Butlletí Lliberada Ferrarons, Núm 25 (CAT)

Cartell de Xavier Carbonell

Butlletí informatiu extraordinari sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS I VIVÉS model de joves obreres - Terciària Carmelita OLOT · Desembre 2004 · Núm. 25

Pintura sobre roba de V. Solé Jorba, (1904-1949) que ha estat a l església de Sant Esteve durant tot l any del II Centenari.

EDITORIAL

Som ja gairebé a les portes d un nou any! Deixem, per tant, enrere el que ha estat el segon centenari del naixement de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. Han estat molts els actes que, amb bona voluntat, s han dut a terme per a celebrar tan digne esdeveniment. Tots ells han tingut una bona acollida.

Des dels infants, adolescents i joves, fins a la gent de més edat, tots han tingut el seu espai de participació. És per aquest motiu que, aprofitant l avinentesa de la publicació d aquest butlletí extraordinari, des de la Comissió per a la preparació i execució dels Actes de l Any del II Centenari, volem manifestar el nostre més sincer agraïment.

MOLTES GRÀCIES . . .

- a tots els qui de manera gratuïta hi han col·laborat aportant les seves creacions artístiques, literàries,...

- als qui generosament han fet cessió o donació d algun objecte vinculat a la vida de la Lliberada - a tothom qui ha fet possible que els actes fossin ben reeixits: exposicions, presentacions, celebracions religioses, ...

- a tots els nens i nenes de la comarca que amb els seus dibuixos van omplir de color i d il·lusió l església de Sant Esteve - a qui, amb les seves paraules o gestos, amb aportacions econòmiques, amb dedicació voluntària,... ha fet possible aquesta celebració - i a tots els qui, des del silenci i l anonimat, no deixeu de pregar perquè la beatificació de la nostra benvolguda Lliberada pugui esdevenir ben aviat una realitat.

Ben sincerament i de tot cor, moltes gràcies!!!

Cloenda del II Centenari a la capella de la Trinitat de Batet. Juny 2004

PRESENTACIÓ Estimat lector, Ja fa temps que la vida exemplar de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons va cridar l atenció dels qui la conegueren personalment, però encara avui desperta admiració en els qui som aquí.

El procés de beatificació, començat ja fa anys, va fent el seu camí i ara continuem pregant Déu Pare que aquest procés, si és la seva voluntat, arribi a bon terme.

Són molts els qui ho desitgem.

Vegem-ne alguns exemples: Cada diumenge, des de fa molts anys, al santuari de la Mare de Déu del Tura, que tan sovint visitava la Lliberada, es resa el rosari pregant per la seva beatificació. També a l església de la Mare de Déu del Carme es diu l oració pròpia per demanar la seva canonització.

Cada any, tots els diumenges de quaresma, un bon grup de fidels olotins, seguint l exemple de la Lliberada, pugen a l ermita de Sant Francesc, dalt el volcà Montsacopa, tot resseguint les estacions del viacrucis.

Inauguració del centenari. Abril 2003.

P. Felip Amenós, P. Jaume Llagostera, Mn. Joan Baburés

A l aplec de la Trinitat de Batet, que se celebra cada any en el dia propi, es resa el Trisagi, pregant igualment per aquesta intenció.

Encara és ben viva la tradició segons la qual el dia que va morir Lliberada, tan devota de la Trinitat, van tocar miraculosament les campanes del santuari de la Mare de Déu de Finestres. També en aquest santuari, cada any per l aplec, es prega per la beatificació.

En aquest indret, i en molts d altres, relacionats amb la Lliberada, hi ha relleus escultòrics que mantenen viva la seva presència: a la Trinitat de Batet; dalt del Montsacopa; a la fàbrica del Molí d en Compte, a Sant Joan les Fonts; a la casa on va néixer,...

Cal recordar que aquests relleus, com també moltes altres estampes, pintures i dibuixos han estat realitzats generosament per molts dels artistes de la nostra ciutat d Olot.

