7dies actualitat de Benicarló 843 - 14 de maig de 2021

SANT GREGORI

A C T U A L I TAT D E B E N I C A R LÓ Nº843 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 14 maig de 2021 |

9 de maig de 2021

1'70 €

Els benicarlandos visiten l'ermita de Sant Gregori: el dia que acaba l'estat d'alarma

AQUELL CARRER AMPLE DE BENICARLÓ DE FA MÉS DE MIG SEGLE...

Actualitat coronavirus

Descens lleu de nous casos al Maestrat:

Es ‘neteja’ l’interior i s’estabilitzen els nous casos FOTO: J. GELLIDA a les poblacions litorals

EDITORIAL

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El lector opina Pots fer-nos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió setdiesbenicarlo@ gmail.com K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló

Anuncia’t:

K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Cap de redacció: Joan Ferré José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra.

Col·laboradors: Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patricio Abad, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, J.Mª Domínguez, Manuel Milián, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Publicitat: Juanjo Cornelles Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/7diesbenicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

2

l’acudit Los líderes

José María Fibla

ACTUALITAT

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

ACTUALITAT CORONAVIRUS Descens lleu de nous casos al Maestrat Es ‘neteja’ l’interior i s’estabilitzen els nous casos a les poblacions litorals 7dies / foto: JG

Actualització Coronavirus al Les hospitalitzacions per departament de Salut de Vinaròs coronavirus es desplomen un 94% (Hospital Comarcal):

en UCI i un 96,5% en planta

Continuem oferint-vos la comparació setmanal de l'evolució del virus al Maestrat, gràcies a les dades subministrades per la Generalitat Valenciana. En data de 12 de maig de 2021, encara és prompte per a valorar l’impacte de l’obertura perimetral, però de moment observem en general, un lleuger descens dels nous casos. Es ‘neteja’ l’interior i s’estabilitzen els casos a les poblacions del litoral.

Amb l’arribada de l’hivern i especialment els contactes socials de Nadal, vam començar a disparar-se els positius. Encara que estàvem en continua baixa de nous casos des que es van disparar a 1277 PCR+ fa més dos mesos, vam passar a 50 nous casos fa quatre setmanes, 36 PCR+ fa tres, 41 fa dues, 31 PCR+ la passada i 29 PCR+ aquesta, canviant la tendència al lleuger augment de fa unes setmanes, al contrari, és a dir, un lleuger descens de nous casos.

–Benicarló:

baixen lleugerament els nous infectats (10 PCR+ respecte a 13 de fa una setmana i 10 de fa dues) i s’estableix el total d’infectats en 2.043.

–Vinaròs: s’estabilitzen els nous infectats amb 9 nous PCR+ respecte a 8 de la setmana passada i 14 de l’anterior, i tornen a pujar el total d’infectats a 2.206.

-Un total de 14 hospitals de la Comunitat Valenciana o estan lliures de coronavirus en les seues unitats de crítics o atenen una única persona -En l'últim mes, la reducció d'ocupació en llits UCI ha sigut del 48% i en planta, del 55% El nombre de persones hospitalitzades per coronavirus en les Unitats de Vigilància intensiva (UCI) de la Comunitat Valenciana s'ha desplomat un 94% enguany. La reducció ha sigut del 96,5% en les hospitalitzacions en planta. De fet, hui dia, la Comunitat Valenciana és l'autonomia amb menor percentatge d'hospitalització per COVID de tota Espanya (1,36%) i la segona en ocupació de llits UCI (4,11%), per darrere de la ciutat autònoma de Melilla, segons l'última actualització del Ministeri de Sanitat.

El mes de gener es tancava amb 670 persones en les UCI valencianes. Els hospitals de la Comunitat Valenciana atenen 40 persones en les seues UCI (-94%).

De fet, un total de 14 hospitals de la xarxa valenciana tenen una o cap persona ingressada en estat crític per coronavirus, d'acord amb les últimes dades disponibles. D'aquests centres, dos són de la província de Castelló (Hospital Comarcal de Vinaròs i Hospital General Universitari de Castelló); cinc estan a València (Hospital de Manises, Hospital General de Requena, Hospital Universitari Doctor Peset, Hospital Francesc de Borja i Hospital Lluís Alcanyís) i els set restants són de la província d'Alacant (Hospital de la Marina Baixa, Hospital General Universitari d'Elx, Hospital Universitari de Torrevieja, Hospital Verge dels Lliris, Hospital General Universitari d'Elda, Hospital de Dénia i Hospital Universitari del Vinalopó).

Respecte a la situació en les plantes d'hospitalització, el 25 de gener hi havia 4.777 pacients i, en l'actualitat, 168. En concret, hi ha cinc centres que tenen una o cap persona amb COVID 19 en planta: Hospital General d'Ontinyent, Hospital Verge dels Lliris, Hospital Universitari del Vinalopó, Hospital General de Requena i Hospital Universitari de Torrevieja.

Aquests nivells d'ocupació en planta, que encara sent esperançadors no han de fer baixar la guàrdia perquè la pandèmia continua activa, no es registraven des d'el mes d'agost passat.

En l'últim mes, la reducció d'ocupació en llits UCI ha sigut del 48% (de 77 persones amb coronavirus a 40) i del 55% en planta (de 374 a 168).

–Peníscola: Es va trenca l’estabilitat total de fa sis setmanes i apareixen 3 nous PCR+, respecte a 2 de la setmana passada, augmentant la xifra total a 525 infectats.

