Llibret Infantil AC Falla El Canet Cullera 2019

Paremiologia animal...

En clau fallera!

AC Falla El Canet Cullera, Falles 2019 Llibret infantil

Edita

Tirada

Dipòsit legal

Col·labora

Direcció i maquetació

Difusió il·limitada en valencià

Portada

AC Falla El Canet

V-331-2012

Juan Gabriel Figueres

Raul Mota Fotografies i audiovisuals

350 exemplars

Generalitat Valenciana

Virginia Ruiz @virruizphotography Aportacions gràfiques

Ajuntament de Cullera, AC Falla El Canet, Joan Castelló i Fernando Navarro

El present llibre ha participat en la

Textos

per a la promoció de l’ús del valencià.

Paula Acevedo, Joan Bolufer, Susana

convocatòria dels premis de la Generalitat

Bou, Juan Gabriel Figueres, Ana Giner,

El present Llibret ha participat en el

López, Àlex Morales, Jose Moreno, Ruben

la Junta Local Fallera de Cullera amb

Paula Grau, Nerea Gutiérrez, Gemma Renart, Nacho Romero, Virginia Ruiz, Maria Selfa, i Sonia Seguí

XXIII concurs de llibrets organitzat per la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera.

Versos

“Este llibret participa en els Premis de

Il·lustracions

L’AC Falla El Canet no s’identifica

Dani Murillo i Susana Bou

Raul Mota i Manola Roig Revisió de les activitats

les Lletres Falleres”.

necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors literaris.

Juan Gabriel Figueres

Aquest llibret està adaptat a l’acord

Agraïments

la Llengua pel qual s’aprova l’acord

Nerea Gutiérrez, Paula Grau,

Manuel Muñoz i Vicenta Llorca Impressió

Blauverd Impressors

31/2018 de l’Acadèmia Valenciana de normatiu sobre algunes convencions ortogràfiques

Convé que descarregueu una aplicació per a llegir els codis QR.

En 2019, el llibret infantil viu com un os

4

Comissió infantil

5

Diners i xiquets, quan més millor

10

Fallera Major Infantil El peix, per a qui se’l mereix La paremiologia dels animals... en la festa dels cadafals!

6

12

14

Paremiologia animal...

32

D’animals, bèsties i altres éssers

34

Textos i il·lustracions amb refranys, frases

37

Per mal de costat, oli de fardatxo: el remei

38

El caragol, on naix mor

40

En clau fallera!

fetes i animals!!

faller davant l’avorriment i la monotonia Passar la nit del lloro A gat vell no li cal cascavell Amor de gats, marrameus i arraps En Falles, no faces el borinot Més viu que una serp o

com estar espavilat al món faller Bé sap el gat, la barba que llepa Ser més gos que un pont El gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar, mira que ens agrada criticar

El peix gran es menja el menut El forat crida al ratolí Gat escaldat,

amb aigua tèbia en té prou

44 48 50 52

54 56

60 62

64 68 70

Per por dels pardals,

72

A còpia d’anys, tornen els usos estranys.

76

no deixes de sembrar L’ordre incanviable de l’Ofrena

EN 2019 , EL LL IBRET INFA NTIL VIU CO M U N OS

Enguany hem apostat, per primera vegada, per la realització d’un

llibret infantil per als més menuts de la falla, una idea que ens rondava pel cap durant els últims anys i que, per fi, hem pogut realitzar.

Seguint amb els nostres patrons de treball, hem apostat per adaptar

el seu contingut al del llibret dels majors, per tant, també tracta el tema de la paremiologia. No obstant això, com que la temàtica del

monument és el món animal, l’hem dedicat exclusivament als refranys i frases fetes d’animals que, tal com hem fet en el dels majors. Aquests

han sigut ordenats per la importància dels diferents aspectes fallers i per com és l’evolució dels xiquets dins de les comissions falleres… Això vol dir que hem sigut crítics? Tal vegada sí, encara que els textos

presenten un caràcter didàctic perquè els xiquets aprenguen certs

valors del món faller i que, quan siguen adults, no adquirisquen mals vicis, sinó que siguen partícips de la seua evolució.

Aquest llibret ha estat escrit majoritàriament per la

delegació de Cultura de la nostra comissió, reforçat amb col·laboracions de personalitats importants dins del món

faller i de la cultura del nostre poble, per tractar que els nostres xiquets gaudisquen i aprenguen del que és el món faller i que, a més, es puguen manifestar mitjançant les activitats didàctiques que els hem proposat, per tal que

gaudisquen del seu llibret que esperem poder realitzar

durant molts anys.

Comissiรณ infantil

El Canet 5

P

A ULA CR EUS GAS C Ó F allera Ma jor I n f an t il

PAULA,

el teu somni ja és real.

Ets la Reina més festera

de la teua estimada Cullera.

Vestida com un tresor,

creativa i amable,

els fallers i les falleres t’obriran pas

perquè xafes tot un paisatge de tonalitats.

PAULA,

al ritme de la música i del teu compàs,

assistiràs a la plantà, a la despertà i a la mascletà.

En l’ofrena de flors, seràs la millor.

I el soroll de la festa, al caliu del foc.

PAULA,

preciosa dona menuda!

Estel lluminós!

Has de saber que sentim, amb molt d’orgull,

el nostre cor ple de tu.

Maria Rosa Sabater Soliva

6 El Canet

El Canet 7

Fer els honors de la xicalla Hola! Em diuen Paula i soc la Fallera

Major Infantil d’El Canet. Enguany, com

que no tinc President Infantil, soc jo qui vos saluda en el nostre llibret.

Estic molt contenta de formar part de

la comissió infantil, ja que quan estic en

el casal em divertisc molt i, quan torne

a casa, estic comptant els dies que em queden per tornar al casal.

Espere que gaudiu de les Falles igual que jo he fet durant tot l’any amb la meua

comissió. Serà un bon senyal, ja que

significarà que ens ho hem passat d’allò més bé.

Moltes gràcies!

8 El Canet

El Canet 9

Diners i xiquets, quan més millor Silvia Abrahamyan Beneite Nora Aragó Beneite

Taisa Artés Arlandis Albert Bou Blasco

Mario Bustos Peiró

Daniela Colom Malonda Sergi Colom Malonda

Sophia Correa Iriarte

Diego Correcher Giner

Recompenses atorgades per la Junta

Central Fallera de Cullera i per la Junta Local Fallera de Cullera

Distintiu i Cullereta d’Argent Hector Correcher Giner Paula Creus Gascó

Héctor Correcher Giner Paula Creus Gascó

Claudia de Miguel Criado Erik del Moral Castelló Hugo García Blasco Elisa Garcia Bou

Nerea García Bou

Ainara Gavarrell Gil

Ainoa González García Laia Llopis Bustos

Teo Martín Beneite

Andrea Martín Todos Santos Mireia Matilla López

Sant Joan

Rubén Matilla López Rubén Renart Palau

Antonio Palma Martínez Lidia Sala Oliver

Ruth Sanz Navarro

Sara Sanz Navarro

Tania Sapiña Borrás

Noelia Vallejo Musteikiene

10 El Canet

Nit d’Ànimes

El Canet 11

El peix... per a qui se’l mereix

12 El Canet

Primer premi de la Secció Segona Premi d’Enginy i Gràcia

Millor Ninot de la Secció Segona

El Canet 13

La paremiologia dels animals…

En la festa dels cadafals!

Artista faller La comissió Guió i crítica Dani Murillo Secció Segona

14 El Canet

El Canet 15

Ja són Falles, ni cel a borreguets, ni aigua a canterets

i és temps de les Falles de València, Cullera i la seua gent,

dies per a gaudir sense preguntar el perquè comencen la festa, falleres i fallers.

Pardal que vola, a la cassola

i la paella de putxero tothom la vol i la prova, són dies per anar de dinar o sopars,

ja les Falles no obliden la panxa plena.

Gos que lladra, no mossega, faller que canta, festeja,

fidel a les Falles com el millor amic de l’home,

com la felicitat d’una abella al pol·len de roses.

Per Nadal, cada ovella al seu corral,

i en Falles, cada faller al seu casal, on es fa vida al llarg del més faller

i on s’ajunta tota classe de gent.

16 El Canet

A gat vell no li cal cascavell El gat més vell sempre és el més prudent

i el faller que més sap, sap el que fa i està fent,

porta la falla a esquenes, any darrere any, és evident,

i li dona capacitat per a saber actuar en cada moment.

