10 minute read
Cultura
Sali García de Araoz, la frondosidad de la memoria
Alicia Coscollano
Advertisement
Con la delicadeza de la seda como soporte, material del que también se tejen las memorias, Sali García de Araoz ha dibujado con técnica realista i naif los trazos más significativos de sus recuerdos. Calles y callejuelas del Maestrazgo, plazas, olores, sabores y, al fondo, siempre el mar. Sus cuadros, que actualmente pueden verse colgados en las paredes del Ayguals de Izco, tienen un trazo refrescante y un color que navega entre la inocencia y una inesperada fuerza que respira a contrapiel y asoma entre los cielos aguados, las piedras de las ermitas y de las estaciones, de las que siempre parten y llegan trenes cargados de referencias a días pasados.
La exposición “El Maestrat sobre seda”, organizada por la concejalía de Cultura y Educación del Ayuntamiento de Vinaròs, se inauguraba el pasado viernes en el auditorio municipal.
Sali, ¿esta exposición implica recuperar una parte de tu vida?
Sí, porque he vivido en esta zona hasta los 18 años, luego me trasladé a Barcelona hasta que, hace poco tiempo, volví a trasladarme aquí. La exposición consiste en recuerdos de mi infancia, de mi vida, respecto al campo, al mar, aunque también he incluido edificios emblemáticos de Vinaròs basándome en fotografías antiguas, método que me gusta mucho utilizar.
¿Siempre basas tu trabajo en fotografías?
Sí, normalmente trabajo sobre fotografías porque no puedo salir al campo a pintar, ya que trasladar cien frascos de dimensiones muy pequeñas, agua, etc., trabajar al aire libre se convierte en algo muy complicado. Trabajo en mi taller y, además, me gustan mucho las fotografías antiguas.
Y esa base fotográfica y a la visión del recuerdo que conservas, ¿le añades una apunte personal?
Sí, además mi pintura no es totalmente realista porque siempre modifico cosas, colores y formas. La verdad es que es difícil que uno mismo se defina, pero mi pintura entraría dentro del realismo naif.
El color tiene mucha fuerza en tu pintura.
Sí, he tenido que poner en marcha la inventiva porque la mayoría de fotografías estaban en blanco y negro. No sé por qué, los colores siempre me han salido así, vivos, luminosos, quizá sea porque soy de Levante y aquí siempre hay mucha luz. He intentado transmitir la alegría y la luz del Mediterráneo.
¿Cuál es la técnica que utilizas para pintar sobre la seda?
Extiendo la seda. Siempre suelo trabajar sobre una seda blanca que coloco en un bastidor. Lo primero que realizo es el dibujo con una pintura que se llama guta con la que trazo las líneas. Luego aplico el color con un pincel, el color tiende a difuminarse, por eso la guta ayuda a que no se mezclen, a que el color se defina.
¿Cuáles serían tus maestros?
Me gusta mucho Barceló, es muy original trabajando texturas y volúmenes. De los clásicos, me gustan Velásquez o Goya, que son clásicos, pero en su momento fueron percusores de otros movimientos.
Sali García de Araoz sigue un proceso largo y delicado para plasmar su memoria sobre la seda: plancha, dibuja y pinta para fijarla y, durante una hora, debe elevar su temperatura a 100 grados para que pueda lavarse si su aplicación final va ser como complemento de vestir. Sali tiene montada una exposición permanente en la parte superior del santuario de la Mare de Déu de la Misericòrdia, y, hasta el día 4 de marzo, la frondosidad de su memoria podrá visitarse en horario de 18 a 21 horas, de martes a domingo, en el Auditorio Municipal de Vinaròs.
Ximo Guimerà: una mirada d’autor a la seu d’Amics de Vinaròs
Alicia Coscollano
La seu social de l’associació cultural Amics de Vinaròs servix de càlid suport per a la fotografia d’autor de Joaquim-Vicent Guimerà i Rosso, “un vinarossenc de soca-rel”, com el definia Salvador Oliver, persona a càrrec de l’organització de les exposicions que habitualment oferix esta associació, fortament implicada en el pols cultural de Vinaròs.
La mostra que actualment podem gaudir a la seu d’Amics de Vinaròs és el resum de l’etapa digital d’un documentador de la realitat, com ell es definix, que acumula més de trenta anys de dedicació al món de la imatge. Dedicació avalada per una cura substancial cap al detall, cap als instants, que recullen una visió sensible i captivadora: Interiors, Pensaments, La màgia del foc, Concentració, Sostre, És Carnestoltes, Encreuament de mirades, són alguns dels títols que reforcen i donen sentit a una tasca continuada que barreja la passió per l’objectiu amb els sis sentits –sis perquè en Guimerà no es pot oblidar la intuïció.
