Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró
· L’associació dels Antics alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. · Entitat d’exalumnes maristes degana de tot l’Estat, fundada el 1902. · Domicili social Col·legi Valldemia: La Riera 124. Apartat de correus 6 - 08300 Mataró. · Telèfon a disposició dels socis: 600 470 067, Fax: 93 741 42 98, E-mail: valldemiantics@gmail.com · Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE. · Direcció i Maquetació: Clara Soteras i Acosta. · Disseny: Lluís Gallifa. · Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Clara Soteras i Acosta i Roger Torres i Liñán.
Núm. 51, JUNY 2017
2
Festa anyal Els alumnes de la promoció del 1992. Fa 25 anys que van marxar de l’escola
5
De professionals...
L’antiga alumna Cristina Monferrer, nomenada ambaixadora d’estudiants a la UE
8
4 6
Aniversari Marista XXI Capítol General Marista Propera trobada Beques d’estudis 4 alumnes de 2n de Batxillerat, premiats pels seus treballs de recerca
“Els danesos canvien totalment quan hi ha llum. Surten molt més i em sento com a casa”
Retrobament després de 25 anys a la festa anyal de la promoció del 1992
FESTA ANYAL 2017
Un quart de segle després, tornen a trepitjar el col· l egi Reportatge realitzat per Clara Soteras @ClaraSoteras
Dos companys de la promoció en una classe. Foto: R.T.
Aquest és, probablement, l’espai que més va captivar-los. Tot i així, altres racons del col·legi també han canviat i ha estat l’oportunitat perfecta per veure com són avui i com hi fan classe els alumnes actuals. Molts es duien les mans al cap comptant pupitres a les classes, perquè encara no entenen com fa només 20 anys hi cabien 40 o 50 alumnes per aula, mentre que avui només n’hi ha uns 30 com a màxim: “Estàvem més prims”, diu un; “ens apretaven més”, diu l’altre. Sigui com sigui feien pinya.
S PS QUE
Núm. 51
Com cada any, els antics alumnes que fa 25 anys que van deixar el col·legi tornen a reviure, per una nit, els seus records a les aules de l’escola. Més d’una vuitantena d’alumnes de la promoció del 1992 es van reunir a la Festa Anyal, un punt de trobada que s’ha convertit ja en la cita imprescindible per jugar al “Qui és qui?” i fer remoure imatges i vivències que ja fa temps, segurament, que no es feien presents. Alguns d’ells van venir de lluny, i altres de més a prop. Les seves vides han canviat, i tot i que alguns tenen molt vista la façana de l’escola perquè hi duen els seus fills, n’hi ha que feia exactament un quart de segle que no trepitjaven la plataforma ni veien les arcades del pati. Els antics alumnes van visitar Valldemia com si estiguessin entrant en un museu, entre silencis i complicitats, recordant les estones a les aules i les olors tant característiques, com per exemple, la del museu de ciències naturals, on encara els va impressionar el munt d’espècies dissecades que hi ha exposades.
Roger Torres @RTLbcn
2
Els antics alumnes observen les seves fotos de grup. Foto: R.T.
Ho recorden especialment en els festivals en què s’animaven a pujar a l’escenari i a cantar cançons. N’hi ha que afinaven més que altres, però tots recorden la guitarra dels germans que els acompanyaven i el sentiment de llibertat que tenien quan “ho donaven tot” quan pujava el teló. La vetllada, com no podia ser de cap altra manera, va acabar al menjador del col·legi: “Aquí és on dinàvem nosaltres de petits?” “Jo diria que aquest menjador és nou, oi?”. Però el joc de memòria no va quedar aquí, tot intentant recordar si la sala hi era quan eren vailets. A dues de les parets del menjador, els més atrevits s’intentaven reconèixer a les fotografies de grup escolars. I un cop reconeguts, calia renovar les instantànies: en el “photo call” creat especialment per a l’ocasió es va immortalitzar el retrobament dels vells amics d’infantesa. Sense negar el record a aquells que ja no hi són. Una nit que, de ben segur, també quedarà impresa en la memòria dels antics alumnes. Una història que recordaran d’aquí a 25 anys, en el sopar del 50è aniversari de la promoció.
