LLIBRET AC FALLA EL CANET CULLERA 2012

Mois茅s i Ana sempre col路laborant amb la falla El CANET C/ LA BEGA, 18 - CULLERA - Tel. 617 27 45 42

Associació Cultural

Falla

EL CANET

Cullera, Falles 2012

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

Edita Associació Cultural Falla El Canet de Cullera C/La Bega, 15 46400 Cullera (València) fallaelcanet@hotmail.com fallaelcanet@gmail.com llibretfallaelcanet@hotmail.es www.fallaelcanet.blogspot.com Coordinació i maquetació Juan Gabriel Figueres i Hernández Redacció Juan Gabriel Figueres i Hernández Virginia Ruiz i Criado Joan Castelló i Lli Josep Lluís Marín i García.

Correcció de textos Mª Lola Savall i Cobo Portada Tatiana Agrás i Baena Treball fotogràfic Tatiana Agrás i Baena Sergi Melià i Soler Publicitat David González i Piris Jose Manuel Moreno i Escolà Jose Luís Renard i Català Carlos Bou i Mateu José Luis Andrés i Martí Pablo Gomila i Pérez Antonio Hervás i Tortosa Juan Roig i Peyró Artistes fallers Fede Alonso i Andreu Arturo Benavent i Pérez

Fotografies Juan Gabriel Figueres i Hernández Mª Lola Savall i Cobo Virginia Ruiz i Criado Ramón Lechiguero i Torres Manuel Franco i Gil Joan Castelló i Lli Cendra Digital Sergio Serrano i Signes Francisco Javier Hernández i Sala Miguel Ángel Gil Hugo Morte i Lorente Enrique Villanueva i Sepúlveda Junta Local Fallera de Cullera Junta Local Fallera de Dénia Junta Local Fallera de Xàtiva La Plana al Dia Federació de Falles de Gandia Junta Local Fallera de Benaguasil Carmen Climente i Martínez.

Agraïments Àlex Morales i Fernández Aida Miguel i Fernández Jose Moreno i Fernández Emilio José González García Celia Ortolà i Folques Noelia Palomares i Gascón Hugo Morte i Lorente José Olivert i Alba Enrique Villanueva i Sepúlveda Sebas Marín i Martínez Sylvie Andrés i García Miguel Ángel Martínez i Tortosa José María Ramón i Beltrán Falla Ronda Bernat Aliño Julio Monterrubio i Fernández Vicent Margaix i Ferrer Carolina Hernández i Jiménez Junta Local Fallera de Cullera Junta Local Fallera d’Alzira.

El present llibret ha participat en el XVI concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del M.I.Ajuntament de Cullera.

El present llibret ha participat en el Premi Malva 2012 i en el Premi Mocador al millor assaig sobre falles i cultura popular 2012.

Este llibret participa al concurs Mestre Ortifus (www.75fallesplantades.org) inclòs als premis lletresfalleres.net L’Associació Cultural Falla El Canet de Cullera no s’identifíca necessàriament amb els articles d’aquest llibret.

Depòsit legal: V-331-2012

Col·labora: Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Quan arriba la fi de la festa fallera, i observem com les flames van menjant-se a poc a poc el monument, als fallers ens entra un “cuquet” per l’estómac, un sentiment de nostàlgia pel fet que s’han acabat els sopars de tots els dies al cau faller, les rialles, l’olor a pólvora, els festejos... i comencem a recordar tots els moments viscuts, sobretot els qui hem sigut partícips de diversos esdeveniments de l’any.

En el nostre cas, i com no podria ser d’altra manera, quan el monument faller va consumintse, recordem les dures hores de treball cara a l’ordinador, sobretot a l’hora d’escriure i maquetar el que tenen a les seues mans, una feina que, de vegades, no s’aprecia ni es valora suficientment. A més, recordem els dies d’últims retocs, moment clau abans que tot estiga a punt per a donar el següent pas, la impressió. I, també, el moment on finalitza tot el procés, comprovant que tot està correctament imprès.

50 anys de Falles a Cullera.

Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana.

ÍNDEX DE CONTINGUTS La Nostra Comissió

Pàgina 4

La Nostra Xicalla

Pàgina 32

Estudiant La Festa Fallera

Pàgina 49

El Turisme a les Falles

Pàgina 50

El Monument a les Falles

Pàgina 104

El Llibret a les Falles

Pàgina 170

Guia Comercial

Pàgina 197

Però, també recordem i ens complau que la majoria de la comissió està satisfeta, que rebem felicitacions de la gent que sí valora la feina i que ens ajuda en la difícil tasca de realitzar el llibret faller.

També podem veure la progressió experimentada durant els anys i, a més, veure com el treball també ha sigut recompensat i admirat pel món faller en general. Per tot això, i molt més, quan es crema el monument faller, el que pensem, és com poder millorar la nostra joia literària de cara a l’exercici següent.

Doncs, no cal esperar més, després de mesos de treball, ja teniu a les vostres mans el nostre llibret per a les festes falleres d’aquest any. Esperem, com sempre, que siga del vostre gust i que, com a lectors, gaudiu del nostre treball, què realitzem any rere any per tal de satisfer tot el món que ens segueix.

DELEGACIÓ DE LLIBRET

Sóc un codi QR. Amb el teu smartphone pots veure la informació que continc. Em trobarás per tot el llibret.

PROVA’M amb les aplicacions Barcode Scanner, Google Goggles i QRDroid disponibles al Market i a l’AppStore.

LA NOSTRA COMISSIÓ PREMIS 2011 Pàgines 6-9

PRESIDENT Pàgines 10-11

RECOMPENSES Pàgina 13

COMISSIÓ Pàgina 12

365 DIES DE FALLES

Pàgines 14-19

A LA COMISSIÓ DEL CANET Pàgina 20

ABONATS Pàgina 21

PROGRAMA DE FESTES MONUMENT FALLER Pàgines 22-29

4

Pàgines 30-31

Un any més, i en aquest ja en van trentaset, tornem a estar amb tots vosaltres per a gaudir de les festes falleres. Com ja és tradicional, el nostre llibret transmet tot el que envolta la comissió fallera.

Enguany, aquest llibret té quatre parts: La Nostra Comissió, La Nostra Xicalla, Estudiant la Festa Fallera i la Guia Comercial. És a dir, respecte a l’any passat, varia la divisió entre les nostres dues comissions i l’agrupament dels anuncis publicitaris al final del llibret.

Aleshores, ens centrem en la primera part. Què trobarem aquest any a La Nostra Comissió? Per ordre, trobareu els premis aconseguits el passat exercici faller amb una excursió inclosa, la salutació del nostre president, els qui formem part d’aquesta xicoteta però molt gran comissió, els fallers que enguany reben un reconeixement a la seua trajectòria fallera, totes les peripècies que els fallers fem al llarg de l’any, l’agraïment de la Fallera Major de l’exercici passat, el nostre grup d’abonats, la innovadora explicació del nostre monument faller gran i el programa de festejos.

Sense res més a dir, vos deixem que agafeu seient, es relaxeu i gaudiu d’aquest primer apartat. Esperem que vos agrade ja que aquesta és la raó per la qual realitzem aquest esforç constant any rere any.

“La constància és el complement indispensable de la resta de les virtuts humanes.”

Giuseppe Mazzini Polític italià (1805-1872)

5

6

PREMIS 2011

PREMIS ACONSEGUITS EN 2011 Primer premi de la Secció Primera Premi d’Interés Turístic en categoria gran Premi al Millor Ninot de la Secció Primera Premi al Millor Actor de Repartiment per a Jose Moreno i Fernández Tercer Premi al Campionat de Dards Tercer classificat al Campionat de Futbol Sala Infantil-Cadet Segon Premi al Concurs de Llibrets Trenta-dosé Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià atorgat per la Conselleria d’Educació

7

Mai haguera pensat que un dia tan fosc, tan núvol, fóra un dia tan especial; i, no sols per a mi, sinó per a la comissió sencera d’una falla arreplegadeta.

Començaré des del principi, perquè tothom puga entendre allò que intente explicar.

El dia 14 de març del passat exercici ens vam endinsar en una aventura que difícilment podrà ser oblidada de la nostra memòria. Tot i que el dia, com deia al principi, va clarejar encapotat pels núvols negres i grisos que cobrien el cel i era d’aqueixos dies que lleven les ganes d’alçar-se fins al més matiner, un grup de vint fallers vam veure un somni acomplit.

A les 8:30 hores vam quedar a l’estació de tren de Cullera per a fer una... podríem dir excursió cap a la capital, cap a València. Teníem un objectiu: la nostra comissió, la de la falla El Canet, havia guanyat un merescut premi a la promoció de l’ús del valencià i la nostra tasca era arreplegar-lo, gaudir-lo, i dur-lo de tornada a sa casa, al casal.

Així doncs, una vegada reunits tots a l’andana junt amb els nostres representants: Carlos, Isabel, Amanda i Derek; va començar la nostra excursió. A mesura que el tren anava fent camí, podíem veure que el cel seguia sense mostrar-nos cap raig de sol.

No obstant, cada vegada teníem una emoció creixent al dins nostre. L’any anterior també vam aconseguir un premi important, ja que mai l’havíem guanyat en aquesta convocatòria, on vam obtenir el premi número 52, quasi dels últims; però, aquest any havíem retallat vint posicions, com la gran esprintada d’un atleta professional. Havíem millorat, havíem aprés dels nostres errors i se’ns va donar allò que mereixíem.

Cap a les 9:30 o un poc més, i després d’agafar un autobús que ens portara fins a la Conselleria d’Educació, vam parar en un bar on vam esmorzar amb membres de la falla Bernat Aliño de Sueca què també anava a recollir el seu tresor; amb alegria i germanor, esmorzarem tots junts i ens desitjarem molta sort i un molt bon dia. Amb la panxa calenteta pel cafenet, ens vam encaminar cap al saló d’actes.

Vam tenir una barreja de sensacions ja que tots, i més encara les qui anaven vestides de falleres, teníem por a que ploguera, a que el temps no respectara ni un sol

8

dia de festa per a una comissió xicoteta, por a que els magnífics vestits de les nostres representants es feren

malbé a causa de la pluja imminent. A la vegada, sentíem alegria pel premi que anàvem a recollir, més que alegria sentíem orgull cap a la nostra falla.

A les 11:00 es va fer realitat el nostre somni: començarem a sentir dolçaines i tabals que entraven tocant vítols i cançons de la terra, obrint-se pas per la multitud de fallers de distintes falles de tota València; les càmeres de televisió encengueren els focus i començaren a gravar; i, de sobte, va aparèixer la Cort d’Honor de la Fallera Major de València, amb uns vestits fins com la seda, i que formaven un arc de San Martí amb les seues faldes de colors diferents.

I, per últim, va fer presència la Fallera Major de València, eixa fallera que totes les xiquetes volen ser quan siguen majors, i a qui totes les falleres adultes envegem i admirem. Amb aquesta presentació i un breu discurs d’agraïment va començar la cerimònia dels premis a l’ús del valencià.

Després d’una estona sentint i aplaudint a la resta de comissions que havien quedat darrere de nosaltres, va arribar el moment més esperat. Una veu que deia: “Premi 32 a la promoció de l’ús del valencià a la falla El Canet de Cullera”. Els fallers esclatarem d’emoció; vam cridar, aplaudir, ens vam abraçar, i per descomptat, vam fer moltíssimes fotos per a la posteritat. Ja era nostre, el banderí de la victòria, de la nostra victòria personal, la de la falla El Canet i, el treball de la seua comissió en un llibret difícilment millorable, ja que el que teniu a les mans encara no l’heu vist del tot.

En eixe mateix moment, per a nosaltres, els qui estàvem allí recollint el premi i, sobretot, per al màxim responsable del llibret guanyador, Juan Gabriel, el cel se’ns va obrir i va radiar el sol per a la resta del que quedava de la festa fallera. Va ser un gran dia de celebració, tant fou així que, acte seguit a la recollida del banderí, ens vam anar a la Plaça de l’Ajuntament a gaudir i embaladir-nos de la mascletà, com si les nostres Falleres Majors foren les úniques de la comunitat, i com si haguérem trobat el tresor més preuat, el nostre reconeixement a la llengua valenciana.

Gràcies Juan per fer-nos somiar!!

Virginia Ruiz i Criado

PREMIS 2011

9

Estimats fallers, veïns i col·laboradors: Una vegada més, és un privilegi per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a president de la nostra comissió fallera.

Aquest fet m’ompli d’orgull després del formidable exercici faller que hem passat, on vam aconseguir moltes alegries i jo vaig tenir la sort de viure-les amb aquest càrrec. És una gran emoció aconseguir el primer premi als dos monuments, sobretot per la dificultat afegida del dia de la plantà on les condicions meteorològiques no van ser les millors i, per tant, va ser més complicat plantar-los.

També vull comunicar que em sent orgullós d’haver aconseguit dos premis amb el que teniu a les vostres mans: el nostre llibret. Particularment, és una satisfacció molt gran el dia que recollim el premi a la Conselleria d’Educació ja que podem dir que estem en l’elit de les comissions falleres que potencien la cultura fallera i valenciana. Doncs, des d’aquestes línies vull agrair a tots els fallers la implicació que tenen en aquesta activitat, ja que s’ha convertit en una de les nostres senyes d’identitat pel treball que comporta. I no només a ells, sinó també als nostres amics, és a dir, a les empreses i comerços que, any rere any, col·laboren amb nosaltres, sobretot en l’època en que ens trobem, amb un context econòmic marcat per la crisi.

Aquest ha sigut l’obstacle més important en aquests dos anys ja que, per unes raons o per altres, no hem pogut realitzar tot allò que voldríem. En una comissió com la nostra la crisi es nota molt, sobretot pel que fa als fallers que s’esborren i als quals trobarem en falta quan arriben les festes.

A més a més, espere que aquest any l’ambient de les nostres festes siga millor que el de l’any passat. Pense que cal evitar certes xarrades, doncs hem de pensar que tots som iguals i, per tant, hem de respectar-nos els uns als altres.

Sols així deixarem d’entorpir el desenvolupament de la festa perquè, al cap i a la fi, les falles són una festa què els fallers hem de gaudir com el que és: la festa dels valencians.

Per últim, tan sols em queda esperar que l’oratge ens respecte durant les festes, un fet fonamental per al desenvolupament adequat de totes les activitats. Però, sobretot, desitjar-vos a tots unes bones falles en aquest 2012 i que gaudiu de la vostra festa.

10

CARLOS BOU I MATEU

President

11

PRESIDENT eu Carlos Bou i Mat PRIMER VICEPRESIDENT i Grau Antonio Mompó SEGON VICEPRESIDENT ía i Colom Vicent Santamar TERCER VICEPRESIDENT i Piris Dav id González QUART VICEPRESIDENT eno i Escolà José Manuel Mor SECRETARI ertes Dav id Prats i Fu TRESORERA eu Laura Bou i Mat IBRET DELEGATS DE LL es i Hernández J.Gabriel Figuer Cobo Mª Lola Savall i riado Virginia Ruiz i C ena Tatiana Agrás i Ba r Sergi Melià i Sole TRE DELEGATS DE TEA rnández Aida Miguel i Fe rnández Jose Moreno i Fe NTILS DELEGADA D’INFA i Gonzalo MªCarmen Blasco RRACA DELEGAT DE BA s i Martí José Luis André EJOS DELEGAT DE FEST i Serrano Antonio Gómez RTEIGS DELEGADA DE SO ertes Mariola Adam i Fu RTS DELEGAT D’ESPO Peña Manuel Miguel i DIVERSES DELEGAT D’ACT. mó Pablo Colom i Si DELEGAT DE JLF d i Català José Luis Renar BONADES DELEGADES D’A z i Marzal Rosario Fernánde o i Benavent Amparo del Olm RXIVERA BIBLIOTECÀRIA-A del Olmo Esther Mompó i

12 12

VOCALS José Bou i Montagud Elíes Carbó i Sampedro Pablo Gomila i Pérez Sergio Giménez i Román Roberto Hernández i Gomila Antonio Hervás i Tortosa Nacho Matilla i Mahiques Àlex Morales i Fernández Juan Arturo Moltó i Castelló Juan Roig i Peyró Juan Carlos Romo i García Iván Santamaría i Adam José Santiago i Mateo CORT D’HONOR Virginia Beneite i Pérez Trinidad Blasco i Gonzalo Elizabeth Collantes i Quesada Consuelo Fernández i Marzal Amparo Garcia i Espinosa Nerea Gutiérrez i Baena Carolina Lli i Tolosa Gema López i Montagud Rosa María Mahiques i Pizarro Mª Carmen Moreno i Colom Mireia Soldevila i Adam FALLERA MAJOR 2011 Isabel Palau i Úbeda

Comissió Fallera

RECOMPENSES ATORGADES PER LA JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA

RECOMPENSES ATORGADES PER LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Cullera d’Or amb Fulles de Llorer

Rosario Fernández i Marzal

Rosario Fernández i Marzal

Cullera d’Or Pablo Gomila i Pérez Carlos Bou i Mateu Mª Carmen Blasco i Gonzalo Elizabeth Collantes i Quesada

Cullera d’Argent Sergi Melià i Soler

Recompenses

13

3 6 5 d i e s d e f a l l e s . . .

d e f e s t e s i a l e g r i e s

3 6 5 d i e s d e f a l l e s . . .

q u e a r r i b e n a l a f i

3 6 5 d i e s d e f a l l e s . . .

q u e t o r n e n a c o m e n รง a r

Estimats companys i companyes: Escric aquestes lletres a la fi del meu regnat com a Fallera Major de la nostra comissió, tot i que és pràcticament impossible expressar amb paraules tot un sentiment faller, així com també descriure les emocions, les vivències, els nervis, les alegries... Són records que sempre quedaran gravats en la meua retina i en el meu cor.

Mai haguera imaginat ser la Fallera Major de la meua comissió, però era una il·lusió que al meu marit li rondava pel cap des de feia molt de temps, una il·lusió feta realitat el dia que li vaig dir: i, per què no?

I va ser aleshores quan van començar els nervis amb els preparatius, les emocions viscudes en cadascun dels actes mentre estava rodejada de la gent que més vull i les alegries amb tots els premis aconseguits. Tot açò ha sigut fruit d’una comissió menuda però amb moltes ganes de treballar què m’ha acompanyat aquests dies tan importants per a mi. No em penedisc d’haver fet realitat el nostre somni i, per això, li done les gràcies a ell, al meu marit, per donar-me l’oportunitat de viure tot el que he viscut.

Sols em queda acomiadar-me d’aquest any, el que per a mi sempre serà el meu any.

Isabel Palau i Úbeda

20

A la comissió d’El Canet

Mª José Adam i Fuertes

María Gómez i Gutiérrez

Rosa Colom i Marí

Alicia González i Ibor

Toñi de la Cruz

Alfredo Molina i Gómez

Amparo del Olmo i Benavent

Sacramento Moreno i Escobar

Juana Escolà i Peris

Inma Moro i Colom

Manuel Franco i Gil

Mª Carmen Solaz i Olivert

Marisa Galiana i Boluda

Carolina Tolosa i Murcia

Abonats

21

L E A

L L A F 22

Explicaci贸 del monument

Benvinguts a tots i a totes a la nostra explicació, plena d’un grapat d’estrofes amb un toc de diversió.

La falla mostra el turisme que hi ha a la nostra ciutat, amb un cert toc d’humorisme ja que es mostra disfressat.

Cal llegir amb atenció tota aquesta explicació, seguint cada indicació perquè inclou innovació.

T E N

A C

Secció Primera Lema Turisme o carnestoltes?

Artista faller Fede Alonso i Andreu Explicació fallera Juan Gabriel Figueres i Hernández

Visita a Youtube la nostra explicació fallera per a qui no puga llegir-la.

Doncs aquesta consisteix en una conversació, que a l’estiu es repeteix en qualsevol situació.

Versos rojos, blaus i negres vostés podran apreciar, així als nostres personatges els podran diferenciar.

REMAT CENTRAL

Al remat podem trobar dues persones disfressades, les anem a presentar ja que estan molt retocades.

El venecià que està dret és ciutadà de Cullera, es troba molt satisfet d’aquesta ciutat costera.

Diu que té les millors platges, un castell molt majestuós, unes vistes molt boniques, i un entorn meravellós.

L’altra xica disfressada és una jove turista, vesteix molt refistolada, pareix que siga una artista!

23

No obstant sempre se sol dir “Les aparences enganyen”, ella no pot presumir per que els euros no li “canten”.

Quan es troben aquests dos ja comença la xerrada, ell li pregunta amistós com s’ha quedat l’arribada.

Benvinguda al nostre poble, com s’ha quedat el viatge?

Es va a instal•lar a un immoble?

O en un formidable hostatge?

Per a triar hi ha varietat, ja siga a la immobiliària o en hotels de qualitat summament extraordinària.

Arribant a la ciutat una cua de mitja horeta, per poc m’he desesperat amb aquesta caloreta.

Un menut apartament hem arrendat a l’agost, i així com som molta gent ens ix prou bé el pressupost.

Ja que al pis som en total vuit persones i un gosset, com ja és tant tradicional així ens ix més baratet.

Tan cars es troben els pisos que açò ja és molt habitual, es pensen que som feliços hem d’estar com a un corral.

CULLERA ÉS TRANQUIL·LA?

Senyor home, molt bon dia, el viatge prou malament, per venir no m’aclaria i he evitat un accident!

La dona venia amb idea de relaxar-se i dormir, però es troba amb diarrea pel que li ha tocat sofrir.

Puix sota l’apartament es troben els locals d’oci, hi ha anat a l’ajuntament pel suposat perjudici.

Festa és el que vol la gent dels quioscs i dels seus locals, si veuen que no hi ha ambient fugiran com a animals.

Així li ho ha comentat a l’home d’ací a Cullera, ell molt atent l’ha escoltat aguantant-li la plorera.

EL PLA MALABARISTA

Els d’ací baix esta nit no ens estan deixant dormir, amb un soroll infinit que ja no es pot resistir.

Damunt l’home cullerà creu que ella no te raó, ell li ho argumentarà amb una sàvia opinió.

Heu vingut a la ciutat a escoltar els ocellets?

Perquè si això es veritat a l’interior hi ha poblets.

Cullera ha estat ajudada amb una bona injecció, aquesta és anomenada Pla de Dinamització.

Aquest fet ha provocat la millora de l’oferta, la dona se’ns ha quedat amb la boca ben oberta.

Podem fer activitats! al castell ja es pot anar! a més hi ha més novetats per a poder visitar.

Així és senyora dona amb el Cullera de Nou, no estarà tota l’ estona a la platja si no plou.

I els del poble s’assabenten de tot aquest circ muntat?

De segur que sí s’alegren!

Tot està ben programat!

Però el que mai canviarà és la cançó dels turistes, ja que aquesta seguirà sent platja, passeig i pipes.

Si li dic la veritat els del poble sap què pensen?

Que el turisme està parat, xerren però no s’informen.

Pensa comprar moltes coses i gaudir dels restaurants?

Hi ha diversos bars de tapes per tastar uns bons entrants!

Ni es passen per l’oficina ni s’endinsen en la xarxa, així és la seua rutina i no és una bona marxa.

Amb el nostre equipatge estava també el menjar, ja he pagat per l’habitatge, més diners no hem de gastar.

LA CANÇÓ DE L’ESTIU

És veritat la llegenda que diu que són agarrats, que haurà de pagar a hisenda per fer-se quatre gelats?

Tots els estius suportem la cançoneta d’estiu, l’escoltem allà on anem per tenir l’ambient festiu.

PASSEIG MARÍTIM D’ÈPOCA

Dansa Kuduro al passat i el Waka Waka fa dos, la ceba que ens han pegat amb les joioses cançons.

La turista i companyia un dia es disposen a eixir a caminar tot el dia, fins que comence a enfosquir.

Ells tenen com a objectiu arribar a veure el far, començant per vora riu on desemboca en la mar.

Actualment l’ajuntament no té massa capital, necessita un bon augment, per a les obres vital.

GUANYAR DINERS AMB UN DIT

Dins d’aquest bonic trajecte esperaven contemplar, la reforma del projecte del passeig de vora mar.

Però aquest segueix igual, és molt perillós i lleig, puix que ja és molt habitual que al far no arribe el passeig.

Què esperen aquests polítics per a fer aquestes obres?

Es pensen que són científics i en no res les tenen fetes?

Els veïns d’aquesta zona ja estan farts de reclamar des de fa una bona estona perquè comencen a obrar.

Al tornar de l’excursió anaren a un quiosc de platja, per seguir la diversió i agafar garrofa i mitja.

Es demanen cinc cubates dos mojitos i una Fanta, es beuen fins a les gotes perquè no els furten la manta.

Però a l’hora de pagar de pòquer tenen les cares, massa euros han d’amollar per les begudes tan fluixes.

Vosté creu que açò és normal seixanta euros i tot gel?

Aquest lloc és poc formal i açò és un abús cruel.

Quasi sense gust a alcohol!

I el mojito poc correcte!

Una mica d’aerosol em faria un poc més d’efecte.

Això sí que és veritat! últimament ja se’n passen!

Confiança s’han agafat i movent un dit es folren.

DISFRESSES A L’ESTIU Molta festa hi ha a l’estiu a la platja de Cullera, ací tot el món ho viu perquè la gent és festera.

Hi ha molts esdeveniments, actes, revetles i festes, però falta un moviment per a fer unes disfresses.

Ja que en l’època estival és la millor per a fer-ho, per a anar de medieval o simplement parèixer-ho.

Què fantàstic que seria fer disfresses a l’agost, quina bona es muntaria i no és precís un gran cost.

Això atrauria els més joves a ficar-se una disfressa, amb idees innovadores i alguna que altra diablessa.

La idea no està malament sempre que hi haja un control, perquè moltíssima gent sol anar-se’n del perol.

NITS DEL TERROR AL CASTELL Al castell l’estiu passat espectacles realitzaven, que a molts els han agradat i els més menuts els gaudien.

Per a la gent més major hi havia una antiga llegenda, era una nit de terror amb entrades a la venda.

Però realment aquesta de terror en té ben poc, és més bé una bona festa com fan a qualsevol lloc.

El que sí que dóna por és el que costa l’entrada, la turista quasi es mor, creu que és una gran clavada.

Amb la crisi que estem ara vuit euros per cap l’entrada, em pareix que és massa cara i m’ha entrat una acalorada.

Són espectacles magnífics d’una immensa qualitat, combinen trets terrorífics amb fets de nostra ciutat.

Crec que no està malament el preu que té la funció, es queixa contínuament i tot açò és promoció.

EPÍLEG La fi d’agost ha aplegat i la colla se’n va a casa, l’equipatge han carregat encara que no hi ha massa.

No sabem si tornaran a Cullera a l’any que ve, o a un poblet se’n aniran per a poder dormir bé.

I l’ home d’ací a Cullera qui serà que és tant patriòtic?

Que de res fa polseguera i tot li pareix fantàstic?

Tot açò ho descobrirem el primer dia de falles, a la falla llegirem versos que ens trauran rialles.

Programa de Festes Majors DEL 30 DE GENER AL 2 DE FEBRER 20:00 h.

Campionats de Truc i Parxís al Saló Multiusos del Mercat.

DIVENDRES 9 DE MARÇ 20:00 h

Lliurament de Premis de les activitats culturals i esportives a la Casa de la Cultura.

21:00 h.

Inauguració de l’Exposició del Ninot al Saló Multiusos del Mercat (fins al 15 de març).

22:00 h.

Sopar al cau faller

23:00 h.

Festa fallera a la barraca.

DIVENDRES 3 DE FEBRER 20:00 h.

Representació de l’obra “L’erotíssima donya Inés” a la Casa de la Cultura.

Preu: 3 euros.

DILLUNS 13 DE FEBRER 20:00 h.

Presentació del Llibret de la Junta Local Fallera al Saló Multiusos del Mercat.

DISSABTE 10 DE MARÇ 10:00 h.

Esmorzar al cau faller.

11:30 h.

Partit de futbol sala entre solters i casats.

14:00 h.

Dinar al cau faller.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:00 h.

Festa fallera al cau faller.

DIVENDRES 17 DE FEBRER 20:30 h.

Cloenda i Lliurament de Premis del XXV Concurs de Teatre en Valencià de la JLFC i del IX Concurs de Comèdia del M.I. Ajuntament de Cullera, a la Casa de la Cultura.

DISSABTE 18 DE FEBRER 14:00 h.

Concurs col·lectiu de Paelles JLF al Pàrquing Enric Chulio.

DEL 24 AL 25 DE FEBRER 20:00 h.

24 hores de futbol sala al Pavelló Cobert.

DISSABTE 25 DE FEBRER 20:00 h.

Gala Fallera a l’Auditori Municipal.

DIUMENGE 26 DE FEBRER 20:00 h.

Concurs de l’Enigma al Saló Multiusos del Mercat.

DEL 2 AL 8 DE MARÇ 22:00 h.

Sopar d’aixelleta.

DIVENDRES 2 DE MARÇ 17:00 h.

Muntatge de la barraca fallera.

DISSABTE 3 DE MARÇ 19:00 h.

Tren faller per la barriada.

23:00 h.

Festa al Passeig Dr. Alemany.

DIJOUS 8 DE MARÇ 17:00 h

30

Recepció dels ninots per a l’exposició al Saló Multiusos del Mercat

DIUMENGE 11 DE MARÇ 14:00 h.

XXXVII Concurs de Paelles al carrer La Bega.

19:00 h.

Danses, tabal i dolçaina al carrer.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

DILLUNS 12 DE MARÇ 14:00 h.

Dinar al cau faller.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:30 h.

Festa Hippy

DIMARTS 13 DE MARÇ 14:00 h.

Dinar al cau faller.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:30 h.

Dia d’Andalusia.

DIMECRES 14 DE MARÇ 14:00 h.

Dinar al cau faller.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:00 h.

Truc i parxís faller.

DIJOUS 15 DE MARÇ 14:00 h.

Dinar al cau faller.

17:00 h.

Treta del monument gran.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:30 h.

Festa dels anys seixanta.

DIVENDRES 16 DE MARÇ 08:00 h.

Treta del monument infantil.

Falles 2012 09:00 h.

Plantà del monument gran.

14:00 h.

XXXVII Concurs d’Arròs al Forn.

17:00 h.

Plantà del monument infantil.

20:00 h.

Nit d’Albades.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

DISSABTE 17 DE MARÇ 08:00 h.

Despertà per la barriada.

09:30 h.

Esmorzar al cau faller.

11:00 h.

Cercavila fins al Raconet.

14:00 h.

Dinar Faller.

20:00 h.

Lliurament de Premis al Mercat.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:00 h.

Festa fallera a la barraca.

DIUMENGE 18 DE MARÇ 08:00 h.

Despertà per la barriada.

09:30 h.

Esmorzar al cau faller.

11:00 h.

Cercavila fins al Raval.

14:00 h.

Dinar Faller.

18:00 h.

Ofrena de flors a la patrona.

20:00 h.

Sopar al cau faller.

23:00 h.

Festa fallera a la barraca.

DILLUNS 19 DE MARÇ 08.00 h.

Despertà per la barriada.

09:30 h.

Esmorzar al cau faller.

12:00 h.

Missa a Sant Josep.

14:00 h.

Gran mascletà de Sant Josep a la Rambla Sant Isidre

15:00 h.

Dinar Faller.

20:30 h.

Cremà del monument infantil.

22:00 h.

Sopar al cau faller.

23:30 h.

Cremà del monument gran.

Qualsevol canvi s’anunciarà al tauler del nostre cau faller o a la xarxa social Facebook.

Esperem que la programació de festejos siga del gust de tots.

31

LA NOSTRA XICALLA PREMIS 2011 Pàgina 34

SALUTACIÓ DE LA COMISSIÓ INFANTIL Pàgina 35

COMISSIÓ INFANTIL I RECOMPENSES

FALLERA MAJOR INFANTIL

Pàgina 40

Pàgines 36-39

A LA COMISSIÓ DEL CANET Pàgina 41

365 DIES DE FALLES PER A LA XICALLA

Pàgines 42-43

PROGRAMA DE MONUMENT FALLER INFANTIL Pàgines 44-47

32

FESTES INFANTILS Pàgina 48

Aquesta segona part és una de les novetats per a aquest 2012, ja que pensem que els xiquets, que són l’alegria de la festa, es mereixen tenir el seu propi apartat.

Què observarem en aquest?

Doncs el premi aconseguit l’exercici passat pel nostre monument infantil, la salutació de la nostra comissió infantil, la nostra Fallera Major Infantil, els membres de la comissió infantil, les recompenses que pertoquen a certs membres d’aquesta, l’agraïment de la nostra Fallera Major Infantil de l’excercici passat, els 365 dies de festa fallera, l’explicació del monument infantil i el programa de festejos de la setmana fallera.

Sense res més que contar-vos, vos donem pas al racó dels nostre xiquets, dels què sempre s’ha dit que són el futur de la falla.

“Els xiquets són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur.”

John Fitzgerald Kennedy Expresident dels Estats Units (1917-1963)

33

PRIMER PREMI DE LA SECCIÓ SEGONA 2011

34

Premis infantils 2011

Hola a tots!!!

Aquest any tots els xiquets que formem la comissió infantil de la falla El Canet volem donar-vos la benvinguda a les falles del 2012, un any molt especial. Aquest any no contem amb President Infantil de la nostra xicoteta comissió i per això, nosaltres, la comissió infantil al complet, ens fem càrrec de saludar-vos i desitjar-vos el millor en aquestes dates.

Des del més xicotet de nosaltres, que encara va amb bolquers i sa mare l’acompanya a tots els llocs, fins al més major, a punt de ser un cadet i abandonar la comissió infantil per endinsar-se en la festa dels majors, volem desitjar-vos unes falles que siguen inoblidables i plenes de diversió i festa, com ho són per a nosaltres.

Sabem que la nostra falla no és una falla gran, però sí sabem que té un gran prestigi i un ambient que fa que ens ho passem d’allò més bé els dies de falles. Nosaltres, els més menuts, juguem a jocs que van des d’allò més tradicional, com el blavet o les carreres de sacs, fins als més moderns i novedosos, com els castells unflables que tots els anys gaudim al carrer del nostre casal. Tenim un bon ambient de germanor que fa que ens oblidem quasi de les tasques d’escola i ens centrem sols en baixar corrent a la falla a jugar, berenar i passar la vesprada amb sorpreses diferents cada dia. A més, hem de dir que ens cuiden d’allò més bé, ja que un dia podem tenir una gran xocolatada per berenar, o bé entrepans, pizzes, dolços, dònuts o sandvitxos, tot acompanyat amb els “gusanitos” que ens tornen bojos, i les begudes més gasoses que hi ha!

També hem d’agrair a tots aquells que col·laboren en distraure’ns, ja que som molt nerviosos i no ens cansem mai, però tots som molt bons xiquets. Agrair la tasca de tots aquells que des que apleguem al cau, no ens lleven un ull de damunt i ens ajuden fins i tot amb els deures de l’escola. I és que ser falleret o fallereta de la falla El Canet és més que ser faller d’una comissió, és sentir-la al dins teu, i sentir-te tú com un tot integrat a la falla.

Així que esperem que aquest any siga tan especial com ha sigut la resta i que, quan sigam majors, recordem aquestos dies com uns dies molt importants, plens de records inesborrables de la nostra jove memòria. La comissió infantil de la falla El Canet vos desitja unes molt bones falles.

Albert Aitor Jordi Erik Joan Jony Edu Victor Nora Julia Amanda Carla Sara Neus Mireia Saray Sara Jian Lidia Ruth Silvia Elena Edurne Rubén Estela

Salutació

Adrià Ainhoa Nerea

35

Fallera Major Infantil NURIA ROIG I BOU Un jardí tot ple de flors una font que és de cristall unes fulles de llorer i el perfum d’una barraca.

Un aire se’n va fugint i li entra una mala gana i a l’esclafit del capoll va nàixer la teua cara què és la més bonica de tota la Nació Valenciana.

I en la barraca del Canet un dia es proclamà a Núria com a fallera i un esclafit de flors va fer que nasquera la Fallera Major Infantil més bonica, de totes la més festera. Àlex Morales i Fernández Aída Miguel i Fernández

37

38

39

TIL COMISSIÓ INFAN

co Albert Bou i Blas ues Aitor Bou i Mahiq Castelló Erik del Moral i oig Jordi Galindo i R dam Jonathan Lli i A Prats Adrià Martínez i Joan Moltó i Lli Palau Rubén Renard i Rugu i Alonso Eduardo Nicolás ert Victor Sala i Oliv INFANTIL CORT D’HONOR ite Nora Aragó i Bene telló Julia Conde i Cas Recatalà Ainhoa Criado i i González Amanda Franco onzález Carla Franco i G n i Beneite Silv ia Habramya Contreras Neus Giménez i ats Sara Gómez i Pr i Bou Estela González z i Roldán Edurne Martíne López Mireia Matilla i rnández Saray Miguel i Fe rrando Elena Pelegrí i Fe la Nerea Piera i Sa t Lidia Sala i Oliver arro Ruth Sanz i Nav Navarro Sara Jian Sanz i FALLERA MAJOR

INFANTIL 2012

Núria Roig i Bou

FALLERA MAJOR

INFANTIL 2011

AITOR BOU I MAHIQUES Distintiu d’Or atorgat per la Junta Central Fallera de València i Cullereta d’Or atorgada per la Junta Local Fallera de Cullera.

RUBÉN RENARD I PALAU Distintiu d’Argent atorgat per la Junta Central Fallera de València i Cullereta d’Argent atorgada per la Junta Local Fallera de Cullera.

i González Amanda Franco NTIL 2011

PRESIDENT INFA

i Roldán Derek Bertomeu

40

Comissió i recompenses

Benvolguts fallers i falleres de la comissió d' El Canet: Aquest any que he passat amb tots vosaltres ha sigut per a mi un somni fet realitat: ser la vostra fallera major infantil i representar-vos per tots els llocs on hem anat. Ha estat meravellós, mai haguera pogut imaginar que una persona podria sentir aquesta combinació d’alegries, rialles i plors, per l’emoció dels premis rebuts als dos monuments fallers...

Ara que ha arribat el final del meu regnat, de segur que trobaré a faltar els crits que els meus pares em donaven tots els matins per gossera de ferme el monyo i vestir-me de fallera perquè, com que sóc molt vetladora i m'agrada dormir molt, això és el que pitjor he dut en el meu regnat, alçar-me prompte.

Com que no hem queda res més a dir, aprofite per agrair als meus pares, iaios, oncles, i a la resta de familiars, tot el que han fet per mi. Vull donar-los mil gràcies perquè sense ells no hauria pogut viure aquest somni. Espere que, quan siga més major, puga representarvos altra vegada per tal de repetir aquest meravellós curtmetratge viscut, això sí, com a Fallera Major de la comissió d’El Canet.

Amanda Franco i González

A tota la comissió...

41

3 6 5 d i e s d e f a l l e s . . .

p e r a l a x i c a l l a

Explicaci贸 del monument infantil

Atenció a tots els xiquets de la nostra comissió!

Agafeu-vos als seients que anem a entrar en acció!

Tots junts anem a viatjar per un lloc ple d’atraccions, hi ha coses per a explorar que provoquen emocions.

Secció Segona Lema Els nostres extraterrestres Artista faller Arturo Benavent i Pérez Explicació fallera Juan Gabriel Figueres i Hernández Fotografies Juan Gabriel Figueres i Hernández Regidoria de Turisme

La galàxia on anirem és un lloc molt conegut, de segur que gaudirem perquè és molt entretingut. És la galàxia Cullera on anem a descobrir una gran ciutat fallera que haurem de suggerir.

Amb l’ajuda d’amiguets tots els llocs descobrirem cadascun dels raconets que a aquest poble trobarem.

Tots a asseure’s al seient! les corretges cal cordar d’una manera eficient ja que ens anem a enlairar.

Skiff, el famós marcià, comanda la nostra nau, de l’espai és el guardià però sempre en so de pau.

Visita a Youtube la nostra explicació fallera per a qui no puga llegir-la.

Ell és el que ens portarà a conèixer personatges; cadascun ens contarà coses dels seus habitatges.

Darth Vaider és el primer al que li fem la visita, de l’espai ell és guerrer i sempre és el que més lluita.

Ara ell és el guardià del gran Castell de Cullera, on moltes coses hi ha d’ aquesta ciutat costera.

Restes dels avantpassats, contes, orxata i terror, són les grans activitats que a Cullera han fet furor.

De Toy Story és el pròxim amiguet que ens trobarem, que té tres ulls com a màxim, per tant no l’enganyarem.

Ell és el que ens va a guiar per les rutes teatrals, on hi ha trets a contemplar islàmics i medievals.

Un altre que ens guiarà és el llest Murphy el marcià, a llocs obscurs ens durà d’aquest poble valencià.

Són la Cova del Dragut i els Refugis del Mercat, espais que són coneguts per episodis marcats.

Una gallina robòtica ens dirigeix a la costa, revolució tecnològica és la pròxima proposta.

Veure cinema a l’arena és un fet innovador, de sobte la mar es plena fent una immensa calor.

Eckle ens espera a la mar per a poder prendre el sol, anar-nos-en a nadar o jugar al voleibol.

Moltes són aquestes platges a les que podem anar, Sant Antoni, Oliveres, El Racó, Cap Blanc o el Far. El gat còsmic Doraemón ens diu de fer la parada; ve de l’altra part del món per a fer una menjada.

Restaurants per a dinar al poble hi ha una garbera, i després a berenar les Delícies de Cullera.

Trobem altre ser estrany que ens durà a fer senderisme, i ens mostrarà el seu afany per a fer aquest turisme.

L’estany, la marjal o l’assut posseeixen la seua ruta, si el camí no està gens brut la senda estarà impol•luta.

Unes estranyes bestioles que pareixen molt festeres, ens esperen fent cabrioles per a les festes falleres.

Però també ens mostraran diverses festivitats, festes del poble i Sant Joan entre altres activitats.

Finalment un lleig marcià d’una sèrie americana, un bon lloc oferirà perquè dormim com déu mana.

Un hotel, una pensió o també un apartament, tenim diverses opcions per tenir allotjament.

Tot açò és el que ha donat aquest fantàstic viatge, si als lectors els ha agradat que vinguen a l’abordatge.

47

Programa de Festes Infantils Falles 2012 DISSABTE 18 DE FEBRER 12:00 h. Parc infantil al Pàrquing Enric Chulio.

DISSABTE 3 DE MARÇ 18:00 h. Tren faller.

DILLUNS 12 DE MARÇ 17:30 h. Berenar al casal.

18:00 h. Cursa de bicicletes.

DIMARTS 13 DE MARÇ 17:30 h. Berenar al casal.

18:00 h. Trencada de Perols.

DIMECRES 14 DE MARÇ 17:30 h. Berenar al casal.

18:00 h. Castells unflables.

DIJOUS 15 DE MARÇ 17:30 h. Berenar al casal.

18:00 h. Cursa d’Ous. DIVENDRES 16 DE MARÇ 17:30 h. Berenar al casal.

18:00 h. Concurs de Dibuix.

DISSABTE 17 DE MARÇ 11:00 h. Cercavila fins al Raconet.

18:00 h. Lliurament de Premis.

DIUMENGE 18 DE MARÇ 11:00 h. Cercavila fins al Raval.

18:00 h. Ofrena de Flors.

DILLUNS 19 DE MARÇ 12:00 h. Missa en honor a Sant Josep.

19:30 h. Berenar al casal.

20:30 h. Cremà de la falla infantil.

48

* Qualsevol canvi s’anunciarà al tauler del nostre cau faller o a la xarxa social Facebook.

ESTUDIANT LA FESTA FALLERA TOTS ELS TEXTOS QUE ES TROBEN A CONTINUACIÓ SÓN ORIGINALS I HAN SIGUT ESCRITS PELS PROPIS AUTORS. Per tercer any consecutiu, l’aposta temàtica dels nostres continguts literaris està basada en la festa de les falles que, al cap i a la fi, és la nostra festa i és gràcies a la qual podem realitzar activitats com, per exemple, aquest llibret. Les parts del nostre contingut són les següents:

El turisme a les falles El monument a les falles El llibret a les falles

EL TURISME A LES FALLES

49

EL TURISME A LES FALLES El turisme, les falles, i la seua relació

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 52-58

El turisme als monuments faller

s

Juan Gabriel Figu eres i Hernández Diplomat en Turi sme per la Universitat de Va lència

Pàgina 63-65

Potenciació de la imat ge de les Falles i els reconeix ements de Festa d’Interés Turís tic

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de Valènc ia

Pàgina 59-62

s a Cullera

e Turisme i Fall

ndez ueres i Herná g Fi l e ri b a G n Jua Turisme per la Diplomat en e València Universitat d

1 Pàgina 66-7

Turisme faller pel territori valencià. On podem veure falles?

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgina 72-103

La primera part tracta el fenomen del turisme a les falles, un binomi que sempre ha sigut necessari per a ambdues parts i que enguany l’hem volgut tractar, doncs es tracta de la temàtica dels nostres monuments fallers.

Aleshores, en primer lloc podem veure la història dels termes turisme i falles i la seua relació, és a dir, el perquè de com es complementen i es necessiten a nivell global aquests fenòmens que són tan importants a la nostra terra, i ho fem amb l’ajuda de dades socioeconòmiques de gran transcendència.

Seguidament, observem com es pot potenciar la festa fallera aplicant-li el mètode Marquèting Mix del turisme amb les variables del producte faller, el preu, la seua distribució i les maneres de comunicar-se; tot açò per tal que la festa fallera puga aconseguir un dels reconeixements de Festa d’Interés Turístic, que també analitzem a l’article.

A continuació, mostrem diversos monuments fallers que tracten el tema del turisme al cap i casal, on destaquem els més significatius de tota la història de les falles. Després, apliquem la relació del turisme amb les falles de la nostra ciutat, la qual basa principalment la seua economia en el sector turístic i, per això, analitzem la situació d’aquest fenòmens ací a Cullera.

Finalment, i com a contingut més extens, fem un recorregut turístic per la geografia fallera valenciana, on el lector pot observar les diferents particularitats de les ciutats amb més tradició fallera i també com es viuen a ciutats amb menys tradició. A més, dins de cada apartat, nombrem les comissions falleres de cadascuna de les ciutats.

“El que no ix mai del seu territori està ple de prejudicis.”

Carlo Gondoni Dramaturg italià (1707-1793)

El TURISME, LES FALLES, I LA SEUA RELACIÓ Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

52

A

mesura que transcorren els anys, el turisme ha evolucionat i, per tant, ha tingut nombroses definicions al llarg de la història. Possiblement, la més important és la que ens dóna l’Organització Mundial del Turisme (OMT), què defineix el turisme com “les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any i superior a un dia, amb finalitats d’oci, negocis o altres motius, sempre que no hi haja cap tipus de remuneració”.

Dit d’altra manera, és un fenomen social i econòmic on el turista es desplaça fora del lloc on realitza les seues activitats quotidianes, per tal de gaudir de les diverses opcions d’entreteniment o de realitzar negocis, però sense rebre cap quantitat monetària a canvi.

Ja al segle XX, i després dels períodes bèl·lics que esdevingueren en aquells anys, apareix el turisme conegut per tots com de masses. Aquesta aparició va provocar una gran demanda què va fer reaccionar l’oferta mitjançant apartaments, campaments, cadenes hoteleres, tour-operadors,

Turisme de Sol i Platja Aquest és el més conegut de tots i és el que predomina a la nostra terra. Com ja s’ha esmentat amb anterioritat, va aparèixer a mitjans del segle XX a causa de a l’afició que van mostrar les persones que vivien en la costa en prendre el bany en la seua platja. Aquest fet es va estendre cap a la població d’interior, provocant una arribada massiva de turistes a les costes. Començaren a adaptar-les per aquest fet i, aleshores, construïren les infraestructures necessàries per a satisfer la demanda com són instal·lacions de subministres, hotels, habitatges, condicionament de les platges... Actualment, aquest és un tipus de turisme molt estacional, segueix la mateixa tendència massificada, és a dir, la mar és el principal atractiu i, per tant, s’ompli de gent tot i que, a més, està complementada amb altres tipus de serveis com els quioscs de platja.

