Falles com al Tiffany's: Llibret ACE Falla Plaça d'Espanya 2022. (Cullera)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del valencià.

Tanmateix, Aquest llibret s’ha presentat al concurs de llibrets de falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Cullera.

3

Crèdits EDITA /

Associació Cultural i Esportiva Falla Plaça d’Espanya.

DIPÒSIT LEGAL /

V-460-2017

DIRECCIÓ I DIRECCIÓ ESTÈTICA/

Raül Iznardo

COORDINACIÓ I RELACIONS PÚBLIQUES /

Jose E. Garcia Tino Iznardo Robert Llopis

DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA/

DIRECCIÓ DE PROTOCOL I VENDA/ COL·LABORACIONS /

IMPRESSIÓ/ TIRADA/

4

Robert Llopis Quique Sanz Lourdes Puig Carmen Orquín

Quique Sanz, Tino Iznardo, Salva Andrés, Toni Sancasto, Carlos Ferrer, Paco Mascarell, Clàudia Muñoz, Raquel Giner, David Ferrer, Vicent Nàcher, Juan Bernardo Creus, Josep de la Torre, Laura Serra i Lluís Selfa.

Da Vinci Digital - El Petit Editor 170 exemplars.

Índex 80 Anys de falla /

L’Economia del art /

En temps difícils /

Comptabilitat creativa /

Excercici 2021/2022 /

Enrique Serra, President perpetu Una gala per honrar la història Apostar per la falla. Sempre Trenta i tants...

La tresoreria em les falles Una història amb inici i final Nostàlgia de falles Que ens queda ara?

Local Activitats. Reinventar i actualitzar Ens encanta el teatre La Matinal Comissió Infantil Comissió

2021 en fotos.

Directori comercial.

5

80 Anys de falla.

Banner commemoratiu del 80 aniversari.

La nostra comissió enceta aquest llibret en honor a l’apartat econòmic del món faller mitjançant un repàs històric que commemora el 80 aniversari de la nostra comissió. D’aquesta forma, a aquest apartat repassarem la figura del nostre nou president perpetu Enrique Serra i la gala organitzada en commemoració de l’aniversari de la nostra falla.

6

ENRIQUE SERRA GÓMEZ President Perpetu

N

o podem parlar de la Falla Plaça d’Espanya, ni repassar aquestos 80 anys de història, sense que ens vinga al pensament el seu nom.

Un referent a la nostra comissió i a les Falles de Cullera.

Un exemple que tots hem intentat seguir.

Un faller al que tot president vol al seu costat per seguir els seus pasos i mantindre l’esperit faller i de la falla.

Allà per 1942, quant naixia la comissió, éll encara era un xiquet. No tenim constància, però segur que ja s’asomava pels cantons de la plaça per vore aquells primers ninots i aquelles primeres falles.

Als anys 60, quan els fallers encara no vestien de fallers, però les Falles de Cullera ja començaven a prendre força i es consolidaven com a festa i tradició, va ser quant éll comença la seua trajectòria com a faller.

Fotografies d’arxiu d’Enrique Serra per Begoña Serra

7

És el que més anys ha sigut president de la falla, i dels primers que va obtindre els màxims guardons atorgats al món faller.

En l’últim acte que hem celebrat, l’hem nomenat PRESIDENT PERPETU DE LA FALLA PLAÇA D’ESPANYA, en reconeixement a tota una vida dedicada a la seua comissió, i a eixa gran trajectòria al món faller.

Tal i com deiem en la introducció d’aquell acte, hi ha tant que dir d’Enrique, que no cal dir res …

I aixina és …de segur que cadascun dels que el coneixem tenim un bon grapat de records, moments, anècdotes i frases, que ens venen al cap quan el nomenem.

Quedent-nos amb tots eixos records, i que siguen molts més i per molts anys…

ENHORABONA ENRIQUE, PER SER COM ERES. GRÀCIES PER TOT EL QUE HAS FET I FAS PER LA TEUA FALLA, PER LA NOSTRA FALLA. … I NO CANVIES MAI. …visca la Falla del carrer del Riu !!!

Quique Sanz, en representació de la comissió.

8

UNA GALA PER HONRAR L’HISTÒRIA.

D

esprés d’aquest temps d’espera forçada, gràcies a l’esforç de la nostra comissió a l’any 2021 vam poder gaudir de celebrar la Gala en Honor del 80 Aniversari de la nostra comissió. Mitjançant aquest esdeveniment vam tractar de posar en valor la historia de la nostra comissió, especialment, centrant-nos a el reconeixement individual d’aquelles figures tan importants per a la falla com presidents, entre els quals Enrique Serra va ser nombrat nou president perpetu de la Falla Plaça d’Espanya, o un gran nombre d’antigues falleres majors de les quals vam poder gaudir de la seua companyia, de la mateixa manera que les autoritats locals.

Gala en Honor del 80 Aniversari de la FPE.

D’aquesta manera, aquest acte va servir per donar pas a la inauguració del calendari en honor a la celebració del nostre 80 aniversari, el qual esperem gaudir de la millor forma possible, en aquest 2022 tan especial per a la nostra comissió.

Visca la falla del Carrer del Riu, visca amb 80 anys i visca amb molts més!

Tino Iznardo

9

l’Economia del Art.

Espectacle pirotècnic a la nit de “la Cremà”.

Les festes falleres suposen un microsistema econòmic dins de la nostra societat, impulsant un gran nombre de sectors que avancen juntament amb el desenvolupament de la nostra festa.

D’aquesta manera, professions com l’art de la pirotècnia o la floristeria, es troben profundament lligades a el calendari faller, i una altra professió tan valenciana com la d’artista faller no troba context fora de la festa fallera. D’aquesta manera, durant aquesta secció repassarem l’economia generada al voltant de la festa des de diferents perspectives, sense deixar escapar una figura important per al bon funcionament econòmic del món faller, la figura dels tresorers.

10

APOSTAR PER LA FALLA. SEMPRE.

S

i els fallers haguérem d’apostar a cegues per algun dels elements que formen part de la nostra festa jo ho tindria clar: la falla. Us pot crear un poc de confusió aquesta nomenclatura, ja que, malauradament, cada volta s’ha estés més el terme “monument” per a referir-se a les construccions de materials combustibles basades en figures corpòries de caràcter caricaturesc que plantem i cremem cada mes de març. I no dic que aquesta accepció no siga vàlida, però, personalment, quan pense en un “monument” m’imagine al meu cap la Torre del Marenyet, el Castell de Cullera o fins i tot el Monestir de l’Escorial, però mai m’imaginaria una falla de Pere Baenas o José Gallego. Us resumiré la meua opinió en una frase: una falla es crema però un monument no.

Havent deixat clar ja l’aposta a la qual em referisc en aquest títol tan ambigu, deixeu que em justifique caient en el que ja és un vell tòpic del món faller: la falla és (o hauria de ser) l’eix vertebrador de la nostra festa. Sí, de segur que ja ho heu sentit moltes vegades, encara que pràcticament en la majoria de casos no és així. Tots sabem com és de complicat posar d’acord a tots els membres d’una comissió fallera, cadascú té unes aficions, uns gustos, una manera de ser... Tanmateix, caldria fer reflexionar al món faller que sense la falla no existiria tota la resta d’elements que ens agraden, i per a il·lustrar-ho, podem considerar la falla com al Sol del sistema solar faller d’una comissió, i la resta d’elements (festes, llibret, infraestructures, gastronomia, músics... per posar alguns exemples) els planetes que giren al voltant d’aquest.

