1
Editorial
els metalls, mes sonor amb les distintes formes. Esta comunicació
¿QUI VA FER A QUI?
conjuntada ens va acostar, va fer pròxima la llunyania. Primer va ser la vida i després la música o primer va
En este número de DO-RE-CIM no de
ser el gaudi dels sons i com
plantejar-me què va ser abans: l'ou o la
comunicaven de molt variat el que
gallina...Pero..., sense fer molts malabars,
ens va fer sentir agradable, un poc
quasi, pels temes abordats, camí dret a la
més feliç.
voldria
caure
en
la
temptació
dita disquisició. M'explique:
I després l'entrevista al mestre Calero i la trompeta. Segur que ell ens
donarà mes detalls.
Hem conjuntat la jota (ve de xota,botar-sg. Wikipedia) , i és un ball estés per tota la geografia espanyola i
¡Disfrutad, no obstant! , Dóna el
present en distints ambients (festes,
mateix l'ou, dóna el mateix la gallina...
soterrars, etc) . Com dic el dit ball
Este DO-RE-CIM està sucós. Teodoro Morales Paraíso
sense la música no seria el mateix y...sin l'ambient emotiu adequat no s'haguera
generat
l'arrancada
Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata
de
Direcció: Junta Directiva del CIM
compassos i mesures presents en les partitures de jotes.
Departament Creatiu: Rafa Perelló Teo Morales
També li hem donat cabuda en este número a la música en el cine: el guió
correu electrònic: cim.revista@gmail.com Telèfon: 96 3705618
i les escenes, per si soles generen l'estat d'absorció en què et sumixes al
DO-RE-CIM no es fa més responsable de les opinions abocades pels col·laboradors en els seus articles.
veure una pel·lícula? o és la música la que et porta a eixa emotividad?. Deix la pregunta en l'aire.
En l'apartat de ciència i música ens estenem sobre la trompeta: Primer es va donar la comunicació discriminada quan hi havia gran distància, el so arribava més lluny quan van aparéixer
2
Fitxa de contacte Nom i Cognoms:
D.N.I.:
Direcció:
C.Postal:
Correu Electrònic:
Població:
Si vols informar-te de los nostres notícies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) València Teléfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.
3
La Jota Segons el diccionari d'Emílio Casares, la Jota és un cant i ball tradicional molt estés a Espanya, no hi ha comunitat on no es cant i ball este ritme que es definix per dos blocs ternaris ràpids, i que s'escriu en el compàs 6 / 8. La Jota varia molt segons
la
regió,
particularment
a
mon
m'agrada
més
l'Aragonesa, molt més ràpida i agitada
que
la
de
la
resta
d'Espanya. La Jota, possiblement, on més haja proliferat siga en l'estructura de la Sarsuela, la majoria dels compositors espanyols han introduït en alguna de les seues obres esta dansa tan espanyola. Potser les més conegudes siguen la gran jota de La Dolores de Tomás Bretón, Lo de Aragón, del mestre J. Serrano, Gigantes y Cabezudos,
de
Fernández
Caballero o La bruja, de R. Chapí. També, tant Albéniz, com Granados o Falla han compost Jotes, ja siga en cançons i obres per a piano.
4
Alguns compositors estranger, Glika amb l'Obertura Espanyola nº1 o Franz Liszt amb la Rapsòdia Espanyola, es van aproximar a este ritme tan hispà; Encara que com deia, va ser amb la sarsuela on més va proliferar este ritme, i es fa molt difícil estendre's en este camp ja que són moltes les sarsueles que inclouen la Jota en alguna de les seues parts, perquè amb la moda del género chico que coincidix amb l'arribada
d'una
nova
generació de compositors va suposar un increment del seu ocupació.
