LLIBRET AC FALLA EL CANET CULLERA 2014

Plaça Andrés Piles, 5 46400 Cullera (València)

EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ.

Col·laboracions Literàries

Juan Gabriel Figueres i Hernández, Àlex Morales i Fernández, Joan Castelló i Lli, Aitor Sánchez i Collado, Carles-Andreu Fernández i Piñero, Salvador Císcar i Juan, José Francisco Carsí i Navarro, Ivan Esbrí i Andrés, Juan Antonio Ruiz i Cervero, Rafael Solaz i Albert, Javier Mozas i Hernando, José Martínez i Tormo, Pasqual Molina i Faus, Ruben Tello i Sancho, Miguel Ángel Martínez i Tortosa, Lluis M. Mesa i Reig, Rafa Tortosa i García, Josep Antoni Fluixà i Vivas, Ferran Martínez i Gómez, Miguel Ángel Gascón i Rocha, Quino Puig i Safont, Vicenta Llorca, Pepo Moreno, Isidre Crespo i Redondo, Bruno Moreno i Orquín, Miquel Platero i Berjas, Fernando Morales i Checa, Aida Valero i Domínguez, Josep Lluís Marin i Garcia

ió ez ac ánd t ue rn aq i He iM s ó ere i ac gu in l Fi d e or bri Co Ga a ic an Fotografies st o Publicitat í Ju ü ob Susana Bou i Mateu g Joan Roig i Peyró C n Juan Gabriel Figueres i Hernández Li ll i Carlos Bou i Mateu ió ava M.Lola Savall i Cobo c David González i Piris c S c Xavier Serra i Escrich fi re la José Luis Renard i Català rà ler or .Lo Joan Castelló i Lli g C José Luis Andrés i Martí o o M t t José Bou i Montagud o àiS ne José Manuel Moreno i Escolà f a i l C Alicia González i Ibor al Mel Àlex Morales i Fernández el b L’Expressió de la Ribera ) re gi Carolina Lli i Tolosa lla ta l Fa 5 cia m ) T Ser La Traca Fallera i 1 n d o k a , è E ur a al l.c o Jan Van Geeloven lt eg (V ai bo Cu a B ra otm ace uu) e Agraïments ció C/ L ull @h t (F (Iss Col·labora a i C t ne et Joan Castelló i Lli c e 0 o n a Conselleria d'Educació, Cultura s Pau Manuel i Aragó 40 ca l C can As i Esport de la 46 lael la E ael J.Antoni Carrasquer i Artal l l l l Generalitat Valenciana. fa Fa .fa c a n AC A. a ae ad s i B t r á EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA Po Agr GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ. na ia t EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN EL XVII CONCURS DE LLIBRETS ORGANITZAT al Ta eg 2 PER LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA AMB LA COL·LABORACIÓ DEL M.I. L 1 t AJUNTAMENT DE CULLERA I, PER TANT, ESTÀ ADAPTAT AL QUE DIUEN LES SEUES BASES si -20 ò I TAMBÉ AL REGLAMENT FALLER APROVAT EN VIGOR DES DEL 20 DE MARÇ DEL 2011. ip 31 D V-3 EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN EL PREMI MOCADOR 2013, QUÈ S'INCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (WWW. LLETRESFALLERES.INFO).

“ESTE LLIBRET PARTICIPA EN EL PREMI MESTRE ORTIFUS, QUÈ S’INCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (WWW.LLETRESFALLERES.INFO/)” 2

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL CANET DE CULLERA NO S'IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES OPINIONS DELS ARTICLES D'AQUEST LLIBRET.

8 Comissió Fallera

33 Estudiant la Festa Fallera.

El Llibret: la falla de paper

34 L’origen del llibret: l’explicació de la falla 46 La part tècnica del llibret 77 El llibret d’avui basat en els continguts literaris i en la investigació fallera 118 El Llibret dins del món faller i de la seua cultura 141 Els Premis en els Llibrets de Falla 155 Expansió Geogràfica del Llibret de Falla 207 La Coordinació del llibret

225 Llibret Infantil

252 Guia Comercial 3

E di

to 4

r a i l

L

’esperit de superació és o hauria de ser consubstancial a l’ésser humà. Sense este esperit, que pretén la millora a través de la consciència, del treball ben fet i de l’esforç prolongat, no s’explicaria que cada any es plantaren falles per a després cremar-les, o que el llibret de falla haguera evolucionat fins al que és hui des de mitjans del segle XIX. Honestament i imparcialment, ja que no pertanc a cap comissió fallera, crec que la Falla El Canet s’ha superat un any més. El llibret d’enguany —per què no dir-li directament llibre?— es constituïx en reflexió avançada i vademècum sobre això mateix, el llibret, tot un referent i gènere literari del món faller.

Però la Falla El Canet no oblida ni les arrels ni l’essència del llibret, ADN de la festa, que té una part dedicada a la comissió fallera, on se’ns explica en vers el monument, que tracta, encertadament, sobre el llibret, i a més apareix la relació de fallers i falleres amb les seues recompenses. Tot això adobat amb un reportatge fotogràfic de l’exercici faller passat. És la part obligatòria del llibret de falla, la protocol·lària, la que ens farà tornar arrere en el temps quan el consultem d’ací a uns anys, la que ens servirà per a recordar el monument plantat i els nostres companys de falla, la que ens farà reviure bons moments festius. La part dedicada a la comissió infantil, al final del llibret, no desmereix en absolut i té el seu pes específic. Inclou un conte, una salutació, l’explicació de la falleta i els seus membres, o siga, literatura i atencions dirigides als xiquets i xiquetes, el futur de la festa.

El gruix del Llibret de la Falla El Canet 2014 s’estructura en set parts més amb els seus corresponents escrits. És ací on el llibret esdevé un verdader manual o tractat de consulta, on es mesclen en profitós collage articles d’opinió, d’investigació o de reflexió, al costat d’altres més divulgatius i d’alguna entrevista. Es presenten, alhora, un munt de dades desconegudes i servides per a la comunitat fallera i la no fallera per sempre més. I és que el llibret, com s’apunta en uns quants articles, és l’única cosa tangible que queda després de la cremà sobre la vida de la falla.

Així doncs, en este llibret hi ha parts dedicades als seus orígens, tècniques de confecció, els continguts literaris i d’investigació, la seua funció dins la festa, els premis, l’expansió geogràfica i la coordinació: la “metaliteratura” del llibret. I també l’abans, l’ara i el després del llibret.

Va ser un suecà, Josep Bernat i Baldoví, qui va fer el que es considera el primer llibret de falla de la història en 1855. El va confegir per a la Falla de la Plaça de l’Almodí de València, i consistia en un quadern de 16 pàgines. Poeta i autor d’obres teatrals, utilitzà la prosa i sobretot el vers en les explicacions del monument faller. I ho feia amb crítica i sàtira, com no podia ser d’una altra manera. Vora segle i mig després, el llibret ha evolucionat literàriament, ha canviat molt en el nombre de pàgines i fins i tot s’ha transformat completament en la maquetació i l’edició, tal com s’analitza en alguns dels escrits. El

que no hauria de perdre’s mai és la crítica i la sàtira socials i polítiques, que lliguen moltes vegades monument i llibret.

Un altre aspecte molt important dels llibrets, des dels seus inicis, ha sigut l’explicació de la falla, a la qual posteriorment s’afegiren els versos a les falleres majors i els saludes dels presidents, mostres incipients de la literatura fallera i punt de trobada de poetes, rapsodes, trobadors, diletants i lletraferits, que de tot n’hi ha hagut.

El 1928 es planta el primer monument faller a Cullera, la Falla del Raval del Mar (hui Falla Taüt). Per a explicar la falla, cadafal i ninots, un quadern de 20 pàgines o llibret que combina prosa i vers, crítica de projectes i obres municipals, i on escriuen alguns dels col·laboradors del setmanari local Sucrona (1922-1936). En altres poblacions del voltant també apareixeran els primers llibrets per esta època, no a València ciutat que ho fan abans. El cas curiós de Cullera és que la primera falla coincidisca amb el primer llibret, mostra que tenien les coses clares de quina havia de ser la funció del llibret de llavors. A més, la relació entre crítica, explicació de la falla i llibret ha sigut un tema que ha donat molt de joc i opinions, fins i tot en esta publicació.

Però on les transformacions han sigut més profundes ha sigut en la part tècnica del llibret, que és com s’ha apuntat, i paga la pena repetir-ho, el queda de la falla, el que perdura en el temps. El llibret passa a ser un llibre, es creen equips de redacció, sorgixen coordinadors i la nòmina de col·laboradors externs s’eixampla. Fruit d’això, també, la preocupació pel disseny i la maqueta, després d’una planificació prèvia, tot i que el començament de qualsevol llibret sol ser una pluja d’idees i vore què es pot fer.

Les millores tècniques evidents en l’ús del color, el gramatge del paper, la fotografia, el disseny gràfic, les portades espectaculars, etc., fan que els llibrets intenten ser publicacions plenament contemporànies i que s’utilitzen els últims programaris disponibles. En el cas de la fotografia, on preval la nitidesa, el treball d’edició, retoc i digitalització és ingent i poc agraït per les hores que comporta. Quan fotografiem una falla, haurem de pensar si la fotografiem sencera, amb públic o sense, i des de diferents angles. Les possibilitats d’experimentació i creació són infinites. Al capdavall, com llegireu, les

la

al t de F e r b i l L 2014

NET

EL CA

5

fotografies i el llibret són la documentació més valuosa que queda després de l’exercici faller.

Fet i fet, el disseny gràfic sempre havia sigut important en les falles, com ho mostra la relació històrica entre dibuixos, monuments i llibrets, així com la participació de caricaturistes, il·lustradors i cartellistes en l’univers faller. D’ahí, probablement, el Premi Ortifus a la millor portada d’un llibret.

Moltes vegades, innovar i no repetir-se és la clau, com ho demostra la multitud de formats amb què es pot confeccionar un llibret i les diferents classes d’impressió i d’enquadernació.

A tot això també ajuden les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, que amplifiquen el llibret i que permet que siga consultat arreu del món. En relació amb la innovació, el que més ha canviat, juntament amb el format, ha sigut el contingut dels llibrets. Dels versos explicatius de la falla dels primers llibrets al que són hui en dia, hi ha tot un món i quasi 150 anys. A la part protocol·lària de la comissió amb saludes, relació de fallers i recompenses, junta directiva, programa d’actes, esbossos dels monuments, etc., s’han afegit articles d’investigació, monogràfics, temes locals, debats fallers, opinions diverses, recomanacions...

6

La temàtica també s’ha eixamplat: estudis sobre falles, cultura popular, història local, patrimoni històric i artístic, turisme, literatura, gastronomia, ceràmica, pintura, música o esports autòctons són aspectes que han aparegut als llibrets de Cullera. En definitiva, el llibret s’ha obert a l’exterior, a fora del món faller, el públic s’ha diversificat i qualsevol pot acostar-se a la literatura fallera. Afortunadament.

Continent i contingut formen el tot del llibret faller.

Precisament els continguts literaris han fet que el llibret esdevinga referència i font d’informació. A més, servix com a memòria de les activitats anuals de la falla i com a catàleg d’un any de festa. D’una banda, el llibret no hauria de perdre mai la seua relació amb el monument de la falla i la comissió que el planta. De l’altra, ha servit per a atraure simpatitzants cap a algunes comissions i per a unir els seus components. És el mitjà de comunicació cultural de la falla que transcendix la festa.

S’ha parlat que estem en un període de revitalització del llibret, que potser haja passat ja per la crisi, però que ha permés tindre des de llibrets temàtics o monogràfics, fins a continguts per a totes les edats com els dels llibrets infantils, passant pels d’aniversaris.

Els llibres s’han actualitzat, viuen una època daurada en la seua història.

Així doncs, el debat està servit.

Què és un llibret? Com hauria de ser? Una resposta clara i unívoca no existix, ja que les opinions són diverses, tant com els llibrets en si. Tanmateix, si hi ha una cosa que ens agrada dels llibrets, és que tinguen coherència temàtica i un fil conductor o nexe comú que done sentit a la part literària i tracte com cal la protocol·lària, tot i que no hi ha regles concretes. Fins i tot, la dispersió és enorme i els models de llibret molt variats. Però al final de tot, el miracle: molts llibrets es convertixen en autèntics artefactes o contenidors culturals.

Al mateix temps, eixos continguts diversos de què parlàvem han fet que el llibret arribe a tothom, inclús que siga objecte de culte i de col·lecció com a producte no efímer de la festa. De retruc, moltes comissions falleres, en preocupar-se pel llibret, han engrandit la festa de les Falles, que ha accentuat el seu caràcter cultural. Per això, perquè no es perda tot este

patrimoni, és important, quasi imprescindible, que els llibrets disposen de depòsit legal, a fi que puguen haver-hi exemplars en la Biblioteca Valenciana i en la Biblioteca Nacional d’Espanya a l’abast de qualsevol ciutadà.

Un aspecte molt important, que genera competència, potència la creativitat, dóna ales i augmenta la qualitat, són els premis als llibrets i les iniciatives a favor de la seua difusió. Parlem dels premis dels ajuntaments, del Premi de les Lletres Falleres, dels Premis de la Generalitat, de la tasca d’ADEF (Associació d’Estudis Fallers), de la Mostra de Llibrets de Gandia o d’altres fòrums d’exposició i debat.

A més, els llibrets han servit i servixen per a la promoció i foment del valencià normatiu i ajuden (i molt!) en la normativització i en la normalització de la nostra llengua, que així amplia àmbits d’ús i registres lingüístics.

L’expansió geogràfica del llibret per les comissions falleres de les comarques centrals és força important i ha ajudat a la millora escrita de la nostra llengua, després d’uns temps on el valencià vulgar i castellanitzat allunyava molta gent del món de les falles. Sincerament, feia vergonya i feia perillar la llengua escrita. Des del franquisme cap ací els avanços han sigut brutals, descomunals, històrics. No obstant això, no podem dir el mateix de moltes falles de la ciutat de València, que no publiquen segons les Normes de Castelló de 1932 i segons la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Temps al temps. Esperem.

Vist tot este bagatge, no estaria gens malament la creació d’un Museu del Llibret, amb el seu corresponent centre de documentació, que arreplegara tot eixe cabal cultural valencià i el posara a disposició del públic. La iniciativa hauria de ser institucional; el Museu del Llibret retria homenatge a la impremta, a l’ús del valencià des del naixement del llibret i abans, a la cultura escrita i al llibret, a les Falles, a la festa, per a eixamplar-se després en les noves possibilitats que representen les noves tecnologies i la revolució digital que estem vivint.

De fet, el futur del llibret, amb la maleïda crisi i l’encariment del preu del paper, passe segurament per pressupostos més ajustats i pels nous formats: el DVD, el llibret per a ser consultat en el llibre electrònic o digital, noves formes d’exhibició públiques i audiovisuals, la pàgina web, etc., sense perdre’s com a mitjà de reflexió, pensament crític i d’expressió al voltant de la festa. Si pel que siga no podem fer el llibret en paper, que seria allò ideal, haurem d’adaptar-nos als nous temps, o buscar fórmules de coexistència de formats.

Unes quantes de les coses que acabeu de llegir, estan extretes dels articles d’este llibret, que vos convide a llegir. He preferit no citar autors ni títols, atés el considerable nombre d’escrits, i perquè considerava injust deixar-me a algú i no volia fer-ho excessivament llarg. He intentat també aportar algunes reflexions personals i mesclar idees, alhora que plantejar temes de debat. Per cert, quina manifestació festiva o popular té una publicació de la importància del llibret de falla?

Finalment, em queda agrair la participació de tots els que s’han posat de cara al paper, col·laboradors i articulistes, una participació desinteressada, variada i de qualitat, així com elogiar la Falla El Canet per apostar per la cultura una vegada més i de nou pel llibret, reivindicant-lo i millorant-lo. Per convertir el llibre en la marca Canet. I tal com ha apuntat algú per ací, el llibre és la falla permanent o la falla eterna.

I com no!, felicitar Juan Gabriel Figueres Hernández, com a coordinador, líder, treballador infatigable i autèntica ànima d’esta publicació. No sap la sort que té la Falla El Canet, moltes comissions voldrien tindre un coordinador així! Visquen els llibrets de falles! Disfruteu i llegiu!

Josep L. Aparici

7

PREMIS 2013 Pàgina 9

PRESIDENT Pàgines 10-11

FALLERA MAJOR Pàgina 12 EXECUTIVA Pàgina 13

EXPLICACIÓ DE LA FALLA Pàgines 24-32

8

LA NOSTRA COMISSIÓ

COMISSIÓ Pàgines 14-23

PREMIS 2013 Segon Premi de la Secció Segona Campions de l’Enigma Segon Premi del concurs de Promoció del Valencià de JLFC Primer Premi del Concurs de Llibrets de JLFC i Premi a la Millor Portada 8é Premi per a la Promocio de l’Ús del Valencià atorgat per la Conselleria d’Educació

9

É

s la primera vegada que tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres com a President de la Falla El Canet mitjançant aquest magnífic llibret, fruit de la llavor constant i aposta que any rere any estem fent pel mateix com a mètode vincular de la cultura i la promoció de la nostra llengua.

Portem 39 anys fent falla, plantant falla i sentint la falla, i no és tasca fàcil, com tampoc ho és estar al capdavant d’una comissió en els temps que corren i, menys encara, intentar dur a terme un projecte com el que ens hem proposat enguany. Per això, em sent obligat, en primer lloc, a donar-vos les gràcies a tots i a totes per haver confiat tant en mi com en l’anomenat #ProjecteCanet2014.

Com tots sabeu, estem davant d’una situació adversa, tant per al món de la festa de les falles, com per a la cultura i la promoció de la nostra llengua en el món faller. Però ben cert és que les situacions adverses ens fan forts i ens obliguen a buscar eixides i solucions que fa uns anys pensaríem inacceptables. En definitiva, ens obliguen a cavil·lar i a “evolucionar.”

I la nostra comissió, a través del #ProjecteCanet2014, ha sabut evolucionar, tant des del punt de vista intern, com a comissió, com des del punt de vista extern, com a entitat que mostra al carrer la festa del món de les falles.

L’evolució és important, i per a evolucionar cal innovar, agafant del passat aquelles coses que en resulten útils, però sols en la justa mida, ja que l’estancament empobreix tant la persona, com en este cas la festa. I aquesta màxima és la que he volgut aplicar enguany, ja que anem cap al 40 aniversari, i pense que cal entrar en la mal anomenada “crisi dels 40“ com una jove comissió adulta, a tots els nivells i sobretot amb un monument innovador i un llibret que ha anat evolucionat fins a convertir-se en un referent a nivell global.

El llibret de la falla El Canet ha anat, any rere any, evolucionant, i la prova està que tinc l’oportunitat d’estar escrivint mitjançant un llibret replet d’articles escrits per col·laboradors de renom al món faller, acadèmic i literari, on la capacitat d’anàlisi, rigor i detallisme en l’exposició, fan que el llibret siga com un grapat de joies, que ens demanen que les agafem i que gaudim d’elles, llegint-los amb la reflexió i la passió que es mereixen.

No vull acomiadar-me de vosaltres sense recordar-me de dos fallers que ens han deixat enguany. Són Ernest Mari i Ibor, excel·lent col·laborador i persona, de les que “fan” falla; i de Francisca Costa i del Rio, Fallera Major de la nostra comissió en 1982.

Per últim, dir vos a tots, fallers, falleres, col·laboradors i col·laboradores, veïns i amics, gent que feu possible aquest llibret, tant amb el vostre suport econòmic com literari, que participeu i gaudiu de tots els actes que la falla El Canet ha preparat per al present exercici i, recordeu, les falles com la societat necessiten evolucionar, puix evolucionem junts! Un clam. Un desig, unes bones falles.

10

President

贸 r n y a e P Jo i g i o R

11

Enguany a la nostra falla no tenim Fallera Major, i a la botella de cassalla haurem de rendir-li honor.

Li hem preguntat a la rica Carmen Lomana però diu que això ja ho ha passat i no vol desfer-se del cap la romana.

Ho hem intentat de diverses maneres, preguntant-li a la de l’any passat i a la resta de falleres.

Amb Belen Esteban hem parlat i la idea li ha agradat, però pensem que si es fa beguda, no serà gens creguda.

Per això hem intentat pescar a algú en l ’exterior, per a què diners puga gastar i com més siguen, millor.

Hem parlat en Cristina la infantessa per a veure si vol ser de la falla reina, però no l’interessa perquè amb la justícia té feina.

Amb la Pantoja ho hem comentat però en el pack Paquirrín ha d’entrar, i exigeix que aquest estiga fartat i f... i més d’una hòstia es pot emportar.

?

12

FALLERA MAJOR Tenim Fallera Major?

També hem pensat en la Duquesa però no està per a festes, a pesar de la seua riquesa sols està per a sopetes.

A la Carbonero hem temptat però ens deixarà en evidència li preguntaran, que hem guanyat? i contestarà, la independència.

Total, que després de tot rodar-ho no tenim Fallera Major, és necessari intentar-ho perquè així el protocol queda millor.

EXECUTIVA 2014 President Vicepresident d’Àmbit Intern Vicepresident d’Àmbit Extern Vicepresidenta Econòmica Vicepresidenta de Cultura Secretari Delegada de Loteries Delegades d’Infantils Delegats de Barraca Delegat de Gastronomia Delegats de Festejos Delegats de Teatre Delegat d’Activitats Diverses Delegat de Junta Local Fallera

Joan Roig i Peyró Carlos Bou i Mateu David González i Piris Laura Bou i Mateu M. Lola Savall i Cobo Juan Gabriel Figueres i Hernández Mariola Adam i Fuertes Isabel Palau i Úbeda Rosa Mahiques i Pizarro José Luis Andrés i Martí Vicent Santamaria i Colom Nacho Matilla i Mahiques Pablo Gomila i Pérez Àlex Morales i Fernández Dani Murillo i Esteban Joan Signes i Ángel Jose Moreno i Fernández Aida Miguel i Fernández Pablo Colom i Simó José Luis Renard i Català

13

José Manuel Acevedo i Rodríguez Mariola Adam i Fuertes Tatiana Agrás i Baena José Luis Andrés i Martí Mari Carmen Blasco i Gonzalo Carlos Bou i Mateu Laura Bou i Mateu Susana Bou i Mateu José Bou i Montagud Llorenç Calatayud i Montoro Cristina Castellà i Martínez Rosana Castelló i Altur Rosa Maria Castelló i Audí Juan Català i Simó Juan Miguel Cerdán i Muñoz Elizabeth Collantes i Quesada Pablo Colom i Simó Oscar Conde i Bustillos Maria José de los Santos i Tibau Vicente del Moral i Gil Marcos Ferrús i Fernández Consuelo Fernández i Marzal Rosario Fernández i Marzal Juan Gabriel Figueres i Hernández Raquel Frígola i Sapiña Juan José Gavarrell i Daroqui Dunia Gil i Bou José Gómez i Edo Pablo Gomila i Pérez David González i Piris Nerea Gutiérrez i Baena Roberto Hernández i Gomila Carolina Lli i Tolosa

14

Gemma López i Montagut Rosa Mahiques i Pizarro Ismael Mansilla i Panesi Sandra Marí i Pérez Antonio Javier Martínez i Pérez Nacho Matilla i Mahiques Sergi Melià i Soler Aida Miguel i Fernández Manuel Miguel i Peña Juan Arturo Moltó i Castelló Àlex Morales i Fernández Mari Carmen Moreno i Colom José Manuel Moreno i Escolà José Moreno i Fernández Daniel Murillo i Esteban Vicky Musteikiene Isabel Palau i Úbeda José Luis Renard i Català Nuria Roig i Bou Joan Roig i Peyró Virginia Ruiz i Criado Iván Santamaría i Adam Vicent Santamaria i Colom José Santiago i Mateo M.Lola Savall i Cobo Joan Signes i Àngel Mireia Soldevila i Adam Anibal Vallejo i Ibor Jan Van Geeloven Jeanne Van Geeloven

COMISSIÓ I RECOMPENSES

RECOMPENSES Bunyol d’Or i Cullera d’Or amb Fulles de Llorer atorgades per la JCF i per la JLF de Cullera Pablo Gomila i Pérez Cullera d’Argent atorgada per la JLF de Cullera Laura Bou i Mateu Gemma López i Montagut Antonio Javier Martínez i Pérez Juan Arturo Moltó i Castelló

ABONATS M.José Adam i Fuertes Lorena Beneite i Pérez Rosa Colom i Marí Manolo Gomis i Vidal Antonia González i Be rnalte Alicia González i Ibor Alfredo Molina i Moro Esther Navarro i del Ho yo Federico Piera i Juan Desa Pons i Ferrer Maria José Sala i Moren o Rosa Santamaria i Co lom Ricardo Sanz i Correch er Carolina Tolosa i Múrci a

EN EL PASSAT EXERCICI FALLER...

15

16

18

I EN AQUEST...

19

20

21

22

CONTINUARÀ...

23

Un altre any ací estem de nou al nostre llibret, on sempre els expliquem tot allò que critiquem verset a verset.

La nostra falla d’enguany camina cap a la innovació, amb l’ímpetu, l’afany i l’esperit de superació amb l’art de l’experimentació.

Una falla diferent que està molt ben pensada, per a animar la gent i al barri donar ambient de forma desmesurada.

Enguany hem canviat d’artista i Mariano ve de València; i com a guionista de manera continuista un servidor amb certa paciència.

Doncs anem a començar a explicar el monument, el qual enguany va a tractar del que a nostres fallers fa somiar: nostre llibret en creixement.

24

Artista faller Mariano J. Muzas i Roa

Critica i Guió Juan Gabriel Figueres i Hernández

És el mateix llibret el tema d’aquesta publicació, on el compararem un poquet amb algun tema ben fresquet sense cap tipus d’exageració.

LEMA: VA DE LLIBRETS! VA COMENÇAR TOT AMB POESIA I HA ACABAT QUASI A RETALLADA PER DIA Visanteta està al remat amb el conillet desvirgat, tal com es va inspirar el suecà Josep Bernat i així el llibret va crear.

I l’alcalde de Cullera s’inspirarà en Rita Barberà?

Amb eixa veu de cassallera, que quan beu és coetera1 i es dedica a fer la mà!

Aquest es componia de versos ben col·locats, una mena de poesia que ell mateix gaudia convertint-la en grans relats.

D’ell parlarem endavant puix hi ha molt a criticar, perquè als ciutadans està calfant amb la seua forma de governar i veurem si el poble el torna a votar.

I en quina musa s’inspiren els polítics que ens governen per a fer certes bovades?

Veurem en qui pensen per a fer aquestes xorrades.

1 Cercar en Youtube Rita Barberà tirando petardos.

Amb les tisores en la mà, Rajoy en qui s’inspirarà?

En Merkel en tanga o en bragues, oberta de cames, i amb pèls en les cuixes?

Perquè ell en la barba es fa trenes, puix les tisores les té molt gastades amb tanta retallada, ens hem tragat certes reformes per a deixar Espanya estrangulada.

25

TÈCNICA PER A PUBLICAR PERÒ POCA PER A TREBALLAR Dos arbres de llapis formats a la musa l’envolten estratègicament col·locats, i a la falla rematen i un toc innovador li donen.

Del llibret representa la part tècnica que consta de la maquetació, la part artística i fotogènica i l’enquadernació, sempre amb un toc d’innovació.

En Cullera la part tècnica seria el conjunt serveis exteriors, obres, camins, jardineria, electricistes i pintors, on hi ha pocs treballadors. És l’exèrcit de Canales2 que no està per a bengales, no contracten treballadors nous i aleshores interins, col·locats i fixes ja no poden tocar-se els ous.

I els pàrquings municipals es troben mig desfasats, pixen i caguen animals, solts estan els cablejats i no poden ser asfaltats.

2 Canales és el malnom de Juan Antonio Montañés i Magraner, regidor de Serveis Exteriors del MI Ajuntament de Cullera.

26

CONTINGUTS SEMPRE HI HA AL PRINCIPI PERÒ MOLTS SE’N VAN AL PRECIPICI El llibret cada vegada presenta més continguts, hi ha una cabassada amb temàtica variada i són molt entretinguts.

Poden ser d’investigació o de temàtica per als xiquets sempre amb cohesió i una bona organització, tal com han de ser els llibrets.

Continguts no hi ha a Cullera per a dur-la endavant, han anunciat molta polseguera per al votant ignorant, però el somni s’ha anat enlairant.

Parlem del famós PAI, eixe d’un muntó de torres que potser no es faça mai!

A molts li han unflat les boques i ara van a agafar mosques.

Ai senyor Sanjuan3!

Ens ho va prometre com una cosa gran però un bon esclafit ha pegat, tal com les coses estan Cullera i el projecte s’han ofegat.

3 Ernesto Sanjuan és l’Alcalde de Cullera.

27

EL LLIBRET IMPORTA ALS FALLERS, I LES FALLES ALS POLÍTICS? El llibret en les falles en importància ha guanyat, a ell li dediquen mostres i ajuda a les nostres festes a ser patrimoni de la humanitat.

Però molts en Cullera pensen que les falles només són monument, una bena en els ulls tenen i una bona gatera4 damunt porten per tenir aquest pensament.

Uns d’ells són els nostres polítics que a València mai acompanyen a les falles que premis guanyen, cal que siguem crítics perquè d’altres ciutats mai fallen.

I en el nostre àmbit local si les falles volen alguna instal·lació, cent cinquanta euros demanen de taxació, i tal com està el percal és una aberració.

Per a ells les falles a la ciutat són els últims tres dies, veure quina falla ha guanyat, les posteriors alegries i fins que s’hagen cremat.

4 En Cullera, aquesta paraula s’utilitza com a sinònim de borratxera, mona...

28

PREMI A LA QUALITAT I DESFETA A LA BARBARITAT Per tota nostra geografia als llibrets els guardonen, ja siguen de poesia o per la qualitat que tenen, per això algun premi arrepleguen.

A Cullera és a l’inrevés perquè li lleven guardons encara que Gil5 done explicacions, fora dues banderes blaves per les males condicions.

Gràcies a les deficiències del socorrisme privat, sense senyera blava s’han quedat dues xicotetes platges que són de molta qualitat.

Quina cagada més gran per a un poble turístic!

Amb un ambient paisatgístic que molts pobles mai tindran i ara veurem com les recuperaran.

I ell i els del PP presumeixen que no hi ha hagut cap ofegat, i és gràcies als socorristes que s’esforcen amb gran professionalitat a pesar que tard han cobrat.

5 José Gil i Sapiña és el Regidor de Platges del MI Ajuntament de Cullera.

29

PUBLICANT PER TOT ARREU I CAGANT-LA A QUALSEVOL PREU El llibret gaudeix de salut en totes ciutats falleres, amb un tractament absolut trobant-ne de diverses maneres i és tan collonut...

En Cullera, a banda d’El Canet, trobem el Passeig, La Bega o Raval, i també Taüt i Raconet, que amb el seu llibret demostren un treball brutal.

En Alzira mana Plaça de la Malva que té primers premis a mansalva, amb el Forn, el Parc i Caputxins cadascun seguint uns camins per a arrimar-se als seus veïns.

Sagunt és terra d’El Mocador puix és el llibret que mana llibret amb qualitat i grossor, amb La Victòria i Santa Anna fent una oposició molt bona.

En Torrent hi ha un duel dual entre Sant Roc i Ramón i Cajal, els primers han guanyat en Generalitat i els segons tenen el premi local consolidat, i ara Sant Valerià i Pare Méndez són la novetat.

A Xàtiva el Verí del Foc s’ha guanyat a pols el seu lloc, amb Benlloch i Argentina que volen llevar-se una espina perquè guanyaven fa poc.

30

A Gandia, ciutat ducal els llibrets són poesia per a explicar el cadafal, Corea marca la melodia i la resta millora amb mestria.

Un poc més els preocupa que el camp de futbol estiga perfecte, puix la tercera divisió és un nivell més selecte i gent de més diners agrupa per tant tot ha d’estar correcte.

Altres ciutats amb tradició són Tavernes, Dénia o Borriana, treballen amb devoció per a fer d’aquesta publicació un llibret com Déu mana.

Altra cagada important és la molesta venda ambulant, no tenen prou policies i en els que hi ha treballant els polítics volen fer bruixeries.

I en el cap i casal Borrull fa un llibret sensacional, però altres comissions falleres tenen un gran historial tractant els llibrets com a joies.

Altre maldecap dels governants és triar els dies de festa local, es barallen si els turistes van als restaurants o se’n van a un centre comercial, una discussió prou anormal.

Ara passem a les estupideses o errades del nostre il·lustre ajuntament, diverses tenim marcades puix són substancials cagades que no deixen al poble indiferent.

La resta d’estupideses les trobaran al monument, puix des que s’han fet aquestes rimes fins que arriben les festes falleres, aquestes aniran en augment

La primera crítica per nosaltres feta és la privatització de l’escoleta pel que fa a la seua gestió, i ara es preguntarà el pare en qüestió: on portaré a la xiqueta?

I si parlem d’ocupació, els nostres polítics no passen a l’acció, estan Relaxing with café en llet en qualsevol raconet mostrant pels parats poca preocupació.

31

IDEAR PER A PUBLICAR I TREBALLAR PER TREBALLAR Un pescador d’idees és el coordinador del llibret, pensa quins seran els articles i els seus articulistes perquè siga molt complet.

Ells són els que ideen com fer aquestes joies literàries moltes d’elles llegendàries que a la nostra festa recorden i, perquè no dir-ho, l’enlluernen.

Llegendaris no seran certs benvolguts assessors, que als nostres polítics no il·luminaran però sí el seu sou s’embutxacaran perquè són treballadors.

La seua feina perfectament la poden fer els seus funcionaris, puix per això cobren mensualment els seus suculents honoraris per a servir al nostre ajuntament.

Ara bé, moltes vegades per a atendre’t una hora tarden, i si vols tramitar pel registre d’entrades cal tenir paciència a cabassades, puix per a fer-ho molt no s’estressen.

EPÍLEG Ací acaba aquesta explicació d’aquest monument en qüestió, que tracta sobre el llibret, l’actual emblema d’El Canet i què genera tanta il·lusió.

32

Acabem dient que aquesta publicació la fan en qualsevol població, i ací a tots els racons del poble arriba de forma noble i ho veuran amb una exposició.

T S S A I S TIL A N E M T E TR R RO RE I N F R E B IB P LET OS NFA RA I LL ON T L S M A I TOG GIA ACIÓ R O E N M E I A O U T E R F R L R T E I C M T L RA NO L O Z A U U L P I P A C N T EC EG A A NIA A I Ó O I À R V M AC SA S S A T IT L LER DÉ L A IC ER ERÉ RIC L S A L M Y V U Ò P NIV I Ò T A C P X T N T DI IA L E N À I S O A I X C T ESTUDIANT LA FESTA FALLERA C A T F M H E O A V E A N A R I R A N È R I D T B M I A T L A RA ÒR OR VA I 4 S L N R 1 R L A RFALLER: R EM 0 F O T S EL LLIBRET 2 A O O IA ACI T B NA SOC ANE ET N M C DE PAPER N R N TR LAUFALLA G C N I L È A L L D U R US E C E L G E P L L RR EZ A A H L E A · S P O L V A O ÉN LL DE ES C T I NT LA B AR RRE DE REA JIM L FA LLA ETR TO NES CO MÓN URA A FA T LL E ..

R RA LT LL R R O E V AD AN U FA LLIB ES. A C T OC JO E E R Ó E I D M JAL IAC ET IS D ALL R F C A M B O C S I E L PR L S A 33

BERNAT I BALDOVÍ I EL LLIBRET DE FALLA Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador del Llibret Pàgines 35-38

EXPLICANT LES FALLES A CULLERA JOSEP DE LA TORRE: La Comissió EXPLICANT LES FALLES PER Pàgines 39-41 TOT ARREU La Comissió Pàgines 42-43 LA CRÍTICA FETA EXPLICACIÓ Carles-Andreu Fernández i Piñero Associació d’Estudis Fallers Pàgines 44-45

34

L’ORIGEN DEL LLIBRET: L’EXPLICACIÓ DE LA FALLA

“La sàtira és l’humor que ha perdut la paciència.”

Giovanni Mosca (1908-1983) Crític italià

BERNAT I BALDOVÍ I EL LLIBRET DE FALLA

N

ascut a Sueca el 19 de març de 1809, era membre d’una família prou acomodada on son pare, Antoni Bernat i Fuster, va ocupar els càrrecs de síndic procurador general i de regidor de l’Ajuntament de Sueca.

Josep es va doctorar en dret i va ser jutge i polític, però també tenia afició a escriure obres teatrals com, per exemple, El Virgo de Viçanteta (1845) o Un ensayo fet en regla o qui no té la vespra no té la festa (escrita en 1849 però publicada en 1909), així com també en les revistes satíriques com La Donsayna, El Tabalet o El Sueco, que ell mateix dirigia malgrat la sordesa que patia i que el minvava prou en la seua activitat.

La seua passió per la sàtira va fer que en 1850 escriguera la primera explicació de falla i, per tant, és considerat el creador del llibret de falla. Aquesta explicació es titulava Història de les víctimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes1. En aquesta època, les festes falleres eren típiques dels veïnats que elaboraven diversos ninots què criticaven els mals de la societat i els cremaven el dia de la vespra de Sant Josep, és a dir, el 18 de març.

Segons Josep Bernat aquest fet representava un mitjà per a la difusió de les seues opinions i idees sobre el que passava en la societat i en la política d’aquella època.

Molts temes són els que Josep Bernat tractava en les seues explicacions. La crítica moral era possiblement el tema que més li agradava, amb textos sobre el sexe, la seducció, el matrimoni o l’erotisme, sempre d’una manera metafòrica i amb doble sentit, ja siga en temàtica principal 1 Escrita amb un manuscrit de vuit folis.

Juan Gabriel Figueres Hernández Coordinador d’aquest llibret

o secundària, però també trobem explicacions on el nostre personatge criticava els problemes socials i polítics de l’època que el preocupaven.

Aquestes explicacions tenien una estructura prou semblant, amb una xicoteta introducció en prosa que presentava els personatges, contava el que protagonitzaven i introduïa la figura moral que li proporcionava justícia a la història en si; i després ja començaven els versos, és a dir, el cos on ell desenvolupava l’explicació fallera. Cal dir que Josep Bernat era una persona a qui en les seues explicacions falleres li agradava reutilitzar textos literaris propis que ell havia escrit dins de l’àmbit periodístic o teatral, amb l’ajuda dels elements lingüístics i poètics com la paròdia, els retoricismes, els jocs de paraules o els procediments de creació lèxica. També utilitzava elements gràfics com els signes de puntuació o les retolacions de la lletra (negretes, cursives...), així com també jugava molt amb paraules del castellà, sempre per a tenir un elevat grau de paròdia i sàtira. No obstant això, havia d’anar amb compte tant amb les explicacions en els llibrets com amb la crítica del monument per la censura, doncs ell tampoc s’escapava d’aquesta, sobretot en 1850 i en 1858.

Com ja hem citat abans, la primera explicació fallera va ser escrita en 1850 i es titulava Història de les víctimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes. Aquesta narrava la història de Viçanteta la Rulla2, una agricultora de poble que patia una situació precària econòmicament 2 Protagonista de l’obra teatral escrita pel mateix Josep Bernat titulada El Virgo de Viçanteta.

35

parlant, i que se’n va anar a València per a prostituir-se i així guanyar-se la vida. Ella es troba amb don Facundo, un client amb què no es va posar d’acord de com havia de pagar-li, donant peu a una discussió. En l’explicació, aquests personatges són criticats pel preu que demanava ella i pagava ell pel servei ofert per Viçanteta. Ella representava la situació de la dona en els pobles dels voltants de València i es queixava que només havia sigut condemnada ella i no la resta de dones.

Don Facundo, es lamentava de no haver pogut tenir relacions sexuals amb Viçanteta. Aleshores, s’observa que els dos personatges estan lluny del romanticisme d’una relació i del que és l’ideal de la imatge de la dona i, per tant, demanen cremar-los en la falla.

36

Edició del Llibret de la falla Plaça de l’Almodí (1855) per part de la falla Plaça de La Malva d’Alzira (2009). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Cinc anys després, Bernat escriu Història de la Falla de Sen Chusep de la Placeta de l’Almodí en l’any 1855 o El conill, Viçanteta i don Facundo. Aquesta és l’explicació en format de quadern més antiga que es conserva i per això es diu que és el primer llibret de falla. No obstant això, és una continuació de la història de l’explicació anterior però amb diverses novetats. La primera és que en l’explicació cita que els veïns responsables dels monuments fallers han de cremar les figures de Viçanteta i don Facundo, com a figura moral que dóna justícia a la seua explicació.

També va incloure expressions castellanes dins dels versos en valencià, va fer mencions a l’elevat preu del blat i a l’impost de consums que perjudicaven les classes més baixes. També, com hem nomenat abans, va introduir uns versos de José María Bonilla3 publicats en 1844 en la revista La Donsayna. Aquesta explicació va ser la primera per a una comissió fallera sòlida amb una certa continuïtat plantant cadafals dins del cap i casal.

3 Signava amb el pseudònim Nap-i-col.

Una altra explicació fallera conservada és Historieta en prosa i vers de la falla de Sen Chusep en la Placeta de l’Almodí, en l’any de 1856 o Colau, els ous, el cap i donya Inesilla. Aquesta explicació té les peculiaritats que el text en prosa és més llarg que el que està en vers i el va haver de dividir en dues parts; i que l’explicació en vers consta de monòlegs i diàlegs. La història és semblant a les anteriors però a la inversa, és a dir, Colau, un agricultor de poble amb pocs diners va a la ciutat per prostituir-se i va a parar a Inesilla, una dona amb diners.

Aquesta relació va més enllà que les anteriors però, com aquestes, pel tema que tracta volen que els personatges els cremen, puix el grau de sexualitat és més elevat. A banda dels temes picants, Bernat inclou més ironia en la descripció dels personatges, dóna a les institucions públiques el poder de la justícia, i s’inclou com a narrador en l’explicació fallera.

L’any següent, Josep Bernat repeteix explicació al mateix emplaçament amb Versos de la falla de Sen Chusep de la Placeta de l’Almodí en l’any 1857. En un principi, aquesta explicació no era atribuïda a Bernat, però es van trobar uns versos reutilitzats per ell puix s’havien publicat a la seua revista El Tabalet.

L’explicació consta de versos que, en

aquest cas, no parlen directament ni de sexe ni de res paregut, sinó que no té un tema concret. Ara bé, fa referència a diversos productes agraris què utilitza com a metàfores sobre el sexe i, més en concret, sobre els òrgans masculins i femenins. Però a qui vol castigar Bernat en aquesta explicació fallera és als venedors que venen tan cars els seus productes.

En 1858 va realitzar tres explicacions falleres. La primera per a l’habitual falla de la Placeta de l’Almodí amb Falla de Sen Jusep, en la Placeta de l’Almodí, en l’any 1858 o el corb i la buixquereta, que seguia la tendència sexual de les seues explicacions falleres però, en aquest cas, amb un litigi amorós entre un home ric de setanta-vuit anys i una xica pobra de divuit que es va convertir en matrimoni, però on planejava l’ombra de la infidelitat per part d’ella a causa de la insatisfacció sexual que li provocava estar casada amb un home de tan avançada edat, i per això volien cremar-los.

La segona és Falla de Sen Jusep, en la Placeta de Tros Alt, on explicava que dos pollastres es barallaven per l’amor d’una lloca i, per tant, també era motiu d’incineració el dia de Sant Josep. I la tercera va ser Falla de Sen Jusep, en la Placeta del Teatro Principal de València, tot i que aquesta va ser en realitat per al

Explicació fallera de Bernat i Baldoví en 1856 per a la Placeta del Almodí. Arxiu: Ajuntament de Sueca

37

Explicacions falleres de Bernat i Baldoví en 1858 i 1859. Arxiu: Ajuntament de Sueca

mateix monument però plantat un any després, ja que es va censurar el monument i no es va poder plantar. Per a l’any següent Bernat va haver de suprimir quatre estrofes i on hi havia una temàtica satírica amb els personatges de dos homes, un gros i un prim famolenc, què contemplava les diferències socials de l’època, què eren molt criticades per Bernat.

Dos anys després Bernat va escriure Versos de la falla de Sen Jusep, en la Plaça de l’Almodí. Aquests versos tractaven el tema de la Guerra d’Àfrica (1859-1860), on s’exaltava als espanyols amb un elevat grau de patriotisme i on va ser ajusticiat l’exèrcit del Marroc per la sàtira i la crítica. En ella relatava diversos dels episodis que esdevingueren en dit conflicte.

38

Finalment, en 1861 va escriure Versos de la falla del Tros Alt en l’any 1861, d’Urganda, Tembleque i Cabota-Dura.

Aquests tractaven la màgia, puix estava basada en l’obra teatral Urganda la desconocida escrita en 1845, on una

dona de vuitanta anys i un home de dinou anys anaven a casar-se, al contrari que l’explicació fallera de 1858 per a la Plaça de l’Almodí, per tant havien de ser víctimes de la sàtira i de les flames. En aquesta explicació Bernat opta per la utilització de frases fetes i refranys per a donar-li un to més còmic.

Aquesta fou l’última explicació fallera que es coneix de l’escriptor i pare del llibret faller. De moment no s’han trobat més explicacions de falla, tot i que podien haver-n’hi més entre el 1850 i el 1860 per a la Plaça de l’Almodí, puix aquesta és la producció fallera que ens va deixar aquest il·lustre suecà que en 1862 va sofrir una embòlia què no va poder suportar.

BIBLIOGRAFIA CARRASQUER, Joan Antoni (2009): Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Ajuntament de Sueca, pp. 39-43.

MARÍN, Josep Lluís (2010): Sàtira i Falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví. Sueca. Universitat de València i Ajuntament de Sueca.

EXPLICANT LES FALLES A CULLERA

E

l poeta al món de les falles és una figura primordial, puix és qui fa els versos per a les falleres majors i qui explica i versa els monuments fallers. Dins del nostre poble no hi ha molts doncs, moltes comissions falleres han tirat mà dels seus fallers per a resoldre aquesta papereta, sobretot en l’actualitat. Però en els inicis de les falles a Cullera, les comissions contractaven poetes perquè els feren l’explicació, puix el llibret tenia una funció més recaptadora i, per tant, si estava millor feta, més possibilitats hi havia de vendre el llibret.

Des que van aparéixer les falles a Cullera l’any 1928 sempre han tingut la seua explicació fallera en els llibrets fallers. Ho afirma Joan Castelló en el text Cullera i les falles: la història local vista des d’una òptica festera, dins del seu llibre La festa del foc. Història de les Falles de Cullera (19281996). Per tant, la primera explicació fallera a cullera també data del 1928, sent el pioner Miguel Ángel Ribera i Piris per a la comissió d’El Raval de la Mar. El mateix Ribera i Piris va seguir col·laborant en les comissions de Cullera, concretament en la comissió de Sant Antoni de la Mar, en els anys 1967, 1968 i 1970.

Un dels poetes més importants que les falles de Cullera han gaudit és Anfós Ramon i García. Natural del cap i casal, ha versat monuments fallers de dues comissions falleres, com són Passeig-Mercat i Plaça d’Espanya. Pel que fa a la primera ha versat El tro en 1967, El que menys corre... vola! en 1968, Perill! Animals solts! en 1970, Els pinyols de la taronja en 1971, Pirateries en 1972, Pareix que estem en la

Anònim

lluna en 1983, i Còctel d’animalades en 1986; i de la segona sols ha versat En l’estiu tot el món viu en 1967, i Casament i mortalla del cel davalla en 1968. És un poeta que encara continua en actiu dins del món de les falles, puix versa els monuments de diverses comissions de València com, per exemple, Bailén-Xàtiva, Trinitat-Alboraia, o Bisbe Jaume Pérez-Lluís Oliag; i també l’Albufera de Catarroja, entre d’altres.

No obstant això, el poeta que més explicacions falleres ha realitzat a Cullera és el suecà Josep de la Torre i san José. La seua primera explicació va ser a la comissió Raval de Sant Agustí en 1973, i l’última en 1990 per a la comissió d’El Canet. Entre aquests dos anys ha realitzat cinquanta-set explicacions falleres per a les dues comissions anteriorment citades, i també per a altres com, per exemple, Plaça d’Espanya, Taüt, La Bega, Avinguda País Valencià, Plaça Mongrell, i del Port. Majoritàriament, les seues explicacions anaven associades als monuments plantats pels artistes de la seua ciutat natal com, per exemple, Clement Piera, José Ibor, Joan Pedrós o Rafael Beltran; però també ha col·laborat amb artistes com el cullerà José Simó, Tomás Soler, Daniel Clarí o Miguel Esteban. Actualment, José de la Torre segueix escrivint textos per a falles i per als seus llibrets, puix realitza les explicacions de l’artista faller de Sueca Pasqual Roda i Ferrando.

Els poetes locals també han sigut protagonistes, i una prova d’aquest fet és la irrupció de José Sanjuan i

39

Cerveró. Ha realitzat nombroses explicacions de falla per a les comissions Plaça Mongrell, Avinguda País Valencià, Sant Antoni de la Mar i La Bega, seguint la seua llavor en aquestes dos últimes en l’actualitat. Possiblement és qui més trajectòria té dins dels poetes locals que no estan dins d’una comissió fallera. Sanjuan ha versat més de vint monuments per a artistes com Juan Carlos Donet, José Vicente Gutiérrez, Fede Alonso o Toni Pérez, entre d’altres.

Normalment, els poetes locals han sigut fallers de la mateixa comissió que han tingut la funció de versar

40

i explicar els continguts de la falla, i quasi sempre és el delegat del llibret de cada comissió fallera. Trobem casos en els anys setanta com, per exemple, Joan Castelló i Lli en la falla Sant Antoni de la Mar; en els anys vuitanta amb Ramón Marí i Bohigues en la falla Taüt (encara que també n’ha realitzat per a El Canet); en els noranta Joan Ramón Gimeno per a les mateixes comissions, o Salvador Tortajada per a la falla Raval de Sant Agustí; i també podem incloure Juan Gabriel Figueres per a la falla El Canet, que va començar la seua trajectòria en 2009.

Explicació fallera obra de Juan Gabriel Figueres per a la falla El Canet (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Per últim, en Cullera hi hagué uns poetes peculiars, els artistes fallers José Lafarga i Palomares i els germans Miñana. El primer va versar Cerimònies en 1989 per a la falla Sant Antoni de la Mar, i Visites d’altre món en 1992 per a la comissió de la Plaça d’Espanya; mentre que els segons va realitzar les explicacions de la falla en 1992 dels monuments Contes de bruixes per a la comissió del Port i La nit per a la falla Avinguda País Valencià. A més, encara que en aquella època no treballava com a artista faller, Alfredo Bayona i Calatayud també va realitzar en 1992 l’explicació de la falla del monument Les mil i una... de la falla Taüt.

Aquests han sigut possiblement els poetes i fallers més importants que han realitzat les seues explicacions falleres per als llibrets de Cullera. Evidentment, no han sigut els únics, puix també han realitzat explicacions altres poetes com Antoni Ginés, Artur Carrasco, Josep Sabater, Joan Vicent Lledó, Casimir Romero, Vicent Balaguer, Juan Cerveró, José Pastor o Gonçal Velís, entre d’altres. Tots han sigut imprescindibles per a què la tradició del llibret a les falles de Cullera no s’haja esvaït del tot.

Ara bé, caldria fer una reflexió al voltant de l’explicació fallera a Cullera, puix les comissions falleres a poc a poc van fugint de fer una explicació fallera com cal, substituint-la per un text en prosa que descriu la falla o per les mateixes crítiques que es veuen a partir de cada 17 de març. És molt complicat realitzar una explicació de la falla pel fet de trobar les rimes adequades al que es vol criticar. Però cal mantenir aquesta tradició fallera que, al cap i a la fi, és l’origen del llibret de falla, per això cal que el món faller de Cullera faça un esforç per mantenir viva aquesta tradició satírica que tant ens agrada als fallers.

BIBLIOGRAFIA CASTELLÓ, Joan Antoni (1996): La Festa del Foc. Història de les Falles de Cullera (1928-1996). Ajuntament de Cullera.

Explicació fallera de Salvador Tortajada per a la falla Raval de Sant Agustí (2010). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

41

JOSEP DE LA TORRE: EXPLICANT FALLES PER TOT ARREU DES DELS ANYS SEIXANTA

V

a nàixer a Sueca el 19 de març de 1946 i, actualment, és el poeta més veterà de la Ribera Baixa que explica monuments en els llibrets de falla. La seua primera explicació la va realitzar per a la comissió de la Plaça del Mercat de Sueca en 1962; i en Cullera a versat per a les comissions de La Bega (1977-80, 1983 i 1988); PasseigMercat (1977-1980); Plaça d’Espanya (1975, 1978-1987 i 1989); Raval de Sant Agustí (1973-1984, 1986 i 1988); Taüt (1976 i 1979-1980); El Canet (1981-1983 i 1988-1990); Plaça Mongrell (1980-1984); Avinguda País Valencià (19821984, 1987 i 1989); i Port (1988 i 1990). Anem a conéixerlo un poc més dins de la faceta d’explicar falles.

Qui és Josep de la Torre en el món faller?

Un apassionat del monument faller que el viu des d’un principi i que la seua inquietud des de xicotet el va portar a anar als tallers fallers i a fer llibrets de falla.

Com eren les explicacions de la falla en aquella època en els teus inicis?

42

Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret

a les escenes que l’envolten, i d’aquesta explicació traure la crítica, així es llig l’explicació i quan anem a veure la falla sabem el que tracta. Per a mi, això és el llibret, encara que és el germà pobre del monument.

En què es poden diferenciar de les actuals explicacions?

Ha seguit el mateix camí que el monument faller.

Aquest és igual? No. Abans es treballava més l’art, l’enginy, i la gràcia, i els ninots es vestien amb tela, pareixien més reals que avui. També ha entrat més en joc el suro i ha deteriorat l’explicació de la falla i la seua essència.

En quins pobles has versat falles?

Sueca, Cullera, la Pobla Llarga, Alzira, Gandia, Carcaixent, València, Alaquàs, Silla, Massamagrell, Beniparrell... en molts llocs.

Com veus el futur de l’explicació de la falla?

Les veia com haurien de ser avui. El llibret és la part fonamental de la falla perquè si plantem una falla sense la seua explicació, li falta vida al monument mitjançant la seua crítica. Moltes vegades, quan la gent va a veure la falla no es fixa en els cartells, per això pense que caldria potenciar i promocionar el llibret.

Mentre que no s’inculque a la gent a llegir-ho, pense que és tirar els diners. Si fem l’explicació de la falla, és per a què la gent la llisca i no vaja a cegues quan visite el monument faller, perquè la crítica és diferent de l’explicació. Quan jo faig una explicació sempre pose en els llibrets la frase Explicació del que consta la falla i d’ací trac la crítica, en consonància en l’explicació.

Per a fer una explicació fallera cal que aquesta explique el contingut i el cos de la falla, des del remat fins

I el que passa és que ara la situació és diferent en el món de les falles. Ara, cada vegada les comissions es

gasten menys diners en el monument, però la cassalla que no falte. En Cullera, com hi ha premis als monuments fallers, encara es cuida més aquest aspecte, però en Sueca no, la gent passa olímpicament del monument faller, sols és casal i festa, inclús molta gent de les comissions no van a veure els seus propis monuments i, per tant, el llibret encara el lligen menys, per això cal fomentar el llibret.

Què penses de les falles que en el seu llibret publiquen l’explicació fallera i després la crítica és el mateix text de l’explicació?

Per definició, explicar una cosa no és criticar, no és el mateix. Comprenc que hi ha molts poetes que no se la calfen i fan una xicoteta explicació. Per exemple, un monument amb un remat en un castell tancat a pany i clau i dins d’ell es troben els diners negres, Hisenda i la Seguretat Social, per a què ningú ho manipule... però no és així. El llibret i la crítica han d’anar units però són coses diferents.

Tens algun referent en l’explicació de la falla?

Quan vaig començar en catorze anys hi havia un amic meu que ja es dedicava a fer llibrets de falla, i també feia de mantenidor. Ell va ser qui em va guiar i orientar, encara que tot naixia de mi, i quedàvem els dos junts per a escriure a les nits. Era Vicent Beltrán i en Sueca tenia el malnom d’El Poeta.

Algun poeta a qui li veges un bon futur?

L’avantatge que tenim en Sueca o en Cullera, a diferència de les ciutats més properes a València, és que tenim el do que en qualsevol carrer hi ha una persona que escriu, que pinta... però sols conec a Rafa Blay en Sueca, i és de la meua edat. En Cullera tampoc conec a ningú perquè estic un poc més desconnectat del que passa allí.

Açò ha sigut tot. Agraïm a Josep de la Torre la seua amabilitat i la seua atenció, i esperem que seguisca escrivint llibrets de falla per a potenciar la seua qualitat. Moltes gràcies!

Josep de la Torre continua en actiu fent explicacions de falla.

Foto: Juan Gabriel Figueres

43

LA CRÍTICA FETA EXPLICACIÓ

E

44

Carles-Andreu Fernández i Piñero Associació d’Estudis Fallers

l llibret de falla va tenir en el seu origen l’explicació de la falla. Hui en dia continua tenint este contingut, encara que de vegades ha quedat eclipsat per altres dels molts que omplin estes publicacions actualment (crònica d’actes, poesia a les Falleres Majors, articles diversos quan n’hi ha, una nombrosa publicitat...); ara bé, hi ha molts casos cada any en què el text que hauria de contar el contingut de la falla va més enllà i es converteix més bé en una dissertació sobre la crítica que es vol fer, quedant-se les referències al monument reduïdes a la mínima expressió.

el monument en sí, llevat d’un reduït avançament de dos versos on diu que el remat seran dos àngels, els quals estan quasi al final d’eixe apartat introductori. En altres llibrets han enfocat la part introductòria d’altra manera i sí que parlen en la mateixa de com és la falla, com és el cas del publicat per la Falla Poeta Llorente-Baró de Càrcer 2009, on des del començament es descriuen algunes de les figures que van plantar-se. Encara que de vegades es compensa la introducció que no diu res del monument amb una bona descripció d’este que figura després, com en el llibret de la Falla Conserva-Berenguer Mallol de 2008.

En efecte, una explicació de falla pròpiament dita hauria de relatar què passa en cada escena de la mateixa i quin és el contingut del remat, deixant entreveure la crítica que porten implícita simplement associant-la a allò que la representa. Ara bé, les ganes d’ocupar moltes pàgines del llibret amb l’explicació amb la intenció de fer-la més literària, especialment quan el llibret vol presentar-se al concurs de Lo Rat Penat o de la Conselleria de Cultura, fa que sovint el text no siga realment una explicació de falla, sinó una sèrie de pensaments enginyosos o de reflexions relacionades amb la crítica que fa. De fet, en algunes cal avançar molt en la lectura per a trobar alguna referència a la falla, ja que s’ha unflat la redacció amb una llarga introducció que parla de la temàtica de la mateixa en termes generals. És el cas de l’explicació de la falla plantada per Marqués de Montortal-José Esteve de 2007, que porta una introducció de 16 estrofes amb cinc versos cadascuna (980 línies més dues d’entradeta) abans d’entrar a tractar

Ara bé, que la crítica siga la protagonista en l’explicació no és exclusiva de les que ocupen moltes pàgines. Hi ha un grapat d’ocasions en què la falla es conta de manera esquemàtica i, en eixes breus línies per escena, es diu molt de la seua crítica però poc o res del que conten els seus ninots concretament.

Caldria preguntar-se: ¿per què s’utilitza tant la crítica per a explicar la falla? Una de les raons és la ja esmentada de fer més llargues les explicacions de la falla. Descriure una escena amb un estil purament teatral, per ser una forma tan directa i amb poc valor estètic en el sentit literari, no dóna per a aconseguir llargues composicions poètiques que s’intenta sovint que aconseguisquen algun premi. I en el cas de redactar un text en prosa, en moltes ocasions quedaria massa curt.

Ara bé, hi ha altra circumstància que puga portar a eixe fet. En nombroses ocasions, el redactor no sap

El que es llig al llibret no és el mateix que al monument faller. Arxiu: Candreu

com serà exactament la falla. Està clar que l’esbós es coneix, i més amb el costum generalitzat de presentar el projectes de falla, però poques vegades deixa definides les escenes, o bé si que les deixa però sofreixen canvis d’última hora. Tot açò provoca que, llevat de l’artista faller i el seu equip, és possible que cap persona tinga clar el contingut definitiu de la falla. Este problema, o la simple desconnexió entre l’escriptor i l’artista en els casos en què sí se sàpiga amb antelació com serà la falla al final, provoca que per a escriure la seua explicació calga basar-se en allò que se sap d’ella, que és la crítica que es vol fer. La solució

que de vegades es troba a eixa desconnexió és que el text l’escriga el mateix artista o, si existeix, el guionista de la falla, com bé demanen algunes comissions falleres.

En conclusió, la deformació del concepte “explicació de la falla” que s’ha generalitzat és molt difícil d’evitar per les raons esmentades, cosa que obliga a vore el cadafal in situ per a gaudir de les escenes que porta tal com les ha concebut l’artista. De tota manera, el problema té una importància relativa per al públic en general, ja que estes explicacions no tenen una excessiva difusió entre els no fallers de la mateixa comissió que planta la falla.

45

LA FALLA A QUATRE TINTES Fernando Morales i Checa Periodista, dissenyador d’edició i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 47-49

EL FORMAT DEL LLIBRET: QUIN S’ADAPTA AL QUE VOLEM? Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 64-67

RECURSOS TÈCNICS PER A FER UN LLIBRET Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 50-53

EL TOC FINAL Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 68-70

LA PART TÈCNICA DEL LLIBRET 46

LA FOTOGRAFIA ALS LLIBRETS I A LES FALLES Ángel Romero i Melle Administrador de la web Cendra Digital Pàgines 54-57

DIBUIXANT EN EL LLIBRET DE FALLA Iván Esbrí i Andrés Associació d’Estudis Fallers Pàgines 58-63

LA INNOVACIÓ EN ELS LLIBRETS DE FALLA “TOTS AQUESTS José Francisco MOMENTS ES PERDRAN Carsí i Navarro EN EL TEMPS COM A Arquitecte i dissenyador gràfic LLÀGRIMES EN LA PLUJA” Pàgines 71-73 Antonio Herrero i Giménez Associació d’Estudis Fallers Pàgines 74-76

“La tècnica és l’esforç per a estalviar esforç.”

José Ortega i Gasset (1883-1955) Filòsof

LA FALLA A QUATRE TINTES

C

omence la reflexió per una premissa bàsica que no admetria debat: el llibret de falla, des del seu naixement fins a les darreres dècades, s’ha encarregat de complementar el treball dels autors de cadafals fallers, afegint-li contingut literari, informació de les festes i promocions publicitàries amb la finalitat de no perdurar molt més enllà que als arxius familiars de la festa.

Quan es crema la falla, a banda de ninots indultats, fotografies i la memòria, només restarà una edició de diverses pàgines cosides o grapades que algun dia donaren sentit i un context literari, sociològic i històric a l’expressió plàstica que es crema als carrers. Delimita un ús en el temps; és a dir, té la mateixa data de caducitat que la premsa escrita, o els anuaris d’esports i premsa rosa.

No obstant això, el llibret està mostrant una ràpida evolució cap a altres formats, paral·lela a la revolució d’edicions de llibres, contes infantils, llibres d’art i catàlegs que s’editen al nostre país i busquen sorprendre en un mercat cultural minoritari. Cal recordar que el llibret, des d’un primer moment, només va dirigit a la persona que s’acosta a la comissió o pertany a ella. Hui, en canvi, s’està obrint i diversificant el públic destinatari.

Això està ficant en primera línia els exemplars fallers pensats cada dia més per a perdurar en les prestatgeries familiars i els arxius de la festa, no sols per la qualitat del format, sinó per un contingut perceptiblement valuós: importants articles de reflexió, d’investigació històrica,

Fernando Morales i Checa Periodista, Dissenyador d’Edició i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

fotografies i reportatges extraordinaris que li donen rellevància a l’edició; el llibret passa a ser llibre.