Molts fallers cauen en l’error que apostar per la falla és destinar la major part del pressupost possible en aquesta partida en detriment d’altres que poden interessar-los o convenir-los més. No desmentirem ara aquell refrany tan nostre que diu “com més sucre, més dolç” i menys quan parlem de diners, però deixeu-me que us conte a continuació que apostar per la falla és molt més que gastar-se tot el pressupost en ella. O a cas comissions que es gasten 4.000 € en la seua falla gran no aposten per la falla perquè no se’n gasten 20.000 €? Veureu com sí.

Una de les primeres maneres d’apostar per la falla és cuidar als responsables de la seua confecció: els artistes fallers. Hem de tenir clar que no treballen per amor a l’art, tot i que sempre he pensat que per a desenvolupar aquesta professió has de tenir molt d’amor pel que fas. Amb açò, vull dir que allò d’apretar als artistes demanant-los posteriorment més treball del que s’ha acordat, fer una tria d’esbossos com si d’un càsting es tractara, o endarrerir-se en les mensualitats, no fa cap bé a la seua professió i, en conseqüència, a la falla. En canvi, una bona relació comissió-artista basada en el respecte i el consens sempre afectarà de manera positiva al projecte.

11

Una altra de les maneres d’apostar per la falla és donar-li la difusió que realment es mereix.

Per a començar, realitzar un acte oficial de presentació de projectes és una bona manera de donar a conéixer als membres de la comissió quines seran les falles que es plantaran en març. Així evitarem que els fallers la vegen per primera vegada al llibret faller o, com en alguns casos, en el moment que es trau al carrer. Organitzar algunes visites oficials al taller de l’artista faller també és una bona opció perquè els fallers coneguen de primera mà tot el procés de la seua confecció. I si de difusió es tracta, les xarxes socials són hui en dia el mitjà per excel·lència, una bona eina per a exposar totes les falles que s’han plantat en la comissió.

A més també s’hi poden compartir vídeos de la plantà o la cremà, actes que moltes vegades queden oblidats per les mateixes comissions.

Potenciar i organitzar aquests actes també són una bona manera d’apostar per la falla. En primer lloc, l’organització de la plantà és molt important perquè la falla puga lluir de la millor manera possible els dies que estarà al carrer. Cuidar el transport de la falla a la demarcació pot evitar que l’artista faller haja d’arreglar possibles desperfectes que, en la majoria casos, no tornaran a lluir com en el seu estat original. També és fonamental en la plantà escollir una bona ornamentació que combine perfectament amb la temàtica d’aquesta. Tradicionalment sempre posem gespa al voltant del centre i les escenes, però no sempre és la millor opció, per això hem de buscar una alternativa més adequada per a la temàtica en qüestió. Tampoc s’ha d’obstaculitzar la visió de la falla amb tanques o altres elements, com per exemple, els banderins dels premis (que a més causen desperfectes en clavar-los a la falla). I per últim, cal deixar la demarcació neta després de la plantà, sense restes d’arena, gespa, fustes...

Tot enllestit perquè la falla puga resplendir esperant als jurats i els visitants. I en segon lloc, l’acte de la cremà també és una bona ocasió de demostrar que s’aposta per la falla. No és necessari amuntegar els ninots al costat del centre, destrossant-los; ni tampoc convertir la falla en un formatge “Gruyère”, plena de forats, perquè el foc “respire”. I si abans d’encendre la traca, es dispara un xicotet castell de focs, l’acte de la cremà guanyarà molt en vistositat i espectacularitat.

Per a acabar, apostar per la falla també és ajudar al fet que es comunique amb el públic de la millor manera possible. El llenguatge de la falla són els versos que apareixen a les crítiques i fer una crítica actual amb molta sàtira i una bona dosi d’humor és clau perquè els visitants puguen gaudir-la i entendre el significat de les escenes i els ninots que les conformen.

Com heu pogut comprovar, apostar per la falla no és sempre gastar-se la major part del pressupost en la confecció d’aquesta. Hi ha moltes maneres d’apostar per la falla. Cal que les delegacions de falla (i no de monument) comencen a implantar la “cultura de falla” dins de les comissions per tal de reivindicar-la com a eix vertebrador de la nostra festa. Sols així la majoria de membres d’una comissió fallera apostarà per la falla. I a cegues.

Salva Andrés Martín Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

12

Despertà postpandèmica.

TRENTA I TANTS..

U

n dels pilars per a que les falles van obtindre el distintiu com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, es l’art de la pirotècnia. No obstant, de ser un dels pilars en el que es manté aquest reconeixement, es el gran oblidat i sobre tot, hui en dia el menys valorat. En tants anys he vist tants canvis culturals, de manera de viure les falles, normes, solemnitat en els actes i manera de ser del món faller. No es ser clàssic, sinó repassar els canvis que he vist als que cadascú es lliure de triar, realment son els anys que he estat en el món de les falles, sense ninguna pausa, només la pandèmia. Els canvis en tots estos anys, han segut molts. Tot es començà en la dècada dels 80. Si, els “Anys 80”, presentacions solemnes, on la gent es parava en les voreres, per a vore passar les comissions, ja que eren desfilades on desfer-se de la formació, nomes era per a lo imprescindible i solemne.

D’aquesta forma, tot canvia amb l’aplegada dels dos mil, no seguint la solemnitat de la desfilada sinó que , la majoria de fallers i falleres, fan la seua desfilada particular pels bars. La gent ja no es para a les voreres, sinó que prefereix anar-se’n per l’altre costat.Cosa curiosa es, que en vint anys, hem passat, de portar un rama de flors, ha portar un got de cubata.

13

En quant a la pirotècnia, cada dia menys pressupost, insults, ens han tirat ous, aigua i algun conat de violència. En els 80 i 90 se’ns respectava, hui en dia se’ns deprècia, aplegant a observar que per a traure una fallera de casa, només el banderí, president, musics i pirotècnic, negant-se a eixir la fallera, havent eixit ja mes de mitja comissió.

Este es un exemple dels canvis, que he vist durant estos anys i podria dir mes, però vaig a dir-vos perquè es desmereix la pirotècnia. A finals dels anys 80, fins principis del 2000, qualsevol comissió, tenia més actes pirotècnics que hui en dia. Es celebraven casi tots els actes en pirotècnia. Era imprescindible en les festes falleres, fins el punt de ser difícil de trobar professionals per a treballar aquells dies.

Es celebraven despertades massives, en gran participació de gent, es disparaven fins 9 mascletades en Cullera el dia 19, en la ubicació de les comissions, i fins i tot, hi havia comissions que també disparaven el 18. Es disparava un castell artificial el dia de l’ofrena i sobre tot, eren els actes més respectats.

Tot canvia amb la crisis del 2008, el canvi de normes sobre la pirotècnia de la Comunitat Europea i l’incompliment en anys posteriors d’elles per algún ajuntament.