Més sap el dimoni per vell

que per dimoni, ja que, no ho és per la pell, en Falles no hi ha i tots ho sabem, ja que aquest mai serà faller.

Fes cas al que duu més temps,

l’experiència és un grau i això és un fet,

sempre atent a qui fa falta unes paraules,

perquè el veterà sap el que fa i ho fa molt bé.

Tindre en compte el més antic

que a part de ser el més major és el teu amic, sap el que diu i sap com fer les coses,

no tingues por, està ací si t’equivoques.

El Canet 17

Amor de gats, marrameus i arraps El gat negre té ganes d’arrapar

però, en Falles, més tranquil ha d’estar,

ha de dibuixar la felicitat de color blanc,

ja que el gat negre ho veu tot obscur i té maldat.

Tots podem anar junts

en la mateixa direcció,

té igual que siguem un fum, ja que és la millor opció.

Ja no hi ha gat amagat

ni tres potes per a trobar,

sols riure, gaudir, somiar

i discutir fent la vida al casal.

Dones, homes i xiquets!

Tots poden en Falles estar contents!

Cal no enfadar-se ni posar-se violents

i siguem la família cada vegada més gent.

18 El Canet

Bé sap el gat la barba que llepa No tingues problema a demanar ajuda,

perquè els fallers no arrapen, són bona gent, i en les Falles has de saber conviure,

perquè entre tots podrem gaudir d’un bon somriure.

Cal donar les gràcies per cada acció, per ser faller i tradició,

per a donar alegria i emoció,

és de ser agraït en cada situació.

Les falles són agraïdes

amb educació per a fills i filles, sigues bona persona

perquè qui dona les gràcies també perdona.

Si necessites ajuda, te la donaran

les falles ràpidament començaran, sense demanar res a canvi.

–Gràcies, gràcies!–, si ho fas bé tots li diran.

El Canet 19

Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou El gat escaldat ja en té prou, a ell no vages!

Els coets no són armes, són per celebrar les Falles,

no tingues maldat, ja que els coets són divertits

i no els tires com un boig que hi ha gent pel mig!

El gat té per a aprendre

el que està bé i està malament, i acaba banyat sempre

de l’aigua que no li fa.

El xiquet tira coets

perquè li agrada el soroll que fan; els tira malament o els tira bé?

Sols sabem que els fa esclatar.

Tira coets amb la idea que no són joguets perquè els disgustos són pensat i fet,

està rodejat de pólvora des de xicotet,

ja que el seu pare l’ha ensenyat a ser faller.

20 El Canet

El Canet 21

Ser més gos que un pont Més que un gos una marmota, dormint a cama solta

i ha d’ajudar els seus germans, perquè és el que toca,

en Falles cal arrimar tots el colze,

perquè si no farem tard i al final se’ns faran les dotze.

Si no ajudem, farem tard,

i els fallers acabaran farts;

no està malament col·laborar de tant en tant, que sempre farà bé, mai es farà mal.

Cadascú posa un granet d’arena; si tots ajudem, açò no es frena,

al cap i a la fi sempre s’ajuda, és cert,

i granet a granet al final farem un desert.

Quatre mans fan més que dos

i sis en fan més que quatre,

vuit més que sis, són comissió,

fer tots és fer bé i sempre serà la base.

22 El Canet

El Canet 23

El gos de l’hortolà, ni menja ni deixa menjar Ni menja ni menjarà, inclús malparlarà,

ja que ni observa ni es queda callat, les crítiques s’han d’encaixar

però sols al monument, la resta es tracta de ballar.

El monument està per a discutir-lo amb el color o les formes, tot açò cal assumir-ho,

però tots som la falla, sense més.

No sigueu mala gent i respecteu

les persones de la falla,

perquè crítiques i comentaris dolents

no fan falla, separen permanentment.

Viu i deixa viure a la resta,

que les Falles són els dies de festa, on no hi ha res que parega,

que parlar per parlar, al final, molesta.

24 El Canet

El caragol, on naix, mor La mateixa falla, el mateix sentiment,

i en la mateixa falla, moviment de gent, el caragol, com el bon faller,

a poc a poc arriba on vol en la seua falla.

Les presses sempre són males, vés espai, sí, però no pares, té igual ser el primer,

al final el més important és arribar.

Quan plou ix el caragol i quan no ix el faller,

un vol la pluja, i l’altre vol el sol;

en veritat, no són tan diferents.

El faller no s’amaga,

fa el que li dona la gana!

Són les seues festes

i ningú li les amarga.

El Canet 25

El forat crida al ratolí Cada ratolí al seu formatge i cada faller a la seua tasca, ni pitjors ni millors, es tracta de si t’agrada;

el món de les Falles és un ramell de possibilitats,

de coses per a poder fer, com treballs i activitats.

La unió fa la força

i aquesta dona unió,

si la gent no ho secunda, serà una desil·lusió.

Els ratolins van tots a una,

cada u a la seua, però al mateix temps, volen formatge, no com el gat, peix, i si toquen a un d’ells, ningú dubta.

Si tens el teu paper, fes la teua funció i fes que la gent treballe amb il·lusió, no t’angoixes i sigues tranquil, que tot té solució.

26 El Canet

El peix gran es menja el xicotet Els peixos es mengen entre ells, però alguns sobreviuen i qui arrisca, guanya, o això diuen.

Si tens ganes de fer les falles grans, per menut que sigues no deixes que et mengen, lluita que ho aconsegueixes.

Aquari menut amb peixos grans,

encara que sols n’hi ha un i petits un grapat;

si els menuts s’ajunten contra el més gegant, de segur que ningú els pararà.

Si tens ganes de fer les coses bé sols has d’agafar un consell,

arranca els problemes d’arrel i sigues el més honest.

Vés fins al final amb la colla,

que si et fa falta, ells s’apeguen a roda, no deixes de lluitar i sigues valent,

que després el treball està ben fet.

El Canet 27

Per por dels pardals, no deixes de sembrar Gaudir de les Falles sense tindre cotorres, sense crítiques de dones o homes, bec d’or que no cal sentir,

perquè les Falles són per a viure i rugir.

Faces o no faces, no busques recompensa, que el fet d’ajudar sempre compensa;

si actues per voluntat, és el que em pesa,

fer per tindre és fer perquè la gent pense.

Qui fa bé sempre arreplega al camp,

on els pardals volen i no saben el que fan; si tots ajudem i cobrim el que diran,

de segur que en la vida no ens tombaran.

Per molts ocells que volen, no faran res!

No els faces cas ni sigues malfaener!

La força de la falla, saps quina és?

El fer per tots sense voler més.

Més viu que una serp Espavila o et menjarà la serp!

La més llesta de tots i esvarosa de la gent, en Falles estigues sempre molt atent

perquè la serp és molt ràpida i s’escapa a temps.

Si vols espavilar en el món faller, has d’evitar adormir-te, no faces tant el gos

i desperta, artista.

El que matina sempre tindrà un bon dia,

perquè aquest és més llarg i amb més alegria.

Alçat a gaudir del dia, gandul!

Obri la finestra, mira el sol i alça el cul!

El que es queda dormint no aprofita

i pots fer sesta si t’alces de bon matí; si vols canviar, dis-ho i rectifica,

fes-ho per tu, ni per ningú ni per mi.

28 El Canet

El Canet 29

Passar la nit del lloro El lloro parla i parla i no para de xarrar,

de vegades, també canta i molesta el veïnat, però ara sap cantar i sap el que fa,

i pot gaudir de la nit fallera sense ser un pesat.

El soroll pot fer enrabiar la gent,

i pots estar de festa sense molestar gens; si fas més soroll del normal, voràs,

et podran tirar objectes de qualsevol terrat.

El lloro canta tota la nit si fa falta,

ja que les seues melodies i notes li encanten, però, abaixa el volum, camarada!

Que al final es farà de matinada.

Música, llum i color

amb coneixement, per favor,

que si no vindran a buscar-nos

i ens xafaran la festa de mal humor.

30 El Canet

‘

Per mal de costat, oli de fardatxo El fardatxo està avorrit i ja no sap què fer,

poc li dura la son, perquè estem ja al febrer, ja ix el sol que il·lumina els matins fallers

i en qüestió de dies arriben, fora l’avorriment!

Si estàs avorrit baixa al cau faller, que et trobaràs amb bon ambient,

sempre hi ha gent i alguna cosa a fer, i si ajudes, fes-ho amb bona fe.

