Postals de la Ribera d'Ebre, 1900-1979

POSTALS DE LA RIBERA D’EBRE 1900-1979

1

RIBERA D’EBRE Albert Arnavat (dir.)

Carlos Teixidor

DE LA

DIARI RIBERA DIARI INDEPENDENT DE LA RIBERA D’EBRE

1900-1979

DE LA

POSTALS

4

SUMARI PRESENTACIÓ, 7 | SALUTACIO POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA 19 | PANORÀMICA SOBRE LA POSTALS DES DEL PASSAT, PO 39 | MÓRA D’EBRE, 54 | ASC | FLIX, 106 | GARCIA, 120 | G 130| MÓRA LA NOVA, 136 | RASQUERA, 152 | RIBA-ROJ 164 | LA TORRE DE L’ESPANY BIBLIOGRAFIA, 197 | AGRAÏM

ACIONS, 9 | PRÒLEG, 15 | LES LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE, LA TARGETA POSTAL, 27 | POSTALS PER A LA HISTÒRIA, ASCÓ, 92 | BENISSANET, 100 | GINESTAR, 126 | MIRAVET, 6 | LA PALMA D’EBRE, 146 | ROJA D’EBRE, 156 | TIVISSA, ANYOL, 184 | VINEBRE, 188 | AÏMENTS, 198 | CRÈDITS, 199 |

5

6

EL PRIMER LLIBRE DEL DIARI DE LA RIBERA Carles Figuerola Periodista. Director del Diari de la Ribera

El primer número del Diari de la Ribera va sortir el 30 d’octubre del 2010. Des d’aleshores, hem treballat per oferir la més àmplia i puntual informació sobre els fets de la comarca i la seva gent. Una comarca avui dia importantíssima en el sector de la producció energètica.

A l’hora de presentar el projecte dèiem que el Diari de la Ribera tenia voluntat de servei públic i que volia esdevenir un element que cohesionés el territori. I, d’alguna manera, ho hem aconseguit gràcies a la resposta extraordinària que la gent de la comarca li ha donat. El Diari de la Ribera, amb una audiència de gairebé 9.000 persones, demostra que el periòdic comença a ser de tots i de cadascun dels riberencs. Gràcies a tots els qui ens donen suport i gràcies, també, als qui no ho fan, perquè la discrepància fa que la societat sigui més forta.

Potser l’encert del Diari de la Ribera ha estat omplir un buit de setanta-cinc anys i saber connectar amb l’ànima de la gent i del territori. El Diari de la Ribera no és un projecte tancat i encara resta molt per fer.

Considerem que cal correspondre d’alguna manera als lectors i demostrar el nostre agraïment de la millor manera possible i hem pensat que, sens dubte, el llibre Postals de la Ribera d’Ebre 1900-1979 és una bona manera de fer-ho.

Apropar la història gràfica de la comarca a les noves generacions i a tots els qui encara conserven un record personal dels pobles d’abans. Lluitar contra l’oblit.

Avui és el llibre de postals de la Ribera d’Ebre, més endavant seran altres llibres.

Vull remarcar que el llibre ha estat possible gràcies a les col·leccions personals de la gent de la comarca que han fet una demostració de la millor capacitat de resposta i han cedit gentilment les seves imatges –nombroses– per a la seva reproducció.

A tots ells, moltes gràcies. •

7

8

SALUTACIÓ

SALUTACIÓ

Bernat Pellisa

Josep Solé

President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Abril de 2011

Alcalde de Móra d'Ebre Abril de 2011

El llibre que teniu al davant és una finestra oberta al passat dels municipis de la nostra comarca. Una mirada que ens ajuda a conèixer com eren el pobles riberencs ja fa alguns anys, una bona colla d’anys. Si els comparem amb com són en l’actualitat veurem que la majoria de municipis han canviat, i força,

Entre els records que guardo més clars de la meva infància és, quan les tardes de diumenge, cansat de jugar i veient que l’inexorable dilluns s’apropava, m’arrecerava a la falda de la meva mare i li demanava que miréssim la caixa de les postals, i ella amb tota la parsimònia, treia la capsa i, una rera l’altra, les miràvem com qui estructura un conjur per invocar els records, amb la nostàlgia pròpia de veure el meu poble quan els carrers i les places eren de color sèpia.

La fesomia dels nostres pobles i de la seva gent ens dona una idea aproximada de quina manera han afectat els canvis que ara els situem en la quotidianitat, en el nostre dia a dia. Un exemple: algunes postals mostren carrers sense asfaltar o arranjar. Un mostra del progrés que han viscut les nostres viles i que hem de fer compatible amb les nostres tradicions i la nostra manera de ser. El passat ens explica d’on venim i per tant ens ha de servir per valorar, especialment en els moments complicats que estem vivint, el que tenim.

El llibres que teniu entre les mans és una finestra oberta al passat que ens ha d’ajudar a reflexionar sobre el progrés que han viscut els pobles en els darrers anys i espacialment en el tombant de segle. I ens ha de recordar que el pobles, amb els seus carrers i places, canvien però que la raó de la seva existència és la seva gent. La gent que omplia els rentadors i les places. Nous veïns i veïnes que avui continuen omplin les places i els carrers, que van canviant amb el temps, però continuen formant part de la identitat de les persones que els trepitgen. Continuen formant part de la nostra identitat, com abans i com ho faran en el futur. •

Han passat els anys i encara les conservo com qui guarda una caixa de tresors, allí hi està desada la meva infància i la meva joventut, una estampa i una altra que a poc a poc han esdevingut testimonis d’excepció que em fan reflexionar sobre el valor de la vida, perquè així com anem fent anys, ens anem perdent pels meandres dels records.

Nosaltres hem canviat, el poble ha evolucionat, en aquestes postals en tenim la prova, en som espectadors singulars i, quan les mirem, prenem consciència de que som dipositaris d’una enyorança que ningú ens la ha deixat per herència si no que l’hem conquerit i l’hem incorporada al context dels nostres afectes.

Sigui benvingut aquest llibre de postals de la Ribera d’Ebre perquè ens servirà per tenir ben col·leccionada la caixa dels tresors. •

9

10

1. [ Postal amb el mapa de la comarca de la Ribera d’Ebre –dibuixat per Teresa Baixas– i editada per Curial, en la Campanya del Congrés de Cultura Catalana per a la identificació del Territori dels Països Catalans, el 1977. ]

SALUTACIÓ

SALUTACIÓ

Rafael Vidal

Ignasi Ballber

Alcalde d'Ascó Abril de 2011

Alcalde de Benissanet Abril de 2011

Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Aquest frase no deixarà mai de tenir una solidesa extraordinària i defineix la raó per la qual és necessari anar recordant el nostre passat per tal d’encarar l’esdevenir de manera més adequada. Aquest llibre permetrà al lector d’avançada edat reviure episodis de la seva joventut i evocarà altres èpoques, sovint més dures que l’actual. El lector jove, aquell que utilitza el seu telèfon mòbil per fotografiar el moment i penja les fotografies al Facebook, veurà no només com era el nostre entorn en el passat recent, sinó que podrà adonar-se de com ha evolucionat la tecnologia.

Benissanet es un municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la dreta del riu, a 400 metres del corrent fluvial.

Entre el nucli urbà i el riu hi ha les sènies. El terme municipal té una extensió de 23’03 km², de forma allargada i estreta.

Ascó, des dels anys setanta, esdevingué el principal motor econòmic de la comarca, amb la construcció del complex nuclear, que haurà d’afrontar d’aquí pocs anys un moment crucial. És ara quan Ascó ha de preparar el seu esdevenir. Hem d’espavilar-nos, i ràpid, per trobar alternatives que ens permetin seguir vivint en aquesta part del país més enllà de la vida de les nuclears. Estem treballant en aquest sentit amb generositat, amb la mà estesa als municipis del nostre entorn, perquè som pobles petits i necessitem una col· laboració mútua que estigui per sobre de lluites partidistes o de velles disputes. Hem de fer-ho, ara estem davant d’un moment crític per a l’esdevenir col·lectiu.

Que aquestes imatges del passat que tenim en aquest volum ens serveixin de guia. •

Benissanet és un dels primers pobles de Catalunya en producció de fruita dolça, sobretot préssecs, seguits de peres, prunes, pomes i cireres. Bona part de la collita s’envasa al poble mateix als diferents magatzems de fruita. A les terres de secà s’hi conrea vinya, ametllers i oliveres. Les nostres festes són: Festa d’hivern, Sant Antoni, el 17 de gener; Festa Major, Sant Jaume, el 25 de juliol; Mostra de l’Auberge, el primer diumenge de setembre; i el 12 d’octubre, la Mare de Déu del Pilar.

Els nostres actius turístics són el Refugi de la Font Gran i la Ruta literària «Benissanet, paisatge literari», la qual es realitza a traves dels textos de l’escriptor natal, Artur Bladé i Desumvila.

Ara, amb el llibre que teniu a les mans, podreu veure com era el nostre poble anys endarrera, i com ha canviat. •

11

12

SALUTACIÓ

SALUTACIÓ

Oscar Bosch

Joan Sabanza

Alcalde de Flix Abril de 2011

Alcalde de Móra la Nova Abril de 2011

A finals del segle XIX per la instal·lació del complex químic, avui d’Ercros, i posteriorment per la concentració de producció energètica, la realitat de Flix, i del nord de la Ribera, és clarament industrial. A Flix la influència de la fàbrica en la vida del municipi ha estat clau pel seu desenvolupament. Des de l’època de total dependència amb un mil·ler llarg de treballadors als anys 60, fins avui, quan en són poc més de 200, s’han viscut situacions difícils pròpies d’un decliu industrial que avui cerca una transformació del tot necessària per garantir la continuïtat industrial al municipi. Amb la societat del benestar hem vist créixer el sector serveis i amb ell el paper de centre de referència de la població en educació, sanitat i atenció a l’emprenedor. La diversificació econòmica és l’objectiu prioritari, més encara en un context de crisi. Malgrat els esforços dels darrers anys falta camí per recórrer, no cal dir-ho.

Paral·lelament hem iniciat un camí de transformació que ens ha permès recuperar parts importants del nostre entorn, del nostre patrimoni històric i natural com Sebes, el castell, el refugi de Sant Josep, el meandre, el passeig de l’Ebre i l’accès al riu..., en un exercici de recuperació de l’autoestima imprescindible per poder seguir endavant amb força i il·lusió.

D’aquestes transformacions en són testimoni mut les imatges que podeu trobar en aquest interessant recull, que ens retornen a no tants anys enrera i tal vegada ens facilitin la interpretació de la realitat d’avui i el valor dels projectes del demà. •

Es del tot habitual que el dia a dia no ens deixi adonar-nos de la transformació que amb el pas del temps es va produint en el nostre entorn més immediat.

Per això es molt interessant fer, de tant en tant, una mirada retrospectiva per poder comparar entre l’ahir i l’avui, i si aquesta evolució ha estat positiva o no.

La millor manera de fer la comparativa es a base d’imatges. I les imatges més fiables no son mai les que guardem en la memòria, que tot sovint està deformada pel record subjectiu que hem anat moldejant amb el pas del temps. Les que no enganyen, ni ens enganyen, son aquelles imatges fixes que et definiexen la realitat exacta de cada moment, les fotografies. És amb aquestes postals fotogràfiques, que amb encert edita el Diari de la Ribera, que podem veure amb satisfacció l’evolució positiva que ha viscut la nostra comarca i dintre d’ella, i d’una manera destacada, Móra la Nova.

Quan sento algunes opinions o comentaris sobre models de creixement i la influència que han tingut a la Ribera d’Ebre, només cal que fem una mirada a la publicació que ens ocupa per veure la transformació.

En el cas de Móra la Nova, que es on tinc més elements de judici, el canvi en positiu és evident a propis i estranys. Tant en equipaments, com en infraestructures, com en serveis, com urbanísticament, hem fet un salt qualitatiu del que ens en sentim molt orgullosos. •

SALUTACIÓ

SALUTACIÓ

Jordi Jardí

Gemma Carim

Alcalde de Tivissa Abril de 2011

Alcaldesa de Vinebre Abril de 2011

D’on venim i on som? No sé si és aquesta la pretensió d’aquest recull de postals antigues que amb molta implicació ha estat capaç de recopilar en aquest esplèndid llibre el Diari de la Ribera.

Tant si era aquesta la pretensió com una altra, des del meu punt de vista, vull reconèixer el treball portat a terme, amb destresa i fidelitat a l’evolució dels pobles de la Ribera d’Ebre. En conseqüència, és obligat el meu més sincer reconeixement per haver pres la decisió d’aquesta publicació, la qual, sense por a equivocar-me, passarà a formar part de la història de la comarca.

Vinebre avui, al segle XXI, té la barreja justa de lo antic i lo modern. Les pedres clau és barregen amb places de disseny. Edificis renaixentistes, colonials i modernistes estan sent restaurats i comparteixen carrer amb cases noves i cases tancades que van ser testimonis de la convivència de les tres cultures al nostre poble: moriscos, cristians i jueus.

Els nostres pobles han anat evolucionant, tots els veiem canviar en el seu dia a dia. El paisatge varia, l’urbanisme evoluciona, els sistemes constructius canvien i tot plegat fa que tot avanci.

Aquest llibre ha de servir de testimoni, més enllà dels records personals, de com els nostres pobles, les seves pedres, els seus costums i la seva gent ha anat adaptant-se a les necessitats dels temps.

Serveixi aquest recull fotogràfic per mantenir la memòria històrica, per recordar d’on venim i on som, però també on volem anar. Cal que recordem que la història l’estem fent, a cada moment i a cada acte, entre tots. Siguem savis i audaços en la seva construcció.

Acabo felicitant aquesta encertada iniciativa del Diari de la Ribera i els encoratjo a seguir treballant en la mateixa línia, amb la mateixa dedicació i persistència. •

Vinebre és una bona destinació turística on podreu passejar per la història dels Ibers i Romans i podreu conèixer els orígens Templers de la nostra ermita.

Els nostres camps a primers de març són un mosaics de colors i és converteixen en un destí fotogràfic, poc explotat, que no us podeu perdre.

Al mirar les fotografies de principis del segle XX observem que la silueta del poble poc ha canviat. El que si han canviat han estat els carrers, les cases i les comoditats.

Vinebre, com us deia, és un poble modern amb regust d’ història.

A banda de compartir patrimoni, si veniu i si us ve de gust, podreu compartir amb nosaltres aquest vi dolç tan bo i tan particular que fem, “Vimblanc” o si no goseu a tanta dolçor proveu el vi de missa.

Si voleu compartir festa us esperem el segon dissabte de maig o a finals d’ agost. •

13

14

PRÒLEG Àngels Pérez Tarragó Presidenta del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera celebra la iniciativa editorial del Diari de la Ribera de fer aquest recull de postals il·lustrades de la nostra comarca, seguint l’exemple dels altres llibres publicats per Albert Arnavat, de la mateixa temàtica, Postals de Reus 1895-1939 i Postals de Falset 1900-1939. Aquest, és el primer llibre publicat que recull postals antigues de totes les poblacions de la comarca de la Ribera d’Ebre. Anteriorment, ha aparegut una col·lecció de llibres d’imatges de diferents temàtiques al poble d’Ascó, a iniciativa dels amics Biel Pubill i Josep M. Raduà.

Amb aquest llibre retrocedim més de cent anys en la història, des de 1907, any que daten les primeres imatges localitzades, fins al 1979, anys que podem viure a través de les imatges aportades: els carrers, les places, els mercats, la gent, el riu Ebre...

La Ribera d’Ebre és una comarca que ha canviat profundament la seva fesomia a través dels anys: d’una comarca marcada per la seva estructura social agrícola, sobretot a la primera meitat del segle XX, però amb l’empremta de la industrialització i el progrés darrera, ha passat a ser una comarca moderna amb una indústria consolidada, amb serveis, que s’ha anat adaptant als canvis que s’han anat imposant, però encara amb empremtes pageses de consideració.