Coronavirus a les poblacions de l’interior Des de l’arribada de l’hivern, es va trencar el fre de nous positius PCR per la zona nord de Castelló, i es va escampar més amb Nadal. El mapa de nous casos va aparéixer sobtadament verd des de la setmana passada, excepte un brot a Rossell (5 nous PCR+), Sant Rafael del Riu (1) i Forcall (1), desapareixent a les poblacions veïnes de les costaneres.

3

ACTUALITAT

Vacunació COVID-19 J. Gellida

4

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

ACTUALITAT

J. Gellida

5

ACTUALITAT

El rosario de la aurora J. Gellida

El rosario de la aurora es una práctica de piedad popular en la cual, en el amanecer de algunos días señalados, se recorren en procesión las calles del casco antiguo de la ciudad rezando y cantando el rosario.

Esta práctica fue tomando forma a partir de los últimos años del siglo XII en muchas zonas de España. En Benicarló, en la Parroquia de San Bartolomé, se celebra todos los domingos del mes de mayo.

6

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

ACTUALITAT

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

Benicarló homenatja els dos veïns deportats al camp de concentració de Mauthausen Ajuntament

Amb motiu del Dia d'homenatge als espanyols deportats i morts en camps de concentració i a totes les víctimes espanyoles del nazisme, que es commemora el 5 de maig, l’Ajuntament de Benicarló ha volgut homenatjar Antonio Machordom Coll i José Calvet Febrer, els dos benicarlandos que van ser deportats a Mauthausen i posteriorment assassinats al camp d’extermini de Gusen.

Antonio Machordom (Benicarló, 1901) i José Calvet (Benicarló, 1914) van estar entre els més de 8.000 republicans espanyols que es calcula que van estar presos a Mauthausen. Segons les dades verificades, van ser un total de 655 valencians procedents de 271 municipis les persones deportades que van arribar als camps de concentració i extermini nazis.

amb els dos benicarlandos deportats i han fet una crida a lluitar per tal que la història no es torne a repetir.

L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un manifest institucional en record i homenatge als espanyols deportats i morts en camps de concentració i a totes les víctimes valencianes i espanyoles del nazisme.

La lectura ha anat a càrrec de l’alcaldessa, el regidor de Cultura, Pedro Manchón i els portaveus dels grups municipals a l’oposició, Juan Antonio Mañá (PP), Benjamín Martín (Ciudadanos) i Marta Escudero (Compromís).

L’homenatge, presidit per l’alcaldessa, Xaro Miralles, s’ha dut a terme al passeig de Manuel Azaña, al costat de l’olivera plantada en memòria dels dos benicarlandos. També hi ha assistit els regidors de la Corporació Municipal i els familiars de les víctimes, que han tingut paraules de record per als seus familiars assassinats.

David Garcia, familiar d’Antonio Machordom, i Covadonga Calvet, familiar de José Calvet, han evocat la història familiar i els vincles emocionals

¡Vendemos tu casa !

Disfruta de tu tiempo y dinero, ¡ confía en nosotras !

+34 964 82 50 Pz. Agustín Comes, 5, Bajo · VINARÒS www.estate -vinaros.com estate.vinaros@gmail.com

48 7

SOCIETAT

g i a em

9d

J. Gellida

8

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

SANT GREGORI

SOCIETAT

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

Sant Gregori J. Gellida

9

SOCIETAT

J. Gellida

10

Sant Gregori

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

SOCIETAT

J. Gellida

11

SOCIETAT

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Sant Gregori J. Gellida

12

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

SOCIETAT

J. Gellida

13

SOCIETAT

Fotos: Jesús Maestro / Mark F.

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

A Sant Gregori, en cavall

El lector opina setdiesbenicarlo@gmail.com Pots fer-nos arribar: 14

· Fotos · Cartes d'opinió

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

OPINIÓ

Día a día: diálogos José Ramón Ferreres

¡Sin mezclas, por favor!

-Ya lo decía mi Padre, no mezcles bebidas que te subirán rápidamente a la cabeza.

-¿Pero si tú no bebes?

-Pues más fácil me lo pones.

-Recuerdo – el “cuenta-batallitas” pone baza – una juerga que mezclé anís y vodka …

-¿Resultado?

-Ni me acuerdo.

-Dejadle que se explique – el amigote que siempre me apoya.

-…además, los españoles somos únicos …

-Ahora me has despistado – el mismo.

-Cuando no tenemos vacunas, porque no tenemos. Cuando las tenemos, por si acaso …

-… y eso y lo de mezclar … ¡Me estás liando!

-Podría tener vacunados a un buen montón de gente, con la segunda dosis …

-… ¿no me digas que todavía no te la han puesto?

-Están esperando un estudio clínico con 200 voluntarios – el que está informado.

-Pero ¿no se habían hecho todos los estudios antes de aprobar la vacuna?

-Sí … pero es un estudio para ver que pasa si la segunda dosis es de otra vacuna …

-Ahora entiendo lo de las mezclas …

-¿Inventos?

-Estoy pensando que en lugar de hacer “inventos” y “esos estudios” deberán APOYAR a las investigaciones de la Vacuna ESPAÑOLA. -¿Pero tenemos vacuna ESPAÑOLA? -Y dicen que muy efectiva … a “alguien” no le interesa que salga …

-¡Esperad! ¡Que me pierdo!

-Simplemente – intento explicarme – que la segunda dosis con AstraZeneca, a los que ya tenemos la primera puesta; dudan de si ponerla con esa marca o con otra …

-¿Y eso? ¿No hay de sobra, ahora de vacunas de esa marca?

-Todo viene de la “posibilidad” de tener los famosos “trombos”.