FESTA ANYAL 2017
Quim Barnola
Qui són els antics alumnes de la promoció del 1992?
Director i presentador de “El Debat de La 1” Després de traspassar les portes de l’escola, ha pogut recuperar els records viscuts a través de les olors, que diu, encara conserven el museu de minerals i l’aula de 2n d’EGB. Confessa que després de 25 anys ha estat difícil reconèixer totes les cares i creu que els seus companys han tingut un avantatge perquè l’han pogut anar seguint a la televisió cada setmana. La vocació de periodista va sorgir-li a Valldemia a través d’un treball encarregat per un professor a 7è d’EGB. En Quim va escollir entrevistar l’al-
cade de Mataró d’aleshores, Manel Mas, també antic alumne, a qui li va preguntar pel seu pas pel col·legi amb només 10 anys. Abans, però, de marxar de l’escola, en Quim juntament amb dos companys més, un d’ells en Víctor Audouard, van muntar un grup inspirat en La Trinca per participar al concurs Cançó Resposta. En aquest retrobament han recordat també com feia la cançó que, vista amb perspectiva, reconeixen que era “horrorosa”: “Som una comunitat, una comunitat cristiana...”.
Tania Escardivol
Traductora freelance Fa nou anys que viu a Londres i ha vingut a Mataró per retrobar-se amb els seus companys. De fet, ha estat l’encarregada d’encendre la traca que dona el tret de sortida a la festa. Va decidir marxar perquè volia un canvi a la seva vida i no tenia cap lligam a Catalunya. Aleshores es dedicava al món del màrqueting, però després de tenir el seu fill, ara treballa com a traductora freelance. Després de tants anys sense veure alguns dels seus companys, la Tania
assegura que ha estat complicat recordar algunes cares que ha vist al sopar. Tot i així, intenta conservar el contacte amb alguns companys malgrat estar lluny. El destí ha fet que la Tania hagi traslladat la seva vida a Londres, però qui li havia de dir quan va visitar la ciutat per primera vegada que hi acabaria vivint? Va descobrir-la amb 17 anys al viatge de final de curs amb tots els companys de Valldemia.
L’Artur és clar: “em dedico a viure la vida”. La viu a Malmercat, un poble del Pallars Sobirà que només compta amb 10 habitants: 6 adults i 4 nens. És la primera part del procés abans no arriben el paper, els mobles o els palers a casa nostra, ja que talla els arbres perquè després siguin transportats a una empresa que els tracta. Tot i que ara es dedica a la feina de llenyataire, va arribar al Pallars Sobirà atret pel turisme i després de la pèrdua d’un company amb qui treballava a Mataró. Es va conventir en guia de riu, treballant durant l’estiu al Pallars Sobirà i quan s’acabava la temporada
a Catalunya anava fins a Sudamèrica a començar-la. El seu canvi de feina va venir pel naixement del seu primer fill, fa vuit anys. Ara treballa 7 mesos a l’any i a l’hivern es dedica a esquiar i a fer alpinisme. Tot i així, ara està aprenent un nou ofici, el de bester, qui confecciona la vestimenta dels animals de càrrega. Sobre el seu pas per l’escola, l’Artur recorda que se li va fer difícil perquè aleshores ser dislèxic no estava gaire estudiat, i creu que el món educatiu també ha avançat molt en pocs anys. Ara ho ha pogut comprovar amb la seva filla.
S PS QUE
Llenyataire
Núm. 51
Artur Soria
3
FESTA ANYAL 2017
Esther Torres
Professora de secundària L’Esther ara viu al Vendrell i ha pogut recuperar companys “com si no hagués passat el temps”. Fins aquest retrobament creia que havia estat “més de passada” a l’escola, però ha vist que els seus companys la recorden com si fos ahir. Fins i tot, junts han tornat a cantar algunes de les cançons que van interpretar en un festival, on ella es va posar en el paper de The Manhattan Transfer.
