Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró
· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. · Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró. · Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com · Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE. · Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta. · Disseny: Lluís Gallifa. · Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Roger Torres i Liñán.
Núm. 54, JUNY 2018
2 6
Festa anyal Els alumnes de la promoció del 1993 i 1968 fa 25 i 50 anys que van marxar de l’escola Beques d’estudis 4 alumnes de 2n de Batxillerat, premiats pels seus treballs de recerca
4 8
De professionals... Jordi Prat, autor del cartell de les Santes de Mataró 2018 Facebook
Com és la vida d’un antic alumne a Suïssa?
FESTA ANYAL 2018
Una vetllada plena de records Reportatge realitzat per Clara Soteras @ClaraSoteras 25 o 50 anys. Aquest és el temps que fa que alguns antics alumnes no trepitjaven el col·legi. Aquest mes de maig les promocions del 1993 i el 1968 l’han pogut redescobrir amb una altra mirada. Fa un quart de segle, pels primers, i mig pels segons que van marxar de Valldemia i van fer el salt al món universitari o el laboral. Han tornat a obrir les classes de primària, recordar com era abans el pati o visitar la capella. Tampoc hi podia faltar un sopar que els tornés a seure a taula com quan eren estudiants. Ho han fet a l’actual menjador, entre fotos antigues recuperades per un grup d’amics i rialles còmplices en fer
Roger Torres @RTLbcn
La promoció del 1968. Foto: A.N.
memòria de moments compartits, alguns, confessen, entremeliadures.
Entre els aleshores alumnes hi ha històries diverses i curioses.
Els professors de la promoció, també protagonistes Germà Cecilio
S PS QUE
Núm. 54
El Germà Cecilio va ser professor de Valldemia cap al 1962. Aleshores, recorda, no hi havia professors per cada matèria i afirma que s’encarregava d’impartir diverses assignatures a primer curs de batxillerat, passant després a ser professor de tercer curs durant cinc anys. Ara retorna a l’escola per retrobar-se amb els seus antics
2
La promoció del 1993. Foto: A.N.
alumnes, amb qui ha pogut compartir anècdotes i records d’aquells dies a les aules, un espai en què el germà creu que els alumnes aprenien a motivar-se per anar a la universitat. Cecilio va estar temps a Valldemia, però va arribar a marxar a Roma i va tornar, anant al col·legi marista de Girona per ser-ne director.
FESTA ANYAL 2018 Qui són els antics alumnes de la promoció del 1968 i el 1993? Fernando Barcenilla Joan Antoni Fernández Metge. Treballa amb la prevenció de la infecció amb antibiòtics
En Fernando i en Joan Antoni feia 50 anys que no trepitjaven el col·legi i en feia prop de 30 que no es veien. Eren bons amics, però la feina els va anar distanciant. En Fernando és metge i treballa en projectes relacionats amb la prevenció d’infeccions gràcies als
Enginyer tècnic i industrial. Ara, ja jubilat
antibiòtics. Recorda que no va decidir que volia fer medicina fins l’últim curs i, de fet, volia estudiar medicina tropical. En Joan Antoni és enginyer tècnic i industrial i tampoc tenia clar què estudiar. Diu que estava bloquejat. Va estar intern durant 9 anys i recorda que, en una primera època, amb set anys, plorava cada dia. Quan va sortir de Valldemia, amb 17 anys, creu que estava indefens perquè hi havia una sèrie de vivències que no tenia. Tot i així, diu que va aprendre el que significa la capacitat de sacrifici. Tots dos s’han explicat les històries de viva veu, però ho podrien haver fet perfectament amb signes. Reco-
neixen que tenien un codi, el qual encara recorden, per parlar a classe. Ara han recuperat el contacte i potser es troben properament. Ens confessen que la seva promoció té un grup de WhatsApp que treu fum amb una vessant molt gastronòmica.