Deia J. Serrano, el "Mestre de Sueca", una de les coses més difícils per a un bon compositor, és imaginar una jota que tinga originalitat i aroma popular. Vicent Ferragut
5
“UPSOUND®”-TROMPETA. ANALISIS TONAL DE ESTA NUEVA METODOLOGIA. Sergio Castiñeira-Ibáñez1, Esteve Rico, Juan Carlos2. Rubio Michavila, Constanza3, Vera Guarinos, Jenaro4.
1
Departamento de Ingeniería Electrónica, Universitat de València. Avd. de la Universitat s/n. 46100 Burjassot, Valencia, Spain casiser@uv.es 2 Instituto Universitario de Física Aplicada a las Ciencias y las Tecnologías - Universidad de Alicante, Spain estevejuancarlos@yahoo.com 3 Centro de Tecnologías Físicas, Universitat Politècnica de València. Camino de Vera s/n. 46022 Valencia, Spain crubiom@fis.upv.es 4 Dpto. Física, Ingeniería de Sistemas y Teoría de la Señal, Universidad de Alicante, S. Vicente del Raspeig, Spain. jenaro@ua.es
Resumen Tradicionalmente la ejecución con boquilla no acoplada al instrumento se utiliza como ejercicio técnico de emisión con gran carga neurofisiológica, basada en la secuencia de boquilla-trompeta. De este modo, la fluctuación de sonido entre la emisión y el estado estacionario y, por tanto, a un sonido estable se produce en un tiempo muy corto, que transcurre desde el ataque hasta que la nota se estabiliza con su máxima amplitud. En este trabajo se estudia la eficacia de un dispositivo desarrollado por la marca registrada Stomvi®. El objetivo de este dispositivo es aliviar las deficiencias del método tradicional. Estas son principalmente debido a los niveles de presión intraoral percibidos por la diferencia de resistencia entre el rendimiento de la pieza musical con boquilla desnuda, solamente boquilla, y con instrumento. Palabras-clave: Emisión tonal, Upsound, Trompeta
1
Introducción
La ejecución regular de instrumentos de viento, tanto de madera como de metal, produce diferentes efectos en el tracto aero-digestivo en relación con las características del tipo de embocadura, tubo sonoro y técnica empleada. La generación y propagación de la columna de aire desde los alveolos a través del árbol laringe, y a través de la embocadura son los requisitos esenciales para producir sonido [1]. La resistencia ofrecida al flujo de aire varía con el tipo de embocadura. Así por ejemplo, las dos lengüetas vibrantes en el oboe, el orificio abierto en la flauta, la lengüeta simple en el saxofón y el clarinete, o boquilla de diferentes medidas y profundidades en la trompeta, trombón, bombardino y tuba. Esto produce un efecto de impedancia variable reflejada sobre el tracto vocal y la laringe [2]. Así, la resistencia a nivel de la boquilla del instrumento determina la corriente de aire [3]. En la práctica musical, habitualmente, se desarrolla la respiración mediante ejercicios específicos que favorecen el desarrollo de la cavidad pulmonar y ayudan a controlar la salida homogénea de la columna del aire. Pero no es tan habitual trabajar la impostación con ejercicios adecuados y por tanto,
6
los ejercicios de respiración, resultan incompletos si no se ejercita la apertura voluntaria de la glotis, como nexo imprescindible entre la cavidad bucal o resonancia superior y la caja torácica [3]. El estudio de la emisión sonora es objeto de análisis en la práctica diaria de cualquier instrumentista, pero especialmente de aquellos en los que el ataque del tono depende de la vibración de los labios. Entre los modelos que trabajan el perfeccionamiento y el desarrollo de la emisión sonora, el más usual y aceptado es el estudio del ataque del tono, la estabilidad y afinación por medio de la boquilla. Se suele recurrir al modelo de boquilla porque la práctica con los instrumentos presenta carencias. Por ejemplo, los sonidos que puede emitir cualquier instrumento de viento sin alterar la columna del aire corresponden a la secuencia de intervalos que comúnmente se conoce como serie armónica, de esta forma, no cabe la posibilidad de hacer sonido alguno entre los intervalos que no forme parte de