7dies actualitat de Benicarló 815 -23 d'octubre de 2020

Festa del Correllengua

A C T U A L I TAT D E B E N I C A R LÓ Nº815 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 23 octubre de 2020 |

El taller de reparació de

1'70 €

Reportatge

bicicletes

de Tomàs Prats Actualització Coronavirus

Vi Carlón i Penya Setrill

BENIHORT preveu una

bona campanya citrícola

Benicarló: es trenca la 'ratxa' de descens i tornen a augmentar els casos

EDITORIAL

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El lector opina Pots fer-nos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió setdiesbenicarlo@ gmail.com K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló

Anuncia’t:

K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Cap de redacció: Joan Ferré José Mª Fibla, Francisco Gallego y Gregorio Segarra.

Col·laboradors: Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patricio Abad, Juanma Beltrán, Juanvi Gellida, J.Mª Domínguez, Manuel Milián, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Publicitat: Juanjo Cornelles Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/7diesbenicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

2

l’acudit Góndola

José María Fibla

ACTUALITAT

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

Actualització Coronavirus: Es dispara l'ascens de nous casos al departament de Salut de Vinaròs Redacció

Actualització Coronavirus al departament de Salut a Vinaròs A data de 21 d’octubre, us oferim de nou la comparació de les dades setmana a setmana. Es dispara l’increment de casos positius al Departament de Salut de Vinaròs (76 nous casos setmanals), després del descens de la setmana passada (59) i recordant el fort augment de l’agost que va marcar el punt màxim de l’estiu (83 casos nous). Passem d’un total d’infectats de 704 a 761, amb 57 nous casos en una setmana:

– Benicarló: es trenca la 'ratxa' de descens. Havien baixat quatre setmanes consecutives; de 26 nous casos havíem passat a 17 (recordant els 55 de finals d’agost) però ens quedem en 18 nous casos aquesta setmana.

– Vinaròs: es dispara l'ascens. De 22 de fa dues setmanes, a 30 de la setmana passada, passem a 46 casos nous.

– Peníscola: continua el descens. De 6 casos nous de fa dues setmanes i 3 de la setmana passada, passem a 1 sol cas nou.

Continuen augmentant els casos per la zona nord de Castelló: Aparició d'infectats a llocs nous: 3 a Torreblanca, 3 a Alcalà de Xivert, 2 a Sant Mateu, 1 a Xert, 1 a Forcall, 3 a Traiguera. Continuen els infectats a altres poblacions: 3 a Vilafranca, 1 a Rossell, 4 a les Coves de Vinromà, 1 infectat a Morella en els últims 14 dies.

La consellera demana s'extremen les mesures prevenció per a evitar continuen augmentant contagis

7diesactualitat.com #AçòPassarà

que de que els

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha demanat en roda premsa dimarts, la màxima col·laboració de la ciutadania per a parar l'avanç de la pandèmia de coronavirus en la Comunitat Valenciana. "Necessitem que s'extremen les mesures de prevenció per a frenar l'augment de nous casos diaris i tallar així les cadenes de transmissió del virus".

En aquest sentit, Barceló ha advertit que "amb l'arribada del fred és probable que la situació empitjore", per la qual cosa ha insistit que "ara, més que mai, no podem relaxar-nos i totes i tots hem de col·laborar en aquesta lluita contra la pandèmia".

3

ACTUALITAT

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Convenció comarcal d’alcaldes del Baix Maestrat 7dies

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha participat aquest dimecres en la reunió que la Diputació de Castelló ha mantingut amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca del Baix Maestrat.

Miralles, que també és diputada provincial, ha aprofitat la trobada celebrada a Sant Mateu per a reivindicar una major implicació de la corporació provincial en la promoció de Benicarló com a capital gastronòmica de la província i més suport en la promoció de les Falles o dels projectes culturals de la ciutat. «Benicarló té l’única denominació d’origen protegida de la província, la Carxofa de Benicarló, i pensem que aquesta és una magnífica oportunitat per a donar a conéixer tot el nostre potencial gastronòmic, no només amb la carxofa, sinó també amb altres productes de gran qualitat com el peix i el polp». L’alcaldessa també ha demanat més suport de la Diputació en el que ha definit com a «projecte cultural d’excel·lència», en referència als Premis Literaris Ciutat de Benicarló.

Agraïment per les inversions Independentment de les reivindicacions, l’alcaldessa ha volgut agrair tot el treball dut a terme des de la Diputació «tant a través del Pla 135 com del Fons de Cooperació Local com dels fons que han arribat a Benicarló per sufragar despeses ocasionades per la covid19», ha dit l’alcaldessa. Xaro Miralles ha detallat que projectes com l’adequació del local del carrer del Tossal de les Figueres, el Jardí del Mucbe o el carrer del Riu s’han pogut executar a través del Pla 135 de la Diputació i ha recordat que la institució provincial ha aportat a Benicarló 220.000 euros a través del Fons de Cooperació Local i 120.000 euros per a despeses relacionades amb la covid19, a banda d’altres aportacions en forma de programes d’ocupació. L’alcaldessa també ha agraït a la Diputació la seua implicació a l’hora de gestionar tota la compra de material de protecció contra la covid per als ajuntaments «en uns moments en què els equips de protecció escassejaven i eren més necessaris que mai, tant per a les residències com per als serveis municipals essencials», ha destacat.

L'alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, ha traslladat al president de la Diputació Provincial, José Martí, la sol·licitud de recuperar la inversió que la institució provincial tenia prevista per a aquesta anualitat al Castell de la ciutat.

Com a conseqüència dels ajustos pressupostaris motivats per la Covid19, la Diputació va eliminar la consignació pressupostària per al projecte de museografia del monument, un import de més de 180.000€. Martínez ha reclamat la recuperació d'aquesta inversió no realitzada per al pressupost de l'any pròxim i la finalització del projecte en els consecutius, perquè el projecte abastaria diverses anualitats fins a aconseguir una inversió de quasi mig milió d'euros. "Enguany tots hem hagut de fer esforços importants; Peníscola ha perdut aquesta inversió per part de Diputació en un recurs patrimonial de gran valor però no volem renunciar a això, així que requerim que aquest import es consigne per a dur a terme els treballs l'any pròxim i iniciar així el cicle d'anualitats necessàries per a culminar la totalitat del projecte de museografia del Castell" ha explicat Martínez. La Diputació Provincial és l'administració gestora del Castell "el

monument més visitat de la província de Castelló, un valor patrimonial i un recurs turístic irrenunciable per a la província" ha valorat l'alcalde.

Benicarló facilitarà l'accés al Cementeri per Tots Sants Ajuntament

Es podran utilitzar les escales i les fonts i no serà necessari demanar cita prèvia. S’establiran controls d’entrada i sortida i es prendrà la temperatura a totes les persones que accedisquen al recinte.

La festa de Tots Sants d’enguany estarà condicionada pels estrictes protocols sanitaris imposats amb motiu de la pandèmia de la covid19.

L’Ajuntament de Benicarló fa setmanes que treballa en l’operatiu de seguretat que han fet públic el regidor de Policia i Governació, Ilde Añó, i el cap accidental de la Policia Local, Víctor Cheto.

«Hem esperat fins avui per assegurar-nos al màxim que les mesures que hem determinat seran les definitives i ja no canviaran, a no ser que la pandèmia tinga una evolució imprevista que ens obligue a modificar els plans», ha explicat el regidor. En aquest sentit, Ilde Añó ha anunciat que s’habilitaran dos accessos d’entrada i sortida i s’habilitaran noves zones d’aparcament, al camí d’Ulldecona i al camí d’en Cobert.

Paral·lelament, es faran controls d’accés a l’entrada i sortida i es prendrà la temperatura a totes les persones que accedisquen al recinte. A més, es podran utilitzar els elements comuns, com les escales i les fonts, i s’obriran els lavabos els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre. «Volem facilitar al màxim l’accés al Cementeri, això sí, amb totes les garanties de seguretat —ha assegurat el regidor—, i si fins ara hem restringit l’ús dels elements comuns ha sigut per recomanació de les autoritats sanitàries», ha remarcat.

4

Añó també ha dit que no serà necessari demanar cita prèvia per a accedir al Cementeri i que es podran posar indistintament flors naturals o artificials. El regidor ha finalitzant dient que «per tal de garantir la seguretat de totes les persones i el bon ús de les instal·lacions, hem posat en marxa un operatiu especial de neteja i desinfecció que estarà actiu a partir de la setmana que ve».

Prioritat per als vianants i il·luminació reforçada Els accessos al Cementeri estan especialment afectats per les obres de l’antiga N340. Per això, la Policia Local ha activat un operatiu que facilitarà l’arribada al recinte, tant en vehicle com a peu. «Marcarem diferents circuits per als vianants i instal·larem faroles provisionals per a reforçar la il·luminació en els punts més conflictius, com la rotonda de Puig de la Nau i la de Mossén Lajunta», ha explicat el cap accidental de la Policia.

Víctor Cheto ha anunciat que aquest operatiu ja estarà actiu a partir del 23 d’octubre amb la intenció de descongestionar al màxim la concentració de persones durant els dies centrals. «Demanem —ha dit— que en la mesura del possible les persones avancen les visites al Cementeri per a evitar així grans aglomeracions els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, que seran especialment complicats».

ACTUALITAT

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

El Ministeri certifica la primera despesa de l’EDUSI per valor de 300.000 euros Ajuntament

L’import correspon a l’execució del carrer del Riu, el projecte d’eficiència energètica o la redacció dels projectes de rehabilitació de la casa del carrer Major i de la nova Biblioteca.

Abans del 30 d’octubre s’enviarà per a validar una nova certificació per valor de 1,3 milions d’euros.

El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha comunicat oficialment el resultat de la primera verificació en relació als projectes que s’estan executant a Benicarló a través dels Fons Feder i l’EDUSI Benicarló-Vinaròs. En concret, el Ministeri ha certificat la primera despesa per un import d’1,158.121,25 euros per al conjunt dels projectes executats a Benicarló i Vinaròs: 299.754,57 euros per als projectes executats per l’Ajuntament de Benicarló i 858.366,68 euros per als projectes executats per l’Ajuntament de Vinaròs. D’aquesta despesa certificada, s’abonarà a cada municipi el 50%.