Gustavo Legido
professor del Col·legi Maristes Valldemia En Gustavo fa prop d’una dècada que trepitja cada dia l’escola i és que n’és professor. Per a ell, la Festa Anyal li és especial, però en un altre sentit, sobretot per recuperar els companys. Va estudiar a Valldemia i hi ha tornat per ser-ne professor. Assegura que fa 10 anys va redescobrir l’escola amb
la setmana solidària i altres projectes i el treball amb els nens. Ara, se sent seu el projecte. En Gustavo ha rebut com un membre més de l’escola els seus antics companys, alguns dels quals l’han “desemarcarat” quan han vist que es coneixia tots els racons del col·legi.
Míriam Saboya
Mercè Sala
Ester Nogueras
“Passàvem moltes hores, aquí, a l’escola!”. És un dels primers records que han posat en comú la Míriam, la Mercè i l’Ester (d’esquerra a dreta). Totes tres van fer quatre anys a l’escola, BUP i COU. Es consideren bones estudiants i, de fet, un dels moments que recorden amb especial il·lusió i que els fa brillar els ulls són les hores de matemàtiques als migdies amb en Fructuós, que asseguren que era un professor divertit i que no només et feia entendre les mates, sinó, gaudir-les. Totes tres van arribar a ser monitores i a organitzar, per exemple, el túnel del terror per a tota l’escola. Ara aprofiten per recordar convivències i colònies, ja que després d’acabar l’escola van perdre el contacte,
ja que una d’elles va anar a viure a Sabadell i una altra a Arenys. La Míriam va estudiar telecomunicacions, la Mercè és psicopedagoga i l’Ester és odontòloga. Van aprendre que “si tu fas el que has de fer tens recompensa”. Han posat un peu a l’escola
després de 20 anys sense fer-ho i, després d’intentar reconèixer tots els companys, asseguren que el que ha canviat menys és l’escola. La veuen, físicament igual. Ens confessen que només els venen records macos a la memòria.
Odontòloga
Núm. 54
Psicopedagoga
S PS QUE
Telecomunicacions
3
DE PROFESSIONALS...
“La samarreta de les Santes no és tan sols un cartell, és un tros de la meva vida” Entrevista realitzada per Clara Soteras @ClaraSoteras
Parlem amb l’antic alumne Jordi Prat, que aquest 2018 és l’autor del cartell de les Santes de Mataró. Aquest any la teva obra serà a les mans de tots els amants de les Santes: al programa, a les samarretes, a les banderoles... Com et sents? Sincerament una mica nerviós, em sentiré com un polític en campanya electoral, em veuré per tot arreu. Però al mateix temps, estic segur del que he fet i estic segur que agradarà. Has exposat a diverses galeries d’arreu del món, però no sé si mai havies “exposat” davant de tants ulls una de les teves obres. Què en penses? És evident que de cop i volta quasi 100.000 persones veuran la teva obra, no serà fàcil de pair. Si tingués 25 anys potser m’afectaria d’una altra manera, ara amb 52 no crec que em faci inflar-me més del compte.
Núm. 54
Creus que és una oportunitat per donar-te a conèixer com a artista?
Prat ha optat pel collage pel cartell de les Santes
Et consideres un autèntic “santero”? Com vius les Santes habitualment? M’agraden molt les Santes, les vaig viure molt de jove, després amb els fills petits la cosa va baixar però ara que són grans tinc el temps i encara les ganes de fer Santes. Cada any aprofito per fer una cosa nova, l’any passat va ser la travessa del port, a veure què faré aquest any? Què ha suposat que t’hagin escollit com a autor del cartell? Va ser una gran sorpresa, encara que esperada. Sempre pensava que un dia em trucarien i, quan ho van fer, estava preparat. Quin ha estat el primer “feedback” de la gent, sabent que el cartell de les Santes sempre genera controvèrsia? Crec que en general a la gent li agrada molt, sempre hi ha els que l’odien. El pitjor que m’han dit és que no estimava Mataró. Parlar per les xarxes és molt fàcil.