Tot i que era de Vilassar va cursar a Valldemia els seus estudis fins que va anar a Barcelona, on va estudiar la carrera de Farmàcia i va fer-hi la tesi. Després de donar classes a la universitat va veure que la docència era la seva vocació i va moure’s al Vendrell, on ara és professora de secundària. Tot i que la seva feina ideal és a la universitat, per investigar, està molt contenta de poder ensenyar avui tal com ella va aprendre fa uns anys.
Francisco Fernández Mecànic de motos
Des de petit tenia clara la seva vocació, les motos. Per això ja va dir-li al seu pare que volia ser mecànic. Gràcies a un curs que el va formar en aquest sector, va començar a treballar en una empresa sense demanar res a canvi, va fer-se un lloc com a mecànic de motos i a dia d’avui no canviaria per res la seva professió. Té tant bon record de l’escola que
fins i tot hi du el seu fill, que ara té cinc anys. També és cert que recorda algun càstig, com anar a recollir les fulles del pati o estar-se dret prop de la palmera. Tot i així, assegura que “a Mataró hi ha moltes escoles, però els valors és el més important, i crec que això -mentre ens assenyala els seus companys- no passa a cap altre col·legi”.
S PS QUE
Núm. 51
8 setembre 2017. Rionegro. Colòmbia per Josep Prat XXI Capítol General Marista
4
Amb motiu dels 200 anys maristes, vàrem poder incloure a la passada edició una col·laboració que el Gmà. Josep Maria Soteras ens va enviar des de la casa general a Roma. El Gmà. Soteras va ser director de Valldemia els primers anys de la dècada dels 90 i des del 2009 és membre del consell general de l’Institut Marista. Agraïm molt la seva aportació en caire de vivència del temps passat a Mataró que va dedicar a tota la comunitat educativa. També volem fer palès el nostre reconeixement per la dedicació i la tasca que ha desenvolupat en el càrrec que ha ocupat fins ara, juntament amb els seus companys de Consell i particularment al Gmà. Emili Turú com a superior general. El consell té la funció de revisar la feina feta en el període que es tanca tot donant-ne gràcies, també de demanar perdó i per prendre un compromís de futur a partir del qual es puguin traçar els objectius a assolir en el període dels propers 8 anys. Els 3.071 germans a data del 30 d’agost passat hi són representats de
forma que cada unitat territorial té entre 2 i 4 membres, a part dels qui ara són del Consell. En total, de germans en són 79. Si repassem la llista podem adonar-nos de la presència dels maristes en zones que no coneixem, com pot ser Austràlia -4 representants de 217 germans-, els Estats Units -3 de 141-, Brasil i l’Amazònia -7 de 340; Àsia -6 de 203-; i un de Melanèsia, que solament té 25 germans. La zona que va des de Mèxic fins a Tierra de Fuego agrupa a 950 germans. Segurament us podreu sorprendre de la presència a Estats Units, que gairebé iguala la implantació al Canadà. Del nostre continent, actualment amb 726 germans, participen 16 maristes, dels quals 6 són de la província de l’Hermitage, la nostra. I que hagin tingut relació amb Mataró, el Gmà. Xavier Barceló professor als 80 i el Gmà. Soteras. El primer capítol fou el 12 d’octubre de 1839, quan els germans eren un centenar, a causa de la precària salut del pare Champagnat. El següent va tardar 12 anys i actualment cada
Josep Maria Soteras
vuit anys coincidint amb el període pel que són nomenats els consellers. Com a esdeveniment relacionat amb els superiors generals, a l’any 1907 el Gmà. Théophane, va ser el primer que va visitar Mataró, suposem que ja delicat de salut, i el dia 18 d’abril va morir. Aquest escrit tanca l’aportació del butlletí a la celebració dels 200 anys maristes, tot esperant poder col·laborar a les traces que fixi la trobada a Colòmbia.
