7dies actualitat de Benicarló 790 - 24 abril de 2020

#CORONAVIRUS #AÇÒPASSARÀ

Quaderns d'Abril

Sant Gregori

venerat a l'ermitori A C T U A L I TAT D E B E N I C A R LÓ Nº 790 | DL CS 242-04 | ISSN 2530-3767 | 24 abril de 2020 |

1'70 €

Llibres i balcons: les imatges del confinament

123 denúncies durant l'estat d'alarma

També sense Sant Isidre

EDITORIAL

El lector opina Pots fer-nos arribar: · Fotos · Cartes d'opinió setdiesbenicarlo@ gmail.com K&A C/ València, 31 baixos, Benicarló

Anuncia’t:

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Editorial Encontres en la tercera fase o en el Mercadona Encara ens resulta estrany adaptar-nos, durant el dia a dia, a les noves costums i característiques de la situació actual, ja que començant pel material, ens continuen faltant guants, mascaretes, lleixiu... i seguint amb el protocol, que diu que pràcticament ens hem de despullar en arribar a casa, ens adonem que la desinfecció i la quarantena encara no ho portem controlat del tot.

Mentrestant, continuen les proves i els descobriments sobre el CoVid19, així com les contínues rectificacions sobre les normes, on es veu també que cada país va "a la seua bola".

K&A C/ València, 31 baixos 12580 Benicarló (Castelló) info@kapublicitat.com

Tel: 964 46 52 53

L'equip: Editor: Pablo Castell Consell de Redacció: Cap de redacció: Joan Ferré José Mª Fibla, Francisco Gallego, y Gregorio Segarra.

El més curiós d'aquesta contínua adaptació (alguns dirien improvisació) és l'aparició de noves modes o costums. Una és la que jo anomene "busca a Wally". Es tracta que, les poques voltes que hem de sortir al carrer, aprofitem l'excusa per a anar mirant a la gent a la cara a veure si trobem algun conegut, cosa difícil entre la mascareta i que mentre caminem sense parar, anem esquivant-mos uns als altres com a la pilla-pilla, ja que la zona d'intimitat personal s'ha ampliat uns dos metres. La necessitat de proximitat social i trobar-nos es manifesta en els famosos "dissabtes de matí", on tothom s'ajunta al súper: els que hem treballat durant la setmana i no hem pogut anar a comprar però també els que poden comprar durant tota la setmana, però misteriosament també trien el dissabte com excusa. Això dóna lloc a "encontres en la tercera fase que dic jo", on la gent es reunix al Mercadona quan abans es trobava la cafeteria o a la plaça del mercat. Quin lloc més romàntic per als enamorats que la secció de congelats?

Una altra cosa curiosa és que xerrant amb la gent, a voltes al punt d'acomiadar-se, et diuen 'Bé, ja ens veurem quan passe això, una abraçada' i de seguida ho rectifiquen i et diuen 'una abraçada no, que no es pot!'. Tot és molt estrany...

Pablo Castell, editor

l’acudit

José María Fibla

Distancia y olvido

Col·laboradors: Jaume Rolíndez, Jesús Maestro, Irene Pitarch, Manuel Ferrer, J. R. Ferreres, Patricio Abad, Juanma Beltrán, José Manuel Ávila, Juanvi Gellida, J.Mª Domínguez, Manuel Milián, Alberto Segarra, Daniel San Nicolás, Antonio J. Tomás.

Edita: Editorial Antinea Tel: 964 45 00 85 - Fax: 964 45 2012 Publicitat: Juanjo Cornelles Imprimix: A.G.Castell Impresores S.L.

facebook.com/7diesbenicarlo Esta publicació no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors ni les accepta com a seues.

Com a setmanari independent, estem oberts a qualsevol opinió sempre que es mantinguen unes mínimes normes de respecte i educació.

Els escrits no poden superar les 500 paraules i les imatges hauran de ser com a mínim d'1 Mb. No s’acceptaran les aportacions si no estan signades i amb fotocòpia del DNI. De la mateixa manera, la direcció es reserva el dret de publicar tot el que li arriba.

2

7diesactualitat.com

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

ACTUALITAT

La Policia Local instrueix un total de 123 denúncies des de l’inici de l’estat d’alarma Ajuntament

El perfil majoritari de les persones denunciades és el d’homes majors de 40 anys. La major part de les denúncies s’han instruït en horari de 14.00 a 22.00 hores.

La Policia Local de Benicarló ha fet balanç del primer mes de confinament i el resultat és que s’han instruït un total de 123 denúncies des del passat 17 de març fins al 16 d’abril. Una xifra que, segons explica l’inspector en cap, Pedro Fa, és molt menor que en municipis de població similar. «Hem de destacar el civisme dels benicarlandos —ha dit l’inspector—, que estan complint amb les normes de confinament de forma massiva».