Com et vas inspirar per fer el cartell? Tenia una altra idea al cap relacionada amb la beguda Juliana però després vaig veure que no funcionaria. Mirant els cartells em vaig adonar que la cara del Robafaves feia molt que no era protagonista, encara que la mà sí, i vaig decidir-me a fer un cartell de Santes pels santeros. Has fet recerca dels últims cartells per decidir com enfocar-lo? Una mica sí, a ningú li agrada repetir i a vegades, sense voler, passa. Els darrers anys excepte el de l’Albert Alís, eren de diverses figures i no hi havia una figura central potent. Quant temps has trigat en crear-lo? Més o menys 2 mesos, el problema principal és saber què vols fer. Una vegada ho saps tens prou experiència per saber quan trigaràs.
S PS QUE
4
En el meu cas crec que no, la gent del món de l’art ens coneixem tots, encara que no exposo gaire a Mataró, per als amants de l’art soc gat vell.
Jordi Prat al seu estudi. Foto: J.P.
Com ha estat portar la tècnica del collage a una obra que saps que ha de ser impresa en molts suports diferents? És cert que el collage fa que hi hagi més dificultat a l’hora de la repro-
DE PROFESSIONALS...
Com és que vas decidir col·locar només el Robafaves? Vaig decidir posar el Robafaves perquè feia temps que la seva cara no era el motiu principal. En el teu cartell també has optat pel color groc.. un color “polèmic” darrerament. El component polític queda a part a l’obra o creus que les Santes enguany també estaran marcades pels esdeveniments polítics? En les meves obres utilitzo molt el color groc, generalment com a fons. El groc és alegria, llum i fa estiu. Espero que al juliol no hi hagi ningú a la presó. Aquest cop no hi ha cap intenció reivindicativa. Has estudiat a Valldemia des de ben petit. Quins cursos hi has fet? Vaig fer 2 anys de guarderia amb Cartell de les Santes 2018
Anem de Santes...
La passió per la pintura et ve des d’aleshores? Algú t’hi va encaminar? De ben petit no vaig mostrar cap interès pel dibuix fins a l’arribada a 7è d’EGB del professor i pintor Ramon Lombarte, que em va ensenyar aquest món. La seva influència va ser determinant per mi.
Des de principis del segle XIX, la nostra ciutat té una sola Festa Major, la de les Santes. Pel companys que van tenir la condició d’“interns”, recordem que el nom ve de les dues santes patrones, la Juliana i la Semproniana.
Com recordes la teva època a l’escola? Vaig passar molts anys a Valldemia, no va ser una època fàcil per a mi. Durant molts anys vaig patir una malaltia que em va impedir fer esport i créixer com tots els altres companys. Vaig passar llargues estades al llit sense moure’m i sense mòbil! Llegia i dibuixava, l’escola evidentment no tenia culpa però quan recordo aquells temps no puc oblidar-ho. Valldemia ha canviat molt des d’aleshores i hem de pensar que molt del que som ho devem a ella. L’escola sempre s’enyora i, ara, gràcies a les xarxes socials hem recuperat tots el companys i ens veiem sovint. Has estat molt temps fora de Catalunya exposant la teva feina? Explica’ns on has estat exposant. A mi m’agradaria vendre la meva obra al costat de casa però no pot ser, vaig on em demanen: Argentina, Mèxic, EUA, Canadà i mig Europa, fem el que podem. Vaig viure 2 anys a Miami, on hi vaig regularment. Ara visc a Argentona en una casa de fusta i tinc projectes per exposar a llocs com Istanbul, Los Angeles i Toronto.
La data, el 27 de juliol, coincideix habitualment amb els dies de major calor al Maresme, però no solament és aquest motiu el que fa sortir tothom al carrer, sinó que tots hi posem una gran il·lusió, devoció i voluntat, aconseguint que sigui una de les millors festes de Catalunya, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. En aquest context, doncs, la participació dels nostres companys també és important en els diferents actes del “ritual”: L’Ofici, la Passada, els Focs i les dormides dels Gegants. Enguany fem present el motiu que convoca la festa, el cartell, obra del company Jordi Prats Pons, alumne de la promoció del 1982. Als nostre lectors, mataronins o no, Bones Santes!