DE PROFESSIONALS...
L’antiga alumna Cristina Monferrer, nomenada ambaixadora dels estudiants a la UE
Quina és la branca dels teus estudis que més t’agrada? Dins dels 3 àmbits en què es podria englobar la meva carrera (biològic, tecnològic i de governança) em decanto més per aquest últim, que inclouria la gestió i legislació del medi ambient. Després de tres cursos, t’han nomenat ambaixadora. Què significa això? Realment aquest càrrec és aliè a la carrera. Des de fa 3 anys la Unió Europea nomena algun ambaixador de cada país que estigui acabant els estudis universitaris. Aquest any han designat a la UAB per escollir un ambaixador dins la seva universitat per representar Catalunya (l’any passat, per exemple, va tocar la UB). Quines tasques comporta el nomenament? El meu paper serà fer arribar les ofertes laborals de la Unió Europea als estudiants de les universitats catalanes a través de conferències i esdeveniments. Per fer-ho, ens faran una formació a Brussel·les als ambaixadors escollits dels 28 estats membres. El càrrec té una durada d’un any acadèmic.
Parlant del teu pas per l’escola, no fa tant que vas marxar. Veus el món universitari molt lluny del col·legi? La veritat és que és força diferent la universitat del col·legi, ja que tens més llibertat a l’hora d’organitzar-te, però això també implica més responsabilitat! Cristina Monferrer
filtre, van triar a 5 candidats per fer l’entrevista final per escollir qui seria, com s’anomena oficialment el càrrec, EU Student Career Ambassador. Personalment vaig presentar-m’hi perquè tinc moltes ganes de provar nous reptes, m’agrada moure’m en un entorn internacional i penso que és molt necessari fer divulgació de les oportunitats laborals que tenim i sovint ens són desconegudes. En el futur de què t’agradaria treballar? M’agradaria molt treballar a la Unió Europea en l’àmbit del Medi Ambient, o dins de qualsevol organisme en el que pugui contribuir a què visquem en un entorn més saludable i sostenible. Explica’ns els teus plans de futur més pròxims. Aquest proper curs és un any important per a mi, ja que a part de tota la feina que em comporti ser ambaixadora també és l’últim any de la carrera i a més a més el febrer me’n vaig d’Erasmus a Holanda. Així que se’m presenta un curs molt diferent al que he viscut fins ara.
Què creus que t’ha ajudat més del que has après a Valldemia en la teva carrera? Sens dubte agafar una bona metodologia a l’hora d’estudiar. Això m’ha permès organitzar el temps de manera eficient per poder coordinar activitats fora de la carrera i així poder tenir un perfil professional més complert. Quan estudiaves ja sabies cap on aniria la teva carrera professional? Encara estic descobrint cap on enfocar-me ja que això és una cosa que penso que es va decidint a mesura que passa el temps i que, d’alguna manera, la vida t’hi va portant. Per acabar, ens donaries un consell per aquells que no tinguin molt clar cap on encarar el seu futur professional? Que no pateixin! Està bé plantejar-se on volem arribar i marcar-se objectius, però sempre de manera orientativa. De vegades acabem descobrint oportunitats que no sabíem ni que existien i acostumen a ser les millors.
Núm. 51
Quina carrera estudies i per què vas decidir estudiar-la? Estudio Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig fer el batxillerat científic i en acabar no sabia quina carrera escollir, ja que m’agradaven tant les ciències com les lletres! Per això vaig decidir estudiar Ambientals, perquè combina moltes matèries diferents (una hora pots estar fent Química i la següent Dret) i alhora té sortides professionals en àmbits molt diversos.
