CARNICERÍA VENTA AL PÚBLICO

Estas Navidades:

CORDERO, CABRITO, SOLOMILLO, FOIE, CROQUETAS MORELLANAS, CONFIT DE PATO, JAMONES Y EMBUTIDOS IBÉRICOS.

CESTAS Y LOTES DE NAVIDAD

PRODUCTOS GOURMET

ELABORADOS

PRODUCTOS NAVIDEÑOS saBorea la carne - calidad y precios de profesional para particulares Sigue nuestras ofertas en:

Y MUCHO MÁS.

Y por cada 30€ de compra en nuestra carnicería, participará en el sorteo de una cesta valorada en más de 800€. El sorteo se realizará el 22 de diciembre de 2018.

Por cada 30€ d compra, en nuestr carnicería, recibir una participació para el sorteo d una cesta baú valorada en más d 800€

¿Qué pasa con el Nolotil?

Hoy vamos a hablar sobre el Metamizol, porque hay muchísima polémica sobre el tema. Mi hija Balma y su amiga Lourdes estaban muy interesadas en conocer por qué. Balma estudia medicina y su amiga Lourdes, odontología. La conversación comenzó porque ellas habían escuchado en los telediarios, que la muerte de diez turistas británicos, al parecer, se debió por tomar Nolotil (uno de los variados medicamentos que tienen el Metamizol como principio activo). La alarma vino desde Inglaterra cuando, el pasado mes de agosto, el popular periódico The Sunday Times publicaba el siguiente titular: “Los británicos mueren por tomar un analgésico español”. De esta manera comenzaba la conversación con mi hija Balma y su amiga Lourdes:

- Chicas, sabeis cuáles son las indicaciones del Metamizol?

- ¡Claro que las sabemos!: es un analgésico, antipirético y espasmolítico.

- Balma, ¿y eso qué significa?

- Pues es analgésico, porque sirve para quitar el dolor (ya sea de cabeza, de piernas, de muelas); es antipirético, porque baja la fiebre; y es espasmolítico, porque está indicado para todo tipo de espasmos. Vale mamá, a nosotros nos han dicho que el problema del Metamizol es porque produce agranulocitosis o neutropenia.

- Si efectivamente. Ahora chicas la pregunta sería: ¿sabeis qué es una agranulocitosis?

- Si mamá, ¡pero seguro que tu lo explicas mejor!

- En este caso estaríamos hablando de una agranulocitosis es una falta de globulos blancos, en este caso el metamizol impide que nuestro organismo genere glóbulos blancos. ¿Sabeis que función tiene los glóbulos blancos?.

- Ah claro mamá, ¡son los que nos defienden!

- Si, efectivamente, cuando a nosotros nos invade un virus, como un constipado, la gripe, la varicela o alguna bacteria, nuestro sistema inmune se defiende, saca a los guerreros, es decir, saca a los glóbulos blancos para que nos defiendan. Es importante saber que la agranulocitosis, neutropenia son efectos secundarios de este medicamento, pero ojo, eso no significa que siempre se vayan a producir, eso pasa en algunas ocasiones, realmente, en raras ocasiones.

La aemps recomienda usarlo, como último recurso; cuando los antiinflamatorios no nos hacen efecto y siempre bajo prescripción médica con las analíticas necesarias, No se debe de tomar más de 7 días y en las dosis mínimas.

-Luisa, pero ¿por qué en Inglaterra está prohibido?. Parece ser que los ingleses, escandinavos e irlandeses tienen más predisposición a sufrir agranulocitosis. Aunque no esta demostrado relación étnica o genetica

- Chicas: ya que ha surgido el tema por el caso de los británicos, miren lo que publicó la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (Aemps) el pasado 30 de octubre: https://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/ seguridad/2018/NI_MUH_FV-15-2018-metamizol-agranulocitosis.htm

“….Aunque se ha discutido desde hace años sobre una mayor susceptibilidad para la agranulocitosis en la población del norte de Europa y se han estudiado ciertos factores genéticos, con la información disponible no se puede ni descartar ni confirmar un mayor riesgo en poblaciones con características étnicas específicas”.

- Ah vale. Pero Luisa, y esto ¿ha aparecido ahora?, ¿Después de tanto tiempo de estar en venta el Metamizol, ven ahora este efecto secundario?