Un dels aspectes més importants de l’entorn ha estat el nostre riu Ebre, un riu que ha estat sempre present i així ho veiem en moltes de les postals que apareixen en el recull de moltes poblacions: el riu sempre font de vida, com a mitjà de subsistència durant molts anys, quan els llaguters baixaven transportant mercaderies diverses, com a lloc de trobada de les dones que rentaven la roba al riu o baixaven a buscar aigua, com a entreteniment en les festes majors de molts pobles, amb la participació de molts homes en les curses de pontones, com a espai de jocs i de diversió... i és que antigament bona part de la vida transcorria relacionada amb el riu.

La recerca i la publicació d’aquestes postals enriqueix la nostra història, són el testimoni emotiu d’un temps passat, que d’altra manera, podria caure en l’oblit.

A través d’aquesta recerca d’imatges de postals, redescobrim el nostre passat i enriquim el nostre patrimoni i disposem d’un nou recurs per ensenyar a les generacions futures com era la nostra comarca i com era la seva gent.

Des del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre agraïm aquesta contribució a la història de la Ribera d’Ebre, a la història dels nostres pobles. •

15

16

17

18

LES POSTALS EN ELS ORÍGENS DE LA CIVILITZACIÓ DE LA IMATGE NOTES SOBRE LES POSTALS DE LA RIBERA D’EBRE Albert Arnavat

Doctor en història i publicista

L’estudi de la història de la imatge, del desenvolupament de la seva producció, aplicacions i repercussions, és fonamental en la història de les mentalitats i contribueix decisivament al coneixement de la història general. Per construir-la, són imprescindibles les anàlisis d’àmbit local o regional, amb les quals es puguin contrastar informacions i hipòtesis per poder elaborar interpretacions més àmplies i ajustades. Si bé tradicionalment el prestigi cultural l’havien tingut els documents textuals més que no els documents icònics, en l’actualitat, això, ja ha canviat irreversiblement. El valor cultural de la targeta postal il·lustrada, en si mateixa, és avui un fet socialment acceptat i indiscutible, des que, per exemple, institucions com el Metropolitan Museum of Art de Nova York ho han deixat clar incorporant-ne als seus fons col·leccions de centenars de milers.

Històricament, l’expansió de l’ús de les postals comportà per a àmplies capes de la població la possibilitat de posseir imatges dels seus propis carrers, pobles i ciutats, un privilegi reservat, fins aleshores, a la burgesia a través de la pintura, el gravat i la fotografia.

La combinació d’imatge i text, juntament amb el franqueig reduït, expliquen la seva gran acceptació i que aquesta popularitat fos aprofitada per empreses dels rams més diversos per utilitzar-les com a suports publicitaris. La popularitat de les postals il·lustrades les consolidà com un mitjà habitual de comunicació, alhora que esdevingueren record imprescindible dels incipients –i encara minoritaris– viatges de turisme, expressió del costat més amable de la realitat. La postal forma ja part fonamental de la cultura popular del segle XX i fou, sens dubte, la primera manera coneguda de posar en circulació massiva imatges d’una bona part del món.

En els darrers anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, la targeta postal es popularitzà. Això va fer que diversos fotògrafs recorreguessin el país per buscar imatges de pobles i ciutats, d’indrets i de festes, per satisfer la demanda creixent de targetes postals.

En aquests anys, editar postals esdevingué una nova especialització per als fotògrafs, que amb el pas dels anys ens ha permès de recuperar una part de la nostra història col·lectiva.

Gràcies a aquest nou suport i als fotògrafs locals o d’altres indrets podem veure l’aspecte d’aquests pobles de la Ribera d’Ebre, la seva transformació, l’aspecte de la seva gent i dels seus espais públics durant bona part del segle XX. Si en els primers temps de la foto1-2. [ Fotografia Niepce. Targetes postals grafia ambulant els fotògrafs tenien moltes del mercat de Benissanet, de cap al 1931. ]

19

20

dificultats a causa d’uns equips força pesats, i al fet que calia emulsionar els negatius en els moments previs a fer una fotografia, l’aparició de les plaques seques i els papers fotogràfics de gelatinobromur, van facilitar molt la pràctica fotogràfica. Les postals fotogràfiques es feien per contacte a partir de plaques de vidre, i aquestes fotografies, en alguns casos seriades i numerades, eren després venudes a diversos establiments, com ara els estancs, així com a les fondes on s’instal·laven aquests fotògrafs ambulants.

A les poblacions de la Ribera d’Ebre, des dels volts del 1900 fins al 1979, se n’editaren centenars de models diferents que, durant quasi un segle, han anat deixant constància dels canvis que han sofert la comarca. Avui pot resultar emocionant observar amb deteniment una postal antiga i observar allò que el temps ha transformat: l’absència d’automòbils als carrers, la indumentària, la ingenuïtat de les persones que posaven davant la novetat d’una càmera fotogràfica i veure el creixement i els canvis urbanístics i arquitectònics de les poblacions, la modificació dels espais urbans i, en alguns casos, la pèrdua irreparable d’edificis històrics.

La postal il·lustrada ha esdevingut una font documental d’altíssim valor, com a finestra oberta al segle XX. A través de les postals també podem intuir alguns dels canvis en les mentalitats i en els interessos de cada època, però només excepcionalment ens apropen a la vida i activitats dels habitants de la comarca. Aquesta dimensió antropològica no era l’objecte d’atenció de les postals locals i, per tant, hi és poc present.

Fou a partir del 1900 quan s’inicià l’expansió de la targeta postal il·lustrada, i el que és més important, el costum social del seu col·leccionisme i intercanvi, els factors determinants de la seva expansió. Cal destacar que sovint, en els primers anys, una part del col·leccionisme de postals estava a les mans de dones: senyores i senyoretes de les classes benestants hi trobaven una nova distracció per al seu oci. El col·leccionisme s’efectuava per intercanvi postal, que autoalimentava el sistema, ja que no era fàcil trobar en una ciutat vistes d’una altra. Per això era imprescindible establir relacions –com a mínim cartòfiles– amb altres persones, la qual cosa, sens dubte, afegia interès per l’assumpte, i en alguns casos, fou un mitjà de festeig per a parelles d’enamorats.

A més d’actuar de finestra cap al món per a tothom qui no podia viatjar, una gran quantitat de comunicacions comercials i mercantils, personals i familiars, socials i de felicitació, de records i de viatges, foren fomentades per les postals. Com a exemple il·lustratiu del fenomen, que generà molts beneficis empresarials, la primera casa espanyola d’edició de postals, la madrilenya Hauser y Menet, passà de vendre unes 500 postals l’any 1892 a fabricar-ne 500.000 mensuals el 1902 d’una col·lecció de 1.300 models diferents. En l’àmbit europeu, el 1900, la producció dels quatre països principals era de 122 milions de postals, la mateixa quantitat que es venia cada l’any només a França una dècada més tard: un autèntic fenomen social. La postal assumí el paper de vehicle massiu de transmissió d’imatges, que fins aleshores exercia la fotografia original, molt més cara, tot i l’èxit del format “targeta de visita”. Gràcies al perfeccionament de les arts gràfiques, especialment de la fototípia –tècnica que permetia imprimir il·lustracions en blanc i negre molt nítides, quasi fotogràfiques– la postal posava a l’abast de la majoria de la societat la imatge fotogràfica de qualsevol part del món, el món de les imatges. I, recordem-ho, era encara una societat d’escasses possibilitats gràfiques per a la immensa majoria de la població, on la fotografia, els llibres o 1. [ «Invitació d’obertura de la Primera Exposiles revistes il·lustrades encara eren força cars ció de Postals», editada com a targeta postal per la Lliga Catalanista de Reus, el 1902. ] i pocs podien permetre-se’ls.

Com ja escrigué Eliseu Trenc, el col·leccionisme de postals esdevingué una de les diversions preferides de la burgesia catalana de l’època del Modernisme, i “l’esport cartòfil”, representatiu de la seva atmosfera preciosista i decadent al tombant de segle. La importància d’aquest art menor, però nou, és innegable. Producció massiva i diversitat temàtica: postals document, paisatges, monuments, publicitàries, obres d’art, cartells, catalanistes, còmiques, esports, tipus i costums, espectacles, vedets, eròtiques i pornogràfiques –franceses–, etc., són els rastres de l’univers sociocultural del moment. Un mitjà de correspondència econòmic va adquirir una nova funció didàctica, un mitjà de coneixement del món, de popularització de l’art i d’introducció i aclimatació a l’art modern. Esdevingué també un nou suport publicitari i “materialitzà les passions idòlatres i els somnis eròtics de tota una època; fou, en certa manera, un dels primers jalons que ens han dut, avui, a la civilització de la imatge”.1 Si a París la moda de la targeta postal es desenvolupà definitivament el 1900 amb l’Exposició Universal, a Barcelona fou l’any següent amb la creació de la Societat Cartòfila Hispania. La Catalunya meridional també s’incorporà ben aviat a la moda de col·leccionar postals il·lustrades, que portà com a conseqüència l’organització de les exposicions i els concursos. La ciutat de Reus, al Camp de Tarragona, tingué el mèrit de ser la primera ciutat de Catalunya i d’Espanya on tingué lloc, l’agost i el setembre del 1902, una exposició de targetes postals, organitzada per la Lliga Catalanista.

A la Ribera d’Ebre, on la popularització de les postals arribà uns anys més tard, no existeix encara una catalogació de les targetes postals editades, tot i que algunes publicacions locals han fet reculls fotogràfics que inclouen alguns exemplars de postals. Ara, des del Diari de la Ribera ens plau oferir aquest primer llibre de targetes postals il·lustrades dels pobles de la Ribera, que sense voluntat exhaustiva ni de catalogació, recull i reprodueix algunes de les postals conservades i localitzades i en fa una breu anàlisi. L’obra s’estructura en tres parts.

La primera, “Panoràmica sobre la targeta postal”, a càrrec de l’historiador de la fotografia Carlos Teixidor, aporta la informació i la interpretació general sobre el desenvolupament tecnològic, social i cultural de la postal. La segona, “Postals des del passat, postals per a la història”, a càrrec del qui signa, Albert Arnavat, doctor en història i publicista, exposa el resultat d’un primer estudi de les postals de la comarca. Un text orientat a resseguir la història de l’afecció cartòfila, a la identificació dels fotògrafs autors de les imatges, dels editors de les postals, i de les dates d’edició i circulació. Dades bàsiques per a una futura

1. TRENC, E. “La targeta postal” a Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona, 1977.

Vegeu TEIXIDOR, C. La tarjeta postal en España 1892-1915. Madrid, 1999; RIEGO, B. i altres. Santander en la tarjeta postal ilustrada (1897-1941). Santander, 1997; GARÓFANO, R. Recuerdo de Cádiz. Historia Social de las tarjetas postales (1897-1925). Cadis, 2000; ARNAVAT, A. (dir.): Postals de Reus. 1895-1939. Reus, 2007; CARRASCO, M. Catálogo de las primeras tarjetas postales de España impresas por Hauser y Menet.

2. [ Àlbums per a targetes postals, dels pri1892-1905. Madrid, 1992 i Las tarjetas postales ilusmers anys del segle XX. Són uns àlbums artístics tradas de España circuladas en el siglo XIX. Madrid, fabricats especialment, alguns amb cobertes 2009; possiblement dels millors estudis entre les més decorades, amb postals enganxades als fulls de de 125 monografies sobre la targeta postal editades cartolina. ] a l’Estat espanyol, unes 50 de les quals a Catalunya.

21

22

catalogació cartòfila per a qui pugui interessar. La tercera part la compon la reproducció de les postals seleccionades, des de la més antiga, dels primers anys del segle XX, fins al 1979, any de la recuperació de la democràcia als ajuntaments, ordenades per municipis.

Hem localitzat centenars de models de targeta postal, una quantitat considerable, tot i que per sota d’altres indrets més turístics. Per períodes cronològics, de les pioneres, del 1900 al 1905, són les menys nombroses, i no n’hem pogut localitzar cap. Des de la implantació del revers dividit, el desembre del 1905, fins als anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es produí una primera expansió i popularització de l’ús de les postals, que havia impactat en la població. Arran de la Gran Guerra començà un estancament en la dèria col·lectiva de circular i col·leccionar postals. Les relatives dificultats de comunicació internacional provocades pel conflicte i l’expansió de la circulació d’imatges fotogràfiques i la seva publicació a la premsa i a les revistes il·lustrades, inicià un canvi de tendència en el món de la postal. Tot i així, l’edició i la circulació de postals per dins el territori espanyol continuà amb força, i en la vintena d’anys del 1916 al 1939 s’editaren un bon nombre de postals. En els anys de la llarga dictadura franquista, les postals visqueren un cert renaixement. En la dècada dels anys cinquanta s’editaren nombroses sèries de postals en blanc i negre, fotogràfiques, brillants, amb la llegenda impresa en tipografia. A partir de la dècada dels seixanta féu l’aparició la postal impresa a tot color, el darrer esclat de vitalitat “postalera”.

No hi ha constància ni dades concretes sobre les tirades o el nombre d’exemplars que se’n realitzaren de cada edició, però pot servir de referència la publicitat de l’Estudio Fotográfico de Barcelona de l’any 1908, que oferia postals impreses en fototípia a partir de 250 exemplars, i les fotogràfiques a partir de 100 còpies.

Respecte als temes reproduïts, la majoria de les postals locals reprodueixen fotografies d’indrets dels pobles i el seu entorn. Els temes són variats, carrers, places, passeigs, fonts, esglésies, etc. Aquests motius es repetien en les edicions successives i ens permeten veure’n els canvis. L’altre gran grup de postals és constituït per les postals dedicades a actes o fets diversos, esdeveniments destacats que es commemoraven en postal, o senzillament postals amb fotografies de grups diversos de ciutadans. Finalment, les postals publicitàries i de propaganda completen el panorama cartòfil de la Ribera, dominat totalment per les vistes urbanístiques i de paisatges. Les postals il·lustrades ens ofereixen un atractiu i suggeridor viatge pel temps i els paisatges de la comarca, i la possibilitat d’apropar-nos a l’època de la primera conformació d’una “imatge fotogràfica” i de la primera “imatge turística” comarcal.

Les dates cronològiques de les edicions han estat obtingudes a partir dels segells i mata-segells de les postals circulades. També a partir de les cronologies dels autors d’àmbit nacional, alhora que s’han tingut en compte els detalls que apareixen a les postals, siguin objectes, obres o edificacions, dels quals en coneixem les dates. I també per l’any del dipòsit legal, a partir del 1957. No obstant això, cal advertir que en alguns casos és impossible determinar amb total exactitud les dates d’algunes sèries, a més del desfasament que algunes vegades hi ha entre la captació de la imatge i l’edició de la postal. I en força sèries de postals hi falta la referència de l’editor, del fotògraf i de l’impressor, o de tots ells.

La intenció d’aquest llibre és oferir a tothom, però sobretot als ciutadans de la Ribera d’Ebre, l’emoció d’observar, apreciar i descobrir els detalls que ens ofereix un fragment de la història fotogràfica col·lectiva, les imatges d’un passat recent, però llunyà; reconèixer el mèrit d’aquells fotògrafs, editors i impressors que feren de les targetes postals una part del seu mitjà de vida, i dels quals sovint no s’hi esmenta, o no se sap, la seva autoria; i compartir amb tots els col·leccionistes la informació recollida, per aprofundir i completar les pròpies anotacions i ajudar-los per organitzar les seves col·leccions. El propòsit és que aquesta no sigui una obra tancada, sinó una porta oberta per anar completant-la, perfeccionant-la o rectificant-la si fos necessari.

El llibre s’ha elaborat a partir dels fons dels arxius públics, però, sobretot, dels col· leccionistes de postals de la comarca i d’alguns de Tortosa, Reus, Barcelona i Madrid. Em plau afirmar que sense el seu esforç apassionat i constant de recerca mantingut durant dècades, no s’haurien conservat moltes d’aquestes imatges, i sense la seva generositat, pel fet de deixar-nos remenar en les seves col·leccions, mai no hauria estat possible elaborar aquest catàleg. A tots ells, moltes gràcies.

Comencem, doncs, un viatge imaginari per la Ribera d’Ebre al llarg del segle XX, un viatge sorprenent i fascinant... •

1. [ Targeta postal fotogràfica de Móra d’Ebre, d’autor desconegut, de cap al 1915. ]

23

24

25

26

PANORÀMICA SOBRE LA TARGETA POSTAL Carlos Teixidor Cadenas Historiador de la fotografia

Què és una targeta postal?