Contractes a la baixa, normes que fan que molts esdeveniments no es poguessin realitzar, centralització de les mascletades, els carnets d’expert i el canvi de pensar de la gent del món faller, que prefereix beguda i festa, a tindre que augmentar els seus pressuposts en pirotècnia, fent que cada any, els baixen més.

Quan comencí a treballar en la pirotècnia érem mes de deu professionals, per a poder donar tot el servici a les Falles locals, hui en dia tan sols som cinc. Així, com he dit, un dels pilars pels quals l’UNESCO ens va premiar amb el distintiu, nosaltres mateix l’estem fent bambolejar i si açò no canvia, el tombarem.

Jo aquest es l’any en el que deixaré la pirotècnia, així que m’agradaria tindre l’esperança de vore des de fora, que es recuperés i tornés a ser un de nostres pilars forts de la nostra festa.

Bo, que pugeu ser feliços que jo ho he pogut ser en estos “trenta i tants” anys treballant per a les falles del meu poble, CULLERA. Toni Sancasto Pirotècnic

14

LA TRESORERIA EN LES FALLES

A

ixí com en una empresa la importància de la tresoreria és equiparable a la del departament comercial, de producció, etc. entre altres, en una falla mancant aquests últims, es converteix en un element fonamental on es pressuposten els ingressos i la seua contrapartida, la distribució de la despesa: monument, casal, etc. així com la seua fiscalització.

L’objectiu habitual és tindre un superàvit, l’import del qual ha de decidir la directiva, que ajude a incrementar el “matalàs” de liquiditat per a previndre situacions futures adverses. En qualsevol cas, es té la capacitat d’intervindre tant en els ingressos com en la despesa. Respecte als ingressos, es pot actuar sobre les quotes i també aportar patrocinis, publicitat, participació en activitats remunerades o creació d’esdeveniments que generen ingressos.

Igualment es pot actuar en les despeses, per exemple, mitjançant negociació i selecció de proveïdors fonamentalment.

Cada any s’intensifiquen els controls i requisits de les Administracions Públiques el que implica una major atenció al compliments de les diferents normatives, especialment, les fiscals exigint una major atenció la justificació documental sent igualment molt important un control exhaustiu de les partides, amb la finalitat d’evitar una desviació negativa del pressupost.

La tresoreria de Junta Local Fallera de Cullera té un funcionament molt similar al de qualsevol falla però amb diverses particularitats que la fan diferenciar-se.

D’una banda, els ingressos venen determinats per la subvenció que percep del M.I. Ajuntament de Cullera, i l’article 64 del Reglament Faller de JLFC regula el repartiment dels fons percebuts mitjançant l’elaboració d’un pressupost, prèvia aprovació de l’Assemblea de Presidents, havent de ser coberts les despeses ordinàries de funcionament i la subvenció i incentius a les comissions falleres. La negociació amb els proveïdors és fonamental amb la finalitat de maximitzar els recursos disponibles. La diferència fonamental és que Junta Local Fallera de Cullera ha de justificar davant la Intervenció de l’Ajuntament, la totalitat de la subvenció percebuda mitjançant la presentació de documents mercantils (factures) i dins del període de l’any natural (no faller). Per tant, estem davant un pressupost equilibrat.

En el fons es tracta d’una mesura de salvaguarda dels fons públics en la qual és fonamental que la subvenció siga destinada i justificada en els termes indicats en el Conveni.

Carlos Ferrer i Arranz Vice President 1º Junta Local Fallera de Cullera

15

Fotografia d’arxiu de Joaquin Garcia Fuster de la falla El Pontet.

UNA HISTÒRIA AMB INICI I FINAL.

U

n dia esmorzant en un amic , em va comentar que anaven a fer una nova falla a Cullera i em va preguntar si estaria interessat en apuntar-me’n. Anaven a fer una reunió en breus dies per parlar de tots els detalls. Corria l’any 1994.

I allí que em vaig presentar. Em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia: molts d’ells coneguts i altres que mai havia vist. En acabar de sopar ja era membre de la comissió, la qual es plantaria en l’avinguda German Sapinya, encara que alguns anys canviaria de ubicació.

El cassal era una casa vella al carrer Jesús, vam necessitar uns mesos i molta feina d’obra per poder condicionar el local i fer possibles tots els actes de la nova comissió de la Falla El Pontet.

16

Finalment , en març de 1995 es plantaren els primers monuments, contant en un cens d’ uns huitanta adults i uns quaranta infantils.

Vam obtindre un 7é premi en la falla gran i un 8é en la infantil.

Recorde molts moments viscuts, anècdotes que a dia de hui quan parle amb gent amb els que vaig gaudir esta experiència ho recordem amb molta estima. Jo en aquella moment tenia 20 anys i vaig viure molts bons moments que m’acompanyaran sempre. Foren uns anys de prou estabilitat en quant a altes i baixes, i per tant, estabilitat econòmica.

No obstant, en 2004 es plantaren els últims monuments, obtenint el 7é premi de la segona secció i un 4t premi en la mateixa secció per a la falla infantil. Un any complicat en el que el que no hi va hi haure president i la falla va tindre la direcció d’una junta rectora formada per antics presidents i membres fundadors de la comissió.

En 2005, després de pegar-li moltes voltes al cap, i veient que no hi havia altra opció per falta de membres, es va decidir concloure amb l’exercici faller de la Falla el Pontet, evidenciant la principal necessitat econòmica d’una comissió. La necessitat de fallers.

Juan Bernardo Creus

Fotografies d’arxiu de JLFC dels monuments 1997 i 1998 de la Falla el Pontet.

17

En Temps Difícils.

Acte Virtual de Paelles 1r Vol.

Tot i que el món faller es un sector consolidat a la nostra societat i economia, aquest no pot considerar inamovible i més a l’hora de parlar de fets tan significatius com els provocats els darrers anys a causa de la pandèmia global. D’aquesta forma, aquesta secció tractarà de mostrar algunes de les reflexions que aquest temps d’incertesa ens ha comportat.

18

NOSTÀLGIA DE FALLES

L

a pandèmia de la Covid-19 ha canviat la forma de vida de la gran majoria de la població mundial d’una forma inimaginable. El confinament i les mesures de precaució davant el virus s’han emportat per davant tradicions centenàries en alguns casos, festivitats i esdeveniments culturals que són pilars d’una identitat i en molts casos, motor econòmic d’una ciutat o regió. Les Falles són una de les festes patronals més populars, conegudes i emotives que existeixen, però ni molt menys les úniques afectades per la situació sanitària, que ha provocat la seua cancel·lació.

Les Falles, expressió per excel·lència de la cultura valenciana, a la ciutat de València, només van patir els rigors dels esdeveniments en tres ocasions. Fins a l’any 2020, el foc faller no havia cremat en el cap i casal en cinc ocasions: en 1886, quan els fallers es van negar a pagar la pujada de taxes exigida per l’ajuntament de la ciutat per a situar les seues creacions als carrers, durant la Guerra de Cuba, en 1896, i en plena Guerra Civil, entre 1937 i 1939.

