Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró
· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. · Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró. · Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com · Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE. · Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta. · Disseny: Lluís Gallifa. · Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Roger Torres i Liñán.
Núm. 48, JUNY 2016
2
Beques Antics Alumnes Premis pels millors treballs de recerca de 2n de Batxillerat
7 8
Des de la Torre
5
De professionals El gust pel bon vi i les tapes al Tapavins de Mataró La mirada científica Refredant amb làsers, per Manel Bosch Aguilera
Unes paraules per l’AMPA fins al dia d’avui
“Les taxes d’importació són elevadíssimes. Aquí tot és més car que a Catalunya”
La vida d’una antiga alumna a Etiopia:
Aplicacions de la realitat augmentada
Anàlisi fractal del comportament tumoral
de Jordi Sala Juárez
d’Helena Izquierdo González
Fórmules magistrals o fàrmacs industrialitzats?
Fagus: La xocolata i la natura més explosiva
de Paula López Guillén
de Clara López Gómez
LES BEQUES DELS ANTICS ALUMNES FAN 10 ANYS
BEQUES ANTICS ALUMNES 2016
Les beques dels Antics Alumnes 2016 premien 4 treballs pensats per ser aplicables en un futur proper Les ciències naturals i socials i la tecnologia vistes pels alumnes de 2n de Batxillerat a través de les recerques
Aplicacions de la realitat augmentada, de Jordi Sala Juárez. Beca Pelegrí Ferrer (Home d’empresa enamorat de la pedagogia. Fundador de Caixes d’Estalvi a Cuba i cofundador del Centre Catòlic de Mataró i de Valldemia)
S PS QUE
Núm. 48
Últimament la informàtica està aconseguint un gran valor en la nostra societat, tot i així aquesta es veu com una realitat externa a la nostra, amb l’únic propòsit d’emmagatzemar, processar i transmetre dades. Amb el meu treball de recerca el que plantejo és reorientar el nostre punt de vista sobre què és la informàtica i com aquesta ens pot influenciar a partir d’un concepte poc observat en el món de la tecnologia com és la realitat
2
augmentada. La realitat augmentada és una molt bona base de la qual parlar, ja que ens aporta un punt de vista general del progrés dins el procés computacional, però el fet més important és que la realitat augmentada no se centra en una realitat externa que es crea segons unes necessitats determinades, sinó que aquesta s’adapta segons les necessitats que capta de l’entorn. Amb aquestes bases ja establertes només em faltava l’objectiu que volia dur a terme i aquest s’ha cen-
trat en l’adquisició del coneixement a partir de l’observació i interacció d’aquest mitjançant la superposició del món real amb el món virtual on és representa l’element a ensenyar a partir d’un dispositiu mòbil, és a dir, el que ens permet fer la realitat augmentada. A partir d’aquí, el meu treball se centra per una part, en l’estudi de la visió artificial, que és un camp centrat en l’enteniment per part de l’ordinador del món extern, endinsant-me en l’estudi del seu algoritme de reconeixement més conegut, el ”SURF”. Per altra banda, també treballa el desen-
volupament d’una aplicació de realitat augmentada on es veuen projectades les meves capacitats de programació, modelatge 3D i edició d’imatge per resoldre unes necessitats segons el camp de coneixement que he decidit englobar i en el qual a partir de les diverses aplicacions realitzades puc observar la seva alta portabilitat dins les diverses branques de coneixement. Amb aquest treball arribo a la conclusió que la informàtica és i serà una eina revolucionària en el camp de l’educació i aquesta fusionarà el concepte dels dos mons coneguts com el món virtual i el món real.
Aplicació de realitat augmentada en plena funcionalitat. Foto: J.S.