Aquest tipus de turisme segueix atraient a molta gent i és un turisme relativament barat, sobretot si l’apartament ja està pagat. Ara bé, no és un tipus de turisme relaxant, ni molt menys.

Turisme Natural És tot el contrari a l’anterior. Sol desenvolupar-se en poblacions amb un xicotet nombre d’habitants, fora de les aglomeracions urbanes i litorals, en territoris on predominen les especies animals i vegetals, normalment cap a l’interior. El turista busca la tranquil·litat, el benestar i la qualitat de vida fora de la massificació que, generalment, trobem a les grans ciutats. El turista pot realitzar activitats d’acampada, de senderisme, d’aventura (ràfting, escalada...), visites a parcs naturals per tal de conèixer la flora i la fauna d’un lloc, a indústries pecuàries

EL TURISME A LES FALLES

Aquest fenomen sempre ha existit doncs, des dels temps immemorials els humans sempre hem tingut la necessitat d’anar d’un lloc a altre per diverses raons. Diferents fonts d’informació afirmen que el moviment turístic va començar a l’època prehistòrica, dins de la coneguda revolució neolítica, on els homínids, afavorits per l’aparició del comerç i de l’agricultura, exploraven nous territoris per a la cerca d’aliments i de llocs on poder aixoplugar-se. Altres documents expliquen que l’aparició dels Jocs Olímpics a Grècia va ser clau a causa del massiu desplaçament cap a les ciutats on se celebrava aquest esdeveniment.

Mentrestant, altres autors anomenen que la civilització romana ha sigut l’origen del turisme gràcies a la concentració de persones als circs i banys termals romans. Independentment de quin siga el seu origen, està clar que el turisme ha evolucionat amb el pas dels anys com, per exemple, la Ruta de la Seda, realitzada per Marco Polo allà pel segle XIII; les colonitzacions de Cristòfol Colom; motivacions relacionades amb la religió (La Meca), o els viatges formatius al segle VIII (Grand Tour).

la indústria de l’aviació... que facilitaren aquest procés estacional de recerca d’altes temperatures i d’aglomeració de persones a les costes que, en part, és el que persisteix principalment en l’actualitat. No obstant, canvien els gustos dels turistes i, cada vegada més, demanden altres tipus de turisme per eixir de la monotonia. Per això, a les pròximes lletres, expliquem els tipus de turisme més importants que hi ha actualment.

53

per a conèixer el seu procés d’elaboració o fer agroecoturisme, és a dir, allotjar-se en clau turística però realitzant les típiques feines del món agrícola. Aquests turistes troben diverses opcions per a allotjar-se: albergs, càmpings, cases rurals...

Turisme de Negocis

Turisme Cultural És tot el relacionat amb la història i la creació d’una ciutat, és a dir, tots els recursos turístics que formen part del procés de creixement, des de la seua fundació fins a l’actualitat. És un turisme que complementa el turisme de sol i platja i el natural, doncs és indiferent el medi on es troben aquests recursos. Està format per elements patrimonials com són els centres històrics de les ciutats, els monuments, els museus, les tombes de personatges il·lustres, els jaciments arqueològics, les festes i tradicions, la gastronomia, l’etnologia, les compres o la llengua, entre d’altres.

EL TURISME, LES FALLES, I LA SEUA RELACIÓ

És aquell realitzat pels empresaris per tal d’aconseguir beneficis o captar clients per a les seues empreses. Congrega esdeveniments com, per exemple, congressos, reunions, seminaris, convencions o viatges de familiarització del sector turístic. També entraria dins d’aquest turisme la realització d’investigacions científiques i el turisme espacial, tot i que aquest últim encara es troba en procés de desenvolupament. Sol celebrar-se quasi sempre als hotels, beneficiant-se aquests ja que

a més allotgen els participants de l’esdeveniment en qüestió. És, per tant, un turisme d’alt poder adquisitiu.

54

El senderisme forma part de l’anomenat turisme natural com, per exemple, la Ruta turística de la Nevera i les Basses de la Drova, a Barx.

Foto: Sergio Serrano

Respecte a les Falles, tots sabem què són, però també cal definir-les i saber-ne el seu origen.

Són un festa que se celebra anualment, entre els dies 15 i 19 de març, i que té com a finalitat principal la construcció d’un monument que critique i satiritze l’actualitat de la societat del moment. El terme falla descendeix de l’àrab (fala) i del llatí (facula).

Podem dir que, abans, a València se celebraven rituals amb fogueres per a commemorar diferents efemèrides com, per exemple, la benvinguda de la primavera. Aquestes fogueres estaven fetes, en primer lloc, de palets de fusta però, amb el pas del temps, van ser substituïdes per andròmines velles que s’amuntonaven per a donar-li cert volum. No va ser fins a la segona meitat del segle XVIII quan van aparèixer els primers monuments amb sàtira que es cremaven el dia de Sant Josep, anomenats per la premsa local com a “falles d’ostentació”.

EL TURISME A LES FALLES

A partir del segle XIX apareixen, entre d’altres, la primera referència d’una comissió fallera, a la Plaça Calatrava de València (1849), i uns anys més tard, el primer monument infantil, concretament en 1874, amb el monument realitzat pels alumnes de les Escoles Pies. Més tard, va sorgir la crítica des d’un aspecte més ampli, és a dir, comença a criticar-se tot el que ocorre al voltant de la societat, sobretot, acarnissantse amb la política. Aquest fet va provocar un rebombori generalitzat, i va ocasionar problemes d’ordre públic que van acabar amb la instauració, per part del consistori municipal de València, d’una política de repressió, on es van censurar els esbossos i l’aplicació d’arbitris a les falles. Açò va ser un fet clau per a la instauració dels premis als monuments fallers, i així reduir el malestar dels fallers amb el consistori municipal. Aquests premis eren dos: Premi a la Grandesa i Premi a l’Originalitat; i la iniciativa va ser recolzada per diferents associacions com, per exemple, Lo Rat Penat. No obstant, amb el pas del temps, als anys de la Guerra Civil, tornaren a aparèixer monuments extremadament crítics, sobretot amb el règim feixista de Franco. Però aquest, en entrar al poder, va imposar els Rumbos del Orden, per tal d’eliminar la crítica política i fomentar el caràcter popular de la festa i dels monuments.

La dècada dels quaranta va ser molt important per a l’esdevenir de la festa fallera doncs, el 1941 es va celebrar la primera Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats, el 1942 es va plantar per primera vegada el monument municipal i, a més, es va crear la Secció Especial de les falles degut a l’augment considerat de nombre de comissions en dos anys, passant de 35 en 1940 a 78 en 1942. Aquest fet va motivar les comissions falleres a incrementar la dotació econòmica per tal d’augmentar el nivell dels seus monuments, què van començar a realitzar-se per professionals de l’ofici i, amb el pas del temps, han arribat a límits impensables (fins a un milió d’euros al segle XXI). Tanmateix, al segle XX la festa de les falles no evolucionava només en aspectes monumentals doncs, és a partir d’aleshores quan les comissions falleres, és a dir, les participants de la festa, junt amb els organismes pertinents com són la Junta Central Fallera i les diverses Juntes Locals, comencen a organitzar altres activitats lúdiques (revetlles, festes de disfresses, mascletades...), culturals (obres de teatre, llibrets fallers...), religioses (Ofrena o Missa de Sant Josep) o esportives (diferents campionats).

Bodes d’or i l’or de les bodes, de Paco López.

Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal de València (2006).

Arxiu: Josep Alcayde

55

Actualment, parlar de les Falles a la ciutat de València (809.267 habitants) és parlar de les festes falleres més conegudes mundialment, no només per la transcendència de ser el lloc on va aparèixer la festa, sinó per la diversitat d’actes i festejos que hi ha a la seua programació. La Junta Central Fallera és l’òrgan més representatiu de tota la festa fallera, doncs és qui la regula. A més, mitjançant un sofisticat procés de selecció, tria a les Falleres Majors, a les seues respectives Corts d’Honor i també els monuments fallers, realitzats quasi sempre pels millors artistes del moment com, per exemple, Vicent Luna, Regino Más, Pedro Santaeulalia, Pere Baenas, Ramon Espinosa o Vicent Agulleiro, entre d’altres.

Tanmateix, també s’encarrega de regular la festa fallera de les comissions falleres de la ciutat i voltants en diversos aspectes com, per exemple, la composició de les seccions falleres grans (Especial, Primera “A” i “B”... fins a la Setena “C”) i infantils (Especial, Primera... fins a la Setzena); i la coordinació, on ha d’estar tot a punt en actes com:

A més a més, també organitza diversos concursos on les falles han d’inscriure’s voluntàriament si volen participar com són, per exemple, els Campionats de Parxís i Truc, les lligues esportives de la Junta Central Fallera (Futbol Sala, Futbol 7, Pilota Valenciana adulta i infantil, Frontennis, Pàdel, Esquaix, Petanca, Tennis Taula i Birles) i altres activitats com la Cavalcada del Ninot i els concursos de Presentacions, Play-Back, Betlems, Carrers Engalanats i Carrers Il·luminats.

No obstant, a comparació de diversos pobles, la Junta Central Fallera no organitza concursos com, per exemple, els de llibrets fallers, tot i que hi ha d’altres entitats que sí que els organitzen com ho són, Lo Rat Penat o la Conselleria d’Educació.

Actualment trobem totes les 348 comissions falleres repartides per la trama urbana de València, a banda de les que es troben a l’Àrea Metropolitana de València, les comarques costaneres i centrals de la província de València i per diverses ciutats de Castelló i Alacant.

Amb tot el que hem dit, podem relacionar els termes turisme i falles deduint que, les Falles són una tradició convertida en festa què forma part del patrimoni cultural i etnològic dels valencians i que, a més, provoca un impacte econòmic sobre diversos sectors turístics. Entre ells trobem, per exemple, el sector hostaler ja que els turistes s’allotgen i mengen als restaurants i hotels de les ciutats; el sector del transport per a poder desplaçar-se per la ciutat; o el sector immobiliari, ja que aquests lloguen apartaments.

EL TURISME, LES FALLES, I LA SEUA RELACIÓ

56

les dinou mascletades a la Plaça de l’Ajuntament, l’Entrega dels Premis i la seua lectura, la Cridà, l’Exposició del Ninot (on es trien popularment les figures que se salvaran de les flames el 19 de març), o la Cavalcada del Regne, entre d’altres.

La mascletà és un dels focus principals que atrauen turistes a València.

Foto: Juan Gabriel Figueres

Per a confirmar aquest fet, mostrem a continuació tres exemples gràfics de sèries mensuals de dades econòmiques sobre el sector turístic de l’any 2009 corresponents a la ciutat de València: en el primer podem observar el nombre de viatgers i de pernoctacions; en el segon, el nombre d’establiments hotelers oberts; i en el tercer, el personal empleat en aquests.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes a l’INE.

EL TURISME A LES FALLES

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes a l’INE.

57

EL TURISME, LES FALLES, I LA SEUA RELACIÓ

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes a l’INE. Aquests són sols tres exemples entre molts d’altres que podríem mostrar. Amb tot açò arribem a la següent conclusió: si ja de per sí el turisme produeix un “efecte multiplicador” sobre els diversos subsectors turístics, amb l’arribada de les festes josefines aquest efecte es multiplica més encara. Ho podríem definir com una inversió en un territori amb la conseqüència d’un increment

del Producte Interior Brut d’aquest territori en major quantitat. És a dir, un increment dels beneficis previstos a causa a l’arribada massiva de turistes a una ciutat que afecta, en aquest cas, als restaurants, hotels, botigues de records, agències de viatges, empreses d’oci o, sense anar més lluny, a les comissions falleres que cobren entrada per observar els seus monuments.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA SAGUNT-SANT ANTONI-PARE URBÀ (2009). Llibret faller. Associació Cultural Falla Sagunt-Sant Antoni-Pare Urbà. 1ª edició. València. 292 pp.

MESPLIER, A. i BLOC-DURAFFOUR, P. (2000). Geografía del Turismo en el Mundo, Ed. Síntesis (pp. 32-86).

VERA, J.F. (2004). Análisis Territorial del turismo. Ed. Ariel. Barcelona.

HERNÀNDEZ, G.M. - SANTAMARINA, B. - MONCUSÍ, A .- ALBERT, M. (2005).

La memoria construida. Patrimonio cultural y modernidad, Valencia, Tirant lo Blanch.

DADES CONSULTADES Organització Mundial del Turisme (OMT), disponible en línia en http://www.world-tourism.org/espanol/, consultada el 14 d’abril del 2011.

Institut Nacional d’Estadística, disponible en línia en http://www.ine.es, consultada el 13 d’abril del 2011.

58

Visita amb aquest codi la web dedicada als turistes Fallas from Valencia.

POTENCIACIÓ DE LA IMATGE DE LES FALLES I ELS RECONEIXEMENTS DE FESTA D’INTERÉS TURístic Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

59

L

a imatge de les falles a nivell mundial té una tendència molt estereotipada, ja que si li preguntem a un turista nacional o internacional què són les falles, el primer que els ve al cap són les paraules ninot i foc, i a més, la típica frase que diu que els valencians estem bojos perquè cremem aquests monuments tan fantàstics. És clar que nosaltres sabem el perquè d’aquests actes però, a ells caldria explicarlos-el, que aquesta festa és com un cicle i que, a més, mou molts llocs de treball; aleshores, cal cremar els monuments perquè els artistes en creen de nous per a l’any següent. També cal explicar i fomentar la festa als turistes, perquè al preguntarlos per les festes no sols diguen que coneixen els monuments sinó també, per exemple, l’ofrena, la cavalcada, o el llibret, entre d’altres.

POTENCIACIÓ DE LA IMATGE...

La ignorància dels turistes ve donada pel fet que caldria potenciar el producte turístic faller d’una manera més extensa i complexa, i no només basar-la en allò més característic, tot i que és evident que l’element principal de la festa fallera és el monument. Per a potenciar el conjunt de la festa fallera en totes les seues dimensions caldria fer una campanya de màrqueting faller molt agressiva, sobretot als pobles, i així atraure turistes i intentar, perquè no, que s’integren en la festa fallera, enrolant-se dins de les comissions.

Aleshores, una campanya ben feta de màrqueting faller podria ajudar a potenciar les variables del producte, el preu, la distribució i la promoció de la festa de les falles.

60

En primer lloc, cal descriure bé el producte a potenciar, és a dir, explicar correctament què són les Falles de València i les comissions falleres, què representa la festa i com s’organitza.

Aleshores, dins del producte inclouríem les falles de cada ciutat i les comissions falleres d’aquestes.

Si un poble organitza nombroses activitats i si, a més, aquestes vénen complementades per altres organitzades per les comissions falleres és més factible l’atracció dels turistes a visitar la festa i, perquè no, viure-la des de dins. A més, un bon ambient sempre afavoreix l’atracció de persones per a gaudir de la festa; per exemple, una ciutat on les comissions falleres estan enfrontades o una comissió on l’ambient no és molt bo dóna lloc a

una situació d’incomoditat en molts aspectes i és quan les persones donen un pas enrere per a inscriure’s-hi.

El monument més conegut pels turistes és el plantat a la Plaça de l’Ajuntament.

València 2011: esport tot l’any, de Pere Baenas.

Plaça de l’Ajuntament de València (2011).

Foto: Juan Gabriel Figueres

En segon lloc, destaquem altre punt important, el preu. Aquesta variable, referida sobretot a les comissions falleres, és un factor condicionant per tal d’atraure nous fallers. Formar part d’una comissió on el preu de la seua quota és de 200 € sense extres i, a més, cal pagar els dinars, sopars i consumicions, de vegades és més car que tenir una quota de 400 € i no pagar ni les consumicions ni els dinars. També, si la comissió fallera realitza ofertes per als nous fallers sempre incentiva a la seua inscripció, sobretot per a les falleres, que han de realitzar una elevada despesa en les seues vestimentes.

La distribució de la festa també és un element clau per a l’arribada de turistes, ja que les celebracions falleres en ciutats equipades amb serveis turístics són més conegudes i tenen més poder d’atracció que les festes falleres en ciutats amb poca atracció turística. A més, dins de les comissions també és important la distribució, sobretot amb factors clau com, per exemple, la ubicació del cau faller; normalment, la gent s’inscriu a les falles que tenen més prop de casa, sobretot si són xiquets i així les mares estan més tranquil·les quan els fills van sols a la falla.

Per últim, cal fer una bona promoció o comunicació de què és la festa fallera mitjançant tot allò que està a l’abast del turista actual, és a dir, es tracta de difondre la festa fallera als principals mitjans de comunicació (premsa escrita, televisió i ràdio), Internet, les oficines de turisme, les xarxes socials, els fullets publicitaris... Aquesta hauria de ser una tasca molt important per a les Juntes Locals Reconeixement

Atorgat per

Falleres i, en menor mesura, per a les comissions però, siga qui siga el responsable d’aquesta tasca és un fet essencial per a la potenciació, difusió i desenvolupament de la festa fallera.

Tot l’esmentat anteriorment pot repercutir, dins del que representa el context turístic espanyol i internacional, en les festes falleres mitjançant les respectives conselleries i ministeris. Aquests organismes atorguen uns reconeixements que donen a la festa popularitat de cara als turistes que visiten un territori, ajudant a la difusió de la ciutat dins del mercat turístic internacional. Al territori valencià, les festivitats poden aconseguir fins a cinc reconeixements, és a dir, tres que atorga la Conselleria de Turisme i l’Agència Valenciana de Turisme, i dos per part de la Secretaria de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. A la taula següent es mencionen els cinc reconeixements amb els corresponents requeriments necessaris per tal de posseir-los.

Requeriments

Exemple

No sobrepassar els límits geogràfics del propi Festa d’Interés

municipi, provincia o

Falles de Cullera

Turístic Local

autonomia segons el

Falles de Sueca

reconeixement.

L’antiguitat de la festa ha de ser major de quinze anys, o deu si es tracta d’una festa amb Conselleria de Turisme

Turístic Provincial

i l’Agència Valenciana de Turisme

autòctons valencians basats en la seua economia.

Falles de Borriana

Tenir capacitat d’atracció de turistes.

Periodicitat i claredat en la data de les celebracions.

EL TURISME A LES FALLES

Festa d’Interés

relació amb els productes

Tenir connotació popular.

Festa d’Interés

Els seus valors han de

Falles de Sagunt

Turístic Autonòmic

manifestar-se com als

Falles de Xàtiva

principals elements de la festa.

61

Reconeiximent

Atorgat per

Requeriments

Exemple

No sobrepassar els límits del territori nacional, en el primer cas.

Tenir l’anterior

Festa d’Interés

reconeixement almenys

Turístic Nacional

cinc anys.

Falles de Gandia Falles d’Alzira

Promocionar-se en vint Secretaria

mitjans de comunicació.

de Turisme del Ministeri

Tenir opció d’allotjament

d’Indústia,

en un radi aproximadament

Turisme

de 50 quilòmetres.

i Comerç d’Espanya

Festa d’Interés Turístic Internacional

Tenir participació popular.

Tenir un mínim de respecte per l’entorn urbà, les

Falles de València

persones i els animals.

Posseir certs valors populars i culturals.

Tenir una data fixada.

POTENCIACIÓ DE LA IMATGE...

Taula elaborada pròpiament a partir dels requeriments que demanen la Conselleria de Turisme i la Secretaria de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

62

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA KOTLER, P.- BOWEN, J. – MAKENS, J. – RUFÍN, R. – REINA, M.D. (2004): Marketing para turismo. Pearson Educación, Madrid. 565 pp.

RECURSOS ELECTRÒNICS BOE 135 corresponent al 7 de juny del 2006, disponible en www.boe.es/boe/dias/2006/06/07/pdfs/A21642-21643.pdf, consultat el 9 d’abril del 2011.

PROCEDIMENT PER A LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA, disponible en http://www.gva.es/portal/page/portal/inicio/procedimientos?id_ proc=3078, consultat el 9 d’abril del 2011.

Visita amb aquest codi la web oficial de les Falles de València per veure el programa de festes.

El TURISME ALS MONUMENTS FALLERS Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

63

D

es que el fenomen turístic va arribar a Espanya als anys seixanta, s’ha donat peu a múltiples accions o escenes que afecten a les persones i, més concretament, a les interrelacions entre el turista i el resident local.

A més, també hi ha hagut altres factors que han sigut motiu de conflictes no només entre aquests grups, sinó entre els propis turistes mateix, sent un motiu de crítica. Tot l’esmentat no ha passat desapercebut per a les falles i, més concretament, per als crítics de falles, què han reflectit als seus monuments escenes quotidianes relacionades amb el turisme.

EL TURISME ALS MONUMENTS FALLERS

Seguidament, mostrem exemples de monuments fallers realitzats a la ciutat de València, què mostren escenes de diversos tipus pel que respecta al turisme, i què han sigut premiades per l’Agència Valenciana de Turisme. També hi ha altres poblacions com Cullera o Dénia on també són freqüents els motius crítics sobre turisme, tot i que en aquest article sols ens fixem en els monuments del cap i casal, ja que en pròxims articles veuran com es mostra el turisme als monuments fallers d’altres localitats.

64

Visca el turisme!, de Salvador Debón.

Falla Plaça del Doctor Collado de València (1962).

Arxiu: Joan Castelló

Un primer cas es va donar l’any 1962 al monument de la Plaça del Doctor Collado titulat Visca el turisme!, de Salvador Debón; monument amb un pegàs, és a dir, amb un cavall alat que mostrava la velocitat de vertigen amb què arribaven els turistes a la ciutat de València i on també podíem veure la massificació a les platges, els robatoris als turistes, la despesa que fan aquests i les pintes que duien en arribar a la ciutat.

Un segon cas el podríem trobar l’any 1975 al monument Naufraguen les tradicions, plantat per Julián Puche per a la falla Na Jordana; monument que mostrava un dolçainer i un tabaleter damunt d’un vaixell víking, considerat el vaixell dels turistes, què criticava que aquests s’instal·laven a València i el que volien fer era instaurar les seues tradicions, tractant així d’eliminar les nostres, molt conegudes com Sant Donís, la Demanà de la Núvia o la Processó del Corpus, entre d’altres.

Naufraguen les tradicions, de Julián Puche.

Falla Plaça Na Jordana de València (1975).

Arxiu: Joan Castelló

El 2001, Francisco Borja va plantar per a la comissió Barri Beteró el monument Lavalència turística.es; monument que criticava les vies de comunicació per a accedir a València que estaven plenes d’obres, els aeroports saturats, la no aplegada de l’AVE, i enaltia el turisme rural que, segons el monument, ofereix millor menjar i més tranquil·litat que els quioscs de platja.

Un altre monument, possiblement un dels més recordats dins de l’àmbit turístic, va ser el plantat l’any 2008 per Vicent Martínez per a la comissió de Pizarro-Ciril Amorós. Aquest monument, anomenat Pas a pas, tot ho veurem tenia com a remat un explorador què viatjaria per les tres províncies valencianes per a així gaudir de festes com la Magdalena, les Falles o les Fogueres; o de monuments com les Torres de Serrans, la Ciutat de les Arts i de les Ciències, el Castell de Santa Bàrbara o l’Ermita del Lledó, entre d’altres.

A més, l’explorador també realitzava un recorregut per diverses poblacions valencianes, mostrades satíricament al monument.

Aquests sols són uns pocs exemples dels molts monuments que hi ha enfocats en el turisme, un tema sempre present a les falles, ja que és un dels sectors més actius dins la nostra economia i què, de vegades, dóna molt que parlar.

Cordeu-se els cinturons, de Manuel Algarra.

Falla Almirall Cadarso-Comte Altea de València (2009).

Arxiu: Joan Castelló

EL TURISME A LES FALLES

Per últim, destaquem al 2009 dos exemples de falles turístiques dins de la Secció Especial. En primer lloc, Cordeu-se els cinturons, de Manolo Algarra per a la falla Almirall Cadarso-Comte Altea; una falla amb un remat ple d’estereotips espanyols per tot el món, on es mostraven les peripècies dels turisme espanyol, ja siga com a destinació turística o com a turistes que viatgen per tot el món; tot i que les escenes ens mostraven que, amb la crisi econòmica, calia estalviar i viatjar a destinacions més barates. I, en segon lloc, trobem Fes turisme envaint un país, d’Armengol i Cimas per a la falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana (l’Antiga de Campanar), on podíem veure al remat un cotxe carregat d’equipatge amb tota la família, inclosa l’àvia, què explicava que els espanyols solen realitzar turisme en família i intenten estalviar amb tot el que siga com, per exemple, amb companyies de baix cost.

Pas a pas, tot ho veurem, de Vicent Martínez.

Falla Pizarro-Ciril Amorós de València (2008).

Foto: Mª Lola Savall

RECURSOS ELECTRÒNICS El turista fallero en CD (1942-2009).

Publicacions Bayarri. 2009.

65

TURISME I FALLES A CULLERA Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

66

C

ullera (23.813 habitants) va ser una de les primeres localitats valencianes a desenvolupar el sector turístic; per a ser més concrets, els antecedents es remunten a 1935, on els turistes estrangers començaven a utilitzar l’aigua de la mar com a espai de recreació i oci. Aquest fet va condicionar que, a partir dels anys cinquanta, començaren a realitzar-se estudis per a poder construir un paisatge turístic i situar Cullera entre les ciutats més importants pel que respecta al turisme i, a més, per a donar-li un nou incentiu a l’economia del poble, basada tradicionalment en l’agricultura.

Tot i que hi havia molts detractors, la crisi agrària d’aquesta època, produïda per l’apogeu d’altres sectors, entre ells el turístic, va fer que començaren a executar-se els plantejaments estudiats i, per tant, començava així la millora d’infraestructures: la millora de les xarxes d’aigua i electricitat, la construcció de vies de comunicació com són el ramal de la N-332, la renovació de la línia ferroviària Cullera-Silla i, sobretot, la construcció de milers d’apartaments per tal que els turistes no tingueren cap problema d’allotjarse i passar les seues vacances.

Començava així el “boom” turístic de Cullera, atraient milers de turistes que omplien

les nostres platges a la llum del dia i el passeig marítim al capvespre. Aquest fet tenia com a conseqüència un impacte econòmic important sobre els negocis construïts al voltant del turisme com, per exemple, botigues de regals, gelateries, cafeteries, quioscs... que feia que, amb els diners guanyats en la temporada estival, visqueren la resta de l’any. A més, aquest “boom” va coincidir amb el “boom” demogràfic i econòmic posterior al Pla d’Estabilització de 1959 i, per tant, va ser una època d’esplendor. L’entorn on està situada la ciutat, entre la mar, la muntanya i el Xúquer, va afavorir aquest desenvolupament en totes les seues dimensions.

A Cullera, s’ha mantingut més o menys la demanda turística fins als anys noranta, data on les infraestructures turístiques han començat a estancar-se doncs, cal que, amb el pas dels anys, es renoven per a seguir atraient als turistes. No obstant, l’oferta turística ha variat una mica, gràcies al Pla de Dinamització Turístic, conegut per tots com “Cullera de Nou” per a atraure turistes ja que, a més de la platja, s’han començat a explotar altres recursos turístics com són els monuments, els recursos naturals o les festes. A la següent taula enumerem els tipus de turisme que es poden realitzar a la ciutat de Cullera, municipi turístic declarat per la Generalitat Valenciana.

EL TURISME A LES FALLES

La bahia de Cullera el dia 26 de juliol del 2011.

Foto: Juan Gabriel Figueres

67

Turisme de Sol i Platja Aquest tipus de turisme segueix sent la base de l’oferta turística a Cullera, i no és per a menys si observem els quasi tretze quilòmetres de platges. Aquestes són d’una qualitat extrema i la majoria d’elles estan certificades per la Fundació Europea d’Educació Ambiental amb la coneguda Senyera Blava, degut a l’arena, l’aigua i totes les infraestructures turístiques imprescindibles per a una platja: jocs per a xiquets, servei de salvament... A més, la ciutat té molta diversitat doncs, podem trobar platges rústiques com les del Mareny de Sant Llorenç, el Dosser, el Marenyet o el Brosquil i, d’altres urbanes com les de Sant Antoni, el Racó, el Far, les Oliveres o Cap Blanc, probablement les més conegudes i les què tenen millor accessibilitat.

Turisme Natural Serveix com a oferta complementària del turisme de sol i platja a Cullera, puix molts dels segons habitatges de les persones són de tipus rural, i es troben a les platges rústiques. No obstant, també podem trobar paratges molt interessants per a contemplar com són la Marjal, l’Estany, els Cordons Dunars del Dosser, la desembocadura del riu Xúquer, els miradors del Far i de l’Illa dels Pensaments i la Bassa de Sant Llorenç. També trobem un dels càmpings més importants de la Comunitat Valenciana, el Càmping Santa Marta i, a més, podem realitzar rutes ecoturístiques com, per exemple, les rutes de l’Estany, la Senda de la Lloma o l’Assut del Xúquer, entre d’altres.

Turisme Cultural

TURISME I FALLES A CULLERA

Tot i que també és complementari, cada vegada està adquirint més protagonisme a la nostra ciutat.

Podem trobar un elevat nombre de monuments de gran importància a nivell autonòmic com, per exemple, el Castell i el seu santuari, la Cova del Dragut, la Torre de la Reina Mora, la Torre del Marenyet, el Refugi de la Guerra Civil, la Casa Consistorial, la Casa de l’Ensenyança o l’Abric de Lambert, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, entre d’altres. Però, també trobem diverses celebracions què donen a Cullera un caràcter festiu molt important com les Festes de Sant Antoni, les Festes Patronals o la Setmana Santa.

68

El Castell és el monument més important de la ciutat de Cullera.

Foto: Juan Gabriel Figueres

Evidentment, dins d’aquest últim conjunt de recursos turístics, també trobem les Falles de Cullera, què tenen major participació ciutadana en l’actualitat. Les primeres manifestacions falleres a la nostra ciutat sorgeixen a finals del segle XIX, pels mateixos motius especificats en articles anteriors. Però, no és fins l’any 1928 quan va sorgir la primera comissió fallera, la falla Raval de la Mar. A partir d’aleshores començava un període extens d’irregularitat pel que fa a la celebració d’aquesta festa (a causa dels diversos esdeveniments relacionats amb la situació del país com la Guerra Civil, la Post-Guerra i el lent desenvolupament econòmic) què va finalitzar l’any 1962, i va encetar un període de continuïtat fallera (coincidint amb l’apogeu del turisme), el qual aquest any 2012, compleix cinquanta anys. Doncs, des del seu naixement, la festa ha evolucionat i es nota, en primer lloc, per l’augment progressiu del nombre de comissions falleres fins a les quinze actuals, distribuïdes per tota la ciutat i que estan regides per una Junta Local Fallera creada en 1971, que s’encarrega d’organitzar i dirigir el desenvolupament de la festa. I, en segon lloc, per l’impuls d’un elevat nombre d’activitats, explicades als següents paràgrafs.

També, a mitjans de setembre comencen les activitats festives. Les comissions falleres celebren el Mig Any Faller amb una torrada popular i festa fins a altes hores de la matinada. Després, fora del que organitza la Junta Local Fallera, les activitats

Al mes de febrer, comencen les activitats culturals. L’activitat més important és el Concurs de Teatre en Valencià, on els fallers mostren les seues habilitats dalt de l’escenari de la Casa de la Cultura de Cullera. En ell, les falles realitzen obres teatrals de tot tipus i els premis que s’entreguen són a les millors tres obres, a la millor direcció, a la millor escenografia, i als millors actors i/o actrius principals i secundaris. A més, es realitza el Concurs de Llibrets, on diverses comissions del poble també participen a la convocatòria de la Conselleria d’Educació; el Concurs de Promoció del Valencià; el Concurs de Fotografia; el Concurs de Cartells Anunciadors, on el cartell guanyador serà la portada del llibre de les falles de Cullera del següent any; o el Concurs de Paelles, menjar característic de la cultura valenciana. També, fora de l’àmbit dels concursos, trobem les tradicionals Danses amb Tabal i Dolçaina, la Nit d’Albades i la Presentació del Llibre de les Falles.

Altres actes que se celebren són els protocolaris. El primer acte oficial faller que se celebra és el Sopar de Canvi de Vares per a commemorar el canvi en la comissió executiva de la Junta Local Fallera de Cullera. Després, apropantse a les festes falleres, és el torn de la Gala Fallera.

Aquest acte descendeix del tradicional Intercanvi d’Insígnies on, totes les Falleres Majors i Presidents de les comissions falleres reben un quadre amb les insígnies de les comissions de Cullera i, a més, s’entreguen els Bunyols amb Fulles de Llorer i Brillants als fallers que pertanyen 30 anys a alguna comissió fallera.

Dins dels tres dies de falles, les comissions falleres celebren a les 8 hores la tradicional despertà, llançant masclets per tal de despertar el veïnat i, unes hores després, realitzen cercaviles visitant els monuments de totes les comissions falleres. A partir de les 19 hores, aproximadament, comencen els actes oficials. Primer, el dia 17 de

EL TURISME A LES FALLES

A partir del mes de setembre comença l’activitat fallera mitjançant les activitats esportives. Es realitzen per a majors i menuts, destacant els Campionats de Futbol Sala en categoria masculina i femenina, que es disputen a mitjans de febrer, durant la matinada de divendres a dissabte, amb una intensitat extrema què, de vegades, arriba a límits insostenibles, sobretot al masculí. També es disputa en modalitat infantil mitjançant dues categories: infantil-cadet i benjamí-aleví. A més, es disputen els Campionats de Bàsquet en categoria masculina i femenina, els Campionats de Tennis Taula per a majors, per grups, i per a infantils, individual, els Campionats de Pic i Maneta, Dards i de l’Enigma, també per grups, i els Campionats de Truc i Parxís, per parelles.

més importants són el Tren Faller, on els fallers van disfressats com volen realitzant una cercavila per la barriada; i la Cavalcada de les Festes Majors, on cada comissió fallera va disfressada d’una temàtica diferent, tot i que no té contingut satíric com les Cavalcades del Ninot.

69

març, és l’Entrega de Premis dels monuments, molts d’ells realitzats per artistes com, per exemple, José Lafarga, Fede Alonso, Alfredo Bayona o Juan Carlos Donet, que poden arribar als 50.000 € els més grans. Tota la multitud fallera acudeix als Jardins del Mercat, sent l’acte més esperat, sobretot per a la gent jove. El dia següent és el dia per als més devots ja que es realitza l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Castell, un acte ple de religiositat amb molt de sentiment, sobretot per a les Falleres Majors de cada comissió, engalanades amb les millors vestimentes. Per últim, la vesprada-nit del dia de Sant Josep és el moment de la nostàlgia, de veure com tot un any de treball acaba absorbit pel foc, però aquest és el món de les falles i, per tant, és el moment de tornar a començar i preparar el pròxim exercici faller.

se a viure per la mancança de serveis. Un altre monument va ser el plantat per Francesc Escrivà l’any 1985 a la falla El Canet titulat Estiuejar a Cullera; un monument que criticava tot el que es podia fer a Cullera, i els altres elements de turisme, com poden ser les agències immobiliàries, o els propis turistes, què moltes vegades s’amuntonaven en un pis per no arrendar-ne dos.

Per últim, el monument plantat per Fede Alonso per a la mateixa comissió l’any 2011 anomenat Una sambra brasilera ballarem tots a Cullera, feia una extensa crítica actual, centrant-se en la lentitud dels quioscs de platja per a servir una copa, en els avis que planten les cadires a les vuit del matí a la platja perquè no els lleven el lloc o el fet que venen moltes dones turistes d’avançada edat.

COMISSIONS DE CULLERA Avinguda País Valencià La Bega Bulevar El Canet Passeig-Mercat Plaça Alboraia Plaça d’Espanya Plaça Mongrell Port El Raconet Raval de Sant Agustí Rei en Jaume I Sant Antoni de la Mar

TURISME I FALLES A CULLERA

La Taüt

70

Xúquer Una samba brasilera ballarem tots a Cullera, de Fede Alonso.

Falla El Canet de Cullera (2011).

Foto: Manuel Franco

El tema del turisme ha donat molt de joc als monuments fallers, i especialment als de Cullera, ja que ha sigut un dels motors principals de la nostra economia en aspectes com el que fan els turistes a Cullera o la gestió del propi sector per part dels polítics. Llavors, citem tres monuments fallers plantats a Cullera que tractaven la situació turística de la ciutat. El primer és Aquest sol espanyol, monument creat per Bernardo Javier

Per últim, la relació pel que respecta al turisme i les falles, explicada anteriorment a aquest llibret, també la podem mostrar gràficament amb les dades que tenim a continuació sobre Cullera.

Concretament, fan referència a l’ocupació dels establiments hotelers corresponents a la nit del dia 18 de març del 2011. Podem dir que l’ocupació

l’any 1977 per a la falla Sant Antoni de la Mar; una falla que criticava els turistes que venien sols per un curt període de temps i que no volien quedar-

total dels hotels és d’un 76,52 %, una xifra prou elevada per a aquesta època de l’any, formada per les dades que ens dona la posterior gràfica.

Percentatge d’ocupació hotelera per la seua qualitat corresponent al 18 de març del 2001.

Font: Elaboració pròpia amb les dades de l’Oficina de Turisme de Cullera.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA CASTELLÓ i LLI, J. (1996). La festa del foc. Història de les falles de Cullera.

M.I. Ajuntament de Cullera. 1ª edició. Cullera. 182 pp.

TORRES i FABRA, R.C. (2005). Turismes de Masses o Massa Turisme? Una introducció al fenomen cullerà. M.I. Ajuntament de Cullera. VI Jornades d’Estudis a Cullera (231-257 pp.). Cullera.

NACHER i ESCRICHE, J.M. (2005). L’Economia del Turisme: Aproximació al Cas de Cullera. M.I. Ajuntament de Cullera. VI Jornades d’Estudis a Cullera (271-280 pp). Cullera.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA (2011). Falles a Cullera 2011. Cullera.

60 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA (1985). Falles a Cullera 1985. Cullera.

120 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA (1977). Falles a Cullera 1977. Cullera.

128 pp.

FALLA EL CANET DE CULLERA (2011). Llibret Faller. Cullera. 152 pp.

FALLA EL CANET DE CULLERA (2010). Llibret Faller. Cullera. 120 pp.

FALLA EL CANET DE CULLERA (2009). Llibret Faller. Cullera. 100 pp.

REGIDORIA DE TURISME DEL M.I.AJUNTAMENT DE CULLERA (2011). Guia turística 2011. Cullera.

RECURSOS ELECTRÒNICS Ocupació a les festes falleres (2011). Dades obtingudes per la Regidoria de Turisme del M.I. Ajuntament de Cullera.

Visita amb aquest codi el grup creat per la Junta Local Fallera de Cullera a la xarxa social Facebook.

EL TURISME A LES FALLES

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA (2010). Falles a Cullera 2010. Cullera.

60 pp.

Visita amb aquest codi la web turística de Cullera.

71

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ.

ON PODEM VEURE FALLES? Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

72

D

e vegades, els turistes que visiten la terra valenciana durant les festes falleres es pensen que només se celebren les falles al cap i casal però, no és així. Aquestes se celebren per tot arreu i, no només dins de la província de València, sinó que també se celebren en diverses ciutats de les províncies de Castelló i d’Alacant.

Aleshores, en aquest estudi analitzem com es viu la festa fallera per la seua geografia i, per a fer-ho, utilitzem una metodologia molt simple, però intentant que siga un recorregut literari el més precís possible. El mètode d’anàlisi és per grups, on englobem els pobles de la província

de València per comarques, i els pobles de Castelló i Alacant per províncies. Ressaltem, independentment del seu grup, els municipis més importants dins de la festa fallera, analitzem la festa fallera als diferents pobles, aprofundim en les activitats falleres més peculiars i particulars i, a més, mostrem una taula annexa on podran trobar totes les comissions falleres que hi ha, exceptuant les tres-centes quaranta-vuit que hi ha a la ciutat de València.

Al següent mapa, els mostrem les comarques valencianes on hi ha falles, ressaltades amb una tonalitat obscura. Com s’observa, la meitat d’elles gaudeixen de les festes falleres.

PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

15

1. LA RIBERA BAIXA 2. L’HORTA (SUD, OEST I NORD) 3. EL CAMP DE MORVEDRE 4. EL CAMP DE TÚRIA

6

16 14 3 4 5 2

12

7. LA RIBERA ALTA 8. LA CANAL DE NAVARRÉS

10. LA SAFOR

10 11 13

PROVÍNCIA D’ALACANT 11. LA MARINA ALTA 12. EL VINALOPÓ MITJÀ 13. LA MARINA BAIXA

EL TURISME A LES FALLES

9

6. LA PLANA D’UTIEL

9. LA COSTERA

71

8

5. LA FOIA DE BUNYOL

PROVÍNCIA DE CASTELLÓ 14. LA PLANA BAIXA 15. EL BAIX MAESTRAT 16. L’ALT PALÀNCIA

73

Falles a la Ribera Baixa Exceptuant Cullera, el principal focus de la festa fallera és la capital de la comarca, Sueca (28.926 habitants). Podem trobar divuit comissions falleres repartides per la ciutat i per les pedanies del Mareny de Barraquetes i el Perelló, què estan sota al regnat de la Fallera Major de Sueca, càrrec que existeix des del 1985, i amb continuïtat des del 2003. Aquestes comissions estan regulades per la seua Junta Local Fallera, creada l’any 1974.

COMISSIONS DE SUECA Avinguda 18 de Juliol Avinguda d'Espanya Che Collons El Portal Mercat Plaça Cervantes Plaça de l'Ajuntament

suecans més il·lustres (Josep Bernat i Baldoví, Josep Serrano i Simeón, i Joan Fuster i Ortells) i una a la Verge de Sales, totes dues precedides d’una Missa de Sant Josep conjunta; l’organització de la Cremà en tres rondes on l’última falla es crema a les 01:30 hores de la matinada i; sobretot, l’absència de premis als monuments fallers en una ciutat d’aquesta repercussió fallera des de fa molts anys, puix només s’atorguen els Premis als Ninots Indultats en categoria gran i infantil. Tot i que no hi ha una pressió excessiva per als artistes fallers per tal d’aconseguir el millor premi, els monuments fallers solen tenir un cost aproximat de 20.000 euros, i estan fets per artistes consagrats com Joan Martí, Pascual Roda, Alfredo Bayona o Jose Vicente Gutiérrez...; a més, planten els monuments quatre o cinc dies abans, facilitant així la feina als artistes fallers que realitzen altres treballs en ciutats on sí s’entreguen premis.

Poble Vell (El Perelló) Ronda Bernat Aliño Ronda del País Valencià Sol i Tarongers (Mareny) Sucro Foc i Tradició Tro i Flama (El Perelló) Verge de Sales

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Via del Materal

74

Xúquer

Les falles realitzen activitats culturals com la Mostra de Play-Back, el Concurs de Sainets o el Concurs de Llibrets; activitats esportives com el Campionat de Futbol Sala o el Campionat de Bàsquet en categoria masculina, femenina o infantil; activitats festives com el Concurs de Xarangues, el Concurs de Paelles, el Ral·li Humorístic Faller o la Cavalcada del Ninot, tant a la ciutat com a les pedanies.

A més, aquestes celebracions tenen altres particularitats com, per exemple, la partició de la Nit d’Albades en dos dies; la Visita de Cortesia, on totes les comissions visiten conjuntament els monuments fallers de la ciutat; les Ofrenes, realitzades el dia de Sant Josep en honor als tres

Ballant sense penes, d’Alfredo Bayona.

Falla Ronda Bernat Aliño de Sueca (2011).

Arxiu: Falla Ronda Bernat Aliño

Ofrena als tres suecans il·lustres.

Arxiu: Falla Ronda Bernat Aliño

A la resta de la comarca, l’activitat fallera té menys repercussió doncs, són pobles menuts on hi ha poques comissions amb un pressupost mínim; generalment no hi ha Juntes Locals que regulen la festa i, a més, no s’entreguen premis.

germanor entre les falles doncs, actualment, sols tres de les quatre comissions falleres realitzen activitats en conjunt, minimitzant així les despeses.

Mig Camí ALMUSSAFES

La Primitiva La Torre

BENICULL CORBERA

Benicull El Masclet Vila i Honor L’Alcudiola

FAVARA

Per la Pau Quatre Cantons La Trillaora

FORTALENY LLAURÍ

Foc i Tradició Llaurí Del Poble

POLINYÀ DEL XÚQUER

Nou Mil·leni

RIOLA

Del Poble

EL TURISME A LES FALLES

A Sollana (4.899 habitants), que sí té Junta Local Fallera des del 2009, s’organitza una Cavalcada del Ninot; la Cercavila Boja del dia 17 de març, on els fallers de les quatre comissions van disfressats realitzen la visita als monuments fallers i la Repartida del Llibret, on les comissions, junt amb les seues xarangues, visiten els seus col·laboradors per entregar-los el llibret i, ja de passada, cobrar la publicitat. A Favara (2.735 habitants) no hi ha Junta Local Fallera, tot i que pot crear-se pròximament per tal d’afavorir la

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA RIBERA BAIXA

L’Arrabal SOLLANA

L’Avinguda Poble El Romaní

75

Almussafes (8.358 habitants), que sí posseeix Junta Local Fallera des del passat exercici, organitza el Pregó conjunt de les Falleres Majors de les tres comissions així com també una cercavila conjunta el 17 de març. A Llaurí (2.375 habitants) i a Fortaleny (1.026 habitants), les comissions van més per lliure; i les comissions de Corbera (3.330 habitants), Benicull del Xúquer (1.018 habitants), Polinyà del Xúquer (2.511 habitants), i Riola (1.840 habitants), per commemorar el Mig Any Faller, celebren el dia de la Junta Fallera de la Ribera Baixa, on cada any les comissions falleres desfilen en un poble diferent. Cal destacar també d’aquestes ciutats l’Enterro de la Cassalla a Polinyà, acte on una botella d’aquesta beguda alcohòlica és tancada en una caixa fúnebre i tots els fallers van vestits de negre amb un got de cassalla en la mà per a acomiadar-la; i els monuments fallers de Corbera, què han estat realitzats per artistes de renom com Juan Carlos Donet o Alfredo Bayona.

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Mar de fons, de Fede Alonso.

Falla Quatre Cantons de Favara (2011).

Arxiu: Falla Quatre Cantons

76

Cercavila de la Junta Fallera de la Ribera Baixa celebrada a Corbera el 24 de setembre del 2011.

Foto: Juan Gabriel Figueres

Falles a l’Horta Sud La importància de les falles en cadascun dels pobles d’aquesta comarca és similar, doncs posseeixen un nombre semblant de comissions falleres: tres a Sedaví (9.971 habitants); quatre a Alcàsser (9.309 habitants) i Massanassa (8.918 habitants); cinc a Paiporta (23.980 habitants);

sis a Silla (19.143 habitants), Alfafar (20.730 habitants) i Benetússer (15.339 habitants); set a Albal (15.618 habitants), i vuit a Picassent (19.994 habitants) i Catarroja (27.125 habitants). Sols Beniparrell (1.950 habitants), amb una comissió, és l’únic poble que se n’ix d’aquesta tendència.

