DO - RE - CIM 1/2014

Page 1


Editorial ¿I SI ENS ESPECIALITZEM? No hi ha dubte que per a “gustos, colors!”…i més en el terreny musical: tots respectables i, salvades les excepcions (que també n’hi ha), tots apetitosos. En este número vos invite que disfruteu amb grups i amb músics que s’han encabotat a traure-li rendiment bé a instruments oblidats, ben relegats al paper de comparses, bé a complementar a altres instruments “divos”, o bé perduts en la globalitat harmònica, bonica però anònima. Este fenomen es produïx gràcies o per la perseverança de mestres en els seus arts i pel treball i disciplina dels quals ens hem vist sorpresos, agradablement sorpresos i m’atreviria a dir que tenen dret a l’èxit amb què són guardonats perquè tenen, i des d’ací se’l donem, el seu merescut mèrit, valga la redundància, per les raons següents: •

Quan t’especialitzes, en excés, corres el risc de reduir el públic a qui et dirigixes i per tant ja no ens servix el nombre de seguidors, sinó la qualitat dels mateixos.

El repertori has de triar-ho més cuidadosament amb l’objecte d’arribar a un nivell de satisfacció acceptable del públic a qui et mostres i tractes de respectar i prodigar.

d’allò que s’ha reduït, s’han estés i, amb suficient nota, i han adquirit la popularitat necessària per a ser acceptades i catalogades com tale per a cobrir els objectius de l’esdeveniment en si, han eixit de l’anonimat i els tenim com a recursos a ser utilitzats: el seu renom parlarà per això i el boca-oïda funcionarà. És una altra faceta de la música que ací volem ressaltar! Com sempre gràcies música, músics i melòmans: ¡L’especialització també ens agrada! DO-RE-CIM vos dóna les gràcies a tots els que, amb el vostre esforç i simpatia feu possible estos disfrutes, que, sense voler, els hem fet els nostres. Gràcies.

Teodoro Morales Paraiso

Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata Direcció: Junta Directiva del CIM Departament Creatiu: Rafa Perelló Teo Morales Esta revista ha sigut impresa i recol·lectada per l’Associació Valenciana Foment d’Ocupació Natzaret amb operaris discapacitats. correu electrònic: cim.revista@gmail.com Telèfon: 96 3705618 DO-RE-CIM no es fa més responsable de les opinions abocades pels col·laboradors en els seus articles.

El nivell d’execució ha d’haver-se disciplinat fins a la sacietat ja que desitges que els arribe als oients mes el teu “bon fer”, que el trivial “error” que, seguint Murphy, sempre recordaran.

D’altra banda també en este número mostrem peces que han sigut classificades basant-se en l’esdeveniment que tracten d’amenitzar, i per tant mostren unes característiques comunes més identificades amb l’esdeveniment que amb el desenrotllament de la música en si. No hi ha dubte que estes peces ja han passat el filtre


Fitxa de contacte Nom i Cognoms:

D.N.I.:

Direcció:

C.Postal:

Correu Electrònic:

Població:

Si vols informar-te de los nostres notícies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) València Teléfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.


VIII EDICIÓ MÚSICA DE CAMBRA CONCERT DE GUANYADORS

En esta edició s’ha demostrat un nivell molt alt dels participants quedant com a

guanyadors amb el primer premi dos grups Alé Cuartet i Tulam Duo. A través de la música ens han transmés unes sensacions indescriptibles amb la posada en escena i la interpretació de les obres triades. A continuació vos detallem l’essència de cada grup.