BEQUES ANTICS ALUMNES 2016 Fórmules magistrals o fàrmacs industrialitzats? Experimentació sobre quin és més efectiu en el cas de la gentamicina, de Paula López Guillén. Beca Ermengol Coll (Mossèn, amant de les ciències físiques i naturals. Promotor i fundador de l’escola i que li va donar nom) Abans d’escollir el treball de recerca, tenia clar que volia fer les pràctiques en un laboratori. Sempre he tingut debilitat per les ciències, i encara més pel laboratori. Potser el fet que mai haguem tingut l’oportunitat de fer grans pràctiques al col·legi ha fomentat més la meva curiositat i interès. També volia que el treball tingués algun sentit per mi i que em servís per a quelcom. És per això que vaig pensar en relacionar-lo amb el que pensava que serien els meus futurs estudis, el món farmacèutic. Al començar el treball em vaig plantejar el següent problema: en el cas de la gentamicina, tenen major eficàcia les fórmules magistrals o els fàrmacs industrialitzats? Davant d’aquesta pregunta, i sense haver tractat el tema, vaig formular
la següent hipòtesi: “Les fórmules magistrals tenen major eficàcia que els fàrmacs industrialitzats en el cas de la gentamicina”. La gentamicina és un principi actiu antibiòtic que contenen les dues cremes antibiòtiques. La diferència entre les cremes són els excipients, que són els propis de cadascuna de les preparacions. Vaig triar aquesta hipòtesi perquè pensava que les fórmules contenen moltes menys substàncies que els fàrmacs industrialitzats, per tant, el principi actiu es trobarà en estat més pur a les fórmules magistrals i això farà que tinguin major efecte antibiòtic i major eficàcia. El meu treball es basa en les experiències a dues farmàcies diferents, on vaig formular les meves pròpies cremes antibiòtiques per a l’estudi
posterior. Tot i això, el tronc principal són les experiències al laboratori que consisteixen en un estudi de la influència dels excipients en l’efecte antibiòtic de la gentamicina i també un estudi de l’esterilitat de les fórmules. Com a conclusió, vaig refutar la hipòtesi inicial per afirmar el contrari, que els fàrmacs industrialitzats són més eficaços que les fórmules, en el cas de la gentamicina en concret, basant-me en els meus propis resultats.
Placa de petri com a resultat de l’antibiograma. Foto: P.L.
Anàlisi fractal del comportament tumoral d’Helena Izquierdo González.
tiples aplicacions: des de la música fins a l’art, passant per la medicina. La seva aplicació mèdica em permetia fer un treball que tractés l’àmbit de la medicina i que estigués dins les meves capacitats. Els fractals són figures geomètriques irregulars que es repeteixen a infinita escala i que presenten eines per analitzar-los. L’eina més important d’anàlisi fractal es pot aplicar a qualsevol objecte o estructura que
presenti un comportament semblant a aquest. Paral·lelament, les neoplàsies es defineixen com a proliferacions cel·lulars descontrolades amb una associació directa entre irregularitat i malignitat. És per això que una de les aplicacions més recents de la geometria fractal és els tumors. L’objectiu general d’aquest treball és comprendre a escala teòrica aquesta nova geometria, els seus
S PS QUE
Inicialment volia fer el treball de recerca relacionat amb l’àmbit de la medicina, però durant les primeres recerques de tema vaig adonar-me que la part pràctica escapava de les meves possibilitats. Davant d’això vaig considerar altres àmbits alternatius com, per exemple, les matemàtiques. Una segona recerca em va portar al tema dels fractals, el qual desconeixia totalment. Els fractals són un concepte teòric amb múl-
Núm. 48
Beca Ermengol Coll (Mossèn, amant de les ciències físiques i naturals. Promotor i fundador de l’escola i que li va donar nom)
3
BEQUES ANTICS ALUMNES 2016 mecanismes d’anàlisi i aplicarlos a l’àmbit mèdic de l’oncologia com a eina complementària en el diagnòstic per imatge. El treball es divideix en dues parts. La primera part està relacionada pròpiament amb els conceptes matemàtics de la geometria fractal. Aquests apartats expliquen què és un fractal, quines característiques té i com el podem analitzar. El treball té la finalitat de fer una introducció a aquesta nova branca de les matemàtiques. La
segona part tracta l’aplicació mèdica que tenen: és un estudi que pretén predir el comportament d’una mostra de 18 tumors de mama a partir de l’anàlisi fractal d’aquests. Després de fer l’estudi vaig adonarme que la geometria fractal no seria apte com a mètode de diagnòstic per falta de precisió. Tot i això, és un mètode no invasiu i, per tant, crec que s’ha d’aprofitar. Per aquest motiu, arribo a la conclusió que utilitzar la geometria fractal com a
mètode de priorització seria fer un bon ús d’aquesta.
Conjunt de Mandelbrot. Foto: H.I.
Fagus: La xocolata i la natura més explosiva, de Clara López Gómez.
S PS QUE
Núm. 48
Beca Germà Doroteo (Marista. Medalla de la Ciutat. Home compromès i estimat pels alumnes i la societat mataronina.)