COMISSIONS FALLERES DE L’HORTA SUD

Francesc CiscarPlaça de l’Esglesia

L’Amistat La Florida L’Hort

ALBAL

PAIPORTA

Jardí

Verge dels DesemparatsDoctor Flemming

Poble Sant Carles Borromeu Camp d’Arena

Carrer Nou, Estació i Adjacents

Mercat

L’Ermita

Raval

Mercat

Trinquet

ALFAFAR

BENETÚSSER

PICASSENT

El Molí

L’Amistat

L’Om

La Filà

Nord

Hort de Compte

Parc la Canyà

Parc Alcosa

Sud

Pensat i Fet

Bressol del Moble

El Sequer

BENIPARRELL

Plaça Cervantes Sant Antoni

Joventut

ALCÀSSER

Mestre SerranoSant Francesc

SEDAVÍ

Nou Sedaví

Poble

Sant Torquat

Barri de l’Estació

El Molí

Joventut

Mercat

Literat Azorín-Rosari Ir. Plaça de Lepant

SILLA

Parc Sant Roc Poble Port

Vicent Navarro i Soler

Reis Catòlics

L’Albufera Les Barraques Centenar de la Ploma

CATARROJA

El Charco Filiberto Rodrigo Plaça la Regió El Rabal La Rambleta L’Alqueria

MASSANASSA

Divendres Jaume I Poble

Les Juntes Locals Falleres d’aquests pobles realitzen una trobada conjunta a l’any i, cada any en un dels pobles, organitzen una exposició amb les fotografies de totes les Falleres Majors i estendards. A més, les celebracions d’aquests pobles tenen un cert paregut, ja que quasi totes tenen Falleres Majors de la ciutat, realitzen molts concursos relacionats amb els jocs de taula (truc, parxís i dòmino) i campionats esportius de futbol sala. També s’atorguen premis als monuments fallers, què són d’alt nivell i arriben fins als

EL TURISME A LES FALLES

El Rajolar

77

30.000 euros aproximadament, sobretot a Silla i a Catarroja, amb obres d’artistes de renom com Vicent Llàcer, Joan Pedrós, Francisco Vizcaíno, Juan Carlos Donet o Juane Cortell.

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Cal destacar que Beniparrell i Alcàsser són els dos únics pobles on no hi ha Junta Local Fallera reguladora dels actes. A Beniparrell, com que sols hi ha una comissió fallera, com s’ha esmentat abans, aquesta regula els actes amb la seua Fallera Major i la Regina de la Flor. A Alcàsser se celebren de forma diferent, ja que una de les quatre comissions falleres celebra les falles la setmana següent a l’habitual, sempre de dijous a diumenge, i rep la visita de la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor. A Picassent no hi ha Fallera Major del poble i el pregó, per tant, el realitzen l’Alcaldessa i la Presidenta de la Junta Local Fallera. Tanmateix, hi ha pobles com Catarroja, Alfafar, Benetússer o Sedaví, on la Junta Local Fallera organitza actes de caràcter religiós

com, per exemple, el Concurs de Creus de Maig o el desplaçament al “Besamans” de la Mare de Déu dels Desemparats de València. A Catarroja, a més, es realitzen altres tipus d’activitats esportives com el Concurs de Vela Llatina per l’Albufera o el Campionat de Tennis Taula, i activitats gastronòmiques com el Concurs d’All i Pebre. Silla té també particularitats que la diferencien com, per exemple, la celebració no conjunta per part de les comissions falleres del Mig Any Faller; la valoració dels monuments fallers un dia abans de l’entrega de premis, allargant-se el nerviosisme encara més; l’entrega de les recompenses als fallers el dia de l’apertura de l’Exposició del Ninot; i la recollida dels ninots es realitza mitjançant una cercavila on la comissió arreplega els seus ninots de l’exposició per tal de col·locar-los als seus monuments. Per últim, a Albal, la Missa de Sant Josep és conjunta i a l’aire lliure; a Paiporta se celebra el Concurs del Cinquet; i a Alfafar hi ha un Concurs de Betlems Nadalencs.

78

La vanitat del poder, de Francisco Vizcaíno.

Falla l’Albufera de Catarroja (2010).

Arxiu: Falla l’Albufera

En primer lloc, per importància i per nombre de comissions falleres, trobem les falles de Torrent (79.843 habitants). Aquest poble posseeix contínuament, des de l’any 1969, Junta Local Fallera presidida pel Regidor de Festes; a més, té Fallera Major des de l’any 1971, Fallera Major Infantil des del 1978 i Falles Municipals des de l’any 2001, aquestes últimes realitzades per artistes de renom com Vicent Agulleiro, Javier Igualada, Vicent Llácer, Alberto Ribera, Latorre i Sanz o Salvador Fenoll, entre d’altres.

A banda, Torrent gaudeix de la festa que aporten les vint-i-vuit comissions falleres repartides pels seus límits municipals, i dividides per les seccions Especial, Primera, Segona i Tercera. Els guardons s’atorguen el dia 16 de març als tres millors monuments de cada secció. Cada comissió fallera ha de col·locar els seus dos monuments dins de la mateixa secció, què poden arribar a tenir un valor de 35.000 euros aproximadament i què han plantat artistes coneguts com Pere Baenas, David Moreno, els germans García Ribas, Daniel Jiménez o Vicent Llácer.

COMISSIONS FALLERES DE TORRENT Àngel de l'Alcàsser

Parc de Trénor

Antoni Pardo i Voltants

Pare Méndez

Av. Reina Sofia, Pedro Iturralde i Voltants

La Plaça

Avinguda

Plaça Sant Roc, Gómez Ferrer i Voltants

Barri Cotxera

Poble Nou Ramon i Cajal

Camí Reial

Sant Amador Espartero i Voltants

Carrer BenemèritaGuàrdia Civil

Sant Valerià i Adjacents

Carrer Toledo i Voltants

Santa Llúcia i Adjacents

Cronista Vicent Beguer i Esteve

Sants Patrons i Adjacents

El Molí

Sarragosa Parc Central

Escultor Vicent Pallardó

Sedaví i Adjacents

Lope de Rueda

II Tram Avinguda País Valencià, Caixa d’Estalvis i voltants

Nicolau Andreu i Voltants

Xenillet-Bandera Valenciana

Dins de les activitats que es realitzen, cal destacar el Campionat de Futbol 7, els concursos culturals que es troben a altres ciutat falleres (Llibret, Teatre adult i infantil i, Ús del Valencià) o els dos campionats de Truc, anomenats Caberot i Copa Fallera. Altres particularitats són, per exemple, el Concurs de Declamació Infantil, és a dir, la interpretació d’un poema amb quatre categories; el Concurs de Presentacions en categoria adulta i infantil; els concursos gastronòmics, com el Concurs d’All i Oli o el Concurs de Gaspatxo; o d’altres com el Premi a la Laboriositat i Activitat Fallera, el Concurs de Pallassos, el Concurs de Cant de l’Estoreta, o el Concurs d’Ornamentació de Carrers, els premis a la Cavalcada del Ninot en categoria gran i infantil, i el Premi a la Millor Crítica Local Fallera.

A més, hi ha altres activitats particulars de Torrent com el Festival de Paelles (què no és un concurs), la Imposició de Recompenses al Saló de Plens de l’Ajuntament, l’Ofrena dels dies 17 i 18 de març, la retirada dels Ninots Indultats per part de les Falleres Majors dels seus monuments i, per últim, el fet que es cremen les Falles Municipals abans que els monuments de les comissions falleres.

EL TURISME A LES FALLES

Barri Sant Gregori

Torrent mora o cristiana, de Pere Baenas.

Falla Àngel de l’Alcàsser de Torrent (2011).

Arxiu: Joan Castelló

Falles a l’Horta Oest

79

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Cavalcada del Ninot Infantil de Torrent (2007).

Foto: Francisco Javier Hernández

80

En segon lloc per importància dins d’aquesta comarca trobem Paterna (65.921 habitants). Com Torrent, Paterna té la seua Junta Local Fallera com a òrgan regulador, compta amb Falleres Majors i també amb monuments municipals. A més, disposa de vint comissions falleres què engalanen de festa els carrers d’aquesta ciutat amb la plantà dels seus monuments fallers, què s’organitzen en dues seccions grans i infantils (Especial i Primera), i què poden arribar als 24.000 euros aproximadament.

Els premis atorgats als tres millors monuments de cada secció i categoria tenen un funcionament paregut a València, és a dir, el dia 19 de març, a les 14:00 hores es lligen i s’entreguen a les 18:00 hores, formant una comitiva en ordre invers als premis que van a rebre. A Paterna hem vist artistes molt coneguts que també planten al cap i casal com, per exemple, Andrés Alcaraz, Jordi Palanca o José Manuel Felip, entre d’altres. Com a activitats destaquen els campionats de Truc i Parxís, el campionat de Futbol Sala, el campionat de Futbolí, el Concurs de Llibrets, el Concurs de Dibuix per als infantils, el Concurs de Carrers Il·luminats, l’Ofrena del 17 de març o la Nit del Foc, celebrada la matinada del 19 de març a les 01:00 hores.

COMISSIONS DE PATERNA L’Amistat Campament La Canyada Colom d’Or Crist de la Fe Dos de Maig Enric Valor Gran Teatro Grups de la Mercé Jacinto Benavent-Alborxí Lloma Llarga-Valterna Mariano Benlliure-Poeta Zorrilla La Nostra de Lloma Llarga Nova Paterna Plaça Benicarló Sant Roc Terramelar Verge dels Desamparats Vicente Lerma "El Clot" Vicente Mortes

COMISSIONS D’ALAQUÀS, ALDAIA I MANISES 18 de Juliol Avinguda Miguel Hernández Avinguda Genovés Bonavista ALAQUÀS

Buenos Aires Camí Vell de Torrent Cervantes Plaça de la Llibertat Plaça d’Espanya Verge de l’Olivar Vicent Andrés Estellés La Colònia Mestre Serrano Plaça Corts Valencianes Plaça Europa

ALDAIA

La Saletta Sant Antoni Sant Vicent Santa Rita Villarobledo Barrio San Francisco El Carmen

Contes xinesos, de Francisco Agulleiro.

Falla Dos de Maig de Paterna (2008).

Arxiu: Joan Castelló

Centre Llum i Soroll Manises MANISES

Nostra

Altres ciutats importants de la comarca són Manises (30.508 habitants), Alaquàs (30.270 habitants) i Aldaia (30.303 habitants). Les falles d’aquestes ciutats segueixen la tendència, és a dir, tenen Junta Local Fallera i Falleres Majors, malgrat que només hi ha monuments municipals a Manises.

A aquestes ciutats han plantat els seus monuments artistes com Ramon Espinosa, Francisco Mesado o Luís Herrero, encara que són de menys valor que a Torrent o a Paterna. Com a particularitats trobem que, per exemple, a Alaquàs, l’Ofrena de Flors es realitza el dia 16 de març després de l’Entrega de Premis; a Aldaia, la Nit d’Albades es realitza dos divendres abans de falles i, a més, es realitza una cercavila pel Centre Comercial Bonaire, i l’anomenada Operació Quilo, on les comissions falleres porten aliments al convent; i a Manises hi

També trobem les ciutats de Mislata (43.792 habitants), Quart de Poblet (25.472 habitants) i Xirivella (30.910 habitants). Les falles d’aquestes ciutats estan integrades dins de les de València, i per tant, les seues activitats oficials depenen de la Junta Central Fallera. Tot i això, dins de les seues agrupacions (Quart-Xirivella o Túria i Mislata) realitzen les seues pròpies activitats en comú com, per exemple, les presentacions dels esbossos fallers d’artistes que han plantat falles a les seues

ha un campionat faller de Pilota Valenciana el dia 17 de març.

demarcacions, campionats esportius o festivals musicals, entre d’altres.

Pensat i Fet Plaça Mercat Sant Fèlix Socusa Foc i Festa Trinquet

EL TURISME A LES FALLES

81

I, per últim, amb menys transcendència fallera, es troba Picanya (11.137 habitants) on també hi ha Junta Local Fallera i Fallera Major (encara que no infantil). Té tres comissions que reben premis als monuments fallers, així com també realitzen activitats com la Cavalcada del Ninot, els campionats de dòmino, parxís o truc, o els concursos d’Engalanament de Carrers i de Llibrets, entre d’altres.

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA COMARCA Antonio Molle Creu i Mislata Doctor Marañón Eduard Marquina Felip Bellver MISLATA

L’Eliana-Cid Moreria Pare SantonjaCardenal Benlloch Quint-Pizarro Salvador Giner

Tipical Spanish, de Javier Igualada.

Falla Pare Santonja-Cardenal Benlloch de Mislata (2010).

Arxiu: Totfalles 2010

Sur-Lepant Carrer Alacant General AsensioMarqués de Solferit

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

L’Alcota Sagunt

82

QUART DE POBLET

Llum CasanovaPare Espasa Piu XII i Jaume Roig Poeta LlorenteBaró de Càrcer Tribunal de les Aigües Doctor Gómez Ferrer Mestre Serrano-Alacant Mont de Pietat

XIRIVELLA

Plaça Sant Joan Sant Antoni ValènciaTeodor Llorente Barri del Carme

PICANYA

Plaça País Valencià Santa Maria del PuigSenyera i Adjacents

A dos veles, de Sergio Edo. Falla General Asensio-Marqués de Solferit de Quart de Poblet (2010).

Arxiu: Totfalles 2010

Falles a l’Horta Nord Les ciutats amb més participació fallera són Burjassot (38.170 habitants), Moncada (21.847 habitants), Alboraia (22.409 habitants), Massamagrell (15.339 habitants) i Puçol (19.295 habitants). Burjassot és una de les ciutats que també està englobada dins dels actes oficials que es realitzen a la ciutat de València i, per tant, els seus monuments estan a les seccions de la capital. Però, a més, les seues tretze comissions formen l’Agrupació de Falles de Burjassot, la qual organitza actes i activitats entre les falles com, per exemple, el Festival de Play-Back de Burjassot; campionats de dames, parxís, truc i dòmino; campionats esportius de futbol 7 i petanca; i altres activitats com la Cavalcada de l’Humor o el Racó de l’Art Faller, què inclou un concurs de maquetes falleres.

jocs valencians; la Gala Fallera d’Alboraia; el Campionat de Pilota Valenciana de Massamagrell; o el Concurs de Presentacions de Puçol.

COMISSIONS D’ALBORAIA, MASSAMAGRELL, MONCADA i PUÇOL Calvet Miracle, Nou i Cabanyal Palmaret ALBORAIA

Platja PataconaCamí de Vera Poble Port Saplaya Rei en Jaume L’Amistat Les Casetes

MASSAMAGRELL

Plaça de la Immaculada Raval

COMISSIONS DE BURJASSOT

Rei en Jaume

Cristobal Sorní-Mestre Ferran Martí

El Tro

Doctor Domingo Orozco-Bailén

Amics Masies

Espartero-Mestre Plasencia

Arxiprest VilaSan Enric

Fermín Galán i García Hernández-Primavera

Badia

Isaac Peral-Misser Domingo Mascó Llibertat-Teodoro Llorente María Ros-Sant Tomás

El Campet MONCADA

Les Eres

Mariano Benlliure-Sèquia de Tormos

El Mercat

Mendizábal

El Palmar

Mestre Lope-Josep Carsí

La Tauleta

Nàquera-Lauri Volpi

Tos Pelat

Pi i Margall-Arturo Cervellera

L’Antinga Muralla

Plaça del Pouet

Hostalets Molí de Vent Palau-La Torre Picaio

Altres pobles de la comarca amb menys repercussió fallera són Godella (13.288 habitants), el Puig (8.893 habitants), Almàssera (7.199 habitants), Meliana (10.536 habitants), Albuixec (3.960 habitants) i Foios (6.781 habitants) amb tres comissions falleres; Albalat dels Sorells (3.856 habitants), Bonrepòs i Mirambell (3.434 habitants), Rocafort (6.748 habitants), Tavernes Blanques

EL TURISME A LES FALLES

Camí la Mar PUÇOL

A Moncada, Alboraia, Massamagrell i Puçol trobem celebracions falleres regulades per les respectives Juntes Locals, a més, excepte Alboraia, totes tenen Falleres Majors de la ciutat, tot i que no tenen els seus propis monuments.

Els monuments fallers d’aquestes localitats solen tenir un valor de 9.000 euros aproximadament i molts d’ells han sigut obra d’artistes coneguts com Javier Igualada o Paco Mesado, entre d’altres.

Particularment, cal destacar la Convivència Fallera de Moncada, acte on es realitzen paelles i olles, per tal d’establir vincles de germanor amb tradicionals

Del Poble

83

(9.305 habitants) i Vinalesa (3.164 habitants) amb dues comissions; i Rafelbunyol (8.331 habitants), Museros (5.832 habitants) i Alfara del Patriarca (3.107 habitants) amb una comissió fallera. Podem destacar dos fets rellevants d’aquestes localitats: Godella és l’única que té Junta Local Fallera i El Puig celebra dos dies de la cremà, ja que la falla El Trencall celebra abans les festes falleres.

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA COMARCA ALBALAT DELS SORELLS

Albalatans Dels Sorells L’Arborser

ALBUIXEC

Rei en Jaume Sant Ramón

ALFARA DEL PATRIARCA

La Unió Almàssera

ALMÀSSERA

El Trull El Ventorrillo

BONREPÓS I MIRAMBELL

Bonrepós i Mirambell

FOIOS

Màrtirs i Adjacents

Sant Joan Bonimir

Un món de falles, de Javier Igualada.

Falla Cristobal Sorni-Mestre Ferran Martí de Burjassot (2010).

Arxiu:Totfalles 2010

Comunitat Rei en Jaume Cervantes-Sant Blai

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

GODELLA

Plaça del Doctor Cabo

MELIANA

Avinguda Santa Maria i Adjacents Els Melianers L’Hamonia

MUSEROS

Museros

LA POBLA DE FARNALS

L’Estació

La Creu Plaça Generalitat Mar

EL PUIG

Peset Trencall

RAFELBUNYOL ROCAFORT TAVERNES BLANQUES

84

Doctor Valls i Adjacents

VINALESA

El Tabalet La Llotgeta La Unió El Barriet El Poble Marqués de Sotelo Els Xiquets

El que ens fa beure, de Mario Seguer.

Falla l’Amistat de Massamagrell (2010).

Arxiu: Carmen Climente

Falles al Camp de Morvedre Sagunt (66.259 habitants) és el punt més important de la festa fallera al Camp de Morvedre i un dels més importants de tot el territori valencià.

Amb Junta Local Fallera des de l’any 1971, les Falles de Sagunt s’han caracteritzat, en primer lloc, per tenir continuïtat en els càrrecs de Falleres Majors de la ciutat doncs, des del 1974 Sagunt té Fallera Major i Fallera Major Infantil i, com no podria ser d’altra manera, la seua exaltació es realitza al majestuós Teatre Romà, monument de l’època romana més important de la nostra autonomia.

En segon lloc, cal destacar que a Sagunt no hi ha Falles Municipals, deixant així el protagonisme a les trenta-una comissions falleres, què arriben als 30.000 euros en les comissions de la Secció Especial. Els monuments, realitzats molts d’ells per artistes consagrats com Andrés Alcaraz, Antonio Verdugo, Vicent Varea o Arturo Vallés, entre d’altres, estan classificats des de la Secció Especial fins a la Secció Setena, on cada comissió classifica els seus monuments, gran i infantil, en una sola categoria. Aquests monuments comencen a plantar-se molt prompte doncs, el dia de la Plantà és el 14 de març, la visita del jurat el dia 15 i el dia 16 s’entreguen els premis als monuments fallers.

Els deliris del baró, d’Antonio Verdugo.

Falla El Palleter de Sagunt (2011).

Arxiu: Hugo Morte

COMISSIONS DE SAGUNT Avinguda Doctor Palos i Adjacents

Plaça Mare Nostrum Plaça Rodrigo

Avinguda

El Remei

Baladre

El Romano

Eduardo Merello

Sant Francesc

Gilet

Santa Anna

Luis Cendoya i Adjacents

El Tabalet

La Marina

La Taronja

El Mercat

Teodoro Llorente

Nou Montíber

El Tronaor

El Palleter

La Victòria

La Palmera

Els Vents

La Palmereta

La Vila

Penya el Mocador

Vila de Faura

Plaça del Sol Plaça Ibèrica

EL TURISME A LES FALLES

Avinguda 3 d'Abril

Xurruca-Avinguda Hispanitat

El lliurament de premis de les Falles de Sagunt.

Arxiu: Hugo Morte

85

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

L’exaltació de la Fallera Major de Sagunt al Teatre Romà de dita ciutat.

Arxiu: Hugo Morte

86

En tercer lloc, cal destacar les seues activitats festives com el Concurs de Play-Back o la Cavalcada del Ninot, on s’entreguen premis a les carrosses, a les comparses i a les disfresses per sectors de la ciutat; els concursos culturals com, per exemple, el Concurs de Dibuix infantil, el Concurs de Postals Nadalenques, el Concurs de Llibret i, dins d’aquest, el Concurs de Poesia i Crítica; el Concurs de Fotografia en Color i en Blanc i Negre per comissions falleres, el Certamen de Teatre, on es premia a les dos millors obres i als dos millors actors i actrius; el Concurs de Narrativa; el Concurs Nacional de Composició de Pasdobles Fallers i, fora de la competició fallera, la Setmana Cultural de les Falles de Sagunt, amb l’entrega dels premis de totes les activitats i la inauguració de l’Exposició del Ninot .

A més, les comissions falleres de Sagunt també gaudeixen de múltiples activitats esportives

com els campionats de parxís, truc, dòmino, bolot, guinyot, futbol sala, futbol 7, futbolí, billar, bàsquet, dards, tennis i frontennis. A banda de totes les activitats ja esmentades, com que les comissions falleres de les localitats de Faura i Gilet estan dins del cens de la Junta Local Fallera, tenen dret a participar en les activitats organitzades per aquest organisme.

A Sagunt, les cercaviles falleres s’anomenen Visites de Cortesia, i es realitzen entre els dies 15 i 17 pels diferents monuments fallers i per les ciutats de Faura i Gilet. També les cavalcades es realitzen en aquests punts, per tal que la gent de tots els racons puga veure els espectacles. I ja per últim, les falles saguntines participen en la “Targa”, una celebració típica de la ciutat de Cecina (Itàlia), agermanada amb Sagunt, on acudeix una representació de la festa fallera de la ciutat.

Falles al Camp de Túria Les celebracions falleres més importants dins de la comarca es traslladen a la ciutat de Benaguasil (11.144 habitants). Aquestes estan regulades per la Junta Local Fallera i tenen com a màxima representant a la Fallera Major de Benaguasil, què no té falla municipal per al seu regnat i, aleshores, tot el protagonisme dels cadafals és per a les comissions falleres. Aquests estan distribuïts en la Primera, Segona i Tercera Categoria, arribant fins als 30.000 euros aproximadament. A més, les falles d’aquesta ciutat gaudeixen d’un dia més doncs, el dia 19 de març es cremen els monuments grans i el dia 20, es cremen els infantils. Els dies de falles es realitzen activitats importants com, per exemple, la Gran Cavalcada, celebrada el 18 de març hores després de l’Ofrena de Flors, que se celebra el mateix dia pel matí, passant en unes poques hores de la vestimenta valenciana a la disfressa.

Altres localitats amb importància, també amb Junta Local Fallera i Fallera Major, són les celebracions falleres de l’Eliana (16.738 habitants), Riba-roja de Túria (20.775 habitants) i la Pobla de Vallbona (21.111 habitants), amb

cinc comissions falleres cadascuna; Llíria (22.997 habitants) i Bétera (21.220 habitants) amb quatre; i Vilamarxant (9.129 habitants) amb tres. Diverses particularitats d’aquestes falles són, per exemple, l’Exhibició de Play-Back de les seues comissions falleres; el Concurs d’Esbossos Escolars de Ribaroja; la regulació de la vestimenta fallera a la Pobla de Vallbona, on els homes han de dur el feixí segons el càrrec que ostenten, però sense dur la vestimenta negra implantada allà pels anys 60; el fer-se càrrec cadascuna de les comissions falleres de les masclatades a l’Eliana; la votació popular del Ninot Indultat de Bétera; o el Tren Faller de Vilamarxant, molt conegut a la comarca.

Per últim, cal destacar que també hi ha falles a Sant Antoni de Benaixeve (6.246 habitants), Nàquera (5.643 habitants), Casinos (2.593 habitants) i Loriguilla (1.534 habitants), tot i que sense quasi repercussió ja que al ser menys de tres falles, no poden formar Juntes Locals a les seues localitats, i es limiten a les activitats organitzades per les comissions.

EL TURISME A LES FALLES Inauguració de l’Exposició del Ninot a Benaguasil.

Arxiu: Junta Local Fallera de Benaguasil

87

COMISSIONS D’EL CAMP DE TÚRIA

Alpelic i Adjacents

Altra que TalBlasco Ibañez

BENAGUASIL

Plaça Major

Cervantes

Plaça Pedralba

El Penyot

Plaça del Mercat

El Picaor

Josep Antoni Plaça de l’Hort Plaça Sant Jaume

Mont Montiel

Trinquet i Adjacents

Plaça de Bous

LORIGUILLA

Topairet

NÀQUERA

Gran Via del Sud

Loriguilla Els Amics L’Encarnació L’Amistat

Gran Via de l’Est La Barraca

La Barraca RIBA-ROJA DE TÚRIA

L’Harmonia

Pensat i Fet

La Pau

Antic Molí-Les Casetes

La Unió

Del Mercat L’ELIANA

LA POBLA DE VALLBONA

L’Espardenyà

Carraixet

CASINOS

Avinguda dels Furs i Voltants

Carrer de Llíria

El Pilar

BÉTERA

LLÍRIA

Josep Antoni Purríssima i Major L’Estació

Las Colinas Olmos-Nieva El Colp

VILAMARXANT

Pensat i Fet Del Pilar

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Verge del Carme

SANT ANTONI DE BENAIXEVE

88

Racó màgic, de Miguel Àngel Royo i Jose María Baixauli.

Falla Gran Via del Sur de Bétera (2011).

Arxiu: Cendra

Falles a la Foia de Bunyol i a la Plana d’Utiel Bunyol (10.077 habitants) és el punt més àlgid de la festa fallera a la comarca de la Foia de Bunyol, ja que és l’única població amb més de tres comissions falleres i, aleshores, té Junta Local i Falleres Majors que el representen.

Concretament, són cinc les comissions falleres que planten en total nou monuments fallers, ja que la Falla El Prado no planta monument infantil. A més, podem destacar dos trets característics d’aquesta celebració: la realització del Concurs de Bunyols entre les comissions falleres; i les dues ofrenes que se celebren, el dia 18 de març a la Verge dels Dolors i el dia 19 de març a Sant Josep, el patró de les falles. Altres pobles on se celebren les festes josefines en aquesta comarca són Xest (8.365 habitants), Xiva (14.539 habitants), Godelleta (3.389 habitants), Iàtova (2.176 habitants) i Macastre (1.331 habitants). En aquests pobles les comissions organitzen les seues pròpies festes, ja

que no tenen un òrgan regulador que promoga les activitats per a totes les comissions.

A la Plana d’Utiel, només a Utiel (12.241 habitants) se celebren les festes falleres i la Junta Local Fallera d’Utiel regula l’organització dels actes previstos per a les festes. A Utiel no hi ha Fallera Major de la ciutat i, aleshores, les màximes representants són les Reines Falleres de les tres comissions falleres, què tenen la particularitat que les seues comissions infantils tenen un nom diferent, tal i com ho mostra la taula annexa sobre les comissions d’Utiel. També cal destacar la monumentalitat dels seus cadafals, què han arribat als 30.000 euros i han sigut realitzats per artistes amb prestigi com Francisco Vizcaíno o Juan Carlos Molés, entre d’altres. A més, també cal destacar l’Ofrena de Flors, realitzada el 19 de març de matí.

COMISSIONS DE LA FOIA DE BUNYOL I DE LA PLANA D’UTIEL Bunyol Poble El Prado BUNYOL

Las Ventas Nou Bunyol Reis Catòlics

GODELLETA

Godayla

IÀTOVA

Mont Altón

MACASTRE

Les Formigues

EL TURISME A LES FALLES

Plaça Sant Joan/ L’Olivereta UTIEL

Porta de les Eres/ Carrer del Remei Porta del Sol/ San Ildefons

XEST XIVA

Barri de l’Alegria Indústria i Comerç Ramón y Cajal Falla de la Porta del Sol d’Utiel (2011).

Arxiu: Cendra

89

Falles a la Ribera Alta Sens dubte, Alzira (44.758 habitants) és el punt més important de la festa fallera a la Ribera Alta i, a més, és el segon punt més important dins de tota la geografia fallera, superat només per València. Compta amb trenta-sis comissions falleres, repartides per tota la ciutat, que estan regulades per la Junta Local Fallera des de l’any 1944. A més, tenen també Falleres Majors de la ciutat des d’aproximadament els anys cinquanta, què es trien del grup de les Falleres Majors de les comissions de l’any anterior, si es presenten com a candidates.

Respecte als monuments, què poden arribar a tenir un valor de 100.000 euros, cal dir es distribueixen per seccions (Especial, Primera, Segona “A”, Segona “B” i Tercera) i que, cadascuna de les comissions pot col·locar els seus monuments en les seccions que corresponen segons el pressupost de cadascun dels monuments fallers. Aquests, al llarg de la història de les falles d’Alzira, han estat elaborats per un elevat nombre d’artistes amb currículums molts destacats com,

La bogeria, de José Sanchis.

Falla Plaça Major d’Alzira (2011) Arxiu: Miguel Ángel Gil

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

COMISSIONS D'ALZIRA Albuixarres-Camí Fondo

Penalet

Ausiàs March

Pere Castells

Avinguda del Parc

Pere Esplugues

Avinguda Josep Pau

Pere Morell

Avinguda Luis Suñer

Pintor Andreu

Camí Nou

Plaça Alacant

Camilo Dolz

Plaça de la Malva

Cantereries

Plaça del Forn

Caputxins

Plaça Germanies

Colmenar-Reis Catòlics

Plaça Major

Colònia Anna Sanchis

Plaça Sagrada Familia

Doctor Ferran

Sant Andreu

Hernán Cortés

Sant Joan

La Gallera

Sant Judes

L'Alquenència

Sant Roc

L'Alquerieta

Sants Patrons

Les Basses

Tulell-Avinguda

Mercat

90

Les Falleres Majors d’Alzira donant pas a la Mascletà.

Arxiu: Miguel Àngel Gil

per exemple, Julio Monterrubio, Paco López, Bernardo Estela, José Lafarga o José Sanchis, entre d’altres. El dia de la plantà oficial és el dia 16 de març, ja que l’Acte d’Entrega de Premis és el dia següent. Cal afegir que també s’atorguen els premis als Ninots Indultats i als Millors Ninots de cada Secció.

Pel que fa a les activitats, la Junta Local n’organitza de molt importants com, per exemple, la Gran Cavalcada Multicolor, on totes les comissions falleres es disfressen per tal de fer una crítica de tot el que envolta la societat, sobretot l’alzirenya. També trobem activitats culturals molt conegudes com el Concurs de Paelles, patrocinat per Ricard; el Concurs de Teatre i el Concurs de Teatre Infantil; el Concurs de Llibrets, el Concurs de Postals Nadalenques; el Concurs de Dibuix i el Concurs de Cartells Anunciadors.

Però, les Falles d’Alzira destaquen per la innovació, creació i desenvolupament de noves

activitats falleres. Aquestes són, per exemple, el Campionat de Futbol Sala, què es realitza per categories falleres i on s’aplica un reglament molt estricte pel que fa a les sancions. També hi ha innovacions en les activitats culturals com el Concurs de Llibret Infantil; el Concurs de Portades de Llibret; o el Concurs de Pasdobles Fallers, organitzat conjuntament amb la Societat Musical d’Alzira des de l’any 2002, on el pasdoble guanyador portarà el nom de la Fallera Major i el finalista, el de la Fallera Major Infantil; a més, els pasdobles es poden escoltar i descarregar a la pàgina web de les Falles d’Alzira. També hi ha innovacions en altres actes com l’Exposició de les Vestimentes de les Falleres Majors, la Missa a Sant Bernat, les Processons en Honor a la Mare de Déu del Lluch i a les Germanetes, la Imposició de Recompenses Falleres i, a més, la Desfilada del Pasdoble, on les comissions falleres realitzen el seu últim acte conjuntament per la vesprada, abans de la cremà dels monuments, què comença a partir de les 22:00 hores.

EL TURISME A LES FALLES

Moment on les Falleres Majors d’Alzira reben la clau de la ciutat en l’acte de la Cridà.

Arxiu: Miguel Àngel Gil

91

Un altre punt faller important a la comarca és Carcaixent (20.935 habitants). Aquesta població també compta amb Junta Local Fallera i amb Falleres Majors, què regnen sobre les dotze comissions repartides per totes les demarcacions de la ciutat; no obstant, les Falleres Majors no tenen el seu monument municipal, com a la majoria de ciutats. Els monuments que planten les comissions falleres poden arribar als 30.000 euros i, a diferència d’altres ciutats, aquests no estan dividits per seccions. Això sí, aquest fet no significa que Carcaixent no haja gaudit d’artistes de renom com, per exemple, Pere Baenas, Juane Cortell o els germans Parra, què planten els monuments el dia 15 de març, ja que el 16 es lliuren els premis.

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Com a activitats principals, les comissions de Carcaixent realitzen el Concurs de Presentacions, on les comissions falleres treballen molt per a guanyar el màxim guardó; el Campionat de Futbol Sala en categories sènior i infantil; la Mascletà del dia 17 de març; el Concurs de Paelles; i la Cavalcada del Ninot. La resta d’activitats són organitzades per les comissions falleres.

92

COMISSIONS DE CARCAIXENT Avinguda Germanies Cánovas del Castillo Creu Julià-Ribera Jardí de l'Alegria Jaume I el Conqueridor Joan XXIII Mestre Giner Muntanyeta Pes de la Fulla Plaça de la Constitució Plaça Les Dies Plaça Major

Falla Plaça Major de Carcaixent (2002).

Arxiu: Joan Castelló

Altres pobles que celebren les falles són Algemesí (29.329 habitants) amb deu comissions falleres; Alberic (11.325 habitants), Alginet (13.363 habitants) i Carlet (15.606 habitants) amb set; Vilanova de Castelló (7.686 habitants) amb sis; Benifaió (7.686 habitants) amb cinc; i Torís (6.546 habitants) amb quatre. Tots aquests municipis tenen en comú el fet de tindre Junta Local Fallera i Fallera Major; i, com a particularitats de cadascun trobem, per exemple, el fet de no atorgar premis als monuments fallers d’Alberic, Carlet i Alginet; la visita de totes les falles cadascun dels dies fallers a un casal concret d’Alberic; la participació de tota persona fallera o no a la Cavalcada del Ninot d’Alginet; la Plantà sobre el dia 9 de març de Vilanova de Castelló; els Concursos d’Arrossos de Benifaió; l’absència d’un llibret comú de totes les falles a Algemesí; i la celebració, una setmana després de l’habitual a les dates tradicionals, de les falles a Torís. Per últim, amb menys importància encara, trobem les falles de la Pobla Llarga (4.574 habitants), Montserrat (6.784 habitants), Montroi

(2.862 habitants), Massalavés (1.658 habitants), Real (2.220 habitants), Càrcer (2.081 habitants), Rafelguaraf (2.486 habitants) i Llombai (2.788 habitants), totes amb una comissió i, per tant, cada comissió organitza els seus actes, destacant la celebració una setmana després de les falles de Montserrat, Montroi i Real.

LA POBLA LLARGA

Sant Josep

LLOMBAI

Llombai

MASSALAVÉS

Pensat i Fet

MONTROI

Montroi

MONTSERRAT

Montserrat

RAFELGUARAF

Hernán Cortés

REAL

Rahal Els Barris

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA COMARCA L’Amistat

ALBERIC

TORÍS

Corts Valencianes Del Mercat

El Corral

Placeta del Marqués

L’Estació

L’Almenà

El Fallo

El Mercat

La Local

VILANOVA DE

Les Moreretes

Lo Millor

CASTELLÓ

País Valencià

Pensat i Fet

Sant Domenech

Bernat Guinovart

Sant Rafael

Crist de l’Agonia El Pla Ideal Terrasa ALGEMESÍ

Nou Mercat Plaça Cabanilles Plaça del Cid Santa Bàrbara Tres Moreres Victor Pradera La Dolçaina La Manta al Coll El Palleter

ALGINET

Pensat i Fet Poble Poble Nou Sant Josep

EL TURISME A LES FALLES

Arturo Más Mitja Capa BENIFAIÓ

Sant Josep Santa Bárbara La Verga

CÀRCER

El Corralot Avinguda Blasco Ibañez El Cresol El Futbol

CARLET

País Valencià

Falla Santa Bàrbara d’Algemesí (2011).

Arxiu: Joan Castelló

Pensat i Fet Plaça Espanya El Vidre

93

Falles a la Costera i la Canal de Navarrés Dins de la comarca de la Costera, les celebracions falleres més importants se celebren a Xàtiva (29.361 habitants). Aquesta ciutat, amb divuit comissions falleres, fou la primera de totes en tenir l’òrgan regulador de les falles, és a dir, la Junta Local Fallera, ja que existeix des de l’any 1933. La localitat compta amb Fallera Major, Fallera Major Infantil i els anomenats Acompanyants, xiquets i amics de la Fallera Major Infantil, i la seua Cort d’Honor, que se sumen per tal de fer entre tots la festa més amena. Tot i això, des del 2010, i pels efectes de la crisi econòmica que patim, no es planta la Falla Municipal.

Pel que respecta a les seues activitats, a Xàtiva se’n realitzen de tradicionals com el Concurs de Llibrets de Falles, el Premi a la Coberta del Llibret de Falles; la Cavalcada del Ninot, on es valoren aspectes particulars de les falles xativines com, per exemple, les comparses grans i infantils, els millors grups escènics, les categories de carrosses pròpies o llogades, grans i infantils; el Concurs de Presentacions, tant a la primera part, on es presenten les Falleres Majors, com a la segona part, on es realitzen espectacles musicals, entre d’altres. Per últim, cal remarcar que a Xàtiva no es disputen campionats esportius, sinó que aquests els realitzen les comissions falleres per recaptar diners per a la pròpia comissió.

COMISSIONS DE XÀTIVA Abu Massaïfa Benlloch-Alexandre VI Cid-Trinitat Espanyoleto Ferroviària Joan Ramón Jiménez Mercat Molina-Claret Murta-Maravall Passeig-Cardenal Serra

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Raval

94

República Argentina Sant Feliu Sant Jaume Sant Jordi Selgas-Tovar Tetuan-Sant Francesc Verge del Carme

Els seus monuments fallers, que tenen un valor aproximat de 30.000 euros, es distribueixen en la Secció Especial i en la Secció Primera, segons el pressupost de què disposa cadascun dels seus monuments. La ciutat de Xàtiva també ha gaudit d’artistes fallers molt consagrats com Xavi Herrero, Paco Roca, Armengol i Cimas o Arturo Benavent, entre d’altres. A més dels premis als monuments, també es premien als Ninots Indultats, a les millors Escenes Falleres i a les millors Decoracions Falleres.

Ofrena a la Mare de Déu de la Seu realitzada per les falles de Xàtiva.

Arxiu: Junta Local Fallera de Xàtiva

Qüestió d’estètica, d’Artydeco.

Falla Molina-Claret de Xàtiva (2005).

Arxiu: Joan Castelló

Fora de la ciutat xativina podem trobar altres celebracions, encara que són poc conegudes com, per exemple, Llosa de Ranes (4.060 habitants),

(5.900 habitants), amb sols una comissió per poble i, per tant, elles mateixa s’organitzen les seues activitats falleres.

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA COSTERA I DE LA CANAL DE NAVARRÉS L’ALCÚDIA DE CRESPINS

Joaquín Martí

BOLBAIT

No NI Poc

ÉNGUERA

El Trampot Casc Antic

LA LLOSA DE RANES

Plaça Major La Primera Sant Josep

ROTGLÀ I CORBERÀ

Foc i Flama

VALLADA

Blasco Ibañez

XELLA

No Ni Na

EL TURISME A LES FALLES

l’Alcúdia de Crespins (5.138 habitants), Rotglà i Corberà (1.190 habitants) i Vallada (3.447 habitants). Excepte Llosa de Ranes, què no té Fallera Major però sí una Junta Local Fallera què organitza els seus actes fallers, totes tenen només una comissió fallera i s’organitzen elles les seues pròpies activitats. A la Canal de Navarrés tampoc hi ha molt de moviment, ja que només participen de la festa les poblacions més arrimades a la comarca de la Costera com són Xella (2.820 habitants), Bolbait (1.469 habitants) i Énguera

95

Falles a la Safor Dins de les quatre ciutats on es desenvolupa la festa fallera en la Safor, Gandia (79.340 habitants) és el municipi més important de tots.

Posseeix, com totes les grans ciutats falleres, el seu òrgan regulador anomenat Federació de Falles de Gandia. Aquest s’encarrega de la regulació de totes les activitats que emmarquen les vint-i-tres comissions falleres de la ciutat com, per exemple, la tria de les Falleres Majors de la ciutat, tot i que aquestes, com a molts pobles de tota la província, no tenen els seus monuments municipals.

COMISSIONS DE GANDIA Alquerieta-Museu Faller Beniopa Benipeixcar Benirredrà Carrer Major i Passeig Crist Rei Grau Marqués de Campo-Perú Màrtirs Mercat Parc Alqueria Nova Passeig Lluís Belda Plaça El·líptica

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Plaça Escoles Pies

96

Plaça Exèrcit Espanyol-Jardinet Plaça Prado República Argentina Roís de Corella

Però també hi ha premis, segons l’any en què ens trobem, a diversos tipus d’escenes com, per exemple, les Millors Escenes Borgianes al 2010, per tal de commemorar l’Any Borgià. Els monuments de Gandia, com tots els pobles amb gran tradició fallera, estan realitzats per artistes amb molts premis a les seues esquenes com, per exemple, Pere Baenas, Luís Palacio i José Serra, Josep Sanchis o Francisco Vizcaíno, entre d’altres.

Les activitats que es realitzen a Gandia són molt típiques com el Campionat de Truc masculí, femení, sènior i juvenil; el campionat de Bac femení, joc molt popular a la Safor; el Premi Lluís Català al Millor Llibret, on és molt important l’explicació fallera; el Concurs de Portades de Llibret; o la Cavalcada del Ninot, on s’atorguen premis a les millors comparses i carrosses. Però Gandia és una ciutat prou innovadora en aquest aspecte, ja que atorga premis alternatius com el Premi Ceic Alfons el Vell al llibret amb més qualitat, el Premi Joan Climent a la millor explicació fallera, o el Premi al Millor Article de Llibret. A més, també existeix el Premi al Millor Informatiu Faller, el Premi a la Millor Emissió Radiofònica, el Premi al Millor Curtmetratge i també, el Premi a la millor falla en l’Ofrena de Flors. A Gandia, també es realitzen activitats a nivell faller global com, per exemple, la Mostra de Llibrets Fallers, que s’organitza amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Fallers.

Pel que respecta als monuments de les comissions falleres, podem dir que el seu valor arriba fins als 35.000 euros aproximadament i que es distribueixen per seccions (Especial, Primera, Segona i Tercera). A més dels premis als monuments, en cadascuna de les seccions, s’atorga el premi

Altres particularitats de les Falles de Gandia són, en primer lloc, que la Fallera Major de cada falla s’anomena Reina de la Falla per tal de diferenciar-la de la Fallera Major de Gandia i, en segon lloc, que existeixen altres càrrecs sota la Reina de la Falla com, per exemple, la Reina de la Festa, la Reina del Foc, la Reina de la Poesia o la Reina de l’Art. També, la Federació de Falles de Gandia edita un llibre espectacular, anomenat Foc i Flama, què engloba la seua executiva, les comissions falleres amb els esbossos, presidents i reines, un resum fotogràfic dels premis de l’any anterior i un monogràfic com, per exemple, el

al Millor Ninot, del què ix finalment el Ninot Indultat; el premi d’Enginy i Gràcia; i el premi a la Millor Crítica Local, molt important a Gandia.

reportatge fotogràfic dedicat en 2011, als fallers de les comissions que fan la feina silenciosa d’aquestes per tal d’assolir els objectius marcats i

Sagrada Familia - Corea Sant Josep-Raval Sant Nicolau - Mosquit Serpis Vilanova

Mostra de Llibret de la Comunitat Valenciana organitzada per la FDF de Gandia i l’ADEF. Foto: Mª Lola Savall

que pareix que no estiguen. I, per últim, podem dir que Gandia posseeix el Museu Faller més innovador del món faller, un edifici on es poden veure tots els ninots indultats i també material audiovisual relacionat amb el món de les falles, entre d’altres.

EL TURISME A LES FALLES

Això qui ho paga?, d’Alfred Bernat.

Falla Plaça Prado de Gandia (2011).

Arxiu: Federació de Falles de Gandia

Les altres localitats falleres són les costaneres Tavernes de la Valldigna (18.130 habitants) i Oliva (28.307 habitants) amb sis comissions cadascuna; i Xeraco (6.129 habitants) amb dos. Les festes falleres a Tavernes de la Valldigna i a Oliva tenen una certa semblança ja que, a més de compartir el nombre de comissions, ambdós municipis tenen Junta Local Fallera i Falleres Majors, tot i que cap dels dos pobles planta falles municipals, deixant així el protagonisme a les comissions falleres. Els monuments plantats a Tavernes de la Valldigna poden arribar a tenir un cost de 20.000 euros mentre que a Oliva arriben als 12.000. A les dues localitats s’atorguen els premis als Ninots Indultats de les categories major i infantil i el Premi d’Enginy i Gràcia. A Tavernes de la Valldigna s’atorga, a més, el Premi Grues MGM, a la falla amb més risc.

97

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA COMARCA Barri de Sant Francesc Casa d’Alonso OLIVA

Conservatori L’Estació Institut Pensat i Fet Cambro La Dula

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

Passeig Portal de Valldigna Prado La Via

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

XERACO

98

La Foguerà Segon Mil·leni

Ambdues localitats comparteixen activitats doncs, a Oliva i a Tavernes de la Valldigna celebren el Concurs de Teatre; la Cavalcada del Ninot, atorgant els premis a la Millor Figura, la Millor Comparsa, el millor grup i la Millor Crítica; i el Campionat de truc. No obstant, també tenen certes particularitats. Tavernes de la Valldigna dóna el premi a la Promoció del Valencià atorgat pel seu ajuntament i el Premi Lletra d’Or, al millor article de llibret faller. En canvi, a Oliva es particularitza pel Campionat de Cau Faller (és el mateix que el bac de Gandia) en categoria masculina i femenina, el Concurs de Llibret i el Campionat de Pilota Valenciana, esport típic de la ciutat. A més, aquesta també es caracteritza per la celebració conjunta de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats i, acte seguit, al mateix escenari, de l’Entrega de Premis, tant als monuments fallers, com als diferents campionats i concursos.

Cavalcada del Ninot a Oliva (2009).

Foto: Juan Gabriel Figueres

Per últim, Xeraco és la ciutat fallera amb menys repercussió de la comarca ja que no té Junta Local a la localitat i les seues dues comissions falleres organitzen les seues activitats, vivint de manera molt intensa el desenvolupament de la festa fallera.

De viatge al Brasil, de Fede Alonso.

Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna (2011).

Foto: Juan Gabriel Figueres

Falles a Alacant A Alacant hi ha pobles que se n’ixen de les celebracions típiques de les Fogueres de Sant Joan, preferint la celebració de les festes falleres.