Tot i que tothom sap què és una postal, cal posar atenció en les seves característiques essencials. Per començar, una veritable targeta postal ha de poder circular descoberta per correu, sense necessitat d’un sobre, i per això és imprescindible reservar un espai ampli per escriure el nom i l’adreça del destinatari.

Per poder ser enviades sense protecció, les postals necessiten tenir certa consistència. És evident que en la seva fabricació s’utilitzen cartolines (cartrons prims amb superfície llisa), no serveix un simple full de paper, ja que es corba i s’arruga. A vegades, les cartolines de les postals es fabricaven encolant tres fulls de paper. Per ser admeses pels serveis de Correus, les postals havien d’acomplir les normes nacionals i internacionals. La Unió Postal Universal, mitjançant successius congressos, va regular les tarifes per a la correspondència (cartes, targetes postals, impresos, etc.) i va unificar els formats. En l’època que estudiem, normalment les postals mesuraven 9 x 14 centímetres, una mica menys que en l’actualitat. Les targetes postals van ser creades per abaratir el preu de les comunicacions escrites. Gràcies a les postals, enviar un breu missatge costava la meitat que una carta i, malgrat això, els serveis de Correus van aconseguir augmentar els seus ingressos a causa de l’enviament massiu de postals.

Les primeres postals foren editades a Europa a partir del 1869. Eren targetes postals oficials, editades pels estats. En una de les cares estava imprès el segell, que no s’havia de comprar i enganxar, i a l’altra cara, la cartolina estava totalment en blanc per poder-hi escriure un missatge particular o una nota comercial. Aquestes postals estaven prefranquejades i també són conegudes amb el nom d’”enter postals”. A Espanya se’n van emetre des de l’any 1873, però les que actualment considerem veritables targetes postals són les editades per la indústria privada, amb il·lustracions. Millorant les monòtones postals oficials, les grans impremtes privades van 1. [Àlbum per a targetes postals, dels primers editar targetes amb vistes de poblacions i anys del segle XX. ] monuments. Aquestes noves targetes van 2. [ Primer model de targeta postal editada a tenir major acceptació. El 1890 ja s’editaven Espanya, enter postal oficial, durant la Primera molt bones targetes postals il·lustrades a República, el 1873. ]

27

l’àrea germànica (Alemanya, Suïssa i Àustria). D’aquest tipus, les primeres espanyoles que s’han trobat circulades, són del 1892.

Les primeres targetes postals de vistes espanyoles (1892-1900)

28

De l’any 1892 es conserven diverses targetes postals il·lustrades amb vistes de ciutats espanyoles. Aquests exemplars estan perfectament datats perquè s’hi pot observar un mata-segells amb la data ben llegible. Són postals d’interès general, que es podien adquirir lliurement. Per enviar-les al descobert era necessari adherir-hi un segell.

En aquells anys també van circular targetes comercials il·lustrades, que usaven algunes empreses i particulars per a la seva pròpia correspondència. Es poden considerar com a publicitàries i de servei particular.

També se’ls havia d’enganxar un segell del valor equivalent al de les postals oficials.

Segons investigacions recents, l’exemplar més antic localitzat de la considerada primera targeta postal il·lustrada espanyola, va circular el dia 21 d’octubre del 1892. Es titula: “Recuerdo de Madrid” i conté quatre petites vinyetes amb vistes de carrers, places i monuments de la capital. És un tipus de postal que internacionalment és coneguda com a Gruss aus (que, en alemany, significa Salutacions de o Record de), perquè així començava el títol en les primeres postals de vistes alemanyes.

Aquella primera postal madrilenya fou editada per la casa Hauser y Menet, la pionera i més important empresa espanyola d’arts gràfiques dedicada a la impressió de postals. Dos anys abans, el 1890, els senyors Hauser i Menet van iniciar la seva activitat, a Madrid, imprimint làmines amb vistes fotogràfiques pel procediment anomenat fototípia. Aquestes làmines van destacar per la seva excepcional qualitat. També la casa Hauser y Menet va editar la primera targeta postal il·lustrada de Barcelona, de la qual l’exemplar més antic conegut és de l’any 1894. És del mateix tipus Gruss aus, amb quatre vinyetes amb vistes i l’escut de la ciutat. Es titula: “Recuerdo de Barcelona” i fou reeditada diverses vegades.

Alguns hotels van editar postals il·lustrades amb vistes dels seus establiments. El cas més antic és el de l’Hotel Santa Catalina, de Las Palmas de Gran Canaria, que el desembre del 1892 ja tenia una postal a disposició dels seus clients. Tots els exemplars localitzats, circulats entre els anys 1892 i 1895, s’enviaren des de Las Palmas a Anglaterra. I és que aquell modern hotel, inaugurat el 1890, tenia molts clients britànics, però la postal fou impresa a Zuric, Suïssa.

Cap al 1895, el Grand Hotel d’Orient, de Barcelona, va editar dues precioses postals amb diverses imatges de la ciutat i de la façana de 1. [ Postal alemanya tipus Gruss aus, que signil’hotel. Foren impreses a Leipzig, Alemanya, fica “Record de”, circulada el 1891. ] a càrrec de Louis Glaser. A partir del 1897, la 2. [ «Recuerdo de Barcelona», primera postal casa Hauser y Menet sistemàticament edità il·lustrada coneguda de la capital catalana, a i imprimí postals de tot Espanya. Va iniciar l’estil de les Gruss aus alemanyes, editada per Hauser y Menet de Madrid el 1894. ] la seva sèrie general, numerada, amb una

postal de la basílica del Pilar de Saragossa, i el 1905 arribà al número 2078 amb una vista de Cadis. Entre aquestes postals es van incloure vuit vistes de la ciutat de Tarragona i tretze del monestir de Poblet, però cap més del Camp de Tarragona ni del Priorat.

Els reversos Les targetes postals tenen dues cares: anvers i revers. Per a la majoria de nosaltres, l’anvers és el costat on hi ha la il·lustració o imatge (per exemple, una vista d’una ciutat), i el revers és el costat on s’escriu l’adreça i s’enganxa el segell. Per a les administracions de Correus, l’anvers és justament al contrari, però té una explicació. Els treballadors que classifiquen la correspondència i els carters de repartiment s’han de fixar en la població de destinació de les postals i si estan correctament franquejades (amb un segell, impressió a màquina o etiqueta del valor de les tarifes oficials), perquè en la seva feina allò important és el costat amb la direcció i el segell. Per això ho consideren l’anvers, de la mateixa manera que alguns filatèlics. Però per a la resta de persones, el costat del revers és on trobem la direcció i el segell. Aquest costat aporta moltes dades per documentar les postals: la data del mata-segells, la tipografia utilitzada, possibles referències a l’editor, impressor o distribuïdor, etc. També el text pot ser interessant i de valor històric.

Mirant els reversos, hi ha un mètode quasi infal·lible per datar les postals de vistes. El fet essencial és comprovar si els reversos estan dividits en dues meitats per una línia vertical. Les postals més antigues (fins al desembre del 1905, a Espanya), als reversos encara no tenien aquesta línia vertical de separació entre text i adreça, simplement perquè al revers només es podia escriure l’adreça i enganxar el segell.

Durant l’any 1906, els editors espanyols van introduir aquesta línia vertical, que reserva la meitat dreta per a l’adreça i el segell, mentre que la meitat esquerra queda destinada per escriure el text, tal com passa actualment, cent anys després. D’aquesta manera, el costat del revers va passar a ser l’única cara on s’escriu a mà, i el costat de la imatge deixa de ser gargotejat.

La línia vertical als reversos fou introduïda poc abans a França i Anglaterra per al servei interior. A Espanya començà a utilitzar-se quan fou autoritzada per al servei internacional.

La Dirección General de Correos y Telégrafos, des del desembre del 1905, va autoritzar les targetes dividides per al seu enviament a alguns països, i en els mesos següents s’autoritzà per a quasi tot el territori postal universal. Les postals més antigues espanyoles, amb revers dividit en dues meitats, van ser editades per A.T.V. (Àngel Toldrà Viazo, de Barcelona), que 3. [ Revers de postal de la primera època fins i tot s’avançà uns mesos a la normativa. (1892-1905), on s’escrivia únicament l’adreça del Ja el 19 de juny del 1905 fou escrita una destinatari. El text s’havia d’escriure a l’anvers, postal dividida, que va circular des de Bar- al costat de la il·lustració. ] 4. [ Revers de postal dividit, posterior al 1906, celona a Mataró. És un exemplar de la postal per escriure-hi l’adreça del destinatari a la dreta número 6 d’A.T.V., amb una vista del Port de i el missatge de text a l’esquerra. Es reservava Barcelona. No obstant això, a les targetes l’anvers per a la il·lustració. ]

29

postals oficials –o “enter postals”–, el revers (o anvers per a Correus) es mantingué sense dividir durant molts anys. No feia falta més espai per al text perquè l’altra cara ja estava completament buida, en blanc.

Una edat d’or de les targetes postals (1901-1914)

30

Entre els anys 1901 i 1905, les targetes postals il·lustrades van ser moda. Fou una eclosió universal. De cop, en qualsevol família distingida, alguna persona es dedicava a intercanviar postals amb llunyans corresponsals nacionals i estrangers. Canviaven postals amb persones desconegudes prèviament, i les postals rebudes es col·leccionaven en elegants àlbums.

A poc a poc, les postals foren usades per totes les classes socials. Realment, l’únic requisit era saber llegir i escriure (i això ho complia prop del 50% dels espanyols), i a falta d’àlbums, es guardaven en petites caixes. Des del 1906, les postals sovint s’enviaven a familiars i amics, de la mateixa manera que es fa avui dia. Les targetes postals van obtenir gran perfecció d’impressió i bellesa estètica. Aquest fet fou possible perquè els tallers centreeuropeus d’arts gràfiques van aconseguir millorar els procediments d’impressió. S’arribà a un grau tan alt de mestratge que difícilment s’ha superat.

Les postals van tenir èxit perquè abastaven tots els temes possibles i qualsevol persona podia trobar quelcom del seu interès. S’ha de tenir en compte que aleshores els llibres i els diaris estaven poc il·lustrats, res a veure amb l’actualitat, on estem saturats d’imatges per tot arreu. Des del 1901, el col·leccionisme de postals fou estimulat per tres revistes especialitzades espanyoles: Boletín de la Tarjeta Postal Ilustrada (Barcelona), El Coleccionista de Tarjetas Postales (Madrid) i España Cartófila (Barcelona, 1901-1909). Si es fullejaven aquestes publicacions es podien trobar les adreces d’altres col·leccionistes, nacionals i estrangers, que desitjaven intercanvi.

També alguns col·leccionistes espanyols se subscrivien a revistes estrangeres o anuaris.

Per exemple, a l’Anuario Cartófilo Sud-Americano, editat al final del 1904 a Buenos Aires, trobem una amplíssima llista internacional de col·leccionistes “que piden canje”; entre ells, disset d’Espanya.

Les estranyes paraules cartòfil i cartofília es refereixen al món de les targetes postals, de la mateixa manera que la filatèlia s’ocupa dels segells o la numismàtica de les monedes.

Però el nom de cartofília va arribar a caure en oblit.

Internacionalment, podem considerar que l’edat d’or de les postals va acabar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914. Espanya fou neutral, però les comunicacions amb altres països van quedar molt afectades, i les postals van perdre qualitat i interès, excepte pocs casos. Fins i tot grans impressors madrilenys van reduir la seva qualitat perquè va fallar el subministrament de bones cartolines i tintes.

Però pel que fa als pobles de la comarca de la Ribera d’Ebre, durant els anys següents, va continuar l’edició de nombroses sèries amb qualitat acceptable. Per exemple, la Fototípia Thomas i Lucien Roisin, de Barcelona, van mantenir un bon nivell.

Impressors i editors Un impressor és el propietari d’una impremta, i podia afegir el seu nom o el de la seva empresa a les postals. A vegades, els grans tallers d’arts gràfiques tenien diversos propietaris, com és el cas de la famosa casa madrilenya Hauser y Menet, fundada pels suïssos Óscar Hauser i Adolf Menet.

L’impressor és el responsable de la fabricació de les postals. En successives passades per les màquines dels tallers, les postals s’imprimien amb una o diverses tintes, mitjançant procediments diferents. Les imatges fotogràfiques s’acostumaven a imprimir en fototípia, que era el sistema de reproducció fotomecànica més perfecte, i els textos normalment s’afegien amb tipografia. L’excepció són les postals fotogràfiques, positivades en paper fotogràfic al laboratori o a l’habitació fosca dels fotògrafs. En aquest cas, s’utilitzaven els típics banys de revelat, parat, fixat i prolongat rentat final amb aigua; i, si el processat o la conservació de la fotografia foren incorrectes, avui dia la imatge pot estar tacada o esvaïda.

Un editor, per al cas de les postals, seria la persona que va promoure la seva publicació.

Normalment és qui va pagar l’edició. Així, editors poden ser persones de professions molt diferents o indústries i comerços. Per exemple, van editar postals: impremtes, llibreries, basars, fotògrafs, agrupacions polítiques o recreatives, diaris, hotels, cafeteries, col·legis, etc.

El nom de l’editor acostuma a estar imprès en les postals d’una manera o altra. Quan només veiem el nom de l’impressor, és possible que també sigui l’editor. És el cas de la sèrie general numerada de Hauser y Menet. Però quan només hi ha el nom de l’editor, és que es tracta d’una edició especial, propietat del client que l’encarrega. A vegades, el nom de l’editor està inclòs en el títol de les postals.

Litografía Hermenegildo Miralles fou un dels pioners editors i impressors barcelonins. El seu establiment ja era molt conegut per publicar els fascicles de la sèrie Panorama Nacional, entre 1896 i 1898, amb grans vistes de tot Espanya, però al principi del 1900 va produir una bellíssima sèrie de postals, amb dibuixos modernistes, de cada un dels escuts de les províncies espanyoles, entre ells l’escut de Tarragona. També el 1900, o al final del 1899, Hermenegild Miralles va editar i imprimir altres postals. Foren sèries d’artistes de teatre, toreros i portades de la revista Hispania (amb dibuixos de Riquer, Casas, Utrillo, etc.). Sèries molt diverses perquè el col·leccionisme de postals no es limitava a les imatges de ciutats.

Procediments d’arts gràfiques 31

Les postals es podien imprimir mitjançant diferents procediments fotomecànics.

Alguns donaven més qualitat, com la fototípia o el fotocrom; d’altres eren més fàcils i barats, com el fotogravat amb trama de punts. A vegades es combinaven diversos sistemes d’impressió o es recorria a l’acolorit a mà, amb aquarel·la.

La fototípia era el procediment més prestigiós per reproduir fotomecànicament les vistes fotogràfiques. Algunes impremtes aconseguien gran finesa de detalls i riquesa de tons. A Madrid, la casa Hauser y Menet va sorprendre a tothom, des del seu inici el 1890, amb làmines de vistes impreses amb gran nitidesa. El seu èxit era propiciat per tenir bons professionals i utilitzar màquines noves, d’importació, però també per usar papers estucats i cartolines amb superfície ben llisa.

Però no totes les postals impreses en fototípia eren excel·lents. Fins i tot la primera postal de Hauser y Menet, en edició de l’any 1892, era d’impressió deficient, o així són els exemplars conservats. El tiratge en fototípia era molt delicat i no es mantenia una qualitat idèntica en tots els exemplars. Si mirem amb lupa o comptafils una postal original impresa en fototípia, veiem una trama irregular característica. Després d’examinar diferents exemplars, s’aconsegueix identificar perfectament aquest procediment. Amb més augments, amb lupa binocular, veiem que la imatge està formada per una fina retícula que recorda l’estructura d’un cervell o uns cuquets. Tot 1. [ Acudit del pintor Josep Llovera Bofill i que amb variants del mètode, amb prou (Reus 1846-1896) sobre la novetat del fotogravat, feines es percep la retícula. publicat a la revista barcelonina L’Esquella de la Fins al 1915 les postals impreses en Torratxa, l’11-XI-1892. ]

32

fototípia eren les més abundants. Per exemple, són fototípies les editades per A.T.V. (Àngel Toldrà Viazo), de Barcelona, en l’extensa sèrie del qual es van incloure una dotzena de postals de la Ribera d’Ebre. Totes aquestes imatges foren impreses en blanc i negre, mentre que les lletres s’hi van afegir després en una impressió tipogràfica, amb tinta vermella.