Per a trobar les primeres referències a les Falles cal remuntar-se al segle XVIII, concretament a l’any 1774. Ja a mitjan XIX les festivitats eren una referència en la vida valenciana i només els impostos i la guerra havien pogut amb la tradició des de llavors.

Cremá 2019 per Paco Mascarell.

Quant a la ciutat de Cullera, la primera falla que es va plantar va ser a l’any 1928 i, d’aleshores ençà, s’han plantat de manera intermitent a la nostra ciutat fins a la dècada dels 60. Altra falla es va plantar en 1930 i ja no es van plantar més fins als 40.

Vam tindre diversos monuments a la ciutat des de l’any 1943, any en què es planta la primera falla en la plaça d’Espanya, fins al 1947. L’any 1959 només es plantà una falla, la Plaça d’Espanya i, a partir de 1962, s’han plantat falles de manera ininterrompuda fins als nostres dies, en què la situació sanitària ens va impedir plantar-les els anys 2020 i 2021.

Les Falles formen part de la nostra vida social i marquen el ritme temporal de manera ritual, creant una dimensió eficaç per a la interacció humana, en la qual s’activa i s’intensifiquen les relacions i accions socials. La repetició de formes i accions extraordinàries, planificades i disposades sempre en un ordre cíclic anual serveixen per a trencar el temps ordinari.

19

Les Falles són un encadenament d’actes dissenyats en temps i espais ordenats: la crida, la plantà, els premis, l’ofrena i la cremà són alguns d’aqueixos esdeveniments que totes les persones aficionades a la nostra festa esperem anualment. La pandèmia del coronavirus ha trencat el nostre temps i ha fet que naveguem sense rumb pel calendari, desorientats, esperant celebrar la nostra festa més tradicional, tornar a l’anhelada normalitat. Volem tornar a viure les Falles, volem tornar a rebre la primavera amb les Falles.

Tenim enyorança de la sensació de festa, alegria i fraternitat de les Falles. Desitgem tornar a sentir coets, una mascletà, un castell de focs artificials.

Trobem a faltar la música de les nostres bandes i xarangues en els casals i els carrers de la nostra ciutat, menjar bunyols després de les paelles en el casal, vestir la nostra indumentària tradicional per a desfilar per la ciutat el dia de l’ofrena i en les cercaviles. Necessitem plantar de nou les falles als nostres carrers i places i, per descomptat, cremar-les la nit de Sant Josep, vessant alguna llàgrima per aquest fantàstic final, però amb l’esperança i la il·lusió posades Paella de Concurs per Juan Carlos Berenguer. en el següent exercici. Les Falles, com poder explicar els nostres sentiments cap a aquesta meravellosa festa valenciana? Impossible poder fer-ho en unes poques línies, simplement cal viure-les i gaudir-les.

Escric amb l’esperança plena en què les Falles tornaran a brillar en tots els racons de la nostra geografia, amb la força de saber-se imprescindibles. Les Falles tornaran a sorprendre al món. Esperança a mans plenes. Esperança en què revertirem aquesta situació, la vencerem.Esperança en què tornarem a crear, sentir, viure, triomfar, emocionarnos. Esperança en què ressorgirem com l’ocell Fènix de les nostres cendres. Esperança repleta d’optimisme i de metes que aconseguir.

Tenim nostàlgia de Falles, enyorem la nostra festa patrimoni de la humanitat, volem que tornen les falles als nostres carrers, escoltar la música en cada cantonada, olorar la pólvora, viure les Falles amb normalitat. I ho farem.

Paco Mascarell Estruch Delegat de Cultura ACE Falla Plaça d’Espanya *Aquest article ha participaten el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2022 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

20

QUÈ ENS QUEDA ARA?

H

em tingut un temps no molt llunyà que ens va llevar la passivitat dels dies, fent esborrar qualsevol periodicitat prèvia. Aquella sensació d’estar sotmeses a una força exterior per mantindre’ns en una fracció d’espai, va ser suficient per donar-li roda a la imaginació sobre les llums i ombres de l’existència.

Perquè, paradoxalment, el temps intern es va expandir i la volatilitat del viure va crear multitud d’espais per mantindre’ns segurs front a la incertesa del temps real, exterior, on un virus rondant amenaçava no sols la integritat Dsica, sinó també l’emocional, que ha sigut el vertader vestigi mesos després al confinament.

Fent balanç entre aquestes ambivalències de pèrdues i guanys, no ens ha calgut molt de temps per adonar-nos de la importància de les cures i els afectes, el poder comptar amb la proximitat de la gent i rendir-ne la pròpia també. Durant un temps certs espais com els casals fallers, nexes d’unió i fonts de contacte, van quedar reduïts a l’imaginari digital.

Paral·lelament, es va resignificar l’escenari faller com ocorre també cada 19 de març en la ‘cremà’: desapareix el contacte amb allò Dsic, material, per resituar el valor trascendental del simbòlic, que és el que perdura.

I dins d’aquest joc de transicions es troba la capacitat transformadora de la falla i de la seua gent, fent perdurar en el temps la festa i els rituals que la composen. Com a elements vertebradors de les Falles trobem la música, molt arrelada al nostre poble, la indumentària, la gastronomia, la pólvora… i tots els oficis que se’n deriven i que contribueixen a que aquest engranatge funcione.

Acte Virtual de Paelles 2n Vol.

21

Perquè si alguna cosa ens queda després del l’alteració diacrònica que ens ha suposat la pandèmia, és la de llegir entre línies el que és l’essència d’aquest engranatge faller: l’atmosfera de convivència cooperativa i suport mutu que suposa el nucli de la festa, poder incommensurable que dóna forma a les expressions més magnífiques i visibles de la celebració, els 365 dies de l’any.

Aquest ha de ser el motor que, amb esperança de mirar cap al futur, puga fer convergir aquesta reciprocitat i nodrir-se també de qualsevol àmbit de la vida. Perquè açò no és utòpic i ho tenim ací ben present: a cada comissió i cada generació que fa créixer les Falles.

Clàudia Muñoz

Acte Virtual de Paelles 3r Vol.

22

LOCAL Mai no és prou i ara és més que mai, a la nostra gent hem d’ajudar, el sol ha d’eixir i no ens hem d’acovardir, ara més que mai ens tenim que ajudar.

Si estimes la teua terra, si estimes la teua gent, fes que els seus esforços no deixen d’emergir.

I sortim al carrer, omplim de vida cada racó, que les persianes no tanquen, ajudem-nos entre tots que el teu poble, hi ha de tot.

La gent molt de parlar que el nostre és el millor, però, a l’hora de comprar tornem la vista de costat.

Ara més que mai, entre tots ho hem d’intentar, intentar consumir, intentar comprar, al nostre poble, hem de fer-lo gran.

Ara més que mai, el futur del teu poble, està en les teues mans.

Raquel Giner Aragó *Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC

23

Comptabilitat creativa.

Jose “Coto” Garcia després de guanyar la tradicional rifa del pernil de la FPE.