Els contes de Calleja, i els seus autors coetanis (a finals del s. XIX), eren publicats en xicotius quadernets, plecs d’una desena de pàgines grapades. Així, l’aparició del llibret de falla per la mateixa època es presentà en un format molt similar; una edició popular, a l’abast de les famílies que organitzaren la festa i pensada per a no perdurar. Bernat i Baldoví es llegia en versió de butxaca.

Hui, en canvi, l’autor del llibret ja no és una persona, l’antic poeta, sinó un equip amb diferents col·laboradors externs. Al llarg dels últims anys, el llibret s’ha plantejat com un treball amb autoria múltiple, coordinada per una persona delegada de la comissió fallera, o per un professional (habitualment amb formació humanística).

Això implica un treball de planificació en el temps i el llibre faller perd l’espontaneïtat dels seus inicis.

Apareix com a fonamental, per tant, curar el disseny de l’edició. No només per a donar rellevància als continguts i ordenar-los, sinó també per a eixa nova funció de presentar materials d’estudi i documentació al voltant del tema que tracta la falla, o monogràficament sobre qualsevol matèria d’interés sociocultural valenciana.

Perquè així quedarà com a testimoni de l’anualitat festiva d’una comissió.

La publicació hui exigix una millora tècnica quant a format, paper i cromatisme. Però també un plantejament

47

La maquetació i les fotografies són imprescindibles en els llibrets actuals. Foto: Juan Gabriel Figueres

editorial molt complex, amb seccions, sumaris i inclús enquadernacions especials, amb encunyació, o presentades en caixa. El nou format obliga a ser més original i fer coses que mai s’havien tractat a l’hora de desenvolupar una temàtica fallera. I tot això s’ha de gestionar per part de professionals del sector de l’edició i la impressió gràfica. La maquetació i el disseny es convertixen en un punt important.

48

Quan la fotografia ocupa un paper essencial, i quan el text extens en prosa substituïx el vers, el llibre

faller es concep com una obra de major prestància.

Parlaríem de terminologia més pròpia del periodisme per a referir-nos al contingut, que integra els diferents formats de col·laboració, galeries de fotos i columnes.

Influïx l’existència de maqueta o caixa lliure, selecció de famílies tipogràfiques, sagnats, alineació i tota una sèrie de paràmetres que li donen al llibre, en molts casos, el caràcter d’una publicació plenament contemporània, acostant-se a l’avantguarda dels estudis de disseny gràfic a l’hora d’elaborar un catàleg d’art o una publicació divulgativa on predomina el material gràfic.

D’exemples n’hi ha molts, i per tot el territori faller i foguerer; no oblidem que les Fogueres d’Alacant van ser precursores en desenvolupar importants estudis d’investigació i monogràfics artístics arran dels cadafals que es planten als carrers per Sant Joan. I això que compten amb una història molt curta: des del segon terç del segle XX. A València, hui moltes falles treballen este assumpte amb especial cura, i dediquen moltes hores a preparar la concepció de cada edició anual amb prestigiosos investigadors de la festa fallera, escriptors aliens a les falles, i inclús il·lustracions de professionals del sector editorial o del còmic.

En definitiva, hui el llibret és una publicació molt interessant i completa, que pot ser resolt innovant des de diferents paràmetres, dins la plena llibertat que permet l’evolució de la tecnologia gràfica i editorial. És més, si les falles volen obrir les portes al gran públic, a les noves formes d’associacionisme i col·lectivitat, si volen atraure un turisme cultural, el llibret es convertix en la peça clau per a expressar nous valors i interessos des de les comissions falleres.

A banda de la competitivitat que sempre genera un concurs, i de l’ambició per millorar els aspectes tècnics, els llibrets han fet una metamorfosi cap a un format molt lliure, que s’adapta a qualsevol nivell d’implicació des de les comissions falleres. Una evolució que, ara sí, permet llegir el llibret per poder entendre millor el context en què es planta una falla, però també constituïx un element d’interés per a ser buscat i arxivat per investigadors de l’àmbit faller i festiu, però també des de moltes disciplines humanístiques i artístiques amb què hui interaccionen les falles.

Els llibrets s’editen en diversos formats. Foto: Juan Gabriel Figueres 49

RECURSOS TÈCNICS PER A FER UN LLIBRET

S

egons com ha anat evolucionant la meua experiència amb aquest llibret faller (ja són vuit anys i sis anys seguits en la coordinació i la maquetació) he anat aprenent noves maneres de fer les coses i d’aprofitar els recursos que se’m presenten davant de les meues mans per a millorar el nostre llibret any rere any. Vaig començar redactant sols articles, però tal com van avançar els anys, em vaig animar a maquetar el llibret per a donar-li un bot de qualitat i intentar que dins de la comissió el llibret fóra un referent, i crec que el camí està fent-se.

Una gran ajuda ha sigut l’ús d’eines informàtiques amb què s’ha pogut plasmar eixa millora. Des de la tria d’idees, fins que els continguts arriben a la impremta de torn, s’utilitzen moltes eines d’aquest tipus. Cert és que algunes són molt conegudes, però altres no tant. Per això, vaig a mostrar-les a les següents línies seguint els processos d’elaboració del llibret faller, puix crec que, com el monument faller, no s’ha quedat enrere en l’ús de les noves tecnologies, cadascun a la seua manera.

El procés d’elaboració

50

El primer que fem per a començar a realitzar un llibret és demanar un pressupost. Amb l’aparició d’Internet, moltes comissions falleres demanen els seus pressupostos mitjançant el correu electrònic, que no fa falta que explique ni el que és ni les especificacions de la quantitat de servidors gratuïts que hi ha: Gmail, Outlook, Yahoo...

Juan Gabriel Figueres Hernández Coordinador d’aquest llibret

Una vegada el tenim clar i tancat, cal fer una pluja d’idees per a veure quins continguts literaris tindrà el llibret, quin ordre tindran el conjunt dels continguts i les publicitats del llibret. Es pot utilitzar paper i bolígraf com tota la vida però, per a no perdre-ho, és preferible utilitzar un full de càlcul Excel o Calc, segons el gust de cadascú. Aquesta eina, mitjançant les cel·les situades en files i en columnes, facilita tota la recerca de dades d’una manera més organitzada i, per a eliminar i introduir dades, és més fàcil per a l’usuari.

Després, és l’hora de començar a redactar.

Evidentment, açò es fa amb un processador de textos què disposa de múltiples funcions per tal que la redacció del text siga el més nítida possible. Els més coneguts són Word i Writer que ambdós posseeixen l’opció d’escriure en la nostra llengua, tot i que Word és més fiable en aquest aspecte. De totes maneres, per a la redacció i/o dubtes gramaticals trobem a la xarxa diversos diccionaris com, per exemple el Salt, que s’instal·la al Writter; en línia com l’Optimot (www.gencat.cat/optimot/), el Softcatalà (www. softcatala.org), i el Softvalencià (www.softvalencia.org) que a més, et donen l’opció de cercar paraules que desconeixes.

Això sí, no és recomanable utilitzar-los com a traductors de textos, ja que pot canviar els significats d’aquests.

A l’hora de redactar es pot afegir informació addicional que puga ser complementària del que es quedarà escrit i plasmat mitjançant els codis Quick Response Code (QR), que significa codi de resposta ràpida. Aquests, mitjançant un quadrat bidimensional,

poden emmagatzemar la informació complementària de qualsevol tipus d’escrit o inclús en les explicacions de la falla, tal com hem fet en els nostres llibrets en 2012 i 2013.

El següent pas hauria de ser maquetar el llibret, però abans hi ha un treball fotogràfic d’edició, retoc i digitalització important. Per a fer-ho, el software per excel·lència és Adobe Photoshop, on podem fer un treball exhaustiu amb les diverses eines del que disposa: aclarir, retocar, canviar-li la grandària... Ara bé, també en trobem d’altres per a fer altre tipus de muntatges que en Photoshop són més complicats com, per exemple, Picasa i Photoscape, però després sempre cal utilitzar Photoshop, ja que per a la impressió cal que totes les imatges estiguen en un mode d’imatge Cyan, Magenta, Yellow and Black/Key (CMYK).

Una vegada fet el tractament de les fotografies és l’hora de maquetar. Per a aquesta fase hi ha diversos programes com són Adobe Indesign i Adobe Illustrator (aquests dos són germans d’Adobe Photoshop), Corel Draw o el gratuït Scribus. D’aquests, el primer i l’últim estan fets exclusivament per al disseny editorial i a partir d’aquests pots muntar el llibre al teu gust. Els altres dos programes també serveixen però són més per al disseny vectorial i per a fer un llibret cal crear diversos arxius perquè si no l’arxiu ocupa molts megabytes.

A continuació, després de mesos de treball cal realitzar diverses proves per a veure que tot estiga correctament. Normalment, els programes de maquetació donen l’opció de crear un arxiu PDF que es pot visualitzar amb diversos programes, com el conegut Adobe Acrobar Reader, el Foxit Reader, Nitro PDF o Soda 3D PDF

51

Reader. Aquest serà (normalment) l’arxiu que s’imprimirà en la impremta i del qual naixerà el llibret.

Potser la impremta on es va a realitzar el llibret estiga un poc lluny de la ciutat de procedència de la comissió fallera i aleshores, hi ha més dificultats per a comunicarli canvis. Aquests problemes estan resolts amb diverses pàgines web de discs durs virtuals des d’on l’usuari pot enviar arxius d’una manera més fàcil. Les eines més comunes d’aquest tipus són Wetransfer amb 2 gigabytes de capacitat, Dropbox amb dos gigabytes ampliables, Google Drive amb 5 gigabytes... Això sí, tots ells sempre amb l’ajuda d’un correu electrònic que puga compartir els arxius.

El llibret digital

52

Issuu ens deixa publicar els nostres llibrets en la xarxa en format PDF. Foto: Juan Gabriel Figueres

L’arxiu PDF també serveix per a publicar el llibret digitalment i, per a fer-ho, hi ha diverses maneres. Una és si la comissió fallera en qüestió té una pàgina web, des d’on el navegador d’Internet t’obri el lector d’arxius PDF per a poder visualitzar-lo. Una altra, pujar-lo a Internet mitjançant plataformes virtuals com, per exemple Issuu o Slideshare. Aquestes donen l’opció de visualitzar-lo amb un sistema en tres dimensions i inclús descarregarlo. És més còmode que l’arxiu PDF, ja que disposen d’un botó per a passar les pàgines i veus el llibret tal com si el tinguérem en les pròpies mans i de l’altra manera es veu de dalt cap avall i és molt incòmode, sobretot per a llegirlo. Diverses comissions han utilitzat aquests sistemes com, per exemple, el Mocador de Sagunt, Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, Plaça de la Mercé de València, Passeig de Tavernes de la Valldigna, Barri de Sant Francesc d’Oliva, i El Canet de Cullera, entre d’altres. Per a compartir-ho a la xarxa, és molt freqüent que les comissions falleres comparteixen els seus enllaços d’Issuu o Slideshare a les xarxes socials Facebook i Twitter per a donar-li difusió als seus llibrets. També, moltes comissions difonen els seus llibrets en edicions amb DVD com per exemple, BorrullSocors de València.

Els llibrets en DVD ja estan a l’ordre del dia, com és el cas del de Borrull-Socors (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

També es pot difondre mitjançant els diversos canals de vídeo que trobem a la xarxa, com és el cas del conegut mundialment Youtube (www.youtube.com), però també hi ha d’altres com Vimeo (vimeo.com) o Tu.tv (tu.tv/) on es poden penjar en format audiovisual, generalment en format Flash Video (FLV). Aquests vídeos es poden fer amb programes com el Pinnacle Studio, l’Adobe Premier Pro, o el Windows Movie Maker. L’últim és el més senzill d’utilitzar però també és el que menys funcions té i, per tant, el vídeo tindrà menys espectacularitat. Això sí, veure un vídeo sobre un llibret faller significa que és per a visualitzar-lo per damunt i, per tant no és per a llegir-lo.

Ara bé, el llibret en format digital té l’avantatge que també es pot visualitzar en noves tecnologies com són els telèfons mòbils intel·ligents (smartphones) i les tabletes, amb diverses aplicacions per als seus sistemes operatius.

Aquestes són com les que podem trobar a un ordinador, com és el cas de l’Adobe Acrobat, l’aplicació d’Issuu o les xarxes socials Facebook i Twitter, però també en trobem

aplicacions específiques d’aquests dispositius, com són els lectors de codis QR com, per exemple Google Goggles; el PDF Reader i el Polaris Office per a visualitzar-lo. També podem veure llibrets fallers en els llibres electrònics, però en aquests sols es podran veure en blanc i negre, puix la tecnologia de la tinta electrònica no suporta el color.

Com hem pogut observar en la totalitat de l’article, per a fer, llegir, i visualitzar un llibret faller, les noves tecnologies són necessàries, puix tot està en constant evolució i els llibrets fallers ni volen ni s’han de quedar enrere respecte d’altres elements fallers què ja hem parlat en la introducció. Innovar en els llibrets és clau perquè el que tinguem any rere any en les nostres mans no es quede obsolet, siga sempre el mateix, i avorrisca el lector.

De segur que Josep Bernat i Baldoví, creador dels llibrets, no s’haguera pogut mai imaginar com ha evolucionat la seua criatura literària, però de segur que estaria ben satisfet de la millora que llibrets fallers han patit any rere any amb l’ajuda de les noves tecnologies.

53

LA FOTOGRAFIA ALS LLIBRETS I A LES FALLES

L

a fotografia és el suport idoni per a capturar de manera gràfica i exacta un moment concret, un esdeveniment, un paisatge, un retrat... És un fidel reflex que queda legat a la posteritat i què va a poder ser contemplat per generacions de la mateixa manera que en el seu dia ho va fer el propi autor de la instantània.

En les falles la importància que adquireix la fotografia és fonamental, puix ens trobem davant d’una festa de caràcter purament efímer que la converteix en única i irrepetible. Les fotografies, junt amb el llibret, són la documentació més valuosa que queda d’un exercici faller en qualsevol comissió, i serà el que es recorde d’ella i es transmeta al llarg dels anys a tot aquell que s’acosta a conéixer allò ocorregut en eixe període. Per exemple, el treball de l’artista en el taller, el muntatge de les peces i evolució de la plantà, la falla ja terminada en el seu emplaçament o la cremà són irrepetibles, d’ací la importància de tenir i recollir un bon material gràfic que ateste i demostre amb detall i riquesa totes les facetes possibles.

54

Antany les càmeres fotogràfiques estaven a l’abast de poques persones i revelar les instantànies era lent i costós; amb l’evolució de la tecnologia eixa trava ha desaparegut per complet, tant que en l’actualitat ocorre justament allò oposat i qualsevol pot capturar una imatge amb distints dispositius: càmeres compactes, rèflex, mòbils, tabletes, etc. Eixa facilitat, que tantes avantatges comporta, també ha suposat que en ocasions no es done a la fotografia la importància i dedicació que requereix i s’arriben a contemplar en llibrets

Ángel Romero i Melle Administrador de la web Cendra Digital

i recopilacions fotografies amb soroll, pixelades, cremades pel sol o els focus, tallades o tapades pel públic o quadre d’honor. És una llàstima que en el llibret, la primera font i la més important què es consultarà i es prendrà com a referència, no es cuiden eixos detalls, ja que pot causar que caiga en l’oblit allò ocorregut en un exercici i que no hi quede constància. D’ací la importància que té, més de la que a priori pot paréixer, que almenys hi haja una persona en cada comissió que immortalitze de manera adequada la falla.

Si ens referim a la manera de retratar fotografies per a incloure-les en llibrets hi ha una sèrie de premisses que són bàsiques i que és recomanable respectar-les de cara a oferir un treball digne i de qualitat. El primer, i fonamental, és que les imatges s’han de realitzar sempre amb una càmera fotogràfica i no amb dispositius mòbils.

Aquests últims són molt útils ja que al dur-los sempre a mà poden traure’ns d’un compromís perquè permeten realitzar captures en qualsevol instant però, encara que en els mòbils o tabletes la fotografia s’observa perfecta, en traslladar-la a un ordinador apareixen clarament les deficiències, destacant el soroll i la resolució de la mateixa ja que no sol ser òptima per a la seua publicació en suport de paper. Fotografies poc nítides o pixelades solen ser el resultat d’aquesta acció. Si s’utilitza una càmera fotogràfica, ja siga compacta o rèflex, cal tenir compte amb la resolució en què es realitzen les fotos, sent recomanable que sempre siga bastant superior, com a mínim, a 1600 x 1200 píxels. A major resolució s’aconsegueix també major definició i detall d’allò fotografiat, permetent ampliar seccions del mateix.

Diferència d’una fotografia feta amb una càmera digital Réflex d’una feta amb un telèfon mòbil (totes dues a 300 pp).

Els infants volem... de José Gallego (Falla Almirall Cadarso-Comte Altea, 2013). Foto: Ángel Romero

55

Pel que fa a l’enquadrament, si es vol retratar la falla de manera general és important que ixca completa, sense tallar-la per dalt, per baix o pels laterals.

L’errada que més es comet en aquest aspecte és fotografiar únicament la part central o remat de la falla, tallant la part inferior on apareixen les escenes o ninots per ser a primera vista la menys “cridanera”. Açò produeix que en alguns llibrets sols aparega una part de la falla perquè no existeix imatge completa. És recomanable també realitzar una captura completa de la part posterior de la falla per a així poder tenir una visió i record global de la mateixa. La part posterior sòl ser sempre la gran oblidada i, per tant, desconeguda per al públic en general.

56

De vegades, la gent fotografia sols el remat de la falla, tal com mostra la primera fotografia.

Cinquanta anys d’il·lusions de Sergio Edo (Falla Plaça de la Creu-Los Ángeles, 2012). Fotografies: Ángel Romero

Si la finalitat que es busca amb la fotografia és retratar sols la falla, és recomanable realitzar-la sense públic davant que distraiga o tape les escenes, quant més neta, millor. Altra opció és que aparega una persona contemplantla en un lateral o davant, puix amb açò s’aconsegueix una referència vàlida per a poder saber l’escala i volum de la falla retratada. En fotografia es perd la referència de l’espai i la grandària, per la qual cosa l’aparició d’una persona o element orientatiu aclareix aquest aspecte. Una de les grans dificultats que es troba el fotògraf de falles són les tanques i els palets. Quant a les primeres cal jugar amb l’angle i la càmera buscant el punt on oculte menys

la falla i, per tant, passe més inadvertida la seua presència. El mateix ocorre amb els palets posats en plena frontal de la falla, sobretot en les infantils.

Desafortunadament, aquests elements externs no depenen del fotògraf, per la qual cosa cal intentar lidiar amb ells de la millor manera possible.

Quant al moment per a realitzarla, sempre és més recomanable fer-ho de dia que de nit. Tot en fotografia és llum, la grandària de la font lumínica, el seu angle, com incideix en l’escena, són elements que determinen completament l’aspecte final de la foto. Una fotografia realitzada des del mateix punt varia el seu resultat en funció de l’hora del dia o la climatologia. De dia la falla i la fotografia llueixen més, s’aprecia millor la pintura, el color, la vivesa de la mateixa, i es veuen clarament tots els seus elements i detalls. Cal tenir en compte el sol perquè no “creme” la imatge, açò sòl ocórrer segons arriba el migdia i l’astre rei llueix en plenitud. Si el sol se situa justament damunt de la falla, en la captura poden aparéixer reflexes o directament franges de llum que tapen i difuminen la falla convertint la fotografia en inservible. Fotografiar per la nit inclou majors dificultats i obstacles a salvar i el resultat dependrà de la il·luminació de l’entorn i de la càmera utilitzada.

Principalment, el major escull són els potents focus de llum que instal·len les comissions al voltant de les seues falles per a poder contemplar-les de nit

Una fotografia ben il·luminada i una altra subexposada. Turisme popular amb vespa i sidecar de Sergio Edo (Falla Malva-Rosa-Ponz-Cavite de València, 2007). Fotografies: Ángel Romero

i, en menor mesura, les garlandes decoratives. Aquests solen enlluernar les imatges convertint-se en excessiu protagonista de la instantània i fent-la malbé. Igual de negatiu és l’excés de llum com la falta. Si la falla no està il·luminada, la fotografia de la mateixa dependrà de la potència del flash utilitzat ja que la llum ambient no resulta suficient per a realitzar-la correctament. Cal precisar que en fotografia digital es poden recuperar o millorar fotografies subexposades -que han quedat fosques- i sobreexposades -que han quedat massa clares. La subexposició produeix l’efecte d’una imatge massa fosca perdent detall en les ombres i manca de detall. Una imatge subexposada té salvació mitjançant el retoc digital, sempre que aquesta no siga massa intensa, encara que cal evitar donar a la foto un intens soroll digital a causa que no es té informació amb què treballar. La sobreexposició dóna a la imatge final una aparença de to pàl·lid i destenyit, podent perdre completament el detall. Si ocorre açò últim i es crema la fotografia, serà complicat recuperar la zona afectada.

Una bona fotografia pot convertir-se en una gran fotografia gràcies al retoc digital. L’edició posterior també permet reparar problemes o millorar el resultat obtingut, principalment modificant la lluentor i el contrast –és útil per a resoldre problemes d’il·luminació i realçar colors en el segon cas,- els nivells, -soluciona una diferència de llum important entre el fons i el que es vol fotografiar, o el balanç de blancs i corbes de color -repara quan destaca una tonalitat marcada sobre la resta-.

Aquestes són unes nocions senzilles i bàsiques a l’hora de fotografiar, però ens trobem en un terreny molt extens que ofereix àmplies possibilitats al fotògraf on la seua intuïció, sensibilitat i gust són fonamentals a l’hora de retratar. En funció de l’angle i posició en què es realitze la instantània es poden aconseguir fotos originals i diferents de les habituals de remats, detalls, mirades de ninots, interacció entre ells o amb el públic, etc. Les possibilitats són infinites i cal aguditzar l’enginy, experimentar, ser creatius i gaudir d’açò per a descobrir-les i aprofitar-les.

57

DIBUIXANT EN EL LLIBRET DE FALLA

H

i ha una forta relació entre el món del dibuix, la falla i el seu llibret; vincle que quasi esdevé des del primer moment que la falla es conforma com un relat de sainet, rondalla o auca -origen del còmic valencià (Català, 2012:135142)-, necessitant el suport de les explicacions i relacions versades, amb testimonials il·lustracions dels personatges que no eren si no els ninots que estaven plantats dalt de la tarima, la primerenca falla artística. Són, per exemple, els gravats de La creu del matrimoni (Plaça de la Trinitat de Xàtiva, 1866), que acompanyaven els versos de Blai Bellver.

Aquella centúria, va ser prolífica en revistes satíriques i d’humor de solatge faller (La Donsayna, El Mole, La Traca), on trobem la signatura de caricaturistes i dibuixants com Salustino Asenjo1. En el segle XX, varen venir més vinyetistes, habituals de la premsa, com Antón i Ric, Chust, Ricardo García López “K-Hito”, Manuel González Martí “Folchi” (fundador del Museu de Ceràmica), Morella, Nandín o Javier Vicent (El profesor Veshugo y su Robot Tarhugo).

Però, a l’espera d’una recerca de major envergadura sobre aquest període, la presència de caricaturistes o il·lustradors de renom en llibrets és difícil de confirmar, entre altres coses per la manca de signatures en els dibuixos que hi ha en els llibrets de l’època, reduïts a portada, esbós de falla o un simple ninot, però no descartable2.

58

1 Autor de la primera historieta de còmic valenciana reconeguda: Viaje al País del Amor, Museo Literario, número 24, 08.05.1864.

2 Altre factor a tenir en compte és que, tot i l’arrelament i consolidació de Falles, per a molts autors col·laborar en la festa era una feina “alimentícia”, poc considerada.

Iván Esbrí i Andrés Associació d’Estudis Fallers

Cap als anys 20 i fins a la Guerra Civil varen destacar els cartellistes, com Lluís Dubón Portolés, Pascual Llop, Rafael Raga Montesinos, Francesc Ramil (Pensat i Fet) o Antoni Vercher Coll (portada del llibret de la falla Carrer de la Pau-Cercle de Belles Arts 1924), els quals sí es té més corroborat el seu paper en llibrets, revistes i inclús, alguns, autors de falles.

En el món de la caricatura infantil se situa el primer personatge de dibuix protagonista de falletes infantils (Plaça del Salvador de Sagunt, 1934) i algun llibret corresponent. És Colilla y su pato Banderilla3, creats per Juan Pérez del Muro per al suplement de menuts Los Chicos de El Mercantil Valenciano, convocant del primer Concurs de Falles Infantils (1932-1936).

Restablerta la Festa de les Falles, després de la Guerra Civil es documenten molt millor la participació de dibuixants i il·lustradors en portades i esbossos de falles dels llibrets.

Alguns d’ells són d’autèntic luxe com Milo Panach, poeta i articulista habitual de revistes com Pensat i Fet, en Avinguda Bernat Aliño de Sueca en els anys 50, Plaça del Pilar, Plaça de la Mercé i Plaça del Caudillo, per exemple l’any de les Falles de la Gratitut (1958)4. Alterna en cada obra feta dues línies de dibuix, una més trencada i cubista amb traços de tinta gruixuts i fins, i altra més expressiva i arrodonida d’influència de l’escola d’Editorial Valenciana.

3 Primer personatge de còmic valencià amb continuïtat en historietes seriades.

4 Per agraïment a l’ajuda rebuda per València arrel de la Riuada d’Octubre del 57.

També José Segrelles Albert (Plaça del Caudillo, 1961) o Josep Soriano Izquierdo, artista faller entre les dècades de 1930 i 1950 i director artístic d’Editorial Valenciana -la gran factoria de somnis valenciana- i de la seua publicació fallera El Coet, de notable presència en llibrets per ser esbossador principalment de Ricardo Rubert, Vicent Luna i Alfredo Ruiz. Una de les seues obres més curioses, és l’auca d’explicació de la falla de Cercle de Belles Arts 1976.

Soriano Izquierdo no solia treballar sol. Per a realitzar les auques i cartel·les comptava sobretot amb mítics com Antoni Edo Mosquera “Edgar”, amb una destacada participació en el llibret de les Falles Antifeixistes de 1937, junt amb Francesc Almela i Vives, Modesto González, Emili Nadal i Josep Renau; i amb Serafín Rojo (La Codorniz), entre d’altres.

Caricatura de traçada expressiva de Milo Panach en el llibret de la falla Plaça del Cabdill (1958). Arxiu: Iván Esbrí

Els dibuixants d’Editorial Valenciana (Alfonso Alamar, Manuel Gago, Karpa, Rojas de la Cámara) han sigut homenatjats col·lectivament en llibrets de falla com Campot de l’Albufera (1997) i Nord-Dr. Zamenhoff (2012); o individualment, com a Joan Carbó Gatignol en Xiva-Francisco de Llano (2008) i Josep Sanchis Grau (Pumby) en Plaça de la Malva (2004 i 2012) i en la seua falla de sempre Sant VicentMarvà, per a la qual va crear el llibret infantil Xiquets.

Auca de la falla Cercle de Belles Arts (1976) de Josep Soriano Izquierdo. Arxiu: Iván Esbrí

59

Ángel Villena, humorista gràfic de Las Provincias i la darrera etapa de Pensat i Fet (1960-1972), va tenir no pocs vincles fallers puix va ser Vicepresident de Junta Central Fallera i impulsor de l’Olimpíada de l’Humor. Comissions com Avinguda Burjassot-Joaquim Ballester (1970), Pintor Stolz-Burgos (1972) i Plaça del Pilar (1975) llueixen amb orgull les seues característiques orles caricaturesques de membres de la falla que, reduïdes, es varen publicar durant anys en els llibrets respectius.

profundes i lluminoses, va tindre el seu gran bateig de foc esbossant la falla Una estoreta velleta... (Plaça del País Valencià, 1986) de Manolo Martín. L’experiència va ser tan agradable, que va repetir en Perquè el foc només siga un espill (Plaça del País Valencià, 1987), llibret de la qual va presentar-se en una original carpeta que guardava còpies del facsímil dels esbossos de Sento, del quadern de treball de Manolo Martín i del guió de l’escriptor Manuel Vicent, sent hui una cotitzada peça de col·leccionisme faller.

Tampoc podem descurar a Rafael Beltrán (Félix Pizcueta-Cirilo Amorós, 1969); Carrilero (portada del llibret de Personal Gas Lebón 1950); Jesús Liceras (explicació i relació falla Joaquim Costa-Altea 1965 a tall d’auca); Francisco Martínez Forment (principalment El Turista Fallero); i Vicent Melià (portada del llibret de Convent Jerusalem 1975).

També va participar en els dissenys, llibrets i guies de Carme t’estime, de Vicent Almela i Manolo García, i Ens veurem a l’Infern (Na Jordana, 2006 i 2011) de Manuel Martín Huguet, monument de traç gòtic i forta crítica política, social i cultural que val com la millor falla del seu currículum junt Una estoreta velleta….

Amb la mort del General Franco i l’inici de la Transició, una nova generació jove i inquieta es va prodigar en molts vessants de l’art literari, plàstic i audiovisual, treballant en suports pròxims com les falles, les Falles de la Moguda, en els seus llibrets. El dibuix salvatge i marginal de línia clara pren el relleu a la factura amable d’Editorial Valenciana.

Els llibrets del període més revolucionari de la comissió Jacinto Benavente-Reina Na Germana (19781980) varen contar amb els dibuixos de Juan Enrique Bosch “Micharmunt”, autor de la mítica portada de King Kong, que va valdre el malnom a la falla; Manel Gimeno; Sento Llobell; i Xavier Mariscal, qui junt amb el sociòleg Josep Vicent Marqués (País perplex) va escriure el considerat com primer tebeo underground valencià (Porcel et alii, 1992: 264): A Valènciaa. Tebeu vice-degà del País Valencià (1975), pura caricatura folklòrica-fallera.

60

Sento Llobell (El laboratori del Dr. Arnau), posseïdor d’una gran soltesa per a dibuixar els seus personatges amb unes poques línies depurades i amplies damunt d’escenes

Víctor Valero “Marc Martell”, és dibuixant i artista faller, un barrejat que defineix molt la seua extensa obra.

En 1979 va pintar un mural de temàtica fallera al carrer Salvador Giner de València i va dirigir els fanzines Trok de Bak i El Quemazo; en els anys 90 va destacar com artista faller, articulista i dibuixant dels llibrets d’Arrancapins, Palleter-Erudit Orellana i Universitat Vella-Plaça del Patriarca (Punxes amb Manolo Martín, 1992).

Junt amb Alfonso Inchaurraga “Incha”, Anna Miralles (Eva Medusa), Ramón Marcos, Carlos Ortín i el novel·lista Josep Franco (Rapsòdia) va dissenyar el llibret i escenes de la falla Ojo! Que la están peinando de Miguel Santaeulalia (Na Jordana, 1993), quedant un monument molt narratiu (Castelló, 2012: 45-53) per la seua disposició -representava la plaça major d’un poble- i les cartel·les tipus tebeo. En els llibrets de Na Jordana també varen dibuixar Miquel Beltrán i Micharmunt en els 80.

Una experiència semblant a Na Jordana 1993, ha sigut la més recent Ibertrola: The Jueves Cup 2006 en Arxiduc Carles-Xiva de Jordi Fresquet, amb els dibuixants

de la revista d’humor canalla, crític i bròfec El Jueves, entre ells els valencians Eduardo Jiménez Pérez “Lalo Kubala” i Albert Pallarés; i Sapristi, quina historieta! en Duc de GaetaPobla de Farnals 2007 de Francisco Mesado, l’any del 50 Aniversari de Mortadelo y Filemón.

Des dels anys 1990 proliferen els il·lustradors i dissenyadors gràfics en portades de llibret i esbossos de falla com José Aguilar (Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar i Na Jordana, amb Miguel López); Java (Blanqueries, 1997), Sergi Lorenzo Albert (Santa María Micaela-Martí l’Humà); Ibán Ramón Rodríguez (Mossen Sorell-Corona, 2013); i el conegut Armando Serra, home d’extensa obra plàstica en llibrets de falla, com Borseria-Tossal.

Guia de la falla Na Jordana (2011) de Sento Llobell.

Arxiu: Iván Esbrí

Llibret de la falla Plaça Na Jordana (2012) de José Aguilar.

Arxiu: Falla Plaça Na Jordana

61

Còmic de Miquel Mollà per a la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Ramón Pla centra la seua obra fallera dissenyant les falles de José Latorre i Gabriel Sanz i algunes portades de llibrets de les comissions on han plantat, com Mare Natura en Na Jordana (2003).

La comissió Juan Ramón Jiménez de Xàtiva, dintre del suplement El Verí del Foc del seu llibret, dedica la secció “La falla de paper” per a publicar historietes a dues fulles d’autors com Miquel Mollà. Més anecdòtic va ser el llibret de Joaquím Costa-Borriana 2012 maquetat com un còmic.

62

Antoni Ortiz Fuster “Ortifus” és la més ressenyable col·laboració entre l’humor gràfic i els llibrets actualment.

Dibuixant de la tira còmica de Levante-EMV, Magazine i Cartelera Turia, conta per èxits les seues falles perquè posseeix tres Primers Premis d’Enginy i Gràcia de Secció

Especial5, més la Falla Municipal 1988 Ho tenim tot davall, però… amb Manolo Martín.

Els seus vincles amb els llibrets de falla s’estreteixen amb Borrull-Socors6, comissió que concedeix des de 2012 el Premi Mestre Ortifus de Portada i de Coherència Temàtica d’un Llibret de Falla, a més d’il·lustrar el seu llibret des de 2011. També en Borrull-Socors, Salva Puchades va realitzar l’explicació de la falla infantil de 2012 Emplenem la vidriola.tb de Juane Cortell com una auca i el còmic per l’Apuntà 11 Rue dels Socors, basat en l’obra de Francisco Ibáñez.

En 2014, també col·labora amb Na Jordana, als quals ha dissenyat la falla que obren José Latorre i Gabriel Sanz, el Tirant de Lletra 2013 i tota mena de merchandising.

5 Llits amb Agustín Villanueva (Blanqueries, 1994); Clon, clon amb Alberto Rajadell (Convent Jerusalem, 1998); i Mutacions amb Manolo Martín (Na Jordana, 2000).

6 Va tenir una experiència prèvia amb Sagrada Família-Corea de Gandia.

Finalment, Paco Roca, guanyador del Goya 2012 a la Millor Pel·lícula d’Animació (Arrugas), va dissenyar la portada del llibret i la falla de Fede Ferrer Homo Jodidais7 en 2013 de General Barroso-Litògraf Pascual Abad, falla de la seua infància i adolescència a la qual ja dissenyava les portades en els 90, convertint-se eixos llibrets en un interessant mostrari de l’obra primerenca d’aquest dibuixant. També va ser jurat en els Premis Mestre Ortifus 2012.

Dibuix d’Ortifus en el llibret de Borrull-Socors (2012).

Arxiu: Falla Borrull-Socors

Possiblement, un llibret amb dibuixos o il·lustracions d’alguna de les personalitats vistes és la forma més assequible d’adquirir obra d’ells, així com qualsevol ressenya sobre la seua trajectòria que la publicació puga contenir, la font de dades més completa. Tanmateix, la relació entre dibuixants, llibrets i falles encara manca d’un estudi en profunditat.

7 Basada en el seu còmic Crónica de una crisis anunciada.

Fonts de consulta BORREGO I PITARCH, V. (1990): “Caricatura y fallas” dins Ariño Villarroya, A. (dir.) Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, pp. 297-307.

BRINES LORENTE, R. (2012): “L’humor gràfic que arranca de les falles” dins Rubio Albentosa, J. M. (coor.) Tro d’avís 2012. Llibret Falla Plaça de la Malva, Alzira, Associació Cultural Falla Plaça de la Malva, pp. 110-113.

BUSQUETS, A. (2012): “José Sanchis Grau. Homenatge a l’autor de Pumby” dins Rubio Albentosa, J. M. (coor.) Tro d’avís 2012. Llibret Plaça de la Malva, Alzira, Associació Cultural Falla Plaça de la Malva, pp. 172-177.

CASTELLÓ LLI, J. (2012): “Del meu rebost: Ojo! Que la están peinando: un exercici multidisciplinar a Na Jordana” dins Borrego i Pitarch, V. (coor.) Llibret Na Jordana 2012, València, Associació Cultural Fallera Na Jordana, pp. 45-53.

CATALÀ, P. (2012): “Teoria de l’atreviment pedagògic: auques escolars” dins Marín Martínez, S. (coor.) Llibret Borrull-Socors 2012, València, Associació Cultural Falla Borrull-Socors, pp. 135-142.

ESBRÍ ANDRÉS, I. (2012): “Fallas, ilustradores y dibujantes de cómic valencianos” dins Llibret Falla Barrio de La Alegría 2012, Xest, Asociación Cultural Barrio de La Alegría, pp. 69-71.

FERNÁNDEZ PIÑERO, C. A. (2010): Ortifus y las fallas, www.distritofallas.com.

TORRES, G. et alii (comisarien) (2013): Un segle de tebeos. Retrospectiva de la historieta en la Comunitat Valenciana (1913-2013), València, Associació Valencina de Còmic-Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”, març-juny 2013.

PORCEL, A. (1984): Valencia copyright: Sento, València, Ajuntament de València-Conselleria de Cultura-Diputació de València, 24 pp.

PORCEL, A. et alii (coor.) (1992): Historia del tebeo valenciano, València, Levante-EMV, 439 p.

63

EL FORMAT DEL LLIBRET: QUIN S’ADAPTA AL QUE VOLEM?

Q

uan comença un nou projecte de llibret en l’exercici faller, una de les preguntes que sempre ens fem els coordinadors és quin serà el format que tindrà, és a dir, la seua forma i per això cal analitzar-ho bé tenint en compte diversos aspectes dins dels criteris de puntuació dels diversos concursos on participe. És per això que en aquest article hem agrupat els formats en dos grups, els estàndards ja definits per unes mesures d’un paper i els no estàndards, on les comissions falleres trien les mesures exactes dels seus llibrets, i analitzarem els avantatges i els inconvenients de cadascun d’ells.

Formats estàndards de la mesura del paper

64

L’A4 o el de la grandària d’un foli de paper és el més utilitzat i de segur que totes les comissions falleres han realitzat algun llibret d’aquesta grandària. Per posar una dada estadística, catorze de les quinze comissions falleres de Cullera han realitzat el seu llibret del 2013 en aquest format i 13 d’aquestes l’han fet en el format vertical.

Aquest és el més fàcil a l’hora de maquetar, escriure, acoblar fotografies... i per això és el més comú però també el que dóna menys peu a la innovació, considerat monòton tant per a dissenyadors gràfics com per als coordinadors dels llibrets. Una dada estadística en contra és que dels deu primers premis atorgats per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana en 2013, cap d’ells està realitzat en un format A4 vertical, fet que dóna a entendre que és un format que no dóna peu a la modernitat en els llibrets de falla més innovadors.

Anònim

No obstant això, el format A4 en horitzontal no és tan freqüent, puix dóna menys opcions a l’hora de maquetar i per a tenir una bona estètica et limita a tenir sols una columna de text. Ara bé, sí que és cert que per a les fotografies horitzontals és molt bo perquè és difícil que s’escape cap detall de les fotografies. Estadísticament parlant, a Cullera sols el nostre llibret va ser imprés en aquest format en 2013 però per altres ciutats és un poc més comú. Exemples d’aquest format són el llibret de la falla Vilanova de Gandia (2012), el de la falla La Dula de Tavernes de la Valldigna (2011) o el de la falla Jardí d’Albal (2013), entre d’altres.

Més gran que la grandària A4 trobem l’A3, coneguda vulgarment com el doble foli. Aquest format és quasi impensable que s’utilitze per a un llibret de falla, però sí que hi ha un cas, el del llibret de la falla Sagrada FamíliaCorea de Gandia (2012) en què s’utilitza en format vertical.

Com a avantatges tenim que no fan falta moltes pàgines per a tenir un gran llibret, puix en tindre més centímetres de pàgina, podem incloure més text en elles i no fa falta passar tantes pàgines; i també que és un format ideal per a plasmar en una pàgina la foto d’una Fallera Major, puix queda molt elegant, sempre que la foto tinga una bona resolució. En canvi, l’inconvenient principal és que és molt gran i per a poder llegir-lo pot resultar incòmode.

L’últim format estàndard que trobem és el mig foli o l’A5. Aquest format és més reduït que l’A4 i per tant pot ser més econòmic per a les comissions falleres que l’utilitzen.

També resulta més còmode a l’hora de llegir, puix la seua grandària és més manejadís. Ara bé, per a llegir té els inconvenients de passar moltes pàgines o que la lletra i les fotografies siguen massa menudes i aleshores, dificulte la lectura i visió del llibret. Alguns exemples d’aquest tipus de llibret són els de les comissions falleres de la Pobla de Vallbona del 2012 (excepte el llibret de la Plaça de l’Hort), el de la falla Doctor Palos i Adjacents de Sagunt (2013), o el del nostre llibret en 1999. Aquest pot estar tant en horitzontal com en vertical, tot i que els inconvenients i avantatges no canvien.

Formats no estàndards En aquesta secció trobem que les comissions falleres han anat variant en el format dels seus llibrets. Dins d’aquests no tan comuns, el més conegut és el format 17 x 24 cm, conegut popularment com el format de quartilla. És un format que es troba entre l’A4 i l’A5 i és prou manejadís, puix permet llegir amb comoditat i podem inserir imatges a una grandària prou acceptable. Però aquest format també pot tenir els seus inconvenients si es fa una publicació amb un elevat nombre de pàgines, doncs és probable que costen d’obrir les pàgines. Un exemple d’aquest format és el llibret de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, que per a remeiar aquest inconvenient el que fa és partir els continguts en dos llibrets, un on trobem tot el referent a la comissió i als articles relacionats amb els monuments fallers, i altre on s’inclouen els treballs d’investigació.

La següent grandària més coneguda és 25 x 30 cm, identificada per alguns fallers com la guia de telèfons o les pàgines grogues dels llibrets. Aquesta té el gran avantatge que al ser gran, podem veure molt clarament tant les fotografies com els textos, podent-los tenir en tipus de lletra dotze o catorze, mentre que l’únic i xicotet inconvenient que li podem trobar és que és poc flexible, però és un format elegant. Moltes comissions han utilitzat aquest format, sobretot les conegudes comissions de la

Llibret de la falla La Dula de Tavernes de la Valldigna (2011).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (2013).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla El Mocador de Sagunt (2012).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

65

66

Llibret de la falla El Mocador de Sagunt (2013).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla Passeig de Tavernes (2013).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Plaça de la Malva d’Alzira i El Mocador de Sagunt des del 2008 fins al 2012; i la comissió de Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València en 2011 i en 2012. Aquests llibrets s’han caracteritzat per ser descomunalment clars en tots els sentits.

proporcions de les dimensions de les fotografies, per això en aquests llibrets se sol emprar el recurs d’una fotografia a tota pàgina, podent-li retallar els laterals d’aquesta. Les comissions que utilitzen aquest format solen ser la majoria de Gandia, com per exemple la falla Màrtirs en 2011, 2012 i 2013, o la falla Passeig de Tavernes de la Valldigna en 2013. Fugint del 21 x 21 trobem altres com el llibret de la falla Plaça Sant Roc-Gómez Ferrer i Voltants de Torrent en 2012 (16,5 x 16,5 cm), el de la falla Sant Valerià de Torrent en 2013 (16,5 x 16,5 cm), el de la falla El Mocador de Sagunt en 2013 (23 x 23 cm), i el de la falla Plaça de Jesús de València també en 2013 (17 x 17 cm).

El format totalment quadrat també s’utilitza molt en els llibrets de falla per tot arreu. El més freqüent és de 21 x 21 centímetres puix és que es fa és tallar 8,7 cm de paper del típic A4 horitzontal per a aconseguir el format. És prou còmode i flexible, i no és complicat de llegir. El problema està a l’hora de maquetar-lo, sobretot en temes fotogràfics perquè en ajustar-ho a les columnes de text pot perdre les

Un poc més rectangular trobem el 24 x 22 cm, molt freqüent per tot arreu. Els seus avantatges són els mateixos que els que té el llibret quadrat amb l’afegit que hi ha menys dificultat per a col·locar les fotografies en la maqueta, però no per això deixa de tenir-ne. Altre inconvenient és que junt amb l’A4 és un dels formats més repetits dins dels llibrets de falla, sobretot a València. Exemples en tenim en diversos llocs: la falla Ramon i Cajal de Torrent en 2012 i 2013, la falla Campaments de Paterna en 2011, la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València en 2013 o la falla Lluís Belda de Gandia en 2010 i en 2011. D’aquest trobem alguna variació de centímetres com, per exemple, el llibret que tenen a les seues mans (24 x 21 cm), el de la falla Arrancapins de València (24 x 23 cm) o el de la falla Plaça Prado de Gandia en 2007 (24 x 22 cm).

També s’empren formats amb més altura que amplària.

Aquests són els que més s’utilitzen en llibrets d’aniversari de les comissions falleres, i per tant són idonis per a les fotografies verticals de les falleres majors de tots els anys com, per exemple, el de la falla La Bega de Cullera en 2012 (24,5 x 32 cm) o el de la falla Plaça Cervantes de Sueca en 2009 (24,5 x 33 cm).

També hi ha d’altres que no són d’aniversari i també són d’aquestes

característiques com, per exemple, el de la comissió Comte SalvatierraCiril Amorós de València en 2013 (24,5 x 32 cm), el de la falla Port de Silla en 2012 i 2013 (21 x 31 cm), o el de la falla Molina-Claret de Xàtiva en 2003 (24,5 x 33 cm), entre d’altres.

L’inconvenient més important és que al ser un poc semblant a l’A4 pot recordar-nos aquest format, però és prou fàcil per a maquetar-lo.

Per últim, desglossem els format menuts no estàndards que estan prop de l’A5. En podem trobar de diversos tipus com per exemple el de la falla Mossén SorellCorona de València en 2013, amb unes dimensions de 15,5 x 20 cm; o el de Borrull-Socors de València en 2012 i en 2013, amb 13,5 x 18,5 cm. Aquests formats són molt pràctics per al transport i per al seu maneig, però complementar una foto amb el text és més difícil per les mateixes dimensions del llibret.

Aquests formats els hem pogut observar de primera mà per a elaborar aquest xicotet article. Però és clar que hi ha molts més formats, ja que un llibret es pot elaborar amb multitud de formats i dimensions.

Potser aquest article pot servir de guia a les comissions falleres per a realitzar un llibret, ara bé, tant els avantatges i inconvenients cadascú els pot veure d’una manera o d’una altra.

Llibret de la falla Ramon i Cajal de Torrent (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

67

EL TOC FINAL

E

l primer que observem quan tenim un llibret en les nostres mans és com ha quedat per fora, és a dir, la seua impressió, puix sempre passem totes les pàgines ràpidament per veure la qualitat de la impressió; i després, peguem la volta al llibret per veure l’enquadernació que té.

Quan una comissió fallera demana un pressupost per a la confecció i impressió del llibret, se sol trobar dos conceptes que si no portes uns anys en aquest món et sorprenen una mica: impressió offset i impressió digital. I el que ho llig de vegades es pregunta, i què és això? Puix la impressió offset és aquella que es realitza mitjançant un procés on s’utilitzen unes planxes de ferro, uns corrons i tinta líquida per a la seua impressió, mentre que la impressió digital no utilitza les planxes de ferro però pots imprimir directament des de l’ordinador a la màquina impressora.

68

Per a fer els llibrets de falla, el fet de triar una impressió o una altra ve donada per un factor essencial, sempre i quan la impremta que imprimeix el llibret dispose de les dues tecnologies: el nombre de llibrets a realitzar.

Si la tirada d’exemplars és curta, val la pena utilitzar una impressió digital, puix en eixe cas, els costos es poden reduir considerablement. En canvi, si la tirada és molt gran, s’utilitza la impressió offset perquè, encara que els costos siguen més elevats, pot reproduir milers de còpies en un menor període de temps i acaba eixint més barat que la impressió digital.

Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret faller

Tot siga dit que, segons el tipus de llibrets de falla que una comissió realitze, serveix una impressió o una altra, dins de la seua part tècnica. Per exemple, si és un llibret que es caracteritza per tenir molts escrits i no té quasi il·lustracions, o un llibret que no destaca per la seua maquetació, li pot servir una impressió digital.

També, per la reducció de costos citada anteriorment, o pel tipus de paper que van a emprar, moltes de les comissions falleres que fan els seus llibrets sense pensar en els diferents concursos, també utilitzen aquesta impressió per a editar els seus llibrets. A més a més, la impressió digital ens permet posar-li en un llibret diferents tipus de paper, és a dir, de diferent grossor, intentant donar-li un poc més de qualitat al llibret en conjunt.

Per posar uns exemples, en Cullera la majoria de comissions falleres utilitzen aquesta impressió (El Raconet, Taüt, Plaça d’Espanya, Sant Antoni de la Mar, Rei en Jaume I, Plaça Alboraia, Mongrell i Xúquer en 2013); però també ho fan per exemple a Sagunt (Plaça Ibèrica, 2013); o en València (Mossén Sorell-Corona, 2013 o Arrancapins, 2012).

No obstant això, per a fer un llibret de més qualitat requereix una impressió offset. Aquesta fa, per exemple, que les fotografies tinguen més nitidesa i qualitat; poder utilitzar tipus de papers que tinguen més qualitat; poder utilitzar cartolines de major gramatge per a les portades... Els llibrets en aquest format són els que a primera vista impressionen,

Llibret de les falles Mossén Sorell-Corona (2013) i Arrancapins (2012) de València, editats amb impressió digital.

Foto: Juan Gabriel Figueres

i tenen moltes il·lustracions que documenten els mateixos articles. A més, té l’opció d’imprimir els diversos elements del llibret en tonalitats daurades, platejades i tintes Pantone, donant al llibret més versatilitat.

Però si imprimim un llibret amb aquest tipus d’impressió, cal tenir diverses coses clares. La primera d’elles és que quan comença el procés d’impressió, ja no es pot tirar enrere, perquè les planxes ja estan preparades i tornar-les a fer suposa un cost més elevat. I la segona és que tots els exemplars del llibret han de ser iguals, per la mateixa raó que l’anterior. No podem fer, per exemple, que si un llibret va dirigit a algun càrrec important, es personalitze amb el seu nom, perquè tots els llibrets eixirien igual.

Exemples de llibrets en aquesta impressió hi ha molts com, per exemple, a Cullera (El Canet, Raval de Sant Agustí o Passeig-Mercat), a Alzira (Malva, Caputxins, Plaça del Forn, Mercat), a Sagunt (El Mocador, Santa Anna, La Victòria o Plaça Rodrigo), a Torrent (Ramon i Cajal, Sant Roc) o a Gandia (Corea, Màrtirs, Vilanova, Plaça Prado).

Pel que fa a l’enquadernació podem trobar molts tipus, però a l’hora de confeccionar un llibret hi ha diversos

que són els més comuns. Estaríem parlant de la rústica cosida, l’encolada PUR, l’encolada grapada, la grapada, l’enquadernada amb espiral o l’enquadernació de tapa dura.

La més utilitzada de totes les enquadernacions en els llibrets de falla és la rústica cosida. Aquesta consisteix a cosir cadascun dels plecs de pàgines i després s’uneixen mitjançant una cola. Té l’avantatge de la comoditat que li dóna al lector per a llegir, puix no hi ha problemes per a obrir el llibret, però és una enquadernació més cara que altres. En les falles 2013 l’utilitzaren moltes comissions falleres punteres en el món del llibret com per exemple, La Malva (Alzira), El Mocador (Sagunt), Ramon i Cajal i Sant Roc (Torrent).

També, qui vulga donar un poc de luxe a l’edició pot enquadernar el seu llibret amb tapa dura. Aquest es diferencia de l’anterior perquè el llom està folrat per la coberta, què pot ser de diferents materials, encara que predomina el cartró. Evidentment, aquesta enquadernació encareix el preu final del llibret. Aquesta se sol donar de vegades, quan una comissió compleix un aniversari, perquè a banda d’açò és més complicat a causa de l’època en què

69

estem. Comissions que recentment han utilitzat aquesta enquadernació són el Raval de Sant Agustí (Cullera) en 2013, La Bega (Cullera) en 2012, Plaça de l’Hort (La Pobla de Vallbona (2012 i 2013), El Mocador (Sagunt) en 2010, 2011 i 2012, o Vilanova (Gandia) en 2012 i 2013.

Llibret infantil de la falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2009), enquadernat amb grapes.

Foto: Juan Gabriel Figueres

70

Menys freqüent és la utilització de l’enquadernació encolada PUR (Poliuretà Reactiu). Aquesta té un avantatge respecte a altres enquadernacions encolades perquè permet obrir el llibre sense cap tipus de dificultat, encara que a diferència de la rústica cosida és que el llibret ha de donar un poc de si obrint-lo diverses vegades del tot. Aquest fet provoca que siga una enquadernació més econòmica que la rústica cosida. Algunes de les comissions que utilitzen aquest format (tot siga dit que són poques) han sigut BorrullSocors i Plaça de Jesús (València) en 2013, i El Canet (Cullera) en 2012, 2013 i 2014.

Un poc més habitual és encolar els llibrets i després aplicar unes grapes per a subjectar-los. Açò és una de les opcions que tenen les comissions que disposen de poc pressupost en el seu llibret i, per això, té uns quants inconvenients, destacant que les grapes en la cola no permeten obrir del tot el llibret i, en el cas d’intentarho, es pot trencar. A més, aquest tipus d’enquadernació no suporta més de cent vint pàgines, per tant, és una limitació important. Els exemples més clars els trobem a Cullera en 2013, com

per exemple les comissions del Xúquer, Rei en Jaume I o Sant Antoni de la Mar. També s’utilitzen enquadernats amb tan sols grapes, que són els llibrets amb poques pàgines com, per exemple, els llibrets infantils de les comissions Exposició-Micer Mascó-Arévalo Baca des de fa uns anys o Plaça de Jesús de València (2013), o les comissions de La Bega (2011) o Raval de Sant Agustí (2009 i 2013). Ara bé, també hi ha exemples de llibrets no infantils com els de la falla Plaça Alboraia (2013) i del Port (2013) de Cullera.

Per últim, els llibrets es poden enquadernar amb espiral, fent forats a totes les pàgines i després passar per elles un espiral de filferro per a unir-los tots. És el típic que utilitzem quan volem enquadernar apunts o documents.

Evidentment, és una alternativa més, però per a un llibret no queda massa bé, doncs es poden foradar elements i se n’ix del que tradicionalment és un llibret. En la Pobla de Vallbona van fer tots els llibrets en aquesta enquadernació en 2012 (excepte la ja citada Plaça de l’Hort), però també hi ha casos a Cullera, com els de les comissions del Bulevar i Plaça Alboraia en 2010.

Bé, aquestes són les opcions que tenim per a acabar el llibret, unes millors que altres, però és clar que tot va en funció del pressupost de què dispossem per a rematar aquesta publicació que és tan costosa de fer, pel que fa als diners i al temps.

LA INNOVACIÓ EN ELS LLIBRETS DE FALLA

S

i ens referim al diccionari, “Innovació” és l’acte i l’efecte d’innovar. I Innovar significa mudar o alterar alguna cosa, introduint novetats en ella. És molt interessant l’accepció de “mudar”, podent fer referència a l’embolcall o imatge del llibret, temàtica que serveix d’anàlisi en aquesta publicació.

Als últims anys, molt s’ha parlat d’innovació a les falles, especialment amb la creació del grup Falles I+E i l’efímera, encara que valenta i notòria, aposta de la Mercé el darrer any. Però, ¿i la innovació a la resta dels pilars de la festa? El tema dóna per a molt, però enguany en el llibret d’El Canet només parlarem de Llibrets.

Si atenem a la definició d’innovació que obria l’article, un llibret innovador seria aquell que ha vist alterats alguns dels seus elements, a la vegada que introdueix uns altres nous. I per a analitzar la innovació als llibrets de falla cal, primer, donar una ullada als començaments per a comprendre l’evolució dels elements principals de la publicació impresa fallera per excel·lència.

Des dels inicis de la història dels llibrets, al segle XIX, fins a l’estabilització del model ‘estàndard’ a meitat del segle passat, el primer fet d’innovació és el contingut. De només els versos explicatius de la falla del primer llibret, passem a l’estructura clàssica de dades, estructura i recompenses de la comissió. La tendència dels últims anys és engrossir aquest contingut amb textos analítics i d’investigació.

Podem dir que, aquests llibrets, prescindixen fins i tot dels versos per a fer girar la publicació al voltant d’aquests

Jose Francisco Carsí i Navarro Arquitecte i dissenyador gràfic

estudis, trencant amb l’origen del llibret i alterant el seu contingut. Fins i tot, les temàtiques acaben sent totalment alienes al lema de la falla, com ocorre al llibret de la Falla Francisco Climent-Uruguay de 2013 (temàtica al voltant de la història de les Torres de Serrans) o el de la foguera Polígon de Sant Blai en 2002 (100 anys d’Arquitectura en Alacant), per ficar dos exemples recents. En aquest cas, el llibret capgira la seua eina primigènia, convertint-se en vehicle fonamental de comunicació cultural. Es pot dir que la innovació en contingut ha enfonsat l’origen dels llibrets, però hem guanyat amb la difusió de la nostra festa i cultura.

El format ha estat lligat a aquesta evolució del contingut. Dels primers llibrets, que eren fulles penjades als carrers, hem passat als llibres de formats diversos, hui en dia. El clàssic i funcional format ‘quartilla’ ha donat pas, amb el creixement del contingut, a formats A4 i en disposicions apaïsades i horitzontals. La quantitat d’informació, i la intenció de la comissió provoca que en situacions especials es dividisca el llibret en volums, com a la Falla Borrull-Socors el darrer 2013. L’evolució del format, cada vegada més gran i pesat, redueix la mobilitat i per tant la funcionalitat del llibret, que es converteix en un llibre de capçalera a totes totes.

Quant al disseny, la innovació va lligada a l’arribada dels mitjans digitals. La maquetació clàssica, que encara es conserva als llibrets més modests fets en velles impremtes offset, ha sigut un model establert que, gràcies

71

72

Tradicional

llibret en fo

lla. Llibret rmat quarti

palda-Bene

de la falla Ri

sé Francisco

978). Arxiu: Jo

t Ramón (1 ficiència-San

Carsí

Pàgines interiors del llibret de Mossén Sorell-Corona (2008). Arxiu: http://issuu.com/fallacorona/docs/llibret_2008

al conservadorisme i la tradició, encara és vigent. Als últims anys, l’ús dels programes digitals unit a la renovada impremta han permés innovar en matèria de colors, portada i composició, dotant d’unitat a la maqueta dels versos, informació i articles, seguint l’exemple més evident de la Falla Mossén Sorell-Corona des de 2008, on el disseny és una premissa. Aquesta innovació ens ha despullat de la rigidització que suposava l’esbós en portada (anys 70) o les tradicionals i típiques fotografies de les falleres majors (Corona 2008).

Malgrat això, són excepció les propostes que opten per formats diferents (format periòdic al llibret de la Foguera Parc de les Avingudes en 1997) o per afegits fets a mà (portada feta amb tela, llibret a llibret, de la proposta de Dr. Sanchis Bergón Turia en 2013). Als últims anys, és en la presentació del llibret on s’ha apostat per la innovació, especialment amb la carrera pel premi de la Conselleria. Faixins, empaquetats personalitzats i bosses amb el disseny del llibret endolcen les propostes de les comissions.

Ara bé, ¿es promou la innovació als llibrets de falla?

Des dels estaments oficials no hi ha a penes intenció de progressar. Els concursos de llibrets ometen la innovació, a menys que aquesta siga inclosa dins de la puntuació com ‘Altres elements il·lustratius’ al concurs de Conselleria, categoria que solament suposa un 10% del total. Tot això és molt diferent a Alacant, on l’ajuntament atorga un premi d’Originalitat (des de 1987) i altre al llibret més innovador (des de 2001). Encara que les bases són ambigües, i els dos premis prou similars, ajuda a donar suport a aquelles propostes que es boten el guió habitual.

Veient l’evolució al llarg dels anys, es pot dir que la imatge i l’embolcall del llibret han mudat la seua aparença, i especialment al contingut, la innovació ha estat clara. D’altra banda, amb el món faller sumit en el conservadorisme i amb la vagueria dels models establerts, cal ser valent, i trencar les estructures clàssiques i apostar per nous models i formats. I com aquest segle va de ‘revivals’, la innovació més gran seria tornar al fullet de butxaca i a l’explicació penjada a les façanes dels carrers de les nostres demarcacions.

73

“TOTS AQUESTS MOMENTS ES PERDRAN EN EL TEMPS COM A LLÀGRIMES EN LA PLUJA”

D

es que es va inventar la impremta de tipus mòbils, els llibres van passar a ser un mitjà de comunicació massiu (entenent massiu en el context del Renaixement). Un mitjà de comunicació que vivia una revolució històrica. No sols va ser una revolució cultural, sinó també el naixement de la impremta com un nou, florentí i, de vegades perillós per al poder, negoci.

Evidentment, molts pocs anys després de la seua invenció i extensió per Europa, els poders públics van començar a legislar sobre els llibres i les impremtes.

Un dels motius de la legislació era clarament ideològic.

Simplement posem com a exemple d’aquesta ràpida expansió i del “perillós” subjacent, la sorpresa que va representar inclús per al mateix Luter, la velocitat a la qual les seues famoses 95 tesis van aplegar a tots els racons d’Europa. Hi havia doncs la necessitat de tenir cert control sobre els continguts dels llibres que, ara, amb aquest nou invent dels tipus mòbils, expandien la informació a una velocitat maia vista en la Història de la humanitat.

74

Altre motiu per a legislar sobre els llibres era clarament econòmic: per un costat contribuir a les arques públiques mitjançant permisos i impostos i, per altre, defensar l’impressor, puix el muntatge i la composició de llibres de tipus mòbils era complexa, però una vegada realitzada aquesta composició era relativament fàcil de copiar. Sorgeixen aleshores privilegis reals, concessió de monopolis per a determinades obres i autors, així com permisos de la més diversa índole en tota Europa.

Tono Herrero i Giménez Associació d’Estudis Fallers

En Espanya, aquest control té, en 1716, un fita amb l’obligació de dipositar un exemplar de cada llibre realitzat en Espanya en la Real Llibreria de Felip V. L’objectiu últim era sotmetre’l, per suposat, a censura prèvia. Però existeix un efecte col·lateral plenament contemporani, tota publicació de certa reputació era conservada per l’Estat independentment de les vicissituds pròpies d’una edició en concret. En definitiva, el germen, la Biblioteca Nacional.

Paral·lelament amb la impremta sorgeix també una literatura popular i de consum ràpid que subsisteix més o menys fora d’aquest sistema. Una literatura, que encara que puga escapar al control ideològic dels reis o l’església, no és necessàriament una literatura de temàtica política o antireligiosa, sinó més aviat una literatura considerada de baix nivell.

Papers d’ínfima qualitat, en plecs pràcticament sense enquadernació, repleguen obres satíriques, gasetilles, poemaris, e inclús obres religioses de devoció popular.

Venuda per cecs, viatgers ambulants i venedores dels carrers, en València configuren la tradició de l’anomenada literatura de “canya i cordell”.

D’aquesta tradició popular i d’aquest sistema sorgeix el llibret. Poemes satírics “d’explicasió de la falla”, d’impressió pobra i de consum, tan efímer, com el monument faller al qual van indissolublement associats. El llibret iniciarà la seua història com a document bibliogràfic al marge dels estaments i controls oficials.

La legislació “absolutista” d’entregar un llibre a l’Estat per a la seua censura prèvia, evoluciona en la modernitat cap al concepte de “Conservació del Patrimoni Bibliogràfic”. Encara que el mètode ve a ser el mateix, la idea que roman ara és que els Estats tenen l’obligació de garantir la conservació de l’acerb cultural d’un país. I aquest concepte culmina amb les lleis que ha anat regulant l’anomenat Dipòsit Legal, que en Espanya té en la Llei de 1957 el seu principal exponent i en la de 2011 la seua revisió més seria.

