de sumar sinergies. Aquestes sinergies es que es tradueixen en: tenir presència als línies de les grans superfícies al llarg de tot l’any, consolidar clients i ser més grans tan pel que fa en volums com en competivitat. La campanya passada ActelGrup va comercialitzar 120.000 tones de fruita. Per aquesta campanya pretén incrementar aquesta quantitat amb l’ajuda de la taronja i la mandarina de la cooperativa de primer grau Soldebre. El president d’ActelGrup Ramon Brualla ha destacat que “un dels grans objectius es aprofitar unes mateixes xarxes de comercialització i atorgar els millors serveis i subministraments als seus socis i aprofitar no només les realitats sinó també les potencialitats que cadascuna d’aquestes cooperatives tenen” Durant l’acte s’han visitat les instal·lacions de la cooperativa de Soldebre, instal·lacions que un cop acabi de la campanya de la taronja ActelGrup portarà part de la seva producció de fruits d’os de la campanya d’aquest any. La cooperativa de primer grau Soldebre és el resultat de la unió de les cooperatives de Jesús, Roquetes, Tortosa, Aldover i Tivenys. Són productors de cítrics, oli i fruits secs.

ANTONIO LLARÀS PARTICIPA COM A PONENT A LES JORnaDES d’ALFALS ORGANITZADES PEL JARC.

Notícies

ELS SOCIS I TREBALLADORS D’ACTELGRUP ASSITEIXEN GRATUITAMENT AL PARTIR D’HOCKEY LLEIDA LLISTA BLAVA – F.C. BARCELONA AL PAVELLÓ ONZE DE SETEMBRE

JORDI GIRÓ, Sales Manager d’Agrolés, assisteix a la presentació de la nova campanya de productes de proximitat de Caprabo on els nostres productes hi tenen una presència important.

Durant aquest trimestre hem estat convidats dues vegades a participar al programa Empresaris de RÀdio Lleida, Cadena SER.

Visites

ENS HAN VISITAT ALUMNES DE L’ESCOLA Alfred Potrony DE térmens

Cooperatives

FRUITERA DE CORBINS Secció de Crèdit Les primeres informacions documentades de la historia d’aquesta cooperativa daten de l’any 1921. En aquells temps la cooperativa ja funcionava com a ¨Sindicato Agricola La Fraternidad¨ constituït sota la llei ¨Ley de Sindicatos Agricolas de 1906¨ i també hi consta en una escriptura, la primera compra d’un terreny d’una porca i tres quarts per 2.625 pessetes amb data de l’any 1923. Aquesta entitat va sobreviure a temps molt difícils com la guerra i la postguerra i durant aquest gairebé cent anys , ha sofert canvis de lloc , del carrer Calvari , al actual magatzem al carrer Francesc Macià, ara ja fa 27 anys, i canvis de nom, l’any 1944 es va fundar com a ¨Cooperativa del campo La Noguera de Corbins¨ més tard ¨ Cooperativa del campo y caja

FITXA TÈCNICA: rural de Corbins¨ desprès ¨Cooperativa del campo La Noguera S.C.C.L. de Corbins¨ fins que finalment es va poder catalanitzar el nom ¨Camp La Noguera S.C.C.L. de Corbins¨.

Número de socis: 57 (només productors de fruita) 87 (productors de fruita i secció subministres) 87 total + 10 de socis col·laboradors

D’altra banda a principis dels anys setanta, van sorgir unes noves necessitats a les que no es donava resposta i per això un grup de pagesos, l´any 1972, van formar una segona Cooperativa, l’antiga ¨SCOFRUCO¨ i com que amb dos cooperatives no n’hi havia prou , un altre grup de pagesos l´any 1980 van formar la tercera cooperativa, la ¨Corbins Fruits¨.

Producció: CIRERA - PERA - POMA - PRÉSSEC - PARAGUAIO NECTARINA - PRUNA

No va ser fins l’any 2005 , que veient que no tenia cap sentit que en un mateix poble hi hagués dos cooperatives veïnes , que es dedicaven al mateix, es van fusionar per fer més rentables les nostres centrals i reduir les despeses.