Aquests pobles són Dénia, Elda, Pego, Benidorm i Calp.

El principal punt faller és la ciutat de Dénia (44.498 habitants), amb onze comissions falleres repartides pels districtes de la ciutat que estan regulades per la Junta Local Fallera de Dénia, organisme que, entre altres coses, tria les Falleres Majors de la Ciutat. Com a moltes ciutats, a Dénia sí que es planta un Monument Faller Municipal; no obstant, és prou menut en comparació dels que planten les comissions de la ciutat, què poden arribar als 60.000 euros aproximadament.

Aquests estan realitzats per artistes com Sergio Edo, Paco López, Luís Palacio i Jose Serra o Pere Baenas, entre d’altres, i estan repartits en dues seccions, Especial i Primera. A més dels premis als monuments, també s’atorguen el Premi Pepe Simó, al Ninot Indultat; el Banderí a la Millor Falla, atorgat per l’Ajuntament de Dénia; el Premi a la Millor Crítica Turística; el Premi Lluís Francisco Carrió, a la Millor Crítica Fallera; el Premi al Risc, i el Premi a l’Ornament de Falla. També cal esmentar que els premis infantils s’atorguen el dia 17 de març a les 12:00 hores i els premis als monuments grans, a les 20:00 hores.

Respecte a les activitats, en trobem moltes de tradicionals com els campionats de truc, parxís, cau i dòmino; el Concurs de Llibret; o el Concurs de Promoció del Valencià. A més, també trobem campionats particulars de la localitat, doncs destaca per la la seua diversitat de campionats de jocs de taula com, els campionats del mig, de cinquet, de la brisca, del set i mig, de sis-cents, de xinxó o de pòquer.

Dénia també celebra actes fallers amb certa singularitat com, per exemple, l’entrega per part de la Junta Local Fallera de Dénia dels Guardons als Fallers Exemplars, és a dir, a les persones que treballen de valent perquè la festa fallera perdure molt de temps. També, durant els dies 17 i 18 de març se celebra l’Acte d’Homenatge a les Falleres Majors on, cada dia, les Falleres Majors de Dénia i les Falleres Majors de cada comissió són homenatjades per totes les comissions de la ciutat; un acte per tal de fomentar la germanor fallera. A més, l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats se celebra el 19 de març a les 12 hores , precedida de la tradicional Missa a Sant Josep.

COMISSIONS DE DÉNIA

EL TURISME A LES FALLES

Baix la Mar Camp Roig Campaments Centre Darrere del Castell Diana Oest París-Pedrera Port Roques Roques Saladar Naixent de la natura, de Juan Carlos Molés.

Falla París-Pedrera de Dénia (2010).

Arxiu: Cendra

99

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Homenatge a les Falleres Majors de la Falla París-Pedrera de Dénia.

Arxiu: Junta Local Fallera de Dénia

A Elda (54.815 habitants) hi ha onze comissions falleres regulades per la Junta Central de Falles d’Elda. També té Falleres Majors que representen la localitat amb els seus Monuments Municipals. Els monuments de les diferents comissions solen tenir un valor aproximat als 10.000 € i han sigut realitzats per artistes importants a la ciutat de València com Joaquín Rubio, Francisco Santonja o Pere Baenas, entre d’altres. Elda té una particularitat molt significativa i és que les festes falleres se celebren la segona setmana de setembre, sempre de dijous a diumenge. I, a més, la vestimenta de les dones no és la indumentària fallera sinó que a Elda s’utilitza la indumentària de les Fogueres de Sant Joan, és a dir, amb el cos negre i l’ornament blanc florejat al cap.

COMISSIONS D'ELDA Desaparegudes

Pego (11.208 habitants) i Benidorm (71.198 habitants) amb tres comissions falleres; i Calp (29.909 habitants) amb una, són els altres pobles on se celebren les falles a la província d’Alacant.

Pegolins i benidormers tenen les seues respectives Juntes Locals per tal d’organitzar els seus actes i triar les seues Falleres Majors. No obstant, la Junta Local de Benidorm dóna llibertat a les comissions falleres per fer les seues activitats, organitzant sols els actes principals com el Lliurament de Premis o l’Ofrena. A Pego, les comissions tenen els càrrecs de President, Presidenta, President Infantil i Presidenta Infantil, Fallera Major, Fallera Major Infantil, Regina del Foc, Regina del Casal, Regina de les Albades, Regina de la Flor i Regina de la Poesia Infantil. Mentrestant, a Calp, la pròpia comissió fallera és la que organitza els seus actes, ja que és l’eix principal, i l’únic, de la festa fallera a la ciutat.

Estació Fraternitat Geriàtrics

COMISSIONS DE BENIDORM, CALP I PEGO Benidorm

L'Hort Horta Nova

BENIDORM

Racó de Loix

CALP

Calp Vell

Els Tolls

José Antonio Ronda Sant Pasqual

Convent

San Francesc de Sales

100

El Trinquet Zona Centre

PEGO

La Font Plaça i Natzaré

Falles a Castelló A Castelló també se celebra la festa fallera en diversos punts, sent el principal la ciutat de Borriana (34.896 habitants). La població compta amb divuit comissions falleres repartides per les barriades de la ciutat, regulades totes elles per la Federació de Falles de Borriana. Aquesta tria les seues Reines Falleres què no tenen monuments fallers municipals.

del món; la Mostreta de Folklore Valencià; la Fira del Coet, el Concurs d’Engalanament de Casals Fallers; la Batalla de les Flors; o el Concurs de Creus de Maig en les categories gran i infantil.

COMISSIONS DE BORRIANA Barri d'Onda Barri la Bosca

A partir d’aquest exercici faller, els monuments estaran organitzats en tres seccions (Especial, Primera i Segona), podent arribar els de la Secció Especial fins als 40.000 euros. En cada secció, el dia 16 de març s’atorgaran a més, el premi d’Enginy i Gràcia, el premi al Millor Ninot de cada Secció, i el premi del Ninot Indultat. Molts artistes de la zona (amb el seu gremi particular) com Sergio Musoles, Sergio Edo o Xavi Ribes són els artífexs dels excel·lents monuments de Borriana.

Barri València Centre Espanya Club 53 Club Ortega Don Bosco L'Escorredor La Mota Plaça Chicharro Plaça de la Mercé Quarts de Calatrava La Ravalera

A Borriana se celebren activitats com el Pregó; el Concurs de Llibret; la Cavalcada del Ninot; el Trofeu Internacional de Futbol de Falles Ciutat de Borriana, on participen xiquets de les categories inferiors dels millors equips de futbol

Rei en Jaume I Sant Blai Sant Josep Societat de Caçadors La Vila

EL TURISME A LES FALLES

Falla Club 53 de Borriana (2009).

Arxiu: Joan Castelló

101

Els monuments plantats a la localitat oscil·len un preu semblant als de Borriana, és a dir, sobre uns 35.000 euros, i estan fets per artistes com Vicent Martínez, Sergio Edo o Sergio Musoles.

Com que no hi ha seccions, el dia 16 de març sols s’entrega un banderí a les cinc millors falles de cadascuna de les categories, a més del premi d’Enginy i Gràcia, el premi a la Millor Crítica Local i el premi al Ninot Indultat.

TURISME FALLER PEL TERRITORI VALENCIÀ

Entrega dels Premis als Monuments Fallers a Burriana.

Arxiu: La Plana al Dia

Respecte a les seues activitats, podem dir que n’hi ha de comunes amb altres pobles com el Concurs de Dibuix, la “Globotà” o la Cavalcada del Ninot; però també n’hi ha de pròpies del municipi com el Fòrum Faller, una sèrie d’exposicions i conferències sobre les festes falleres; l’Ofrena a la Verge de la Mar, què es realitza el dia 13 de març; o les Paelles de la Germanor, on totes les comissions falleres es reuneixen per tal de gaudir d’aquest plat típic Valencià.

Un altre punt important és la ciutat de Benicarló (26.616 habitants) amb tretze comissions falleres. Com a Borriana, té un òrgan regulador de les activitats falleres, la Junta Local Fallera de Benicarló, què tria les Falleres Majors i la seua Cort d’Honor, tot i que estes no tenen el seu propi monument faller.

COMISSIONS DE BENICARLÓ Amics del Foc La Barraca Benicarló El Caduf El Campanar La Carrasca Els Cremats Els Conquistadors L'Embut El Grill Mercat Vell Nou Barri La Paperina

102

Ens passaran per la pedra, de Vicent Martínez.

Falla Benicarló de Benicarló (2011).

Arxiu: Cendra

Finalment, trobem altres pobles on se celebra la nostra festa, com són la Vall d’Uixó (32.983 habitants), Sogorb (9.267 habitants), Almenara (6.007 habitants) i Viver (1.695 habitants). Sogorb i Almenara tenen dues comissions i Viver una, per això, són elles les que organitzen els seus actes. En canvi, la Vall d’Uixó té sis comissions falleres i, per tant, té Junta Local Fallera i Falleres Majors, però sense monuments municipals. Els seus monuments no són tan espectaculars com els de Borriana o Benicarló encara que, possiblement, celebren més activitats com, per exemple, el Campionat de Futbol Sala en categoria masculina i femenina, la Cercavila de la Crida o l’Entrega de Premis celebrada habitualment el 15 de març.

COMISSIONS DE LA RESTA DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ ALMENARA SOGORB

Casablanca Compromís Peñalba Plaça de l’Almodí L’Ambient Corts ValencianesPolígon III

LA VALL D’UIXÓ

La Que Faltava Les Llimeres Pensat i Fet Sud-Oest

VIVER

Viver

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA JUNTA LOCAL FALLERA DE SUECA (2010). Falles a Sueca. M.I. Ajuntament de Sueca. 120 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE SILLA (2011). Silla en Falles. M.I. Ajuntament de Silla. 32 pp.

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA L’ALBUFERA (2008). Llibret Faller. Catarroja. 224 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE BENETÚSSER (2011). Falles a Benetússer. M.I. Ajuntament de Benetússer. 32 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA D’ALBAL (2010). Albal Falles 2010. M.I. Ajuntament d’Albal. 16 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT (2010). El Granerer. Revista Oficial de les Falles de Torrent. M.I. Ajuntament de Torrent. 120 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA (2010). Paterna Falles 2010. M.I. Ajuntament de Paterna.

68 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE MANISES (2011). Flama i Foc. Falles Manises 2011. M.I. Ajuntament de Manises. 52 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE MASSAMAGRELL (2010). Falles 2010 Massamagrell. M.I. Ajuntament de Massamagrell. 200 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE MONCADA (2010). Falles Moncada 2009-2010. M.I. Ajuntament de Moncada. 32 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE SAGUNT (2010). Falles de Sagunt 2010. M.I. Ajuntament de Sagunt.

130 pp.

Visita amb aquest codi el Fòrum Faller Independent per a veure imatges de les festes falleres de les diferents ciutats.

FEDERACIÓ DE FALLES DE GANDIA (2011). Foc i Flama. M.I. Ajuntament de Gandia. 274 pp.

AC FALLA PORTAL DE VALLDIGNA (2009). Llibret Faller 2009. AC Portal de la Valldigna. 230 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE DÉNIA (2010). Dénia en Falles 2010. M.I. Ajuntament de Dénia.

76 pp.

FALLA PLAÇA I NATZARÉ (2011). Llibret Faller 2011. Falla Plaça i Natzaré de Pego. 204 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE BENIDORM (2011). Falles en Benidorm 2011. M.I. Ajuntament de Benidorm. 24 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE BENICARLÓ (2011). Benicarló en Falles. M.I. Ajuntament de Benicarló. 164 pp.

RECURSOS ELECTRÒNICS Programes de Festejos enviats per les diferents juntes locals a l’autor.

Cendra Digital, disponible en www.cendradigital.com.

Institut Nacional d’Estadística, disponible en línia en http://www.ine.es, consultada el 13 d’abril del 2011.

Visita amb aquest codi el fòrum Al Foc per veure imatges de les

EL TURISME A LES FALLES

FALLA JOAN RAMÓN JIMÉNEZ (2008). Llibret Faller 2008. Falla Joan Ramón Jiménez de Xàtiva.

220 pp.

festes falleres de les diferents ciutats.

103

EL MONUMENT A LES FALLES El cicle de vida del monument faller

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 106-110

Falles de Cullera: passió per allò més clàssic Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Pàgines 116-128

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 111-115

Falles fetes per la comissió i/o per artistes membres de la pròpia comissió

Deu anys de seccions falleres a Cullera

Juan Gabriel Figueres i Hernández lomat en Turisme per la Juan Gabriel Figueres i Hernández Dip Universitat de València Diplomat en Turisme per la Pàgines 134-159 Universitat de València

Pàgines 129-133

Secció Especial de Cullera 2012: quatre artistes per a guanyar el retruc Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Pàgines 160-163

Julio Monterrubio i Fernández: passió per la innovació

Les Falles de Cullera des d’una perspectiva temàtica

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 164-169

La segona part està basada en el monument faller, considerat per tots com l’eix fonamental de la nostra festa.

En primer lloc, mostrem als fallers i als que no ho són el seu cicle de vida, és a dir, des del paper fins a la seua absorció per part de les flames, passant pels diferents processos de modelat, pintura, acabament, transport i plantà.

A continuació veurem dos estils d’entendre el monument fallers. Per una part, analitzem la trajectòria d’un dels artistes més innovadors de la història de les falles, Julio Monterrubio. I per altra, estudiem un estil clàssic dels cadafals, el que s’ha donat ací a Cullera.

Després, fem èmfasi en un fet curiós respecte al binomi artista i monument; el fet que el seu artista faller siga la comissió o algun membre de la pròpia comissió, fet que és prou usual.

A continuació, és el torn de les seccions falleres de Cullera, ja que aquest any commemorem el deu aniversari de la seua creació. Amb dos estudis, repassem tot el que han donat aquests nou anys i, de manera més curta, analitzem una partida de truc que es donarà a la Secció Especial a aquestes falles.

Per últim, estudiem la vessant temàtica dels monuments fallers al llarg de la història de les falles, és a dir, observem diferents temàtiques que han tigut els monuments, descartant la temàtica turística que ja ha sigut analitzada anteriorment.

Doncs, només els queda gaudir d’aquesta segona part, on podran recordar i adquirir coneixements del que és l’epicentre de la festa de les falles.

“La recompensa del treball ben fet és l’oportunitat de fer més treball ben fet.”

Jonas Edward Salk Metge (1914-1995)

EL CICLE DE VIDA DEL MONUMENT FALLER Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

106

Q

uan arriba el dia de la plantà, els fallers observem atentament com l’artista faller ultima tots els detalls perquè el monument faller estiga en les millors condicions possibles, sobretot en el moment de ser avaluat pel jurat.

Aquests detalls es basen en rematar figures que, per exemple, hagen patit danys en el transport del monument; intentar dissimular les juntes el millor possible; col·locar de la millor manera les crítiques falleres; o inclús ajudar als fallers en l’ornamentació del monument. Però molts de nosaltres no sabem realment com es fa un monument faller, és a dir, com naix, quin és el seu procés, quins materials s’utilitzen o quant de temps es pot tardar en realitzar el monument, sols podem ajudar i, això sí, ser partícips del moment de la cremà.

Doncs, en aquest article mostrem el cicle de vida del monument faller, des del seu inici, la cerca de la idea, passant per l’empaquetament amb plàstic per tal que quan es transporte cap al carrer on va a plantar-se tinga els menors impactes i els mínims danys i, arribant fins al procés final, és a dir, el moment on la Fallera Major encén la traca per cremar el cadafal, que dóna pas al començament d’un nou exercici faller.

1.Trobar la idea i plasmar-la al paper Primer, cal pensar la idea de com serà el monument. Dit d’altra manera, cal trobar l’estructura de monument idònia amb el pressupost que la comissió està disposada a aportar per a la seua elaboració. En funció d’aquest pressupost, es defineixen aspectes molt concrets com són la temàtica, la forma i grandària del remat i les escenes que l’envolten. Tot açò s’ha de plasmar en el paper gràcies a la realització de l’esbós; en aquest, l’artista faller dibuixa amb llapis el seu projecte i després el repassa amb un retolador negre. Finalment, l’artista faller pinta l’esbós amb aquarel·les, ja que el color és el que més crida l’atenció als fallers i és el que determina la decisió d’aquests en la tria del seu pròxim monument.

2.Elaborar el remat central El remat central és la peça principal del monument, és a dir, la més gran i la primera en què ens fixem quan anem a veure el monument.

Per a realitzar-la, primer cal fer una maqueta i veure com quedaria en el seu conjunt per a fer un plantejament ètic i que tot isca bé, sempre amb una escala proporcional del que es plantarà al mes

EL MONUMENT A LES FALLES

Aquesta és la primera fase del monument faller.

Maqueta de Turisme o Carnestoltes?, de Fede Alonso.

Falla El Canet de Cullera (2012).

Foto: Juan Gabriel Figueres

107

El remat de cartró amb la seua estructura.

Carnestoltes, de Francisco Vizcaíno.

Falla El Canet de Cullera (2009).

Foto: Juan Gabriel Figueres

EL CICLE DE VIDA DEL MONUMENT FALLER

de març. L’escala, si el monument es realitza en suro blanc, ha de passar per un procés informatitzat per tal de seccionar-lo i saber quantes plantilles de suro es necessiten.

108

Després, cal construir l’estructura d’aquest amb fusta, ja que és l’element fonamental que sustentarà el monument faller, ja siga en una estructura amb risc o sense risc, adaptant-se a la figura de cartró o de suro.

3.Elaborar les figures amb cartró En primer lloc, cal modelar la figura amb fang i donar-li forma amb tots els detalls possibles, per a després realitzar el motle amb escaiola. Després se li col·loca una capa d’escaiola al damunt per a realitzar el motle. A continuació, cal separar el motle sec del fang i el més fàcil és mitjançant unes planxes; s’ha de fer amb una xicoteta espàtula que es col·loca entre les planxes i, amb un poc de pressió, es lleva el motle.

Seguidament, cal omplir el motle d’un cartró especial tallat a trossos perquè acoble a la figura, que pot ser de diversos colors segons els

artistes fallers i apegat amb una cola artesana feta de farina i aigua. La part encolada s’ha de ficar a la part de fora per tal de no apegar-se al cartró ja que així podem diferenciar les diferents capes que s’apliquen, què com a mínim en són dues. A continuació, es doblen les juntes del motle i seguidament, quan s’assequen, se separen del motle per tal de tenir-lo disponible; i una vegada solt aquest s’aplica sobre la figura en fang, apegant-lo per les juntes i unint les peces amb un fil d’aram. Quan tot açò està fet cal reparar tots els defectes de la figura i, després, posar una capa de paper de diari mesclat amb cola per a rematar les juntes i tenir la figura més forta i llisa.

4.Elaborar les figures expandit o suro blanc

amb

poliestirè

Amb el poliestirè expandit, cal dibuixar la figura en qüestió dins d’una planxa de suro blanc a la seua grandària real i, després, tallar-la amb un arc elèctric amb filament. Normalment, si no són figures rectes, no sol quedar-se bé i, per tant, cal modelar la figura amb utensilis com, per exemple, un cúter, un raspall o un ganivet, i així donar la forma a la figura. Després, cal escatar-la per a

rematar-la de la millor manera possible i realitzarli els detalls més complexos.

Empaperem tota la figura amb trossos de paper, ja siga de diari o del que s’utilitza per a fer els catàlegs de les grans superfícies comercials, mesclats amb la cola casera, feta amb aigua i farina; cobrint els ninots i adaptant els papers encolats a la forma d’aquests, quedant tot empaperat.

5.Pintar en blanc i gotejat Després de la creació de les figures en qualsevol de les dues formes anteriors, ara cal cobrir-les totes elles amb pintura blanca, per a després aplicar tres passades de gotejat espès.

Amb açò es poden apreciar les diferents capes per tal de facilitar el següent procés, cobrint la totalitat de la figura.

Tot seguit, cal escatar totes i cadascua de les parts de la figura, sense deixar-ne cap, ja que és un fet fonamental per a tenir un acabament excel·lent, perquè la pintura quede de la millor manera possible, i així no tenir cap problema amb la pintura de color.

6.Pintar amb color Aquest procés és l’últim respecte al procés de creació del monument, amb què comencem

7.Transportar el monument Per a transportar el monument al lloc de la plantà, cal empaquetar molt bé cadascuna de les figures amb film alveolar, conegut per la gent com a plàstic amb bufetes. Aquest rodeja les figures per a reduir llesques que puguen sofrir i, així, haver de rematar el menys possible en els moments previs de l’acabament. Després, cal col·locar estratègicament, i amb molta cura, les peces al vehicle que les transportarà ja que, una caiguda des d’aquest podria ser un fet quasi irreparable.

Finalment, quan el monument arriba al lloc de la seua plantà, cal tenir sang freda per a baixar-lo del camió ja que, una simple distracció pot provocar que, com se sol dir a la nostra terra, se’n vaja tot a fer la mà.

8.Plantar el remat central i el remat final Aquest és el pas més important, el moment que podríem dir que és clau per als fallers que més aposten pels monuments, què tenen els nervis a flor de pell, ja que la feina de tot l’any està a punt de completar-se. La plantà antigament es

EL MONUMENT A LES FALLES

El decisiu moment de la plantà del remat.

Una samba brasilera ballarem tots a Cullera, de Fede Alonso.

Falla El Canet de Cullera (2011).

Foto: Manuel Franco

aplicant al ninot una pintura plàstica base per a començar a donar-li quelcom de color a la figura i, després realitzar-li les ombres i els acabats abans de donar-li l’últim retoc de la pintura, és a dir, les llums dels ulls.

109

realitzava al tomb, és a dir, entre tots els fallers alçaven el remat per a encaixar correctament les peces del remat central. Però ara, a causa de les espectaculars dimensions que adquireixen els monuments, aquesta manera de muntatge és impossible, havent de realitzar-se amb l’ajuda d’una grua. Una vegada finalitzat el remat central, cal rematar els possibles desperfectes produïts pels processos anteriors i també les juntes, perquè així tot estiga ben acabat.

d’altres. A més, cal col·locar en el monument elements decoratius per tal que aquest tinga més enginy i gràcia, ja siguen les lletres del nom de la comissió o elements relacionats amb la temàtica del monument. Al finalitzar tot açò, l’últim que queda és ficar de manera estratègica les crítiques falleres, un element primordial per al significat de les falles ja que, sense elles, un monument faller queda desqualificat.

10.Cremar el monument

9.Col·locar l’ornamentació i les crítiques Tal i com van col·locant-se els ninots, hem d’ornamentar el monument pels seus voltants, segons la seua temàtica. Per exemple, si el monument tracta sobre la mar, el més normal és que s’utilitzen pedres i arena i, per a la resta de temàtiques, se sol utilitzar la gespa, entre

Per últim, la cremà del monument tanca el cicle de vida d’aquest ja que, després de tants mesos de treball, el monument es crema per a donar pas a la creació d’un altre nou. Comencem el procés rodejant la part inferior del monument amb una traca i, després, foradant el monument per tal de ficar benzina per dintre d’aquest perquè, quan s’encenga la traca, agafe foc per dins i, així, el monument comence a cremar-se fins que les flames el converteixen en cendra.

EL CICLE DE VIDA DEL MONUMENT FALLER

Aquestes són les parts que componen el cicle de vida del monument faller i què quasi tots els fallers coneixem però, les coneixen les persones que observen la festa des de fora? Com que no tot el món es coneix aquesta explicació, té la intenció que els nostres lectors no fallers coneguen un poc millor què és el monument, quines són les seues etapes i, com no, l’esforç dels artistes fallers per tal de realitzar-lo.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA i ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (2011). La falla, un artefacte tecnològic. Editorial UPV. 136 pp.

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA i ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (2008).

Falles i art: 40 anys transitant per la frontera. Editorial UPV. 200 pp.

COL·LABORACIÓ ESPECIAL Arturo Benavent i Pérez La cremà de Cerimònies, de José Lafarga.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (1989).

Arxiu: Joan Castelló

110

Fede Alonso i Andreu

ALTRES Coneixements personals sobre la realització d’un monument faller.

JULIO MONTERRUBIO: PASSIÓ PER LA INNOVACIÓ Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

111

JULIO MONTERRUBIO: PASSIÓ PER LA INNOVACIÓ

Aquest madrileny, nascut a la ciutat d’El Escorial en 1953, es va iniciar al món de les falles gràcies al conegut artista alzireny Julio Iñigo, qui tenia una gran reputació, sobretot a la capital de la Ribera Alta. Després, va passar a formarse en diversos tallers amb artistes fallers molt coneguts, com Ramón Primo, José Pascual “Pepet” i finalment, José Martínez i Molla, fins que es va embarcar en solitari en la construcció dels seus primers monuments l’any 1981 per a les falles Mendizabal de Burjassot, i Camí Nou d’Alzira, aconseguint en aquesta última el primer premi.

112

Julio va debutar a la Secció Especial de València l’any 1983 de la mà de Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal amb La Riuada, i va estar tres anys més en aquesta comissió amb Tornar a començar el 1984, Tots per a un, un per a tots el 1985 i El dia d’abans el 1986. Després d’un breu parèntesi, Julio va tornar amb força, i ho va fer amb la figura del seu fill Julio Sergio, què li va aportar noves idees escultòriques i va adoptar un altre estil als seus monuments. Va començar amb ell en la realització de monuments infantils, construint el primer l’any 1990 per a la falla Espartero-Ramón i Cajal de València, amb el lema Els somnis dels xiquets.

L’any següent va aconseguir els seus primers èxits a la ciutat de València, ja que va aconseguir el primer premi de la Secció Primera A amb València, i el primer premi de la Secció Especial Infantil amb Carnestoltes per a la pròpia falla Espartero-Ramón y Cajal. Aquest fet el va catapultar de nou cap a la Secció Especial en categoria gran, concretament a la comissió de la Plaça del Pilar, i de manera exitosa ja que va aconseguir el primer premi de la secció amb Caceres, un monument que va suposar la innovació pel que fa a la pintura. A més, també

Caceres, de Julio Monterrubio.

Falla Plaça del Pilar de València (1992).

Arxiu: Joan Castelló

P

er tercer any consecutiu, hem inclòs una entrevista amb un artista faller de molt de prestigi. Després d’entrevistar el 2010 a Pere Baenas i el 2011 a Pedro Santaeulàlia, ara és el torn de Julio Monterrubio, artista guanyador de nombrosos primers premis, tant en categoria gran com en infantil, i què ha sigut l’artista que ha construït el monument més car de la història de les falles.

va aconseguir el màxim guardó per a la mateixa comissió l’any 1996 amb Fora de la llei, el 1998 amb Això era una vegada, i el 1999 amb Ball de màscares, i també el va aconseguir l’any 2009 per a la falla Nou Campanar amb Aquesta falla... té molta tela, el monument més car que s’ha plantat mai en cap lloc. Tanmateix, Julio també posseeix màxims guardons en la Secció Especial Infantil, ja que ha aconseguit el màxim guardó l’any 2000 amb La granja i també l’any 2001 amb Racó màgic, ambdues per a la falla Cuba-Buenos Aires; i el 2006, 2007 i 2011 amb Cançó de Bressol, Unes falles la mar de salades i La boda dels meus pares... en fotografies, totes per a la comissió de Nou Campanar.

Monterrubio també posseeix premis a nivell de localitats, doncs ha sigut l’artista faller de comissions punteres d’Alzira i ha aconseguit, a més del primer premi del 1981 per a la falla Camí Nou, citat anteriorment, el primer premi el 1989 per a la mateixa comissió en categoria gran i en categoria infantil, el primer premi també per a aquesta l’any 1999, i el primer premi per a la falla El Mercat l’any 2011.

Des de la delegació de llibret, ens hem desplaçat al seu taller situat a Alzira per tal de fer-li una entrevista referent a la seua trajectòria fallera i al món de les falles en general, tal i com podran veure a continuació: Per què vas decidir ser artista faller?

Doncs va ser quan vaig entrar per primera vegada a un taller d’un artista faller, aleshores em va sorprendre molt quan vaig estar allí i em vaig enamorar del treball que es realitzava i també del propi ofici.

Què significa per a tu la paraula innovació al món de les falles?

La paraula innovació significa pràcticament el mateix que en qualsevol altra faceta artística.

Aquesta paraula significa fer coses fresques, perquè noves és complicat, però intentar eixirse’n de l’habitual, sorprendre, no avorrir, donar-li un punt d’avantguardisme, noves formes... Innovar és intentar eixir del ja establert.

Quina fase del procés de realització del monument faller t’agrada més?

La veritat és que la part més creativa, sobretot la primera fase on trobes la idea i la plasmes al paper, tal vegada on més creativitat hi ha i una de les parts més boniques, junt amb la pintura.

Què és el que més et costa de fer en un monument faller?

Realment no hi ha cap que em coste així un poc més, tant la fase creativa, el modelat i la pintura, ja que com les tres m’agraden, no suposen un esforç molt gran.

Dels monuments fallers que has vist, quin és el que més t’ha impressionat?

No puc dir-ne un concretament, puix seria injust. He vist molts monuments que m’han impactat i tinc un gran record, aleshores com m’han agradat molts en aquesta vida, no podria destacar-ne un.

EL MONUMENT A LES FALLES

Racó màgic, de Julio Monterrubio.

Falla Cuba-Buenos Aires de València (2001).

Arxiu: Joan Castelló

113

De tots els monuments que has realitzat, amb quin et quedaries?

Què sent un artista faller al plantar la falla més cara de la història?

Què opines del nivell de les falles als pobles?

El fet de plantar aquesta falla no em va fer tenir un sentiment especial que a un altra.

Senzillament, tens més pressupost i has de realitzar més esforç, però és la mateixa il·lusió que qualsevol altra, independentment si el seu pressupost és d’un milió o cent mil euros, doncs

El veig molt alt. Hi ha diverses ciutats on el nivell dels monuments és altíssim ja que, pràcticament, són els mateixos artistes de la Secció Especial dins dels seus límits econòmics com, per exemple, Alzira, Borriana o Gandia, amb pressupostos que poden arribar a igualar els monuments de València.

JULIO MONTERRUBIO: PASSIÓ PER LA INNOVACIÓ

Els monuments que he fet jo al llarg de la meua trajectòria els podria comparar amb els fills, és a dir, cadascun és d’una forma però els vols tots per igual. Cada falla té les seues històries, anècdotes, el seu procés, on ocorren fets de manera professional i personal. També depèn del moment, a vegades en pense un i m’agrada molt i en altres moments, pense en un altre i m’agrada per altres coses.

la il·lusió és la mateixa. Mentre la realitzava i la plantava no influïa que fóra la falla més cara plantada mai, això sí, l’únic és que tens més mitjans per a realitzar més. Ara bé, era una oportunitat. Per fer una xicoteta comparació, un constructor que sempre té pressupostos per a fer edificis de quatre plantes, un dia li donen diners per a realitzar un gratacels però ell fica la mateixa il·lusió. Aleshores, jo he tingut sempre la il·lusió intacta plantant aquesta falla, que en totes les que he plantat a la Plaça del Pilar o qualsevol altre monument.

114

Aquesta falla... té molta tela, de Julio Monterrubio.

Falla Nou Campanar de València (2009).

Arxiu: Candreu

Quins creus que són els artistes fallers que tenen més futur al panorama faller actual?

La veritat és que hi ha molts que porten molt poc de temps, encara que el futur mai es pot saber. De vegades hi ha artistes que pareix que despuntaran però s’estanquen i, a l’inrevés, artistes que passen més desapercebuts i que acaben tenint un nivell molt alt. En el panorama actual, tant en categoria gran com en infantil, hi ha diversos artistes que tenen un gran futur, molts d’ells ja estan dins de la Secció Especial. A més, ara hi ha una nova forma molt fresca de veure les falles que espere que predomine en un futur.

Això era una vegada de Julio Monterrubio.

Falla Plaça del Pilar de València (1998).

Arxiu: Joan Castelló

Quin consell donaries als joves artistes que estan començant l’ofici?

El consell que jo donaria és que vulguen la professió ja que si són artistes és perquè els agrada. Després, cal que ho agafen amb la màxima serietat, ja que és una forma d’expressar-se molt important que et pot omplir durant tota la vida.

Sobretot, molta il·lusió, honradesa i sinceritat amb ells mateixa, intentant fer el que més els agrada.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA CASTELLÓ J. - SANCHIS M. i MIR H. (2001).

Fallas Infantiles: Juego y Tradición. M.I. Ajuntament de València i Junta Central Fallera. 292 pp.

EL MONUMENT A LES FALLES

La boda dels meus pares... en fotografies, de Julio Monterrubio.

Falla Nou Campanar de València (2011).

Arxiu: Joan Castelló

Doncs, des de la delegació de llibret de la Falla El Canet, agraïm molt a Julio Monterrubio la seua atenció, ja que és un honor per a la nostra comissió que ens haja pogut concedir aquesta entrevista un dels artistes més importants de la història de les falles. Moltes gràcies, Julio.

Visita amb aquest codi el Fòrum Faller Independent per a veure imatges de les falles de Julio Monterrubio.

115

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ més clàssic Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

116

L

es falles a Cullera fan en 2012 50 anys d’existència ininterrompuda, un període prou ampli per a fer un estudi sobre la seua evolució en estes cinc dècades en les quals hi ha hagut períodes de creixement, expansió i consolidació, encara que també de crisi i d’estancament.

En un primer diagnòstic, es pot dir que les falles de Cullera gaudixen de bona salut. A pesar de la crisi econòmica dels últims tres anys, que també ha obligat a reduir pressupostos i aprimar el programa de festes, el nombre de comissions ha anat en augment fins a arribar i mantindre el rècord històric del període: 15 comissions, que per a una ciutat de 23.813 habitants1 representa una comissió per cada 1.587 habitants, una ràtio elevada que se situa per damunt de la ciutat de València (una comissió per cada 2.330 habitants2), fet que demostra un fort i consolidat entramat civil que cobrix tots els barris de la ciutat, inclús els de configuració recent, com és el cas del Bulevar.

Amb el naixement de Xúquer en 2003 es va arribar per primera vegada a les 15 comissions, una xifra que s’ha mantingut inalterable durant l’última dècada, perquè encara que El Pontet va cessar en la seua activitat després de les Falles del 2004, en 2010 va aparéixer Bulevar, que ha mantingut inalterable el nombre total de falles.

Amb anterioritat a 1962 es van plantar falles a la ciutat de Cullera, però no va haver-hi continuïtat en el temps. A les primeres del Raval del Mar en 1928 i 1930 (que corresponen a l’actual emplaçament de Taüt), van seguir altres comissions

en el breu però fecund període comprés entre els anys 1943 i 1947 en el qual van aparéixer les que podem considerar comissions històriques de Cullera: José Antonio (4 falles en este període), Plaça d’Espanya (4), Sant Antoni (3) i PasseigMercat (2).

Prenent com a referència les falles de 1962, en este mig segle transcorregut, la societat espanyola en general, i la valenciana en particular, han evolucionat d’una manera extraordinària.

Cullera no podia ser menys i també ha experimentat uns canvis espectaculars tant en la seua fisonomia urbana com en la seua base econòmica, amb el turisme com a principal motor de canvi, ja que ha anat desplaçant l’agricultura i la pesca com a principals sectors econòmics, alhora que ha afavorit augmentar de manera exponencial la superfície construïda al terme municipal, tant als barris tradicionals de la platja (Sant Antoni i el Racó a partir de la dècada dels seixanta i huitanta), com a través dels nous programes d’actuació integrada (PAI) sorgits a finals de la dècada dels noranta i en

EL MONUMENT A LES FALLES

Al parlar de 50 anys de festa fallera ininterrompuda a Cullera ens referim a l’activitat començada en 1962 per la comissió de Sant Antoni, a la qual, en anys següents, es van unir La Bega (1963), Plaça d’Espanya (1963), José Antonio (hui, Taüt, 1963), Passeig-Mercat (1964) i Raval (1966).

En les dècades següents van anar apareixent El Canet (1976), Masclet (només va tindre activitat en 1978), Plaça de Mongrell (1980), País Valencià (1982), Port (1983), El Raconet (1993), Plaça Alboraia (1995), El Pontet (1995-2004), Rei En Jaume (1999), Xúquer (2003) i Bulevar (2010).

El càmping, de José Luis Sapiña “Rosquilla”.

Falla Sannt Antoni de la Mar de Cullera (1962).

Arxiu: Joan Butista Lli

117

els primers anys del segle XXI en zones d’expansió (Nova Bega, el Marenyet, Manhattan, el Brosquil…).

Esta creixent edificació no ha comportat un augment proporcional de la població, ja que, a falta d’una àmplia infraestructura hotelera, la majoria dels immobles nous s’han destinat a segones residències en detriment de la vivenda habitual.

Així, Cullera ha passat de tindre una població de 14.103 habitants en 1960, a 23.813 habitants en 2010. En eixe mateix període, Benidorm3 va passar dels 6.259 habitants en 1960 als 71.034 en 2010, Torrevella, dels 9.234 als 101.091 habitants en eixe mateix període, per posar-ne dos exemples paradigmàtics.

Les falles de Cullera també han experimentat en aquests últims 50 anys (1962-2012) una transformació substancial, més en les dimensions i en les tècniques de construcció que en l’estètica, que es manté dins d’uns cànons tradicionals, a cavall entre la caricatura, el modelatge realista i el gust pel clàssic.

Cal ressenyar a més una característica addicional: quan s’ha optat per estes propostes, les estètiques de modernitat sempre han anat associades a un pressupost mitjà o mitjà-baix. En definitiva, quan hi ha diners s’aposta per una basa segura per a optar al premi (la combinació clàssica de modelatge realista i un poc de caricatura); però quan el pressupost és curt, s’intenta destacar a través de la innovació o amb propostes pròximes a les avantguardes artístiques que accentuen la concepció de la falla com un llenguatge artístic més.

Amb estos pressupòsits i al llarg d’estos últims 50 anys, les falles de Cullera han anat guanyant en volum i en alçària. Lluny queden ja aquelles primeres falles dels anys seixanta en les quals es repetia un mateix esquema compositiu: planta en creu llatina que configurava un cadafal amb quatre escenes principals, separades (o enllaçades) amb altres tantes secundàries més xicotetes situades als angles; un cos central que sorgia de la intersecció dels dos braços de les bases, i un coronament format per figures de dimensions mitjanes, acompanyades de vegades per altres més menudes.

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

118

En una festa en la qual mana la tradició, les innovacions estètiques han sigut rebudes quasi sempre amb recel i, en conseqüència, han sigut molt poques les comissions que han apostat de manera clara per propostes avançades que intentaren traslladar al món de les Falles algunes de les avantguardes de l’art contemporani. Cullera no és una excepció a esta regla no escrita però consolidada a la ciutat de València (que ha sigut i continua sent el referent en matèria fallera) i són poques les falles diferents que en este mig segle s’han pogut contemplar a la nostra ciutat.

En esta primera etapa, les bases eren altes i en forma de prismes regulars (quadrangles o octaedres, principalment) sobre els quals se situaven els ninots (un per regla general) que només tenien per escenografia el bastidor pintat de la part posterior.

Guanyar velocitat, d’Enric Torres.

Falla Plaça d’Espanya de Cullera (1963).

Arxiu: Joan Castelló

Amb este esquema, que va funcionar fins a mitjan dels anys setanta, es van plantar la majoria

El carro del vici, de Salvador Soria.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (1972).

Arxiu: Joan Bautista Lli

de falles d’esta primera època: des d’El càmping (Sant Antoni, 1962) fins a Les criades (José Antonio, 1964) i La plaga del turisme (Passeig-Mercat, 1966), passant per A l’estiu tot el món viu (Plaça d’Espanya, 1967) o Quants cria la farina (La Bega, 1969).

La primera falla que es va allunyar d’este tipus de composició estàndard va ser El carro del vici (Sant Antoni, 1972). En eixa ocasió, l’artista Salvador Sòria va trencar la verticalitat amb una estructura triangular i un eix principal en diagonal de gran impacte, ja que permetia transmetre la sensació de moviment a la rècula de burros que hi descendia, guiada pel dimoni.

Una altra característica destacada d’esta falla va ser la reducció dràstica de l’alçària de les bases, que arrancaven des del mateix sòl. Van seguir esta pauta, que es va anar generalitzant en els anys següents, Els colors de la vida (La Bega, 1973), amb el pitxer repujat i els pinzells de l’artista; Amor sobre rodes (Passeig-Mercat, 1973), amb la carrossa versallesca; La tonteria (José Antonio, 1975), amb el cap somrient del pallasso; La temptació, mare de la perdició (Raval, 1976), amb la serp temptant la humanitat, o Monades (Plaça d’Espanya, 1977), amb el simi portant les regnes de la vida.

Al llarg de la dècada dels setanta les falles de Cullera van fer un primer pas qualitatiu perquè van guanyar en volum, composició i qualitat de les peces. Nova va ser la composició de Bufonades (El Canet, 1977), una falla el coronament de la qual (un bufó amb la típica indumentària de rombes de l’arlequí) arrancava des de la mateixa base i que va contribuir en gran manera a aconseguir el primer premi d’eixe any.

EL MONUMENT A LES FALLES

Els artistes més destacats d’este primer període van ser Pasqual Carrasquer, José Luis Sapiña, Rosquilla, Enrique Torres i José Simó, Blasco; el primer, de Sueca i els tres restants, de Cullera, encara que amb el pas dels anys només l’últim dels cullerans es dedicaria professionalment a la construcció de cadafals.

La tonteria, d’Andrés Martorell.

Falla La Taüt de Cullera (1975).

Arxiu: Joan Castelló

119

decoratius revestits de pa d’or i que en el cas que ens ocupa quedaven resumits en la carrossa del segle XVIII), i la moda per l’heràldica valenciana (elm del rei Jaume I), una tendència que va coincidir amb l’inici del període preautonòmic i l’enfrontament polític i social pels símbols que finalment adoptaria la Generalitat (la denominada Batalla de València).

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

Bufonades, de Francisco Escrivà.

Falla El Canet de Cullera (1977).

Arxiu: Falla El Canet

A partir de 1978, les estructures es van anar complicant amb la superposició d’elements fins a aconseguir un coronament per damunt dels deu metres, fet amb peces de grans dimensions que no sempre van guardar una relació temàtica entre si. L’important era guanyar altura. És el cas de L’adulteració a l’ordre del dia (José Antonio, 1978), amb la biga romana que arrasa els valors de la cultura; Pardal que vola, a la cassola (Raval, 1979), sobre els efectes de la contaminació, o Els pardals (Sant Antoni, 1983), una referència a les noves aus de rapinya de la societat.

Els artistes més destacats d’esta època van ser Fernando Roda, Bernardo Javier i Iñigo, Eduardo Chinchilla, José Andreu Ibor i Peiró, Francisco Escrivá i Bañuls, Clemente Piera i Juan Armengol.

En este mateix període hi ha una altra falla que suposarà un fita: El pas del temps (Passeig-

120

Mercat, 1981), amb la qual Andrés Martorell va introduir la passió per les formes rebuscades (motlures, cornucòpies i tot tipus d’elements

Un primer pas decisiu cap a la monumentalitat es va fer en 1984, coincidint amb la primera falla dels germans Colomina a Cullera.

Els artesans de Gandia van demostrar la seua mestria en l’adaptació i reproducció d’esquemes i peces que, en els anys anteriors, havien triomfat en les principals seccions de València. És així com vam poder contemplar i admirar a Cullera peces de grans mestres fallers com ara Miquel Santaeulàlia, Josep Martínez i Mollá, Julio Monterrubio, Vicent Agulleiro, Manolo Martín, Julià Puche, Josep Pascual i Ibáñez, Pepet, Agustín Villanueva o Mario Lleonart…, però reinterpretades per artistes de la comarca que es van forjar amb els polèmics refregits i que gràcies a este sistema de reproducció van permetre una primera industrialització de les falles i van aconseguir que les composicions de major èxit arribaren també als pobles.

Com a exemples d’este tipus de falles podem citar: La València que volem (Taüt, 1984), que va reproduir algunes figures de Nostre himne, de Josep Martínez i Mollá (Plaça de la Mercé, 1982); La dona en tot és clava (Sant Antoni, 1984), que va recrear el bell rostre de la dona de l’època imperi de Manolo Martín (Na Jordana, 1982); Mercat (Passeig-Mercat, 1985), una combinació d’elements utilitzats per Miquel Santaeulàlia en falles de primera A (Espartero-Ramón y Cajal, 1982 i 1983); Tots volem tocar (País Valencià, 1985), amb els músics de gala de Mario Lleonart (Convent de Jerusalem, 1982); Contes xinesos (Sant Antoni, 1986), amb l’espectacular figura del mandarí de Pepet (Bailén-Xàtiva, Ferroviària, 1982); La festa fallera necessita una banyera (Passeig-Mercat, 1987), amb l’ancià dutxant-se en un calder de fusta de Julio Monterrubio (Convent de Jerusalem, 1984); Tradicions en el temps (Passeig-Mercat, 1988), amb el rellotge de ceràmica de Vicent Agulleiro (Na Jordana, 1979); Allò que ens ve

La festa fallera necessita una banyera, dels germans Colomina.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (1987).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Contes xinesos, dels germans Cortell.

Falla Sant Antoni de la Mar (1986).

Arxiu: Juan Bautista Lli

(Raval, 1993), amb el sàtir de Miquel Santaeulàlia (Na Jordana, 1992), o La vida és un circ (Raval, 1997), amb el grandiós cap de cavall de Julià Puche (Bisbe Amigó-Conca, 1980).

El seu primer cadafal d’estes característiques va ser Cerimònies (Sant Antoni, 1989), un projecte cubicat amb un desplegament inusual de bases, al qual van seguir-ne d’altres com ara Les batalles (Plaça d’Espanya, 1991), que va tindre problemes de sustentació i el coronament del qual va haver de subjectar amb cordes; Visites d’un altre món (Plaça d’Espanya, 1992), que va reproduir la composició d’El barri (Na Jordana, 1986); Cullera, sense més (Sant Antoni, 1994), dedicada a història

Per a impactar l’espectador, Lafarga no va dubtar a reunir en una mateixa falla figures o peces grans que a València havien sigut utilitzades en cadafals diferents. Això va ocórrer per exemple amb Les batalles (Plaça d’Espanya, 1991), una composició en la qual va fusionar el bust del rei Jaume I d’Agustí Villanueva (Na Jordana, 1988) amb el panxut i festiu moro de Miquel Santaeulàlia (Espartero-Ramón y Cajal, 1985)

EL MONUMENT A LES FALLES

Al final de la dècada dels huitanta, l’artista cullerà José Lafarga i Palomares (que dos dècades després sorprendria a València amb la seua primera falla a la plaça del Pilar en 2009) va donar carta de naturalesa al fenomen del gegantisme al fer falles de dimensions fins llavors mai aconseguides a Cullera i que van començar a aproximar-se als volums que es plantaven en la secció Primera A o inclús a les més modestes d’especial de la ciutat de València.

i llegendes locals; Silenci, s’està rodant (PasseigMercat, 2001), un homenatge a les pel·lícules de Hollywood; Històries medievals (Raval, 2004), amb princeses tancades en merlets, o Els contes que ens conten (Raval, 2007), un projecte en el qual va introduir l’allargament o estilització de les figures, plasmat en la figura del flautista encantador de xiquets per convertir-la en la figura més gran del coronament.

Amb el llistó ja en nivells alts, van anar apareixent uns altres artistes locals que, seguint les pautes de reproducció d’estructures d’èxit ja assajades anteriorment per altres artistes i amb figures de qualitat contrastada, van anar guanyant-se un lloc en el mercat faller de Cullera,

121

cada vegada més competitiu i exigent. Va ser el cas de Juan Carlos Donet i García, amb projectes guanyadors en Taüt com ara Res és el que pareix (1996), una composició de tres eixos en la qual primava més l’horitzontalitat que la verticalitat; Les conquestes (1998), una superposició de tres caps que pareixien tretes d’un mateix motle, i Música (2002), on de nou va tornar a utilitzar una composició de bustos humans, esta vegada relacionats amb la música.

