|Recordant a... dels terrenys, per obrir el carrer, però, no ho aconseguí. No es va obrir fins als anys 60 mentre era alcalde en Pere Torrent. (“Peret Boira”) i en Guillem, fill de l'Andreu, cedí al municipi un tros de terreny de la seva propietat que mai l'arribà a cobrar. També al carrer Sant Antoni, 24 hi tenien un comerç de ferreteria que més tard passà a la Rambla del “Generalisimo, 66”. Primeres obres importants La primera obra important de l'Andreu va ser la finca de Can Corbera, més coneguda com “Can Boter” i que havia estat projectada per l'arquitecte Enric Catà i Catà (responsable també del projecte de “Can Pau Bernardó”). En aquesta obra l'Andreu ja va contractar uns quants obrers per ajudar-lo. El juny de 1928, mentre el sogre de l'Andreu – en Pere Gaspart i Paituví – era alcalde d'Arenys de Munt, es tragueren a subhasta les obres de reforma de l'escola que s'havia d'ubicar al local on anteriorment era l'estatge de les Joventuts Republicanes i que l'Ajuntament adquirí per 25.000 pessetes. Tot i ser l'única empresa que es proposava per fer les obres, l'alcalde tingué dubtes a l'hora de fer l'adjudicació al seu gendre per temor a les critiques dels seus adversaris polítics. I així passà realment. Quan a l'any següent ocupà l'alcaldia en Ramon Vernis, no escatimà retrets a en Pere Gaspar, acusant-lo d'haver afavorit un familiar i això, que eren del mateix signe polític. Un parell d'anys abans (1926), havia construït la font pública noucentista de la part de dalt de la Riera a l'alçada del Panagall. Tot just acabà la reforma de l'escola posà mans a l'obra, i mai millor dit, a la construcció de l'imponent edifici que havia de ser seu de l'empresa “Manufacturas Colomer Hermanos S.A.”. Guanyà el concurs per fer l'obra per haver presentat l'oferta més baixa. Això li causà un neguit important, ja que tenia el temor que no li sortirien els números. Es començaren les obres el 1929, participant en la construcció gairebé 100 treballadors del poble. El primer en treballar amb ell va ser l'Alfons Torrent i Rossell, del carrer Sant Pau i que més tard seria l'encarregat i home de confiança de l'Andreu, igual que més endavant ho seria el seu nebot Arcadi Roca, fill de son germà Antoni. Durant la guerra les naus d'aquesta empresa foren ocupades per una colònia infantil primer i després per un contingent de carrabiners, també feren el servei d'hospital i de “Banc de Sang”. Actualment i des de l'any 1947 hi està instal·lada l'empresa Grober. El 1929 es va comprar un cotxe marca Opel (classe A, matrícula 20.050), que al principi de la guerra seria pres pel “Comitè Revolucionari” local i que mai més tornà a veure. L'Andreu i el futbol A principis dels anys 20 el “Casal Català” organitzà un equip de futbol que competia amb clubs de la comarca i que a l'any 1921 es transformà amb el “Club Futbol Pàtria” patrocinat per l'empresa “Can Guasch”, equip de molta solera a nivell comarcal i amb grans jugadors, com en Josep Vila, Filibert Bellsolell o en Robert Solé que més tard, en crear-se “La Unió Deportiva Arenys de Mar” al 1923, es passaren al club del poble veí. També el gran Samitier del Barça jugà en alguna ocasió reforçant el Pàtria. Al 1922 es fundà el “Club Deportivo Arenys de Munt” -d'on sortí un jugador de gran renom com fou en Vicens Gimeno- integrant-se a la mateixa lliga que el Pàtria i protagonitzant enfrontaments de gran rivalitat esportiva entre els dos clubs, com també amb el d'Arenys de Mar. Abans d'acabar la temporada 1922-23, el “Club Deportivo Arenys de Munt” es va retirar de la competició, deixant el club en “stand-bay” fins al 1929 en què alguns aficionats locals el tornaren a posar en circulació, aquesta vegada donant-li caràcter oficial en la Federació Catalana i nomenant una nova junta directiva. Entre aquests decidits esportistes s'hi trobava l'Andreu Roca, en Josep M. Soler, en Raimon Torroja, en Rossend Sellés i l'Esteve Puigduví, entre
/35