Pel que fa a Benicarló, els projectes que s’han inclòs en aquesta primera verificació són l’execució de les obres del carrer del Riu (en un 50%, atés que l’altre 50% va anar a càrrec de la Diputació de Catelló), l’assistència tècnica per a la redacció del projecte d’eficiència energètica i la redacció dels projectes de rehabilitació de la casa del carrer Major i de la nova Biblioteca Manel Garcia Grau.

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha valorat positivament aquesta primera certificació «perquè significa que estem fent bé les coses i que en breu començarem a rebre els fons». Xaro Miralles s’ha mostrat convençuda de què «en els propers mesos avançarem molt en l’execució dels projectes que ja tenim en marxa i en la licitació dels que encara queden pendents». «Uns projectes —ha assegurat Xaro Miralles— que suposaran un canvi important en la ciutat i marcaran el seu desenvolupament futur».

A hores d’ara, el Ministeri està pendent de verificar una segona certificació de 130.000 euros i abans del 30 d’octubre s’enviarà una tercera certificació que inclourà 1,3 milions d’euros en projectes que s’estan duent a terme a Benicarló: la nova Biblioteca, la casa del carrer Major, el projecte d’eficiència energètica i l’exposició Terra d’Ibers.

Tots els projectes inclosos en l’EDUSI estan cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu Plurirregional d'Espanya 2014-2020.

Us recordem que podeu RESERVAR el 7dies al vostre quiosc o punt de venda habitual, també us podeu subscriure o demanar revistes atrasades.

El punts de venda a Benicarló són: QUIOSCO CAMILO, (ABANS MUCHOLA)

Plaça Mercat, 11 LLIBRERIA ALBIOL, (ABANS CASI)

Passeig Marítim, 32

5

ACTUALITAT

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Benihort prevé una buena campaña citrícola Benihort

La cooperativa emplea a más de 500 personas en sus instalaciones.

Benihort ha arrancado esta semana la campaña citrícola 2020-21 con una perspectiva optimista: mayor volumen de kilos y una considerable demanda, ligada a la pandemia del Coronavirus, que ha puesto en valor a los cítricos como fuente de vitaminas C y A para reforzar el sistema inmunológico. Con estas favorables expectativas, la Cooperativa Agrícola de Benicarló prevé comercializar la producción de hace dos años, es decir, casi 50.000 toneladas de cítricos de calidad y seguros.

La cooperativa benicarlanda inició la semana pasada la recolección de las primeras clementinas Marisol y este jueves 15 de octubre daba el pistoletazo de salida al trabajo de confección en almacén para llevar a cabo los primeros envíos. Por su parte, tal y como explica el director comercial del área de Cítricos, Luís Montañés, “la semana próxima, se prevé que podamos comenzar a recolectar con continuidad las primeras mandarinas clemenpons y arrufatina, y la última de octubre, ya trabajaremos, prácticamente, con el 100% de los recolectores en la campaña más fuerte, que es la de la variedad estrella en Castellón, la clemenules”.

En cifras absolutas, la cooperativa prevé una comercialización de casi 50.000 toneladas de cítricos en la campaña 2020-21 y emplea en todas sus instalaciones a más de 500 personas en plena campaña citrícola.

Montañés resalta también que “en esta campaña habrá dos partes bien diferenciadas: una primera parte, entre noviembre y diciembre, en la que destacará un incremento de volumen respecto a la campaña pasada de un 30% en naranjas navelinas y un 25-30% de aumento en clementinas. Cabe destacar que la anterior temporada se caracterizó por un volumen reducido de producción y en ésta llegaremos a niveles de la del 2018-19, que fue muy productiva. Ya en la segunda parte, no se registraría un aumento tan considerable y las lanelates y valencias se consolidarían con unos valores muy parecidos a los de la campaña pasada”. Cabe destacar que la anterior temporada se caracterizó por unos volúmenes bajos de producción y en ésta se espera llegar a los niveles de la del 2018-19, que fue muy productiva.

6

La producción citrícola de Benihort se destina en un 90% a la exportación europea, mientras que el 10% restante se comercializa en nuestro país. Los mercados más destacados son: Francia, Alemania, Países Bajos y en Europa del Este, Polonia y Chequia, además de los países escandinavos. Por su parte, el mercado del Reino Unido continúa siendo una incertidumbre: “a partir del 1 de enero de 2021, se han impuesto unos aranceles a las exportaciones españolas de un 16% sobre el precio de venta. Quizás este impuesto afecte menos a las clementinas porque en esas fechas ya se estará acabando la campaña, pero sí que puede tener efecto, en mayor medida, a la segunda parte de la temporada”, apunta Montañés.

Crecimiento a tener en cuenta Benihort continúa creciendo y con la ampliación de su ámbito de actuación, aprobado en la asamblea general del pasado mes de julio, “pasamos del ámbito de la Comunidad Valenciana al ámbito nacional, por lo que los socios y socias ya existentes pueden entrar en nuestra cooperativa producción de otras comunidades autónomas, lo que motivará un incremento importante del volumen de kilos”, según recuerda el director-gerente, Guillermo Edo Barreda.

La cooperativa de Benicarló también ha invertido en esta campaña en la mejora de sus instalaciones como la ampliación de la zona de pedidos y la construcción de una cámara frigorífica de preenfriado con capacidad de 10 camiones para su posterior carga frigorífica. Además, se ha rediseñando la ubicación de las oficinas comerciales y se ha adecuado este espacio a las nuevas exigencias en tema de sanidad y atención a socios/as y clientes. Al mismo tiempo, como resultado del Plan Estratégico 2016/2020, en el cual se planificó la plantación de nuevas variedades, se cuenta ya con cantidad importante cantidad de mandarinas tardías (nadorcott y tango), así como con un aumento de plantas de naranjas tardías para los próximos años.

Desde la cooperativa benicarlanda también recuerdan que, “desde el principio de esta pandemia, tanto en el campo como en los almacenes, hemos extremado las medidas higiénicas para seguir produciendo frutas con total garantía y seguridad. Estamos muy ilusionados con esta campaña y esperamos que la pandemia afecte, lo mínimo posible, a nuestro trabajo diario. Deseamos que la demanda y el consumo sean elevados, para comercializar la fruta de nuestros socios cooperativistas a un buen precio”.

ACTUALITAT

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

XX Prueba de adiestramiento deportivo Juanvi Gellida - DM

El pasado fin de semana, 17 y 18 de octubre, se realizó una prueba de sociabilidad en las instalaciones del Club Canino Baix Maestrat de Benicarló, siendo Manuel Torres Leiva el Juez de la prueba, Manuel Moreno Julve el figurante, Marcos Peña Brusca el comisario y Manuel Moreno Julve el trazador. En la prueba de sociabilidad fueron los conductores de los perros: José Miguel Asensio Carceller, Agustín Bayarri Ayza, Josep Lluis Edo Monferrer y José Miguel Hita Agut. En la prueba de IGP, los conductores han sido José Miguel Asensio Carceller y Enrique Altabella Forner.

Exposició «Yo mujer, tú cómplice, ellas luchadoras» 7dies / Manuela Chamorro

Serveis Socials reivindica amb una exposició els drets de les dones amb discapacitat intel·lectual. L’objectiu és conscienciar la societat, visibilitzar i millorar la imatge social de les dones amb discapacitat intel·lectual.

La mostra es podrà visitar a la segona planta del Mucbe fins al 28 d’octubre. «Yo mujer, tú cómplice, ellas luchadoras» és una mostra molt visual que forma part d’un ampli projecte liderat per Plena Inclusió per tal de sensibilitzar sobre els drets de les dones amb discapacitat intel·lectual que està recorrent els municipis de la Comunitat Valenciana

Suceso 7dies / FOTOS SIAB

El viernes 16 de octubre se mobilizaron efectivos del parque de bomberos del Baix Maestrat con embarcación de rescate para colaborar con Guardia Civil en el rescate de una persona que se encontraba fallecida en el puerto de Benicarló.

7

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Les falles de Benicarló van reelegir a Fede Guimerá Ballester com a president de la Junta Local Fallera JLF

Aquest passat divendres va tindre lloc l'assemblea general ordinària de la Junta Local Fallera 2020. L'acte es va celebrar al Magatzem de la Mar, antic celler dels Miquel, amb totes les mesures de seguretat a causa de la COVID-19.

Les falles de Benicarló van reelegir per unanimitat a Fede Guimerá Ballester com a president de la Junta Local Fallera. Les comissions falleres també van aprovar l'estat de comptes de l'exercici faller 19/20.

A més, es va explicar la situació de les falles a causa de la pandèmia i es van debatre possibles solucions per afrontar aquesta crisi, així com propostes per a les propres Falles 2021.

L'assemblea va comptar amb la presència de la il·lustríssima alcaldessa de la ciutat, Xaro Miralles Ferrando, i del regidor de Cultura, Museus i Patrimoni Cultural i Festes i Falles, Pedro Manchón Pau.

Delia Quartet va guanyar el Segon Premi de la Categoria Avançanda Juanvi Gellida - DM

El passat 18 d’octubre, Delia Quartet va guanyar el Segon Premi de la Categoria Avançada en el II Concurs Internacional Cambra Romànica a Canillo (Andorra).

Aquest concurs consta de dues fases, la primera va tenir lloc el dia 17 d’octubre i hi van participar 13 grups de cambra d’alt nivell. El 18 d’octubre es va celebrar la segona fase, que va constar de 6 grups finalistes. El jurat del concurs estava format per la violoncel·lista i solista Svetlana Tovstukha, el guitarrista i director David Sanz i el professor i director Eugeni Sokhatskyy.

Delia Quartet és un quartet d’estudiants de saxòfon del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu de Barcelona. El grup està format pel benicarlando Aaron Lara, saxòfon tenor i els terrassencs Estel Vivó, saxòfon soprano; Pol Cabrera, saxòfon baríton i Queralt Vivó, saxòfon alt.