El perfil majoritari de les persones denunciades es correspon amb homes majors de 40 anys. Concretament, la xifra d’homes denunciats supera el 80% davant d’un 20% de dones denunciades. Pel que fa a l’edat, és majoritari el perfil de persones majors de 40 anys (amb un 37% de les denúncies), seguit de persones d’entre 21 i 30 anys, amb un 30%. L’horari en què s’ha instruït un major número de denúncies és de 14.00 a 22.00 hores (amb un 59,6%).

Benicarló, un dels municipis amb major nivell de compliment del confinament Les dades de la Policia Local van en la línia de l’estudi publicat la setmana passada per la Generalitat, segons el qual el 96% dels benicarlandos i benicarlandes compleixen de manera estricta el confinament. L’informe, basat en la geolocalització dels telèfons mòbils, reflecteix que els desplaçaments s’han reduït a un àmbit de 500 metres en l’entorn dels domicilis.

Tant l’alcaldessa, Xaro Miralles, com el regidor de Policia i Governació, Ilde Añó, han agraït «el comportament exemplar dels veïns i veïnes de Benicarló» i han animat la ciutadania a seguir per aquest camí. «Tenim la faena mig feta i ara només queda una última espenta», han afegit.

El grau de compliment dels benicarlandos i benicarlandes és el més alt de tota la Comunitat Valenciana, juntament amb el municipi de Dénia.

3

ACTUALITAT

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Les obres de la Biblioteca es reprenen després de l’aturada forçada per la crisi sanitària Ajuntament

Després de 14 dies aturades, les obres de construcció de la nova Biblioteca Manel Garcia Grau es reprenien la passada setmana i començaven a fer les instal·lacions de climatització i els tancaments metàl·lics.

Dimarts 14 d'abril es reprenien les obres de construcció de la nova Biblioteca Manel Garcia Grau després que el passat 30 de març, degut a les mesures imposades per l’estat d’alarma, s’aturaren els treballs. Amb la represa, les obres s’han centrat en les instal·lacions de climatització de tota la planta i en la col·locació dels tancaments metàl·lics exteriors.

«Les obres van a bon ritme —ha explicat l’arquitecte Jaume Ibáñez, responsable del projecte juntament amb el també arquitecte Fernando Arnau—, i tot i que s’han de recuperar els dies no treballats, esperem poder anar sobre el calendari previst i complir els terminis». Uns terminis que preveuen el final de les obres a finals d’aquest 2020.

4

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

Los profesionales de Savia hablan:

ACTUALITAT PUBLI-REPORTAJE

Videollamadas que emocionan

tanto al más mayor como al más pequeño de la familia Han sido mucho los avances en la tecnología y comunicación, desde que en 1959 apareciera el primer ordenador o en 1993 el primer servidor web en España.

Nuestros mayores han vivido uno de los mayores cambios tecnológicos de la historia, ya que han pasado de tener una única radio para poder escuchar la novela o una televisión en blanco y negro con una única cadena televisiva, a disponer en la actualidad de ordenador, tablet, móvil y todo esto con internet.

Las telecomunicaciones son cada vez más importantes en nuestra sociedad. Una de las razones más importantes es que nos permiten estar a todos conectados, estemos cerca de casa o en cualquier parte del mundo.

Muchas personas mayores han tenido que aprender a utilizar los dispositivos móviles a un paso agigantado, ya que en su gran mayoría han sido regalos de sus hijos/as o de sus nietos/as para poder tenerlos localizados, en cualquier momento del día. Son muchos los beneficios para ellos, como pueden ser: Estar en contacto con el mundo que los rodea Mantener activas las relaciones familiares Evitar la soledad Mantener la menta activa Estar al día en noticias y sobre todo una fuente interminable de ocio Internet y los móviles son las herramientas digitales más usadas, pero cierto es que adaptarse a esta nueva realidad es difícil. La gran mayoría, utiliza la mensajería instantánea, los buscadores de internet para leer noticias de actualidad o ver videos en youtube de recetas, etc.

El objetivo perseguido por el grupo Savia es mantener a nuestros mayores activos en cualquier área, ya sea la social, ocupacional o la de las nuevas tecnologías.

Desde Savia, nos comprometemos a incorporar las nuevas tecnologías en su día a día y enseñarles a hacer un uso responsable de las mismas.

Actualmente, estamos pasando por una situación difícil y hemos pensado que la mejor forma para poder estar en contacto con nuestros seres queridos y que sepan cómo estamos, es introducir las videollamadas en nuestras actividades diarias.