Producció en quilos: 16.000.000 quilos aprox.

Número de treballadors: 11 Hectàrees: 580 h

Ivan Caelles Director Central d’Assegurances

L’intercanviador En aquest espai podeu publicar els vostres anuncis. Envieu un correu electrònic amb el vostre nom i cognoms, DNI i la cooperativa de la que sou socis, a l’adreça:

actualitat@actel.es

Alfurgell SL empresa d’Actel Grup, es dedica a la gestió de finques rústiques, mitjançant arrendament, per a qualsevol tipus de cultius extensius per les zones de Lleida i Osca. Possibilitat de gestió integral de les finques tant en tasques de camp com a nivell administratiu (PAC, DUN, GIP...). Es realitza pressupost de forma individualitzada.

COMPRO

MOT0CULTOR AGRIA TEL. 639568764

Interessats trucar a 973586475 o sbertran@actel.es Venc tractors Fiat-540 Vinyedo (1.35m) repassat - 5100 € Fiat-450/8 (1.65m)rectificat total - 5700€ Tel. 691980911 Tel. 609316418

Vull comunicar: -Tot tipus de cultius extensius -Gestió del patrimoni familiar -Finques netes i endreçades -Solvència i serietat -Durada a convenir -Preu personalitzat -Zones: lleida, osca

VENDA PARTICULAR

FINCA ALBI/LES BORGES 9,2 Ha. PLANA CUADRADA 2,4 Ha AMETLLERS CABANA REFORMADA REG PER 9 Ha A PEU FINCA BON PREU FACIL·LITATS TELEFON- 690.678.022

La recepta Pomes farcides amb crema catalana

Per fer el crocant, en una paella amb mantega fosa poseu-hi el granet d’ametlla i el sucre i deixeu-ho coure a foc suau, remenant sense parar, fins que quedi dauradet. Per fer el sucre cremat, poseu el sucre en una paella i remeneu-lo fins que es fongui. Seguidament, aboqueu-hi l’aigua, torneu-ho a remenar per acabar-ho de desfer i deixeu-ho reduir a foc suau. Quan estigui al punt de caramel, reserveu-ho en una gerreta.

INGREDIENTS

Per a 4 persones: • 8 pomes • oli de gira-sol

Per començar, talleu la part superior de les pomes, traieu-los el cor, poseu-les en una safata, amaniu-les amb oli de gira-sol i deixeu-les coure al forn durant una horeta.

Per al crocant: • granet d’ametlla tendra • 100 g de sucre • 50 g de mantega

Per a la crema: • 1/2 litre de llet • 1 branca de canyella • pela de llimona Per al sucre cremat: • 5 ous • 150 g de sucre • 140 g de sucre • 1 copa d’aigua

Per fer la crema, poseu en un cassó al foc la llet amb la branca de canyella i la pela de llimona. Passats uns minuts, afegiu-hi el sucre i barregeu-ho bé. Quan arrenqui el bull, afegiu-hi els ous, prèviament batuts amb una mica de llet, i remeneu-ho bé durant una estona, sense que arribi a bullir. I ja per acabar, emplateu les pomes, farciu-les amb la crema i poseu-hi pel damunt el crocant

Vols que publiquem la teva recepta? envia’ns-la a actualitat@actel.es

Tots els ingredients els trobaràs a...

La finestra

Al teu servei Farré Nom: MªÀngels grolés. Lloc de treball : ercat nacional d’A m l de es nd ve de Responsable ptació de Missió del lloc: clients, recerca i ca de a er rt ca la ar rtida a Gestion vendre i donar so de u ti ec bj l’o b am clients nous Agrolés. tots els productes d’ bretot Aficions: r, caminar…però so ja at vi n só s on ci b el meu Les meves afi ia . Especialment am íl m fa a ev m la b estar am alegria. mesos i és la meva nét Eric que té 20 dia a dia. la vida i viure el de r ta ru sf di a ad M’agr