La formació de cambra va començar la seva trajectòria el setembre de 2019 sota el mestratge del professor Albert Julià Torné. El quartet també ha obtingut el Primer Premi en el Rookie Chamber Music – V Concurso Nacional de Música de Cámara que organitzen RookieBox i Radio Clásica de RNE – RTVE. Aquest premi els portarà a ser entrevistats i tocar en directe per la Radio Nacional de España en el programa “Andante con Moto” de Luz Orihuela. Per altra banda, Delia Quartet ha format part de festivals com el IV Liceu Sax Festival, el cicle de concerts “Música als Parcs”, el 5º Festival Internacional de Música CiMa (Colòmbia) i el pròxim 15 de novembre, els podrem trobar al X Festival de Pasqua de Cervera, que va quedar ajornat. A més a més, han rebut classes magistrals de Jean-Yves Fourmeau i consells de Paul Cortese, Daniel Garcia, Gabriel Amargant, Xavier Larsson i Miguel Vallés.

8

SOCIETAT CULTUR A

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

Videojocs: Gàmesis 2k20 totalment ‘online’ Redacció

L’encontre més important comarcal de videojocs, enguany es celebrarà del 4 al 8 de novembre totalment en línia El regidor d’Innovació Digital Hugo Romero i la d’Ocupació Maria Cano de l’ajuntament de Vinaròs, han presentat al Vinalab aquest dijous 15 la 8a edició de Gàmesis, l’esdeveniment que combina conferències sobre la creació de videojocs, exposició i zona ‘retro’ i demostracions de jocs, realitat virtual, i -com no- tornejos de videojocs. Enguany, a causa de la pandèmia global i per evitar riscs, s’ha fet un calendari d’activitats en línia.

El regidor Hugo Romero ha insistit que “ara més que mai cal apostar per les noves tecnologies i totes les oportunitats que poden oferir, com és el cas del món dels videojocs, que no només són una forma d’entreteniment, sinó que també són una oportunitat de futur, a través

GÀMESIS del 4 al 8 de novembre

de les moltes sortides professionals que ofereixen”. Pel que fa a aquesta edició en línia, assenyalava que “ens hem hagut d’adaptar a la nova realitat per continuar celebrant aquesta trobada del món dels videojocs, on cada any són centenars les persones que participen”.

La regidora Maria Cano ha destacat que “cadascuna de les jornades comptarà amb una part formativa que impartirà la Universitat Jaume I i que es podrà seguir en directe a través de la pàgina www.gamesis.eu i també des del canal de Youtube”. Segons ha detallat, seran petites xerrades en temes com la creació de videojocs des de zero, el futur dels esports digitals, motors gràfics o fins i tot com combatre el canvi climàtic a través dels jocs virtuals.

VINARÒS WWW.GAMESIS.EU

Els tornejos continuen sent els mateixos videojocs que l’any passat: FIFA 20, League of Legends, Clash Royale i Brawl Stars. Totes les partides es podran seguir en directe i les inscripcions per a participar es poden realitzar des de la pàgina www. gamesis.eu, on també es pot consultar tota la programació, així com assistir de forma virtual a les xerrades que s’oferiran cada jornada del 4 al 8 de novembre.

9

CULTUR SOCIETAT A

CEIP Marqués de Benicarló

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El Marqués estima la llengua Un any més, el CEIP Marqués de Benicarló ha fet visible la seua estima per la llengua amb la lectura del Manifest 2020 i la formació d’uns cors d’estima cap a la mateixa.

Va ser la festa del Correllengua, diferent a altres anys, però com sempre carregada d’esperança per a fer-la cada vegada més forta, no només a l’aula sinó també en totes les situacions de la vida quotidiana. Va ser la nostra festa, la de la nostra història, la de la nostra cultura: el 9 d’octubre.

10

SOCIETAT CULTUR A

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

En marxa la 13a edició del concurs literari AMIC-Ficcions AMIC

Des del passat 5 d’octubre, els participants ja poden registrarse a través del web www.ficcions.cat i participar en la 13a edició d’aquest concurs literari que el darrer curs va aplegar a més de 3.660 estudiants “AMIC-FICCIONS, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària per a joves que aquest curs arriba a la seva tretzena edició. L’any passat hi van participar més de 3.660 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Des del 5 d’octubre de 2020 i fins al 8 de febrer els estudiants que vulguin participar es poden registrar a través del web www.ficcions.cat.

A més, enguany el concurs renova la seva imatge amb un nou disseny i un nou logo. Si bé manté l’essència que acompanya el concurs any rere any, AMIC-Ficcions ha volgut mostrar un caire més juvenil i modern en la seva 13a edició.

AMIC-FICCIONS: L’aventura de crear històries

L’objectiu del concurs és impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària i Batxillerat amb inquietuds literàries i culturals. AMIC-Ficcions vol continuar creixent i consolidarse com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. Més de 270 instituts hi van participar en la darrera edició i aquest curs ens proposem ser molts més gràcies a la participació de l’alumnat i a la col·laboració del professorat.

El funcionament

El concurs es desenvolupa a través del web www.ficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès.

Ficcions proposa cinc inicis extrets de les següents obres publicades: El secret del Bosc Vell de Dino Buzzati, Uns quants dies de novembre de Jordi Sierra i Fabra, La Faula de Guillem de Torroella, L’assassí que estimava els llibres de Martí Domínguez i Sobre la terra impura de Melcior Comes. A partir d’aquests fragments, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grup de fins a tres persones.

El jurat i els premis

La pujada del primer capítol començarà l’11 de gener de 2021 i el concurs s’acabarà el 29 de març, data límit per entregar el tercer capítol. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic en diferents actes de cloenda territorials al llarg del mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats.

L’organització del concurs premiarà les millors històries de cada territori. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhone, PlayStation, iPad, Smartphone i auriculars sense fils. També es premiaran als professors/es més motivadors/es de cada territori amb una estada de 2 dies per a 2 persones amb sopars i/o esmorzars inclosos.

Organitza AMIC, compromís amb l’educació

L’AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, representa a més de quatre-centes publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del territori, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de més d’1.000.000 exemplars, mentre que en digital superen els 12.450.000 d’usuaris únics mensuals.

L’Associació vol donar continuïtat i potenciar aquesta iniciativa a la xarxa que compta amb un gran èxit de participació dels joves i que té la voluntat de promoure la creació literària, perquè forma part del seu compromís amb l’educació, la joventut i la creació.

11

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

[IV] Aquell carrer Ample de Benicarló de fa més de mig segle

El taller de reparació de bicicletes de Tomàs Prats Marcel·lí Piñana Edo

És sabut i de manera especial per qui ho ha viscut personalment, que en aquell Benicarló d’abans del canvi, -com a qualsevol poble-, la bicicleta constituïa per necessitat el vehicle hegemònic de locomoció i en part de transport. A part de carros de tracció animal i comptats automòbils, era normal veure ciclistes que circulaven per carrers, camins o per carretera, alguns d’ells, amb dos xiquets a dalt de la bicicleta, un, habitualment, a la barra del davant, l’altre, al seient del darrere i, en no pocs casos, amb un o més estris incorporats. Hi havia famílies que en tenien més d’una.

En conseqüència, és obvi de remarcar que existien tallers centrats primordialment en la reparació de punxades de pneumàtics, arranjaments diversos i distribució d’accessoris de bicicleta. Dos exemples d’abans de la guerra civil a destacar: José Manuel Forés, al carrer Major i Trinitari Traver, –llavors- situat a la plaça de Sant Bertomeu, aquest últim dedicat a la reparació – també- d’automòbils, motos i al lloguer de cotxes. Una ubicació estratègica per raons òbvies en aquells anys, atès que la carretera nacional València-Barcelona transcorria pels carrers Vinaròs, Major, Plaça de Sant Bertomeu, Ferreres Bretó i Alcalà.

Esmenta Tomàs des del record compartit més posterior, els tallers Gellida, al carrer Joan Carles I, i Felipe Moros, al carrer del Riu, Agustí Roca, “Basilio”, al darrere de l’església parroquial, en el tram final del carrer de Nostra Senyora del Carme i Manuel Forés o el taller de Salinas, aquests dos amb domicili social en aquest mateix carrer. Amb el pas dels anys en vindrien d’altres.

En el baix que determina la porta funcionava el taller de Cicles Tomàs. Per motius de seguretat, les velles portalades de fusta van ser substituïdes per la típica porta ple gable, més funcional.

Tot i això, un dels establiments més dinàmics d’aquell carrer Ample de la segona meitat del segle XX el constituïa el conegut taller de reparacions i venda de bicicletes situat al número 20, enfront mateix del carrer Castarnelles, que regentava lo tio Rafel [Rafael Calleriza] i que després passà a Manuel Serrano. Cap allà a finals de la dècada dels cinquanta, aquest últim va traspassarlo a Tomàs Prats Calvet que seria el bicicliste més veterà del carrer Ample, concretament fins al 2005, any de la seua definitiva jubilació, -i, amb 69 anys-, traspassant la seua part del negoci a Manuel Bueno. Aquest últim va ser un puntal del taller i soci amb Tomàs Prats en aquells darrers anys que va continuar com a propietari fins a la recent jubilació, posant punt i final, com a mínim, a set dècades ininterrompudes d’aquest servei d’atenció al ciclista i al poble, en general, en aquest carrer del casc històric de Benicarló.

Sobre els orígens del Taller Cicles Tomàs Encara que Tomàs Prats s’havia incorporat en aquesta feina més tard que els mecànics de bicicletes de tota la vida, va assolir ben prompte ser un referent important, tant en la reparació i en la venda, com en la promoció de curses. La bicicleta Orbea i la moto Peugeot eren marques que representava oficialment el 12

Carrer Ample- carrer Castarnelles. A la porta metàl·lica plegable que substituí la de fusta de dos fulls , es trobava l'Acadèmia que es reconvertí en espai d'exposició de bicicletes i motos.

