7dies actualitat de Benicarló 839 - 16 d'abril de 2021

HISTÒRIA

19 ABRIL 1938 Mort d'Evaristo Churruca y Zubiría,

Comte de Motrico

A C T U A L I TAT D E B E N I C A R LÓ Nº839 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 16 abril de 2021 |

per Joan Ferré Querol i Marcel·lí Piñana Edo

1'70 €

FOTOS: J. MAESTRO

La Banda de Benicarló torna per als "Concerts de primavera"

CORONAVIRUS -Continua la vacunació malgrat els dubtes de l’AstraZeneca i que Janssen paralitza l'enviament.

-S’estabilitzen els nous casos a Benicarló però agumenten a Vinaròs i es frenen a Peníscola.

Entrevista a

Ana Barceló

Consellera de Sanitat FIESTAS:

"No podemos anticiparnos porque todo dependerá de si se alcanza ese 70% de población vacunada.”

EDITORIAL

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El lector opina Pots fer-nos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió setdiesbenicarlo@ gmail.com K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló

Anuncia’t:

K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Cap de redacció: Joan Ferré José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra.

Col·laboradors: Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patricio Abad, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, J.Mª Domínguez, Manuel Milián, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Publicitat: Juanjo Cornelles Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/7diesbenicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

2

l’acudit Terapia climática

José María Fibla

ACTUALITAT

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

CORONAVIRUS: Continua la vacunació malgrat els dubtes de

l’AstraZeneca i que Janssen paralitza l'enviament 7dies

S’estabilitzen els nous casos a Benicarló però agumenten a Vinaròs i es frenen a Peníscola Actualització Coronavirus al departament de Salut de Vinaròs (Hospital Comarcal): Gràcies a la comparació de les dades subministrades per la Generalitat Valenciana, us oferim l’habitual resum setmanal. En data de 14 d’abril de 2021, continuen augmentant els nous casos en el Maestrat, que mai havien acabat de frenar: 6.287 en total (25 més que la setmana passada).

Amb l’arribada de l’hivern i especialment els contactes socials de Nadal, vam començar a disparar-se els positius. Encara que estàvem en continua baixa de nous casos des que es van disparar a 1277 PCR+ fa més dos mesos, vam passar a 16 nous casos fa tres setmanes, 23 PCR+ fa dues, 41 PCR+ la passada i 50 PCR+ aquesta, continuant la tendència a l’augment però almenys lleugerament.

– Benicarló: s’estabilitzen els nous infectats (11 PCR+ respecte a 12 de fa una setmana i 9 de fa dues) i s’estableix el total d’infectats en 2.016.

– Vinaròs: Tornen a augmentar amb 33 nous PCR+ respecte a 25 de la setmana passada i 10 de l’anterior, i tornen a pujar el total d’infectats a 2.185.

– Peníscola: Estabilitat total de fa tres setmanes: cap PCR+ i es manté la xifra de 520 infectats.

Coronavirus a les poblacions de l’interior

A més, cal destacar que aquesta setmana han arribat a la Comunitat Valenciana més de 125.000 dosi de la vacuna de Pfizer, i de la vacuna de Moderna es posaran 17.000 dosi.

D'altra banda, aquesta mateixa setmana estava prevista l'arribada a Espanya de més de 150.000 dosi de la vacuna de Janssen, de les quals unes 15.600 estaven destinades a la Comunitat Valenciana, encara que la farmacèutica ha anunciat que, de moment, es paralitza aquest enviament.

CORONAVIRUS A LA COMUNITAT VALENCIANA: Els brots es desplomen un 78% en l'últim mes El nombre de brots notificats en la Comunitat Valenciana s'ha desplomat un 78% des del 12 de març respecte al període immediatament anterior (entre l'11 de febrer i l'11 de març). Els casos associats a aqueixos brots han caigut en una proporció similar, un 70%.

L'enfonsament ha sigut semblant tant en l'àmbit laboral com en l'àmbit social (-75% i -74%), i més acusat en l'educatiu (-93%), com es recull en la taula adjunta.

Respecte a l'origen, es confirma novament que continuen en primer lloc els brots associats a l'àmbit social, la gran majoria en el context de reunions de familiars i/o amistats.

Des de l’arribada de l’hivern, es va trencar el fre de nous positius PCR per la zona nord de Castelló, i es va escampar més amb Nadal. El mapa de nous casos apareix sobtadament verd des de fa cinc setmanes i pràcticament es manté excepte Traiguera i Càlig (1 nou PCR+) controlats els brots a poblacions veïnes de ciutats costaneres amb l’excepció d’Alcalà de Xivert (2 nous PCR+ des de la setmana passada).

Quant a localització territorial, no s'aprecien grans diferències entre les províncies de València i Castelló (amb una reducció de -75% i -69% respectivament). La caiguda ha sigut de -87% a la província d'Alacant.

VACUNACIÓ: Janssen paralitza l'enviament de dosi de la seua vacuna a la Unió Europea, de les quals 15.600 estaven previstes per a la Comunitat Valenciana

Aquestes bones xifres són un motiu d'esperança però, en paraules de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, "no es pot abaixar la guàrdia".

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública mantindrà durant aquesta setmana el ritme de vacunació previst. És a dir, des del 12 al 18 d'abril s'administraran 213.000 dosi de vacunes contra la Covid-19.

De moment, a la Comunitat Valenciana han arribat ja 14.500 dosi de AstraZeneca, una xifra inferior a la prevista, però que no suposarà un canvi en el ritme de vacunació, ja que es continuarà inoculant amb les altres vacunes amb les quals ja compta la Comunitat. Per això, es podran administrar les 70.000 dosis d'aquesta vacuna que havia previst per a aquesta setmana.

L'avanç en el procés de vacunació i les mesures addicionals de contenció i control de la pandèmia adoptades en la Comunitat Valenciana coincideixen en el temps amb la millora d'aquests indicadors.

La flexibilització de mesures que ha entrat en vigor aquest dilluns i que afecta reunions socials, hostaleria i restauració, activitats esportives i a visites a les residències de majors immunitzades "són fruit de l'esforç, la responsabilitat i el sacrifici de tota la ciutadania, i del treball admirable dels i les professionals de la Sanitat. Hem de continuar remant tots en la mateixa direcció per a mantindre'ns en aquesta senda d'estabilitat".

"Afrontem un repte col·lectiu sense precedents i el comportament individual, com ens està demostrant la pandèmia, no afecta només a qui ho fa, ens repercuteix a tots i totes, tant per a bé com per a mal", ha assegurat Barceló.

3

ACTUALITAT

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

VACUNACIÓN ASTRAZENECA “Creo que no deberían existir motivos para esa incertidumbre porque todos los controles están funcionando”

Entrevista a la Consellera de Sanitat Ana Barceló Santiago Sanchís / Premsa Comarcal Valenciana

Es la consellera más expuesta en este último año al escrutinio público.

La gestión de la crisis sanitaria ha centrado todos los focos mediáticos y sociales. En apenas dos meses la Comunitat Valenciana ha pasado de liderar las regiones de Europa con más incidencia a ser la que menos con una tasa de 34,6 casos por 100.000 habitantes. ¿Tiene usted la sensación de estar protagonizando la película ‘El año que vivimos peligrosamente’?

“Algo así. Está claro que en una situación como ésta no hay margen para pensar en una misma. Todo lo ocupa esta crisis sanitaria. Las noches y los días. Todo el tiempo. La forma de vivir. A todos nos condiciona y nos ha cambiado la vida”.

En lo personal, ¿le ha cambiado la vida esta crisis?

“No en el carácter o en la forma de pensar pero sí, como todo el mundo, echo en falta la forma de relacionarme socialmente, con la familia...”.

¿Cómo podemos pasar en apenas dos meses de ser una de las regiones de Europa con una tasa de incidencia más alta y, ahora mismo, con 34,6 casos por 100.00 habitantes, convertirnos en quizás la región del continente con mejores cifras frente a la pandemia?