El conegut a Espanya com a fotogravat, amb línies de punts, ha estat un altre procediment fotomecànic molt utilitzat en llibres, diaris i revistes. En la reproducció de fotografies, la seva qualitat era molt inferior a altres sistemes. Les postals impreses exclusivament en fotogravat foren poques.

Malgrat tot, el fotogravat també s’usà com a base en postals impreses en color. S’utilitzava el perfilat per donar el color negre, els altres colors s’imprimien amb una tricromia o un altre sistema, però per donar el negre es podia utilitzar la fototípia, amb un resultat millor.

Si mirem amb lupa un típic fotogravat original, veiem clarament que la imatge està formada per línies de punts; i aquests punts tenen més o menys diàmetre, però sempre el mateix to de tinta. Només varia la seva mida. La trama és molt fàcil de reconèixer, quasi bé s’aprecia a simple vista. Aquest procés equival a allò que es coneix en altres països com a half-tone o gravat en mig to.

La litografia és un procediment que només fou utilitzat en algunes de les primeres postals il·lustrades amb dibuixos de la darreria del segle XIX. Els seus gravats es realitzen utilitzant una pedra litogràfica.

Quan s’usen diversos colors, es necessiten pedres diferents per a cada color, aleshores s’anomena cromolitografia.

Com a mostra de cromolitografia tenim la sèrie d’escuts de les províncies espanyoles, segons edició i impressió de Litografía Hermenegildo Miralles, de Barcelona, l’any 1900. La postal de Tarragona és justament una cromolitografia, tot i que per apreciar la seva excel· lent qualitat se n’ha de veure un exemplar original.

El fotocrom sembla que va ser una evolució de la cromolitografia quan es volien reproduir fotografies i no dibuixos. Alguns fotocroms van aconseguir un meravellós nivell de perfecció. Es creaven vistes en color a partir de fotografies monocolors. Els colors eren inventats, però aplicats amb la intenció de donar aparença de naturalitat. La impremta Purger, de Munic, fou una de les indústries especialitzades en aquest procediment.

El gravat al buit és un sistema més modern, molt utilitzat per a revistes de gran tirada.

Aplicat a les postals va tenir un resultat estètic molt inferior al resultat obtingut anteriorment amb la fototípia. Les postals en gravat al buit donen una impressió mediocre, la seva qualitat deficient es nota en ampliar-les o mirar-les amb lupa.

Les postals en gravat al buit són típiques dels anys trenta, quaranta i cinquanta del segle XX. Són representatives de l’època de major decadència de les targetes postals. Coincideixen amb uns anys molt difícils tant en l’àmbit nacional com internacional.

Un renaixement de les postals de vistes va arribar als anys seixanta, després d’ampliar una mica la seva mida: al voltant dels 10,5 x 15 centímetres, i les imatges ja foren reproduccions de veritables fotografies en color, correctament impreses en quadricromia. A més, es va aplicar un plastificat final, al costat de la vista. Des dels anys seixanta, la targeta postal està majoritàriament vinculada al turisme. Se suposa que a Espanya, els turistes són els principals compradors, tant els nacionals com els estrangers. I és que la postal també és un reflex de cert benestar material. Hi ha països amb problemes polítics on és molt 1. [ Postal fotogràfica de Benissanet, en blanc i negre, dels anys 50. ] difícil trobar postals.

Postals en paper fotogràfic Alguns fotògrafs venien targetes postals en veritable paper fotogràfic. Aquestes còpies positives havien passat pels diferents banys fotogràfics: revelador, atur, fixador i rentat final en aigua. El tiratge es realitzava a partir de negatius en placa de vidre o en pel·lícula. Les postals resultants tenien molt bona qualitat, si partien d’un bon negatiu.

Les postals fotogràfiques, en paper fotogràfic, eren produïdes per fotògrafs professionals i per aficionats. Així es podien editar postals de tirada reduïda, amb vistes de petites poblacions. En diferents moments, aquestes postals van tenir major difusió, especialment en èpoques de crisi: a partir de la Primera Guerra Mundial, o després de la Guerra Civil espanyola.

Els fabricants de productes fotogràfics venien caixes amb paper sensible especialment adaptat a la producció de targetes postals. De fet, aquests “papers” tenien un major gruix, tipus cartolina o cartró fi. I al costat del suport solien tenir ja impressionades les paraules “Targeta postal”, o “Carte postale”.

Avui dia podem trobar antigues postals fotogràfiques en perfecte estat, però també altres postals amb la imatge esvaïda. El secret d’una postal ben conservada és que va ser ben processada en origen. En canvi, si el fixat va ser deficient, o el rentat va ser molt curt, la imatge estarà danyada. Als anys cinquanta es van editar molt bones postals en paper fotogràfic, en blanc i negre.

Curiosament, diversos editors establerts a la ciutat de Saragossa, com ara Ediciones Arribas, van dominar el mercat espanyol.

Des de la ciutat de Tarragona, Foto Raymond es va imposar en les localitats de la Costa Daurada i, fins i tot, va arribar a poblacions de la Ribera d’Ebre.

En els inicis dels anys seixanta van triomfar les postals impreses “a tot color”, a partir de negatius o diapositives en color. El fotògraf i editor Raymond aviat va titular la seva empresa: “Fotografia color Raymond”. Són els anys del “desarrollismo” i l’arribada massiva de turistes estrangers.

El Dipòsit Legal Totes les postals impreses a partir de l’any 1958 tenen l’obligació de portar el seu número de Dipòsit Legal. Gràcies a aquesta regulació, podem conèixer l’any exacte en què una postal va ser impresa en un taller d’arts gràfiques. En canvi, en les postals més antigues no consta l’any d’edició. El Reglament del Dipòsit Legal d’Obres Impreses va ser 2. [ Postal fotogràfica de Tivissa, dels anys 50. ] publicat com a decret en el Butlletí Oficial 3. [ Postal fotogràfica de Garcia, en blanc i negre, acoloridà a mà amb anilines, dels anys 50. ] de l’Estat (BOE), el 20 de gener de 1958.

33

El número del Dipòsit Legal, imprès al revers de les postals espanyoles, facilita dades molt valuosos. A més de l’any d’impressió, podem conèixer el lloc, per la lletra majúscula que assenyala la província. Per exemple, una lletra “B” correspon a Barcelona, una “T” a Tarragona, o una “M” a Madrid.

Vegem-ne dos casos pràctics, molt didàctics. Examinant una postal d’una vista d’un hotel de València, trobem la següent clau: “D.L. M. 8621/59”. La seva traducció és senzilla, ja que correspon a una postal impresa en un taller de Madrid, l’any 1959. En una altra postal, aquesta vegada de Tarragona, llegim les dades següents: “Dep. Leg. T. 255-XVI”. Aquesta vegada la traducció és més complexa, però es pot deduir que la postal va ser impresa a Tarragona l’any 1973.

En el cas de Tarragona i Barcelona, l’any apareix disfressat, gairebé en clau secreta.

Utilitzant nombres romans, i considerant “1958” com any primer (és a dir: “I”), resulta que l’any 1973 s’expressa com “XVI” (any 16 del naixement del Dipòsit Legal). I, per no equivocar-nos, podem considerar 1957 com a any zero (ja que, en realitat, el decret es va aprovar el desembre del 1957 i es va publicar el gener del 1958). Així doncs, hauríem de realitzar el següent càlcul: 1957+16 = 1973.

Un altre exemple. En el revers d’una postal de Salamanca, llegim: “Depósito Legal B. 23540-XII”. La lletra “B” indica, sens dubte, que va ser impresa a Barcelona. I els nombres romans “XII” (12) ens remeten a l’any 1969. Realitzem el càlcul infalible: 1957+12 = 1969.

El col·leccionisme actual 34

Són les postals antigues les que ens atreuen poderosament l’atenció. En canvi, les postals modernes són un objecte de consum, que potser d’aquí a unes dècades també siguin cercades per investigadors i museus. Les postals dels darrers anys ja són reunides per col·leccionistes de temes locals.

A Espanya, entre 1975 i 1980, es despertà la curiositat per les targetes postals antigues. Són els anys en què amb la descentralització comencen a crear-se les comunitats autònomes, i sorgeix un gran interès pels temes regionals. Normalment, cada col·leccionista cerca les postals de la seva terra. Unes vegades és el lloc de naixement, però en altres ocasions la preferència és per la ciutat on es viu o on es va residir durant un temps determinat.

Molts col·leccionistes de temes locals reuneixen materials complementaris. Adquireixen no només postals, sinó també fotografies antigues, gravats, llibres, revistes, etc. I és que entre els col·leccionistes hi ha bons investigadors que estan preparant llibres o articles per a revistes i diaris. És un prejudici creure que els col·leccionistes compren de forma egoista, per al seu gaudi. Quan arriba l’ocasió d’organitzar una 1. [ Targeta postal de Benissanet, impresa a tot exposició o realitzar un catàleg de postals color, del 1970. ] antigues, els col·leccionistes responen amb 2. [ Targeta postal de Flix amb el riu Ebre, el millor altruisme. En tenim la prova en el omnipresent en les postals de la comarca de la present llibre de postals de la Ribera d’Ebre.

Ribera d’Ebre. ]

A Barcelona hi ha una associació de col·leccionistes de postals antigues. És el Cercle Cartòfil de Catalunya, que des de l’any 1984 publica la Revista Cartòfila, amb variats articles d’investigació i divulgació. Per conèixer les activitats que realitza podeu consultar la seva pàgina web www.cerclecartofilcatalunya.com. En aquesta Revista Cartòfila hi ha també algunes pàgines de publicitat on s’anuncien els principals comerços que venen postals antigues. Per als col·leccionistes, és molt important saber on poder comprar postals originals; per exemple, a les fires de col·leccionisme que es realitzen diverses vegades l’any a Madrid, Barcelona, Reus i a d’altres ciutats.

Avui dia, gràcies a Internet, és possible veure i comprar postals antigues en llocs d’arreu del món sense moure’s de casa.

Potser les millors botigues virtuals, on fins i tot ocasionalment podem localitzar postals catalanes, de Móra d’Ebre i d’altres pobles de la comarca de la Ribera d’Ebre, són: www.ansichtskartenversand.com www.delcampe.net www.ebay.es www.todocoleccion.net És molt instructiu poder veure a la pantalla del nostre ordinador milers de postals de tot el món, tot i que no es vulgui comprar res. En aquestes quatre adreces podem accedir a les postals fàcilment, ja que estan classificades per països, ciutats i temes.

En l’àmbit internacional, a part de la temàtica regional i local, es col·leccionen els temes més diversos. Per esmentar algun exemple, tot allò relacionat amb algunes professions, com ara dentista; o animals, com ara gossos, gats, porquets o cavalls, o els clàssics temes de vaixells i ferrocarrils.

Fins i tot hi ha un col·leccionisme d’elit que cerca postals il·lustrades pels millors artistes modernistes.

Es coneixen com a postals de pedra les de monuments històrics. Acostumen a ser molt més econòmiques mentre no tinguin animació amb persones. I, malgrat això, aquestes postals de pedra són també interessants. Els edificis han sofert canvis pel pas del temps, la Guerra Civil o restauracions, i moltes vegades allò que més ha canviat és el seu entorn.

Altres postals barates i comunes són les de retrats femenins, d’estudi, amb estètica encaramel·lada, una mica cursi. Molt diferents són les postals d’artistes d’espectacles. Algunes d’aquestes artistes foren personatges molt populars, tant les d’art dramàtic com les ballarines o estrelles de revista.

Algunes de les primeres targetes postals de vistes espanyoles, escrites i mata-segellades entre els anys 1892 i 1898, poden arribar a tenir preus molt elevats. Imaginem-nos, per un moment, quant podria costar en una subhasta un exemplar inèdit de la hipotètica primera postal d’algun dels pobles de la Ribera d’Ebre... •

3-4. [ Dos exemplars d’un model de postal, l’estació de tren de Móra la Nova, una amb la llegenda equivocada de Móra d’Ebre.]

35

36

37

38

1. [ Targeta postal fotogràfica de la Processó de Corpus a Móra d’Ebre, el 1915. ]

2-3. [ Enter postal circulada de Reus a Móra la Nova, el 1935. ]

POSTALS DES DEL PASSAT, POSTALS PER A LA HISTÒRIA Albert Arnavat

Doctor en història i publicista

Els precedents: les inexistents postals finiseculars Els pobles i les ciutats de la comarca de la Ribera d’Ebre no despertaren l’interès dels principals fotògrafs i editors de targetes postals catalans, espanyols i europeus del final del segle XIX.1 Tot sembla indicar que ni la demanda postal ni el desenvolupament turístic suposaren un atractiu per a les poderoses editores internacionals. La prestigiosa casa Hauser y Menet de Madrid, el primer establiment d’arts gràfiques que imprimí postals a Espanya, en nombre i qualitat, no inclogué postals de poblacions ni indrets de la Ribera d’Ebre en cap de les seves sèries, amb milers de models diferents. De fet, edità molt poques postals de les comarques de Tarragona, potser per l’elevada competència que tenia d’editors locals, que saberen plasmar vistes més comercials, d’acord amb els gustos de la demanda. Tampoc altres importants cases editorials, com ara l’alemanya Purger & Co. o la Fototípia J. Lacoste, no n’editaren de la zona, tot i que la seva producció també fou molt abundant. No és gens estrany, ja que cap dels editors esmentats tampoc no n’edità de la ciutat de Reus, aleshores la segona ciutat de Catalunya.

1. LES PRIMERES POSTALS IL·LUSTRADES: UNA MODA DE LES ELITS, 1900-1905 Les primeres fotopostals de poblacions de la Ribera d’Ebre, encara per localitzar...

Cap al 1900 i fins al 1905 creiem que es degueren editar les primeres targetes postals il·lustrades sobre poblacions de la Ribera d’Ebre, les quals no hem pogut localitzar. Ben 1. Tampoc del nou i econòmic mètode de comunicació escrita que significà l’enter postal –les targetes prefranquejades i sense il·lustració–, que començà a circular oficialment a l’Estat espanyol des del 1873, no n’ha quedat –si es que n’arribà a existir– cap rastre comarcal. Potser perquè, a les ciutats, els seus principals usuaris eren els professionals, els comerciants i els industrials, poc abundants a la comarca agrària de la Ribera d’Ebre. Tampoc no s’edità cap de les primeres postals comercials, encara no pròpiament il·lustrades, però sí amb decoracions tipogràfiques o amb petits gravats monocroms, que es popularitzaren a partir de la dècada del 1880. Circulades des de o cap a la comarca, només s’han conservat algunes enter postals dels anys de la II República Espanyola (1931-1939).

39

segur que es tractaria de fotopostals, en edicions privades, mostra de l’extensió de la moda de les targetes postals entre les classes benestants, en sèries limitades, positivades artesanalment pels seus autors desconeguts, i presentarien el revers sense dividir, propi de les postals anteriors al desembre del 1905. Com a la resta del país, també a la Ribera d’Ebre, els fotògrafs veieren en les targetes postals una possibilitat d’augmentar els seus negocis en incrementar les vendes. Desconeixem el nom dels primers fotògrafs riberencs que editaren postals, que quedaran, doncs, en l’anonimat, i no sabem si eren professionals o afeccionats, ni si eren de la comarca o no. Segons Artur Cot, cronista oficial de Móra d’Ebre, la fotografia hi arribà la dècada de 1870. Un equip valuós de material fotogràfic el tenia Víctor Montagut, de cal Manou, home obert a les innovacions tècniques, I a la seva casa de la plaça del Príncipe, hi entrà la fotiografia amb el laboratori corresponent. I la família Alenius-Montagut, de cal Suec, tenia bones relacions amb els germans Fernández, els fotògrafs del famós estudi barceloní Napoleón –fotògrafs de la casa reial espanyola–, que van fer alguna estada a Móra. I ja a la dècada de 1930 un gran afeccionat a la fotografia fou D. Benaiges, que realitzà centenars d’instantànies de gran qualitat artística.