- No, Lourdes, esta es una típica pregunta de examen en farmacología. Cuando yo estudiaba también nos la hacían: ¿el Metamizol produce agranulocitosis?

- (Balma, y Lourdes) :¡ Siiiiii!

- ¿El Metamizol baja las defensas?

- (Balma, y Lourdes) :¡ Siiiiii!

- ¡Sobresaliente!

Laia López Coordinadora de Nuevas Generaciones de Ciudadanos Vinaròs. Avís

Tribuna lliure

Agrupación Ciudadanos Vinaròs

En la asamblea celebrada el día 5/11/2018 y de forma unánime Laia López ha sido elegida Coordinadora de Nuevas Generaciones en Vinaròs para aportar ella y su grupo de jóvenes un punto de vista fresco directo y sin filtros a todos los compañeros.

Felicitarte y animarte a que tu valentía anime a muchos otros jóvenes a dar el paso comprometido y valiente que has dado, aportando tu granito de arena al futuro de Vinaròs como hacemos todos.

Els partits moderats, que recolzen el projecte europeu i les seues institucions, han anat veient com a dreta i esquerra guanyaven posició aquells que culpen la Unió Europea de tots els mals, ja siguen els de la pròpia nació, els de la majoria social o de tots dos. El relat doctrinal dels nouvinguts ofereix coincidències i equivalència no sols entre els de la dreta extrema, sinó també amb el de l’esquerra extrema. Uns i altres es proclamen autèntics representants del poble contra el maligne, allà on siga. Cal afegir, però, una diferència de pes: la immigració. Per a la dreta extrema cal eliminar-la perquè contamina els valors tradicionals.

Resulta cridaner que la ciutadania de la democràcia més poderosa del món haja de suportar la situació de setge al que la sotmet el seu President Trump. Comprovem que no està tot sol. Al món occidental també tenim genuïnes mostres de com es pot violar el sistema democràtic (Hongria, Polònia, Turquia o Rússia), on gent que es proclama l’encarnació del poble i de les essències democràtiques ignora les minories, empresona rivals polítics o controla l’administració de justícia, sistema electoral i mitjans de comunicació. Val a dir que han guanyat a les urnes, per a ells l’única legitimitat, perquè l’Estat de Dret i el deure de garantir les llibertats individuals els resulta un maldecap.

Nosaltres tampoc no ens lliurem. Ja tenim una franquícia de la dreta extrema; que, en bona mesura, s’ha nodrit de la carnassa servida per un altre patriotisme amb greus dèficits de respecte a les lleis, als procediments i als drets de qui pensa diferent. D’una banda ha fet bandera de les esquerdes que ha provocat en el temps la política d’austeritat: desigualtat, ràbia i indignació. D’una altra, alimentant filies i fòbies respecte la immigració que aspira a la nostra misèria. I, finalment, dels efectes provocats –com el de la corrupció- per dèficits en el sistema institucional fruit d’una concentració de poder (collita de majories absolutes) que ha anat afeblint els sistemes de control als governs, atès que aquests tenien la competència de nomenar a qui havia de fiscalitzar-los.

Així, ja tenim polítics que ens diuen que ens sobren drets, com el de la igualtat de les dones; que cal amortitzar les autonomies; que hi ha mitjans de comunicació que estan de més, el periodisme crític... Per a ells, com per als seus equivalents europeus, vivim presoners d’una opinió liberal i d’un multiculturalisme que enderroca els valors tradicionals... I han arribat per salvar-nos-en.

És un avís. Aquells partits que a Espanya donen suport al projecte europeu no han de mirar cap a un altre costat: han de resoldre els problemes de desigualtat entre ciutadans i entre territoris. I, si volem seguir parlant de democràcia, la separació de poders i la igualtat davant de la llei són fonamentals. Perquè, de vegades, s’arriba a llocs no desitjats, de retorn molt complicat.

Dejunar a la presó

Ramón Puig

Quan Vinaròs era una ciutat on gairebé tothom es coneixia, els moments últims de la vida d’una persona transcendien del grup familiar que en cap moment se sentia sol. Quan la trasbalsada família tornava del sepeli solia trobar la casa endreçada, la taula parada i una olla de caldo fumejant que havien portat les veïnes.