“Las cifras actuales son el resultado el esfuerzo colectivo de toda la sociedad valenciana y, también, de las consecuencias de un conjunto de medidas que se han aplicado durante todo este tiempo. Cabe recordar que la Comunitat Valenciana lleva cuatro meses de confinamiento perimetral, que hemos cerrado durante un periodo la hostelería y la restauración, que hemos reducido nuestra actividad social, que no se producen eventos multitudinarios, ni actividades que supongan grandes aglomeraciones ni celebraciones festivas. Todo este sacrificio, todo este compromiso de la sociedad valenciana hacia las medidas adoptadas ha sido clave y determinante. Yo estoy muy orgullosa de la respuesta que ha dado la sociedad valenciana y creo que ese sentimiento debe hacerse extensible, tenemos que estar muy orgullosos los valencianos por lo que hemos conseguido entre todos y habernos convertido en la única región de Europa que hoy en día presenta estos datos”.

4

En todo caso, ahora, todo apunta a que deberemos afrontar la llegada de una cuarta ola, ¿en qué situación exacta nos encontramos?

“Antes del puente de San José ya habíamos implantado las medidas restrictivas. Más de 15 días después de esta festividad hemos comprobado como el comportamiento de toda la sociedad valenciana ha sido excelente y hemos superado bien aquella fecha. Ahora, nos faltan los efectos de la Semana Santa, todavía nos quedan unos días para comprobar cuáles son las consecuencias. Pero, en todo caso, si existiera un repunte de los datos, tenemos un cierto margen de maniobra porque nos hemos situado en cifras muy bajas. Ese margen nos permitiría adoptar, si fuese necesario, nuevas medidas para frenar la incidencia. Por otro lado, el proceso de vacunación se está llevando a cabo sin tener tensado nuestro sistema sanitario y esto, sin duda, también es positivo”.

¿Qué mensaje podemos darle a todos aquellos ciudadanos que se han vacunado con la primera dosis de AstraZeneca y, ahora, se ven inmersos en la incertidumbre que se ha creado alrededor de esta marca?

“Creo que no deberían existir motivos para esa incertidumbre porque todos los controles están funcionando. Y me refiero a que tenemos suficientes mecanismos de vigilancia por parte de expertos y científicos que revisan los procesos y efectos que están teniendo las vacunas. Pero, además, la gente que ha recibido esa primera dosis, como es el caso de los profesionales de los centros docentes, deben tener claro que, en estos momentos, ya disponen de un 76% de protección según todos los estudios que hemos conocido, y también se han convertido en una barrera para que el virus no se siga extendiendo. Veremos si es fundamental que estas personas reciban la segunda dosis o si será suficiente con la que ya tienen inoculada. Pero, en todo caso, será una decisión que estará avalada por criterios técnicos y científicos.

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

ACTUALITAT

Ya se ha anunciado que en Morella se instalará un centro de vacunación masiva para toda la comarca dels Ports, pueblos con mucha gente mayor, población muy diseminada y con distancias importantes de carretera. ¿Se facilitará algún tipo de transporte por las personas que no puedan hacerlo por sus Con todo lo que está sucediendo respecto al proceso de medios? vacunación, ¿considera posible que lleguemos al verano con el 70% de personas inmunizadas?

“Bueno, en este sentido me gustaría trasladar un mensaje de tranquilidad

Entiendo que existen mensajes que pueden inducir a la contradicción, pero nosotros somos rigurosos. Estamos en una época en la que todo el mundo opina sobre todos los temas y esa circunstancia puede crear confusión. Lo que yo recomendaría, siempre, es acudir a las fuentes oficiales, al Ministerio y a las administraciones”.

“El Ministerio de Sanidad dice que sí. Yo confío en esa percepción. Pero sé que sólo será posible si el plan de vacunación se cumple. Soy realista más que optimista. Para que se alcancen los objetivos ha de mantenerse la regularidad en la recepción de las dosis y los compromisos adquiridos por las farmacéuticas, aspectos que no dependen de nosotros. Con la información de la que dispongo ahora puedo decir que sí, que se alcanzará ese objetivo de tener un 70% de la población vacunada, al menos a finales del verano”.

a la gente. Somos conscientes de la dificultad que entraña un proceso de vacunación masiva que implica, en algunos casos, una gran movilidad de personas. Mucho más en comarcas que tienen vías de comunicación con carreteras más problemáticas. Nuestro compromiso es intentar solucionar esos problemas. Vamos a trabajar en esta cuestión.”

La pregunta siguiente es consecuencia directa. Si se alcanzan esos objetivos, ¿podremos plantear algún tipo de fiestas?

“No podemos anticiparnos porque todo dependerá de si se alcanza ese 70% de población vacunada. Hay que tener claro que, en estos momentos, está prohibida cualquier tipo de celebración festiva. Las fiestas significan tener un contacto físico, social. Las fiestas son siempre alrededor de mesa y mantel, son comidas y charlas, unión y encuentro. Todos esos elementos que componen nuestras fiestas, todavía, no son posibles. Todavía es pronto para augurar que podemos celebrar algún tipo de fiestas sin medidas. Vamos a seguir la situación, a ver cómo se desarrolla. Es posible que a partir de junio/ julio podamos ver la posibilidad de algún tipo de celebración festiva. Todo estará en función de la población que ya tengamos inmunizada, pero quizás podamos plantear cosas”.

Respecto al Hospital Comarcal de Vinaròs: ¿Cuál es el estado de las listas de espera quirúrgicas?

“Lógicamente durante la pandemia, todos los recursos los hemos destinado tanto en recursos humanos como en espacios disponibles dentro del Hospital a combatir los efectos que provocaba la COVID. De todos modos, hay que dejar claro que en ningún momento se han dejado de efectuar las intervenciones quirúrgicas urgentes o no aplazables. Con todo, ahora se está recuperando la programación que teníamos y estamos poniéndonos al día.”

5

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Cicle de Concerts de Primavera Ajuntament

El Cicle està format per vuit concerts de diferents estils i propostes musicals i comença aquest dissabte.

Els concerts són gratuïts, però amb els aforaments limitats segons la normativa vigent.

El regidor de Cultura, Pedro Manchón, i el tècnic de Cultura, Rafa Sánchez, han presentat el Cicle de Concerts de Primavera per als mesos d’abril, maig i juny. El Cicle està format per vuit concerts gratuïts que engloben diferents estils i propostes musicals.

El Cicle va començar dissabte, amb un concert del grup de flautes de l’Associació Musical Ciutat de Benicarló i diumenge amb un concert de la Banda Juvenil. Pedro Manchón ha declarat que «amb aquest Cicle pretenem donar veu i presència als nostres músics» i ha afegit que «el Cicle també inclou homenatges a músics referents de Benicarló, com José Antonio Valls Subirats, i també a les víctimes de la covid-19». Concretament, el concert homenatge a les víctimes de la covid-19 es farà el 8 de maig, i l’interpretarà

el grup reconegut internacionalment Música Ficta, acompanyat pel Cor de Cambra Ad Libitum. L’aforament estarà limitat per a tots els concerts segons la normativa vigent.

“Certàmens a Banda” El nou recopilatori musical de la banda de Benicarló Associació Musical “Ciutat de Benicarló”

L’Associació Musical “Ciutat de Benicarló” esta setmana donava a conèixer el seu darrer treball discogràfic. Un recopilatori amb 15 obres interpretades per la Banda de Benicarló que han estat mereixedores de diferents guardons aconseguits en els certàmens i concursos on ha participat entre els anys 2008 i 2018.

Durant este temps de parada obligatòria cultural per motius sanitaris i a causa de la pandèmia, l’activitat de les diferents agrupacions s’ha vist reduïda de manera considerable durant els passats mesos però mentrestant, els esforços han anat dirigint-se cap a l’elaboració d’este treball discogràfic. Un treball que seria el segon d’estes característiques del qual disposa l’entitat, ja que l’anterior es va editar amb obres corresponents als anys 2000-2006.

En esta ocasió s’ha realitzat una tirada física de 1000 exemplars en un doble cd que conté una durada total de 2 hores i 37 minuts de música de diversos estils i de gran complexitat.

La selecció musical i l’elaboració dels textos explicatius han estat a càrrec de director de la banda Pablo Anglés, mentre que la producció i remasterització ha estat feta per Pepe Doménech Signes i Carlos Manzanares

6

(El Tercero Estudios) respectivament. Per una altre costat, Miguel Gilabert ha estat l’encarregat del disseny gràfic amb imatges de Pepe Doménech Fornés.