El Dipòsit Legal bàsicament consisteix en l’obligació “d’entregar” alguns exemplars d’una edició (oscil·la entre els 3 i els 5) en el que s’anomena una biblioteca dipositària (que en València ha sigut la Biblioteca de la Universitat i actualment, la Biblioteca Valenciana). L’objectiu és clar, garantir la conservació de la publicació i, el més important, garantir el seu accés mitjançant els instruments de recerca dissenyats per la biblioteconomia (abans les fitxes catalogràfiques, hui les bases de dades informàtiques).

Mentre la legislació es modernitza, el llibret va transformant-se. Els seus continguts van fent-se cada vegada més sofisticats. La seua qualitat literària i el seu valor bibliogràfic van en augment junt amb la importància que la festa de les falles adquireix. Ja no és qüestió sols de prendre consciència de les Falles com a Patrimoni Cultural, sinó que els mateixos continguts (que superen moltes vegades el purament festiu) que entren a formar part dels llibrets moderns converteixen a alguns llibrets en autèntics monogràfics sobre un tema determinat.

Subsisteixen, no obstant això, usos “arrossegats” per eixe origen popular al marge de l’oficialitat. Un costum inveterat que fa que durant molts anys, complimentar la legalitat bibliogràfica (demanar números d’identificació, normalització, etc.) no haja sigut precisament una de les prioritats de les Comissions que publiquen els llibrets,

que en honor a la veritat, no són editores professionals. El llibret guanya en qualitat bibliogràfica, literària, històrica i editorial, però ho fa a través d’edicions que en molts casos continuen sent irregulars, de tirada incerta, de distribució no professional i, per descomptat moltes vegades, prescindint precisament del Dipòsit Legal.

La conseqüència pràctica és la invisibilitat del llibret com a document bibliogràfic. La seua qualitat; la presència d’articles d’interés històric, analítics; la part que transcendeix al consum més o menys intern de la Comissió queda difuminat entre les ombres de la seua difícil accessibilitat. Baix el paraigüa de llibret s’amaguen autèntiques joies escrites que queden fora de l’abast de les generacions posteriors. Serveixca com a exemple que La Biblioteca Nacional d’Espanya té uns 400 llibrets catalogats (la majoria contemporanis i aniversaris) i la Biblioteca valenciana aproximadament 800 d’una producció que pot fàcilment superar les 600 edicions en un any. És cert que algunes Juntes Falleres tenen com a norma en l’expedient de la Comissió l’entrega del llibret.

Però és un acte administratiu que impedeix en realitat la recerca a l’investigador, al curiós, al faller. Perquè no hi ha cap tractament bibliogràfic. Podem saber que el llibret d’una Comissió determinada d’un any donat estarà en un Arxiu, però saber què conté, quines matèries hi ha d’interés en les seues pàgines per a algú que no coneix per endavant on s’allotja el tema que persegueix, es converteix en una quimera.

Advertits tard que el llibret és un valor cultural, el material antic s’ha fet sobre donacions d’estudiosos i no sobre un procés sistemàtic de conservació del llibret, i les col·leccions de nous materials estan incorporant-se molt recentment als circuits oficials i legals de la publicació impresa.

75

Llibret de la falla Sagrada Familia-Corea, amb el seu dipòsit legal. Foto: Juan Gabriel Figueres

Més enllà de la voluntat de les Comissions,la penúltima Llei de Dipòsit Legal obligava “l’impressor” a realitzar per sistema aquest procés, el que va contribuir durant un temps a què anara normalitzant-se progressivament. Just quan podríem pensar que el llibret recupera el pas perdut, la nova llei de 2011 pot fer perdre peu en aquest procés necessari de normalització.

76

La Llei de 2011 canvia la necessitat que siga l’impressor qui faja el dipòsit i passe la responsabilitat a l’editor. La raó d’aquest canvio està pensada per a la indústria editorial que publica llibres “espanyols” que no obstant això són impresos en altres països. Però a la seua vegada preveu que l’editor és una empresa, amb la qual la burocràcia adjunta al fet “d’entregar” els exemplars del dipòsit legal passa necessàriament per declaracions d’IVA, i per epígrafs professionals, extrems als què una Comissió de Falla no aplega.

És cert que estan adoptant-se a poc a poc les excepcions necessàries perquè les Comissions de falla tinguen fàcil poder realitzar el dipòsit legal, però queda el camí més important. Que les Comissions de Falla que s’ocupen i preocupen del contingut cultural dels llibrets siguen conscients que el Dipòsit Legal no és un capritx o impediment burocràtic més, sinó la garantia que el llibre romandrà en un centre de conservació públic, i que les generacions futures podran conéixer el seu contingut.

Per contra, es faran certes més que mai les cèlebres paraules de la pel·lícula Blade Runner: “Tots aquests moments es perdran en el temps com a llàgrimes en la pluja”.

No obliden entrar en l’oficina virtual del dipòsit legal de la Generalitat Valenciana: http://dglb.cult.gva.es/li-prop-deposito-legal_e.htm

LA GRANDÀRIA DEL LLIBRET. Del full a la caixa Rafael Solaz i Albert Bibliòfil i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 78-82

COHERÈNCIA TEMÀTICA EN EL LLIBRET DE FALLA Aida Valero i Domínguez Falla Borrull-Socors de València Pàgines 93-95

FENT SÀTIRA SOBRE ELS ACTUALS LLIBRETS DE FALLA El no faller il·luminat ataca de nou.

Escriptor satíric Pàgines 104-106

EL LLIBRET DE FALLA: EL CATÀLEG DE L’ANY FALLER José Martínez i Tormo Gestor cultural i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 83-84

ELS LLIBRETS D’ANIVERSARI. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA FESTA DE LES FALLES Javier Mozas i Hernando Associació d’Estudis Fallers Pàgines 96-99

PER A GUSTOS, LLIBRETS Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 114-117

“Per a investigar la veritat és necessari dubtar, quant siga possible, de totes les coses.”

Rene Descartes (1596-1650) Filòsof

LA MEMÒRIA RECUPERADA DE LES FALLES I DEL LLIBRET Juan Antonio Ruiz i Cerveró Enginyer de Camins, Canals i Ports i President de l’Associació Cultural Gràfica La Penyeta Pàgines 85-87

ELS LLIBRETS OFICIALS DE LES FALLES: DIVERSES MANERES DE FER-LOS Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 100-103

L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (ADEF) EN ELS LLIBRETS DE FALLA Associació d’Estudis Fallers Pàgines 88-92

LLIBRETS INFANTILS, UNA HISTÒRIA A L’OMBRA Juanjo Medina i Bonilla AC Falla Plaça de Jesús de València Pàgines 107-113

EL LLIBRET D’AVUI BASAT EN ELS CONTINGUTS LITERARIS I EN LA INVESTIGACIÓ FALLERA

77

LA GRANDÀRIA DEL LLIBRET Del full a la caixa

E

xplicació i relació de tot lo que conté esta falla. Aquesta frase atrapa tota l’essència del vertader propòsit pel qual va ser creat el llibret: explicar el tema del monument faller acompanyant poesies iròniques al voltant del tema tractat. És sabut que els antics llibrets de falla van tindre els seus antecedents en els col·loquis i plecs de canya i cordell que tanta fama van aconseguir, especialment, entre els segles XVII i XIX. La sàtira valenciana va ser rica en publicacions i manuscrits que corrien com a literatura popular en les festes de totes les poblacions. Va ser un autèntic viver per als romancers i els cecs que recitaven hilarants i atrevides composicions on acampava a gust la sàtira i la crítica cap al poder establert o els diversos comportaments de la societat en sí. Normalment, la grandària d’aquests fulls era la considerada bibliogràficament com a quart (un foli plegat).

78

Dit l’essencial, vegem els antecedents del genuí llibret faller i de la seua grandària. Des que es van alçar les falles amb ninots inclosos, se suposa allà pel segle XVIII, ja s’acompanyaven d’unes desenes de versos manuscrits que s’apegaven per les parets pròximes a la falla o en la base de la mateixa. Desconeixem la grandària d’aquests cartells però devia ser a gust dels animosos fallers. La lògica ens permet aventurar que serien prou grans per a ser llegits sense dificultat, aproximadament com les actuals cartel·les que es col·loquen en el monument faller. Així l’espectador podia veure amb claredat quin era el tema o les persones criticades, encara que en alguns

Rafael Solaz i Albert Bibliòfil i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

casos no es necessitava major explicació, ja que l’escena representada era evident.

A mitjan segle XIX, tal vegada per un recurs econòmic, les desenes impreses es van convertir en xicotets fullets que es repartien entre els veïns i espectadors demanant la voluntat per a la falla. Com eren aquests llibrets decimonònics? Normalment, s’imprimia un sol full, plegat i reduït a uns 15x10’5 cm aproximadament. La grandària d’aquests impresos variava en funció de la impremta i la disponibilitat d’un paper determinat. Es deia que eren restes de paper sobrant i, per això, es van veure impresos de diferents colors: blau, verd, blanc, rosat, marró… quasi mai en blanc. Perquè cal dir que era una col·laboració -gratuïtaque es demanava als petits tallers impressors. Estem parlant d’un full plegat que encara no tenia la consideració de llibret.

En unes dècades el llibret es va convertir en necessari. No es podia entendre la falla sense aquests fulls explicatius que formaven una part important de la festa, encara que fóra un tipus de literatura modesta.

La portada era ben explícita. El començament, normalment, sempre era el mateix: “Versos de la hoguera...”, “Versos alusivos a la falla...”, “Explicació i relació de la falla...”, “Falla de Sent Chusep...”, “Gran falla...”, continuant amb allò que el monument representava, a més del carrer o plaça on s’instal·lava i l’any en qüestió.

En alguns d’aquests impresos figurava la impremta.

En altres no. Ribelles Comín -en la seua relació dels llibrets

del segle XIX1- cita el més antic, de 1850.

Efectivament, en l’Arxiu Històric Municipal es conserva un exemplar (possiblement siga el mateix que descriu Ribelles). Es tracta d’un llibret de la falla del carrer de Sant Narcís i d’un quadern manuscrit que conté els versos de la falleta del carrer de les Avellanes del cap i casal. El primer respon al que seria el model general de les primeres explicacions falleres, uns simples fulls de versos. Però el manuscrit citat té més interés, perquè estem ja davant d’una explicació fallera més extensa i elaborada, amb la seua introducció, la presentació dels personatges, el desplegament de l’argument i una conclusió.2 El llibret del carrer de Sant Narcís porta un verset que diu: Chent sens cholla y chulla, chilla/ qui despunta espanta, espenta/ y algún pillo, polla, pilla/ pues a tanta tonta tenta.

Ja és sabut que Josep Bernat i Baldoví ha passat a la història com el primer autor conegut d’un llibret. El tantes i tantes voltes citat de la falla plaçeta de l’Almodí (1855) es va imprimir en l’obrador de Fermín Gonzalo, carrer del Forn del Vidre i consta de 16 pàgines. La falla tractava un dels temes d’intenció eròtica i satírica que més èxit va tindre entre el món faller: La historia de Visanteta i d’un pobre conillet, on apareix Don Facundo que vol comprar-li’l.

Setze pàgines van ser suficients perquè el fullet es convertira en tot un clàssic de la literatura eròtic-satírica fallera.

1 José Ribelles Comín. Bibliografía de la lengua valenciana.

Volum IV. Madrid. 1978, p. 342-367.

2 Fragment de l’article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera d’Els Lleons-Poeta Mas i Ros, de València (2012).

En l’últim terç del segle XIX ja quasi sempre figurava el peu d’impremta, no així l’autor dels versos, quasi sempre escudat en l’anonimat. Posseïm uns versos que potser van ser impresos en algun dels llibrets de finals d’aquest segle. Fa referència a l’autor: El poeta Chirivia/ es l’autor del llibret /i segons ell, diu qu’ha fet /un derroche de poesía.3 A principis del segle XX encara van continuar imprimint-se els xicotets llibrets, però ja es va veure algun d’ells editat amb més pàgines.4 Pareixia com que els llibrets de falles infantils haveren de ser també xicotets. Un exemple el tenim en el relatiu a la falla de la Plaça de Monqá (sic) de 1928, un plec de tan sols onze centímetres.

Va ser al voltant dels anys 20 quan es va produir un salt qualitatiu. La influència dels progressos de les impremtes i la seua modernització en el sistema d’imprimir, l’abaratiment dels costos, així com la conscienciació de les comissions falleres respecte a la importància del llibret en la festa, va produir una millora de l’imprés, amb més publicitat, més fotografies i més imatges.

Així, apareixen fotògrafs anònims i dibuixants que van col·laborar en les edicions. La portada ja era artística i al contingut interior del llibret es van veure articles referits a la festa fallera, la qual cosa va produir també un increment del 3 J. de A. Literatura fallera de todos los tiempos. (En l’especial de falles del periòdic “Levante”, 1952).

4 Al nostre arxiu tenim un relatiu a la falla de la Vallá de Sant Francesc, de 1903 (Alegoría a la Tabacalera), amb unes mesures d’11x8 cm.

Llibrets de la falla Carrer de les Sabates (1904) i de la falla dels carrers Carsí i Pérez Galdós (1929) de València. Arxiu: Rafael Solaz

79

nombre de les pàgines. Per la seua banda, les comissions festives ja van destinar un import del pressupost faller per al llibret i es va tindre en compte l’edició acurada.

com a “revista literària”. Eren èpoques en què es cuidava molt la portada i és llavors quan es produeix una irrupció colorista de molt alt nivell artístic.

Cada vegada eren més els artistes, poetes i escriptors que amb les seues col·laboracions havien donat al llibret el caràcter d’una publicació esperada. Ja no era tan sols “l’explicació i relació de la falla”, s’incorporaven textos i dibuixos que es van convertir en una atracció editorial festiva. Aquest increment de qualitat coincidia també amb la irrupció de la considerada falla monumental. I així va seguir durant els anys 30, la postguerra i pràcticament fins a arribar la fi del franquisme.

Després de la guerra civil, sobretot a partir dels anys 50, les comissions veuen una oportunitat d’ingressos econòmics a través del llibret i es produeix un altre fet significatiu: l’increment d’anuncis publicitaris que, al seu torn, fa augmentar gradualment la grossor del llibret. Ja no era tan sols que amb la publicitat de les botigues veïnes es pagara la impressió, sinó que podia quedar un romanent per a ser aplicat a altres actes de la festa.

La grandària del llibret dels períodes anteriorment citats variava, però predominava la grandària 4t. Es van veure algunes publicacions de mesures majors, però com a excepció. Dos exemples: el llibret de la falla SocorroBorrull dels anys 40 (28x21 cm) i el de la falla del carrer de les Barques de 1947 (31x21,5 cm), aquest presentat

80

Els anys següents, especialment a partir dels 80, la publicitat ja s’estenia a empreses que res tenien a veure amb la proximitat del carrer de la falla, sinó que eren els fallers els que s’encarregaven de contractar l’anunci entre les empreses amb les quals mantenien algun tipus de relació. I és ací, quan de nou, apareix el “gran llibret” de mida foli, amb profusió d’anuncis a color, publicacions que

Llibrets de les falles del Comerç (1942), Carrer Barques (1949), Plaça del Doctor Collado (1949), i Avinguda de l’Oest (1957).

Imatges: Rafael Solaz

van ser imitacions i reflexos dels llibres de festes d’altres poblacions. D’uns plecs grapats s’havia passat al llibre enquadernat i cosit amb tapes dures i altres detalls d’impressió luxosa.

Malgrat que el seu auge editorial sempre va haver-hi crítiques entre el món intel·lectual que va escriure, especialment als anys 70, retraient que els llibrets fallers no tenien contingut i que es desaprofitava un imprés que devia ser un poc més que una col·lecció de versos mitjanament compostos.5 A poc a poc, els autors i historiadors prengueren consciència i van veure en el llibret faller una oportunitat de presentar els seus treballs la qual cosa va contribuir, al seu torn, al prestigi que podien donar els textos. Llibret i història es van donar la mà. El xicotet llibret ja era “quelcom més”. I això va contribuir a una conscienciació fallera per l’aportació cultural, sense oblidar-se en absolut de la festa.

Llibret de la falla Blanqueries de València (2007). Arxiu: Rafael Solaz

Llibret de la falla Molinell-Alboraia de València (2009). Arxiu: Rafael Solaz

La falla de Na Jordana va ser una de les primeres a incorporar al llibret textos d’història popular, estudis sobre la festa que prompte es van convertir en referència i font d’informació. Més comissions van anar afegint-se a l’edició d’aquests tipus de publicacions. Ja no eren només llibres que s’editaven a la ciutat de València sinó que, des de ja feia temps, s’havia estés aquesta pràctica per distints punts del País Valencià. La relació seria prou extensa i el seu estudi donaria per a un treball d’investigació de primer orde.

Una altra novetat va ser la caixa i l’estoig de cartró com a dipòsit del mateix llibret i d’altres 5 No s’equivocaven totalment -com s’ha demostrat en els temps actualsja que hi ha comissions falleres que continuen fent el seu llibret com fa cinquanta anys, sense majors diferències, no problem. Mateixa grandària, mateix discurs, mateixa publicitat de les botigues del barri… és el llibret de la falla, sense més pretensions.

Llibret de la falla Mossén Sorell-Corona de València (2010). Arxiu: Rafael Solaz

81

Caixa de Carnestoltes? Moltes Voltes!, del llibret de la falla Na Jordana de València (1999). Arxiu: Rafael Solaz

82

elements relacionats amb la falla. L’exemple el tenim novament a Na Jordana, qui en 1999 presentaria una caixaestoig amb el lema faller Carnestoltes?... Moltes voltes! que contenia, a més del llibret d’eixe any, una sèrie d’impresos relacionats amb bromes falleres i, especialment, reproducció d’impresos de l’antic Carnestoltes. Aquesta modalitat la va repetir durant anys. Nosaltres mateixos participàrem en la falla d’aquesta comissió l’any 2006 (basada en el nostre llibre La València prohibida) en el que una caixa de 32x25 centímetres també contenia diversos impresos convertits pel temps en peces de col·leccionista i gent interessada en el comportament ciutadà eròtic-

satíric que tanta importància va tindre en l’univers de les falles. Textos, llibrets, ninots i monument van ser un reflex de tot açò.

Tot el llibret ficat en caixes com a dipòsits fallers.

Del full a la caixa contenidora van quasi dos-cents anys.

Encara que hi ha alguna incorporació en aquest sentit, el DVD faller encara es resisteix. La grandària del futur llibret de falla es mesurarà per megues, un prefix del Sistema Internacional d’Unitats. Qüestió d’espai en el disc dur de la festa. Explicació i relació de la falla ficada en la virtualitat d’un pendrive.

EL LLIBRET DE FALLA: EL CATÀLEG DE L’ANY FALLER

E

l llibret de falla és un d’eixos elements nuclears de la festa; l’objecte que, junt amb la falla, mai ha de faltar en l’activitat d’una comissió. De fet, el seu naixement, lligat directament a la mateixa falla com a complement per a poder explicar-la i comprendre-la, comparteix el convenciment de la importància del llibret dins de la festa popular d’arrel veïnal i de la literatura com un element de comunicació fonamental.

Des del primer llibret que es conserva publicat, del 1855, fins al moment, els llibrets han variat moltíssim en format, contingut i manera d’entendre’l. El llibret inicial d’explicació i relació de la falla va anar completant-se amb el pas del temps amb l’esbós de la falla, anuncis comercials de les tendes del barri, els llistats de components de la comissió o les fotografies de les Falleres Majors. També ha canviat el seu objectiu fonamental: de servir com un recurs per a explicar convenientment la falla a ser utilitzat com a memòria de l’activitat anual de la comissió de falla.

En els últims anys, este format, àmpliament difós, s’ha ampliat amb nous models de llibrets que pretenen recuperar la vessant literària, ja siga en format d’articles d’opinió, en textos literaris o en textos més amplis de divulgació històrica.

El cas és que l’essència ha variat poc: el llibret segueix sent (amb excepció de les fotografies i vídeos), l’únic element no efímer de la festa; després de la cremà, la falla desapareix, però el llibret queda com a únic record material de la festa.

En este sentit, el llibret de falla actua com el catàleg d’una exposició: l’exposició sempre és temporal i efímera (com la falla), i el catàleg actua com a memòria de tot el procés

JOSÉ MARTÍNEZ I TORMO Gestor Cultural i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

d’investigació i reflexió que ha donat origen a l’exposició final; el llibret és el catàleg d’un any de festa viscuda i sentida.

Amb la profusió de les tecnologies de la informació i la comunicació, els llibrets tracten d’adaptar-se a nous formats; per este motiu, hem començat a vore llibrets en CD, codis QR o inclús llibrets virtuals penjats a Internet; no obstant això, sembla que els fallers encara volem la materialitat del llibret, tindre’l entre les nostres mans i fullejar les seues pàgines... i potser col·leccionar-lo.

Si volem que el llibret siga memòria de l’activitat fallera, hem de mantindre la seua materialitat, que ens permetrà utilitzar-lo com a font històrica més enllà de la documentació purament administrativa que genera l’activitat fallera. Però, personalment, pense que hem d’anar més enllà.

Els llibrets que ofereixen als lectors articles i continguts més enllà dels purament relacionats amb la configuració formal de la comissió són interessants en tant que permeten al lector tindre diferents visions de la festa, però el llibret no pot perdre la seua relació amb la falla que es planta als carrers eixe any.

Sóc ferm partidari dels llibrets temàtics amb relació a la falla. Si el llibret respecta la temàtica de la falla, respon al seu origen literari d’explicació per al visitant. Un llibret que porte al lector més enllà l’explicació i que oferisca visions diferents de la temàtica anual de la falla... un llibret que es convertisca en un vertader catàleg no només de l’activitat fallera, sinó també de la mateixa falla.

83

Llibret de la falla Plaça de la Malva d’Alzira (2013), un clar

84

exemple del que és un llibret molt complet. Foto: Juan Gabriel

Un exemple? Si la falla utilitza temàtica de bruixes, per què no fer un llibret dedicat a difondre l’imaginari de la bruixeria? Amb articles que expliquen què és una bruixa, el misticisme al seu voltant, personatges històrics lligats amb el tema, etc., inclús algun text sobre les falles que històricament han tractat el mateix tema; tot això tractat amb rigorositat en unes ocasions i amb humor en altres, i amb continguts adaptats a totes les edats (comissió adulta i comissió infantil). I igual es pot fer amb el circ, la mar, la història, els animals, i qualsevol temàtica en què es base l’artista per a crear la falla. Així tindríem tots els anys treballs de difusió respectant la temàtica de la falla, que es podria comprendre millor a partir dels textos, obrint la porta a la creació literària de tot tipus, ja fóra en prosa o en vers i oferint temàtiques que, a priori, podrien ser més interessants per a la generalitat del públic lector.

Figueres

Està clar que el llibret no desapareixerà i és evident que estem vivint un període de revitalització, però pense que en alguns casos és necessària una reflexió prèvia a l’hora d’afrontar el llibret que permeta posar en relació els nous formats amb els orígens i la practicitat. Oferir continguts nous, interessants i atractius, sense perdre la utilitat del llibret com a document d’informació amb posterior valor històric i considerar-lo com una eina de difusió i valoració de la literatura (ja siga festiva o no) en valencià. Oferir, en definitiva, un catàleg de l’exercici faller i de la falla, que permeta aproximar-se a la investigació prèvia, que ubique al lector en el moment actual i l’estat de la qüestió, i que òbriga noves portes per al futur. Potser, sols així, aconseguirem llibrets que aporten alguna cosa i que siguen llegits per tots els nostres fallers i falleres, més enllà de comprovar que el nostre nom estiga ben escrit al llistat de membres de la comissió.

LA MEMÒRIA RECUPERADA DE LES FALLES I DEL LLIBRET

E

n primer lloc, volem agrair a la Falla El Canet l’oportunitat de donar-nos a conéixer un poc més, en permetre’ns col·laborar en el seu Llibret.

Esta associació, fundada en febrer de 1996, està formada principalment per gent amb inquietuds de recollir i salvaguardar documentació i fotografies antigues del nostre poble.

A tal fi, es conta amb una vintena de membres que, de manera altruista, s’encarreguen de captar els fons gràfics.

La fotografia es neteja i restaura (si és possible) i després es realitza la tasca de documentar-la i catalogarla: on és?, quin any?, qui és?, i fins i tot si hi ha alguna història implícita en el document.

Hem publicat diversos llibres, de moment cinc, baix l’epígraf general de “La Memòria Recuperada” en els quals aportem moltes fotografies de com era la nostra ciutat en altres temps.

No és casualitat el títol genèric. La “Memòria Recuperada” és una forma de mantindre el record de nostra gent, els seus carrers i els seus paisatges. En definitiva, aquells llocs i vivències que han modelat el nostre sentir.

D’ací la importància de la memòria de les falles.

Sent un element integrador i de notable i innegable importància cultural i festiva, no pot faltar en la nostra memòria col·lectiva.

Juan Antonio Ruiz i Cerveró Enginyer de Camins, Canals i Ports President de l’Associació Cultural Gràfica La Penyeta Els nostres ulls han vist formar-se les comissions falleres i construir els seus monuments, i el nostre barri les ha acollit. La música i l’olor de pólvora, com a generadors d’energia festiva, han impregnat els nostres sentits. I la nostra memòria es nega a oblidar-ho: tots mantenim un record, una imatge, encara que siga un simple retall, de les nostres falles.

La primera Falla de la qual tenim notícia és la falla del Raval del Mar, que plantava a l’actual Plaça de La Llibertat (El Taüt), amb monuments en 1928 i 1930. També en 1930, sense comissió fallera, es va plantar una falla en l’actual Placeta de La Sal. Inclús tenim constància gràfica d’alguna festa fallera entre 1932 i 1937.

Després, aquells temps tan atziacs impedirien que es plantaren falles fins a 1943, primer amb la Plaça d’Espanya i el Raval del Mar, i després també amb Sant Antoni i Passeig, amb activitat constant fins a 1947. És a partir de 1962 quan realment comença la festa fallera amb la continuïtat que tenim hui en dia, amb la falla del barri de Sant Antoni, prosseguint l’any següent amb les de La Bega, Plaça d’Espanya i Plaça de José Antonio i afegint-se, en 1964, la falla de Passeig-Mercat i, en 1966, la falla del Raval de Sant Agustí.

També eixa memòria ens du a recordar una sèrie de falles actualment desaparegudes i que varen aportar

85

la seua alegria fallera, entre elles la d’El Pavelló (infantil) en 1956, la del Barri de Sant Francesc en els primers anys de 1960, la de Colón-Toledo (infantil) des de 1964 fins a 1968, “El Masclet” en 1978, o més recentment, en 1995, la falla d’El Pontet.

Un dels capítols més importants de les Falles des del punt de vista històric i sociològic el representen els denominats “llibrets de falla”.

Des del primer “llibret” que es coneix imprés, de la falla de la plaça de l’Almodí de València en 1855, escrit

86

Composició de la falla Pavelló d’Atraccions (1956).

Foto: AC La Penyeta

en forma satírica pel poeta suecà Josep Bernat i Baldoví, fins a l’actualitat, cal tindre en compte que els llibrets ens ensenyen tant quines són les preocupacions generals per mitjà dels seus articles, com les activitats més conegudes per mitjà de la publicitat, tot això en l’entorn d’eixe determinat temps, efímer, que correspon a un exercici faller.

Seria a partir de 1903 quan es generalitza l’edició del Llibret, en ocasió d’establir-se per Lo Rat Penat, per a cada any, un premi “al millor llibret i explicació de la falla”.

Falla Sant Francesc (1961), davant de l’actual carrer Mur de les Ànimes. A la nau de darrere s’ubiquen les actuals oficines municipals. Foto: AC La Penyeta

De la primera etapa fallera en Cullera no es conserven molts exemplars, ja que estos es limitaven –majoritàriament– a explicar la falla (algunes vegades en forma poètica o satírica) i detallar els horaris de les activitats falleres, podent ser considerats com una espècie de “programa de mà”. Així i tot, hem conegut exemplars de llibrets on, a més, s’incloïen poemes i articles que ens mostren la Cullera d’eixos temps.

Progressivament, el llibret va adquirint major rellevància. Al simple mostratge de les activitats i llistat de falleres i fallers, se li afig la poesia satírica en major grau, els articles específics i una major qualitat en la publicitat, que sempre és necessària per evidents motius econòmics.

Tot això evoluciona en el llibret actual: un compendi d’activitats, relacions, articles, poesies, publicitat, material gràfic, etc., que continua oferint, qual notari de l’exercici faller, una visió general de la situació del barri en particular i de Cullera en general, sense escatimar a abordar -quan correspon– temes que extralimiten el nostre entorn immediat.

D’altra banda, els llibrets són també una altra font de consulta, ja que la informació que ens aporten pot resultar de molta utilitat per a delimitar les possibles dates d’una foto, així com per a conéixer millor el seu context social i temporal.

Com a epíleg, ens permetem demanar l’ajuda de tots per a conservar la nostra història, perquè… tu també eres La Penyeta.

El primer llibret faller editat a Cullera per la falla Raval de la Mar (1928). Arxiu: Joan Castelló 87

L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF) EN ELS LLIBRETS DE FALLA

C

om segurament altres companys i articulistes hauran expressat també en el present llibret, justament aquest serà l’únic que romandrà de l’exercici després que la falla es creme i acaben els dies de festa.

Per eixa característica de ser la part no efímera de les Falles i per la seua prestació material a poder compilar obra literària -en prosa i vers- i plàstica sobre la festa, folk, opinions o estudis locals, l’AdEF no descurem donar suport i prestar col·laboració a totes aquelles comissions que tenen en consideració eixos valors del llibret i el fan un element puntal i definitori propi.

Tampoc pensem que dotar al llibret d’un contingut literari és desvirtuar-lo de la seua raó de presentació dels esbossos i versos de les falles, saludes i fotografies dels representants de l’exercici; més aviat tot el contrari.

Creiem que és una forma d’actualitzar el concepte de “llibret” i tenir-lo més considerat.

88

Un llibret amb articles d’investigació es converteix en una prolongació de treballs referents com Historia de las Fallas (1990), Los escultores del fuego (1993) o L’indult del foc (2002-2005); un complement recíproc als actuals estudis que es publiquen en revistes com la nostra Revista d’Estudis Fallers, El Turista Fallero, Cendra i El Verí del Foc (aquesta un suplement del llibret de la comissió Juan Ramón Jiménez de Xàtiva) o els blocs Distrito Fallas, Analista Fallero i Nou Parot. Cada col·lecció de llibrets d’una comissió, o de vàries, és una enciclopèdia fallera d’indispensable consulta per a l’estudiós, i de lectura per al curiós.

Associació d’Estudis Fallers (AdEF)

De fet, des de 2004, per fomentar els estudis fallers en els llibrets, convoquem amb el nom d’en Enric Soler i Godes, pedagog i erudit investigador de cultura popular fundador i primer president de l’AdEF, el Premi al Millor Article d’una Falla de la Comarca de l’Horta, perquè llavors vàrem considerar que el Cap i Casal, principalment, era l’espai on calia incentivar més l’ús del valencià i les recerques d’estudi breu que podrien donar peu a futures investigacions més amplies.

En l’edició de 2013, número IX del Premi, el guanyador va ser Miguel Arraiz amb el seu article Tanques grogues, publicat en el llibret de la falla Plaça de la Mercé de València.

El Premi Soler i Godes és integrant de la hui ja Federació dels Premis de les Lletres Fallers, fundada inicialment com Plataforma junt amb les comissions Plaça de la Malva d’Alzira, el Mocador de Sagunt, Borrull-Socors de València i la web Malalt de Falles. Comissions pels llibrets de les quals hem desfilat la pràctica totalitat de l’AdEF (Joan Castelló, Toni Colomina, Carles-Andreu Fernández “Candreu”, Gil-Manuel Hernández, Tono Herrero, Jesús Peris, Lluís Mesa Reig, Rubén Tello, etc.), així com donem suport a qualsevol altra iniciativa que hi realitzen per les Falles.

La signatura i suport de l’AdEF en els llibrets de falla està present en les altres nombroses col·laboracions que fem amb articles propis. Una participació que de vegades no sols s’ha reduït a escriure com articulista un

Col·laboració de Toni Colomina per al llibret de la Plaça de

La Malva d’Alzira (2013). Arxiu: Iván Esbrí

text per encàrrec, sinó també a l’assessoria i coordinació dels continguts, atés la pertinença d’alguns de nosaltres a comissions de falla o els vincles amistosos que hi puguen tenir amb membres d’aquestes.

a la comissió en la data acordada. És tal vegada com més participem en conjunt els membres de l’AdEF, com en les esmenades la Malva i el seu Tro d’avís, el Mocador i BorrullSocors amb la Wagner Company.

Així, ha sigut pràctica habitual que un component de l’AdEF siga enllaç entre la falla i l’Associació, proposant i recomanant la participació de companys d’acord a la temàtica triada per la comissió i l’especialitat o aspecte de la Festa de les Falles que millor controle (artistes, monuments, literatura, sociologia, etc.).

Per exemple, Toni Colomina és dels més polifacètics col·laboradors en llibrets puix ho ha fet en qualitat d’articulista, poeta i il·lustrador, sobretot en comissions de la seua Gandia natal (Benipeixcar, Carrer Major i Passeig, Jardinet, Mercat, el Mosquit, Roís de Corella i Raval), obtenint no pocs premis de portada i el Joan Climent de Poesia. Juntament amb Toni, la presència de Pasqual Molina en la capital saforenca ens ha portat a col·laborar

De les tres figures, la d’articulista pot ser la més descansada perquè es limita a escriure el text i lliurar-lo

89

durant anys amb Sagrada Família-Corea i en cada edició de la Mostra de Llibrets de Falla.

Com a col·laborador, il·lustrador i articulista també va destacar Víctor Valero a principis dels 90 en Arrancapins (on va fer entrevistes als artistes fallers José Manuel Alares, Vicent Almela i Vicent Cosí Arnau), Manuel Candela-Beatriz Tortosa, Na Jordana, Palleter-Erudit Orellana i Universitat Vella.

Candreu, webmaster de Distrito Fallas, ha incrementat la seua participació en llibrets des de 2012 com en Caputxins d’Alzira, Doctor Serrano-Carlos Cervera de València i el Llibre Faller de Junta Central Fallera de València.

Des de fa no fa uns cinc anys hem accentuat la col·laboració amb Avinguda Burjassot-Joaquim Ballester i Reus de València. De fet, els articles escrits en els llibrets de 2010 i 2012 varen esdevindre per haver participat prèviament en les setmanes culturals, com La falla: un artefacte tecnològic (2011).

Josep Lluís Marín és un dels components de l’AdEF amb més col·laboracions en llibrets; en la seua antiga comissió d’Universitat Vella (on va ser coordinador un any), Na Jordana, el Raconet de Cullera, Sagrada FamíliaCorea i Benipeixcar de Gandia, Plaça Cervantes de Sueca i República Argentina de Xàtiva entre moltes altres. També ha fet versos per a Pintor Stolz-Burgos i ha assessorat a la Malva.

I és que com a assessor, ja s’està més implicat puix junt amb el coordinador o l’equip de redacció del llibret, es perfilen temes i continguts, suggereixen i debaten col·laboradors i lliura la forma de contacte amb els articulistes als fallers.

90

El vostre veí i amic Joan Castelló és la figura que ha donat suport a propostes com la que porteu amb èxit

en El Canet amb Juan Gabriel, i ha dut cap a Cullera a molts de nosaltres a ser-hi partícips (l’any passat en Les falles polièdriques: els vessants de la nostra festa vàrem ser vora una dotzena els articulistes membres de l’AdEF). Ha escrit principalment en la seua antiga falla de Sant Antoni de la Mar i en Raval de Sant Agustí; i un dels seus darrers treballs més extensos va ser la redacció de la història de la Bega en 2012 amb motiu del seu 50 Aniversari.

També Joan ha consolidat les relacions amb el fanzine cultural mencionat anteriorment El Verí del Foc, coordinat per Rafa Tortosa. En València, ha col·laborat amb la reconeguda Plaça del Pilar i des de 2006 fins a 2013 ha escrit i assessorat en el llibre de Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar, veient en el passat exercici, per iniciativa mateixa de la nova directiva de la comissió, el primer llibret temàticament coherent amb la falla i la setmana cultural.

El coordinador realitza les mateixes funcions que l’assessor, però amb major responsabilitat perquè la comissió delega en ell la recerca de col·laboradors i posar-se en contacte amb ells; s’encarrega de la recepció dels texts en la data determinada; ordenar i indexar els continguts; i inclús fer seguiment de la maquetació del llibret.

Jesús Català i Vicent Borrego, Gil-Manuel Hernández Martí, Jesús Peris i Rubén Tello tenen una carrera amortitzada com a coordinadors dels llibrets de Na Jordana, Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades “Arrancapins”, Ripalda-Beneficiència-Sant Ramón i Mossén SorellCorona, comissions totes de València a les quals pertanyen respectivament.

Gil-Manuel, per exemple, va coordinar el llibret d’Arrancapins de 2008 a 2012. Per altra part, Rubén Tello, amb Fernando Morales, va dur la coordinació del llibret de Corona justament els mateixos anys, a més de Plaça dels Dies de Carcaixent entre 2000 i 2002, obtenint premis

Llibret de la falla Joan d’AguilóAvinguda Gaspar Aguilar de València (2007). Arxiu: Iván Esbrí

Llibret de la falla Plaça del Pilar de València (2009).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla El Canet de Cullera (2013).

Imatge: Tatiana Agrás Llibret de la falla Arrancapins de València (2012). Arxiu: Iván Esbrí

Llibret de la falla Plaça Na Jordana de València (2009).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

El Verí del foc, tom del llibret de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

91

Libret de la falla Mossén SorellCorona de València (2008).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla Sant Roc de Torrent (2013).

Arxiu: Iván Esbrí

locals. També ha escrit en Pes de la Fulla de Carcaixent, Marqués de Montortal-Berni i Catalá de València i Sant Roc de Torrent.

Pepe Martínez Tormo i Javier Mozas han incentivat la creació literària en la seua mateixa falla de Lleons-Poeta Más i Ros de València. Pepe va ser el seu coordinador en 2008 i 2009 i Javier Mozas en 2011, a més de ser una de les persones que més presència i assessoria dóna a comissions i articulistes de llibrets gràcies al seu bon saber en dades de tot tipus, especialment en història de comissions, monuments, artistes i premis, sent la principal vàlua dels apunts que la resta redactem; és un dels impulsors i coordinadors del contingut temàtic del Llibre de Junta Central Fallera de València des de 2005; i va ser el coordinador de L’apropòsit faller, llibret de Sant Roc 2013, Primer Premi de la Generalitat Valenciana a la Promoció de l’Ús del Valencià.

92

Tampoc podem oblidar al bibliòfil Rafa Solaz Albert, persona que ha enriquit tot llibret on ha col·laborat amb la seua poètica ploma i arxiu fotogràfic donant

Libret de la falla Fra Pere VivesBilbao-Maximilià Thous de València (2012).

Arxiu: Rafael Solaz

lloc a vertaders monogràfics de col·leccionista, com els publicats per Fra Pere Vives-Bilbao-Maximilià Thous sobre l’Exposició Regional de 1909 (2011) i Càntics d’amor…, costums i paisatge urbà de la València de finals del segle XIX i principis del segle XX (2012).

En l’AdEF agraïm molt la consideració i reconeixement que tenen les nostres aportacions i continuar en moltes de les comissions mencionades, com mostra la present amb vosaltres amics d’El Canet.

Una feina que realitzem per la satisfacció d’estar fent cultura i literatura fallera de qualitat i complaure les vostres lectures.

En aquests dies que els vostres llibrets veuen la llum -i ja establim algun preacord per renovar de cara a 2015-, l’Associació d’Estudis Fallers volem convidar-vos a visitar l’exposició El llibret de falla, explicació i relació de la Festa en la Sala Refectori del Centre Cultural del Carme en València, un projecte que també veu aquest mes la llum en col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura.

COHERÈNCIA TEMÀTICA EN EL LLIBRET DE FALLA

C

Aida Valero i Domínguez Falla Borrull-Socors de València

oherència en el contingut del llibret de falla. Quin tema més seriós i més profund! O, almenys, ho sembla. Però si ho analitzem una miqueta, veurem que no ho és tant.

Em sent orgullosa de formar part del grup creador del Premi Mestre Ortifus a la millor portada i a la coherència en els continguts.

Per a mi, precisament, l’objectiu d’unificar la temàtica dels continguts i els articles que componen un llibret simplifica profundament la comprensió i li dóna coherència a aqueix conjunt. D’açò es tracta bàsicament.

Cosiderem que perquè un llibret siga complet ha d’haver-hi un fil conductor, una guia que vaja desglossant a partir dels diferents articles un tema concret. En la varietat està el gust.

A partir d’eixe concepte, podem veure que no hi ha regles concretes. Afortunadament, en cada comissió, associació cultural o entitat, es decideix quin model de llibret es vol editar. I em sembla perfecte.

M’explique perquè pot donar lloc a confusió. Podeu pensar que de quina varietat estem parlant quan tots els articles van a tractar, per exemple, de gastronomia.

Abans de res, el gust i el plaer de poder triar què volem fer amb les nostres creacions. En el meu cas, procedeix d’una comissió xicoteta, l’AC Falla Borrull-Socors de València.

Al principi de l’exercici ens ajuntem i valorem quin tema volem desenvolupar. Aqueix tema dominarà totes les àrees de treball. No solament el llibret i el monument, sinó que qualsevol activitat que es faça durant l’any ballarà al so de la temàtica escollida.

Ens agrada aqueix model, que no té per què ser el millor però és el nostre i, per descomptat, el de moltes més comissions (no és invent propi) i que, encara que semble bàsic, ajuda a desenvolupar les activitats amb una fi determinada marcada per la temàtica.

Per aqueix mateix plantejament precisament ens importa tant eixa coherència en els continguts d’un llibret.

Precisament la riquesa que dóna la coherència en els continguts, és que partim que cada articulista va a escriure sobre aqueix tema.

Però cadascun li donarà una perspectiva completament diferent segons la seua formació, gust o experiència. Un ens podria parlar de receptes tradicionals de la festa, un altre podria parlar-nos de nutrició, un altre explicar-nos com és l’experiència de treballar o dirigir un establiment de restauració…

I, aqueixa varietat és la que ens enriqueix, la qual ens fa gaudir amb la lectura del llibret amb un nexe comú que és la temàtica.

Amb la qual cosa, tenim dues parts fonamentals: la part protocol·lària en la qual se’ns dóna a conéixer els màxims representants de la comissió, programa de festejos, fotografies de l’exercici i tot el que s’inclou

93

94

Llibret de la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València (2013). Arxiu: Iván Esbrí

tradicionalment en un llibret de falla i que és l’imprescindible perquè ho siga.

I, d’altra banda, la qual cosa podem anomenar la part literària i creativa d’un llibret. La part que enriqueix culturalment, que entreté, que pot divertir, crear polèmica i que aconsegueix donar una visió global d’una temàtica formada per petites aportacions.

Què és imprescindible en una falla per a diferenciar-la d’una Associació Cultural base?

Evidentment, el monument. Tota la resta, totes les diferents aportacions artístiques i culturals que vulguem fer, són interessants i enriquidores però són prescindibles des del moment en què no són un requisit inamovible. Tots sabem el propòsit amb el qual van nàixer els monuments anomenats falles. Cremar allò dolent, purificar i renovar-se. Un nou inici. Plasmem en el monument tot el prescindible, d’un sol ús i que no volem a les nostres vides. I ho cremem.

Desapareix.

Quan el lema que es tria és comú, en el llibret perseguim que en ell quede reflectit, a través dels articles, una visió que pot ser tant del que volem canviar com del que cremaríem sense dubtar-ho.

I, si ens adonem de tot el que es crea durant l’exercici faller… Què és el que roman en l’àmbit creatiu? Què és el que ens va a donar en un futur una visió de l’actualitat d’aqueix exercici? El llibret.

Per açò em sembla tan important que aqueixa coherència en la temàtica vaja vinculada a les dues expressions artístiques més importants de les falles, el llibret i el monument.

O César o res, la que embolicares Rodrigo, de Mariano Muzas (Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València, 2013). Arxiu: Iván Esbrí

95

ELS LLIBRETS D’ANIVERSARI. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA FESTA DE LES FALLES

E

l llibret d’aniversari publicat per les comissions falleres és un subtipus editorial de caràcter extraordinari dins de les publicacions que un col·lectiu faller fa dins d’un exercici. La ciutat de València ha sigut qui ha fet de motor en la producció d’estos llibrets-llibres i qui ha exportat inicialment la ‘necessitat’ de recopilar la informació i documentació en una publicació extraordinària. A més, els últims anys, esta publicació ha experimentat un augment considerable en la quantitat de col·lectius que se sumen al fenomen, sobretot impulsat per les subvencions atorgades per l’Ajuntament de València als col·lectius del seu municipi per tal que puguen fer l’esforç en la recopilació i en l’edició, sempre que siga un aniversari redó.

A continuació farem un breu repàs a tots els elements que donen vida al llibret d’aniversari d’una comissió fallera, tant de la ciutat de València, que va ser el referent inicial, com de la de Cullera.

Dins d’esta classe de publicacions hi ha una varietat de l’objecte a celebrar perquè com a ens fester, el llibret és una activitat festiva més per tal d’atraure més simpatitzants a la comissió i de fer unió entre els seus components. Els tipus d’aniversaris a celebrar varien segons la data inicial i la quantitat d’exercicis inclosos en l’efemèride: sobretot destacada la celebració de la primera falla plantada... al mateix emplaçament actual, en la demarcació, de l’actual comissió, a una determinada secció (en València ciutat generalment és la secció Especial), la que guanyà el primer premi...

96

Com a exemples extrems de comissions que ho celebren tot, tenim alguns exemples en la ciutat de

Javier Mozas i Hernando Associació d’Estudis Fallers

València, en concret en la secció Especial (amb diners, torrons...) com les Places del Pilar i Na Jordana, i Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal. Han celebrat el centenari de la primera falla plantada (el Pilar en 1965, Na Jordana en 1984, Convent en 1993), també el cinquantenari de la fundació de la comissió actual (Convent en 1966, Na Jordana en 2000 i el Pilar en 2003), i també l’aniversari de les 50 falles plantades a la secció Especial (Na Jordana en 2004, Convent en 2007 i Pilar en 2009).

Però sens dubte, el més normal i natural seria celebrar una quantitat redona de falles plantades: 25 -noces d’argent-, 50 -noces d’or-, 75 -noces de brillants-, 100, 125 o 150 fins al moment. A banda d’estes xifres, algunes comissions també han inclòs en l’historial de celebracions altres números que no són tan redons, amb l’excusa de celebrar alguna cosa igualment. Entre els llibrets d’aniversari detectats amb esta pràctica podem destacar algunes comissions de Cullera com la pròpia de Taüt (el 10 en 1984 i el 20 en 1994), El Canet (el 20 en 1995 i el 35 en 2010), El Port (el 15 en 1997 i el 30 en 2012), La Bega (el 40 en 2002 i el 45 en 2007), i el rei de les celebracions extra numerals el Raval de Sant Agustí (el 10 en 1982, el 20 en 1992 i el 30 en 2002).

De la quasi trentena de llibres d’aniversari de Cullera consultats1 podem fer una breu anàlisi de l’evolució d’esta tipologia. Els primers exemplars són de tapes toves en 1 Des d’ací vull agrair a Juan Gabriel Figueres Hernández i Joan Castelló Lli l’accessibilitat a les seues biblioteques i la recopilació de la quasi totalitat dels llibres d’aniversari per a poder fer este text.

Llibret de la falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal de València (1993).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla Avinguda País Valencià de Cullera (2006).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

format A4. Només a finals del segle passat trobem els primers casos de tapes dures (que conserva millor la publicació) i disminuïxen en grandària.

Llibret de la falla La Bega de Cullera (2012). Arxiu: Joan Castelló

Quant a continguts, recopilen els noms i fotos, amb diferent sort, de les Falleres Majors, presidents i falles plantades. Dins de l’àmplia varietat de combinacions per als màxims representants (presidents i Falleres Majors) al llarg de la història de cada comissió, el més habitual és que siguen les Falleres Majors les qui acaparen el protagonisme, amb foto i el seu nom, seguides de les Falleres Majors infantils. Quant als presidents, els majors i infantils, en molts casos només apareixien els seus noms, i últimament també inclús apareixen les seues fotos, sobretot dels infantils.

indicació dels anys que han format part, llistat que en alguns llibres d’aniversari de la ciutat de València sí que ho han incorporat. Només en algun cas solt (per exemple Raval-Sant Agustí en 1992) apareixen els noms de la primera comissió fallera. Una eina molt important per fer un estudi posterior d’una microhistòria del seu context geogràfic i social en establir la relació entre els veïns i els fallers, i la influència que la comissió fallera ha tingut en la creació, consolidació, expansió o dinamització del barri on interactua. També hem trobat en llibres d’aniversari de València que confonen la relació amb el seu entorn posant només un article descrivint a qui o què es dediquen els noms dels carrers de la seua demarcació. Ací en Cullera, la falla del Raval-Sant Agustí (1997) va fer un treball monogràfic amb la història del seu barri.

En cap cas consultat apareix el cens complet de totes les persones de la comissió en algun moment amb

Però l’element què dona identitat diferent d’altres festes, les falles, no tenen la mateixa importància que els

97

representants. Serà en els anys noranta del segle passat i els últims llibrets editats on apareixen les fotos de les falles plantades, acompanyades en prou casos del nom de l’artista, lema i premi aconseguit. En menor proporció han sigut substituïdes les fotos pels esbossos. També ací trobem a faltar el següent pas, que seria fer una anàlisi estètica-artística de totes les falles plantades, tot i que seria puntual de l’obra de cada artista faller que ha plantat, ja que no seria la totalitat.

Pel que fa a la presentació d’estes dades, coexistixen les dos clàssiques, la més arcaica de posar els noms en llistes i les fotos com si fóra una galeria totes seguides, o bé dedicar un espai siga mitja o tota una pàgina, sobretot en forma de fitxes amb les dades. Curiosament, els primers anys, esta informació es presentà de manera original en vers. També en uns pocs casos s’afegix un apartat amb fotos de les activitats realitzades o concursos on s’ha participat, com els dedicats al teatre en els llibrets del 2012 del Port i Xúquer.

No serà fins al final de segle quan veiem aparéixer articles de tot tipus a estos llibrets. La comissió del Raval de Sant Agustí és la que veiem que té més exemples a oferirnos. En este cas, dedicà un espai en 2002 a fer un treball monogràfic sobre la taronja o sobre els ninots indultats i el Museu en el llibret del 2012 de la mateixa comissió.

Algunes altres comissions també han fet en forma d’article breu la narració de la seua història.

98

Llibret de la falla Raval de Sant Agustí de Cullera (2002).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Com més antic siga el primer any de l’aniversari a celebrar, més complicat és que s’haja conservat la documentació pertinent. Precisament, la intermitència en la seua celebració en anys no consecutius, ha fet que en molts casos haja desaparegut la documentació interna, conservant-se en els casos a mesura que hi hagué una certa estabilitat i continuïtat. És molt important que la comissió conserve la documentació administrativa generada al llarg dels anys. En el seu defecte s’ha de recuperar la seua memòria històrica, primer preguntant als majors i als

representants de cada exercici -o als familiars en el cas que hagen faltat-, i després acudint a les biblioteques i arxius municipals corresponents on puga haver-se dipositat documentació i publicacions (llibrets o fullets). Aprofitant el tema que la majoria dels llibrets d’aniversari actual semblen més llibres que llibrets de falla, recomanem fer en la pàgina inicial una fitxa amb les dades principals de la publicació, i tramitar el dipòsit legal per tal que un exemplar de la citada publicació es catalogue en la biblioteca.

Els coordinadors dels llibrets d’aniversari són en tots els casos, siguen de la localitat que siguen, un membre de la comissió, que de vegades també coordina un grup de fallers perquè tot el treball isca en el temps previst. Al cap i a la fi, fer un llibre d’estes característiques és com fer qualsevol altre llibre, requerix certs coneixements quant a composició, continguts, etc. Òbviament, a no ser que el faller que coordine tinga uns estudis o treball professional relacionat, només hi haurà bona voluntat per part d’ell, molt de temps invertit i el seu criteri personal no professional. A més, els seus companys de comissió fallera, com que no han estat en l’elaboració i producció, no saben el temps i esforç que comporta tot el procés, i no el valoren suficientment. Només amb una visió a la llarga serà valorat pel seu treball recopilatori.

En resum, este tipus de publicacions no hauria de ser només una recopilació de noms i fotografies de persones, falles i actes classificats en llistats o en anys com en la immensa majoria de casos. No per gastar-se més diners en una edició més luxosa, de tapes dures, més fotografies al seu interior i paper de major qualitat, implica que la publicació siga millor. També haurien d’incorporar textos reflexius, amb investigació prèvia, que narren i facen crònica de l’evolució al llarg dels anys que celebren en la comissió fallera de manera global, amb tots els actors, elements i activitats realitzades. D’esta manera, la publicació i la comissió eixirien reforçats com una experiència col·lectiva.

ió només una recopilac ari no haurien de ser es uer Fig l Els llibrets d’anivers brie n Ga a cosa més. Foto: Jua de noms, sinó algun

99

LLIBRETS OFICIALS: DIVERSES MANERES DE FER-LOS

E

ls llibrets oficials de les falles són aquells que són de tots els fallers, és a dir, són els que recopilen la informació de totes les comissions falleres d’una ciutat. Ho podem comparar amb la revista El Turista Fallero puix, tal com fa aquesta, recopilen les fotografies dels presidents, Falleres Majors, esbossos dels monuments fallers, programacions de festes, fotografies d’esdeveniments... tot i que ho fan de manera oficial, mitjançant la Junta Central Fallera o les diverses Juntes Locals de cadascuna de les ciutats falleres.

Ara bé, cadascun d’aquests llibrets editats té les seues característiques i peculiaritats derivades, quasi sempre donat pel nombre de comissions falleres, el pressupost de què es disposa, la manera de viure les falles, la importància que li donen a cadascun dels actes... Anem a descobrir els més importants.

100

En primer lloc, comencem amb el Llibre Oficial de les Falles de València, editat per la Junta Central Fallera de València. Aquest recopila tota la informació de les falles de València, enaltint les Falleres Majors de la Ciutat; enumera la llarga llista dels components de la Junta Central Fallera; classifica les comissions falleres per seccions, donant-li més importància i espai a les que competeixen en seccions més altes... com si totes no foren igual; i, com a continguts literaris, sol tenir un monogràfic sobre un tema en concret com, per exemple, la pirotècnia en 2013 o la indumentària valenciana en 2012. Aquest llibret té dos inconvenients que se n’ixen del que tradicionalment és el llibret: molts dels textos estan escrits tradicionalment en castellà i per a adquirir-lo cal pagar quaranta euros.

Anònim

Malgrat que té aquests dos inconvenients, aquest llibre destaca per ser tot a color, tenir un treball de maquetació excels i una enquadernació de luxe amb tapes dures.

Començat el recorregut per les distintes ciutats, el llibret oficial que més destaca és el Foc i Flama que publica la Federació de Falles de Gandia per ser molt gràfic. Aquest també enalteix les Falleres Majors de la ciutat i la seua cort d’honor, amb un reportatge fotogràfic característic del món de la moda pels llocs emblemàtics de la ciutat; cita i fotografia cadascun dels membres de la Federació de Falles, de manera individual o conjunta; dedica quatre pàgines a cadascuna de les comissions falleres, també per seccions; fotos individuals als fallers que obtenen una recompensa; i hi ha un recopilatori extens de tots els premis de l’exercici faller anterior. Tal com el Llibre Oficial de les Falles de València, el Foc i Flama consta d’una enquadernació amb tapa dura i també és quasi tot a color. Fa uns anys, aquesta (on es troba la fotografia de les dues Falleres Majors juntes) estava recoberta amb una tapa amb doblec per a protegir-la. Cal destacar que totes les fotografies d’aquest llibret són realitzades pel mateix fotògraf, Salva Gregori, per tant són fotografies amb molta qualitat i què, a més, faciliten la feina a les comissions falleres, puix no han d’aportar fotografies que poden estar en resolucions baixes.

Altre llibret important de les falles és el que publica la Junta Local Fallera de Xàtiva. La primera diferència que trobem entre aquest llibret i els dos citats anteriorment

Gandia i Xàtiva són referents en l’edició de llibrets oficials fallers. Arxiu: Juan Gabriel Figueres

és que en ell publiquen unes entrevistes a les Falleres Majors, a banda dels respectius reportatges fotogràfics.

També, la Fallera Major Infantil i la seua cort d’honor estan en el llibret infantil, on trobem la portada infantil, la postal i el relat guanyador dels concursos convocats per la Junta Local Fallera de la ciutat. Les altres novetats són la narració de tots els actes oficials de la Junta Local Fallera; l’espai que té per a què els fallers xativins escriguen col·laboracions literàries; i, a diferència dels dos anteriors, la seua enquadernació és més senzilla, amb una portada de 350 grams aproximadament. Com tots els llibrets d’aquesta índole, té el seu apartat per a les comissions falleres, utilitzant quatre pàgines per a cadascuna d’elles, tot i que en aquest cas ordenades per antiguitat; el seu apartat per a recordar els premis de l’exercici anterior; i l’enumeració dels membres de la Junta Local.

El llibret de les falles d’Alzira també és una de les publicacions més destacades en aquest àmbit. El primer que destaca respecte a altres llibrets és la fotografia dels Reis d’Espanya en les primeres pàgines, tal com fan algunes comissions falleres. Després, una vegada passat tot el protocol de les Falleres Majors, mostren un

recordatori fotogràfic dels actes oficials des del tancament de l‘anterior publicació fins al tancament de l’any faller en què ix publicada. Després, destaquen els continguts literaris on normalment s’escriu sobre els artistes fallers de la ciutat com, per exemple, Bernat Estela en 2012 o Julio Monterrubio en 2013; la distribució per seccions de les comissions falleres precedides pels primers premis tant en categoria gran com infantil; l’ús de dues pàgines per comissió, on podem trobar tot el llistat de Fallers Majors de cadascuna de les comissions falleres; i la incursió de publicitat en la part inferior de les pàgines junt amb els continguts.

En el Camp de Morvedre, la Junta Fallera de Sagunt també edita el seu llibre. Com ja vam publicar en 2012, aquesta junta està formada per les comissions de Sagunt, Faura i Gilet i, com a conseqüència, el llibret presenta els saludes dels tres alcaldes de les ciutats, més el de les falleres majors, el President de la Generalitat Valenciana, el de la Junta Fallera, i el de les comissions d’agermanament de les ciutats de Millau (França) i Cecina (Itàlia). Tot seguit, trobem a les comissions ordenades per seccions amb tan sols una pàgina per a cadascuna

101

102

Llibrets oficials de Sagunt (2010 i 2013) i d’Alzira (2012). Foto: Juan Gabriel Figueres

d’elles, i els representants tots junts en una fotografia. A continuació, trobem una altra novetat, la distribució de les fotografies dels premis de l’any anterior per delegacions, és a dir, encapçala cadascun dels apartats la fotografia dels delegats responsables de la Junta Fallera i després els primers premis de cadascun dels concursos en imatges.

A banda, el llibret també consta del típic reportatge dels actes oficials de l’organisme regulador de les falles de Sagunt.

Molt semblant a aquest, però també amb diverses particularitats, trobem El Granerer, la revista oficial de les falles de Torrent. La primera d’elles és el seu nom, puix no fa referència a la paraula falles, sinó que fa referència a l’escultura de Rafael Pi i Belda situada en aquesta ciutat. La segona novetat és l’ús d’una portada estucada mate, que té menys lluentor però potser més claredat per a visualitzar-la. Després, quan passem per tot el reportatge fotogràfic de les Falleres Majors trobem un altre element diferenciador, puix trobem escrit el discurs de la crida de les Falleres Majors de la ciutat. Tanmateix, les comissions falleres, ordenades per seccions, tenen dues pàgines, i tal com fan en Sagunt, els representants es troben tots en la mateixa fotografia. En eixes pàgines, a més de les dades de la falla i dels representants, també trobem el nom del casal faller, un fet que no es dóna en moltes ciutats falleres.

Finalment, ja trobem els reportatges fotogràfics dels actes oficials, els premis i articles d’investigació fallera.

Fora del que són els llibrets que hem citat, es complica la cosa respecte als llibrets oficials de les falles, puix la crisi ha fet molt de mal en aquest aspecte. Podem trobar, com a elements diferenciadors, que al llibret oficial de Dénia hi ha un saluda de la Fallera Major de cadascuna de les comissions falleres; la incursió de l’explicació de la falla en el llibret de Sueca; l’aparició de les fotografies dels mantenidors i Presidents d’Honor, així com els saludes dels presidents i les programacions d’actes de cadascuna de les comissions a Benicarló; o que la portada del llibret de la Junta Local Fallera de Cullera és el cartell guanyador de l’any anterior.

Poques diferències.

Ara bé, de vegades aquests llibrets queden eclipsats pels que realitzen les comissions falleres, puix aquestes solen presentar-se a les diverses convocatòries de premis que hi ha i, per tant, intenten realitzar un treball molt intens pel que fa a la redacció d’articles i a la recerca de publicitat, minvant així les possibilitats de realització d’aquests tipus. És per això que les Juntes Locals, amb la col·laboració de les comissions falleres de cadascuna de les ciutats, han de treballar braç a braç per a intentar que els llibres oficials tinguen la màxima qualitat possible.

Llibret oficial de les Falles de Torrent (2013).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

103

FENT SÀTIRA SOBRE ELS ACTUALS LLIBRETS DE FALLA

U

na setmana després de falles encara estava llegintme el llibret de la falla El Canet perquè me’l llegia en petites estones de soledat i tranquil·litat, entre quatre parets mentre em relaxava i eliminava toxines, i en els meus moments lliures en les terres d’El Marenyet. A més, volia llegir-lo a poc a poc, doncs era el llibret guanyador (això és perquè vaig escriure jo en ell... modèstia a banda), doncs era una guia completa del que són actualment les festes falleres, i per a qui està poc en el món de les falles, com jo, l’actualitza. Tanmateix, ara no tenia la distracció de veure la meua veïna (recordeu, una alemanya de metre vuitanta que passejava amb un tanga de lleopard per dins de sa casa), puix no estava encara a Cullera, sinó que estava la seua auxiliar de la llar, què no la vaig a descriure...

En un moment on estava llegint el mateix llibret em va sonar el timbre. Em vaig abocar a la finestra i justament era Juan Gabriel Figueres de nou. Vaig pensar que aquest xic tenia ganes de xarrar i desfogar-se perquè me’l conec, puix ell ho passa molt malament quan s’acaben les festes falleres (realment jo també ho passaria malament perquè es treballa tot l’any i aquests dies passen molt de pressa), però les falles són així.

104

Va pujar, em va saludar i va estar contant-me l’anècdota on tots els fallers volien saber qui era jo.

Recordeu que vaig signar el meu article amb un pseudònim, doncs, no volia que després vingueren a ma casa cercantme, sobretot el que va ser president, Carlos Bou i Mateu, el mateix del cartell tan graciós que tenen darrere de la

Un no faller i·luminat Escriptor satíric

barra del seu casal faller on fica No és el Mateix Carlos Bou i Mateu que mateu al bou de Carlos. Bromes a banda, jo anava ben encaminat en què el xic venia a fer una tertúlia fallera, no com les que fan a la coneguda per quatre gats del poble La Taula Fallera1 però la visita tenia premi: un article per al llibret del 2014!

- Redéu! Ja va això? Li vaig preguntar mentre pensava dins de mi, quin friki de les falles és aquest xic.

Em va dir que la idea ja la tenia des de feia temps en el cap i que volia prompte començar a enllestir el projecte, puix no volia relaxar-se cap segon. Em va comentar de seguir en la mateixa línia satírica que l’any anterior però, en aquest cas, havia de satiritzar el mateix llibret faller. Concretament, que satiritzara els aspectes que no m’agradaven dels llibrets de falla, doncs a l’haver sigut molts anys faller, ho podria fer sense cap problema. M’agradava la idea! Humor àcid per al llibret! Què bona, com si fóra jo Bernat i Baldoví! No em va costar res començar a tenir idees sobre el tema i em vaig posar a escriure l’article que tenen a les seues mans. Comença la sàtira!