Els objectes de l habitació on va morir la Lliberada han estat venerats com a relíquies pels qui al llarg del temps han visitat la seva casa i continuen essent guardats amb molta estima pels seus propietaris.

I aquest any, aquests objectes van poder ser contemplats per un gran nombre de persones que van visitar l exposició que es va preparar per a aquesta ocasió, i que ha quedat de forma permanent a l església del Carme.

També amb motiu d aquest centenari s ha dut a terme una campanya a les escoles en la qual, per mitjà d un conte editat expressament, els nens i nenes han pogut conèixer Lliberada. I amb els seus dibuixos s ha pogut publicar una auca.

Heus aquí el motiu de la nostra joia en constatar que dos-cents anys després del naixement de Lliberada es manté viu el record i la devoció. I per això volem donar-ne gràcies a Déu.

Ara us presentem aquest nou butlletí extraordinari, el núm. 25, en què hem mirat de recollir tot el que s ha fet durant aquest període de celebració del II Centenari del seu Naixement.

Mn. Joan Baburés

ACTES CELEBRATS EN EL II CENTENARI DEL NAIXEMENT DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA (1803-2003)

v ANY 2003 l Gener. Es reuneix a Olot una comissió per preparar el segon centenari. l Març. Es publica el núm. 23 del Butlletí informatiu de la Causa de

Canonització de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons.

l Març-abril. Es restaura el petit oratori amb el santcrist que es trobava a

la casa on morí Lliberada i un cartell amb una poesia de l any 1942, que guarden els germans Badia.

l Abril. S edita un cartell anunciador del segon centenari. L artista olotí Xavier

Carbonell és qui el crea generosament.

l 16 d abril. Es recupera i s exposa a l església parroquial de Sant Esteve

d Olot la pintura de Vicenç Solé Jorba (2,5 x 4 metres) que representa Lliberada i que fou pintada el 1942 amb motiu de la celebració del I Centenari de la Mort de la Serventa de Déu.

Exposició a la sala del Centre Excursionista d Olot.

Maig 2003. Vitrina cedida pels germans Badia

l 17 d abril. S obre una exposició, al Centre Excursionista d Olot, amb

fotografies, relíquies, publicacions,... Els germans Badia cedeixen una vitrina amb objectes de Lliberada que es trobaven a la casa on morí. L Ajuntament d Olot cedeix el quadre amb la imatge de la Serventa de Déu, pintada per Bartomeu Mas Collellmir (1900-1980). Aquest quadre es troba habitualment a la Sala d Olotins Il·lustres de la casa consistorial, ja que Lliberada fou nomenada filla predilecta de la ciutat el 1942. També, gràcies al Col·lectiu de Cinema Independent de la Garrotxa es recupera una filmació de l any 1966 sobre el trasllat de les restes del cementiri fins a l església de Sant Esteve i un intent de fer una pel·lícula de la vida de Lliberada per Josep Sala Sibidí. També en la mateixa exposició vam poder-nos connectar a Internet i trobar informació de la Serventa de Déu al lloc web creat per Àngel Rodríguez.

l 18 d abril. Divendres Sant. Viacrucis a Sant Francesc, ermita que hi ha

sobre el volcà Montsacopa (Olot). Es reparteixen les noves estampes, amb format de punt de llibre, editades expressament per a la celebració del segon centenari, amb un dibuix realitzat generosament per l artista olotí Modest Fluvià.

Viacrucis a St. Francesc.

Divendres Sant 2003

Foto: Diari de Girona

Acte institucional a l Ajuntament d Olot. Juny 2003

l 19 d abril. Dissabte Sant. Se celebra el 200 aniversari del naixement i

baptisme de Lliberada Ferrarons i Vivés. Els Amics de les Lletres Garrotxines fan lectura de poesies dedicades a la Serventa de Déu, a la mateixa sala de l exposició, al Centre Excursionista d Olot. S obre oficialment la celebració del segon centenari. En l acte hi és present el postulador de la Causa, P. Felip M. Amenós, carmelita, i els vicepostuladors P. Jaume Llagostera, o.c., i Mn. Joan Baburés, canonge.