4
Quan el tutor em va anunciar que era l’hora de triar el “famós” tema del treball, em vaig trobar totalment perduda. Volia triar un tema amb el qual realment gaudís i no em cansés, ja que hauria de dedicar moltes hores a treballar-lo. Finalment va sorgir el tema: La xocolata. Però la qüestió era des de quin àmbit enfocar-lo. Era tot un repte per mi, però el concepte de fer un treball totalment innovador amb un producte quotidià va ser el que em va motivar per tirar endavant i intentar aportar-li una visió diferent. Els objectius que em vaig marcar van ser realitzar la meva marca de xocolata, crear un embalatge i un logotip que l’acompanyés i desenvolupar una campanya publicitària que englobés tres àmbits de comunicació: la ràdio, la televisió i els cartells publicitaris. El primer pas que vaig fer va ser investigar la història de la xocolata, el seu procés de fabricació i l’anatomia de la planta, a continuació vaig analitzar els gustos dels con-
sumidors de xocolata a través d’enquestes, vaig realitzar entrevistes a diferents especialistes en el sector i vaig realitzar visites de camp. Finalment, i gràcies a aquesta profunda investigació en els diferents sectors, va néixer Fagus, la meva pròpia marca de xocolata. Vaig fer ús de la meva creativitat i imaginació perquè el producte fos realment trencador i el resultat va ser satisfactori. La xocolata estava feta amb motlles de fulla natural, és a dir, utilitzava fulles dels arbres fruiters per donar forma a la xocolata, cada fulla de xocolata contenia trossos de fruita seca que correspo-
nien al seu fruit i per donar un toc diferent a la xocolata vaig introduir caramel explosiu a la xocolata quan estava desfeta. Cada detall va ser cuidat d’una manera especial i la relació de la xocolata amb la natura i l’explosivitat va ser present en totes les fases de desenvolupament del producte. El que realment m’emporto d’aquest treball és la satisfacció i l’orgull que he sentit en veure que l’esforç, la dedicació i la passió per fer les coses poden donar els seus fruits i són valorades de manera positiva, només fa falta posar-hi ganes i creure en el que estàs fent.
Xocolata Fagus elaborada. Foto: C.L.
Logotip Fagus. Foto: C.L.
En aquesta edició el jurat ha estat... - TONI CEBRIÁN: Periodista. - IGNASI FONT: Llicenciat en Biologia.
- CARLES MONTERO: Llicenciat en Farmàcia. - FELIP PUIG: Enginyer de Telecomunicacions.
- RUT MONTERO: Mestra d’Educació infantil i guanyadora de la primera Beca Germà Doroteo.
DE PROFESSIONALS...
Carme Fernández: “Vaig ser alumna, professora, monitora, catequista... Tot a Valldemia!” Entrevista realitzada per Clara Soteras @clarasoteras
Roger Torres @RTLbcn
La Carme Fernández és antiga alumna de Valldemia, monitora i també catequista. Ara mateix és mestra d’educació primària, però encara té temps per aprofitar les tardes darrere la barra del restaurant Tapavins, un negoci que gestiona juntament amb el seu marit.
li agrada el vi el pot gaudir d’una altra manera. Sempre, però, tenim elements a la carta pels més petits. El nostre restaurant està decorat ara mateix amb una exposició d’esbossos realitzats amb tinta de vi, de manera que també es veu una altra forma d’aprofitar el vi, en aquest cas com a tinta.
Oberta i voluntària de SED, quan vaig estar de voluntària a Paraguai. La meva relació amb els maristes sempre ha estat molt forta, fins i tot van venir dos germans al meu casament!
Explican’s què hi podem trobar al Tapavins. Nosaltres estem al Tapavins des del gener del 2015 i bàsicament treballem molt amb els vins i també els caves. Obrim tota la carta que tenim de vins a copes, de manera que pots demanar qualsevol vi de la carta i el servim. També fem tapes al forn i mai fem servir la fregidora.
Havies pensat que et dedicaries a la restauració algun cop? No. La veritat és que no, però sí que és cert que a mi m’agrada molt provar. Estic en el negoci pel meu marit, perquè ell és argentí i havia estudiat cuina a allà.