El primer que veig quan tinc un llibret en les meues mans, com la majoria dels mortals fallers de les terres 1 La Taula Fallera, com es fa dir, és un grup de fallers de diverses falles de Cullera avorrits i que després de dinar acudeixen a un bar de la barriada de la Bega per a fer xerrades, sobretot de temes relacionats amb diverses falles de Cullera (sobretot El Canet, el Port, La Bega, i l’anomenat G-4). És un lloc considerat com una fàbrica de rumors fallers, però són veritat el 0,07% d’ells. El seu nom ve inspirat pel malaguanyat programa radiofònic La Taula Esportiva.

valencianes, és la portada. M’escandalitza molt quan veig un llibret de falla i veig una portada que no sé per on agafarla, és a dir, una portada carregada amb cent cinquanta mil quatre-cents vint-i-quatre elements gràfics en ella. Aquest tipus de portades pareix que vulguen menjar-se el lector, ja que hi ha quasi més elements que paper en ella, com si estigueres en una discoteca i hi haguera més gent que l’aforament permet. L’exemple el podem trobar a la mateixa comissió d’El Canet en les portades del 2012 i del 2013. La primera estava recarregada: la roda, les muntanyes, el cel, les estreles, els cavallets, la fallera, les diferents textures i l’escut pareixia que anaven a menjar-te; en canvi, la del 2013 tenia una fallera bufant els pètals calidoscòpics i un fons llis degradat i m’agradava més que l’anterior. Aquest fet també ocorre en les pàgines interiors, on de vegades es carreguen massa i dificulten la lectura del llibret. Tampoc sóc molt aficionat a les portades dures, puix pense que no donen joc a dissenys gràfics espectaculars.

Obrim el llibret i el següent que solem trobar moltes vegades en un llibret és la fotografia de Sant Josep en una o dues pàgines! Per a mi, aquest fet sol significar dues coses: o que el delegat del llibret en qüestió és molt devot, o que no tenen continguts per a omplir el llibret contractat i posen la foto del sant per a omplir. Personalment, i fora de les meues creences religioses o no, em pareix un poc trellat. Per a això, que utilitzen eixes pàgines en l’explicació de la falla, en les falleres major o en els reportatges fotogràfics de la comissió. El més graciós de tot es que aquesta foto sempre ve acompanyada del rètol Sant Josep Patró de les Falles... per si no ho saben els fallers!

Seguim passant i em trobe amb les fotografies dels màxims representants. De vegades veig cada animalada... sobretot quan es vol retallar el perfil de la cara i es noten restes dels retalls mal fets. També trobem muntatges on volen complementar les fotografies amb elements característics de la nostra terra, què està molt bé, però

està passat de moda, per tant m’avorreix veure les Falleres Majors rodejades de taronges i de la mar. Si a més, les fotos estan pixelades doncs encara m’agrada menys, i ho trobe més coent. En aquestes pàgines també trobe, segons la maquetació, coents les dedicatòries que reben les Falleres Majors, puix els familiars comencen a tornar-se bojos escrivint i de vegades solten alguna parida que altra que, o queda ridícul o ridiculitza la pròpia Fallera Major.

Els reportatges fotogràfics tampoc s’escapen de la meua crítica. De vegades, per intentat emfatitzar el llibret amb el monument faller, les persones que maqueten els llibrets es tornen bojos i el que fan és cagar-la. I si a més trobem de nou píxels a les fotografies, no cal ni parlarne més. Ara bé, el més graciós en aquest tema no és el muntatge, ni tampoc les cares que et pots trobar en aquests muntatges: borratxeres, cares d’esglai... Sinó el que després sol passar quan els fallers de la comissió veuen les fotografies i comencen a sorgir frases per als pobres delegats de llibrets com les següents: Jo no isc en les fotos!

Pepita ix més que jo en les fotos! Per què has posat aquesta foto? Quina cara tinc! Se m’ha corregut el Rimmel! La meua filla no ix! o Sempre m’agafes menjant!..., entre moltes altres.

Seguint avant em trobe amb les explicacions de la falla. Si Josep Bernat i Baldoví alçara el cap i veguera les destrosses que fan diverses comissions falleres es llançaria per un balcó. Moltes es carreguen l’origen del llibret amb una explicació amb prosa que ens conta de forma narrativa el que va a criticar la falla, però sense cap tipus de sàtira en cap lloc, provocant un avorriment generalitzat en el lector. I també trobem explicacions falleres que justament són les crítiques que es veuen en el monument, on sí que trobe eixa sàtira que a mi m’agrada però elimina el factor sorpresa necessari per a les meues rialles. I si a una explicació que no és en vers o són les crítiques de la falla li acompanya un muntatge gràfic sense trellat, li dóna més coentor a aquesta part.

105

que qualsevol canvi d’última hora l’anunciaran al tauler del casal faller, quan de vegades no ho fan... Pense que moltes vegades val la pena no posar res en el llibret i planificar-ho amb molta calma, tal com ho va dir el coordinador d’aquest llibret en la presentació d’aquest... raó no li’n falta.

Pel que fa als continguts literaris trobem de tot.

M’avorreixen els llibrets que repeteixen temes, com per exemple la gastronomia valenciana, la seda, el Tribunal de les Aigües... ja he vist moltíssims llibrets amb eixos temes i sempre diuen el mateix. I per no parlar dels llibrets d’aniversari, on sempre veus d’una manera o altra el típic recopilatori de fotografies que pareixen relíquies de les Falleres Majors on, per a apanyar-ho, sempre s’obliden de les falleres majors infantils i dels presidents infantils.

Pense que els llibrets han de ser innovadors en els seus continguts, encara que siguen de temes ja vistos però sempre tractant de traure-li elements diferents per a tractar de trobar-li eixe punt diferenciador de la resta.

Un exemple què jo he llegit per Internet és el llibret de la falla El Mocador de Sagunt, que tractava alguns temes que s’han vist però amb un toc reivindicatiu, que li donava eixe toc satíric que a mi m’agrada.

Explicació de la falla en prosa en el llibret de la falla El Canet de Cullera (2008). Arxiu: Falla El Canet

106

Les programacions de festejos també donen molt que parlar, i independentment del que faça cada comissió (açò donaria per a un article sencer). La majoria ho fa de manera que ens trobem una llista d’activitats, totes elles seguides com si foren els deu manaments de Jesucrist, on tot faller tracta d’aprendre’ls per a no quedar com un babau quan qualsevol pare o mare dels fallerets infantils li pregunten. A més, sempre posen la típica frase que diu

Per últim, i ja acabe perquè més d’un es posarà nerviós, tractaré el tema de les publicitats als llibrets, que em pose negre quan les veig separant els diversos articles.

Més d’un ho veu bé, però li lleva la coherència als mateixos llibrets de falla i també protagonisme als continguts, que són l’essència del llibret.

Bé, en poques paraules aquestes són les meues reflexions satíriques per al llibret del 2014, on de segur que més d’un recorrerà tot el Marenyet per a veure si troba la meua veïna i així saber qui sóc. Crec que enguany també m’he quedat sols amb les meues reflexions però la gent que sap d’aquest tema em dóna la raó... per què?

Perquè, com diu l’anunci publicitari de L’Oreal, jo ho valc... és broma amics. Bones Falles!

LLIBRETS INFANTILS, UNA HISTÒRIA A L’OMBRA

«Caballers ya estic ací ¿Que qui soc yo? Pos un chiquet que te que fer el llibret que m’han encarregat hui pera explicarvos la falla.»1

L

Llibret Infantil de la falla dels carrers de Castelló i Sogorb, de 1934.

es falles infantils, imitadores dels usos de les falles grans, adquiriren prompte el costum de publicar els seus llibrets; els primers anys, només unes quartetes servien com a suport de l’explicació de la falla. Amb el temps, en les primeres dècades del segle XX, els llibrets infantils anaren agafant personalitat pròpia. Quan, en la dècada dels anys quaranta, les falles infantils comencen a ser tutelades per les falles properes a la seua demarcació, algunes comissions infantils continuaren tenint “autonomia literària”; en altres, els llibrets comencen a ser una part, reduïda a la mínima expressió protocol·lària en el millor dels casos, dins del llibret gran. Els últims anys, algunes edicions de llibrets infantils han demostrat que es poden fer llibrets de qualitat, sense deixar de tindre clar a quin públic van dirigits.

Una de les primeres referències que trobem d’aquells primers llibrets, és la que ens parla de la falla plantada en 1894 per Joaquín Gracia Estellés, un xiquet que vivia al número 2 del carrer de Nàquera de València, i que va plantar 1 S’ha respectat l’ortografia original dels textos referenciats.

Juanjo Medina i Bonilla AC Falla Plaça de Jesús de València

per segon any una falleta2, en este cas ab crítica veïnal, a la qual apareixia la finca on residia, i, a la porta, el cotxe de la propietària de l’immoble, dins del qual dormia el xofer.

Segons Soler i Godes (1949), el llibret d’esta falla va ser escrit per Leopold Garcia Garilara, i, entre altres, compongué estos versos: «Qui vinga a vore la falla, de granera vinga armat.

No siga que per l’escala ixca algun escarabat.

Què romàntic està el ‘figle’ passejant sense parar!

Que no serà un arquitecte, ja que examina un ‘Pilar’.

Xe, puix han fet mala madeixa i ja no es posa a la reixa el que fa electricitat.»

Possiblement, abans ja es feien llibrets per a les falles dels més menuts, i per descomptat es continuaren redactant en anys successius. Tant és així que en 1926 Lo Rat Penat, que ja des de 1903 venia premiant els llibrets de falla, va crear el premi per als llibrets infantils. En el diari Las Provincias3, es pot llegir esta referència al dit premi: 2 Sembla que en 1893 plantà una falla ab temàtica política, en la qual apareixien uns peixos ab els caps de Sagasta, Cánovas, i altres polítics de l’època.

3 Diari Las Provincias del dia 19 de març de 1926, número 20.228, pàg. 3.

Conservat a l’Hemeroteca Municipal de Valencia.

107

«Se creó un premio especial para libritos de “fallas” de niños,y fué adjudicado a la plaza de Olivereta y Blanquerias.»

Aquell primer any, i com apareixia en la crònica abans nomenada, va guanyar el primer premi la falla de la plaça de l’Olivereta, ab el tema “Valencia a les seues glòries”. En els últims versos del llibret es diu que s’ha escrit el llibret “per seguir la costum”, el que fa pensar que les falles infantils s’acompanyaven habitualment del seu llibret. També és interessant el llibret de l’any 1927 de la falla de la pl. de Montcada, original de Josep Mª Bayarri i que omplia els seus versos ab el que ara denominaríem temàtica social, ja que parla de la dificultat de trobar una casa de lloguer a un preu raonable.

Estos versos ens ho fan vore: «En un ull del pont del riu (qom qada dia mos pasa) una família fa el niu per que no se trova qasa.

I si s’entrova, está allá per dalt dels nuvols, qe ia val mes qe te jafe el rulo qe alqansarla, pos está qe pareix un qajerulo.»

També de 1927 és el llibret de la falla dels carrers de Maties Perelló i Mestre Aguilar, ab tints eròtics i moralistes, i que ab versos com estos sorprén que anaren dirigits als més menuts:

108

Llibret infantil de la falla de la Plasa de la Olivereta de València (1926).

Arxiu: Juanjo Medina

«Així es veu per una escala de esquena a un pollo insegur que pucha, donant la espala, al vore un plátano dur.»

De la mateixa manera, en 1928, i publicat per la falla de la plaça de Montcada, trobem el que ab les seues huit pàgines constituïx un “triomf per a l’època” (Alcañiz 2006). Este llibret també escrit per Josep Mª Bayarri, criticava la moda que gastaven algunes xiques de dur el monyo “a lo garson”: «Pos es un qaprixo molt destarifat qe dugen les xiqes el tos tan pelat.»

El mateix tema el posava en solfa la falla de Cirilo Amorós de 1933, que criticava durament les modes seguides per les jóvens de l’època.

Entre altres, ab versos com estos: «¡Ara, no’s la moda aixina! porten el monyo curtet, la falda mes curta encara, el morros.., en choriset, i tants colors en la cara qu’el cutis desapareix.»

Els anys trenta del segle vint visqueren una eclosió de falles infantils4, cosa que propicià un xicotet auge en la publicació de llibrets que les explicaven, i que es va vore interromput pel començament de la Guerra Civil.

Els anys previs al conflicte, les temàtiques de les falles, i per tant dels llibrets, tractaven qualsevol aspecte5.

4 De trenta-dos falles en 1932, arriben a plantarse huitanta-tres en 1936.

5 Per a un esquema general amb esbossos extrets

Hi havia apologètics del valencianisme, com el de la plaça del Dr. Landete de 1934, el qual protagonitzava el sempre present “Colilla”6; política; la taronja, com el de Primat Reig de 1933; arguments masclistes; contraris a les armes, com el de la plaça de l’Encarnació també de 1933, o el de l’Avinguda del Port de 1935, i crítiques de barri adornades ab referències a afers eròtics com la que apareix al de Portal de Valldigna i Salines de 1934: «La novia de ú dels falleros vol junta en atre sosi perque diu que no fa may en el seu novio negosi.»

Entre els dedicats a la política, trobem el de la falla plantada en 1933 a l’Avinguda 14 d’abril, o el de Mtre.

Aguilar-M. Perelló del mateix any. El primer demanava l’Autonomia de la següent manera: de Los Chicos: “Les falles infantils es fan fadrines, nombre i temàtica”, de Ramon Estellés, en el llibret de l’A.C. El Mocador, de Sagunt, de 2014 6 “Colilla y su pato Banderilla” són creats per Jesús Pérez del Muro i ocupen la portada i les planes interiors de Los Chicos, suplement infantil d’El Mercantil Valenciano, des del número catorze. Les aventures d’estos personatges aparegueren al llarg de més de cent números, i van constituir el primer clàssic del tebeo valencià. A Los Chicos es promou un periodisme infantil digne, i es manté el contacte ab els lectors per mig de concursos i col•laboracions. Dins d’estes promocions, es significativa la relació de la publicació ab el món faller infantil dels anys trenta del segle passat, açò fa a “Colilla” protagonista de gran quantitat de falles.

Llibret infantil de la falla Portal de Valldigna-Salinas de València (1934).

Arxiu: Juanjo Medina

109

«Saludéu a la Senyera i feuli el major honor, demaneu l’Autonomía ¡desde “lo més alt del món!»

El segon, lloava les virtuts del sistema republicà, recentment instaurat: «Sobre un triangol molt alt una matrona vorás y al punt be tú compendrás qu’es tracta de la Republica reblida de Llibertat que bona falta mos fea.»

Llibret infantil de la falla Na Rovella de València (1926).

Arxiu: Juanjo Medina

Inclús hi ha llibrets, com el de Castelló-Sogorb de 1934, que tracten les relacions entre les diferents nacions del món. En este, ixen mal parats els Estats Units, quan, després d’ajudar a un país, en la resolució de diversos problemes: «[...] li brinda sá protecció i fá un negoci redó pos li presta els seus dinés en casi chéns de interès pos ell es queda content si per ú li entornen tres.»

110

En acabar-se, per causa del conflicte civil, estos anys d’abundància de llibrets i falles, i en anar la festa, a poc a poc, recuperant el ritme després de la guerra, l’any 1943 torna a mamprendre el concurs de llibrets infantils, ab la particularitat que es convocà per separat un premi per als llibrets escrits en castellà i un altre per als redactats en valencià. Els llibrets premiats eixe any varen ser els de la falla d’En Joan d’Àustria, en castellà, i el

de la falla del carrer de Jerusalem, en el concurs en valencià.

Els llibrets de l’època parlen de temes d’actualitat, com els esports, la taronja, o l’estraperlo, les guerres i, com no podia ser d’una altra forma, de valors morals i d’advertències dels perills de les noves modes. Com hom pot apreciar, poc canviaren els temes utilitzats pels poetes respecte a l’anterior dècada.

El renaixement del concurs va ser complicat, i encara que tingué un xicotet auge a finals dels anys quaranta, en la següent dècada patix una regressió fins al punt de no atorgar-se més que dos premis en 1952, o un en 1955, a causa de la falta de qualitat i d’originals presentats (Castelló, Mir i Sanchis 2001). Entre els publicats durant estos anys, en 1951, la comissió infantil de Na Rovella tragué a la llum un llibret que demanava un lloc perquè els xiquets jugaren, i, a més, parlava d’alguns dels problemes del barri.

«NO DEU SER, no, que existixquen uns solars fets una llàstima, amb pedres, testos i fem i... atres coses que se calla.

NO DEU SER el abandó de, que, entre una casa i atra, de deu pisos i ascensor, se troben camps de xatarra o muntons de fem i pols o recons-wàter... sense aigua.»

Estos anys, des de 1943 a 1960, el concurs de llibrets infantils és organitzat

per Lo Rat Penat, ab un parèntesi de quatre anys, per reprendre l’organització en 1965 fins a l’actualitat. Tot este període, fins a finals dels anys noranta, destaca per la baixa quantitat de llibrets presentats al certamen, ab xifres que baixaren fins als 23 originals en 1983 i ab mitjanes d’uns quaranta llibrets per any. Este baix nivell de participació potser va estar propiciat perquè, al llarg d’estos exercicis fallers, els llibrets infantils perden la personalitat pròpia, en perdre-la les falles infantils, perquè és regulada la seua adscripció obligatòria a una comissió adulta. Açò va ser causa de la pràctica desaparició de la gran majoria de llibrets infantils entre les pàgines dels llibrets grans; tot deixant-hi la presència de les falles infantils reduïda a l’esbós de la falleta, la fotografia de la fallera major infantil, els versos que la lloen i la relació dels fallers i falleres de la comissió infantil. Poc més.

Així i tot, no totes les falles infantils van deixar de tindre el seu llibret. Entre estes podem destacar la falla de Sant Vicent-Falangista Esteve, que va guanyar el primer premi de llibret els anys 1963, 1964, 1970, 1972 i 1982, ja ab la denominació de Sant Vicent-Periodista Azzati. També serien destacables els tres premis obtinguts els anys 1966, 1975 i 1981 per la falla de Na Jordana, i els consecutius obtinguts per la comissió infantil d’El Campot de l’Albufera els anys 1985, 1986 i 1987.

Des de 1984, les bases del premi establixen que els llibrets han d’estar escrits per xiquets o autors novells, però pràcticament mai no s’ha respectat esta norma, ja que entre la nòmina de guanyadors del premi apareixen autors consagrats com Francisco Almela i Vives, Anfós Ramon i Garcia, Emili Panach “Milo”, Pere Borrego Pitarch, Joan Antoni Alapont, Pere Delmonte o Josefina Lázaro.

Els anys noranta del segle vint signifiquen una revitalització dels llibrets infantils, units a comissions com: Na Jordana, que continua la seua labor ab els llibrets dels menuts, Sta. Maria Micaela-Martí l’Humà, Fco. Climent-

Uruguai, o plaça de Jesús; una inèrcia que arriba fins a l’actualitat i que s’estén a altres falles i a les poblacions ab més tradició fallera, com Sagunt, Torrent o Alzira. Este és l’inici de l’actual nivell dels llibrets, encara que la majoria dels premiats continuen mostrant escenes costumistes, com la reflectida al llibret de la falla de la plaça de Jesús de l’any 2000, original d’Òscar Martínez, guanyador del premi extraordinari de Lo Rat Penat, que ens parlava del somni d’una xiqueta de ser nomenada fallera major: «De sobte el somni s’acaba la chiqueta se desperta i no sap si es cosa certa tot allo que ha somiat.

I sobre el llit pensativa per la sensacio viscuda no està encara convençuda si aço es somni...o realitat.»

Per afegir més interés a la publicació de llibrets infantils, des de 1993 es convoca el premi de portada, sent el primer guanyador Enric Cerdà, ab una il·lustració per a la falla F. Climent-Uruguai, i s’hi proclama l’últim guanyador Javier Gurrea ab la portada realitzada per al llibret infantil de la falla de la Malva-rosa. Més avant, des de 2002, es dividixen els premis en dos categories per tal que els poetes consagrants pogueren participar “oficialment”.

Així es creen els premis Josefina Lázaro, per a la categoria general, i es deixa el Raül Alapont per als poetes novells. Ab este nom, era ja conegut el premi per als llibrets infantils des de 1999, quan es va canviar el nom ab el qual era conegut des de l’any 1993, premi Tabalet.

En este període, els llibrets infantils, en la majoria dels casos, encara conformen una part més del llibret de la comissió, però estan dotats de personalitat pròpia.

Els llibrets infantils es poden llegir al girar el llibret adult, tenen la seua portada, i estan cada vegada més dirigits al seu públic potencial. A més de les explicacions

111

de les falles, falleres majors i altres seccions més o manco habituals, adjunten jocs, dibuixos que els més menuts poden colorejar, i gran profusió d’imatges dels components de la comissió que els fan més atractius per a xiquets i xiquetes.

Són destacables, a pesar de conformar una part del llibret adult, els treballs de comissions com: El Canet, de Cullera; Ramón y Cajal i Sant Roc, les dos de Torrent; o bé les falles de Corona i de Joan d’Aguiló-Av. Gaspar Aguilar, de València. Tots estos llibrets aporten textos, jocs, articles, contes, explicacions de jocs tradicionals, que els fan altament atractius per al seu públic. Encara que, en alguns casos, es perden en la voràgine dels llibrets adults.

Llibret infantil de la falla El Mocador de Sagunt (2013).

Arxiu: Juanjo Medina

112

Alguns, encara que formen el revers del llibret adult, són excel·lents tant en presentació com en continguts.

El de la falla de la plaça de la Malva, d’Alzira, és un bon exemple. En els seus llibrets, a més dels continguts tradicionals, adjunta articles relacionats ab la falla, com en 2010 que parlava del circ, i, a més, publica els treballs presentats als concursos de narrativa i poesia infantil i juvenil que organitza la comissió.

Altres treballs a destacar són els llibrets de les falles d’El Mocador, de Sagunt, i de la plaça de Jesús, de València, que sempre tracten de cuidar els continguts de les seues publicacions.

En 2013, les dos comissions editen els llibrets infantils de forma independent a l’adult i ab les habituals fotografies, lloes a les falleres majors o esbossos. El primer tracta d’acostar als menuts la figura de Tirant lo Blanch i la del seu autor, Joanot Martorell, ab interessants escrits. El segon ens planteja un joc només obrir el llibret, començant pel final, i està redactat pels membres de la comissió infantil. A més, tots els textos del llibret es traduïren a pictogrames per facilitar la seua comprensió a les persones ab autisme.

Moltes vegades, els llibrets infantils es queden en l’oblit, i poden passar desapercebuts, però m’agradaria recomanar als aficionats que paren atenció i busquen estos llibrets infantils, que sense tindre tanta repercussió com alguns dels seus germans grans, també oferixen bons treballs, poètics o ab articles i, inclús, en alguns dels casos, pedagògics, que fan que el futur dels llibrets infantils siga prometedor.

«Bueno que; ¿Com ho has passat? ¿T’ha agradat nostra aventura?

Yo crec que ha tingut altura i...ejem, ejem...calitat.

Si és aixina yo pagat i al any torna i llig, mes si vols i tens desig pots vindre fins a la falla, puix sàpies que esta contalla està plantada allí en mig.»

Llibret infantil de la falla Plaça de Jesus de València (2013).

Arxiu: Juanjo Medina

Versos del llibret “Nota a Nota”, de la falla Joan d’AguilóGaspar Aguilar, original d’Ampar Cabrera i Sanfélix.

Bibliografia -Associació d’Estudis Fallers (1996): La festa de les falles. Consell Valencià de Cultura. València -Castelló Lli, J. Mir Serrano, H. i Sanchís Ambrós, M. (2001): Fallas infantiles juego y tradición. Ajuntament de València. Regidoria de Turisme, Fires i Festes. València -DD.AA. (2000): Llibret de l’A. C. Falla Pl. de Jesús 2000. A. C. Falla Plaça de Jesús. València.

-DD.AA. (2013): Nota a Nota. Llibret Infantil Falla de l’A. C. Joan d’AguilóAv.Gaspar Aguilar 2013.

A. C. Falla Joan d’Aguiló-Av. Gaspar Aguilar. València.

- Explicasió y relació, feta pa chiquets y grans, de la falla dels carrers de Matías Perelló y de Maestro Aguilar (1927). València.

- Llibret de la Falla de Chiquets de la plasa de la Olivereta titulà Valensia a les seues glories (1926). València

- Llibret de la Falla Infantil de la Calle Maestro Aguilar (1933). València.

- Llibret de la Falla Infantil de la Plasa de Monqá (1927). València.

- Llibret de la Falla Infantil de Na Rovella (1951). València.

- Llibret de la Falla Infantil del carrer de Cirilo Amorós (1933). València.

- Llibret de la Falla Infantil dels carrers Castelló y Segorb (1934). València.

- Llibret de la Falla Infantil dels carrers del Portal de Valldigna y Salines (1934). València.

- Llibret de la Falla Infantil de la Plasa de Monqá Añ II (1928). València.

- Llibret en la Esplicació i relació de la Falla Infantil de la Avenida del 14 de Abril (1933).València.

- Revista Pensat i Fet (1949). València.

113

PER A GUSTOS, LLIBRETS

M.Lola Savall i Cobo Vicepresidenta de Cultura de l’AC Falla El Canet

T

ot en aquesta vida té els seus gustos, i el món faller no és cap excepció. Per exemple, en temes gastronòmics, hi ha fallers que els agrada fer-se una cassalla abans de dinar i a altres no; altres prefereixen dinar paella que fideuà... Altre exemple el trobem en els diversos punts de vista pel que fa al monument faller, on els fallers opinen sobre l’estil de modelat que més els agrada, la seua composició, la seua pintura, la seua crítica...

Com no podia ser d’una altra manera, els fallers també opinen sobre els llibrets fallers. Ho poden fer sobre els seus continguts, sobre la seua qualitat física, sobre la seua estructuració, la seua finalitat... Sorgeix aleshores el debat sobre què agrada i què no agrada dels llibrets fallers.

Per això, en aquest article mostrarem les diverses opinions positives i negatives de persones relacionades amb la nostra festa sobre aquesta publicació en el seu context actual, és a dir, tal com són actualment, un contenidor de continguts culturals a l’abast dels fallers que forma part de la memòria fallera, perquè són l’únic que queda després de la cremà (en permís de les fotografies digitals).

114

Començant per allò que agrada, trobem veritats com a punys. Francesc Llopis, President de la Junta Local Fallera de Cullera, ens conta que li agrada que els llibrets tinguen una explicació de la falla interessant, amb una bona composició literària que cada vegada va perdent-se i és l’origen dels llibrets. És cert, sobretot a Cullera, puix el fet de no col·locar-la als llibrets de la Junta Local Fallera a mitjans dels 90 ha fet que es perda aquesta tasca del llibret en moltes comissions falleres.

Dins de la mateixa Junta Local Fallera de Cullera, la seua Secretària Loles Garcia ens conta que el que més li agrada dels llibrets és que cada dia són més complets, introdueixen més cultura, més història fallera i més costums nostres, fet que provoca que els guardem com si foren enciclopèdies per a consultar-los en qualsevol moment. A banda, també ens conta que cada vegada més fallers es calfen el cap per a fer un llibret faller i deixar de costat la imatge que tenen les Falles de només ser festa. En la mateixa línia es mou l’opinió de Xavier Serra, conegut per tots com Malalt de Falles, que opina que li agrada revisar llibrets i descobrir com eren les falles d’una determinada època revivint anècdotes, texts i imatges; i la del nostre artista faller Mariano Muzas, que diu que a banda de ser una agenda de tota l’activitat cultural i social d’una comissió al llarg de l’exercici faller, són interessants quan recerquen un tema cultural com a nexe comú al llarg del llibret.

Una altra opinió, en aquest cas infiltrant-se també en la seua part més tècnica, ens la dóna Alicia Delgado, una de les delegades del llibret de la falla Raval de Sant Agustí. Ella ens argumenta que li agrada que els llibrets evolucionen i es realitzen amb nous formats, materials...

I també que ens donen noves informacions, però que mantinguen la seua estructura. Tanmateix, ens explica que per a ella són importants els llibrets infantils, o que almenys els xiquets tinguen el seu apartat dins del llibret.

Una altra persona que ens conta el que més li agrada dels llibrets és Joan Castelló, estudiós de la festa

L’explicació de falla amb una composició literària és del gust de Francesc Llopis, president de la Junta Local Fallera de Cullera.

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

115

fallera. Ens diu que el primer que fa i el que més li agrada és veure l’esbós de la falla perquè, com a aficionat a les falles, li agrada saber com serà el projecte de monument faller i qui el realitza; i després li agrada veure l’índex de col·laboracions literàries per a comprovar si el llibret té articles divulgatius i d’opinió sobre la festa fallera.

Des de Torrent, Emilio Garcia, coordinador del llibret de la falla Sant Roc de Torrent, ens explica que dels llibrets li agrada que són una plataforma gratuïta per a difondre les nostres tradicions i costums i, a més a més, és una eina per a fomentar les creacions dels il·lustradors i creadors, tant de la nostra comunitat com de fora d’ella.

A Xavi Serra i a M.Lola Savall els agraden els llibrets que parlen de falles. Imatge de la pàgina 104 del llibret de la falla El Canet de Cullera (2012). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

116

Dins dels fallers de la nostra comissió hi ha diverses opinions. Una d’elles ens la dóna Virginia Ruiz, i tal com ha dit Loles Garcia, li agrada el fet que diverses persones perden temps i inclús diners en fer nàixer un llibre tan especial com el llibret faller. A més, li agrada veure els reportatges fotogràfics on es poden recordar les diferents anècdotes viscudes dins de l’exercici faller, i llegir els articles que han escrit els mateixos fallers en l’elaboració del llibret. Un altre que ha volgut mostrar la seua opinió és el nostre President Joan Roig, que li agrada que el llibret acumula al seu voltant persones de diferents comissions falleres dins de les col·laboracions literàries. A més, seguint la línia de Xavier Serra, la Vicepresidenta de Cultura de la comissió, M. Lola Savall, afirma que li agrada que els llibrets parlen de falles perquè si vull llegir sobre cantants, escriptors, músics... ja hi ha altres fonts. M’agrada conéixer la història de les Falles de la mà de gent que es dedica a elles i veure com evolucionen en tots els seus aspectes. A més a més, tal com ha dit Virginia Ruiz, també li agraden els reportatges fotogràfics i el color en els llibrets.

I què no agrada? Doncs seguint el mateix ordre, a Francesc Llopis no li agraden els llibrets que tinguen com a continguts temes tòpics tractats de forma repetitiva que no aporten res de nou, és a dir, el còpia i apega, tal com diem en la nostra comissió, els llibrets Wikipedistes. M.Lola Savall

Els recopilatoris fotogràfics excessius no li agraden a Alicia Delgado. Recopilatori del Llibret de la falla El Canet (2012). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

segueix la mateixa línia, puix diu que el fet que els llibrets estiguen formats per articles d’Internet és malgastar temps i diners i, a més, enganyar els lectors.

Salvador Tortajada, Coordinador del Llibret de l’AC Falla Raval de Sant Agustí, i Loles García, coincideixen que el que menys els agrada en el llibret faller és la publicitat.

Salvador diu que hauria d’haver-hi menys publicitat, i a Loles García no li agrada haver de recercar-la per a tirar endavant el llibret. Ara bé, tots dos coincideixen que és necessària.

Mariano Muzas i Alicia Delgado segueixen la mateixa línia per a explicar el que no els agrada del llibret. El primer diu que no li agrada dels llibrets que en molts casos només pareixen una agenda d’actes, podent-se fer més per a millorarlos. Alicia ens diu que no li agraden els llibrets de fotografies falleres, és a dir, que només tinguen les fotografies del record de l’exercici faller perquè diu que per a això ja existeixen diverses plataformes com per exemple, Facebook o les pàgines web de les comissions falleres. No obstant això, a ella tampoc li agraden altres aspectes dels llibrets com pot ser el fet que els llibrets fallers no tinguen un fil conductor i que cada article tracte un tema diferent i que els llibrets tinguen articles llargs, perquè segons ella, es fan eterns.

Xavier Serra ens diu que no li agraden els llibrets descuidats, sense continguts o amb continguts incoherents, i que aquests no siguen fallers, i que estiguen escrits en castellà, doncs hi ha molts, sobretot al cap i casal i els seus voltants.

En temes de continguts també mostra la seua opinió negativa Joan Castelló, puix no li agrada que els llibrets no incloguen dades rellevants com el nom de l’artista faller i el lema de la falla, lapsus freqüents en Cullera, encara que afortunadament ja s’han superat.

I pel que fa al grup dels fallers, a Virginia Ruiz no li agrada veure els recordatoris que els llibrets fan als fallers que ja no estan entre nosaltres, puix ells ja no poden gaudir de la nostra festa. Finalment, a Joan Roig, no li agrada el menyspreu que se li dóna al llibret respecte a altres activitats falleres i que, a més, es critique a les comissions que li donen importància.

Bé, és un ximple debat el que hem plantejat en aquest article sobre què agrada i què no agrada dels llibrets. Cadascú pot tenir la seua opinió, però en aquest article es diuen moltes coses amb sentit, puix hem preguntat a gent que, d’una manera o d’altra, sap què és un llibret.

117

EL LLIBRET, UN MITJÀ DE CULTURA? Isidre Crespo i Redondo Escriptor i Filòleg Pàgines 119-122

LA MOSTRA DE LLIBRETS DE FALLA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Pasqual Molina i Faus President de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 125-130

118

EL LLIBRET DINS DEL MÓN FALLER I DE LA SEUA CULTURA

PRESENTANT AL SR. LLIBRET Àlex Morales i Fernández @alexmoralesfer Pàgines 123-124

FALLES QUE REIVINDIQUEN EL LLIBRET I LA CULTURA Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 131-140

“Cultura és sinònim de civilització i progrés intel·lectual.”

José Sarukhán (1940) Biòleg mexicà

EL LLIBRET DE FALLA, UN MITJÀ DE CULTURA? ¡POBRE llibret, que guardes en tes fulles los sentiments més fondos del meu cor, com guarda d’un sant màrtir les despulles lo reliquiari d’or!

N

[Teodor Llorente. «A mon llibre», 1884]

o sé per quina raó, però sempre que pense en els “llibrets de falla”, em vénen al cap aquests versets del volum Llibret de versos, del nostre poeta de la Renaixença. Potser és que, dels dits llibres fallers, em fixe, sobretot, en les seues pàgines “literàries”, o perquè s’hi fa referència al pòsit sentimental de què van tan ben proveïdes aquestes festes; a més de veure, en el dit llibret, l’únic record viu de la falla, els altres se’ls ha fets seus el foc.

De tots és conegut que aquesta mena d’exemplars “literaris” tenen també altres pàgines dedicades a discursos “institucionals”, salutacions diverses, fotos i llistes dels membres de les comissions corresponents, escrits d’entesos en estudis fallers i, cosa natural en els temps que corren, uns quants anuncis, ingredient imprescindible en l’economia de subsistència de les nostres festes. Tot ben natural i maco.

Nosaltres, ara i ací, tenim al cap una altra mena de pensament: fer veure que els llibrets de falla —per què no?— poden ser, i bastants ja fa temps que ho són, un mitjà o vehicle de cultura. I tant! El secret no és massa misteriós: tot ell rau en la concepció que cada falla tinga de

Isidre Crespo i Redondo Escriptor i Filòleg

la seua festa. La vida és sols festa per alguns; en canvi, n’hi ha que no concep la vida sense la cultura, com aforismava Joan Fuster, l’escriptor de Sueca: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres»; així de clar, i valencià.

Per tal d’arribar a alguna mena de conclusió, comencem per fer memòria del pensament general de la nostra gent sobre el tema, això és, un poc d’història; seria una manera senzilla de mostrar que una resposta afirmativa a la nostra pregunta inicial —la del títol— forma part del mateix planeta que el d’ells; vaja, que no som extraterrestres els que veiem compatibles la cultura i els llibrets de falla.

Un llibret de falla és un volum molt acolorit que, cada any, les comissions falleres posen en circulació; si bé molts lectors no passen de la típica ullada a les fotografies de les Falleres Majors, als esbossos de les falles i, naturalment, al programa de festejos, el llibret de falla és molt més. Per començar, suposa molt d’esforç elaborar-lo, són moltes les mans implicades, així com les il·lusions i, fins i tot, els interessos.

El llibret, actualment, si més no alguns, té una part culturalment important: unes quantes pàgines “literàries”, nascudes de col·laboracions de persones de lletra, les quals aporten al llibre un aire de “seriositat” i que, amb el pas del temps, el convertiran en fragments de memòria de la nostra vida cultural. Els escriptors hi volen transmetre part del seu saber, del seu enginy i de la seua gràcia. Uns,

119

descrivint de manera encantadora les escenes de la falla; d’altres aporten els poemes dedicats a les Falleres Majors, que se centren, generalment en l´enaltiment de la bellesa de les dones valencianes, les Regines de la festa. I els més “il·lustrats” reporten cròniques de fets nostres significatius, o reflexions sobre temes que ens afecten i han marcat el nostre passat, relacionats directament amb el món de les falles, o no.

Finalment, en l´ànima d´un verdader llibret de falla acostuma d’haver-hi una certa intenció de fer valencianisme, “d’agranar cap a casa”, per això les nostres tradicions o costums hi solen aparéixer com a vertaderes protagonistes. Ah, I tot en la nostra llengua”, el valencià, que no és poca cosa.

Els orígens dels “llibrets de falla” [18] són reconeguts: el primer fou editat a València, obra de l´il·lustre poeta suecà Josep Bernat i Baldoví, amb data de 1855: Història de la Falla de Sen Chusep de la Plaseta del Almodi en el añ 1855. Ell ha estat el Gran Mestre i l´iniciador d´una manera d´expressar les coses amb una ironia i una sàtira ben nostres. No és d’estranyar, doncs, que Fuster —autor d’un interessant llibre sobre la festa: Combustible per a falles (1967)— arribe a «sospitar que amb els versos de Bernat i Baldoví va començar l’edat d’or de les falles».

Explicació fallera de Bernat i Baldoví en 1855 per a la Placeta del Almodí de València. Arxiu: Ajuntament de Sueca 120

Arribats en aquest punt, seria bastant fàcil contestar afirmativament l’interrogant que encapçala aquest paper.

En efecte, en la majoria dels llibrets de falla, en l’actualitat, hi ha cultura. Una altra cosa seria la “categoria” cultural d’aquestes mostres. Ningú no podria negar que una pàgina del Tirant lo Blanc, o uns versos d’Ausiàs March destil·len una elegància verbal difícilment equiparable; de la mateixa manera que tots acceptem que només la rima no dóna excel·lència a un poema. Són molts i variats els ingredients d’un àpat preparat en una cuina de l’escriptura; mireu, si no, atentament els decasíl·labs llorentins de l’estrofa que encapçala aquest escrit.

Com és igualment cert que allò que entenem per “cultura” també pot ser catalogat en nivells o graons: el cel sempre està dalt de tot.

«Les falles —escrivia Joan Fuster— compten ja amb una “literatura” relativament àmplia. I no em referesc ara a la quantitat insigne de “llibrets” que, des de Bernat i Baldoví fins avui, han anat sortint de les nostres impremtes: al cap i a la fi, el “llibret” és encara un ingredient de la falla, o, almenys, el seu complement imprescindible. Pense, més que res, en una altra mena de papers: els de glossa o descripció, els d’anecdotari, els que pretenen insinuar algun esbós interpretatiu de la festa: revistes i opuscles que, cada any, salten al carrer en les proximitats de Sant Josep, o els opuscles, i fins i tot llibres, amb les falles com a tema d’erudició o comentari.»

Les falles, com a fenomen “social”, resulten molt interessants, i no ens sorprén que hagen suggerit, —i encara ho fan— una literatura abundant. En un alt percentatge, aquesta és una “literatura” sense propòsits literaris pròpiament dits. Són proses i versos d’una retòrica un pèl sensacional, l’únic objectiu dels quals és donar ales a les més amables efusions localistes. «Examinada amb imparcialitat —remata Fuster—, ofereix, generalment, escassos al·licients duradors, i els seus autors no aspiren tampoc a aconseguir-los... Ells són uns “espontanis”, al capdavall, per als qui escriure és sols un acte de bona fe.»

Caldria salvar-ne, per raons òbvies, les pàgines vertaderament “serioses” que, sobre aquestes festes, han escrit escriptors fora de sèrie, si bé no han estat publicades dins de cap llibret. Posem per cas, les de don Vicent Blasco en Arroz y tartana (1894), que valen per tota una extraordinària “dada” històrica, a més de ser tan vibrants i acolorides com les millors del novel·lista. O, un altre exemple, les que Azorín inclogué al seu Valencia (1941). O, en un nivell diferent, més “especulatiu” —d’alta cultura, diríem—, les de Martí Domínguez Barberà —

Les falles suggereixen una literatura abundant mitjançant els llibrets fallers. Foto: Juan Gabriel Figueres

121

La cultura està present en els llibrets de falla. Foto: Juan Gabriel Figueres

aquell exigent director de Las Provincias— en Alma y tierra de Valencia (1941).

Passa, però, que, per molts esforços imaginatius que es facen, és bastant difícil esquivar el lloc comú, el tòpic; per tant, el grau de brillantor “literària” serà baix o elevat, segons les capacitats de cadascú dels autors.

Joan Fuster hi afegia: «La “literatura” fallera no ambiciona passar a la posteritat. Es proposa funcions humils i immediates de donar suport a la festa amb una lleu propaganda d’eufòria i d’evocació.»

122

Cultura, doncs, en els llibrets de falla? I tant que sí! Però no amaguem que la veritable cultura no mai afavoriria el gregarisme, l’individualisme insolidari, ni l’acomodació al poder. La cultura aveïnada amb els poderosos és més bé un perill, una mordassa. La cultura cal definir-la com a centre de la mateixa vida pública i política, i això sense la lliure opinió seria un frau. Sempre serà bo relacionar la vida individual amb la col·lectiva, ja que els esforços per una societat millor —i a això apunta la cultura— no són individuals, sinó de la gent, de “nosaltres”.

No ha de suposar cap descrèdit ser “persona de cultura”; més bé el contrari, alguns —Fuster, entre ells— les veia com a elements positius per a la societat: «Al capdavall, els reductes minoritaris de la “cultura”, a la llarga sempre acaben revertint en una eficàcia multitudinària positiva.»

La cultura ha de ser entesa bàsicament com una lluita contra la barbàrie humana... Per això cal reivindicar la il·lustració contra la tenebra, l’esperit crític contra el dogma, el diàleg contra la imposició. Això és: la dignitat contra la immundícia. I tot això cap en un llibret de falla.

En el benentés que els seus faedors així ho entenguen.

Demanem, per acabar —amb paraules del poeta renaixentista—, als llibrets de falla, o, almenys, al llibret de la nostra falla, que es faça llegidor, que siga correu de cultura, a Cullera, sa casa, i un poc més enllà: Vola a la vila, al camp, a la montanya, allà on ressone nostre dolç parlar; al palau noble, i a la humil cabanya, i al temple secular.

PRESENTANT AL SR. LLIBRET

E

ls éssers humans tendim a presentar-nos sempre davant la necessitat que ens conega alguna cosa o algú que no té la més mínima idea de qui som, què fem i a què pertanyem. Podem concloure amb aquesta xicoteta introducció que l’egocentrisme sol ser malaltís quan es tracta de presentacions, doncs, si a algú amb el do o pecat de parlar molt li dónes a més l’oportunitat de presentar-se, pot tirar hores i hores del llaç per a fer-ho.

Les Falles tenen gent de tot tipus, gent que es dedica fidelment a estimar els seus monuments, uns altres a produir temor i aversió, uns altres a no claudicar davant la gran ingesta de líquid alcohòlic i uns altres que belluguen el cotarro d’un costat a un altre segons ells creuen convenient. Barregeu-ho tot i eixirà una comissió fallera, i en conseqüència la diversitat es farà clara i palesa.

Àlex Morales i Fernández @alexmoralesfer

de Falles però, per què no planegem com hauria de ser eixa presentació?

Ens aguaiten a la nostra forma d’ésser, la formalitat i el protocol, encara que últimament tots els ponents donen veu al públic, doncs en l’actualitat es dóna més protagonisme al públic que al ponent, doncs és ell qui ve a escoltar i que per tant ha de ser atés, el mateix passa amb la configuració política, es valora molt més la ciutadania que la política en sí.

Les presentacions en les Falles són importantíssimes, doncs, es configura una mostra a la societat de qui som i què fem, tant en les presentacions de la comissió com de les respectives àrees que es configuren.

La participació del públic ha de ser essencial, fins i tot hauria de plantejar-se que el públic valorara les diferents parts del llibret amb la finalitat de poder saber què agrada i què no agrada per part de la gent, ja que interactuar fidelment amb el públic sempre és positiu i, al cap i a la fi, aquells que escriuen o endolceixen la imatge deuen cercar una satisfacció personal, sí, però també comprendre que el públic ha de rebre el missatge amb claredat, amb certesa i sobretot que al final els agrade el que es diu o fa.

Els llibrets, que són els titulars de la literatura fallera -nou concepte que hauria de ser estudiat més a fonsrepresenten de forma filològica i lingüística qui som, i de per si mateix els llibrets ja presenten la comissió però, i el Llibret? Qui el presenta? Aquest també té el seu dret i, com en la societat civil, el seu lloc ben correspost.

Les presentacions dels llibrets de Falla han de tenir una connotació de crítica i reivindicació, puix en açò consisteix la creació de monuments de Falla i en açò consisteix, al cap i a la fi, la festivitat fallera. Reivindicar allò que socialment no està ben vist, que no manca de crítica i que a més ens haja afectat últimament.

Al llarg de la nostra història segur que haurem assistit a alguna conferència o presentació d’algun llibret

En definitiva, presentar un llibret de qualitat significa recalcar que existeix literatura fallera, literatura

123

Presentació del Llibret de la falla El Canet de Cullera (2013), diferent al qual es planteja en aquest article. Foto: Xavier Serra

reivindicativa, literatura d’estudi, sobre unes festes que porten amenitzant les nostres vides durant molts anys en la província de València. Som el que volem ser, i les Falles són part de la nostra essència, que ha de ser estudiada i plasmada de la millor manera possible.

124

Una bona presentació d’un llibret hauria d’estar composta per tres membres, amb tres tipus de facetes o rols: u, que amb la seua ironia còmica diguera el que pensa de manera intel·lectual i a la vegada banal, altre que desenvolupara un discurs massa carregat de tecnicismes que només entendrien els forofos dels llibrets i altre que realitzara una intervenció amb trellat però amb el paper

davant ben escrit i sense cap falta d’ortografia. I tot en valencià, la nostra llengua, doncs un llibret en castellà no té cap sentit.

Després de la seua presentació hauria de valorarse, tant pública com de manera privada, i un bon piscolabis hauria de fer que els comensals, participants i assistents pogueren dir amb una copeta de vi blanc a la mà què pensen del llibret.

Recordeu la frase, som el que som, i com som el que som, una presentació d’un llibret ha de ser, sense cap mena de dubte, com nosaltres.

LA MOSTRA DE LLIBRETS DE FALLA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

E

l llibret és una activitat obligatòria per a tota comissió de falles o de fogueres. Esdevindrà la seua memòria escrita.

Hi ha diverses maneres d’elaborar-lo. Abans, freqüentment, era l’obra solitària d’un faller aficionat que n’havia d’afrontar, any rere any, la confecció. El tedi o la reiteració, entrebancaven el seu futur.

Però el llibret pot ser una mampresa apassionant.

Requereix il·lusió en la idea i comboi en l’elaboració. La idea, per il·lusionar, necessita un permanent esperit de renovació. L’elaboració, per acomboiar, precisa d’un grup de persones predisposades i un projecte.

Tots havíem escoltat que en tal població es feien bons llibrets. Que una determinada comissió, d’un determinat indret, publicava tots els anys un llibret extraordinari.

Teníem en la ment els noms de les poblacions i el de les comissions, però mai no havíem tingut en la mà els seus llibrets. En general, ixen massa tard de la impremta, tenen una tirada limitada i una escassa difusió fora del barri o del poble on s’editen.

Així, sols excepcionalment havíem gaudit d’alguna d’eixes joies editorials, de la vàlua literària i poètica del seu contingut i, cada dia més, de la gran qualitat artística del continent. Són llibrets que estimulen l’emulació; llibrets suggeridors d’idees noves i de nous conceptes; llibrets que inciten a marcar més altes fites als nostres.

PASQUAL MOLINA I FAUS President de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

Els primers anys del premi de la Generalitat Valenciana a la Promoció de l’Ús del València per als llibrets de falla, en els actes de lliurament que se celebrava al saló d’actes de la Conselleria d’Educació, els vint o trenta llibrets guanyadors estaven exposats en una taula a la dreta de l’escenari. Aleshores, tenies la possibilitat de veure’ls, de consultar-los, d’admirar-los. Com a delegat del llibret de Corea de Gandia he anat tots els anys a rebre el nostre premi (quasi sempre entre els deu primers) i tenia il·lusió en acudir-hi i veure què feia la resta. Un any ja no estaven. No han estat més. Em vaig disgustar molt.

Ningú donà mai una explicació. Les males llengües deien que així s’evitaven problemes i protestes quan les falles comprovaven que la llista dels premis deixava en prou mal lloc al jurat d’aquell any. Arribà a comentar-se que algun dels més importants premis d’una edició va ser per a un llibret escrit, la major part d’ell, en castellà.

Des de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia, que té com a un dels seus objectius la promoció i el patrocini de les publicacions en llengua valenciana al voltant de la festa de les falles, consideràvem una bona idea la realització d’una Mostra dels llibrets perquè tothom poguera conéixerlos. Sobretot els llibrets més considerats de les comissions més conegudes. Pensàvem que la Mostra ajudaria a trobar nous camins als autors anònims dels llibrets de les comissions modestes. Facilitaria l’intercanvi d’idees entre les més consagrades. Crearia nous espais, marcaria tendències i, a la fi, guanyaria la nostra Cultura popular.

125

LLIBRET DE FALLA

Era el nostre interés que la Mostra se celebrara a Gandia.

Com a president de l’AC Premi Iaraní, promotora del projecte, em vaig reunir, el 2005, amb les entitats que considerava imprescindibles per a l’èxit de la Mostra. En primer lloc amb l’Associació d’Estudis Fallers de València, de la qual sóc també membre. L’ADEF, aleshores, tenia sobre la taula l’esborrany d’un projecte per a realitzar una Fira del Llibre Faller i de la Festa (Fogueres, Moros i Cristians, Carnestoltes, indumentària, antropologia, etnografia, folklore...), amb el qual estarien implicades no sols les associacions culturals menudes sinó les editorials, institucions i associacions amb un fons temàtic ampli. Es tractava d’un projecte a llarg termini que suposava una gran mampresa organitzativa i econòmica.

Aleshores, jo els vaig proposar la celebració d’una Mostra, exclusivament de llibrets de falla, i els vaig demanar la seua ajuda. Vaig rebre tota la col·laboració. L’ADEF seria una de les entitats organitzadores.

La Mostra, com a activat fallera que anava a ser, necessitava el suport organitzatiu de la institució fallera oficial de la població on anava a celebrar-se. Així em vaig dirigir a la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia. La meua entranyable relació amb el seu president, Jesús Garcia, amb qui havíem treballat tant en projectes culturals fallers, i l’esperit de col·laboració permanent entre les dues institucions (Premi Joan Climent, Premi Iaraní, coedicions de llibres), facilitaren l’entesa. Ells serien els amfitrions i coorganitzarien la Mostra.

126

Donat que el Museu Faller de Gandia estava en construcció, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Gandia donà a la Mostra, per majoria absoluta, suport institucional i econòmic. L’Àrea de Cultura i Festes va reservar a disposició de la Mostra totes les dependències de la Casa de Cultura del Marqués de González de Quirós (el primer any) i les de la Biblioteca Central a l’antic Convent de Sant Roc (en la segona Mostra).

També vaig presentar el projecte al Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia (del qual era Conseller Executiu), la reconeguda institució cultural que s’ocupa de totes les àrees del coneixement, que ha publicat en els seus vint-i-nou anys d’història més de dos-cents llibres i organitzat més de vuit-cents actes. La institució va ajudar en l’apropament del món de les falles i el de la Cultura de Gandia i de la Comarca de la Safor i pareixia lògica la demanda de la seua col·laboració en la Mostra.

A totes aquestes institucions vaig lliurar l’esborrany del projecte d’organització de la I Mostra de Llibrets de falla de la Comunitat Valenciana al qual donaren el vistiplau després de la introducció d’algunes lleugeres modificacions.

En el text inicial del projecte la Mostra de Llibret de Falles de la Comunitat Valenciana es concebia com un aplec temàtic monogràfic on s’exhibirien els millors llibrets de les falles o de les fogueres de la Comunitat Valenciana en qualsevol suport (escrit, sonor, audiovisual o informàtic). La Mostra permetria conéixer, anualment, el moment editorial, temàtic i estètic del llibret de falla.

La Mostra tindria com a objectius exposar, intercanviar i vendre els llibrets que participaren en la Mostra. Fomentar l’activitat cultural de les comissions i les associacions falleres. Faria arribar a la societat valenciana les iniciatives culturals i l’activitat editorial dutes a terme per les comissions i associacions falleres. Constituiria un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències editorials de les comissions i associacions falleres de totes les comarques.

Els primers anys, la participació en la Mostra fou mitjançant invitació prèvia. Participar en la Mostra els llibrets seleccionats en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Les comissions del quals van ser convidades a participar

pel prestigi guanyat en els darrers anys en l’edició dels seus llibrets. Totes elles van estar representades pels seus delegats de Llibret. Però van tenir accés lliure a les sales d’exposició i de presentació els delegats o representants de llibret de les comissions falleres de l’àmbit de la Comunitat Valenciana interessades a acudir-hi com a visitants. Així mateix, el públic, faller o no, podia visitar la Mostra durant el període d’exposició dels llibrets. L’activitat principal de la Mostra era que els delegats dels llibrets participants atengueren els delegats visitants per respondre a les seues qüestions i mostraren les característiques editorials dels seus llibrets. Podent intercanviar-los o vendre’ls.

Durant les primeres edicions les comissions feren micropresentacions dels seus llibrets a una sala destinada per a aquest fi. Disposaren d’un temps de 5 minuts i empraren tot tipus d’eines audiovisuals. Hi van haver conferències i una taula rodona al voltant de la Mostra.

La primera edició es va celebrar en la Casa de Cultura del Marqués de González de Quirós, el dissabte, 25 de febrer de 2006. A ella foren convidades a participar, directament, les comissions falleres i de fogueres elegides a criteri dels organitzadors. Es tractava de començar.

Provar. Amb la vista posada en què la possibilitat de participar-hi fóra general. Hi va haver una matinal on se celebrà l’exposició “professional” i es van fer presentacions individualitzades de llibrets fallers, les quals mantingueren plana la sala de conferències. A la vesprada i durant l’endemà els llibres foren exposats al públic en general.

La II Mostra va ser realitzada en la Biblioteca Central situada en l’antic Convent de Sant Roc de Gandia en el mes de febrer de 2007. L’exposició dels llibrets es va realitzar en el claustre i les presentacions individuals en el saló d’actes. La jornada va cloure amb una taula rodona sobre les diferents concepcions dels llibrets de falles. Participaren: Jesús Català per la Falla Na Jordana de Valencia, Josep Lluís Fitó per la Falla República Argentina

127

de Xàtiva, Pasqual Molina per la Falla Corea de Gandia i Jesús Peris per la Falla Ripalda- Beneficència de València.

Aquest format amb l’exposició pública, les presentacions individualitzades i la taula rodona o la conferència final és el que s’ha mantingut fins aleshores.

La III Mostra ja es va celebrar en, l’aleshores, acabat d’estrenar Museu Faller de Gandia. S’utilitzaren la sala de conferències i una sala d’exposicions. En aquesta edició hi van haver dues sessions: una matinal, amb l‘exposició habitual dels llibrets, les micropresentacions i una conferència sobre la repercussió que sobre els llibrets de falla tenen l’ISBN, el Dipòsit Legal i els Drets d’autors, a càrrec de Javier Piñol, Tècnic del Registre de la Propietat Intel·lectual de la Direcció General de la Província de València. A la vesprada es va realitzar la presentació de les revistes especialitzades falleres i, a més a més, una taula rodona: “Noves tendències gràfiques i estètiques als llibrets de falla” en la qual van participar: Javier Alborch i Jordi Garcia Polop de la Falla de Corea de Gandia, Maria José del Olmo de la Falla Roís de Corella de Gandia, Fernando Morales de la Falla Corona de València i Guillem Alborch, dissenyador gràfic de la revista Cendra.

En la IV Mostra celebràrem el dos-cents aniversari del naixement de Bernat i Baldoví i dedicàrem la taula rodona final als autors de llibrets actuals. Jesús Peris, professor de Literatura de la Universitat de València, moderà els cinc autors ponents, els més reconeguts i guardonats de la Comunitat Valenciana: Salvador Bolufer de Pego, Josep Enric Gonga de Gandia, Jesús Garcia de Gandia, Toni Martinez Izquierdo d’Alzira i Josep Martinez de València, que contaren i debateren experiències i propostes en una taula dinàmica i amena on destacà, sobretot, l’humor d’aquests autors, l’autèntica essència de la nostra festa.

128

La V Mostra se celebrà el 22 de maig de 2010 emmarcada en la primera edició de la Fira de la Festa Fallera

(Favila). La taula rodona va ser dedicada al llibret infantil, als autors, a l’explicació de la falla infantil, les experiències locals, les propostes didàctiques i a les iniciatives culturals. Moderats per Josep Lloret, vicepresident de l’àrea de Cultura de la Federació de Falles-JLF de Gandia varen participar: Sebas Marín de la Falla Borrul-Turia de València, Jose Manuel Rubio de la Falla Malva d’Alzira, Jesús Moragues de la falla Vila Nova de Gandia i Eduard Montoro de la Falla Corea de Gandia.

La VI Mostra va recuperar el format anterior i es va tornar a fer en solitari el dissabte dia 7 de maig de 2011 al saló d’actes del Museu Faller reconvertit en sala d’exposició i sala de conferències. La VI Mostra tenia per lema: “El llibret de falla: mirant cap al futur”. El programa recuperava les exposicions de llibrets de forma individualitzada. Foren convidades les falles guardonades amb els primers premis de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i algunes altres que representaven comarques destacades de la Comunitat. La Mostra va ser inaugurada per l’alcalde de l’Ajuntament de Gandia, Josep Manel Orengo i per Josep Lloret, qui estrenava el càrrec de president de la Federació de Falles-Junta local Fallera de Gandia.

Moderades per Maria Josep del Olmo, de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia, aquestes comissions i aquestes persones feren la presentació dels seus llibrets: Falla Plaça de la Malva, d’Alzira, José Manuel Rubio; Falla Penya el Mocador, Sagunt, Hugo Morte; Falla J. A. - Puríssima - Major, l’Eliana, José Mateu; Falla Borrull-Doctor Peset Cervera, València, Sebas Marin; Falla República Argentina, Xàtiva, Josep Lluís Fitó; Falla Rambleta i Adjacents, Catarroja, Miguel Bonilla; Falla Portal de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Sylvia Andrés; Falla Sagrada Família “Corea”, Gandia, Quique Montoro Alfaro; Falla Barri la Vila, Borriana, Julian Arribas; Falla Arrancapins, València, Gil-Manuel Hernàndez i Martí; Falla Sant Roc, Torrent, Emilio José García González.

Ponència de Juan Gabriel Figueres en la Mostra de Llibrets de Gandia (2012). Foto: Xavier Serra

El matí va acabar amb una conferència magistral: “El llibre electrònic: una aposta de futur del llibret de falles”, impartida per Josep Gregori Soler, director d’Innovació d’Edicions Bromera i per Gonçal Lopez-Pampló Rius, professor de la Universitat de València. La conferència va despertar un gran interés entre els assistents que ompliren la sala i feren gran quantitat de preguntes en el torn.

La VII Edició es va celebrar el dissabte 5 de maig de 2012. En la primera part del matinal, set associacions foren convidades a fer una exposició individual sobre la tasca que desenvolupen al voltant del llibret. Els ponents disposaren de cinc minuts per a la presentació i de dos minuts més per a respondre preguntes de la sala. La taula d’exposicions fou moderada per Maria Josep del Olmo, vicepresidenta de Cultura de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia, i participaren les comissions i els ponents següents: Falla Caputxins, Alzira, Enrique Pellicer;

Falla El Canet, Cullera, Juan Gabriel Figueres; Falla Sant Roc, Torrent, Emilio José Garcia González; Falla Plaça de Jesús, València, Juanjo Medina / Ester Arroyo; Falla Juan Ramón Jiménez, Xàtiva, Rafa Tortosa; Falla Vila Nova, Gandia, Fermí Romaguera; Falla Castielfabib, València, María Miralles.

Posteriorment es van realitzar tres xerrades moderades per Pasqual Molina, de l’ Associació d’Estudis Fallers: “Dipòsit legal del llibret de falla: Nova normativa” per Antonio Herrero, tècnic en Gestió Cultural. Secció Biblioteques.

Ajuntament de València; “Eines col·laboratives en línia útils per al llibret de falla” per Xavier Serra Escrich, Plataforma Malalt de Falles i “Pensat i Fet: Festa i Cultura en les Falles” per Josep Lluís Marín, de l’Associació d’Estudis Fallers i per Alfonso Moreira de Faximil Edicions Digitals.

L’any passat es va celebrar la VIII Mostra, de nou, en el Museu Faller de Gandia, el dissabte 4 de maig de 2013. La Mostra tenia un lema: “Els premis de llibrets” i en la primera part es va celebrar un simposi: “Els

129

premis de llibrets: Barems en les diferents juntes locals” en el qual, els ponents, representants de les diverses juntes locals falleres disposaren de cinc minuts per a la presentació dels seus barems locals d’avaluació i de dos minuts més per a respondre preguntes de la sala.

El simposi va ser coordinat per Maria Josep del Olmo de Federació de Falles Junta Local Fallera de Gandia i participaren els següents representants de les següents juntes locals falleres: Telmo Gadea de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia; Águeda Martí de la Junta Local Fallera de Xàtiva; Toni Goig de la Junta Local Fallera d’Alzira; Nathalie Martín de la Junta Local Fallera de Sagunt; Miquel Àngel Gascón de la Junta Local Fallera de Torrent i David Ferrer de la Junta Local Fallera de Cullera.

Mostra de Llibrets de Gandia (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

130

En la segona part de la Mostra es va celebrar la taula redona: “La Plataforma de les Lletres Falleres.

Presentació i balanç del primer any de caminar junts”. La taula fou coordinada per Joan Castelló Lli de l’Associació d’Estudis Fallers i participaren les següents persones en representació dels diversos premis literaris fallers: Maria Josep del Olmo del Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article de llibret; Ivan Esbri del Premi Soler i Godes al millor article de llibret de l’Horta;

Vicenta Llorca del Premi de Poesia Joan Climent de Gandia atorgat per l’Associació Cultural Premi Iaraní i per Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia; José Manuel Rubio del Premi Malva Alzira a la millor poesia satírica atorgat per la falla La Malva d’Alzira; Hugo Morte dels Premis Mocador i Emili Llueca, d’assaig sobre falles i cultura popular Valenciana atorgats per la falla el Mocador de Sagunt; Sebas Marín del Premi Mestre Ortifus de portada i coherència temàtica atorgats per la Falla Borull-Socors, València i Xavi Serra del Premi #plf atorgat per la plataforma Malalt de Falles.

La IX Mostra està en marxa.

Quan escric aquest article (octubre, 2013), el projecte és presentar a les comissions falleres les possibilitats que tenen hui d’autoedició del seu llibret. Es pretén convidar a empreses punteres en aquesta àrea de treball i veure si poden ser una alternativa per a l’edició del llibret de falles donada la situació de greu crisi econòmica.

Seguim tots els responsables en la tasca de continuar escrivint el futur de La Mostra de llibret de Falles de la Comunitat Valenciana que se celebra a Gandia tots els anys.

Anem fent.

