informació col·legial
Caricatures de metges...
1
2 1. Leandre Cervera Astor, fisiòleg. La Medicina Catalana, 1936, MHMC. 2. José Miguel Martínez, anestesiòleg. Bon, anys 1930. Fons Família Bon. 3. Rosa Turu Marsal, ginecòloga. Galeno, anys 1920. Fons Ramis, MHMC.
3
E
l treball desenvolupat per a l’execució de la Nadala “Caricatures de Metges”, produïda pel COMB el passat desembre de 2012, s’ha ampliat i transformat en l’exposició del mateix títol que es pot visitar a la seu col·legial fins a finals del 2013. L’aposta que el COMB fa per mantenir la qualitat cultural d’aquesta institució confirma el compromís col·legial per damunt de la difícil conjuntura actual. La recerca documental que mostra l’exposició no només és considerable atesa la presència de prop de dos centenars de metges caricaturitzats, sinó també pel fet excepcional que un mitjà com aquest permet fer una mirada a la història contemporània de la medicina catalana. En efecte, les publicacions –generals i mèdiques, les 58
galeries d’art i les exposicions a institucions mèdiques, els artistes del traç reflexiu i els professionals de la medicina formen les quatre potes d’una recerca excepcional. El COMB honora aquells metges i s’afegeix a una cadena d’accions on l’exposició d’aquests tipus d’obra, que arrenca en el primer terç del segle XX i arriba fins la present exposició, demostra que el públic i el context de recepció d’una obra, com l’exhibida en aquestes manifestacions artístiques, atorga estatus i fa que el cànon establert pels experts sigui variable i dinàmic. Hem il·lustrat aquesta nota amb tres caricatures amb la intenció de mostrar algunes possibilitats d’estudi. El cas de Rosa Turu Marsal és el d’una caricatura feta per Galeno en el context de la promoció d’estudiants de la Facul-
tat de Medicina de Barcelona llicenciada el 1921, entre els quals hi havia el propietari d’aquest fons Miquel Ramis o el futbolista blaugrana Paulino Alcántara. No obstant això, Rosa Turu, natural de Terrassa, tal com reflecteix el dibuix, no es llicencià fins al 1923. Per què apareix, tan arreglada, davant d’una pacient amb un braç amputat, que disseca perplexa? Recull el dibuix un episodi acadèmic? Rosa Turu exerceix breument el 1923 a Terrassa i ja el 1924, casada amb el dibuixant i humorista Pere Prat, s’instal·la a Barcelona, on treballa com a ginecòloga a l’escola d’infermeria de la Clínica Santa Madrona. Com representar, l’any 1936, una especialitat acabada de nàixer com l’endocrinologia? El caricaturista Bon excel·leix a l’hora de reflectir l’esperit i el context professional dels seus metges “objectes” de treball. Aquí, els cossos nus expressen malalties endocrines i els seus sexes queden ocults darrere l’acció màgica del metge Leandre Cervera qui actua darrera d’una taula on el pàncrees a la copa i la xeringa recorden la recerca sobre els illots pancreàtics i la nova teràpia insulínica. Un altre cas semblant el trobem arran la caricatura del doctor José Miguel Martínez, llicenciat a Barcelona el 1930. Els experts el consideren com un dels pioners en la formulació, delimitació i consolidació de l’anestèsia com a camp disciplinari propi. A això va contribuir de manera substancial la seva pràctica després de la guerra, als anys 1940, a l’Hospital de Sant Pau, on creà i dirigí un Servei d’Anestèsia, impartí cursos i redactà els primers manuals de la matèria. El dibuixant Bon, ja als anys 1930, quan el doctor Miguel es comença a fer càrrec de les anestèsies del servei de cirurgia del doctor Joaquim Trias, fou capaç de fixar els trets del nou expert: supressió química o física del dolor. I en el cas de la química, mitjançant el principal aparell al món europeu i americà d’influència francesa, des dels anys 1910, l’Ombredanne, amb la característica bossa de bufeta de porc, i amb un gas que tenia els dies comptats com a anestèsic, el CO2.
Servei d’Informació Col·legial. Març - Juny 2013
35-60 SIC 138_2.indd 58
14/06/13 10:52