Des de la seua publicació en format digital durant la celebració de Santa Cecília, el 22 de novembre del passat any, conta ja amb un total de 1300 reproduccions en les plataformes més importants del moment com són Spotify, Youtube o Apple Music, arribant a ser escoltada en més de deu països diferents, entre ells Regne Unit, Bèlgica, Estats Units, Mèxic, Japó i Índia.

OPINIÓ

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

En un lugar de la Comunitat Valenciana...

Francisco Brines Premio Cervantes 2020 Las últimas preguntas En el acabamiento de la tarde, cuando hacía el camino, he llegado de pronto ¿a dónde?

La noche que ha caído, tan repentina y negra, me impide ver, y sólo sé que nadie me acompaña. ¿Qué ha sido este viaje?

Muy largo debió ser, por la fatiga, o acaso fue muy breve, si existió: De entre mis posesiones sólo guardo un pañuelo que oscurece en mis manos: ¿Para secar las lagrimas que no puedo verter? ¿O para despedirme, desde la prescripción, de las sombras que dejo?

Sin tiempo, me pregunto: ¿qué soy? ¿quién soy? ¿Y para qué partí? ¿Y qué sentido tiene haber llegado?

Y qué poco me importa lo que, del lado del desuso, pueda pasar ahora, si nada entiendo.

Dejo de ser mortal. Mas no soy inmortal.

Como si nada hubiera sido.

7

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Balla amb nosaltres!

Fotos: J. Maestro

8

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

SOCIETAT CULTUR A

Fotos: J. Maestro

9

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

La Banda de Benicarló torna per als "Concerts de primavera" Text: Associació Musical “Ciutat de Benicarló”/ Fotos: Jesús Maestro

Després d'uns mesos de parada obligatòria per la situació sanitària que s'està vivint, amb totes les mesures pertinents i aforaments limitats, diverses formacions de l'Associació Musical "Ciutat de Benicarló" han sortit de nou al carrer este passat cap de setmana per donar inici a un extens i nodrit "Cicle de Concerts de Primavera" que s'ha organitzat des de l'Ajuntament de Benicarló per a les properes setmanes.

Dissabte al matí i amb un canvi d'ubicació per l'oratge, la Secció de Flautes actuava a la capella del MUCBE oferint un variat programa amb peces de diferents estils sota el títol "Balla amb nosaltres!".

Per una altre costat, diumenge al matí amb un temps vertaderament primaveral, el pati del col·legi La Salle aplegava un públic entregat i disposat a gaudir del concert de la Banda Juvenil "A ritme de pasdoble" amb una acurada selecció de pasdobles de marcat caràcter festiu. Cal dir, que era una actuació que despertava gran expectació i era molt esperada ja que va haver de ser ajornada fa uns mesos pels complicats moments en els quals estàvem immersos per la pandèmia i que ara ha estat rebuda amb molta il·lusió per part de tots com a mostra del treball i esforç dels més joves de l'entitat.

10

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

SOCIETAT CULTUR A

J. Maestro

11

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Concert de la Banda Juvenil

"A ritme de pasdoble" J. Maestro

12

SOCIETAT CULTUR A

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

J. Maestro

13

CULTUR SOCIETAT A

Concert de la Banda Juvenil

"A ritme de pasdoble"

14

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

J. Maestro

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

SOCIETAT CULTUR A

J. Maestro

15

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Coses de Rolin

Vi Carlón XXXIV

Jaume Rolíndez

Il·lusió i vocació a mans plenes Em confesso client total de la paraula de les botelles que renaixen amb discreció i amb potència alhora el nostre Vi Carlón. I com en saben d’esclarissar l’ombra o la penombra dels meus coneixements al voltant del conreu de les vinyes! I tot fent memòria per recordar que, essent ben menut, la meua família en tenia dues, de vinyes. I ajudava, segurament que no massa, a veremar i a trepitjar el raïm a un lloc de casa en el qual hi havia un cup. I i a vendre gotets i pitxeretes de vi en una altra que teníem al carrer d’Ulldecona sota l’anunci d’un ram que ho manifestava.

Segueixo però, amb les paraules de les botelles de vi Renaixença.

—Cal regar-les, les vinyes?

—Val a dir que no —va respondre amb vivesa i pedagogia, Vi Negre—.

Tinc entès que les vinyes no es reguen. Si es planten amb agua ja fan el seu camí i si no és així, caldrà parar compte perquè els ceps recentment plantats són força vulnerables. He sentit de vegades que aigua en abundor pot fer créixer en excés la planta, però no el fruit. I que la carestia pot afectar-la negativament. Cal parar compte perquè els ceps són vegetals força competitius en la recerca dels nutrients i de l’aigua. I així mateix, si hi convé, també cal protegir-los dels conills amb unes fundes de plàstic.

—Puc dir algun refrany al voltant del reg de la vinya? —va preguntar Vi Blanc?

—I tant que sí, digues, digues... —vaig respondre tot interessat.

—Vaig a dir-ne dos i després que cadascú n’opine si ho estima adient: “La vinya, al juliol, no vol prendre aigua, solament vol sol.”“Aigua a l’agost, ni vi ni most” i hi ha una dita que fa així: “Deia una vinya: tant em fa una pluja com dues, com tres... ara bé, sense la de maig, no faré res.”

—Doncs això estimada, que cadascú n’opine si le ve de gust. I un altre tema —vaig manifestar com si el desconegués— tinc entès que hi ha dos moments de poda, és a dir, el de l’estiu i el de l’hivern. És així?

I Vi Negre per respondre a la pregunta va manifestar: —La poda de la vinya és una acció que per efectuar-la com cal s’ha de saber llatí. Ull viu a aquesta sentència: “De cavar la vinya en sap qualsevol, però de podar-la... no en sap qui vol”. Insisteixo: ull viu...! I encara més que viu, ressuscitat. Guaite bé, SBB, a l’estiu cal aclarir,-amb les mans millor-, qualsevol element vegetal que destorbe l’aerificació del conjunt vegetal, brots, fruit, fulles... Si m’ho permet desitjo assenyalar que a Benicarló en comptes de podar, diuen esmundar o esmondar, o esmotxar... no sé no ni com jutjar-ho perquè és molt “benicarlando”, però així ocorre. I aquesta acció d’esmondar s’ha de practicar les voltes que calga segons la brotada

16

de la vinya. Quant a l’hivern, sí que diuen podar. I com subratllava un Magnífic: “A l’hivern, et plantes dempeus davant el ramatge del cep ja sense cap fulla amb unes bones alicates i apa! a parlar en llatí. Cal parar compte amb les alicates perquè una volta tallats els sarments no hi ha manera de refer-ho.

—Una magnífica lliçó de poda, Vi Negre —vaig declarar— que accentua encara més la implicació que gasteu en aquest projecte de la recuperació del Vi Carlón.

—La poda és una altra acció que, naturalment no practiquem les botelles, però tenim orelletes i sentim paraules que recordem i podem explicar-les com en aquest cas, SBB. —Parlem-ne de plagues, com resolen aquest problema?

—Amb tota cura, eficàcia, normalitat i ecologia. Solament es fa gasto de productes ecològics com el sulfat de coure i el sofre per tractar la majoria de plagues especialment el míldiu, i l’oïdi que són els fongs que poden perjudicar greument les fulles i així mateix la producció de raïm.

S’ha de sulfatar i ensofrar les vegades que calga. Amb tot però, cal insistir en què són productes naturals i per aquesta raó les etiquetes diuen “conté sulfits” que no vol dir que s’haja afegit cap producte estrany sinó que les vinyes s’han sulfatat.

—Ecologia pura, és així? —vaig insistir.

—I tant que sí. Tot el conreu és ecològic encara que no hi ha certificació.

Ara bé, també cal dir que algunes parcel·les ja han iniciat els tràmits per obtenir-la. I ja se sap, tot costa força temps i encara més, força diners —va afegir Vi Blanc.

OPINIÓ

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839 —Com estimeu que es podria definir el projecte, com una substitució a algun altre producte, com una alternativa...?