SOCIETAT CULTUR A

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

taller de Tomàs Prats i n’assoliria un alt volum de vendes. També en vendria exitosament d’altres marques, com la Velo-solex, la Vespa o el Vespino. Tot i això, aquest benicarlando manifestava al signant d’aquest text que, en el seu cas, ell no va triar inicialment aquesta professió per guanyar-se la vida, sinó que hi va arribar de manera circumstancial, -obligada-, arran d’un tràgic accident que va patir, provocat per un camió que el portà necessàriament a canviar d’activitat laboral. A partir d’aquell moment, va cercar una feina menys feixuga que la que venia desenvolupant fins aleshores que era la de mecànic-serraller a cal Lluís Febrer Calvet, un ferrer benicarlando especialitzat en treballs de serralleria i reparacions de tota classe. S’hi construïen sínies, arades i tota classe d’eines per a l’agricultura, treballs artístics i especialitat en obra i amb soldadura autògena i elèctrica. Un taller situat –llavors- al carrer Vinaròs, on van formar-se en aquest ofici joves aprenents que durant la dècada dels seixanta o amb anterioritat propera s’establirien pel seu compte, creant el seu propi taller de serralleria i algun de dimensions considerables. Tomàs, abans de ser bicicliste, remarca que també va treballar amb el mecànic de cotxes, José Fuentes.

D’aquella època laboral de primera joventut, recorda que, treballant com a peó al taller de Lluís Febrer, va participar amb els oficials en la construcció i en la instal·lació de les imponents i reforçades reixes forjades de les noves obertures i portes de la façana de l’antiga casa menor dels Miquel, l’edifici senyorial de la cantonada nord-est, carrers Sant Joan/Ample que naturalment encara hi són. A partir d’aquesta reforma important de la façana d’ aquells primers anys cinquanta del passat segle, per motius fonamentalment de seguretat i a la vegada funcionals, s’hi habilità en aquests baixos amb entrada pel carrer Sant Joan, la seu social de la sucursal local de l’emblemàtic Banc Central de l’època, al temps, que la primera planta i les golfes foren reservades per a residència familiar i ús del director de l’oficina bancària amb accés privat pel carrer Ample a través de la nova porta lateral, també, de ferro forjat.

Aprenentatge i consolidació Començà, llavors, d’aprenent de mecànic de bicicletes al taller d’Agustí Roca, conegut popularment per “Basilio”, situat al final del carrer de la Mare de Déu del Carme. Del mestratge d’aquest tècnic de la bicicleta en va

El taller de reparació de bicicletes de Tomàs Prats

Tomàs Prats, rebent de mans del president de la Unió Ciclista de Benicarló, Francisco Bueno, el guardó corresponent en reconeixement per l'entrega continuada a l'escola de ciclisme local.

1986. [ATP]. aprendre l’ofici, tot i que cal dir que, amb l’experiència de mecànic-serraller, ho tenia relativament més fàcil que altres aprenents que també partien de zero. De manera que, aproximadament, uns quatre anys després, Tomàs, de vint i pocs anys d’edat i amb inquietuds empresarials com tants altres benicarlandos que aspiren a tenir el seu propi negoci, va voler provar sort com a autònom, sent llavors quan el bicicliste Manuel Serrano li va traspassar el seu taller del carrer Ample, un local que era propietat de la senyora Carme Forés, una modista de reconegut prestigi en aquells anys cinquanta, que residia a una planta superior del mateix immoble, on ensenyava a cosir a un grup de xiques del poble.

Com tothom que hagi acudit al taller sap que aquell local no era espaiós, ni molt menys, però que estava summament aprofitat -molt-, amb unes velles parets atapeïdes d’accessoris per tot arreu i un sostre reservat especialment per penjar-hi bicicletes disposades per facilitar la seua reparació, limitant-se el terra per a un ús

polivalent, fonamentalment, aparcaments de bicicletes, prestatges, banquets i materials, per tot. En horari de màxima feina, el propi carrer també servia per col·locar-hi bicicletes al davant de la porta o proximitats, de manera que, en moments de màxima concurrència, ocupaven un espai d’aquella banda de carrer, fins al punt, per exemple, que tant el dia de la pujada com el de la baixada del Sant Crist de la Mar havien de córrer per tenir el carrer lliure i endreçat per a la tradicional processó. Esmentava Tomàs Prats que, en una ocasió, tenia cinc moto carros o més, desmuntats al carrer fins a ben avançada la tarda, però que, poc abans de la processó, estaven arreglats, el local tancat, el carrer –òbviament-de terra i amb rudimentàries voreres- arruixat, net i disposat acuradament per a la nostrada processó.

A pesar de les circumstàncies adverses i les lògiques incerteses que generava i continua generant tot canvi de treball i més en qualitat d’empresari, la veritat és que Tomàs Prats la va encertar de ple com a 13

CULTUR SOCIETAT A mecànic de bicicletes ja que el taller va anar progressivament a més, també la venda de bicicletes i motos, tot i que, cal dir-ho, en un context econòmic favorable a partir dels anys seixanta, especialment a partir de la segona meitat d’aquella dinàmica dècada propulsora del canvi.

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El taller de reparació de bicicletes de Tomàs Prats

Seguirien anys fructífers per al taller de venda i reparació ja que, en aquella època, gairebé tothom emprava la bicicleta com a mitjà de desplaçament i, poc a poc, també, per practicar l’esport o gaudir de l’oci festiu i vacances. El negoci progressava a base de dedicar-hi moltes hores i el propi Tomàs ens relatava ufanosament a manera d’exemple que un any va arribar a vendre fins a 182 bicicletes i que, en una altra ocasió, va vendre un camió de bicicletes a la poderosa empresa tèxtil benicarlanda Salvador Fontcuberta per a l’economat, per als treballadors, és clar. També, la venda de ciclomotors augmentava amb el temps i no es quedava enrere, arribant a vendre’n 72 en un any. És obvi que la reparació de pneumàtics centrava l’activitat del taller de Cicles Tomàs, si més no, en els primers anys. Era una feina, fonamentalment, manual, això no treia perquè treballessen hàbilment en “sèrie”, de manera que, en més d’una ocasió, arreglessin vuit o més punxades simultàniament, per estalviar temps, tan necessari en moments de màxima demanda.

La veritat és que no es parava un minut en aquell taller de bicicletes i motos del carrer Ample que romania obert tot el dia, amb les antigues portalades de fusta obertes de bat a bat, fins i tot durant l’ hora de dinar quan propietari i empleat eren a casa, ja que residien fora del carrer Ample. Prats relatava a l’autor d’aquestes línies que els diners que anava percebent dels clients els tenia a un banquet, a la vista de tothom i que mai no li va faltar res, tot i que, segons ell, el veïnat d’aquest carrer era, sense cap dubte, el millor que podia demanar, sempre atent amb la gent i amb voluntat de servei sincer, pendent del carrer i controlant qualsevol moviment extern que en pogués alterar la dinàmica social del dia a dia.

La tertúlia d’última hora Molts vespres, ja de nit, arribava la típica “xerradeta al taller”, perquè hi solien acudir algunes persones amigues, fins a vuit o deu, en alguna ocasió, començant per son pare [Tomàs Prats Marqués] i Ramon Añó que feia de secretari i altra gent que “arreglaven” el poble o el món, mentre Tomàs i els empleats escoltaven o hi posaven cullerada ultimant la feina d’aquella jornada. D’aleshores ençà,

14

Amb alguns membres de la 1ª junta de la Unió Ciclista de Benicarló.D'esquerra a dreta, a baix, José Querol, Jaime Foix i José María Llorach. A dalt, Román Coll, Pedro Gellida i Tomàs Prats.

[ATP].

Tomàs té paraules de record perenne amb els empleats que van col·laborar amb ell al llarg dels anys, destacant Basi, Manolo García [“Garcieta”], José Violat, Antonio Marqués, Vicent Bueno, i Manuel Bueno, germà de l’anterior, amb qui formaria anys després una sòlida societat fins al moment de la seua jubilació.

Algunes anècdotes primers anys

dels

Amb gairebé cinc dècades d’experiència laboral en aquest carrer, Tomàs Prats descobreix anècdotes reals de tota classe però volgudament anònimes, centrades en anys i circumstàncies encara difícils. Més d’una vegada algun amic se li havia sincerat dient-li que necessitava una moto i no podia pagar-la, però, com que tenia paraula, Tomàs li fiava. En una altra ocasió, relata que va vendre una motet sense percebre ni cinc cèntims i entregada totalment documentada, però sense cap justificant de compromís. Només encaixaven les mans i tots dos, comprador i venedor, tancaven el tracte, pronunciant respectivament les mateixes paraules benicarlandes: “La paraula és una escriptura”. I així va ser, al mes o mes i mig ho havia cobrat tot. Una altra vegada, va vendre un ciclomotor a un amic i aquest li va dir que en aquell moment no li anava bé, però que la setmana vinent acudiria a pagar-l’hi, però va passar una setmana, i

una altra i un mes… I res, sense cobrar cinc cèntims, ni fer acte de presència, ni se’l veia pel poble. Un bon dia Tomàs el va trobar pel carrer i, en intuir que li fugia, llavors el va aturar dient-li: Però, home, què et passa? Per què no has passat pel taller?

Llavors, aquell li respongué que la seva dona es trobava hospitalitzada a Barcelona jugant-se literalment la vida i que no tenia diners suficients per haver-los emprat per a despeses sanitàries i residencials; llavors, ell li digué que no passava res, que primer era la salut i que només quan passés tot i es recuperés la seva dona de la malaltia ja passaria. Tot i això, li va dir a cau d’orella: -Però, per favor, no em fuges! Quan va superar-se la malaltia i es recuperà econòmicament, aquell bon amic li va abonar íntegrament l’import del deute.

Tomàs aprofita per destacar que en aquells anys no feia faltar portar comptabilitat de la manera que eren els clients.

El veïnat del carrer Ample, una gran família Resulta curiós, sinó sorprenent, com Tomàs Prats recorda afectuosament tots i cadascun dels veïns d’una banda i l’altra del carrer Ample, sense excepcions, fins i tot els residents al carreró de Castarnelles.