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

Altres més veterans, com és el cas de Fernando Roda i Martorell, van fer un últim esforç per entrar en eixe mercat de grans cadafals, com va ocórrer amb Pujades i baixades (Sant Antoni, 1996), a partir del mateix esquema de pont amb figures humanes utilitzat per Agustín Villanueva en Ya semos europeos (Na Jordana, 1990), mentres que altres més jóvens van irrompre amb força per donar continuïtat a una saga familiar, com va ser el cas de Pascual Roda i Ferrando, Pasky, amb Dimonis de la vida (Raval, 1999), una atraient composició a partir de la diablessa de Manolo Blanco en La culpa la té el dimoni (Sueca-Literat Azorín, 1998).

122

modelatges molt diversos, van aparéixer en els coronaments de les falles de Taüt de 1991, 1994, 1998 i 2002; Sant Antoni de 1992, 1994, 1997 i 1999; Raval de 19992, 1995 i 2000; Plaça d’Espanya de 1992 i 1998; Canet del 1995 i 2000; La Bega del 1997 i 2001, i Port del 1998 i 2004, per posarne només uns exemples i sense voluntat de ser exhaustius.

Entre tants caps va haver-hi possibilitat de fer tot tipus: des de la més elemental, com és repetir una mateixa cara, a una altra més habitual com és afegir-hi cabelleres, bigots o algun altre element d’atrezzo per a camuflar-la. Inclús s’han donat alguns casos de transvestisme, en els quals el plàcid rostre d’una anciana es convertix en un amenaçador rostre d’home. Cal posar-hi imaginació per a traure partit a les figures o motles als quals un artista té accés.

En estes dècades a cavall entre dos segles es va introduir la moda dels caps humans en els coronaments de les falles de Cullera. En totes les combinacions i grandàries possibles i amb

Amb la posada en marxa de les seccions en 2003, les Falles de Cullera van fer un pas més en la imitació de models organitzatius, no sols de la ciutat de València sinó d’altres poblacions pròximes (com ara Alzira o Gandia). Abandonada la secció única existent des de la creació dels premis en 1966, va començar un període d’estratificació en el qual es va anar consolidant una elit fallera, l’ara denominat G-4 (Taüt, Passeig-Mercat, Sant

Visites d’altre món, de José Lafarga.

Falla Plaça d’Espanya de Cullera (1992).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Res és el que pareix, de Juan Carlos Donet.

Falla La Taüt de Cullera (1996).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Quina e-poca gràcia, de Juan Pedrós.

Falla del Port de Cullera (2004).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Antoni i Raval), que en la pràctica ja existia anteriorment encara que sense eixa denominació específica. De fet, entre 1966 i 2002 els primers premis se’ls havien repartit només set comissions: les esmentades del G-4 (que van copar 31 dels 37 primers premis), més Plaça d’Espanya (2 primers premis), La Bega (2) i Canet (2).

En un duel larvat entre els dos artistes locals de més projecció en eixos moments, José Lafarga es va haver de conformar eixe any amb els primers premis de les dos seccions inferiors: en primera va guanyar amb Anem a fer la mar, un besuc amb aires de lord anglés (barret de caldereta i unflada papada) que s’apoderava del fons marí i que va fer per a la plaça de Mongrell, mentres que el primer premi de segona el va aconseguir amb el projecte per al Raconet, una composició de línies rectes (una casa desmanegada com a cos central) i amb absència de figures humanes (va situar unes estreles i una lluna antropomorfes en el coronament).

Amb les tres seccions que han estat vigents entre 2003 i 2011 (tret de l’exercici de 2005, en el qual només n’hi hagué dos), comissions que mai no havien xafat el lloc més alt del podi ho faran ara gràcies a les tres possibilitats existents en cada exercici. És així com en el palmarés de premis han entrat també Plaça de Mongrell, El Raconet, País Valencià, Xúquer, Port, Rei En Jaume i Bulevar. És a dir, totes les comissions restants, amb les úniques excepcions de Plaça Alboraia i Pontet.

Juan Carlos Donet serà el primer artista a inscriure el seu nom com a guanyador de la secció especial de Cullera. Ho va aconseguir amb Xe, xin pont (Taüt, 2003), un cadafal d’aires orientals (una geisha situada sobre un pont de fusta), que va resultar ser el més efectista i colorista de tota la seua trajectòria fins eixe moment.

La revenja es va consumar un any després: Lafarga va guanyar el primer premi de la secció especial amb Històries medievals (Raval, 2004), una proposta en la qual primava l’escenografia de torres i merlets que servien de suport a princeses i donyets de diferent grandària, mentres que Juan Carlos Donet es va haver de conformar amb el segon premi per a Somnis, somnis són (Taüt, 2004), una composició inspirada (en el lema i en la disposició de volums, encara que amb figures diferents) en El somni d’una nit d’estiu de Julio Monterrubio (Plaça del Pilar, 2003),

EL MONUMENT A LES FALLES

Instint bàsic pesseter, de Vicent Montagut.

Falla La Bega de Cullera (2001).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

123

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

124

Quatre segles sacsejant Cullera, de Jose Vicente Gutiérrez.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (2004).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Amb l’inici del segle XXI va començar a despuntar una nova tècnica pictòrica: mantenint l’aposta pel modelatge més tradicional i classicista, s’hi va anar introduint una pintura que anava suavitzant i aclarint els colors fins a convertir-los en el que s’ha anomenat tons pastel. Els colors vius es van reservar per a donar contundència a la caricatura deformant, mentres que els tons pastel es van emprar per a figures de modelatge realista i tendre o per a ambientacions clàssiques. Entre les primeres cal esmentar Pas franc al futur (Sant Antoni, 2000), Ai, mare, quina por! (Sant Antoni, 2002), Quatre segles saquejant Cullera (PasseigMercat, 2004) i Qué e-poca gracia! (Port, 2004), mentres que entre les segones podem citar La música (Taüt 2002), Caça contes (Raval, 2003) i MIG (en la granja d’Ernesto) (Passeig-Mercat, 2005).

També hi hi ha propostes que combinen ambdós modalitats, com en els casos de Ball de màscares (Canet, 2001) i Del Nil al Xùquer, del sarcòfag a la Taüt (Taüt, 2005).

En esta primera dècada del segle XXI la generalització del poliestiré expandit (més conegut com a suro blanc) en la construcció de falles suposarà una autèntica revolució, no sols per la introducció d’un nou material sintètic, mal·leable i perfectament adaptat a la construcció de falles, sinó també per la possibilitat de reproduir a diferents escales una mateixa peça.

Amb el motle d’escaiola i el cartó només es podia reproduir en les mateixes dimensions que l’original; ara, amb l’escanejat digital, la figura es podrà reproduir a l’escala que es desitge. És l’entronització del refregit a la carta, segons les necessitats de cada artista. Es trencava així, per la via dels fets, una afirmació que s’havia generalitzat en els anys noranta segons la qual el poliestiré expandit posaria fe als refregits. No sols no els va eliminar, sinó que va ampliar-ne les possibilitats fins a l’infinit.

D’esta manera, en els últims anys a Cullera hem pogut contemplar, a una escala quasi sempre inferior a l’original, la reina de les fades i els amants del Somni d’una nit d’estiu fets per Julio Monterrubio en 2003 a la plaça del Pilar (Sant Antoni, 2007), el cavaller medieval de Tirant de festa que

El somni d’una nit d’estiu... en el mes de març, de Carlos Vaya i Sergio Escribano.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (2007).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Latorre i Sanz van alçar en 2004 a Na Jordana (El Canet, 2006), l’ancià contacontes que en 2005 va portar Manolo Blanco a Malvarrosa-Ponz-Cavite (Passeig-Mercat, 2006), els gossos aristocràtics de Quina gossà de falla fets en 2005 per Pere Baenas per a Sueca-Literat Azorín (Passeig-Mercat, 2008), les fades, bruixes i princeses de Quant de conte fetes per Pedro Santaeulalia en 2008 per a Nou Campanar (Raval, 2011), el bufó d’una de les bases de Quant de conte de Nou Campanar del 2008 (Taüt, 2009) o la jove raptada pel fantasma d’Una nit en l’òpera que José Lafarga va fer a la plaça del Pilar en 2009 i va tornar a repetir en el Raval en 2010.

El suro blanc serà també un material ideal per a transformar figures fins a aconseguir que siga irrecognoscible el model original o per a aconseguir una semblança més o menys versemblant. Per mitjà de la bromera de polieuretà i explotant les possibilitats del suro blanc, José Lafarga ha sigut tot un especialista a crear noves figures a partir d’altres ja modelades o escanejades. Es pot

citar el ninot indultat de 2003 aconseguit per a Mongrell o algunes de les figures utilitzades en els coronaments dels Contes que ens conten (Raval, 2007).

A pesar d’alguns inconvenients (la seua combustió produïx un fum negre amb elevats components contaminants), el suro blanc ha permés als artistes donar més versatilitat als seus projectes i augmentar les dimensions dels cadafals.

Ara bé, tampoc no és la panacea, ja que exigix tindre dots escultòrics per a obtindre un acabat adequat. La facilitat per a escanejar qualsevol figureta comprada en un basar ha fet proliferar en els últims anys peces de molt dubtosa qualitat (tant en grans com en infantils), i en algunes ocasions esta falta de qualitat ha anat unida a una deficient composició, per no calcular adequadament el repartiment de volums.

Un altre valor que ha anat a més en els últims deu anys ha sigut el progressiu augment de la crítica local. El turisme ha sigut una temàtica

EL MONUMENT A LES FALLES

Qui és més animal?, de Juan Pedrós.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

125

recurrent des de la primera falla de 1962. Després d’uns anys (els vuitanta) amb un nivell mediocre de crítica, en els noranta ha anat augmentant significativament el nombre de falles dedicades a qüestions locals, unes voltes amb intencions molt crítiques, d’altres en forma mes apologètica.

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

En són alguns exemples: Cullera sense més (Sant Antoni, 1994), Cullera, de nit i dia (Raconet, 1995), Festes majors de Cullera (La Bega, 1995), Cullera, festera i fallera (Port, 1996), Cullera en la seua tinta (Port, 1999), Salvem Cullera (Raconet, 2001), Els contes que a Cullera ens conten (PasseigMercat, 2003), Cullera, mare terra (Sant Antoni, 2003), Cullera o Hollywood (Port, 2003), Quatre segles saquejant Cullera (Passeig-Mercat, 2004), MIG (en la granja d’Ernesto) (Passeig-Mercat, 2005), Del Nil al Xúquer, del sarcòfag a la Taüt (Taüt, 2005), No li pegues mes voltes.. .A Cullera estem de carnestoltes (Raval, 2006), Cullera, de dia i nit (La Bega, 2007), Pasdoble consistorial (Canet, 2010) i Cullera medieval (Rei En Jaume, 2010).

126

Cullera sense més, de José Lafarga.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (1994).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

En estos 50 anys, les falles de Cullera sempre han apostat per artistes locals o de la comarca.

Si en els anys seixanta els artesans habituals van ser en unes ocasions Pasqual Carrasquer o Andrés Martorell (ambdós de Sueca) i en altres José Luis Sapiña, Enrique Torres o José Simó, Blasco, (els tres de Cullera), en les dècades següents també hi hagué sempre una notable presència d’artistes locals o comarcals que sese van anar alternant en el podi: Fernando Roda i Martorell (Cullera), Bernardo Javier i Iñigo (Alzira), Josep Andreu Ibor i Peiró (Sueca), Francisco Escrivà i Bañuls (Riola), Roberto Andrés (Carcaixent), Eduardo Guillem (Castelló de la Ribera) o Josep Pasqual Roda i Ferrando (Sueca).

Les falles d’estructura tradicional, de modelatge realista i perfeccionista, amb escenografies clàssiques i abundància de detalls (tant ornamentals com en la pintura) no sols han gaudit del favor del públic, sinó que, com ha quedat reflectit en este estudi, han sigut les que habitualment han aconseguit els premis. Es tanca així un cercle que fa molt complicada l’evolució estètica de les falles. Es necessita una perspectiva

MIG (en la granja d’Ernesto), de José Vicente Gutiérrez.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (2005).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

de diverses dècades per a poder observar un canvi de tendència més o menys generalitzat, com ha ocorregut amb el suro blanc, que ha introduït una evolució sense ruptura.

No obstant això, en totes les etapes de la història de les falles de Cullera hi ha hagut exemples aïllats de propostes que s’han apartat del classicisme formal per a aproximar-se a algunes tendències de l’art contemporani o simplement per a buscar noves formes d’expressió en el món de les falles.

Han sigut sempre projectes minoritaris que les comissions han acceptat quan han anat curtes de pressupost. Si no hi ha diners per a optar al premi, s’intenta almenys destacar en modernitat.

Eixa ha sigut l’argumentació utilitzada en la majoria dels casos.

Un toc surrealista tenia la falla L’astronàutica (La Bega, 1967), feta per José Simó, Blasco, amb coets especials amb cap de monstres i algunes formes d’art déco en l’escenografia de les bases.

Haguérem d’esperar quatre anys més per a trobar un altre toc de modernitat en les falles de Cullera. En Els pinyols de la taronja (PasseigMercat, 1971), Andrés Martorell va substituir el cos central i les habituals bases rectilínies per formes esfèriques, encara que la resta de la composició responia als cànons tradicionals. Este recurs ja l’havia utilitzat anteriorment Vicent Luna en Homo sapiens (Plaça del Caudillo, 1965).

Després de més de dos dècades d’absència total de propostes experimentals o innovadores, l’any 1993 va suposar una inflexió perquè es plantaren dos cadafals amb una estètica diferent.

Un va ser La Festa, fet per Josep Lafarga per a País Valencià: un bust pla i en vertical d’una fallera, fet íntegrament en tauler, imitant la superposició

EL MONUMENT A LES FALLES

La festa, de José Lafarga.

Falla Avinguda País Valencià de Cullera (1993).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Quan encara no s’havien instituït els premis a Cullera, Enrique Torres va reproduir un gratacel racionalista en Guanyar velocitat (Plaça d’Espanya, 1963) per a criticar la lentitud de la burocràcia en les institucions, sobretot les d’àmbit local. Va ser un cadafal de síntesi, ja que, en contraposició a la

simplicitat de l’edifici, va situar dos figures de tall clàssic: un mercuri al coronament i una tortuga a la base, plasmant així el desig i la realitat.

Els viatges, de Victor Vallet.

Falla Plaça Mongrell de Cullera (1988).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

127

de formes geomètriques. Per a donar sensació de volum, Lafarga va utilitzar fins a 21 tonalitats diferents per a pintar el cap.

En l’altre, Víctor Vallet va recórrer a l’hiperrealisme per a plasmar Els viatges (Mongrell, 1993). Enfront de l’acabat preciosista que imperava en l’època, l’artista va optar per les textures i els colors forts, en un intent de connectar l’estètica fallera amb la moguda valenciana de finals dels anys huitanta.

els coronaments i temes que en anys anteriors han triomfat a València. Una característica pròpia i específica ha sigut la de donar un gran protagonisme als artistes fallers locals.

Eixe gust per les formes més clàssiques ha desplaçat fins a la mínima expressió l’aparició de propostes innovadores, tant en la forma com en el contingut crític, que només han aparegut de tant en tant i sempre han estat unides a un pressupost més prompte baix.

Açò és turisme, de Vicent Montagut.

Falla Plaça Alboraia de Cullera (1998).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Des de llavors poca innovació s’ha pogut constatar en les falles de Cullera, tan sols algunes propostes que han esmolat l’enginy per a introduir crítica local en cadafals de formes esquemàtiques o que han recorregut a algun tipus de simbolisme postmodern. És el cas d’Acò és turisme (Plaça d’Alboraia, 1998), El codi desconfiat (Pontet, 2002), Vivim en un món de bojos (Raconet, 2005) i Visites d’un altre món (Rei En Jaume, 2008), la majoria de José Lafarga i Palomares.

FALLES DE CULLERA: PASSIÓ PER ALLÒ MÉS CLÀSSIC

Es pot concloure que els esquemes tradicionals i clàssics són els que més acceptació han tingut a Cullera en estos últims 50 anys de festa ininterrompuda, amb una preferència a reproduir

128

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ARIÑO VILLARROYA, Antonio: La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, Barcelona - Madrid, Anthropos - Ministerio de Cultura, 1992.

BORREGO PITARCH, VICENT: “El vessant estètic”, dins Associació d’Estudis Fallers, La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cultura, 1996, p. 91-124.

BORREGO PITARCH, VICENT: “Caricatura y fallas”, dins DD.AA., Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, 1990, pp. 297-307.

CASTELLÓ LLI, JOAN: La festa del foc. Història de les falles de Cullera (1928-1996), Cullera, Ajuntament de Cullera, 1996.

CASTELLÓ LLI, JOAN - MOZAS HERNANDO, JAVIER: “Art i falles en la frontera: un recorregut històric”, dins Jesús Català (coor.), Falles i Art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politènica de València, 2008, pp. 38-61.

FIGUERES HERNÁNDEZ, JUAN GABRIEL: “Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers”, dins Llibret Falla El Canet, Cullera, Falla El Canet, 1995, pp. 86-99.

NOTES 1. Padró municipal del 2010.

2 . Nombre de falles i Padró municipal del 2010 a la ciutat de València.

3. Institut Nacional d’Estadística: Población de fet. Sèries de població dels municipis d’Espanya.

4. Els artistes Vayá i Escribano van reproduir la reina de les fades, Hermia i Llançadora, de la composició de Julio Monterrubio per a la falla de Sant Antoni de 2007.

Visita amb aquest codi la web de les Falles de Cullera.

Falles FETES PER LA COMISSIÓ I/O PER ARTISTES MEMBRES DE LA PRÒPIA COMISSIÓ Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

129

A

ls inicis del segle XX, dos fets van provocar la gradual substitució de la falla tradicional, feta amb els mobles vells que sobraven a les cases, per la falla artística, que és la que encara predomina en l’actualitat: la creació dels premis als monuments fallers, primer per part de l’Associació “Lo Rat Penat” i posteriorment per l’Ajuntament de València; i, com a conseqüència d’aquest fet, l’aparició de la figura de l’artista faller, un professional de l’art del modelatge, l’escat i la pintura. Així és com les comissions falleres començaven la rivalitat per obtenir el palet del primer premi.

Moltes comissions del cap i casal realitzen els seus propis monuments, doncs, el 2010, quinze monuments grans (el 3,8 per cent) i divuit infantils (el 4,6 per cent) han sigut obra dels membres de la comissió. Destaquen comissions històriques com Vall de Laguar-Pare Ferris, Murillo-Palomar, Guillem de Castro-Triador, Cadis-Rector Femenia-Puerto Rico o Maties Perelló-Lluís Santàngel (aquesta última ha arribat a estar a la Secció Especial) en monuments grans i les comissions de la Plaça Santa Creu, Quart Extramurs-Velázquez, LepantGuillem de Castro o Plaça del Patriarca-Universitat Vella, pel que fa als monuments infantils. Per a l’any 2012, el nombre de comissions que realitzen aquesta pràctica al cap i casal ha disminuït (quatre i deu, respectivament), ja que és una tasca que necessita el major temps i nombre de persones possibles per a realitzar-la i, per tant, és una tasca que els fallers intenten evitar.

FALLES FETES PER LA COMISSIÓ I/O...

Amb l’aparició de l’artista faller, els membres de les diferents comissions falleres van deixar de realitzar els seus cadafals fallers per a contractar especialistes en la seua construcció, tot i que no sempre era així. Moltes comissions han seguit la tradició de realitzar els seus monuments, inclús sense entrar en concurs, i moltes altres s’han vist obligades a fer-ho a causa de diversos factors com, per exemple, alleujar la situació econòmica de la comissió per la despesa de contractar un artista faller, o per algun succés aliè com, per exemple,

un incendi d’un taller, o la malaltia o defunció d’un artista faller. Doncs bé, el que fan aquestes comissions és comprar el cartró d’altres artistes i omplir-lo amb diversos tipus de materials per tal de realitzar els seus monuments.

130

Ssss!, de la comissió Cadis-Rector Femenia-Puerto Rico de València (2010).

Arxiu:Totfalles 2010

Els contes dels xiquets, de la comissió Quart-Extramurs-Velàzquez de València (2010).

Arxiu:Totfalles 2010

En estiu tot el món viu, de la comissíó Passeig-Mercat de Cullera.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (1982).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

vella Europa, Passeig-Mercat, El Raconet i El Pontet el 1996, i Rei en Jaume I el 2001 amb Posant-se les sabates.

Al llarg de la història, també hi ha casos on l’artista faller és membre de la pròpia comissió fallera, fet que, per una part, és una motivació important per a ell, guanyar per a la seua comissió, tot i que pot convertir-se en un fet perillós ja que, si la feina realitzada no agrada, les crítiques poden ser encara més fortes i poden arribar a ser una llosa molt important. A Cullera, aquest és un fet freqüent doncs, al llarg de la història de les seues falles, hi ha molts artistes que són o han sigut fallers de les comissions per les que han treballat i han aconseguit guardons de prestigi.

En canvi, als monuments infantils sol ser un

El pioner va ser Juan Bautista Lli, fuster de professió, qui es va atrevir a realitzar el monument infantil de la seua comissió, Sant Antoni de la Mar, entre els anys 1976 i 1979. El primer monument anava dedicat al conte de la Ventafocs, amb un

fenomen més freqüent doncs, els casos que hi ha són, generalment, per estalviar diners. Aquestes són les falles infantils d’El Canet el 1987 amb La

rellotge d’or marcant les dotze de la nit amb un llibre obert dalt i la carrossa, el mitjà de transport d’aquesta per tornar a casa. El segon, tractava la

EL MONUMENT A LES FALLES

A Cullera, aquest fet ha sigut menys usual, ja que només s’ha donat en vuit casos (tres amb el monument gran i cinc amb l’infantil) en tota la història de les falles de la nostra localitat. Respecte als monuments grans, el primer va ser a la comissió d’El Canet l’any 1981, amb el monument El món passa per cercle on es criticava als governants i als multimilionaris àrabs per voler manar i fer-se amb tot, la qual va aconseguir un tercer premi. L’any següent, un incendi al taller d’Andrés Martorell va provocar que la comissió de la falla PasseigMercat haguera de fer-se el seu propi monument gran. El seu lema era En estiu... tot el món viu i la seua composició era una gran barraca valenciana amb un insecte volador dalt, simulant escenes típiques de l’agricultura i un dels seus enemics, les plagues. L’últim monument gran que va ser creat per la comissió va ser l’any 1995 per la ja extingida comissió d’El Pontet, amb el lema Bruixeries, al seu primer any.

131

contaminació a les platges, tant a l’aigua de la mar com a l’arena. El tercer, representava l’educació a Cullera, amb l’escola de Lluís Vives amb un mestre en ella. I l’últim, el 1979, representava el típic conte àrab amb el geni de la llàntia meravellosa.

Lli va aconseguir amb tots el primer premi, excepte amb el monument del 1978.

FALLES FETES PER LA COMISSIÓ I/O...

Altres fallers d’aquesta comissió han realitzat els seus monuments, també infantils. En primer lloc, Víctor Vallet va realitzar un monument amb trets característics del flamenc l’any 1988. Nou anys després, altre faller, Ximo Rodríguez, va plantar un monument faller amb molt de risc, on destacaven un àngel i un dimoni que es mantenien en l’aire. Finalment, Erik Martínez, artista faller actual, porta cinc monuments plantats, superant a Juan Bautista Lli com a faller que més monuments ha plantat per a la seua comissió. En 2007, el seu monument Somnis escenificava l’habitació d’un nadó, amb xiquets que el vigilen, gossets, joguets i una fada. L’any següent, Un bosc encantat era un paisatge ple de fades, follets, animals i uns esclata-sangs gegants, amb el que va aconseguir el segon premi de la Secció Especial. En 2009, Carnestoltes va rebre el primer premi de la Secció Especial amb una composició plena de bufons i

132

Que sone la música! d’Erik Martínez.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (2011).

Foto: Juan Gabriel Figueres

màscares, amb una dona amb un elegant vestit d’època com a remat principal. Un any després, tornaria a repetir guardó amb Passeig per un món fantàstic, composició dedicada també al món de les fades, destacant una d’elles muntada damunt d’un elegant unicorn. Per últim, l’any 2011 amb Que sone la música!, un monument on es dóna una volta per la música de tots els racons del món, aconseguia un segon premi de la Secció Especial.

Actualment, una altra comissió, La Taüt, presumeix de tenir dos artistes fallers entre els seus membres, més concretament, Alfredo Bayona i Jorge Gil. Bayona és un veterà doncs duu, amb aquest exercici que portem, sis anys consecutius com a artista faller de la seua comissió, estrenantse l’any 2007 amb Fora vaig, que va ripio, una composició ambientada en la cultura hindú, amb els animals característics, què li va donar el tercer premi de la Secció Especial. L’any següent, Una mar de falles mostrava com les sirenes, animals aquàtics o el Rei Neptú es preparaven per a les falles, monument guardonat amb el primer premi de la Secció Especial. L’any 2009 Els fantasmes de l’òpera... i altres fantasmes, repetia premi amb monument basat en la novel·la de Gastón Leroux.

En 2010, Ballant, ballant, monument gran inspirat en la cultura tailandesa, també va aconseguir el màxim guardó. Per últim, en 2011, la Plaça de la Llibertat es va omplir de llum i color amb Comença l’Espectacle, un cadafal típic del musical Cabaret, on vam gaudir d’un monument espectacular, tot i que es va haver de conformar amb el segon premi de la Secció Especial. Per contrar Jorge Gil només ha plantat l’any 2011 amb Conte contat, fantasia o realitat un monument amb molt de colorit on predominaven animals i follets, i amb què la gent va gaudir molt. No obstant, va aconseguir un tercer premi de la Secció Especial.

La falla El Canet també ha tingut dos artistes fallers com a membres de la comissió. En primer lloc, Juan Rafael Garrigós, què va plantar els monuments infantils entre el 1992 i 1994. El seu primer monument era una aventura pirata amb dos caps com a remat principal; el segon, un monument dedicat a la cuina, i el tercer, un monument heterogeni ambientat en l’època napoleònica i la festa fallera. Garrigós, el 1995,

també va plantar com a faller el monument de la falla El Pontet, un monument dedicat al circ.

I, en segon lloc, Jonathan Lli, què va realitzar els monuments infantils dels anys 2009 i 2010. El primer monument va ser Circ romà, que estava ambientat en aquest lloc històric, mentre que el segon s’anomenava Salvar la Mare Natura forma part de la nostra cultura, i tenia com a remat central un dragó amb un cavaller i una princesa, què representava la Mare Natura i tractava de conscienciar a les persones perquè no contaminen.

La comissió de la Plaça Mongrell també ha gaudit d’aquest fet als seus monuments infantils, concretament deu anys amb Enrique Tur (19921995 i 2000-2005) i un altre amb Juan Carlos Bou i Juan Manuel Morant (1996). Els monuments de Tur representaven, respectivament, els bàndols moro i cristià en la Reconquesta, un bosc amb arlequins, la música a la ciutat de València, una església amb el seu òrgan de tubs, una granja, les tradicions valencianes, una pel·lícula, el castell de Disney, un parc, i un monument dedicat al temps. En canvi, el monument de 1996 era una representació de l’època dels dinosaures, amb què va obtenir el segon premi, un dels èxits més importants d’aquesta comissió a nivell de monument faller.

Per últim, la falla Xúquer també pot presumir d’haver tingut dos membres artistes fallers, i què ho són actualment. Per un costat, David Enguix, autor de diversos monuments fallers, què mostraven una granja el 2005, un paisatge xinés el 2006, un planetoide amb molt de risc el 2007, una composició amb un espectacular cavall com a remat rodejat de ballarines el 2010 i una composició musical amb un cigne com a figura central el passat 2011. Per altre, Salva Bañuls, actualment artista del seu monument gran, va realitzar els monuments infantils dels anys 2008

Cal dir que hi ha molts més fallers que estan dins dels equips de treball dels diferents artistes fallers i, aleshores, és probable que en el futur aquest fenomen vaja en augment, ja que és una manera amb què les comissions falleres poden obtenir un monument faller amb més valor del que paguen realment, doncs realitzar la pròpia falla incrementa que l’artista intente quedar de la millor manera per tal d’acontentar als fallers, molts d’ells amics.

Simfonia instrumental, de Salva Bañuls.

Falla Xúquer de Cullera (2005).

Foto: Juan Gabriel Figueres

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA CASTELLÓ LLI, JOAN: La festa del foc.

Història de les falles de Cullera (1928-1996), Cullera, M.I. Ajuntament de Cullera, 1996.

FIGUERES HERNÁNDEZ, JUAN GABRIEL: “Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers”, dins Llibret Falla El Canet, Cullera, Falla El Canet, 1995, pp. 86-99.

EL MONUMENT A LES FALLES

Als seus primers anys d’existència, la comissió d’El Raconet va encomanar els seus monuments infantils al faller Xavier Carles (1994 i 1995). Aquests, molt senzills, estaven basats, el primer, en punts d’interés de la nostra ciutat com la Torre del Marenyet o la Penyeta del Moro i, el segon, amb el que juguen els xiquets, com els jocs o els peluixos.

i 2009. El primer representava l’escena típica nadalenca, on el nets anaven cap al seu avi per demanar les estrenes, i el segon era un monument d’estètica moderna dedicat a la música i els seus instruments.

133

Deu anys de seccions falleres a Cullera Juan Gabriel Figueres i Hernåndez Diplomat en Turisme per la Universitat de València

134

F

a exactament deu anys, a les dependències de la Junta Local Fallera a la Casa de l’Ensenyança, es va prendre una decisió molt important què marcaria una nova era dins de les Falles de Cullera. Concretament, es va acordar la creació de seccions als monuments, fet que canviaria per complet la dinàmica d’aquests premis, ja que augmentaria la competitivitat entre les comissions falleres, puix en anys anteriors era pràcticament impossible que, excepte quatre comissions falleres, la resta guanyara un màxim guardó o un Premi d’Enginy i Gràcia. Així, amb la creació de les seccions Especial, Primera i Segona, les comissions falleres que abans optaven a premis molt baixos ara podien aspirar a competir entre elles per tal d’aconseguir un bon premi, tant en la categoria gran com en la infantil ja que, per molt que es diga, un primer sempre és un primer.

SECCIÓ ESPECIAL La Secció Especial ha tingut, des dels seus inicis, quatre comissions fixes, és a dir, Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat, Raval de Sant Agustí i La Taüt són les quatre falles que, des del 1997, i fins a la creació de les seccions, es disputaven els quatre primers premis als monuments fallers i, per tant, sempre s’han mantingut al nivell més alt i han rivalitzat per veure qui guanyava i qui s’emportava el quart premi. No obstant, cal destacar que les comissions de La Bega, El Canet i Plaça Mongrell també han estat alguna vegada entre els quatre

L’inici de la Secció Especial a les Falles de Cullera, en 2003, va encastellar com al seu primer guanyador el monument realitzat per Juan Carlos Donet per a la falla La Taüt, amb el lema Xe xin pont. Aquest monument era d’una temàtica ambientada en l’orient, amb una xinesa damunt d’un pont com a remat central, què representava el Pont de la Bega de Cullera, obra que els cullerans esperaven feia molt de temps.

A més, aquest monument també va aconseguir el Premi d’Enginy i Gràcia. En segon lloc va quedar el monument de la falla Sant Antoni de la Mar, de l’artista Francisco Vizcaíno. El monument, amb el lema Cullera, mare terra, tenia com a remat central a Eva, la primera dona segons les religions monoteistes, rodejada de molts animals, què representava Cullera i criticava, entre d’altres, el turisme desenfrenat de la localitat. Tot seguit, va quedar la falla Passeig-Mercat amb Els contes que a Cullera ens conten, de José Sanchis; una falla amb dos follets com a remat central ambientada en un bosc on es mostrava els contes que narraven els polítics de l’època. I, per últim, en quart lloc, va quedar el monument de la falla Raval de Sant Agustí, amb Caça contes dels Germans Colomina.

El seu remat era un caçador d’insectes damunt d’una bota de vi, rodejat de llops, fades i altres espècies que solen conviure en un bosc fantàstic, que enviaven missatges perquè les persones es conscienciaren per salvar la natura.

La falla Raval de Sant Agustí es va rescabalar del premi obtingut pel monument gran l’any anterior, amb la consecució del primer premi de la Secció Especial i el Premi d’Enginy i Gràcia l’any 2004 amb Històries medievals de José Lafarga. Aquest monument constava d’un castell espectacular com a remat on destacaven les

EL MONUMENT A LES FALLES

Aleshores, el que expliquem en aquest estudi és tot el que ha ocorregut a les falles de Cullera pel que respecta als premis dels monuments, des de la creació de les seccions falleres fins al tancament de l’edició d’aquest llibret ja que, evidentment, no podem contar què ha passat a les falles del 2012 perquè encara no s’han celebrat. El mètode d’anàlisi serà, en primer lloc, per categories, gran i infantil; i, dins d’aquestes, per seccions, Especial, Primera i Segona. Mostrem les comissions falleres guardonades al llarg d’aquests anys, i les que han guanyat els premis d’Enginy i Gràcia; citem els artistes fallers que han aconseguit aquests premis i, destaquem diversos aspectes dels monuments, ja siga de composició o de crítica, segons la seua importància.

primers premis arribant, a més, a guanyar, com va ser el cas d’El Canet fa uns anys. De manera més específica, podem dir que les comissions de Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat, Raval de Sant Agustí i La Taüt han estat des de sempre a la Secció Especial però, hi ha d’altres com El Canet que va estar dos anys a causa de l’augment de pressupost i, La Bega i la Plaça Mongrell estigueren el mateix any perquè amb els seus monuments van arribar als límits establerts per tal d’entrar en dita secció.

135

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

136

HIstòries medievals, de José Lafarga.

Falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2004).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

dames i els arlequins que hi havia dalt d’aquest.

A més, aquesta falla tenia la particularitat que es podia visitar, sense cap cost, per dins i, aleshores, feia més atractiva la seua visita. La guanyadora de l’any anterior, la falla La Taüt, es va haver de conformar amb el segon premi amb Els somnis, somnis són, de Juan Carlos Donet; monument amb una fada padrina i uns follets situats sobre i sota d’una lluna gegant. El tercer premi va recaure en

pirata Dragut, la ciutat no para de ser sacsejada, en clara referència, pels membres de la corporació municipal. Aleshores, el quart premi va ser per a la falla Sant Antoni de la Mar, de Bernat Roman; monument amb el lema La lluita del poder, on destacava la monumental figura central d’un guerrer amb dues espases, què representava els ciutadans, que lluiten per a poder viure en aquesta societat.

la falla Passeig-Mercat amb IV segles sacsejant Cullera, de José Vicente Gutiérrez “Guti”; un monument què criticava que, des de l’època del

L’any 2005, any en què hi haurien sis falles dins de la Secció Especial, la falla Passeig-

Mercat va aconseguir el primer premi d’aquesta.

Ho feia gràcies a Guti i al seu monument M.I.G. (en la granja d’Ernesto). El seu remat eren dos grangers que es trobaven damunt del Pont de la Bega, i d’on no es mourien fins que aquest no s’acabara, segons explicava la seua crítica. Tot seguit, el monument Som moros o cristians?, de Juan Pedrós per a la falla Raval de Sant Agustí, va ser guardonat amb el segon premi i amb el Premi d’Enginy i Gràcia. Aquest era un cadafal polític amb un remat principal dels capitans moro i cristià què ens feia preguntar-nos de quin bàndol polític som cadascú. Seguidament, el tercer premi el va guanyar la falla Sant Antoni de la Mar amb Molt de soroll i poques nous, de Francisco Vizcaíno; tres trobadors com a remat principal representaven la Copa Amèrica de Vela, i cantaven per a atraure’ns i que la visitàrem. El quart premi va ser per a Fede Alonso amb el monument Del Nil al Xúquer, del sarcòfag a la Taüt, creat per a la falla La Taüt; monument que comparava la civilització egípcia amb l’època actual de Cullera. El cinqué va vindre de la mà de José Lafarga per la falla Plaça

Mongrell; el monument Al cor de la teleporqueria criticava tota la teleporqueria que ens hem tragat amb el programa “Aquí hay tomate”. Per últim, el sisé premi va ser per a la falla La Bega amb Les mil i una de Juan Carlos Donet; monument que criticava la gestió del consistori i, en especial, pel que respecta al turisme amb la implantació de palmeres a la platja però amb la poca diversitat per tal de triar allotjament.

Amb molta força va entrar la falla El Canet a la Secció Especial, ja que al seu primer any en aquesta, en 2006, va obtenir el primer premi. El monument, realitzat per Francisco Vizcaíno i titulat Contes i llegendes, era un gran castell sacsejat per un drac de diversos caps, què representava els Plans d’Acció Integrada (PAI) projectats pel consistori i el dubte si s’afegiria o no un altre més a la zona del castell. Pascual Roda tornava a la secció uns anys després amb Conta contes, faules i fantasies per aconseguir el segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia d’aquest any per a la falla Sant Antoni de la Mar. Aquest era un monument basat en els contes

Contes i llegendes, de Francisco Vizcaíno.

Falla El Canet de Cullera (2005).

Arxiu: Falla El Canet

EL MONUMENT A LES FALLES

137

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Els contes que ens conten, de José Lafarga.

Falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2007).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

138

que assotaven la nostra societat, ja siga com a contes d’amor, de pel·lícula o de l’Ajuntament de Cullera. El tercer premi va ser per a No li pegues més voltes... a Cullera estem de carnestoltes, de Juan Pedrós, amb el monument realitzat per a la falla Raval de Sant Agustí, que també criticava els projectes urbanístics projectats a la nostra ciutat.

El conta contes de Guti, per a la falla PasseigMercat es va haver de conformar amb el quart premi per a l’avi imponent assegut al seu sofà.

Hackers de Fede Alonso, per a la falla La Taüt, va obtenir el cinqué amb el monument que criticava les gestions realitzades per tal d’aconseguir fer un PAI. L’any 2007, i després de tres anys, la falla Raval de Sant Agustí tornaria a assaborir les mels de l’èxit. Una vegada més, de la mà de José Lafarga, va aconseguir el primer premi de la Secció Especial i el Premi d’Enginy i Gràcia amb Els contes que ens conten; monument amb un flautista espigat com a figura principal, què feia sonar la melodia

electoral amb l’arribada dels PAI a la nostra ciutat i, també, de les noves infraestructures urbanes i naturals per tal de dotar Cullera de més serveis.

El segon premi va ser per a la falla El Canet, què no va poder revalidar el premi al seu monument.

Les mil i una..., de Francisco Vizcaíno, de temàtica àrab, parlava dels orígens i les tradicions dels Moros i Cristians, aplicades a les eleccions municipals que se celebrarien en uns mesos. En tercer lloc va quedar la falla La Taüt amb Fora vaig que va ripio, un monument d’Alfredo Bayona que estava ambientat en l’Índia. Seguidament, la falla Passeig-Mercat va repetir guardó amb El despertar de la festa de Guti; un monument que reflectia el somni de qualsevol fallera d’ostentar el càrrec de Fallera Major de la seua comissió fallera. Per últim, el cinqué premi va ser per a Sant Antoni de la Mar, per al monument El somni d’una nit d’estiu... al més de març de Carles Vaya i Sergio Escribano, on totes les figures es trobaven dormint, somiant amb un futur millor.

En 2008 i després de tres anys, tornaven a haver quatre falles a la Secció Especial, és a dir, les quatre clàssiques. El primer premi va ser per a la falla La Taüt amb Una mar de fons, d’Alfredo Bayona; un monument amb un gegantesc Neptú i diverses sirenes que preparaven la festa fallera al fons de la mar. Al segon escaló del podi es va quedar Quietus paradus, de Fede Alonso; monument realitzat per a la falla Sant Antoni de la Mar, que constava d’un romà frenant en sec com a figura central doncs, explicava que les persones som, de vegades, massa impulsives a l’hora de realitzar les nostres coses, fins al moment que, pel que siga, algun fet ens fa parar de sobte. El tercer premi va ser per a Juan Pedrós i el seu Qui és més animal?; un monument per a la falla PasseigMercat on dos gossos vestits presidien el cos de la falla, i explicava que les persones ens tornem animals per qualsevol cosa. Per últim, i fent una menció especial, el quart premi va ser per a la falla Raval de Sant Agustí amb Una lluita desigual, realitzada per Guti, ja que el remat del gladiador va caure dies abans de falles, i va propiciar així un exercici de solidaritat fallera mai vist a Cullera.

El gladiador era el defensor d’un drac de l’engany

que bloquejava el castell, que embossava el túnel i, a més, construïa adossats al Marenyet, és a dir, totes tres propostes del consistori municipal.

En 2009, la falla La Taüt i Alfredo Bayona repetien el primer premi aconseguit l’any anterior dins de la Secció Especial amb El fantasma de l’òpera i altres fantasmes, monument ambientat en la novel·la de Leroux que criticava moltes de les fantasmades de la nostra societat. En segon lloc va quedar Cel i infern al matrimoni de Guti, per a la falla Raval de Sant Agustí; monument que mostrava el casament recent d’una parella de nuvis sota el dimoni i dos àngels, representant així les coses bones i roïnes del matrimoni. En tercer lloc va quedar la falla Sant Antoni de la Mar amb Carnestoltes, de Fede Alonso; un monument ambientat en les festes carnestoltesques de Venècia, tot i que mostrava com es vivia aquesta festa per tot arreu del món. Per últim, el quart premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la falla Passeig-Mercat amb Contes i llegendes, de Juan Carlos Donet; un monument basat en l’època medieval que mostrava una forta crítica local al consistori de Cullera.

Una mar de falles, d’Alfredo Bayona.

Falla La Taüt de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

EL MONUMENT A LES FALLES

139

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

En 2010, i sent l’únic artista faller en guanyar tres anys consecutius, Alfredo Bayona va repetir guardó amb el monument Ballant ballant.

Aquest tenia dos tailandesos gegants que movien l’esquelet davant del seu imperi i les escenes mostraven els balls que es realitzen a tots els racons del món. En segon lloc va quedar la falla Raval de Sant Agustí amb El jardí del desig, de José Lafarga, on el remat central era un monstruós ogre que desitjava a una bella i que, a més, mostrava altres desitjos com qui vol deixar de fumar, qui vol aprimar-se i no pot o, el madrileny que voldria tenir les nostres platges a sa casa. El tercer lloc i el premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la falla Passeig-Mercat, de Juan Carlos Donet, amb el monument O moros o cristians?, basat en la política local que deia que els diferents partits polítics es passaven la vida donant-se la contrària. Per últim, el quart premi va ser per a Històries del Japó, de Fede Alonso; monument de la falla Sant Antoni de la Mar ambientat en “la terra del sol naixent”, amb una espectacular geisha com a remat central.

El passat 2011, la falla Raval de Sant Agustí es va fer amb el primer premi de la Secció Especial amb el monument I tu què contes?, de José Lafarga. Aquest posseïa un castell amb dos bruixes que eixien i ens contava els contes d’avui en dia en la ciutat. Per tant, aquesta vegada, Alfredo Bayona i la falla la Taüt van haver de conformar-se amb el Premi d’Enginy i Gràcia i el segon guardó de la secció amb Comença l’espectacle; monument enfocat en el musical Cabaret on, damunt d’un gran piano, se situaven tres dones iniciaven la campanya de les eleccions municipals. Després, la falla Passeig-Mercat va tornar a aconseguir un tercer premi amb Fem castells en l’aire, de Juan Carlos Donet; monument amb un castell com a remat principal i la crítica també va estar enfocada cap a les eleccions municipals. Per últim, el quart premi va ser per a la comissió de Sant Antoni de la Mar, per al monument Els drames de l’òpera de Guti, què tenia al seu remat un bonic gondoler.

SECCIÓ PRIMERA

140

Aquesta secció ha tingut una important variabilitat pel que respecta al nombre de comissions falleres en ella, ja siga per pujades a la

Secció Especial o per baixades a la Secció Segona.

Només una comissió, la falla del Port, ha estat sempre a la secció amb nou presències, seguida de les comissions de la Bega i de la Plaça Mongrell amb vuit vegades, El Raconet amb sis, El Canet amb cinc, Rei en Jaume I amb quatre, Avinguda País Valencià i Xúquer amb dos, i Plaça d’Espanya i Plaça Alboraia i amb una.

En 2003, el màxim guardó de la secció i el Premi d’Enginy i Gràcia se’l va emportar la falla Plaça Mongrell amb Anem a fer la mar, de José Lafarga. Aquest monument estava ambientat en el fons marí i hi podíem trobar, per exemple, animals característics de la mar amb un toc d’erotisme. A continuació, el segon premi va anar a parar a la falla La Bega amb Les bufonades de Juan Carlos Donet. Aquest tractava les bufonades del nostre poble, i el seu remat era un bufó sobre un antic llavador amb un dimoni a la seua esquerra, entre d’altres. El tercer premi va ser per a Cullera o Hollywood de Juan Pedrós, per a la comissió del Port. Aquest, guanyador a més del Premi d’Enginy i Gràcia, mostrava una temàtica basada en el cinema, remarcant la “pel·lícula” que s’estava realitzant a Cullera i amb Charles Chaplin com a remat principal. El quart premi va recaure en La conquesta d’un poble per a la falla Rei en Jaume I, de Vicent Montagut, basada en la conquesta de València per part del rei que porta el nom d’aquesta comissió, muntat al seu cavall, tots dos situats sobre una cistella de taronges. I l’últim d’aquesta secció, el cinqué, va ser per a la falla Avinguda País Valencià, també realitzada per Vicent Montagut, amb el lema La lluna de València. Una lluna en el cap d’una dona, i aquesta sobre un campanar, satiritzava, entre d’altres, la pèrdua de tradicions com l’arribada de l’Ofrena Fallera al Castell de Cullera.

En 2004, Juan Carlos Donet i la falla La Bega van millorar el resultat de l’any anterior, aconseguint aquesta vegada el primer premi de la Secció Primera amb Una de l’oest. Aquest monument, ambientat en l’oest americà, tenia un remat amb dos vaquers sobre un carretó que descendia per un barranc, rodejats d’indis i animals.

El segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia els va aconseguir la falla Plaça Mongrell amb Açò té ous,

Anem a fer la mar, de José Lafarga.

Falla Plaça Mongrell de Cullera (2003).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

de José Lafarga; monument que representava el típic corral de gallines on es parlava de l’actualitat local i de la premsa rosa, entre d’altres. El tercer premi va ser una vegada més per a la comissió

En 2005, com que no va haver Secció Segona, totes les comissions falleres que no van entrar en la Secció Especial estaven en aquesta secció; en total van ser vuit comissions falleres. El primer premi de la Secció Primera i el Premi d’Enginy i Gràcia va ser per a A l’Última, un monument de Fede Alonso per a la falla El Canet. Una model posava davant les càmeres com a remat, la qual representava les últimes tendències respecte a la moda i tot el que envolta la televisió. Seguidament, el segon premi va ser per a la falla Xúquer, de Juan Carlos

Com obra l’Ajuntament?, obra d’Antoni Báez per a la falla La Bega, va aconseguir el 2006 el primer premi de la Secció Primera. Aquest monument seguia la tendència de la Secció Especial, doncs criticava l’urbanisme de la ciutat, amb un gran obrer com a remat principal, i molts dels fronts oberts a l’època (Ono, Gas Natural o els PAI).