—Per a nosaltres no hi ha dubte —va intervindré amb ulls vius com sempre, Vi Rosé— . Es tracta d’una alternativa, d’un complement més a afegir a les activitats que es porten a cap en aquesta beneïda terra cadufera. No es tracta de substituir a altres productes de conreu com poden ser per exemple el cítrics, la carxofa... És un altre pas que si es consolida amb el temps, podrà enaltir encara més el nom de Benicarló.

I en seria de bonic! En tot cas cal agrair aquests inicis que fan pessigolles a la creativitat, que fan l’ullet a un camí d’aventura que marxa lentament, però amb decisió inequívoca a convertir el futur en un present amb més prestigi encara.

—És obrir el pas a una possible continuïtat en aquest sector vinícola. Tant de bo es consolide i amb els temps arribe a bon port —va concloure Vi Negre amb paraula àgil i jovenívola.

—Tema de la verema. Com ho fan?

—La realitzen al mes de setembre i és sinònim de festa. Hi col·labora la família, amics i ajudants. L’enòleg indica la data en què s’ha de veremar cada vinya. El producte, el raïm veremat es trasllada al celler i allí es realitzen les accions necessàries.

—Parleu-me del celler.

—El celler és el lloc en què és elaborat el vi mitjançant accions determinades i en el qual envelleix, madura i es reserva en dipòsits especials. Ha de ser un espai abundós perquè al llarg de força dies hi haurà tràfec divers i intens per preparar-lo i disposar-lo en botelles —va manifestar Vi Blanc tota decidida a comentar el tema. I així era perquè va continuar— Ara el tenen al Polígon Industrial però a l’inici del projecte, al llarg de dos anys el van disposar en un magatzem del soci Eduardo Arín, diguem que enmig del terme. I clar, s’havia de legalitzar, calia aconseguir l’autorització necessària per al seu funcionament: potència elèctrica necessària, aigua potable, sanitat, clavegueram... i naturalment es va decidir per una nau del Polígon Industrial. I allí hi són. I allí hi som.

—Us hi fa confit?

—Confit? Que vol dir amb aquesta expressió?

—va preguntar Vi Blanc.

¡Vendemos tu casa !

—Si us agrada, si us fa pes el lloc...

—I tant que sí. Paga la pena l’abundor d’espai.

Hi ha en total 21 dipòsits metàl·lics i 9 botes de roure. La vinificació es fa per parcel·la i varietat.

Una passada d’ordre, de neteja, de singularitat, de compromís, de faena ben feta...! I és d’admirar la ciència de l’enòleg Rafael Bordalás García per amanir el bocam de cada vi: refinament, distinció, seriositat, criteri, seducció, harmonia, recompensa... és a dir: VI RENAIXENÇA DEL VI CARLÓN —va concloure Vi Negre amb veu emocionada.

—I com tots els dipòsits tenen aixeta —va continuar Vi Blanc— em ve a la memòria que en èpoques anteriors, a les cases en què feien vi, el guardaven en un bóta amb aixeta per beure’l al llarg de l’any. I ocorria per exemple casos com aquest: a l’hora de dinar li deia el marit a l’esposa: “Maria, per favor, vols posar-me una pitxereta de vi de la bóta, que tinc set? I Maria, és clar, s’hi arribava a la bóta i deia aquesta expressió “Davant vos m’agenollo, oh gran Senyor! per obrir-vos el pixador”. I amb vi de casa, marit i esposa vivien tots dos més contents que una rosa de vi a la primavera.

—Ets gran, tia...!—vaig esclafar en una riallada que segurament hi va arribar fins a la vinya d’Albert, és a dir, més amunt de la Pedrera dels Navarros...

Disfruta de tu tiempo y dinero, ¡ confía en nosotras !

+34 964 82 50 Pz. Agustín Comes, 5, Bajo · VINARÒS www.estate -vinaros.com estate.vinaros@gmail.com

48 17

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Aniversari de la mort a Benicarló d’Evaristo Churruca y Zubiría, Comte de Motrico Joan Ferré Querol/Marcel·lí Piñana Edo

19 d’abril de 1938 Durant la guerra civil espanyola, com en altres conflictes bèl·lics, a part d’habilitar-se diversos espais d’una població per cobrir les necessitats logístiques de l’exèrcit ocupant, era usual que alguns soldats d’un bàndol o d’un altre pernoctessen en cases de veïns de la localitat. Durant el dia, aquests soldats s’incorporaven al quarter per tal de prosseguir amb la pràctica instructiva o organitzativa que imposava la rígida disciplina castrense de guerra. Pel que fa als oficials, se’ls ubicava en determinats habitacles privats seleccionats en funció del seu rang militar. És el que va ocórrer a Benicarló durant aquell període temporal de concentració de tropes republicanes o nacionals durant la passada contesa.

Per testimonis orals de primera mà, sabem que sovint la relació de la població cap a aquells soldats era de proximitat i, recíprocament, fins al punt que en finalitzar la contesa es donà el cas que algunes famílies d’aquests joves solien escriure unes ratlles manifestant que s’havien salvat, al temps que agraïen les atencions amb els seus fills i/o parents. Cal dir -òbviament- que la sintonia interpersonal podia alterar-se en funció de l’afinitat o la divergència ideològica amb els propietaris de l’immoble.

El cas que precedim arrenca de l’entrada victoriosa de les tropes del general Aranda a Benicarló el dia 15 d’abril de 1938. Evaristo Churruca, de 25 anys d’edat, era tinent de complement d’una de les companyies de la IV Divisió de Navarra. Natural de Bilbao[1912] va romandre uns dies a la casa pairal de la família Piñana–Roig del carrer del Pilar del nostre poble, una família benicarlanda que, com tantes altres, tenia els fills al front. Aquest jove oficial basc

18

disposava en aquesta casa d’alcova privada i coincidia en alguns moments, normalment al vespre, al saló-menjador amb la família.

Segons relat de la pròpia família, aquell jove era una persona d’una acurada educació. La darrera nit que van conversar amb ell, se’l veia seriós, com intuint el fatal desenllaç i, com les altres nits, van conversar una breu estona.

Per això, la senyora Maria Anna Roig, persona de conviccions religioses, va pregar i va tenir paraules esperançadores.

Dissortadament, ben aviat van saber que va caure mortalment ferit en acció de guerra, prop de Peníscola. És probable que arribara en vida a l’hospital de sang de Benicarló, lloc on el capità metge de la companyia de Sanitat de la IV Divisió Navarra va certificar la seua mort , tal com consta a l’acta de la seua defunció al registre civil de la nostra ciutat.

Pot ser és ara moment de conèixer alguna cosa més de la intricada relació entre les millors famílies de la burgesia basca -de la qual el nostre protagonista n’era un membre destacat- i la seva evolució històrica fins a l’actualitat.

La família De Churruca-Zubiría tenia una particularitat endogàmica, pròpia de la seua classe social i econòmica, que confon als que els coneixem de lluny: dos germans dels Churruca (José i Alfonso) es varen casar amb dues germanes Zubiría (Mercedes i Teresa), de manera que cosins i germans compartien avis i portaven els mateixos cognoms, i eren tots, poc més o menys, de la mateixa edat.

La branca familiar que ens interessa comentar és la que va formar l’enginyer de ports, camins i canals, José Churruca y Calbetón, II Comte de Motrico, en casar-se amb Mercedes Zubiría y Urízar, tots dos pertanyents a l’alta burgesía basca. Fill d’Evaristo Churruca y Brunet, gran impulsor de la ordenació de la ría de Nervión i del port comercial de Bilbao i primer Comte de Motrico. José va ser conseller d’Altos Hornos de Vizcaya i va heretar privilegis, fortuna i títol nobiliari. Dels 6 fills que varen tindre ens interessen , especialment, dos: la filla gran, Mercedes, i el primer baró, tercer dels germans, Evaristo, que només amb 24 anys d’edat va heretar el títol de Comte al faltar el seu pare en 1936. Només dos anys més tard, en 1938, tal

com ja hem comentat, Evaristo moria en acció de guerra prop de Benicarló/Peníscola. Però, això, ho explicarem desprès.