Entre la teva etapa com a alumna i els teus anys com a monitora segur que tens alguna anècdota per explicar-nos. En tinc una! Jo anava als escoltes, era de la Soca. Quan feia 1r de BUP vam fer una sortida al Puigmal. Jo no podia pujar per un problema de respiració i em van deixar tot un dia sola a Ribes perquè ells pujaven al Puigmal i baixaven per Planoles i em recollien amb el tren, però una companya meva va tenir un principi de congelació. A més, no van poder baixar perquè estava
Què és el que fa especial i diferent Tapavins respecte els altres restaurants? Dues vegades a l’any fem una cata de vins amb maridatge, és a dir, ve un enòleg i també fem el sopar. Està bé perquè la gent que
Núm. 48
S PS QUE
Com compagines les dues feines? Vaig molt cansada, perquè treballo de mestra a cicle inicial matí i tarda i tinc un nen. Tot i així, tinc molta ajuda de part de la meva mare, perquè els divendres i dissabtes sempre sóc al restaurant. És curiós perquè a vegades em trobo gent de Valldemia al restaurant que em reconeixen després d’haver estat la seva monitora o la seva mestra, perquè també hi vaig fer les pràctiques de la carrera al col·legi.
Quina relació hi tens amb el col·legi? Jo vaig fer el BUP i el COU perquè abans era una escola de nois i després vaig fer-hi les pràctiques. A més, també he estat catequista de comunió, monitora de Mà
Què recordes d’aquells anys? Jo m’ho vaig passar molt bé!
Carme Fernández davant el restaurant Tapavins, al carrer Sant Cristòfor, 14. Foto: C.S.
5
DE PROFESSIONALS... Carme Fernández amb una copa de vi, envoltada d’esbossos fets amb tinta de vi. Foto: C.S.
S PS QUE
Núm. 48
congelat i aquesta noia va haver de ser recollida en helicòpter. Mentrestant jo esperava que arribessin, però van venir gairebé dues hores després. Jo tenia 14 anys i fins i tot vaig trucar al meu pare que em va dir “espérate a ver si en el próximo tren pasan”.
6
Quins són els professors que més recordes? Et van ajudar a decidir el teu futur? Amb tots els professors em vaig portar molt bé, vaig tenir molta sort. Jo tenia molt clar que volia ser mestra, però sí que és veritat que el germà Fèlix em coneixia molt. L’Aníbal, el professor d’història, em va motivar molt, ja que a mi m’agradava molt la història. El germà Fèlix, però, em va aconsellar que fes magisteri i si després en tenia ganes ja faria història. I cal dir que li vaig fer cas! Vaig fer magisteri i després vaig començar la carrera d’història, però no la vaig acabar. També recordo altres professors com el germà Rebugent, el germà Benito i el germà Cecilio. Tu has tingut dues etapes a Valldemia i has estat a una banda i a l’altra. Com recordes la teva època de mestra a Valldemia? I la
teva experiència com a monitora de Mà Oberta? Recordo molt especialment en Jaume Prat, l’Eduard Ruiz, perquè vaig estar durant una etapa fent substitucions. I com a monitora de Mà Oberta, puc dir que dues companyes més i jo vam ser les primeres monitores de l’associació. De fet els primers vam ser l’Àgata, la Mònica, el germà Andrés, en Xevi Miret, en Sígfrid i jo, que després alguns s’han convertit en professors de Valldemia. Això va ser l’any 1990 i a partir d’aquí vaig estar-hi quatre anys. Després havia de passar a Cor Obert, però no podia compaginarho tot i ho vaig deixar. En aquest moment va ser quan vaig anar dos estius a Paraguai amb SED.
C/ Sant Cristòfor, 14 Mataró Tel. 93 790 94 11
Què hi vas fer allà? Com recordes l’experiència? Vaig estar amb els maristes a un poble d’allà i estàvem a una escola. Érem un grup de cinc el primer any que ajudàvem als mestres, però a més, l’hospital d’allà estava molt malament i vam estar pintant-lo i arreglant-lo. El segon estiu vaig estar en una “compañía”, que seria com dir un poble molt petit, a una altra escola fent xerrades sobre nutrició i higiene. Aquesta experiència a Paraguai em va canviar i la gent que vaig conèixer allà també. Amb algú encara mantinc el contacte, però amb altres ja no. De fet, tinc ganes de veure una companya que està a l’Hermitage. Quins són els valors que creus que t’ha transmès Valldemia? El que vaig aprendre més és que ens queixem de vici. És a dir, tenim tot el que volem. Jo, quan vaig anar vaig veure com viu la gent d’allà i vaig pensar “a veure, de què em queixo?”. Vaig donar valor a les coses importants de la vida, a l’afecte que et pugui tenir una persona, a l’amistat, que és molt important per a mi. Sabem que els amics són pocs però sempre estan en tots els moments. A més, jo sóc una persona creient i si ho sóc, en part, també és pel que em van ensenyar a Valldemia. El meu fill ara mateix està fent la catequesi a Valldemia i farà la comunió.