Ivan Caelles Director Central d’Assegurances

Entrevistamos a... TORTELL POLTRONA Gran poeta del circo Imagino que para ser payaso, hay que nacer .. Sí, yo era el payaso de la clase. Todo el mundo lleva un payaso dentro. El problema es que, salvo en algunos casos, lo matamos en la adolescencia, momento en el que se aprende a mentir sin que se te note en la cara. Para hacer de payaso, sí es cierto, que debes tener ciertos vicios, y ser extrovertido, aunque me he encontrado con payasos muy buenos que una vez acaban la función son muy tímidos y reservados. Como entra en contacto con el mundo del circo? Durante la dictadura franquista no había artes escénicas de ningún tipo. Los que queríamos hacer circo no teníamos ninguna referencia y casi todos veníamos del teatro religioso, de hacer “Els Pastorets”. Lo que sí es cierto es que al no tener ningún referente, sin quererlo, reinventamos el circo, dándole una forma con los años. Antes de dedicarse profesionalmente al circo usted fue fotógrafo, verdad? Había un laboratorio fotográfico en la calle Asturias de Barcelona y yo trabajaba allí, no como fotógrafo sino como tirador. También fui maestro de escuela. Poca gente lo sabe, pero yo soy maestro industrial en electrónica y mecánica, y durante unos años también cursé estudios de economía política y sociología en el Instituto Católico de Estudios Sociales de Barcelona. De acuerdo. Estábamos en sus inicios como payaso. ¿Qué historia se esconde detrás del nombre Tortell Poltrona? Yo estoy emparentado con el poeta y periodista Josep Vicenç Foix, propietario también de una conocida pastelería de Sarrià, donde yo durante mucho tiempo trabajé allí repartiendo los roscones. Pero lo del Roscón viene porque el obrador estaba en la calle Pedro de la Cruz y la pastelería en la Plaza de Sarriá, y el género entre el obrador y la pastelería lo poníamos en unas cajas de madera que llevábamos sobre la cabeza. Para hacerlo más cómodo nos poníamos un “tortell” en la cabeza. Y ese fue el nombre que elegí como payaso.

En sus inicios contó con el apoyo de gente muy importante de la cultura catalana como Joan Brossa y Joan Miró. Todo nace a raíz de mi vínculo con J.V. Foix, aunque también fue muy importante mi relación con Xavier Fàbregas, una figura capital de la cultura catalana, al menos en las artes escénicas. Él nos conectó con gente como el Brossa, el August Santacana de la Cúpula Venus de Sant Pere mes Baix y todo lo que era La Cocina de las Artes, y esto hizo que acabáramos estableciendo vínculos con todos estos grandes personajes que habían vivido el circo que se hacía antes de la Guerra Civil, y que, como yo, entendían el circo como poesía escénica . Este es un aspecto que ha querido acentuar desde el inicio de su carrera: entender el circo como poesía escénica y no como un espectáculo de fieras. Sí. El circo aglutina la música, el teatro, la danza y muchos espectáculos que retan al sentido común, como los trapecistas y los faquires, y para mí todo esto es poesía. Cuando la gente se queda embobada o ríe con uno de nuestros espectáculos es como si tuviera pequeños momentos de inmortalidad. Siguiendo con su trayectoria, fue a finales de los años 70 cuando crea la compañía que todavía hoy dirige, el Circ Cric. Fue en 1978. El nombre surgió porque escribimos en el vaho de la ventana de un coche la palabra “circ”. Cuando bajamos del coche vimos que, desde fuera, se leía Cric, y nos gustó tanto que así bautizamos la compañía. Poco a poco fuimos creciendo y ya en 1981 compramos nuestra primera carpa y nos lanzamos a la carretera durante tres años seguidos . En aquellos primeros años, la televisión, gracias a programas como “Poltrona Express”, fue un plataforma de lanzamiento para usted. Hace mucho, pero que ya no se le ve por un plató. Ha perdido el interés por la televisión o es que ya ha hecho todo lo que tenía que hacer