Com era normal en aquells temps, la seua germana, Mercedes de Churruca y Zubiría, va fer un “bon casament”, al contraure matrimoni en 1932 amb una prometedora figura de la política basca que més tard tindria un paper fonamental en la transició espanyola cap a la democràcia: José María de Areilza, marqués de Santa Rosa del Río i més tard IV Comte consort de Motrico. Nascut a Portugalete [ 1909], monàrquic ,compromès amb la Falange en època republicana i en contacte amb el General Mola, va estar a punt de ser executat en fracassar l’aixecament a Bilbao i Sant Sebastià, en què ell mateix participà activament. Va aconseguir en últim extrem passar a la zona nacional. En plena guerra civil, i només amb 28 anys, fou nomenat alcalde de Bilbao.

Després, entre els anys quaranta i seixanta , va ser ambaixador a l’Argentina, als Estats Units i França, i a la mort del dictador Franco, en 1975, va ser ministre d’Afers Exteriors al govern d’Arias Navarro. Havent evolucionat personalment cap a una visió democràtica de la política, va tractar de projectar l’Espanya postfranquista cap a Europa i el món .

Per a comprendre el pes econòmic, social i polític d’aquestes famílies dintre l’oligarquia basca, hem de tornar a l’altra parella ChurrucaZubiría, Alfonso i Teresa. Fruit del seu matrimoni,

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

OPINIÓ

varen nàixer dos fills, Alfonso i María Dolores. Aquesta segona (Lolita li deien en família) es va casar l’any 1934 -tal com havia fet la seva cosina Mercedesamb un important hereu de la burgesia bilbaïna: Santiago Ybarra y Zapata de Calatayud. De seguida tingueren dos fills, Santiago i Emilio Ybarra Churruca.

Amb l’esclat de la guerra civil, les famílies Ybarra, Churruca i Zubiría van prendre part activa a favor dels revoltats, tal com es podia esperar de gent amb la seva posició econòmica i social amb gran por als canvis. Però, no es conformaren en mirar la guerra des d’algun privilegiat refugi estranger.

Els joves d’aquestes nissagues basques s’allistaren voluntàriament per anar al front, ja des del mateix moment de la rebel·lió franquista. I en aquesta confrontació criminal de la guerra fratricida, Doña Lolita és la que pateix, personalment, les pitjors conseqüències : el seu marit , Santiago, mor a Brunete, al juliol del 1937, amb 26 anys d’edat; el seu únic cunyat Emilio, germà de Santiago, cau també en combat amb 28 anys; el seu cosí Evaristo i protagonista d’aquest relat, de 25 anys, mor a Benicarló a l’abril de 1938, i el seu únic germà, Alfonso, amb només 22 anys, cau greument ferit acabant la guerra i mor poc després. És considerat, històricament, el darrer mort de la guerra en acció militar.

Lolita quedà vídua, amb 24 anys, amb dos xiquets de vuit mesos i dos anys, respectivament. Queda clar que la seva situació econòmica no era de necessitat, ben al contrari, però el trauma familiar degué ser immens. Lolita,” Doña Lola” mai més no es va casar, entregada totalment a causes benèfiques i socials. Va morir l’any 2018, als 104 anys.

Els seus dos fills, Emilio i Santiago Ybarra y Churruca, han construït dos pols de poder importantíssims en la Espanya democràtica: Emilio com a president, fins al 2002, del poderós grup bancari BBVA. Santiago com a president del grup de comunicació VOCENTO, a partir del familiar “El Correo –El Pueblo Vasco”, que inclou premsa (diari ABC i desenes de capçaleres de premsa regional), de ràdio (Cadena COPE i altres emissores participades) i televisió (Disney Chanel i Paramount) tant en Espanya com en Amèrica llatina.

Aquest és l’entorn, nobiliari, ideològic i familiar en què volem inscriure la història d’Evaristo Churruca Zubiría i la relació amb el Benicarló de la guerra civil, la darrera imatge que va vore en vida.

El nostre protagonista descendia de científics, de militars i de marins de prestigi com el mític brigadier de la gran armada, el motriquès [mutrikuarra] Cosme Damián Churruca y Elorza [1761-1805] que va lluitar heroicament contra els anglesos fins a perdre la vida a la batalla de Trafalgar.

Com altres membres de la família, Evaristo Churruca Zubiría era reconegut de ben jove per la filiació monàrquica i la seua implicació activa a la Falange amb els seus familiars, destacant la seva intervenció directa contra el govern de la República en els fets d’octubre de 1934 a Biscaia. A l’esclatar la guerra civil, va participar en primera persona en l’organització de l’aixecament i en fracassar el pla va sortir setmanes després de Bilbao en un vaixell alemany.

Se’n passà a França i s’incorporà a l’exèrcit nacional amb la seua graduació d’alferes de complement.

Aquest jove oficial va triar els pitjors escenaris de guerra, jugant-se literalment la vida, anant d’un front a un altre i caient ferit en combat en tres ocasions durant la Campanya del Nord. Després de romandre hospitalitzat durant uns mesos es reincorporà al front de tinent d’infanteria, entrant a Benicarló amb les tropes del general Aranda, el dia 15 d’abril de 1938, per prosseguir tres dies després en l’Ofensiva del Llevant.

El dia 18 d’abril les tropes nacionals avançaren per la carretera nacional 340 en direcció a València, atacant les posicions republicanes en la serra d’Irta i, en plena ofensiva, l’avantguarda nacional va rebre l’atac de l’aviació republicana i la 107ª Brigada Mixta de l’exèrcit popular. El tinent Churruca, situat en primera línia de foc i al front de la seua Companyia, es llançà a l’assalt de la posició enemiga que va acabar ocupant quan l’impactà una bala que li travessà el pit. Era el 19 d’abril de 1938, el dia abans que conquerissin Peníscola i Santa Magdalena de Polpís.

A prop del lloc on va resultar mortalment ferit aquell jove militar, encara es pot vore una creu de pedra amb una inscripció commemorativa, sobre una base poligonal amb graons, dedicada a la seua memòria, a prop de la cruïlla entre la carretera N-340 i la via d’accés a Peníscola El cadàver va romandre a Benicarló durant uns dies. Però, per exprés desig de la familia, el cos sense vida d’Evaristo Churruca fou traslladat a Euskadi, en aquell moment ja en poder dels nacionals, per ser enterrat al panteó familiar del cementiri municipal de Motrico [Mutriku], vila originària dels seus il·lustres avantpassats. El multitudinari sepeli, celebrat a Bilbao, va ser un acte patriòtic d’ exaltació militar i de reconeixement social al personatge.

REGISTRE CIVIL DE BENICARLÓ, SECCIÓ DEFUNCIONS Libre 39, Folio 103, Número 205 En Benicarló, provincia de Castellón, a las quince del dia veinte y cinco de abril de mil novecientos treinta y ocho, ante D. Ramón Compte Piñana, Juez municipal Provisional, y D. Federico Serret López, Secretario accidental, se procede a inscribir la defunción de D. Evaristo Churruca Zubiría, de veinte y cinco años, natural de Bilbao, provincia de Vizcaya, hijo de D. José y de Dª Mercedes, de profesión militar, y de estado soltero, falleció en acción de guerra el dia diez y nueve de abril del año en curso, a consecuencia de bala enemiga, según resulta de la certificación facultativa presentada y reconocimiento practicado, y su cadàver recibió sepultura en el cementerio de la Villa de Motrico.

Esta inscripción se practica en virtud de certificación expedida por el Sr. Capitán Médico Jefe de los Servicios de Sanidad de la 4ª División de Navarra.

De fonts orals properes sabem que, en algun moment, membres de la família d’aquest jove tinent van acudir a Benicarló, van personar-se a la casa del carrer del Pilar, l’últim lloc on havia residit i van saludar la senyora Maria Anna i el senyor Lluís expressant-los la gratitud de la família.

Evaristo Churruca y Zubiria, III Comte de Motrico, va morir sense poder desplegar el seu projecte vital, com tantes altres persones, homes i dones, joves i vells, víctimes de la crueltat de la guerra.

La comtessa de Rodas va donar el palauet de El Salto a l’Obra Nacional de Auxilio Social per a crear una residència per a joves que va anomenar-se formalment “Hogar Evaristo Churruca y Zubiría” en honor al seu germà, el III comte de Motrico, mort a Benicarló el 19 d’abril de 1938.