El concepte de Tulam Duo naix en 2002 amb la inquietud de dos jóvens percussionistes, que amb tan sols 15 anys ja sentien una forta atracció per la música de cambra. Des de llavors han realitzat la seua formació paral·lelament finalitzant els estudis superiors en el Centre Superior de Música del País Vasco-Musikene i de postgrau en l’Escola Superior de Música de Cataluña-ESMuC. Al març de 2012 actuen en qualitat de solistes amb la Musikene Sinfonietta sota la batuta de Fabián Panisello. Han participat en prestigiosos festivals com la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Internacional de Santander i Festival Internacional de Quintanar de l’Orde entre altres. Durant el curs 2012/13 han realitzat diferents concerts amb l’espectacle “Tulam” destacant el de “Joventuts Musicals de La Vall d’Uixó”o la “Setmana Cultural del centre d’Estudis Martí Viciana de Borriana”. També han impartit diferents

cursos

i

masterclases

en

el

Conservatori Professional de La Vall d’Uixó i en el Conservatori Municipal de Borriana entre altres. Recentment han obtingut els primers premis dels concursos següents: “II Concurs Nacional de Música de Cambra Ciutat de La Vall d’Uixó”, “VIII Concurs de Música de Cambra C.I.M Mislata” i “V Concurs de Música de Cambra d’Alzira”.


Alè Quartet és un grup de cambra flautístic que naix per la inquietud dels seus integrants de seguir descobrint totes les possibilitats de la flauta travessera i el seu repertori dins de la formació del quartet, i no individualment com ho acostumen a fer. Alè Quartet es crea quan els seus components acaben els estudis superiors, per a continuar formant-se i amb l’objectiu d’aportar tots els seus coneixements adquirits durant les seus trajectòries a un grup de cambra flautístic, i realitzar la millor música que els siga possible. Per l’afany de superació dels seus components, realitzen classes amb professorat de la talla de Mª Dolores Tomàs (Catedràtica de Flauta del CSM Joaquín Rodrigo de València) o Carolina Lluch (Professora de Cambra del CSM Joaquín Rodrigo de València). Encara que és un grup jove, ha realitzat concerts a distints auditoris com al saló d’actes de la Societat Artístic Musical de Picassent, al saló de la Cooperativa elèctrica de Castellar o a l’auditori de la Societat Musical de Caudete. A més a més, ha aconseguit primer premii al concurs de cambra de Mislata de 2013, segon premi al concurs de música de cambra d'Alzira. L’edat dels seus membres està compresa entre 21 i 25 anys i entre ells trobem diferents guardons en concursos d’interpretació, premis de final de grau i components de diferents orquestres com la JOGV (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana), JOSC (Jove Orquestra Sinfónica de Catelló), JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), JOSAE (Jove Orquestra Sinfònica de la Academia Europea), OFUV (Orquestra Filharmònica de la Universitat de València), JOT (Joven Orquesta Turina) i DSKJPH (Deutsch-Skandinavische Jugend-Philharmonie). Els seus integrants són: •

Ismael Ibáñez Alemany

Gracia López Ferri

Altea Martínez Navarro

Alexandra Baquero Vázquez


DUO ANTWERP

El Duo Antwerp está formado por dos especialistas de sus propios instrumentos: Adilia Yip en la marimba y Daniel Belloví en el clarinete bajo.

'Antwerp' (Amberes), es el nombre dado al dúo, ya que es la ciudad europea donde el dúo tuvo su primer ensayo a finales de 2010 y debutó a principios de 2011. Aunque los dos artistas son de diferentes partes del mundo - Adilia es de Hong Kong y Daniel es de España - la música rompe los límites de la cultura y del lenguaje. El ideal del Duo Antwerp es despertar la atención del público sobre estos dos inusuakles instrumentos, la Marimba y el Clarinete bajo. Gracias a las maravillosas obras contemporáneas originales y arreglos, el dúo combina el color de los dos instrumentos, presentando un sonido fascinante para el público. Los dos componentes del Duo Antwerp están intentando cambiar la idea que se tiene habitualmente de la Marimba y del Clarinete Bajo, gracias a los Conciertos, Recitales y Master Class que están realizando y en los que presentan con gran virtuosismo todas las posibilidades que tienen los dos instrumentos conjuntamente y como solistas a través de obras escritas originalmente para el Duo de Marimba y Clarinete Bajo, o, a través de arreglos realizados por los miembros del Duo Antwerp, u obras escritas para el mismo Duo Antwerp. Después de varias giras de conciertos y Master Classes por España, volvemos de nuevo para presentar lo mejor de nuestro primer y segundo trabajo “Duo Antwerp in the World”, y “Spanish Dreams”, junto como una nueva propuesta en la incursión de la


música contemporánea “The Modern Sound of Wood - Contemporary Music for Bass Clarinet and Marimba”