Seguidament, la falla Plaça Mongrell va obtenir el segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia, amb El llum d’un poble, obra de José Lafarga. Aquest tenia un gran fanal com a remat central què il·luminava totes les irregularitats urbanístiques del nostre ajuntament, sobretot aquelles relacionades amb els PAI. En tercer lloc va estar Contes xinesos, de Fede Alonso, per a la falla Xúquer; monument que mostrava escenes relacionades amb el gran gegant asiàtic. I, el quart lloc el va aconseguir la falla del Port amb La Newpoma, de Juan Pedrós. Aquest era un monument ambientat en el circ què anunciava

EL MONUMENT A LES FALLES

del Port amb el monument Quina e-poca gràcia de Juan Pedrós; on dues figures tenien trets característics del barroc i també hi havia alguns dels invents de l’època com, per exemple, la bombeta. I, per últim, el quart premi va ser per a la falla Rei en Jaume I, també de José Lafarga. El monument titulat Amb la música a altra part tenia una figura japonesa que sortia d’una caixa de fusta com a remat principal i explicava, entre d’altres, la relació de la música en festes com, per exemple, les falles.

Donet, amb Bufonades; el remat del cap d’un bufó sortint d’una excavadora criticava les promeses dels polítics que mai s’acompleixen centrant-se, exclusivament, en el projecte del “Manhattan del Xúquer”. En tercer lloc va quedar el monument Per a ser jurat, cal estudiar? de Vicent Montagut; monument plantat a la demarcació de la falla Avinguda País Valencià, què criticava la llavor de molts dels jurats fallers que, de vegades, només es fixen en la grandària del monument i no en altres aspectes importants com l’escat, la pintura o l‘acabament. A continuació, el quart premi se’l va emportar la falla Plaça d’Espanya amb El cine ho conta tot?, obra de Víctor Hugo Giner; una paròdia cinematogràfica que criticava l’excessiva imaginació que de vegades tenen els cineastes. El cinqué va ser per a Estreles a Cullera, monument de la falla del Port, obra de Juan Pedrós, que criticava les obres que s’havien fet a contracorrent per a la celebració de la Copa Amèrica de Vela.

El sisé el va obtenir la falla Rei en Jaume I amb La mar de bé, de Filiberto Pons, que criticava als qui vivien molt tranquils. El seté va ser per a la falla El Raconet, per al monument de José Lafarga Vivim en un món de bojos, on la famosa grua del castell presidia el remat central. I, per últim, el vuité premi el va aconseguir la falla Plaça Alboraia amb el monument de Fede Alonso L’edat mitjana, un monument ambientat en aquesta època.

141

que tots volien pegar un mos a una determinada zona de Cullera, la zona on s’havia projectat el PAI de la Bega.

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

De nou, el 2007, i aquesta vegada amb Fede Alonso, la falla La Bega va aconseguir el primer premi de la Secció Primera amb Cullera dia i nit.

Un sol i una lluna representaven les dos vessants de Cullera: de dia, la saturació de l’aparcament, la massificació d’energúmens a les nostres platges o el desviament a causa les obres de la plaça Andrés Piles; i de nit, la festa, l’alcohol o les drogues.

El mateix artista també va ser l’artífex del segon premi, amb el monument Batalles d’ara, adés i sempre per a la falla El Raconet; monument que representava les diferents accepcions de la paraula batalla, des de la d’Almansa fins a les que conten els avis als seus nets. En tercer lloc va quedar el monument d’Antoni Sánchez, Fins la lluna ens vendran, per a la falla Plaça Mongrell; monument que també tractava la massificació de cotxes i edificis i, a més, ironitzava si també saturarien la lluna. Per últim, el quart premi va ser per a la falla del Port, per a l’obra de Juan Pedrós 25 anys fent falla, i encara anem creixent, un cadafal que commemorava el vint-i-cinqué aniversari de la comissió i suggeria, entre d’altres, la creació d’una piscina municipal per als cullerans.

142

En 2008, una vegada més, el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la falla La Bega, per a l’obra Bruixeries de l’artista José Lafarga, què explicava, mitjançant el bruixot del seu remat, els conjurs que feien falta per tal d’aconseguir un primer premi, per a crear ponts o per a donar al tercer món allò que sobra al primer.

En segon lloc va quedar la falla del Port amb Aterra quan pugues!, d’Alfredo Bayona; una falla que ens mostrava tot el que podia ocórrer en un aeroport, tot aplicat a la crítica local de Cullera. Tot seguit, El que la mar ens xiuxiueja, de Fede Alonso, va aconseguir el tercer premi de la secció per a la falla Plaça Mongrell; monument on trobàvem la mar com a remat central i on podíem observar escenes com la idea irònica de construir un PAI dins la mar. El quart premi va ser per a la falla El Canet amb Què calent està l’ambient, de Luís Palacio i José Serra; monument amb dos xiquets damunt d’una xemeneia què representava el calfament

global però, no només el de la terra, sinó també dels preus, de les hormones i dels programes televisius. Per últim, el cinqué premi va venir de la mà de Fede Alonso per a la falla El Raconet, amb Naufragis a la vista!; un monument amb temàtica pirata què representava les patinades del món occidental.

Bruixeries, de José Lafarga.

Falla La Bega de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Per quart any consecutiu, la comissió de la falla La Bega va revalidar el seu premi el 2009, així com també va obtenir el Premi d’Enginy i Gràcia, amb el monument No em contes contes d’Antoni Sánchez; monument amb un castell rosa i un pinotxo gegant com a remat principal. Per darrere, la falla del Port va obtenir el segon premi amb Flower Power, d’Alfredo Bayona; monument ambientat en el moviment Hippy què gaudia d’un excel·lent colorit, amb la figura central d’un hippy tocant la guitarra. El tercer premi va ser per a la falla Plaça Mongrell, per a l’obra de Fede Alonso Els contes que ens conten; un monument amb unes fades al voltant d’una lluna. El quart guardó va ser per a Fantasia, llum i economia, de Vicent Montagut, per a la falla El Raconet; monument basat en el cinema i en la crisi econòmica que

va començar l’any anterior. Per últim, el cinqué premi va ser per a la falla Rei en Jaume I amb Un món artificial, de Quique Fuster; monument amb un follet gegantesc com a remat principal.

L’any 2010, Alfredo Bayona també va assaborir les mels de l’èxit a la Secció Primera amb la falla del Port. La bellesa de Nefertiti era un monument emfatitzat en l’antic Egipte, amb el cap de la faraona Nefertiti com a remat central, què van ser crítica turística sobre la nostra ciutat.

El segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia va ser per a la falla La Bega amb Quins temps aquells, de Juan Carlos Donet; monument amb un carret de golf com a remat central que criticava el consistori cullerenc. En tercer lloc va quedar el monument de la falla Plaça Mongrell, Un passeig per l’oest de Fede Alonso; una falla amb l’elegant remat d’un vaquer que es troba muntat al bou mecànic.

La quarta plaça a la secció va ser per a la falla El Canet amb Pasdoble consistorial, de Francisco Vizcaíno; monument d’al·legoria musical sobre la melodia que emetia l’equip de govern en les seues decisions. Per últim, el cinqué premi va ser per a Històries increïbles, monument de la falla El Raconet, de Vicent Montagut; una falla amb un gran avi amb gaiato com a remat central.

Després d’uns anys de sequera, el 2011, la falla El Canet va tornar a gaudir d’un primer premi gràcies al monument realitzat per Fede Alonso.

Una samba brasilera ballarem tots a Cullera era un monument amb una exuberant brasilera vestida de carnestoltes al seu remat, què representava Cullera, mostrant les seues vergonyes, respecte al turisme i al seu ajuntament. En segon lloc va quedar Luci es casa, d’Alfredo Bayona; un monument realitzat per a la falla del Port, amb una espectacular conilleta de Playboy, monument picant que tractava el tema del sexe. El tercer premi va ser per a la falla La Bega amb Al voltant de la foguera comença la festa fallera, de José Lafarga; un monument amb dues flames com a remat principal què pretenia promocionar la nostra festa. El quart premi va ser per a Una de màgia, monument de Juan Pedrós per a la falla Plaça Mongrell, amb el cap d’un mag com a remat principal. Finalment, el cinqué premi va ser per a la falla El Raconet, de Vicent Montagut, amb La granja; un monument ple d’animals que representaven la vida política de la nostra societat.

SECCIÓ SEGONA Aquesta secció tampoc s’ha lliurat de les constants modificacions en el nombre de comissions

EL MONUMENT A LES FALLES

La bellesa de Nefertiti, d’Alfredo Bayona.

Falla del Port de Cullera (2010).

Foto: Sergio Serrano

143

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Ajuntaments, quines coses?, de José Lafarga.

Falla El Raconet de Cullera (2003).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

144

falleres ja que, a causa dels pressupostos, les falles han baixat de la Secció Primera a la Secció Segona i viceversa. A més, cal destacar que el 2005 no es van atorgar premis a aquesta secció doncs, les falles només es van agrupar en les dues primeres seccions. Així i tot, hi ha falles com la Plaça d’Espanya i la Plaça Alboraia que han estat sempre a la secció, és a dir, vuit vegades; la falla Avinguda País Valencià ha estat set vegades, les comissions del Xúquer i del Rei en Jaume I han estat cinc vegades, les comissions d’El Canet i d’El Raconet han estat tres vegades, i el Bulevar i l’extingida El Pontet ha estat dues vegades.

Va estrenar el palmarès d’aquesta secció el 2003 la falla El Raconet. Aquesta va ser la guanyadora del primer premi de la Secció Segona amb el monument de José Lafarga Ajuntaments, quines coses?; què tractava assumptes relacionats amb els consistoris municipals, en especial el de Cullera. Al seu remat, un ajuntament i, als seus voltants, ciutadans què representaven fets significants del poble en l’època. El segon premi va ser per a la falla El Canet amb Sopa de gansos d’Antoni Gil; un monument amb dos gansos que fugien d’una cassola bullint, criticant així als qui no paguen els seus deutes. El tercer guardó va ser

per a la comissió d’El Pontet, per al monument El mal d’ara... no ens ve de nou, de José Lafarga; monument referit a efemèrides d’aquest any com, per exemple, la crisi de les vaques boges, que també va aconseguir el Premi d’Enginy i Gràcia. El quart premi va ser per a la falla Plaça Alboraia amb El circ de la vida, de Fede Alonso; un monument basat en el circ amb el remat d’un pallasso eixint d’una caravana, representant així les pallassades dels polítics que manaven en aquell monument. El cinqué premi va ser per a la debutant, aleshores, falla Xúquer amb El teatre de la vida de Pascual Roda; un cadafal ple de màscares teatrals i situacions habituals de la vida. Per últim, el sisé premi de la Secció Segona va recaure en la falla Plaça d’Espanya realitzada per Fernando Roda amb el lema La mascletà; una composició pirotècnica que preguntava què seria de les falles sense la pirotècnia.

En 2004, Fede Alonso amb Mitjans de comunicació va obtenir el primer premi per a la falla Plaça d’Espanya. Destacava el seu remat, un telèfon roig de marcació per impulsos (el disc amb forats on cadascun d’ells tenia un nombre) què tractava, entre d’altres, la irrupció d’internet com a mitjà de comunicació, sobretot fent referència al Messenger, a l’arribada d’Ono a Cullera (què ens ompliria de música la ciutat, en referència a les obres) o a la poca dotació de Tele Cullera. A continuació, el segon premi va ser per a la falla El Raconet amb Està de moda... eixir de l’armari, de José Lafarga; aquest monument parlava de situacions de la societat d’aquest any i dels projectes del consistori què, segons el monument, estan sempre de moda però mai apleguen. El tercer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la comissió Avinguda País Valencià, per a Contes d’ahir, avui i demà, de Vicent Montagud; monument que parlava de la gran vista aèria i les belles platges de Cullera i que criticava els atemptats ecològics que sofrien cada dia elements com les pròpies platges o la muntanya. Seguidament, el quart premi el va obtenir la falla Xúquer amb Salvem la natura, de Juan Carlos Donet; monument que tractava de conscienciar a les persones que aquesta és molt important i, sobretot, el missatge anava dedicat al nostre consistori. Respecte a la resta de premis, en cinqué lloc va quedar la falla El Canet amb

Les aparences enganyen d’Antoni Gil; monument que repulsava la falsedat de les persones i dels enganys de la societat. El sisé va ser per a la falla Plaça Alboraia amb Aniversari, de Fede Alonso, què commemorava els seus deu anys d’existència.

I el seté va ser per a la falla d’El Pontet, amb Monument dedicat a la dona de José Lafarga; monument dedicat a la dona, com bé diu el lema, concretament a l’anomenada Cullera.

o la pirateria, entre d’altres, amb el remat de dues papallones envoltades de flors. Tot seguit, el quart premi va ser per a la falla El Raconet amb Fantasmades, de Filiberto Pons; monument amb un fantasma què representava totes les maneres possibles amb què es pot fanfarronejar. I en cinqué lloc va quedar la falla Plaça Alboraia amb La comunicació, de Fede Alonso, què tenia com a remat principal una ràdio antiga.

Després del parèntesi del 2005 sense aquesta secció, el 2006, al seu vint-i-cinqué aniversari, la falla Avinguda País Valencià va aconseguir el Premi d’Enginy i Gràcia i el primer premi de la Secció Segona amb La màgia dels vint-i-cinc anys, de Vicent Montagut; monument dedicat a dita efemèride d’aquesta comissió amb un gran bruixot com a remat principal. Aquest li va guanyar la partida a Carnestoltes, de Joaquín Rodríguez per a la falla Plaça d’Espanya; aquest explicava que el carnestoltes és l’excusa perfecta per a fer-se els valents i per a cometre certs actes com, per exemple, eixir de l’armari. El tercer premi va ser per a la falla Rei en Jaume I amb Primavera, de Vicent Chaveli; una falla que parlava de diversos temes com els projectes urbanístics de Cullera

Fede Alonso va obtenir el 2007 el primer premi de la Secció Segona per a la falla Xúquer amb Una de l’oest; monument ambientat en l’oest amb un miner què tractava de cercar aigua, doncs la calavera del remat inferior representava la sequera de la zona, és a dir, de Cullera. El segon guardó i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a l’Avinguda País Valencià, per al monument de Vicent Montagud i Alfredo Bayona titulat Opa, anem a fer...!, donant-li joc a una cançó estiuenca amb el propi artista de la cançó al remat, predicant així el que volien fer els polítics si guanyaven les eleccions.

El tercer premi va ser per a Visites d’altre món, monument plantat pels germans Llopis per a la falla Plaça d’Espanya, què tractava el tema de la immigració que arriba a Cullera. El següent guardó

EL MONUMENT A LES FALLES

Una de l’Oest, de Fede Alonso.

Falla Xúquer de Cullera (2007).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

145

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

va ser per a la falla Rei en Jaume I amb Ací estem tots gats, de Francisco Vizcaíno; monument que tenia un gat com a remat principal què es queixava que ja no podria anar a caçar rates a la zona de la Bega perquè volien fer el PAI. Finalment, el cinqué premi va ser per a la Plaça Alboraia, un monument del què no tenim constància ni del seu artista ni del seu lema, i què tenia al seu remat un home i una dona ballant flamenc.

146

Amor a primera pedra, obra d’Alfredo Bayona per a la falla Avinguda País Valencià, va ser la guanyadora del primer premi de la Secció Segona i del Premi d’Enginy i Gràcia el 2008. Aquest era un monument amb dos dinosaures enamorats com a remat central, què tractava intensament el tema de l’amor. El segon premi va ser per a la falla Xúquer, amb el monument Mentides i més mentides, de Fede Alonso; aquest tractava les maneres que solien emprar els pares per tal d’enganyar els fills perquè facen alguna cosa, o les que utilitzen els polítics de cara a les eleccions.

El tercer lloc va ser per a la comissió de la Plaça d’Espanya, per al monument Amb la música cap altra part, de Juane Cortell; monument que denunciava la quasi desaparició dels locals d’oci i les conseqüències que aquest fet tenia. Amb el quart premi es va haver de conformar la falla Plaça Alboraia amb Déu et salve, Maria; monument del què no hi ha referències sobre el seu artista, que estava enfocat en la marihuana i els seus efectes.

Per últim, la falla Rei en Jaume I va quedar en cinqué lloc amb Visites d’altre món, de Juanfran Gimeno; un monument que estava format tot per extraterrestres.

La falla Avinguda País Valencià va revalidar en 2009 el premi a la millor falla de la Secció Segona amb el monument composat per l’artista Joaquín Rodríguez Alí Ben Fotut; aquest mostrava la queixa del moro del remat principal pel fet d’estar fastiguejat per la crisi econòmica que encara estem vivint. La falla Xúquer es va conformar amb el segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia amb l’obra creada per Fede Alonso La música amanseix les feres; un monument on la musa de la música intentava calmar el tigre del remat central. El tercer premi el va obtenir la falla El Canet amb Carnestoltes, de Francisco Vizcaíno.

Amor a primera pedra, d’Alfredo Bayona.

Falla Avinguda País Valencià de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Aquest monument, amb una dona disfressada d’època com a remat central, representava Cullera en molts aspectes com, per exemple, el turisme, la economia i la societat en cadascuna de les seues escenes. El quart premi va ser per al monument de la falla Plaça Alboraia, amb l’Edat de pedra, de Vicent Montagut; un monument ambientat en la prehistòria. Per últim, va quedar en cinqué lloc la falla Plaça d’Espanya amb Quina dolçor!, de Filiberto Pons; monument relacionat amb com són de dolços certs caramels per a les persones.

L’any 2010, la falla Rei en Jaume I va obtenir per primera vegada el màxim guardó al seu monument gran i un Premi d’Enginy i Gràcia. Aquest va venir de la mà de Juan Carlos Donet i el seu monument Cullera medieval; dos dracs amb una senyera cadascun com a remat central realitzaven una crítica als polítics de Cullera. En segon lloc va quedar la falla Xúquer amb Mar de Fons, de Fede Alonso; un monument amb un gran Neptú com a ninot central. En tercer lloc va quedar Somnis, de Juan Carlos Donet per a la falla Plaça d’Espanya; monument amb un gran follet que il·luminava el bosc. El quart va ser atorgat a la falla Avinguda País Valencià, per al monument Ara, cap a on tirem?,

del veterà Fernando Roda; monument que tractava sobre la noció del temps. Amb el cinqué premi es va estrenar la falla Bulevar amb La pirateria, de Fede Alonso; monument dedicat a la pirateria, enfocada des de diversos aspectes. Per últim, el sisé premi el va aconseguir la falla Plaça Alboraia, amb El monstre de la crisi, de Josep Peris; aquest monument reflectia la crisi que assoleix a la nostra societat actual.

Una gran sorpresa va saltar el 2011, ja que el debutant Joan Simó va aconseguir el seu primer premi per a la falla Bulevar amb Odissea, la que estem vivint; monument basat en l’antiga Grècia què explicava el que es patia per a viure cada dia amb la crisi en què encara ens trobem. El segon lloc i el Premi d’Enginy i Gràcia va ser per a la falla Avinguda País Valencià, per al monument Aniversari, de Guti; aquest anava dedicat al trenta aniversari de la comissió, amb un pastís com a remat central i dos nuvis dalt d’ell. En tercer lloc va quedar Desitjos, de Fede Alonso per a la falla Xúquer; monument amb una fada qui se li podia demanar qualsevol cosa, com l’enterrament de l’atur i dels maltractes. El quart lloc va ser per a Ball de disfresses, monument elaborat per Vicent Montagut per a la falla Plaça d’Espanya;

monument on destacava el bufó venecià del seu remat. El cinqué premi va ser per al monument de Ximo Rodríguez per a la falla Rei en Jaume I La mar de fons; monument amb personatges d’actualitat com l’expresident Zapatero vestit de bussejador o el polp Paul, entre d’altres. Per últim, va quedar en sisé lloc Sol i platja, turisme de Cullera, de Joaquín Martí; un monument que criticava el turisme massificat del nostre poble.

SECCIÓ ESPECIAL INFANTIL Aquesta secció va aparèixer per primera vegada l’any 2004, doncs a les falles del 2003 les comissions infantils sols estaven agrupades en Secció Primera i Secció Segona. En aquesta secció han romàs sempre les quatre falles clàssiques (Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat, Raval de Sant Agustí i La Taüt). Tot i això, hi ha altres comissions que també han estat en aquesta secció com són La Bega en sis ocasions, El Canet en dos i el Port en una, aconseguint fins i tot premis importants, com observarem a continuació.

Al primer any de la Secció Especial Infantil, L’Orient de Joan Martí, va ser guardonat amb el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia. Aquest

EL MONUMENT A LES FALLES

L’Orient, de Joan Martí.

Falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2004).

Arxiu: Joan Castelló

147

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Passeig en góndola, d’ Arturo Benavent.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (2005).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

148

monument de la falla Raval de Sant Agustí estava basat en Mulán, la pel·lícula d’animació de la factoria Disney i escenificava escenes típiques orientals amb trets decoratius molt coneguts.

El segon premi va ser per a la comissió de Sant Antoni de la Mar amb La Renaixença, d’Enrique Tur, monument basat en aquest gran període artístic amb escenes típiques d’artistes com Botticelli o Miquel Àngel, o de la invenció de la impremta, entre d’altres. Tot seguit, la falla Passeig-Mercat amb La ruta de la pedra, d’Arturo Benavent, va ser guardonada amb el tercer premi amb un monument dedicat al turisme de Cullera.

El mateix artista va ser l’encarregat de realitzar Safari per Àfrica, el monument guardonat amb el quart premi per a la falla La Bega; un cadafal que resumia la vida que hi havia i que segueix existint al continent negre, destacant així l’esclavisme i la pobresa. Per darrere, la comissió de La Taüt va obtenir el cinqué premi de la mà d’Alfredo Bayona, amb Salvem la Mediterrània; era un monument que estava format pels personatges típics de les fantasies marines com, per exemple, sirenes o el

Rei Neptú. Finalment, el sisé premi va ser per a la falla del Port, obra de Javier Tur. El rescat dels còmics va ser un monument que intentava que els xiquets canviaren els seus gustos i preferiren llegir còmics a jugar a l’ordinador o a les videoconsoles, rescatant així una tendència a la baixa pel que fa a la lectura d’aquestes publicacions.

En 2005, la falla Passeig-Mercat va aconseguir el doblet ja que, a més de guanyar el premi al monument gran, també va assolir el primer premi de la Secció Especial Infantil amb Passeig en góndola, un monument d’Arturo Benavent que representava un passeig pel riu Xúquer amb aquesta embarcació típica de la regió italiana del Vèneto. El segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia va ser per al monument infantil de la falla Sant Antoni de la Mar, per al monument Caravana a Pèrsia, d’Enrique Tur; monument ambientat en la història d’Alí Babà i els quaranta lladres. En tercer lloc va quedar el monument de la comissió infantil Raval de Sant Agustí amb Noé Tours de Joan Martí; monument que representava la coneguda llegenda

de l’arca creada per tal fugir del diluvi universal.

En quart lloc va quedar el monument Genis de la pintura, d’Arturo Benavent per a la falla La Bega.

Aquest, amb el remat del famós pintor Velázquez realitzant Les Menines, posseeix altres escenes de quadres molt importants que han pintat al llarg de la història. Finalment, el cinqué premi va ser atorgat a la falla La Taüt amb El món dels xiquets, de Fede Alonso, monument amb escenes característiques del món infantil.

El monument infantil de la falla El Canet va ser el guanyador el 2006 de la Secció Especial Infantil ja que, a més de guanyar el primer premi, va obtenir el Premi d’Enginy i Gràcia de la mà d’Arturo Benavent amb Àngels o dimonis?; un monument on es produïa una lluita per la supremacia del bé o del mal en l’interior de les pròpies persones. A continuació, el segon premi va ser per a la comissió Raval de Sant Agustí amb Visita fallera al circ, de Joan Martí; monument en què els fallerets volien visitar el circ, què comptava amb els seus pallassos i ballarins. Seguidament, va ser la falla Sant Antoni de la Mar l’agraciada que va aconseguir el tercer premi de la secció, gràcies al monument d’Enric

Tur Contes xinesos, basada en aquest imperi.

El quart guardó va ser per a Paracaigudes, dels germans Zurita per a la falla Passeig-Mercat; un monument que defensava la cura de la muntanya de Cullera amb uns paracaigudistes que donaven consells de com reciclar, entre d’altres. El cinqué premi va ser per a un altre monument relacionat amb el medi ambient, concretament, Menuda natura, d’Alfredo Bayona per a la falla La Taüt, tot i que aquest estava més bé ambientat en la selva.

Finalment, el sisé premi de la secció va ser per a la falla La Bega amb Racó màgic, d’Arturo Benavent; monument ple de fades, follets i esclata-sangs dins de l’entorn natural d’un bosc.

L’any 2007, el gandià Oscar Micó va debutar a Cullera amb El mercat de Cullera, i va aconseguir el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia per a la falla La Bega. El monument tenia com a remat central la rèplica exacta de la font del mercat de la nostra ciutat i comptava amb escenes típiques quotidianes que ocorrien i ocorren en l’actualitat.

Amb el segon premi es va haver de conformar la comissió d’El Canet, amb el monument Tots al Mercat, d’ Arturo Benavent; monument de

Àngels o dimonis?, d’Arturo Benavent.

Falla El Canet de Cullera (2006).

Arxiu: Falla El Canet

EL MONUMENT A LES FALLES

149

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

temàtica semblant a l’anterior. El tercer premi va ser per a la falla Raval de Sant Agustí amb Pel futur dels xiquets, un monument elaborat per Joan Martí. Aquest es preocupava perquè els més menuts de la casa estigueren aprenent per a formar-se el seu futur i, que no estagueren tan pendents dels videojocs. Seguidament, els germans Zurita van repetir el premi de l’any anterior amb la falla Passeig-Mercat, és a dir, el quart. L’animació era un monument protagonitzat pels personatges de dibuixos animats d’aquell any, amb el cap del Capità Garfi com a remat central. En cinqué lloc va quedar Al mal temps, bona cara, d’Alfredo Bayona i Vicent Montagud per a la falla La Taüt, un monument on mostrava als xiquets les coses que es poden fer en un dia de pluja. Finalment, Somnis, d’Erik Martínez, va ser el monument infantil que va obtenir el sisé premi; un monument amb el bressol d’un xiquet i follets i una fada per tal de complir el somni del xiquet.

150

Després de tres anys, Joan Martí va tornar a assaborir l’èxit el 2008 amb la consecució del primer premi de la Secció Especial per a la falla Raval de Sant Agustí. El monument Un jardí d’ensomni representava el paisatge idoni amb flors, animals, una princesa i el seu castell. Tot seguit, el segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la falla Sant Antoni de la Mar. Aquest va venir de la mà d’Erik Martínez amb Un bosc encantat, que també reflectia un paisatge natural però, aquesta vegada, amb fades, follets i esclatasangs. En tercer lloc va quedar Conte contat, ja s’ha acabat, d’Alfredo Bayona per a la falla La Taüt; monument que contava les llegendes d’un castell on hi havia un drac que era amic de la princesa, propietària del castell. El quart guardó va ser per a la falla Passeig-Mercat, per al monument d’Arturo Benavent La història pirata, on es feia clara referència a la llegenda del pirata Dragut a Cullera. Per últim, el monument Yuhuu realitzat per José Lafarga per a la falla La Bega va rebre el cinqué premi amb un monument dedicat a l’espai exterior.

La falla Sant Antoni de la Mar aconseguia guanyar el 2009 el primer premi de la Secció Especial i el Premi d’Enginy i Gràcia amb el seu monument infantil gràcies al monument d’Erik

Carnestoltes, d’Erik Martínez.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (2009).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Martínez Carnestoltes; una falla amb l’ambient típic del carnestoltes venecià, rodejada de molts bufons i màscares. El segon lloc va ser per a la falla Raval de Sant Agustí, novament de la mà de Joan Martí, amb el monument La volta al món en tres dies de falles, què mostrava i explicava la diversitat cultural que hi ha al món. El tercer premi va ser per a la falla La Taüt amb Bruixeries, d’Alfredo Bayona; on un conjunt de bruixes realitzaven conjurs al seu laboratori. El quart va ser de nou per a la falla Passeig-Mercat amb Desitjos, d’ Arturo Benavent; monument on una pitonissa al seu centre estava rodejada dels horòscops. En cinqué lloc va quedar el monument de David Ramírez A volar!, per a la falla La Bega; un monument amb un avió que portava penjada una bombeta i que estava situat davant les lletres de la muntanya de Cullera, fent referència a la il·luminació d’aquesta.

De nou, en 2010, Erik Martínez va tornar a aconseguir el màxim guardó infantil amb Passeig per un món fantàstic per a la falla Sant Antoni de la Mar i, a més, també va obtenir el Premi d’Enginy i Gràcia. El monument era una fada muntada sobre un espectacular unicorn blanc rodejat de nombrosos follets que habitaven en un bosc. El segon lloc va ser per a la falla Raval de Sant Agustí

amb Cullera en quatre estacions de Joan Martí, què explicava com es vivia i les activitats que es realitzaven en cadascuna de les estacions de l’any.

En tercer lloc va quedar el monument de la falla Passeig-Mercat Benvinguts al circ, de Salva Bañuls; una falla que reunia tots els elements del circ, des de la taquilla fins als seus artistes. Per últim, el quart premi el va obtenir Shh... no armeu soroll d’Alfredo Bayona, per a la falla La Taüt; monument on una fallera aconsellava els xiquets de La Taüt per tal de no armar tanta escama en falles, un fet molt difícil d’aconseguir segons les seues escenes.

La falla Raval de Sant Agustí va ser la guanyadora absoluta de la secció l’any 2011, ja que va aconseguir el primer premi de la Secció Especial i el Premi d’Enginy i Gràcia amb el monument Màscares al mercat, un monument molt colorit obra de Joan Martí, què estava compost de pallassos, arlequins i màscares. El segon premi va ser per a la falla Sant Antoni de la Mar amb Que sone la música!, d’Erik Martínez; una falla que explicava com es vivia la música al llarg de la història en cadascuna de les parts del món com, per exemple, a Alemanya o a Escòcia. El tercer guardó va recaure en el debutant Jorge Gil amb

Conte contat, fantasia o realitat per a la falla La Taüt; una faula què representava un bosc amb tota classe de follets, fades i animals fantàstics.

Amb el quart guardó es va haver de conformar Salva Bañuls amb L’amor, el monument de la falla Passeig-Mercat que tenia línies estètiques modernes i estava totalment emfatitzat amb aspectes relacionats amb l’amor.

SECCIÓ PRIMERA INFANTIL Com que en 2003 no va haver Secció Especial Infantil, aquesta secció va acollir d’entrada a les quatre comissions punteres en els monuments fallers, fins que es va crear la Secció Especial Infantil l’any següent. Les comissions que més anys han romàs són la falla Plaça Mongrell amb nou presències, seguida de la comissió del Port amb vuit presències, del Xúquer amb sis, d’El Canet i Rei en Jaume I amb cinc, Avinguda País Valencià i La Bega amb tres i Plaça Alboraia, Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat, Raval de Sant Agustí i La Taut amb una.

En 2003, el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la comissió Raval de Sant

EL MONUMENT A LES FALLES

Màscares al mercat, de Joan Martí.

Falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2011).

Foto: Juan Gabriel Figueres

151

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Agustí, per a l’obra Carnestoltes reial a la falla Raval, del mestre de Sueca Joan Martí; un monument ambientat en l’època barroca amb una carrossa reial. A continuació, va obtenir el segon premi La nit de reis, d’Arturo Benavent, per a la falla Passeig-Mercat; monument nadalenc amb personatges típics d’aquesta època com són els Reis Mags o el Pare Noel. El tercer premi va correspondre a una altra celebració religiosa, La meua primera comunió, d’Inma Giner, per a la falla La Taüt; aquest monument escenificava l’altar típic d’una església amb vidrieres en ple acte de la comunió d’una xiqueta. El quart premi va ser per a la falla La Bega amb Turisme de platja d’Arturo Benavent; monument què guiava a tot el que l’observara pels punt turístics més importants de Cullera. El cinqué premi va ser per a Enrique Tur i el seu monument L’Àrtic, per a la falla Sant Antoni de la Mar, un gèlid monument amb trets característics de la vida als pols. Per últim, la falla del Port es va haver de conformar amb el sisé premi amb La màgica poció de l’amor, del borrianenc Óscar Tornador; un monument amb el remat central amb dos caps enamorats l’un de l’altre.

152

Titelles, de José Martínez.

Falla El Canet de Cullera (2004).

Arxiu: Falla El Canet

L’any 2004, la falla El Canet va gaudir del Premi d’Enginy i Gràcia i del primer premi de la Secció Primera. El monument, obra de José Martínez, amb el lema Titelles, va ser un cadafal on s’explicava com són aquestes figures i tot el que representen per als més menuts. El segon premi va ser per a Una de cine d’Enrique Tur i Erik Martínez, per a la falla Plaça Mongrell; monument que tractava sobre el sèptim art amb escenes típiques del rodatge d’una pel·lícula. El tercer escaló del podi va ser per a Ací el que no corre, vola, i el que no, nada, del duet Juanfran Gimeno i Carlos Sapiña, per a la falla Avinguda País Valencià; monument que escenificava els contes típics de xiquets què representaven l’Ajuntament de Cullera com, per exemple, Pinotxo o Blancaneus i els Set Nans.

Fora del podi es va quedar el monument Cuidem la natura, de Fede Alonso, per a la falla Plaça Alboraia; monument que tractava de persuadir per tal de no contaminar el medi ambient. I, per últim, Cullera s’enfonsa, de Vicent Roch per a la

David Enguix i el seu Passeig per la granja van aconseguir per primera vegada, per a la falla Xúquer, el primer premi de la Secció Primera l’any 2005. Aquest, amb un gran espantall com a remat, estava rodejat de diversos animals que es crien en aquests establiments. El segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per a la falla El Canet amb Un castell d’il·lusions, de José Martínez; monument que contava la història sobre una princesa encantada. Altra llegenda també es contava en La fada de la fava que s’enfada, de Javier Tur, un monument que va assolir el tercer premi per a la falla del Port. Tot seguit, el quart premi el va aconseguir la comissió de la falla Plaça Mongrell amb el monument titulat Tic-tac, d’Enrique Tur; monument que tractava sobre el temps i les seues estacions. Per últim, el cinqué premi va ser per a la falla Avinguda País Valencià per al monument Plora natura de Carlos Sapiña; aquest tractava el tema de la contaminació del medi ambient, denunciant així la mancança

falla Xúquer; monument que criticava el suposat enfonsament de la nostra ciutat.

d’espais verds, l’abundància d’aigües brutes o la mort d’espècies animals o vegetals.

Enrique Tur i el seu Carnestoltes al Port, van aconseguir en 2006 el primer premi per a la comissió d’aquesta barriada, amb un monument ambientat en el Carnestoltes de Venècia que tenia un trobador declarant el seu amor a una dona. El segon premi i el Premi d’Enginy i Gràcia van ser per la falla Xúquer amb Un pas per la Xina, de David Enguix; un monument que emulava la cultura oriental. Seguidament, el tercer premi va ser per a la falla Rei en Jaume I amb Ball de màscares, de Juanfran Gimeno, una falla dedicada també a la festa del carnestoltes venecià i a la música que s’hi escolta. Per últim, el quart premi va ser per a Fent l’indi, de la falla Plaça Mongrell; un monument d’Enrique Tur, ambientat en l’oest amb els típics enfrontaments entre indis i vaquers.

En 2007, Antoni Sánchez va aconseguir per a la falla Plaça Mongrell el primer premi de la secció amb Desitjos; monument on podíem observar el taller del Pare Noel preparant les joguines que tots els xiquets havien demanat per a la Nit de Nadal.

Tot seguit, i també amb el Premi d’Enginy i Gràcia

a la butxaca, Enrique Tur va aconseguir el segon premi per a la comissió del Port amb Històries medievals; un monument que contava diverses històries que sempre s’han narrat als voltants d’un castell com Robin Hood o Guillem Tell, entre d’altres. Finalment The America’s Cup 2007, de Juanfran Gimeno va obtenir el tercer premi per a la falla Rei en Jaume I; aquest monument feia referència a que Cullera no va poder participar en aquest esdeveniment per no haver realitzat el port esportiu a temps.

La falla Plaça Mongrell va tornar a gaudir en 2008 del primer premi de la Secció Primera amb Escola de bruixes d’Arturo Benavent; una falla amb una bruixa com a remat central i amb ninots que intentaven realitzar pocions màgiques per als xiquets de la falla. En segon lloc va quedar Un dia al zoo, d’Erik Martínez; una falla elaborada per a la falla El Canet on uns xiquets anaven a visitar un zoològic molt peculiar on els animals estaven bojos. En tercer lloc i amb el Premi d’Enginy i Gràcia va quedar Enrique Tur amb el seu monument

Escola de bruixes, d’Arturo Benavent.

Falla Plaça Mongrell de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

EL MONUMENT A LES FALLES

153

per a la falla del Port; monument que contava les aventures que es vivien a la Xina imperial. Per últim, va quedar el monument de Juanfran Gimeno per a la falla Rei en Jaume I, una falla titulada Granja escola què explicava les aventures dels xiquets de la falla en aquest lloc tan particular.

Erik Martínez va aconseguir la victòria en 2009 per a la falla del Port amb Receptes tradicionals valencianes; monument que ens mostrava una àvia a la seua cuina on realitzava plats tradicionals de la nostra terra per als seus nets. En segon lloc, i amb el Premi d’Enginy i Gràcia, va quedar Trotalminació, d’Arturo Benavent, per a la falla Plaça Mongrell; monument caracteritzat per un trol que intentava destruir un bosc, representant així la contaminació del medi ambient. En tercer lloc va quedar la falla Xúquer amb Simfonia instrumental, de Salva Bañuls, monument didàctic que mostrava als xiquets els instruments musicals. En quart lloc va quedar Un circ d’il·lusions, d’Erik Martínez, per a la falla Rei en Jaume I; monument amb el cap d’un pallasso com a remat principal. I, per últim, trobem en cinqué lloc el monument de la comissió Avinguda

En 2011, Arturo Benavent va aconseguir el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia de la secció per a la falla Plaça Mongrell amb El fons de Cullera, una falla creada a partir dels personatges

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

País Valencià, realitzat per Jonathan Lli, anomenat L’antiga Grècia; un monument inspirat en la seua mitologia.

En 2010, David Enguix va tornar amb força a la falla Xúquer, ja que amb De menut somiava que volia ser... va aconseguir el primer premi de la secció. Aquest monument era un cavall molt extravagant rodejat de ballarines i bufons venecians què es dedicaven a gaudir de la música.

Al segon lloc van tornar a repetir Arturo Benavent i la falla Plaça Mongrell amb Sense por; una falla amb un mag rodejat d’animals que es dedicava a explorar l’univers des del seu telescopi. En tercer lloc, i amb el Premi d’Enginy i Gràcia, va quedar No em contes contes, d’Erik Martínez, per a la falla del Port; un monument que mesclava diversos contes infantils i criticava certs aspectes de la nostra ciutat. El mateix Erik Martínez va ser el guanyador del quart premi per al monument de la falla La Bega Llegendes medievals, monument on destacava un castell i els desgavells de les escenes dels soldats del castell. Per últim, Jonathan Lli va aconseguir el cinqué premi per a la falla El Canet amb Salvar la mare natura... forma part de la nostra cultura; monument que fomentava la cura de la natura i la realització de les rutes ecoturístiques de Cullera.

154 Receptes tradicionals valencianes, d’Erik Martínez.

Falla del Port de Cullera (2009).

Foto: Juan Gabriel Figueres

De menut somiava que volia ser..., de David Enguix.

Falla Xúquer de Cullera (2010).

Foto: Juan Gabriel Figueres

SECCIÓ SEGONA INFANTIL A aquesta secció hi ha dues falles, Plaça d’Espanya i El Raconet, amb nou presències, què són les que han estat a peu de canó des de la seua creació. Les segueixen la Plaça Alboraia amb vuit presències, Avinguda País Valencià amb sis, Rei en Jaume I amb cinc i ja més separades trobem a la falla El Canet amb tres presències, i

amb dues presències les falles d’El Pontet, Xúquer i l’emergent Bulevar.

En 2003, Carmen Luna amb el seu monument Mira que diguérem a Blaiet... va obtenir el primer premi de la Secció Segona i el Premi d’Enginy i Gràcia per a la falla El Pontet. Aquest monument recomanava als xiquets que isqueren al carrer, que jugaren i que deixaren de costat l’ordinador i la Play Station. El segon premi va caure en mans de la falla El Canet, concretament al monument realitzat per José Martínez amb el lema Dibuixem i pintem; monument dedicat als personatges que, en aquell any, eren referència per als més menuts com, per exemple, Mickey Mouse, Donald, Astèrix i Obèlix o Mortadelo i Filemón. El tercer premi va ser per a Un bosc encantat de Vicent Roch, per a la falla Xúquer; monument que contava la història d’un bosc amb molta harmonia. El quart va ser per a la falla Plaça Alboraia amb En l’edat de pedra, de Fede Alonso; monument basat en la mítica sèrie de televisió Els Picapedra. El cinqué va anar a parar a mans de la falla Plaça Mongrell amb Un castell d’il·lusions d’Enrique Tur. Aquest monument estava

EL MONUMENT A LES FALLES

dels dibuixos animats Bob Esponja. En segon lloc va quedar el monument Els xiquets, àngels o dimonis?, d’Enrique Tur per a la falla La Bega, monument que explicava que, de vegades, els xiquets són molt bons però, quan es reuneixen, de vegades, no ho són tant. El tercer premi va ser per a Rodant per Cullera, monument d’Erik Martínez per a la falla del Port; una falla amb la típica atracció de fira dels cavallets que donava una volta pel poble de Cullera, fent així una crítica al turisme i als fets de la ciutat en sí. Per últim, el quart guardó va ser per a la falla Xúquer amb el monument L’evolució de la música, de David Enguix; una falla amb un gran cigne com a remat central.

155

composat d’una escena típica de la factoria Walt Disney, on podíem veure el seu castell enlluernat rodejat dels personatges de la factoria. El sisé va ser per a la falla Plaça d’Espanya amb El circ ens ensenya, també d’Enrique Tur; d’aquest destaca un cavall engalanat amb trets decoratius del circ.

El seté el van obtenir Juanfran Gimeno i Carlos Sapiña per a la falla Avinguda País Valencià amb Cullera Simms un monument ambientat en el cinema. El vuité premi va ser per a la falla Rei en Jaume I amb Els jocs perduts d’Emilio Albiach; on explicava que hi ha jocs tradicionals que ja no es juguen. I el nové va ser per a la comissió d’El Raconet amb Contes infantils, de José Lafarga; un monument amb temàtica enfocada cap als més menuts.

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Enrique Tur i Erik Martínez van aconseguir el 2004 amb Somnis d’infantesa el primer premi i el Premi d’Enginy i Gràcia de la Secció Segona Infantil per a la falla Plaça d’Espanya. El monument ens mostrava un xiquet dormint al llit què somiava amb personatges molt coneguts com Mickey Mouse o els 101 Dàlmates, entre d’altres. En segon lloc va quedar el monument de la falla Rei en Jaume I, per a l’obra de Juanfran Gimeno titulada Castells

156

Somnis d’infantesa, d’Enrique Tur i Erik Martínez.

Falla Plaça d’Espanya de Cullera (2010).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

encantats on hi havia fades i animals, d’una banda, i mòmies, fantasmes i vampirs, d’una altra. El tercer premi en discòrdia va ser per al monument de la comissió d’El Raconet, també obra d’Enrique Tur i Erik Martínez, un monument amb el lema La ruta de la pedra; monument que incloïa personatges típics de l’època prehistòrica. Per últim, i amb el que seria el seu últim monument faller, la comissió d’El Pontet va obtenir el quart premi amb El Fantasma del temps, què tractava sobre el deu aniversari de la comissió. D’aquest monument no hi cap referència sobre l’artista faller.

El primer premi de la Secció Segona Infantil i el Premi d’Enginy i Gràcia de l’any 2005 van ser per a la falla Rei en Jaume I, gràcies al monument Titelles elaborat per Juanfran Gimeno; monument ple de titelles agafades amb fils. El segon va ser per a la falla Plaça Alboraia amb el monument Festes, de Fede Alonso; una falla que recorria totes les festes que se celebren a Cullera. En tercer lloc va quedar el monument de la falla El Raconet, titulat De cine!, monument d’Enrique Tur i Erik Martínez dedicat al cinema amb el lleó de la Metro Goldwyn Mayer com a figura central. Erik Martínez també és l’artista de Jocs i joguines, el monument que va obtenir el quart premi de la secció per a la falla El Raconet; monument dedicat als jocs que jugaven els xiquets de l’època.

Amb Fent l’indi, una falla d’Alfredo Bayona que explicava que els xiquets han de córrer, botar o cridar i no estar tot el dia amb l’ordinador o jugant a la videoconsola, la comissió de l’Avinguda País Valencià va guanyar el Premi d’Enginy i Gràcia i el primer premi de la Secció Segona en 2006. El segon premi va ser per a la falla Plaça d’Espanya, per al monument El Circ d’Erik Martínez; aquest mostrava les actuacions que se solen representar en aquests tipus de recintes. En tercer lloc va quedar El cinema, de Fede Alonso, per a la falla Plaça Alboraia; on podíem veure trets importants d’aquest art com l’Òscar o el lleó de la Metro Goldwyn Mayer. Per últim, tanca aquest recompte de premis la falla El Raconet, amb el monument d’Enrique Tur i Erik Martínez titulat És l’hora de jugar; monument que fomentava que els xiquets jugaren amb elements com els colors, la llapissera i el paper.

Antigravetat, què és això?, de David Enguix.

Falla Xúquer de Cullera (2007).

Arxiu: Junta Loca Fallera de Cullera

L’any 2008, Jonathan Lli va ser l’artífex perquè la falla Avinguda País Valencià guanyara el primer premi de la secció i el Premi d’Enginy i Gràcia amb Mil i una nits... al País; una falla composta pels personatges de la pel·lícula d’animació Aladín, on podíem veure el geni i l’elefant reial com a remat central. En segon lloc va quedar el monument que va realitzar Salva Bañuls El dia de les estrenes, per a la falla Xúquer; un monument que tenia un avi assegut a la seua butaca rodejat dels seus nets què volien rebre els diners. En tercer lloc va quedar el monument d’ Enrique Tur Desoratge per demà, per a la falla El Raconet, amb un tronc com a remat principal i unes escenes que feien reflexionar sobre el canvi climàtic. El mateix artista va realitzar el monument Astèrix i Obèlix cap al 2008, per a la falla Plaça d’Espanya; monument que obtindria el quart premi i on destacaven aquests dos personatges. Per últim, va quedar en cinqué lloc el monument de la Plaça Alboraia Joguets, de

pels adults. I per últim, i sense tenir cap referència tant del lema com de l’artista faller, va obtenir el cinqué premi la falla Plaça Alboraia.

Juanfran Gimeno; on podíem observar els joguets preferits dels xiquets.