2. LA POPULARITZACIÓ DE LES POSTALS: 1906-1936 Les primeres postals de la Ribera, de Móra d’Ebre, de Fotografia Fialdro (1907) El 1907 s’editaren les primeres targetes postals il·lustrades de poblacions de la Ribera d’Ebre localitzades. Es tracta d’una sèrie de postals fotogràfiques de carrers i places de Móra d’Ebre inundats per l’espectacular crescuda del riu Ebre el 23 d’octubre de 1907, realitzades per Fotografia Fialdro, de Barcelona. Tenien l’estudi fotogràfic a la Rambla, al terrat del Teatre Principal, on encara avui es conserva part de l’estructura del seu taller, pel qual van passar molts cantants, actrius i músics que hi actuaren. Sota el nom Fialdro hi havia una parella de fotògrafs, Emília Sebastià Silva i Miquel Figuerola Aldrofeu, que va donar nom al taller (Fi-Aldro).

40

El primer anunci de postals riberenques, La revista prioratina Mont-sant, editada a Barcelona, publicà durant l’any 1909 la primera referència a la premsa local sobre les targetes postals de poblacions de la Ribera d’Ebre. Es tracta de l’anunci, tipogràfic, d’una “nova col·lecció de postals (esmaltades)” amb vistes de Móra d’Ebre i quatre pobles del Priorat, que n’oferia un “gran assortit” a l’establiment de Joan Tarragó, a la plaça de la Constitució de Falset. La sèrie anunciada contenia un mínim de 59 models, on es mostren indrets de les viles. Malauradament no hem localitzat cap d’aquestes postals riberenques pioneres.

Les postals d’A.T.V., Àngel Toldrà Viazo 1. [ Primer anunci a la premsa de targetes postals de la Ribera d’Ebre, a la revista MontSant, editada a Barcelona, el 1909. ] 2. [ Àngel Toldrà Viazo, el principal editor de postals de la Catalunya dels primers anys del segle XX. ]

El 1910 s’editaren les dues primeres sèries de postals de la Ribera impreses en fototípia, obra d’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956), que signava amb les inicials A.T.V., probablement el millor editor català

de targetes postals, per la seva immillorable qualitat d’impressió i varietat de motius. No era fotògraf, ja que per a la captació de les imatges que convertia en postals utilitzava els serveis de diversos fotògrafs i, en alguns casos, visitava els llocs acompanyat d’un ajudant que era el que feia la fotografia segons l’enquadrament que ell preestablia amb l’ajut d’un marquet. És possible, però no està documentat, que un d’aquests fotògrafs fos el francès Lucien Roisin. Toldrà començà el 1905 amb l’edició de postals amb una gran qualitat d’imatge, i continuà editant fins cap al 1930. L’octubre del 1906 publicà un catàleg amb la relació de les 900 primeres targetes postals de “Vistas de Cataluña”. El que podríem anomenar la seva “Sèrie general”, numerada, arribà fins al número 4577, amb postals de tot Catalunya, Mallorca i País Basc, n’inclou 12 dedicades a poblacions de la Ribera d’Ebre: 9 de Móra d’Ebre –de la 3162 a la 3170, editades el 1910– que juntament amb les 3 de Móra la Nova –de la 3171 a la 3173, també editades el 1910–, són les úniques de la comarca. De la resta de les Terres de l’Ebre n’edità 55 de Tortosa, 16 de l’Observatori de Roquetes, 14 de Sant Carles de la Ràpita, 12 de Vinaròs, 11 d’Amposta, 10 de Gandesa, 9 de la Sènia, i 8 d’Ulldecona.

La majoria de postals de la sèrie general s’editaren per la iniciativa de Toldrà, però en d’altres la iniciativa era local, enviant a Barcelona els clixés fotogràfics ja fets –i en aquest cas el fotògraf quedaria anònim, ja que és molt difícil establir l’autoria de la fotografia si no s’indica a la mateixa postal– o bé demanant l’anada d’un fotògraf al poble per retratar les vistes. La iniciativa local també era fomentada per Toldrà a la publicitat que feia el 1911: “Ediciones especiales para Colegios, Monasterios, Fábricas y Establecimientos comerciales, a precios reducidos”. Es desconeix el fotògraf de les de Móra d’Ebre i Móra la Nova, però sabem que els fotògrafs A. Fontanet i fill foren els autors de les imatges de les postals de Gandesa.

El procés d’impressió usat per a aquestes postals era la fototípia, impressions monocromes (malgrat que podien ser amb tinta negra, verda, blava...), i les llegendes i els peus d’impremta s’imprimien en tipografia, en vermell.

Les postals de la Ribera d’Ebre de la Fototípia Thomas de Barcelona Josep Thomas Bigas (Barcelona, 1852 – Berna, Suïssa, 1910) fotogravador i impressor, va ser un molt bon editor de postals. Tenia tallers de fototípia, fotogravat, litografia i foto-

3. [ Josep Thomas Bigas, cap al 1910. ] 4. [ La primera postal doble de la Ribera d’Ebre, de Móra d’Ebre, de cap al 1918. ]

41

cromotipografia i destacà en l’edició de revistes d’art. El 1876, amb Heribert Mariezcurrena, Joan Serra i Miquel Joaritzi, crearen la Sociedad Heliográfica Española i introduïren al país les noves tècniques d’impressió de fotografies. Fou l’introductor del gravat químic i dels primers a utilitzar l’invent de la imatge tramada, l’autotípia, el 1880. Aquell any fundà la Fototípia Thomas, que ocupà diversos tallers fins que fundà el Palau d’Art Gràfic, al carrer de Mallorca de Barcelona. La coneguda Casa Thomas, edifici modernista projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el 1895, fou el primer establiment català, i el tercer d’Espanya, especialitzat en la impressió de postals, i una de les més grans impremtes d’Europa, amb la major producció de postals a la península –més de 20.000–, estant en actiu fins a la dècada de 1940, amb la tercera generació. Un dels seus fills, Josep (18761939), era també col·leccionista de postals i soci de la Sociedad Cartófila Hispania.

Cap al 1918 la Fototípia Thomas edità una sèrie de 26 postals de Móra d’Ebre, dels números 7734 al 7760. Un reportatge sobre els principals indrets, amb visions generals i parcials. I cap als mateixos anys edità una sèrie amb un mínim de 5 models de la població de Tivissa.

La primera postal doble panoràmica Cap al 1918 s’edità una sèrie de targetes postals de Móra d’Ebre, amb un mínim de 16 models diferents, numerades i impreses en fototípia, de fotògraf i editor desconegut, que conté la primera postal panoràmica doble de la comarca, una vista general de la vila des de l’Ebre, amb el pas de la barca a primer terme.

42

Lucien Roisin, dels principals editors de postals a Catalunya, a la Ribera d’Ebre Lucien Roisin Besnard (París, 1884 – Barcelona, 1943) fou un destacat fotògraf i editor de postals de Barcelona. Probablement, cap al 1910 arribà a Catalunya i començà a viatjar pel país fotografiant pobles i ciutats. El 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, hagué de retornar a França per lluitar amb l’exèrcit francès. Instal·lat definitivament a la capital catalana i dedicat a l’edició de postals i a la fotografia industrial, fins al 1930 la seva botiga estava instal·lada al passeig de Sant Joan, i després a la Rambla de Santa Mònica 29, on restà oberta pels seus successors fins al 1958. La marca Roisin esdevingué el principal referent de les postals comercials a Catalunya, de les quals en va comercialitzar fins a 40.000. Va recórrer tot Catalunya i la Península, acompanyat pel seu nebot, Robert, fent fotografies. En general, mentre ell fotografiava les ciutats, el seu nebot feia els pobles i els paisatges propers. Les seves fotografies són d’una gran qualitat pel seu enquadrament, nitidesa, profunditat, color i impressió, amb un bon joc de llums i ombres manejat amb la perícia d’un bon fotògraf. Les úniques postals localitzades de pobles de la Ribera d’Ebre són la sèrie de Móra d’Ebre, amb un mínim de 20 models, editades els anys vint.

Les postals de l’establiment editorial Albert Martín, de Barcelona L’Establiment editorial d’Albert Martín –establert primer al carrer de Muntaner 24 i posteriorment al carrer del Consell de Cent 140 de Barcelona– especialitzat al principi de segle XX en l’edició de cartografia i llibres de geografia, edità diverses postals amb vistes de poblacions de la Ribera d’Ebre, de fotògraf desconegut, cap al 1920. Pertanyen als pobles de Garcia i Riba-roja d’Ebre.

Les postals de Foto-Piñol 1. [ El fotògraf i editor de postals Lucien Roisin, d'origen francès, establert a Barcelona. ]

Del fotògraf i editor de postals ebrenc

desconegut, i possiblement d’àmbit comarcal, que signava les seves obres com Foto Piñol hem localitzat targetes postals fotogràfiques de Garcia i de Vinebre, les quals es poden datar cap a la segona meitat de la dècada de 1920.

L’Editorial Fotográfica de Barcelona L’Editorial Fotográfica de Barcelona, fou una de les grans empreses editores de postals de la capital catalana, i en posà a la venda de molts indrets d’arreu de l’Estat.

L’editorial no disposava de fotògraf propi, i, al revers d’algunes de les seves postals, s’hi poden trobar signatures de fotògrafs professionals, mentre la resta són d’autors anònims. Aquest és el cas de les postals de Móra d’Ebre i Ascó, on no venien signades per cap fotògraf, dels anys trenta.

Adolf Zerkowitz a la Ribera d’Ebre Adolf Zerkowitz (Viena, 1884 – Barcelona, 1972), fotògraf austríac que va recórrer Espanya i s’establí a Barcelona el 1914, arran de la Gran Guerra. Fou professor al Centre Excursionista de Catalunya, i va fer les seves primeres fotografies per a postals per encàrrec de l’abat de Montserrat. A partir d’aleshores, s’especialitzà en el tema i destacà als anys vint i trenta. La cultura, la sensibilitat i la tècnica no van trigar a convertir Zerkowitz en un important fotògraf i les seves imatges fascinen per la força documental i la qualitat tècnica. Cap a la dècada de 1930 edità una sèrie d’un mínim de 10 models del poble de Tivissa, i el 1970 de Miravet.

Les postals de Foto-Suñé Foto-Suñé és un fotògraf i editor de postals de Móra d’Ebre. Hem localitzat postals fotogràfiques editades i signades amb la llegenda impresa en tipografia, en català, de diversos pobles de la Ribera, com ara Móra d’Ebre, Benissanet i Vinebre, de la segona meitat de la dècada de 1920 i de la dècada de 1930.

Fotografia Niepce de Reus, editor de postals El cognom de l’inventor francès precursor de la fotografia, Niepce, dóna nom a l’establiment de la plaça Prim de Reus dedicat, des de fa més de vuitanta anys, al món de la fotografia. Obert el 1926 per Ignasi Busquets Saborit com a sucursal de la seva botiga a Barcelona, ben aviat fou portat pel seu fill Josep Busquets Fabregat, que va venir a viure a Reus, d’on és Carles Busquets Boladeras, l’actual propietari. Amb el seu nebot Ramon i la seva filla Dolors, sumen quatre generacions de vinculació a la fotografia. Els primers re2. [ Targeta postal del pont de Móra d’Ebre, portatges conservats a la casa són dels anys inaugurat el 1918. ] 1928 i 1929, de caire polític o institucional 3. [ Postal de l’altar major de l’església de Sant se suposa que es tractava d’encàrrecs de Joan de Móra d’Ebre, editada cap al 1918. L’altar l’Ajuntament de Reus. Ben aviat es troben fou destruït durant la Guerra Civil de 1936-1939. ]

43

fotografies d’actes públics o de societat. Els primers reportatges extensos que s’han conservat obeeixen a dos fets històrics significatius: la proclamació de la República i la visita que realitzà a Reus el president Francesc Macià.

Als anys quaranta, l’establiment assumirà la corresponsalia gràfica a Reus del Diario Español i de l’agència de Premsa EFE, i més tard, durant força temps, la corresponsalia de TVE a la zona. Als anys cinquanta, incorporarà la venda d’aparells i material fotogràfic.

Actualment, tot i no mantenir cap corresponsalia, l’establiment és una font habitual d’obtenció d’imatges d’arxiu per als periòdics d’aquestes comarques. I no només per a la premsa. L’arxiu de l’establiment és sovint punt de referència per a entitats, institucions o investigadors. Els darrers anys, fotografia Niepce ha iniciat el procés de catalogació dels seus documents gràfics i fins ara s’han inventariat uns 25.000 reportatges, la qual cosa representa entre vuit i nou milions de negatius que fan referència a tota mena d’actes públics o associatius, política, festes o escenes de la vida quotidiana. Dels anys trenta és l’esplèndida edició d’una sèrie de postals fotogràfiques de Benissanet, d’un mínim de 8 models diferents.

Edicions privades, fotopostals i fotografies en paper de targeta postal

44

L’extensió de la moda de les targetes postals féu que ben aviat molts fotògrafs –fins i tot els ambulants– oferissin els retrats fotogràfics i fotografies de qualsevol tema sobre paper de targeta postal, són les anomenades “fotopostals”. És important destacar l’abundància d’aquestes edicions de targetes postals fotogràfiques que a causa de les seves tirades reduïdes les feien més econòmiques i viables que no pas les edicions impreses en fototípia o fotogravat, només assumibles en tirades més llargues. A més, es feien sovint còpies de fotografies sobre paper de targeta postal i, per això, avui trobem dotzenes de fotopostals que a la majoria dels casos són fotografies que no foren pensades per enviar per correu ni per posar a la venda. També es troben imatges d’esdeveniments especials i excepcionals – des d’inauguracions a inundacions– alhora que edicions privades amb escenes familiars, de masos, etc.

3. LES POSTALS DURANT EL FRANQUISME. 1939-1979 Ediciones Arribas, de Saragossa L’empresa de Saragossa Ediciones Arribas fou una activa editora de postals en les tres primeres dècades del franquisme. Cap al 1947 edità una extensa sèrie de postals fotogràfiques de Flix, amb 25 models, i el 1969 una altra, a tot color.

Foto Raymond, un prolífic fotògraf i editor de postals de Tarragona 1. [ Targeta postal fotogràfica d’una riuada a Vinebre, el 29 d’octubre de 1937. ] 2. [ Tot i que l’anvers de la postal es reservava per a la imatge, en alguns casos s’hi escrivia a sobre, com en aquesta postal de Móra d’Ebre dels anys 20. ]

Als anys 50 el fotògraf i editor de postals tarragoní Raymond edità sèries de postals fotogràfiques en blanc i negre de Móra d’Ebre, Ascó, Benissanet, Garcia, Miravet, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, i Tivissa.

Les primeres postals riberenques a l’estil “Grus auss”, dels anys cinquanta No fou fins a la primera meitat de la dècada de 1950 quan s’edità la primera postal riberenca, a l’estil de les “Grus auss” alemanyes de finals del segle XIX, és a dir, amb la llegenda “Records de...”. Es tracta d’una postal fotogràfica composta per cinc imatges fotogràfiques, amb la llegenda retolada “Recuerdo de Mora la Nueva”, en una composició fotogràfica, signada per Raymond. Amb força retard, però les modes europees també arribaren a la Ribera d’Ebre.

Foto Deportes Ferré, de Reus L’establiment de fotografia Foto Deportes Ferré, al carrer Llovera de Reus, regentat per Josep Ferré Andreu, va ser un actiu editor de postals fotogràfiques en blanc i negre durant els anys cinquanta i primers seixanta, especialitzat en pobles i ciutats de la Catalunya meridional, de la qual fotografià totes les poblacions. De la Ribera d’Ebre, n’hem localitzat postals de Tivissa.

Les postals d’Ediciones Fotografia Cuyàs El fotògraf Narcís Cuyàs Parera (Vilafranca del Penedès, 1881 – Barcelona, 1953), s’establí a Barcelona cap al 1899. Personatge vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, creà l’Arxiu Cuyàs amb vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments referits als Països Catalans –geografia, art i etnologia– el qual va resultar, en part, destruït el 1938.