l Abril-maig. Concepció Batallé escriu un conte sobre la vida de Lliberada

i és il·lustrat per la seva germana Teresa Batallé. Porta per títol: Una treballadora amiga de tots: Lliberada Ferrarons i Vivés. Aquest conte és explicat i repartit a molts nens de les escoles d Olot i de la comarca.

l Juny. Dia de la Santíssima Trinitat. Anada a Finestres. En la festa de Santa

Maria de Finestres es recorda que en morir Lliberada les campanes tocaren soles. Es reparteix una estampa als assistents amb un dibuix-composició de Kico Llach i una poesia de Joan Fort. l 21 juny, Eucaristia a l església parroquial de Sant Esteve, presidida pel bisbe de Girona, Mons. Carles Soler i Perdigó. Hi assisteixen el Postulador de la Causa, els vicepostuladors, el P. Provincial dels carmelites, l arxiprest de l Alt Fluvià, els rectors de les parròquies d Olot i altres mossens de la ciutat i comarca.

Dibuixos de nens També, l alcalde de la ciutat, de diferents escoles de la Garrotxa.

Adornaren l església de Sant Esteve. Juny 2003 Lluís Sacrest, i altres

representants de l Ajuntament. L ofrena recollida es destinà a Càritas. Es reparteixen estampes en record d aquest dia. L autor del dibuix és Modest Fluvià. L església està adornada amb un miler de dibuixos, realitzats pels alumnes de les escoles que van treballar el conte Una treballadora amiga de tots: Lliberada. A continuació, a l Ajuntament, hi ha un acte institucional amb la lectura de Notes sobre la Vida de Lliberada (1803-1842), escrit per Ramon Llongarriu i Monsalvatge i llegit per la seva filla Fàtima Llongarriu i Castañer. A la sortida, el Sr. Bisbe va a visitar la casa on morí la Serventa de Déu, al carrer de Lliberada Ferrarons núm. 11. l Tardor-hivern. Confecció i elaboració d una auca sobre la vida de Lliberada,

partint dels treballs realitzats pels alumnes de les escoles d Olot i comarca.

l Octubre-novembre. Viatge a Roma de representants de la Comissió per

visitar la Casa Generalizia dei Carmelitani, on es troba l arxiu de la causa dels sants carmelites. Es treballa buscant-hi dades de la Causa de Lliberada Ferrarons.

l Novembre. Tots Sants. S ofereixen misses a les esglésies d Olot per pregar

per la prompta beatificació de la Serventa de Déu.

l Novembre. Surt el butlletí núm. 24, s edita en català i també en castellà

(aquest s envia a totes les comunitats religioses carmelites d arreu del món i altres llocs de parla hispana).

v ANY 2004 - Actes de Cloenda del II Centenari l 9 abril. Divendres Sant. Viacrucis a l ermita de Sant Francesc, al volcà

Montsacopa. S edita una estampa amb imatges de Lliberada fetes al llarg dels anys. Hi trobem escrites les 15 estacions del viacrucis, l oració d ús privat per a demanar una gràcia, i també el dibuix de la primera estació del viacrucis que es guarda a la vitrina dels germans Badia.

Presentació de l Auca de la Lliberada.

Els dibuixants són alumnes de diferents escoles de la comarca. 17 d abril de 2004.

Obertura de l exposició permanent a l esgésia del Carme.

l 17 abril. Presentació de l auca. Acte al Casal Marià d Olot. Obertura a

càrrec del rector de Sant Esteve, Mn. Lluís Solà. Es llegeix el conte per part de la seva autora, Concepció Batallé. Es projecta la pel·lícula realitzada generosament per X. Espelt, amb col·laboració de l escola Cor de Maria, i l auca presentada en DVD. Paraules de cloenda del viscepostulador, Mn. Joan Baburés. S obsequia els dibuixants amb pòsters de l auca, capses de colors, clauer i el vídeo de l auca. S obsequia els professors i representants de les escoles i de les parròquies amb el vídeo de l auca, un recull de tots els butlletins publicats fins avui i amb el llibre Lliberada (una vida i el seu ambient), escrit per Ramon Llongarriu i Monsalvatge i publicat el 1997.

l 18 abril. Obertura de l exposició permanent a l església de la Mare de Déu

del Carme d Olot. l 6 juny. Festa de la Santíssima Trinitat. A la capella de la Trinitat de Batet

de la Serra (Girona) se celebra l Eucaristia presidida pel bisbe de Girona. És la cloenda de la celebració del II Centenari del Naixement de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. Es deixa com a record una auca emmarcada.