Al mateix costat del taller, destaca primordialment la família Chau, amb la iaia,

SOCIETAT CULTUR A

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

la valenta tia Pasquala, com a matriarca indiscutible, persona de semblant aparentment sec, però afectiva i servicial, que procedia de família de pastors i venia llet, serigot i formatge casolà a qui ho encomanava. Menció especial, sinó homenatge virtual, a la senyora Vicenta Llorach Pellicer que aquest darrer estiu ha complert 101 anys amb una vitalitat, una qualitat de vida i, sobretot, un cap envejable, que llavors residia enfront, al primer pis –dalt de l’Acadèmia- amb la mare, el seu marit, Josep Maria Roca, de renom “Fonsa”, i les seues tres xiques; al segon, hi residia Vicent Martínez i Adoració Castell amb el fill i la filla. Tant el senyor Josep Maria Roca com el senyor Vicent Martínez eren conductors professionals i de vegades aparcaven els respectius camions a la plaça de l’Església però ben prop del carrer Ample.

El taller de reparació de bicicletes de Tomàs Prats

Entre els veïns més propers i ocasionals, els estudiants de l’Acadèmia de Don Paco situada enfront del taller de Tomàs, cursaven batxillerat en modalitat d’ensenyament lliure o altres estudis superiors, sempre respectuosos amb el veïnat, anaven per feina. Els mestres destacats en aquells primers lustres, Don Paco Catalán i Don José Diago que es presentaven cada dia a l’Acadèmia en bicicleta, constituïen un tàndem docent fraternal amb una impecable sintonia amb el veïnat i, per suposat, amb el taller de Cicles Prats com ho prova el fet que els alumnes de l’Acadèmia, en hores de classe, podien fer ús del bany del taller quan la necessitat imperiosa del moment així ho reclamava. Tomàs recorda de manera empàtica i afectuosa altres mestres rellevants com Don Aurelio Camarero o Don Miguel García entre altres.

Cal afegir que molt més endavant Tomàs Prats adquiria l’immoble del costat, del núm. 14 del carrer. I, amb el tancament definitiu de l’Acadèmia de Don Paco Catalán, alquilava aquesta planta baixa i l’habilitava com a espai exclusiu d’exposició de bicis i motos, una prova més del ritme ascendent del treball del taller i del progressiu volum de vendes.

Eren uns anys aquests i, per suposat, els anteriors, en què els xiquets i les xiquetes passaven molt de temps al carrer, -veritable espai de socialització infantil en època pretèrita-, jugant a diferents jocs, segons les circumstàncies temporals, preferències o per qüestió de gènere: “Tio, tio, té foc”, “Als bufos” “Les típiques baletes”, “Tests, tests, tests, platerets tests, tests”, “Roda la bola”, “Planto”, “Teua”, “Tanque”, “La Tella”, “La cama coixa” “Tres en ratlla”, fent un improvisat partidet de futbol vora l’església, o, entre altres, saltant pel monument franquista de la Creu dels Caiguts sempre, òbviament, que no apareguessin els omnipresents i respectats municipals, o jugant al “futbolín” al cafè de Pau o, evidentment, fent de les seues. Tot i això, quan un vailet tombava sol per aquell carrer acudia al taller de Tomàs [Amb anterioritat, al de Manuel Serrano i amb empatia recíproca vers els xiquets] a seure al piló de pedra, llavors, situat a la part dreta de la porta del taller i es distreia seguint amb la seua mirada infantil l’activitat manual de la feina de bicicliste, mentre algú, de tant en tant, li deia alguna cosa.

Això sí, més d’un dilluns algun/s xiquet/s acudien a visitar Manolo Garcia [pare del tristament i prematurament desaparegut, el gran poeta i filòleg benicarlando Manel Garcia Grau] que hi treballava, a comentar el partit de futbol del diumenge i com a protagonista en parlava i donava detalls. “Garcieta”, llavors, formava part de la plantilla del C.D. Benicarló.

Els xiquets que posseïen un baló de futbol acudien al taller a inflar-lo i els que tenien bicicleta pròpia s’hi presentaven, tranquil·lament, a inflar els pneumàtics, fins i tot, com emfasitzava Vicent Carles Piñana, veí i usuari infantil d’aleshores, encara que l’haguessin adquirida a un altre establiment.

En aquest lluminós i joiós mural del carrer del Riu que transmet visualment valors convivencials bàsics i quotidians, des del reconeixement social de la dona, no podia faltar la bicicleta com un element urbà més a reinvindicar. [En un nivell més baix de la paret, la imatge mariana de la Moreneta, ubicada en el marc d’una discreta i moderna capelleta de Nostra Senyora de Montserrat, ens indica que s’entra al carrer d’aquest nom].

La Unió Ciclista de Benicarló Per acabar, apunta Tomàs Prats que al seu taller del carrer Ample es va constituir la Unió Ciclista de Benicarló [1969] a proposta de la Provincial de Castelló. Com tothom sap, aquest benicarlando ha estat un pilar fonamental de la represa i consolidació del ciclisme al poble. Artífex destacat, sense ànims de protagonisme personal, se’l recorda especialment pel foment del ciclisme infantil, en referència clara a la que seria la dinàmica Escola Federada local. [A més del suport continuat de Cicles Tomàs a la pedrera ciclista local, com ho feren persones, institucions i altres firmes benicarlandes].

Com a necessària cloenda d’aquest escrit no podia faltar la fina crítica compartida de Tomàs Prats, lo bicicliste del carrer Ample, al voltant del futur d’aquest vehicle sense motor: “Tal com va el món, pel que fa a la salut i el medi ambient [i la butxaca], no queda més remei que apostar per l´ús de la bicicleta”. És evident, suposem que, a les institucions públiques, tramet.

15

CULTUR SOCIETAT A

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Balada triste en el paisaje urbano Seleccionado por Editorial sevillana DON BUC para “Antología Relatos cortos-2020” Manuel de Antonio Villacampa ahora lanzo al aire las pudieras cazar al vuelo y devolvérmelas con respuestas… ¡ya lo sé…sé que no va a ocurrir!, pero a pesar de estar jugando con lo imposible, no me abstengo de hacerlo, a sabiendas de que en el aire seguirán flotando por los siglos de los siglos.

A lo largo y ancho del núcleo urbano, nacida de una vieja acordeón, de una ajada guitarra o de las penosas notas de voces entonadas a capela, suena una balada suplicante que, a pesar de mezclarse con el bullicio de los transeúntes y el ruido que emiten los vehículos a motor, ofrecen al viandante la oportunidad de someter a examen su conciencia.

En las angostas calles comerciales, en las puertas de las iglesias, en las entradas a los supermercados, en las plazas más concurridas, en las estaciones de metro y buses y en las esquinas más transitadas, los protagonistas , mostrando su peculiar aspecto, se reparten los papeles que les ha tocado interpretar en el “gran teatro de la vida”; y en este reparto de papeles, cada cual ha escogido el que más conveniente ha creído, en busca de lograr uno de los dos objetivos en juego: el obtener “rentabilidad” o simplemente el de quitarse el “hambre”. Y ahí es donde a un transeúnte urbanita, le surge el problema de las dudas.

Yo que en mi paseo diario recorro de punta a punta la ciudad, quisiera adivinar con qué intención se sube al escenario cada componente de esa “orquesta” en la que cada uno escribe su partitura, para interpretar esa “Balada Triste en el Paisaje Urbano” que, vayas por donde vayas, suena constantemente en todas sus versiones.

UNA MISIVA A NINGUNA PARTE Conciudadano y conciudadana que ejerces el duro oficio de la indigencia: Ojalá que mis dudas e inquietudes que

Amigo, no saco nada leyendo tus problemas y reseñas - en ese cartón que enseñas apoyado en tus rodillas – prefiero leer en tus ojos a través de tus pupilas escrutando en tu mirada sin que tú me digas nada - sí que entiendo que ese perro, leal y fiel compañero - rompa con tu soledad, como también es verdad que le des placer al cuerpo con ese “zumo de uvas”, apurando entre los labios el cigarrillo que fumas.

Y a ti mujer que vistes ajadas ropas, que a tus bebés amamantas y que a esos cuatro menudos moqueando me presentas ¿qué techo es el que os cobija?... ¿en qué esquina está tu hombre? - ¡me temo que en la cantina!

Yo ya no sé qué hacer ante tan arduo dilema – vuestro rostro es un poema – y no me saca de dudas – pues me miráis con ternura – y con vuestra leve sonrisa recibís al que se acerca – con la mano medio abierta - haciendo sonar calderilla - y a la vez, cientos pasan mirándoos de soslayo – otros desvían su gesto y miran para otro lado.

Unos dormís a cielo raso – o en el mejor de los casos – haga calor o haga frío bajo los puentes sin río – a veces el cielo estrellado se vuelve gris con goteras – otras el viento se lleva hasta cuanto vuestra paz anhela – la luna os vela en la noche entre sobados colchones – o simplemente cubiertos con unos cuantos cartonesMañanas que amanecen temprano – ojos que abren pegajosos – cuerpos que piden un baño – estómagos que piden pan – pies que caminan raudos hasta llegar al lugar – malo si algún colega os lo acaba de pillar –ya nada más faltaría que hubieseis de pelear – días enteros expuestos a la suerte del destino – confiando en la mirada de algunos ojos amigos. UN ABRAZO

Y tú con tu espesa barba, tu mochila y tu guitarra - ¿cuánto partido le sacas al tañer del instrumento y al rasgar de tu garganta?

– no te oyes cuando el metro llega, pero no es eso lo que importa – lo que importa es que la gente no se apresure ni corra, que es por eso que te ignora – solo alguno entre millares, si acaso dispuesto llega – se estira y al paso, te alarga un par de monedas.

Y a ti anciana bendita, ¿quién te ha mandado a la iglesia con esa mano tendida…? - no te queda mucha vida ni fuerza en tus pulmones resta – pues en vez de hablar suspiras – útil debes de serle a quien pone a prueba la fidelidad – de quienes misal en mano entran a proclamar “caridad”.

He depositado la carta en mi memoria y repaso el largo paseo de hoy. La dichosa y contumaz BALADA, como una machacante cantinela, no me deja ni a sol ni a sombra. Esta tarde al llegar a casa y antes de prepararme la cena, nos hemos aposentado los DOS en el sofá… “mi conciencia y yo”. La he agobiado con mis dudas y me ha dicho relajadamente que, como ya me conoce bien, que salga de mi zozobra y que no le dé más vueltas… que haga lo que quiera… lo que me venga en gana... que no le pregunte más… que la deje como está porque dice que estar, la verdad es que está… ¡MUY “TRANQU ILA"! …¡Qué más puedo pedir!