Més tard va ser continuat pels seus fills: Enric (1910-1989) i Narcís (1920-1995), que heretaren l’afició del seu pare, ja que com ell es dedicaren a la fotografia i l’edició de postals. Va tenir obert un establiment a la Ronda de Sant Pere, 4 i al carrer Balmes 351. A més de la seva dedicació a la fotografia, treballà com a cineasta a Iris Films, fent-se càrrec de la direcció i la fotografia de diverses pel·lícules. Des del 1988 una part de l’arxiu Cuyàs –15.000 fotogrames– està incorporat a la Cartoteca de Catalunya. De la Ribera hem localitzat postals etnològiques de Miravet.

Foto Color Raymond El mateix fotògraf Raymond de Tarragona, a finals dels anys seixanta i els primers anys 1970, amb la nova signatura Foto Color Raymond edità diverses sèries de postals impreses a tot color de les poblacions de Móra d’Ebre, Ascó, Benissanet, Miravet, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre i Tivissa.

Fotògrafs locals per a postals locals Els fotògrafs i els editors locals foren també corrents a partir dels anys vint –com ara Edició Escoda de Tivissa–, i, especialment, 3. [ La primera postal de la Ribera d’Ebre a l’estil als anys cinquanta, com ara Foto Crivillent, i de les Grus Auss alemanyes de finals del segle XIX, Juan Capdevila a Móra d’Ebre; Foto Mestres a no s’edità fins a la dècada de 1950. ] Flix; Foto Boluña de Roquetas; Foto Estudio 4. [ Postal El llagut solca les aigües de l’Ebre, Crescenti de Móra la Nova; i Fotografia Vela facsímil que obre la col·lecció “Imatges de la Ride Tivissa. bera d’Ebre” editada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, CERE, el 1993. ]

45

Les postals del Laboratorio Garvilla Als anys cinquanta, el Laboratorio Fotográfico Garvilla de Saragossa editarà postals fotogràfiques, en blanc i negre, de les poblacions d’Ascó i La Torre de l’Espanyol.

Les editores de postals d’àmbit estatal Trobem també postals editades per altres empreses d’àmbit estatal, com ara I.A. Santa Fe, de Cieza, Múrcia (Ascó); Ediciones RAE, de Barcelona (Ascó); Fotografia de Barcelona (Ascó); Ediciones Fer-Vi, de Tarragona (Garcia); Heliotipia Artística Española, de Madrid (Garcia); Soberanas, de Barcelona (Riba-roja d’Ebre); Ediciones Beascoa, de Barcelona (Tivissa); Paisajes Españoles, de Madrid i Colección Perla, Proceso PAGSA, de Barcelona (Vinebre).

VistaCrom El 1970 l’editora de postals VistaCrom edità postals impreses a tot color de les poblacions de Móra d’Ebre, Benissanet, Flix, Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre.

Escudo de Oro, d’Ediciones FISA

46

La important casa editorial de Sant Just Desvern (Barcelona) Comercial Escudo de Oro, Ediciones FISA, SA, fou creada l’any 1956 com a empresa dedicada especialment al sector turístic, amb l’edició de targetes postals com a principal producte i emblema de la casa. A partir del 1968 editaren també llibres turístics –en l’actualitat n’han editat més de 400–, i les seves postals abracen els cinc continents, amb una exhaustivitat especial de pobles i ciutats de l’Estat espanyol, a més d’una extensa col·lecció de motius genèrics. L’empresa edità, el 1969, sèries de postals impreses a tot color de diverses poblacions de la comarca com ara Móra d’Ebre, Flix, i Móra la Nova, fàcilment identificables per incorporar l’escut de la població sobreposat a la fotografia, a l’anvers de la postal.

Les edicions “Exclusivas de...”

Foren habituals les edicions de postals editades i signades com a “Exclusivas”. Hem localitzat edicions amb els noms Raimundo Ribes, José Anguera, i Carmelo Biarnés (Ascó); José Cot-Estanco (Benissanet); Carmen Pérez (Flix); Jaime Montamat, Monllau, i Exclusives R. de Móra d’Ebre (Garcia); Viuda de José Maimó, Monllau, i Adela Maimó (Ginestar); Juan Vives, José Molins, Vives, Imprenta Ebro de Móra d’Ebre, i Rosenda y Juanita de Móra d’Ebre (Miravet); Foto Infra, i Joan Giralt-Estanc (Móra la Nova); Antonio Arbonés, i Librería Figueras (Riba-roja d’Ebre); J. Marqués (Tivissa); Conchita Doménech (La Torre de l’Espanyol); i José Porta (Vinebre), entre d’altres.

El col·leccionisme de postals a la Ribera 1. [ Marca d’Heliotípia Artística Española, 1975. ] 2. [ Marca d’Exclusives R de Móra d’Ebre, 1969. ] 3. [ Targeta postal de la façana del Centre Instructiu Democràtic de Móra d’Ebre, editat per Lucien Roisin, de Barcelona, la dècada de 1920, testimoni d’una edifici desaparegut. ]

Tot i que les primeres postals il·lustrades dels pobles de la Ribera d’Ebre localitzades es poden datar als primers anys del segle XX, no podem afirmar que la cartofília penetrés

en els gustos de la població benestant de la comarca. No ha quedat rastre que cap d’ells fos soci de la Sociedad Cartófila Española Hispania, i en cap de les llistes de “coleccionistas cartófilos” publicades aquells anys pel seu òrgan España cartófila no n’hi figura cap. Ni tampoc no ha quedat cap rastre que fossin membres de cap de les diverses associacions cartòfiles –com ara UCFU, ICF, SCPI o CA– existents durant el primer terç del segle XX, una de les més importants de les quals fou la societat francesa Registre d’Echangistes de Cartes Postales Illustreés (RECP), fundada el 1914 i que el 1933 comptava amb més de 22.000 membres.

Costa trobar algun rastre d’aquesta afecció, moda o “esport cartòfil” –com en deien les revistes de l’època– en el text de les postals localitzades d’aquells anys. Sembla, doncs, que, en general, participaren més en la moda d’enviar-se postals del seu entorn que no en la del seu col·leccionisme, tot i que hem pogut contemplar alguna col·lecció cartòfila amb nombrosos exemplars d’arreu de la Península.

La comercialització de postals a la Ribera d’Ebre Les postals es venien a la majoria de les galeries fotogràfiques, a les llibreries i papereries, estancs, quioscos, impremtes, basars, magatzems i establiments diversos, mentre que els principals hotels les regalaven als seus clients, que satisferen la demanda de postals de la comarca durant tot el primer terç del segle XX. Les postals es podien presentar i vendre soltes o en sèries, els anomenats “blocs postals”, d’entre 10 i 20 postals i portaven un títol que al·ludia al seu tema. No n’hem localitzat cap, però és ben probable que Lucien Roisin n’edités un amb les seves postals de Móra d’Ebre.

Alhora, empreses d’altres ciutats, especialment de Barcelona, oferien l’edició de postals de la vila com, cap al 1908, l’Estudio Fotográfico: “Muy Sr. mio: Si a V. le convinieran postales de vistas de esta población, puedo encargarme del trabajo de las mismas, en fototipia, a precios sumamente reducidos.” Oferia un mínim de 250 postals, per 12,5 pessetes, i en fotografia a 8 pessetes les 100 còpies.

47

4. LES POSTALS PUBLICITÀRIES i DE PROPAGANDA Postals publicitàries Des dels seus orígens, la postal estigué íntimament relacionada amb la publicitat.

En el cas de les poblacions de la Ribera d’Ebre, però, eminentment agrícoles, només s’han localitzat dues postals publicitàries i molt tardanes, ja que no foren editades fins a la dècada de 1940 i de 1960, respectivament. Es tracta de dues postals. Una és de l’establiment de llibreria, papereria i electricitat de Mariano Bages Grau, successor de Josep Bages Torres, circulada el 1949. L’altra, de la Fonda Tosa, de Tivissa, de cap al 1960, amb la fotografia de Raymond.

4-5. [ Les dues úniques targetes postals publicitàries localitzades de la Ribera d’Ebre, del 1949 i 1960. ]

Postals de propaganda política Un altre aspecte remarcable és la funció propagandística de les postals. Els primers en fer-ne aquest ús al nostre país foren els nuclis catalanistes dels primers anys del segle XX, que saberen introduir amb èxit les tècniques més modernes de propaganda que utilitzaren per difondre amb eficàcia i contundència el seu missatge ideològic, utilitzant suports publicitaris renovadors com ara segells, ex-libris o targetes postals. No s’han localitzat, però, mostres amb relació a la comarca.

Durant la Guerra Civil espanyola del 1936-1939 s’editaren les “targetes postals de campanya” destinades als soldats republicans al front. Oferien notícies als familiars dels soldats i eren còmodes de controlar per la censura existent, ja que es podia llegir el text amb facilitat. Moltes reproduïen els cartells antifeixistes produïts a la zona republicana, creats per reputats artistes gràfics. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, les Milícies Antifeixistes i els partits i sindicats fidels a la República, editaren diverses col·leccions i postals soltes, de gran interès documental, però difícils d’aconseguir avui, ja que la majoria foren destruïdes per evitar represàlies durant el franquisme. No s’editaren ni dissenyaren des de la Ribera d’Ebre.

Amb la derrota de la República i la victòria militar franquista s’acabava una època i en començava una altra, molt diferent, també per a les postals.

48

1. [ Cartell editat com a targeta postal de guerra per la UGT i el PSUC, a Barcelona, el 1937. ]

2. [ Tarragona, dins la Colección Atlas Geográfico de España y Portugal. núm. 41, de l’editorial A. Martín de Barcelona, de cap al 1912. ]

5. ANNEX: TARRAGONA A LES POSTALS DE SÈRIES PROVINCIALS ESPANYOLES Relacionat amb el tema estrictament local, d’imatges de la pròpia ciutat o vila on es residia, la moda i el col·leccionisme de les targetes postals il·lustrades abastava lògicament molts altres àmbits, com el de col·leccionables de motius “regionals” i provincials.

En aquesta línia, el litògraf barceloní Hermenegild Miralles edità el 1900 una sèrie de postals amb els escuts de les províncies espanyoles, dibuixats pel dibuixant i pintor Josep Triadó Mayol (Barcelona, 1870-1929) i impreses amb cromolitografia. Amb el número 2 d’aquesta sèrie edità la de Tarragona, encara amb les quatre barres ondulades de l’escut de color blau sobre gris, enlloc de vermell sobre groc actual.

Una segona postal pertany a una sèrie de targetes sobre les províncies espanyoles il· lustrades amb dibuixos al·lusius: un mapa, l’escut provincial, una parella amb el vestit típic, una imatge de la capital, un medalló amb un personatge famós i diversos productes de l’indret. Desconeixem a quin nom o a quina empresa correspon la signatura “Tip. P.B.U., Provenza 197” impresa al lateral, però deuen pertànyer a una fototípia de Barcelona que la va editar cap al 1902 i que també n’imprimí una altra sèrie per a l’editor barceloní Hermenegild Prats, cap al 1903. Tarragona hi està inclosa amb el número 42.

Finalment, l’Editorial Albert Martín de Barcelona edità cap al 1912 la “Colección Atlas Geográfico de España y Portugal”, on trobem amb el número 41 la de Tarragona, amb un mapa –on apareix Móra d’Ebre, amb cinc pobles més de la comarca– i un escut provincial.

En la mateixa línia de repertori provincial, també foren editades en aquests primers anys del segle XX, les sèries “Mujeres Españolas”, i “Tipos cómicos” cada una de les quals conté una de dedicada a la província de Tarragona. •

3. [ Col·lecció de postals d’escuts de les províncies espanyoles. núm. 2. Tarragona. Dibuix de J. Triadó. Lit. Miralles. Barcelona, 1900. ]

4. [ Col·lecció de postals provincials. España. núm. 42. Tarragona. Tip. P.B.U. Barcelona, c. 1902. ]

49

50

51

52

53

MÓRA D’EBRE

54

El 1907 s’editaren les primeres postals localitzades, una sèrie de Fotografia Fialdro, de Barcelona, amb els carrers inundats per la crescuda de l’Ebre. També s’editaren fotopostals d’autor desconegut de la crescuda.

Cap al 1910-15 s’edità una sèrie fotogràfica, sense signatura, amb la llegenda reservada en blanc sobre la foto, amb imatges de la parada de l’autobús a Gandesa, el Mercat, l’Ajuntament, la plaça Caballé, etc.

El 1910 el famós editor Àngel Toldrà Viazo, ATV, n’edità 9 de Móra d’Ebre, amb la llegenda en català. Inclou una vista general, la plaça de la Constitució, el molí de farina a l’Ebre, el pas de la barca, una vista parcial, la plaça de Caballé i Goyeneche, el castell, el pont del ferrocarril i el porxo del Bateà.

Cap al 1918 la important casa editora Fototípia Thomas de Barcelona edità una sèrie impresa en fototípia, amb la llegenda tipogràfica en vermell, en castellà, i numerades de la 7734 a la 7760, composta per 26 models, i al revers porten la signatura.

Dues altres sèries de similars característiques –una impresa en blau– foren editades els mateixos anys.

També s’editaren diverses postals fotogràfiques d’esdeveniments destacats com la construcció del pont, inaugurat el 1918, l’arribada de l’aigua de la Comunitat de Regants el 1926, etc.

L’altre gran fotògraf i editor de postals establert a Barcelona Lucien Roisin també edità una sèrie de la vila, amb un mínim de 20 models, als anys vint. Impreses en fototípia, amb la llegenda sobreimpresa en tipografia en vermell i sense numerar, amb vistes de la vila i del pont. També dels anys vint és una sèrie impresa en fototípia, amb la llegenda impresa en tipografia en marró, en castellà, amb un mínim de sis models.

Cap al 1925-30 el fotògraf Suñé edità una sèrie de postals fotogràfiques per a Riegos de Mora de Ebro, amb diverses imatges del canal. Als anys trenta s’editaren diverses

sèries de postals fotogràfiques, sense signatura, que mostren vistes parcials i diversos indrets de la població. Algunes foren editades per l’Editorial Fotográfica, de Barcelona.

Ja després de la Guerra Civil del 19361939, s’editaren diverses sèries de postals fotogràfiques sense signatura. El 1948 s’edità la primera impresa en fotogravat, de 10 models diferents Cap al 1950 Foto Raymond de Tarragona edità una extensa sèrie de postals fotogràfiques, amb la llegenda i signatura al revers, amb vistes aèries, parcials, carrers, places i vistes del riu.

Als mateixos anys Foto Crevillent, de Móra d’Ebre, edità una sèrie d’un mínim de 6 models, amb iguals característiques, però amb la llegenda i signatura en el marge inferior de l’anvers. I Juan Capdevila edità una sèrie amb un mínim de 5 models fotogràfiques, amb la llegenda i la signatura impreses en tipografia a l’anvers, i de la qual es feren diverses edicions.

Cap al 1955 Ediciones Tarraco Artis, de Tarragona, edità una sèrie de 10 postals numerades amb fotogravats d’il·lustracions de la vila, de Miquel Montagut. També s’editaren postals amb reproduccions d’obres dels escultors Santiago Costa i Julio Antonio.

El 1960 Foto Raymond de Tarragona edità una nova sèrie, acolorida. El 1962, Foto Color Raymond edità una sèrie impresa a tot color, amb la llegenda trilingüe espanyol, francès, anglès, i amb el disseny esquemàtic d’una línia de la costa de Castelldefels a Peníscola, al revers. El 1964 una altra impresa a tot color i amb la llegenda en tres idiomes.

També VistaCrom edità per a “Exclusives Mora d’Ebro” una sèrie a tot color, el 1969.

El 1969 Comercial Escudo de Oro, SA de Barcelona, d’Ediciones FISA, edità un mínim de tres postals de Móra d’Ebre, amb la llegenda en tres idiomes.

Cap al 1979 també la Impremta Ebro de Móra d’Ebre edità una sèrie a tot color. •

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

84

85

86

87

88

89

90

91

ASCÓ

92

Ara per ara desconeixem quines foren les primeres postals editades d’Ascó, probablement els primers anys del segle XX. Les primeres localitzades s’editaren cap al 1920. Es tracta d’una sèrie de postals impreses en fotogravat, amb un mínim de 8 models, numerades, però sense signatura.

Mostren indrets del poble com el Camí del Mal Pas. Del 1925 i 1929 s’han conservat postals fotogràfiques d’edició privada que mostren els nens i les nenes de les escoles i un dia de verema.