Explica’ns si vas presentar la candidatura tu i amb quin objectiu. La candidatura estava oberta als estudiants dels últims cursos que complissin uns certs requisits com per exemple un bon nivell d’idiomes i, després de passar un primer
S PS QUE
Entrevista realitzada per Clara Soteras @ClaraSoteras
5
BEQUES ANTICS ALUMNES 2017
Recerques pensades per fer la vida més fàcil als humans: les beques dels Antics Alumnes 2017 Les ciències naturals i socials i la tecnologia vistes pels alumnes de 2n de Batxillerat a través de les recerques
Frailty, de Sara Polo Beca Ermengol Coll (Mossèn, amant de les ciències físiques i naturals. Promotor i fundador de l’escola i que li va donar nom) Quan vaig sentir a parlar per primera vegada del treball de recerca a primer de batxillerat, un calfred em va recórrer el cos. No sabia per on començar, però una cosa tenia ben clara: volia que no fos un simple estudi realitzat obligadament. La meva principal motivació per a la realització d’aquest
era que tractés un tema mèdic des d’un punt de vista humà i no només científic. Ara, amb el treball finalitzat, puc afirmar que he complert els meus objectius. El meu treball ha estat realitzat gràcies a la col·laboració del Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, pacients pertinents al qual han estat sotmesos a diversos tests mèdics d’anàlisi. La pretensió principal del treball ha estat estudiar la fragilitat dels pacients en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó, és a dir, de malalts renals crònics; i la correlació que aquesta presenta amb el seu estatus funcional. Quan parlem de fragilitat ens referim
a aquesta com una síndrome clínica -una malaltia- que afecta diversos àmbits de la vida del pacient i que va molt associada a l’edat d’aquest. Per aquest motiu, la pretensió del treball és, també, analitzar les característiques sociodemogràfiques i les comorbiditats dels pacients esmentats. El processament de tota la informació obtinguda ha estat dut a terme mitjançant una base de dades i l’experiència prèvia ha servit per poder donar sentit als resultats obtinguts.
S PS QUE
Núm. 51
Un somni tinc. Direcció del musical Mamma Mia!, d’Emma Pintor
6
Beca Ramon Cuspinera (Gran estudiós del llatí. Cofundador i professor d’Història i Retòrica a Valldemia) El meu treball de recerca anomenat “Un somni tinc. Direcció del musical Mamma Mia!” ha estat per mi una gran aventura i una gran experiència. Gràcies a ell he pogut seguir creixent
dins el món artístic i aprenent diversos aspectes realment importants. El perquè d’aquest tema? Doncs no va ser una decisió dura ni difícil, ja que era ben bé vocacional. Jo sabia que volia tractar i aprofundir en un tema que realment m’apassionés i per aquest motiu vaig triar el món del musical, el món del meu futur. El meu treball es divideix en dues parts: la teòrica i la pràctica. En la primera dono les eines necessàries per poder entendre el concepte teatre musical (definició, història, localització, entre d’altres) i a la segona, aprofundeixo
en deu musicals realment famosos i explico tot el meu procés de creació i direcció del musical, des dels seus inicis fins al final. El tema essencial en aquest treball és el musical i per aquest motiu, la part pràctica agafa una obra tan important com Mamma Mia! per ser desenvolupada. En conclusió, m’agradaria convidar a crear, experimentar i sentir a tots aquells que d’ara endavant cerquin i construeixin el seu meravellós treball de recerca.