Música de Falles La música és molt important en les Falles. Pràcticament tot el dia s’escolten bandes de música pels carrers de València i altres localitats on se celebra la festa, tocant tant peces típiques falleres com a versions de cançons de moda. Les falles que organitzen despertà, solen comptar amb músics que acompanyen els fallers en tan matinera activitat; en les cercaviles que tenen lloc al matí també; i en altres actes, com l’arreplega de premis o l’Ofrena de Flors, tampoc poden faltar. Són habituals les bandes de música, però també se senten pels carrers els instruments tradicionals tabalet i dolçaina. Ja a la nit, les bandes es canvien per discoteques mòbils o orquestres on els fallers i qualsevol que es vullga apuntar pot disfrutar de la nit ballant. També hi ha concerts multitudinaris que cadenes de ràdio organitzen en els Jardins del Real, els quals són gratuïts però cal aconseguir la invitació per a accedir. A continuació hi ha una mostra de la música que solen tocar les bandes durant la setmana fallera. La majoria de les composicions són pasdobles, com es pot veure. •

Orxatera Valenciana, composta per Francisco Alonso.

El Faller, de José Serrano.

València, de José Padilla.

La flor del taronger, composta per Miquel Asins.

El cant del valencià, de Pedro Sosa.

Paquito el Xocolater, compost per Gustavo Pascual Va falcar i també molt habitual escoltar-ho en festes de Moros i Cristians.

Himne Regional de València, amb música de José Serrano i lletra de Maximiliano Thous, és l’himne oficial de la Comunitat Valenciana.





DISEÑO DE UN TAPON DE CORCHO DE FLAUTA TRAVESERA PARA LA MEJORA DE SU CALIDAD TIMBRICA S. Castiñeira-Ibáñez1, C. Rubio2, J.V. Sánchez-Pérez2, R. Pérez Hernández3 Departamento de Física Aplicada, Universitat Politècnica de València, València, (España) 2 Centro de Tecnologías Físicas: Acústica, Materiales y Astrofísica, Universitat Politècnica de València, València, (España) 3 Conservatorio Profesional de Música de Valencia, Valencia (España) 1

sercasib@mat.upv.es, crubiom@fis.upv.es, jusanc@fis.upv.es , raulflautas@gmail.com

Resumen En la producción de sonido en la flauta travesera la parte denominada tapón de corcho juega un papel importante en la afinación de la misma. El corcho colocado correctamente, compensa los efectos dependientes de las frecuencias que intentan desajustar tonalmente la flauta. Así esta pieza, que se localiza justo al lado de la embocadura, mantiene los registros en sintonía con los demás. En este trabajo se realiza un estudio comparativo de la eficiencia de diferentes diseños de tapones de corcho para flauta travesera moderna de metal. Se han analizado varias notas pertenecientes a diferentes registros y se ha comprobado físicamente la razón de la mejora que produce la utilización de un tapón u otro con respecto a la calidad tímbrica. Keywords: Flauta Travesera, tapón de corcho, timbre, sonoridad.