Durant els anys trenta s’editaren diverses postals fotogràfiques, sense signatura, que mostren vistes parcials i diversos indrets del poble, algunes d’elles de l’Editorial Fotográfica de Barcelona.

També és dels anys trenta una sèrie fotogràfica amb la llegenda i numeració tipogràfica al marge blanc de l’anvers, que mostren indrets com ara la plaça de l’Església i el carrer de l’Hospital.

Després de la Guerra Civil del 19361939, a la dècada de 1950, el Laboratorio Garvilla de Saragossa edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre amb la signatura i la llegenda al revers, sense numerar, algunes de les quals estaven acolorides manualment. També s’editaren postals fotogràfiques soltes, sense signatura.

També, als anys cinquanta, Fotografia Raymond de Tarragona edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre amb vistes del poble.

Així mateix, Exclusivas Raimunda Ribes, Exclusivas José Anguera i Ediciones Carmelo Biarnés, amb I.A. Santa Fe de Cieza, Múrcia, editaren postals.

El 1965, Ediciones RAE de Barcelona edità una sèrie de postals a tot color, que s’inicia amb una composició de cinc vistes de la població i la llegenda “Recuerdo de Ascó”.

El 1970, Fotografia Raymond de Tarragona edità una nova sèrie impresa a tot color, amb un mínim de 10 models diferents. El 1973, fou Fotografisa de Barcelona l’editora d’una nova sèrie també impresa a tot color. •

93

94

95

96

97

98

99

BENISSANET

100

Les postals més antigues localitzades de Benissanet són les editades per FotoSuñé de Móra d’Ebre, fotogràfiques, amb la llegenda impresa en tipografia, en català, de cap al 1930. S’editaren com a mínim quatre models: el pas de barca, el carrer de Reus, el carrer de Bonaire i l’altar de l’església parroquial.

De la mateixa època és l’esplèndida edició d’una sèrie d’un mínim de 8 postals fotogràfiques, realitzada per Fotografia Niepce de Reus. Amb la llegenda impresa en tipografia, en català i castellà i amb signatura. Hem localitzat una vista parcial, vista de l’horta amb el poble al fons, i 6 del mercat diari (sic) de fruites i verdures.

Ja de després de la Guerra Civil del 19361939, durant el franquisme, a finals de la dècada de 1940 s’edità una sèrie, fotogràfica en blanc i negre, sense signatura.

La dècada de 1950 s’editaren signades per “Exclusivas José Cot (estanco)” i la llegenda “Vistas de Benissanet” un mínim de tres models, alguns acolorits amb anilines.

El fotògraf i editor Raymond de Tarragona edità dues sèries sobre el poble, una en blanc i negre, de format 15 x 10 cm, amb un mínim de 5 models, durant els anys cinquanta, i una sèrie a tot color, el 1970.

També el 1970 Vista-Crom edità una sèrie a tot color, amb la llegenda en quatre idiomes, castellà, català, francès i anglès. •

101

102

103

104

105

FLIX

106

Desconeixem quines van ser les primeres targetes postals editades de Flix. Les més antigues localitzades són de la dècada de 1920, una sèrie de postals fotogràfiques, amb la llegenda reservada en blanc sobre la imatge, sense numeració ni signatura, d’autor desconegut, de la qual s’han conservat dues de la plaça de la Llibertat, l’actual plaça Major.

També durant la dècada de 1920 s’edità una altra sèrie de postals d’autor desconegut, impreses en fototípia i amb la llegenda tipogràfica en vermell, en català, amb un mínim de 10 models. Representen indrets de la vila com ara la plaça Major –amb un nombrós grup de persones, nens i adults, posant davant la novetat d’una càmera fotogràfica–, el Casino, la resclosa i vistes del poble i de la Fàbrica.

Dels anys trenta es conserven diverses postals fotogràfiques, sense signatura. S’editaren postals de les Escoles, de diversos carrers de la vila, vistes generals i de l’estació de ferrocarril i diverses dels xalets de la indústria química i del “barri internacional”.

Després de la Guerra Civil del 19361939, durant els anys del franquisme, la sèrie més extensa, amb un mínim de 25 postals, fou probablement la d’Ediciones Arribas de Saragossa, de format 14,5 x 9,5 cm, editada cap al 1947. Representen diversos indrets del poble, l’ermita del Remei, la presa i diverses de la central hidroelèctrica.

Una de les poques targetes postals publicitàries localitzades és de l’establiment de llibreria, papereria i electricitat de Mariano Bages Grau, successor de Josep Bages Torres, circulada el 1949.

Als anys cinquanta també s’edita una sèrie de postals fotogràfiques amb fotografies signades per Foto Mestres, amb la llegenda i la numeració tipogràfica impresa en el marc blanc que rodeja la imatge, amb un mínim de 8 models diferents que mostren indrets com una vista general amb l’embassament, la fàbrica, la central hidràulica i el castell. El mateix fotògraf edità una altra sèrie amb la signatura al revers.

També se n’editaren de fotogràfiques, d’autor desconegut, sense llegenda de diversos indrets del poble –carrers, places, l’entrada, l’ermita del Remei...– i del riu, algunes de les quals estan acolorides a mà amb anilines. Una sèrie fou editada per Exclusivas Carmen Pérez.

El 1969, Ediciones Arribas de Saragossa edità una nova sèrie, aquesta a tot color, amb diversos indrets del poble, la presa i la central, amb vistes aèries, amb un mínim de 5 models diferents.

L’empresa Comercial Escudo de Oro SA, i Ediciones Fisa de Barcelona, editaren cap al 1969 una sèrie amb vistes de l’electroquímica, la via fèrria, l’embassament i el pont i vistes generals del riu Ebre.

L’any 1970 fou editada per VistaCrom una sèrie en color, numerada, amb vistes de la vila i de la fàbrica, amb un mínim de 16 models diferents, amb llegenda en català, castellà i francès. •

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

GARCIA

120

No tenim la certesa de quines foren les primeres targetes postals editades de Garcia. Les més antigues localitzades són de la dècada de 1920, una sèrie de postals fotogràfiques, on la imatge no ocupa tot l’espai de l’anvers, amb la llegenda tamponada amb tinta lila, sense numeració ni signatura, probablement de les primeres de la població.

L’empresa editora d’Albert Martín de Barcelona edità, cap al 1920, un mínim de dues postals amb vistes del poble.

Cap a la dècada de 1920, signades per Foto Piñol, s’editaren diverses postals fotogràfiques amb la llegenda i la signatura impreses en tipografia, amb indrets de la població, com la de la plaça Nova –on una corrua de nenes i nens agafats de la mà posa davant la novetat d’una càmera fotogràfica.

Durant la dècada de 1930 s’editaren diverses postals fotogràfiques, sense signatura ni llegenda.

Després de la Guerra Civil de 1936-1939, durant el franquisme, cap a la dècada de

1950 Exclusivas Jaime Montamat, publicà un mínim de tres sèries de postals fotogràfiques en blanc i negre, amb un mínim de 10 models diferents cada una, amb la llegenda i la signatura impresa al revers, i algunes acolorides amb anilines.

També als anys cinquanta Exclusivas Monllau edità una nova sèrie de postals fotogràfiques, en blanc i negre. I Ediciones Fer-Vi de Tarragona una altra, amb la llegenda i la signatura escrites al revers.

Cal al 1956, Foto Raymond de Tarragona edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre, numerades, signades i amb llegenda al revers, amb un mínim de 8 models diferents. En aquests anys també s’editaren diverses postals fotogràfiques sense signatura ni llegenda, algunes acolorides a mà amb anilines.

El 1969, Exclusives R. de Móra d’Ebre edità una sèrie impresa a tot color, amb la llegenda en castellà, francès i anglès, impreses a Barcelona.

El 1975 i el 1978, l’Heliotipia Artística Española de Madrid edità dues sèries impreses a tot color, una numerada i l’altra no, amb vistes de la població. •

121

122

124

125

GINESTAR

126

Desconeixem si s’editaren postals de Ginestar en els anys anteriors a la Guerra Civil de 1936-1939. Sigui com sigui, les targetes postals més antigues localitzades no apareixen fins a la dècada de 1950, editades per Exclusivas Vda. de José Maimó, postals fotogràfiques en blanc i negre, signades i amb la llegenda “Vistas de Ginestar (Tarragona)”.

De la mateixa època i característiques és l’editada per Exclusivas Monllau. Cap al 1956, Exclusivas Adela Maimó edità una nova sèrie amb les mateixes característiques.

Cap al 1978, s’edità una targeta postal impresa a tot color, amb una composició fotogràfica de tres imatges i la llegenda “Record de Ginestar”. •

127

129

MIRAVET

130

No hem localitzat cap targeta postal de Miravet del primer terç del segle XX, si és que se n’editaren. Sigui com sigui, les més antigues localitzades són posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939. No apareixen fins a la dècada de 1950, editades per Ediciones Fotografía Cuyás de Barcelona edità una sèrie de postals fotogràfiques de Miravet, amb imatges com “Una alfarería. Piezas secándose”, mecanografiat al revers.

Dels anys cinquanta són la sèrie fotogràfica en blanc i negre editada per Exclusivas Juan Vives, amb la llegenda “Vistas de Miravet”, amb vistes d’indrets del poble i alguna de més antropològica com la que porta la llegenda “Lavando en el molino salat”, i diverses edicions sense signatura.

També dels anys cinquanta és la sèrie amb fotografies de Foto Raymond de Tarragona editades per Exclusivas José Molins.

Durant la dècada de 1960, s’editaren dues sèries signades per V.C. Foto Boluña de Roquetas, Edición Exclusivas Vives de Miravet. Són impreses a tot color, i amb la llegenda impresa en tres idiomes en una i en quatre, a l’altra. Inclouen vistes panoràmiques, vistes parcials, el “balcó de l’Ebre” o el racó típic “cap de la vila”.

Cap al 1970, Exclusiva Imprenta Ebro de Móra d’Ebre, edità, amb fotografies de la històrica casa Zerkowitz de Barcelona, una nova sèrie impresa a tot color, amb imatges del castell i vistes parcials.

Finalment, Exclusivas Rosenda y Juanita, de Móra d’Ebre, editaren amb fotografies de Foto Raimon, de Tarragona, una nova sèrie impresa a tot color. •

131

132

133

134

135

MÓRA LA NOVA 136

Desconeixem quines foren les primeres targetes postals editades sobre Móra la Nova, probablement els primers anys del segle XX. Fou el 1910 quan el famós fotògraf i editor barceloní Àngel Toldrà Viazo, ATV, n’edità 3 de Móra la Nova, de la 3171 a la 3173 en la seva sèrie general. Inclou una vista general des de Móra d’Ebre, un pont i l’estació de ferrocarril.

Ja després de la Guerra Civil de 19361939, la dècada de 1950 s’editaren diverses sèries de postals fotogràfiques en blanc i negre, d’autor desconegut, moltes d’elles acolorides a mà amb anilines, amb vistes de carrers i places.

També cap al 1955, Foto Infra edità una sèrie fotogràfica en blanc i negre, sense numerar.

La dècada de 1950, abans del 1957, el fotògraf i editor de postals Raymond de Tarragona edità dues sèries de postals fotogràfiques amb un mínim de 17 models en blanc i negre, amb la llegenda trilingüe castellà, francès i anglès, algunes de les quals estan acolorides a mà amb anilines i un model amb una composició fotogràfica i la llegenda típica “Recuerdo de Mora la Nueva”. Una de les sèries porta la signatura reservada en blanc en l’anvers de les postals.

També als anys cinquanta, Foto Estudio Crescenti de Móra la Nova edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre, amb el contorn ondulat.

La dècada de 1960, Comercial Escudo de Oro SA de Barcelona, d’Ediciones Fisa, edità diverses postals de Móra la Nova, amb la llegenda en castellà, francès i anglès, i amb la numeració alta 5485 pertanyent a la seva sèrie general. Com era característic en aquesta editora, llueixen l’escut de la població a l’angle superior esquerre de l’anvers, a tot color.

El 1969, el fotògraf i editor Raymond de Tarragona edità una sèrie de postals impreses a tot color, amb un mínim de 15 models diferents.

L’any 1970, Comercial Escudo de Oro SA de Barcelona juntament amb Ediciones Fisa, també de la capital catalana, inclogueren en la seva extensa sèrie general diverses postals de la vila, com la número 5485 amb una vista de la carretera general al seu pas pel centre urbà.

També el 1970, VistaCrom edità una sèrie impresa a tot color, per a Exclusives Joan Giralt-Estanc de Móra la Nova, amb un mínim de 4 models diferents, amb l’escut de la vila a l’anvers, sobreposat a les fotografies. És curiosa una sèrie de màquines de tren a vapor fotografiada a l’estació de Móra la Nova, als anys seixanta. •

137

138

139

140

141

142

143

144

145

LA PALMA D’EBRE 146

L’única fotopostal del poble localitzada editada durant el primer terç del segle XX és la que mostra la processó del Divendres Sant pujant cap al Calvari, anterior al 1924.

Desconeixem si se n’editaren d’altres.

Després de la Guerra Civil de 1936-1939, als anys cinquanta, s’editaren diverses postals fotogràfiques, d’autor desconegut, en blanc i negre amb vistes d’indrets del poble.

Finalment, tot i que foren editades fora del període estudiat, hem inclòs la sèrie de cinc postals impreses a tot color, editades per l’Ajuntament de la vila el 1989, amb imatges de Foto Color Raymond de Tarragona. •

147

148

149

150

151

RASQUERA

152

Desconeixem quines foren les primeres targetes postals que s’editaren del poble.

Les primeres localitzades corresponen a una sèrie editada als anys trenta de la Font del Teix, d’un mínim de 8 models diferents, amb la llegenda impresa en català.

Probablement, és de la mateixa època una postal fotogràfica que mostra una vista general del poble.

Dels anys cinquanta hem localitzat una postal fotogràfica de l’ermita de Sant Domingo, pertanyent a una sèrie d’autor desconegut i sense numerar.

D’anys posteriors, no n’hem localitzat cap més i no fou fins a l’any 2001 quan el Grup Cultural Rasquerà n’edità una sèrie de 9 models impreses a tot color que inclou imatges dels Gegants, el Drac l’Afaram, els dimonis i el joc de bitlles, artesania local, la font de la Glorieta, les escales de Blai, el carrer del Pou o porxo de la Presó, “lo Perxe”, l’ermita de Sant Domingo, la font del Teix i el refugi, i una vista general. Tot i no pertànyer al període estudiat en reproduïm algunes pel seu interès. •

153

154

155

RIBA-ROJA D’EBRE 156

La primera postal fotogràfica localitzada del poble és la d’un grup de riba-rogencs durant la Festa Major de 1910. Dels mateixos anys és una panoràmica del poble, envoltada pel riu Ebre, on es veu l’església de Sant Bartomeu, derruïda durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Cap a la dècada de 1920, l’Editorial Albert Martín de Barcelona edità tres de postals fotogràfiques, amb una vista general i dues imatges de la façana i la portalada de l’església.

Després de la Guerra Civil de 1936-1939, les primeres postals són de finals de la dècada de 1940, en edicions sense signatura ni numeració.

La dècada de 1950, Exclusivas Antonio Arbonès edità un parell de sèries de postals fotogràfiques, en blanc i negre, amb la signatura i la llegenda tipogràfica “Vistas de Ribaroja de Ebro (Tarragona)” al revers.

Algunes són acolorides a mà.

De la mateixa dècada, l’editor Soberanas de Barcelona, amb Exclusiva Librería Figueras, edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre, amb llegenda i signatura al revers, amb un mínim de 10 models.

També dels anys cinquanta, foto Raymond de Tarragona edità una sèrie d’un mínim de 9 postals fotogràfiques, en blanc i negre, amb signatura, numeració i llegenda tipogràfica trilingüe –castellà, francès i anglès– al revers. Algunes estan acolorides a mà.

El 1969, el mateix fotògraf i editor, ara amb la signatura Foto Color Raymond, edità una altra sèrie impresa a tot color amb un mínim de 5 models, també amb signatura, numeració i llegenda tipogràfica trilingüe.

Mostren imatges del poble, el riu i el pas de la barca, l’embassament, i una vista general.