en ese medio? Las dos cosas. La televisión da poder pero está sujeto a unas reglas. De esta manera, lo que a mí me interesa, que es hacer que la gente experimente sensaciones y sentimientos y crear poesía escénica, no puedo hacerlo. La televisión actualmente me interesa poco, si te soy sincero lo único que miro son los partidos de baloncesto y alguno de fútbol. Entre los muchos proyectos en los que ha estado y sigue involucrado, uno de los más importantes es la ONG Payasos Sin Fronteras, de la que usted es el fundador. Déjame aclarar que esta idea no la tuve yo. En 1992 me llamó una escuela de Barcelona, la Escuela Proyecto, y me propusieron ir a actuar a la ex Yugoslavia, entonces en guerra. Ellos, unos chavales de 14 años, me pagaron el viaje y me acompañaron. Fue entonces, cuando después de actuar en un campo de refugiados y quedar impactados, hicimos un segundo viaje y creamos la organización. De su carrera, qué resumen haría? “Que aunque fuera inconscientemente elegí bien. Evidentemente el personaje, en todos estos años, ha ido evolucionando, pero como dice el tópico, el payaso es como el vino, que aunque sufra mucho por las quemaduras del sol, que lo corten y lo pisen, si es bueno con el tiempo mejora. Al principio había más energía y ahora más sabiduria. Es como hacer el amor.

“Cuando la gente se queda embobada o ríe con uno de nuestros espectáculos es como si tuviera pequeños momentos de inmortalidad.”

Avui parlem amb...

Tortell Poltrona El gran poeta del circ “Quan la gent es queda embadalida o riu amb un dels nostres espectacles és com si tingués petits moments d’immortalitat.” Jaume Mateu Bullich Barcelona, 1955.Mestre industrial en electrònica i mecànica. Estudia sociologia i economia política a l’ICESB, quan aquí encara no hi ha universitats per estudiar aquests temes.Debuta als escenaris com a cantant còmic de la “Gran Orquestra Veracruz” (1974) i immediatament crea el seu pallasso: Tortell Poltrona. Professionalment estrena la seva carrera artística amb Claret Papiol, formant la parella de pallassos Germans Poltrona. Director i fundador del Circ Cric el 1981. Director i fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ (1995). Director i fundador del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1984-1986).Ideòleg i fundador del Festival

Imagino que per ser pallasso un hi ha de néixer.. Sí, jo era el pallasso de la classe, però tothom porta un pallasso dintre. El problema és que, tret d’alguns casos, el matem a l’adolescència, moment en què s’aprèn a dir mentides sense que se’t noti a la cara. Per fer de pallasso, sí que és cert, que has de tenir certs vicis, i ser extrovertit, encara que m’he trobat amb pallassos molt bons que un cop acaben la funció són molt tímids i reservats. Com entra en contacte amb el món del circ? Durant la dictadura franquista no hi havia arts escèniques de cap mena. Els que volíem fer circ no teníem cap referència i gairebé tots veníem del teatre religiós, de fer “Els Pastorets”. El que sí que és cert és que al no tenir cap referent, sense voler-ho, vam reinventar el circ, donant-li una forma amb els anys. Abans de dedicar-se professionalment al circ vostè va ser fotògraf, veritat? Hi havia un laboratori fotogràfic al carrer Astúries de Barcelona i jo treballava allà, no com a fotògraf sinó com a tirador. També vaig ser mestre d’escola. Poca gent ho sap, però jo sóc mestre industrial en electrònica i mecànica, i durant uns anys també vaig cursar estudis d’economia política i sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. D’acord. Estàvem en el seus inicis com pallasso. Quina història s’amaga darrere del nom Tortell Poltrona? Jo estic emparentat amb el poeta i periodista Josep Vicenç Foix, propietari també d’una coneguda pastisseria de Sarrià, on jo durant molt de temps vaig treballarhi repartint els tortells. Però lo del Tortell ve perquè l’obrador estava al carrer Pedró de la Creu i la pastisseria a la Plaça de Sarrià, i el gènere entre l’obrador i la pastisseria el posàvem en unes caixes de fusta que portàvem sobre el cap. Per fer-ho més còmode ens posàvem un