Nuestra dedicación está centrada en todos y cada uno de nuestros residentes, buscando como siempre el máximo nivel de calidad y bienestar y aunque a veces puede resultar un mundo para las personas mayores esta nueva era digital, en Savia dedicaremos nuestro mayor esfuerzo para poder estrechar lazos con sus familiares y amigos.

5

SOCIETAT

Suspesa la festa de Sant Isidre de Benicarló Redacció

A causa de l'actual situació de crisi sanitària provocada per la pandèmia del Coronavirus, i davant l'Estat d'Alarma en el qual ens trobem, el Consell Rector de Caixa Benicarló i de Benihort informa que ha decidit suspendre la Jornada de Convivència Cooperativa de Sant Isidre 2020.

Tal i com ha destacat el president de l'entitat, Vicent París Forés, “la celebració de la festivitat de Sant Isidre estava prevista per al diumenge 17 de maig, però l'actual situació no permetrà que es porte endavant, per la qual cosa hem decidit suspendre l'edició d'enguany”. París ha volgut agrair la implicació de totes les persones que formen la comissió organitzadora de la festa, així com als assistents.

La festa de Sant Isidre de Benicarló reuneix a més de 1.600 persones en les instal·lacions de la cooperativa i en ella es ret homenatge als socis jubilats de totes dues entitats benicarlandes.

Martín García confecciona mascarillas J. Gellida

Martín García, sastre de profesión y muy conocido en la ciudad de Benicarló, desde que empezó la crisis sanitaria el pasado 14 de marzo está confeccionando mascarillas de tela con todos los retales que tiene por casa y con tela de donaciones que recibe diariamente. Martín lleva confeccionadas aproximadamente 3.500 mascarillas. La mañana del miércoles le hemos encontrado en el mercado repartiendo las más de 70 mascarillas que cada día confecciona y reparte para todos los que las precisan. Las telas que utiliza son de cotón y tejido resistente al agua y transpirable que le facilita Cinta Otero de la tienda Cacao de la calle Cristo del Mar y también Mari Carmen de la mercería RAMAVI de la calle Mayor con goma para sujetar la mascarilla en las orejas, al igual que recibe otras muchas aportaciones de tela y metros de goma.

Los vendedores del mercado se muestran muy agradecidos a Martín.

6

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

SOCIETAT

7

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

El paper de l’educació en temps de coronavirus Aleix Castellnou

La situació que estem vivint ja fa més d’un mes és del tot excepcional. Com ho foren també les que van viure els nostres majors en altres moments també excepcionals. I és en situacions com aquestes que les emocions estan a flor de pell i potser no actuem com ho faríem en circumstàncies, diguem-ne, més normals. I no és per a menys. Però hem d’intentar evitar de totes passades que els arbres no ens deixen veure el bosc. Vull dir que hem d’intentar mantenirnos ferms, mantenir la ment clara i no deixar-nos endur per les emocions a l’hora de prendre decisions que no els hi corresponen.

Més enllà de la manera en que cadascú afronta aquesta realitat que ens ha tocat viure, suposo que tots coincidiríem en posar de manifest la importància que tenen els serveis públics per a gestionar adequadament la situació. I és evident que, de tots els serveis públics, en casos d’emergència cal prioritzar la sanitat. Paradoxalment, però, no ha sigut fins ara, quan l’hem necessitat de veritat, quan ens hem adonat de la importància que té un sistema sanitari de qualitat.

Però m’agradaria centrar-me ara en el paper d’un altre servei públic: l’educació, que és el que ens toca més de prop.

No hem d’oblidar la importància que té l’educació per als nostres fills i filles malgrat tot el que passa al nostre voltant. Què passaria si els nens i adolescents desconnectessen de forma total de l’activitat acadèmica? Què passaria si perdessen l’hàbit de l’estudi, del treball intel·lectual més o menys continuat? Sense cap mena de dubte, això seria catastròfic per al seu creixement com a persones. El cas és que d’un temps ençà els centres educatius han assumit de manera plena la responsabilitat d’educar els joves. Les excepcions a això que dic, que sortosament existeixen, són precisament les que ho confirmen.