D’esquerra a dreta: Joan Pratdepàdua, director; Jordi Cunillera, president Federació Cat. A.A.; Albert Alegre, nou president de l’AMPA; Francesc Casamitjana, expresident de l’AMPA; Francesc Rodón, vocal de l’AMPA; i Josep Prat, president dels Antics Alumnes.
Refredant amb làsers
Manel Bosch Aguilera
Tot i que les aplicacions més conegudes dels làsers és l’ús d’aquests per a escalfar (tallar o soldar), també és possible utilitzar la llum làser per refredar gasos fins a temperatures milions de vegades inferiors a la temperatura ambient. Això és degut al fet que la temperatura d’un gas està relacionada amb la velocitat mitjana aleatòria de les partícules del qual està format. Aleshores, refredar un gas és equivalent a desaccelerar els àtoms que el conformen. Els electrons d’un àtom no poden tenir energies qualsevol, sinó valors precisos i cap altre entremig. Així doncs, un electró només podrà transitar a un estat d’energia major si se li forneix exactament aquesta diferència energètica, i no una de major ni menor. D’altra banda, la llum està formada per partícules anomenades fotons, cadascun dels quals té una energia (una freqüència, un color) ben determinada. Un làser és un feix de llum format per fotons de freqüències properes que pot ser concentrat i guiat llargues distàncies. Analitzem què succeeix, doncs, quan la llum interacciona amb la matèria: si enviem un feix de llum, és a dir, fotons, a un àtom, amb l’energia exacta perquè un electró canvïi de nivell energètic, l’àtom absorbeix el fotó, que li transmet la seva quantitat de moviment, i l’àtom recula en sentit oposat al feix de llum, com quan dues pilotes xoquen. Després, el fotó és emès espontàniament per l’àtom en una direcció aleatòria, i l’àtom recula en aquella
Llicenciat en física per la UB. Màster en fotònica per la UPC. Actualment realitza la tesi doctoral al Laboratoire Kastler Brossel a París sobre simulació quàntica amb gasos quàntics ultrafreds. direcció. Al tractar-se aquesta emissió d’un procés aleatori, després de l’absorció-emissió espontània de milers de fotons, l’àtom recula més vegades en la direcció del feix de llum que en les altres. La freqüència (el color) a la qual veiem la llum depèn de com ens estem movent respecte de la font que l’emet. Apropant-nos-hi veurem la llum més blava (més energètica) del que en realitat és i, si ens hi allunyem, més vermella (menys energètica). Aquest fenomen, conegut com efecte Doppler, es dóna per a tot tipus d’ona: per exemple, sentim de manera diferent les ones acústiques que emet una ambulància si se’ns apropa o se’ns allunya. Imaginem ara un àtom en moviment vers un feix de llum d’energia menor a la de la transició electrònica: gràcies a l’efecte Doppler, per a determinades velocitats, l’àtom veu la llum amb la bona energia per a absorbir-la i recular, disminuint la seva velocitat en aquella direcció. Aplicant-ho a tot un gas d’àtoms i ajustant la freqüència de la llum de forma que es compensi la pèrdua en velocitat i es pugui seguir absorbint fotons milers de vegades, és possible, utilitzant feixos làser contra-propagants en les tres direccions de l’espai, reduir la velocitat de les partícules tridimensionalment, aconseguint així refredar-lo a temperatures de l’ordre de la mil·lionèssima del zero absolut.