7diesactualitat.com 16

SOCIETAT CULTUR A

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

Qualitat, joventut i excel·lència en el palmarés de la cinquena edició dels Premis Literaris Ajuntament

Josep Vicent Miralles, Vicente Ruiz i Amira Fernández han estat els guanyadors en les modalitats de Literatura Juvenil, Cuina, Salut i Sostenibilitat i Divulgació Científica i del Coneixement respectivament. Jordi Gastó i Christian Inaraja han aconseguit el Premi de l’Àlbum Infantil Il·lustrat.

L'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Pedro Manchón, i el director científic d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conèixer el palmarés de la cinquena edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que, tal i com ha destacat l’alcaldessa, «confirmen l’aposta de l’Ajuntament de Benicarló per la cultura en uns moments especialment complicats».

El Premi de Narrativa Juvenil, una de les principals novetats de l’edició d’enguany, ha estat per a Josep Vicent Miralles per l’obra «El mag de Montrose», un llibre clàssic d’aventures destinat a alumnat de primer cicle d’ESO, que té una acció trepidant i està escrit en un model lingüístic molt proper.

El Premi de Cuina, Salut i Sostenibilitat ha recaigut en l’obra «Cocina a bordo. Alimentación, salud y sostenibilidad en las largas travesías

marítimas del Siglo de las Luces», de l’historiador Vicente Ruiz, un autor amb una extensa bibliografia i nombrosos premis que ofereix una mirada al passat a través de la gastronomia. El llibre explica la proesa que suposava diàriament alimentar la tripulació dels velers de l’armada espanyola durant les llargues travessies.

Pel que fa a la nova modalitat de Divulgació Científica i del Coneixement, la guanyadora és una autora molt jove, la biotecnòloga valenciana Amira Fernández, que mostra el seu compromís amb la ciència i la investigació amb el rerefons de la precarietat laboral a la que es veu abocat el personal investigador. El títol de l'obra és «Té con ciencia».

Finalment, el Premi d’Àlbum Infantil Il·lustrat, el més veterà, ha estat per a una proposta trencadora ideada per Jordi Gastó i Christian Inaraja, que han creat unes il·lustracions diferents, fresques i molt divertides que encantaran al públic infantil. El títol és «La gran festa».

Tant l’alcaldessa com el regidor de Cultura han aprofitat l’acte per agrair la implicació de les empreses com Ineos Composites, IFF i la Fundació Caixa Benicarló, que col·laboren en els premis des del primer dia, i han convidat tota la ciutadania a participar activament de tots els actes programats durant aquesta setmana.

BENICARLÓ

COSTA CINEMES AZAHAR -NUEVA DIRECCIÓN -TOTALMENTE RENOVADOS HORARIOS LUNES: CERRADO (excepto festivos y vísperas) MARTES: sesiones 18.00h / 20.00h MIÉRCOLES Y JUEVES: días del espectador. Sesiones 18.00h / 20.00h / 22.00h Viernes y sábado: sesiones de 18.00h / 20.00h / 22.00H Domingos: sesiones 16.00h / 18.00h / 20.00h

www.cinescostaazahar.com / Telf.: 964 890 506

17

OPINIÓ

La mirada crítica

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

X – AGOSTO-SEPTIEMBRE 1994

José María Domínguez Rodríguez

Presión fiscal La presión impositiva sobre el conjunto de esas fortunas se sitúa en el 0,16%, un tipo efectivo 95 veces inferior a la media del país (15,2%), en el que el IVA arroja uno del 15,3%, el IRPF otro del 12,8% y Sociedades uno del 9,2%.

Entre los motivos de esas exenciones, recogidas en la ley estatal aunque se trate de un tributo de gestión autonómica, destacan dos: que se trate de edificios monumentales catalogados como Bien de Interés Cultural (BIC) o figuras similares, algo que conlleva una obligación a menudo incumplida de abrir las puertas al público de manera gratuita un mínimo de cuatro días al mes, y la de acciones de empresas, que supone la principal partida.

Las exenciones por BIC afectan a fincas por 23.180 millones de euros dentro de una cartera inmobiliaria de 138.013, con solo 4.390 de ellos de tipo rústico, mientras las de las acciones benefician a más de la mitad del total: 17.629 millones de 141.526 de empresas cotizadas y 240.234 de 366.272 de sociedades ajenas a la bolsa siempre que no sean instrumentales.

La presión fiscal que soportan las fortunas de los más ricos de España, los 177.931 contribuyentes (o no tan pagadores) que poseen patrimonios de más de 700.000 euros (400.000 en Aragón) en edificios, tierras, acciones, rentas, concesiones, joyas, coches y barcos de lujo y obras de arte, resulta más bien liviana: más de la mitad de esa riqueza, que en los últimos años crece a un ritmo netamente superior al del PIB, está libre de impuestos mientras pagan por el resto apenas un 0,38% anual, según indica la última Estadística de los Declarantes del Impuesto de Patrimonio de la Agencia Tributaria.

El 42% de los 687.893 millones de euros que suman esas fortunas, 290.656, se encuentran directamente exentos de tributar por efecto de la normativa estatal, mientras que los propietarios de bienes por otros 106.613 lo hacen en Madrid con una bonificación autonómica del 100% en la cuota a ingresar, medida de la que también se benefician, aunque con menor intensidad, los propietarios de bienes por valor de otros 4.260 millones en La Rioja

El tratamiento fiscal de este descomunal patrimonio, cuya valoración equivale a más de la mitad del PIB español, del que tan solo una mínima parte (11.966 millones, 1,73%) está afecto a actividades económicas y que durante los años de la recuperación previos a la pandemia llegó a registrar crecimientos de más del 8% anual en otra prueba del nueve del insoportable avance de la desigualdad en España, parece abocado a cambios a corto o medio plazo vistos los efectos de la pandemia sobre las cuentas públicas, con una caída de la recaudación; en las empresas, con dos de cada cinco en pérdidas al cierre del primer semestre según los datos del Banco de España, y en las familias, con desplomes de las rentas que rondan el 20% en las clases medias y con una inquietante extensión de la pobreza y la escasez por debajo de ese nivel, en el que más de un millón y medio de personas han necesitado ayuda para poder comer..

El impuesto de Patrimonio y el de Sucesiones, de titularidad estatal pero cuya gestión lleva décadas cedida a las comunidades autónomas, se perfilan, junto con el IRPF de las rentas más altas, como dos de los principales candidatos a generar ingresos para las administraciones en el marco de unas reformas tributarias que considera urgentes la Comisión para la Reconstrucción Social y Económica, cuyas recomendaciones consideran «preciso actuar, tanto en el corto como en el medio plazo, con el objetivo de reformar nuestro sistema fiscal con un único objetivo: garantizar la pervivencia y la solidez de nuestro sector público, y especialmente fortalecer nuestro gasto público social.

En cualquier caso, y mientras la mayoría de las comunidades autónomas aboga por una armonización de los impuestos cedidos ante la que Madrid ofrece la principal nota discordante con bonificaciones de más de mil millones de euros al año a las rentas y los patrimonios más elevados y anuncios de nuevas rebajas fiscales, el ejecutivo dispone de dos vías relativamente sencillas: el recargo estatal o el rescate, ya sea temporal o, como lo que hizo el Gobierno de Mariano Rajoy con el tributo que grava los Hidrocarburos en 2018, definitivo.

Harina de otro “costal” es encontrar el procedimiento para retocarlos, algo en lo que, según distintas fuentes, llevan tiempo trabajando en el Ministerio de Hacienda. En Madrid se ha dejado de recaudar más de 900 millones al año en Patrimonio que se regalan a poco más de 12.000 personas. Nos hace falta una política financiera social e igualitaria estatal que las diferentes autonomías no tengan ningunas diferencia entre ellas al aplicar la política fiscal, favoreciendo a los menos afortunados de nuestra sociedad.

ACTUALITAT SUBSCRIU-TE i rebràs la revista cada setmana

Tel: 964 45 00 85 18

OPINIÓ

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

Día a día: diálogos José Ramón Ferreres

Creer o no creer, ese es el dilema -… con permiso de Shakespeare …

-Pero tú ¿no deberías escribir sobre Benicarló?

-Déjalo. A ver por dónde nos sale hoy – y tan siquiera he empezado.

-Por cierto – el informante – “lo” del Cementerio Municipal, solucionado.

-Más o menos – tenemos tema para largo y tendido.

-Pues – intento hacerme oír – de Benicarló voy a escribir.

-No parece decir lo mismo tú titular.

-Es que es eso: titular.

-Marketing puro: pones eso para que te leamos.

-… ¿Cómo lo has adivinado? …

-Pues empieza que no te va a caber en la hoja y los del “7dies Benicarló” tendrán que hacer un “Extra”.

-Muchas cosas las debemos creer y aceptar tal como nos la dicen ¿correcto?

-¿Como cuáles?

-Como que los medicamentos hacen el efecto que dice el prospecto o que la vacuna de la gripe es eso y no “agua crisis”.

-¡Faltaría!

-Por cierto: (un “kit kat”) deberíamos vacunarnos contra la gripe más personas … pregunta a tu médico.

-A eso lo llamo yo: “propaganda”.

-A lo que iba: Me atrevo a deciros que la vacuna para el COVID-19, no hace ninguna falta …

-¿Qué? ¿Ahora eres antivacunas? Precisamente tú …

-Todo lo contrario. Espero que la tengamos pronto. Espero que sea barata. Espero que se la ponga “todo el mundo” …

-¿Entonces?

-Si hacemos varias cosas simples: ¡NO SE PROPAGARÍA DESCONTROLADO este “maldito” virus!

-¡Vale! Ya me habías asustado.

-Lavarse las manos a menudo: algo que por higiene se debería hacer de habitual. Mucho más de lo que lo hacíamos. Y es muy “barato”: simple agua y jabón.

-¿Como siempre?