-No entiendo nada. ¿No se dijo que era mas posible que te tocara la Primitiva a que tuvieras trombos?

-Estadísticamente …

-Lo que pasó – intento reconducir la conversación – que hoy en día una MALA noticia, por pequeña que sea; corre mucho más que una BUENA. -A mí que no me metan otra que no sea de la misma vacuna.

-Yo estoy de acuerdo con este – me señala – las mezclas no son buenas ideas.

-Y los inventos … solo con “gaseosa” – sonrisas.

-Me pregunto: ¿por qué solo los españoles hacemos estos inventos?

-Algún otro país lo ha hecho …

-Solo lo aceptaría si no hubiese más dosis de esa vacuna. Pero parece ser que hay en abundancia. Por lo menos en estos momentos.

-Deberíamos ser más prácticos: lo importante es vacunar a la gente, para conseguir la máxima inmunidad ante el COVID-19 …

-… totalmente de acuerdo.

Foto: JG

-Pero ¿no se puede elegir?

-En este caso: no es tema de elegir o no. Si tengo la primera dosis de XXX, póngase la segunda … y otro inmunizado a la lista.

-Alguna vez – pensativo – se debería estudiar y explicar todo lo que se ha hecho BIEN y MAL en esta Pandemia …

-… y señalar a los culpables …

-… pues no lo decía por eso …

-Ah ¿no?

-… para aprender de un tema que “podría” repetirse …

-¿Tú crees?

-NO … pero ver lo que se ha hecho (sea malo o bueno, o bueno y malo) sería de lógica para aprender para “el futuro” …

15

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Visita al jaciment del Poblat Iber del Puig de la Nau IES Joan Coromines

Els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Joan Coromines, acompanyats pels professors de l'àmbit sociolingüístic van visitar el jaciment del Poblat Iber del Puig de la Nau. Allí els va rebre una parella d'ibers i els van explicar on vivien, com vivien, què menjaven, els ritus funeraris... Els alumnes encuriosits van fer moltes preguntes. Tots van gaudir de la visita i allò que més els va agradar va ser fer un simulacre de guerra. Amb els escuts i llances es van adonar que les coses no sempre són com ens conten a les pel·lícules! Va ser un dia inoblidable per a tots!

Concurs literari Ficcions, l’aventura de crear històries IES Joan Coromines

Els alumnes de 3r d’ESO B de l’IES Joan Coromines van participar en el concurs literari Ficcions, l’aventura de crear històries Els alumnes de 3r d’ESO B de l’IES Joan Coromines van participar en el concurs literari Ficcions, l’aventura de crear històries.

Es tractava de crear una història en diversos capítols i periòdicament havien de pujar a la xarxa les redaccions. Va ser un treball dur i feixuc, però al final tot té la seva recompensa.

Un dels grups participants del centre ha estat

16

seleccionat i passa a la fase final d’entre quasi 3000 treballs. Així que molts ànims Anna Fonollosa, Alba Minaya i Sara Mehdaoui!

OPINIÓ

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

Coses de Rolin

Jaume Rolíndez

Un Mucbe d’ibers Avui serà un dia bonic de veres. Ja ho reflexionava a mitjan matí en sentir les hores del campanar que anunciaven també les que restaven per arribar al temps de descans nocturn. I ho sabia perquè l’ànima feia camí cap a casa, plena d’emoció pel fruit d’història que havia assaborit al llarg d’una estona, al Museu de la ciutat de Benicarló. Al nostre Mucbe, vaja. I al meu Mucbe que encara canta millor per anomenar-lo en propietat.

AI, sí! Aquest matí he visitat l’exposició permanent TERRRA D’IBERS, programada, organitzada, coordinada i produïda per una munió d’entitats públiques i persones físiques que tot just caben en una pàgina sencera de crèdits. I sí, m’he fet els escalons per arribar a la primera planta i allí m’han rebut uns murals assenyalant el títol de l’exposició i la primera de les il·lustracions. I avant! A gaudir de tot l’espai vestit amb la seriositat del color atzabeja, amb la delicadesa dels fons enrojolats de les parets, amb els favors visuals dels punts de llum sempre invisibles, amb la pedagogia dels textos dels panels i amb el viatge cap a l’estudi dels elements històrics que atresoren vitrines i aparadors.

I hi era sol. Tot sol, sí. Gojosament sol. És a dir, amb el silenci i amb l’espectacle dels elements que mostraven la història de fa més de 2.500 anys. Caminava a passes lentes. No hi havia cap pressa Tot era per a mi.

Tot era meu. No m’ho acabava. En algun instant sé que parlava a soles.

L’ull que encara tinc mig bo no se’n sortia de la mudesa de les peces d’argila que confeccionaven tot tipus de àmfores, urnes funeràries i altres utensilis que fabricaven i en feien ús aquelles persones tan allunyades en la història i tan properes al Mucbe de Benicarló.

Les diferents escenes m’assabentaven com eren els ibers, com vivien, com s’organitzaven socialment, el paper de la dona, la indumentària, el treball, els oficis, la ramaderia, caça i pesca, els intercanvis comercials, les

armes i els guerrers, els habitatges... I tot ordenat par a gaudi d’un visitant com jo, sabedor que el dia em regalaria el profit més especial perquè havia encertat amb el fet de visitar el Mucbe, avui convertit en un MUCBE D’IBERS..