Com tots sabem, les falles son finançades principalment pels propis fallers. No obstant, tots agraïm ajudes externes, ja siguin les rebudes pel comerç local o les autoritats municipals, les quals son indispensables per al èxit de la festa. Per contra, moltes voltes aquestes opcions no son suficients, i el món faller, ha aconseguit eixir d’aquests ensurts amb milers de formes creatives per a augmentar la recaptació de la comissió. Des de la mes clàssica rifa popular fins l’organització d’esdeveniments populars, les falles han trobat solucions per a aconseguir entrada d’efectiu i amb aquesta secció ens agradaria ressenyar algunes d’aquestes creatives solucions.

24

ACTIVITATS. REINVENTAR I ACTUALITZAR.

L

es comissions falleres no paren de “reinventar-se” i “actualitzar-se” per tal de poder aconseguir finançament per a la festa fallera. Sempre han existit les quotes dels membres de la comissió, però clar, dir que amb eixos diners no es tira avant un pressupost anual d’una comissió i els que han sigut presidents, presidentes o han format part d’alguna junta directiva d’una falla ho saben molt bé.

Per tant, què es pot fer per traure diners per a la falla? El de la cançó que deia això de: “una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep” , ja queda molt enrere, però es pot observar com ja es demana ajuda a la gent per poder plantar la falla al carrer.

Les coses han anat canviant, cada vegada hi ha més actes, els pressupostos pugen i les quotes es volen mantenir igual o la gent pega a fugir, llavors què podem fer?

Sols ens queda inventar activitats on es puguen recaptar diners per a la falla. Abans es feien pastissos, es venien banderetes, sempre s’han fet rifes, fallers d’honor, etc.

Però ara cal fer un pas més endavant i buscar coses noves. Ja fa uns anys varen aparèixer els “playbacks”, on els fallers i falleres de la comissió actuaven un dia i es muntava un espectacle on el públic s’ho passava d’allò més bé i a més es treien dinerets per a la falla, però com sempre eixien els mateixos, la gent es va cansant i cada vegada són menys falles les que en fan, sempre pel mateix motiu, per no treballar i ajudar tots un poquet.

Sainet a la Mostra de Sainets de JLFC 2020.

25

També algunes comissions fan desfilades de moda, on participen tant majors com xiquets i fan que la gent puga anar a vore’ls i així recaptar uns dinerets que sempre van bé.

Una de les últimes activitats que s’han posat de moda és la famosa “cagà de la burra”, on l’animalet estava pegant voltes a la plaça fins que cagava en una parcel·la que tenia un numerat. Eixes parcel·les s’havien venut en paperetes abans i el número de la papereta que coincidia amb la parcel·la on havia cagat la burra, era el guanyador d’una quantitat de diners. Però alguns comentaven que això és maltractament animal, tot i que pense personalment que no és així, però bé, per aquest motiu algunes comissions varen inventar una versió nova d’aquesta activitat amb el mateix funcionament però posant un “rumba” en lloc de la burra. La rumba supose que ja sabreu el que és, un aparell electrònic que va agranant el pis fins que se li acaba la bateria, doncs bé, això era exactament el que feia la rumba, anava pegant voltes per la plaça fins que se li acabava la bateria i es parava en una parcel·la que seria la guanyadora. El nom de l’activitat era “la parà de la rumba” (què original, no? Je je, je.)

Però encara calia anar més enllà i buscar altres activitats, però que foren més de tipus cultural. Sempre s’han fet els concursos de teatre o últimament la mostra de sainets on també s’arrepleguen uns pocs dinerets, però hi ha hagut algunes comissions que han posat en marxa el concurs o mostra de monòlegs. En concret jo he participat fent monòlegs en 3 comissions de Cullera, primer en la falla Sant Antoni de la Mar, també en la comissió Rei en Jaume I i on més vegades he participat és amb els meus amics de la falla Plaça Espanya.

Crec que ja són 4 anys els que col·labore amb ells, al principi sols era de presentador, a l’any següent ja vaig fer un monòleg curtet amb companyia de 2 monologuistes més, al següent sols érem 2 i l’últim any ja estava jo sols, tot i que vaig fer eixir al meu amic Rafa que és membre de la comissió i també va fer un xicotet monòleg, així podia descansar jo un poquet.

26

Cartell anunciador del monóleg 2019.

Rafa i David moments previs al monòleg.

Què opine d’aquesta activitat? Per a mi sempre és un plaer poder fer gaudir a la gent d’una estona divertida, i molt més i són amics. El que no sé realment és els beneficis que trau la comissió d’eixa activitat, no m’ho han dit mai i tampoc m’importa. Potser no m’ho diuen perquè jo la veritat siga dita, no he cobrat mai per anar, sempre m’han convidat a sopar i la posterior festeta, però cobrar en diners no he volgut mai, tot i que m’han oferit fer-ho.

Per això vos dic que no m’han dit mai els beneficis que trauen eixe dia, igual ho fan perquè si m’entere que els beneficis són importants, acabaré cobrant un any o altre, jejejjeje. És broma.

En definitiva, que les comissions s’han de calfar el cap per tirar avant les falles i tota activitat, siga més antiga o més nova és bona per ajudar a la comissió. Per tant anime a les falles a què es calfen un poquet el cap i aporten noves activitats enginyoses que ens ajuden a tots fer d’aquesta festa de les falles, la millor festa del món, que ja ho és, però ha de continuar sent-ho. I sabeu que podeu comptar amb per al que necessiteu.

Una abraçada.

David Ferrer Sánchez Faller de l’AC Falla Xúquer de Cullera

27

ENS ENCANTA EL TEATRE

D

e les moltes activitats que es fan en el món faller, en l’àrea de Cultura cal destacar les de teatre, enguany se celebra l’edició XXXIV del concurs que organitza la JLFC i la quarta mostra de Sainets. En totes dues activitats participa la Falla Plaça d’Espanya amb el seu grup de teatre.

En l’actualitat el teatre és un art que tristament és poc important per a la nostra societat, especialment per als joves. Una de les idees principals del mateix és expressar el que sentim i comunicar-ho per mitjà del nostre cos. El teatre no és només aprendre’s un text, un paper, i representar-lo davant del públic, simplement representar una història o un personatge. El teatre és una metamorfosi. En l’escenari un actor ha de transformarse, deixar de ser ell mateix per a convertir-se en una persona diferent, saber comunicar el que el seu personatge vol donar a entendre. Es tracta, doncs, d’una forma d’art molt versàtil, que combina l’exercici intel·lectual amb la representació de situacions gracioses, commovedores, impactants.

Grup de teatre al 2019.

28

Cal no oblidar també que el teatre suposa una font d’ingressos molt important per a les comissions falleres. El grup de teatre de la Falla Plaça d’Espanya realitza distintes activitats al llarg de l’any. A més de les mencionades anteriorment: la participació en el concurs de teatre, on la recaptació va íntegrament a les arques de la comissió i la mostra de sainets, que té un vessant benèfic i solidari, ja que una part de la recaptació està destinada a diferents associacions de la ciutat de Cullera, en els darrers anys, s’han organitzat monòlegs en el casal, tant per membres del grup com per monologuistes aliens a la falla i, també s’han repetit els sainets de la mostra en el casal. Aquestes dues últimes activitats inclouen sopar en el casal, convertint-se en jornades festives amb la participació d’un nombre molt elevat de fallers i falleres i familiars, amb un donatiu que inclou sopar i espectacle s’aconsegueix recaptar més fons per a la falla.

