Butlletí Informatiu Masdenverge número 94

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 94

1

Tercera època

CARNAVAL 2019!

PER RECORDARHO SEMPRE

PREU: 3 euros

gener/febrer 2019

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol i Ferré Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la noranta-quatrena edició del BIM, la corresponent als mesos de gener i febrer, amb les imatges del Carnaval i de la festa de Sant Antoni, però també hi ha hagut altres fets prou importants com per a ocupar la portada, com ara la col•locació d’una placa commemorativa a la porta d’accés del Centre Masdenverge Actiu (per la part superior) per a recordar els esdeveniments del Primer d’octubre del 2017. Personalment, és una iniciativa que va agradar-me molt. Trobareu més informació sobre este esdeveniment a l’escrit que, bimestre rere bimestre, ens fa arribar l’ANC. L’ANC, igual que la majoria de ciutadans de Catalunya, està pendent del juí que s’està celebrant a Madrid sobre els fets ocorreguts l’any passat abans del referèndum del Primer d’octubre. Personalment, i veient testificar alguns testimonis, penso que per moments la realitat s’està invertint: pareix que vivim en móns paral•lels i molt diferents els uns dels altres. I creieu-me que m’«encenc» quan es posen en dubte situacions òbvies i clares, però que es van tergiversant de tal manera que se’n fa un embolic i no sabem on pot anar a parar. De debò, creieu que Europa és la solució? Tant de bo sigue així.

Jo ho dubto molt. No ens permeten anar ni a fer conferències i, en canvi, sí que hi poden anar els de VOX. Veig la situació molt encallada. Tant de bo m’equivoque i que la veritat acabe triomfant, però jo, cada cop em reafirmo més en el meu euroescepticisme. Tant de bo estigue errat; creieu-me que m’agradaria.

Temor tinc també dels resultats que poden sortir en les eleccions generals del 28 d’abril, ja que, segons qui guanye, s’aproximen temps foscos. Bé, si som coherents hauria de dir: independentment de qui guanye, s’aproximen temps foscos. Ho tenim una mica magre, guanye qui guanye.

Altres esdeveniments que també han passat al nostre municipi —i que també veureu explicats en este BIM— són, entre d’altres, la trobada de "bisbes» que es va fer al bar de Les Mikeles o la celebració dels 100 anys de la tia Rosita, sempre sense oblidar les seccions fixes o els col•laboradors que sempre omplen el nostre butlletí: Rubèn Royo, Joaquín Arasa, Desirée Simó, el claustre de l’Escola Rosa Gisbert, Montse Parrot, Judit Chavarria, Luci Farnós, Alba García, Òscar Alavedra, Àngel Carles, Miquel Ramos, Josep María Alomà, Yasmina Campos o Juan Jesús Tomàs. I tampoc podem oblidar-nos de la col•laboració del meravellós Consell de Redacció del qual disposo, que sempre està disposat a col•laborar amb els seus articles o amb el que face falta.

I també, impossible oblidar-me’n, de Pau Albiol, corrector, amic, conseller i confident d’este BIM. Moltíssimes gràcies a totes i a tots. Seguim. Esta és la paraula. Endavant.

He volgut anomenar a tothom —i disculpeu si m’he deixat a algú— perquè a partir d’ara, jo ja no continuaré com a director del BIM per diferents motius (obvis, d’altra banda). He decidit deixar la direcció de la revista, però el BIM no desapareixerà. Només faria falta! Com ja he dit abans, disposo d’un Consell de Redacció meravellós, que es posarà al capdavant de la revista i que continuarà elaborant i editant butlletins. Pròximament hem d’arribar al número 100... i si pot ser al 200!

Bé, i sense res més a comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una molt bona lectura i molta salut per a tothom!

René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 10/2018, DE 27 DE DESEMBRE DE 2018.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

Aprovació de la compra del vehicle, camió grua, amb bola d’enganxall, cistella i adaptació de cistella per un import de 68.996 €.

Aprovació de la contractació del disseny i subministrament de samarretes i dessuadores dins del marc de la cursa, caminada i canicròs al novembre de, 2018 amb PUBLICENTER SERIGRAF, SL per un import total de 1.868 €.