Josep Prat
president de l’Associació dels Antics Alumnes de Valldemia
Suposem que no et perdràs aquestes Santes, no? Et podrem veure saltant fins a 15 amb la samarreta que durà el teu nom i la teva imatge? Em trobareu saltant igual que quan tenia 18 anys, potser una mica menys, bastant menys, els que salten ara són els meus fills. La samarreta de les Santes no és tan sols un cartell és un troç de la meva vida. Et desitgem molta sort i molts “i 15s”!
Núm. 54
Per què un Robafaves sense cara? Crec que el Robafaves és tan conegut que no li cal cara, forma part de tots el mataronins i ens veiem reflectits en ell. Si t’hi fixes bé t’acabaràs veient a tu mateix: si estàs enfadat el veuràs enfadat i si estàs content el veuràs content, és el teu reflex.
la “senyoreta” Charo i fins a COU. Molts anys.
S PS QUE
ducció, però com que ja ho sabia, he intentat rebaixar el volum i la rugositat del paper. Ja veureu que a part del cartell principal he fet altres coses pensant amb el programa, samarreta, gots, etc. Serà divertit.
Prat és alumne de la promoció del 1982. Foto: J.P.
5
BEQUES ANTICS ALUMNES 2018
Les beques dels Antics Alumnes: més que una recerca, el salt al món universitari Les ciències naturals i socials i la tecnologia vistes pels alumnes de 2n de Batxillerat a través de les recerques
Disruptors Endocrins, de Marina Romera Beca Ermengol Coll (Mossèn, amant de les ciències físiques i naturals. Promotor i fundador de l’escola i que li va donar nom) La contaminació ambiental és un problema que actualment creix a velocitats desmesurades, ja sigui per la falta d’informació respecte d’aquest fet o per la manca d’importància que la gent li atribueix. Informar-me sobre aquesta situació i assolir un cert coneixement sobre els processos que
fan que la contaminació ambiental es vagi incrementant ha estat un dels camps de més interès per a mi a l’hora de plantejar-me el futur, ja que m’agradaria estudiar alguna branca de la biologia i, potser, un cop acabada la carrera, ser capaç d’investigar de manera professional aquesta situació. En aquest treball, he volgut comprovar amb larves de peix zebra, un peix molt utilitzat en investigació, la toxicitat del Bisfenol A (BPA), un potencial disruptor endocrí molt utilitzat en la indústria. Per poder dur a terme el treball he exposat els peixos zebra a diferents concentracions de BPA i, un cop observats els resultats
fenotípics, he utilitzat la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR en les seves sigles en anglès) per comprovar si els gens s’havien vist afectats pel tòxic. Haver pogut fer aquest experiment amb els investigadors de Toxicologia de l’IDAEA (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua) vinculat al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) ha estat una gran oportunitat per conèixer un món que sempre he admirat.
Dub és el camí, de Pau Buetas
S PS QUE
Núm. 54
Beca Pelegrí Ferrer (Home d’empresa enamorat de la pedagogia. Fundador de Caixes d’Estalvi a Cuba i cofundador de Valldemia)
6
Sempre m’ha fascinat la música, des de ben petit, i avui en dia és el que més m’agrada fer. Quan em vaig plantejar la temàtica del meu treball de recerca, vaig veure que el que realment tenia a davant era l’oportunitat per conèixer i descobrir al-
gun dels moltíssims camps i estils que integren la música. Aquell mateix estiu, ho vaig trobar i veure ben clar, es deia DUB. Des de llavors no he parat de buscar, conèixer i experimentar amb aquest estil, i és un món! El DUB va sorgir a Jamaica, durant la dècada del 1950 i es va anar estenent per la resta del món fins a avui en dia. Des dels seus inicis ha estat un estil molt urbà i de crítica social, un espai per a desconnectar, i això m’ha agradat molt. El treball és un recull d’informació sobre la història, els màxims exponents, l’explicació de la cultura pròpia, l’evo-
lució a Espanya des que va arribar, des de la dècada dels noranta fins avui, les característiques, teòriques i pràctiques, entrevistes i contacte amb el món professional, el material necessari i, per acabar, com a projecte pràctic, la creació d’una base instrumental de DUB. Per finalitzar he de dir que m’ho he passat molt bé creant aquest treball i vull tornar a agrair a tots els qui m’han ajudat, ja fos guiant-me o deixant-me els meus espais. DUB és el camí!