Que quin aparador m’ha fet més pes? Ai, sí. És fàcil de manifestar-ho. El de les urnes funeràries perquè els ibers, amb cerimònies determinades cremaven els cossos ja morts i depositaven les cendres en àmfores o dipòsits especials que guardaven en les necròpolis. Igualment li passarà al meu cos que ja gasta no sé ni quantes febleses tot i que encara planta cara a la vida. I que de tant en tant calça gojos de profit com el d’aquest matí en complicitat amb el Mucbe. Beneïda, la sort meua..., d’avui!

Fent passes per abandonar l’espai de l’exposició he observat també que en un dels dos espais especials d’audiovisuals hi era un grup de dones marroquines, les quals, segudes en uns petits seients disposats a l’efecte, seguien amb atenció les imatges i les explicacions que veien i sentien des de la pantalla del monitor. Mel de romer, tu.

I una més. Abans d’agafar l’escala per ressuscitar a la vida actual, he observat que la porta d’accés al cor de la capella estava oberta. I, au! he accedit l’interior. I, compta tu, m’he assabentat que encara no hi havia estat mai en aquell lloc! “Serà possible, tio?” em feia a mi mateix. El cas és que la visió de la capella des del cor, meravella de veres. Que guapo tot! I quanta ventura, la nostra, per posseir un conjunt patrimonial com aquest del Convent de Sant Francesc! Ha costat anys i panys però, hi és.

Que sí! Que sí! Que la visita al Mucbe en qualsevol moment de l’any manifesta la potència, la paciència, la voluntat que gastem per construir una societat de valors. Que podem i sabem florir de joia la nostra caminada cadufera. Però ai que la sensibilitat i l’anestèsia fan trena en la vida! I cal saber destriar-les per agafar la bona, la de l’excel·lència. I massa voltes no ho sabem fer. O no ho aparenta, vaja.

Insisteixo, avui ha estat un dia bonic... però bonic en veritat...!

17

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

[VII] AQUELL CARRER AMPLE DE BENICARLÓ DE FA MÉS DE MIG SEGLE

La singladura familiar de Marianeta l’Hereu De la carnisseria del camí la Mar a l’adrogueria del carrer Ample Marcel·lí Piñana Edo

Durant els anys cinquanta del passat segle, Anna Maria Febrer Ràmia, Marianeta, l’Hereu, era una senyora popular a Benicarló, primordialment, pel fet de tenir un establiment de venda de carn al Mercat Municipal de la nostra població.

Primer, com a parada ambulant de l’antic Mercat vell [el de plaça homònima] i, després, en recinte tancat, a l’actual.

Tant en el mercat vell com en el nou, es tractava d’una atenció personal i directa al públic que alternava amb la seua carnisseria del carrer del Crist de la Mar. Casada amb Manuel Royo Arnau, el Sedasser, constituïen una jove parella que, en anys difícils, com tants altres espanyols, van haver d’emigrar a l’Alemanya Occidental amb l’esperança d’aconseguir-hi treball i millors condicions de vida per a tota la família. En aquell país, Marianeta i Manuel hi van viure de 1961 a 1973.

Hom sap que el matrimoni va lluitar de valent en el país d’acollida, treballant-hi tots dos, pare i mare, al principi, cadascú en un espai geogràfic diferent, fins que, un any després, el pare i la mare passaven a residir i treballar a la ciutat de Konstanz (Constança), a tocar la frontera suïssa. Per fi, pares i xiquets podien estar junts. Gràcies a la capacitat de treball i d’estalvi, amb el temps es van comprar tres pisos a Benicarló, un cop liquidades, una a una, totes les càrregues dineràries que suportava la família des de l’època de la carnisseria. La protagonista principal d’aquesta complexa història sempre va dir -públicament i en privat- que, des d’Alemanya, anirien cancel·lant els compromisos econòmics que tenien pendents. I així ho van fer!

La família Royo-Febrer junts a l’empresa Telefunken d’electrodomèstics. Al cap d’un any, a la millora de la conciliació familiar, s’hi afegia que ma mare aconseguia el lloc de conserge en l’empresa Herose i el meu pare era contractat com a pintor. I, encara més, la mateixa empresa va facilitar un habitacle a la meva mare per a ús familiar.

Al cap d’un temps, vam fer cap tots a Konstanz. Recordo molt bé que els caps de setmana anàvem a l’església i al Centre espanyol. He de dir que la tasca social que hi feien era encomiable. Nosaltres ens reuníem al Centre espanyol amb altres famílies d’altres regions espanyoles, sobretot, andalusos, madrilenys i gallecs. De valencians, només érem natros i, de catalans, només una sola família amb dos xiquetes.

Durant la setmana, els dos germans menuts, Carmelo i José, anaven a l’escola, mentre que a Vicent i a mi ens ensenyaven alemany per a xiquets estrangers. Després, ens vam posar a treballar. A l’empresa, jo vaig superar l’examen d‘Oficial de 1ª de tints. A part del treball, teníem les nostres aficions preferides, com l’esport i la música. Per part nostra, acudíem a classes privades de música i prompte vam crear un conjunt musical:” Los terremotos”.

En aquest bon punt del relat, Manuel, “Manolito”, el fill gran del matrimoni, manifesta que no fou una tasca fàcil per a una família amb quatre fills que es trobà en un país europeu, amb llengua, cultura i costums tan diferents al nostre. I, aquestes circumstàncies, a priori adverses, remarca que, efectivament, els seus pares se’n van anar de Benicarló amb deutes pendents de liquidació derivats de la fallida de la carnisseria familiar.