I malauradament no ha sigut fins ara quan molts s’han adonat de la complexitat de la tasca d’educar. I com ha sigut, això? A propòsit dels deures. Els deures en temps de confinament han engegat una polèmica que ha desbordat, i no sense raó, moltes famílies. Una

polèmica, aquesta, que ha ocupat titulars de bona part dels mitjans de comunicació d’abast estatal. Ha sigut per manar deures, doncs, que als docents se’ns ha qüestionat una vegada més. Però el cas és que la gran majoria de docents hem intentat des del primer moment d’aquest estat d’alarma fer compatibles les instruccions de la Conselleria d’Educació, les direccions dels centres i les programacions presentades a principi de curs. I per fer-ho hem manat deures, sí. Així és com hem intentat continuar educant i tirar endavant el curs de la millor manera possible. Hem pres decisions encertades i d’altres que potser no ho han estat tant, certament, però no hem defugit en cap moment la responsabilitat d’educar.

A tot l’esmentat voldria afegir-hi que els deures sempre han sigut un complement necessari de la pràctica docent presencial. I ara que aquesta no és possible els deures han passat a ocupar el primer pla.

Podem debatre si cal avançar matèria o si només hem de reforçar els coneixements, procediments i actituds apreses, però el que a mi em sembla innegociable és la necessitat de programar activitats per fer a casa i continuar així els procés educatiu i potenciar els hàbits a què em referia més amunt. Encara que això representi un sobreesforç per a les famílies -i que també ho és per als docents, sense cap mena de dubte- cal continuar treballant a casa. I ara que ja ha acabat definitivament el període de vacances de Setmana Santa hem de reemprendre la marxa si és que l’hem aparcada durant uns dies.

Perquè si no ho hem fet tampoc passa res, perquè encara que no es facen deures durant les vacances, que jo sàpiga no està pas prohibit de fer-ne.

Volem, doncs, que els nostres fills i filles tinguin l’educació que es mereixen? Això només serà possible si intentem anar tots a una i deixem enrere les desavinences. No hi ha cap altra alternativa possible. I no només per a superar aquesta situació, que també, sinó per a poder afrontar-ne de noves, que de ben segur que en vindran.

I és que l’educació és això, una base, un pòsit, una ferramenta que ha de proporcionar els recursos necessaris per créixer com a persones; per viure, per dir-ho breu. No hem de defallir, doncs, en la nostra tasca, la de tots, ara que ja veiem la llum al final del túnel.

www.kapublicitat.com

8

Pedidos y consultas por WhatsApp

696 521 233

OPINIÓ

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

Patricio Abad Hoy toca episodio histórico.

Era inevitable, todos hemos desempolvado viejos libros con el confinamiento de estos días.

Personalmente, estoy releyendo con inmenso placer un ejemplar de Joan Ferreres i Nos titulado Temps de Bandolers. Un tratado sobre el bandolerismo del siglo diecisiete en las comarcas del Maestrazgo, Puertos de Morella, Montsia y Tierras del Ebro.

Buscando las causas, el autor concluye que unos años de sequía, el hambre y los graves desajustes sociales, unidos a una orografía montañosa y fronteriza, dieron lugar a una enorme proliferación de expropiadores sociales, como alguien los llamó años después. Esto, unido a la reciente depuración y expulsión de los moriscos y al impacto de la Guerra dels Segadors, convirtió estas tierras en un hormiguero de bandidos. Dice J. Hernández Ruano en su libro Justicia y Gobierno en Benicarló (1521_ 1807) "Así, el virrey de Valencia (brazo ejecutor de la justicia real) solo disponía de 15 alguaciles para investigar los delitos graves cometidos en las villas y ciudades a su cargo, esto unido al hecho de que la justicia catalana tuviera poca o nula jurisdicción nada más cruzar el Servól, el escollo insalvable de la distancia y sobre todo el apoyo de algunos terratenientes que acabaron teniendo a su disposición un ejército privado". Ya se sabe: Dios los cría y ellos se juntan y se revuelcan.

Pero la historieta histórica, si me permiten la redundancia, hoy no va de asaltos a diligencias sino de las consecuencias posteriores. Supongo que lo lógico sería decir que donde las dan las toman, y que cuando uno va a por lana, corre el riesgo de salir trasquilado. Tengo ante mí una relación de algunos de aquellos bandoleros de estas tierras, que acabaron apaleando sardinas atados al remo de una galera. Un destino,

Cuento de galeras

que por si alguno no lo sabe, es bastante desagradable. Si además tenemos en cuenta que la condena a galeras se aplicaba por la comisión de delitos denigrantes o por reincidencia, ya se preveía una nula rehabilitación del condenado a remar.

Pero vamos al resumen de la relación: De Benicarló: Pau Benfet. Sentenciat a galeres.