1

INTRODUCCION

La flauta tiene sus orígenes en la Prehistoria cuando el ser humano descubrió que soplando en el interior de un simple hueso hueco o una caña se producía sonido. La evolución de la flauta se corresponde casi literalmente con la de la humanidad, y hoy en día su uso está extendido en todo el mundo. Fue el flautista e inventor alemán T. Böehm (1794-1881), quien modificó los procedimientos de fabricación del instrumento. Realizó estudios acústicos de la flauta travesera: analizó las vibraciones del aire en el tubo y estableció la relación entre el diámetro del mismo y la disposición de los agujeros. Además, incorporó mecanismos que permitían con un solo dedo cerrar más de un agujero. Hoy en día la flauta se fabrica generalmente de metal, pudiendo ser metal precioso como el oro y platino. Otros materiales que se utilizan para su fabricación son la madera y determinados tipos de plásticos.

Figura 1 En la parte superior se representa un esquema de la cabeza de la flauta unida al cuerpo. También se puede observar en el esquema, el orificio de la embocadura, con forma semielíptica y en el lado izquierdo el tapón de corcho. En la parte inferior se muestra una foto real de la parte superior de una flauta travesera.


La flauta travesera actual está dividida en tres secciones: cabeza, cuerpo, y pie. La cabeza tiene forma parabólica, mientras que el cuerpo y pie tienen forma cilíndrica. La cabeza se cierra con el tornillo de afinación, que está colocado en la parte superior de la cabeza y directamente ligado al tapón de corcho. Este elemento condiciona la afinación general del instrumento. Su distancia con relación a los orificios de la flauta determina una afinación más o menos homogénea. Así se puede calcular la distancia óptima entre el corcho y la entrada central de la embocadura, a partir de la expresión [1],[2]: (

)

donde es el radio de la columna de aire, y son las dimensiones de la embocadura y la altura efectiva de la corona cilíndrica de la cabeza, aumentada por la proximidad de los labios del intérprete (Figura 1). En la Figura 2 se pueden observar varios tipos de tapones de corcho. El tapón de corcho 1, tiene forma totalmente cilíndrica y es el que se utiliza habitualmente. El tapón de corcho 2, consiste básicamente en un tapón cilíndrico, pero con un vaciado a dos extremos en forma cónica y diseñado con el propósito de mejorar la calidad tímbrica. El tapón de corcho 3, se va a utilizar realmente sin el corcho y se sujeta en el interior de la cavidad gracias a una goma de agarre (arandela roja) que hace tope con la pared.

TAPÓN DE CORCHO 1

TAPÓN DE CORCHO 2

TAPÓN DE CORCHO 3

Figura 2 De izquierda a derecha: tapón de corcho 1, habitual para flauta travesera; tapón de corcho 2, diseño particular realizado por D. R. Pérez Hernández; tapón de corcho 3, donde se ha utilizado sólo el tope, sin corcho.

2

METODOLOGIA Y RESULTADOS

Las medidas experimentales de este trabajo se han realizado en condiciones controladas, en una cámara anecoica perteneciente al Centro de Tecnologías Físicas de Universitat Politècnica de València [3]. Una cámara anecoica es una sala diseñada para absorber el sonido que incide sobre las paredes, el suelo y el techo de la misma, anulando los efectos de eco y reverberación del sonido. En nuestro caso, la cámara que utilizamos tiene unas dimensiones de . En la Figura 3 se muestra un esquema de la cámara y la disposición de los distintos elementos utilizados para llevar a cabo las medidas. El micrófono se encuentra conectado a un analizador donde se registra la señal temporal y posteriormente se realiza la Transformada Rápida de Fourier (FFT). Este analizador está conectado a un ordenador (PC) donde se representan los resultados. Por otra parte se dispone de un sistema robotizado, tridimensional, de posicionamiento del micrófono y de movimiento de la muestra (3 DReAMS), sincronizado con el sistema de adquisición de datos. Para la adquisición de datos se ha utilizado la tarjeta PCI-4474 de National Instruments. Está diseñada para el análisis, tanto de señales de ruido aéreo como de vibración, consiguiendo poca distorsión y bajo ruido de fondo. Las tarjetas de National Instruments, PCI-4474 y PCI-7334, se utilizan de manera conjunta con dos paquetes de LabVIEW para la adquisición de datos y control del movimiento del robot, respectivamente. Cuando el micrófono se encuentra en la posición de medida, los motores que mueven los ejes del robot se apagan para prevenir posibles distorsiones y acoplamiento con las medidas acústicas. A continuación, la fuente sonora y los micrófonos se activan, adquiriendo este último la señal temporal. El análisis de ésta, se realiza mediante un analizador FFT que permite obtener la respuesta en frecuencia y los niveles sonoros. El tiempo que transcurre entre que comienza a emitir la fuente y empieza la toma de medidas, viene indicado por el usuario, variando en función de las características del ensayo.