El seu testimoniatge personal és prou aclaridor: “Els meus pares van voler anar sols a Alemanya per poder planificar la nova vida familiar i laboral mentre nosaltres ens vam quedar aquí. Ma mare va rebre formació a Alemanya per treballar com a soldadora a la fàbrica d’electrodomèstics de Meersburg/Daisendorf i mon pare al magatzem d’una fàbrica metal·lúrgica de Hausen/Offenbach. Un any després, les coses anaven millor perquè els meus pares van reunir-se a Konstanz per treballar 18

Manuel Royo Arnau, en primer pla, a la banda de música de Benicarló.

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

OPINIÓ

Manuel Royo Febrer, d’excursió a la Punta la Serra, amb 17 companys i companyes de Marianeta, amb la seua motocileta, davant mateix de l'Adrogueria.

Batxillerat de l’Acadèmia del carrer Ample. [Curs escolar, 1959-1960].

S’identifica en aquesta fotografia José María Sorlí, Teresa Boix, Pilar Julián, Carlos A. Catalán, Vicentica Eroles, Juan Gaspar Ávila, Teresa Bellés, Manuel Gimeno, M. del Carmen Eroles, M.

Tot i les naturals dificultats inicials de l’emigrant, t’adonaves que a tot arreu no només hi ha gent bona, sinó que n’hi ha de disposada a ajudarte. Natros sempre estarem agraïts, destacant un capellà jesuïta de Logronyo, resident a Alemanya, que ens va ajudar molt. Sense oblidar els pares Carmelites de Benicàssim o les mares de la Consolació de Castelló. Recordo molt Herr Joseph a qui natros li dèiem Don José, era un alemany que ajudava els emigrants espanyols de manera altruista. Mira si ens va ajudar que va ser gràcies a ell que els meus pares van poder travessar la frontera per Suïssa, obtenir el certificat de residència i treballar a Alemanya.

Carmen Martínez, Mercedes Diago, Manuel Royo [el tercer, començant per la part dreta] Santiago Machordom i Manuel Sorlí.

Avui, després de més de quatre dècades d’haver deixat Alemanya, estic molt content d’haver passat part de la meua infantesa i joventut en aquell país, encara que, al principi, he de dir de bona veritat que les vam passar magres i me n’haguera tornat per no res. Però, amb el temps, vam sentir-nos-hi cada vegada millor, més encara, perquè ma mare va liquidar els deutes pendents i va poder tornar al poble amb la cara ben alta. Mira si ma mare ho tenia clar que es va emportar les adreces dels creditors i, a mesura que les circumstàncies econòmiques li ho van permetre, des d’Alemanya, anava pagant el bou o els corders que devia”.

Una altra sorpresa saborosa eren les vacances de treball ja que en teníem sis setmanes pagades a l’any, en una època en què a Benicarló molt poca gent feia dies de festa. Natros aprofitàvem per anar un mes, a l’estiu, a Benicarló i, dues setmanes, per Nadal.

Algunes curiositats que ens van cridar l’atenció foren les processons religioses. Per exemple, per Setmana Santa, allà, els capellans i fidels només sortien en processó pels voltants de l’església, no com aquí que van pels carrers principals del poble.

I, una altra curiositat, eren les bodes, perquè, quan assisties a un casament religiós, immediatament després es casaven pel civil, davant del jutge, amb la toga, vestimenta jurídica, i amb tot el protocol oficial.

Mariana Febrer, despatxant a uns clients a l'Adrogueria del núm. 9 del carrer Ample.

19

OPINIÓ La tornada a Benicarló, al carrer Ample L’any 1973, el matrimoni tornava al poble i adquiria tota una casa al carrer Ample. En una part dels seus baixos, hi van habilitar una adrogueria de productes de neteja, pintures, papers i altres necessitats. El fet de crear-hi, precisament, una adrogueria tenia a veure amb l’ofici del senyor Royo, de manera que, a part de la vinculació laboral, el tàndem familiar imprimia confiança als futurs clients perquè, suposadament, coneixia les característiques i l’ús del gènere ofert.

Manuel explica que, tot i que a la tornada al poble, els pares van fixar la seua residència al carrer Ample, la seua vinculació personal en aquesta via benicarlanda va ser anterior, ja que, abans d’emigrar a Alemanya, Manuel estudiava a l’Acadèmia del carrer Ample, tutoritzat i dirigit, en les respectives matèries, pels mestres D. Paco Catalán Macián, D. José Diago Vaquer i D. Aurelio Camarero Barganza. D’aquella experiència acadèmica, n’evoca efusivament els seus companys, Carlos A. Catalán Font i Vicentica Eroles Bel. Tots tres havien superat l’examen d’ingrés [curs 1959-1960] que els facultava per seguir estudiant Batxiller elemental a l’Acadèmia, examinant-se, al final de cada curs, davant del professorat de l’Institut Francesc Ribalta de la capital provincial, era el conegut ensenyament de Batxillerat, modalitat lliure. El fet d’emigrar els pares a Alemanya, el van privar de poder continuar preparant-se en aquest centre educatiu del carrer Ample.

Cal dir que, a la tornada, quan la família RoyoFebrer s’instal·là al carrer Ample, ja s’havien produït canvis notables en la dinàmica social i comercial del carrer, començant pel carrer que ja es trobava empedrat. Ja no existia l’antiga tenda de queviures de la tia Antònia [Antònia Cueto, de Valverde], ni la impremta de José Soto.