De Vinaròs: Pere Domenech i Joaquim Miralles. Ambos: Processat i condemnat a galeres. De Cervera: Matéu Cherta i de Càlig: Joan Prunyonosa (fill). Ambos: Condemnat a galeres. Hay más, pero por proximidad y como botón de muestra es suficiente. Y para acabar de documentar el asunto recurro a un libro de F. Sevilla Solanas titulado Historia Penitenciaria Española, que en una de sus páginas centrales describe la conducción de

31 penados, futuros candidatos al remo, desde Valencia a Cartagena a mediados del siglo XVII, y dice: "Van herrados, con sus chapetas, y 31 argollas con sus eslabones al cuello, por los cuales pasan dos cadenas que ya no les abandonaran en las galeras del rey". Quevedo también puso voz a un condenado a galeras que ya había cumplido sus 10 años de condena en los siguientes versos: "Los diez años de mi vida los he vivido hacia atrás, con más grillos que el verano, y más cadenas que el Escorial". Incluso Cervantes, en su inmortal Don Quijote de la Mancha, describe una cuerda de presos galeotes y los llama gentes de remo. No tiene desperdicio cuando Alonso Quijano pregunta al primero de la cuerda de galeotes, el porqué de su triste situación y aquel contesta que por enamorado. "¿Cómo por enamorado? - pregunta el Quijote. Si, enamorado de lo ajeno – replica otro preso. Y vospreguntó el caballero de la triste figura al siguiente: yo me hallo en este penoso trance por cantar. ¡Vive Dios! ¿Por cantar? - volvió a preguntar nuestro Quijote. Sí, le aplicaron tormento y cantó - contestó otro preso". Llegados a este punto, es de justicia explicar que la tortura fue una herramienta en manos de los jueces de aquellas épocas.

Al darse por hecho la comisión del delito se buscaba el reconocimiento de la falta. La confesión, aunque fuese a palos, legitimaba la sentencia. En fin. Escribiendo estas líneas no puedo evitar un sentimiento contradictorio de comprensión; un guiño cómplice de rebeldía; gente bragada, energúmenos morenos y patilludos de navaja cabritera y trabuco. Gente aventurera que en lugar de languidecer entre hambrunas y miserias, decidieron jugarse el todo por el todo y echarse a los caminos, y ya habría tiempo después de arrepentirse.

9

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

QUADERNS D'ABRIL

ABRIL (Associació Benicarlanda per a la Recuperació i la Investigació del Llegat)

En el 40è aniversari de l’arribada de la nova imatge de Sant Gregori a l’església parroquial de Benicarló [1980-2020] D’aquella festa de Sant Gregori en hores baixes, a la gran romeria actual

Sant Gregori venerat a l’ermitori de Benicarló [II] Marcel·lí Piñana Edo

Ja en vida aquest religiós de l’orde de Sant Benet, bisbe d’Òstia Tiberina [Itàlia], cardenal i llegat pontifici als regnes de Navarra i Castella, gaudia d’especial reconeixement en aquestes terres –a Navarra i la Rioja, sobretot- per la sensibilitat i la intercessió personal en l’acabament de les plagues de llagosta que feien malbé els camps de vinya i, portaven els llauradors a la ruïna.

Se sap que va morir a Logronyo l’any 1044 i que les seues restes són a la basílica barroca de Sant Gregori al terme municipal de Sorlada [Navarra], considerada una de les 10 meravelles patrimonials d’aquesta comunitat foral. La fama, culte i veneració a aquest sant es va propagar per zones de producció vitivinícola, com va ser el cas dels nostres pobles segles després. Ho constata el fet que existeixen ermites a les comarques de Castelló erigides en llaor a aquest sant en els termes municipals d’Atzaneta, Borriana, Vinaròs i Benicarló, a més de documentació esparsa que confirma una devoció pretèrita d’altres pobles cap a Sant Gregori, com Peníscola o Torreblanca, tot i no existir cap ermita en les respectives demarcacions municipals. De totes aquestes localitats, ens atrevim a dir que Benicarló és la ciutat referencial per excel·lència que no només ha mantingut viva la tradició gregoriana amb la gran processó festiva a l’ermitori sinó que ha assolit una vinculació popular extraordinària més enllà de la romeria, arrelada al territori i al conjunt de la població de tota edat i condició.

L’ermita actual amb l’església, el restaurant [abans, habitatge de l’ermità] i la zona d’esbarjo és propietat de l’Ajuntament, està datada l’any 1716 en el marc inicial d’una etapa d’expansió econòmica i demogràfica de la perifèria peninsular, però també de plagues i epidèmies properes en el temps, d’ací la invocació a Sant Gregori al territori a qui, tal com retrata la tradició, se li atribuïa la seua intercessió favorable en l’acabament de les plagues de llagosta –i, en alguns llocs, la protecció en les collites, en general-. Òbviament, la seua veneració va portar a la construcció de l’ermita, sense que això vulga dir que amb anterioritat a l’any 1716 no existís una altra església erigida en honor a aquest sant o, amb tota probabilitat, una construcció eclesial menor que ja existís i que durant els inicis del setcents se l’ampliés en prova de gratitud a la santa intercessió en la lluita contra les plagues de llagosta que donés lloc a les dimensions definitives que presenta l’ermita actual.