FALLES QUE REIVINDIQUEN EL LLIBRET I LA CULTURA

E

ls llibres contenen el saber de la humanitat i a ells acudim quan volem aprendre o, simplement, distraure’ns. Hi ha llibres de ciència, d’història, de dret, de literatura, de divulgació… Són imprescindibles per a l’educació, la formació i per a realitzar treballs d’investigació.

També són un element essencial en el nostre temps d’oci, encara que en les últimes dècades tant la televisió com les noves tecnologies li han arrabassat gran part del temps que els ciutadans dedicàvem a la lectura.

En les falles de la ciutat de València, el llibre s’ha utilitzat no sols com a suport material de l’estructura (com un element més de l’escenografia), sinó també com a lema o temàtica per a definir els continguts del cadafal.

Un dels lemes que millor resumixen la funció dels llibres ha sigut Tot està en els llibres, utilitzat per Vicent Martínez Aparici per a la falla de la plaça del Pilar de 2005.

En ella, l’artista representava l’arbre humanitzat de la ciència, d’on eixien nombroses branques amb llibres de totes les especialitats que els xiquets intentaven atrapar per a ampliar coneixements i gaudir de la lectura. Reposant junt amb l’arbre, Miguel de Cervantes es lamentava del rumb que prenia la literatura en el segle XXI, amb la gent més interessada a comentar les incidències dels realities xous televisius que les dels escriptors de prestigi.

Malauradament, aquest tipus de cadafal de contingut cultural/educatiu, almenys en el seu enunciat, no és el més representatiu de les falles de València. Enfront de lemes que inclouen paraules com pirates/bandolers,

Joan Castelló i Lli Periodista i Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

animalades/burrades, bruixes, València, joc/vici, drogues, circ/pallassades, amor o pardal, que apareixen amb molta freqüència, els termes relacionats amb llibres, literatura i escriptors tenen una prevalença molt menor.

Des del 1849 fins al 2013, només hem trobat huit falles que hagen inclòs la paraula llibre en el seu lema, inclosa la ja citada de Vicent Martínez Aparici. Les més antigues són El poeta i el llibret de falla, de Lluís Mora (Mestre Aguilar-Maties Perelló, 1928) i El llibre del passat i del present, de Ferran Roda Llop (Pelai-Matemàtic Marzal, 1934).

Després de la guerra civil, la paraula llibre va tornar a aparéixer dues vegades en 1947: Refranys valencians o el llibre de l’experiència, de Josep Sánchez Cervera (Almirall Cadarso-Comte d’Altea) i Els llibres de moda, de Vicent Ballester Marco (Juan Llorens-Calixto III).

Va caldre esperar quasi cinquanta anys perquè tornara a aparéixer una citació bibliòfila: va ser amb Els llibres, de Jesús Ovejero (Sant Vult, 1991). Ja en el segle XXI trobem un artista enamorat de l’arxipreste d’Hita. Es tracta de Juan Carlos García Ibáñez, que va dedicar a El libro del buen amor dos de les seues falles: la d’Alcota-Sagunt de 2008 i la de Lepant-En Joan d’Àustria de 2010.

L’última referència trobada amb la paraula llibres al llarg de la història de les falles és La cultura en els llibres, de Javier Blanch Gomis (Ferran El Catòlic-Erudit Orellana, 2009).

131

132

Escena de Tot està en els llibres, de Vicent Martínez (Falla Plaça del Pilar de València, 2005). Arxiu: Joan Castelló

Més generalitzats han sigut els lemes relacionats amb la literatura en el seu sentit més ampli. Així, podem trobar tres propostes amb el títol El saber no ocupa lloc, amb falles de Bartolomé Grau (Félix Pizcueta-Ciril Amorós, 1954), Mario Lleonart (Quart-Túria, 1978) i una firmada per La comissió (Primat Reig-Vinaròs, 1987).

A més, s’han plantat nou falles amb alguna de les variants del lema literatura, però només dos van aconseguir un primer premi: Literatura actual, de Francesc Medina Martínez (Almirall Mercer, 1949), va obtindre el premi de la secció Tercera, mentre que Literatura, de Vicent Sancho Marqués (Cadis-Literat Azorín, 1951), va obtindre el premi d’Enginy i gràcia també de la secció Tercera. Les altres falles feien referència a Literatura barata, Literatura de moda, Literatura i fem, Literatura moderna i Literatura i boles.

En Titulats (Plaça del Mercat Central, 1968), Vicent Luna va representar una surera seca rodejada d’una escala helicoïdal (els escalons eren gruixuts toms de l’enciclopèdia de la ciència i les arts) que culminava en un faristol amb el Llibre de la Saviesa de Salomó. La falla representava la lluita dels estudiants per a aconseguir la seua capacitació (aprovar la selectivitat) i deixar arrere la burrera. Uns anys després, José Carrero va fer un remake amb Títols i carreres (Barraca-Església del Rosari, 1972), encara que va substituir l’escala de llibres per la figura de Minerva, la deessa de la saviesa.

L’apartat de literatura es completa amb dues falles dedicades a Les lletres (Archena-Cieza, 1967; i Rojas Clemente, 1978); i altres a Lletres i estudis (Barri EsparteroCoronació-Mestre Chapí, 1949), Lectures (Borrull-Túria, 1947) i Lectures de hui (Indústria-Sants Just i Pastor, 1980).

També hi ha lemes de lletres vinculats a passatemps: Sopa de lletres (Creu i Mislata 1989, Riu Tajo-Cavite, 1996; Rojas Clemente, 1996; Doctor Berenguer Ferrer, 1997; i

Escalante-Empar Guillem, 2003) i Xifres i lletres (MontortalTorrefiel, 2009; i Menorca-Lluís Bolinches, 2009).

Trobem també referències a llibres específics de gramàtica com són els diccionaris, amb lemes com Diccionari faller, de Josep Puche Hernández (Vall de Laguar, 2002), El nou diccionari de Mercuri, de Josep María Mas Marí (Plaça dels Porxets, 1950); Diccionari de la sinceritat, de Gregorio Gallego (Plaça de la Mercé, 1962); Diccionari gràfic, de Josep María Mas Marí (Císcar-Comte d’Altea, 1954); o Diccionari humorístic, de José Roda Llop (VisitacióOriola, 1954).

Les guies o llibres de viatges també han tingut cabuda en les falles com, per exemple: Guia de València (Joaquim Costa-Comte d’Altea, 1965); Guia de la ciutat (Alfons el Magnànim-Nau-Bonaire, 1969); Guia per a l’home casat (Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·lí, 1969); Guia Turística (Sants Just i Pastor-Serradora, 1991); i Guia de la fauna urbana (Barri Sant Josep, 2006).

No hi ha dubte que el tipus de llibre més utilitzat com a lema són els contes. Apareixen més de 80 referències amb esta paraula, formant frases com Contes d’ahir i hui, Contes i llegendes, Contes i faules, Contes de la vida, Contes que no moren, Contes i boles, Contes d’estiu, Contes fanalers, Contes per a xiquets, Contes vells de la nova Espanya, Contes de falles, Contes verídics, Contes del carrer, Contes moruns, Contes de fades i Contes de Nadal, entre altres.

Cinc d’estes falles han estat enquadrades en la secció Especial: Contes Valencians, de Josep Martínez Mollá (Plaça de la Mercé, 1974); altres dos amb un mateix lema: Contes Xinesos, de José Pascual Ibáñez Pepet (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1982) i de Ramón Espinosa (L’Antiga de Campanar, 1991); Contes, faules i fantasies, de Pere Baenas (Sueca-Literat Azorín, 2001), Conte contat, ja s’ha acabat, de Manuel Blanco Sancho (Malva-Rosa-Ponz-Cavite, 2005); i Quant de conte, de Pedro Santaeulalia (Nou Campanar, 2008).

133

A més de les falles de Ramón Espinosa i Pedro Santaeulalia en Especial, altres cinc han obtingut un primer premi: Contes d’ahir i hui (Cadis-Dénia, 1950) en la secció Tercera; Contes de la vida (Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar, 1965) en la secció Segona; Contes i boles (José Antonio-Gregori Mayans-Sant Valero, 1971); i dos falles amb el lema Contes xinesos (Barraca-Espadà, 1994; i Sant Vicent de Paúl-Diputada Clara Campoamor, 1994).

Encara que no són nombroses, hi ha també algunes falles que han utilitzat la imatge de grans literats. És el cas de Williams Shakespeare en El verí del teatre, de Miguel Santaeulalia Núñez (Na Jordana, 1994) o les dues versions de Miguel de Cervantes en Cervantes (Escalante-Marina, 1973) i En lletra gran (Ramiro de Maeztu-Humanista Furió, 2013).

En tot cas, són majoritàries les al·lusions al Quixot, l’obra cimera de la literatura espanyola, amb expressions com Quixotades, Somni del Quixot, Quixotades falleres, El modern quixot, Si el Quixot tornara, Ja no queden Quixots, Quixotisme valencià i Quixotaes d’avui. Les primeres mencions localitzades corresponen a Apoteosi del Quixot (Corretgeria, 1894) i El nou Quixot, d’Eduardo Alemany, Vicente Pellicer i els germans Oliver (Plaça de la Pilota, 1899).

134

Contes, faules i fantasies, de Pere Baenas (Falla Sueca-Literat Azorín de València, 2013).

Arxiu: Joan Castelló

En total són una cinquantena les referències trobades al món del Quixot, encara que només una d’estes falles ha guanyat el primer premi: va ser en 1993 i en la secció 4 B: la va realitzar Francesc Carrasco Llacen per a la comissió de Primat Reig-Sant Vicent de Paül.

Alguns dels artistes que han utilitzat aquest lema, emprat de la novel·la de cavalleria, són Salvador Guaita (Sant Vicent-Pare Jofré, 1968), Enrique Viguer (Salamanca-Comte d’Altea, 1974), Salvador Gimeno (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1982), Mario Lleonart (Primat Reig-Vinaròs, 1984), Alberto Rajadell (Plaça Patraix, 1986), Agustín Villanueva (Blanqueríes, 1993), Manuel Algarra (Carabasses-En Gall, 1996) i Josep Ramon Espuig Escrivá (Poeta Llorente-Baró de Càrcer, 2005).

Existixen també referències a altres joies de la literatura universal, com les escrites per Homer en la Grècia antiga. Ens referim a Quina Odissea, de LatorreSanz (Pizarro-Ciril Amorós, 2005) i Odissea, de Manolo García (Na Jordana, 2013); i les seues variants com El cavall de Troia, de José Soriano Izquierdo (BarquesPasqual i Genís, 1948), Nou Cavall de Troia, de Ricardo Rubert Andrés (Plaça del Cabdill, 1963) i Cavalls de Troia (Univesitat Vella, 2001).

Més similituds literàries arriben de la mà d’una de les més anomenades obres de Calderón de la Barca, La vida és somni, de Julià Puche Ferrandis (Plaça del Pilar, 1960), i també de l’obra més coneguda d’Aldous Huxley: Un món feliç, de Vicent Demets (Barraca-Columbretes, 1991). No podem oblidar en aquest apartat les tretze versions falleres realitzades de Les mil i una nit. Les dos més famoses són sens dubte les realitzades per Julià Puche (Na Jordana, 1974 i Peu de la Creu, 1960), encara que també és imprescindible nomenar la de Josep Lluís Ferrer Vicent (Plaça del Doctor Collado, 1987).

Llibres més modestos però igualment interessants són els tebeos o còmics, unes publicacions a què han estat dedicades les falles següents: T.B.O., d’Antoni Triviño (Joan Josep Dómine-Josep Aguirre, 1996), Homenatge al tebeo valencià, de Francisco Vizcaíno

Odissea, de M anolo García (Falla Plaça Na Jordana de Va lència, 2013).

Arxiu: Joan Ca stelló

135

Palacios (Chiva-Francisco de Llano, 2008) i Còmics de la terra poc mítica, de Manuel Martín Huguet (NordDoctor Zamenhoff, 2012).

Dins d’este mateix apartat cal ressaltar també l’homenatge al dibuixant Francisco Ibáñez que li va dedicar en 2007 la comissió de Duc de Gaeta-Pobla de Farnals amb la falla Sapristri, quina historieta, de Francesc Mesado.

El llibre també ha exercit un paper fonamental en l’estructura de moltes falles, ja que ha sigut el cos central o la plataforma que ha permés encaixar les figures de l’acabament.

arterode Julià Puche (Falla Esp El futur, avant o arrere?, telló Cas n Joa iu: Arx 1). ia, 198 Ramon i Cajal de Valènc

136

Alguns exemples d’estes falles en secció Especial han sigut el llibre dels conjurs en Maleficis, de Modest González (CabdillSant Vicent, 1948); els llibres d’urbanitat de Les coses perdudes, dels germans Fontelles (Plaça del Doctor Collado, 1952); el tom de la història de la humanitat que sustentava el tità barallant contra les bèsties en La lluita per la vida, de Salvador Debón (Visitació-Oriola, 1959); els llibres del batxillerat de La quixotada de la revàlida, de Vicent Tortosa Biosca (Avinguda de l’Oest, 1962), i el gruixut volum de l’enginyós gentilhome en Els quixots, de José Pascual Ibáñez Pepet (Convent Jerusalem, 1978).

En seccions inferiors trobem les pràctiques guies de viatge en falles com El turisme, de Manuel Guinart Tomás (Almirall CadarsoComte d’Altea, 1951); el manual de tendències en Modes, de Manuel Giménez Monfort (Doctor Sanchis Bergón-Túria, 1952); els llibres de text en Com estan els estudis, de Manuel Giménez Monfort (Juan Llorens-Calixto III, 1964); el refranyer valencià en El futur, avant o arrere?, de Julià Puche Ferrandis (Espartero-Ramon i Cajal, 1981); i el manual dels atracadors en Coses de lladres, de José Mendoza Lleó (Bisbe Amigó-Conca, 1997).

Falles en Cullera en molt de conte El primer llibre que apareix en una falla de Cullera és en 1947 en la plaça de José Antonio amb el cadafal Les festes de les falles, realitzat per Antonio Garrigós González.

En els laterals de les Torres de Quart, que constituïxen el cos central i acabament del cadafal, apareixen dos incunables. El primer, en la part dreta, portava la inscripció següent: Cullera ciutat festera terra plena d’alegria a on per sort un dia vaig vore la llum primera.

El segon llibre conté la llegenda següent: És nostra regió un niu de flors que pel seu aroma inspira l’amor.

Dos dècades després, és José Luis Sapiña Rosquilla qui en El triomf de la dóna (Passeig, 1964) col·loca una jove moderna amb pantalons damunt d’uns llibres que contenen els primers tractats sobre la incipient emancipació de la dona de l’època. En 1968, Andreu Martorell va situar un guàrdia urbà damunt d’un codi de la circulació en la falla El que no corre… vola (Passeig, 1968).

Va haver de passar una altra dècada per a observar llibres de nou en l’estructura dels monuments. Va ser en L’adulteració a l’ordre del dia, de José Luis Pérez Abad (Plaça José Antonio, 1978): la biga romana arrasava el llibre dels bons costums per a deixar pas a la pornografia. També en L’infern està en la terra (Raval de Sant Agustí, 1978), José Andrés Ibor Pansa situava Llucifer damunt del llibre de la Burrocracia.

Les festes de les falles, de Manolo García (Falla Plaça José Antonio de Cullera, 1947). Arxiu: Joan Castelló

Una situació semblant es va produir uns anys després amb La falta de garrot, de Juan Pedrós i Juan Andrés Ibor (La Bega, 1982): el personatge del Cirialot del Corpus del coronament descansava sobre un llibre titulat La llei del garrot.

En La muller en tot es clava (Sant Antoni, 1984), Josep Bellescusa va reproduir un bell rostre de dona que afonava les seues arrels en el llibre de la coqueteria femenina. En aquest mateix emplaçament, els Germans Cortell ens van mostrar un colossal mandarí que portava en la mà esquerra un llibre amb el lema de la falla: Contes xinesos (Sant Antoni, 1986).

L’adulteració a l’ordre del dia de José Luis Pérez (Falla Plaça José Antonio de Cullera, 1972). Arxiu: Joan Castelló

L’infern està en la terra, de José Andrés Ibor (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1978).

Arxiu: Joan Castelló

137

138

La llei del garrot, de Juan Pedr贸s i Juan Andr茅s Ibor (Falla La Bega Cullera, 1982). Arxiu: Joan Castell贸

Contes xinesos, dels germans Cortell (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1986). Arxiu: Joan Baptiste Lli

Cullera sense més, de José Lafarga (Falla Sant Antoni de la Mar, 1994). Arxiu: Joan Castelló

El secret de les bambolines, de José Lafarga (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2000).

Arxiu: Joan Castelló

Les següents falles amb llibres són de dos artistes de Cullera: en Rehabilitats amb lentitut, de José Simó Blasco (Plaça d’Espanya, 1990), els joves drogoaddictes havien de véncer la lentitud dels nous tractaments que venien en els manuals de medicina; en Cullera sense més (Sant Antoni, 1994), José Lafarga situava els tres prohoms del passat damunt del llibre de la història de la ciutat.

Vicente Fitó Grau va col·locar els dos aguilons de Canviem el carro (Passeig, 1994) sobre sengles llibres del mal auguri, mentre que Juan Carlos Donet García ens va presentar a un Moisés furibund llançant les taules de la llei, el seu llibre de capçalera, en Lleis ecològiques (Taüt, 1995).

L’última falla que comentem no posseïx llibre però estava presidida per un dels grans genis de la literatura universal: Williams Shakespeare. Va ser realitzada per José Lafarga Palomares i portava per lema El secret de les bambolines (Passeig, 2000).

Hem parlat de llibres que han format part de l’estructura del cadafal, però si busquem lemes que incloguen les paraules “llibre”, “literatura” o paraules equivalents, el resultat és zero. No obstant això, trobem una vintena de falles en què apareix la paraula “conte” o algunes frases derivades. La conclusió podria ser que la crítica, si es presenta en forma de conte, és més intel·ligible

139

Contes de la vida, de Pere Baenas (Falla El Canet de Cullera, 1995).

Arxiu: Falla El Canet

Contes xinesos, de Vicent Montagud (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 1998).

Arxiu: Joan Castelló

pel poble i més digerible pels afectats. Pràcticament no hi ha comissió en Cullera que no li haja contat un conte, més o menys edulcorat, al seu veïnat.

La primera vegada que apareix la paraula en qüestió és en 1985, quan els germans Cortell van realitzar la falla Contes per a Sant Antoni de la Mar; un any després, els mateixos artistes van plantar en la demarcació citada Contes xinesos.

La màgia negra i l’ambientació gòtica van arribar a Cullera, primer de la mà dels germans Miñana i els seus Contes de Bruixes, contes de por (El Port, 1992), i després a través de Joan Carles Donet i els seus Contes de por (Mongrell, 1994).

La falla El Canet també va dedicar alguns dels seus monuments a les històries màgiques: primer va ser en 1995 amb Contes de la vida, de Pere Baenas, i poc després a través de Francesc Vizcaíno, que en 2006 va realitzar Contes i llegendes.

140

A més del ja citat en Sant Antoni, el lema Contes xinesos ha aparegut altres dues vegades en Cullera: en la falla realitzada en 1998 per Joan Carles Donet en

Els contes del iaio Ernestín, de José Vicente Gutiérrez (Falla Xúquer de Cullera, 2013).

Foto: Juan Gabriel Figueres

l’Avinguda del País València, i en la realitzada en 2006 per Fede Alonso en Xúquer.

Existixen també diverses versions del conta contes: el Conta contes, faules i fantasies, de Pascual Roda Ferrando Paski (Sant Antoni, 2006), Els conta contes, de Josep Vicent Gutiérrez (Passeig, 2005) i una variant, El caça contes, dels germans Colomina (Raval, 2003).

Un mateix lema ha sigut utilitzat dues vegades tot just amb tan sols dos anys de diferència: Els contes que ens conten el va utilitzar primer Josep Lafarga Palomares en 2007 en el Raval, i en 2009 el va emprar Fede Alonso en la Plaça Mongrell.

Les altres variacions que s’han realitzat sobre aquest mateix tema han sigut: Els contes que a Cullera ens conten, de Josep Sanchis (Passeig, 2003); Contes d’ahir, hui i demà, de Vicent Montagud (País Valencià, 2004); No em contes contes, d’Antoni Sánchez (La Bega, 2009); I tu què contes, de José Lafarga (Raval, 2011); Els contes del iaio Ernestín, de Josep Vicent Gutiérrez (Xúquer, 2013); i Contes infantils, de Vicente Chaveli (Plaça Alboraia, 2013).

EL PRIMER PREMI DE LLIBRET, 1903 Salvador Císcar i Juan President de la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent Pàgines 142-145

ELS PREMIS DE LA GENERALITAT ALS LLIBRETS DE FALLA: LA CREACIÓ D’UN ESPAI COMPARTIT Josep Lluís Marín i Garcia Associació d’Estudis Fallers Pàgines 146-149

LLETRES FALLERES Hugo Morte i Lorente Plataforma de les Lletres Falleres Pàgines 150-151

ELS PREMIS EN ELS LLIBRETS FALLERS A ESCALA LOCAL Juan Gabriel Figueres i Hernández Coordinador d’aquest llibret Pàgines 152-154

ELS PREMIS EN ELS LLIBRETS DE FALLA

“Qualsevol cosa que valga la pena mereix que es treballe per ella.”

Ray Kroc (1902-1984) Empresari nord-americà

141

EL PRIMER PREMI DE LLIBRET, 1903

E

ls convulsos anys fallers de l’últim terç del segle XIX, marcats per la pressió i control de l’autoritat, bé siga per mitjà d’arbitris municipals o per la censura, van portar la festa fins a un punt en què es va arribar a pensar en la seua desaparició. Així podem llegir en la premsa de l’època foscos auguris sobre el seu futur: La fiesta tradicional de las fallas con que Valencia se celebra el día de San José, ofrecerá este año muy escasos atractivos. Hasta esta mañana solo se había solicitado permiso de la alcaldía para la construcción de seis fallas.

Estas aparecerán mañana en las calles de Maldonado, Derechos, Calabazas, Gracia, Jordana y Bulmes.

De ellas, unas se refieren a la situación del país y otras al Ayuntamiento de Valencia La fiesta de las fallas es una de tantas llamadas a desaparecer.1 La situació va provocar que en 1886 no es plantara cap falla a València, any en què l’impost per a poder alçar una falla s’havia elevat fins a 60 pessetes, des de les 10 pessetes que costava en 1872. La rebaixa de l’impost una altra vegada a 10 pessetes va provocar que l’any següent es plantaren 29 falles. La festa va continuar amb els seus alts i baixos en el nombre de falles plantades i a finals de segle l’estímul que va produir la convocatòria de premis va propiciar una transformació en les falles.

142

1 La Unión Católica. Diario religioso, político y literario. Lunes 18 de marzo de 1889. Nº 1095.

Salvador Císcar i Juan President de la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent

Al febrer de 1995 la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, va convocar un premi a la millor falla amb la intenció de donar suport i revitalitzar la festa des d’un punt de vista més artístic, premiant la bona execució, el conjunt estètic i harmònic, i el caràcter satíric, encara que este últim relegat a una valoració inferior a l’estètic. D’esta manera, el 18 de març es va atorgar un premi consistent en un estendard que, inclús no satisfent plenament la societat organitzadora, va quedar així: “Nomenats los que firmen per la Junta de Lo Rat Penat pera adjudicar un premi a la millor falla de enguany, per unanimitat han pres los següents acorts: Primer: Que ninguna falla reunix en absolut les condiciones que deuen ferla acreedora al premi ofert, unes per falta de eixecució y altres per carir del carácter satirich que, a juhi de la comisió, deuen tindre les falles.

Segón: Que obligats a concedir lo premi, son méreicedores de ell les de les plasas de la Pilota, carrer de la Pau y Guillem de Castro. La primera encara que carix del element epigramatich, la artística copnstrucció de ella, lo acertat y ben proporcionat de la mateixa y son conjunt armonich, han mogut als que suscriuen a concedirli lo premi, sentint nno dispondré de altres dos premis pera les restants, pues la notrable eixecució de la primera, sa riquea de detallas y la acertada agrupació de les figures son dignes de honorífica recompensa. En cuant a la del carrer de Guillem de Castro no pot menys lo jurat de declarar que, per la intenció del asunt y sa bona expresió, mereix ser considerada com una de les millors.

Terser: Que les instalades en lo Tros-Alt, carrer de Gracia y plasa de Pellicers revelen en sos organisadors bon gust e intenció.

Lo que tenim l’honor de fer publich pera satisfacció dels interesats.

Valencia, 18 de mars de 1895. F. Cebrián Mezquita, Joseph Bodria, Constantino Gómez, Joseph Guzmán. Per si y per lo secretari D. Teodor Llorente y Falco, F. Martí Grajales”.

Huit anys després Lo Rat Penat decidix també donar suport a la festa fallera creant el premi al millor llibret, fet que va suposar una verdadera expansió i evolució del llibret de falla.

La convocatòria d’este concurs es va realitzar a proposta de Lluïs Cebrián i Mesquita, sent president de la societat Josep Ruiz de Lihory, Baró d’Alcahalí.

La finalitat del concurs era despertar les inquietuds literàries de poetes i comissions, i premiar el bon gust literari. El premi consistia en deu lliures en diners i un plat de glòria.

En 1903 es van plantar a València 16 falles, i en esta primera convocatòria del concurs de llibrets es va atorgar el primer premi al poeta D. Rafael Azopardo, qui havia escrit el llibret de la falla del carrer Sant Gil. La falla portava per lema “La cucanya del poder” i en ella es feia una crítica política on una dona volia agranar-ho tot amb la seua granera, els baixos de la falla al·ludien al problema de l’aigua potable a València.

El llibret va ser imprés en la impremta P. Sancho, en el carrer Arquebisbe Majoral, 5, de València i constava de quatre pàgines. Sobre l’autor del llibret tot pareix indicar que es tractava d’un conegut periodista valencià. Rafael Azopardo, havia

Designació d’un jurat per al concurs literari de falles de 1928.

Arxiu: Arxiu Municipal de València

143

nascut a València el 28 d’octubre de 18402. Son pare era amo d’una orxateria coneguda per la Forca, situada en la Plaça del Mercat, i la intenció d’este era que el seu fill cursara estudis i aconseguira una carrera, així que Rafael va començar els seus estudis de batxillerat. Quan comptava amb 16 anys va morir son pare i Rafael va canviar els plans de futur que havia programat la família per a ell. Va abandonar els estudis i es va dedicar a gastar la fortuna que havia aconseguit son pare.

Va començar a alternar amb la societat elegant valenciana de l’època, en la qual es va obrir camí el seu geni jovial, un enginy despert i la seua facilitat per a les xafarderies i la sàtira.

Poc li van durar els cabals heretats dels seus pares i es va veure obligat a buscar treball.

En 1882 va poder aconseguir una credencial d’oficial d’Hisenda a Cuba. Allí va anar prestant servici primer en l’Havana i després en la ciutat de Cienfuegos.

Transcorregut un any i mig va tornar a València on va fundar en un setmanari festiu satíric titulat El Alabardero: periódico benévolo, optimista y de elogios, que va veure la llum el 30 de setembre de 1883.

En 1895 va fundar El Toreo de Valencia: revista semanal de espectáculos. L’any següent va caure greument malalt i després de la seua recuperació podíem llegir en la premsa3: “D. Rafael Azopardo, director de El Toreo de Valencia, que ha estado a la muerte por los efectos de gravísima enfermedad, se encuentra totalmente restablecido, noticia de la que nos hacemos eco gustosísimos. Aunque no sea más que por llevarles la contraria a los que antes experimentaran alegría al tener noticia de la enfermedad, privilegio de que gozamos los chicos de la prensa”.

Un any després d’haver aconseguit el primer premi de llibret de falles, va morir al juliol de 1904.

144

2 Almanaque Las Provincias 1905.

3 El Enano (Madrid. 1885). 5 de gener de 1896, nº 213.

Añ 1903 Relasió y esplicasió de la falla del carrer de S. Chil La ambisió per gobernar ya persones que la senten y mil papers representen pera poder dominar, mes no podrán engañar pues ya totes les nasións coneixen les intencións de eixos granujes y pillos que traten com a chiquillos a cuatre bobalicons.

Per que Valensia está a fosques diu per ahí tot lo mon que hua fet aixó Lebón pera que no tingám mosques.

Mes son aixó males arts dictaes per la avarisia… asi volém la clarisia, la clarissa en totes parts.

Este churro profitós vingué a Valencia nohuet y así, baix del Micalet, es convertí en poderos, no solta chamay el mos y no ervint pera res posa en popa sempre.. el pes del seu cos, y la esqueneta pera fermos… la crehueta per el dret y p’el reves.

Si cuant ixes del estanc vols ferte un trago en la font se te fá en la pancha un pont en barana y tot de fanc.

Y en esta protesta eterna estará sempre la chent perque els dels achuntament behuen… aigüa de Paterna.

Este obrér pulcre y honrat representa la altivés de eixa chent que sua y es la suma moralitat, cuant sa codisia ha tentat algu burgues malait no ha faltat tan sols un dit pera pegarli, ¡redeu! el obrer un puntapeu al miserable engreit.

Quin tabaco, ¡caballers! mos ven “La Tabacalera” debien en la granera replegarlo els fematers.

Pero som tan bonachons que eixe tabaco en fumém y les perrotes gastém tots els dies… re.. botóns…

La granera es l’argument que en mes atensió se escolta y que acaba de una volta

y pera sempre en la chent que en Llevant com en Ponent s’ha dedicat a menchar y viure be y disfrutar sense tocar la faena, alsant el muscle o l’esquena cuants als demés ou queixar.

Eixa dichosa Estasió se encontra ahi estaciona y aixina continuará sense rahó o en rahó.

Pues es clar que así tenim pera defendre a Valensia en pulcritat y desensia diputats… de pa y raim La peixquera es en España ocupación socorrida pera els que es pasen la vida arrimaets a la caña, mes no els ha de valdre maña si aplega el ansiat momento en que el poble firmemente es propose en valentia acabar la pilleria en má forta y de repent.

Falla de Sant Gil de València (1903) Arxiu: Salvador Císcar

145

ELS PREMIS DE LA GENERALITAT ALS LLIBRETS DE FALLA: LA CREACIÓ D’UN ESPAI COMPARTIT

E

ls premis de la Generalitat a l’ús del valencià en els llibrets de falla han fet més de vint anys. L’any 1993 es va convocar la primera edició i, passades dos dècades, sembla un bon moment per a fer-ne balanç. En primer lloc, caldria recordar el context en el qual sorgiren estos premis. Hui en dia són molts els ajuntaments i les juntes locals falleres que convoquen premis als llibrets de falla en conjunt o a alguna de les seues parts. I a estos guardons se sumen els que atorguen associacions culturals falleres (els capdavanters premis Iaraní i Joan Climent a la Safor, i posteriorment el premi Enric Soler i Godes que convoca l’Associació d’Estudis Fallers per a la comarca de l’Horta) o les mateixes comissions (com ara el premi Malva de poesia satírica, el premi Mocador a un assaig sobre Falles i cultura popular o el Mestre Ortifus a la portada i coherència temàtica), que des de fa dos edicions s’integren els Premis de les Lletres Falleres i cobrixen quasi tots els aspectes i continguts que conformen els llibrets actuals.

146

Però l’any 1993 —insistim, han passat més de dos dècades— els premis als llibrets de falla es limitaven pràcticament als guardons que concedia l’associació Lo Rat Penat des del 1903. Uns premis que avaluaven únicament l’explicació i relació en vers de la falla, que tenien com àmbit d’actuació fonamentalment la ciutat de València i que, a més, des del 1980, establien com a condició obligatòria per a concursar-hi seguir l’ortografia secessionista propugnada per l’Acadèmia de Cultura Valenciana, una decisió amb la qual Lo Rat Penat trencava amb el seu passat, ja que hem de recordar que des del 1954 havia declarat oficials les Normes de Castelló per a participar en el seu premi de llibrets.

JOSEP LLUÍS MARÍN I GARCÍA Associació d’Estudis Fallers

Eixe és el context en el qual la Generalitat planteja els premis als llibrets com una iniciativa per a promoure l’ús del valencià en l’àmbit de la festa i amb un caràcter alternatiu als premis tradicionals. Es tractava d’una iniciativa que partia de la importància de la xarxa associativa festiva i de la seua projecció pública, un plantejament, d’altra banda, que continua plenament vigent, com podem comprovar en dos potents campanyes de dinamització i promoció del valencià (Llegir en valencià, de l’editorial Bromera, i el Voluntariat pel Valencià, d’Escola Valenciana) que enguany se centren, precisament, en l’àmbit festiu. I, una volta més en la història de les Falles, es recorria a la concessió de premis, un mecanisme —en ocasions, pervers— que condiciona bona part de l’activitat fallera i que, com s’ha comprovat amb el temps, ha determinat l’evolució formal, temàtica o estètica, ja no sols dels cadafals fallers, centre de la festa, sinó de les moltes altres activitats creatives que esta genera. I els llibrets no en són una excepció.

Per a no entrar en competència directa amb els premis que atorgava Lo Rat Penat, el concurs de la Generalitat s’obria a la participació de les comissions de falla de totes les comarques valencianes i avaluava el llibret en conjunt. La iniciativa es feia ressò de l’evolució i els canvis que s’havien operat en els llibrets en els anys precedents, amb una actualització dels esquemes i dels plantejaments, i amb l’afegit de nous elements als continguts tradicionals. Així, els criteris generals que s’han seguit a l’hora d’avaluar els llibrets presentats a este concurs, tal com recullen les bases de les diferents edicions que s’han convocat fins ara, han sigut la quantitat i la qualitat dels textos

escrits en valencià, l’originalitat, la presentació, el disseny, l’enginy i l’interés cultural dels textos, l’extensió del text escrit en valencià, la publicitat en valencià i el nombre d’exemplars.

Però, al llarg dels anys, l’aplicació pràctica d’estos criteris ha sigut canviant. L’heterogeneïtat del jurat —i del mateix concurs— fa que, a voltes, prevalguen més els aspectes extrafallers, com ara una bona enquadernació, l’extensió del llibret o el volum d’informació abocada, encara que la relació del contingut amb el cadafal faller, amb la comissió o amb la festa de les Falles siga més prompte tangencial. És cert que, si ens cenyim a la literalitat de la convocatòria, no es tracta d’uns premis als llibrets de falla, sinó d’uns premis a la promoció del valencià que les comissions de falla fan a través del seu llibret. Tot i això, és obvi que per a aquelles comissions que hi participen —i també de manera general— estos guardons han establit un cert cànon de referència en la producció editorial i literària fallera.

Per això, caldria fer un esforç per fer compatible l’objectiu de promoció de l’ús del valencià amb la valoració de certa especificitat fallera pel que fa al contingut i la temàtica dels textos. De fet, els canvis introduïts en la convocatòria d’enguany semblen anar en eixa línia, buscant una major coherència temàtica i valorant l’explicació en vers. De la mateixa manera, també es té en compte la difusió del llibret a través de nous suports, més enllà del paper, utilitzant totes les possibilitats que oferixen les noves tecnologies i responent a la realitat de les comissions de falla que ja difonen el seu llibret a través de diverses plataformes per Internet. D’altra banda, després d’uns anys (1997-2003) en els quals, de manera incoherent, la Generalitat premiava llibrets de falla escrits en una ortografia diferent de la normativa consolidada en l’ensenyament o els mitjans de comunicació, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a organisme amb autoritat normativa reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la incorporació d’un acadèmic d’esta institució com a membre del jurat, són elements que han contribuït a valorar l’ús d’un

a (2009). ça de La Malva d’Alzir Llibret de la falla Pla z nde es i Herná Foto: Juan Gabriel Figuer

147

Els deu primers premis de la convocatòria de l’any 2013. Foto: Juan Gabriel Figueres i Hernández

148

Acte d’entrega dels Premis de la Generalitat en l’any 2013. Foto: Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

model de llengua acurat. Un fet que reforça el paper dels llibrets de falla com a vehicle de comunicació i instrument per a la difusió de l’ús del valencià en l’àmbit de la festa de les Falles.

D’altra banda, atesa la varietat de les comissions de falla participants, el concurs de la Generalitat constituïx un observatori privilegiat per a copsar la producció anual de llibrets, cosa que ens permet veure quines són les inquietuds de les comissions que s’esforcen per oferir un producte editorial digne, com també quines són les diverses tendències que se seguixen en este camp. I ací és on podem parlar de l’efecte “pervers” d’estos premis al qual ens referíem adés, perquè, moltes voltes, han contribuït a marcar modes en favor d’un cert gegantisme (“gallofisme il·lustrat” n’han arribat a dir alguns) o d’un llibret estranyat de la falla (la comissió i el cadafal) a la qual —se suposa— ha de pertànyer i complementar.

Així, podem trobar les comissions que fan del llibret un luxós llibre de festes, amb planes dedicades a treballs monogràfics d’estudis locals, potser més apropiats per a uns altres tipus de publicacions; llibrets que servixen de commemoració d’una efemèride de la comissió (de motius ben diversos: fundació de la comissió, primera falla plantada en un emplaçament o militància consecutiva en una secció, entre d’altres), fruit d’un creixent interés dels fallers cap a la seua història col·lectiva i el seu patrimoni; llibrets que, actualitzant la funció tradicional d’estes publicacions, dediquen les seues planes a complementar i ampliar amb escrits i il·lustracions diversos el tema tractat en la falla; llibrets que apleguen reflexions i anàlisis diverses sobre la festa de les Falles des de punts de vista ben variats, en ocasions no exempts d’un cert adamisme, i finalment, llibrets que apleguen articles i col·laboracions de qualsevol dels grups anteriors sense una coherència clara.

Com es pot veure, esta gran varietat de plantejaments fa difícil avaluar els llibrets i establir els premis.

D’altra banda, no hem d’oblidar que els premis de la Generalitat han sigut durant molts anys l’únic concurs en què participaven comissions de falla de totes les localitats

i comarques que celebren la festa. Això els ha convertit en un potent instrument de vertebració que ha permés posar en comú les experiències de totes aquelles comissions interessades a fer del llibret un vehicle d’expressió i de comunicació en valencià. Així, iniciatives que van en esta línia, com ara la Mostra de Llibrets de Falla de la Comunitat Valenciana, que coorganitzen la Federació de Falles de Gandia i l’Associació d’Estudis Fallers, o la creació dels Premis de les Lletres Falleres, no es poden entendre sense l’espai faller (i cultural) valencià compartit que els premis de la Generalitat han articulat des de la seua creació.

Els premis de la Generalitat també han contribuït de manera decisiva a la regularització del llibret com a producte editorial estàndard, amb comissions que cada volta es preocupen més per disposar d’un ISBN (o ISSN) i, sobretot, per tindre el dipòsit legal, una de les recents condicions per a participar en els premis que, més enllà dels entrebancs que el reglament autonòmic que desplega la nova llei encara no ha sabut resoldre (a diferència del que passa en altres comunitats, ací es demana que l’associació que actua com a editora estiga donada d’alta en l’IAE amb llicència d’activitat editora, quan és obvi que no es tracta d’una empresa, sinó d’una associació cultural sense ànim de lucre), és el tràmit que garantix que una còpia dels llibrets editats a la Comunitat Valenciana es dipositen en la Biblioteca Valenciana, fet que permet l’accés universal i públic als llibrets, com també la conservació d’estes publicacions en el futur en unes condicions òptimes.

Després de vint anys d’existència, és evident l’impacte que els premis de la Generalitat han tingut en la consolidació del llibret de falla com a contenidor o artefacte cultural, com un producte editorial ambiciós i adaptat als nous contextos comunicatius i de la festa. Però no hem d’oblidar que estos premis no serien una realitat sense la participació activa i entusiasta dels autèntics protagonistes: les comissions falleres que han sabut assumir un digne compromís amb la cultura i la llengua dels valencians.

149

LLETRES FALLERES

L

’objectiu de les LLETRES FALLERES és l’estudi i la promoció dels llibrets de falla com a vehicle d’expressió cultural i creativa, i el foment i la difusió de la literatura en valencià en la festa de les Falles en tots els suports i expressions.

Emmarcat dins d’este context organitzem els següents premis: Premi Soler i Godes, convocat per l’Associació d’Estudis Fallera (ADEF), al millor article breu (menys de 8000 caràcters) de la comarca de l’Horta, sobre falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla.

Premi Ajuntament de Benirredrà, convocat per la Federació de Falles de Gandia, al millor article breu de la Comunitat Valenciana publicat en un llibret de falla.

Premi Malva, convocat per l’AC Falla la Malva d’Alzira, al millor poema satíric publicat en un llibret de falla de la Comunitat Valenciana.

Premi Joan Climent, convocat per la Federació de Falles de Gandia i l’AC Premi Iaraní, al millor poema líric publicat en un llibret de Falla de la Comunitat Valenciana.

150

Premi Mocador, convocat per l’AC Falla Mocador de Sagunt, al millor assaig publicat en un llibret de falla de la Comunitat Valenciana (entre 8000 i 100.000 caràcters), sobre falles i cultura popular valenciana,

Hugo Morte i Lorente Plataforma de les Lletres Falleres

Premi Emili Llueca, convocat per l’AC Falla Mocador de Sagunt, al millor assaig publicat en un llibret de falla del Camp de Morvedre.

Premi Mestre Ortifus, convocat en edicions anteriors per la Falla Borrull Socors, i enguany per l’AC Falla Na Jordana de València, que premia la temàtica i la portada d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana.

Premi #plf14, convocat per Lletres Falleres i coordinat per Malalt de Falles, que premia la millor piulada satírica fallera en les diferents xarxes socials.

Entre tots els premis hi ha una dotació econòmica de quasi 5000 euros.

La participació any rere any va en augment, destacant els majors participants en els pobles de tot el territori valencià. Destaquem, per exemple, pobles com Sagunt, Cullera, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Dénia, Borriana, Torrent, Xàtiva, Paterna, Silla, Alfafar i València.

Tota la informació dels premis està a la web www. lletresfalleres.info Es pot comprovar que totes les disciplines literàries que pot tindre el llibret estan premiades i que les falles que vulguen participar, encara que el llibret siga més gran o xicotet, amb més o menys pressupost poden obtindre

Presentació dels Premis de les Lletres Falleres en Cullera (17-10-2013). Foto: Juan Gabriel Figueres

un premi amb dotació econòmica, que en època de crisi ens ve molt bé.

Premiem la poesia lírica que poden tindre els versets a les nostres falleres majors, així com també la sàtira en la crítica de la falla. L’article breu amb inquietuds falleres d’algun membre de la comissió o col·laborador, així com un estudi d’investigació fallera i que il·lumina la festa com el premi al millor assaig. Sense oblidar una bona presentació amb la coherència/temàtica i una bona portada. Continent i contingut, tot queda premiat als PREMIS DE LES LLETRES FALLERES. Continuem treballant per les falles amb la intenció d’eliminar etiquetes negatives amb propostes i iniciatives

positives. Seguim i seguirem, una mostra són les diferents presentacions que hem fet a les diferents poblacions de la Comunitat Valenciana com, per exemple, a Cullera, que ens van rebre amb molta il·lusió i estem molt contents i agraïts. Altres poblacions han sigut Gandia, Alzira, Sagunt, Torrent, Borriana, València i Dénia.

El següent pas, i què ja el tenim quasi acabat, és constituir-nos en Federació.

Per a finalitzar, demanem que totes les falles de Cullera participen en els diferents premis de la futura Federació de Lletres Falleres i puguen estar premiades perquè ho mereixeu.

151

ELS PREMIS ALS LLIBRETS DE FALLA A ESCALA LOCAL

AC Falla El Canet

A

i-vuit en l’A4, i presentar-lo en arxiu PDF. La Junta Local Fallera de Cullera atorga als tres millors llibrets un banderí, sense cap tipus de premi econòmic.

Començem per la nostra ciutat. Cullera va començar a atorgar els premis als millors llibrets en les falles de 1998 i en ells sempre ha atorgat tres premis. Les seues bases han canviat en el temps fins a arribar a les bases actuals aprovades per a aquest 2014, on destaca un 80% de la puntuació final destinada a la part literària i un 20% a la part tècnica. La part literària es divideix en dues parts amb un 30% la que fa referència a l’ortografia, la gramàtica i el lèxic; i un 50 % a la que fa referència als continguts del llibret, on es puntua la qualitat del contingut, l’ordre, la seua coherència, la creativitat i innovació. I la part tècnica es divideix en l’enquadernació, el disseny, la creativitat, la innovació i la maquetació. Per a poder participar en aquest concurs les comissions han de publicar el seu llibret en una grandària superior a l’A5, amb un nombre de pàgines en continguts que superen les cinquanta-sis en l’A5 i vint-

En Alzira, el concurs de llibrets està enfocat d’una manera diferent, puix s’atorguen cinc premis en cadascuna de les dues categories que té el concurs1. Aquest, basat en les bases aprovades en 2006, valora sobre vint punts l’explicació dels monuments fallers, tenint en compte la quantitat, la qualitat, la sàtira, la rima, i la qualitat de les rimes; sobre quinze punts l’ortografia i l’ús del valencià amb les normes ortogràfiques de la Generalitat Valenciana; sobre quinze punts més l’originalitat dels escrits i que no siguen descarregats d’internet o copiats d’altres publicacions; sobre deu punts el disseny de la portada; sobre deu punts més la maquetació i l’enquadernació, on també es valora la senzillesa per a la lectura i la seua composició; i finalment es valora sobre set punts la qualitat d’impressió, és a dir,

banda dels premis atorgats per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, per Lo Rat Penat, i la plataforma de les Lletres Falleres, les diferents juntes locals atorguen premis als llibrets, i els ajuntaments de les diferents ciutats on se celebra la festa fallera inclouen els llibrets dins dels paràmetres per a atorgar els premis a la promoció de l’ús del valencià. Dins de cada ciutat les bases per a valorar els diferents llibrets són diferents. Tot i que es basen generalment dins dels dos marcs bàsics d’un llibret (la part literària i la part tècnica), es diferencien els percentatges entre unes ciutats i altres. Anem a conéixer un poc més, en aquest article, els diferents criteris de valoració per a atorgar un premi a un llibret de falla.

152

Juan Gabriel Figueres i Hernández

A més, des del 2012 en Cullera s’atorguen dos premis més que fan referència al llibret, el Premi al Millor Article i el Premi a la Millor Portada. Respecte al primer, cal que els articles siguen originals, escrits en valencià i que estiguen inclosos en els respectius llibrets; i pel que fa al segon, s’avalua la tècnica seleccionada, el tractament del color, la seua relació amb el món de les falles, i l’originalitat, on es remarca que no pot haver sigut presentada en un altre concurs. En ambdós casos, s’atorga un únic premi amb banderí per al millor article i per a la millor portada.

1 Categoria gran a partir de les dimensions 18 x 25 cm i categoria menuda fins a unes dimensions de 17 x 24 cm.

la qualitat del paper, la impressió i l’estil de lletra. En Alzira tampoc s’incentiva econòmicament els llibrets de falla.

El concurs de llibrets de Torrent, creat en 1977, s’assembla un poc al concurs de llibrets de Cullera, però es diferencia en alguns aspectes. Es puntuen dos aspectes, el tècnic sobre cinc punts, que inclou la maquetació o distribució dels continguts i el disseny de les pàgines, la portada, i la presentació amb la qualitat d’impressió i el tipus de paper; i els continguts literaris sobre deu punts, on s’engloben els continguts habituals (Presidents, Falleres Majors, Cort d’Honor...), l’explicació de la falla en vers o en prosa amb la seua crítica i ús correcte del valencià, el contingut infantil, i els articles o treballs d’investigació. S’atorguen tres premis amb aportació econòmica per als tres millors llibrets. A més, la Junta Local Fallera de Torrent atorga tres premis més sense premi econòmic: el Premi Vicent Pallardó a la millor portada, el Premi al Millor Contingut Infantil, i el Premi al Millor Article d’Investigació Pascual Romero.

En Borriana la cosa és prou semblant. Valoren sobre vint punts l’explicació del monument faller amb la seua sàtira, rima i gràcia; la llengua i l’ortografia utilitzada i on predomina les normes ortogràfiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre quinze punts; els treballs d’investigació relatius a les Falles i a la cultura valenciana sobre quinze punts, l’originalitat dels textos aportats (que no siguen copiats) sobre quinze punts; i per a la part tècnica sobre deu punts. També ho és en Alaquàs, on es valora sobre cinc punts el disseny, la portada i la presentació; i sobre deu es valoren els continguts habituals (comissió), l’explicació de la falla, i el material addicional. Però les seues bases diuen que les publicitats han d’estar en un bloc, no poden anar intercalades entre els continguts.

Respecte al concurs de llibrets de Gandia la cosa canvia radicalment. De primeres, tota comissió fallera té l’obligatorietat de presentar el llibret al concurs, ja que es considera, des de la Federació de Falles de Gandia

Investigació guanyadora del Premi Pascual Romero. 1931-1939. Torrent, Història d’una Guerra, de Salvador Císcar (Falla Ramon i Cajal de Torrent, 2013). Foto: Juan Gabriel Figueres

153

Llibret de la falla Bernat Aliño de Sueca (2012).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

(FDF), que si la falla és plantada, l’explicació ha d’estar present. Tampoc no hi ha cap punt valorable sobre el valencià, perquè tampoc entenen un llibret faller que no estiguera en un valencià normatiu. Els criteris de puntuació dels llibrets de Gandia destaquen pel valor de la puntuació de les explicacions dels monuments fallers, que és d’un 70%2. L’altre 30% està compost de la presentació artística de l’explicació de la falla, el contingut literari i la presentació artística. Aquesta valoració té un procediment i és que les explicacions de la falla s’entreguen abans que el llibret de manera anònima i, una vegada valorades, s’entreguen els llibrets i ja es valora el 30% restant. En Gandia s’atorguen cinc premis als llibrets amb els seus respectius banderins. Tanmateix, l’FDF atorga tres premis a la millor portada i CEIC Alfons el Vell atorga un premi extraordinari a la qualitat literària en els llibrets de falla de la ciutat ducal.

En Alfafar la cosa també canvia. El primer que crida l’atenció és que les comissions falleres d’aquesta ciutat poden participar en el concurs publicant els seus llibrets en castellà, però preferiblement en valencià. En el concurs es valora l’explicació de la falla i el material addicional que porta el llibret, però les bases no marquen uns percentatges per als diferents apartats. Tampoc puntua la part tècnica del llibret: enquadernació, disseny, maquetació, impressió...

154

2 El 70% comporta la varietat de versos, el valor poètic, la sàtira i l’enginy. Els dos primers elements obliguen a que les explicacions de la falla siguen en vers.

Ara bé, hi ha pobles on no hi ha un concurs específic de llibret, sinó que l’inclouen dins dels diferents concursos de promoció del valencià. Els casos més coneguts es donen a Dénia, Tavernes de la Valldigna i Sueca, i són concursos on els premis són atorgats pels ajuntaments de les ciutats, encara que sí que és cert que el llibret té un pes important per a aconseguir el premi.

Fent aquest recull, i donant la meua opinió analítica sobre el tema, expose com haurien de ser unes bases d’un concurs de llibret per a qualsevol ciutat fallera. Principalment, l’explicació de la falla hauria de ser un punt valorable, i ho és en pràcticament en totes les ciutats citades... excepte en Cullera, que es troba dins del mateix contingut. De totes maneres, també pense que en Gandia el percentatge és un poc excessiu però és respectable.

Després, és evident que el llibret és una manifestació cultural fallera i valenciana, i, per tant, les publicacions haurien d’estar escrites en Valencià obligatòriament. I pel que fa a la resta, pense que és evident que s’ha de valorar més el contingut que la part tècnica.

Bé, està vist que el llibret és una activitat cultural molt valorada per part de les juntes locals falleres, i que és molt important per a l’àmbit cultural faller, aleshores cal respectar-lo igual que altres activitats com puguen ser el teatre i, perquè no dir-ho, el monument faller.

ELS LLIBRETS FALLERS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA: UNA APROXIMACIÓ A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CAP I CASAL Rubén Tello i Sancho Associació d’Estudis Fallers Pàgines 156-161

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ EN ELS LLIBRETS DE TORRENT Aitor Sánchez i Collado Comissió d’Estudis Fallers de Torrent Pàgines 176-184

LLIBRETS QUE FAN HISTÒRIA A CULLERA Joan Castelló i Lli Associació d’Estudis Fallers Pàgines 162-168

ELS LLIBRETS DE FALLA A ALZIRA Miguel Ángel Martínez i Tortosa AC Falla Plaça de la Malva d’Alzira Pàgines 169-170

ELS LLIBRETS DE FALLA XATIVINS Rafa Tortosa i García AC Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva Pàgines 185-190

DÉNIA I ELS SEUS LLIBRETS Bruno Moreno i Orquín AC Falla París Pedrera de Dénia Pàgines 195-198

EXPANSIÓ GEOGRÀFICA DEL LLIBRET DE FALLA

EVOLUCIÓ DELS LLIBRETS DE FALLA AL CAMP DE MORVEDRE Lluís M. Mesa i Reig Cronista Oficial d’Estivella i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Pàgines 171-175

ELS LLIBRETS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA, SITUACIÓ ACTUAL I LA SEUA EVOLUCIÓ EN ELS ÚLTIMS ANYS José Antonio Martínez i Giner AC Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna Pàgines 191-194

ELS LLIBRETS FALLERS A BORRIANA Quino Puig i Safont Escriptor i crític faller Pàgines 199-206

“La història és nostra i la fan els pobles.”

Salvador Allende (1908-1973) Polític Xilé

155

ELS LLIBRETS FALLERS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA: UNA APROXIMACIÓ A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CAP I CASAL

S

uposem que tant Josep Bernat i Baldoví, com els fallers i falleres de l’any 1855, no podien entendre la descripció literària d’una festa de participació veïnal com eren les Falles en una llengua que no fos el valencià.

Per aquest motiu, espontani però cabdal, podem afirmar que la primera publicació de caire literari del món de les festes josefines es publicà en valencià.

Ara bé, aquest fet, encara que insistim de tarannà, sense dubte, espontani, té una sèrie d’antecedents sense els quals hagués estat molt difícil que l’aparició del primer llibret faller s’hagués publicat en valencià.

Aquests antecedents remeten a la literatura lúdicofestiva que venia realitzant-se en llengua valenciana des de l’Edat Mitjana. Així, podem parlar de tota una sèrie de producció literària popular, que en un principi es transmetia de manera oral de generació en generació i que després, sobretot durant el mal anomenat període literari de la Decadència - i encara amb més força al segle XIX, pel caràcter romàntic de la posterior Renaixença- es publicaren en reculls escrits.

156

Entre ells podem destacar, entre d’altres, les peces poètiques de caire popular com les corrandes, les codolades, els col·loquis, els goigs, les nadales, els rodolins, els romanços, les tirades o les versades, composicions teatrals com els sainets, els miracles, les revistes, les passions, les sarsueles o les processons, altres creacions periòdiques de caràcter satíric i polític i creacions narratives com les auques, les rondalles, les llegendes o

Ruben Tello i Sancho Associació d’Estudis Fallers

el contes. Produccions que segons Josep Lluís Marín a la Festa de les Falles les podem caracteritzar per: “Ser una literatura de consum popular amb intenció alienadora, sotmetre’s al paper subordinat que els atorga el sistema cultural, explorar els recursos còmics del llenguatge amb el tractament lingüístic dels personatges, no qüestionar el paper auxiliar del valencià respecte del castellà, extremar la dialectalització i la castellanització ortogràfica i no acceptar les solucions normalitzadores del valencià”.

Aquest és el tipus de literatura, en definitiva, del qual naix i evoluciona el llibret faller. Unes lletres produïdes, sense interrupció, en valencià. De fet, per aquest motiu cada cop hi ha més veus que discuteixen el terme Decadència quan hom fa referència a la producció literària en llengua valenciana que hi ha entre la publicació del Tirant lo Blanch (1490) fins a L’oda a la pàtria (1833) ja que, malgrat la mancança de producció de literatura culta en les nostres lletres, existí abundant producció de literatura popular valenciana.

Una mostra de l’èxit de recepció social del producte llibret de falla a la València dels tombants de segle, és la creació del concurs de llibrets de falla, a l’any 1903, per part de l’associació cultural valenciana Lo Rat Penat. Dita plataforma inicia aquests certàmens per tal de dignificar el llibret de falla, premiar els que destaquen “pel seu bon gust literari” i intentar perdre l’anonimat dels autors d’aquests, ja que, sovint, participaven en l’elaboració literària d’aquests fulls fallers la major part de les plomes valencianes de

renom a l’època. Així, autors de la mida de Josep Peris Celda, Maximilià Thous, Faust Hernández Casajuana, Alfred Sendín i Estanislau Alberola o en temps posteriors; Jacint María Mustieles, Josep Maria Puig, Severí Gustavino, Francesc Almela i Vives, el poeta Bernat Artola, Josep Maria Bayarri, Miquel Duran de València, Francesc Ferrer Pastor, Carles Salvador o Sánchez Cutillas, entre d’altres, signaren l’autoria d’algun llibret de falla i participaren al dit concurs.

No obstant això, tot i la brillantor dels lletraferits que elaboraven alguns llibrets de falla, aquests continuaren presentant el valencià vulgar i castellanitzat de les seues fonts predecessores a la literatura popular del País Valencià, aquestes mancances normativitzadores esdevenien, per una banda, per la falta de formació d’alguns autors novells o no professionals i, per altra banda, pel pensament disglòssic dels autors més socialment reconeguts, els quals escrivien amb correcció la producció culta i, en canvi, com catalogaven al poble de senzill, empraven un valencià contaminat de castellanismes i de desgavells ortogràfics als fulls dels llibrets de falla.

L’any 1926, i després de comprovar com la burgesia de l’època havia aconseguit controlar els gustos dels fallers alentint la competitivitat d’aquests a partir de diversos concursos remunerats, diverses associacions econòmiques i culturals demandaven al consistori un augment de la quantia dels premis destinats a les Falles, fet que aprofità la Comissió de Festes de l’Ajuntament de València per a convocar premis literaris en les modalitats de poesia, periodisme, conte i cançó amb la intenció d’abastar la pretesa dignificació del llibret de falla i del valencià d’aquests escrits. El concurs, això sí, no anà més enllà de la primera edició.

En desembre de l’any 1932, la capçalera El Camí aconseguia que catorze entitats culturals i cinquantados escriptors, entre els que trobem a la pràctica totalitat d’escriptors valencians d’aleshores, signaren el 21 de

desembre l’Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana.

Les conegudes com a Normes de Castelló, les quals reconeixien la unitat lingüística i adoptaven al valencià les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

A partir d’ací, amb una llengua normativitzada i les llibertats d’un període com el republicà, s’inicien una sèrie d’activitats que deriven en un gran nombre de guanys que faciliten el camí cap a la normalització de la llengua. Entre aquests avanços podem destacar, sobretot, els treballs de Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner envers l’expansió pedagògica de les Normes entre la societat i la declaració pel Consell Provincial de València de la cooficialitat del català i castellà.

Ara bé, si parlem de Falles, tot i que la mateixa associació cultural Lo Rat Penat i habituals autors dels llibrets de falla com ara, entre d’altres, Maximilià Thous, Carles Salvadors, Enric Soler i Godes, Ricard Sanmartín o Francesc Almela i Vives, van ser signants de les Normes, l’aplicació de les Normes de Castelló al món de la festa és un procés lent i dificultós. Servisca l’exemple d’aquests versos del llibret de la falla Burjassot- Jordana de l’any 1933, just uns pocs mesos després de l’acord: Este llibret está escrit/ en valensiá del que’s parla;/ no aspira a ningún profit/ ni premit, sols una charla/ que s’entenga, y ya tot dit.

Tot i que, com es fa evident a l’exemple, durant els anys de la II República els testimonis que defensen una voluntat dignificada del valencià emprat a les Falles són ben escassos, també trobem proclames falleres a favor de la normativització del valencià i les normes de 1932: “Cal que sapia el lector que este llibret está escrit baix les normes ortogràfiques recientment acordades per les autoritats literàries valencianes més destacades de Castelló, València i Alacant. Esta unificació nos fa entendre qu’hem donat un pas de jagant amb la orientació - parlada i escrita-

157

de nostra estimada llengua vernàcula; i altre pas identic d’unificació per a la lluita Pro - Estatutista” 1.

A abril de 1939, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, el Govern Civil és qui vigilarà i marcarà els límits de les manifestacions de la cultura i de la identitat pròpia.

Baix la tutela dels esmentats òrgans, tant a les Falles, com a les festes vicentines, es permetia l’ús del valencià.

La justificació de l’emprament de la nostra llengua es fonamentava en fets inqüestionables com que la guerra també la venceren hòmens que parlaven en valencià, en arguments subjectius que es basaven en el caràcter dolç, entranyable i familiar de la seua usança, en la veritable innocuicitat de l’usatge del valencià, així com les poques sospites de relació entre l’ús del valencià i el separatisme o antiespanyolisme.

fins a finals dels anys quaranta i la dècada dels cinquanta per a trobar un contínuum de testimonis a favor de la dignificació del valencià escrit als llibrets de falla: “ Si vols ton Llibret premiat,/ escriu- lo en molta alegria/ i ben ortografiat.” 2 “ Desgraciadamente el valenciano de los llibrets de falla tiene muy poca corrección gramatical. Y ya es hora de acabar con tanta herejía. Pagar 1000 pesetas por una serie de faltas de ortografía o dar un plat de glòria por el mismo concepto nos parece demasiado despilafarro” 3

Pel que fa als llibrets de falla, l’ús del valencià mai va ser censurat, tot i que l’any 1940 hi hagué un intent de prohibir la llengua valenciana als llibrets fallers. Idea avortada gràcies a les gestions del director de cinema Vicent Escrivà vers l’autoritat. Així, es consentiren que els llibrets de falla estigueren escrits en valencià sempre que cada publicació disposara d’una breu explicació en castellà de l’argument del monument. Exemple d’aquestes anotacions és la següent introducció a l’explicació de la falla del Mercat de Russafa de 1940 publicada al corresponent llibret: “Con el fin de dar mayores facilidades a los que no entienden el valenciano y nos honran con su visita, la Comisión ha acordado dar aquí una suscinta explicación en castellano para que puedan apreciar la ‘Falla’, sin perder detalle.”

158

Per altra banda, malgrat que la nostra llengua restava normativitzada des de l’any 1932, el valencià amb què s’escrivien els llibrets de falla continuava farcit de vulgarismes i solucions castellanes. Hem d’aplegar 1Fragment extret del llibret de l’any 1933 de la comissió fallera Cuba – Puerto Rico.

Enric Soler i Godes, un dels autors de llibrets de falla que signaren les Normes de Castelló (1960).

Arxiu: Associació d’Estudis Fallers 2 Fragment de la secció “Dos dotzenes de consells” publicada al número de l’any 1947 del Pensat i Fet. Pàgina 29.

3 Soler i Godes, Enric. “Finestra”, Las Provincias, 27/2/1949

El panorama lingüístic del llibret de falla canviaria arran de l’any 1954, data en què Lo Rat Penat, per un costat, obliga a la utilització de la normativa de 1932 per a poder participar en el concurs i, per l’altre, ofereix un servei de correcció de textos a totes les comissions falleres que desitjaren fer-ne ús. Aquestes decisions preses per Lo Rat Penat provoquen una millora del nivell lingüístic dels llibrets de falla, i en extensió a altres manifestacions culturals en valencià a l’època, els quals es poliren de vulgarismes i subordinacions del castellà. A partir d’aquest moment, són constants les veus, provinents indistintament de l’entorn dels vells valencianistes com dels membres del grup Torre, que mostren l’entusiasme per les decisions preses per Lo Rat Penat en pro de la normativització lingüística.

Plegat a aquest punt, podem afirmar amb consistència que la situació lingüística del valencià al si dels llibrets de falla, i per tant de la literatura popular, quan el Franquisme encarava la darrera època d’existència, s’havia assimilat a la qualitat del valencià a les escasses publicacions cultes que podien burlar la censura per poder ser editades. Aquesta situació, encara que semble paradoxal, es transforma durant l’etapa de la Transició i els primers anys de la Democràcia on el valencià dels llibrets de falla pateix un procés d’involució a tots els nivells, provocat per la denominada Batalla de València.