A la sortida es reparteixen noves estampes commemoratives amb un nou dibuix de Modest Fluvià.

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons

Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al vicepostulador. Per això, i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu, agrairem les vostres col·laboracions, que publicarem aquí mateix.

Dono gràcies a la nostra Serventa Lliberada pels favors rebuts d ella, sobretot un de molt important, i li envio aquest donatiu, i prego perquè la puguem veure aviat com a santa en els nostres altars. Una devota olotina, que molt prega per ella . C.V. Respetable padre: Le mando esta limosna para mi protectora Lliberada .

Para mi estimada Lliberada. Gracias por todo lo que hace para mi bien .

Anònim.

Demano a la Mare de Déu del Tura, per intercessió de la Lliberada Ferrarons, la curació d un amic afectat de càncer. També per un problema familiar.

Olot La Sra. Maria Roura Abel explica un fet ocorregut quan era jove: Després de la mort del pare, vaig anar a viure uns anys amb la padrina, fins que a l edat de treballar, cap als 11-12 anys, vaig anar a viure a Olot, a casa la mare. Allí em vaig posar molt malalta, tot el dia plorava, m enyorava,...

M havia d estar al llit. No menjava,... Tenia una depressió molt forta. Llavors vivíem en un pis on les veïnes eren molt devotes de Lliberada. Aquesta família pregava per mi i la meva curació per intercessió de la serventa de Déu Lliberada. Per aquells dies aparegué una taca blanca en una de les estampes que guardava la família, i me la van ensenyar. La taca va créixer i al mig es veia amb lupa un pic vermell. A partir d aquell moment, i per invocació de Lliberada, em vaig curar i fins ara no he tingut mai res. Ara he complert els 90 anys. Des de llavors guardo una estampa que es publicà amb la imatge de Lliberada amb la taca blanca al costat. L he passejada per tots els llocs i cases on he anat vivint (el meu marit era mestre i vam canviar de poble força sovint). Actualment encara reso el rosari davant aquesta estampa .

S han interessat per la causa:

Des de Guadalajara, Jal., Mèxic, les Hijas del Sgdo. Corazón de Jesús ens diuen: Mil gracias por el envío y con santo interés de saberla en los altares, ofrecemos nuestras oraciones por su pronta beatificación .

Des de Rio de Janeiro, Brasil, del Secretariado da O.T.C. ens escriuen: Acabem de rebre el Butlletí sobre la serventa de Déu Lliberada Ferrarons, notícia que serà divulgada per la revista Familia Carmelitana, òrgan de comunicació amb els Terciaris Carmelites del Brasil. Qualsevol notícia sobre el procés de canonització d aquesta bellíssima Terciària Carmelita Lliberada Ferrarons serà sempre benvinguda .

Des de Lima, Perú: Soy un joven postulante carmelita, y leí lo que había llegado en nuestra casa sobre la sierva de Dios Lliberada Ferrarons y Vivés, y me ha interesado. No sé si podría enviarme alguna estampa de ella. Yo por mi parte daré a conocerla dentro de mis posibilidades, pues por lo poco me alegra saber que también en las cosas de afuera se puede y se debe ser santos .