Núm. 48
Talaia dissenyada per l’arquitecte noucentista Josep Goday, membre de la junta de l’associació d’antics alumnes, des d’ara la fem còmplice de les nostres llambregades tant del dia, com a d’altres temps o racons de l’escola. Avui encetem la secció fent-nos ressò de l’esdeveniment que tanca el curs escolar, la Festa de Graduació de la promoció 2016, en el que va participar el president dels Antics Alumnes. Seguint el programa, un cop lliurades les bandes de la promoció, assolint la nova condició d’antic alumne, va tenir lloc el parlament de Josep Prat. Un cop donada la benvinguda als nous socis, va comentar l’origen de l’entitat i detallar les principals activitats que desenvolupa, una d’elles, les Beques dels Antics, que enguany compleixen deu anys. Va dedicar una part de la intervenció a les pròximes etapes un cop sortits de l’escola. En diferents reflexions al voltant de la idea que les males persones no poden ser bons professionals, va parlar d’ètica i els va encoratjar a tenir il·lusió perquè la vida mai se’ls converteixi en una obligació. Abans de les seves habituals paraules, va dedicar unes frases d’agraïment al representant de l’AMPA, el company Francesc Casamitjana, que acaba el seu període com a president d’aquesta entitat. En l’acte més representatiu del curs escolar és bon moment per fer públic l’agraïment des de cada un dels estaments, a la persona que durant els últims anys ha contribuït a renovar eficaçment i amb il·lusió el projecte educatiu. Es va comprometre a liderar l’associació i els vostres fills i també els antics alumnes en el seu pas n’han estat beneficiats. Prat va acabar demanant un aplaudiment per Casamitjana, com a premi intangible, i donant-li les gràcies.
S PS QUE
Des de la Torre
LA MIRADA CIENTÍFICA
7
FACEBOOK: MARISTES A ETIOPIA
A. Plumed: “Les taxes d’importació són elevadíssimes. Aquí tot és més car que a Catalunya” L’Alexandra Plumed ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola. Alexandra Plumed País: Etiopia Ciutat: Addis Abeba
Què hi fas a Etiopia? Treballo per una ONG que acull nenes que han patit abusos sexuals. Les acollim en una casa durant el temps que tarda en resoldre’s el procés judicial. Les tractem psicològicament, les formem i les ajudem en la seva reinserció social i laboral.
S PS QUE
Núm. 48
Quant temps fa que vas marxar de Catalunya? Aviat farà dos mesos.
8
díssimes. Al contrari del que es pugui pensar, aquí tot és molt més car que a Catalunya. Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya? Al viure en una capital, les diferències no són tan grans com a les zones rurals, on tot comença molt d’hora i acaba quan es pon el sol. Tot i això, es nota molt el canvi de ritme de vida en termes d’organització i eficiència. Tot és més pausat i els problemes triguen molt a solucionar-se. Diuen que a Occident anem molt estressats, però a mi m’estressa més aquest ritme de vida! Ara ve l’època de l’estiu, quin temps teniu aquí? L’estiu aquí és sinònim de pluja, pluja i més pluja. Tot i això, Addis Abeba és la tercera capital del món més alta sobre el nivell del mar i està envoltada de muntanyes, i a l’estar a prop del tròpic, no fa tanta calor com a altres parts d’Etiopia i plou bastant. Per això durant l’època seca pot ploure més sovint que a altres parts del país. Però durant l’estiu plou gairebé cada dia!
Per què vas decidir marxar? Perquè feia temps que l’Àfrica em cridava.
Estàs lluny de la teva família i amics. Com et comuniques amb ells? Em comunico sobretot via WhatsApp, però també per Facebook i Skype.
Fins quan tens previst quedar-te a Etiopia? No sé exactament quan tornaré, però m’agradaria passar-me un any aquí. M’he adaptat ràpidament i de seguida he fet molts amics! M’hauran d’aguantar uns quants mesos més!
Què en penses de poder estar en contacte amb tots els Antics Alumnes a través del compte de Facebook? Ho trobo molt útil. Fa il·lusió trobar algun amic amb qui havies perdut el contacte.
Digues-nos una cosa que trobaves a faltar de la teva terra. El menjar! Aquí es pot trobar de tot, però les taxes d’importació són eleva-
Heu organitzat o teniu pensat organitzar una trobada de la promoció per recordar els anys a l’escola? Segurament no trigarem en organitzar -ne una.
→
ETIOPIA
Hi ha una hora més a Etiopia que a Catalunya.
Quins cursos vas fer a Valldemia? Des de P3 i fins a Batxillerat. Explica’ns una anècdota durant els teus anys a l’escola. He passat 15 anys de la meva vida a Valldemia, no em podria quedar només amb una! Què és el que més t’agradava de l’escola? Les Festes de la Llum. Quin és el professor que recordes més? En Bracero! Em va transmetre la seva passió pels mapes! Un valor moral que t’hagi transmès l’escola: M’agrada pensar que sóc una persona que davant un problema sempre intento trobar una solució pacífica i havent-me posat abans a la pell de l’altre. Em quedo amb l’empatia.
FEU-VOS AMICS DE L’ASSOCIACIÓ AL FACEBOOK