EL MONUMENT A LES FALLES

Respecte a la Secció Segona, David Enguix va aconseguir en 2007 el primer premi per a la falla Xúquer i, a més, també va aconseguir el Premi d’Enginy i Gràcia amb Antigravetat, què és això?; monument d’un grau de risc elevat amb un planeta gegant rodejat per xiquets i figures representatives de totes les parts del món. Erik Martínez va aconseguir el segon premi per a la falla Plaça d’Espanya amb Busca un tresor i trobaràs un amic; monument que escenificava la porta d’un castell amb un rei, follets, fantasmes i rates penades. El tercer premi va ser per a la falla Avinguda del País Valencià, monument amb el lema El circ obra d’Alfredo Bayona; monument amb pallassos com a remat central, què satiritzava que el món del circ està perdent afluència per culpa de les videoconsoles. El quart premi va ser per a Pirates de la Vida, d’Enrique Tur i Erik Martínez; un monument creat per a la falla El Raconet que al·legoritzava la societat dels xiquets, controlada

157

DEU ANYS DE SECCIONS FALLERES A CULLERA

Mil i una nits... al País, de Jonathan Lli. Falla Avinguda País Valencià de Cullera (2008).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

158

Amb la seua primera falla, Maiquel Sancalixto va aconseguir l’any 2009 el primer premi de la Secció Segona i el Premi d’Enginy i Gràcia per a la falla Plaça Alboraia. El monument, amb el lema Tot per la natura, tenia dos esclata-sangs com a remat central, què presidien un bosc que cal cuidar dels perills que l’assoten. Seguidament, la falla El Canet va obtenir el segon premi amb Circ romà de Jonathan Lli; monument amb el cap d’un capità roma com a remat què vigilava tots els racons del seu poblat. En tercer lloc va quedar la falla Plaça d’Espanya amb La natura, d’Enrique Tur; monument que també tenia esclata-sangs al

d’Erik Martínez anomenat Joguines d’ahir, per a la falla Rei en Jaume I; monument on podíem observar un taller de reparació de joguines amb bufons pels seus voltants. En tercer lloc va quedar el monument de la falla Plaça Alboraia Un món de fantasia, de Josep Peris; monument ambientat en la pel·lícula d’animació Peter Pan, on podíem observar els seus personatges lluitant cos a cos.

La quarta plaça va ser per a Les claus del cel, de Jonathan Lli, per a la falla Avinguda País Valencià; monument on destacava Sant Pere al seu remat i el risc del monument en sí. El cinqué lloc va ser per a Canvi climàtic, de Fede Alonso, per a la falla

seu remat, i representava l’alegria del bosc amb fades i follets. Per últim, el quart premi, també realitzat per Enrique Tur, va ser per a la falla El Raconet, amb Il·lusions d’altres dies; monument que tractava sobre el circ i tenia un arlequí com a remat central.

Bulevar; un monument que ens recomanava que cal evitar aquest fenomen. Per últim, la falla El Raconet va obtenir el sisé premi amb L’amistat, de Maiquel Sancalixto; monument amb una gran fada rodejada d’éssers com follets i animals.

En 2010, el monument guanyador, i què també va obtenir el Premi d’Enginy i Gràcia, va ser Made in Xina, de Juan Carlos Donet, per a la

Arturo Benavent va aconseguir l’any 2011 el primer premi de la Secció Segona per a la falla El Canet, amb el monument Trons i costums, què explicava l’ús dels coets a la majoria de festes

falla Plaça d’Espanya; monument ambientat en el país asiàtic amb trets d’aquest com, per exemple, un drac. En segon lloc va quedar el monument

valencianes com, per exemple, les Falles o la Cordà de Paterna. En segon lloc, i amb el Premi d’Enginy i Gràcia, trobem Joan Simó amb la falla

Bulevar; el monument titulat I tu, què pintes?, era una falla on es podien divisar quadres mítics d’artistes com El Greco o Van Gogh. El tercer premi va ser per a Salva Bañuls i el seu Un dia de pluja per a la falla Rei en Jaume I; el monument tenia una xiqueta rossa amb un paraigües com a remat central. El quart premi va ser per a un altre debutant, el corberà Aitor Lizaga amb la falla Plaça d’Espanya; Un passeig molt dolç, fred i calorós era un monument amb una part que simbolitzava el fred i l’altra la calor, amb moltes llepolies pels seus voltants. Tot seguit, el cinqué premi el va obtenir Enrique Tur amb Aventures en la mar de Cullera, per a la falla Plaça Alboraia; un monument que contava com feien els xiquets malifetes en les nostres platges. Seguidament, el sisé va ser per a la falla Avinguda País Valencià amb I ara... amb qui juguem?, una falla de Jonathan Lli on una xiqueta tenia molts personatges per triar amb qui jugar com, per exemple, Shrek, Epi i Blas o els Picapedra, entre d’altres. Per últim, el seté premi va ser per al monument de Vicent Montagut per a la falla El Raconet, un monument que tenia com a títol Bruixeries i ens mostrava una bruixa amb un calder realitzant els seus conjurs.

Tot açò és el que han donat aquests nou anys a les diferents seccions falleres de Cullera.

Enguany, que és el desé any, seguirà havent la mateixa rivalitat de sempre, intentant desafiar la crisi econòmica que estem patint actualment, tot per intentar que el nivell dels monuments fallers de Cullera es mantinga tal i com ho ha fet en aquests últims anys.

Trons i costums, de d’Arturo Benavent.

Falla El Canet de Cullera (2011).

Foto: Manuel Franco

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2003. 114 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2005. 98 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2006. 102 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2007. 98 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2008. 90 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2009. 58 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2010. 60 pp.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2011. 60 pp.

Visita amb aquest codi la web de les Falles de Cullera on podeu gaudir de més monuments fallers plantats a Cullera.

EL MONUMENT A LES FALLES

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2004. 98 pp.

159

LA SECCIÓ ESPECIAL DE CULLERA 2012: QUATRE ARTISTES PER A GUANYAR EL RETRUC Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

160

Q

uatre rellevants artistes, cada un amb una personalitat estètica diferenciada, disputaran enguany una interessant partida de truc per a dilucidar qui serà el guanyador de la secció especial, una categoria en què es donen cita les falles de major pressupost de Cullera.

Cada un dels artistes d’esta singular partida té darrere a una comissió que ha apostat molt fort: entre 40.000 i 50.000 euros són els diners que cada una ha posat damunt la taula, una quantitat gens menyspreable i que té un doble mèrit en una època de crisi econòmica com l’actual.

L’objectiu únic és guanyar, encara que cada comissió posseïx raons ben diferents: Taüt vol mantindre l’hegemonia, fins ara indiscutible (ha guanyat en quatre ocasions des que es va establir

la màxima categoria en 2003); Raval no es resigna a representar un paper secundari (ha guanyat en tres ocasions); Passeig-Mercat vol reprendre el camí d’uns triomfs que li són esquius (tan sols ha guanyat en una ocasió), i Sant Antoni està convençuda que, al desé intent, pot guanyar per primera vegada en la secció especial.

Els artistes, per la seua banda, estan disposats a jugar fort i per això han posat tot el suro blanc a escanejar: Josep Lafarga i Alfredo Bayona perquè volen liderar el rànquing d’artista més premiat en esta categoria (ambdós han guanyat en tres ocasions), Pere Baenas perquè vol que el seu retorn a Cullera es convertisca en un esdeveniment triomfal i Sergio Edo perquè debuta a la nostra ciutat i vol jugar a fons la basa de la sort del principiant en la categoria.

EL MONUMENT A LES FALLES

Des que es va jubilar... de José Lafarga.

Falla Sant Vicent-Periodista Azzati de València (2009).

Arxiu: Joan Castelló

161

Les credencials de Josep Lafarga són immillorables. Així, des del seu debut en falles grans en 1989 ha guanyat el primer premi de Cullera en nou ocasions: quatre amb la secció única (1989, 1992, 1994 i 2001) i sis des de l’any 2003 (tres en la secció especial, dos en primera i un en segona), encara que els seus èxits no poden fer oblidar algunes decepcions, que també n’hi ha hagut.

Per al Raval fa enguany Els viatges del vell Trotamón: un ancià venerable (la mateixa figura amb què va aconseguir el premi de primera A en 2008 a València, però a una escala superior) conta les vivències i experiències adquirides durant els seus viatges per diversos països del món. Les seues cartes guanyadores tornaran a ser les grans dimensions (“una falla Gargantua, que engolix l’espectador”, com li agrada dir al mateix Lafarga) i l’enginy en el tractament de les bases.

Per al seu quint projecte consecutiu en Taüt, Bayona ha triat Fes l’amor i no la guerra, una paròdia basada en Lisístrata, l’obra d’Aristòfanes en què la protagonista defén la pau i la dissolució dels exèrcits. Un argument que en la falla s’ha traslladat a situacions actuals, com ara la guerra pel poder i el sexe.

Les seues cartes guanyadores seran una estètica nova que marca diferències tant amb la tradicional concepció barroca com amb les tendències més modernes, per a fer una incursió en el món del còmic a través del manga.

Pere Baenas torna al Passeig-Mercat, on ja va plantar en 1996 i 1997 (en ambdós casos va

LA SECCIÓ ESPECIAL A CULLERA 2012...

Alfredo Bayona ha desenvolupat la major part de la seua trajectòria a Cullera. La seua

vocació ha sigut tan tardana com reeixida, amb tres primers premis en la secció especial (Taüt, 2008, 2009 i 2010), un primer premi en primera (Port, 2010) i un primer premi en segona (País Valencià, 2008), a més d’un altre primer premi en la secció primera d’infantils (País Valencià, 2006).

162

Anem de festa de Pere Baenas.

Falla Exposició-Micer Mascó-Arévalo Baca de València (2009).

Arxiu: Joan Castelló

Anem a fer la marrrrr.. de Sergio Edo. Falla Els Conquistadors de Benicarló (2010).

Arxiu: Cendra

aconseguir un tercer premi), encara que el seu debut a Cullera es remunta al 1992, amb quatre anys consecutius en el Canet i un tercer premi en 1993 com a millor classificació. Esta primera etapa a Cullera és anterior als seus èxits en la secció especial i a la plaça de l’Ajuntament de València.

llarga llista de pobles on ja ha aconseguit un primer premi: Gandia, Alzira, Dénia, Carcaixent, Oliva, Manises, Pego i Elda, així com en les Fogueres d’Alacant.

Per guanyar la partida juga les cartes d’una composició espectacular i colorista, molt d’acord amb el tema carnavalesc que traspua el projecte, amb un modelatge actual, però amb moltes complicitats amb el barroquisme per a l’ornamentació i l’escenografia.

Sergio Edo debuta a Cullera amb la intenció d’incloure Sant Antoni per primera

Xafant fort en el terreny que domina (l’equilibri dels cadafals i la caricatura), Edo enarborarà la senyera de l’ofici tradicional per a presentar Vaja pirates!, una proposta en què quedaran reflectits els múltiples pirates que continuen existint en el món de la política, l’economia i els famosos.

Les cartes estan ja servides i pareix que damunt la taula hi han manilles, asos i algun 33.

Qui té millor joc per a guanyar esta peculiar partida de truc? Algú s’ha reservat un as per a retrucar en l’últim moment? O ha preferit deixar passar el joc i espera l’envit per a fer la falta i guanyar la partida? El desenllaç, el 17 de març.

EL MONUMENT A LES FALLES

Amb un pressupost competitiu, que fins ara no havia tingut a la nostra ciutat, Pere Baenas pretén amb Cullera de festa incloure Cullera en la

vegada entre els guanyadors de la secció especial.

L’artista borrianenc, que ha fet dos incursions en la màxima categoria de València amb resultats no excessivament brillants, ha fonamentat la seua fama en les seccions inferiors del cap i casal (el més rellevant, el primer premi de primera A a la plaça del Mercat Central en 2005) i en diversos pobles, com ara Borriana, Dénia, Benicarló i Picanya.

163

LEs Falles de Cullera des d’una perspectiva Temàtica Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

164

L

es falles tal com les entenem en l’actualitat sorgixen en la segona meitat del segle XIX com una manifestació artística popular per a críticar el poder polític o determinats comportaments socials a través d’uns ninots primaris que apareixien damunt d’un cadafal. Aquestes crítiques podien ser de qualsevol temàtica, tot i que als seus inicis el que solien criticar molt era els polítics i la situació econòmica, doncs eren temps amb molts problemes d’aquest tipus. I, a més, també eren freqüents tots els problemes socials vinculats a l’economia, ja que eren motiu de la preocupació generalitzada en la pròpia societat.

Però, no només les falles satiritzaven sobre aquests temes ja que, realment, criticaven tot el que els venia en gana als membres de la comissió.

Cullera no va ser una excepció i va seguir la mateixa tendència, puix des del 1928 les falles han estat presents dins del panorama social i cultural de la ciutat i, per tant, també s’han dedicat a criticar tot el que envoltava la societat cullerana: polítics, banquers, economistes... Aleshores, en aquestes pàgines mostrem les diferents temàtiques que els monuments fallers de Cullera han criticat al llarg de la història, gràcies a les seues explicacions i cartells, citem els monuments més importants pel que respecta a cada temàtica i expliquem amb detall què significava la crítica en sí.

Amor sobre rodes, de Fernando Roda.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (1973).

Arxiu: Joan Castelló

Un altre tema molt present sempre a les crítiques i explicacions ha sigut el tema de la cultura, doncs aquesta sempre ha estat present d’alguna forma o altra, des dels anys vuitanta. Les crítiques sobre aquest tema tracten, sobretot, la pèrdua de l’interés per la cultura en molts sectors de la societat. Un dels primers monuments a valorar la cultura va ser I de cultura... què?; un monument plantat l’any 1981 per Fernando Roda per a la falla Plaça d’Espanya, què tenia com a remat el Quixot de la Manxa i Sancho Pansa damunt d’un tinter, criticant així, entre d’altres, la por de les persones als llibres i al valencià. Una crítica sobre el mateix tema, però amb cert punt contradictori, va tenir en 1990 Els llibres cremen el món, de José Ibor

EL MONUMENT A LES FALLES

Per ordre alfabètic, comencem la nostra explicació amb el tema de l’amor. Aquest, bo per a uns, i roí per a altres, s’ha vist generalment a les explicacions i a les crítiques de les falles des dels anys setanta; no obstant, ara per ara, no és un tema que estiga d’actualitat. Podem destacar tres monuments, d’entre molts, que tractaven aquest tema a criticar. En primer lloc trobem Amor sobre rodes, de Fernando Roda per a la falla Passeig-Mercat el 1973. Aquest monument, què tenia una carrossa reial com a remat, ens explicava els diferents tipus d’amor com l’amor sobre rodes, l’amor en “sis-cents” o l’amor en píndola. En segon lloc, destaquem Projectes, un monument de Virgilio Torrecillas, creat l’any 1978 per a la falla Plaça d’Espanya. Aquest monument tenia dos voltors sobre el cap d’un projectista com a remat i, en una de les escenes, un home intentava lligar-se una dona. I, el tercer monument

que volem destacar correspon al monument Amor amb esta vida... porqueria de l’any 1979, plantat per Fernando Roda, per a la falla La Bega.

Els monument tenia al déu Cupido com a remat central i aquest es dedicava a enamorar la gent en molts aspectes com la política o els diners.

“Pansa”, per a la falla El Canet; un monument que es queixava que moltes de les coses escrites als llibres no són veritat, intentant persuadir

165

així al lector d’idees que no són bones. El tercer monument que anem a destacar és Fent el porc de José Simo “Blasco” per a la falla Avinguda País Valencià en 1987, un monument amb una escena que ironitzava sobre la pujada del nivell cultural de les persones.

LES FALLES DE CULLERA DES D’UNA...

Els llibres cremen el món, de José Ibor.

Falla El Canet de Cullera (1990).

Arxiu: Falla El Canet

166

un home als països orientals pot tenir diverses mullers, o la prostitució, on les dones demanaven els mateixos drets de cara a les pensions.

Entrem de ple en un dels temes estrela al llarg de la història fallera, i què a tots ens afecta, com és l’economia. Llavors, hem triat tres monuments de diferents èpoques per tal de mostrar l’evolució de l’explicació i la crítica als nostres monuments. El primer que hem triat, Un, dos, tres, carabassa otra vez, va ser elaborat per Fernando Roda per a la falla Plaça d’Espanya l’any 1973; el lema i l’espectacular carabassa com a remat central, estaven basats en la cançó d’un conegut programa de televisió què explicava que els diners se’n van molt prompte, tant amb els vicis com amb les despeses ordinàries de les famílies. El segon monument que destaquem es va plantar en 1978 de la mà de Francisco Escrivà per a la falla El Canet; un monument anomenat La Humanitat desbocada què criticava als que s’emportaven els seus diners cap a Suïssa, provocant així l’empobriment de la nació espanyola. El tercer monument triat és el plantat per Vicent Fitó el 1994 per a la falla Passeig-Mercat; Canviem el carro era un monument que criticava el tancament d’empreses per la situació econòmica com, per exemple, els alts forns de Sagunt.

En altres monuments podem trobar una crítica cap a la dona i cap a la seua relació amb els homes, doncs és un fet molt freqüent veure als monuments fallers escenes que tracten sobre discussions i temptacions entre marits i mullers.

Hem seleccionat dos monuments plantats a Cullera que se centren molt en aquest aspecte. El primer d’ells, Per les bones o a la brava, la muller en tot es clava, plantat per Josep Bellescusa l’any 1984 per a la falla Sant Antoni de la Mar, tractava de la influència de la dona sobre l’home, des de la llegenda d’Adam i Eva fins al començament de la democràcia, on s’implantaren els principis de la igualtat. I el segon monument triat és Rotllos de pel·lícula, plantat en 1995 per Juan Carlos Donet, per a la falla Plaça Mongrell; un monument que explicava altres ambients que viu la dona per tot arreu del món com són la poligàmia, fet que

Canviem el carro, de Vicent Fitó.

Falla Passeig-Mercat de Cullera (1994).

Arxiu: Junta Local Fallera

La festa fallera tampoc s’ha lliurat de les crítiques i explicacions en els monuments fallers ja que, fets com la seua organització, els elements o el caràcter de la festa, entre d’altres, han sigut motiu de burla i sàtira. Per mostrar aquest fet hem agafat dos exemples de crítiques de l’any 2003. En primer lloc, Fernando Roda va plantar La mascletà, per a la falla Plaça d’Espanya; un monument amb coets al seu remat central què explicava el perquè de la unió de les festes falleres amb aquests elements pirotècnics, fonamentals per al desenvolupament de la falla. I, en segon lloc, Vicent Montagut va plantar La lluna de València, per a la falla Avinguda País Valencià; monument amb el remat d’una lluna sobre un campanar què representava un poble valencià, i criticava, la pèrdua de la tradició fallera a Cullera.

Un altre dels temes estrela, d’ara i de sempre, en els monuments fallers és la política i, més concretament, la manera de gestionar els països, autonomies o municipis, què sempre ha donat tant que parlat; per això, molts han sigut

La mascletà, de Fernando Roda.

Falla Plaça d’Espanya de Cullera (2003).

Arxiu:Junta Local Fallera de Cullera

EL MONUMENT A LES FALLES

Altra temàtica molt candent respecte als monuments fallers fa referència al medi ambient i a la seua contaminació, doncs és un tema que sempre està d’actualitat i del que les persones hauríem de conscienciar-nos un poc més. Uns exemples de crítica a la poca cura del medi ambient són els tres que mostrem a continuació. En primer lloc, Coses que estrenyen, de Fernando Roda, per a la comissió de la Plaça d’Espanya l’any 1982, era un monument que criticava que, a Cullera, els pintors no tenien cap paisatge adequat per a pintar ja que tots estaven contaminats d’una manera o d’altra. Tot seguit, altre monument que criticava, en aquest cas, la contaminació de les aigües va ser Les aigües de València, de José Andrés Ibor, per a la falla Raval de Sant Agustí l’any 1987; aquest monument destacava per tenir un gran Neptú amb dos sirenes al seu voltant, i ens explicava que l’aigua que bevíem i l’aigua de la mar estaven molt contaminades. També, dins d’aquest grup, trobem Lleis ecològiques, el primer monument de Juan Carlos Donet per a la falla La Taüt l’any 1995, una falla que ja feia una crítica més global a la poca conscienciació i a la crema dels boscos, per tal que les generacions futures puguen gaudir del planeta.

Lleis ecològiques, de Juan Carlos Donet.

Falla La Taüt de Cullera (1995).

Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

167

LES FALLES DE CULLERA DES D’UNA...

Pollastre i rellotge marquen el pas de les hores, de Roberto Andrés.

Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (1980).

Arxiu: Joan Castelló

168

els monuments que han basat la seua crítica en l’àmbit polític, tot i que nosaltres sols en destaquem tres. El primer, realitzat l’any 1980 per Roberto Andrés per a la falla Sant Antoni de la Mar, el monument titulat Pollastre i rellotge marquen el pas de les hores mostrava aquests dos elements al seu remat central, i feia una crònica del que van ser les eleccions municipals de l’any 1979 i de les sensacions de cadascun dels partits polítics.

El segon, Falta de garrot, obra de Juan Pedrós i José Andrés Ibor per a la falla La Bega l’any 1982; tenia al seu remat central el rei de basts, què representava la poca espenta dels polítics per a realitzar diverses gestions dins del marc polític de l’època. El tercer monument que destaquem amb crítica política va ser el plantat per la comissió del Passeig-Mercat l’any 1989, concretament Cullera... paradís o infern? dels germans Colomina, un monument que mostrava el cel i l’infern al seu remat, criticant així les promeses electorals dels partits polítics, sobretot les que no es complien, i les enviava a l’infern.

Seguint amb les diferents temàtiques que s’han criticat al llarg dels anys fallers, ens centrem ara en el tema del sexe, un dels preferits pels visitants dels monuments fallers ja que sempre hi

Luci es casa, d’Alfredo Bayona.

Falla del Port de Cullera (2011).

Foto: Juan Gabriel Figueres

ha un enginy especial per a aquesta temàtica, de la qual seleccionem tres monuments fallers per a exemplificar-ho. El primer, Menjant fruita de l’amor... soluciones la picor, data del 1982 i va ser realitzat pel xativí Juan Armengol per a la falla Sant Antoni de la Mar; en aquest hi havia una poma al remat central i mostrava escenes relacionades amb el sexe i les seues conseqüències com, per exemple, la impotència. Un altre monument que mostrava aquesta temàtica va ser La nit, el monument plantat l’any 1992 pels germans Miñana per a la falla Avinguda País Valencià; una falla amb un mussol com a remat central què contemplava tot el que passava a la nit, com les nits dels matrimonis dins del seu llit o les nits de perversió amb les prostitutes del carrer. El tercer monument, i últim, que citem sobre aquest tema va ser plantat a la falla del Port l’any 2011 per l’artista Alfredo Bayona amb el lema Luci es casa, on es podia contemplar una conilleta de Playboy al seu remat central, i escenes amb artefactes sexuals i amb reunions de Tupper-Sex, què són molt freqüents en la societat en què estem.

Un altre tema, possiblement el més criticat al món de les falles, és la crítica social, és a dir, tot el que envolta les persones dins de la nostra

societat i els problemes que aquests comporten, com puguen ser l’atur, la seguretat social, la immigració o el que fan a la televisió, entre d’altres. Aleshores, hem triat tres monuments per tal de mostrar diverses crítiques d’aquest tipus. El primer monument és Mantenir neta l’Espanya, un monument plantat l’any 1980 per Clemente Piera per a la falla El Canet, què destacava per tenir un gat molt gran al seu remat, i una crítica basada en la situació laboral de l’època, concretament l’atur obrer. Un altre tipus de crítica social es va donar el mateix any al monument de la falla La Bega, obra de Jose Andrés Ibor; la falla amb el lema Pardals, pardalets i pardalots se centrava en el tema de la seguretat ciutadana, sobretot pel que feia als robatoris. El tercer monument, el realitzat per Enrique Viguer per a la falla La Taüt l’any 1985 amb el lema Fruita del temps, criticava diversos problemes socials com el terrorisme a Espanya, els robatoris i la permissivitat a les presons, doncs molts dels presos volen romandre allí perquè pareixien hotels de cinc estreles.

L’últim tema que tractem és l’urbanisme, una temàtica que segueix estant molt de moda des que es van aprovar els Plans d’Acció Integrada (PAI) l’any 2003 i, ací destaquem tres monuments de l’any 2006 per tal que s’aprecie aquest fet. El primer és el plantat per Juan Pedrós per a la falla Raval de Sant Agustí; el monument titulat No li pegues més voltes... a Cullera estem de carnestoltes tenia temàtica veneciana i explicava la preocupació dels ciutadans pels projectes que es durien a terme dins dels límits territorials de Cullera. El segon monument és Hackers, plantat per Fede Alonso per a la falla La Taüt; aquesta falla destacava el poder de persuasió de les constructores sobre els polítics locals per a realitzar els projectes. I, per a tancar aquest repàs, altre monument va ser el creat per Francisco Vizcaíno per a la falla El Canet anomenat Contes i llegendes; un monument que insinuava i apostava les opcions de realitzar un PAI en la zona del castell.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1973.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1978.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1979.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1982.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1985.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1989.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1995.

EL MONUMENT A LES FALLES

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1980.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2003.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2006.

169

EL Llibret A LES FALLES Versos i explicacions falleres, la literatura de la festa Josep Lluís Marín i Garcia Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Pàgines 172-174

L’evolució del llibret de les falles de Cullera

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 175-178

erses ciutats falleres La importància del llibret a les div en els útims cinc anys.

Juan Gabriel Figueres i Hernández rsitat de València Diplomat en Turisme per la Unive

Pàgines 179-183

El llibret com a se

nya d’id

entitat Juan Gabriel Figu eres i Hernández Diplomat en Turi sme per la Universitat de Va lència

Pàgines 184-192

El llibrets fallers i les noves tecnologies

Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

Pàgines 192-196

Aquesta tercera i última part del llibret del 2012 tracta sobre diversos aspectes relacionats amb aquest, que és l’únic record palpable d’un exercici faller.

En primer lloc, tractem els seus inicis on els llibrets no tenien res a veure als d’ara, ja que hem passat dels llibres que només contenien els membres de la comissió i l’explicació de la falla, al més semblant a un volum enciclopèdic.

Seguidament, mostrem aquesta evolució en el llibret de les falles de Cullera, publicat per la Junta Local Fallera, pel que respecta als seus aspectes tècnics i els seus continguts, literaris o no.

Després, fem una anàlisi de cinc anys de la importància que ha tingut el llibret a nivell autonòmic, amb l’ajuda de les dades obtingudes de les llistes de premis de la Conselleria d’Educació.

A més a més, analitzem la trajectòria de diverses comissions falleres de diferents ciutats, on podem trobar comissions amb un llarg historial i d’altres que han entrat amb força últimament.

Finalment, tractem l’aplicació al llibret faller de noves tecnologies per tal d’editar, visualitzar, promocionar i modernitzar els continguts d’aquesta joia literària.

Amb aquesta part donem per tancats els continguts literaris del nostre llibret. Com diem tots els anys, esperem que hagen gaudit d’aquest llibret que tant ens ha costat d’editar amb la situació econòmica que està a l’ordre del dia.

Moltes gràcies per la seua atenció.

“La lectura és a la intel·ligència el que l’exercici és al cos.”

Richard Steele Escritor irlandés (1672-1729)

VERSOS I EXPLICACIONS FALLERES, LA LITERATURA DE LA FESTA Josep Lluís Marín i García Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

172

D

es dels seus inicis, la festa de les Falles ha generat manifestacions escrites pertanyents als gèneres més variats: poesia, teatre, narrativa, assaig o oratòria en són alguns exemples. Però, sens dubte, la més singular i representativa de totes estes mostres són les explicacions i relacions falleres, uns textos escrits en valencià i majoritàriament en vers que tenen com a objecte desplegar literàriament l’argument de la falla.

En un principi estos textos tenien una funció instrumental, ja que la simplicitat formal de les primeres falles (que es reduïen a una base sobre la qual s’exhibia un o dos ninots) demanava un acompanyament escrit que ampliara la història que estes exposaven de manera esquemàtica. D’esta manera, era habitual que a la base dels cadafals o a les parets de la contornada s’enganxaren cartells i fulls (impresos o pintats) amb versos que ajudaven l’espectador a entendre amb facilitat els temes i les situacions tractades.

En el començament les explicacions falleres eren versos de caràcter epigramàtic: d’extensió breu i amb una fort component de sàtira social, moral i política. Hem de tindre en compte que en esta època les falles i els seus versos mantenien una estreta relació amb altres manifestacions literàries coetànies de caràcter popularitzant (romanços, col·loquis, revistes i publicacions

A mitjan segle XIX, en un context favorable a este tipus de literatura, les explicacions falleres reberen un impuls definitiu amb la impressió dels versos en un quadern, l’anomenat llibret de falla, suport que facilitava la difusió i pervivència d’estos textos més enllà dels dies de Falles. D’esta manera, els fulls solts o quaderns que contenien les explicacions fallers es posaven a la venda de manera ambulant prop de la falla en qüestió (com recullen testimonis gràfics i escrits de començaments del segle XX), però també es devien distribuir a través del circuit habitual de difusió dels altres textos de la literatura popular i satírica.

El llibret de falla imprés més antic que es conserva és el titulat Historia de la Falla de Sen Chusep de la plaseta del Almodí, en l’añ 1855.

El conill, Visanteta y Don Facundo. És obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-1864), qui és un dels primers autors d’explicacions falleres més destacat, a banda d’autor d’obres de teatre, poesies i escrits per a diverses revistes, entre d’altres. El seu estil es basa en un humor ple de referències i al·lusions de doble sentit de caràcter

EL LLIBRET A LES FALLES

Si bé les explicacions falleres més antigues que es conserven són del 1850 (un manuscrit titulat Historia de les víctimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes en l’añ de 1850, obra de Josep Bernat i Baldoví, i un full anònim imprés titulat Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narsis, la vespra de Sent Chusèp en el añ 1850), hi ha diversos testimonis anteriors de començament de segle que ja donen compte d’esta pràctica. De fet, este recurs deu remuntar-se als mateixos inicis de les falles, ja que en altres celebracions festives coetànies (com ara els altars i miracles de sant Vicent) o esdeveniments socials (entrades reials, canonització de sants, crítica política...) era un fet habitual la redacció i difusió de pasquins i versos que es col·locaven a les parets de places i carrers de la ciutat de València.

periòdiques, sainets, miracles vicentins o poesia carnestoltesca) que estaven adreçades a un mateix tipus de públic lector i amb les quals compartien temes, situacions, tipus, protagonistes i un tractament basat en el costumisme, la sàtira i un humor grotesc i hiperbòlic.

173

sexual, darrere dels quals podem trobar un crítica de contingut moral, social i política. Es tracta d’un autor que, d’altra banda, respon al perfil dels autors de les primeres explicacions falleres: gent culta que, a més, d’una obra literària enquadrada en altres gèneres considerats majors, són també autors d’una producció popularitzant.

VERSOS I EXPLICACIONS FALLERES

Com que els versos fallers formen part inseparable de la literatura hereva de la tradició satírica valenciana, no és estrany que bona part dels autors de llibrets i versos hagen cultivat altres manifestacions d’este corrent. Sense voler ser exhaustius citarem els casos d’autors com per exemple Blai Bellver (poeta festiu), Josep Maria Bonilla (revistes), Fèlix Pizcueta (miracles), Francesc Palanca i Roca (sainet, sarsuela, miracles, poesia festiva), Rafael Maria Liern (autor teatral, revistes), Josep Maria Fambuena (sainets), Josep Ramon Trilles (poeta en revistes). Esta tendència continua en els primers anys del segle XX, quan trobem noms com ara Josep Peris i Celda, Maximilià Thous i Orts, Faust Hernández i Casajuana, Alfred Sendín i Galiana o Estanislau Alberola i Serra, entre d’altres.

En la segona meitat del segle xx, la desaparició del potencial públic lector, la cada volta més accentuada castellanització de la societat valenciana o l’aparició de noves formes comunicatives i de diversió de la cultura popular de masses moderna (ràdio, tebeos, cine o televisió), entre altres factors, van fer que moltes de les manifestacions de la literatura satírica i popular entraren en una progressiva decadència que les va dur pràcticament a desaparéixer. Però, gràcies a la seua vinculació a una pràctica festiva concreta, els versos de les explicacions falleres han pogut superar un context poc favorable i constituir un dels pocs casos de supervivència de la literatura satírica i popular en la societat i època actuals.

Així, tots els anys, quan es planten les falles, tant els cartells de versos que es col·loquen als mateixos cadafals fallers o els llibrets que editen les comissions de falla, permeten la continuïtat d’este gènere literari en els nostres dies. De fet, un exemple de la vitalitat que tenen les explicacions falleres en vers és que, al costat d’aquells autors més fidels a formes tradicionals, n’hi ha d’altres que experimenten amb nous recursos expressius, estrofes, formes mètriques, temes i tractaments.

174

Monument dedicat a Bernat i Baldoví al Parc de l’Estació de Sueca.

Foto: Juan Gabriel Figueres

l’Evolució del llibret de les falles de cullera Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

175

D

L’EVOLUCIÓ DEL LIBRET DE LES FALLES DE CULLERA

esprés de la creació de la Junta Local Fallera a Cullera, un dels objectius que es va marcar va ser la creació del Llibret de les Falles de Cullera per tal de recopilar tota la informació important que envoltava les comissions falleres cada any i que, tant els ciutadans de Cullera com els turistes que ens visiten, estigueren informats de tota l’actualitat fallera del moment com són els monuments plantats, les comissions falleres que hi ha o la programació d’actes que es realitza. Aquest es va crear per primera vegada l’any 1973 i, des d’aquell any, el llibre ha sigut un vaivé de modificacions què han afectat tant a la seua part interior com a l’exterior, ja siga en continguts o en la maquetació i el seu disseny.

176

Llavors, en aquest article expliquem l’evolució que ha tingut aquesta publicació, des de la seua creació l’any 1973, diferenciant els aspectes tècnics o de maquetació, dels continguts, ja que ha patit nombrosos canvis què han fet que augmentara o disminuira la seua qualitat al llarg dels anys. Aquests canvis els analitzem des de diverses perspectives per tal que s’entenga tot perfectament i, a més, amb l’ajuda d’il·lustracions que hem extret dels propis llibres de la Junta Local Fallera.

Pel que fa als aspectes tècnics i, començant amb la primera publicació en 1973, podem dir que el llibret tenia una grandària un poc més gran que el que es coneix com a DIN A5, que mostrava a la seua portada l’escut de la Junta Local Fallera de Cullera i que, al seu interior, predominaven tonalitats rogenques per als textos, verdoses per a les fotografies i blavoses per a la publicitat, tot i que les tonalitats canviaven a mesura que passaven els anys. Un any després, al 1974, la portada sofria un canvi i, a partir d’aleshores, mostrava l’esbós del monument guanyador de l’any anterior i el seu paper fou estucat i, per tant, més resistent i amb més qualitat per observar imatges. Quatre

anys després, al 1978 la portada va tornar a sofrir modificacions ja que l’esbós va ser substituït per la fotografia del monument guanyador de l’any anterior, que es trobava sobre un fons característic de la nostra ciutat.

A la dècada dels vuitanta, la portada va sofrir dos canvis més ja que, d’una banda es va substituir la imatge de fons per un fons de color què anava canviant al llarg dels anys i, d’altra banda el material de la portada va passar d’estucat a cartró, tot i que açò va ser un fet esporàdic puix l’any següent va tornar a ser estucada. No va ser fins set anys després, en 1987, quan el llibre de les Falles de Cullera va sofrir noves modificacions, i és que, aleshores, passava a una grandària superior, és a dir, DIN A4, i donà lloc a una enquadernació grapada. A partir del 1988 la portada seria el cartell guanyador del Concurs de Cartells Anunciadors organitzat per la Junta Local Fallera, donant-li així un poc més de colorit. Aquest fet s’accentuaria en 1989 amb la incursió de la primera pàgina a color, què mostrava els monuments fallers guanyadors de l’exercici anterior, i amb la desaparició de l’enquadernació grapada.

Fins l’any 1993 no va haver cap modificació.

Va ser aleshores quan es tornaria a introduir l’enquadernació grapada i, a més, un gramatge als seus fulls de 80 grams, és a dir, paper de foli, tot i que aquest fet només va durar un any. En canvi, sí que va haver una millora substancial l’any 1996, doncs a partir d’aquest moment les pàgines dels representants i dels esbossos de les comissions falleres van ser a color.

Al segle XXI, el primer canvi ens el mostra de nou l’enquadernació ja que va passar a ser cosida rústica, tot i que açò va durar fins l’any 2008.

Abans d’aquest canvi, en 2002, tot el contingut va passar a ser a color i, per últim, en 2009, a causa de la crisi econòmica, va disminuir el grossor del llibre i per aquest motiu l’enquadernació va deixar de ser cosida per a passar a ser encolada.

Els continguts del llibre de les Falles de Cullera, escrit en castellà i valencià, als seus inicis, es basaven en mostrar, per ordre alfabètic, tota la informació referida a les comissions falleres de Cullera en cada exercici faller. En 1973 podíem veure, entre d’altres, les fotos de les Falleres Majors, vestides i sense vestir de falleres; les poesies dedicades a les falleres majors; els monuments i les seues genials explicacions, els membres que formaven cada comissió; la salutació del Secretari, els seus membres i els actes de la Junta Local Fallera i també, entre les comissions, trobàvem algun contingut literari. Dos anys després, també es va incloure la fotografia de la Reina de les Falles de Cullera amb la seua poesia.

Als anys noranta, tan sols va haver tres modificacions respecte als continguts. En primer lloc, en 1992 van aparéixer per primera vegada les fotografies de l’Alcalde i el Regidor Delegat de les Falles. Tot seguit, en 1995, també es va incloure la fotografia del President Executiu de la Junta Local Fallera. I, un any després, van desaparèixer les explicacions dels monuments fallers, essència d’aquesta publicació durant molts anys.

en 1986, l’escriptura dels continguts sols en valencià en 1987 i la incrustació de les fotografies dels Presidents Infantils en 1988.

va disminuir el nombre de pàgines i, per tant, van tornar a desaparéixer les explicacions dels monuments fallers; a més, també cal dir que tota

EL LLIBRET A LES FALLES

No va ser fins als anys vuitanta quan van haver modificacions respecte als continguts. En primer lloc, en 1980 es van suprimir els continguts literaris a causa de l’augment de comissions falleres i la preferència era cap aquestes. Després, en 1984, les comissions falleres apareixien al llibret ordenades pel nombre que tenien al cens de la Junta Central Fallera per fer tal i com es feia a altres localitats. Tot seguit, van haver més modificacions com l’aparició dels esbossos infantils

Al segle XXI, també han hagut diverses modificacions com, per exemple, en 2001, la tornada de les explicacions dels monuments fallers i dels continguts literaris o la col·locació al llibret dels premis i les fotografies dels Ninots Indultats de l’any anterior. L’any següent es va incloure al llibret un reportatge sobre les activitats de les comissions falleres i de la Junta Local Fallera. En 2007, es van incloure al llibret la fotografia dels presidents de les comissions falleres i dels guardonats amb la Cullera d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants; els extractes dels llibrets premiats l’any anterior; i, sobretot, es va modificar l’estructura del llibret, ja que els representants estaven ordenats per ordre de cens i, els monuments, per categories i seccions. En 2009, a causa de la crisi econòmica,

177

la informació de les comissions tornava a ordenarse de nou segons el nombre de cens. Per últim, en 2011, es va innovar amb la col·locació d’un reportatge fotogràfic als premiats de l’exercici anterior.

L’EVOLUCIÓ DEL LIBRET DE LES FALLES DE CULLERA

Tal i com hem explicat abans, els continguts literaris dels llibrets de les Falles de Cullera s’agrupen en dos èpoques diferents, una que va des del 1973 fins el 1980 i l’altra des del 2001 fins el 2011; sense saber, al tancament d’aquesta publicació, els continguts del llibret del 2012.

Al primer període de temps era comú als llibrets veure molta poesia com a continguts literaris, entre ells, per exemple, Me van a posar per nom falla, Què diu el poble?, La llimosna i el abús, Avant deixant darrere gran o Viure al dia el 1973; La falla o Un llauraoret va a la capital el 1974; Cullera el 1975; Primavera i falles el 1976; Cant a Cullera i La coca melera el 1977; i El foc en les Falles i Lo que són les Falles el 1979; totes elles obres d’il·lustres cullerans com José Ramón Costa, Enrique Torres o Juan Cerveró. Tot i que també podíem trobar textos en prosa com, per exemple, Colom, el gran descobridor d’Amèrica fill de Cullera i Nostàlgia el 1973; Los falleros el 1974; Don Juan y don Pedro el 1975; Las Fallas,

autorretrato del pueblo i Les Falles, producte social el 1976; Rebombori en els carrers el 1977; i El parot: origen del ninot, Conseqüències de la llet, Un dia trist o l’ànima d’un poble el 1978; escrits per Enrique Torres, Juan Cerveró, José Ramón Costa o Joan Castelló, entre d’altres.

A partir del 2001 els continguts literaris van ser completament en prosa. Podem destacar els articles L’evolució de la festa l’any 2001; Moda valenciana, en 2002; Rivalitat sana a les Falles de Cullera en 2003; Festa a la terra valenciana en 2004; Per què els xics porten falda? en 2005; Juan Lli Batiste el 2006; José Codina i Ardid en 2007; Què és la vida, sinó teatre? en 2008; Dos artistes cullerencs en Secció Especial de València en 2009; Falles amb personalitat pròpia a Cullera en 2010; i Quaranta anys i un dia en 2011; tots ells articles d’autors coneguts a Cullera com Joan Castelló, Joan Gimeno, Juanfran Sáez, José Agustín Pedro o Juan Sapiña, entre d’altres.

Açò és tot el que ha donat la publicació fallera per excel·lència de la nostra ciutat, una tasca molt bonica però al mateix temps laboriosa, ja que requereix una pèrdua de temps incalculable que, de vegades, ens pot agradar o no, però que sempre cal respectar-la isca bé o mal.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1973.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1974.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1975.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1976.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1977.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1978.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1979.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1980.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 1981.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2003.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2004.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2005.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2006.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2007.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2008.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2009.

178

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2010.

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA: Falles a Cullera. Cullera. Junta Local Fallera i M.I.Ajuntament de Cullera, 2011.

LA IMPORTÀNCIA DEL LLIBRET A LES DIVERSES CIUTATS FALLERES ELS ÚLTIMS CINC ANYS Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

179

LA IMPORTÀNCIA DEL LLIBRET A LES DIVERSES...

E

180

l llibret faller ja és una activitat que forma part de la rutina anual de les comissions falleres, tot i que per a cadascuna té una finalitat diferent: guanyar diners, aconseguir premis o intentar realitzar una gran obra literària per a promocionar la nostra llengua, la qual cosa normalment sol venir acompanyada del premi. Aquesta última opció requereix d’una gran dosi d’esforç i sacrifici durant tot l’exercici faller per tal que tot isca com s’ha previst. Moltes comissions falleres (entre les quals trobem les citades en l’estudi posterior a aquest) són les que dediquen una bona estona a aquesta obra literària fallera, de vegades molt poc valorada. I, a més, també cal dir que, segons la ciutat, se li dóna més importància o no, ja siga pel possible recolzament que donen les Juntes Locals o per la tradició de cadascuna de les ciutats.

Comencem aquest repàs a la ciutat de València, on les comissions presenten els seus llibres a la convocatòria de la Conselleria d’Educació i a la convocatòria de l’associació Lo Rat Penat. Si ens centrem en la primera d’elles, podem destacar l’aportació de les comissions: Joan d’AguilóAvinguda Gaspar Aguilar, Borrull-Socors, Comte Salvatierra-Ciril Amorós, Palleter-Erudit Orellana, Arrancapins, Francesc Climent-Uruguai, Plaça Na Jordana, Mossèn Sorell-Corona, Sant Ignaci de Loyola-Jesús i Maria, Marqués de Montortal-Berni i Català, Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, TrinitatAlboraia, Pare Cabanes-Moncada, Virgen de la Cabeza-Jose Maria Mortes Lerma, Santa Maria Micaela-Martí l’Humà, Ciscar-Burriana, Poeta Altet-Benicarló, Progrés-Teatre de la Marina, Barri Beteró, Quart-Palomar, Sagunt-Sant Antoni-Pare Urbà, i Gayano Lluch-Doctor Marco Merenciano.

Mitjançant els premis de la Conselleria d’Educació podem fer-nos una idea de quina és la importància del llibret dins de la cultura fallera de cada poble, atenent sempre en el nombre de comissions falleres que té cadascun d’ells. Doncs, amb aquests indicadors mostrem a quines ciutats se li dóna major importància al llibret i citem exemples clars de falles que s’esforcen any rere any en la publicació del llibret, i tot això amb les dades dels últims cinc anys.

Respecte als pobles de la província de València i, agrupant-los per comarques, comencem a parlar dels llibrets de la Ribera Baixa. En el últims cinc anys, només han presentat els llibrets les comissions falleres de les dues principals ciutats de la comarca: Cullera i Sueca. A la nostra ciutat han sigut quatre les comissions que han estat premiades en aquests cinc anys, concretament Raval de Sant Agustí, La Bega, Passeig-Mercat i El Canet, mentre que a Sueca han sigut les comissions de Bernat Aliño, Plaça Cervantes i Verge de Sales.

Pancarta de benvinguda per a les comissions falleres premiades per la Conseleria d’Educació.

Foto: Virginia Ruiz

Pel que fa a la Ribera Alta, destaca la presència de les comissions de la ciutat d’Alzira.

I, més concretament, la comissió de la Plaça de la Malva, què ha aconseguit tres vegades en cinc anys el màxim guardó, tot i que també en podem trobar d’altres com la Plaça del Forn, Caputxins, Avinguda del Parc, Pere Morell, Pintor Teodor Andreu, Plaça Germanies, El Mercat o Doctor Ferran. Però, no només Alzira ha tingut representació en la comarca, ja que dues comissions de Carcaixent també han estat presents, concretament Mestre Giner i Plaça de la Constitució.

A la comarca de l’Horta també existeix molta tradició pel que respecta als llibrets fallers, puix trobem les comissions falleres d’El Mercat, Port, Poble, Parc Sant Roc o Reis Catòlics, a Silla; L’Albufera, El Charco i La Rambleta, a Catarroja; Joventut, a Benetússer; Ramon i Cajal, Sant Roc, Pare Méndez, La Filà i Nicolau Andreu, a Torrent; Jacinto Benavente-Alborxí, Campament, Dos de Maig i Mariano Benlliure-Poeta Zorrilla, a Paterna; La Colònia i La Saletta, a Aldaia; Antonio MolleGregorio Gea i Plaça de la Moreria, a Mislata; i Barri del Carme, Plaça País Valencià i Santa María del Puig-Senyera i Adjacents, a Picanya.

Família-Corea, Màrtirs, Plaça Prado, Vila-nova, Carrer Major i Passeig, Beniopa, Grau, Passeig Lluís Belda, República Argentina, Roís de Corella, Parc Alqueria Nova, Crist Rei o Sant Nicolau-Mosquit; mentre que a Tavernes de la Valldigna destaquen les comissions del Portal, Passeig, Cambro, La Via i La Dula.

Les províncies d’Alacant i Castelló també han estat premiades en aquesta convocatòria. A Alacant trobem les comissions de Dénia, Centre i Saladar; i les tres comissions de Pego, Plaça i Natzaré, Convent i La Font. Mentre que a Castelló trobem principalment les comissions falleres de Borriana com, per exemple, Barri de la Villa, Chicharro o Club 53.

Per a resumir tot el que hem explicat, mostrem una taula on podem veure com ha sigut el repartiment exacte dels premis atorgats per la Conselleria d’Educació durant els últims cinc anys, tot i això tenint en compte que s’atorguen cinquanta-quatre premis.