Hui plou? Doncs baixaré a la falla que pròpiament dit, mai falla,

i on trobes companys i companyes de festes, oblidat de la depressió i els problemes.

Si vols desconnectar, la falla et dona

tindre tranquil·litat, festa o seguir la broma, ja ha eixit el sol per la zona

i pots estar a gust amb qualsevol persona.

A còpia d’anys tornen els usos estranys Dins del món de les Falles,

any res any, les coses canvien, cal adaptar-se a nous costums

perquè les tradicions són les mateixes.

Però el com fer-ho va variant i la gent es va adaptant,

és imperiós estar a l‘aguait si no, a bacs, t’espavilaran.

El cicle faller és com una roda,

tot te un perquè, i canvia de forma perquè les Falles no són una moda,

és un costum canviant per a l‘home i la dona.

Reinventar-se o morir, diuen,

de maneres diferents tots viuen i pel mateix semblar riuen,

sempre seran Falles, diguen el que diguen.

El Canet 31

REFRANYS

FRASES FETES

ANIMALS

FALLES

Paremiologia animal...

En clau fallera!

El Canet 33

D’ A NIMA L S, BÈSTIES I A L TRES ÉSSERS J o a n F. Bolu fer Sapin ya P ro fe s s o r de vale n cià de Formació de P e rs o n es A dult es i filòleg

E

ls animals són éssers vius que

“A

còpia

d’anys

tornen

els

usos

han acompanyat, acompanyen

estranys”. Sí, tot canvia i tot es mou. Anem

humans mentre el món dure. Juntament

que de tant en tant no avancem sinó

i

acompanyaran

els

éssers

amb ells hem nascut; si no és que, més

aviat podríem dir que en descendim; i amb ells desapareixerem.

Els

animals

són

amics,

d’ací d’allà sense parar-nos a pensar que tornem i repetim modes, corrents, costums o maneres de viure.

Qui no coneix algú que és un gat vell?

companys,

Algú que sap molt de la vida i que sap

través d’ells o per imitació o proximitat

no li cal cascavell” diem sense saber ben

estranys, fabulosos, màgics i fins i tot a formen part del corpus cultural, cognitiu i literari dels humans d’arreu del món.

Ací, al nostre país, ric en bestiaris,

perfectament com apanyar-se. “A gat vell bé si ha sigut el gat qui ha imitat l’home o si l’home ha aprés del gat.

I de gats, animals sagrats per a uns,

contes i rondalles, no podíem deixar de

misteriosos o fins i tot diabòlics potser

reflex d’una cultura popular acostumada

dubtar que en són llestos i saberuts, i

tindre un munt de refranys i frases fetes, a viure en contacte amb el camp, els rius, les muntanyes o l’horta.

no ho sabem tot però sí suficient per no tanmateix moixos, i aduladors: “Bé sap el

gat la barba que llepa”. D’aquesta classe

en podreu trobar a tot arreu, i no parle ara de gats sinó d’aquells que es mouen a

34 El Canet

Ninot d’A la recerca de la felicitat, d’Ángel Navarro

(Falla Sapadors-Vicent Lleó de València, 2018).

Foto: JG Figueres

dues potes per salons, hemicicles, cases

de característiques no massa nobles i

es repartixen poders i riqueses.

“més gos que un pont” hi ha, i molta, i que “el

de la vil·la, palaus i diversos llogarets on

Ara bé, no en tots els casos els humans

som tan llestos com els gats que aprenen

a la primera: el “Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou”. En canvi els hòmens som

més d’allò d’entropessar dues vegades

(o més) amb la mateixa pedra, fins i tot

en l’amor. Ai senyor! Com ens agraden eixes relacions turmentoses i èpiques,

de novel·la dramàtica! “Amor de gats, marrameus i arraps”.

Els humans! Ai els humans! Els humans i

els animalets de companyia. O no!

Alguns som molt de gats i, en canvi,

altres som més de gossos. I a aquests últims,

animals afables, bons companys, nobles i carinyosos, no sé per què els fem partícips

pròpies dels humans. És clar que gent que és

gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar”.

Però de veritat penseu que eixos animalets que no paren de fer-te gràcies i moure la

cua perquè els dones l’osset, se’l mengen i després s’adormen tan tranquils amb eixos

ullets que posen, tenen cap intenció de fer alguna maldat? Si et fan entrar ganes de donar-los-en una dotzena més!

En canvi,

alguns individus de la nostra espècie ni et

deixen tranquil ni en tenen mai prou, i si

poden és a tu a qui envien baix d’un pont a “passar la nit del lloro”. Pregunteu-li-ho als

desnonats i conciutadans que hi viuen per sota de la renda mínima.

Ai els animalets!

Tots sabem que el “peix gran es menja

al xicotet”, almenys els carnívors, perquè

El Canet 35

Ninot d’Obri les teues ales, de Manuel Martínez (Falla Nicolau Primitiu-Camí Nou de Picanya de València, 2018).

Foto: JG Figueres

de peixos, també hi ha d’herbívors. Però

no debades som “més vius que una serp”,

de raciocini, de poder triar. Nosaltres

casolans com “pel mal de costat, oli de

ells no poden elegir, els falta la capacitat en canvi sí que podem fer-ho i això que “el forat crida el ratolí” és cert però a mitges.

Tenim clar que la natura ens ha proveït

d’un sentit especial que ens fa únics, el lliure albir. La possibilitat d’elegir, de triar i reflexionar les conseqüències que

sinó que també sabem emprar remeis fardatxo”. Perquè xiquets i xiquetes,

xicons i xicones, hòmens i dones, allò que tots i totes sabem que és ben cert i que tots els éssers vius compartim és que “el caragol, on naix mor”, i tots vivim en la mateixa casa.

Quan passe el temps, molt de temps,

tenen les nostres decisions i actes ens

els qui vinguen a reemplaçar-nos també

d’empatia (quanta falta ens fa!) solidaris

usos estranys”. Esperem però que pel

pot fer prudents i justos, i la capacitat

i valents. Per això “per por dels pardals, no deixes de sembrar” perquè si dubtem, si tenim rancors, si envegem, mai podrem

aconseguir res de bo. I per aconseguirho no només tenim capacitats pròpies,

36 El Canet

veuran com “a còpia d’anys tornen els

camí hàgem aprés dels gats i dels gossos, dels peixos i dels fardatxos, del ratolí i

del caragol. I si no ho hem fet, les dites

i els refranys seguiran estant ací per recordar-nos-ho.

Textos i il¡lustracions amb refranys, frases fetes i animals!!

El Canet 37

PER MAL DE COSTAT, OLI DE FARDATXO: EL REMEI FALLER DAVANT L’AVORRIMENT I LA MONOTONIA Ju an G. Figu eres Co o rdinador del Llibret

A

caba

el

Nadal,

època

de

D’una banda, que les entitats que

felicitat i regals per als més

gestionen la festa fallera i les mateixes

en una època en la qual les nits són tristes

de la festa i que organitzen un calendari

menuts de casa, abans d’entrar

i fa fred... Però en unes setmanes, trobem un remei per a superar-ho: les Falles.

Comencen els actes fallers en els

comissions falleres no s’obliden del futur

d’activitats per a ells, que generalment ja està establert.

D’altra banda, animar, primer als

que la ciutat canvia i es transforma

xiquets, i després als seus pares perquè

fallers que donen un colorit especial, amb

que amollen la gallina i facen l’esforç de

dràsticament, omplint-se els carrers de les bruses o polars amb el color de totes les comissions... Això sí que és vida!

Però,

desgraciadament,

tots

els

infants de les comissions no ho viuen igual,

ja que açò ho gaudeixen sols els xiquets

que els seus pares, familiars o amics són fallers. Per a evitar aquest mal de costat,

es podrien proposar dos olis de fardatxo.

38 El Canet

no es convertisquen en desbaratafestes, ser fallers i de gaudir d’una gran festa

i de viure cada moment, esdeveniment o acte amb ells per tal inculcar els valors

d’aquesta gran festa per tal que els xiquets la coneguen interiorment, i així

els menuts adquirisquen eixa vena fallera.

Amb aquest esforç, tots ixen guanyant, excepte la butxaca... Però a llarg termini, serà positiu, ja que, el cens, augmentarà.