Des de Burnaby, Canadà: Recientemente he tomado contacto con el Institutum Carmelitanum y con la Congregatio de Causis Sanctorum en Roma, que cariñosamente me han dado la posibilidad de contemplar y conocer la personalidad única y preciosa de Lliberada. ¡Pero, sin embargo, también tendría mucho gusto de conocer el Sr. Don Joaquin Masmitjá, que fue director espiritual y estuvo en directo contacto con Lliberada Des de Manzanares, Ciudad Real: Por medio de Internet he conocido la existencia de Lliberada Ferrarons y desearía, si es posible, me mandasen... información sobre su vida para que pueda conocerla y hacerla conocer .

ARTICLES PUBLICATS DURANT LA CELEBRACIÓ DEL II CENTENARI

v ANY 2002 n

n

Impuls de la causa de beatificació de Lliberada Ferrarons , de C.C. a Catalunya Cristiana, 17 de gener de 2002 Lliberada Ferrarons i Vivés , de Robert Roqué. La Comarca d Olot núm. 1162

v ANY 2003 n

n

n

n

Olot: bicentenari del naixement de Lliberada Ferrarons , de Carme Serrat de Bolós. El Senyal, núm. 35 La Lliberada, dona i obrera , de Concepció Batallé. La Comarca d Olot, núm. 1193 Lliberada Ferrarons, 200 anys , de Mn. Joan Baburés i Noguer, vicepostulador de la Causa. La Comarca d Olot, núm.

1195 La Causa de Lliberada Ferrarons rep un nou impuls , de Guillem Farré. Catalunya Cristiana, 17 abril 2003

n

n

n

n

n

n

n

n

n

Exposició sobre Lliberada Ferrarons , de Carme Serrat de Bolós. El Senyal, núm. 38 Lliberada Ferrarons, una santa ben casolana , de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià. La Comarca d Olot, núm. 1198 Olot, 21 de juny de 1942 , de Josep M. Pagès i Rius. La Comarca d Olot, núm. 1200 Itinerari de la causa de la Lliberada , de fra Felip Maria Amenós, O. Carm., postulador de la Causa. La Comarca d Olot, núm. 1202 Les campanes de Finestres (poesia), de Joan Fort i Olivella. La Comarca d Olot, núm. 1203 A la Verge del Tura. Una pregària per la Nostra estimada Lliberada... (poesia), de Núria Coll. La Comarca d Olot, núm. 1204 La serventa de Déu Lliberada Ferrarons i Vivés 200 anys del seu naixement , de Mns. Carles Soler i Perdigó, bisbe de Girona. La Comarca d Olot, núm.

1204 Lliberada Ferrarons, un regal del cel , de sor Maria Massana i Molas, Comunitat de Clarisses de la Divina Providència Olot. La Comarca d Olot, núm. 1204 Dona, obrera, malalta, olotina i santa , de Jordi Casas. El Punt, 27 juny 2003

n

n

n

n

n

n

n

n

El llarg camí cap als altars de la serventa de Déu Lliberada Ferrarons (Olot 1803-1842) , de J. Víctor Gay. Full Parroquial, núm.

3949 Una obrera als altars , de Kico. La Comarca d Olot, núm. 1208 Lliberada Ferrarons, al cor dels olotins , de Carme Serrat de Bolós. Alimara, núm. 84 Les quatre sepultures de Lliberada Ferrarons i Vivés , de Josep Murlà.

La Comarca d Olot, núm. 1211 Recordant la Lliberada , de Mn. Josep M. Bellpuig i Vila (Vic, juliol 2003). La Comarca d Olot, núm.

1212 Marià Vayreda va pintar Lliberada Ferrarons , de la Comissió del II Centenari del Naixement de Lliberada Ferrarons. Catalunya Cristiana, 23 octubre 2003 Ton nom és profecia. Missatge de la serventa de Déu Lliberada Ferrarons per al món d avui (poesia), de fra Josep M. Massana, franciscà. La Comarca d Olot, núm.

1220 Olot busca un quadre de Marian Vayreda sobre Lliberada Ferrarons , de Joaquim Bohigas.

Diari de Girona, 30 octubre 2003

n

n

Notes sobre la Vida de Lliberada (1803-1842) , de Ramon Llongarriu i Monsalvatge. Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons i Vivés model de joves obreres, núm. 24 Bernadeta i Lliberada , de Pere Maià. La Comarca d Olot, núm. 1225

v ANY 2004 n

n

Camí cap a una santa mort. Lliberada Ferrarons i Vivés (Olot, 1803-1842) , de Carme Serrat de Bolós.