BEQUES ANTICS ALUMNES 2017 En aquesta edició el jurat ha estat... - PERE CABOT: Enginyer agrònom - SÍLVIA CASABÓN: Direcció de màrqueting i comunicació - TONI CEBRIÁN: Periodista - IGNASI FONT: Llicenciat en Biologia
- EDUARD FONT: Diplomat en Empresarials - JOAN LÓPEZ ALEGRE: Llicenciat en Geografia i comunicador - CARLES MONTERO: Llicenciat en Farmàcia
- FELIP PUIG: Enginyer de Telecomunicacions - FRANCESC RODON: Enginyer de Telecomunicacions - PERE SIRÉS: Dret processal i civil - XAVIER VILÀ: Enginyer tèxtil
El surf: més que un esport, de Claudia Rodríguez Beca Jaume Pigem (Antic alumne, economista. Promotor de les beques i sotspresident de l’entitat. Home que estimava l’escola. En homenatge i record seu) Podríem dir que el meu projecte no és el típic Treball de Recerca sobre temes científics, és simplement diferent. A l’hora de triar el meu tema, pensava sobre conceptes d’empresa, ja que estic cursant el batxillerat social. Va ser llavors quan em vaig adonar que volia
investigar un tema del qual tingués ganes de descobrir. Entre les meves passions vaig trobar el surf. De fet, mai havia fet surf però era un esport que tenia ganes de descobrir. En aquesta situació va ser quan vaig veure un documental a la televisió que em va obrir els ulls. Va ser d’aquesta manera com vaig saber el que volia investigar: el surf terapèutic. Posteriorment, va sorgir la idea de promocionar aquesta teràpia mitjançant un anunci publicitari. Així doncs, el treball està dividit en quatre parts. A les dues primeres seccions es troba la part teòrica del pro-
pi surf com a esport i teràpia i la part pràctica de la meva experiència en el món del surf, un curs a l’escola Pukas i un voluntariat amb l’associació Play & Train. A les últimes dues parts es troba la part teòrica de la publicitat i, a l’última part, la creació de l’anunci divulgatiu del surf terapèutic. Amb la finalitat d’expressar tot el contingut d’aquestes pàgines, vaig anomenar “El surf: més que un esport” el meu treball. Així doncs, amb aquestes paraules volia expressar clarament el missatge principal i divulgar l’ús d’aquest esport com a teràpia medicinal.
En realitzar un treball de recerca que requerís tantes hores de treball, vaig triar un tema que m’interessés per tal de treure-hi amb més ganes el màxim suc possible. Vaig centrar-me en una idea general, en el nou món de la realitat virtual. Gràcies a la seva novetat, em donava més oportunitats per idear
alguna aplicació on la realitat virtual no fos present. El problema és a la gran velocitat que avança la tecnologia. Per molt nou que fos, els grans laboratoris i empreses ja havien tret molt de suc a la realitat virtual, però tot i així ho havia d’intentar. Vaig centrar-me en la idea d’un món virtual per a tothom (d’aquí prové el títol), un món lliure i modificable al nostre gust, on independentment de les discapacitats o dificultats d’una persona, pugui gaudir-lo com qualsevol altra. Per això, aprofitant l’entitat de la Fundació Maresme, vaig voler centrar-me en la utilització de la realitat virtual per
millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. De fet, per crear el meu “Serious Game” (un joc que té la finalitat d’ensenyar) em vaig basar en dues activitats que fan sevir a la Fundació Maresme: el joc de La Falda i el joc informàtic La Mosqueta. Dit d’una altra manera, el meu objectiu va ser fusionar la realitat virtual i els problemes de les persones amb discapacitats psíquiques o mentals per tal de trobar una millora en el seu dia a dia mitjançant la creació d’una activitat innovadora.
S PS QUE
Beca Pelegrí Ferrer (Home d’empresa enamorat de la pedagogia. Fundador de Caixes d’Estalvi a Cuba i cofundador del Centre Catòlic de Mataró i de Valldemia)
Núm. 51
Un món virtual per a tothom, de Gerard Melgares
7
FACEBOOK: MARISTES A DINAMARCA
G. Figueras: “Els danesos canvien totalment quan hi ha llum. Surten molt més i em sento com a casa” La Gemma Figueras ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola.
S PS QUE
Núm. 51
Què hi fas a Dinamarca? Hi treballo. Em dedico al màrqueting científic o comunicació científica per empreses d’equips mèdics. Jo de formació sóc biòloga i tinc un doctorat en filogènia molecular.