ACTIVITATS 1. Completa el xicotet qüestionari i encercla la resposta correcta: Després de Nadal, és l’època de...: a) Setmana Santa

b) Festes patronals

c) Falles

Amb quina peça de roba s’omplin els carrers de colorit (abans de...)? a) Pantalons curts

b) Bruses i polars

c) Espardenyes esportives

2. Respon. Per a tu, si els teus pares són fallers... ______________________________________________________________________ 3. Cita tres activitats del calendari faller on has gaudit de les Falles amb xiquets d’altres comissions falleres.

______________________________________________________________________

El Canet 39

EL CARAG OL , ON NA IX MO R V irgin i a R u iz Cri ado Deleg ada de Cult ura

C

ada any, molts de vosaltres, xicalla de la falla, em pregunteu

el mateix: “I tu, des de quan

eres fallera?”; i jo sempre responc igual: “des que vaig nàixer”, i unes boques s’obrin amb admiració davant aquesta resposta.

Sí, des que vaig nàixer al mes de

febrer

de

finals

dels

vuitanta

vaig

començar a ser moltes coses: vaig ser un membre més a la meua família, comencí a ser personeta, però el que més estima em provoca és que comencí a formar part

d’una comissió fallera, la meua comissió fallera, la del Canet.

En ma casa mai hi ha hagut tradició

fallera, però la meua mare, fascinada pel món faller, va dir que tant si era xiquet o

40 El Canet

xiqueta el que a la panxa portava, seria

amb la qual comparteixes el sentiment de

Canet, així que canetera vaig ser.

altres xiquets defensant l’honor de la teua

faller! I la falla més propera a casa era El

Hi ha diversos tipus de fallers: el que

s’apunta perquè li agrada molt la festa, el

que s’apunta perquè té a la seua parella a la falla, el que el convencen els amics i

fins que no és faller no paren de fer-li les

dents llargues, el que vol provar perquè no li ho conten i el que naix dins de la

falla. L’últim cas és el meu, i de segur el de molts de vosaltres.

I és que ser faller des del moment en

què u arriba al món té molts avantatges, com sentir-se membre d’un grup molt especial, el qual segons tu vas creixent, la

falla creix amb tu. Tens una colla d’amics

pertinença, amb els quals et baralles amb

falla i amb què comparteixes victòries i derrotes any rere any. I creixes amb molts d’ells, altres se’n van, i de nous

sempre n’apareixen, fent-te gaudir, riure

i emocionar-te cada mes de març. Nàixer a la falla fa que el sentiment faller cobre

vida, i siga com aquell membre de la família que ningú puga tocar, és especial,

és un germà més a tenir en compte, una estima incondicional a un escut i a les

vivències que amb el pas dels anys t’ha brindat com a faller i com a persona. I com no, per a mi, altre dels avantatges

d’haver nascut dins de la falla són els anys

de vida que et donen els bons moments, i els aprenentatges dels mals moments.

El Canet 41

Aquests xiquets són fallers de la nostra comissió infantil des del seu naixement.

Foto: Theo Kjuipers

Però, com tot en aquesta vida, nàixer

Llavors, molta gent conec que tot

dins d’una falla també té el seu costat no

i haver nascut en una falla, al cap del

d’imparcialitat davant el treball d’altres

pels motius que hem vist abans (el nóvio

tan bonic, com moltes vegades la falta falles (per a tu la teua sempre serà la que ho fa millor), l’enyorança d’aquells que ja no estan, amb els que has compartit grans

moments i ara solament pots recordar-

los, i com no, les discussions que entre fallers se solen tindre per diversos temes relacionats amb el treball que costa dur

endavant any rere any una falla; com diu la dita, “la confiança fa fàstic”, i moltes vegades tant ens coneixem que en lloc de

remar cap al mateix costat ens enfonsem sense armilla salvavides.

42 El Canet

temps es canvia a una altra, i bàsicament o la nóvia són d’altra falla, els amics es

canvien i tu vas darrere, o pel que siga).

Això pot ocórrer, per descomptat, però

com diu la dita, “el caragol, on naix mor”, i llavors ara que defenses un nou escut,

encara que gaudisques de l’ambient i la nova gent que t’envolta, el teu cor i la

teua ànima sempre pertanyerà a aquella falla que et va veure nàixer i créixer, a la

que et donà la benvinguda al món faller,

I seguiràs alegrant-te per dins per les seues victòries i et trencaràs un poquet per les seues derrotes.

ACTIVITATS 1. Pinta l’escut de la nostra comissió. El podeu trobar en aquest llibret...

On? En molts llocs...

2. Sou fallers de la mateixa comissió tota la vida? I si no ho sou, per quins motius ha sigut? Escriviu una redacció.

____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

El Canet 43

PASSAR LA NIT DEL L L ORO Nerea Gu t i érrez M es tra i Fallera de l’AC Falla E l Canet

U

n dels dies més importants en la festa fallera és el dia 16 de

març, més conegut com el dia

de la plantà. Totes les comissions, siguen grans o xicotetes, es dediquen a plantar

els seus monuments i a fer la decoració

necessària per a innovar i que les seues falles estiguen d’allò més boniques.

Com no podia ser d’altra manera,

a la Falla del Canet el dia de la plantà és un dia de tradició, tots els anys fem un concurs d’arròs al forn per a dinar

i, posteriorment, ens disposem a fer la plantà de la nostra falleta. És un monument

xicotet però, així i tot, té molt de treball

per a una comissió menuda, ja que no sols és el monument sinó que treballem molt la decoració i l’Interés Turístic.

Finalitzat el dinar i amb l’última cullerada

d’arròs a la gola, fallers i falleres ens posem

44 El Canet

en marxa. De tota la gent que hi havia al

dinar, quan arribem al monument quedem la

meitat! Bé, no passa res, pensem, en els que som suficient! Total, açò no pot tardar tant perquè el ninot central ja està muntat!

Comença el desplegament, no sabem

què fer, per on comencem? Uns tallen gespa, els altres agranen el carrer,

altres posen pedres, hi ha qui agafa el carretó i va d’ací cap allà sense saber

on dirigir-se, també trobem el que simula que treballa i no fa un brot, els que miren

i els que els preocupen pel benestar dels seus companys i fan viatges a la carpa a la recerca d’un refresc i unes papes.

Se’ns fa l’hora de sopar i, després,

apareixen les albades, tots parem de

plantar falla, és un moment important

de la nit. Canten en honor als màxims representants d’aquesta comissió, amb

El Canet 45

sentiment, amb paraules boniques... el carrer s’ompli d’aplaudiments

i se’ns

ixen les llàgrimes a tots! Però, és hora

de baixar del núvol, tornem a la realitat i seguim plantant falla.

És la una de la matinada, la gent va

desapareixent, en quedem pocs però bons!

La nostra falla ja està plantada i només ens queda organitzar l’Interés Turístic.

Juan Gabriel agafa el comandament i ens dirigeix a tots: pengeu aquest cartell,

aquest ninot s’ha de posar ací, necessite que algú retalle aquestes cartolines...

Tot

marxa

perfectament

quan,

de sobte, el temps ens juga una mala Vam passar la nit del lloro amb la plantà

d’Una samba brasilera ballarem tots a Cullera,

de Fede Alonso (Falla El Canet de Cullera, 2011).

Foto: Manuel Franco

passada. L’aire comença a bufar amb força, fins i tot, cauen algunes gotes.

Comencen a envolar-se els cartells, els

ninots trontollen i comença la histèria entre els fallers.

Mentre uns corren darrere dels fulls

se sent una veu que diu: “Cal posar més cinta adhesiva!”, però no funciona, el

vent bufa tan fort que arranca tot allò

que aconseguim apegar. Per fi, algú amb

trellat crida: “Agulles, necessitem agulles per a enganxar el paper al suro!”. Són les tres de la matinada i no tenim agulles!

Com ningú ha pensat a comprar-les? Els fallers histèrics van a la recerca d’agulles

per les cases de la contornada mentre la resta aguantem tots els papers com podem. Per fi, arriben les agulles i ho col·loquem tot desafiant el temporal.

Els veïns observen des de les seues

finestres i passen la nit del lloro rumorejant entre ells perquè no comprenen com una falla de Segona Secció es calfa tant el cap per a plantar quatre ninots!

46 El Canet

ACTIVITATS 1. Conta’ns com és la plantà a la teua comissió. Pots parlar d’aspectes com, per exemple, de la comissió que es tracta, del dia que es planta el monument, com s’organitza, si heu anat per ell... Entre d’altres!!