Tampoc no funcionava l’Acadèmia del mestre Paco Catalán, ni l’espardenyeria de Teresa Carda, ni operava el doctor Francisco Amela en la seua clínica dental. Tampoc no seguia en actiu la tia Carme [C. Forés Alberich], la prestigiosa modista que ensenyava les tècniques de la costura a moltes joves benicarlandes. I, sense oblidar, la tia Consuelo [ C.M.C. Machordom Lluch], la veterana modista “pantalonera” del núm. 10 que, entrada en anys, deixava de cosir per encàrrec. Ni dues altres modistes de Càlig que s’havien establert al carrer amb posterioritat. Fins i tot, el Banc Central de l’època, ubicat a la cantonada del carrer Sant 20

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

La singladura familiar de Marianeta l’Hereu Joan, es traslladaria a l’Avinguda Joan Carles I. De tots els antics establiments, únicament es trobava vigorosament en peu el taller de venda i reparació de bicicletes i motos de Tomàs Prats Calvet, lo bicicliste del carrer Ample.

El motiu de la desaparició d’aquests modestos establiments era divers. Apuntem, des del desplaçament cap a noves zones urbanes, a la jubilació i, en algun cas, a la defunció del mateix titular. La polivalent Acadèmia d’Ensenyament, per exemple, amb el prematur traspàs de D. José al 1973 i l’edat ja molt avançada de D. Paco i D. Aurelio, respectivament, unit a l’entrada en vigor de la innovadora Llei d’Educació de 1970 que feia extensible l’ensenyament obligatori en l’alumnat fins als 14 anys, va conduir irreversiblement al tancament definitiu de l’Acadèmia.

En aquests moments del relat, a Manuel, li revé al pensament que, poc després que el matrimoni José Soto-Elòdia Centelles [els morellans de la impremta] abandonessen el número 7 del carrer Ample per traslladar-se a viure a una nova zona del poble, s’habilità un bar als seus baixos. I, com sol passar que un bar no sempre resulta un bon company de viatge

per al veïnat, i més tractant-se d’un carrer plàcid com aquest, va sorgir algun conflicte interveïnal fins que, finalment, la llum i la serenor arribaren plegades a bon port.

Tot i això, sabem que el testimoni d’aquest relat acumula tota mena d’inoblidables vivències d’aquest carrer, encara que és evident que el millor record personal que atresora en la seua ment va ser conèixer la seua futura esposa, Maria Rosa Maura, que residia, amb els seus pares i germans [Lliberatos], al carrer de Santa Llúcia, a escassos metres de l’adrogueria. Com és obvi, aquesta jove benicarlanda fou la causa primera que Manuel fixés definitivament la residència en aquest poble.

Manuel, el Sedasser moriria als 65 anys, però Marianeta, la seva esposa, continuaria treballant i lluitant uns anys més en el negoci de l’adrogueria del carrer Ample fins a la jubilació, mentre que els germans Vicent, José i Carmelo crearien la respectiva unitat familiar a Konstanz, la ciutat del sud d’Alemanya que els va acollir, una prova addicional més que la família RoyoFebrer va trobar-se plenament integrada a Alemanya.

Els fills i els nets de Marianeta i Manuel, en una fotografia recent.

OPINIÓ

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

La guerra de las naranjas Patricio Abad

A ver si a alguien le suena esta patriótica y belicista historia.

Todo empezó hace 212 años, tal mes como el actual.

Había en Europa un dictador ambiciosillo, amigo de modernizar por las buenas los países vecinos. Y curiosamente en España reinaba un inútil, víctima de la endogamia y con menos luces que un callejón de noche.

El rey pánfilo dejó los asuntos de estado en manos de su dominante esposa y de su favorito Godoy, que por cierto se cepillaba a la reina con la bovina aquiescencia del monarca. Mientras tanto el experto en exportar democracias quería bloquear a su archienemiga Inglaterra, presionando a Portugal para que no ayudara a la flota inglesa. Como es lógico los portugueses se negaron y entonces el Emperador decretó la invasión del país luso con la complicidad de España, convertida, por obra y gracia de un Rey estúpido, en marioneta de Francia.

Fue un paseo militar que duró dos días, y que desprestigió aún más a la política errática del valido del Rey. En los jardines de Yelves, los soldados franco-españoles cortaron un hermoso ramo de naranjas, y cuál decoración fallera, Godoy se lo envió a la Reina. La prensa valenciana se hizo eco del envío de las naranjas, por la curiosidad de un producto que le atañía, en cierta medida.

Mientras tanto, el valido macarra esperaba ingenuamente que el pequeño corso compartiera Portugal con él. Muy al contrario, el socio francés cada vez introducía más tropas y ocupaba lugares más estratégicos con la excusa de la guerra con Portugal. Los franceses se dirigían a marchas forzadas hacia Valencia, dueños ya de todo Aragón y en su poder Tortosa y Tarragona. Y Peñíscola no tardaría en caer sin apenas lucha.

Después todo vino rodado. Ya saben los malos modos de los invasores, su arrogancia, su falta de respeto a las costumbres y, sus saqueos descarados, lo precipitaron todo.

Por lo que respecta a estos lares, figúrense el coctel: guerrilla y religión. Para echarse a temblar. “Justo un año después, veinte de mayo de 1809, y ya con todo el país soliviantado, llega el general Blake con una fuerte división a Morella, donde le esperan varios cientos de voluntarios de toda la comarca, (sospecho que algún que otro benicarlando) saliendo al día siguiente en persecución de un contingente francés, alcanzándoles en las inmediaciones de Alcañiz y consiguiendo una completa victoria”. Los gabachos habían ocupado el país sin darse cuenta en el avispero en el que se metían, el desconocimiento de la mala leche y de la visceralidad del lugar que acababan de ocupar les hizo cometer el fatal error de menospreciar al indígena.