8
Quant temps fa que vas marxar de Catalunya? Per què vas decidir-ho? Ara aviat farà 4 anys! Vaig estar una mica més de tres anys vivint a Hamburg i ara fa mig any que visc a Copenhagen. Vaig decidir-ho perquè en tenia ganes, i era el moment adequat a causa també de la situació laboral que hi havia a Espanya en aquell moment. Jo tenia una feina i vivia a Barcelona, però em va sortir la feina a Hamburg i era una oportunitat molt bona. Copenhagen, però, ha sigut per la meva parella, que és danès. Com que jo ja hi estic feta, a això de voltar, vam decidir que era més senzill per a mi anar a Dinamarca i trobar-hi una feina que no pas per a ell baixar cap a Catalunya. Fins quan tens previst quedar-te a Dinamarca? De moment no penso en tornar. Aquí hi vivim bé i la qualitat de vida és molt bona. És clar que es troba a faltar la família i les tradicions, però la qualitat de vida que tenim aquí no la tindríem allí.
Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya? Importants. A Dinamarca especialment, que la jornada laboral és de 37 hores setmanals i amb tots els tòpics sobre els horaris dels àpats. A casa sopem a les 19 o 19:30 h, i es fa molta més vida en família, ja que tothom està a casa més aviat. Ah, i també vaig a tot arreu amb bicicleta, tant a la feina com si quedo amb amics o anem a prendre alguna cosa. Ara arriba l’estiu. Com es viu aquesta època de l’any on vius? Els danesos canvien totalment quan hi ha llum! Les hores de llum a l’estiu són més que a Catalunya, i s’aprofita, ja que a l’hivern no n’hi ha. Així que a l’estiu sí que anem a prendre alguna cosa després de la feina i en general es fa molta més vida al carrer. Això m’agrada, és més com a casa. Estàs lluny de la família i amics. Com et comuniques amb ells? Des que vaig marxar la primera vegada amb 22 anys per fer l’Erasmus, he de dir que la tecnologia ha millorat moltíssim! Skype i WhatsApp ajuden molt i ho fan més senzill. Amb els pares fem Skypes sovint i gairebé sempre ens diem alguna cosa per missatge pel mòbil, encara que sigui només un “Bon dia” amb un missatge de vegades. Ajuda molt. També et comuniques per aquesta via amb els teus companys de l’escola? Amb els companys ‘del cole’ la veritat és que sobretot via Facebook i mails. Quan baixo de visita, per exemple per Les Santes i per Nadal, sempre envio un mail o els escric pel Facebook per veure quan ens veiem. Parlant de l’escola, ens en pots explicar alguna anècdota?
DINAMARCA
→
Gemma Figueras Balaguer País: Dinamarca
Digues-nos una cosa que trobes a faltar de la teva terra. Els meus pares! Això i el pa amb tomàquet, però ja me’l preparo a casa.
No hi ha diferència horària entre Dinamarca i Catalunya
Buff! Moltíssimes, van ser molts anys! Quants records viscuts a les colònies de Llinars, o recollint ampolles per Mà Oberta, o organitzant el pregó de Segon de Batxillerat. Quin professor recordes més? Són molts anys a l’escola… Recordo amb molta estima el meu ‘profe’ de 4t, el Toni Llamas, que ens donava ‘anissos’. L’Eusebio, que ens feia naturals i havíem de fer un dibuix a l’inici de cada lliçó. En Carles Duart i la Montse, l’Albert Arcas que va ser el meu tutor de Batxillerat, i la Cecília. La millor profe de química que he tingut mai! Què és el que més t’agradava de l’escola? La plataforma! Hi he passat moltes hores en aquell pati. L’edifici és realment preciós, i l’aprecio molt més ara. Les col·leccions a les parets de minerals i altres coses són impressionants! Un valor que t’hagi transmès l’escola: Molts… Compartir, perseverança, apreciar les diferències dels altres i ajudar-nos mútuament per aconseguir un fi comú.
FEU-VOS AMICS DE L’ASSOCIACIÓ AL FACEBOOK