-Solo que deberíamos hacerlo más a menudo y durante más tiempo.

-¿Qué más? Por que hay más seguro.

-Mascarilla siempre y BIEN PUESTA. -Es que es incómodo ...

-… ¿Tus padres son mayores, o tienes abuelos? ...

-Casi 100 años tiene Manuela …

-Pues POR ELLA LLEVA MASCARILLA, aunque te sea un engorro el llevarla. ¡Y bien puesta!

-No es cómoda …

-Y ENTERRAR A MANUELA ¿Va a ser cómodo?

-No seas exagerado …

-Espero no serlo.

-¿Más?

-La distancia entre las personas: reconozco que no me gusta, pero es una forma sencilla y segura de evitar contagios. HAY QUE INTENTARLO. -Pero ¿no ibas a hablar de Benicarló?

-Lo estamos (todos) haciéndo si cumplimos con lo que se nos indica: CREAMOS O NO en los beneficios que ello conlleva.

-Y ¿las “fiestas” de estudiantes?

-… y de no estudiantes …

-Exacto … ¿NO PODEMOS EVITARLAS? ¿Aunque sea por ahora?

-¿Sabéis que para NAVIDAD quedan solo 68 días? – todos con cara de no saber por dónde va …

Ara, més que mai, aprofita per a conéixer el teu entorn.

Al Molí de l’Oli de Cervera podràs visualitzar, en un espai històric, com es produïa l’oli d’oliva a principis del segle XVII. També podràs degustar els olis monovarietals típics del Maestrat i conéixer el patrimoni històric, paisatgístic i gastronòmic de Cervera.

Horari: De dimarts a dissabte: 10:00 a 14:00 hores i 17:00 a 20:00 h Diumenges: 10:00 a 14:00 h

Complim amb totes les mesures de seguretat establides per les autoritats sanitàries. Obligari portar mascareta.

Imprescindible demanar cita prèvia

+ info. reserves: 964 86 55 15 info@molicervera.org

Carretera CV-135, km 9 12578 Cervera del Maestre www.molicervera.org

19

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Coses de Rolin

Vi Carlón X

Jaume Rolíndez

Vi Carlón i Penya Setrill —I ara, amigues Renaixences del Vi Carlón, seguim amb la Penya Setrill i la tasca vinícola que ha portat a cap un bon grapat d’anys?

—I tant que sí SBB, tot i que si ens explica alguna altra experiència de la Penya que no es trobe relacionada amb el vi, per a nosaltres, mel de romer —veritat, amigues— va consultar Vi Rosé a les altres dues botelles.

—I tant que sí, amiga —van fer alhora, Vi Blanc i Vi Negre.— Com més coses de les seues ens conte ,SBB, nosaltres a xalar.

—Doncs, amb ganes de veres transcric literalment la “nota final” amb la qual acaben els Estatuts de la Penya Setrill. Pareu compte de veres: “Els termes en forma masculina que apareixen al llarg dels presents Estatuts només són per a facilitar la lectura del text. En cap cas volen denotar un caràcter sexista, de menyspreu o discriminatori.”

—Un afegiment força oportú. De veres ho dic —va exposar Vi Rosé.

—Ai sí, amigues! I quin goig pertànyer a una Penya que l’any 2002 ja manifestava el gust per l’escriptura, per cercar, com ho hem fet sempre, la facilitat en la comprensió de les idees parlades o escrites sense menysprear mai ni gèneres ni sexes ni punyetes. Avui en dia hi ha un llenguatge que es diu inclusiu, de bona raó sí, però segons com s’utilitza causa avorriment, indica carència d’imaginació i renúncia al bon gust en la parla oral o escrita. Pares i mares, fills i filles, veïns i veïnes, socis i sòcies, candidats i

20

candidates, treballadors i treballadores... en són una breu mostra del rosari d’avorriment que alguns “caretos i caretes” fan riure, per no dir plorar, en les pantalles dels televisors o en les ones de la ràdio. Que una cosa és el que és i i una altra, no és allò que no és. I prou de perdre temps en aquest tema —vaig manifestar amb passió i enfurrunyat amb mi mateix.

—No paga la pena parlar-ne més. Està més clar que el vi de la botella de Vi Blanc —van somriure les altres dues botelles. I ara seguim amb la Penya Setrill.

—I tant que sí. Segueixo doncs. Al llibre de la Memòria de la Penya de l’any 1993, Pascual Moya Marzá, un dels socis fundadors i responsable del Projecte Carlón va escriure un article referit a l’inici del projecte del vi Carlón. I i a més, José Vicente Ferrer, José Palanques i Ramón Blanch també hi van incloure les cròniques que al voltant de la verema van escriure per a diferents diaris de tirada nacional. Doncs, consultant tots aquests escrits he fet aquest resum dels inicis del projecte del vi Carlón a la Penya Setrill: El cas és que una volta formada la Penya Setrill, el grup de socis que es reunien per enllestir activitats socials, van comentar la possibilitat d’iniciar el Projecte de la recuperació del Vi Carlón. És a dir, produir vi a l’estil dels nostres avantpassats. Era com un somni que calia estudiar per arribar a realitzar-lo. Pensaven de recuperar alguns dels ceps que van viatjar de Benicarló a Sud-Amèrica però no va ser possible. Un altre camí era el de consultar gent gran, documentació escrita i qualsevol altra font d’informació, tot de casa, vaja.

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

OPINIÓ

I entre paraula oral i escrita aprenien el que podien en relació al conreu de la vinya al nostre poble i comarca, com varietats de ceps, tècniques tradicionals per plantar-ne, tenir cura, podar, veremar, trepitjar, transvasar i a la fi, arribar a produir vi.

Vi Carlón i Penya Setrill

Un altre pas era aconseguir una finca per plantar la vinya que va tenir solució perquè un soci de la Penya va cedir el terreny necessari a la partida de terme Mas de Fabra. Faltava però, localitzar els ceps de les varietats més utilitzades per produir vi Carlón. Després de diverses gestions, el dia de Sant Josep de 1993, un grup de socis es va desplaçar a uns vivers del Baix Penedès i van adquirir quatre-cents ceps de les varietats Garnatxa i Monastrell perquè desitjaven fer una primera plantació per aconseguir vi negre. Van regressar a Benicarló i al cap de dos dies van fer la plantada de la vinya. I així, la idea primitiva ja agafava forma. Solament calia esperar amb paciència, treball i dedicació a que es fes gran i poder veremar el seu raïm.

Hemeroteca gratuïta de 7dies Quasi 900 publicacions són les que ja estan digitalitzades Mòbil o paper? Per què triar? Les dues! 7dies t’ofereix de forma gratuïta la seua hemeroteca de forma digital i descarregable, perquè pugues repassar la història local, a l’enllaç d’ISSU https:// issuu.com/7dies

21

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Més de 500 famílies de Benicarló perden el seu treball en un any Partit Popular

Les dades publicades pel SEPE constaten un increment del 34% de l'atur en la localitat que afecta ja a 2.117 famílies.

José Antonio Redorat, president del PP a Benicarló, reivindica "la inversió per als qui creen ocupació" per a frenar una tendència que "lluny de suavitzar-se, s'agreuja" 17 d'octubre 2020.Més de 500 famílies de Benicarló han perdut la seua ocupació en l'últim any. Així ho constaten els registres del SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal) que situen en 2.117 els veïns de la localitat que el setembre passat estaven inscrits com a demandants d'ocupació en el municipi.

La xifra ha registrat un increment del 34% en un any. Arrere queden les 1.579 famílies que el setembre de 2019 estaven en atur.

Una xifra a la qual un any després s'han sumat 538 veïns que han convertit a Benicarló en una de les localitats amb major desocupació de la província.

Des del PP, el seu president local, José Antonio Redorat, considera "fonamental traçar un pla d'ajudes directes als autònoms, pimes, empreses i micropimes que són els que creguen ocupació i aporten riquesa i servei a la nostra localitat". "Les administracions estem per a ajudar-los a aconseguir les millors eines perquè siguen competitives". "Ignorar-los i no donar suport a la seua activitat és abocar a Benicarló a un atur estructural que pot aguditzar-se en el primer trimestre del pròxim any", manifesta contundent Redorat.

En efecte, la tendència alcista de l'atur fa preveure "un escenari molt més complicat si no s'actua amb la deguda antelació". Per aquest motiu, declara el portaveu dels populars a Benicarló, "cal activar tots els mecanismes que estiguen al nostre abast per a garantir a les famílies una ocupació, un manteniment i una garantia que podran pagar a fi de mes el seu lloguer, hipoteca, la llum, l'aigua o el gas". "Mal servei els fem si, en lloc d'activar aquestes ajudes, abandonem als qui són motor del teixit productiu i aboquem als nostres veïns a trucar a la porta de Serveis Socials". Benicarló "mereix un govern municipal que treballe per a crear ocupació i no per a donar subsidis. No podem perdre un minut més", ha considerat el president del PP a Benicarló.

22

OPINIÓ

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

S'aprova el Pla de Gestió de la Pesca Artesanal del Polp amb Caduf de la Federació Provincial de Confraries de Pescadors de la Província de Castelló CoInCoPesCa.C.V.

CoInCoPesCa.C.V.

-D'ací a poc temps es ratificaran els plans de València i Alacant després que la Comissió de Seguiment dels Plans de Gestió de la Pesca Artesanal del Polp de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana haja considerat l'aplicació d'algunes modificacions La Comissió de Seguiment dels Plans de Gestió de la Pesca Artesanal del Polp de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana ha donat llum verda a l'aprovació del Pla de Gestió de la Pesca del Polp amb Caduf que afecta a la Federació Provincial de Confraries de la Província de Castelló on estan adscrites les de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Castelló.

La Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadores de la Comunitat Valenciana, COINCOPESCA, valora positivament aquesta notícia i alhora espera, que d'aquí a poc temps, s'aproven els Plans de Gestió que afectaran les confraries de les províncies d'Alacant i València. La Comissió de Seguiment dels Plans ha demanat a les federacions d'Alacant i València que modifiquen diversos aspectes del text presentat per a aprovar-los definitivament. El Pla de Gestió de la Pesca Artesanal del Polp amb caduf és important perquè soluciona el conflicte de pesca entre les embarcacions d'arrossegament i les barques d'arts menors dedicades a la pesca del polp amb caduf.