La mirada d’autor de Guimerà se centra, principalment, en el Maestrat, i a través de fotogrames.cat, d’on s’han extret les imatges que conformen l’exposició, podem accedir a la bellesa arquitectònica d’indrets molt propers, tant en afectes com en distàncies, a les tradicions, els paisatges i a l’entorn cultural dels territoris de parla catalana, una porta oberta al món a la qual truquen més de 5.000 persones diàriament.
L’acte d’inauguració de la primera exposició de les personals imatges de Guimerà comptava amb l’assistència del president de l’associació cultural, José Luis Pascual, que destacava que les imatges eren “el
fidel reflex de la nostra vida contemporània”.
Salvador Oliver, per la seua part, donava rellevància al fet que les escenes plasmades donaven importància a la quotidianitat, “a banda de l’excel·lent qualitat de la fotografia, caldria destacar el missatge que transmeten i que l’espectador ha de trobar. L’autor ha trobat un significat o el significat ha trobat un autor”. Oliver afegia que “plasmar el dia a dia de la nostra gent, de les nostres plantes, dels nostres costums, implicaria, segurament, realitzar moltes fotografies per aconseguir unes imatges tan especials”.
En aquest punt, Joaquim Guimerà donava la raó a Oliver, i recordava que el món de la imatge no seria el que és ara si no hi hagués fotografia digital, “he fet moltes fotos, i les que podem veure avui aquí són un resum de casualitats”. Guimerà puntualitzava que la mostra és una síntesi de la nostra cultura, encara que, recordava, en falten moltes, “hi ha fotografies de l’activitat de Vinaròs, gent que tots coneixem, dos fotografies del Carnaval, alguna d’arquitectura de Vinaròs i altres que tenen a veure amb la nostra cultura, com la del ball dels Dimonis o els castellers de Barcelona. És una mirada ràpida al món que tots vivim i un referent de la web, a la qual s’està afegint més gent, i tots els que vulguen reflectir imatges de les nostres comarques tenen obert fotogrames.cat”.
La web creada per Joaquim-Vicent Guimerà i Rosso, una àmplia galeria d’imatges que actualment conté més de 80.000 fotografies, s’ha convertit en un referent internacional de la nostra societat. Part d’aquesta galeria d’imatges, concretament aquestes 40 mirades, es poden contemplar ara, a través de la visió d’autor d’aquest professional de la imatge, a la seu social d’Amics de Vinaròs, en horari de 19.30 h de dimarts a divendres. Dissabtes, de 19 a 21 h, fins al 15 de març.
Col·lecció A. Delgado
VINARÒS D’AHIR - RECORDS D’ABANS
Per Agustín Delgado de l’Associació Amics de Vinaròs
Santiago Roig Mafé
Este es el cartel original de la película de la Warner que en España se tituló “El guapo” y que el cine Ateneo proyectó el domingo 8 de septiembre de 1935, con James Cagney interpretando a un acomodador de cine que se integra en una banda de gangsters y luego sigue en el mundo del cine pero en Hollywood como actor.
Ciutat de lletres
Susana Anglés
Al Campo de Belchite i al Matarranya amb Prames
Prames ha editat recentment dos llibres guia amb mapa inclòs sobre el Matarranya i el Camp de Belchite. Els dos llibres, integrats dins la col·lecció “Red natural de Aragón”, reivindiquen com una informació de primera mà per al lector o per aquell que vulga anar a visitar aquestes terres.
Hi ha una introducció general que viatja des de la situació versus com anar-hi fins al relleu, el clima, el paisatge, la flora i la fauna, la gent i els pobles.
En aquests racons geogràfics hi ha indrets d’interés que es ressalten per damunt d’altres, aquests llocs són els catalogats com a LIC, ZEPA, la xarxa fluvial amb interés, els indrets i els racons amb atractius geològics, els arbres singulars que captiven els visitants, les zones humides que aporten riqueses al nostre entorn...
Aquests llibres guia dins de la “Red natural de Aragón” ens aporten una guia de camp on s’analitzen els indrets amb encant: l’aigua i els paisatges; les muntanyes i totes les curiositats naturals; el món més singular d’animals, plantes i flors; el desenvolupament dels boscos; les festes, els costums i les tradicions amb les llegendes i els contes...
Tot aquest món s’obri amb el llibre guia del Matarranya i amb el de Camp de Belchite, una iniciativa de Prames que va completant el seu particular repàs per la geografia comarcal d’Aragó.