De l’església, d’una sola nau i volta apuntada, destaca l’altar del segle XX, de la postguerra, en estil barroc, inicialment i durant lustres sense ornamentar, només envernissat, donat en testament a l’ermita per una 10

La Basílica de Sant Gregori erigida al terme municipal de Sorlada [Navarra], custodia les reliquies del sant.

notable família benicarlanda, les “Beltranetes”, ja que l’altar i retaule d’estil barroc de l’època amb la imatge de Sant Gregori que el presidia fou destruït en el garbuix de la guerra civil [1936-1939]. El nou altar va ser lacat i daurat en or en les estries de les columnes , capitells, relleus i cornises i altres detalls de la fusta amb motiu de les enormes obres de restauració de la capella que va impulsar i finançar íntegrament l’Associació dels Amics de Sant Gregori, entre 1987-1988.

L’actual imatge de Sant Gregori que presideix l’altar de l’ermita és qualificada de tardo gòtica i del primer terç del segle XVI. Es tracta d’una talla de fusta policromada amb vestits propis de la dignitat episcopal, amb la mitra, llibre en mà i empunyant amb l’altra el pastoral gaiato que fou afegit posteriorment. Aquesta escultura amideix 1,10 metres i està buidada per la part dorsal.

Segons afirmà el Sr. Carmelo Bretó Foix [+2000], en conversa mantinguda amb l’autor d’aquestes línies durant l’any 1986, aquesta talla de Sant Gregori no formava part del conjunt artístic de l’ermitori abans de la guerra civil. La imatge es trobava en una fornícula situada al carrer Alcalà, en un antic edifici que feia cantonada al carreró de les Fires en la part nord. L’immoble d’una sola planta i d’un primer pis pel darrere, típic “perxe” benicarlando, avui dia desaparegut, era un forn de pa, com a mínim de començament del segle XX, reconvertit en la fàbrica de xocolata de la família Bretó, nous propietaris. La família Bretó-Foix residia al mateix carrer Alcalà, ben prop de la seua fàbrica de xocolata i, a casa d’ells va fer cap la imatge de Sant Gregori. Va estar tapada i amagada en diferents llocs de l’habitatge durant els inicis de la guerra civil, per tal d’evitar que fos descoberta i destruïda, com lamentablement va passar amb tanta iconografia religiosa local. [ En l’actualitat, la ubicació de l’antiga casa familiar del carrer Alcalà és fàcilment identificable perquè la nova edificació presenta a la façana un gran dibuix de Sant Gregori benicarlando pintat i emmarcat en una base de ceràmica].

Continuà relatant el Sr. Bretó que uns milicians van acudir a casa i van arrabassar llibres, quadres i objectes religiosos de la família que van llençar al camió que es trobava estacionat al camí Alcalà, davant mateix de la porta, però com que la imatge de sant Gregori la tenien oculta va aconseguir eludir el registre, tot i ser reclamada pels mateixos milicians.

Prevenint futures inspeccions van col·locar la imatge a l’interior d’un cup de la casa que cobriren amb obra. Com siga que en trepitjar-lo se sentia el soroll típic de l’espai buit, van decidir treure Sant Gregori del cup i en un carro se l’emportaren a una sínia que tenia la família al camí Ulldecona, molt prop del riu Sec, on van fer un clot i tapat en sacs el van colgar on hi va estar fins a la fi de la guerra. Salvada l’escultura, un cop superat el perill del conflicte bèl·lic, la família va donar-la a l’ermita que, des de llavors, presideix l’altar de la capella fins al dia d’avui.

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

OPINIÓ

En la tradicional cavalcada de Sant Antoni Abat, en la màgica nit del dia 16 de gener, el “loero”, sempre atent al canvi, en aturar-se davant de la capelleta del camí Alcalà i no vore la imatge a la fornícula, posa en èmfasi l’absència: Ací estava Sant Gregori, No està perquè l’han llevat Jo sóc d’una manera que m’agrada dir la veritat.

Jo si dic estes paraules ho tindreu per una “risa”, però, si voleu reclamar, heu d’anar a l’ermita.

Després del final de la guerra civil tornava l’anhelada romeria a Benicarló amb un programa ludicoreligiós impregnat de llenguatge victoriós i triomfal per l’acabament de la contesa. És evident que els conflictes bèl·lics com les successives epidèmies típiques de l’època marcaren una particular funcionalitat de l’ermitori.