Se han utilizado micrófonos pre-polarizados de 1/2" tipo 4189 B & K con una sensibilidad de 49.5 mV/Pa, que permiten analizar un amplio rango de frecuencias. En este trabajo hemos analizado el rango de 0 Hz a 5000 Hz.

Figura 3 De izquierda a derecha: Set-up experimental utilizado para las medidas. Posición relativa flautamicrófono en el momento de la medida. Músico D. R. Pérez Hernández.

Las medidas se realizaron en tres fases, una por cada tapón de corcho. En todos los casos la posición del corcho en la flauta fue la misma, para no influir en los resultados, debido al cambio de longitud del tubo. La emisión del sonido también se cuidó por el mismo motivo. Las notas utilizadas para el análisis fueron tres, una por cada registro: La del registro grave, La del registro medio y Re del registro agudo de la flauta travesera. En los tres casos los resultados fueron análogos. Como ejemplo, en la Figura 4 se representa el espectro de nivel de presión sonora, para los tres tipos de tapones, para la nota La del registro medio de la flauta (La 2 representa el segundo La de la flauta, es decir, el La del registro medio).

Figura 4 Espectro de nivel de presión en decibelios, de 0 a 5000 Hz para los tres tipos de tapón utilizados. Se ha obtenido para la nota La del registro medio de la flauta travesera. En el recuadro se observa en detalle la posición del armónico más alejado respecto al fundamental para todos los tapones analizados.

En la Figura 4 se puede observar cómo se han desplazado los armónicos hacia altas frecuencias cuando se utiliza el tapón 2 y 3, lo que provoca un cambio de timbre en el sonido. Como se observa en la tabla de la Figura 5, para el caso de la nota La del registro medio con tapón 1, el centroide se localiza a fc =2100 Hz, con tapón 2, el centroide se localiza a fc =2177 Hz y para el tapón 3 resulta ser fc =2109 Hz. La calidad tímbrica o brillantez del sonido ha mejorado debido al desplazamiento de la posición del centroide espectral, fc , hacia altas frecuencias, tal y como predice la teoría [4],[5]. Esta mejora es más acusada para el tapón 2, que es el que ha sido diseñado con esta finalidad.


La 2 Flauta f(Hz)

Tapón 1 LP (dB) 440 884 1306 1767 2648 3539 4420

fc (Hz)

f(Hz) 34,12 99,07 56,26 83,75 76,84 52,46 56,99 2100

Tapón 2 LP (dB) 440 904 1337 1809 2722 3618 4523

f(Hz) 38,04 102,1 64,55 90,59 76,09 69,61 60,56 2177

Tapón 3 LP (dB) 440 893 1336 1789 2678 3576 4478

45,07 100,5 65,81 85,97 80,79 63,42 57,75 2109

Figura 5 Tabla de resultados para los diferentes armónicos para la nota La del registro medio de la flauta travesera y para los tres tapones utilizados. Se muestra el resultado del centroide (Hz) para cada caso.

3

CONCLUSIONES

Las sensaciones de mejor sonoridad que el instrumentista nota cuando utiliza diferentes tapones de corcho no son infundadas y se resumen en una posible mejora de la calidad tímbrica. Físicamente se ha comprobado que el espectro armónico cambia con la utilización de un tapón u otro. La utilización del tapón diseñado desplaza el centroide espectral hacia altas frecuencias y por lo tanto provoca una mejora de la calidad tímbrica del sonido, tal y como predice la teoría.