Dicen que ya confinado en la isla de Elba

www.kapublicitat.com

Napoleón aún tenía pesadillas con aquellas navajas de siete muelles y sus chasquidos al abrirse. Imagínense una cachicuerna del tamaño del cerrojo de una cochiquera, en la mano de ese noble bruto semi- analfabeto que lo hacía todo a base de testosterona y cataplines. Al final, hasta los que tenían las mismas ideas liberales que los invasores tuvieron que elegir: estar de parte del que mataba a vecinos y familiares, o batirse el cuero. Los que no querían ser tachados de cobardes acabaron uniéndose a la milicia, o a partidas de guerrilleros. Y lo curioso es que volvimos a acoger a un monarca que no nos merecía como súbditos. En fin.

Solo es historia, la historia de reyes idiotas, de validos chulangos, de curas fanáticos y políticos miserables. La misma historia de siempre, por cierto, quien iba a decirles a los voluntarios de Benicarló que para disfrutar de naranjas de calidad superior no volvería a hacer falta invadir ningún país. Ni tan siquiera andar demasiado.

Pedidos y consultas por WhatsApp

696 521 233

21

ESPORTS

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

NATACIÓ Proves d’accés autonòmic màster a Castelló CLUB NATACIÓ BENICARLÓ / Text: Jaume Ibáñez

Nou format de competició adaptat a la situació actual de la pandèmia, per a optar a competir al Campionat Autonòmic d’estiu categoria Màster.

S’han organitzat dos proves d’accés per a la fase autonòmica, en diferents seus, per a complir les garanties de seguretat de la normativa sanitària.

Els temps, en les diferents proves dels nostres nadadors, foren: Paula Bretó : 200 lliures 2.46.07 M, 100 lliures 1.12.95 M; 50 lliures 32.77 M. Susana Del Olmo : 200 lliures 2.22.08 M Miguel Piñana : 200 lliures 2.12.76 M; 200 esquena, 2.23.86 M; 100 esquena 1.05.92 M Jordi Curto : 100 papallona 1.14.81 M; 200 papallona 2.46.56 M; 100 esquena 1.19.04 M

Aquest cap de setmana va tindre lloc el primer control a la piscina olímpica La Salera de Castelló on van participar quatre nadadors del nostre club, Paula Bretó, Susana del Olmo, Miguel Piñana i Jordi Curto, els quals van obtenir molt bones marques, superant els registres que van fer en les proves del passat Campionat d’Espanya, també celebrat a Castelló.

El segon control d’accés se celebrarà el cap de setmana del 29-30 d’aquest mes, segurament a Valencia, ja que de moment no hi ha seu a Castelló.

De moment, la Federació manté la decisió d’acudir a l’autonòmic tan sols aquells nadadors que participen en aquestes dos provés d’accés.

El "sènior masculí" del CH Benicarló a 1 punt de la segona posició Pedro Torrent

Cap de setmana intens per a l'handbol benicarlando. Es van disputar 5 partits on destaquen les victòries del "Cadet Masculí" i el "Sènior Masculí".

Començava la jornada "l'Infantil Masculí", al Poliesportiu de Benicarló, que es va enfrontar al Balonmano Mislata "B". El resultat va ser 11 a 40 per als de l'Horta Sud. Per la seua part, "l'Infantil Femení" es va desplaçar fins a la localitat d'Almassora per a disputar el seu partit i que no va poder guanyar. El resultat va ser de 35 a 9 per a les locals.

El "Cadet Masculí" va disputar el segon partit a Benicarló. L'equip rival va ser el Florida -Catarroja i, a diferència de la setmana passada, els benicarlandos van guanyar l'encontre per 1 gol (28 a 27). Victòria important i que ompli de confiança a l'equip. Per la tarde, era el torn del 22

"Sènior Femení" que es va enfrontar a l'Handbol Riola. Les xiques no van poder portar els dos punts cap a Benicarló, ja que van perdre 26 a 13.

El diumenge, el "Sènior Masculí" es va desplaçar fins a Nules. Els resultats dels altres equips l'obligava a guanyar, i dependre de

si mateix, per jugar play-off d'ascens. Els benicarlandos no van fallar i van guanyar amb un resultat de 29 a 22. Ara mateix estan en un triple empat pel tercer lloc i a un punt de la segona posició que ocupa el Vinaròs. Precisament, el pròxim partit serà el "Derbi Comarcal" i ahí es decidirà la part alta de la classificació.

SOCIETAT CULTUR A

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

VINARÒS

L’art pop arriba al Mucbe Ajuntament

El Mucbe inaugura l'exposició «This is Pop: 50 anys d'art pop, d'Andy Warhol a OBEY», amb una visita guiada a càrrec de la comissària de l'exposició, Antonella Montinaro.

La mostra, que es podrà veure fins a l’1 d’agost, inclou obres de reconeguts artistes nacionals i internacionals que porten treballant el llenguatge pop des dels seus orígens en el segle XX fins als nostres dies, i fa una anàlisi comparada de les produccions artístiques dels Estats Units, Regne Unit i Espanya.

El programa expositiu s’estructura a través de grans blocs, i desenvolupa incursions en temes específics relacionats amb els artistes i les tècniques bàsiques dels seus treballs: art pop internacional, amb Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Eduardo Paolozzi, Richard Hamilton, Peter Blake i Yayoi Kusma; art pop espanyol, amb Equipo Crónica, Equipo Realidad, Eduardo Arroyo i Rafael Canogar; Neo Pop, amb Damien Hirst, Takashi Murakami, Jeff Koons, Yoshitomo Nara, Julian Opie i Mr; art pop urbà, amb Shepard Fairey (Obey), Kaws, D*Face i Boamistura; i Música, amb Peter Blake/Beatles, Warhol/Rolling Stones, Warhol/Miguel Bosé, Equipo Crónica/ Raimon, Damien Hirst /Babyshambles, Jeff Koons/Lady Gaga, D*Face/Blink !82 i Banksy/ Blur.