BEQUES ANTICS ALUMNES 2018 En aquesta edició el jurat ha estat... - BLANCA ALSINET: MBA a EADA i a la Universitat Heriot-Watt d’Edimburg - PERE CABOT: Enginyer agrònom - TONI CEBRIÁN: Periodista i professor del Tecnocampus. - EDUARD FONT: Analista i diplomat en Empresarials
- CARLES MONTERO: Farmacèutic - JOSEP PRAT: Arquitecte tècnic - JOSEP Mª PRAT: Enginyer energètic. Graduat en piano i clarinet i premiat Beca A.A. Valldemia (ed.2009)
- JOAN FELIP PUIG: Enginyer de Telecomunicacions - FRANCESC RODON: Enginyer de Telecomunicacions - PERE SIRÉS: Dret processal i civil
Patrocinadors:
La dislèxia, d’Elena Maspoch Beca Germà Doroteo (Germà marista. Medalla de la Ciutat. En homenatge als professors de Valldemia) Aquest treball m’ha suposat moltes hores de feina i molt d’esforç, però ha tingut la seva recompensa. Vaig tenir clar des del primer moment quin volia que fos el tema, ja que el tema dels nens amb dislèxia sempre m’ha cridat l’atenció, les característiques d’aquests nens, què motiva aquest
trastorn i com poder ajudar-los. Conec a diferents nens i nenes amb aquest trastorn i ara, m’ha ajudat a fixar-me més en la seva actitud i els puc entendre molt millor. El treball està dividit en diverses parts: la part teòrica on he pogut explicar la part més analítica i més teòrica del treball. A continuació hi ha la part pràctica dividida alhora en dues seccions; la part d’entrevistes a professionals, familiars i mestres i el seguiment d’un cas. Aquest últim aspecte m’ha aportat molta informació, ja que ha estat el punt clau per posar en pràctica el que havia après i esmentat anteriorment a la teoria. El conjunt de tot m’ha servit per po-
der resoldre les meves hipòtesis inicials. A l’hora de realitzar aquest treball, un dels aspectes que més m’ha aportat personalment, ha estat conèixer a un nen amb aquesta dificultat. Poder passar unes hores amb ell durant diferents dies i veure la seva capacitat acadèmica, així com veure també, la capacitat dels altres nens de la seva classe. Amb ell he pogut llegir, escriure i realitzar diferents activitats i gràcies a això he pogut concloure el meu treball.
El “cuc d’oïda”: Com s’enganxa una cançó?, de Sara Soteras meno, el “cuc d’oïda”; és a dir, les melodies enganxoses i encomanadisses. Bàsicament, centro la meva recerca en les dues següents qüestions: Hi ha elements que ajuden la música a ser més enganxosa? I, si és així, sóc capaç de poder identificar-los? Al principi, creia que hi havia alguns elements que podrien fer una peça enganxosa, però no era conscient que n’hi havia tants. Per entendre la influència d’alguns factors, primer, he hagut d’estudiar el mecanisme de la memòria i l’efecte de la música en el nostre cervell, tenint en compte, sobretot, com funcionem nosaltres com a persones. Una determinada progressió d’acords, intervals, repeticions, l’anticipació pròpia de la música, timbres, ritmes... hi ha tants determinants que
fan la música enganxosa! Molts d’ells els analitzo al tango-vals “Chiquilín de Bachín” d’Astor Piazzolla, amb el qual aconsegueixo assolir el meu objectiu d’identificar els principals elements que fan una tonada propensa a quedar-se encallada en la ment. També esbrino recursos per poder deslliurar-se dels, moltes vegades maleïts, “cucs d’oïda”. Qui hauria de dir que el xiclet seria un invent tan efectiu? En acabar aquest projecte puc dir que ha estat la temporada en què més cançons se m’han “enganxat” al cap, però la meva cultura musical s’ha engrandit. Aquest treball és una cançó que sempre em romandrà al cap.
