CR
LA DIVERSITAT ESTÈTICA EN LES FALLES INFANTILS Carles Rosaleny Gamón Arquitecte
É
s cert. Les Falles estan plenes de prejudicis. Dins i fora. Per a una part de la societat valenciana no són més que 5 dies de festa, un destorb per al veïnat, d’un món ranci, cacic i caspós. I és cert, però eixa és una visió reduccionista. Ser capaços de reconéixer la diversitat en les Falles que alguns atrinxerats intenten silenciar o eliminar ens ajuda a entendre-les i viure-les d’una forma diferent. Certament les Falles no només són això i revertir eixa percepció és tasca de tots. Cal aprofitar i mostrar el potencial social, artístic i cultural d’esta festa, enderrocar les quatre parets dels casals, despatxos i seus oficials per obrir la festa a la societat. I un camí per capgirar eixa imatge esbiaixada de les Falles és la dignificació de l’artista i el coneixement de la seua obra, entenent que el centre de la festa no pot ser altre element que la falla, veritable origen de la celebració. Mostra de l’immens desconeixement de gran part de les valencianes i valencians al voltant de la falla com a creació artística és la perduració encara hui de l’ús de termes fallers assimilats a connotacions despectives. Continua triomfant una visió generalitzada i errònia cap als gustos estètics fallers, com si només existira una única línia estètica, compositiva o formal de la falla que fóra representativa de totes les obres que ixen al carrer durant eixos dies. No podem deslligar dos elements fonamentals en la falla com són el contingut crític o discurs i la materialització. La forma amb la qual els artistes expressen i construeixen físicament este contingut és també sense dubte, contingut. I de la mateixa manera que l’existència de premis i jurats han acabat per alleugerar la càrrega argumental i narrativa de la falla, també han coartat la llibertat plàstica i expressiva dels creatius, i han imposat així en major o menor mesura una tendència determinada. 192 El Canet