Els llibrets de falla, com és obvi pel seu tarannà d’espill social, no van ser aliens a aquesta baralla identitària. De tots els elements d’aquesta, fou la llengua qui més ho va patir. El valencià dels llibrets, igual que el valencià emprat a altres activitats falleres, no estava, malgrat la recent aprovació de la Llei d’ús general del valencià, ni de bon tros normalitzat. Als fulls dels llibrets, fruit del conflicte identitari, era ben palesa la presència del desgavell ortogràfic. Fins i tot, algunes comissions aprofitaren el conflicte per justificar la tria del castellà com a llengua vehicular dels llibrets, fet que evidenciava la progressiva castellanització de la societat fallera.

Aquests entrebancs a la normalització lingüística al si dels llibrets de falla eren més evidents, si cap, a la ciutat de València que a la resta de la demografia fallera. Lo Rat Penat, promotor de la normalització i normativització lingüística durant el Franquisme, durant els anys de la Transició canvià el rumb de la seua política identitària i, per tant, lingüística i es convertí en un dels fars culturals més emblemàtics del conservadorisme regionalista valencià.

El concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat continuava essent el que reunia a la major part de la plana de les lletres falleres del cap i casal, malgrat els intents per part del Consistori municipal d’institucionalitzar mitjançant diverses convocatòries un concurs de llibrets en pro de fomentar la normativització lingüística, entre els anys 1981 i 1983. Més que la tradició del certamen de Lo Rat Penat, l’èxit de participació del mateix radicalitzava en l’elevat nombre de premis que atorgava el concurs. Fins a cent noranta–huit premis entre extraordinaris, principals i accèssits, lliura Lo Rat Penat de la mà de la Fallera Major de València –al mateix temps que els altres premis fallerscada 17 de març a la Plaça de l’Ajuntament de València.

La qual cosa augmenta les possibilitats que una comissió fallera desfile ufana cap al centre neuràlgic de la ciutat per tal d’arreplegar un palet, la participació de les comissions falleres de la ciutat de València i la contractació, per part d’aquestes, de plomes secessionistes que garanteixen el guardó en un concurs que, fins a l’actualitat, adopta la normativa lingüística de l’Acadèmia de Cultura Valenciana.

Premis que cal dir, malgrat el rebuig que prediquen vers l’oficialitat de la Llei d’Ús General del Valencià i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, reben patrocini d’institucions públiques com l’Ajuntament de València i la Diputació de València i d’empreses públiques com Radiotelevisió Valenciana.

El concurs de Lo Rat Penat, i més que aquest la delimitació produïda pel fet d’haver d’adaptar-se l’escrit

159

a les normes ortogràfiques de l’Acadèmia de Cultura Valenciana i l’encís del premi cap al faller, expliquen la poca participació de les comissions falleres de la ciutat de València (sols vint comissions es presentaren, per exemple, l’any 2008) en el concurs que, sens dubte, més guanys ha aportat als darrers temps a la normativització lingüística del valencià dels llibrets de falla; els premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en les Falles. Concurs que, a partir de la creació de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua l’any 1998 i la posterior validació de les Normes de Castelló com a les oficials de la llengua valenciana, sols accepten, segons les bases del concurs,4 aquelles publicacions falleres presentades en el valencià oficial de l’Acadèmia.

Aquest premi creat l’any 1993 té la seua extensió a les festes de la Magdalena de Castelló i les de Sant Joan d’Alacant i atorga cinquanta–quatre premis que van des dels 300 euros que s’endú la publicació classificada en la cinquanta-quatrena posició fins als 8.000 de la guanyadora.

Durant les ja dues dècades d’existència, aquests premis han abastat la consideració de màxims guardons de la literatura fallera i el llibret que ocupa la primera posició, oficiosament, es reconeix al si de les Falles com el millor llibret faller de l’any.

Llibret de la falla Sagunt-Sant Antoni-Pare Urbà de València (1993). Arxiu: Joan Castelló

160

L’èxit assolit per la participació de les comissions falleres en dit concurs, de les quaranta–set participants de 1993 fins al llarg centenar que prengueren part l’any 2013, els avanços que ha aconseguit vers la normativització lingüística, a més d’haver abastat un reconeixement cultural i oficial del producte literari faller estudiat, ens duu a afirmar sense cap temor que el concurs de la Generalitat marca un abans i un després dins dels llibrets de falla. Així, per una banda, algunes comissions falleres amb una, o sense, certa trajectòria cultural dins del món de la festa, 4 Tot i que, en diverses ocasions, han estat guardonats llibrets escrits en normativa seccesionista com el de la comissió fallera Francesc Climent-Uruguai o la del Charco de Catarroja.

Llibret de la falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar (2008).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla BorrullSocors (2013).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

són espentades per l’orgull faller en pro d’aconseguir un reconeixement a presentar publicacions que van més enllà de la típica estructura del llibret de falla per tal de convertir-se en monografies de l’estudi d’un tema concret que, en alguns casos, traspassa la temàtica festera5 i l’extensió típica d’un llibret de falla. D’altra banda, trobem els casos d’aquelles comissions falleres que no solien publicar llibrets de falla, o si ho feien, es limitaven a ser un mer programa de festejos amb l’afegitó –i no en tots els casos– de les imatges de les falleres majors i dels esbossos dels monuments, i que ara el publiquen amb l’esperança que un premi, encara que siga el més petit, els faça més suportable el cost de la publicació.

Tot i això, pels motius exposats adés, el concurs de la Generalitat, encara que a poc a poc va calant –sobretot, entre les comissions falleres del cap i casal amb més 5 A un assaig sobre la llengua valenciana, cal remarcar el treball de la comissió fallera saguntina de la Penya el Mocador al seu llibret de l’any 2011 dedicat a la figura d’Enric Valor. El més brillant i complet estudi que s’ha fet mai del valencià en un llibret de falla.

Llibret de la falla Mossén Sorell-Corona (2008).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

sensibilitat per la cultura- als llibrets fallers de la ciutat de València, no gaudeix del prestigi que sí que obté al món faller de les comarques. La participació en el dit concurs ha crescut prou més en les comissions falleres de la Safor, el Camp de Morvedre, la Plana Baixa, la Costera o la Ribera que en el cap i casal on als darrers anys poques més comissions que les de Na Jordana, Borrull – Socors, Joan d’Aguiló, Mossén Sorell–Corona i Arrancapins han estat habituals entre els primers vint-i-cinc llocs.

Potser, com demandaven aquelles organitzacions culturals i econòmiques de la València de l’any 1926, la clau de la normativització lingüística al si dels llibrets de falla resideix en fomentar l’orgull del faller mitjançant la competició. Si aquesta fórmula, com sembla, és la idònia per aconseguir la definitiva normativització lingüística del valencià als llibrets de falla, podem afirmar que la iniciativa empresa per la plataforma fallera i cultural Lletres Falleres ha iniciat un interessant camí en pro de l’expansió de la dignificació i ús del valencià als llibrets de falla.

161

LLIBRETS QUE FAN HISTÒRIA A CULLERA

E

ls llibrets són l’única cosa que queda una vegada que s’ha cremat la falla. Junt amb la memòria del cadafal (que no tots els artistes realitzen i que en Cullera no és un document que exigisca la Junta Local Fallera), el llibret és l’únic document on poden recórrer els historiadors i estudiosos de la festa per a saber quin era el contingut de les falles d’èpoques anteriors.

Els mitjans de comunicació són una altra font recurrent per a obtindre dades addicionals, però no sempre la informació que apareix en ells és l’abundant i completa que es desitjaria.

Com en altres poblacions on està assentada la festa, les temàtiques de les falles de Cullera també poden reconstruir-se en gran part a través dels llibrets que han arribat fins als nostres dies.

El més antic del que tenim constància correspon a la primera falla que quasi amb tota seguretat es va plantar en la nostra població, en el llavors anomenat Arraval del Mar, i què hui correspon a la demarcació de la comissió de La Taüt. Es titulava Tot está fet… en proyectes!1, costava 10 cèntims i feia referència a les demores en la construcció d’un pont sobre el riu Xúquer i a les interminables obres de reconversió a l’ample ibèric de les vies del tren Silla-Cullera.

També de la falla de l’Arraval del Mar és un llibret de 1930 titulat Carretera de primera / qu’es la ilusió de Cullera.

162

1 En els lemes i les poesies s’ha respectat el text original i el valencià de l’època emprat per cada autor.

Joan Castelló i Lli Periodista i Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

El seu autor va ser el gran poeta local Lamberto Olivert, qui descrivia les peripècies d’un viatger anglés que va quedar atrapat en el seu cotxe per les grans dunes d’arena que s’acumulaven en la carretera del Far, entre el barranc de Palomes i La Punta Negra: ¿Faro has dit?. Front al barranch de Palomes, Punta Negra, el auto quedá enterrat com si fora una espardenya.

El rescat del cotxe, segons narra el poeta, es va poder fer gràcies als esforços d’un burro que, amb el corresponent enganxall, va estirar el cotxe fins a traure’l del lloc on havia quedat immobilitzat.

De 1936 ens ha arribat una altra curiositat: es tracta d’un llibret manuscrit d’una falla que, possiblement, no va arribar a plantar-se (almenys no hi ha constància documental d’ella). L’autor és, de nou, el poeta Lamberto Oliver, un col·laborador habitual de les falles de l’època.

En el primer full està escrit de pròpia mà el títol següent: “Llibret de la falla de la plaça de Ramon i Cajal. Membres de la comisió. Cullera, vespra de S. Chusep, 1936”.

L’emplaçament correspon a l’actual plaça de La Sal. El llibret, que consta de 24 quartilles escrites a mà, està estructurat en quatre parts: un prefaci, on el poeta agraïx l’encàrrec realitzat per Juan Pérez Cavanilles; un anhel de poeta, que inclou un cant patriòtic amb què demana a Cullera que desperte de la seua letargia; una

descripció poètica de la històrica plaça; i una explicació de la falla en boca de quatre personatges: Sento, Pep, Colau i Gil. La falla, amb una contundent crítica social, estava dedicada als temporers del camp que a l’hivern es quedaven sense treball, mentre el govern local “tenint capital de sobra” no realitzava les obres que tenia pendents: Tres mesos que están parats morint de fam quan sabem que hian proyectes sobrats de obres que mai vorem.

Huit dècades després, algunes de les estrofes continuen tenint una gran actualitat: Pos hiá que parar els peus al polítichs descarats; no está bé qu’ells banquetejen mentres el poble te fam.

La Guerra Civil (1936-1939) va imposar un obligat parèntesi i les falles no reapareixeran en Cullera fins a 1943, encara que el primer llibret que es conserva d’esta segona època és de 1946. Correspon a la falla de la plaça de José Antonio (actual Taüt) i és un senzill opuscle de quatre fulls editats en la Impremta Costa, amb coberta dedicada a la Fallera Major, Pilar Piris Iznardo, dues pàgines interiors dedicades al programa de festes (que curiosament comprenia cinc dies, del 15 al 19 de març) i una contracoberta amb una fotografia de l’edifici del mercat.

Un altre llibret històric és el de la falla del Barri de Sant Antoni de 1946. Editat en la Impremta Costa, constava de 16 pàgines i tenia un preu de 50 cèntims. A més de la foto i la poesia dedicada a la Fallera Major, Maruja Chulio Renart, la publicació incloïa el programa de festes, dos poemes lírics (Les uit floretes i A ma Cullera volguda, ambdós d’Alfredo Fort), l’explicació de la falla (firmada per Juan Cerveró) i una poesia patriòtica (Com Cullera no hi ha res, d’Alfredo Fort).

També de la mateixa dècada és el llibret de la falla del Passeig doctor Alemany, el més extens dels publicats fins eixa data en Cullera, amb 24 pàgines, on destacaven tres fotografies: de la directiva, de la Fallera Major i la seua cort d’honor, i dels fallers infantils (Amparín Clar i Juanito Torres).

Llibret de la falla Carrer Generalíssim i Adjacents (1951). Arxiu: Joan Castelló

A més del programa de festes, el llibret incloïa la tradicional explicació de la falla, una poesia dedicada a la Fallera Major Rosita Moreno i poesies de Ricardo Garrido, Alfredo Fort i Miguel Ángel Ribera Piris.

De 1951 és una altra troballa: un llibret de la falla del carrer Generalíssim (hui carrer del Riu, en l’actual demarcació de la plaça d’Espanya). L’esbós de la coberta i l’explicació ens parlen d’un cadafal presidit per un vaixell que ha quedat encallat enfront de les costes de Cullera per no existir en la ciutat cap port o moll per a les embarcacions. Com a dada significativa cal destacar la missa que es va organitzar el

163

Llibret minimalista de la falla La Bega (1969) .

Arxiu: Joan Baptiste Lli

19 de març de matí en el santuari, en honor a la Mare de Déu del Castell, a qui havien nomenat prèviament Reina de la falla.

i José Antonio (hui Taüt), que fan la seua aparició eixe mateix any, i la del passeig Doctor Alemany en 1964.

A partir de 1962 comença l’etapa moderna de les falles de Cullera, ja que a partir d’eixe any va haver-hi una continuïtat que no va existir en el passat. Des de llavors, sempre s’ha plantat, almenys, una falla en Cullera.

Dels primers llibrets de La Bega (1963-1972) destaquen el prestigi dels seus col·laboradors literaris, tant locals com forans: Francesc Giner Perepérez, Joaquim Olivert, Josep R. Costa Altur, Salvador Borrás i J. Cerveró Frasquet, entre els primers, i Antoni Rovira Virgili, Adrià Espí Valdés, Román de la Calle, Josep Cervera Grifol, Artur Carrasco Benlloch i J. Álvarez Aparicio, entre els segons.

Des del punt de vista del llibret, podem establir tres etapes: una primera entre 1962 i 1972, quan cada una de les comissions publicava el seu llibret; una segona entre 1973 i 1997, quan només es publicava el llibret conjunt de la Junta Local (a excepció de llibrets d’aniversari) i una tercera des de 1998 fins a l’actualitat, quan tornen de nou els llibrets de comissió a l’empara dels premis establerts per la mateixa Junta Local Fallera i la participació d’algunes comissions en els premis de la Generalitat.

L’etapa moderna de les falles la inicia la comissió del barri de Sant Antoni.

El llibret que va publicar en aquella ocasió era un senzill opuscle de quatre pàgines, amb la part interior dedicada al programa de festejos. El més interessant d’este fullet, editat per la Impremta Moderna, és que conté la data de la primera ofrena de flors celebrada en Cullera: el 18 de març de 1962 a les 17.00 hores en el Castell.

164

A partir de 1963 es generalitza l’edició de llibrets per part de les comissions que van creant-se en Cullera: a la de Sant Antoni se sumen les de la plaça d’Espanya, La Bega

En la primera dècada de continuïtat en les falles de Cullera (1962-1972) cal destacar també els versos satírics d’Anfós Ramon, el poeta festiu més llorejat de Lo Rat Penat, ja que ha aconseguit 17 premis extraordinaris Bernat i Baldoví. Va realitzar les explicacions d’almenys set falles de Cullera: dos de la plaça d’Espanya (1967 i 1968) i cinc del Passeig (1967, 1968, 1970, 1971 i 1972).

Les principals característiques dels llibrets en esta primera etapa són les cobertes amb l’esbós de la falla com a motiu central, amb l’única excepció de La Bega, que va optar per un disseny més modern i minimalista, jugant amb formes geomètriques (rectangles i cercles, principalment), que anava canviant de color cada any. L’única vegada que La Bega va incloure l’esbós de la falla en la coberta va ser, precisament, en el seu primer any (1963). Després va apostar per formes més coincidents amb la modernitat estètica de l’època.

Evolució del llibret dins de la segona etapa dels llibrets en Cullera (1973-1997). Arxiu: Joan Baptiste Lli

Les col·laboracions literàries, les poesies a les falleres, els poemes lírics i l’explicació que apareixien en estes publicacions estaven escrites en valencià, mentre que la salutació del president (amb algunes excepcions), el programa de festejos i la publicitat apareixien habitualment en castellà. L’única comissió que en els anys seixanta va introduir publicitat en valencià va ser La Bega.

La segona etapa (1973-1997) correspon al llibret únic de la Junta Local. Esta decisió va suposar una economia d’escala per a les comissions (que ja no havien de competir entre si per la publicitat) però, per contra, van veure retallat l’espai reservat a les col·laboracions literàries, que primer van ser tres o quatre pàgines per any i que van anar reduint-se gradualment fins a la seua desaparició.

Durant catorze anys (1973-1986, ambdós inclosos), els llibrets van tindre un format de quartilla ampliat (17 x 24 centímetres). En 1973 la coberta va ser l’escut de l’acabada de constituir Junta Local, mentre que en els anys següents la coberta reproduïa l’esbós o la fotografia de la falla que hi havia aconseguit el primer premi l’any anterior

com a part d’un fotomuntatge on apareixien motius locals o relacionats amb el món de la festa (pintes, flames de foc, palets…). En l’any 1987, el format passà a ser per primera vegada a foli, amb un fotomuntatge en la coberta amb la foto de la falla guanyadora l’any anterior i una palmera de focs artificials disparada des de la platja.

En els anys següents (1988-1993), el llibret de la Junta Local va mantenir el format foli (21,5 x 30 centímetres o un poc superior) amb una coberta que reproduïa l’obra guanyadora del concurs de cartell de falles. La fotografia de la falla guanyadora de l’exercici anterior es reproduïa en pàgines interiors.

L’escàs interés que les falles dedicaven a l’explicació dels monuments va fer que estes poesies satíriques desaparegueren del llibret en alguns exercicis de la dècada dels huitanta i noranta, per a donar cabuda a la cada vegada més àmplia relació de membres de la comissió.

La tercera etapa (1998-2013) suposa la consolidació del llibret com un contenidor cultural en què, a més de la tradicional explicació dels monuments i relació de

165

membres de la comissió, s’introduïxen articles, reportatges i estudis, no sols sobre les festes de les falles sinó també sobre qualsevol aspecte de la cultura popular o tradicional de la Comunitat Valenciana, com història, literatura, agricultura, artesania, gastronomia, ceràmica, pintura, música i esports autòctons, entre altres molts aspectes.

En aquest període, les comissions han editat llibrets que han marcat una fita, com els de la falla Raval de Sant Agustí del 1998, 1999, 2001 i 2002; els de La Bega del 2003, 2007, 2008, 2011 i 2012; els del Passeig-Mercat del 2004, 2009 i 2010; els del Raconet del 2005 i 2006 i el de Sant Antoni de la Mar de 2000, que són els guardonats amb el primer premi de la Junta Local.

Llibret de la falla Sant Antoni de la Mar (2000).

Arxiu: Joan Castelló

Llibret de la falla Passeig-Mercat (2004).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret de la falla Passeig-Mercat (2009).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Llibret infantil de la falla Raval de Sant Agustí (2009). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

166

Un dels impulsors del llibret com a contenidor cultural en Cullera va ser Salvador Tortajada amb els llibrets monogràfics realitzats per a la falla del Raval. Va començar en 1998, amb el dedicat al calendari festiu en Cullera (1998) i va seguir amb altres, no sempre guardonats: els dedicats a la ruta del pirata Dragut en Cullera (1999), a la gastronomia tradicional i festera (2000), al cultiu de l’arròs (2001), a la taronja (2002), al medi ambient i l’Albufera (2003), a les dues societats musicals de Cullera: Ateneu i Santa Cecília (2004), als usos de l’aigua en el regadiu valencià (2005), al patrimoni històric del Castell (2006) i a la Mediterrània (2007). També va publicar el primer llibret en Cullera dedicat a la falla infantil (2009).

Mereixen també una menció especial els llibrets editats per la comissió d’El Canet en els últims cinc anys, quan Juan Gabriel Figueres es va encarregar de la seua coordinació. Han sigut cinc llibrets monogràfics dedicats als 35 anys de la Falla El Canet (2010), a l’estudi de la festa (2011), a la incidència del turisme en les falles (2012), a les diverses cares que completen i complementen la festa de les falles (2013) i a la història del llibret com a principal element de la literatura fallera (2014). El de 2013 va aconseguir que el premi de Junta Local fora per primera vegada per a una publicació d’El Canet.

Llibret de la falla El Canet (2010).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Altres llibrets destacats d’esta etapa són els dedicats al teatre, a la música i a les noves tecnologies (Passeig, 2007, 2009 i 2013), a les enyorances de la festa (La Bega, 2009), a la pirotècnia (Sant Antoni, 2010), a les arts de la pesca (Xúquer, 2010), a les professions relacionades amb les falles (Taüt, 2011), el dedicat a Enric valor i a la literatura fallera (Raconet, 2011), i als viatges i a la catalogació dels ninots indultats (Raval, 2012) Durant els exercicis del 2002 i 2003 va haver-hi un intent de dignificar i augmentar la qualitat del llibret de la

Llibret de la falla El Canet (2011).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Junta Local. Per a això es va ampliar el nombre de pàgines i les col·laboracions literàries, alhora que l’enquadernació va passar a realitzar-se amb tapa dura.

Coincidint amb eixa renovació estètica i de continguts, a partir de l’any 2002, es va incloure també una secció fixa dins del llibret en què es publica la relació dels guanyadors de tots els concursos convocats per la Junta Local (tant els relacionats amb el monument, com els d’activitats culturals, esportives i recreatives), el que constituïx una excel·lent documentació per als estudiosos de la festa.

167

Quatre comissions falleres de Cullera (en imatge 3) aconseguiren un guardó en la convocatòria de la Generalitat Valenciana en 2013.

Foto: M.Lola Savall

El concurs que anualment convoca la Generalitat per a la promoció del valencià en els llibrets de falla també va ser un esperó per a augmentar la qualitat dels que s’editaven en Cullera.

La falla del Raval ha sigut no sols la pionera d’aconseguir un dels múltiples premis per a Cullera, sinó la que més vegades ha sigut guardonada: en onze ocasions en un període de 13 anys (2001-2013), la qual cosa diu molt de la qualitat dels seus llibrets. Els millors premis aconseguits han sigut l’onzé en 2006, el dotzé en 2001, el catorzé en 2004, el setzé en 2005, el divuité en 2003 i el vinté en 2002.

168

El Canet ha tingut una en els premis de la Generalitat convocatòries: va aconseguir el primer any en què va participar,

trajectòria ascendent en les quatre últimes premi 52 en el 2010, i a partir d’ací ha anat

escalant posicions (premi 32 en 2011) fins a aconseguir el huité premi en dues ocasions (2012 i 2013).

Una altra comissió que ha collit importants premis de la Generalitat és La Bega, que ha sigut premiada en cinc ocasions. El seu major èxit va ser l’onzé premi aconseguit en 2012 amb el llibre del 50 aniversari.

L’altra comissió de Cullera que ha aconseguit algun premi de la Generalitat ha sigut el Passeig, que va aconseguir el quaranta sisé premi en 2007 i el premi 62 en 2013.

En qualsevol cas, el que és important és l’interés demostrat en els últims anys per les falles de Cullera per dotar els seus llibrets de continguts culturals, convertintlos en un exercici de creació literària en valencià i també en un mitjà de comunicació que transcendix el mateix món de la festa. Les falles són alguna cosa més que beure, menjar i festa.

ELS LLIBRETS DE FALLA A ALZIRA

E

nguany, la ciutat d’Alzira compleix un aniversari molt especial, 125 anys de la primera falla en la nostra ciutat. 125 anys des que va aparéixer la primera documentació escrita en què en la Placeta de les Gallines, hui Plaça de Casasús, els alzirenys començàvem el nostre particular culte al foc.

Alzira compta amb un ric patrimoni cultural fruit de totes les civilitzacions que han habitat l’Al-Yazirat Suquar, illa del Xúquer. Dins d’este ric patrimoni hi ha un meravellós arxiu municipal amb un gran fons documental que es remunta des de l’època de Jaume I fins als nostres dies. Allí, en l’arxiu municipal, és on hem bussejat per a trobar informació gràfica sobre una part de la festa de les falles, els seus llibrets.

El primer a aparéixer és el de la falla de la Unió, en els principis dels anys 30. En esta mateixa dècada trobem llibrets de la què hui és la falla més veterana, la comissió de Sant Joan, que enguany compleix el seu 75 aniversari.

Més tard, l’any 1943 apareix el llibret de la falla el Mercat. Estos serien els primers indicis de les publicacions falleres a Alzira. Després, en 1945, hi ha constància de la primera publicació de les falles de la Plaça del Cabdill, hui Plaça Major, i General Asensio, hui Camí Nou. Així mateix, en esta dècada apareixen les primeres publicacions de la falla Doctor Ferran.

Respecte al seu format eren molt senzills, amb pocs fulls, escrits indistintament en castellà i en un valencià sense cap tipus de regla ortogràfica, on apareixien col·laboradors com Bernat Fontana Martínez, Enric Pérez

Miguel Ángel Martínez i Tortosa AC Falla Plaça de La Malva

Presencia, el mestre Just o Francesc Llácer Domingo, entre altres, que omplien les publicacions de sàtires, rimes, pensaments, etc.

En 1944 es crea en la nostra ciutat la Junta Local Fallera i amb ella l’edició de la seua revista on s’inclou el programa de festes, la relació de cada falla amb esbossos, explicacions del monument i fotografies i versos a les falleres majors i corts d’honor, tant d’Alzira com de cada comissió. Este anuari s’ha publicat fins als nostres dies.

L’evolució en els llibrets de falla és clara a partir de la dècada dels 70, el color irromp definitivament en les publicacions. Els formats també canvien, comencen a aparéixer amb formats més grans.

La irrupció de la falla Plaça Malva donaria una bolcada significativa. Encara que la comissió naix en 1984, no serà fins a 1989 quan publica el seu primer llibret. En aquell any es va presentar al concurs que ja llavors organitzava la JLF, obtenint el tercer premi. A partir d’aquell any, 18 primers premis, dels quals 11 són consecutius, mostren l’empremta que la Malva ha deixat en el seu “llibret”. En tot este temps, en la publicació, s’ha produït una gran evolució en format, impressió, disseny, maquetació i continguts. La publicació ha derivat cap a uns monotemàtics amb una gran proliferació de col·laboracions literàries que fan més un llibre de consulta i estudi que verdaderament un llibret de falla, aquell que va concebre Bernat i Baldoví.

El “llibret” de la Malva va començar a participar en 1993, any que la Generalitat Valenciana va crear els premis d’ús i normalització del valencià, en el concurs que s’ha

169

Llibret de la falla Plaça de la Malva (2010).

Arxiu: Joan Castelló

convertit en el seu sant i senya. L’any següent, en 1994, va aconseguir per primera vegada el primer premi en este concurs. Després, van repetir este primer premi en 2004, 2007, 2009, 2011 i 2012. Cal ressaltar que la Malva és l’única comissió fallera de tota la Comunitat Valenciana que ha obtingut premi en totes les edicions del concurs des de 1993. A més d’eixos sis primers llocs conten amb quatre segons, tres tercers, dos quints, dos sèptims, un desé i un catorzé. Des de 2006, la publicació té un nom específic anomenat “Tro d’Avís”.

170

Des dels anys 90, intentant seguir la marca Malva, algunes comissions falleres de la nostra ciutat es llançaren

Llibret de la falla El Mercat (2012).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

a fer un llibret millor, tal vegada la paraula seria diferent.

Així, falles com l’Alquenència, Pintor Andreu, El Parc, Caputxins, Plaça Major, La Gallera, El Mercat o la Plaça del Forn han dignificat les seues publicacions falleres.

Com a peculiaritat molt significativa de la nostra ciutat, cal ressaltar que la Junta Local Fallera organitza cada any el seu concurs de llibrets en què establix dues modalitats, format gran i format xicotet. Per participar en el concurs cada comissió coneix les bases, la forma de puntuació que tindrà el jurat i les mides que ha de tindre per poder concursar.

EVOLUCIÓ DELS LLIBRETS DE FALLA AL CAMP DE MORVEDRE

L

es falles al Camp de Morvedre no començaren, com en algunes ciutats, a finals del xix o a principis del xx.

Tot i la intensa relació amb el Cap i Casal, la societat local va tardar a descobrir les falles potser perquè en part conservava viu el seu calendari festiu. La implantació significava el triomf d’una societat urbana mentre que Sagunt, encara plenament agrari, no tenia la necessitat d’identificar-se amb eixe tipus de ritual festiu.

L’espurna que hi va iniciar la festa fallera, com en altres poblacions, està relacionada amb espais urbans poc consolidats on introduir un festeig nou resulta més simple. Així s’entén que els encapçaladors d’aquell moviment estigueren vinculats amb el món industrial del Port de Sagunt. El fet que allí no existira un programa de festes definit feia més fàcil la incorporació d’una festivitat que començava a expandir-se des de finals dels anys 20.

El 1926 dos treballadors de la fàbrica del Port de Sagunt, Antonio Blasco i Francisco Cervantes, es desplaçaren fins als tallers fallers per conéixer de prop els monuments que hi feien. Allí decidiren encarregar una escena que representava “una olla i un bunyol” per plantar-la al Port de Sagunt. Eixe fet va tindre repercussió entre aquells carrers que envoltaven la plaça de Luis de Cendoya, lloc on es va ubicar. Així en 1927 Bautista López, Antonio Blasco, Ángel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Ángel Xirivella i Antoni Pérez entre altres pensaren, embriagats per l’ambient faller, de fer un cadafal. Cada dia, doncs, en eixir de la fàbrica es dedicaren

Lluís Mesa i Reig Cronista Oficial d’Estivella i membre de l’ADEF

a la construcció de la falla mentrimentres les seues mullers confeccionaven la roba per als ninots. L’ànima estètica del cadafal era Antonio Blasco i la de les lletres Francisco Cervantes. D’eixa manera va nàixer un primer llibret de 16 pàgines on es trobava “Esplicasió i relasió de la falla del carrer del Poeta Llombart. Port de Molvedre”.

Recents investigacions han demostrat que una miqueta a abans, ja va existir un cadafal i un llibret de falla a la comarca. Va ser el 1924 al municipi d’Estivella. Fou una espontània comissió que sols hi va plantar eixe any i on apareix també un dels fundadors de la falla del port: Antonio Blasco. Este estivellenc va començar a treballar al Port de Sagunt on residia i per eixa raó estigué vinculat als dos monuments festers.

A la part vella de la ciutat de Sagunt l’esdeveniment faller encara va tardar uns anys a arribar. Fou el 1931. Va ser possible gràcies al paper que jugà una de les entitats amb molta vitalitat i relacionada amb la indústria del vi.

Es tractava de la Societat Vitivinicola Saguntina. Allí es va formar la primera comissió presidida per Vicente Andrés Cerveró. També en participaven Francisco Casañs, Ramon Lanca, Miguel García, José Báguena, Joaquin Peña, Amadeo i Francisco Ribes, Ramón i José Lluesma i Manuel Martínez.

El cadafal es va construir al Port per un dels promotors de la festa del port l’estivellenc Antonio Blasco, acompanyat de Francisco Fernández. L’autor del primer llibret de la falla de Sagunt fou Manuel Graullera, un comerciant, aficionat als versos satírics, qui va dedicar-se des d’aleshores a fer

171

llibrets de la ciutat de Sagunt. Havia nascut a la ciutat el 1882 i va viure especialment els anys 30 de la festa fins que va faltar el 1941. Un altre autor també destacat fou Antonio Vayà un dels primers poetes que no sols va escriure a Sagunt sinó també a la ciutat de València.

Llibrets de la falla Plaça de “Molvedre” (1936 i 1942).

Arxiu: Llueca-Juesas

172

Des d’aquell any les falles van créixer i les publicacions es van augmentar.

Especialment en el nucli del Port on la festa va consolidar-se amb més intensitat.

En eixe sentit cal destacar també els cadafals infantils plantats en els anys de la República a la part vella de la ciutat. Va ser un fenomen conegut en part gràcies al personatge del diari El Mercantil Valenciano titulat “Colilla”. Este tenia una secció fallera que donava ressò als esdeveniments dels fallers infantils. El primer monument de la xicalla plantat va ser els dels carrers de Pacheco – Sant Miquel l’any 1934. A més cal destacar en eixos anys els llibrets que van realitzar les comissions de Santa Anna i la situada al voltant de l’església del Salvador o l’experiència de la falla infantil escolar de Benavites promoguda pel mestre José Maria Cueco.

L’arribada de la guerra i els primers anys de la postguerra van suposar que el fenomen faller en la comarca es deturara fins a mitjans dels anys 40, quan d’una manera escalonada es va recuperar.

L’any 1944 es va plantar un cadafal a la plaça Major. Ja en 1945 apareix al Port de Sagunt la comissió de “la Palmereta” o al 1948 a la Ciutat Vella la de la “Carxata”

o la de la “plaça Major”. Les comissions continuaren creixent, especialment al Port. Cal assenyalar que el 1949 va nàixer “la Marina”, l’artista faller de la qual va ser Antonio Blasco, el primer que havia realitzat una falla a este nucli l’any 1927.

Tanmateix, a finals de la decada s’observa una davallada de cadafals plantats a la Ciutat Vella i de fet hi van desaparéixer totalment entre 1952 i 1955.

No és fins a mitjan de la pròxima dècada quan començà el creixement faller.

El 1955 planta la falla “La Saguntina” i el 1967 va plantar-se a la Glorieta la falla nomenada “La Taronja” el llibret de la qual va ser escrit per Anfós Ramón eixe exercici o en 1969 per Rafael Presencia Pla. Precisament eixe any és quan apareix la falla escolar del col·legi de Begonya del Port de Sagunt la qual va traure també el seu llibret.

La comarca va tindre en el llarg període de la postguerra un extens grup de poetes. Alguns n’eren part de les mateixes comissions i altres simplement guardaven bona relació amb la falla per a la qual escrivien. Majoritàriament foren hòmens, no obstant això cal esmentar-ne els casos de Concha Bayona o Aurelia Graullera. Els poetes més destacats al llarg d’estos anys fins a la transició foren: Rafael Presencia, Enrique Tomás Belloch, Rafael Lluesma Lluesma, Francisco Marqués Ayala, Antonio García Pedrero, José Martínez, Miguel A. Alegría Almiñana, José Lluesma Co-blan II, Concha Bayona Romero, Octavio Gallart Narvón, Pere Boi i Ferrando, José Manuel Lacoba Vila,

Llibrets de la falla Sant Francesc (1936 i 1942). Arxiu: Llueca-Juesas

Llibret de la falla Camí Reial (1984).

Arxiu: Biblioteca Valenciana

Emili Llueca, J.M. Esteve, Ángel Marqués Benet, Vicente Vayá, Luis A. Civera, Javier Bolós López, José Lázaro Cortés, Ricardo Pérez Fadrí, Francesc Nicasio i Gil, Salvador Genovés, Toni Andrés, Juan Morato, Javier Garcerá Ruiz, Vicente R. Caudet, An Llafe, Francisco Castillo, Agostí Esteve i Carrasco, U de Raval o Aurelia Graullera, per esmentar-ne alguns.

En els anys 70, com gran part de la societat valenciana, van participar del debat identitari i ortogràfic del valencià. Lo Rat Penat, entitat promotora del premi dels llibrets va optar per la normativa secessionista.

Algunes falles de Sagunt continuaren participant d’eixe premi i fins i tot n’obtingueren alguns. És el cas del poeta Francesc Marqués Ayela o d’Ángel Marques Bonet. Alguns

Llibret de la falla Avinguda (1994).

Arxiu: Biblioteca Valenciana

n’especificaven en la portada “escrit en l’ortografia de l’Academia de Cultura Valenciana”. De fet, en l’any 1976 va obtindre eixe primer autor el premi de Lo Rat Penat amb el llibret de la falla del Remei.

En eixe context cal esmentar l’aparició de comissions que a la seua manera van obrir una nova línia en la confecció dels llibrets. Per una banda estava la de la “parròquia de Sant Josep” del Port de Sagunt, nascuda el 1979 i encapçalada per Antonio Cosín. La segona, a la ciutat vella, era la nomenada “Els Horts”, apareguda l’any 1982. La seua publicació va ser un espai dedicat a les col·laboracions de diferents autors com ara Francesc Aigües, Vicent Blasco o Manolo Civera. També es pot

173

destacar la tasca realitzada per altres comissions com ara la de “La Vila” i les que a poc a poc al Port de Sagunt anaren incorporant col·laboracions i actualitzant la presentació de les seues publicacions.

Llibret de la falla Santa Anna (2012).

Arxiu: Lluís Mesa

174

Un bon mitjà per analitzar la situació més contemporània de les publicacions falleres de la comarca és l’anàlisi del Premi per a la Promoció de l’Ús del Valencià que començà a concedir la conselleria de Cultura el 1993. El seguiment de la trajectòria de les comissions de la comarca que s’han presentat permet de descobrir aquelles que més s’han preocupat per fer del llibret no sols un text literari sinó un mitjà d’expressió i de reflexió situat al voltant de la festa. En eixe cas es troba la comissió de Santa Anna. És la més veterana de les presentades.

Esta falla de la ciutat vella refundada a partir d’una existent anteriorment va presentar-se des de 1999 i ho continua fent fins ara. Va arribar a obtindre el segon premi el 2001.

Les seues planes estan obertes als autors més destacats de la comarca. Els llibrets són estudis que cada any tenien un monogràfic dedicat a cada població de la comarca.

Altres comissions s’hi ha presentat ocasionalment com ara la d’”Eduardo Merelló” en 2004, la qual va obtindre el premi 31; o la del “Dr. Palos” que en el 2009 va aconseguirne el 47. Una altra falla que es pot esmentar, per la seua constància en la presentació al concurs, és “La Victòria” que ho fa des de 2009 i que no ha deixat d’estar premiada.

No obstant això, la comissió que constituïx tot un referent no sols per a la comarca sinó per a tot el país, és la de la “Penya del Mocador”. El primer any que va presentar-se fou el 2006 amb un modest 34 premi. Al següent va obtindre el 3 i des d’aleshores no ha abaixat d’eixa classificació. N’ha obtingut dos primers en 2008 i 2010. La publicació està plena de disseny i de contingut.

En l’actualitat val a dir que moltes comissions del Camp de Morvedre, sense arribar als nivells anteriorment esmentats, han renovat en gran part el concepte del

Llibret de la falla La Victòria (2010). Arxiu: Biblioteca Valenciana

llibret. L’han adaptat als nous temps i no sols hi ha una part poètica sinó també literària i cultural. La imatge, a més té un gran protagonisme. La convocatòria del premi “Emili Llueca” al millor assaig sobre falles i cultura popular d’un llibret de falla del Camp de Morvedre ha suposat descobrir que també la tasca investigadora està present en les publicacions falleres.

En definitiva, en estos moments el Camp de Morvedre coneix un nombre anual considerable de comissions que aposten per la potenciació del llibret.

Alguns se centren especialment en el disseny, d’altres hi aconseguixen la implicació de nombrosos col·laboradors i n’hi ha dels que preferixen motivar la investigació.

Una realitat que per regla general és més comuna a les comarques que al mateix cap i casal.

175

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DELS LLIBRETS A TORRENT

1. Història dels llibrets torrentins: primers exemplars

F

er un estudi general dels llibrets a Torrent resulta una faena àrdua i complexa a causa de la pèrdua d’exemplars i a la manca d’un arxiu complet que reunisca les joies d’esta literatura popular a la capital de l’Horta Sud. El ben cert és que en els últims anys la qualitat del gènere s’ha vist augmentada exponencialment gràcies als treballs de falles com Ramón i Cajal o Sant Roc (guanyador del màxim guardó en 2013 que atorga el govern valencià). Per tal de traçar un camí de literatura, poesia satírica i memòria festiva hem de traslladar-nos al 1928, any del qual sobreviu el primer llibret documentat fins a la data.

La primera falla documentada a Torrent es correspon a 1900, però el primer llibret és de 1928. Tal com comenta José Ramón Sanchís, bibliotecari-arxiver de l’Ajuntament de Torrent, la falla va nàixer per iniciativa d’una família torrentina que vivia al mateix carrer on es va plantar: el carrer Cambrils (actual Verge de l’Olivar). En este context, Miquel Mora Muñoz va decidir-se a plantar l’esmentada falla. Tots realitzaren els ninots, modelaren, pintaren i vestiren les figures i, per descomptat, ell també s’encarregà del mateix llibret què comptava amb 4 fulls (8 pàgines) de 158 x 118 mm i que hui en dia es pot consultar a l’Arxiu Municipal:

176

“Miquel va ser l’autor del llibret que es va editar en tamany octau a la impremta de E. Vidal, col·laborant amb propaganda la tenda de paqueteria i merceria de Francesc

Aitor Sánchez i Collado Comissió d’Estudis Fallers de Torrent

Medina instal·lada al cantó dels carrers Verge de Olivar i del Pare F. Luis Amigó, així com el col·legi de Sant Josep, regentat per Salvador Pardo Bochons, situat a l’atual plaça major, aleshores del general Primo de Rivera (...). 1 La primera pàgina la dedica al programa de festes, on destacà la plantà del monument en la matinada del dia de festa que era diumenge. Tots els actes transcorren en un dia, amb l’afegit de la missa en honor als difunts dels donants que es faria el 22 de març d’eixe any. Referint-nos al gros del contingut, l’autor fa una crítica social plena de sarcasme i ironia per als conveïns del Torrent del moment.

Podem dir que este primer llibret se centra en una autocrítica, allunyada de la crítica política i més pròxima a la sàtira i caricatura del veïnat. Miquel Mora aposta per deixar el passat de banda i fer un projecte comú: No ‘s preocupen de res Que siga d’utilitat Pasen el temps en raons En casinos y altres parts (...)

El temps s’en empassarà Y tocarem el bioló Com hasta ara habem tocat. 2 La festa fallera continuava a Torrent, suposem de manera intermitent, gràcies a la iniciativa popular. Però 1Sanchis Alfonso, José Ramón (2001): Els llibrets de falla torrentins.

Catàleg bibliogràfic (1928-2000). Ajuntament de Torrent. Torrent.

2 Mora Muñoz, Miquel (1928): Llibret en l’explicació i relació del que conté la falla. Carrer Cambrils. (Arxiu Municipal Torrent).

no serà fins a la dècada dels 40 quan la falla de la Plaza del Caudillo es constitueix de manera institucionalitzada com a tal. Els fortuïts intents d’altres comissions veïnals es van quedar en organitzacions febles, en festes de barri, de veïns o colla d’amics, que plantaven falla, però no de manera continuada.

Així doncs, en les falles de 1942 la falla de la Plaza del Caudillo va tractar en el seu monument les noces d’un vell vidu, i una xica jove. Amb esta escena els membres de la falla van participar en la cavalcada del ninot en València. D’este any es desprén el primer llibret documentat d’esta falla. Un total de 16 fulls de 210 x 149 mm. L’exemplar original es pot consultar a l’actual falla de la Plaça i el ric contingut del mateix ens deixa l’explicació de la falla, un gran nombre de publicitat i col·laboradors, així com diverses seccions poètiques, com la primera on es fa una introducció en rima “Torrent fester”, signat amb el pseudònim de Salici Trobaire.3 El llibret inclou una poesia satírica titulada Un viajet en la línia del 21 que va participar en el concurs de CIFESA. Este llibret de 1942 podem dir que ja té consistència absoluta tant en contingut com en forma i seguix l’estel dels llibrets de falla que es feien a València.

Primer llibret falla Avenguda de los Màrtirs 1943. Els antecedents de la falla Avinguda els trobem en una colla d’amics i familiars que entre 1942 i 1943 van decidir plantar falla. La impressió d’este llibret va ser realitzada per la impremta Arte tipográfico, hui Lersi, els propietaris de la qual eren Berant Simó i Pasqual Lerma.

Els versos que figuren en el llibret se suposa que els va escriure Pascual Romero Carratalà.4 Al preu d’una pesseta en la seua porta podem vore l’esbós de la falla. En el seu interior, el programa de festes -què començava el 13 de març- omplia les pàgines, junt amb la part poètica 3 10 Anònim- To-Fer. (1942): Comisión falla plaza del caudillo. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu falla de la plaça) 413 Planells, Encarna (2012): L’ensomit de Torrent. Març de 1943. Primera falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2012.

que criticava la falta de mitjans de comunicació entre la població i El Vedat. Romero Carratalà apunta directament a la companyia del tramvia com a culpable del retard del projecte. Assenyala les promeses de l’empresa que any rere any va prometre un servei que mai va arribar al municipi. Un total de 38 anunciants del barri col·laboraren a l’hora d’imprimir el llibret i així apareixen al llarg i ample de les seues 34 pàgines. Els anys següents no plantaren falla i així va ser fins a 12 anys després, quan en 1955 plantaren la segona en la demarcació.

Llibret de la Plaza del Caudillo 1944. El llibret disposava de 25 fulls, de 280 x 194 mm, “una falla molt apanyada”, segons el cronista Vicent Beguer Esteve, que va plantar l’artista Paco Puig Vilanova (Paquito el Pintor). La Fallera Major va ser Empar Miquel Marín, considerada la primera Fallera Major de Torrent, ja que va ser la primera dona que va representar una comissió del municipi.

L’argument, tal com explica el llibret, tracta d’un llaurador fent lloança del ball valencià i de les idees falleres i un senyoret, «Don Vicente», criticant, en to de suficiència, el que deixa el Ilaurador. 5 Primer llibret Infantil 1944. Carrer Cambrils.

En el mateix any trobem una gran curiositat en les falles de Torrent. Es tracta del primer llibret referit a una falla infantil en la història del municipi que es conserva fins a la data. Es tracta de tres fulls -en tríptic- de 140 x 73 mm.

Este llibret també es correspon a la falla infantil del carrer Cambrils, com veiem de gran tradició en Torrent a l’hora de celebrar les falles. El contingut del tríptic no fa referència a l’explicació pròpia de la falla sinó, més bé, fa broma del preu i qualitat del llibret d’esta incipient mostra d’art popular realitzada per dos “artistes” (en to irònic). L’autor del llibret -anònim en este cas- comença el seu contingut amb el típic cant del preu del mateix i deixa constància del to desimbolt i burlaner de l’obra ficant en dubte el seu valor: 5 Beguer Esteve, Vicent (1978): Apunts per a la història de les falles en Torrent, dins de núm. 6 d’«EI Granerer», 1978.

177

Llibret infantil de la falla del Carrer de Cambrils (1944). Arxiu: Aitor Sánchez

Dos chavos, val el llibret-¿Dos chavos?...¡Què poc valdrà!

En dos chavos , pa que hia?

Asó deu ser un timet...6

178

En la part final de l’explicació l’autor dels versos remarca el sentit crític i satíric que ha de tindre una falla, en contraposició amb el monument infantil del qual li toca parlar en eixe llibret. La “carència de gràcia” d’este monument al qual es refereix l’autor ve marcat per la curta 6 Anònim. (1944): Falla infantil del carrer Cambrils (Arxiu Municipal Torrent)

edat dels artistes fallers (qualificats amb ironia de dos moñacos). El monument, tal com arreplega l’autor, seria el conjunt d’algunes còpies d’obres d’art.7 Els anys 1948 i 1949 també hi van haver falles, tal com diu Beguer en la seua “Xicoteta història de les falles de Torrent”.8 Arribem a la dècada dels 50. Les falles cobren protagonisme a la vida pública. D’esta època es conserven els 7Anònim. (1944): Falla infantil del carrer Cambrils (Arxiu Municipal Torrent).

8 Beguer Esteve, Vicent (1978): Apunts per a la història de les falles en Torrent, dins de núm. 6 d’«EI Granerer», 1978.

llibrets de la falla Avenida de los Mártires y adjacentes de 1955 (segona falla) i també els llibrets de Ramón i Cajal de 1956 i 1957.

Els fallers continuaren el seu ritme sense pressa, però sense pausa... fins que este any es va fer el silenci. Les autoritats, influïdes per l’església, prohibiren el ball i els fallers, amb caràcter temperamental, van decidir tombar els seus propis monuments. Les forces de l’Estat van intervindre per a calmar esta revolta que prenia tints de resistència a l’autoritat i a la mateixa dictadura.

Després d’este episodi, Torrent no tornà a celebrar la festa oficial fins a 1968. Seran les falles de la Plaça i d’Àngel de l’Alcasser les que reprenen la iniciativa i comencen la segona i definitiva etapa. El llibret de la falla de la Plaça de 1968 comptava amb 22 pàgines i va ser imprés en Graf. Reunidas, Iglesia, 8.

Una torre i uns cables d’alta tensió remataven el cadafal. Mentre que el llibret de la falla Àngel de l’Alcàsser optà per un monument dedicat a la pesseta i els esforços que havia de fer per aguantar en el mercat, enfront de la resta d’economies (representades per un senyor anglés i un americà). En este cas, la falla està rematada per una “gitaneta” amb un nivell a la mà: “Volen enganyar-la amb falsa manya per a no mantindré en Espanya el nivell de la pesseta.”9 La crítica de la falla continua en els baixos amb contingut local i el poeta en 9 22 Anònim. (1968): Falla Àngel del Alcazar y adyacentes. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu Junta Local Fallera)

el llibret compara el Torrent d’ahir amb el Torrent de hui. Com podem imaginar, l’autor del llibret fa una crítica molt suau, pràcticament inexistent, a l’autoritat del moment, per por a possibles represàlies. En l’any 1969 es reenganxen a l’activitat fallera les comissions de l’Avinguda, Poble Nou, Antoni Pardo, Sant Roc, Toledo i Sedaví.

A partir d’este moment de modernitat, pràcticament totes les falles compten amb llibret fins hui.

En esta nova etapa cal destacar com a tendència habitual (igual que al cap i casal) que la portada de cada llibret es reserva per a l’esbós de la falla, l’autor i el nom de la comissió. El contingut barreja poesia satírica, publicitat, l’explicació de la falla i la presentació de les falleres majors i respectives muses (foto i poesia). Esta tradició de la musa del foc, de la pirotècnia, de la poesia... es perd definitivament amb l’entrada en vigor del primer reglament faller de 1983, ja que adopta un calc del de Junta Central Fallera i aposta per l’homogeneïtzació de càrrecs en el conjunt de les falles i prohibeix qualsevol altre tipus de distintiu. A partir de la dècada dels 80 les falles opten per deixar de gastar l’esbós del monument com a portada. Ens trobem en un moment històric on el cadafal ja no és el reclam per a comprar o llegir el llibret per entendre la falla i la seua explicació. El llibret es converteix en la dècada dels 90 en un document de consum propi -per al faller- que l’ompli de textos anecdotaris i esdeveniments socials (fotos, festes dels membres, etc.), amb la finalitat de ser una font d’ingressos publicitaris en el pitjor dels casos.

Llibret infantil de la falla Àngel de l’Alcàsser (1968).

Arxiu: Aitor Sánchez

179

Llibrets de la falla Avinguda Màrtirs en els anys setanta. Arxiu: Aitor Sánchez

2. Estat actual del llibret a Torrent

180

D’entre les 29 falles de Torrent, destaca el llibret de Ramón i Cajal (des de 2005) i el de Sant Roc (des de 2007). Ambdues comissions estan fent un gran esforç per fomentar la cultura i difondre el valencià en el seu llibret. El fet vertaderament important és que se sumen a la tendència d’incloure en el llibret estudis d’investigació

de primer nivell. Les dues falles han desenvolupat treballs completíssims sobre història, sociologia i etnografia local (retaules de Torrent, estudi arqueològic de la Torre, antics gremis o professions ja perdudes a la ciutat com els pirotècnics, aiguaders, toreros, vinícoles...) o tradicions falleres que aprofundeixen en el seu origen (Cant de l’Estoreta, A propòsit faller...)

Abans de la supremacia d’estos dos fars del llibret torrentí, cal ressaltar el camí que va obrir la falla carrer Toledo amb exemplars molt acurats en la seua presentació i articles d’investigació igual d’importants en 1994 i 1997 fins a l’any 2000. Les aportacions d’Albert Josep Sesé sobre investigacions relacionades amb Torrent i la història valenciana van tindre recompensa en premis de Conselleria. Aquesta línia la seguiria Salvador Ciscar en la falla Ramón i Cajal (amb l’equip de Joaquin Requena Piles, Andrés Andreu Alabajos i Jose Fernando Andreu) i Emilio J. García González en la falla Sant Roc. A banda cal sumar altres falles que han apostat fort pel llibret en els últims anys: Cronista Vicent Beguer Esteve, destacant la part social i solidària de la mateixa; així com Carrer Toledo, Nicolau Andreu, Pare Méndez, o Sant Valerià, amb la fita extra d’haver aconseguit ficar-se en els premis de Conselleria.

Una de les raons d’este ressorgiment del llibret ve donada per la preocupació de Junta Local Fallera de Torrent en dotar de més protagonisme al concurs local. En les falles de 2010 es van crear els premis al millor article d’investigació (amb el nom de Pascual Romero), al millor contingut infantil i a la millor portada (amb el nom de Vicent Pallardó). En este any es dóna total llibertat creativa i sorgeixen unes bases més lliures i no tan ancorades en el passat com les que hi havia anteriorment. D’esta manera es liberalitza el concurs i qualsevol persona -siga o no membre de la comissió-, podrà participar en el concurs, el format és lliure.

En l’actualitat, els llibrets es poden contemplar de manera pública gràcies a la mostra que organitza la falla Ramón i Cajal. En les falles de 2012 es va crear la primera mostra de llibrets locals (participants o no a concurs), amb la presentació dels coordinadors de llibret de cada falla, l’explicació del contingut i portada, així com una zona d’intercanvi i exposició on el públic podia consultar i revisar cada obra. En 2012 i 2013 també ha participat la falla Cervantes, de Paiporta, amb els seus originals llibrets.

En les darreres falles de 2013, Torrent ha assolit el seu rècord de premis aconseguits en la convocatòria de Conselleria de Cultura a la difusió i ús del valencià. Un total de quatre falles (Sant Roc, Ramón i Cajal, Sant Valerià i Pare Méndez) van colar els seus llibrets entres els millors de la Comunitat.

Els altres llibrets: associacions i col·lectius que fan falla En esta investigació sobre els llibrets de falla torrentins no volem oblidar-nos d’aquells col·lectius que fan falla, però no són falla. És a dir, parlem d’associacions de veïns, de discapacitats o, fins i tot empresarials que en arribar març celebren la festivitat i editen el seu propi llibret.

Es tracta de llibrets manufacturats en la majoria dels casos (Club de Minusvàlid durant la dècada dels 80, el llibret dels empresaris del Polígon Mas del Jutge, o el dels membres de l’Associació de Discapacitats de Torrent-ADISTO).10 3. El Granerer: el llibret faller de tots els torrentins A principis dels 70 el món faller torrentí estava en plena efervescència. Eixe desenvolupament de sinergies precisava la creació d’una revista oficial que arreplegara tota l’activitat. Tot plegat, en 1973 naix “El Granerer”, amb el subtítol de Revista Fallera de la Ciudad de Torrente.

El cronista Vicent Beguer Esteve descriu l’aparició com l’esdeveniment més valuós, per a mi, de les falles torrentines l’any 1973. En ell estaven els programes d’actes generales, els llibrets que moltes –per no dir totes– ofertaven al poble, i la constant superació de la festa, ben cuidat tot –i millorat– per la Junta Local, que presidia Vicent Miquel Ferrandis, i l’ajuda imprescindible de tots els fallers. Faltava un exponent que anara tots els anys deixant constància de les nostres festes.11 Dissenys de portada: la primera portada no era inèdita, ja que va ser creada per a la portada de la revista 10 Anònim (2009): Libret falla Assocació de Discapacitats de Torrent ADISTO. 11 Beguer Esteve, Vicente (1973): El Granerer, Revista Fallera de la Ciudad de Torrente (Arxiu Junta Local Fallera de Torrent).

181

182

Els llibrets de Torrent en la Mostra de Llibrets de Gandia (2013). Arxiu: Aitor Sรกnchez

de les festes patronals de juliol, en honor als Sants de la Pedra. Vicent Beguer, quan va ser alcalde de la ciutat, va encarregar la dita il·lustració a l’artista -torrentí d’adopció -Vicente Pallardó. En 1974 la il·lustració original de Pallardó va ser modificada pel faller torrentí i artista aficionat Antonio Fernández Balbuena. En 1991 una altra aquarel·la il·lustrà la portada per a donar pas a presentar en cada número als cartells guanyadors l’any anterior.

Presentació de les falles: tal com han avançat els anys, la revista ha presentat variacions a l’hora de presentar l’esbós de la falla, part indispensable de la festa i record d’allò que es plantaria al carrer. En els primers números moltes falles presenten versos o explicacions dels monuments, altres es limitaven a presentar només l’esbós.

Investigació: Destaquem els articles de MIK l’any 1974 i 1976, sota el lema Apunts per a la història de les falles, o el del mateix Vicent Beguer Esteve, que en 1980 va escriure Les falles i Torrent: xicoteta història on parlava de la tradició dels “pallassos” i on va fer un recorregut per totes les dècades fins a arribar als 80. En 1981 va escriure Presència torrentina en les primeres falles, un altre corrent d’articles és la dedicada a la història dels llibrets de falla a València (Joan Gil Barberà, President de Lo Rat Penat en 1988) o fins i tot reproduccions d’articles publicats a la Revista Pensat i Fet i altres dedicats a la pròpia història de les comissions de Torrent, aniversaris o més darrerament dedicats als estudis de la Tombà de les falles, l’aparició en premsa del primer monument faller al 1900 (ambdós de Salvador Císcar), o altres sobre els cartells de falles o monuments municipals.

Opinió: Temes al voltant de l’evolució pròpia de la festa i de l’adaptació als canvis. Una part important, cal ressaltar la presència d’hòmens de la festa com Arturo Boix, Pere Delmonte, o V. Robert Gomez (El meu ideal faller, de 1985), Alfret Chulià (Torrent i la Dolçaina, de 1985) o

Andreu Alabajos (El pensament d’un faller, de 1986). D’entre tots ells cal destacar l’article signat per Junta Local sobre indumentària i què apareix sota el lema Normas para el traje regional de Labradora Valenciana (aparegut en 1973, 1985 i 1986) i on es poden llegir recomanacions que no deixen indiferent a ningú hui en dia.

Lírica/narrativa: Converses, ripiaes i versos han sigut part fonamental en el contingut d’El Granerer. De fet, Vicent Beguer ja marcava el camí de què pretenia ser la revista. Altres firmes que destaquen són les de Josep Alarte, Pere Delmonte, Donís Martín i els torrentins San Félix, Francesc Joan-Torrent (Tríptic), les Ripiaes Falleres, de Pep el Tranquil, o el que és el mateix, Pascual Romero.

Però, sense cap mena de dubte, a partir de l’any 1982 els Jocs Florals, organitzats per la falla Ramón i Cajal, ompliran cada any les pàgines amb els premiats de l’any anterior.

Els primers publicats són “La nostra patrona”, “Ofrena” i “Estoreta”, que apareixen sense signar, però són els guanyadors de la V edició.

4. Conclusió: Un camí per traçar El futur dels llibrets de falla a Torrent està en l’aire. Hui en dia les falles travessen serioses dificultats econòmiques, que s’uneixen a una falta seriosa de compromís per difondre cultura. Per a ficar en valor este gènere cal mostrar les autèntiques joies que tenim a la capital de l’Horta Sud i donar-los difusió. Per això és urgent un treball de documentació conjunt de totes les falles de Torrent amb l’objectiu d’actualitzar el quasi inexistent arxiu de la Junta Local Fallera.

Cal destacar el catàleg de llibrets que va realitzar l’Arxiu Municipal de Torrent, amb el bibliotecari arxiver municipal al capdavant, Ramón Sanchis, l’any 2001. En el catàleg es comptabilitzen 545 llibrets (sols fins a l’any 2000), però la realitat és una altra ben diferent. Per a fer un estat general del llibret faller a Torrent hem de tindre

183

en compte l’actualització dels mateixos fins al dia de hui, sumar els llibrets de les 5 noves falles que s’han creat des d’eixa data i sumar-li el còmput d’aquells llibrets perduts de la primera època, que algun dia eixiran a la llum (o això esperem).

El resultat és una gran incògnita de futur que sols es resoldrà amb el compromís fort de les comissions i el temps dedicat a la investigació per part dels amants d’este gènere immortal.

Les falles es cremen, el llibret es queda.

Bibliografia: Anònim- To-Fer. (1942): Comisión falla plaza del caudillo. Explicació y

Llibret de la falla Sant Valerià (2013). Arxiu: Juan Gabriel Figueres

relació de lo que conté esta falla. (Arxiu falla de la plaça) Anònim. (1944): Falla infantil del carrer Cambrils (Arxiu Municipal Torrent).

Anònim. (1944): Comisión falla plaza del caudillo. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu falla de la plaça).

Anònim. (1955): Programa de fiestas organizado por la Comisión falla plaza del caudillo y adjacente en los días del 14 al 19 de marzo. (Arxiu Municipal Torrent).

Anònim. (1968): Llibret falla plaza del caudillo y adyacentes. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu falla de la plaça).

Anònim. (1968): Falla Àngel del Alcazar y adyacentes. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu Junta Local Fallera).

Anònim (1974): Falla Carrer Toledo. Quadríptic (Arxiu Junta Local Fallera).

Anònim. Llibrets Falla Club Minusvàlid: 1984, 1985, 1986, 1987.

Anònim (1992): Llibret de la falla Àngel del Alcàsser. XXV Aniversari. Torrent.

Anònim. Llibret Falla Polígon Mas del Jutge (Arxiu Junta Local Fallera). Torrent.

Anònim (2009): Llibret Falla Associació de Discapacitats de Torrent ADISTO. Beguer Esteve, Vicente (1973): El Granerer, Revista Fallera de la Ciudad de Torrente (Arxiu Junta Local Fallera) Beguer Esteve, Vicent (1978): Apunts per a la historia de les falles en Torrent, dins de núm. 6 d’«EI Granerer», 1978.

Hernan, Miguel Ángel (2010): Anem a contar els 40. Llibret de la Falla Barri Sant Gregori. Torrent. (Arxiu Junta Local Fallera) Mora Muñoz, Miguel (1928): Llibret en la explicació i relació del que conté la falla. Carrer Cambrils. (Arxiu Municipal Torrent) Planells, Encarna (2012): L’ensomit de Torrent. Març de 1943. Primera falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2012.

Planells, Encarna (2013): Març de 1955 segona falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2013.

Sanchis Alfonso, Josep Ramón (2001): Els llibrets de falla torrentins. Catàleg bibliogràfic (1928-2000). Ajuntament de Torrent. Torrent.

Fonts hemerogràfiques: Diversos Autors. (1973-2013): El Granerer. Junta Local Fallera Torrent. Ajuntament de Torrent.

184

ELS LLBRETS DE FALLA XATIVINS

Q

ualsevol faller xativí es mostra orgullós de l’origen de la festa fallera de la ciutat. Un impressor de la ciutat, Blai Bellver, va promoure l’any 1866 la confecció d’un monument faller a la plaça de la Trinitat. No tingué prou en organitzar la vespra de sant Josep amb la plantà d’un monument faller, sinó que escrigué i confeccionà la literatura d’aquell cadafal que duia per lema La peixca de l’Aladroc. El següent any, i degut a l’èxit aconseguit l’any anterior, promocionà un altre cadafal faller. Evidentment, la literatura satírica va portar la seua ploma. De la impremta del carrer Vallès eixia un gran llibret faller sota el títol de La Creu del Matrimoni, i que per la temàtica escollida i el seu contingut li valgué a l’autor l’excomunió per part de l’arquebisbe de València i la conseqüència de requisar-li els exemplars de la publicació i de no poder plantar-se la falla. El 1867, finalitzava la trilogia fallera amb el llibret anomenat Eclipses del Matrimonio.

Resulta evident que els inicis de la festa fallera de la ciutat estan fortament vinculats a la seua literatura festera. És gratificant que després de quasi cent cinquanta anys podem gaudir dels documents originals gràcies al fet que Blai Bellver fóra a l’hora l’impressor i autor d’aquestos llibrets satírics així com tot el que ocorregué des del moment en què es posà a la venda el llibret de La Creu del Matrimoni. I clar, per als que confeccionem i dirigim els llibrets fallers de Xàtiva, no hem oblidat aquesta efemèride, i any rere any intentem que la literatura fallera de Xàtiva siga de qualitat i estiga a l’altura de la de Blai Bellver, sempre tenint en compte la diferència d’èpoques

Rafa Tortosa i García

AC Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva

així com la diferent concepció del llibret de falla que es té a l’actualitat.