A finals de l’any 1884, per exemple, l’ermitori s’habilità en funcions de llatzeret, el lloc on havien d’anar confinats els malalts de còlera amb la finalitat primordial d’evitar la transmissió entre la gent. Allí fa fer cap el primer cas aïllat diagnosticat amb símptomes de còlera [1884] es tractava d’un transeünt ocasional natural de Nepas [província de Sòria] a qui van portar a l’ermitori en un carruatge de servei públic. La por al contagi i la psicosi generada era tan alta entre els benicarlandos que a partir de llavors, ningú no volia fer ús d’aquest mitjà de transport públic de tracció animal amb les consegüents repercussions negatives sobre el treball quotidià i la butxaca del propietari del cotxe que va arribar queixar-se formalment a l’Ajuntament reclamant els corresponents danys i prejudicis.

Transcorreguts uns mesos, amb la invasió i propagació generalitzada de l’epidèmia a Benicarló, els malalts eren traslladats a l’ermitori, on foren atesos pel metge, i sotmesos a quarantena obligada fins a la total desaparició del còlera morbo a la localitat que se saldà amb un tràgic balanç de víctimes mortals concentrades de manera progressiva, a l’estiu, especialment, durant aquell maleït mes d’agost de 1885.

El primitiu altar de l'ermitori de Benicarló, amb la imatge de Sant Gregori al centre del retaule, que es va destruir en 1936.

A partir de 1939, acabada la guerra civil, la romeria va anar convocantse any rere any però retrocedint vertiginosament, lustres després, en concurrència i participació popular fins que va recalar la meteòrica remuntada dels anys 80, obra decisiva i valenta dels Amics de Sant Gregori.

La mateixa Associació va encarregar una nova imatge per a la romeria anual a uns joves escultors de Cervera del Maestre, deixebles de Daniel Chillida, els germans Josep i Joan Ullastrell Redó. Aquesta imatge de Sant Gregori que des de 1980 encapçala la multidudinària romeria a l’ermitori és de fusta de pi d’Escandinàvia, massissa, de primera qualitat, amb noguerina com a únic recurs cromàtic. Presenta una alçada de 1,12 metres a part de pòdium i peanya.

A partir de la tardor de 1987, l’Ajuntament com a propietari de l’ermitori va autoritzar a l’Associació dels Amics de Sant Gregori realitzar les obres i el finançament de la restauració de la capella i l’altar de l’ermitori benicarlando que va comptar amb l’assessorament inicial de dos arquitectes experts en restauració, Miguel García i Arturo Zaragozà.

Del conjunt de la restauració interior pictòrica i escultòrica s’encarregà el taller especialitzat en pintura, art i decoració de Víctor Cardells de Meliana [València], artista continuador i col·laborador de ben jove de l’obra magistral del seu pare, Rafael Cardells Camarlench, “el Miquel Àngel valencià del segle XX”. Fou precisament Rafael Cardells qui en els anys centrals del passat segle va concloure la pintura i la decoració de l’altar major de l’església parroquial de Sant Bertomeu de Benicarló que estava inacabada, destacant-hi el quadre central que el presideix amb un majestuós Jesucrist eucarístic partint el pa i la seva intervenció pictòrica en els admirables retaules de l’altar de la Immaculada i del Sagrat Cor de Jesús a un costat de la paret del transsepte i a una capella lateral, respectivament. El mateix taller de Víctor Cardells de Meliana s’encarregà de la recuperació dels malmesos frescos de la nau de l’església de l’ermita de Sant Gregori.

Carrer Alcalà 11

OPINIÓ

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

QUADERNS D'ABRIL Com que les parets interiors de l’església de l’ermitori estaven totalment recobertes de pintura, l’Associació dels Amics de Sant Gregori va encarregar el constructor local Pascual Ruiz del descobriment de la pedra. Fruit d’aquesta intervenció, va aparèixer el curiós detall en la clau de l’encreuament dels dos nervis asimètrics en el color de la pedra de la volta de creueria del presbiteri, amb simbologia llaurada en una imponent pedra circular, dels Cardona, un cognom ben vinculat a la història de Benicarló, al seu escut, i a la segona casa nobiliària més poderosa i influent de la Corona d’Aragó, després de la reial.[ Tot apunta, una vegada més, que molt abans del segle XVIII ja existís aquest espai eclesial i, per tant, l’origen de la devoció i de la veneració dels benicarlandos i de les benicarlandes a Sant Gregori siga molt més anterior a aquell segle].