____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________

___________________________________________________________________. ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

2. Creus que molesteu al veïnat amb la vostra planta? Raona la resposta. ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

3. Com penseu que influeix el vent i la pluja en la planta? ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

4. Pregunteu-li a un faller adult de la vostra comissió que vos conte quina ha sigut la plantà més difícil que ha viscut, de manera breu.

____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

El Canet 47

A GAT V ELL NO L I CA L CA SCAVEL L José Moren o Deleg at de Cult ura i es tu di an t d’H ist òria de l’Art

–S

aps perfectament que si

poses

eixa

figura

ahí caurà. La veu va

sonar darrere de mi. En voltar el cap vaig

–Això no té estabilitat, ho sé ben bé.

Caurà.

Vaig estrényer els punys, vaig respirar

trobar un home major que alçava la vista

profund i vaig ordenar que col·locaren

nit, la peça lateral suspesa en l’aire per

El monument guanyaria 5 metres d’altura

per a poder veure, entre la foscor de la una grua.

–Esta falla és meua, papà. Soc artista

l’enorme figura tal com jo havia planejat. i més de 3 d’amplitud. Amb ella anava a guanyar el primer premi, estava segur.

faller, sé molt bé el que faig –li vaig

–Es mou, caurà.

en solitari, allunyat del taller del meu

En allunyar-se la grua, la figura va

contestar. Era el meu primer monument

pare. Era la meua gran oportunitat per a demostrar que podia ser millor artista faller que ell, el millor de tots.

48 El Canet

començar a trontollar.

–T’ho he dit més d’una vegada. Està

molt allunyada de la línia d’equilibri. Cada

vegada més fort. En realitat, eixa figura

ACTIVITATS

creus? Silenci. Sempre t’ho he dit: no per

1. Per què una falla no és

finalitat. Un fort cruixit va ressonar en

gran?

no té cap sentit en la composició, no més gran, millor falla. L’art té una altra tota la plaça i la figura es va abalançar sobre mi.

En eixe precís instant vaig obrir els

ulls i em vaig trobar assegut en la vella

millor

perquè

siga

més

_________________________ _________________________ ________________________.

i bruta cadira del meu taller, davant

2. Quins són els criteris que

fustes i pots de pintura. Per sort havia

faller en la teua població?

d’un munt de figures blanques, llistons de

sigut un somni i encara em quedaven cent

es valoren en un monument

tres dies per a canviar les idees que el

_________________________

m’havia intentat transmetre.

________________________.

gat vell i experimentat de la meua ment

_________________________

El Canet 49

AMOR DE GATS, MARRAMEUS I ARRAPS Su san a Bou Deleg ada de Cult ura

A

ixò era un barri popular al centre de Cullera,

que com qualsevol amb pretensions, tenia una comissió fallera.

El veïnat a gust estava,

i amb botigues i bars comptava:

Poquets són però molt bons

i per tot arreu causen furor, famosos per tirar traques

a tota hora i en tot moment,

no tenen límits amb la pólvora

i ho arrasen tot contínuament.

fruiteries exòtiques,

Un maldecap continuat

restaurants de nivell

—que bonic que era de menut,

especialitats càrnies, i llepolies a granel.

En aquest barri tot va rodat

i un equilibri perfecte ha adoptat.

Però són els dies de festa on s’oblida esta dolçor,

ja que apareixen els xiquets d’aquesta comissió.

50 El Canet

—quina llàstima!— pensa el pare a quina mal hora no me l’he menjat—.

Passa tot encorbat pel carrer esquivant mirades,

ja que té al botiguer

fartet de tantes cafrades.

Ací ve Amparo

amb la faca com el braç,

per favor que no em veja

que si no m’arranca el cap.

—Calla dona!—, diu la mare fallera —Que rode i es canse bona cosa i a la nit, sense espera,

a ta mare el deixem—, li proposa. És complicada la relació

d’amor i odi entre les parts, ja que pareix amor de gats, marrameus i ple d’arraps.

Perquè tot isca bé

cal saber donar i rebre, i no ser un espavilat

que es queixa de tot

o que mira cap a altre costat.

ACTIVITAT 1. Que vos està insinuant aquest poema?

________________________

_________________________ _________________________ _________________________ ________________________

_________________________ _______.

2. On se situa la història d’aquest poema?

_________________________ _________________________ _________________________.

El Canet 51

EN FALLES NO FACES EL BO R INO T Man ola Roig I l·lust radora

52 El Canet

El Canet 53

MÉS VIU QUE UNA SERP O COM ESTAR ESPAVILAT AL MÓN FALLER Pau la Grau Deleg ada de Cult ura

Q

uan el faller és xiquet, s’espavila

a participar en els campionats esportius,

ser el millor jugant i botant o

teatre, si vos agrada i si teniu capacitat

en aspectes com, per exemple,

a l’hora de menjar més que el xiquet del costat, encara que com bé sabeu, heu de compartir-ho tot amb la resta de fallerets

i tractar-los com a bons germans, ja que amb ells viviu el dia a dia de la nostra festa.

Això sí, quan sigueu majors i si vos

animeu a formar part de la junta directiva,

sí que podreu ser espavilats en algunes situacions pel que respecta al benefici de

i també, fer costat en el llibret o en el per a fer-ho; o inclús si vos agrada el monument, podeu estar a l’aguait pel que fa a la recerca d’un nou artista faller si pel

que siga teniu la necessitat de canviar-lo perquè es trenca la relació. Ser més viu que una serp i aconseguir que la comissió

estiga contenta amb la teua tasca, és una gran satisfacció!

Aleshores... Penseu que heu de ser

la falla, i ningú vos dirà res. Per exemple,

espavilats? Clar que sí, i saber defendre

comissió, heu de ser més vius que una serp

està tot el dia tocant-se el nas. Ací a la

si vos encarregueu de la logística de la

per tal de trobar els preus més baixets per tal d’estalviar-se diners. També, podeu ser

més vius que una serp si teniu condicions per

54 El Canet

els interessos de tots! No és espavilat qui nostra falla teniu molts exemples... Vos

deixe reflexionar perquè en penseu uns quants, i si voleu ser com ells.

ACTIVITATS 1. Completa la següent frase: A pesar de ser espavilats, els xiquets heu de ____________________________ _____________________________________________________________________.

2. Quan sigues major, en quin aspecte de les Falles t’agradaria ajudar i ser més viu que una serp?

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ _____________________________________________________________________.

3. Poseu un exemple d’una fallera o d’un faller que conegues i que està més viu que una serp. Quina és la seua funció?

___________________________________________________________________.

El Canet 55

B É SAP EL GAT, LA BA RBA QU E L L EPA Son ia Segu í Fallera de la falla Baró de Pat raix-Conca

G

rup de WhatsApp de la falla “Els cremaets”.

Jordi:

Baixem ja a la falla?

Mireia:

Que tens pressa? El berenar és a les 18 h.

Pau:

Jo estic berenant ja.

Noa:

I jo estudiant.

Jaume:

Jo veient “Narcos”.

Laia: Sou

uns

ganduls!

Baixem

ja voràs "Narcos” a la nit...

56 El Canet

ja

i

Mireia:

I si baixem a les 18.30? Mentre arriben

els xiquets, paren la taula i tot... Si anem ara, ens tocarà currar...

Pau:

Sempre ens fan currar en això de "ja

sou grans".

Jordi:

Que no voleu baixar?

Mireia:

Jaume:

I per a tindre festa, i eixes coses...

Noa:

Beatriu, la delegada d’Infantils diu

que la fique al grup.

Mireia:

Per a què?

Pau:

Ja voràs...

Volem. Però no a treballar.

Beatriu s’ha unit al grup.

Pau:

Jordi:

Laia:

Laia:

Per això paguem.

No. Paguem per a ser fallers.

Hola, Beatriu.

:)

El Canet 57

Beatriu:

Hola, xics. Com esteu? Volia demanar-

vos ajuda. Perquè hui venen molts xiquets.

I és el concurs de dibuix, i necessitem més mans de l’habitual. Què em digueu?

Pau:

Jo, és que estic berenant.

Mireia:

I jo he d’estudiar.

Jaume:

El que passa és que no voleu parar taula.

Bé, Beatriu. Jo lleve el “Narcos” i baixe.

Laia:

Jo també baixe.

Jordi: Bé sap el gat, la barba que llepa.

Ninot de Road to paradise, de Miguel Ángel Hernández

(Falla Poeta Altet-Benicarló de València, 2018).