19

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Elogio a los viejos libros Patricio Abad

Siempre he sostenido que no hay ningún libro inútil. Hasta el ejemplar más sucio, viejo, peor encuadernado o víctima de las inclemencias del tiempo o de un mal dueño posee algo en su interior útil para alguien.

Casi siempre proporcionan una reseña o un valioso dato. Por norma general estos suelen estar ocultos, pero si se sabe buscar, en algún rincón, en alguna línea perdida en el texto o incluso en sus contraportadas siempre aparece lo que se busca. Los libros son supervivientes de mil tragedias, las más graves la ignorancia, el olvido, la estupidez, los roedores o el fuego.

Por todo ello, cuando un libro antiguo llega a mis manos, el propio libro, sabe que su viaje por mundos inhóspitos ha terminado y suspira y en voz baja empieza a contarme las viejas historias y efemérides que contiene. Ahí va una de ellas, en forma de curioso bando del nuevo gobernador político y militar de Castellón en la toma de posesión de su cargo. Marzo de 1769, el nuevo gobernador, que además es coronel de los reales ejércitos y juez subdelegado y privativo por su majestad de la real fábrica de loza de la Alcora, publica para toda la provincia un bando de buen gobierno. Voy a entresacar las disposiciones más llamativas para que juzguen ustedes mismos como se las gastaba

el representante del Rey: “Primeramente, que ninguna persona blasfeme de Dios y de su Santísima Madre, so pena de un mes de cárcel por la primera vez, de destierro del pueblo por la segunda, y por la tercera que se le clavará la lengua y perderá la mitad de sus bienes” (literal).

Y sigue: “No bastando las formidables penas que impone la ley divina a los que no guardan los días de fiesta, para contener el exceso y trabajar en ellos, serán castigados así hombres como mujeres con cárcel y multas según fuere el exceso, y las lavanderas con diez sueldos cada vez que contravinieran dicha orden de trabajar en festivo”. “Que ninguna persona permita en su casa bailes deshonestos, mujeres escandalosas, hombres vagamundos, así naturales como a forasteros, ni a desertores, pena de que serán castigados con todo rigor de derecho, y deberán avisar a la justicia para su aprensión, con la inteligencia que se les guardará el secreto”. “Que no anden en cuadrillas, que se entiende de tres arriba, alborotando por las calles; y aunque a los mozos por honestos recreos se les permite tañer y cantar, desde primero de Noviembre a últimos de Marzo hasta las diez horas, y en lo restante del año hasta las once; no deberán exceder de tres en cuadrilla, no ser los cantares deshonestos, ni pronunciar palabras descompuestas, ni que

ofendan a persona alguna, ni tener pendencias con otros, bajo la pena que corresponda según la infracción”. “Prohíbo además el juego bajo la multa de 200 ducados a los nobles, y de cinco años de galeras y cien azotes a los de menor condición y que no se puedan llevar armas de fuego ni blancas”. ¡Toma ya! Por si alguien cree que exagero (página 468 y 469) del libro de la provincia de Castellón de J. A. Balbás. Y reflexionen, solo un poco, la mayoría ponemos el grito en el cielo porque la pandemia nos ha robado un poco de libertad. Imaginen ahora, vivir en ese Benicarló de los tiempos de Carlos III para comprender que no todos los tiempos pasados fueron mejores. Y que el mejor amigo de una mente lúcida es un viejo libro, y como decía Baudelaire, solamente es digno de libertad aquel que por responsable es un tirano para sí mismo.

L'atur creix un 8% a Benicarló i el PP urgeix ajudes que eviten la ruïna Partit Popular

El balanç interanual revela un increment de la desocupació que “només un pla d'ajudes real i eficaç pal·liarà generant treball i frenant el tancament de negocis i comerços” José Antonio Redorat, president del PP a Benicarló, reivindica “fets, perquè el PSOE només viu d'anuncis i propaganda que ni donen menjar ni paguen factures” 20

10 abril 2021.

L'atur s'ha encebat en l'últim any a Benicarló amb un increment de la desocupació que aconsegueix el 8%. Així es desprén de la comparativa de l'últim mes de març que xifra en 2.174 els aturats enfront dels 2009 que es registraven en el mateix període del passat any.

“L'increment demostra una tendència que des de les administracions públiques no pot passar desapercebuda. La destrucció d'ocupació és periòdica i creixent”, tal com explica José Antonio Redorat, president del PP a Benicarló, “per la qual cosa és urgent actuar amb un pla d'ajudes real i eficaç”.

“Fins al moment hem tingut bones paraules.

Però de la propaganda i els anuncis de l'alcaldessa no viuen les famílies que han de pagar la hipoteca i les factures a final de mes”. L'autobombo, postil·la Redorat,

“tampoc subsidia als autònoms, les empreses i els comerços que veuen cada mes com les despeses superen els ingressos”.

Per tant, assenyala el president del PP a Benicarló, “urgeixen ajudes directes i promoció econòmica que incentive i greixatge el teixit productiu per a posar-lo a treballar i a crear llocs d'ocupació que eviten la ruïna”.

Benicarló, explica Redorat, “és una localitat amb un potent teixit empresarial, amb talent i capacitat de desenvolupament. El problema és que el PSOE malgasta els recursos en anuncis i en obres que en aquests moments no són prioritàries. És necessari revertir aquesta situació abans que siga massa tard, perquè Benicarló no mereix afonar-se perquè qui governa en lloc de treballar es dedica a pregonar”.

OPINIÓ

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

Día a día: diálogos -Ya tengo el SMS para la cita de la vacunación.

-¿Tranquilo?

-¿Por? -Es que dicen …

-¡Ya empezamos! “Dicen …”

-¡Que sí, hombre!

-¡Que no, mujer! Deberíais leerlos la letra pequeña y no quedaros en los titulares.

-¡Qué manía con la letra pequeña!

-Además de que el “dicen …” a mí no me sirve.

Os lo voy a explicar …

-… ya tardabas …

-… cuando tenía seis meses …

-¿También “batallitas”?

-Déjale que lo cuenta a su manera – el oyente positivo.

-Decía que en la década de los 50 y 60, la pandemia se llamaba “polio”. Y “solo” afectaba a los niños.

-Eso es historia.

-La vacunación se hacía en TRES DOSIS. Y como éramos muy críos, se nos daban en un terrón de azúcar, cada dosis.

-Curioso.

-A mí se me dio la primera. Y el día de antes de la segunda, se me detecto la enfermedad … todo lo que sigue … historias personales.

-¿Quieres decir que fue la propia vacuna?

-No lo sé. Mi padre eso decía. Así que esta semana a vacunarme y en unos dos o tres meses, la segunda dosis. Y, al verano … a la playa.

-Entonces …

-Os lo explicare con un ejemplo “ilustrativo”: casi es más posible (por Ley de Probabilidades) que me toque la primitiva a que me pase algo con la AstraZeneca.

-Se comenta que tiene algún “efectillo” secundario.

-Debéis tener en cuenta que vacunarse es poner un “cuerpo extraño” dentro de nuestro cuerpo, por lo que este (muestro cuerpo) va a reaccionar.

-Un Paracetamol, y listo; me han dicho.

-Fiebre moderada, dolor de cabeza y muscular…

-… lo mismo que una resaca …

-… se va a tener en mínimas proporciones.

Incluso nada de nada.

-Te veo totalmente convencido.

-Y deberíamos estarlo por los demás.

-Si se vacuna “todo el mundo”, se acaba (o casi) con la Pandemia. Los sanitarios y el personal de primera línea o se la han puesto o están en ello.

-Y ¿las otras vacunas? – oyente positivo al ataque.

José Ramón Ferreres

AstraZeneca

-Ayer se hablaba en el Telediario que también dan sus problemillas – el enterado.

-Pregunto yo: ¿Y porque hay que desplazarse parta la vacunación, no se podría hacer en el Ambulatorio? – el que siempre pregunta.

-También lo sé – les digo a todos – en cada vial (botellita) de AstraZeneca hay vacuna para cuatro o cinco dosis, además del tema de la temperatura; por eso se vacuna en centros acondicionados.

-Creo que en el Ambulatorio se van a poner

las otras marcas que son a una temperatura mas normal y de una sola dosis.

-¡Qué importante es la información!