de Pallasses d’Andorra, Fòrum de la Comicitat (2001).Fundador i President de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. Ha fet llargues expedicions als camps de refugiats i a les depauperades zones de Croàcia, Sèrbia, Bòsnia, Kosovo, Sahara, Armènia, Chiapas, Sri Lanka, Colòmbia, Brasil, Cuba, Sierra Leone, Costa d’Ivori, Benín, Haití, RD del Congo…Des de l’any 1978 participa a Festivals Internacionals de Teatre d’Europa i d’Amèrica. A l’escenari ha treballat amb il•lustres pallassos com Charlie Rivel, Oleg Popov, i també davant d’artistes com Joan Miró, J. V. Foix i Joan Brossa.

tortell a la closca. I aquest va ser el nom que vaig triar com a pallasso. En els seus inicis va comptar amb el suport de gent molt important de la cultura catalana com el Joan Brossa i el Joan Miró. Tot neix arrel del meu lligam amb en J.V. Foix, encara que també va ser molt important la meva relació amb en Xavier Fàbregas, una figura cabdal de la cultura catalana, almenys en les arts escèniques. Ell ens va connectar amb gent com el Brossa, l’August Santacana de la Cúpula Venus de Sant Pere més Baix i tot el que era La Cuina de les Arts, i això va fer que acabéssim establint vincles amb tots aquests grans personatges que havien viscut el circ que es feia abans de la Guerra Civil, i que, com jo, entenien el circ com poesia escènica”. Aquest és un aspecte que ha volgut accentuar des de l’inici de la seva carrera: entendre el circ com poesia escènica i no com un espectacle de feres. Sí. El circ aglutina la música, el teatre, la dansa i tot d’espectacles que repten el sentit comú, com els trapezistes i els faquirs, i per a mi tot això és poesia. Quan la gent es queda embadalida i riu amb un dels nostres espectacles és com si tingués petits moments d’immortalitat. Seguint amb la teva trajectòria, va ser a finals dels anys 70 quan crea la companyia que encara avui dirigeix, el Circ Cric. Va ser l’any 1978. El nom va sorgir perquè vam escriure en el baf de la finestra d’un cotxe la paraula circ. Quan vam baixar del cotxe vam veure que, des de fora, es llegia Cric, i ens va agradar tant que així vam batejar la companyia. Mica en mica vam anar creixent i ja l’any 1981 vam comprar la nostra primera carpa i ens vam

llançar a la carretera durant tres anys seguits”. En aquells primers anys, la televisió, gràcies a programes com Poltrona Express, va ser un plataforma de llançament per vostè. Fa molt, però, que ja no se’l veu per un plató. Ha perdut l’interès per la televisió o és que ja ha fet tot el que havia de fer en aquest mitjà? Les dues coses. La televisió dóna poder però està subjecte a unes regles. D’aquesta manera, el que a mi m’interessa, que es fer que la gent experimenti sensacions i sentiments i crear poesia escènica, no ho puc fer. La televisió actualment m’interessa poc, si et sóc sincer l’únic que em miro són els partits de bàsquet i algun de futbol”. Entre els molts projectes en què ha estat i segueix involucrat, un dels més importants és l’ONG Pallassos Sense Fronteres, de la que vostè és el fundador. Deixa’m aclarir que aquesta idea no la vaig tenir jo. L’any 1992 em va trucar una escola de Barcelona, l’Escola Projecte, i em van proposar anar a actuar a la ex Iugoslàvia, aleshores en guerra. Ells, uns xavals de 14 anys, em vam pagar el viatge i em van acompanyar. Va ser aleshores, quan després d’actuar en un camp de refugiats i quedar colpits, vam fer un segon viatge i vam crear l’organització”. De la seva carrera, quin resum en faria? Que encara que fos inconscientment vaig triar bé. Evidentment el personatge, en tots aquests anys, ha anat evolucionant, però com diu el tòpic, el pallasso és com el vi, que encara que pateixi molt per les cremades del sol, que el tallin i el trepitgin, si és bo amb el temps millora. Al principi hi havia més energia i ara més sapiència. És com fer l’amor.