Una part imprescindible en les representacions teatrals és el públic, aquest ha de gaudir de les representacions, deixar-se portar, riure’s, emocionar-se, oblidar per uns moments tots els seus problemes. El públic és necessari. És precís tindre‘l, ja que cap representació seria possible sense el públic. El teatre es deu al seu públic, sense ell no té sentit. Per això sempre agrair, en el nostre cas, a tots els membres de la comissió i a familiars i amics i amigues pel seu sempre bon acolliment a tots els projectes que des del grup de teatre de la Falla Plaça d’Espanya realitzem, a la seua fidelitat incondicional. Gràcies!

Paco Mascarell Estruch Membre del Grup de Teatre de la Falla Plaça d’Espanya

29

LA MATINAL

A

questa història és una de tantes i tantes històries que es poden contar dintre d’una comissió, on quasi mig de broma, surt una idea entre xarrades d’un grup d’amics.

En aquest cas, allà per l´any 2016 un grup de moters que pertanyen a la falla Raval de Sant Agustí, comentaven en diverses ocasions quan anhelaven que es realitzaren esdeveniments moters en la ciutat de Cullera, ciutat amb importància reconeguda en el món de les dues rodes, on fins i tot hem tingut campions mundials socis del Moto Club Cullera, com l´inoblidable Ricardo Tormo. Pels carrers d´aquesta localitat els pilots més destacats de l´època han corregut amb les seues motos en proves com el campionat d´Espanya, on fa dècades uns valents es jugaven la vida en circuits urbans que avui en dia serien impensables per la seua perillositat.

Com sol passar en aquests casos, una cosa du a l´altra, una opinió du altra opinió, i finalment sense saber massa bé com, un grup de fallers han decidit intentar organitzar una matinal motera en el nostre poble, tants anys després.

Des del primer minut surten la por i els nervis, ja que com en totes les primeres vegades, l´inexperiència du lligada que es plantegen mil preguntes que només poden resoldre aquelles persones que ja han organitzat esdeveniment similars. En el nostre cas va haver una persona encarregada de resoldre tots aquells dubtes, i podem assegurar en el cor en la mà, que no vàrem poder tindre un mentor més adequat en la persona del gran Salvador Gascón. Ell va ser l´encarregat de fer fàcil el que per a nosaltres era un món, explicantnos amb tot luxe de detalls tot el que precisàvem saber d´altres matinals moteres i de pas, deixant-nos bocabadats amb mil històries i anècdotes del món del motor. Dia darrere dia li demanàvem consell, i en el transcórrer dels mesos, va passar de ser un mentor a ser un bon amic, un d´aquests que han transformat en inesborrable cada moment viscut al seu costat.

A poc a poc, i conforme s´anava acostant el gran dia, anava sumant-se més gent a la causa, tant patrocinadors i espònsors, com gent del Moto Club Cullera i sobretot, quasi la comissió fallera per complet, a la que des del primer dia li va entusiasmar l´idea, la qual cosa donava una gran satisfacció, però que a la volta provocava una por que creixia dia a dia per la gran decepció que podrien endur-se si finalment no acudia gent a l´esdeveniment.

Quasi sense adonar-nos, amb l´activitat frenètica de mesos de treball, ens vàrem plantar en la nit prèvia a la matinal, una nit he de reconèixer que va ser interminable, en la que diverses vegades vaig somiar en un carrer València buit, sense gent, sense motos, solament amb un grup d´amics decebuts per l´inexistent afluència de públic... Afortunadament el normalment maleit so del despertador em va tornar a la realitat i a la locura de dia que estava a punt de començar.

30

Abans d’amaneixer, més d’un centenar de persones aplegarem a la vegada davant del casal. Mai podré descriure en paraules el que aquest fet ens va fer sentir. Per primera vegada ens vàrem adonar que el treball de tantes setmanes havia sigut un èxit, perquè la major satisfacció que es pot tindre en aquestes activitats, és veure que els teus, la gent que tant estimes, la teua família fallera, està al teu costat i com tantes altres vegades està disposta a formar un equip de treball capaç de fer qualsevol feina amb un somriure en la boca. Aquesta sensació no te preu.

Cartell anunciador I Matinal 2016.

Les següents hores varen passar en un bufit, cada persona sabia el que tenia que fer, i en un obrir i tancar d´ulls tot estava preparat, quan de sobte, varem alçar el cap per a observar centenars i centenars de motos i de curiosos que s´acostaven en massa pel principi del carrer. La resposta de la comissió va ser increïble. Mai havia vist a gent amb tanta satisfacció fent bocates, venent tickets, aparcant motos i fent tot el que fora necessari.

L’orgull més gran que vaig sentir aquell dia és veure les cares d´alegria i satisfacció de tots els fallers i falleres que en aquell semblant expressaven l´èxit aconseguit, que havien organitzat un esdeveniment moter i sent sincers, vaig sentir en eixe precís instant, que amb un equip de treball tan increïble, haguera sigut possible organitzar qualsevol cosa que s´hagueren proposat.

Encara que ho puga parèixer, aquest article no tracta només d´un esdeveniment concret, simplement és un dels molts exemples de totes les activitats que s’organitzen dintre de les nostres associacions culturals falleres, i mai millor dit, perquè és això el que es crea dintre de cada comissió, activitats lúdiques i culturals tan diverses com un teatre, un llibret o un monument faller. És una història que es repeteix dins de cada comissió, de cada casal, on una sèrie de persones s’uneixen amb objectius comuns, amb el caràcter obert, acollidor i passional que caracteritza als Valencians i que ha fet que es creara, evolucionara i es mantinga viva hui en dia amb el seu màxim esplendor, una festa que és Patrimoni Cultural Immaterial de l’Humanitat.

Vicent Nácher Secretari de la Falla Raval de Sant Agustí

31

Exercici 2021-2022

32

E

n primer lloc, es un honor per a mi fer us d’aquesta salutació formal per donar la benvinguda i agraïments a tots els membres de la nostra comissió i demés lectors del nostre llibret.

Com tots sabeu, el món esta vivint un moment d’extraordinària incertesa, i el món faller no ha estat exempt d’aquesta bogeria. D’aquesta forma, i com coneixeu, durant aquest període de convulsió he sigut erigit president de la nostra falla. Aquesta benvolguda comissió que encara la celebració del seu 80 aniversari amb el més profund sentiment d’esperança de veure de nou els nostres, tan estimats, monuments al carrer.

D’aquesta manera, des de la meua figura de president, junt amb la totalitat de la directiva de la nostra comissió, encetem amb il·lusió aquesta nova temporada fallera en la que esperem dur a terme tots aquells actes que el aniversari de la nostra comissió mereix, junt amb tots els demés que el calendari faller demanda, sempre i com sigui possible dins de les limitacions sanitàries que aquesta pandèmia mundial ens marca.

Dins d’aquesta situació, la nostra comissió aposta per unes falles segures, seguint les directrius de les autoritats, però actives, donat que considerem imprescindible avivar el sentiment i les emocions que la nostra festa desplega dins del nostre territori.