El Pla permet específicament a aquestes embarcacions d'art menor eixir a faenar en un horari diferent del que tenen regulat per la Generalitat Valenciana. Així els pescadors de polp amb caduf podran eixir del port a les

La regeneració del moll, clau en la parada biològica de Vinaròs i Benicarló

3 de la matinada i tornar abans de les 8 del matí. A la vesprada podran eixir a partir de les 16.00 h i tornar a port a les 18.00 h. Aquest nou horari permetrà a aquests pescadors artesanals d'art menor arribar als caladors molt abans que arriben els arrossegadors i evitar així interferències en els caladors comuns d'ambdues modalitats.

Els mesos de juliol i agost les 24 embarcacions d'arrossegament de Vinaròs i Benicarló van dur a terme la parada biològica per a fomentar el manteniment i la regeneració de les espècies del Mediterrani.

Mes i mig després de tornar a la mar, la valoració de tots dos ports és molt positiva.

Com a nexe comú es troba la regeneració del moll. Així, destaca un augment en les peces trobades i també en la seua grandària.

En el cas de Benicarló, també ressalten un augment en la presència de lluç. Amb tot, des de COINCOPESCA es destaca la importància de les parades biològiques per a activar la regeneració natural de les espècies i es recorda que, per exemple, els ports de la província de Castelló realitzen parades voluntàries des de fa anys.

-10 embarcacions s'han sumat al Pla de Gestió de la Pesca del Polp amb Caduf Es tracta d'un pla d'adscripció voluntària per part dels pescadors que compta amb 10 embarcacions de la província de Castelló: 4 de Vinaròs, 2 de Benicarló i 4 del Grau de Castelló. Les embarcacions que s'han adscrit al Pla hauran de portar a bord un dispositiu anomenat AIS, Sistema d'Identificació Automàtica, en la seua sigla en anglés, per rastrejar la posició de les embarcacions a l'hora de faenar. El Pla afecta una zona d'uns 4000 quilòmetres quadrats, entre el paral·lel del cap de Tortosa i el paral·lel d'Almenara i per fora de les 3 milles nàutiques. El Pla té dues parts, una biològica que permet autoritzar la pesca en horaris diferents i altra dispositiva on s'arreplega la seua aplicació.

23

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Un dia monárquico lo tiene cualquiera Patricio Abad Llevamos varias semanas de críticas al Rey (no al emérito, que desgraciadamente, ha seguido los pasos golfos de su padre y abuelo), sino al actual Felipe VI. Y siento discrepar un poco. Y no es que yo sea especialmente monárquico, pero sigo pensando que las críticas al Rey (como a cualquier otro estamento del estado) entran dentro del capítulo de la libertad de expresión y, gusten o no, hay que situarlas en ese ámbito. El problema surge cuando esas críticas se convierten, además, en acusaciones veladas y, por si fuera poco, se formulan desde otra institución del Estado. Y eso es justamente lo que ha ocurrido con los ataques a la monarquía que han realizado en los últimos días el vicepresidente Pablo Iglesias y el ministro Alberto Garzón. Los dos son líderes de convicciones profundamente republicanas, que su paso por el gobierno no va a modificar, ni mermar en absoluto. Aunque en el caso de Iglesias, algo ha cambiado desde aquellos días de sentadas en la puerta del Sol; y de definir la política en dos bloques básicos, a saber, los de arriba y los de abajo.

Pero claro, una cosa son las convicciones ideológicas irrenunciables, y otra la conducta institucional mínimamente exigible a un miembro del Gobierno. Lanzar acusaciones gratuitas contra el nuevo Monarca supone un comportamiento revanchista y vergonzosamente desleal, ya que el Rey no puede entrar en la refriega partidista. Pero sobre todo, resulta patéticamente inapropiado que desde el Ejecutivo se ataque a otra institución por un puñado de miserables votos. Con estas conductas no solo se debilita al propio Gabinete haciéndolo poco creíble, sino que se suscitan tensiones estériles entre socios de gobierno, poniendo en peligro reformas mucho más importantes.

Si se ha jurado lealtad a la Constitución deberían dejarse de lado las caducas consignas anarquistas: Sed prácticos, pedid lo imposible, decían las viejas pintadas callejeras. Ellos, mientras tanto, siguen acusando al monarca de falta de neutralidad, como si tener contenta a la militancia de base fuera la verdad absoluta, y los dos fueran un ejemplo de lo más neutral, creo recordar que fue Iglesias el que regalo a Felipe VI la colección completa de Juego de Tronos. ¿Acaso se sentía el Matarreyes? La historia asegura que Alfonso XIII jamás se perdonó haber entregado la corona sin luchar y se sentía culpable hasta de la guerra civil. Quizás el señor Iglesias creé que la historia puede volver a repetirse, personalmente estoy convencido de lo

contrario, aunque nunca se sabe. Decía Alfred Adler: Es más fácil luchar por unos principios que vivir de acuerdo con ellos. Esto nos lleva a reconocer que la idea monárquica a estas alturas, es el único marco común que permanece razonablemente intacto como símbolo del Estado. Por encima y a salvo (de momento) de los ataques cainitas de sus más directos acosadores, esto debería seguir siendo así, supongo, mientras siga haciéndose acreedora de respeto y justifique su utilidad práctica, que no es poca. Aunque, mucho me temo, que el Rey emérito ha hecho más por la Republica, en poco tiempo, que una legión de militantes de izquierda. El nuevo Rey ha apartado a su progenitor, pero la izquierda radical sigue pensando que es una simple operación cosmética, una medida demasiado lampedusiana, ya saben: Cambiarlo todo para que nada cambie. Somos así, este país ha tenido monárquicos hasta en ausencia del Rey. En fin, como dijo cierto Monarca narizotas cuya herencia genética continúa plenamente vigente: “Trinquemos todos juntos y yo el primero por el camino constitucional.” Y que sea lo que Dios quiera.

www.kapublicitat.com

24

Pedidos y consultas por WhatsApp

696 521 233

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

ESPORTS

Mi Arquitecto C.B.Benicarló 63 vs 64 F.C.Barcelona B C. B. BENICARLÓ

Primer partido de competición oficial en el Municipal de Benicarló para recibir al Barça B. El partido empezó mal para los locales, llegando tarde a todas las acciones ofensivas y defensivas, que dio una primera ventaja clara a favor al Barça, 3-10 en 5 minutos. Tenía el Mi Arquitecto Benicarló que mejorar en defensa, pero sobretodo en ataque, y lo consiguió en los siguientes minutos, parcial de 12-11 para llegar al final del primer cuarto con 15-21.

En el segundo cuarto la falta de acierto y algunos errores defensivos que permitían canastas fáciles dio de nuevo alas a los azulgrana, que con parcial de 9-14 dio hasta el momento la máxima para el Barça al descanso, 24-35.

Le costó entrar en el partido al Mi Arquitecto Benicarló al inicio del 3r cuarto, parcial de 0-8 en 2 minutos, que obligó al técnico local parar la sangría con un tiempo muerto. A partir de aquí se vio la mejor versión del Mi Arquitecto Benicarló quien pudo recuperar su juego, más sólido en defensa, con más movimiento de balón en ataque y mejores porcentajes en el tiro. Se recuperó en el marcador, y con parcial de 18-7 en el 3r cuarto pudo reducir la diferencia en el marcador por debajo de los 10 puntos, 42-50.

Siguió la dinámica de Mi Arquitecto Benicarló en el último cuarto, controlando el ritmo de juego y acercándose poco a poco al marcador hasta llegar a los últimos 15 segundos con un 63-64 y con posesión para ganar el partido. Al final no pudo ser, y el Mi Arquitecto Benicarló no fue capaz de conseguir una finalización que le diese algo positivo. Derrota por la mínima en un partido donde el Benicarló entró tarde, llegando a perder hasta de 19 puntos y fue capaz de recuperarse en el marcador y hasta tener opciones con el último balón de ganar el partido.

Ahora toca pensar en la próxima semana, que se desplazan a la pista del Pardinyes, equipo que también lleva dos derrotas en dos partidos también muy ajustados. Será el sábado 24 a las 18:30 en Lleida.

Entrenando en plena pandemia Juanvi Gellida - DM

Entrenar en plena pandemia no es fácil. Pero en la grandeza del deporte también está la paciencia. En las imágenes, nuestros deportistas entrenando en la piscina de Alcanar y en las pistas de atletismo y ciclismo de Benicarló.

25

MISCEL·L ÀNIA

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

¡Enhorabuena, pareja!

Juanvi Gellida / DM

La tarde de sábado 17 de octubre a las 16 horas se ofició en la Iglesia Parroquial de San Bartolomé la primera boda después de la pandemia.

José Luis Provencio Cerdán y Jessica Peraire Mundo se han dado el "sí, quiero" en la Iglesia Parroquial de San Bartolomé, siendo la primera boda del año 2020 de dicha Iglesia Parroquial y oficiada por Mosén Carlos García Talarn. El enlace se ha realizado con aforo restringido y con las correspondientes y estrictas medidas sanitarias, mascarillas y gel hidroalcohólico en las puertas de entrada y salida. José Luis y Jessica viajarán de luna de miel a las Islas Canarias, siendo Lanzarote uno de los lugares que visitarán en dicho viaje.

26

MISCEL·L ÀNIA

23 OCTUBRE DE 2020 · NÚMERO 815

El sábado 3 de octubre, Pedro y Pili se dieron el 'sí, quiero' en Benicarló. ¡Enhorabuena!

Juanvi Gellida / DM

Bautizo de Iria Clemente y Cristina, orgullosos con su hija Iria García Baeza, que nació el 29 de diciembre de 2019 y recibió el Sacramento del Bautismo en la Iglesia Parroquial de San Bartolomé el domingo 18 de octubre, siendo sus padrinos Jairo y Melissa.

Felicitats, Teresa!

Teresa va gaudir el dia del seu sant a un conegut Restaurant del Passeig de Vinaròs.