La Comarca d Olot, núm.

1254 Es clou el bicentenari del naixement de Lliberada Ferrarons , de Merche Ginés. Catalunya Cristiana, 8 juliol 2004

Auca de la vida de Lliberada

Pinzellades d una vida Era una família humil, honrada, treballadora tots ells gent de bona mena i de fe molt arrelada.

El pare era mitger, l avi patern n era pagès; el matern, mestre de cases i encara que pobrament vivien del que guanyaven.

L abril del 1803, en aquesta santa casa, la Teresa va infantar a la nostra Lliberada, orgull de nostra ciutat avui per tots benaurada.

Tot just complia sis anys quan emmalaltia el pare.

La mare, molt delicada, i dos germanes petites en no tenir cap ingrés la misèria els engrapava.

Sense trobar cap sortida a situació tan precària, pare i mare decidiren que la nena Lliberada per ser la germana gran, sortiria a pidolar per pal·liar la gana.

A partir d aquell moment rondava carrers i places, allargant la tendra mà de porta en porta trucava, demanant un mos de pa la petita captaire.

Entre els set i vuit anys a les quatre del matí ella sortia de casa, per anar a treballar al poble de Sant Joan a peu d anada i tornada.

Per dinar, un mos de pa que algú o altre li donava i una olleta de farro fred que dintre el cabàs portava.

Abnegada en el treball amb qualitats d artesana, la feina que ella teixia més que teixir la brodava.

Mai no es queixà de res, era honesta i recatada per consol el Sant Rosari que a tothora desgranava.

Així passaren els anys i en aquell feble cos la malaura hi niava però ella no defallia, l oració la confortava, fins que una gran malaltia en el seu llit va postrar-la.

Fou exemple de bondat, de paciència i humilitat.

Ni els metges comprenien com pogué viure tants anys, aquell cos cobert de nafres.

El seu sofrir commovia a tothom que s hi apropava.

El 1842, diada de Sant Lluís, la Lliberada expirava.

Tothom es vestí de dol i tot Olot va plorar-la.

En aquell precís moment, a la Trinitat de Finestres s embraviren les campanes.

Deslligant-se totes soles, dolces notes desgranaren i bolcaren enfollides, ressonant per la contrada com si fossin tocs de glòria les vint-i-set batallades.

Sant Esteve t embolcalla i per tots els olotins tu ets la nostra advocada.

Protegeix nostra ciutat de qualsevol malaurança.

Que ta humil caputxeta sigui mantell de llumins on hi floreixi la pau i la fe dels olotins.

Rosa Riubrugent

Homilia de Mons. Carles Soler i Perdigó, Bisbe de Girona 21 juny 2003 Benvolguts, En la commemoració de sant Lluís, jove novici jesuïta, mort als 23 anys, ens apleguem en aquesta celebració per donar gràcies a Déu per la vida de Lliberada Ferrarons, de qui aquesta ciutat d Olot guarda piadosa memòria i la té com a filla il·lustre i predilecta.

La lliçó divina que hem escoltat en les lectures ens ha parlat, en el cas de sant Pau, que és en la nostra feblesa humana, reconeguda i acceptada, on es manifesta el poder de Déu, és quan realment som forts.

No importa veure ns febles, i fins i tot pobres i acorralats, privats de la consideració i estima de la societat, dels que semblen ser alguna cosa important en el món. El compliment dels deures, l exercici coherent de les pròpies responsabilitats, la fidelitat a la personal vocació és el que ens acredita davant Déu, i la seva gràcia ens fa forts i perseverants, no permet que defallim davant les dificultats i contrarietats de la vida.

I basten pocs anys, com en el cas de sant Lluís, i la vida senzilla i amagada d una humil treballadora, malalta, per esdevenir exemple, referent estimulant més enllà de l àmbit reduït on s ha viscut i ser intercessor valuós davant Déu per als qui confiadament els invoquen.