-Y que poco costaría que esos detalles se dieran a toda la población.

-Resumiendo: Te vacunas…

-Esta semana que va a empezar…

-Contamos que nos cuentes (en el próximo “Diálogos”) cómo te ha ido.

-¡Así será! ¡Hasta la próxima semana!

21

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Un corazón, un compromiso, una vida Redacció

“Enseñar y educar cristianamente a los niños y jóvenes, especialmente, a los pobres y desfavorecidos” es la esencia y fundamento del Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, los Hermanos de La Salle, han llevado, a lo largo de los tres siglos, la fraternidad a la escuela con un corazón, un compromiso, una vida.

Por eso, donde hay un colegio hay una comunidad de Hermanos, encargados de dar clases. Con el tiempo, son ayudados por profesores laicos.

En Benicarló hay una comunidad de Hermanos y Asociados a la Misión Lasaliana, cuyo director es el hermano Javier Gil. Háblenos del proyecto comunitario.

Hermano Javier ¿quiénes forman la comunidad?

La comunidad, es una comunidad mixta (Hermanos y Asociados a la Misión Lasaliana). En total somos siete en la comunidad, tres Asociados (José Ramón, Leoncio y Rafa) y cuatro Hermanos (Pedro, Pablo, Raimundo y yo, Javier). Vivimos en un piso, fuera del Colegio, en la calle Doctor Ferrán, alquilado, donde hemos aprendido a vivir de otra manera, con un estilo más familiar, colaborando todos en las tareas domésticas. Es una comunidad abierta.

¿Cómo viven el carisma lasaliano?

Desde la fraternidad del servicio a los otros. Tomando opciones en el día a día para que el carisma y sueño de nuestro Fundador siga adelante en los tiempos actuales. Por ejemplo decidimos salir del Colegio y ceder nuestros espacios para poder abrir el Bachillerato en el Colegio; otra decisión fue ceder temporalmente un huerto, en colaboración con el Ayuntamiento de Benicarló para que se convirtiera en huerto social y, también junto a los Profesores y AA. Alumnos, la comunidad colabora con el Piso de Emancipación en el que en este momento tenemos cinco jóvenes, a los que intentamos acompañar en su camino por la vida. Nuestro papel en la comunidad educativa es estar y animar la misión educativa.

Vivimos el carisma en el día a día, por ejemplo, desde el voluntariado, algunos de la comunidad participan en Cáritas y la Pastoral Penitenciaria.

Otro anima el deporte escolar,... porque el carisma lasaliano nos llama a servir, no importa la edad, para los Hermanos no hay edad de jubilación (si de jubilación profesional, pero no vocacional), somos llamados Hermanos y Asociados a compartir la Misión por el Evangelio, a ser portadores de Esperanza y Buena Noticia.

22

Cada año al comenzar el curso, reflexionamos juntos los Hermanos y Asociados, bajo el lema del año y, nos proponemos unos objetivos a conseguir.

El Proyecto Comunitario, nos compromete a todos los que formamos la comunidad para ser más fraternos unos con otros y a tomar decisiones sobre aspectos de nuestra vida: ORACIÓN, ECONOMÍA, CONSAGRACIÓN, FRATERNIDAD, SERVICIO, ... es un documento que se hace entre todos y que alguna vez debemos revisar para ver si lo estamos viviendo o no. Junto al Proyecto Comunitario, se nos invita a hacer el Proyecto Personal, a la luz de lo que hemos decidido fraternalmente y como un medio de crecimiento personal.

Desde su condición de hermano ¿qué mensaje le daría a los jóvenes?

Que no tengan miedo de dejarse acompañar. Que busquen referentes auténticos que les presenten valores positivos para la vida. No todo vale en la vida, es necesario encontrar modelos (personas) a los que imitar desde la libertad y la responsabilidad para alcanzar la verdad que nos ilumine cada día, dando sentido a la vida. Cada día es una oportunidad de construirse el mañana, escoge el camino de la constancia junto el esfuerzo y llegará la felicidad.

Porque La Salle es mucho más que un colegio. Es un carisma universal que muestran quienes se han educado y formado en las aulas de los colegios y universidades de la salle y, que fieles a su lema, “indivisa manent”, permanecen unidos en fraternidad para con los demás.

“La alegría del mundo es breve, la de aquéllos que sirven a Dios no tendrá fin“ SJBS

OPINIÓ

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

CONTINGUT PATROCINAT

Una granja del Maestrat al programa de À Punt

Granja Boverals

Xavi Castillo va explicar el conte “Història d’un mig pollastre” en el programa Trau la llengua del 29.03.2021, anomenat "les paraules de les rondalles".

El context va ser la granja Boverals en Vinaròs, on es produeixen ous campers i les gallines poden moure's lliurement entre tarongers.

Podeu veure el programa sencer escanejant els QR.

Programa sencer

MÁS INFORMACIÓN: c/ Partida Boverals s/n - Vinaròs CS Tel.: 964 45 27 14 - info@granjaboverals.com Síguenos en instagram: @granjaboverals

7DIES: El punts de venda a Benicarló són: -LOTERÍA MUCHOLA, Plaça Mercat, 11 -LLIBRERIA ALBIOL, (ABANS CASI) Passeig Marítim, 32

23

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Gràcies Ximo, E.P.D. Alumnes 1984 - 1995 Antics alumnes: 1984 - 1995

D'on som? De la nostra infantesa, conclou Antoine de Saint-Exupéry en Pilot de Guerra.

Nasquérem durant els primers compassos dels anys vuitanta, i cresquérem als carrers, alguns sense asfaltar, veïns al Francesc Catalán. La nostra xarxa social preferida era el balcó i els crits de banda a banda. Els nostres parcs infantils eren els camps abandonats dels pisos de Palau, del Cidan o la Plaça de l'església de Santa Maria.

Tot semblava envaït per un esperit salvatge.

Al número 15 del Carrer del Puig de la Nau, coincidiren uns joves mestres, entre d'altres, que, tal volta, sense saber-ho, van avançar-se en el temps abordant reptes, sens dubte complexos, com l'arribada dels primers nouvinguts.

Aquells anys aprenguérem a respectar l’espai públic i natural com si fora la nostra casa. Recorríem les solejades pedres de la Mar Xica per tal de recollir fem i altres deixalles. Igualment, plantàrem carrasques i pins al camí que hi ha al costat de la pedrera del Puig, 300 metres cap a Vinaròs, a banda dreta. Arbres que ja tenen més de 30 anys.

Però no tot era treballar, les festes al Catalán eren més que festes.

Nadal, Sant Antoni, Carnestoltes, les Falles, el dia de la Pau, Santa Caterina i la rifa del pollastre... Totes les preparàvem amb temps, amb les nostres mans i materials recuperats. Eren dies grans i per unes hores ens sentíem protagonistes de la festa i ens tréiem la vergonya.

24

Si pensem en integració social, respecte, ecologia, empatia, igualtat, tradició, identitat individual, poden semblar conceptes molt moderns. Doncs bé, mirant enrere i amb la reflexió a causa de la trista notícia de la mort de Ximo Bueno, pensem que totes eixes qüestions ja estaven en nosaltres des de llavors. L'educació posseeix el poder transformador més gran. El fet de coincidir amb un claustre de mestres com aquells pot canviar la percepció que té l'alumnat sobre la vida. Nosaltres hem arribat a l'edat adulta estimant la llibertat i acceptant tant els nostres defectes com les nostres virtuts.

Recordem a Ximo caminant pel pati, pels passadissos del col·legi, picant la porta de la classe dues vegades i parlar amb Amparo o Toni, fent de speaker el dia de Santa Caterina o el dia de la Pau, la foto de classe o simplement parlant amb nosaltres.

Formes part dels teus alumnes, ens ajudares a que cadascú trobàrem la nostra pròpia pàtria. I, encara que no hem tingut una relació estreta després de l'etapa escolar, sempre que hem coincidit pel carrer et dirigies a nosaltres pel nom i ens preguntaves sobre quina marxa portàvem. Ens has dit adeu massa prompte, però el teu record i els valors que ens vas transmetre, continuen més vius que mai.

Gràcies Ximo!