Pocs anys després, la mateixa Associació gregoriana va tornar a prendre la iniciativa restauradora, encarregant-se de l’obra i del finançament de la pintura figurativa del mur de l’església amb escenes de la romeria actual, obra de l’escultor i pintor benicarlando, José Antonio Caldés, quedant la capella en l’estat que presenta en l’actualitat.

La imatge de Sant Gregori de Benicarló que presideix l'actual altar, abans de la restauració.

El Cor de l'església de Sant Gregori de Benicarló

A dalt de l’edifici d’una sola planta del camí Alcalà, cantonada amb el carreró de les Fires, apareixia en el passat la imatge de Sant Gregori que després de la guerra civil va trasladar-se a l’ermitori. Des de llavors, restaurada posteriorment per l’Associació dels Amics de Sant Gregori, presideix l’altar de l’església de l’ermita de Sant Gregori de Benicarló.

[Reproducció del dibuix existent al programa dels actes commemoratius del Tercer Centenari de la Vinguda del Sant Crist de la Mar a Benicarló]. Any 1950.

12

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

QUEDA'T A CASA!

"Temps de llibres des del confinament" (2) Des de l'Associació ABRIL, han pensat que seria bonic que, socis i simpatitzants, publicaren fotos llegint un llibre sobre Benicarló.

Podeu enviar les vostres aportacions al facebook d'ABRIL. Animeu-vos, va!

13

FRONT AL CORONAVIRUS

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

GABINETE DE PSICOLOGÍA NOEMÍ SIMÓ PITARCH Psicóloga nº Col. CV10687

Centro de Psicología General Sanitaria autorizado por la Consellería de Sanidad.

Num. de Registro 11706.

Máster en Psicología Clínica y de la Salud.

Cita previa Servicio comarcal de psicología de DKV seguros Tel. 659 121 374 · spnoemi@gmail.com C/ Mare de Déu del Pilar, 8 12580 BENICARLÓ 14

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

QUEDA'T A CASA!

15

FRONT AL CORONAVIRUS

Des dels balcons J. Gellida

16

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

QUEDA'T A CASA!

SE ALQUILA PLAZAS DE PARKING (COCHE GRANDE, PEQUEÑO, MOTOS...)

EN CALLE SEQUIETA DE BENICARLO

INTERESADOS LLAMAR AL 648 058 674 17

MISCEL·L ÀNIA

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Día del confinamiento: un mes Empieza mi resignación.

En el futuro no pienso, está lejos. Pienso de aquí unos meses y la verdad es que no veo nada de bueno o una pizca de esperanza.

La situación nos llevará a una realidad diferente y difícil.

Habrá dolor, tristeza, sacrificio y quizá después de mucho algo de esperanza.

Intento ser positiva, pero no puedo negar la realidad.

No sé si seguiré trabajando en el mismo lugar, o siquiera volveré a trabajar.

Quizás me pondré a estudiar, quizás me espera una realidad que debo afrontarla y vivirla.

En agosto cumpliré 30 años, no los olvidaré jamás, serán literalmente diferentes.

Y... hablando de la realidad, nos han engañado.

Nos han quitado la libertad para que nos diga que los números de los fallecidos son erróneos.

Es triste. Hasta en esta situación no paran de hacer política.

Necesito solución, algo que me diga que no será tan complicado.

Pero... la realidad es otra y que pena...

Sabina

Feliç aniversari, Mila!

Mila, des de l'Antabascat et dessitgem feliç aniversari!

El musical 'La Bella y la Bestia' endarrerix la seua estrena 18

Donada la impossibilitat de reunir-nos per a assajar escenes, cançons, balls i la resta del muntatge, així com la incertesa de no saber quan el públic podreu tornar a omplir l'Auditori Pedro Mercader, endarrerim l'estrena de "La Bella y la Bestia" a Benicarló.

Per tal de poder-vos-el oferir amb la qualitat necessària, buscarem noves dates per a més endavant. Mentrestant, Teatro de Guardia i Platea Producciones continuarem treballant en aquest i en altres projectes. Moltes gràcies per la vostra comprensió! Espereu-nos amb ganes i seguiu atents!

24 ABRIL DE 2020 · NÚMERO 790

MISCEL·L ÀNIA

ESPORTS

7 DIES ACTUALITAT DE BENICARLÓ

Hemeroteca

digital GRATIS

Queda’t a casa amb nosaltres!

Visita les revistes anteriors https://issuu.com/7dies

7dies actualitza la seua hemeroteca digital i t'ofereix més de 900 revistes per a llegir: Falles, Carnaval, Eleccions, Setmana Santa... Benicarló, Vinaròs, Peníscola i Comarques...tot per a tu!

20