S PS QUE
Quan vaig escoltar per primera vegada les paraules “treball de recerca”, una mescla de por i afany de descobrir em van envair el cos. No vaig dubtar un sol moment en el món en el qual em volia endinsar durant el pròxim any: la música. “Com s’enganxa una cançó?” és una pregunta que em plantejava ja feia temps i que finalment he pogut resoldre gràcies a aquest treball. En ell estudio l’earworm o, com jo ano-
Núm. 54
Beca Ramon Cuspinera (Gran estudiós del llatí. Cofundador i professor d’Història a Valldemia)
7
FACEBOOK: MARISTES A SUÏSSA
Ángel Cáceres: “Considero Valldemia la meva segona casa, on vaig fer amics per a tota la vida” Ángel Cáceres de Moya País: Suïssa
Què hi fas a Suïssa? Hi treballo. Soc director de llançament de nous productes (Global Initiative Leader Director).
S PS QUE
Núm. 54
Quant temps fa que vas marxar de Catalunya? Per què vas decidir-ho? Quatre anys. Treballava a Procter & Gamble a Mataró i em va sortir una oportunitat de moure’m a Ginebra dins de Procter & Gamble.
8
Fins quan tens previst quedarte a Suïssa? Penses en tornar a Catalunya? Tinc un contracte laboral aquí i em trobo molt bé. De moment no tinc previst tornar. Digues-nos una cosa que trobes a faltar de la teva terra. El Sol! Aquí, a Ginebra, el sol es deixa veure molt menys. Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya? A nivell d’horaris de treball no hi ha massa diferència per a mi,
però, per exemple, a l’àmbit del comerç els horaris són molt diferents. Les botigues tanquen cada dia entre les 18 i les 19 h i no hi ha res obert els diumenges. Ara arriba l’estiu. Com es viu aquesta època de l’any on vius? Aquí, l’estiu, si fa bon temps, és magnífic: hi ha molts rius i llacs, les muntanyes són aquí al costat... Com a català que viu lluny de casa, com estàs vivint el procés polític català? Quin ressò està tenint a Suïssa? Fa dos o quatre anys enrere es parlava molt i es feia seguiment de les notícies. Des del Brexit, però, el conflicte català ha perdut importància... Estàs lluny de la família i amics. Com et comuniques amb ells? A la família la veig cada tres o sis mesos i entremig parlem de tant en tant per telèfon. Amb els amics és més complicat, però intento fer el mateix. Amb tres fills el dia es fa curt! També et comuniques per aquesta via amb els teus companys de l’escola? Fa uns mesos vam reprendre contacte via Messenger, i ara a través de WhatsApp, amb bastants antics alumnes de la meva promoció. Heu organitzat o teniu pensat organitzar una trobada de la promoció per recordar els anys a l’escola? Precisament, vam fer-ne una a finals d’agost i ara estàvem parlant de fer-ne una altra a l’abril, pero al final aquesta no va tirar endavant.
SUÏSSA
→
L’Ángel Cáceres ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola.
No hi ha diferència horària entre Suïssa i Catalunya
Parlant de l’escola, ens en pots explicar alguna anècdota? Encara recordo quan quedàvem amb els companys qui estudiaria i els altres el copiarien... Quin professor recordes més? Recordo molt el Germà Andrés. Era jovenet i es s’avenia molt bé amb tothom. Què és el que més t’agradava de l’escola? La veritat és que per a mi va ser l’escola perfecta: el pati, els professors, els companys... Potser el pati era una de les millors coses. Un valor que t’hagi transmès l’escola: Lleialtat i confiança en la paraula dels altres (i, és clar, en la meva). Una frase que per a tu defineixi l’escola: Ho considero com la meva segona casa, on vaig fer amics per a tota la vida i on vaig créixer.
FEU-VOS AMICS DE L’ASSOCIACIÓ AL FACEBOOK