esta secuencia. La carencia reside en el hecho de que la fuente de vibración puede emitir los tonos desafinados, a pesar de la imposibilidad de sonar otras notas que no sean las que corresponden a la serie armónica de cada columna de aire o posición, es decir, no se pueden hacer otros tonos que los que corresponden, pero estos sí pueden estar desafinados. Para paliar este conflicto de afinación tonal, que involuntariamente afecta al ataque en la emisión, se requiere asimilar la afinación de los tonos con el estudio de la boquilla, lo cual necesita sin duda de un afinador, dado que la boquilla puede amplificar cualquier sonido de la vibración de los labios Este es el motivo por el que los ejercicios de boquilla presentan gran carga neurofisiológica, y resultan muy beneficiosos para el tono puesto que ayudan al intérprete a concretar la articulación, así como también, facilita la salida controlada de la columna del aire, es decir, mantiene con mayor facilidad el sonido. Un ejemplo tipo de ejercicio con la boquilla responde al calentamiento, es decir, la toma de contacto con el instrumento. En este momento se trabajan sonidos con larga duración, no importa la tonalidad ni su composición sino trabajar valores largos con boquilla y afinador para perfeccionar la entonación de los tonos. El accesorio Upsound es un dispositivo de reciente actualidad, fabricado por D.Vicente Honorato, el cual ha sido patentado y presentado en la feria de instrumentos musicales de Frankfurt 2016. Para Honorato, el artilugio Upsound está pensado para facilitar la apertura de la glotis, colocar adecuadamente los resonadores bucales superiores y favorecer la vibración de los labios. Según el constructor, lo importante en los instrumentos de viento metal no es la columna de aire gaseosa vibrante, gracias a la cual se forman los vientres o nodos e incluso ayuda a la radiación sonora de la campana, si no que, lo más importante es la vibración de los labios, ejercitar los labios, para que éstos respondan con mayor simetría y causen mejores armónicos en el instrumento. Es decir, el origen de todos los armónicos está en los labios y en consecuencia si se optimiza su rendimiento obtendremos mayor calidad armónica en el sonido y se favorecerá el control sobre la columna del aire. En base a este postulado teórico ofrecido por el inventor del Upsound, se ha analizado por un lado si el Upsound favorece la apertura de la glotis así como su conexión con los resonadores superiores de la cavidad bucal, y por otro lado se evaluado si optimiza la frecuencia de vibración y favorece el control de la columna del aire. El accesorio Upsound, Figura 2, está compuesto por un filtro que actúa como resistencia al paso del aire así como una cavidad que ejerce de resonador. Sobre este sistema se inserta la boquilla, de esta forma se entiende que el Upsound no es algo diferente de la boquilla sino que presenta una nueva forma de estudiar con boquilla, en la que además de obtener los beneficios presentados en las observaciones generales sobre la boquilla, éste pretende accionar los resonadores superiores y favorecer el proceso respiratorio con la apertura de la glotis.
7
Figura 2: Imágen del Upsound: (a) estructura completa donde se observa la cámara y la boquilla, (b) detalle de la parte interior donde se aprecia la terminación en forma troncocónica y donde se encuentra el filtro.
2
Metodología y Resultados
Para las medidas experimentales, que se han llevado a cabo en condiciones controladas, se ha utilizado la cámara anecoica perteneciente al Centro de Tecnologías Físicas de la Universitat Politècnica de València [4]. Esta cámara tiene unas dimensiones de 8 ×6 ×3 m3. En la Figura 4 se muestra un esquema de la cámara con los distintos elementos utilizados para llevar a cabo las medidas.
Figura 3: (a) Conjunto experimental utilizado para las medidas en cámara anecoica. (b) Posición relativa trompeta-micrófono en el momento de la medida. Músicos D. Pacho Flores y D. Juan Ignacio Lozano.