Per altra banda, vull agrair de primera mà a tots i cadascun dels nostres fallers que han resistit fent falla a aquesta situació pandèmica, ja que aquest esforç ha sigut indispensable per mantindré en peu la nostra festa, i a tots aquells als que la situació que ens presenta aquesta nova normalitat tan estranya no els ha permès continuar dins del món faller, vull encoratjar-vos per continuar donant el vostre suport moral a la festa i tots els ànims, desitjant tornar a gaudir de la vostra companyia al cassal tan prompte com es solucione aquesta situació.

D’aquesta manera i per concloure, sols hem queda recordar amb alegria, que benvolguts amics, JA ESTEM EN FALLES! Viviu i estimeu la festa com sols vosaltres sabeu, gaudim de xafar de nou els carrer, gaudim la pólvora tornant a retronar, gaudim tornar a veure desfilar les flors, gaudim del foc, de la música i sobre totes les coses, gaudim de poder tornar a esta junts com la gran família que tots som.

Amb molta estima, el vostre president.

Salut i bones falles!

Robert Llopis Morant

33

Comissió infantil MONUMENT INFANTIL 2022

34

L’albufera

per Mauricio Moreira En una nit tenebrosa, el somni hem toca a la porta.

Sommie i no vull somiar puix un mal presagi l’envolta.

Però el somni, poderós, mai no cau en el desmai, per a no rendir-se mai fins a aconseguir somiar.

I quin remei li queda a la nit?

Sols, obeir i somiar!

En un envellit veler, perxe, perxe sense parar, per un misteriós sequiol on els marges són de fang.

Joncs i lliris, sisca i canya i caragols enverinats.

Rates moribundes i pardals desmaiats.

Les forces s’esbalaïxen de tant perxar i perxar, per a no mai arribar ni saber el que m’espera.

De sobte, núvols de fum negres com el xarol.

Una tempesta s’apropa.

Una tempesta està prop.

Vull amagar-me i no trobe cap amagatall al pas.

Els que havien, estan sec, o desapareguts cremats.

Uns llamps s’obrin camí per a trencar la negror.

L’Albufera s’allumena.

Desapareix la foscor.

Josep de la Torre

En la llunyania, un llac xicotet, que fon graciós, Jo diria una albufera.

A les portes de la mort.

Serà el somni que somie, o son imaginacions?

35

Laura Rosselló i Serra FALLERA MAJOR INFANTIL 2022

36

A Laura Xiqueta morena d’ulls ametllats, Dolça perleta Fallera exemplar.

Tops, arracades, Joia i peinetes, Dolça valenciana Fallera de molta arrel.

I recorda sempre Dolça joguina Que de la Plaça Espanya Fores Regina.

Laura Serra, la teua mare

Tratge de fallera Mantellina i davantal, Orgull de la falla Fallera espectacular.

Salerosa fallera Alegria i bondat, Il·lusió per la festa Somni realitzat.

Fallera digna del càrrec Gaudeix de cada moment Que aquest any de la teua vida Sempre el tindràs present.

37

Gora Diop i Serra PRESIDENT INFANTIL 2022

38

A Gora Gora, eres entre tants menuts Un exemple de virtuts, Dolça cara d´ulls lluents Essència de portent impol·lut Somnis d’infantesa Plens de fades i donyets, On tu hui Gora protagonista ets.

Faller des de la infància Tothom t´admira i t’alaba, Per ser l´ànima de la falleta I de la nostra comissió infantil.

Perquè és melodia ta rialla I portes en la sang la falla, Posaràs un punt d’harmonia Amb elegància i simpatia.

President Infantil ja eres Un somni fet realitat, Guarda’ns al teu coret I disfruta del teu regnat.

Laura Serra, la teua tia

39

Comissió infantil.

Cort d’Honor

Fallers

JULIA ALONSO JOVELLS SARA CAMINERO TURPÍN ALBA GARCIA LÓPEZ SARA GIL MENGUAL DANIELA GONZÁLEZ MONCHO MARTINA GONZÁLEZ MONCHO ARANTCHA GALÁN ARLANDIS HELENA GRAU FUERTES HELGA LÓPEZ LLOPIS BLANCA MORALES SAPIÑA SARA RICO NAGEN LAURA ROSELLÓ SERRA MARIA ROSELLÓ SERRA MAR SALAS GABALDÓN EMMA SANTAMATILDE OLIVERT

MATEO ALBEROLA MORANT GUILLERMO BERENGUER LLINARES NACHO BERTOMEU GAVARRELL IAGO BODÍ GOMIS GABRIEL BONILLO ALAPONT ARTUR BORJA MORENO FABIO CATALÁ NOVOA VICTOR COSTA PALERO DAVID DIOP SERRA GORA DIOP SERRA ALEJANDRO GARRIDO RUANO VICTOR GRAU FUERTES RAUL GRAU VALLET JAVIER GUILLEM DEL CAMPO FRANCESC MASCARELL SERRA JOSEP VISENT PEREZ PUIG IVAN ROBLES RUANO IKER SANTAMATILDE OLIVERT AHREN TURPÍN MARTINEZ

40

Recompenses Cullera d’Or FRANCESC MASCARELL SERRA

Cullera d’Argent GABRIEL BONILLO ALAPONT MARTINA GONZALEZ MONCHO RAUL GRAU VALLET IVAN ROBLES RUANO MAR SALAS GABALDON EMMA SANTAMATILDE OLIVERT MAR SANZ PIRIS

41

Comissió MONUMENT 2022

42

Àfrica

per Mauricio Moreira Si ens enfonsem en l’Àfrica i es enfonsem en la cultura, parlarem de varietat, costums, creences i rituals.

Trobarem diversitat en un continent meravellós.

Tribus, religions, ètnies, llegendes i expressions.

Paradís, on tenen el bressol les primeres civilitzacions.

Civilitzacions, que deixaren petja per tot arreu en aquest món.

Selva inexplorada i verge on la modernitat no arriba.

On, qui de la natura viu, a la natura cuida.

La pau i la tranquil·litat, són el cavall de batalla.

I eixa germanor aparent, a l’odi, destrueïx i amaga.

A les ordres d’uns bruixots.

- Almenys en aparença El consell serà la llei, i la paraula, obediència.

Per maligna o benigna, que siga la idea donada com bé del totpoderós el remei, és acceptar-la

No contarem la història.

-Que es faria molt llargaaquell que vulga saber, que vaja a Salamanca.

Realçarem els beneficis en l’època de hui.

Alabarem l’art i l’artesà.

L’ampla exposició artística.

La cultura creadora de les formes d’escriptura.

A més a més de la fidelitat per la música i la natura.

Però, criticaren les carències perquè la falla és així fent una comparança del passat i del present.

Per a saber del legat i l’evolució el nostre temps.

Josep de la Torre

43

Anna Llinares i Canet FALLERA MAJOR 2022

44

A Anna Com un mantell suau de neu blanca, freda, enlluernadora, com una dolça veu propera, intensa, acaparadora.

Com versar-te podría Si encens de flama cada dia?

Quines paraules puc triar amb seny de bon cridar?