Foto: JG Figueres

I jo.

Beatriu:

Bé. No és sols parar taula. També

hi ha més coses a fer. Cadascú serveix

per a una cosa diferent, i a la falla tots

podem traure les nostres habilitats.

Pau i Jordi, que els agrada la cuina, poden

ajudar

Sento

en

el

berenar.

Pau:

I de berenar!!!

Beatriu:

Laia i Mireia dibuixen molt bé. Poden

ensenyar els xiquets que tinguen més dificultats.

Mireia:

Si és per dibuixar, compta amb mi.

Beatriu:

Jaume, que té imaginació, pot donar

idees als que no sàpiguen que fer o siguen

58 El Canet

massa xicotets. I Noa, que sap organitzar, pot classificar els dibuixos en categories, per a donar els diferents premis.

Noa:

És clar!

Beatriu:

Però tots heu d’ajudar un poc a fer de

tot. A la falla, tots podem ajudar, i tots

podem expressar els nostres dons. A més, bé sap el gat, la barba que llepa. L’esforç i el treball ben fet, aporten felicitat.

Jordi:

Jo baixe ja.

Mireia: I jo.

Jaume:

Jo ja estic baixant.

Manel:

Algú em pot fer un resum???? Estava fent

la sesta...

ACTIVITAT 1. Explica una situació en la qual t’has sentit agraït amb un faller per ajudar-te en alguna cosa o en facilitar-te les coses.

____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________.

2. Quan sigues major... en què t’agradaria ajudar a tot aquell que ho necessita, dins del món faller?

____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

El Canet 59

SER M ÉS G O S QU E U N PO NT Rubén Ren art Palau M em bre de l a comissió infant il

M

oltes

voltes

he

escoltat

de col·laborar. Hi ha molta faena en una

en la falla li ho diuen a la

puc dir, ja que jo ho he viscut des de ben

aquesta frase feta, i sobretot

gent que és molt poc treballadora i no

col·labora en res del que es fa. Aquesta gent sol estar asseguda en la cadira

mirant mentre la resta fa el dinar, trauen

la falla, treballen en la presentació... entre altres moltes activitats.

Aquesta actitud no és gens bona per a

la falla, ni perquè aquesta puga continuar

per bon camí. Hem de saber que cal arrimar el colze i treballar perquè la

falla continue en el temps i, per tant, com parla aquesta frase feta, no hem de ser

més gossos que un pont, sinó que hem

60 El Canet

falla perquè es mantinga en peu, i vos ho

menut perquè els meus pares saben el que

és treballar per a la falla i que aquesta

continue en peu, ja que els dos han estat al capdavant de la nostra comissió.

Si tot açò aquest treball no es fera,

la falla podria desaparéixer, ja que les conseqüències són molt negatives, perquè sinó, cap faller podria gaudir de la festa

perquè, aleshores, no existiria. Per tant,

si entre tots no ens ajudem, s’acabarà la

festa de les Falles, i estic segur que açò no volem que ocórrega, veritat?

ACTIVITATS 1. Busca les següents activitats que es realitzen en el món faller: Monument - Llibret - Jocs - Reunions - Teatre - Esports - Actes W

S

C

S

V

O

R

C

G

H

D

E

A J

G S T

M

D V

C

I

F

M

Q

C

O

E

U

N

I

O

N

S

T

C

B

H

L

U

E

E

E

R

J

V

T

V

A

K

W

R

C

E

E

N

O

B

D

N

U

R

A

L

R

C T

L

T

R

S

P

O

R

E

N

T

M

C

T

S

Y

I

B E

V

Y

Ç

V

Y

K

T

S

F

U S

Y L

P J

El Canet 61

EL GOS D E L’ HO R TO L À NO MENJA NI DEIX A M ENJ A R, MIR A QU E ENS A GRA DA CR ITICA R P a ula Ac e vedo de los San t os Deleg ada de Cult ura

L

es Falles, quina època més bonica!

Aplega març i tots volem gaudir

per igual de la festa i de tot allò

relacionat amb aquesta: dinars i sopars

al cau faller, jocs a les vesprades, festa i música a les nits, activitats múltiples i

diverses... I tots, com a bons fallers i falleres, estem disposats a gastar un poc del nostre temps per a col·laborar

i contribuir, per a treballar i ajudar, perquè tot funcione a la perfecció... o això sembla.

És ben sabut que la primavera la sang

altera, i al món faller no ens quedem

enrere, ja que en qualsevol comissió fallera podem trobar la típica persona que

està

sempre

preparada

per

a

l’acció, la que espera el dinar en taula,

la que s’apunta a tota activitat possible,

però que no és capaç de destinar ni un minut del seu apreciat temps a prestar

62 El Canet

ajuda, però que a més, repeteix el mateix

ACTIVITATS

“aquest menjar no m’agrada”, “la música

1. Fes un llistat de les coses

“mare de Déu com està el cau de brut, ja

et criticaren en la teua

discurs una vegada i una altra, perquè eh,

que heu ficat hui ja la podríeu canviar” o podríeu netejar-lo”.

en què no t’agradaria que comissió, quan sigues major.

Per sort o per desgràcia, sembla que

a) _______________________.

als nostres gens, ja que és un patró molt

b) _______________________.

àmbits de la vida quotidiana, i que uns

c) _______________________.

que altres.

d) _______________________.

criticar mentre no fem res està adherit comú, no sols en les falles sinó en molts

practiquen amb més freqüència i facilitat

Pel que a mi em respecta, en moltes

e) _______________________.

fructífer i gratificant que l’acte de rebre

f) _______________________.

la resta perquè ho porten a terme més

g) _______________________.

assenta

h) _______________________.

ocasions l’acte de fer i donar és molt més constantment.

Sols

queda

encoratjar

assíduament. Que divertit és i que bé

El Canet 63

EL PEIX GR A N ES MENJA A L MENU T A n a Gin er Vallet Deleg ada de Cult ura

E

l peix gran es menja al menut?

Doncs sí. Tothom sabem que

sempre el més gran es menja al

menut. Ocorre a la mar, passa amb els

estudis, al treball i, fins i tot, a les falles.

A les falles, com pot ocórrer?

A Cullera som una ciutat molt fallera.

Ens agrada tot el que rodeja aquesta

festa: la gastronomia, el vestuari, la pólvora, les xarangues, els monuments...

A més a més, comptem amb una Junta

Local Fallera que s’encarrega durant tot

l’any de fer diferents activitats perquè puguem participar tant xiquets com adults d’aquesta festa considerada Patrimoni

de la Humanitat. A la nostra localitat som un total de quinze falles classificades en diferents seccions: Especial, Primera i

Segona. Qui dividix aquestes seccions? És aleatori pertànyer a cadascuna? La resposta és ben simple, no. Les seccions

64 El Canet

estan classificades segons els diners

que cada falla invertix al seu monument.

Aleshores, segons el pressupost que cada

falla tinga podrà pertànyer a una secció o altra.

Nosaltres, l’Associació Cultural Falla

El Canet, som de la Secció Segona. La

nostra falla és petita, ja que està formada quasi per un centenar de fallers. Per una

banda, sabem que a causa del pressupost

és impossible que puguem pujar de secció.

Els adults ho entenem, però per als xiquets

és més difícil comprendre-ho. Per què –es pregunta la xicalla– la falla de Joan

sempre guanya i la nostra no? La falla de

Sílvia sempre és més gran, etc. Un fum de comentaris que a vegades els pares no saben com explicar-ho. És clar que

sempre alguna falla ha de guanyar i, com

en el dia a dia, sempre el més poderós guanya. Però, per altra banda, “ser el peix

El Canet 65

El peix menut si lluita, aconsegueix la seua recompensa (Falla El Canet, 2015) Foto: Theo Kjuipers

menut” té grans avantatges. A la nostra

Amb açò vull que fem una reflexió: el

falla tots ens coneixem, som com una “gran

peix gran sempre tendirà a menjar-se el

d’aconseguir igual o superior rendiment que

és ràpid, treballador i constant, podrà

família”. Intentem coordinar-nos per tal

una falla amb més fallers, atés que la feina és la mateixa. Amb aquesta coordinació podem

obtindre

grans

resultats.

Per

exemple, l’any passat vam guanyar el Primer

Premi del Llibret de les Falles de Cullera. És

a dir, es podrien posar un fum d’exemples com aquest que ens mostren que al cap i

a la fi no sempre el peix gran és menja al

menut. Aleshores, el refrany està mal escrit

i hauria de ser “el peix menut es menja al gran?” Doncs no.