El método utilizado en este trabajo, responde a la calidad tonal con la que se emite la nota de afinación. Previamente, se ha ejecutado esta nota con la boquilla al aire (a partir de ahora boquilla) o con la boquilla insertada en el Upsound (a partir de ahora Upsound). Se realiza en dos secuencias, con
8
tres ejecuciones en cada una de ellas. En la primera secuencia, se ejecuta el Sib4 con la boquilla al aire, se repite la misma y por último se ejecuta la nota pero con la trompeta. En la segunda secuencia se ejecuta el Sib4 con la boquilla insertada en el Upsound, se repite la misma y por último se ejecuta la misma nota pero con la trompeta. En la Figura 4 se puede observar la comparación entre la ejecución del Sib4 con boquilla y la ejecución de la misma nota pero con el Upsound. Así, se muestra como el Upsound da más estabilidad entre las frecuencias que van desde 0 hasta 15.000Hz. Esto significa que es más fácil mantener la homogeneidad en la salida del aire si a la boquilla le añadimos una resistencia. Es esta resistencia, el elemento esencial para que el intérprete pueda controlar la salida del aire.
Figura 4: Espectro de 0 a 25000 Hz de la nota Sib4 interpretada con la boquilla (línea azul) y con el Upsound (línea negra). Conclusiones Los resultados obtenidos, se mostrarán con todo detalle en el Congreso Tecniacústica 2016/Euroregio 2016 a celebrar del 13 al 15 de junio en Oporto (Portugal). A modo de adelanto, estos aconsejan que es favorable estudiar con una resistencia en la boquilla para controlar la salida de la columna del aire. El accesorio Upsound resuena menos que la boquilla, dado que, involuntariamente, el filtro apaga la vibración. El Upsound da mayor estabilidad, esto significa que es más fácil mantener la homogeneidad en la salida del aire si a la boquilla le añadimos una resistencia. Referencias [1] Gallivan G; Eitnier C: Vocal Fold polyp in a professional brass/wind Instrumentalist and singer Journal of Voice Vol 20, n° 1 pp 157-164. [2] A. Gloria Ortega, La laringe y la ejecución de instrumentos de viento, Huellas. Búsquedas en artes y diseño N° 8, 2014, Pág. 51 a 60. ISSN Nº 1666-8197. [3] Pawlowski, Z; Zoltowski,M et al: The application of aerodynamic method for the evaluation of efficiency of the vocal, articulation and respiratory organs during singing and playing wind instruments. Otolaryngol Pol. 1999; 53 (6) 699-707.
[4] S. Castiñeira-Ibáñez, C. Rubio, J.V. Sánchez-Pérez, R. Pérez Hernández, Diseño de un tapón de corcho de flauta travesera. Influencia en su calidad tímbrica. Editorial Sociedad Española de Acústica, TECNIACÚSTICA 2014, 45º Congreso Español de Acústica. 8º Encuentro Ibérico de Acústica. European Symposium on Smart Cities and Environmental Acoustics, Murcia (2014).
9
10
11
Origen de la música en el cine Quant en 1895 els germans Lumiere van presentar El cinematògraf no podien imaginar el que açò suposaria per a la història. Eren imatges a l'atzar que duraven 5 o 10 minuts,
però
que
captaven l'atenció d'un públic embadalit. No obstant això, en 1903 un
americà
Porter
cridat
presentaria
la
'primera' pel·lícula feta amb
els
ingredients
típics d'una producció; història, actors, llocs etc. Així naixeria el sèptim
art;
Pintura,
Escultura, Dansa, Arquitectura, Literatura, Música, Cine En aquells temps era propi que en les sales de producció haguera un piano o pianola que acompanyara la filmació amenitzant amb música les escenes que contemplaven
els
espectadors. Encara no era possible veure i escoltar en un mateix
film
les
imatges amb el so. Eren temps del 'cine mudo'.Hasta que en 1928 es va presentar Lights of New York, la primera pel·lícula sonora de la història. Encara que molts consideren El cantor de jazz (The Jazz Singer) que es va estrenar el 6 d'octubre de 1927 com la primera pel·lícula amb BSO.