La vida cristiana, tota ella, es compendia i resumeix en una ferma i joiosa convicció de filiació divina i germanor sense límits.

Confiats plenament per l amorosa providència de Déu, Pare de tots, que dóna aliment als ocells que volen lliures pels aires i vesteix els lliris dels prats.

Els sants que venerem, com sant Lluís, i com nosaltres ho reconeixem en la nostra Lliberada Ferrarons, no es neguitejaren per aconseguir seguretats

en el seu pas per aquest món. Confiaren totalment que el Pare del Cel sabia molt bé quines necessitats tenien per assegurar-se una vida eternament feliç.

El seu afany va ser buscar per damunt de tot el Regne de Déu, aquell regne que demanem que vingui a nosaltres en la pregària del Parenostre, que ens va ensenyar a resar Jesús, el Regne de la veritat, de la llibertat, de la justícia i de l amor.

L afany per damunt de tot en la recerca d aquest Regne no és cap evasió de les realitats temporals i de la societat que ens envolta.

La recerca de la veritat en un món en què ens assetgen amb proposicions i ofertes enganyoses, amb falsedat o mitges veritats. La conquesta diària de la llibertat enmig de tanta corrupció i suborn, de tanta submissió als ídols moderns. Ser justos com Déu vol davant dels poderosos i dels humils, honrats en el compliment dels deures, fidels als compromisos lliurement adquirits, estimar-nos fraternalment sense discriminacions de cap mena. És un combat de cada dia, és un esforç constant de superació, és un compromís de vida i de viure amb intensitat els reptes i desafiaments que les canviants circumstàncies de la vida ens presenten constantment.

Es aquí on s ha de reconèixer la pròpia feblesa i confiar plenament en el poder de la gràcia de Déu, que ens fa forts, sense el neguit del demà, perquè creus fermament que l amor provident del Pare del Cel mai no ens deixarà sense el pa de cada dia, el perdó de les nostres negligències, l empara en l hora de la temptació o l amenaça del mal.

El memorial de la mort redemptora i la gloriosa resurrecció són la prova i la garantia del poder de Déu en la feblesa.

Lectures de l Eucaristia del 21 de juny de 2003 Lectura primera: 2 Co 12, 1-10 Salm 33 Evangeli: Mt. 6, 24-34

Donatius per a la Causa de Canonització de Lliberada Ferrarons: Donatius d octubre de 2003 a novembre de 2004 Suma de donatius anònims, 683 ; caixetes de les diferents esglésies, 1.068,79 ; viacrucis a Sant Francesc, 328,29 ; Carolina Cros, 150 ; Les Fonts, 6 ; una devota, 400 ; Teresa Verdaguer, 50 ; M.I., 6 ; un col·laborador, 300 ; Dolors Castanys, 10 ; Glòria Rebugent, 100 ; Joan Colomer Sala, 30 ; monestir Clarisses Divina Providència d Olot, 500 ; Montserrat Sellabona, 100 ; Josep Alabau, 50 ; Carme Isern, 20 ; Montserrat Sellabona 100 ; C.V., 100 ; donació particular, 11.400 ; Ajuda rebuda per la publicació de l auca C.A.M. (Caja de Ahorros del Mediterráneo), 232

ORACIÓ PER A OBTENIR DE L ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Oh, Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l ànima de l angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem com n és de suau i confortador el vostre amor, Senyor.

Pare nostre, avemaria, glòria.

Amb aprovació eclesiàstica.

Per a la comunicació de gràcies rebudes i per a la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a: Vicepostuladors: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, plaça del Vi, 2 Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 bisbatgirona@bisbatgirona.es 17004 GIRONA P. Jaume Llagostera, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 Tel. 972 26 05 93 17800 OLOT (GIRONA) C.A.M. (Caja de Ahorros del Mediterráneo) 2090 6964 80 00000965 77

Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.terra.es/personal/angerod/lliberadacat.htm