66 El Canet

menut; no obstant això, si el peix menut

arribar a menjar-se el gran. Com hem exposat abans, aquest fet no passa només a la mar sinó també en el nostre dia a

dia. Amb esforç i constància, els peixets menudets podem guanyar la “batalla” als

grans i demostrar-los que som menuts però existim i lluitem per tal de fer-nos ben grans.

ACTIVITATS 1. Completa, sense mirar el text, els buits de les següents frases: A la nostra localitat som un total de ____________ falles classificades en diferents seccions: ______________, ______________ i ____________.

Les seccions estan classificades segons els ____________ que cada falla invertix al seu monument.

Nosaltres, l’Associació Cultural Falla El Canet, som de la Secció ____________.

Si el peix __________ és ràpid, treballador i constant, podrà arribar a menjar-se el ________.

2. Com diu el text, la nostra xicoteta comissió va aconseguir el primer premi al Millor Llibret de les Falles de Cullera. Busqueu a Juan Gabriel, el coordinador del llibret, i que vos conte: a) El tema del llibret 2018 ___________________________________________________________________. b) El tema de la part infantil del llibret ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________. c) El procés del treball del llibret ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________. d) El que li va suposar més dificultats ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

El Canet 67

EL FORAT CRIDA A L RA TO L Í Gemma L ópez Deleg ada de Cult ura

Q

ui diu que les Falles són sols

el seu vestit de saragüells, i qui sap si

tothom qui no és faller!

per arreplegar el banderí del Premi al

tres dies? Que equivocat està

Enguany tenim un convidat d’honor, el

ratolí caneter, que després de pensar-ho

bé i examinar el món de les Falles, ha decidit

formar part de la nostra comissió infantil.

Aquest

animalet

tenia

curiositat

acompanyarà el valuós de Juan Gabriel Millor Llibret del 2019. Però compte si no és així perquè aquest ratolinet pot pujarse’n a la figuereta!

Serà difícil que el nostre convidat

per

d’honor no s’emocione i se li escape alguna

a una falla, li feia molta il·lusió viure-ho per

per ser l’acte més emotiu on tots els

assabentar-se com se sent u quan pertany

ell mateix. S’ha sentit molt prompte com a casa, gràcies a la calidesa de la nostra

família canetera, que no l’ha tractat com un drap sinó com a un maharajà. Com no

podia ser un ratolí faller observant totes les meravelles d’aquesta festa fallera?

Enguany el ratolí caneter viurà de

primera mà les rialles dels menuts, els jocs populars, els berenars al carrer, l’olor de pólvora, els passacarrers amb

68 El Canet

llagrimeta quan haja d’eixir a l’ofrena,

fallers van a una, a donar-li de tot cor les flors a la nostra patrona, la moreneta de Cullera. I després de l’ofrena cal tornar al

cau faller a continuar gaudint de la festa.

Aquest ratolinet de segur no el traurà la

fam a ballar, perquè si d’alguna cosa pot estar tranquil, és que de menjar i beguda en aquesta festa anem sobrats.

El

ratolinet

ha

gaudit

moltíssim

d’aquesta festa i nosaltres encara més,

ja que ha pogut enaltir la nostra festa, la

ACTIVITATS

declarades com Patrimoni Immaterial de

1.

riquesa cultural i el patrimoni de les falles la Humanitat.

El ratolí s’acomiada de tots nosaltres

agraint els dies tan meravellosos que hem compartit i els actes en els quals ha pogut participar i ens recorda que no hem

Si

fóreu

vosaltres

el

ratolí... Quina de totes les activitats citades en el text

t’agrada més? I quina és la que menys? Conta’ns els motius.

d’estar tristos i acomiadar-nos amb cara

A mi m’agrada ___________

és el final de festa però l’inici d’un nou

_________________________

de decepció, ja que la nit de la cremà any. Estem segurs que l’any vinent també

tornarà a visitar-nos però no ho farà ell sol, sinó que l’acompanyarà la seua colleta d’amiguets.

Encara que existeix una dita popular

que diu que, com a casa, en cap lloc, el

ratolí caneter es va acomiadar dient que de la Falla del Canet al cel.

_________________________ _________________________ _________________________ _________________________.

I no m’agrada ____________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________.

El Canet 69

GA T ESCA L DA T, AM B AIGUA TÈBIA EN TÉ PR OU Maria Selfa Pen adé s Fallera de l’AC Falla Xúquer de Cullera

A

ra

és

parlar, sentir,

una

carabassa.

Pot

com

qualsevol

nen,

moure’s,

pensar,

però ella no deixa de ser una carabassa.

que va nàixer l’anomenaven Maduixeta pels colors de cara que tenia.

Tota la família de Maduixeta era fallera

Una carabassa a l’escola entre la resta

de debò, d’aquelles que no es perden ni un

carabassa a la falla... La malifeta li

entre sopars, reunions, jocs i rialles. La

de nens, una carabassa al parc, una havia sortit malament.

Abans Maduixeta pensava que sempre

podia fer el que volgués. Ningú la vigilava.

Era una nena malcriada, com aquelles filles úniques tan desitjades i consentides que no fan cas de res del que se’ls hi diu.

Semblava una fada, només li faltaven

sol acte, i ella s’havia criat al cau faller seua àvia, amb qui més temps passava,

tenia superpoders. Era una bruixa. Això

és el que deien les males llengües al poble.

Invertia la majoria del temps ensenyant-li

com s’havia de comportar, volia tenir una neta exemplar, però la nena desobeïa tot el que ella intentava inculcar-li.

Un dia, durant la setmana fallera, va

les ales. Tenia els ulls negres i vius, els

baixar al casal. Allà sempre els feien jocs

perfectes. Una vertadera escultura. Des

a menjar-se tres plats sencers de bunyols.

cabells arrissats i clars, i el nas i la boca

70 El Canet

i berenaven. Aquella vesprada va arribar

Per sort, en aquella taula apartada, ningú

ACTIVITATS

preguntar:

1. Creus que Maduixeta va

l’havia vista. Més tard, la seua àvia li va

-

-

Que et fa mal la panxa, Maduixeta?

No hauràs menjat massa bunyols?-

menjar massa bunyols? Per què?

va dir-li.

_________________________

No àvia, no me n’he menjat ni un –

_________________________

va respondre mentre feia gestos d’adolorida.

Encara li regalimava l’oli per la boca.

_________________________ _________________________.

2. Creus que l’àvia es va

creure que no havia menjat bunyols? Per què?

_________________________ _________________________ _________________________ _________________________.

El Canet 71

PER P O R DEL S PA R DA L S, NO DEIXES DE SEMBR A R Nach o R omero C o o rdin ador del llibret de l’AC Falla Taüt de Cullera

E

l iaio Baptiste era alt, fort, de

monyo blanc i barba densa amb

uns ulls blaus intensos. La seua

pell, morena i castigada pel sol i el fred eren els testimonis perfectes del seu amor pel camp.

Nosaltres vivim a una casa de camp,

rodejada de terme de cultiu fèrtil i productiu. La nostra casa té un saló

ample, senzill, i tota orientada al camp de raïm. Quasi 20 fanecades de raïm que són l’enveja de tots els bodeguers.

Aquell dia, mirant per la finestra, dret i

pensatiu, el iaio veia els camps del seu amic Abelard, que quedaven al fons de la vista,

darrere dels tres pins. La lluna plena els il·luminava amb intensitat. Es veia el color

de la terra neta, menejada, treballada. Un color marró coure tan bonic com per a una

postal. De fet, quan passejaves pel camp

72 El Canet

d’Abelard se sentia una agradable olor a terra menejada sempre.

Abelard, era un home treballador

El iaio, em mirà, va somriure i donant-

me un raïm que tenia a l’altra mà em digué:

com ningú, amb molt bona voluntat.

• Veus este raïm?

vesprada li agradava passar les hores

Jo, en examinar-lo, vaig respondre:

caràcter estalviador i quimerós moltes

• Per què en falta mig?

El iaio Baptiste cuidava pam a pam

El iaio va alenar i tornà la mirada a la

Era grum d’un banc de matí i de treballant al seu camp. Però el seu

voltes el feia fer coses inexplicables.

cada una de les vinyes del seu hort, quasi podia posar-li nom a cada un dels els

arbres,

treballava

els i

volia,

també

els

els

cuidava,

finestra.