El llibret de falla que es confecciona a Xàtiva té els seus orígens a principis dels anys huitanta amb l’aparició de la falla de l’Avinguda d’en Jaume I. Aquesta comissió, la qual només tingué cinc anys de duració, intentà en tot moment promocionar les senyes d’identitat dels valencians a totes les activitats que hi realitzava. I no va deixar abandonat el seu llibret, on va canviar la concepció a la qual estaven habituats els xativins. Fins aquest moment s’editava un llibret amb un format de mig full que recollia la salutació del president, els llistats dels fallers, les explicacions i esbossos de les falles, les fotografies de les falleres i el programa de festejos. En comptades ocasions la publicació incloïa col·laboracions literàries on la majoria d’aquestes estaven versades. Neus Castellano defineix perfectament aquest canvi «...el llibre explicatiu a Xàtiva no pateix un canvi substancial, ni en la forma ni en el contingut, fins que l’any 1982 comença a funcionar la comissió de la falla Jaume I. Les propostes solitàries d’aquest col·lectiu, que plantarà falles de les mal anomenades experimentals, caigueren com una bomba atòmica en el món faller xativí que encara es mirava amb massa freqüència, enlluernat i acrític, en l’espill de València».

També és interessant recollir el text d’Agustí Garzó quan analitza les publicacions d’aquesta desapareguda comissió, «aquella comissió fou molt especial. I els seus llibrets també s’impregnaren d’aquella atmosfera

185

Llibret de la falla Avinguda Jaume I (1985). Arxiu: Rafa Tortosa

renovadora que hui, i des de fa ja un grapat d’anys, és perceptible en algunes de les comissions xativines. El temps, però, permet avaluar aquelles publicacions i concloure que sí, que efectivament, aquella falla va encetar un model i que, només en citar el primer col·laborador del primer llibret, Joan Fuster, és evident que la comissió va irrompre amb vertaderes ganes de pegarli la volta a la situació». Efectivament, la nòmina de col·laboradors va ser extensa, escrivint gent com l’esmentat Joan Fuster així com Rafael Pérez Contel, Joan Monleón, Lluís el Sifoner, Ferran Belda, Ximo Corts, Joan Ramos, Julio Tormo, Vicent Andrés Estellés, Melchor Peropadre o Vicent Soriano. L’esforç per realitzar un llibre de falla diferent es va veure recompensat amb el premi del llibret aconseguit l’any 1985.

Arran de l’aparició d’aquests llibrets, les altres falles de Xàtiva obriran les portes a confeccionar llibrets amb noves idees, nous formats i la recerca d’importants signatures del món local i faller. El 1987, la falla República Argentina, amb un jove equip de redacció format per Josep Lluís Fitó, Jesús Fèlix Soler, Elies Barberà, Vicent Tormo o Guillem Navalón, entre d’altres, comença a polir un nou producte faller, amb canvi de format i una estructuració on ja serà habitual l’apartat d’afers fallers així com un de narrativa fallera. El 1997, apareixerà el suplement satíric El Gautxo, un producte que serà una referència per a altres comissions.

186

El llibret Argentina ha estat un referent durant els darrers vint anys, a causa

de la qualitat en els estudis fallers i les narratives, sabent escollir encertadament la temàtica a tractar en cada moment, l’aparició de noves dades fins al moment desconegudes i l’elecció de signatures d’indiscutible qualitat com ara Gil–Manuel Hernàndez i Martí, Josep Lluís Marín, Antoni Ariño, Joan Josep Coll, Isaïes Blesa, Joaquim Sánchez, Robert Martínez o Josep Sanchis, entre d’altres.

Per a publicar un llibre de qualitat, a més de recollir un exquisit contingut literari, cal cuidar la part gràfica. En un llibre faller la coberta és un dels elements importants.

Els llibres de la comissió de República Argentina dels anys noranta recullen una sèrie de cobertes realitzades per Rubén Colomer que plasmen perfectament la qualitat interior del llibre, atés que s’hi troben a la mateixa altura que els textos.

Actualment Argentina segueix sent una publicació referent on manté una acurada explicació de la falla i un equilibri entre els articles d’investigació, els d’opinió i la intromissió de contes i narracions sobre falles signats per destacats escriptors valencians. Aquesta publicació se sol mantenir entre els deu millors llibrets dels premis de la Generalitat, aconseguint els millors premis durant la dècada dels noranta. Dels darrers anys, hem de destacar com a una gran publicació la d’Argentina 2011, on es realitza un monogràfic sobre l’efemèride de la celebració dels 100 anys del primer número de la revista Pensat i fet, on investigadors i periodistes pròxims a les

Llibrets de les falles Republica Argentina (1988, 1993 i 2011) i Ferroviària (1997). Arxiu: Rafa Tortosa

falles analitzen en profunditat cadascun dels aspectes — tan social, faller, lingüista, literal o polític— recollits en tots els números de la revista degana de les falles.

En els darrers anys dels huitanta i principis dels noranta la competitivitat fallera dels cadafals entre la comissió de R. Argentina amb les comissions d’Espanyoleto i J. Ramon Jiménez es veurà també a la competició dels millors llibrets, aconseguint aquestes falles unes publicacions molt cuidades quant a la maquetació i la diversitat de material tractat, tot apareixent per primera vegada la unitat temàtica del llibret tant en l’explicació de la falla com dels articles dels col·laboradors, fins i tot en el disseny interior. Cal destacar les cobertes d’Enric Solbes per al llibre de la falla J. Ramon Jiménez dels anys 19881993.

La dècada dels noranta serà la consolidació definitiva dels llibrets de falla de Xàtiva, sent un referent en tot el territori valencià. A l’edició anual de la falla R. Argentina, li eixiran dues fortes competidores com són les publicacions de les falles de Ferroviària i Benlloch–Alexandre VI.

La falla Ferroviària crearà un nou producte basat en articles sobre les falles així com articles de caràcter local on tindrà cabuda l’urbanisme, la història i el patrimoni.

L’edició d’aquest tipus de publicació es mantindrà durant tota la dècada dels noranta, on apareixeran als seus fulls interessants publicacions sobre el món faller xativí com ara Josep Lluís Cebrián, Germà Ramírez, Josep Sanchis o Sebastià Garrido. A aquests, s’uniran investigadors locals com Mariano González, Isaïes Blesa o Agustí Ventura, els quals exposaran treballs sobre el patrimoni xativí. El fet de recollir publicacions alienes a les falles, fa crear un debat al món faller xativí on part del col·lectiu no es mostra d’acord en aquest tipus de publicació. El llibret de la falla Ferroviària aconseguirà el primer premi del concurs de la promoció del valencià, organitzat per la Conselleria de Cultura, l’any 1993.

La falla Benlloch–Alexandre VI també creà una publicació similar a la de Ferroviària, i també aconseguirà el primer premi de la promoció i ús del valencià l’any 1996. Coordinat principalment per Joan Quilis, el llibre de

187

188

Llibret de la falla Benlloch-Alexandre VI (2013). Arxiu: Rafa Tortosa

Llibret de la falla Molina-Claret (2004).

Arxiu: Guillem Alborch

Benlloch ha estat, i segueix sent, una publicació referent al món faller xativí. En ell tenen cabuda articles d’investigació, d’opinió i narratives festives. Els inicis dels anys noranta recolliren articles de patrimoni i història sobre el barri de sant Pere —temes que tenen poc a veure amb les falles— però que amb el pas del temps ha sofert una transformació cap a uns interessants temes fallers enfocats cap al barri on s’ubica la comissió, recollint la història de cadafals plantats i comissions desaparegudes ubicades dins de la demarcació o inclús veïns de la barriada fortament vinculats a les falles.

Els darrers anys compta amb una revista interior on es posa humor a l’actualitat fallera de la ciutat.

la qualitat de la majoria d’ells. A açò s’uneix la utilització de les noves tecnologies i tècniques d’impressió, on ja totes les publicacions tindran les cobertes i fotografies de les Falleres Majors a color i, dins de les possibilitats econòmiques, les comissions oferiran un digne llibret.

Deixem de banda els destacats llibrets apareguts a la dècada dels noranta i ens topem amb l’arribada del nou segle. La moda per confeccionar un bon llibre faller és patent a les falles de Xàtiva millorant considerablement

Les comissions d’Espanyoleto, Selgas–Tovar, Murta– Maravall o Sant Jordi intenten millorar la seua publicació introduint articles d’opinió i estructurant els llibrets per apartats. Però la publicació que sorgeix amb força serà la de la falla Molina–Claret, gràcies al treball del seu coordinador Guillem Alborch, qui donarà un nou aire als llibrets de falla partint de la confecció i disseny del llibre, i adaptant el contingut literari d’una forma correcta.

Algunes edicions tractaran temes amb una certa novetat que són agafats amb gran interés com ara la publicació de l’any 2003, la qual recull articles signats per Josep

Ballester, Ximo Sánchez o Jesús Fèlix Soler entre d’altres; la de 2005, titulada Qüestió d’estètica, on es recull un parell d’articles signats per la comissió que tracten sobre els millors monuments fallers plantats a la ciutat de l’any o l’edició de 2006, edició que recull la commemoració del 30 aniversari de la seua fundació. Esmentar, que des de 2002, l’explicació de la falla gran és presentada com un periòdic sota el títol La veu de la Cardinxa, disseny que li dóna joc per desenvolupar una crítica més visual amb una literatura satírica més completa.

Aquesta comissió va presentar la novetat de separar el llibret de la comissió major de l’infantil de forma que per la coberta començava el llibre principal i pegantli la volta, a la part de la contracoberta, podíem fullejar el llibret infantil. Encara que actualment ha perdut una mica de força, el llibre de Molina–Claret segueix amb la mateixa línia encetada fa una dècada.

També hem de destacar els llibrets confeccionats per la falla de Sant Feliu de començaments de l’actual centúria. Alberto Llopis i Marc Gandia van ser els encarregats de conjuntar un llibret que, tot fugint d’ampliar els apartats característics dels llibrets, aconsegueix ajuntar signatures de gran qualitat que expressen l’opinió sobre temes de la festa, investiguen sobre ella o altres que narren contes sobre la festa del foc. Per la seua originalitat, hem de nomenar la publicació de l’any 2001, i que per a celebrar els seus 25 anys, la comissió elaborarà un llibret dirigit completament als xiquets. Una caixa similar a la d’una

pizza recollirà el llibret principal, un altre amb contes infantils així com jocs per retallar, colorar i apegar enganxines de les Falleres Majors i cadafals fallers. Aquesta comissió aconseguirà el premi del millor llibret de falla de la ciutat l’any 1999.

El 2002, la falla Joan Ramon Jiménez també comença a editar un nou producte faller on s’intenta carregar un contingut ple de sàtira, posant especial interés en l’explicació de la falla a la qual li dediquen més pàgines utilitzant molt d’humor i sàtira. El canvi d’estètica del llibret és promoguda principalment pel Cova Negra disseny, equip que cuidarà la maquetació i coberta de la publicació, combinant frescor gràfica amb serietat. Aquest tipus de llibret derivarà en el 2007 en un nou format on, per una part, es mantindrà el típic llibre faller, explotant sempre la temàtica del cadafal on l’explicació de la falla es veu reforçada per articles d’humor, d’opinió o d’investigació i, per una altra, la creació de la publicació El Verí del Foc, un fanzine on es troba la part més cultural del llibret, és a dir, on es recullen els articles d’investigació i de divulgació. Per commemorar l’edició número cinc es va realitzar un monogràfic titulat Catalogació i documentació dels ninots indultats de les falles de Xàtiva. Els temes dels darrers números han tractat les temàtiques de Les falles publicades (2012), i Les falles i la Costera (2013), comptant amb destacats col·laboradors com ara Joan Castelló, Joan Quilis, Agustí Garzó, Rafa Tortosa, o els escriptors Toni Cucarella, Ximo Cerdà o Xavier Aliaga.

Llibret de la falla MolinaClaret (2006). Arxiu: Rafa Tortosa

Llibret de la falla Sant Feliu (1987). Arxiu: Guillem Alborch

189

Les dues principals publicacions de la falla J.R. Jiménez actualment són un referent al món literari de les falles, aconseguint els darrers anys el premi del millor llibre de falles de Xàtiva, i mantenint-se per mèrits propis entre els deu primers en el concurs de llibrets de falla organitzat per la Conselleria de Cultura.

Actualment, per als interessats en la literatura fallera, recomanen que les seues prestatgeries acullen els llibrets publicats per les comissions de República Argentina, Benlloch–Alexandre VI, Molina–Claret i J. Ramon Jiménez, en ells trobaran interessants articles d’investigació signats per persones que coneixen molt bé la història fallera, els quals estan barrejats amb interessants articles d’opinió de l’actualitat fallera de la ciutat així com petites narracions i contes amb la temàtica del foc, sense oblidar l’humor i la sàtira que contenen les explicacions dels cadafals fallers que, no hem d’oblidar, és l’apartat primordial de qualsevol llibre de falles.

Llibret de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (2002).

Arxiu: Rafa Tortosa

Bibliografia consultada Castellano Tudela, N: «Del llibret explicatiu al llibre expiatori. 25 anys de bibliografia fallera a Xàtiva», Falles a Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva, 1999, pp. 181-190.

Garzó Sanchis, A: «Quan Fuster va escriure a un llibret de Xàtiva», El Verí del Foc, núm. 6, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2012, pp. 88-93.

Marin i Garcia, J. LL. - Martínez Canet, R: Blai Bellver. Trilogia fallera i altres escrits, Junta Local Fallera de Xàtiva, Xàtiva, 1998.

Sánchez i Pérez, J: 50 anys. Cobertes de falles, Joaquim Sánchez, Xàtiva, 2009.

Tortosa Garcia, R: «Ressenyes de les publicacions falleres de Xàtiva al llarg de la història», El Verí del Foc, núm. 6, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2012, pp. 94-109.

190

Llibret de la falla Joan Ramon Jiménez (2011).

Arxiu: Juan Gabriel Figueres

ELS LLIBRETS DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA, SITUACIÓ ACTUAL I LA SEUA EVOLUCIÓ EN ELS ÚLTIMS ANYS

L

a història fallera de Tavernes de la Valldigna s’inicia l’any 1977 quan es forma la falla Portal de Valldigna, posteriorment, l’any 1979 és la falla Cambro la que comença el recorregut pel camí de l’art i els monuments; les segueixen les falles la Via, Passeig, Dula i Prado. Totes les sis conformen actualment el món faller d’un poble que assumeix el calendari fester en funció de la setmana de Sant Josep. No és estrany, doncs, que les falles s’hagen convertit en un referent cultural i històric a Tavernes, ja que actualment no es pot concebre la vida de la ciutat sense la festa fallera.

Així, en totes les manifestacions culturals i religioses que actualment tenen lloc a Tavernes de la Valldigna aporten la seua presència tant les Falleres Majors com els Presidents en representació de cadascuna de les sis comissions; a més a més, fa uns quants anys, concretament l’any 2009, la Federació de Falles Junta Local fallera ha recuperat la figura de la Fallera Major de Tavernes i la seua cort d’honor, i encara que no té cap monument sí que ha esdevingut la imatge fallera del poble.

Però tota aquesta cultura fallera ha de tenir un referent, un punt en el qual desemboquen tots els camins en competència i tradició, i aquesta no és més que els monuments. Cada any, les falles tenen més volum, la qual cosa també provoca que els pressupostos entre les tres primeres i la resta siguen molt dispars. Els tres primers premis es repeteixen cada any i, de tant en tant, alternen els banderins.

José Antonio Martínez i Giner Delegat de Llibret de l’AC Falla Cambro

Aquesta situació provoca que les falles decidisquen anar un poc més enllà, i deixar de convertir-se en simples compradors de monuments que lluiten per un premi que per falta de gent i pressupost veuen molt lluny; llavors s’adonen que la repercussió que el món faller podria tindre dins del poble podia anar més lluny que la representació en fusta i cartó d’una al·legoria de la vida. Per aquest motiu, a finals dels anys noranta a Tavernes naix la “febre del llibret” de falla.

Aquelles quatre fulles que en un principi van començar a publicar-se com una mena de compendi propagandístic en el qual sols tenien cabuda quatre versets d’explicació d’una falla que ben poc s’assemblaria al que en realitat expressaven els ninots, es van convertir en una mena d’arxiu històric de la ciutat, ja que entre tots fan una amalgama de la història del poble i fan un recorregut pels monuments, les festes, la cultura i les tradicions de Tavernes de la Valldigna. Aquest esforç per millorar va plantejar un canvi radical en la tendència en la qual es movien els llibrets en èpoques anteriors. Tot açò acompanyat de la publicitat de les empreses del barri que es decidien a col·laborar desinteressadament.

Actualment s’ha plantejat un tipus de llibret diferent, tant per la temàtica com per l’extensió. I aquelles quartilles antigues es converteixen en dignes arxius històrics de la nostra localitat i, fins i tot, de València. Temes com la història dels monuments i llocs emblemàtics de Tavernes com podrien ser l’església Sant Pere, l’església Sant Josep,

191

el Calvari, els Sequers, el Prado Comarcal o el Passeig han esdevingut clàssics. També les històries del nostre poble i les narracions falleres han estat temes molt tractats. Però aquesta qualitat també es converteix en un inconvenient, ja que aquests temes últimament s’han repetit una vegada darrere d’altra en la temàtica en diferents comissions.

Altre aspecte destacable és el de l’originalitat en la maquetació, ja que algunes falles com la falla Portal o la falla Prado han fet un passet avant i han optat per un canvi radical en què era un llibret clàssic i han optat per línies modernes amb el joc amb el color i diversitat de tamany abandonant l’estil A4 per provar l’estil apaïsat o una innovadora nova quartilla que varien cada any. A més a més, altres com la falla la Via, Passeig o Prado han decidit fer dues parts, de manera que la part major s’obri per davant i la part infantil en girar el llibre i obrir-lo pel darrere.

Llibrets de les falles Portal de Valldigna (2012) i Prado (2011).

Arxiu: Jose Antonio Martínez

192

Però un llibret faller no és tal si no es converteix en un mirall crític de la societat, i aquest aspecte és el que s’està millorant i evolucionant actualment. En els començaments, els llibrets de Tavernes s’assemblaven poc al que originalment pretenien Bernat i Baldoví i els seus contemporanis, ja que la crítica de l’entorn era suau, avorrida o inexistent. La poca implicació en els temes més pròxims al lector i la falta de sàtira, ironia i gràcia feia que el recull de versos que la componia no tinguera el més mínim interés. I, per tant, el que hauria de ser la referència del llibret de falla perdia el sentit de ser. Ara, cada vegada més, les crítiques, tal vegada inspirades en el premi de la millor crítica local que s’ofereix en la setmana fallera, parlen de temes d’actualitat, pròxims i llunyans, però amb el to d’ironia i burla necessària perquè les rialles facen presència en els lectors dels versos satírics.

Tampoc ens podem oblidar d’una altra de les causes que van provocar aquesta “febre del llibret” que es viu al nostre poble i no és altra que l’aparició dels premis de la

Les comissions de Tavernes de la Valldigna a l’Entrega dels Premis de la Conselleria d’Educació (2013). Arxiu: José Antonio Martínez

Generalitat Valenciana a l’ús del valencià en els llibres de falla. Ja que quedar entre els cinquanta llibrets de tota la Comunitat Valenciana que tenen dret a recollir el banderí que lliura la Fallera Major de València i poder assistir a l’acte ben bé val la pena per al grup de gent que durant un any sencer prepara el llibret de cada comissió i li resta temps a la família, als amics o al descans.

Va ser a l’any 1996 quan la falla Portal de Valldigna va aconseguir per primera vegada un setzé premi en aquest concurs, posteriorment les falles Cambro i Passeig també

van aconseguir assíduament el seu guardó. Fins que l’any 2013 el poble de Tavernes va poder gaudir d’un fet sense precedents, que les sis falles de la localitat tingueren l’honor d’estar entre els cinquanta millors llibrets de la Comunitat Valenciana.

Si bé és cert que els premis han oscil·lat entre els deu i el vint classificats, també cal dir que els llibrets de Tavernes han obtingut premis molt importants per al pressupost amb el qual compten. Així, cal esmentar que la falla Cambro l’any 2005 va quedar quart classificat, i

193

Llibrets de les falles Cambro (2007 i 2013) i Portal de Valldigna (2009). Arxiu: Jose Antonio Martínez

l’any 2007 cinqué, que han sigut les millors qualificacions obtingudes en aquest certamen per alguna comissió vallera. Tot i això, les falles Portal i Passeig també han aconseguit alguna vegada estar entre els deu primers classificats.

194

També ha sigut important l’aparició del premi de l’Ajuntament de Tavernes a l’ús del valencià que aquesta entitat lliura el dia dèsset de març durant la gala de lliurament de premis, i que valora els llibrets, la crítica de la falla i la retolació del casal en funció de la quantitat i correcció en l’ús de la nostra llengua. Cal dir que aquest moment és un dels més especials de la vesprada i que totes les falles de la localitat cada vegada posen més èmfasi per guanyar i és molt destacable la correcció i l’esforç que

els fallers posen per tal que la nostra llengua estiga més present que mai en la vida de les falles.

En definitiva, a Tavernes de la Valldigna de l’antic “llibret” de falla sols queda l’afecte que els fallers li tenim a aquest mot, perquè el que s’està editant tant en aquest poble com en la resta de la província de València, per l’interés cultural, el resultat final i l’esforç que els fallers i col·laboradors posen en crear-lo cada any, mereix el nom de “llibre”. I ho dic amb total convenciment perquè, si bé tots estem passant pel tenebrós camí de la crisi, hi ha un grup de gent que cada any la desafia i aconsegueix parir un compendi d’il·lusió i genialitat, i aconseguir fer-ho cada any és el millor premi al qual un faller amant de la cultura pot aspirar.

DÉNIA I ELS SEUS LLIBRETS

E

ls llibrets fallers a Dénia daten una tradició que es va iniciar pràcticament lligada de la mà amb la fundació de les comissions falleres de la ciutat, per aquest motiu cal explicar breument una mica de la nostra història, doncs les falles de Dénia es van veure sotmeses a diferenciar-se en diverses etapes.

Fins a l’inici de la primera etapa, consolidades les falles a Dénia, els períodes de construcció de monuments foren esporàdics doncs el primer monument plantat a Dénia fou a l’any 1927 al carrer l’olivera, annexe a l’Ajuntament, confeccionat a partir de restes de mobiliari i fusta amb un ninot de tela ple d’algues. El 1928 i 1929 al carrer de la Independència es plantarien els primers monuments fallers de cartró-pedra, sense cap indumentària ni cerimònia fallera.

Ací es produeix un buit fins a l’any 1944 que una comissió de València amb el nom dels carrers Alcoi-SuecaDénia buscà patrocini als Ajuntaments que donaven nom a la seua comissió. Arrel aquests esdeveniments es pot dir que comencen a editar-se els primers exemplars d’anuncis fallers per promoure l’assistència de públic a les presentacions en el teatre Circo.

Amb els corresponents actes institucionals realitzats en 1945 a la ciutat per Sant Josep sorgeix la idea per part d’un grup de deniers, crear la primera comissió fallera de Dénia, encara que no fou inscrita com a tal, l’any 1946 naix “La Penya del Tío Pep”.

Bruno Moreno i Orquín AC Falla París Pedrera de Dénia

A partir de l’any 1947 s’inicia a Dénia la primera etapa fallera consolidada, amb la plantà de la Falla de La Penya del Tío Pep, repetint l’any següent, coincidint amb la formació dels quatre primers districtes de la ciutat; Centro, Marítim, Roques i Oeste. Cinc monuments (la falla Oeste no plantà al seu primer any d’història) més una altra falla al carrer de l’Olivera, novament 20 anys després.

Aquesta seria l’última vegada que aquest carrer veuria un monument faller, doncs, com que no hi havia una comissió sòlida acabà desapareixent.

En esta primera etapa que narrem -1947/1961-, cada comissió solia publicar el seu llibret amb la tradicional explicació de la falla i on apareixien també els noms de les falleres i les seues fotografies, així com la composició de la Junta Directiva i el programa d’activitats.

Les primeres “explicacions” foren obra dels poetes deniers Juan Bta. Ferrer, Pep Roldàn, Vicent Atienza i Joaquim Guillén Valls, cadascú d’ells d’un estil diferent.

Roldàn, a més d’utilitzar un llenguatge molt popular i divertit, era un artista creador de nombroses falles per als barris de Les Roques i Baix la Mar. Qui tenia uns millors coneixements de la nostra llengua, que ell solia definir com a llemosina, a més de ser un notable poeta, molt respectuós de la mètrica i la rima, era Guillén, escriptor més formal per a jocs Florals -d’on obtingué alguns premisi d’influències llorentines, que no d’inspiració fallera.

Sols escrigué un llibret per al Centre, en la dècada dels cinquanta. Les explicacions més sarcàstiques, més

195

carregades d’ironia, venien de la mà de Vicent Atienza, d’agudíssim enginy encara que d’un cert desconeixement de la normativa del valencià, cosa que no li importava massa, en funció de les intencions satíriques, i açò va ser motiu d’alguna controvèrsia literària molt divertida amb el referit Joaquim Guillén.

També aparegueren altres autors, pocs, com Vicent Balaguer, que es va iniciar de jovenet amb alguns “ripios” en l’explicació de la falla de Les Roques de 1949 i, posteriorment, un poc més evolucionat, en vàries dels districtes Centre i Oest.

Llibret de la falla Saladar de Dénia (2013).

Arxiu: Bruno Moreno

196

Als llibrets es va introduir la poesia, enaltint la dona com a figura de la festa. Els Jocs florals naixen junt amb la formació de la Junta Local Fallera, encarregada d’organitzarlos les dues primeres edicions en els anys 1948 i 1949, on la poesia guanyadora apareixia publicada dintre del llibret l’any següent. Sols es realitzaren en dues edicions més, en anys prou distanciats i sense cap òrgan faller organitzar-los.

A Dénia no se li ha donat massa importància als llibrets en l’àmbit de confecció i de volum, al meu paréixer. Sempre ha sigut un element de possibles ingressos a través de la publicitat inserida en ells, o mitjançant la seua venda a

preu simbòlic per sufragar les seues despeses.

A les últimes dècades, els llibrets fallers de la ciutat, potser per estar a una època econòmica en creixement, creixeren en volum, continguts i maquetacions.

Malgrat el treball que representa escriure explicacions versades amb certa gràcia i contra rellotge, gràcies a la revolució digital i facilitat per intercanviar informació, cada dia aparegueren més autors i maquetadors de publicacions falleres, guions i versos, com jo mateix.

Dintre d’ells hem pogut veure, a part de les explicacions i crítiques dels monuments, fotos i versos fallers, monogràfics dedicats a aspectes socials, culturals, històrics, al cinema, a la indumentària fallera, a les tradicions, a l’evolució de la dona dintre de la festa… Tot enginy dels fallers que ha pogut plasmar-se dintre una impressió gràfica.

Alguns dels llibrets fallers més reconeguts de la ciutat els últims anys els han realitzat les comissions de la Falla Centro i la Falla Saladar, aconseguint estar entre els llocs 40 i 50 dels premis de la Generalitat.

No ens podem oblidar dels llibrets que no entren als premis de la Generalitat Valenciana. En

Llibret de la falla Centro de Dénia (2013).

Arxiu: Bruno Moreno

Llibret de la falla Centro de Dénia (2007).

Arxiu: Bruno Moreno

Llibret de la falla Saladar de Dénia (2010).

Arxiu: Bruno Moreno

Llibret de la falla Saladar de Dénia (2011).

Arxiu: Bruno Moreno

197

Llibret de la falla Saladar (2012).

Arxiu: Bruno Moreno

Llibret de la falla París Pedrera (2012).

Arxiu: Bruno Moreno

les comissions falleres hem fet llibres de molta qualitat i continguts, com els especials dels aniversaris d’argent i or de les comissions París Pedrera, Centro, Baix la mar, Oeste, etc.

Un fet que es resisteix a abandonar-se i es conserva sòlidament i té molt bona resposta.

Tanmateix, a Dénia tenim publicacions escrites confeccionades com pergamí o faller d’honor, que és un mitjà de recaptació (espigolant per les cuines denieres, parots, cartró i cadafals, la nostra cuina) que tracten sobre la nostra història fallera i culinària entre altres.

198

Actualment, la decadència econòmica i l’afany per voler continuar amb la confecció de monuments de gran volum, i les despeses dels llibrets, aquests s’han convertit únicament com a font d’ingressos.

Cada any es pot veure com les plataformes digitals

Llibret de la falla París Pedrera (2013). Arxiu: Bruno Moreno

guanyen terreny a la tradició, i es poden veure fotografies i articles penjats a les xarxes socials, reclam de contingut que es podia trobar a un llibret eixe mateix any.

La inclusió de llibrets fallers penjats a planes webs, fòrums o servidors té com a finalitat compartir-los per tot arreu i que malalts de les falles, puguem gaudir i visualitzar aquest apartat cultural de la nostra festa.

Estalviar les despeses d’impressió potser siga el motiu principal, al meu paréixer, d’aquesta revolució, així com el repartiment i recerca de patrocinadors a porta gelada per el llibret que està en decadència i que, en molts casos, no dóna per a cobrir la seua confecció.

Esperem poder continuar amb aquest apartat imprescindible dintre de la festa i en un futur continuar presumint de la qualitat de les nostres publicacions falleres.

ELS LLIBRETS FALLERS A BORRIANA

E

ra l’any 1928 quan es plantava la primera falla en la ciutat de Borriana, la de la comissió del Barri de La Mercè, i amb ella va nàixer el primer llibret, l’autor del qual va ser Pedro Ferrer Bonet. Per ser l’únic d’eixe any no van haver-hi premis, però sí que cal fer una menció especial al merescut reconeixement per ser impulsor d’aquesta tradició.

L’any 1929 apareixen dos noves falles, la de “La Plasa Machor” i la de “La Plasa Benavente” (que són les actuals “Vila” i “Barri València” respectivament), unint-se a “La Mercè” i editant els corresponents llibrets, que van ser escrits per Vicente Nadal Gargallo (Plaça Benavente), Pedro Ferrer Bonet (Barri de La Mercè) i Manuel Peris Fuentes (Plaça Major). Va ser aquest últim, amb el tema de la curanderia, qui va guanyar el primer premi, tenint menció el del Barri de la Mercè.

L’any 1930 es planten quatre falles amb els seus corresponents llibrets (a partir d’ara usarem els noms actuals de les comissions per a evitar confusions), les de “La Vila”, “La Mercè”, ”Onda” i “València”, sent el llibret guanyador el de la falla “La Vila”, d’autor anònim, i on no deixa en un bon lloc la dona, el jornaler, el propietari i el comerciant de la taronja.

En l’any 1931 tornen a plantar-se quatre falles a Borriana, perquè no es planta en “La Vila” però apareix la del “Barri de l’Escorredor”. Desavinences entre el membre del jurat, el senyor Manuel Peris Fuentes, amb alguns autors dels llibrets, especialment amb Pere Echevarria, va

Quino Puig i Safont Escritor i Crític Faller

fer que els quatre llibrets foren desqualificats, emparantse el jurat amb un cert llenguatge irrespectuós de caràcter eclesiàstic, açò va provocar el famós “Manifest faller” de 1931, firmat pels quatre poetes fallers d’eixe any.

L’any 1932 són novament quatre falles les que es planten a Borriana, doncs, a les clàssiques “Mercè”, “Escorredor” i “Vila” se’ls unix la de la falla del “Barri Tarancón” que va tindre una existència curta perquè només va plantar eixe any. En els premis de llibrets va ocórrer un fet inèdit perquè el primer premi el van compartir “l’Escorredor”, realitzat per Pere Echevarria on parlava de la “Dona Borrianenca” i “La Mercè” realitzat suposadament pel gran poeta borrianenc Juan Bta. Tejedo Beltran “El bessó” on parlava de l’amor d’abans i que així debutava en el “ripio Faller”. El tercer premi va ser per al llibret de “La Vila”, escrit per Jaume Ferrer Vercher on narrava els problemes del mercat de carrer i el quart per al “Barri Tarancón”, del poeta José María Juan García i què parlava de la nova xarxa d’aigües potables instal·lada a Borriana.

L’any 1933 tres falles es planten a Borriana: “La Mercè”, “La Vila” i “el Barri d’Onda”, però només dos van tindre premi de llibret, perquè el segon premi que teòricament el tenia la falla “La Vila”, d’autor anònim, es va declarar desert per certes discrepàncies en la seua normativa ortogràfica. La resta de premis van ser: primer per a “La Mercè”, de l’autor D. Agustín Rodríguez Serra “El capellà Serra” on comparava Espanya amb una

199

vaca espremuda. El tercer premi va ser per al “Barri d’Onda”, de poeta anònim i què evocava l’arribada del cine sonor a Borriana.

Llibret de la falla de la Mercé (1934). Arxiu: Quino Puig

L’any 1934 és el del naixement d’una nova comissió, la del “Raval”, que, junt amb “ La Mercè” i “La Vila” formen el trio de monuments fallers d’eixe any. Els premis de llibret van ser: primer per a “ La Mercè”, del poeta Juan Bta. Tejedo “El bessó”, qui va tocar el tema de les eleccions i del paper de la dona en elles; el segon premi va ser per al “Raval”, del genial Pere Echevarria que baix el lema “Fum, fem i fam” parlava de l’ahir, hui i demà de la ciutat; el tercer premi va ser per a “La Vila”, on denunciant els robatoris en els camps debutava com a poeta D. Rafael Sola, periodista del “Herald de Castelló” i un dels cronistes més importants de les festes falleres d’eixa època.

Una predicció fatalista s’aventurava en les falles de Borriana de 1935, doncs tant els llibrets de la falla de “La Mercè” d’autor anònim, encara que moltes fonts apunten al “capellà Serra” com a possible poeta, com el de “La Vila” escrit per D. Rafael Sola parlaven dels problemes del comerç taronger, mentre el llibret de la falla “del Pla”, de l’autor novell Josep Roig Branchadell, comentava també els embolics de la festa fallera. Els premis van ser primer per a “La Mercè”, segon per a “La Vila” i tercer per a “El Pla”.

200

En l’any 1936 només està documentat que el primer premi va ser per a la falla de “La Mercè” del poeta Juan Bta. Tejedo “El

bessó” qui repetia com en l’any anterior els problemes tarongers. Els altres dos premis no se sap amb certesa com es van repartir, per tant només podem saber que “La Vila” va tindre un autor anònim que va triar com a tema “Les rateries de l’amor” i que en la falla “El pla” el capellà Serra va fer una forta critica cap a la classe política, pronosticant en certa manera un enfrontament que estava a punt de sacsar a tot l’estat espanyol.

La Guerra Civil va paralitzar tot el país durant quatre terribles anys, i les falles van deixar de cremar durant eixa lamentable època, però la falla, com a projecte que unix les persones, va torna a renàixer en l’any 1941, i van ser de nou les comissions de “La Mercè” i de “La Vila” les que van reiniciar aquesta nova etapa.

En llibrets, el primer premi va ser per a “La Mercè” d’autor anònim que parlava dels problemes del món laboral; i el segon premi va ser per a la falla “La Vila”, l’autor de la qual va ser el president de la falla, el farmacèutic Teodoro Monfort i què narrava la tendència que té el ser humà al comareig i al xafardeig.

L’exercici faller de 1942 està molt poc documentat, tal vegada perquè va ser un any en què la inclemència del temps va afectar la taronja, amb una forta gelada, i els borrianencs no van tindre moltes ganes de narrar unes festes afligides. Algunes notícies confuses indiquen que els premis de llibrets van ser primer per a “La Mercè” i segon per a “La Vila”, sense entrar en detalls de qui van ser els autors.

Diuen que l’any 1943 va ser un any discret per a la festa fallera, oficialment només es van plantar dues falles, “La Mercè” i “La Vila”. No obstant això, on diversos monuments van créixer per alguns cantons de la ciutat encara que no van poder donar-se com a oficials al no presentar la documentació exigida i no passar la censura prèvia, censura que a partir d’ara passarien tots els monuments plantats a Borriana. El primer premi de llibrets va ser per a “La Mercè”, d’autor anònim i què narrava la relació de l’agricultura amb l’estraperlo; el segon premi va ser per al llibret de “La Vila”, on el president Teodoro Monfort i l’artista Juan Sellés desenrotllaven un projecte faller complet.

L’any 1944 va ser un any de reactivació econòmica, i això ho notà la festa fallera, puix en eixe any a les habituals “La Mercè” i “La Vila” se’ls unixen “Barri València”, “L’Escorredor”, “ El camí d’Onda” i “La Ravalera” a més de “La Societat de Caçadors” encara que aquesta continuava sense ser oficial. En canvi, els premis de llibrets no augmenten perquè només es repartixen dos premis. El primer premi per al llibret de “La Mercè”, on Juan Bta. Tejedo “El bessó” continua oferint mestria amb un llibret que parla dels amagatalls de la taronja. El segon premi és per al llibret de “La Ravalera”, on debutà Bernat Artola, un dels poetes castellonencs més importants del segle XX, el llibret narrava la falta del pa i la importància de l’estraperlo. L’any 1944 va succeir un fet transcendent per

al futur de la festa: la creació de la Junta Local Fallera amb el seu primer president D. Salvador Dosda Vernia.

L’any 1945 és l’any de la consolidació de les falles de Borriana, amb l’existència de deu falles oficials (La Mercé, Sant Blai, Camí d’Onda, El Pla, Barri València, Escorredor, La Mota, La Vila, Societat de Caçadors i la Ravalera) i de quinze associacions infantils que van plantar les seues falles en diversos carrers. En l’apartat de llibrets es van atorgar quatre premis, el primer va ser per a “El Pla”, d’autor anònim i què parlava del progrés de Borriana; el segon premi va ser per a “La Mercè” on l’autor Juan Bta. Tejedo “El Bessó” va introduir per primera vegada el sonet en els llibrets de Borriana, el text narrava la lluita contra els set pecats capitals; el tercer premi va ser per a “La Ravalera”, què comptava novament com a autor a Bernat Artola, que tenia com a argument la mansuetud de l’espòs davant de la dona indomable; i per últim, el quart premi va ser atorgat a “La Mota”, on va debutar com a poeta faller D. Vicente Monsonís Moros i què narrava l’alegria de la festa fallera.

El 16 de gener de 1946, Borriana va despertar totalment nevada. Borriana era una ciutat on la seua economia depenia de la taronja, i eixa nit va entrar en fallida.

El fred va ser intens, la nit del dia 17 es va arribar quasi als 10 graus sota zero, i eixe fred no sols va gelar els tarongers sinó també les falles de Borriana. Eixe any només es va plantar una falla, la del Barri

Llibret de la falla Barri de l’Escorredor (1945).

Arxiu: Quino Puig

201

València, però llibret no va haver-hi cap.

Les forces dels fallers es van reservar per a preparar les falles de l’any següent.

Llibret de la falla de la Mercé (1934). Arxiu: Quino Puig

202

En 1947 Borriana intentava recuperarse de la gelada de l’any anterior i això va repercutir en les falles que encara que comptaren amb el número elevat de huit comissions (Barri València, La Ravalera, La Mercè, l’Escorredor, Camí d’Onda, La Mota, Sant Blai i Caçadors), els pressupostos en general van baixar considerablement.

En l’apartat de llibrets es van atorgar tres premis: el primer per a “La Ravalera” on Bernat Artola aconseguia el seu primer gran guardó i que explicava el problema del racionament d’aliments. El segon premi va ser per a “La Mercè” de Juan Bta. Tejedo “El Bessó”, que reflexionava sobre el comerç de la taronja; i el tercer premi va ser per a “La Mota”, d’autor anònim i què anunciava un futur millor per a la ciutat.

L’any 1948 les falles de Borriana complien vint anys, s’iniciava una tímida recuperació de la festa, i en eixe any la falla de “La Vila” s’unia a les huit de l’exercici anterior, nou comissions que intentaven que la festa fallera apagara les seqüeles d’una gelada que encara lligava a la ciutat.

Els pressupostos van créixer respecte a l’any anterior i la Junta Local feia un esforç per a incrementar la quantia dels premis. En l’apartat de llibrets els premis van ser tres: el primer per a “La Vila” d’autor anònim i que explicava com la primavera transportava els fallers a un món idíl·lic; el segon premi el va obtindre “l’Escorredor” de D. Vicente Llorca

Roig i què criticava la pujada dels preus de les perruqueries; i el tercer premi va ser per al llibret de “La Ravalera”, on el gran poeta Bernat Artola narrava els problemes del camp després de la gelada i la guerra.

En aquest any va succeir un fet anecdòtic, des de l’inici de les falles a Borriana era la primera vegada que la falla de “La Mercè” no aconseguia cap premi de llibret.

1949 va ser un any de transició, les mateixes comissions que l’any anterior continuaven plantant falla, la quantia dels premis també es mantenia, i les úniques novetats a destacar van ser que el programa faller es va ampliar a set dies, i que es va realitzar una exposició fallera. En l’apartat de llibrets de falla es van atorgar tres premis. El primer per a “La Ravalera”, on una altra vegada Bernat Artola aconseguia el màxim guardó amb un llibret en què s’explicaven les virtuts d’un bon jurat. El segon premi va ser per a “La Vila” de D. Vicente Monsonís Moros, llibret on l’autor explicava la situació de llavors per mitjà de metàfores florals. El tercer premi va ser per a “El camí d’Onda”, d’autor anònim, llibret que comparava la Grècia clàssica amb la Borriana d’aquell temps.

I és en la dècada dels anys 50 quan el llibret entra en una temporada de deixadesa per part de les comissions i dels responsables del consistori de la promoció dels llibrets fallers.

Per a resumir els premis ací ja anomenats, adjuntarem la taula de premis dels primers 25 anys.

Any

1r premi

1928

2n premi

4t premi

Onda

València

La Mercè

(no va haver premi però cal el reconeixement com a primer llibre editat.)

1929

La Vila

La Mercè

1930

La Vila

La Mercè

1931 1932

3r premi

Tots els llibrets van ser desqualificats Escorredor i Mercè (aquest any s’atorguen dos primers premis)

La Vila

Barri Tarancón

La Mercè

El segon premi queda desert.

Onda

1934

La Mercè

Ravalera

La Vila

1935

La Mercè

La Vila

El Pla

1933

1936 La Mercè 1937 a 1940

No hi hagueren falles per la guerra civil.

La Mercè

La Vila

1942

La Mercè

La Vila

1943

La Mercè

La Vila

1944

La Mercè

Ravalera

1945

El Pla

La Mercè

1946

En els arxius de l’Ajuntament hi ha una còpia del llibret de la falla “Societat Centre Espanya” de l’any 1956.

En un document d’arxiu de l’Ajuntament es detallen els pressupostos de les falles de l’any 1959, on estan les quantitats de tots els premis que es van donar però no consta en cap lloc les quantitats que es van repartir en els premis de llibret.

Vila i El Pla ( no està documentat quin premi va tindre cadascuna de les dues falles).

1941

Ravalera

La Mota

La gelada va fer que aquell any sols hi haguera una falla (la del barri València), però no tenia llibret.

1947

Ravalera

La Mercè

Mota

1948

La Vila

Escorredor

Ravalera

1949

Ravalera

La Vila

Onda

1950

La Mercè

La Vila

Mota

1951

La Vila

Escorredor

1952

La Vila

Escorredor

L’any 1953 la Junta Local Fallera fa un escrit a les comissions demanant-los que tornen a editar llibrets de falla pel fet que l’any anterior només es té constància de l’existència de dos llibrets (La Vila i l’Escorredor). En eixe any s’editen almenys cinc (La Ravalera, La Vila, La Mota, El Barri València i l’Escorredor), però no hi ha constància oficial del repartiment de premis. Açò també succeïx en l’any 1954. En l’any 1955, segons consta en els arxius de l’Ajuntament guanya el primer premi el llibret de la falla de la Societat Filharmònica, el segon premi el guanya el llibret de l’Escorredor, i acaba ací tota la documentació d’eixe any, sense saber quins van ser la resta de llibrets editats i els premis repartits.

Escorredor

En l’any 1960 hi ha constància de gran quantitat de llibrets fallers; els de les falles Barri València, L’Escorredor, La Vila, La Mota, Sport Ciclista, La Ravalera, i Alqueries– Estació, però res se sap dels premis, com es van repartir o si van haver-hi.

No s’ha pogut trobar informació alguna dels llibrets editats de l’any 1961 al 1976, els arxius de l’Ajuntament i de la Junta Local Fallera estan buits de qualsevol informació, de la dècada dels anys 70 només apareix la informació de l’existència del llibret de la falla de “La Mercè” de l’any 1977. És a partir dels anys 80 quan tornem a tindre constància de l’existència de llibrets de falla. Les falles editen llibrets de xicotet format i de poc contingut, que només contenen les fotos de les falleres, la relació dels

203

membres de la comissió, l’esbós i explicació de les falles, i poques coses més, això sí abundant dosi de pàgines publicitàries. És amb el naixement dels premis a l’Ús del Valencià instaurats per la Generalitat Valenciana, quan es recupera el valor i el sentit del llibret de falla a Borriana. És en la dècada dels 90 quan verdaderes joies comencen a sorgir de la imaginació i el treball de les comissions borrianenques.

Els llibrets es convertixen en estudis d’investigació de diferents temes i, per a intentar no llevar nom ni prestigi als diferents treballs, anomenarem en la següent taula els premis de llibrets de falla en els últims 25 anys.

Any

1r Premi

2n Premi

3r Premi

Centre Espanya

La Ravalera

Don Bosco

1992

Club 53

Centre Espanya

Societat Caçadors

1993

Club 53

Centre Espanya

Don Bosco

1994

Club 53

Plaça Chicharro

Don Bosco

1995

Club 53

1996

Club 53

Onda

La Ravalera

1997

Club 53

Plaça Chicharro

Centre Espanya

1998

Club 53

Plaça Chicharro

Club Ortega

1999

Plaça Chicharro

Club 53

Onda Club 53

2008

Club 53

Club Ortega

La Vila

2009

La Vila

Plaça Chicharro

Club 53

2010

Plaça Chicharro

Club 53

La Vila

2011

Club 53

La Vila

Plaça Chicharro

2012

La Vila

Plaça Chicharro

Don Bosco

2013

Don Bosco

Club 53

Plaça Chicharro

1989 1990 1991

204

2000

Club 53

2001

Plaça Chicharro

Don Bosco

2002

Club 53

Plaça Chicharro

La Mercè

2003

Club 53

Plaça Chicharro

Don Bosco

2004

Club Ortega

Plaça Chicharro

Club 53

2005

Plaça Chicharro

Club 53

Club Ortega

2006

Club 53

Don Bosco

Plaça Chicharro

2007

Club 53

Plaça Chicharro

Don Bosco

Llibret de la falla Barri València (1960).

Arxiu: Quino Puig

Llibrets de les falles Club 53 (2002), Plaรงa Chicharro (2003), Plaรงa Chicharro (2006), Club 53 (2001) La Vila (2012) i Don Bosco (2013).

Arxiu: Quino Puig

205

TEMÀTICA DELS PRIMERS PREMIS DE LLIBRETS EN LES DUES ÙLTIMES DÈCADES

206

Any

Temàtica

Comissió

Autor

2013

Vint-i-cinc aniversari

Don Bosco

2012

Llibrets de falla

La Vila

2011

Mantenidors imprescindibles

Club 53

2010

Ninots Indultats Infantils

Chicharro

2009

50é Aniversari de la mort de Bernat Artola

La Vila

Julián Arribas

2008

Les Falles de Borriana: de l’aventura a la institucionalització

Club 53

Josep Nos

2007

Mig segle de tapissos de l’ofrena i mig segle de carrosses

Club 53

Josep Palomero

2006

El joc de les falles

Club 53

2005

Història de la seda

Chicharro

2004

Antologia de pleitesies a les nostres reines

Club Ortega

Francisco Ponz

2003

La ceràmica valenciana i la taulelleria d’aplicació arquitectònica a Borriana

Club 53

Josep Palomero

2002

Els cartells de falles a Borriana

Club 53

Josep Palomero

2001

La poesia fallera de Juan Bta. Tejedo Beltrán

Chicharro

Teresa Esteve

2000

Guisar per als altres.

Un acte d’amor

Club 53

Josep Palomero

1999

La casa popular a la Borriana de principis de segle

Chicharro

Vicent Verdegal

Josep Palomero

1998

Cançons populars de Borriana

Club 53

Josep Palomero

1997

Buscant el vol perdut.

Reflexions sobre els tocs tradicionals.

Club 53

Francesc Llop

1996

5 anys d’història del club 53

Club 53

1995

Cançons i refranys populars dels xiquets i xiquetes

Club 53

1994

Una ciutat color taronja

Club 53

1993

L’ofrena de flors a la Verge de la Misericòrdia

Club 53

Ací acaba un recorregut pels llibrets de falla de Borriana, amb el sorprenent fet de tindre més informació de les primeres dècades que en les intermèdies, degut a la deixadesa de les nostres autoritats falleres que no han tingut el detall en el seu temps de fer ús de les seues ferramentes per a arxivar i cuidar part de la nostra història. Borriana continua sent una ciutat de gran tradició que continua sense tindre les instal·lacions falleres pròpies de la seua importància com a ciutat fallera, inclòs arxius i museu. Com sempre, els fallers presos de la seua indiferència continuaran esperant temps millors.

Bibliografia: Burriana, en sus fallas (1928-1936) Tomo I. Grup d’estudis històrics fallers.

Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la decada de los años 40. Julián Arribas.

Llibret de la falla “La Vila” 2012. Borriana. Toni Gil i Julián Arribas.

COORDINACIÓ I PROCÉS DE REALITZACIÓ D’UN LLIBRET DE FALLA Vicenta Llorca Associació d’Estudis Fallers Pàgines 208-210

EL MOCADOR I L’ESPERIT DEL 34 Miquel Platero i Berjás Dis-li a ma mare que sóc pianista en un bordell, no li digues que sóc dissenyador.

Pàgines 211-213

LA COORDINACIÓ I EL LIDERATGE EN EL LLIBRET DE FALLA

CRÒNICA D’UN ESFORÇ COL·LECTIU PER CONVERTIR EL LLIBRET DE BORRULL-SOCORS EN UN REFERENT CULTURAL Pepo Moreno AC Falla Borrull-Socors de València Pàgines 214-216

L’EQUIP DE REDACCIO DE JRJ Joan Quilis i Ródenas AC Falla Benloch-Alexandre VI Pàgines 217-219

JOSÉ MANUEL RUBIO I MIGUEL ÁNGEL MARTÍNEZ: DOS FALLERS DE LA MALVA AMB INQUIETUDS CULTURALS Josep Antoni Fluixà i Vivas Director de la Fundació Bromera per al foment de la Lectura Pàgines 220-223

“La manera d’atraure i motivar a les persones determina l’èxit del líder.”

Warren Bennis (1925) Professor Nord-Americà

207

COORDINACIÓ I PROCÉS DE REALITZACIÓ D’UN LLIBRET DE FALLA

P

er a fer un llibret de falla de qualitat és imprescindible l’expressa voluntat de l’Associació Cultural que l’edita i a més l’interés que reste inscrit com a part de la seua història. La falla s’esvaneix, el llibre roman, el llibre és la falla permanent.

Prendré com a referent el llibret de la falla Sagrada Família-Corea de Gandia a partir de la meua experiència personal com a Delegada del llibret i component de la Delegació.

Cal pensar que el llibret s’entén de formes diferents segons la ciutat on es publica o les falles que l’editen.

Aquest fet va quedar ben palés a la darrera Mostra de Llibrets organitzada per la Federació de Falles de Gandia on es va poder observar la pluralitat tant en els continguts com en les edicions dels llibrets de falla que s’editen per tot arreu del País Valencià.

He parlat d’un primer element essencial: la voluntat de fer un bon llibre. El segon additament és l’econòmic, què s’obté a partir de la publicitat de les empreses que s’anuncien, els col·laboradors i els premis en metàl·lic que s’aconsegueixen.

208

El llibret de falla no es pot inserir en cap gènere literari, ja que parlem d’un producte on conflueixen les aportacions d’un gran nombre de persones i el referent primer són aquelles quartetes escrites en fulls de paper que es lliuraven al carrer entre les persones que s’apropaven a la falla tractant d’entendre el seu

Vicenta Llorca Associació d’Estudis Fallers

missatge. He d’incidir en aquest punt perquè el llibret és consubstancial amb la falla, ha d’explicar el que la falla representa, no es poden deslligar, han d’estar íntimament lligats, eternament units.

Planificar, organitzar i realitzar un llibret de les característiques del que estem parlant, comença per elegir la Delegació que es posa a treballar, no vull dir el 20 de març però sí que ho fa a l’inici de la primavera, és a dir, el resultat és el recull d’un any aproximadament de treball.

El pas següent és posar-se en contacte amb l’artista faller, parlar de la falla, comentar allò que vol representar i transmetre i fer-la pròpia, ja que a Gandia és molt valorada la crítica local que els ninots i el monument representen.

Formalment s’inicia el llibret amb el component oficial on tenen cabuda les salutacions dels presidents, fotografies de les Falleres Majors i de les Reines, poemes a cadascuna d’elles tenint amb cura que la poesia siga de qualitat per tal motiu sempre es tracta de triar poetes de renom.

La part més important, i a la qual es dedica més esforç, és l’explicació de la falla que ocupa el lloc preeminent del llibre. Novament un escriptor de prestigi porta a terme l’encàrrec que lliurement realitzarà emprant prosa o vers o barrejant ambdós possibilitats.

El llibret és actualment una cosa més que l’explicació de la falla. Escriptors, poetes, periodistes, crítics literaris, historiadors que fins no fa massa temps rebutjaven o

ignoraven el món de les falles, s’han apropat als fulls del llibret i tenen l’oportunitat de participar en el suplement cultural que té com a referent el tema central de la falla per tal de configurar un conjunt unitari.

Les xiquetes i xiquets de la falla prenen un protagonisme especial, d’ahí deriva el llibret infantil on a banda de l’apartat oficial, de nou l’explicació de la falla infantil és la base del llibret. Per completar-lo, es publiquen una sèrie de relats curts procedents del Concurs de Narrativa Infantil i Juvenil Vicent Ribes que es convoca des de 1998. Són les històries que han escrit els guanyadors, xiquets i joves estudiants d’Educació Primària i ESO. La portada, les il·lustracions i fotografies, és a dir, la part més visual i atractiva del llibret, la realitzen juntament l’equip fotogràfic i d’il·lustració tractant d’utilitzar propostes agosarades i actuals. Maquetar, imprimir i editar són els darrers passos, treballs encarregats novament a equips entesos en la matèria.

Deixaria de ser un bon llibret si no emprara la llengua de forma correcta. Professionals de l’ensenyament, professors de valencià són els encarregats de fer la correcció lingüística dels textos.

Finalment, cal destacar la llavor realitzada per la Delegació de publicitat; sense el seu suport, no seria possible editar un llibret de qualitat.

Fent una mica d’història de la trajectòria recorreguda pel llibret de la Falla Sagrada Família-Corea hem de pensar en primer lloc en D. Vicent Ribes. No recorde quan iniciaria la seua trajectòria com a responsable del llibret de Corea però, era jo una xiqueta que estudiava el batxiller d’aleshores i D. Vicent Ribes ja ens parlava del llibret, ell era Secretari de la falla i Delegat del Llibret. Principis dels 70. Va estar molts anys fent i fent llibrets, pot ser més de 25 o 30.

Aquarel·la on es mostren els trets fonamentals del llibret.

Imatge: Javier Alborch 209

Llibret de la falla Sagrada Familia-Corea (2006). Foto: Juan Gabriel Figueres

210

L’any 1998, vaig assumir el càrrec de Delegada del Llibret amb l’especial col·laboració de Joan Iborra, una fita important ja que per primera vegada vam publicar un monogràfic “Les Arts”, la qual cosa segueix fent-se i ha sigut objecte d’imitació. Aquell llibret va marcar un punt d’inflexió, l’objectiu principal que ens proposàrem és que el llibret no fóra un objecte de consum efímer, i que servira de plataforma per a difondre temes d’interés faller, cultural o general, i ho vam aconseguir.

Amb el pas del temps va posar-se al capdavant de la delegació Jordi Garcia, era 2008. Les publicacions d’aquesta delegació continuaren amb la línia que s’havia encetat i la milloraren.

Després he compartit la Delegació amb Pasqual Molina, alternant-nos la direcció fins l’any 2006, una data per a recordar, ja que vam guanyar el Primer Premi de Llibret de Falla atorgat per la Conselleria d’Educació i Cultura. No mai en la ciutat s’havia guanyat aquest premi i, fins aleshores, no s’ha tornat a premiar cap llibret de Gandia amb aquest guardó.

Cada any estem entre els primers premis de la Conselleria i en Gandia, modèstia a part, sempre som el Primer Premi a més de guanyar el premi Alfons El Vell que valora la millor qualitat literària global de llibrets de falla.

Actualment, és un grup de joves fallers molt innovadors qui s’encarrega de la confecció del llibret, seguint els paràmetres habituals però emprant noves tecnologies. Javier Alborch és el Delegat del llibret d’enguany.

Els fallers de la Falla Sagrada Família-Corea fa ja molts anys que posen el llibret per davant de qualsevol altre tema i seguiran en aquest camí, ja que com s’ha citat abans: el llibret és la falla eterna.

EL MOCADOR I L’ESPERIT DEL 34

El títol d’aquest article no fa referència a cap efemèride de 1934. No és un homenatge a una generació de poetes. No és tampoc el record a alguna absurda guerra. L’esperit del 34 és el millor resum a la trajectòria del Mocador. I més encara si parlem de llibrets.

El 34 és el premi que va rebre de la Generalitat Valenciana el Mocador pel seu llibret de 2006.

1. De com va nàixer l’esperit del 34.

Per l’any 2005 la falla es va plantejar la idea de fer servir el llibret per difondre la cultura valenciana i saguntina des de les seues pàgines. Fins aleshores, el llibret de la falla no era molt més que una tradició, una obligació, la necessitat de publicar per cobrir l’expedient.

Unes poesies, un parell de fotos i anuncis, molts anuncis.

Però en 2005 es va apostar per un llibret on es parlava d’història de Sagunt.

Al Mocador el llibret és una part molt important de la festa. Ens agrada dir allò de verba volant, scripta manent (les paraules volen, l’escrit roman). El llibret és la manera que tenim de comunicar-nos amb el poble. De difondre la cultura amb un llibret de falles. Cultura i falles, curiós binomi.

Per què un llibret no podia contar coses sobre el poble? Per què no podia parlar dels primers pobladors saguntins, d’indumentària, de cultura, de tradicions o de falles? Els llibrets es reparteixen entre els fallers, entre els

MIQUEL PLATERO I BERJAS

Dis-li a ma mare que sóc pianista en un bordell, no li digues que sóc dissenyador.

veïns. No hi ha doncs millor medi que aquest. I ja que es van a gastar uns diners en un llibret, per què no fer-ho bé?

En 2006 es va seguir amb aquest projecte. I fruit d’aquest treball es va obtindre el mencionat premi. El 34 no és molt, però la il·lusió que va donar a aquesta comissió va ser el punt de partida del que avui és la marca Mocador. Una falla amb poc més de quaranta fallers, una falla modesta, humil, pràcticament una família. Però una falla que estima la festa molt més allà dels tòpics. I que cada any, amb molt d’esforç i treball, publica el seu llibret.

Cada any millor que l’anterior. El 34 és la mare del llibret del Mocador.

Però si el 34 és la mare, també hi ha un pare. Ell no voldrà que ho diga, però sense aquesta persona que ens dóna pel sac, dit amb tota l’estima, no tindríem aquests llibrets. No cal que cite nom i cognoms. Però ja és hora que el reconeguem i li donem les gràcies per contagiar-nos el seu entusiasme, la seua insistència i la seua passió. Gràcies per fer-nos grans. Gràcies per fer-nos campions del món.

I és cert, dues vegades el Mocador ha estat campiona del món de llibrets, encara que açò és un poc una llicència, divertida, que ens prenem. Però encara que hem obtingut primers, segons o tercers premis, al casal del Mocador, el banderí que es llueix amb més orgull és el 34 de 2006. És com un avís que ens recorda qui som.

Seria injust no recordar que ja abans s’havien fet bons llibrets, fins i tot campions del món, però estem

211

Entrega dels Premis de la Generalitat Valenciana. Arxiu: Miquel Platero

parlant de fa tant de temps que quasi podríem dir que era en la prehistòria dels llibrets de falles. I si ara coneixem el Mocador, és pels llibrets que ha fet en els últims anys.

2. De com es fa el llibret del Mocador.

El repte més difícil cada any és aconseguir millorar l’anterior. Però per a això ja hi ha un equip que s’encarrega d’esprémer-se el cervell per embarcar-nos a tots en una nova aventura. El llibret del Mocador ha parlat d’Enric Valor, de la declaració de les falles com a patrimoni de la humanitat, de la lluita diària dels fallers... Tots temes de màxim interés i actualitat. Podem dir que el primer pas del llibret del Mocador es dona un dia, cap a setembre, que algú diu, i enguany, de què fem el llibret?

212

Lamentablement no us podré parlar dels criteris i les motivacions que originen aquests temes. Tampoc us puc contar com (ni on) es decideix buscar els col·laboradors que escriuen articles pel llibret. El meu treball és sols una

peça més dins de l’engranatge. Això sí, si repassem els noms d’aquestes persones, no podem més que quedarnos amb la boca oberta. No citaré cap, per no oblidar ningú, però fins i tot per un neòfit faller com jo, són espectaculars. No sé si faig bé, però us confessaré que el secret del Mocador és la qualitat literària d’aquestes persones.

I poc més. Fins i tot contat així pareix fàcil. Ara ve la part en què toca arromangar-se i traslladar tot açò a paper. Bé, primer cal passar pe l’InDesign. Aquesta part us la podria explicar un poc millor, però tampoc és qüestió d’avorrir ningú.

3. De com fer un millor llibret.

Alguna vegada he escoltat que el llibret del Mocador no és un llibret. Que no pareix un llibret. I encara que ho han fet com una crítica, personalment, jo no veig pirop millor.

Si hi ha una cosa del que ens podem sentir orgullosos, és d’haver contribuït a la millora de la qualitat dels llibrets. No sols en l’àmbit literari, sinó també en l’àmbit gràfic. Encara que a aquesta part encara hi ha un llarg camí per recórrer.

La part gràfica dels llibrets, que alguns podríem considerar vital, és una de les grans oblidades. És un poc trist vore com llibrets amb textos de grans autors, cronistes i poetes, llibrets grossos, plens de cultura i saber, fets amb gran dedicació, deixen la part visual en un plànol completament secundari. He vist llibrets que mai no imaginaríeu. Llibrets que valen un ull de la cara maquetats amb Times New Roman, o pitjor encara, en Comic Sans. No, no, no i no. No pot ser. Es poden entendre motius econòmics, però hi veig més desídia que estalvi. És cert que hi ha excepcions, però el problema és precisament aquest, que són excepcions. Hi ha grans joies i exemples extraordinaris de maquetació de llibrets. Per això encara resulta més indignant. Sabem que es pot fer bé, per què no fer-ho?

L’amateurisme està bé per anar per casa, però els llibrets són molt més importants per no cuidar-los com es mereixen. Conscienciar-nos d’aquesta importància, de la seua forma de transcendir les falles, de quedar després del foc; és necessari per fer millors llibrets.

4. De com farem el llibret.

Segur que al Mocador seguirem fent bons llibrets.

Sempre hi ha coses per a contar, i encara tenim moltes ganes. Arribarà el dia, si no ha arribat ja, que no imprimirem.

Tot tendeix a ser digital, quasi un poc d’usar i tirar. Però els nostàlgics encara gaudim amb l’olor i amb el tacte del paper.

Amb el pes d’un llibret, amb els colors a les pàgines. Gaudim amb un llibret en el seu conjunt. Però ens adaptarem i tractarem de fer avantguarda amb els llibrets de falles.

No sabem si guanyarem més premis, però segur que l’esperit del 34 ens farà cada any tindre l’empenta necessària per contar-los alguna història.