La primera víctima del “progrés i la modernitat” han estat la família i el veïnat, les persones ens hem diluït en els cants de sirena del “benestar” i hem passat de viure amb el poble a la soledat individual més extrema davant la pantalla del televisor i el mòbil. La conseqüència més evident ha estat banalitzar la transcendència tant del fets quotidians com dels excepcionals. S’ha perdut la capacitat de sorprendre’s, emocionar-se i empatitzar davant d’esdeveniments rellevants.

Recordo la intensitat amb què, el 1981, tanta gent va viure la vaga fam dels presos de l’Ira, encapçalats per Bobby Sands. Tota la premsa europea se’n feu ressò del dia a dia, però la Thatcher fou inflexible i els vaguistes van morir. La “dama de ferro” respongué a les critiques amb un lacònic, “el Sr. Sands era un delinqüent condemnat que va decidir treure’s la vida. Una opció que no va permetre a les seues víctimes”.

Set polítics de la Generalitat i dos activistes estan acusats de rebelió i s’enfronten a condemnes escandaloses pel fet de posar urnes perquè el poblés votés. Quatre d’ells s’han posat en vaga de fam indefinida enmig de la indiferència d’espanyols, bona part de catalans i la banalització de la premsa. Els polítics “d’esquerra” callen i els de “dreta” emulen la Thatcher responent “qui la fa la paga”. Els politòlegs es dediquen a extrapolar sobre el sentit de la vaga de fam: si serà un “farol”, si no aconseguiran res, si els que intenten és reactivar l’estancament catalanista, etc.

Fer una vaga de fam no és una decisió lliure, sinó ben al contrari, és l’única opció que tenen els presos polítics en règims totalitaris. Primer caldria posar-se a la pell d’un pres que se sent injustament tancat en una cel·la i desprès opinar. Al principi creus que en qüestió d’hores seràs al carrer, desprès s’entra en un estat d’ansietat perquè no entens què passa i quan te n’adones que al darrere hi ha una operació de càstig i escarment, necessites fer alguna cosa per sobreviure. Amb els braços plegats, deixar que els advocats gestionen la teua situació és assumir que ets culpable.

Al principi, no hi ha dubte que els advocats van coincidir que era cosa de dies i els demanaren de fer bondat. Va ser un error actuar com a bons xiquets mentre passaven els mesos enviant recursos que la trama judicial guardava en un calaix. Ha hagut de passar un any per adonar-se que posar urnes ha despertat la fera i evidenciat que al Valle de los Caidos hi ha les despulles del dictador, però que el seu esperit campa lliurement pel Parlament de Madrid i els més alts tribunals de la injustícia.

La vaga de fam ha agafat la societat civil marejada per la confusió i els presos hauran d’esperar que acabe l‘espessa boira que paralitza els partits polítics. Si no és així, es multiplicaran les batalletes entre radicals i Mossos i els presos quedaran atrapats en un corredor sense sortida, amb una vaga de fam que ha estat banalitzada com si fos un “Dejuni sobre l’herba”.

Gandía: “Alsina prefiere aplaudir a sus compañeros de partido antes que defender las inversiones que necesitamos en Vinaròs”

El portavoz adjunto del Partido Popular en el Ayuntamiento de Vinaròs, Lluís Gandía, ha exigido hoy al portavoz socialista, Guillem Alsina, que "anteponga los intereses de Vinaròs a los de su partido porque los vinarocenses queremos soluciones y no parches; queremos gobernantes que piensen en el futuro de la ciudad y no en el suyo propio".

Gandía ha lamentado que "Alsina ha entrado ya en campaña electoral y por eso ya solo piensa en los votos, olvidándose de los problemas reales de Vinaròs y los vinarocenses".

Desde las filas populares se recordaba que "el gobierno del Partido Popular invirtió en los últimos 3 años más de 1 millón de euros en la protección de la costa vinarocense y Alsina no lo consideraba suficiente pero ahora, con una inversión mínima y de urgencia, que es posible porque el PP dejó aprobado ese dinero en los presupuestos aparece aplaudiendo para agradar a sus superiores".

Finalizaba Gandía señalando que "nos parecen bien todas las obras que se realicen en el litoral de Vinaròs y por ello le pedimos a Alsina que sea coherente y que recuerde que por delante de las siglas de los partidos está Vinaròs y el interés general de los vinarocenses".