12
Aquells anys bojos va fer que es produïren comèdies, musicals i més comèdies i musicals. El públic desitjava divertir-se i escoltar música i sobretot 'verla' amb els seus ulls a través de les històries que es comptaven. Eren pel·lícules desenfadades. 1933 Did you ever see a dream walking Sitting Pretty Harry Revel Una vegada Max Steiner va explicar; "En aquella època, en les pel·lícules dramàtiques s'usava la música únicament quan ho exigia el guió. Entre els productors, directors i músics dominava sempre la por que els preguntaren d'on eixia la música. Per això no posaven mai música, a menys que poguera explicar-se per la presència d'una orquestra, fonògraf o ràdio, que ja estava especificat en el guión". Productors i directors "comensaren a afegir un poquet de música ací i allà per a acompanyar escenes d'amor o
seqüències mudas". Al principi, la música s'ajustava a l'acció de mode prou bast, i es prenia dels arxius musicals. En 1933, amb la pel·lícula King Kong, Max Steiner va demostrar el que es podia arribar a fer amb una partitura original totalment sincronitzada amb les imatges del film.
13
ENTREVISTA A LA CARTA COM A MÚSIC 1.- Nom.- José Carlos Calero 2.- Vas nàixer en.- València 3.- A quina edat vas començar en la música.- Amb huit anys, a Mislata. 4.- Hi ha més músics en la teua familia.- El meu germà major. 5.- L'instrument que toques... Per què el vas elegir?.- Fliscorno - Trompeta. M'encantava de xicotet. 6.- Quants anys portes relacionat amb el CIM.- 42 anys 7.-De tots els directors que has tingut Quin t'ha impactat més?.- Paco Valero, perque me transmet. 8.- Que et paréix el CIM dels nostres díes.- Molt bé, amb molta activitat i joventut. 9.- Canviàries algo? Si, quan tinguem algun tipus de compromís, alliberaria els músics d'altres compromisos. 10.- I finalment, que li demanes a l'actual Junta.- Que sigua com ara, mirant prioritats. COM A PERSONA 1.- El teu menjar preferit.- Arròs caldós. 2.- La teua beguda preferida.- Vi, blanc preferentment. 3.- Un lloc per visitar.- Roma. 4.- Un lloc visitat que t'impactase.- Granada (tota la ciutat). 5.- Platja o Montanya.- Platja. 6.- Últim llibre que has llegit.- Autoajuda per a deixar de fumar. 7.- Última pel·lícula que has vist.- Ironman 2. 8.- Que tipus de música escoltes.- De qualsevol tipus, menys òpera. 9.- Cuansevol deport.- Natació i senderisme. 10.- I finalment, tens alguna afició a part de la música?.- No, no, que no em queda temps.
15
EL PODER DE LA MUSICA "Es l'únic llenguatge universal, perquè no necessita cap decodificación" "La música expressa els moviments de l'alma", va dir alguna vegada Aristoteles. I la frase no va perdre vigència. "Lo meravellós de la música és que és l'únic, però l'únic llenguatge que tenim els sers humans per a comunicar-nos universalment. Tots els altres
patixen del gran detall de la
descodificació de dades; la música no, perquè està jugant amb un codi afí a tots, l'emoción", va explicar el cantautor Lucho Hoyos. "Es totalment recognoscible per a les nostres percepcions les vibracions d'alegria, dolor i angoixa. I per això podem prescindir de l'idioma per a interpretar el que ens diu Lennon en el seu "Imagine", i n'hi ha prou amb escoltar la musiquita", va descriure el folklorista. "Yo crec que el llenguatge musical és molt especial", va comentar Luis "Pato" Gentilini, reconegut compositor. "Quizás siga l'únic llenguatge universal. Els girs musicals van mostrant distints tipus d'expressions que són percebudes per qualsevol persona més enllà del seu significat cultural. Tant és així, que si un presa a un bebé i ho fa escoltar distints estils de música, es perceben distints impactes en él", va afirmar. "Si no tinguera la música no sé com es prendria la vida", va agregar, sense poder dissimular la seua passió. "De vegades que em desespere, que em vull morir... però morir de baralla. Especialment amb la música que fa de teló de fons, per a entretindre. La música no té res a veure amb l'entreteniment,
16
és quelcom molt més fondo. La música és intensitat, és transferir sentiments molt nobles", va explicar el "Pato".