La comissió d’El Mocador amb el premi aconseguit (2010). Imatge: Javier Alborch

213

CRÒNICA D’UN ESFORÇ COL·LECTIU PER CONVERTIR EL LLIBRET DE BORRULL-SOCORS EN UN REFERENT CULTURAL

N

o sé com, però m’he deixat enganyar per Juan Gabriel i ací estic escrivint per primera vegada en un llibret de falla alguna cosa que no siga el saluda del President en els anys en què he estat al capdavant de la meua comissió, la de Borrull-Socors.

La meua és una falla xicoteta, de barri, amb solera però sense cap tradició en els concursos de Llibrets de la Generalitat fins fa uns anys. Sí, és veritat, en la meua comissió sempre s’ha escrit el típic llibret amb l’explicació i relació, el saluda dels presidents, les poesies a les falleres majors, el programa de festejos i poc més... fins que decidirem fer un pas endavant.

Va ser l’any 2009 durant la presidència de Sebas Marín. L’amic Sebas, amb noves propostes de participació en els continguts de les falles gran i infantil, ens va embolicar a uns quants de la comissió per a donar-li un major contingut a la nostra publicació. La veritat és que ens va enganyar i quasi sense adonar-nos ens vam veure inscrits en el concurs de la Generalitat Valenciana.

Eixe primer any es va caracteritzar per nombrosos actes solidaris, concursos i multitud d’activitats extrafalleres que ompliren de treball a tots els fallers però que també ens donava força com a comissió.

214

Però parlem només del llibret. Encara no sé com ho va fer, però un projecte on en un principi només comptàvem amb el seu treball i experiència, prompte es va veure complementat per multitud de col·laboracions,

Pepo Moreno Vicepresident de la falla Borrull-Socors

la majoria alienes als fallers, perquè de dins de la comissió sols podíem comptar amb Aida Valero, Lorenzo Ferrer, Rafael Oliver, Sebas Marín i jo mateix, que m’encarregava de buscar nous anunciants i cobrar als ja habituals, ja que calia pagar l’important creixement del pressupost de Llibret.

Per a nosaltres, els 2.000 euros eren un pressupost fastuós, encara que estava prou més baix que la mitja de les comissions que es presentaven als premis de la Generalitat amb garanties d’obtenir un bon premi. Però ahí estàvem nosaltres, amb només 2.000 euros i les moltes ganes que ens havia insuflat Sebas.

Eixe primer any, amb el títol genèric de 12 mesos, 5 causes, vam dur a terme la nostra primera experiència literària com a editors d’un nou llibret. En ell implicarem a nombroses ONG com PayaSOSpital, Voluntariat Cultural, Fundació Aixec, Fundació Maides i On&On, entre altres. I el resultat no va estar gens malament: un octau premi de la Generalitat, que ens situava, a més a més, en el tercer llibret d’una falla del cap i casal. Els primers llocs ja sabíem que serien per a comissions de La Ribera, el Camp de Morvedre, La Safor, La Costera i algun altre poble de l’Horta que feien (i fan) uns acurats llibrets, amb qualitat i gran pes literari.

Eixa primera presa de contacte va envalentir, encara més si és possible a Sebas, que en 2010 va donar un nou pas endavant per a engrandir el projecte. Va sorgir així un grup de col·laboradors que va anar consolidant-se i ampliant-se en els anys següents.

Llibret de la falla Borrull-Socors (2011). Foto: Pepo Moreno

Amb estes noves aportacions literàries es va aconseguir un tercer premi en el concurs de la Generalitat amb un llibret que duia per títol genèric Res no és el que pareix.

I el que és més important: el vam aconseguir amb un llibret de contingut ambiciós però de format reduït i enquadernació modesta, molt lluny dels impressionants volums d’altres comissions.

El seguit d’èxits va continuar en 2011, amb el quart premi que va aconseguir el llibret que duia per títol Que no et conten històries, un projecte amb què es va posar en marxa el Club de les Històries, una activitat cultural que s’ha mantingut fins a l’actualitat i que, a més de donar imatge exterior a la comissió de Borrull-Socors, ha servit per a nodrir de continguts el llibret de cada any.

Pareixia que havíem tocat sostre. Però per a sorpresa de tots, el Sebas va aconseguir reunir per al llibret de 2012 un nombrós grup de col·laboradors al voltant a un projecte a quatre anys: la Wagner Brothers, la productora fallera de

Borrull-Socors que encetà una tetralogia a l’estil del genial músic alemany. La primera entrega va ser Trenquem la vidriola, basada en L’Or del Rin, un llibret dedicat a posar al descobert totes les malifetes econòmiques existents en la societat valenciana, espanyola i mundial.

Aconseguírem un nou tercer premi en el concurs de la Generalitat, amb un planter de col·laboradors del que formaven part, a mes de fallers de Borrull-Socors com Sebas, Aida, Lorenzo, Rafa i jo mateix, gent molt qualificada en el món de la cultura, l’ensenyament, el periodisme i les falles, com Antoni Ortiz Ortifus, Xavi Serra, Joan Castelló, Boro Ciscar, Paco Catalá, Manel Pérez Reig, Toni Lluís, Enric Xavier, Àngels Hernández i molts altres.

El 2013 vam fer la segona entrega de la Wagner, esta vegada amb el títol La Valquíria, un llibret dedicat a la lluita de la dona al llarg de la historia per a aconseguir la igualtat de drets amb l’home. En esta ocasió tinguérem un quint premi, que ens tornava a situar com els primers de la ciutat de València.

215

Sense l’ampli grup de col·laboradors que hem tingut en els últims anys, l’experiència de la Wagner no hauria sigut possible, ni haguérem pogut fer unes obres de qualitat que destacaren dins del món de la literatura fallera. Més que llibrets, hem fet llibres que seran recordats durant molts anys.

No sols va ser el llibret i el concurs de la Generalitat Valenciana, sinó que, gràcies a la dinàmica cultural propiciada per la Wagner Brothers, els fallers de la comissió de BorrullSocors ens vam veure immersos en projectes de més calat, com van ser Els premis Mestre Ortifus, organitzats en les dues primeres edicions per la nostra falla, i la participació de la nostra comissió en Lletres Falleres, una plataforma amb l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), altres comissions (La Malva d’Alzira i Mocador de Sagunt) i Malalt de Falles, naixcuda per a potenciar la producció literària en els llibrets de falla.

Llibret de la falla Borrull-Socors (2012). Foto: Pepo Moreno

Per al 2014 ja veurem com continuem, perquè la crisi econòmica també ha arribat a la nostra comissió, però intentarem fer un producte amb la dignitat que ens ha caracteritzat en els últims anys... encara que tingam que baixar una miqueta el llistó que tan alt hem aconseguit situar.

Per descomptat, per a crear, organitzar, participar i intentar mantenir-se en l’elit dels Llibrets de Falla no sols es necessita la fe, la lluita i el treball de Sebas, Xavi Serra, Aida, i la resta, sinó que es necessita pressupost i, per desgràcia, en Borrull-Socors cada vegada hi ha menys.

Per eixe motiu, i molt al nostre pesar, hem hagut d’alçar el peu, però continuarem estant ahí, amb menys mitjans econòmics, però amb tanta o més il·lusió que mai.

L’equip del llibret Borrull-Socors va organitzar el Premi Mestre Ortifus en les edicions 2012 i 2013. Foto: Pepo Moreno

216

I eixa és la història de com, amb l’esforç d’uns pocs, la col·laboració d’altres i el treball de tots, s’ha aconseguit l’objectiu de convertir el llibret de falla en un contenidor cultural on tenen cabuda totes les idees sobre les falles, la cultura i la societat que li dóna vida.

Gràcies Sebas, gràcies Xavi, gràcies Aida... sense la vostra il·lusió i esforç mai ho haguérem aconseguit.

L’EQUIP DE REDACCIO DE JRJ

E

n les falles, trobem diferents equips, que són els encarregats de portar a terme les diferents tasques: Cavalcades, exaltacions, desfilades... Un dels equips principals, per no dir el que més, és el grup que elabora en cada comissió, el seu llibre faller i que apareix denominat en els crèdits amb el nom d’ “equip de redacció”. Podríem dir que un “equip de redacció” és un grup de persones que desenvolupen una idea.

En Xàtiva, on hi ha tradició d’editar llibres de falles des de 1866, gràcies a l’editor Blai Bellver i a la seua obra “La creu del matrimoni”, trobem hui en dia una sèrie de comissions (Joan Ramon Jiménez, República Argentina, Benlloch, Gregorio Molina, Ferroviària...) que es preocupen pels seus llibres, o com sempre s’ha dit llibrets, aconseguint edicions molt treballades i acurades. Dins d’aquest grup, anem a parlar de la comissió de Joan Ramon Jiménez.

Aquesta ja porta un grapat d’anys elaborant un magnífic llibre de falles, el qual és un referent, no sols dins la ciutat de Xàtiva i la seua comarca, sinó en tot l’àmbit faller valencià. En aquest es tracten, any rere any des de prismes diferents, temes de la festa, de les comissions, dels monuments, de la història de les falles, en definitiva, de la cultura fallera. Llibre que està sent reconegut i ha obtingut guardons, tant en els premis fallers locals com en la convocatòria que organitza la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la promoció i ús del valencià.

Però, qui són els encarregats de l’edició d’aquest llibre? Qui forma el seu equip de redacció? En el passat

Joan Quilis i Ródenas AC falla Benlloch-Alexandre VI

2013, foren cinc les persones encarregades d’aquesta tasca: Anna Isabel Calvo, Isabel Gosálbez, Veronica Llopis, Rafa Tortosa i Patri Viñes. D’entre ells, podem dir que Rafa Tortosa és qui dirigeix el grup.

La primera reunió es realitza més o menys al voltant del mes de setembre. En ella es planteja el tema al voltant del qual tractarà el contingut del llibre i es distribueix la tasca a realitzar per cadascú dels membres de l’equip. En reunions posteriors, es decideix quins articles es poden escriure i qui els elaborarà, es cerquen les fotografies o il·lustracions que acompanyaran els escrits. Es tracten temes com el de la realització de la portada i portadelles, així com cercar els autors.

Cadascú dels membres de l’equip de redacció es posa en contacte amb els possibles col·laboradors, plantejant-los què és el que es vol: un article d’ investigació, o bé un article d’opinió, un comentari sobre algun tema en concret, un conte, una creació que il·lustre algun apartat, fotografies sobre algun tema en concret... després aquest membre serà l’encarregat de rebre o recollir allò que ha sol·licitat.

També, estaran pendents de coordinar la maquetació i impressió del llibre, per a què tot estiga en el lloc i orde estables.

Alguns membres d’aquest equip també faran la seua aportació en forma d’ article. Així, és freqüent trobar escrits de Rafa Tortosa, Veronica Llopis, Anna Isabel Calvo

217

i Isabel Gozálbez. En edicions anteriors, trobem escrits d’altres membres que formaven part, en el seu dia, de l’ equip de redacció i que ara ja no ho són.

D’aquesta gent que ha format en el 2013, l’equip de redacció del llibre de la comissió de Joan Ramon Jiménez, alguns d’ells ja estaven junts en el 2005 com Isabel Gozálbez, Anna Isabel Calvo o Rafa Tortosa. És a dir, estem parlant d’un grup amb un nucli veterà que ha anat aprenent amb el pas del temps, sempre aportant qualitat i saber fer amb la seua tasca i millorant any rere any. D’aquestes tres persones, cal destacar que Isabel Gozálbez i Rafa Tortosa ja apareixen formant part d’aquest equip en 1998, sent aquest últim el director i dissenyador del llibret, responsabilitat que també assumeix en 1997, amb tan sols 20 anys.

La comissió de Joan Ramon Jiménez porta molts anys elaborant un magnífic llibre de falles, però ara ens centrarem en els últims set anys (2007-2013). En aquest temps l’edició del llibre va acompanyada d’un fanzine de falles denominat “El Verí del Foc”; en aquesta edició de 2014, veurà la llum el nº8. En aquest fanzine es tracten temes vinculats a les falles, com no podia ser d’altra manera: les falles i la Costera, les falles i les

Membres Sergio Antolí Anna Isabel Calvo Juan M. Carmona Isabel Gozálbez Veronica Llopis Almu Pastor Yolanda Pérez Manolo Roca Jorge Sánchez Rafa Tortosa Patri Viñes 218

publicacions falleres, les falles i els animals... Destacar, també, una interessant monografia realitzada per Rafa Tortosa, on es fa una catalogació dels ninots indultats a les falles de Xàtiva. Tant el llibre faller com la publicació annexa es presenten com un conjunt unitari, amb unes dimensions de 17 per 24, amb una mateixa maquetació, i tot graciosament guardat i protegit per una caixeta un any, un saquet un altre any o alguna cosa més còmica, com una ouera en altra ocasió.

Al llarg de la història de la comissió de Joan Ramon Jiménez, molts membres han format part de l’equip que ha treballat per a la realització del llibre però, per diferents circumstàncies, han anat abandonant la tasca, mentre que altres han anat incorporant-se.

Des del 2007 deu persones han format part del consell de redacció. Tan sols Veronica Llopis i Rafa Tortosa han sigut fidels a aquest equip de treball en tot aquest temps. Figures com la d’Isabel Gosálbez, que ja apareix junt amb Rafa Tortosa a finals dels anys noranta, en aquesta nova etapa sols la trobem en tres ocasions, (en 2010, 2012 i 2013). Altres membres que formen o han format part d’aquest consell de redacció alguna vegada en aquests últims set anys són: Sergio Antolí (2007, 2008 i 2009), Anna

2007 * *

2008 * * *

2009 *

2010 *

*

*

* * *

* * *

* * * *

*

* *

* * *

* * * *

2011

* * * * *

Dades de l’equip del llibret de Joan Ramón Jiménez. Dades: Veronica Llopis.

2012

2013

*

*

* *

* *

* * *

* *

Presentació del llibret de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (2013). Foto: Jorge Sánchez

Isabel Calvo (2007, 2008, 2012 i 2013), Juan M. Carmona (2008, 2009 i 2010), Almu Pastor (2008, 2009, 2010 i 2011), Yolanda Pérez (2007, 2008, 2009, 2011 i 2012), Manolo Roca 2007 i 2010) Jorge Sánchez (2009, 2010 i 2011) i Patri Viñes (2010,12 i 13).

Tots ells han ajudat a elaborar i editar un llibre d’una gran qualitat pels temes que aborda, sent un referent dins dels estudis fallers.

Esperem que durant molts anys hi haja un equip de redacció en la comissió de Joan Ramon Jiménez, amb ganes d’estudiar les falles de Xàtiva i d’editar llibres. Així,

podrem gaudir durant molt de temps de magnífiques edicions, tant en el contingut com en el seu aspecte.

De moment, i a pesar de la crisi, l’edició de llibres fallers en Xàtiva té bona salut. Les diferents comissions presenten equips de redacció interessats en l’estudi, coneixement i divulgació de les falles. Algunes publicacions que es realitzen són referents dins de l’àmbit faller, presentant interessants continguts així com acurades presentacions. Esperem que es puga continuar per molt de temps en aquesta línia editorial, pel bé de les falles i de la cultura.

219

JOSÉ MANUEL RUBIO I MIGUEL ÁNGEL MARTÍNEZ: DOS FALLERS DE LA MALVA AMB INQUIETUDS CULTURALS

H

e dit ja, en alguna altra ocasió, que tots els premis col·lectius són injustos, com ho són també tots els premis individuals. Quan es destaca la tasca d’un grup, sens dubte, s’oblida l’aportació bàsica i imprescindible d’algun dels seus membres i, a l’inrevés, quan se li fa homenatge a un individu, s’ignora, amb tota seguretat, el suport que aquest individu ha rebut d’altres persones, sense les quals no hauria aconseguit els mèrits suficients com per a ser-ne recompensat. I si expose tota aquesta reflexió d’entrada és perquè em resulta molt il·lustrativa –és a dir: que em ve com anell al dit– a l’hora de parlar-los de dos persones molt importants en el món cultural del nostre país: José Manuel Rubio i Miguel Ángel Martínez. Dos noms que, a pesar de la seua rellevància, els seran, probablement, desconeguts, si és que no tenen alguna relació amb el món faller valencià més renovador i inquiet, perquè les persones de les quals els vaig a parlar són dos fallers veterans de la Falla Plaça La Malva d’Alzira.

220

I aquesta última, estic segur, sí que serà una referència que els sonarà molt més, perquè des de fa ja uns deu o quinze anys el nom de La Malva s’associa a una falla d’Alzira que destaca per les seues activitats culturals i per l’elaboració d’un dels llibres fallers més prestigiosos i premiats de la nostra Comunitat, ja que a hores d’ara té el rànquing com a falla que més vegades ha obtingut –de moment, crec que en sis ocasions– el Premi al Millor Llibre de Falla que atorga cada any la Generalitat Valenciana per la promoció i ús del valencià. Però tot aquest reconeixement aconseguit per la falla senzillament no hauria existit sense

Josep Antoni Fluixà i Vivas Director de la Fundació Bromera per al foment de la Lectura

la incansable activitat portada a cap durant molts anys per les dos persones ja esmentades i que han fet que el nom de La Malva traspasse els límits locals de la ciutat d’Alzira, per esdevenir un referent i un símbol en tot el món faller, i que traspasse també els límits exclusivament fallers per convertir-se, sobretot a nivell local, en un focus permanent de gestió cultural dinàmic i innovador.

Però els inicis, com sol ocórrer en molts casos, foren ben modestos. La falla Plaça La Malva d’Alzira va ser, en els seus quatre primers anys, una falleta menuda i desconeguda fora dels membres i dels familiars que componien la comissió: unes vint-i-cinc o trenta persones.

A la mateixa Alzira, molta gent desconeixia, fins i tot, on es plantava el monument, ja que l’espai urbà en què cada any es muntava –i es munta encara– el monument és un espai menut situat en un dels ravals del primer eixample de la ciutat no massa allunyat del centre actual, de la Plaça Major. Aleshores, en el cinqué any de vida de la falla, va ser nomenat president de la comissió José Manuel Rubio i, entre altres membres, hi accedí també a la junta Miquel Ángel Martínez com a secretari. I tant l’un com l’altre, segons confessió pròpia, tenien inquietuds personals per fer alguna cosa diferent del que es feia habitualment en les comissions falleres. Tenien clar que l’objectiu principal era la festa: motivar un grup humà perquè s’ho passara bé i perquè se sentira orgullós de formar part d’aquell col·lectiu. Però, per les dimensions de la plaça i per la poca gent que formava part de la comissió, no podien apostar per fer un monument gran i optaren per una via

José Manuel i Miguel Ángel amb Vicent Pastor, fotògraf de Levante-EMV, preparant la part gràfica del llibre de la falla.

Foto: Josep Antoni Fluixà

inexplorada en el món faller d’aquells anys –ens estem referint a la dècada dels vuitanta– i, fins i tot, impensable donades les circumstàncies socials i polítiques de l’època: es decidiren per donar a conéixer la falla a través de la realització d’activitats culturals.

Per tant, s’ajuntà una inicial inquietud personal compartida pels dos, que van saber transmetre a la resta dels fallers, amb un desig clar i assumit per la nova directiva de la falla de fer conéixer cada vegada més el nom de La Malva, i encetaren la tasca amb la publicació d’un llibre titulat Alzira pretèrita que tingué una acollida favorable i un bon ressò en la premsa, la qual cosa els animà a continuar explorant un camí a penes assenyalat amb la publicació d’aquella obra. A poc a poc, començaren a convocar concursos i a fer alguna exposició, com la

d’indumentària valenciana que va ser tot un èxit, però sense arribar encara a l’organització de cap setmana cultural. Per sort, José Manuel estigué de president durant molts anys i al seu costat, donant-li suport sempre, Miguel Ángel qui, posteriorment, també accediria a la presidència de la falla. I aquella motivació i inquietud personal inicial es transformà amb el temps en una autèntica vocació i aquells dos fallers, sense cap tipus de carrera universitària i amb oficis poc relacionats amb el món cultural, segons diuen ells, començaren a sentir-se atrets i fascinats pel món de la història, l’art, la literatura... i, en definitiva, sense adonar-se’n esdevingueren gestors culturals.

Començaren a fer les reconegudes i excel·lents setmanes culturals de la falla Plaça La Malva, criticades en un primer moment per alguns sectors més tradicionals i

221

Reunió de treball per a l’elaboració del llibre amb Enric Lluch, Josep A. Fluixà i el president de la falla. Foto: Josep Antoni Fluixà

222

Miguel Ángel i José Manuel de visita al Museu Faller de València per documentar-se.. Foto: Josep Antoni Fluixà

poc innovadors del món faller però que, almenys a Alzira, han acabat sent imitades afortunadament per moltes altres comissions falleres i què, a hores d’ara, són vistes com una activitat més del món faller i, fins i tot, són tingudes com un signe de distinció. I, des d’aleshores, el nombre d’activitats culturals fetes per la falla, darrere de les quals sempre s’hi troben José Manuel i Miguel Ángel, no ha fet més que renovar-se i augmentar. Per això a Alzira són esperades les exposicions que cada any fa la falla de temes molt diversos, els concerts que organitzen, les obres de teatre que representen, els actes de presentació del llibre de la falla, les conferències, el lliurament dels seus Guardons d’Or o els diversos concursos que convoca, com ara el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil i el Premi Malva de Poesia Infantil dirigit a escolars o el Premi de Poesia Satírica al millor poema publicat en un llibre de falla. Tantes i tantes activitats que són impossibles de relacionar ara i ací, a les quals, evidentment, hauríem d’afegir i de destacar especialment la tasca que fan en l’elaboració del llibre anual de la falla, anomenat, des de l’any 2007, Tro d’avís i en el qual han col·laborat una gran quantitat d’escriptors, professors universitaris i intel·lectuals valencians de prestigi reconegut.

Es tracta, a més, d’una tasca que s’ha guanyat l’acceptació de tots els fallers de La Malva, que ha estat assumida per tots els presidents de les comissions formades posteriorment que han deixat fer a José Manuel i Miguel Ángel tot el que volien fer i que, a hores d’ara, es veu com un símbol de prestigi dins del món faller d’Alzira i de tota València que els ompli d’orgull. I estem parlant també d’una tasca que, per altra banda, difícilment es podria fer sense la col·laboració de molta altra gent, començant per altres fallers i falleres que han aportat la seua participació i el seu saber en moltes de les activitats organitzades, i seguint per altres persones del món cultural externes a la falla que han participat també, d’una manera desinteressada, seguint les indicacions i les invitacions de José Manuel i de Miguel Ángel, dos personatges que

han sabut també implicar una llarga relació d’institucions i d’entitats que han fet col·laborar en els projectes culturals de la Falla Plaça La Malva: des de l’Ajuntament d’Alzira a l’Associació d’Estudis Fallers, passant per la Fundació Bromera i moltes altres entitats, com també empreses locals de tot tipus.

Naturalment, els èxits aconseguits per aquests dos fallers senzills –sovint els he sentit dir: “nosaltres no som ningú”, referint-se al món cultural–, però que s’han guanyat el respecte i el reconeixement de moltes persones destacades en l’àmbit cultural, no s’ha fet sense dedicarli hores de treball, tant de preparació com d’execució. La dita tan estesa entre els valencians i, de manera especial, entre molts fallers del “pensat i fet” no correspon en absolut a la manera d’actuar d’aquests dos homenots com diria Josep Pla, ja que el seu és un treball laboriós i pensat.

Jo, personalment, he tingut la sort i el plaer de col·laborar amb ells i em consta com cada any, a penes s’acaba un exercici faller – pràcticament com es diu “cremant la falla”–, ja estan pensant què fer de cara al pròxim any. I analitzen i avaluen el que han fet. I, sobretot, no es conformen amb el que han aconseguit, sinó que busquen nous projectes i s’esforcen per innovar perquè, en l’actualitat, saben que són l’avantguarda i l’espill on altres comissions es miren per fer de les falles una manifestació social i cultural digna del nostre poble. I he dit que en l’actualitat ho són però, per a mi, el més important i esperançador és que ho volen continuar sent, perquè és indubtable que José Manuel i Miguel Ángel són dos fallers de La Malva amb inquietuds molt culturals.

Lliurament del 1r premi al llibre de la falla l’any 2012. Foto: Josep Antoni Fluixà

223

ACÍ ACABA EL RECORREGUT PER LA FALLA ETERNA... DONEM PAS ALS XIQUETS! 224

225

A

ixò era i no era una bruixa anomenada Maria que vivia en els Estats Units, terres conegudes per les seues hamburgueses, per la sèrie de televisió Els Simpson i, sobretot, pel que més coneixen els xiquets valencians: la festa de Halloween. Maria va agafar la seua granera màgica i en ple mes de juliol se’n va vindre cap a València perquè se n’havia adonat que en les nostres terres se celebrava una festa amb certes semblances amb Halloween: les Falles. Ella se sentia intrigada perquè, entre d’altres, els xiquets i els adults es disfressaven d’una manera estranya amb vestimentes acolorides; o perquè realitzaven rituals amb foc tal com fan els americans en la celebració anglosaxona.

Però Maria va cometre una errada en el seu viatge. Es va desviar trenta-vuit quilòmetres al sud, puix al lluny va veure una muntanya xicoteta amb unes lletres pintades de blanc que li recordaven a Hollywood. Com haureu pogut esbrinar, Maria va aplegar a la ciutat de Cullera de nit, doncs Maria no tenia previst el Jet Lag (la diferència horària entre els dos països).

Fins que es fera de dia, Maria va romandre en un castell d’on albirava la bellesa de la ciutat. Des d’allí dalt li va cridar l’atenció un edifici pintat amb molts colors que es deia Casa de la Cultura. Quan va clarejar, Maria es va desplaçar cap a ell per observar-lo de ben prop i al girar-se, va observar un local que posava la següent inscripció: Falla El Canet Casal Faller.

La bruixa va relacionar de seguida aquell local amb la festa fallera i, en eixe moment, va veure a un xic obrir el local. Aquell xic era Joan, el President de la falla, i Maria es va apropar.

- Hola! Sóc Maria, eres l’amo d’aquest local?

- Hola! Sóc Joan, el President de la falla. No sóc l’amo, ací formem part de la falla unes 60 persones. Tan sols sóc el que dirigisc la comissió.

- Encantada! Voldria fer-te una pregunta. Em podries ajudar? És que estic fascinada per la festa de les falles perquè s’assembla en diverses coses a Halloween i m’agradaria que m’explicareu tots els seus detalls.

- D’acord, t’ajudaré! Però ara telefonaré a un xic de la falla, Juan Gabriel. Ell t’ajudarà millor en els teus dubtes.

Joan em va telefonar perquè acudira al casal immediatament, puix hi havia una persona que volia comentar-me uns dubtes sobre les falles. Quan vaig arribar i Maria em va veure aparéixer parlant per telèfon es va quedar un poc parada perquè s’esperava un home més vell.

- Aquest és qui m’ha d’ajudar? M’esperava un home vell!

- Juan Gabriel és el delegat del llibret. Durant tot l’any, ell realitza un llibre amb tot el que passa des del 20 de març fins al 19 de març de l’any següent.

A més, li afegeix escrits de diferents persones perquè el llibret tinga continguts amb més qualitat. Damunt, ell ens el cuina amb el seu ordinador, perquè així ens estalvia diners.

226

Una vegada vaig finalitzar la conversa telefònica, em vaig apropar on estaven els dos i vaig començar a parlar amb aquesta.

- Hola Maria! Em diuen Juan Gabriel i sóc el delegat de llibret. Què necessites saber?

- Hola! Sóc apassionada de la vostra festa per tot el que m’han contat i m’agradaria saber moltes coses. En primer lloc, quin és el seu origen?

- L’origen de les falles es remunta a finals del segle XVIII, on els veïns amuntonaven en el carrer les andròmines velles de fusta que no volien per a cremar-les la vespra de Sant Josep, patró dels fusters. Però amb el pas del temps, les andròmines es van convertir en figures humanes que tenien un significat crític sobre els fets roïns de la societat i així cremar-los perquè no tornaren a aparéixer.

- Aleshores tinc clar la primera semblança amb Halloween, puix en la festa anglosaxona la foguera servia per a espantar els esperits malignes.

- Molt Bé! Veig que ho has entés molt prompte!

- I una falla pot tenir elements de tot tipus, és a dir, animals, personatges, monstres...?

- Sí, tot depén de la inspiració de la persona encarregada de fer la falla.

- I quin tema tracten els vostres monuments aquest any?

- Doncs encara no ho tenim clar del tot, puix ens falta concretar el monument infantil. Hem de parlar-ho amb Arturo, qui s’encarrega d’ell. Què més volies saber de les falles?

De sobte, Maria es va quedar perplexa i callada durant uns segons. Estava pensant alguna cosa i va començar a dir paraules en anglés sense cap sentit. Una vegada va acabar aquest concert lèxic i tronador, Maria em va dir el que estava pensant.

- Tinc una idea. Per què no parleu amb Arturo i que la falla estiga ambientada en Halloween i critiqueu alguna cosa relacionada amb les falles?

- No és tan fàcil, Maria. Les falles infantils normalment no critiquen, consciencien i tenen una finalitat didàctica perquè els xiquets l’entenguen.

- Entenc... I si els ensenyem el que jo vull aprendre?

- Les semblances que tenen les Falles i Hallowen? M’agrada! Però cal pensar-ho bé i a més cal que siga alguna cosa més per a poder donar-li continguts al llibret i una coherència temàtica.

- D’acord, aleshores, què suggereixes?

- Fer el que has dit però de manera didàctica, és a dir, de manera que Halloween represente uns valors que haurien de desaparéixer del món de les falles.

- Bona idea! Aleshores, hem de proposar-li el projecte a Arturo, no?

227

- Efectivament. Maria, estàs aprenent ràpidament el que és el món de les falles.

Vam agafar el meu cotxe i ens en vam anar a parlar en Arturo. Quan vam arribar, vaig començar a parlar amb ell i li vaig presentar a Maria.

- Arturo, com estàs? Mira, et presente Maria, una bruixa que ha vingut dels Estats Units i què s’ha interessat per les falles perquè s’assemblen a Halloween. Parlant de tot un poc, m’ha proposat que podíem fer un monument ambientat en aquesta festa terrorífica i, després ja ho adaptaríem tal com fem sempre. Et sembla bé?

- Hola! Encantat Maria. A veure, deixa’m pensar... Sí! Alguna cosa podem fer! Deixeu-me unes horetes i faig un esbós!

- D’acord, puix vaig a seguir parlant amb Maria i en una estona tornem!

Maria i jo vam tornar al casal de nou per a seguir parlant sobre el que l’interessava, però la curiositat de Maria era molt gran i no es va esperar a arribar: - Què és un esbós?

- És el dibuix de la falla que ens plantarà.

- Aleshores, em puc fer una idea de com serà la falla infantil?

- Sí, així és.

- Què bé!

- Una vegada ens l’ensenye i li donem el vistiplau, podrem començar a fer l’explicació de la falla. Aquesta està composta pels versos que explicaran la temàtica, crítica, i contingut del monument infantil. Vols ajudar-me a fer-los?

- Encantada! Visquen les Falles!

Passades unes hores, vam anar a arreplegar l’esbós. Quan el vam veure, ens va agradar molt. Sobretot a Maria, bocabadada perquè es va veure en el dibuix.

- Eixa bruixa de l’esbós sóc jo! Moltes gràcies Arturo! Quina il•lusió!

- No tens per què donar-me-les. M’has vingut molt bé per a inspirar-me!

- Una casa encantada, fantasmes, un gat negre, un vampir, una mòmia, Jack El Llanterna, i un home llop! Açò és Halloween! Anem a començar l’explicació fallera, Juan Gabriel!

228

Dit i fet, vam tornar al casal faller i vam començar a realitzar l’explicació fallera amb el seu lema i els continguts adjacents del llibret (una guia didàctica). Ho vam fer discretament, sense que cap altre faller se n’adonara de res...

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL Lema Què fa por de les falles?

Artista Faller Arturo Benavent i Pérez Secció Segona Guionistes Juan Gabriel Figueres i Hernández i Maria la Bruixeta

229

230

Atenció a la xicalla de la nostra comissió, anem a explicar la falla i, per tant, presteu atenció.

Hi ha qui s’ha jugat paelles i a la fi les han perdudes, altres s’han quedat en cares llarg ues que pareixien poemes.

Estarà relacionada amb el vostre contingut, l’explicació està ben acoblada encara que el text és menut.

A més, no cal menysprear la gent d’altres falles, a tots cal respectar perquè de vegades, perds o gua nyes.

Tractarem el que fa por en tot el món faller, fets que provoquen terror i, evidentment, no s’han de fer.

Xiquets, quan sigueu majors ja sabeu!

No sigueu fanàtics!

Perquè sols així sereu uns fallers fantàstics.

LA CASA ENCANTADA FALLERA: EL CASAL QUE QUAN ENTRES FA POR

ELS QUE XUCLEN LA SANG EN LES FALLES: ELS APROFITOSOS QUE FAN POR

Una casa encantada fallera pot ser qualsevol casal, lloc amb molta solera, però de vegades poc formal.

Al món de les nostres falles molt llest has d’estar, perquè si no t’afanyes et pots quedar sense menjar.

Fa por quan el visites, i només entrar et trobes a quatre ties maries amb cara de pomes agres.

Perquè hi ha fallers espavilats que si t’encantes una estona a la paella han fet forats i tu no saps si està bona.

I si abunda la brutícia ho acabem de rematar, perquè dóna malícia i ganes de perbocar.

I, més encara, cal anar espai amb diversos proveïdors, no pots tenir un preu sols mai perquè sempre cal ser previso rs.

Xiquets, quan sigueu majors ja sabeu!

Cal ser simpàtics i agradables!

Que tot molt bé ho ordeneu i amb una neteja impecable!

Xiquets, quan sigueu majors ja sabeu!

Ben llestos heu d’estar!

Quan mengeu i quan compre u així ningú es podrà aprofitar.

ELS FANTASMES EN LES FALLES: LA POR DELS FANATISMES

JACK EL LLANTERNER DE LES FAL LES: FA POR SER PRESIDENT O FALLERA MAJOR?

Les fantasmades falleres a l’ordre del dia estan, totalment inadequades i a les falles prou mal fan.

Ser president de falla sempre és un honor, però si la gent es baralla, comença a ser un clamor.

LES MÒMIES DE LES FALLES: LES TRADICIONS I LA POR A CANV IAR

Ell és qui enlluerna ó, el futur de la comissi , rna ve si de luxe la go mpió. ca un m co serà respectat

Innovar és impo rtant i així la monoton ia evitem, així estem canv iant costums que ar rosseguem.

lana La Fallera Major enga ncia, dè en nsc els actes amb tra a! tan sul oh r, ma cla li solen ex ! cia Reina de tota Valèn

La falla pot ser diferent, estranya o amb línies rectes; tot és fer l’exper iment a veure quin és l’efecte.

majors ja sabeu!

Xiquets, quan sigueu s o presidents, Si sou Falleres Major llum i decisió tindreu amb les dents. sinó vos mossegaran BRUIXERIES: ELS FALLERS QUE FAN IGUEN EST NO LA POR A QUE llen Hi ha fallers que treba t len va ben bé de cionen perquè les falles fun molt correctament. ca Ja siga fent feina físi nt, me nsa ca ca vo pro que ica íqu o amb una més ps ent. què esgota mentalm r Important és treballa ta, fes stra no pel bé de la poc avançar per a poder a poc a a manifesta. en els valors que ell majors ja sabeu!

Xiquets quan sigueu falles!

Doneu-ho tot per les feu Perquè si no ho festes. ens quedarem sense

El mateix passa al teatre, cal representar un sainet?

I sobre l’ordre de les pàgines cal debatre per a fer un bon llibret.

Xiquets, quan sig ueu majors ja sa beu!

Si voleu innova r feu diversos ca nvis!

Però si no ho fe u, en plets hi haur à estalvis.

ELS ÉSSERS MÉS ENTRANYABLES DE LES FALLES: LA POR DE NO TE NIR XIQUETS EN LA FALLA Durant l’any pe r als xiquets activitats cal or ganitzar, perquè aquests estiguen conten ts i tots junts pugu en jugar.

Es poden fer ac tivitats no només quan estem en falles, perquè ells mai estan cansats i no els importe n les dates.

Pot ser un joc po pular o activitats mai fetes, a xiquets i pare s cal estimular per gaudir d’aq uestes festes.

Xiquets, quan sig ueu majors ja sa beu!

Als més joves de la falla cal cuid ar!

Perquè sinó els xiquets perdreu i això s’ha d’ev itar.

231

ELS HOMES LLOP DE LES FALLES: POR A QUE LA NIT AN UL•LE LES TRADICIONS

DIÜRNES

Quan arriba la nit els fallers tenen molte s festes, tarden a gitar-se al llit perquè tot són balls i revetles.

A causa d’aquest fet ningú apareix a la de spertada, i, per això, per a tira r un coet, de gent no hi ha cap onada.

I a les cercaviles po ca gent apareix perquè molts es giten de matinada, quasi ningú compare ix en aquesta desfilad a.

Xiquets, quan sigueu majors ja sabeu!

Passeu-ho bé a les nit s falleres!

Però als actes matut ins cal que aneu, puix són tradicions arr elades.

ELS GATS NEGRES DE LES FALLES: ELS PRESAGIS I LES SU PERSTICIONS QUE FA

CEN POR

Tots presagiem en fal les, que no ploga, per fav or!

Perquè si comencen a caure gotes, ens posem de mal hu mor.

I, com a supersticion s, volem que els jurats dels monuments, seguisquen les nostre s indicacions perquè així estem co ntents.

232

I si a més visiten l’últim, el nostre monument encerten encara més ens ho és òptim. tat i el grau de felici majors ja sabeu!

Xiquets, quan sigueu i supersticions, Podeu tenir presagis s patireu ny me però com els melons. t tan reu lfa no es ca PLICACIÓ ACABADA

I EXPLICACIÓ FETA, EX

finalitzem Amb aquests versos ció, ca pli aquesta ex nscienciem co ts ue xiq esperem que als ió. amb aquesta exposic ors Cal esvair aquests tem ió, ac dic de ll, ba tre b am a senyors, i comportar-se com ucació. ed i tar amb saber es Així podrem superar festeres, aquestes adversitats itar ev r de po í per aix falles. les a r po fa e qu el tot

Després d’acabar l’explicació fallera i ensenyar-li-la a Joan, Maria va seguir parlant amb mi, puix volia saber més coses de la comissió.

- M’ha agradat molt fer l’explicació fallera! Però és un poc complicada no?

- Sí, encara que aquesta vegada l’hem fet en poc de temps. De vegades, estic diverses setmanes per a ferne una. M’has ajudat molt aquesta vegada. Gràcies! Per cert, crec que has comprés certs paral·lelismes de les falles i que, a més, fan por, no?

- I tant, cal ensenyar als xiquets de la falla aquests valors perquè en un futur, quan siguen majors, no erren en aquestes coses. Per cert, parlant dels xiquets, m’agradaria conéixer-los. Puc? - Per suposat! Si no m’equivoque, ara mateix els pots conéixer. Però abans et mostraré la falleta que vam plantar l’any passat i que va obtenir el primer premi.

233

Pri

me

rP Pre rem rca mi i de d’E la nt els ng Se iny cc Va lor i G ió S Ar s ràc eg Po tur liè ia ona oB d r en ics av de en les ti Pé Fa lle rez s

Ce

234

SALUTACIÓ DE LA XICALLA Hola a tots!

Som la terrorífica comissió infantil de la falla El Canet. Som uns xiquets que no estem mai quiets, no callem ni baix de l’aigua i estem ben espavilats.

Enguany, tal com heu observat, tenim el nostre apartat del llibret independent dels majors. Per a nosaltres és més divertit així perquè tenim el nostre espai i, a més, nosaltres no entenem la majoria dels continguts que hi l’apartat dels majors, però sí que ens agraden els jocs, els contes o les històries... com la que esteu llegint de Halloween!

Esperem que vos agrade aquesta innovadora idea i que gaudiu d’ella, tant com ho hem fet nosaltres i, com no, del nostre monument infantil quan estiga plantat.

235

Arriba l’hora de fer poesia majestuosa com una simfonia, amb una dosi de sentiment faller; naix des del nostre interior dedicar-te-la amb gran honor, així ho fem amb plaer.

Fallera Major Infantil reina de la xicalla gentil, apassionada de nostra celebració, nascuda per a ser festera com requereix una fallera obeint la seua condició.

La Comissió

236

Amanda

Fallera Major Infantil

manda Franco i Gonzรกlez

237

COMISSIÓ INFANTIL I RECOMPENSES

238

Silvia Abrahamyan i Beneite Mateo Adam i Rivero Nora Aragó i Beneite Albert Bou i Blasco Aitor Bou i Mahiques Sergi Colom i Malonda Àngels Conde i Castelló Julia Conde i Castelló Héctor Correcher i Giner Ainhoa Criado i Recatalà Erik del Moral i Castelló Amanda Franco i González Carla Franco i González Jordi Galindo i Roig Claudia Gómez i Guerola Silvy Gómez i Guerola Sara Gómez i Prats Adrià Gomis i Pons Paula Gomis i Pons Estela González i Bou Ainoa González i García Keliam González i García Sonia González i García Adrià Martínez i Prats Edurne Martínez i Roldán Mireia Matilla i López Saray Miguel i Fernández Joan Moltó i Lli Nerea Lei Piera i Sala Rubén Renard i Palau Sergi Puig i Giménez Lidia Sala i Oliver Victor Sala i Oliver Ruth Sanz i Navarro Sara Jian Sanz i Navarro Noelia Vallejo i Musteikiene

Cullereta i Distintiu d’or atorgats per la JCF i per la JLF de Cullera Amanda Franco i González Cullereta i Distintiu d’argent atorgats per la JCF i per la JLF de Cullera Sara Gómez i Prats Edurne Martínez i Roldán Adrià Martinez i Prats Victor Sala i Oliver

239

- Quins xiquets més simpàtics, he gaudit molt coneixent-los! Bé, és moment d’acomiadar-me, puix la meua estada a Cullera s’ha acabat. Vos desitge sort a tots en aquest any faller, que no ploga, que aconseguiu molts premis i que ho passeu d’allò més bé.

- Podries vindre-te’n en falles, així gaudeixes la festa des de dins!

- No crec que puga. Possiblement estiga en algun altre lloc coneixent paral•lelismes d’altres festes amb Halloween.

Estic pensant a escriure un llibret sobre el tema, tal com fas tu. Vull cuinar els ingredients per a què isca tot de cine, tal com mostra l’esbós de la falla. Això sí, a veure si m’envies un llibret!

- D’acord, això està fet! Bon viatge i espere que ens visites alguna vegada!

- Ho intentaré!

Maria se’n va tornar cap a les seues terres i va ensenyar als seus amics americans les semblances que tenen les dues festes. Va ser una experiència satisfactòria per a ella, ja que així sap més sobre la nostra festa. En Cullera, jo vaig seguir el meu treball per a realitzar el llibret de la falla que teniu a les vostres mans.

240

FI DE LA HISTÒRIA!

Vos ha agradat la història?

Encara hi ha mĂŠs!

241

QUÈ FA POR DE LES FALLES? GUIA DIDÀCTICA I CONSELLS PER ALS FALLERETS PER A QUAN SIGUEN FALLERS ADULTS Juan Gabriel Figueres i Hernández i Maria la Bruixeta

X

iquets de la falla! Com esteu? Vos ha agradat la falla i el tema que parla? Potser siga un poc enrevessat per a vosaltres, però són unes premisses que heu d’aprendre per quan sigueu fallers adults i estigueu al capdavant de la comissió. És per això que vos ho anem a explicar amb calma a les següents línies, per a entendre més fàcilment què fa por de les falles.

Cal que el casal estiga

242

sempre net.

El primer de tot en una falla és tenir un local per a realitzar les activitats, el casal faller.

En ell ens reunim durant tot l’any i, per tant, cal evitar que siga com una casa encantada i faça por. Perquè vosaltres ho entengueu millor, cal que no estiga desordenat per trobar les coses quan les necessitem; que estiga net i conscienciar-nos de no llançar les coses a terra i sí al fem. I quan arriben les dates falleres hem de donar exemple. Veritat que quan nosaltres anem a un altre casal per a visitar els nostres amics ens agrada que ens miren bé i que ens tracten de meravella? Doncs nosaltres, quan rebem visites, hem de ser simpàtics, agradables i hospitalaris, perquè així totes les falles del poble ens durem molt bé.

Per això, tot el que respecta al casal ha de ser el més perfecte possible.

Pel que fa a les relacions amb la resta de falles del poble, han de ser molt bones, així hi ha més festa en el poble, i aquest fet s’aconsegueix tenint respecte entre totes elles. És clar que cadascun dels fallers pensa que la seua comissió és la millor, però aquest pensament cal guardar-se’l. És molt roí i fa por en el món faller que, fallers de falles que planten una falla més gran es burlen d’una que planta una falla més menuda, i això en totes les activitats que es realitzen en les falles. Al cap i a la fi, tenim amics en totes les comissions i no val la pena perdre amistats per culpa de les falles.

Després, cal portar-vos bé amb la gent de la falla, encara que això no vol dir que vos enganyen. Cal ser llests perquè moltes vegades, si no esteu prompte en taula, potser no dineu. I també, cal que estigueu atents quan sigueu presidents o vicepresidents de la falla, no vulguen enganyar-vos algunes empreses encarint els preus dels seus productes. Cal que mireu diversos preus de distribuïdors, impremtes, empreses que organitzen festes... perquè sempre trieu el que millor siga per a la comissió i així que no s’aprofiten de vosaltres.

Cal que ens respectem.

243

Parlant de càrrecs, vos il·lusionaria ser presidents o falleres majors, veritat que sí? Però tot no és tan fàcil. Per a ser un bon president cal tenir una bona relació amb quasi tots els membres d’aquesta. Cal ser dialogant i respectuós, no pegar crits a la gent perquè facen les coses (fa por un president així) i també, saber delegar feines en altres persones perquè una persona sols no pot fer-ho tot. I per a ser falleres majors, heu de lluir molt, encara que per tenir eixe càrrec heu de saber que no sou més que les altres falleres, tot i que representeu la comissió.

I en aquest mateix aspecte, cal tenir cura amb els fallers que treballen durant tot l’any en la seua tasca i intentar sempre respectar-la.

Parlem dels fallers que porten els comptes, els qui fan activitats culturals, els qui organitzen festes, els qui treballen dins del casal faller... com diu el refrany Tota pedra fa paret. És molt important no destruir la feina que fan aquestes persones perquè són molt vàlides i amb el seu treball fan bruixeria per a aconseguir el que es proposen, ja siguen diners, premis... aleshores, sense elles, fa por el funcionament de la falla.

Cal respectar als que treballen per la falla.

244

Un altre aspecte que fa por, sobretot als fallers més veterans, és innovar o canviar certs costums dins d’una falla. De vegades, no és necessari, però altres vegades cal renovar-se o morir. Per exemple, en els concursos de teatre sempre s’han fet sainets, però ara les falles estan representant altres gèneres com puguen ser drames o musicals. També passa en els llibrets pel que fa a l’ordre de les pàgines, en els monuments fallers pel que fa al seu estil, o en les festes que fan als casals fallers. Ara bé, com ja hem dit abans, cal respectar-nos tots i adequar-nos dins d’una pròpia falla.

També, a una comissió sempre li fa por el fet de quedar-se sense xiquets, puix aquests són el futur de la falla. Veritat que a vosaltres vos agrada tenir de tot en la falla? Castells inflables, jocs, berenars... Per als majors resulta molt important tenir xiquets perquè garantitza que la falla tinga membres en el futur i per què no dir-ho, els ompli d’orgull veure un nadó amb la vestimenta fallera. Per això, cal tractarlos com a reis.

s menuts de la falla.

Cal que cuideu als mé

245

Canviant de tema totalment, un altre aspecte que en una comissió fa por és que als actes importants diürns la gent no acudisca a causa de les festes nocturnes dels casals fallers.

Aquests actes són les cercaviles i l’ofrena, on cada vegada acudeix menys gent. Xiquets, com a bons fallers que sereu, heu d’intentar organitzar-vos el temps. Sabem que al principi costarà, perquè quan comenceu a ser adults el que vos agrada és la festa, però podeu fer-ho tot.

Finalment, l’última por que hi ha al món faller ve donada per diversos aspectes externs de la comissió. El primer és la pluja, ja que els fallers creuem els dits tots els anys per què en aquests dies no ploga i deixe que la festa funcione al seu ritme, encara que açò no depén dels fallers. Tanmateix, les altres supersticions que tampoc depenen dels fallers vénen donades pels premis del monument, és a dir, en referència a si els jurats la veuen de cara en la seua primera impressió o si és l’última que és visitada dins de la mateixa secció, fent por als que lluiten pels premis als monuments fallers.

es.

es les activitats faller

Cal participar en tot

246

Xiquets, esperem haver-vos explicat aquests temors amb facilitat, perquè així podeu entendre el significat del monument infantil. Esperem que vos haja agradat així com també el llibret que teniu a les vostres mans.

Després d’haver llegit i observat tots els detalls del llibret, tots els xiquets heu de cercar als personatges que es troben a l’esbós faller infantil. Vos donem una pista escrivint-vos-els que trobareu a la sopa de lletres.

Fantasma Mòmia Bruixa Gat Vampir Carabassa Home Llop Rata Penada G

A

T

Q

W

E

R

F

F

R

G

G

G

R

T

Y

U

I

O

A

V

J

B

E

E

H

F

V

H

J

L

P

T

N

N

F

G

G

G

S

V

S

B

N

U

A

R

H

V

B

E

O

A

X

I

U

R

B

P

F

N

E

F

P

J

T

V

X

J

O

P

E

C

V

D

F

O

F

Z

D

F

F

H

K

N

A

B

C

E

U

F

Q

W

A

S

O

M

A

C

N

V

H

Y

F

D

G

A

N

M

N

D

G

M

B

B

T

S

E

V

S

X

E

N

A

U

Y

B

B

R

C

C

A

S

D

L

H

U

N

F

G

J

E

W

A

B

A

B

L

E

A

V

D

F

U

W

R

M

I

B

C

O

D

E

E

V

D

T

D

G

S

J

A

X

P

D

E

T

A

D

E

F

V

A

V

R

G

J

A

J

F

M

D

S

G

C

T

C

A

G

I

S

X

U

A

D

X

H

X

N

T

C

M

X

X

C

H

N

D

F

J

W

A

Y

O

C

P

R

B

B

S

R

G

B

D

F

M

G

R

F

I

R

V

F

B

O

B

F

T

H

H

G

D

G

R

V

H

D

F

E

D

247

Pinta’ns!

248

Completa les paraules amb l’ajuda de la portada infantil!

6 7 3

8 2 4

1

5

1 F_ _ _ _ R _ 2F___R

3 _ L _ NA 4__T

5 C_ _ _ B_ _ _ A 6 _ _ _ _ X_

7 A_ _ NY_ 8 _ _ BR_

249

FI

250

GUIA COMERCIAL “El vertader amic és aquell que està al teu costat quan preferiria estar en una altra part.”

Len Wein (1948) Editor Nord-Americà Els amics de la nostra falla són els fallers, col·laboradors, veïnat... que fan possible la nostra festa.

MOLTES GRÀCIES

Els recomanem que consulten la nostra guia comercial.

251

Il·luminació Oficial de l’AC Falla El Canet 2014

252

Forn de Pa i Dolços SIGNES Francisco Signes i Audivert Juan Signes i Audivert

C/ Metge Joan Garcés, 39

Tel. 96 172 10 51

46400 CULLERA (València)

253

CULLERA Rambla Sant Isidre, 7 enfont de Correus 96 172 39 91 677095267 ALZIRA Párroco Vilar, 1 96 240 44 05 661867839 PATERNA Cristòfol Colom 5 96 138 63 86 630968899

254

Obert dissabtes i festius Repartiment a domicili Servei nacional e internacional

255

SANITARIOS - TUBERIAS - GRIFERIAS CALEFACCIÓN - PISCINA - BOMBAS MUEBLES I ACCESORIOS DE BAÑO VISITENOS EN: OLIVA: Crtra. Oliva-Pego, s/n - Tel. 96 285 05 88 - Fax 96 285 63 85 CULLERA: EXPOSICIÓN: Sueca,9 - Almacen: Fray Pascual Jover, 12 - Tel/Fax: 96 173 11 22 http://www.suministrosgonzalez.es/ info@suministrosgonzalez.es 256

levante@seguretatsm.com www.seguretatsm.com

Delegació Levante Crta. Sueca S/N Cullera (València) Central Alcarrás (Lleida)

257

FERRALLES I BIGUES DE FERRO MARÍ SERRANO

Camí de l'arròs s/n 46400 CULLERA (València) Telèfon 96 173 20 67 Mòbil 626 479 650 258

259

260

261

262

AlbaĂąilerĂ­a en general C/ La Bega, 21 46400 Cullera (Valencia) Tel. 619 947 926

C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 620 80 11 28

Tapas Bocadillos Frituras de pescado 263

Construccions

Ramon Arlandis SL Pressupost sense compromís

Carrer dels Gils, 15 46400 CULLERA (València) Telèfon: 685 95 00 03

Un Col·laborador 264

hotel sicania 

Situado en la Bahía de Cullera a orillas del mar.

Restaurante panoràmico para banquetes y convenciones.

Joanot Martorell, 14-16 (Playa del Racó) Tel. 96 172 01 43 46400 Cullera (Valencia) E-Mail: hotelsicania@hotelsicania.com Web: www.hotelsicania.com PAPERERIA I DESPATX INFORMATITZAT D'APOSTES Combinacions per ordinador de Quinieles, Primitives, i Bonoloto

ESPERANZA FENOLLAR C/ La Bega, 17 - CULLERA Tel. 96 173 86 77

265

Isidro Ferrer 646 357 869 MAXI CASH Cullera C/. Favara, 33 Pol. Ind. Cullera pr 32 46400 Valencia - Spain Tel. y Fax: +34 961 732 181 www.cheff-gourmet.com

VENTA AL POR MAYOR I AL POR MENOR

LUIS MIGUEL RODRIGUEZ SOTELO AGENTE VENDEDOR ONCE TEL: 616986872 PREMIOS REPARTIDOS

266

FECHA

NÚMERO

PREMIO

€

17-05-2008

795422

Anterior y posterior al premio (79541)

12500 €

5-10-2010

23127

Anterior y posterior al premio (23128)

500 €

22-12-2006 GORDO

21688

1 Cupón por TPV CUPONAZO

35000 €

13-2-2012

20804

6 Cupones de Ordinario

210000 €

6-7-2012

57176

10 Cupones del Cuponazo de los 100000

6000 €

Bar CAZADORES Passeig Doctor Alemany

Avd. Passeig Doctor Alemany, 6B / Cullera - Valencia Tel. 962 035 120

Mari Carmen Osa Jover Silvia Osa Jover C/ del Riu, 35 46400 CULLERA / Valencia Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26 mosajov@mapfre.com siosajo@mapfre.com 267

BAR ROYALTY Bocadillos tapas almuerzos Passeig DR. Alemany, 2 Tel. 617 231 636

Plaza Mongrell, 11 46400 CULLERA tlfnos. 961723695-961723839 fax 961720947 info@viajescullera.com www.viajescullera.com 268

Autocares J. SARRIÓN S.L. Partida Seniadés s/n 46400 Cullera (València)  96 172 25 97  96 173 12 92 sarrion@autocaressarrion.com

269

Pza. Mongrell, 12 46400-Cullera-Valencia 96 172 03 81 - 96 172 0766 f. 96 172 16 14 estirpe@estirpe.es

José Maroto Beltrán Gerente

marotoautomocion@marotoautomocion.com

270

C/ Rey Don Martín, 16 · 46400 CULLERA (Valencia) 96 172 09 03 · 96 172 04 25 · Fax 96 172 09 03 www.marotoautomocion.com

C/ Cabañal, 24 bajo 46400 Cullera (Valencia) Tel: 96 172 39 23 Fax: 96 172 40 51 enmanett@enmanett.com

Av. País Valencià, 12 46400 · Cullera t. 96 172 33 23 f. 96 173 89 69 www.llevant.net

C/ Ramon y Cajal, 12 30730 San Javier(Murcia) Tel i fax: 868 97 94 11 enmanett@enmanett.com

Administración de fincas Agencia de seguros Inmobiliaria

271

ALQUILERES TURÍSTICOS Plaza Mongrell, 7 - 46400 Cullera Tel. 96 173 12 80 - Fax: 96 172 66 57 alquitur@alquitur.es - web: www.alquitur.es

Vicente Garrigós Alandete

C/ La Bega, 27 - 7b, Ed. “Euro” Tel. 96 173 06 86 Mòbil: 650 48 26 38 272

Construccions Obres en General 46400 Cullera (València)

L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach D.N.I. 20768881-L Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València) Magatzem tel. 961 710 101

JAVIER Tel. 961 112 506 629 649 578 Apdo. de Correos 286 46400 CULLERA

hertomar@hertomar.com www.hertomar.com 273

MECÀNICA NÀUTICA

ANDRÉS GÓMEZ CLIMENT Metge Joan Garcés, 45; 5é - 14 46400 CULLERA (València) Tel i Fax: 96 172 11 91 Mòbil: 665 84 38 81

Ubicat al casc antic de Cullera

OBERT TOT L’ANY 274

Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52

Restaurant familiar

Rei en Jaume 17, 2on CULLERA 960 264 561 www.siveo.es

275

- UNIFORMES COLEGIALES Y LABORALES -BORDADOS INDUSTRIALES -POLARES -BLUSAS FALLERAS - BANDAS Y CORBATINES CERVANTES, 16 46400 CULLERA ca_alba@hotmail.com Tel. 669 187 130

LA BONA BIRRA Més de 36 Varietats de cervesa Av. País Valencià, 57 46400 Cullera (València)

276

Presupuesto sin compromiso

Edu: 639 552 383 Andrés: 96 172 24 37

OBRA NUEVA REPARACIONES MANTENIMIENTO DE EDIFICIOS MANTENIMIENTO DE PISCINAS REFORMAS EN BAÑOS Y COCINAS DESCALCIFICACIÓN Y OSMOSIS MAMPARES DE BAÑO MOTORES A PRESIÓN ENERGÍA SOLAR

C/Colón, 25 - 6º - 6º 46400 - CULLERA - VLC. fontaneria_garcia@hotmail.com

277

- Energies Renovables - Efici猫ncia Energ猫tica - Il路luminaci贸 Led

Avinguda del Port, 3 691 549 288

278

Rosell贸

Perfumeria - Drogueria Complementos C/ Antonio Renard, 3 46400 Cullera (Valencia)

Administraci贸n de loter铆as n潞1 Passeig Doctor Alemany, 8 46400 Cullera (Valencia) 96 172 46 48

279

C/ Cervantes, 21 46400 - CULLERA (VLC) 669 02 17 53

REPARACIÓN Y ACCESORIOS

PEDRO GONZÁLEZ III CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

280

C/ Favara, 6 · Polígono Industrial · 46400 CULLERA Valencia Tels. 620 859 360 620 859 361 www.reformaspedrogonzalez.com gonzalez.piris.dg@gmail.com

Pizzeria Venecia Cerveceria-Taperia

Juan Manuel BaldovĂ­ Ferrer Amparo Grau Vallet Metge Joan GarcĂŠs 32 TLF: 960 116 803 Mvl: 654 507 486 46400 Cullera

Modesto Ballester, S.L. Ctra. CV-50, km. 20 Apartado Correos, 74 46600 ALZIRA (Valencia) Tel.: 96 241 05 32 Fax: 96 241 92 52 modesto@mballester.e.telefonica.net www.modestoballestersl.es 281

G.V. Marqués del Turia, 15 VALÈNCIA - Tel. 963 106 820 eltorraor@gmail.com

Manolo Perruqueria 96 173 84 84 Carmina Estètica 96 173 84 85

282

Avgda. País Valencià, 27 bis.

46400 CULLERA (València)

283

C/ Sueca, 45 46400 CULLERA (València) Tel. 961 724 798 - Fax. 961 731 913 e-mail: coprocliment@grupobdb.com www.grupobdb.com

MESÓN ELS LLEONS

Tapas - Pizzas - Bocadillos - Comidas y Cenas

C/ Colón nº 31 46400 Cullera 284

Teléfono: 96 172 41 04

PELUQUERÍA ANA

BASAR I LEPOLIES Pastissos de llepolies des de 5 euros

HORARIO Lunes Cerrado 9:30 - 13:00 15:00 - 19:30

Bosses de llepolies per a bodes, comunions, aniversaris i batejos.

Teléfono: 617190939

Pinyates i Garlandes.

Calle La Marina s/n 46400 CULLERA (Valencia)

Gelats i refrescs C/ La Bega, 11 (enfront de la Casa de la Cultura) Telèfon 680 453 084

Alicia González

DESDEJUNIS ESMORZARS TAPES CASOLANES PLATS COMBINATS OBERT TOTS ELS DIES (DIUMENGES FINS AL MIGDIA)

C/ del Vall 60 46400 Cullera (Valencia)

Tel. 96 172 66 74

C/ LA BEGA, 18 - CULLERA - Tel. 617 27 45 42 285

Consulta nuestra selección de destinos Los mejores viajes con la mejor calidad-precio Y recuerda: Tu viaje puede salirte... ¡GRATIS!

Financiamos el 100% de tu viaje, sin intereses ni comissión de apertura.

Consulta condiciones en nuestra oficina.

286

Paseo Doctor Alemany, 12 46400 Cullera (València) CV m 397 V culleraocio@gmail.com Tlf. 96 172 34 25 Reservas On-line: http://culleraocio.grupoairmet.com Dirección: Cathy Bonias Blanchard

PEDRO BOLUFER CULLERA NIF 73.564.725-F C/Baix 11 46400 CULLERA Telf. 616 294 384

PLATA

COMPLEMENTS

BOLSOS

ESCRIVÀ fotògraf RETRAT REPORTATGE SOCIAL

c/ del vall, 95 - baix 46400 CULLERA (València) Tel. 961723810 - 675097406 vicentescriva@terra.es

PROMOCIONS I CONSTRUCCIONS Venda i lloguer de vivendes i places d'aparcament.

Rehabilitació i reformes integrals de vivendes.

INFORMACIÓ.

617716575 961723479 C/Muñoz Degrain nº79, baix dreta.

46400 Cullera València promoconpiris@ telefonica.net

JUAN MORALES

FONTSOL

Instal·lacions i reparacions d'aigua Camí al mar, 1 , 46400 Cullera.

651646045

Francisco J. Domínguez Montesinos Rambla San Isidro, 10 FINANCIERA 46400 CULLERA (VLC) FISCAL t. 96 172 50 42 y LABORAL F. 96 73 80 54 CONTABLE fdominguez@cograsova.es www.gesconasesoria.com

287

KIOSKO JUAN Golosinas Prensa Revistas

Bar PASSEIG Tapas y bocadillos

C/ Pescadors 83 CULLERA 961722598 Avda. Doctor Alemany, 6 - b - Tel. 96 172 33 25 46400 C U L L E R A (Valencia)

Perruqueria Pilar Mª Pilar Moncho Andrés

Turrones y Mazapanes Artesanos

BERNABEU C/. Sequia, 44 · Telf. 96 172 13 49 CULLERA 288

C/ Joan Garcés nº 5 Favara 46614 Valencia

Telf: 96 176 94 04

www.turronia.com

ROIG & ASSOCIATS  ADVOCATS Joan Roig Peyró Manuel Acero Díaz Reyes Molina Martínez Victor Cervera Padrell

Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com

TODO LO QUE NECESITES

MAQUINARIA, HERRAMIENTAS, RODAMIENTOS, TORNILLERIA, ROPA Y CALZADO LABORAL, E.P.I.S, CORREAS Y MUCHO MAS VISITA NUESTRA TIENDA

NOSOTROS LO TENEMOS

TIENDA EXPOSICIÓN Tf. 96 172 06 52 Fax. 96 172 59 85 Ivan@sumival2008.com Av. País Valencià, 2 BJ 46400 CULLERA / València

-Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres Luis: 649 11 25 37 DIUMENGES OBERT AL MIGDIA

Avda. del Port, 9 - 46400 CULLERA (València)