• Saps? —va dir el iaio—, cada

curava.

dia invertisc temps i diners per a evitar

per la finestra, jo em fiquí al seu costat,

tant d’esforç em costa de fer. I malgrat

Aquell dia, mentre el iaio mirava pensatiu vaig recolzar el cap al seu pit i ell m’abraçà amb un braç.

• Què fas iaio?

que els pardalets es mengen el raïm que

això, sempre venen els maleïts pardalets

i acaben en gran part de la collita de l’any. Va dir estrenyent el puny i amb cara enfadada.

El Canet 73

Per por dels pardals, no hem de deixar de fer sàtira en els monuments fallers.

Escena d’El Pacte del Llobarro i el pont del cerimoniós, de Xavier Tur (Falla El Canet de Cullera, 2016).

Foto: JG Figueres

Jo, en vore-lo així, com mai l'havia vist,

el vaig agarrar de la mà fort. Ell continua dient:

• Abelard té raó en el fet de no

llaurar el camp, i no sembrar res. No té

preocupacions, no ha de patir ni tindre por per si la pluja o l’aire, o els pardals

acabaran amb el treball de tot un any o

de tota una vida... Jo em reia d’ell perquè

treballava la terra sols per tindre-la neta, però sense intenció de cultivar res per por que passe alguna cosa i es

carregue la collita... i ara soc jo el que li he de donar la raó.

• Iaio! Vaig dir fort per tal de tallar-lo.

No conec cap home amb més fe en la seua

74 El Canet

faena que tu. No conec a ningú que li pose

tanta passió al que fa que tu, iaio. Quan em

trenquí el colze jugant al futbol, m’animares perquè continuara amb l’esport, mai no em

digueres que anara amb compte o que canviarà

d’esport,

sempre

m’animares

per tal que superara les adversitats i que buscarà una solució a cada problema. Per

por dels pardals, no deixes de sembrar, per favor iaio. Junts farem el millor raïm del món, junts ficarem fronteres als pardalets

perquè mai més puguen menjar-se la collita.

Hui és de dia, i amb la llum del sol,

les coses es veuen molt millor. Hui és dia

de verema i el iaio està en plena faena, estressat i content, molt content. Ha

parat una estoneta per dinar i la cara

Cal no tindre por a coordinar un llibret faller.

(Llibret AC Falla El Canet de Cullera, 2015).

Foto: JG Figueres

la tenia il·luminada, el seu somriure et

ACTIVITATS

ventre, perquè sent tant d’orgull del

1. Subratlla sols els elements

donava la vida. I jo, jo tinc un cuc al

meu iaio... No hi ha cap recompensa, ni

cap orgull, que primer no haja costat disgustos, esforç i sacrifici.

Moralitat: la nostra festa, les Falles, no

han aconseguit ser Patrimoni Immaterial

culturals de la nostra festa: Tocar la dolçaina Jocs populars

de la Humanitat pel folklore, les rialles,

Escriure un article

gran, perquè la cultura que tenim és gran:

Anar a comprar

el sainet, la música... Si ens dediquem sols

Ballar danses

dia, no hi haurà festa, perquè la cultura és

Jugar al truc

amics, és cosa de cada dia.

Anar a una cercavila

el color... que també. La nostra festa és el llibret, les crítiques, la sàtira, el teatre,

a les rialles, per por a fer faena dia rere la que du la festa, i la cultura, benvolguts

El Canet 75

A CÒ PIA D’A NYS, TORNEN ELS U SO S ESTRA NYS. L’ ORDRE INCA NVIA BL E DE L’OFR ENA À lex Morales Deleg at de Cult ura

E

ra un 9 de març, jo estava segut a la porta del casal en una d’eixes

cadires roges que sempre hi

ha a tots els caus i la xicalla recorria

els carrers del barri de la Bega fent una desfilada que arribaria fins al cau faller, situat enfront de la Casa de la Cultura.

Allí els esperaven atents els pares i mares que

havien

organitzat

cautelosament

activitats populars i jocs infantils dels més tradicionals que tenim els valencians.

Curiositats a banda, una part dels

xiquets s’endinsaren a jugar al sambori, a la carrera de sacs o a les boletes entre

d’altres, però no tots ho feren perquè alguns, farts de la incomoditat de caminar durant hores, volien mirar els aparells de

telèfon mòbil dels seus pares per si queia alguna partideta de Candy Crush.

76 El Canet

La comissió gran esperava a tot el

Però per primera vegada la presa de

maremàgnum de xiquets i els puerils

decisions en aquesta reunió no estava només

el casal. Calia reunir-se per a parlar del

sempre ha imperat a la comissió: el grup

adolescents omplien de música i festa tot

que s’anava a fer els pròxims dies festius,

ja que les Falles estaven ben a prop i la comissió havia d’organitzar-se.

Probablement

era

la

reunió

més

esperada de l’any pels qui consideren

la festa de les Falles com una espècie de puritanisme intocable d’allò que no podia

modernitzar-se

circumstancialment

res.

ni

adaptar-se

Les

genuïnes

falleres que odien els canvis esperaven alarmades als bancs del casal la reunió,

tot per aconseguir la millor posició en un ordre estricte i immodificable de la desfilada de l’Ofrena a la Mare de Déu del Castell de Cullera.

emparada pel tradicionalisme folklòric que més jove de falleres, que prèviament havien sacsejat el casal amb música i festa –i

recordem amb una miqueta de beguda–, es posicionà en contra d’eixe estricte ordre

immutable de l’Ofrena; ordre que exigia que les falleres més antigues havien d’anar davant i les falleres més joves darrere,

a banda de separar escrupolosament la cercavila en dos sexes, sense tindre en compte, per exemple, que hi ha falleres

membres de la Junta Directiva i que per tant també tenien dret a anar davant malgrat la seua edat menys avançada.

Els

homes

els

tenia

absolutament

tot igual, ja que el que volien era un

El Canet 77

Els xiquets també gaudeixen de la festa fallera sense usos estranys (Falla El Canet, 2018) Foto: JG Figueres

simple ordre basat en la Presidència i la

Em vaig adonar que la gran part dels

Secretaria primer i tots els altres darrere.

joves volien participar de la presa de

que aspiraven algunes xiques joves de la

en alguna de les nostres tradicions, però

Potser eixa simplesa masculina era a la falla, que el que volien era simplement no

generar espais de desigualtat per qüestió d’edat o de sexe.

Malgrat que hi hagué una manifestació

ben

potent

d’algunes

adolescents

de la falla volent trencar amb eixa

tradició –cosa que formà un guirigall brutal–, algunes d’elles els tenia també absolutament

tot

igual,

ja

que

no

paraven tampoc de veure l’Instagram i el Facebook per si de cas la foto que

havien pujat tenia molts likes, i finalment totes van fer el mateix.

78 El Canet

decisions sobre la mancança de modernitat no hi havia un interés generalitzant en tot

allò, ja que una bona part dels xiquets que havien d’estar jugant als jocs tradicionals

miraven al mòbil dels seus pares i una

part dels adolescents de la falla els tenia absolutament igual si l’ordre de l’Ofrena era masclista o sexista. I què passà finalment?

Doncs l’ordre tornà a ser el mateix que fa

deu anys: dones, per una banda, ordenades per antiguitat; i els homes, per una altra,

ordenats per càrrecs de directiva. Potser ens sobren els telèfons mòbils, no ho sé, el que sí que sé és que les Falles són un gran mirall de la societat, i quina peneta.

ACTIVITATS 1. Uneix amb una fletxa els jocs en el que heu de jugar en Falles. Si no en coneixeu algun, pregunteu-li als vostres pares.

Boletes Candy Crush Carrera de sacs Sambori El joc del mocador

FALLES

Pokémon Go! Pou Blavet Conillets a amagar Carrera d’ous 2. Dibuixa com creus que serien unes festes falleres sense mòbils.

El Canet 79

Per mal de costat, oli de fardatxo El caragol, on naix mor

A continuació, gaudeix de la versió digital del nostre llibret adult en el següent codi QR!

Passar la nit del lloro A gat vell no li cal cascavell Amor de gats, marrameus i arraps Fer el borinot Més viu que una serp Bé sap el gat, la barba que llepa Ser més gos que un pont El gos de l’hortolà, ni menja ni deixa menjar El peix gran es menja al menut El forat crida al ratolí Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou Per por dels pardals, no deixes de sembrar A còpia d’anys tornen els usos estranys