ESPORTS

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

NATACIÓ: Campionat d’Espanya Màster d’Hivern a Castelló CLUB NATACIÓ BENICARLÓ

El darrer cap de setmana, 3 nedadors de la secció Màster del Club Natació Benicarló varen participar, a la piscina municipal de Castelló, al XXVI Campionat d’Espanya Màster d’hivern, en piscina de 25 metres. Els 3 veterans nedadors, Miguel Piñana, Jordi Curto i Paula Bretó, continuaren demostrant una il·lusió i una capacitat d’esforç que estan molt per damunt de totes les circumstàncies adverses que tenen per a poder entrenar.

Cal recordar que fa més d’una any que l’ajuntament manté tancada la piscina municipal i els nostres nedadors han d’anar a entrenar, quan poden, a piscines molt allunyades de Benicarló. Tot això dona més valor a les marques que poden aconseguir.

I és que amb aquestes condicions precàries, Miguel Piñana encara va ser capaç de guanyar 3 medalles en la seua categoria d’edat (plata, als 200 esquena, amb 2.19.49 E , bronze als 50 esquena, amb 28.90 E i bronze als 100 estils, amb 1.05.10 E). Per la seua part, Jordi Curto va obtindre la 11 posició als 100 papallona, de la seua categoria, amb 1.16.74 E i Paula Bretó, també a la seua categoria, va ser cinquena, als 400 lliures amb 5.26.24 E i setena, als 100 lliures amb 1.12.85 E.

El Club Natació Benicarló que, ara mateix, ha perdut una gran part dels seus nedadors de competició degut a les poques opcions d’entrenar que tenen, es troba en una situació molt dramàtica, especialment, a nivell esportiu.

La Federació Valenciana de Natació, ha programat ja la copa autonòmica de clubs. EL CNB, si no pot entrenar en la seua piscina de forma imminent, es pot vore obligat a renunciar a participar i a perdre la categoria, que seria ja el desastre definitiu, a nivell competitiu.

L’esperit que estan demostrant alguns nedadors veterans, que lluiten en condicions molt difícils per a mantindre encesa la flama del club benicarlando, hauria de ser un estímul per a l’equip de govern municipal per a ficar tota la carn a la graella i obrir d’una vegada la piscina municipal de Benicarló.

www.kapublicitat.com

Pedidos y consultas por WhatsApp

696 521 233

25

ESPORTS

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Al Mi Arquitecto Benicarló se le escapa el partido en la prórroga ante Villarrobledo Mi Arquitecto C.B. Benicarló / Fotos C.B.Benicarló

Mi Arquitecto Benicarló 84 VS 93 El Ventero CBV Derrota hoy del Mi Arquitecto Benicarló como local ante el Villarrobledo, en un partido donde pudo ganar cualquiera. Una canasta de Pa Mor Dieng a falta de 5 segundos fuerza la prórroga y el equipo manchego gana el partido en el tiempo extra.

Primer cuarto de intercambio de canastas entre ambos equipos.

Samuel Rodríguez mostró desde el inicio el gran estado de forma en el que se encuentra anotando 12 puntos en el primer periodo (acabó el partido con 34 puntos). Por su parte, el Ventero CBV se agarraba al acierto desde la línea de 3 puntos de Guillem Sabatés. El resultado del primer cuarto favorecía al Mi Arquitecto 21-17.

En el segundo periodo el equipo manchego mostró su mejor versión.

Las situaciones de bloqueo directo y continuaciones hacia el aro de sus interiores castigaban vez tras vez a los jugadores benicarlandos.

Finalmente, se llega a los vestuarios con una ventaja de 6 puntos para el equipo visitante (37-43).

Tras la salida de los vestuarios, Raimon Carrasco y Joel Hernández mejoran respecto a la primera parte y el Mi Arquitecto Benicarló se acerca en el marcador. El Villarrobledo sigue encontrando las ventajas en el bloque directo y, por ello, Adrià Alonso plantea una defensa zonal que provoca pérdidas del equipo de Manuel Jiménez "Junior".

En el último periodo el Benicarló consigue una renta de 5 puntos (7570) gracias a los 7 puntos consecutivos de Hugo Bartolomé. Finalmente, y con el resultado de 81-79, una falta de Samu Rodríguez (expulsado por 5 faltas personales) le dan dos tiros libres a Pa Mor Dieng, que los falló, pero coge su propio rebote y anota 2 puntos más para igualar el marcador 81-81. En una jugada final, Pablo Marín no anota y se va el partido a la prórroga.

En el tiempo extra, los de Villarrobledo salieron muy concentrados y consiguieron una de las mayores ventajas en todo el partido (81-89) a falta de tan sólo 2 minutos para el final, intentando los de Benicarló hacer la épica que impide el Ventero CBV para llevarse una meritoria victoria.

El Mi Arquitecto Benicarló no puede con el Hestia Menorca y acabó el sueño de los playoffs Mi Arquitecto C.B. Benicarló / Fotos C.B.Benicarló

Hestia Menorca 80 VS 58 Mi Arquitecto Benicarló Se terminó la temporada para el Mi Arquitecto Benicarló, pero con el objetivo cumplido desde hace ya dos jornadas: el año que viene el equipo del Baix Maestrat volverá a competir en la LEB Plata. Los menorquines fueron superiores en la mayor parte del encuentro y derrotaron a los benicarlandos por una diferencia de 22 puntos.

En el inicio del primer cuarto, el Hestia Menorca dio muestras de lo que iba a ser el resto del partido (inicio de 13-5). Buena reacción de los rojillos de la mano de un Pablo Marín que dinamizó el juego de su equipo (el primer cuarto terminó 20-15). Durante el segundo cuarto los de Benicarló mostraron su mejor versión y consiguieron reducir distancias en el marcador gracias a la defensa zonal planteada en determinados momentos por Adrià Alonso que bloqueó el ataque menorquín.

Finalmente, el resultado al término de los primeros 20 minutos era de 36-31. La segunda parte fue dominada por los locales. En primer lugar, durante el tercer cuarto los veteranos jugadores de la isla (Urko Otegui y Adrian Méndez) llevaron en volandas a su equipo hacia la máxima ventaja de todo el partido (59-45 al término del tercer periodo). El último cuarto fue un periodo de transición donde los benicarlandos disfrutaban de los últimos minutos de la temporada del equipo y con toda la tranquilidad mental de saber que el año que viene el Club Baloncesto 26

Benicarló seguirá una temporada más en la LEB Plata. El Mi Arquitecto Benicarló ha hecho la mejor temporada de su historia en competiciones a nivel nacional. Desde aquí felicitar a todas las personas que trabajan y hacen posible que un pueblo tan humilde como Benicarló pueda estar compitiendo en la categoría de bronce del baloncesto español. Estamos seguros de que el año que viene el club seguirá creciendo y mejorando para dejar el nombre de Benicarló donde todos merecemos.

ESPORTS

16 ABRIL DE 2021 · NÚMERO 839

CICLISMO Despedida de temporada y homenaje a Manolo Sanz C. C. DEPORTES BALAGUER DE BENICARLÓ

El jueves 8 de abril, por fín, se realizó la despedida de temporada a las dos ciclistas que terminaban su andadura en la escuela de ciclismo del Club Ciclista Deportes Balaguer de Benicarló: Andrea Lores y Nerea Merchan. Se les hizo entrega de una foto recuerdo para que no nos olviden y les deseamos suerte en su nueva categoría cadete.

También se le hizo entrega de una placa conmemorativa a Manolo Sanz por los años de colaboración con el club y más en concreto como monitor de la escuela de ciclismo. La entrega la realizaron el presidente José Julián Balaguer y el secretario Juan Manuel Batiste.

Juanvi Gellida

Benicarlandos gaudint de la primavera, terrasses i passeig de Vinaròs

27

Galeón ‘Andalucía’ en Peñíscola

Un desafío naval El galeón Andalucía Peñíscola Ciudad Papal Bienvenida con energía En silueta espectacular Una Peñíscola marinera Ciudad en el mar El galeón te espera Carta de navegación Zarpó desde València Con atrevida tripulación Travesías con experiencia Una Peñíscola flamante Vecinos y visitantes En gira itinerante Con aguas estimulantes Julián Zaragozà Baila Peñíscola, 8 abril 2021