Nòmes puc sentir que demanes el pas lluir I tú Anna, fermosa mirada girada de llum encisada dolça fallera entusiasmada Si, tu, escolta’m: Que ja ve el clamor de presentar-te Fallera Major!

Lluís Selfa

Que puc oblidar Vore’t el bolquer canviar?

Com creixeres amb caràcter fort casant treball i sort !

Veges tu quin compromís si aci em trobe indecís quan les paraules no volen eixir quin amarg elixir…!

45

Comissió.

Cort d’Honor

Fallers

ANDREA ALAPONT GARCIGUÑO LEIRE ALONSO JOVELLS MARIA ARLANDIS SANZ MARIA BARBERO TARÍN ELODIA BERENGUER GARCIA ANGELES CARDONA GARCIA VICTÒRIA CASTELLÓ PALOMARES MARIA CASTELLÓ ROMEU Mª ANGELES CODINA MARÍN AINA CORRAL LODEIRO JULIA COSTA BENAVENT ELENA DE DIEGO ADAM ENCARNA DONET GARCIA LILIAN FEMENIA CAPDEVILLE SOPHIA FERNANDEZ GEMA FUERTES MARTINEZ MARIA FUERTES PELLICER LAURA GABALDÓN TORRES SILVIA GALÁN ARLANDIS NURIA GARCIA ESPÍ MARTA GARCIA FEMENIA MARISA GARCIGUÑO VELAYOS VERONICA GABARRELL MOLINA SARA GIL MENGUAL RAQUEL GINER ARAGÓ NUNCIA GOMIS BAYONA NATALIA HERNANDEZ MARRADES PAULA HERNANDEZ SANCHIS Mª VICENTA JOVELLS MATEU INMA LLINARES CANET HELGA LLOPIS JUAN SANDRA LLOPIS JUAN JOSEFA LLOPIS MARÍN ANA LUJÁN JUAN NATALIA MARRADES CASTELLÓ SARA MARTINEZ BERTOMEU NEREA MARTINEZ PELLICER SILVIA MAS AGUD MARIA MASCARELL SERRA CRISTINA MASCARELL SERRA ELISABETH MOLLA MACAYO LAURA MORANT CARDONA MELISSA NUNES MARTINEZ ANA OLIVERT MILÁN CARMEN ORQUÍN SAEZ ALICIA ORTEGA BERENGUER ESTEFANIA PALERO VERCHER MARIA PELLICER CARBONERAS LOURDES PUIG BARRÉS NEUS RIBES SANCHO PAULA A. RICO MARTINEZ MARIA ROSELLÓ CASTELLÓ ESTHER RUANO MAS ESTHER SANCHO COLUBI ANDREA SANCHEZ FEMENIA ANGELA SANZ CODINA ELENA SANZ GRAU MAR SANZ PIRIS MARTA SAPIÑA NEBOT MARIA SERRA BERTRAN BEGOÑA SERRA BERTRAN LAURA SERRA BERTRAN AITANA SIMON MARCOS ANDREA YUSA GAR CIA

JOSE JOAQUIN ALAPONT REGODÓN

46

SALVA ALBEROLA JUAN DIEGO ALONSO RAMIREZ DANIEL ARLANDIS GASCÓN DANIEL ARLANDIS SANZ JOSE BADIA BENEDITO JUAN CARLOS BERENGUER GARCIA JOSE BERTOMEU BONET VICTOR BERTOMEU BONET JOSEP BERTOMEU ROLDÁN DEREK BERTOMEU ROLDÁN ARNAU BLANES RENART VICENTE BODÍ BARBERO JOSE LUIS BONILLO NAVARRO JOSE LUIS COLOM VICENTE HERMINIO COSTA BENAVENT CARLOS DONET GINER JAVIER ESCRIVÁ MARTÍ JOSE ENRIQUE GARCIA CANET SERGIO GARCIA CANET FIDEL GRAU SALA RAUL GRAU SALA CARLOS HERNÁNDEZ PIQUER AGUSTIN IZNARDO GARCIA RAÜL IZNARDO GINER ROBERT LLOPIS MORANT RAFAEL LÓPEZ MATA ELOI LOPEZ MARRADES VICTOR LORENTE PEREZ SANTIAGO MARRADES CASTELLO YAGO MARRADES ORQUÍN FRANCESC MASCARELL ESTRUCH VICENTE MORANT MARÍ ANGEL MORALES BOLUFER NICOLAS ORTEGA PINO JOSE VICENTE PEREZ ARLANDIS MARC PORCA MOLINA FRANCESC RABASSA NICOLA JESUS RIBES AGUD MIGUEL ANGEL ROSELLÓ PRIETO MIGUEL ANGEL ROSELLÓ SERRA JOSE SANCHIS MAS OLIVER SANTAMATILDE ROS ENRIQUE SANZ GRAU ENRIQUE SANZ CODINA ENRIQUE SERRA GÓMEZ FEDERICO TORRES MIÑANA

CONRADO TURPÍN MARTÍNEZ

Recompenses Buñol d’Or i Cullera amb Fulles de Llorer i Brillants JOSE GARCIA CANET

Buñol i Cullera d’Or amb Fulles de Llorer

Buñol i Cullera d’Argent ANDREA ALAPONT GARCIGUÑO DIEGO ALONSO RAMIREZ DEREK BERTOMEU ROLDAN JOSEP BERTOMEU ROLDAN ELISA BERTRAN PELLUCH FRANCISCA BERTRAN PELLUCH VICENTE BODI BARBERO MARUJA CANET SANTANDREU LAURA GABALDON TORRES NUNCIA GOMIS BAYONA RAUL IZNARDO GINER MARIA VICENTA JOVELLS MATEU RAFAEL LOPEZ MATA AURORA MAS COSTA ROSALINA MAS COSTA MARIA MASCARELL SERRA ANA OLIVERT MILAN JOSE VICENTE PEREZ ARLANDIS MARC PORCA QUILES LOURDES PUIG BARRES ENRIQUE SANZ CODINA

ANGELINES CARDONA GARCIA Buñol i Cullera d’Or JOSE BONILLO NAVARRO JOSE LUIS COLOM VICENTE ROBERT LLOPIS MORANT VICTOR LORENTE PEREZ MARIA ROSELLO CASTELLO

47

2021 en fotos.

48

49

50

51

52

53

96 172 03 81 EMERGENCIAS: 670215142

Plaza Mongrell, 8, Cullera.

Rambla San Isidro 11 Bajo www.inmobiliariamarmer.com

46400 Cullera (Valencia) Tfno: 961730172 Movil: 695946029

IMPRESSIÓ RETOLACIÓ IMPRESSIÓ GRAN FORMAT

ROBA LABORAL

IMPRESSIÓ TEXTIL DISSENY GRÁFIC PUBLICITAT REGALS D’EMPRESA

CAR WRAPPING TINTAT DE LLUNES ADHESIUS PERSONALITZATS INSTAL·LACIÓ DE PPF

LOTERIAS Y APUESTAS

LA MORENETA Passeig Dr. Alemany nº 8 961 724 648

C/ Valencia, 26 i C/Cabañal, 4 CULLERA Tel. 605 195 725

Descomptes del 20% al 70% www.elcostureroinduvalenciana.es

ACE Falla Plaça d’Espanya 2022