Concert homenatge a les víctimes de la Covid

Juanvi Gellida - Diari Maestrat

El dissabte 8 de maig, a l'església de Sant Bartomeu, es va celebrar un concert homenatge a les víctimes de la COVID 19.

Les obres interpretades van ser: Ave Maria, O vos omnes, Requiem i Versa est in luctum.

El concert va comptar amb Música Ficta i el Cor de Cambra Ad Libitum, Francesc Gamón, Orgue i director del cor, i Raúl Mallavibarrena, director.

23

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Sara Foix i India Valera guanyen el XXVII Concurs de Primavera de Dibuix i Pintura Ajuntament

Fins al 16 de maig es podran visitar al Mucbe les obres que han participat en la 27a edició del Concurs Local de Primavera de Dibuix i Pintura. Sara Foix, en la categoria de majors de 18 anys, i India Valera, en la categoria de menors de 18 anys, han estat les guanyadores d'aquesta edició.

Ja s’han donat a conéixer els noms de les persones guanyadores del Concurs Local de Primavera de Dibuix i Pintura, una de les cites més esperades de l’any entre els artistes locals. Els sis artistes guanyadors i la resta de participants en el concurs exposaran les seues obres al Mucbe fins al 16 de maig.

D'entre totes les obres presentades, Sara Foix ha estat la guanyadora en la categoria A (majors de 18 anys), amb l'obra ‘Creació’, mentre que el segon i el tercer premi han estat per a Olga Davó (amb ‘Distopía’) i Juan Manuel Segarra (per ‘Velles cosint’).

Pel que fa a la categoria B (menors de 18 anys) la guanyadora ha estat India Valera, per l'obra ‘Paisaje azulado’. El segon premi ha estat per a Bianca Petruta amb ‘Velero en temporal’ i el tercer per a David Borja per l'obra ‘Memòries’.

24

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

PUBLIREPORTATGE

Ja podeu gaudir del bon temps a Els Jardins del Tancat Amb el Nou Restaurant Arròs & Brases #inlovejardins

Els jardins del tancat, un espai màgic envoltat de natura, on podreu gaudir del nou Restaurant Arròs & Brases, cuina basada en arrossos, peix i carns a la brasa.

A més a més disposem d’una piscina de 66m per poder banyar-se i espais de relax.

No us podeu perdre els nous “Tardeo’s” del tancat, on podreu degustar un bon cocktail, venir a fer el vermut o a passar un bonic dia amb família o amics.

Coneix el nou espai d’esdeveniment de moda! T’esperem!

Citrus del Tancat

El nou espai gastronòmic al Tancat de Codorniu

El Citrus del Tancat, és un espai gastronòmic dintre de l'idíl·lic Hotel Tancat de Codorniu, on trobarem una cuina mediterrània creativa signada pel xef Aitor López, al càrrec de la sala trobarem, el maître i sommelier Àlex Carlos Nolla que defensa un servei atent i proper, amb un celler de més de 320 referències.

Tenim a la seva disposició 2 menús de degustació, el Menú Tancat que té un cost de 45€ i el Menú Citrus (sota encàrrec) que té un cost de 64€ i també disposen de carta.

Poden gaudir dels nostres maridatges, aconsellat pel nostre sommelier.

Tel.: 977 737 194 - www.tancatdecodorniu.com 25

MISCEL·L ÀNIA

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

a i n à l · l e c s i M

Siempre te recordaremos, Pilar Presidenta de Asociación de la Mujer de Benicarló Asociación de la Mujer de Benicarló - Juanvi Gellida

J. Gellida

Benicarló despertó el martes 11 de mayo con una triste noticia: nos ha dejado Pilar Ortega Díez, a los 66 años de edad.

Pilar era Presidenta de la Asociación de la Mujer de Benicarló. Después de tantos meses sin tener contacto por la pandemia, la junta y socias de dicha asociación lamentan profundamente su fallecimiento.

La Asociación de la Mujer Agricultora también lamenta dicha pérdida. Ambas asociaciones celebraron conjuntamente el pasado mes de marzo del 2020 el Día de la Mujer, último acto que dicha asociación celebró.

Descansa en paz, Pilar, tu presencia permanecerá en nuestra memoria y siempre en nuestros corazones.

Nuestro más sentido pésame a todos sus familiares y amigos.

Felicidades

Juan Carlos y Arancha , Juan Carlos y Arancha a fiesta de sorprendidos con un ades, pareja! cumpleaños. ¡Felicid 26

MISCEL·L ÀNIA

14 MAIG DE 2021 · NÚMERO 843

Felicitats, Igor!

Els teus iaios i paí et desitgen un feliç dia d'aniversari.

Ja tens setze anys...

Per molts més!

!

lia a t a N , s Felicitat

https://issuu.com/7dies

Més de 1.000 revistes

gratis ‘on-line’

7DIES: El punts de venda a Benicarló són: -LOTERÍA MUCHOLA, Plaça Mercat, 11 -LLIBRERIA ALBIOL, (ABANS CASI) Passeig Marítim, 32

ó l r a c i n Be

a r e v a m i r p e d t a i r r e o l m o i r C p e d a f o x r a c b m a

Fotos: Juli

án Zaragoz

à