EL LLIBRET A LES FALLES

Cap al nord, altres comarques que tenen representació en aquests premis són El Camp de Morvedre i el Camp de Túria. Al Camp de Morvedre destaca la ciutat de Sagunt, amb les comissions d’El Mocador, guanyadora de dos primers premis en cinc anys, Santa Anna, La Victòria i Doctor Palos i Adjacents. Mentre que al Camp de Túria la repercussió és menor, puix sols destaca la comissió de Josep Antoni Puríssima i Major, a l’Eliana.

Cap al sud de la província trobem un altre exemple; aquesta és la ciutat de Xàtiva, l’única present de la comarca de la Costera. D’aquesta destaquen les comissions de República Argentina, Joan Ramon Jiménez, Molina-Claret, BenllochAlexandre VI, i Ferroviària.

Per últim, dins de la província de València, a la comarca de La Safor, són les falles de Gandia i de Tavernes de la Valldigna les que estan representades en aquests premis. De la ciutat ducal podem destacar les comissions de Sagrada

Moment en que la nostra comissió recull el premi aconseguit al 2011.

Foto: Virginia Ruiz

181

LA IMPORTÀNCIA DEL LLIBRET A LES DIVERSES...

ANYS 2007

2008

2009

2010

2011

Total

València

14

13

10

10

11

58

Gandia

4

6

6

6

6

28

Alzira

4

4

7

3

5

23

Tavernes V.

2

3

4

5

5

19

Silla

4

2

4

4

4

18

Catarroja

3

3

3

3

3

15

Xàtiva

2

3

3

4

3

15

Sagunt

2

2

4

3

3

14

Paterna

3

4

2

1

2

12

Borriana

3

3

2

2

2

12

Torrent

3

3

1

2

2

11

Cullera

2

1

1

2

2

8

Sueca

1

1

2

3

1

8

Pego

1

0

1

2

2

6

Aldaia

1

1

1

1

1

5

L’Eliana

1

1

1

1

1

5

Dénia

1

1

0

1

1

4

Picanya

1

0

1

1

0

3

Carcaixent

1

1

0

0

0

2

Benetússer

0

1

1

0

0

2

Mislata

1

1

0

0

0

2

54

54

54

54

54

Taula 1: Recopilació per pobles dels premis atorgats per la Conselleria d’Educació des del 2007 fins al 2011.

Font: elaboració pròpia a partir dels comunicats emitits per la Conselleria d’Educació amb els llistats de premiats.

182 Els banderins que reben les comissions falleres.

Foto: Virginia Ruiz

Però aquestes dades totals no reflecteixen veritablement la preocupació del llibret dins de cada poble, sols ens donen una classificació per localitats premiades sense tenir un factor clau com és el nombre de comissions falleres. Aleshores, el que anem a fer és calcular la variable falles premiades alguna vegada per falles existents a cada poble amb l’ajuda de l’escrit anteriorment, i així podem veure el percentatge de falles premiades a cadascun d’aquests pobles.

Nombre de comissions

Comissions premiades

%

Pego

3

3

100%

Picanya

3

3

100%

Tavernes V.

6

5

83%

Silla

6

5

83%

Gandia*

23

13

57%

Catarroja

8

3

38%

Xàtiva

18

5

28%

Cullera*

15

4

27%

Alzira

36

9

25%

Aldaia

9

2

22%

Paterna

20

4

20%

L'Eliana

5

1

20%

Sueca

16

3

19%

Dénia

11

2

18%

Mislata

11

2

18%

Torrent

28

5

18%

Borriana**

17

3

18%

Carcaixent

12

2

17%

Benetússer

6

1

17%

Sagunt

31

4

13%

València Capital

348

22

6%

En canvi, a l’altre costat trobem la localitat de València, pel fet que hi ha més de tres-centes comissions i només han sigut premiades un 6%; no obstant això, la majoria d’elles participen sols a la convocatòria de Lo Rat Penat. Altres ciutats importants en nivells baixos són Sagunt amb un 13% o Torrent i Borriana amb un 18% cadascuna.

Al centre, en un terme mig, trobem poblacions importants com Catarroja amb un 38%, Xàtiva amb un 28%, Cullera amb un 27% i Alzira amb un 25%.

Realment, aquestes dades són agrupades i això no vol dir que una comissió de València treballe menys que una de Pego al seu llibret, per ficar un exemple; per a afirmar aquest fet ja existeixen els diferents premis a nivell local i autonòmic. No obstant, cal reflexionar sobre la situació actual del llibret, ja que aquest hauria de tenir més repercussió de la que té en l’actualitat.

DOCUMENTS CONSULTATS CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Educación concede 54 premios a la promoción del uso del valenciano en los llibrets de las Fallas 2011. Valencia. Conselleria d’Educació.2011.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Educación concede 54 premios a la promoción del uso del valenciano en los llibrets de las Fallas 2010. Valencia. Conselleria d’Educació.2010.

EL LLIBRET A LES FALLES

* El nombre de comissions ha variat en aquests cinc anys, per tant són dades aproximades. ** Encara no existia la falla Rei en Jaume.

Podem veure que a localitats on hi ha poques comissions falleres com Pego o Picanya, totes les seues comissions han sigut premiades, i açò es deu, entre d’altres, als pressupostos que tenen per la facilitat d’aglutinar publicitats, doncs la competència és menor. Amb un 83% trobem les poblacions de Tavernes de la Valldigna i Silla que, tot i ser pobles més grans, també tenen un baix nombre de comissions falleres. La primera gran potència fallera que apareix en la llista és Gandia, amb un 57% de les seues comissions premiades alguna vegada ja que és una localitat amb molta tradició pel que respecta als llibrets, sobretot per les explicacions als monuments, molt importants en la seua puntuació. Aquests exemples són els únics que superen el 50%.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Educación concede 54 premios a la promoción del uso del valenciano en los llibrets de las Fallas 2009. Valencia. Conselleria d’Educació.2009.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Educación concede 54 premios a la promoción del uso del valenciano en los llibrets de las Fallas 2008. Valencia. Conselleria d’Educació.2008.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Educación concede 54 premios a la promoción del uso del valenciano en los llibrets de las Fallas 2007. Valencia. Conselleria d’Educació.2007.

183

EL LLIBRET COM A SENYA D’IDENTITAT Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

184

A

l món de les falles, totes les associacions tenen com a finalitat principal la construcció del monument faller; unes ho fan de manera espectacular, i altres se les apanyen com poden per a construir un monument gran, de tres mil o quatre mil euros, i menys de mil euros pel que respecta al monument infantil.

Però açò no vol dir que una comissió fallera que es gasta pocs diners en el monument siga pitjor que una altra que es gasta més, puix aquestes festes són cultura, festa, diversió, i també devoció.

El nostre llibret faller s’ha editat pràcticament des dels inicis de la nostra comissió, tot i que al principi servia per a produir ingressos amb la seua venda als veïns i que aquests tingueren l’explicació fallera del monument que es plantaria.

No obstant, i amb el pas del temps, el llibret ha

Per tant, fem memòria de tot el que han donat de sí aquests dos llibrets anteriors. El primer, corresponent a les falles del 2010, era una commemoració del trenta-cinqué aniversari de la fundació de la nostra comissió fallera. En ell podíem veure totes les Falleres Majors i Presidents, protagonistes de la història de la nostra comissió, la recopilació de tots els monuments plantats, una entrevista amb Pere Baenas i, com a colofó, la inauguració de l’apartat Estudiant la Festa Fallera, on es tractaven xicotets retalls d’actualitat fallera d’aquell any, mostrava als lectors què era l’Associació d’Estudis Fallers i, a més, com a treball més extens, hi havia una recopilació dels artistes fallers de Cullera i de Sueca, amb els corresponents currículums i una xicoteta entrevista amb cinc preguntes relacionades amb el monument faller; també, la segona part de la nostra particular trilogia Misteri Faller, i tot el que respecta a la nostra comissió. Amb aquest llibret vam estrenar el nostre palmarès en premis culturals, ja que vam obtenir el segon premi al Concurs de Llibrets de Cullera i el cinquanta-dosé premi per a la Promoció de l’Ús del Valencià, convocatòria organitzada per la Conselleria d’Educació.

El segon va correspondre al passat exercici 2011 on, a banda de tot el contingut de la comissió i la tercera part de Misteri Faller, vam esplaiar l’apartat Estudiant la Festa Fallera. En aquest trobàvem una entrevista amb l’artista faller Pedro Santaeulalia, un decàleg per a fer el llibret faller, les conseqüències de la festa fallera, l’ús de les xarxes socials a les falles, el compromís que cal tenir per a ser faller i, de manera més extensa, T’imagines les falles sense...?, un treball on s’entrevistaven a persones que treballen en oficis

EL LLIBRET A LES FALLES

Aleshores, les comissions que inverteixen més en el monument faller tenen aquest com la seua senya d’identitat però, i les altres? Quina és la senya d’identitat d’una comissió menuda en termes monumentals? La resposta a aquestes preguntes pot ser molt ampla i variada ja que, si formulem aquesta pregunta a les diferents comissions, unes et diran la festa, altres les tradicions... En el nostre cas, la resposta seria la cultura i, més concretament, el nostre llibret faller.

evolucionat per a convertir-se en la nostra senya d’identitat. I per què? La raó és molt senzilla, i és pel fet que els fallers se senten identificats amb ell, el miren amb il·lusió per a veure si estan en les fotografies, dins del llistat, si han aportat publicitats comproven que tot estiga bé; està clar que el fet d’haver sigut premiats ajuda, però no és el factor principal. Però sí què és cert que, des de fa dos anys, els fallers i falleres esperen amb il·lusió poder veure la publicació fallera anual, l’únic record palpable de l’exercici faller.

185

relacionats amb les falles; Joan Castelló i Lli, sempre al servei de les Falles, article on s’exaltava la figura d’aquest estudiós de les falles; i Quaranta anys de Junta Local Fallera, què ha passat en aquest temps?, un estudi que contava tot l’ocorregut des de la creació de l’òrgan regulador de les falles de Cullera. Amb aquest llibret vam mantenir el segon premi al Concurs de Llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera però, a més, vam ascendir vint posicions en la Convocatòria per a la Promoció de l’Ús del Valencià organitzada per la Conselleria d’Educació, és a dir, vam obtenir el trenta-dosé premi.

de la comissió, literatura i cultura fallera amb el desig en la part de la falla perenne, és a dir, en la que no es crema.

La temàtica dels seus llibrets ha sigut prou diversa ja que, entre d’altres, els han dedicat al seu cinquanta aniversari, en 2000; a l’arròs i a les falles, en 2007; a la ciutat de Sueca, en 2008; o al foc i a les xarxes socials a les falles, en 2011.

EL LLIBRET COM A SENYA D’IDENTITAT

Per tot el territori valencià podem trobar, a l’igual que ho és El Canet, comissions falleres conegudes, entre d’altres, pel seu llibret. Moltes d’elles han començat fa poc, com nosaltres que hem augmentat els continguts del nostre llibret, però hi ha d’altres que tenen a les seues esquenes una trajectòria molt extensa, amb llibrets que han passat a la història per molts aspectes i que han estat premiats per la Convocatòria per a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Conselleria d’Educació, per les juntes locals dels respectius pobles o per altres organismes com Lo Rat Penat, l’Associació d’Estudis Fallers o per comissions falleres com Plaça de la Malva, d’Alzira o Penya El Mocador, de Sagunt.

186

Aleshores, a continucació mostrem comissions falleres fora del territori cullerà que s’han esforçat durant molt de temps per tal de millorar any rere any els seus llibrets des de l’any 2001, per tal de convertir-los en una senya d’identitat, i què han sigut reconeguts pels diferents organismes citats al paràgraf anterior. Així mateix, expliquem els seus inicis, quins han sigut els temes que tractaven als seus llibrets i quins guardons han obtingut aquests dins de la seua història.

Com a guardons més destacats, aquesta comissió ha assolit en la Convocatòria dels Premis per a la Promoció de l’Ús del Valencià, un vinti-tresé premi en 2007, un trenta-uné premi en 2011, un trenta-tresé en 2010, un cinquanté al 2006 i un cinquanta-uné en 2009. A més, també han aconseguit premis a l’ús del valencià a Sueca, aconseguint un primer premi en 2007, un segon en 2010 i dos tercers en 2000 i en 2011.

Falla l’Albufera, de Catarroja

L’any 2000, amb la realització del llibret que commemorava el seu cinquanta aniversari, va servir com a punt d’inflexió per intentar recuperar

Aquesta comissió, establida a la barriada de les Barraques de Catarroja, té com a objectiu establir un concepte de falla basat en el binomi festa i cultura per a diferenciar-se de la resta de comissions i, per això, realitza activitats com,

i evolucionar el caràcter genuí del llibret d’aquesta falla. Actualment, el seu llibret s’ha convertit en un marc on es desenvolupen, junt a la història

per exemple, l’Exposició Anual del 9 d’Octubre i les representacions per part dels seus grups de Play-Back i Teatre. Respecte al seu llibret, des del

Falla Ronda Bernat Aliño, de Sueca

1989, aquesta comissió inclou temes monogràfics relacionats amb la història i la cultura de la Comunitat Valenciana, i de Catarroja en particular, desenvolupats per la delegació de Cultura de la Falla i amb un nivell poètic molt difícil d’igualar.

setzens en 1997 i un divuité en 1999, entre d’altres.

Al seu poble, aquesta comissió no ha baixat del tercer premi entre els anys 1989 i 2011, aconseguint des d’aquest any dotze primers premis, deu segons premis, i un tercer premi. A més, aquesta comissió és una de les més guardonades per l’associació Lo Rat Penat al seu concurs, on es valoren les explicacions falleres, aconseguint onze premis extraordinaris als anys 1993, 1997, 2000, 2001, 2003, 2005, 2007, 2009 i 2011, entre d’altres.

Falla Plaça Sant Roc, Gómez Ferrer i voltants, de Torrent Fins l’any 2008, el llibret d’aquesta comissió, situada en el casc antic de Torrent, es basava sols en mostrar als ciutadans els esbossos, les fotografies de les seues representants i el programa de festejos. No obstant, a partir de llavors es va apostar per una nova línia on el llibret, a més d’aquests continguts, també iclouria un bon combinat entre la maquetació i la difusió del que representa la ciutat de Torrent i del que envolta la festa fallera en general. I tot, amb la idea de crear un llibre viu que represente el present, sense oblidar el passat i, mirant cap al futur.

Com a guardons més destacats, destaquem els atorgats per la Conselleria d’Educació per a la Promoció de l’Ús del Valencià, ja que aquesta falla ha aconseguit un primer premi l’any 2001, dos tercers premis els anys 2000 i 2007, un vuité en 2006, un nové en 2005, un dotzé en 1998, dos

EL LLIBRET A LES FALLES

La temàtica utilitzada als llibrets recentment ha sigut variada dins del que s’ha dit anteriorment.

Doncs, fent una ullada des del 2001 cap ací, aquest any van publicar el llibret dedicat al mite valencià Sant Vicent Ferrer; al Cant d’Estil valencià en 2002; als parcs naturals de la Comunitat Valenciana en 2003; al seu vint-i-cinqué aniversari en 2004; a Vicent Blasco i Ibañez en 2005; a l’escultura i a l’escultor catarrogí Alfonso Pérez i Plaza en 2006; a la pintura valenciana i a la pintora catarrogina Antonia Mir en 2007; al poeta Anfós Ramón i Garcia en 2008; al Col·legi de l’Art Major de la Seda en 2009; a la marjal, l’arròs i els molins de Catarroja en 2010; i a la poesia i als poetes Teodor Llorente i Bertomeu Llorens en aquest darrer any.

En 2008, el seu llibret pretenia experimentar eixe canvi amb la incursió d’un article dedicat a la història de la comissió que combinava una maquetació barroca. En 2009, el llibret seguia tenint un caràcter simple, tot i que es va incloure per primera vegada contingut infantil; estava

187

dedicat al centenari de l’himne regional i cada llibret duia un disc compacte on es reproduïen entrevistes dels artistes fallers de naixement torrentí. 2010 va suposar la millora del seu llibret pel que respecta a la maquetació, amb elements florals, mentre que els continguts, inclosos els infantils, s’enfocaven en treballs d’investigació local. En 2011, la maquetació va ser un poc més simple, amb contrastos en blanc i negre, i es van mantenir els temes d’investigació local i la temàtica infantil, dedicada als espais naturals de Torrent. No obstant, es van afegir continguts relacionats amb el vocabulari faller com, per exemple, l’article Paraules que naixen del foc: l’origen del vocabulari faller, guardonat amb el Premi Mocador 2011.

Torneig de Bàsquet d’Aixec (una associació per a l’atenció de persones amb paràlisi cerebral) i diversos articles referents a la cultura fallera, entre d’altres. En 2011, aquesta comissió va realitzar un llibre titulat Que no et conten històries, un llibret amb tres parts diferenciades: la primera era Llibret de contes, on hi havia vinti-tres històries relacionades amb el seu monument infantil; la segona era Llibret de mà, on es trobava tota la informació de la comissió; i la tercera era la que dóna títol al llibret, referint-se quasi tota en la importància que va tindre per a València ser Capital Europea de l’Esport. A més, aquest darrer any, el llibret incloïa un DVD on estava exposat tot l’anterior i on hi havia un Conte Musical.

Entre el seu palmarès destaca la suma de quatre primers premis a Torrent els anys 1977, 1978, 1982 i 1983; tres segons premis en 2008, 2010 i 2011; i dos tercers en 1980 i en 2009. A més, també van aconseguir dos premis a la Millor Portada els anys 2010 i 2011; el Premi Mocador en 2011, citat anteriorment; el Premi al Millor Llibret del Grup d’Acció Valencianista en 1981; i un vinti-sisé en 2011 i un trenta-nové en 2010 per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

EL LLIBRET COM A SENYA D’IDENTITAT

Falla Borrull-Socors, de València

188

Aquesta comissió, què es troba dins de l’Agrupació de Falles Nou Botànic, va començar a elevar el nivell del seu llibret a partir de les falles del 2009, a causa de la seua visita a la Mostra de Llibrets Fallers que se celebra en Gandia. Allí va compartir experiències amb altres comissions falleres pel que fa a la realització d’aquesta publicació fallera, donant lloc al canvi en els continguts, sempre relacionats amb la temàtica del monument, en el format i en la manera de fer llibrets.

En 2009, la delegació va realitzar un llibret amb el tema Dotze mesos, cinc causes.

L’any següent, aquesta comissió va realitzar un llibret titulat Res no és el que pareix, on hi havia endevinalles, jocs tradicionals, el catàleg de l’Exposició de Fotografia Sostenible de l’Agrupació de Falles Nou Botànic, un reportatge sobre el

Els premis més destacats d’aquesta comissió han sigut els aconseguits per a la Promoció de l’Ús del Valencià, concretament un vuité en 2009, un tercer en 2010 i un quart en 2011.

Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Aguilar, de València

Gaspar

En aquesta comissió fallera, el llibret sempre ha estat en constant evolució gràcies al fet de tenir fallers què, professionalment, es dediquen al món de les arts gràfiques, i què van donar, a partir del 2001, un canvi d’estil a la confecció del llibret faller, tant en l’interior com en l’exterior, per a presentar-lo als concursos. La mentalitat d’aquesta comissió sempre ha sigut millorar any rere any les prestacions de la publicació perquè

aquest siga l’orgull de la comissió. Tot i això, aquesta comissió també ha comptat amb diversos escriptors reconeguts que han aportat el seu gra d’arena per a confeccionar els llibrets amb les seues magnífiques col·laboracions.

guardonada per Lo Rat Penat, puix ha aconseguit tres premis extraordinaris en 2002, 2005 i 2010, i tres primers premis en 2001, 2003 i 2004.

Si fem un repàs podem veure que, des del 2001, hi ha hagut una variabilitat temàtica important. Així, els llibrets ha tingut com a temes principals: l’Albufera de Blasco Ibañez en 2001; Rafael Contreras i Juesas en 2002; la Fira de Juliol en 2003; el Convent de Santa Maria de Jesus, Patraix i el Pare Jofre en 2004; Requena i la denominació d’origen en 2005; la impremta valenciana en 2006; la Secció Especial compleix cinc-centes falles en 2007; la visió de Joaquim Sorolla en 2008; el centenari de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 en 2009; els il·lustradors valencians d’ahir i d’avui en 2010; i la ceràmica valenciana des del segle XVIII al XX en 2011.

Aquesta comissió saguntina va començar la seua trajectòria cap a 1982, quan els pares dels actuals delegats del llibret iniciaren la labor de cuidar el valencià i la seua cultura. Actualment, els fills estan continuant aquesta labor amb esperit de superació i sacrifici, amb gran afecte i ànim per part dels saguntins, dels amics i dels propis membres de la comissió fallera, molt il·lusionats cada any en la realització d’aquest llibret.

Falla Penya el Mocador, de Sagunt

Com a guardons aconseguits, destaquem primer els aconseguits a la Promoció de l’Ús del Valencià ja que ha aconseguit dos tercers premis en 2002 i 2008, un quart en 2006, dos novens en 2003 i 2007, un desé en 2009 i dos dotzens en 2010 i en 2011, entre d’altres. A més, també ha sigut

Respecte als seus guardons, la comissió del Mocador ha aconseguit un primer premi en 1982 i un desé en 1984, tots dos al Millor Llibret de la Comunitat Valenciana; dos primers premis en 2008 i 2010, dos segons premis en 2009 i 2011, un cinqué en 2007 i un trenta-quatré en 2006, per a la Promoció de l’Ús del Valencià. Tanmateix, aquesta falla també ha aconseguit guardons al seu poble, ja que ha aconseguit cinc primers premis atorgats

EL LLIBRET A LES FALLES

Dins dels seus llibrets podem destacarne els sis últims, què tractaven sobre la història de la ciutat de Sagunt i de l’estada de les tres cultures monoteistes a la seua comarca en 2006; del vint-i-cinqué aniversari del primer premi al llibret del Mocador a València en 2007; del vinti-cinqué aniversari del tancament dels Alts Forns del Mediterrani en 2008; de les Falles en 2009; de les festes i tradicions valencianes en 2010; i del centenari del naixement d’Enric Valor i Vives en 2011.

189

per l’Ajuntament de Sagunt, cinc guardons del Premi Bancaixa, quatre primers premis i un segon premi atorgats per la Junta Fallera de Sagunt, tots ells en els darrers sis anys. Per últim, cal destacar que l’any passat va ser finalista del Premi Malva al Millor Poema Satíric.

Falla Josep Antoni-Puríssima i Major, de l’Eliana

Falla Plaça de la Malva, d’Alzira Aquesta comissió va realitzar el seu primer llibret de falla l’any 1989 i, a causa del premi aconseguit, la comissió es va motivar i alentir per a, any rere any, millorar el seu llibret progressivament fins a l’actualitat. Ara per ara, és un llibret amb una grandària considerable on diferenciem el llibret gran de l’infantil. A més, també destaca l’elevat nombre de col·laboradors que, any rere any, plasmen els seus articles en aquesta publicació.

EL LLIBRET COM A SENYA D’IDENTITAT

Aquesta comissió ha realitzat llibrets de diversos temes o àmbits com, per exemple, el riu Xúquer en 2001; els mitjans de comunicació en 2002; la commemoració del vint aniversari de la Pantanada de Tous en 2003; la taronja en 2004; les muntanyes d’Alzira en 2005; la Ruta dels Monestirs en 2006; l’explosió de la festa, el foc i la pólvora en 2007; la commemoració del vint-i-cinqué aniversari de la comissió en 2008; el valencià en 2009; la relació de la dona amb les falles en 2010; i l’aplicació de les noves tecnologies a les falles en 2011.

190

Aquesta comissió sempre ha realitzat els seus llibrets a partir d’una monografia sobre un tema en concret, i sempre ha intentat mantenir una trajectòria ascendent. Ara per ara, el llibret gaudeix d’una grandària considerable, mantenint la seua estructura, amb la realització d’una monografia prou extensa.

Els temes o àmbits què la comissió ha publicat als seus llibrets han sigut, per exemple, la commemoració del seu trenta aniversari en 2005; el cinquanta aniversari de la independència de l’Eliana en 2008; el cinema en 2009; l’Àfrica en 2010; o la música en 2011, entre d’altres.

Els premis més destacats aconseguits per aquesta falla són els que ha obtingut en la Convocatòria per a la Promoció de l’Ús del Valencià, ja que a l’Eliana no hi ha premis als llibrets fallers. Han aconseguit un tercer premi en 2011, un quart en 2009, un vuité en 2010, un dotzé premi en 2003, un vinté en 2005 i un vint-i-quatré en 2004, entre d’altres.

Els guardons més destacats dels seus llibrets són els obtinguts per a la Promoció de l’Ús del Valencià, aconseguint cinc primers premis en

1994, 2004, 2007, 2009 i 2011; quatre segons en 1995, 2005, 2008 i 2010; tres tercers en 1996, 1998 i 2006; dos cinquens en 2002 i 2003; i un sisé en 1993, entre d’altres. A més, a Alzira també ha aconseguit setze primers premis en els últims vint anys, dos segons i dos tercers premis. També cal destacar que el llibret d’aquesta comissió ha sigut guardonat per la coneguda revista fallera Pensat i Fet, amb el premis Carles Salvador en defensa de la llengua en 1997, Ricard Sanmartín a la iniciativa fallera en 1998 i al Premi Estoreta Velleta de les falles infantils en 2006.

Falla Portal de Valldigna, de Tavernes de la Valldigna

exemple, en 2001 parlava del vint-i-cinqué aniversari de la comissió; en 2006, del trenta aniversari de la comissió; en 2008, sobre la mar Mediterrània; en 2009, sobre l’art de fer falla; en 2010, sobre refranys; i en 2011, sobre el trentacinqué aniversari de la comissió.

Pel que fa als guardons, aquesta comissió n’ha aconseguit diversos per a la Promoció de l’Ús del Valencià atorgat per la Conselleria d’Educació, entre ells: un sisé premi en 2010, tres setens premis en 2008, 2009 i en 2011, un disseté premi en 1997, el vint-i-uné premi en 1998 i el trentaquatré premi en 1996. A més, el seu llibret ha sigut part del tercer premi a la Promoció del Valencià atorgat en 2009 per l’Ajuntament de Tavernes i del primer premi aconseguit atorgat per aquesta institució en 2011.

Falla La Dula, de Tavernes de la Valldigna Aquesta comissió va tenir el seu punt d’inflexió el 2009 quan una directiva jove es va ficar al capdavant d’aquesta per a treballar i millorar aspectes com el monument faller o el seu llibret. Pel que respecta a aquest últim, s’ha intentat que cada any tinga una temàtica diferent, cercant gent que puga col·laborar i corregir-lo, de cara al concurs de la Promoció del Valencià atorgat per l’Ajuntament de Tavernes.

Aleshores, pel que fa a la temàtica dels seus llibrets podem dir que, en 2009 van realitzar un llibret que passejava per la Valldigna, on es podien veure tots els elements d’aquesta zona; que en

Els seus llibrets han tingut certa diversitat pel que respecta a les seues temàtiques. Per

2010 ens mostrava com podíem gaudir de les falles amb els cinc sentits; i en 2011 ens mostrava allò més curiós de l’època medieval.

EL LLIBRET A LES FALLES

Aquesta comissió fallera fa molts anys que realitza llibrets i que participa en les convocatòries per a la Promoció de l’Ús del Valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de la Conselleria d’Educació, acudint a aquesta des del 1996. Després d’uns anys d’estar premiada, va estar diversos anys sense rebre cap guardó, els membres de la comissió es ficaren les piles i van provocar una millora substancial al llibret per tal que tornaren els èxits als llibrets.

191

Com a guardons més importants, aquesta comissió ha aconseguit el premi quaranta-sisé en 2009, el premi quaranta-nové en 2010, i el premi trenta-quatré en 2011 per a la Promoció de l’Ús del Valencià. A més, també ha aconseguit dos tercers premis per a la Promoció del Valencià atorgats per l’Ajuntament de Tavernes, concretament el 2008 i el 2011.

sabates de fallera, l’art, el contrast del cant, i la monografia Pego: entre mar, muntanyes i marjal, costums, festes i tradicions del nostre poble.

Pel que respecta als guardons obtinguts, han aconseguit un onzé premi el 2011 i un quarantaseté premi el 2010 per a la Promoció de l’Ús del Valencià, mentre que a la seua població ha obtingut un segon premi el 2010 i un tercer premi el 2011.

Falla Plaça i Natzaré, de Pego A partir del 2009, la delegació de llibret d’aquesta comissió de la Marina Alta va voler donar un bot de qualitat al seu llibret, omplint-lo de continguts per a donar-li així un nivell més alt i obtenir millors reconeixements.

Els seus llibrets han tingut temàtiques generalment relacionades amb el territori valencià com, per exemple, en 2010 tractava, entre d’altres, la recuperació de les muixerangues, el pentinat de fallera o la varietat de cases rurals al nostre territori; i en 2011, el folrat de les

BIBLIOGRAFIA FALLA RONDA BERNAT ALIÑO: L’Encís del Foc. Sueca. Falla Ronda Bernat Aliño 2011. 120 pp.

FALLA L’ALBUFERA: Falles 2007. Catarroja. Falla L’Albufera 2007. 196 pp.

FALLA L’ALBUFERA: Falles 2008. Catarroja. Falla L’Albufera 2008. 196 pp.

FALLA SANT ROC: Falles 2011. Torrent. Falla Sant Roc 2011. 192 pp.

EL LLIBRET COM A SENYA D’IDENTITAT

FALLA BORRULL-SOCORS: Falles 2010. València. Falla Borrull-Socors 2010.

FALLA BORRULL-SOCORS: Falles 2011. València. Falla Borrull-Socors 2011.

FALLA JOAN D’AGUILÓ-AV. GASPAR AGUILAR: Falles 2007. València. Falla Joan d’Aguiló- Av. Gaspar Aguilar 2007. 200 pp.

FALLA JOAN D’AGUILÓ-AV. GASPAR AGUILAR: Falles 2008. València. Falla Joan d’Aguiló- Av. Gaspar Aguilar 2008. 274 pp.

FALLA JOAN D’AGUILÓ-AV. GASPAR AGUILAR: Falles 2009. València. Falla Joan d’Aguiló- Av. Gaspar Aguilar 2009. 200 pp.

FALLA JOAN D’AGUILÓ-AV. GASPAR AGUILAR: Falles 2010. València. Falla Joan d’Aguiló- Av. Gaspar Aguilar 2010. 296 pp.

FALLA JOAN D’AGUILÓ-AV. GASPAR AGUILAR: Falles 2011. València. Falla Joan d’Aguiló- Av. Gaspar Aguilar 2011. 247 pp.

FALLA PENYA EL MOCADOR: Falles 2009. Sagunt. Falla Penya El Mocador 2009. 320 pp.

FALLA JOSEP ANTONI, PURÍSSIMA I MAJOR: Falles 2011. L’Eliana. Falla Josep Antoni, Puríssima i Major 2011. 318 pp.

FALLA PLAÇA LA MALVA: Tro d’avís 2009. Alzira. Falla Plaça de la Malva 2009. 304 pp.

FALLA PLAÇA LA MALVA: Tro d’avís 2011. Alzira. Falla Plaça de la Malva 2011. 348 pp.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA: Falles 2008. Tavernes de la Valldigna. Falla Portal de Valldigna 2008.174 pp.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA: Falles 2009. Tavernes de la Valldigna. Falla Portal de Valldigna 2009. 236 pp.

FALLA PORTAL DE VALLDIGNA: Falles 2010. Tavernes de la Valldigna. Falla Portal de Valldigna 2010. 226 pp.

FALLA LA DULA: El despertar dels sentits. Tavernes de la Valldigna. Falla La Dula 2010. 110 pp.

FALLA LA DULA: Empremtes medievals. Tavernes de la Valldigna. Falla La Dula 2011. 98pp.

FALLA PLAÇA I NATZARÉ: Falles 2010. Pego. Falla Plaça i Natzaré 2010. 144 pp.

FALLA PLAÇA I NATZARÉ: Entre mar, muntanyes i marjal. Pego. Falla Plaça i Natzaré 2011. 204 pp.

192

RECURSOS ELECTRÒNICS: Qüestionari enviat per correu electrònic a les diferents comissions falleres.

ELS LLIBRETS I LES NOVES TECNOLOGIES Juan Gabriel Figueres i Hernández Diplomat en Turisme per la Universitat de València

193

C

om tot en aquest món, els llibrets de falla també han evolucionat al llarg de la història, passant de ser menuts amb forma de quartilla a tenir unes quatre-centes pàgines, com si foren volums d’enciclopèdia. Tot açò ha vingut donat per l’ampliació de continguts, ja que als seus inicis només es mostrava l’explicació de la falla i ara trobem un elevat nombre de continguts literaris, fallers o no fallers, que han suposat el seu creixement literari.

De cara a un futur no molt pròxim, els llibrets encara evolucionaran més, si la crisi econòmica actual els ho permet. Gràcies a les noves tecnologies el llibret faller evoluciona el més ràpid possible i, actualment, podem trobarlo en diferents formats. A continuació els mostrem totes les novetats que fan referència a aquest.

ELS LLIBRETS I LES NOVES TECNOLOGIES

Per a començar, una vegada el llibret faller està acabat amb els programes típics de maquetació (Coreldraw, Freehand, Illustrator i InDesign) s’exporta a un arxiu PDF. Aquest arxiu el podem visualitzar amb diversos programes com Adobe Reader, Foxit Reader, Nitro PDF o inclús Soda 3D PDF, per a veure’l en tres dimensions.

Aquest s’entrega a l’impremta per a polir tots els

194

Un bon programa de maquetació facilita la feina a l’hora d’editar el llibret.

Foto: Juan Gabriel Figueres

detalls del llibret i és, per tant, el punt de partida d’aplicació de les noves tecnologies als llibrets de falla.

Qualsevol organisme faller pot publicar el seu llibret en internet mitjançant les pàgines web Issuu i Slideshare. Tan sols fa falta un registre i carregar el PDF amb el llibret perquè tot el món puga gaudir-lo. Alguns exemples de comissions falleres que han utilitzat Issuu són El Mercat, Sagrada Família i Doctor Ferran d’Alzira; Mossén Sorell-Corona o Borrull-Socors de València; La Dula de Tavernes de la Valldigna; i Els Barris de Torís.

A més, també podem trobar publicacions falleres de renom com, per exemple, Actualidad Fallera.

Mentre que a Slideshare podem trobar altres com, per exemple, la comissió d’El Mocador de Sagunt.

Per a facilitar la difusió del PDF en aquestes plataformes és recomanable que l’associació en qüestió dispose d’una pàgina web, una bitàcola o un compte en una xarxa social com per exemple Twitter, Facebook, Tuenti... i així mostrar als seus contactes l’enllaç on es troba l’arxiu publicat.

Amb el tema dels enllaços, si el PDF publicat digitalment té vincles d’Internet operatius pot ser molt útil per a mostrar-nos informació

Amb el Soda 3D PDF es pot visualitzar en tres dimensions.

Foto: Juan Gabriel Figueres

EL LLIBRET A LES FALLES

L’editorial Mic ha penjat en Issuu el llibret de les Falles de Cullera 2011.

Foto: Juan Gabriel Figueres

195

ELS LLIBRETS I LES NOVES TECNOLOGIES

complementària sobre el tema que s’està tractant.

Aquest fet, quan tenim el llibre a les nostres mans,

amb aquests dispositius cal descarregar i instal·lar certes aplicacions com el propi Adobe Reader,

no és possible a no ser que aquest dispose de codis QR o BIDI. Aquests codis són sistemes de codificació que emmagatzemen informació com, per exemple, enllaços web, missatges, ubicacions, dades personals o, també, que donen l’opció directa de trucar per telèfon a algú en concret. Per a veure’ls es necessita un dispositiu Android o Apple (un smartphone o una tablet) amb aplicacions com Google Goggles, Barcode Scanner o QR Droid, disponibles al Market i l’Appstore, aplicacions que serveixen per a descarregar-ne d’altres.

Aldiko Book Reader o iBooks.

Altra opció tecnològica, mitjançant un cable USB, és transferir-lo a un e-reader, un dispositiu que permet llegir llibres electrònics o e-books.

Açò és possible gràcies a la tinta electrònica i, a més, permet a l’usuari llegir al seu antull, és a dir, pot triar el tipus de lletra, la grandària d’aquesta, o llegir a partir d’on l’usuari es va quedar l’última vegada. Amb el mateix procés, podem transferir l’arxiu PDF a un dispositu Android o Ipad. Però

Un mitjà de difusió molt conegut és el portal de vídeos Youtube. Com que aquest servei és molt important, també es pot utilitzar la seua tirada per a mostrar un llibret. La manera més original i lúdica seria mitjançant la creació d’un curtmetratge amb música de fons amb programes com Windows Movie Maker, Pinnacle Studio o Adobe Premiere Pro. De manera semblant podria ser també una presentació de Power Point, encara que té poques opcions com, per exemple, que les diapositives sempre són quadrades.

A mesura que vagen passant els anys apareixeran més tecnologies que facilitaran la difusió i afegiran més funcionalitats als llibrets fallers. Ara bé, actuament el llibret en paper sempre és insubstituïble, ja que sempre és bo tenirlo a mà per a consultar els records de l’exercici corresponent.

RECURSOS GREGORI J. I LÓPEZ-PAMPLÓ G.: L’explicació virtual de la falla. El Llibre Electrònic: una Aposta de Futur per al Llibret de Falla? Valencia. 2011.

Assistència al col·loqui sobre aquest tema el dia 7 de maig del 2011 al Museu Faller de Gandia.

Experiència personal com a maquetador.

196

GUIA COMERCIAL 2012 Agraïm a aquests comerços i empreses la seua col·laboració en la realització d’aquest llibret faller.

A tots ells, moltes gràcies!

BAR CULLERA LA CAIXA-FAR PEDRO GONZÁLEZ III CARLOS BOU MATEU BAZAR Y GOLOSINAS XIXI CULLERAOCIO GALÁN HERMANOS BRAVO FONTANERIA GARCIA LA CASSOLA BAR PESCADORS FORN DE PA I DOLÇOS SIGNES FLORISTERIA CAROL ERNESTO MARÍ SERRANO HERTOMAR EL DIDAL D’OR ESPERANZA FENOLLAR

PABLO GOMILA SALA CANCELA ADRIÁN MARTÍNEZ LEÓN ROIG & ASSOCIATS ADVOCATS CASA HOYO SERVICIOS INTEGRALES DE REPRESENTACIÓN TENDENZA MANOLO PIXEL PUB COMATRANSCU DEGUSTART L’OLIVERO DE SUECA LA PANTERA ROSA BAR DONET RESTAURANT CASA NOSTRA + PALLISA RESTAURANT D’OR

DRESMAR CULLEMAR SALÓ LA FONT SUMINISTROS GONZALEZ E HIJOS FERRALLAS MARÍ SERRANO ADM. LOTERIA Nº1 LA MORENETA RESTAURANTE EL REFUGIO CONSTRUCCIONES TONI PIZARRO BONIAS MAIRE GARRIGÓS PIZZA RICA BDB COPRO CLIMENT MAQUETACIONS I EXPLICACIONS AUTOCARES SARRIÓN PROCOM PIRIS

“L’amistat perfecta és la dels bons i d’aquells que s’assemblen per la virtut.

Ells es desitgen mútuament el bé en el mateix sentit.”.

Aristòtil Filòsof grec (384 aC-332 aC)

198

GUIA COMERCIAL

GUIA COMERCIAL

199

200

GUIA COMERCIAL

Mòbil 617 80 28 36

Edu: 639 552 383 Andrés: 96 172 24 37 C/Colón, 25 - 6é - 6é 46400 - CULLERA - VLC. fontaneria_garcia@hotmail.com GUIA COMERCIAL

OBRA NUEVA REPARACIONES MANTENIMIENTO DE EDIFICIOS MANTENIMIENTO DE PISCINAS REFORMAS EN BAÑOS Y COCINAS DESCALCIFICACIÓN Y OSMOSIS MAMPARAS DE BAÑO MOTORES A PRESIÓN ENERGIA SOLAR

Presupuesto sin compromiso

201

LA CASSOLA

MENJARS PER EMPORTAR

PREPAREM MENJARS PER A FALLES CONSULTA’NS PER A ...

-FESTES DE GRUP -COMIATS -ANIVERSARIS NOSALTRES T’HO PREPAREM !!!

TELF: 960 114 911 - C/La Bega, 13 - 46400 Cullera

Menú Diari

GUIA COMERCIAL

Esmorzars Populars Peix Fresc de la Llotja de Cullera Luis 649 11 25 37 202

Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València)

Forn de Pa i Dolços SIGNES Francisco Signes i Audivert Juan Signes i Audivert C/ Metge Joan Garcés, 39 Tel. 96 172 10 51 46400 CULLERA (València) GUIA COMERCIAL

203

GUIA COMERCIAL

Abierto Sábados y Festivos Reparto a domicilio Servicio nacional e internacional

204

floristería

CAROL

Ernesto Marí Serrano FACHADAS · MAQUINARIA PROPIA

C/ Muñoz Degraín, 80 46400 CULLERA (Valencia)

GUIA COMERCIAL

Tel. 667 649 856

205

JAVIER Tel. 961 112 506 629 649 578

Apdo. de Correos 286 46400 CULLERA

hertomar@hertomar.com www.hertomar.com

GUIA COMERCIAL

Alicia Gonzรกlez

C/ del Vall 60 46400 Cullera (Valencia)

206

Tel. 96 172 66 74

DESPACHO INFORMATIZADO DE APUESTAS Combinaciones por ordenador de Quinielas, Primitivas y Bonoloto

ESPERANZA FENOLLAR C/ La Bega, 17 - CULLERA Tel. 96173 86 77

Albañilería en general

Tel. 619 947 926

GUIA COMERCIAL

C/ La Bega, 21 46400 Cullera (Valencia)

207

208

GUIA COMERCIAL

PINTURA Y DECORACIÓN

ADRIÁN MARTÍNEZ LEÓN C/ REPLÀ DE SANT ANTONI 51 C, 3er - 6é TELF. 660 158 831 CULLERA 46400

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Hugo Font i Lafarga Plaça de la Verge, 26 - 4rt - 4 pta.

Tel./Fax 96 172 68 08 96 172 31 80 46400 CULLERA roigadvocats@gmail.com

GUIA COMERCIAL

Joan Roig i Peyró

209

Servicios Integrales de Representación, S.L.

GUIA COMERCIAL

Cándido Grau i Penadés C/ Concha Piquer, 10, A, 21ª 46015 VALENCIA Apartado de Correos, 10.104 E-mail: candido.sir@ono.com 210

Tel.34 96 347 12 59 Fax: 34 348 84 40

Manolo Perruqueria 96 173 84 84

Carmina Estètica 96 173 84 85 Avgda. País Valencià, 27 bis. 46400 CULLERA (València)

CULLERA

GUIA COMERCIAL

WWW.PIXELPUB.ES

MES INFO EN FACEBOOK 211

MAQUINARIA OBRAS PÚBLICAS

GUIA COMERCIAL

CAMIÓN BAÑERA CAMIÓN DE 2 Y 3 EJES CAMIÓN GRUA RETRO MIXTA RETRO GIRATORIA PALAS CARGADORAS Dpto. Comercial RULO VIBRADOR 629 645 607 TRACTOR CON TRAILLA MOVIMIENTOS DE TIERRA EN GENERAL BULLDOZER D-9 DESMONTES oficina@comatrascu.es - www.comatrascu.es DERRIBOS C/ Sueca, 22 - 46400 CULLERA (Valencia) RELLENOS Tel. 96 172 62 85 - Móvil. 619 197 122 Fax. 96 172 43 93 ESCOLLERAS

212

Tel. Botiga 656 82 98 74 Mòbil 644 026 834 La sèquia, 38 46400 Cullera (València)

L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach D.N.I. 20768881-L

Avgda de la Mar s/n.

Magatzem tel. 961 710 101

46410 SUECA (València)

GUIA COMERCIAL

213

GUIA COMERCIAL

Restaurant Familiar

Ubicat al casc antic de Cullera

OBERT TOT L’ANY

214

Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52

MENJARS, PIZZES I PAELLES PER A EMPORTAR

GUIA COMERCIAL

Crta. del Faro s/n Baixos comercials FLORAZAR II (Racó de Cullera). 46400 Cullera

RESERVES I ENCÀRRECS Tel. 96 172 25 53

215

GUIA COMERCIAL

ELABORACIÓN DE MÁRMOLES Y GRANITOS

216

Ctra. Favara, s/n Tel. 96 173 18 36 Fax: 96 173 86 90 46400 CULLERA (VALENCIA) cullermar@jazfree.com

GUIA COMERCIAL

217

SANITARIOS - TUBERIAS - GRIFERIAS CALEFACCIÓN - PISCINA - BOMBAS MUEBLES I ACCESORIOS DE BAÑO

VISITENOS EN:

GUIA COMERCIAL

OLIVA: Crtra. Oliva-Pego, s/n - Tel. 96 285 05 - Fax 96 285 63 85 EL VERGER: Sector Industrial E - Avda. València 22 - Tel. 96 575 12 76 CULLERA: EXPOSICIÓN: Sueca,9 - Almacen: Fray Pascual Jover, 12 Tel/Fax: 96 173 11 22 http://www.suministrosgonzalez.es/ info@suministrosgonzalez.es 218

FERRALLES I BIGUES DE FERRO

MARÍ SERRANO

GUIA COMERCIAL

Camí de l’arròs, s/n Telèfon (96) 173 20 67 Mòbil: 608 568 980 46400 CULLERA (València)

219

Administración de loterías nº1

Passeig Doctor Alemany, 8 46400 Cullera (Valencia) 96 172 46 48

GUIA COMERCIAL

Restaurante Arrocería EL REFUGIO

220

  

Carnes Selectas All i Pebre - Zarzuelas Mariscos Fructuoso Bustos Pérez Av. Marenyet, 31 - 46400 CULLERA/Vlc. Tel. 96 172 45 66 Mov. 675 40 94 22

modesto bon铆as piera

modesto@bonias.es PS/Dr. Alemany, 31 46400 CULLERA Tel. 961 721 209 Fax. 961 738 082

Tel. 96 176 95 14 M贸vil: 679 298 908 C/ Sueca, 22 46614 FAVARA toni_vicente_sl@hotmail.com

GUIA COMERCIAL

221

Pizzas Bocatas Burguers RECOJER Y A DOMICILIO

96 061 86 78 627 148 827

C/ La Bega ,9 CULLERA

GUIA COMERCIAL

JUAN BERNARDO CLIMENT CLARI 657 966 804

222

C/ Sueca, 45 46400 CULLERA (València) Tel. 961 724 798 - Fax. 961 731 913 e-mail: coprocliment@grupobdb.com www.grupobdb.com

MaQUETACIONS I EXPLICACIONS FALLERES Passió per les falles 690 138 224 jgfigueres@gmail.com

GUIA COMERCIAL

Autocares J. SARRIÓN S.L. Partida Seniadés s/n 46400 Cullera (Valéncia)  96 172 25 97  96 173 12 92 sarrion@autocaressarrion.com

223

S. L

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL CANET

GUIA COMERCIAL

gaudeix de les falles amb nosaltres C/ La Bega, 15 46400 CULLERA (València) 224

CULLERA-FAR PL. DOCTOR FLEMING,1 46408 CULLERA. La Caixa vos desitja unes bones falles!

PEDRO GONZÁLEZ III CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

      

PROYECTOS FONTANERÍA CARPINTERÍA ALUMINIOS ELECTRICIDAD PINTURA DECORACIÓN

C/ Favara, 6 · Polígono Industrial · 46400 CULLERA Valencia Tels. 620 859 360 / 620 859 361 www.gonzaleztercero.com www.reformaspedrogonzalez.com gonzalez.piris@hotmail.com