REFERENCIAS [1] A. H. Benade and J. V. French, Analysis of the Flute Head Joint, J. Acoust. Soc. Am. (37), 679-91 (1965) [2] A. H. Benade, Fundamentals of Musical Acoustics, Oxford Univ. Press, NY (1976) [3] S. Castiñeira-Ibáñez, C. Rubio, J.V. Sánchez-Pérez, R. Pérez Hernández, Análisis espectral del comportamiento de un puente acústico aplicado a un flautín, Do-Re-CIM (1), (2013) [4] L.Knopoff, An index for the relative quality among musical instruments, Ethnomusicology 7(3), 229-233, (1963) [5] J.W.Beauchamp, Analysis, Synthesis, and Perception of Musical Sounds: The Sound of Music, Springer, NY (2007)


SABÍES QUE...

Golondrina de Madrid, va ser l’obra pòstuma del mestre Serrano. Esta sarsuela va ser estrenada en Sant Sebastià, tres anys després del difunt “Mestre de Sueca”. La seua estrena va ser un fracàs rotund. Després es va reposar amb notable èxit en el Teatre

Calderón

Compten

les

de

Madrid.

cròniques

de

l’època que en eixa reestrena alguns números no eren originals del mestre Serrano, i si de D. J. Manuel Izquierdo, director de l’orquestra que va estrenar l’obra a Madrid.

SABÍES QUE...

Joaquín Gaztambide, nascut en Tudela (Navarra) el 7 de Febrer de 1822, va ser un notable compositor, encara que també va exercir de pianista, contrabaixista, director i empresari. Els seus primers passos els va donar en la seua terra, com és natural, per a després traslladar-se a Madrid, on va residir fins a la seua mort el 18 de Març de 1870. Compte el diccionari de la sarsuela, que al complirse el centenari del seu naixement, l’ajuntament de Tudela, va organitzar un homenatge en la seua memòria i van reclamar els seus restes mortals perquè foren depositats en el cementeri de la seua ciutat natal. Lamentablement el fèretre, contenia les restes mortals d’una dona i no els del compositor. Es van suspendre els actes previstos, i hui en dia no hi ha ningú que sàpia el lloc exacte on estan depositats les restes mortals del compositor navarrés.


SABÍES QUE...

Un Requiem, és una missa per a difunts. Molts músics van compondre una obra per a este tipus d’esdeveniment. També Mozart va començar a compondre un Requiem, que va quedar inacabat a causa de la seua primerenca mort, sent el seu deixeble Süssmeier que va acabar l’obra.

Vicent Ferragut


No trates de escribir la música, deja que esta se escriba sola Michael Jackson Cuando no me ve nadie, como ahora, gusto de imaginar a veces, si no será la música la única respuesta posible para algunas preguntas Antonio Buero Vallejo ¡Música! Melancólico alimento para los que vivimos de amor Julio Cortázar La música rock la hacen deficientes que cantan letras maliciosas, lascivas. Es la forma de expresión más brutal, nauseabunda, desesperada y viciosa que he tenido la desgracia de escuchar Frank Sinatra Cualquier cosa que canto la siento de verdad, al cantar una canción no la canto sino la siento Michael Jackson Los Beatles indicaron la dirección que la música debía seguir Bob Dylan El mundo cabe en una canción Fito Páez Los conciertos no son nuestra representación en vivo de nuestros álbumes, son una obra teatral Freddie Mercury Música es lo que respiro, lo que me encanta hacer. Me mantiene viva Miley Cyrus Si te mueves con mi música es como si bailaras en mis brazos Madonna Una cosa buena que tiene la música, es que cuando llega, te olvidas de los problemas Bob Marley




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.