El 1970, VistaCrom edità una sèrie de postals impreses a tot color, amb signatura i llegenda impresa en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglès–, amb un mínim de 5 models. •

157

158

159

160

161

162

163

TIVISSA

164

Tivissa és, després de Móra d’Ebre, la població de la Ribera d’Ebre amb més postals editades. Desconeixem quines foren les primeres postals editades de la vila, probablement els primers anys del segle XX. Les primeres localitzades s’editaren cap al 1910, una sèrie d’un mínim de 12 models, impreses en fototípia en color blau, amb la signatura Edició Escoda, i la llegenda impresa en tipografia, en català, amb el mateix revers que l’edició de la Fototípia Thomas, cosa que fa pensar que foren impreses en aquesta important empresa barcelonina. La sèrie conté una vista general des de la Llena, vista parcial des de la carretera i des de la Roja, passeig de la carretera, carrer de l’Era i Societat Obrera, Font Vella i creu d’estil barroc, Creu gòtica del portal d’avall, Portal de l’Era, detall de la Baranova, altar major plateresc de l’església parroquial i sant Blai.

Cap al 1920, la Fototípia Thomas de Barcelona edità una sèrie amb un mínim de 5 models, amb la llegenda impresa en tipografia, en color vermell, en català. Mostren una vista general, la font vella, la creu del portal, Marçà de Dalt i Llena i el frontis de l’església.

Als anys trenta, s’edità una sèrie de postals fotogràfiques, d’autor desconegut, en català, amb la llegenda reservada en blanc sobre la imatge fotogràfica, amb un mínim de 12 models, com ara Tivissa des de Sant Blai, Portal de Magriñà i l’ermita de Sant Blai.

També cap a la dècada de 1930, el fotògraf i editor de postals austríac Adolf Zerkowitz, establert a Barcelona, edità una sèrie d’un mínim de 10 models.

Després de la Guerra Civil de 1936-1939, la segona meitat de la dècada de 1940, Fotografia Vela edità una sèrie de postals fotogràfiques amb llegenda a l’anvers, amb un mínim de 5 models en blanc i negre.

Als anys cinquanta, el fotògraf i editor Foto Deportes Ferré de Reus edità un mínim de 30 postals fotogràfiques, en blanc i negre, amb llegenda impresa en tipografia a l’anvers.

També als anys cinquanta, el fotògraf i editor Foto Raymond de Tarragona edità una sèrie de postals fotogràfiques, numerades al revers, amb 20 models diferents en blanc i negre.

El 1969, Foto Color Raymond edità diverses sèries de postals impreses a tot color, amb la llegenda trilingüe –espanyol, francès, anglès– i amb el disseny esquemàtic d’una línia de la costa de Barcelona a Peníscola, al revers.

El mateix Foto Color Raymond féu una edició per a Exclusivas J. Marqués –el propietari de l’estanc del poble–, amb un mínim de 4 models, i dues altres sèries també per a Exclusivas J. Marqués, una amb el nom del poble a l’anvers, en groc, amb un mínim de 10 models, i una altra amb un mínim d’11 models.

El 1970, Exclusivas J. Marqués, edità una nova sèrie, amb la llegenda impresa en tipografia en 4 idiomes. Finalment, Ediciones Beascoa, BV, edità una nova sèrie, amb un mínim de 2 models a tot color. •

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

LA TORRE DE L’ESPANYOL 184

Desconeixem si s’editaren targetes postals de la vila durant el primer terç del segle XX. Les primeres que hem localitzat corresponen a la dècada de 1950 quan “Exclusivas Conchita Doménech” edità dues sèries de postals fotogràfiques, en blanc i negre, amb signatura i llegenda “Vistas de...” impreses al revers, sense numeració, algunes de les quals estan acolorides a mà amb anilines.

De la mateixa dècada de 1950 s’edità una altra sèrie, amb llegenda tipogràfica impresa a l’anvers, numerada, però sense signatura.

I el Laboratorio Fotográfico Garvilla de Saragossa n’edità una altra sèrie cap al 1955, sense numerar. •

185

186

187

VINEBRE

188

Desconeixem quines foren les primeres targetes postals editades del poble. Cap a la dècada de 1920 s’edità la primera sèrie de postals localitzades, fotogràfiques i signades per Foto Piñol, amb diversos indrets del poble, com ara la plaça de l’Escorxador, on la novetat d’una càmera fotogràfica fa que s’apleguin petits i grans per a l’ocasió.

Cap a la dècada de 1930, s’edità una sèrie de postals fotogràfiques signades per Foto Suñé de Móra d’Ebre, de la qual només hem localitzat la que porta la llegenda “Rec de Vinebre. Pont de la Faba”.

En aquests mateixos anys també s’editaren postals fotogràfiques soltes, sense llegenda ni signatura amb imatges d’importants crescudes del riu, com la riuada de 1937, entre d’altres vistes.

Ja després de la Guerra Civil de 19361939, la dècada de 1950 s’edità una sèrie signada per Exclusivas José Porta amb la llegenda “Vistas de Vinebre”.

Als anys seixanta, s’edità una sèrie fotogràfica, sense signatura, amb la llegenda impresa al revers.

L’empresa madrilenya de fotografia Paisajes Españoles edità, el 1961, una postal fotogràfica de la vila, la 9737, amb la llegenda “Vinebre con sus vetustos olivares y viñas”.

Cap al 1970, s’edità una sèrie de postals fotogràfiques en blanc i negre sense signatura, amb la llegenda “Vistas de Vinebre”.

El mateix any s’edità una sèrie a tot color amb la signatura “Colección Perla. Proceso p.a.g.s.a. Barcelona”, amb la llegenda impresa en quatre idiomes. Conté imatges del monument a Enric d’Ossó, l’ermita de Sant Miquel, la plaça de la Font, etc. El 1975, Magí Suñé edità una altra sèrie, a tot color, impresa a l’Impremta Moncunill de Valls. •

189

190

191

192

193

194

195

196

FONTS I BIBLIOGRAFIA Publicacions coetànies Boletín de la tarjeta postal ilustrada. Barcelona, 1901-1904.

CARRERAS CANDI, F. Las tarjetas postales en España. Barcelona: Imp. F. Altés, 1903.

El coleccionista de tarjetas postales. Madrid, 1901.

España Cartófila. Órgano de la Sociedad Cartófila “Hispania”. Barcelona, 1901-1909.

Mont-sant. Barcelona, 1909.

Revista Cartòfila. Barcelona, 1983-2010.

MONOGRAFIES SOBRE LA TARGETA POSTAL A CATALUNYA ALBESA, C. Postals del Montseny. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990 i 1996.

– Descubrir el Montseny. Postales. Fundación Albertis. Barcelona: Lunwerg, 2005.

ALMONACID, X. Antigues postals de Santa Coloma de Queralt. Ripoll, 1988.

ARNAVAT, A. (dir.); TEIXIDOR, C.; YESTE, M. Postals de Reus. Catàleg de targetes postals il·lustrades de Reus. 1895-1939. Reus: Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2007.

ARNAVAT, A. (dir.); TEIXIDOR, C. Postals de Falset.

Catàleg de targetes postals il·lustrades. 19001939. Falset: Diari del Priorat, 2010.

BARBERÀ, J. i MARTÍNEZ, D. Cardona en postals.

Cardona: Patronat de Museus, 1994.

BENAGES, J. i CALLE, R. Tarragona, segle XX a través de les postals: I. Rambla Nova i Passeig del Balcó.

Tarragona: Societat Filatèlica i Numismàtica, 1989.

– II. La Marina. SFNT, 1990.

– III. Casc Antic. SFNT, 1991.

– IV. L’esport 1890-1965. SFNT, 1992.

– V. Fora muralla. 1890-1960. SFNT, 1993.

– VI. Festes populars 1898-1974. SFNT, 1995.

– VII. La Catedral 1892-1964. SFNT, 1996.

– VIII. Temps era temps 1892-1975. SFNT, 2000.

BENZEKRY, A. BOIX, E. La Garriga, targetes postals antigues. La Garriga: 2006.

BOADAS, J. Caldes de Malavella. Manantial de Catalunya. Ajuntament de Caldes de Malavella, 1987.

BOIX, E. Catàleg de la postal antiga de Viladrau (Girona). Barcelona: E. Boix, 2001.

– Catàleg de targetes postals de Barcelona A.T.V. (Ángel Toldrá Viazo). Barcelona: Ausa, 2002.

BOIX, J. Catàleg de les postals antigues de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: J. Boix, 2001.

BOIXAREU, A. Història de les targetes postals de La Pobla de Segur. La Pobla de Segur: 2010.

COMES, R.; FERNÁNDEZ, A.; SALUDES, M. Terrassa territori postal. Terrassa: Ajuntament de TerrassaArxiu Municipal, 2010.

CORTÉS, J. Catàleg de la postal antiga de Girona (1896-1960). Girona: J. Cortés, 1987.

DD. AA. Quaderns de Vilamajor. Postals. Centre d’Estudis Sant Pere de Vilamajor, 2001.

DD. AA. Records de Granollers (Postals, 18951935). Granollers: Hemeroteca-Arxiu, 1997.

DD. AA. Mataró 1902. Àlbum de fotografies. Barcelona: Altafulla, 2002.

DOMÈNECH, J.A. i CALLE, R. Guia catàleg de la postal antiga de Tarragona. Tarragona: 1984.

ENRICH, F. Mataró. Imatges del primer quart de segle. Barcelona: Altafulla, 1986.

FARRANDO, R. Postals antigues de la Catedral de

Barcelona. Barcelona: Museu Diocesà, 2005.

FIGAROLA, D. Àlbum de records: Palafrugell, Calella, Llafranc, Tamariu, Sant Sebastià, el marxandatge. Edicions Baix Empordà, 2009.

GAJA, X.; GABARRÓ, J.; VILASIS, S. Manlleu, postals per al record, 1903-1990. Manlleu, 2009.

LAHUERTA, J.J. Gaudí. Álbum científico. Barcelona: Triangle Postals, 2004.

MARTÍ, R. En campanya! Les targetes postals de la Guerra Civil 1936-1939. Barcelona: Miquel A. Salvatella, 2000.

MASDEU, J.M. La postal a la Selva del Camp. (19131988). La Selva del Camp: CES, 1993.

MASSANAS, E. Fótica Fargnoli. Girona: Arxiu Municipal, Ajuntament i Diputació, 1981.

– Ricard Mur fotògraf a Sant Feliu. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 1988.

– Fotografia Moderna. Amadeo Mauri. Girona: Ajuntament i Diputació, 1987.

MEDINA, X. La Targeta postal a la Pobla de Claramunt. [S.l.: s.n.], 2007.

MIR, J. i PRATS, F. 72 postals trempolines. 19001940. Lleida: Pagès, 1991.

MORENTE, F. Catálogo de la postal histórica. Serie “A” y “B”, Gerona histórica. Morente, 1992.

– Catálogo de la postal histórica. Morente, 1993.

PADROSA, I. El catàleg de la postal de Perelada.

Figueres: AIEE, 2002.

PERMANYER, L. Barcelona panoràmica, postals Àngel Toldrà Viazo. El Papiol: Efadós, 2009.

– Barcelona panoràmica, postals de Lucien Roisin. El Papiol: Efadós, 2010.

PIJIULA, J. i ROCA, Q. Catàleg de la postal olotina.

1 (1900-1910). Olot: 2006.

Postals dels convents incendiats durant la Setmana Tràgica de Barcelona [Barcelona, 1909] Postals de Manresa: imatges per a la història.

[L’Hospitalet]: Hospital de Bellvitge, 2003.

RAFEL, A. Postals de Castellterçol. 1900-1950. Barcelona: A. Rafel, 2006.

RIPOLL, E. i TURRÓ, C. La Postal de Castelló d’Empúries. E. Ripoll i C. Turró, 1988.

ROCA, R. i COSTAFREDA, V. Isona i La Conca Dellà vistes per Josep Boixadera. Tremp: Garsineu, 2000.

ROS, I. Postals i fotògrafs (1900-1936): el territori del voltant del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tremp: Ecomuseu, 2007.

SALA, J. La Imatge perduda. Vilassar de Dalt: Clavell, 2006 TARRÉS, J. “Josep Thomàs i La Sociedad Heliográfica Española”, a Revista Cartòfila, núm. 26, Barcelona, XII-2007.

– “Lluís Bartrina”, a Revista Cartòfila, núm. 27, Barcelona, VI-2008.

– “Lucien Roisin”, a Revista Cartòfila, núm. 30, Barcelona, XII-2009.

– “Àngel Toldrà Viazo”, a Revista Cartòfila, núm.

30, Barcelona, XII-2009.

– Cronologia i fotògrafs de la Sèrie General A.T.V., a http://www.cerclecartofilcatalunya.com/ documents/cronopostalsatv.pdf TRENC, E. “La targeta postal” a Les arts gráfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques, 1977.

VENTEO, D. La Barcelona de Roisin: fotografies inèdites 1897-1936. Barcelona: Viena, 2009.

197

AGRAÏMENTS Els editors del Diari de la Ribera i els autors d'aquest llibre volem agrair la desinteressada i generosa col·laboració dels principals col·leccionistes de targetes postals de la Ribera d’Ebre, per l’aportació dels materials per bastir aquest catàleg.

Sense el seu esforç apassionat i constant de recerca mantingut durant dècades, no s'haurien conservat moltes d'aquestes imatges i mai no hauria estat possible elaborar aquest llibre.

Totes les postals reproduïdes pertanyen a les col·leccions de:

198

Biel Pubill (Ascó) Dolors Jornet (Ascó) Montserrat Ortiz (Ascó) Josep Antoni Collazos (Flix) Esperanza Campos (Marçà) Gabriel Estirado (Marçà) Santi Alonso (Móra d’Ebre) Conxita Blasi (Móra d’Ebre) Ramon Calanda Alonso (Móra d’Ebre) Raimunda Escoda Roca (Móra d’Ebre) Cinta Farnós (Móra d’Ebre) Dolors Farnós (Móra d’Ebre) Família Segú-Jardí (Móra d’Ebre) Juani Melchor (Móra d’Ebre) Paqui Padilla (Móra la Nova) Família Ripoll-Aguilar (Móra la Nova) Dolors Cubells (La Palma d’Ebre) Joan Farnós Pallarès (Rasquera) Manel Ambrós Tarragó (Riba-Roja d’Ebre) Emília Cugat (Riba-Roja d’Ebre) Col·lecció família Marquès-Móra (Tivissa) Adolf Brull (Tivissa) Núria Matheu Gas (Tortosa) Ramon Ruiz Fons (Tortosa) Josep M. Pros Tarragó (Vinebre) Josep Poquet (Vinebre) Jordi Guasch (Reus) Francesc Olesti (Reus) Enric Tricaz (Reus) Ernest Boix Felip (Barcelona) Jaume Tarrés Pujol (Barcelona) Carlos Teixidor (Madrid) Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (Móra d’Ebre) Associació Cultural Lo Llaüt (Ascó) Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (Flix) Arxiu Municipal de Flix (Flix) Associació Cultural L’Espona (La Palma d’Ebre) Grup Cultural Rasquerà (Rasquera) Carrutxa (Reus) A tots ells, moltes gràcies.

Maig de 2011

CRÈDITS Edició i producció DE LA

DIARI RIBERA DIARI INDEPENDENT DE LA RIBERA D’EBRE

Edicions Meridional On Line, sl Col·laboren

AJUNTAMENT DE FLIX

AJUNTAMENT D’ASCÓ

AJUNTAMENT DE BENISSANET

AJUNTAMENT DE TIVISSA

AJUNTAMENT DE VINEBRE

Direcció editorial i d’art Albert Arnavat Pròleg Àngels Pérez Textos Albert Arnavat i Carlos Teixidor Projecte gràfic, compaginació i postproducció digital Arnavat | Assessors de Comunicació Digitalització d’imatges Diari de la Ribera Arnavat | Assessors de Comunicació Correcció lingüística Josep-Lluís Sotorra Impressió Indugraf offset s.a.

Primera edició: Maig del 2011 Tirada: 1.000 exemplars © d’aquesta edició: Edicions Meridional On Line SL, 2011 © de les imatges: els autors o propietaris dels drets, 2011 © dels textos: els autors, 2011 DL. T-0532-2011 / ISBN: 978-84-614-0677-7 Prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol procediment, sense l’autorització escrita de l’editor.

200