D'altra banda, Annabelle Albornoz, professora de cant, va dir: "creo que no hi ha música que no transmeta sentiments, emocions i estats d'ánimo". "Cada cultura té la música que la identifica i en cada una d'elles està la cultura universal", va descriure Albornoz. "Es probable que en la primera trobada amb una cançó nova siga la subjectivitat la que prime. Però a mesura que s'establisca una comunicació amb qui la va interpretar, se sentirà el que el compositor va voler trasmitir", va dir la professora. Amb la música es pot reconéixer les pròpies emocions, com a clau per a intervindre en estes; reconéixer les emocions dels altres aconseguint d'esta manera desenrotllar empatia i millorar les relacions interpersonales", va enumerar. "Tota música arriba, si se la fa escoltar des del cor", va concloure. "Es innegable l'acció que exercix la música sobre la raça humana. Et pot transportar al cel o a l'infern, pensant en extrems. Tots els sentiments tenen la possibilitat de ser expressats a través de la música",
va
assegurar
Qoqi
Méndez, que estudia la relació de la música amb els sentiments a través de les seues performances.
17
SABÍES QUE... Dolores Pérez i Lily Berchman són la mateixa cantant? T'explique. Dolores Pérez nascuda a Madrid en 1930 va començar la seua carrera amb eixe nom, a l'adquirir una certa fama i a proposta del seu representant se'l va canviar pel de Lily Berchman i amb eixe nom va fer moltes actuacions i va gravar diversos discos. Amb el temps va haver de tornar al seu primer nom perquè ja hi havia una altra cantant, alemanya ella, amb el mateix cognom. Va morir a Madrid en 1982 i segons els entesos va ser la millor "Aurora la Beltrana" de Doña Francisquita.
SABÍES QUE... La primera òpera espanyola de la història de la música va ser la titulada "Celos aun del aire matan". Basada en una obra de Calderón de la Barca i música de Juan Hidalgo. Va ser composta per a celebrar la boda de Mª Teresa de Habsburgo (filla de Felip IV) amb el futur Rei de França Lluís XIV. .
18
SABÍES QUE... En la temporada de sarsuela dels anys 1893 - 1894 es va estrenar en el Teatro de la Zarzuela de Madrid l'obra del mestre Fernández Caballero titulada "Las nueve de la noche". El curiós d'esta estrena no és l'obra en si, si no que tota la recaptació íntegra seria destinada a la compra de fusells "máuser" per a lluitar contra el moro en la guerra de Melilla. SABÍES QUE... En l'actualitat quan parlem de Bach pensem de seguida en Johann Sabastian. No obstant això en la família de Bach i al llarg de trescents
anys
va haver-hi
més
de
cinquanta músics inclús un dels seus fills cridat Carl Philip Emanuel Bach (17 14 - 1788) va ser en aquells anys molt més famós que son pare. El seu assaig sobre la verdadera manera de tocar
els
instruments
de
teclat,
continua sent bàsic per a conéixer els gustos i estils del segle XVIII. Diuen que ell mateix era un excel·lent clavecinista.
Vicent Ferragut
19
20