Aprovació del Conveni marc entre el Consell Comarcal del Montsià i l’ Ajuntament de Masdenverge en matèria de polítiques de joventut, d’acord amb l’addenda al Contracte Programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col•laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Aprovació factura CONSTRUC-

3

CIONS 3G, SA per un import de 6.472 € per l’arranjament del camí del Figueralet.

Aprovació dels pagament de la contractació de l’assessora de plàstica per imports de 2.425 € durant els mesos escolars 20172018 i 2018-2019.

L’Institut Les Planes expressa l’agraïment al suport rebut per part de l’Ajuntament de Masdenverge al projecte Aula d’Excel•lència.

2. Aprovació inicial del document únic de protecció civil municipal de Masdenverge DUPROCIM L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal•lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc.) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.

3. Moció per a denunciar el bloqueig ju-

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Antonio Castell Tomàs (21-I-2019) Francisca Royo Espuny (14-II-2019) Josefa Valldepérez Ferré (17-II-2019)

rídic del Tribunal Constitucional i de suport als presos polítics que fan vaga de fam.

4. Aprovació contractació pòlissa de crèdit a curt termini Concertar una operació de crèdit amb BBVA per un import de 110.000 €, que s’ha de cancel•lar en un termini màxim de 12 mesos.

La foto divertida

4

Efectivament, les jugadores de bàsquet que apareixien en la foto eren, d’esquerra a dreta: Genu Garcia, Sara Albiol, Nati Giné, Lídia Bel, Marcos Monforte; ajupides: Sandra Ferrando, Montse Bel, Lourdes Adell i Sílvia Bel. Ja arriba la primavera. A poc a poc, l’alegria i el bon temps d’esta estació se’ns encomana. Es tracta de la mateixa alegria que transmeten estos xiquets i xiquetes que apareixen en esta foto de camí a l’escola o bé de tornada. Ho sabeu vatros? I com se diuen?

L’ENQUESTA T’agradaria que hi hagués un llaç groc a la façana de l’Ajuntament per a reclamar la llibertat dels presos polítics?

Sí, per justícia i dignitat, independentment de qui governa.

I la pròxima enquesta és: T’agradaria que es potenciés més la festa de Carnestoltes?

80 vots No, l’Ajuntament representa a tots els ciutadans, i hi pot haver gent que està en contra.

59 vots Si, la majoria de membres de l’ajuntament (8 de 9) representen partits independentistes.

20 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques i xic! Ja arriben les bones hores! Fes-te compte que ja canvien l’hora i arriba la màniga curta!

José: Pos sí, ja en tinc ganes, tot i que este febrer tampoc ha sigut molt gelat.

Cinteta: Com se nota això del canvi climàtic este, tat?

Francisca: Pos sí, les temperatures ja no són tant baixes com abans, i cada vegada ho seran menos. I per ara, ningú hi fica remei... No sé on anirem a parar!

Pepita: Pos sí, això és com la llum: els elevats preus de l'electricitat han vingut per quedar-se. Si la factura de la llum ja fa mal durant estos mesos d'hivern, més encara si el preu continua pujant. I és que els futurs elèctrics vaticinen que el preu de l'electricitat continuarà pujant este 2019, després que el 2018 tanqués com el segon any amb el preu mitjà més car des del 1998.

El mercat ibèric de futurs va tancar la cotització del 2018 per al 2019 en 61,9 euros per megavat/hora, xifra que representa un 8% més que els 57,29 euros per megavat/hora amb què es va tancar de mitjana l'any passat. De fet, el preu de l'electricitat ja va tancar el 2018 sent un 11,1% més car que el 2017 i amb un increment del 26,5% sobre la mitjana dels últims cinc anys.

Cinteta: Total, que ho tenim clar!

Francisca: És clar, ja fa dies que ho tenim! Si no, pregunteu-ho als nostres polítics que estan a Madrid acusats per lo de l’1 d’octubre.

José: Pos sí, com diu l’Antoni Bassas: «Un judici que dura mesos obliga a tornar sobre els fets una vegada i una altra. I penses: un judici, per un referèndum? ¿Al segle XXI? Vull pensar que algun dia este judici semblarà tan increïble que farà vergonya».

Pepita: I el més fort és que diuen mentides i tot: «la llei no és el que importa més. Quan parlen de llei volen dir unitat d’Espanya. I això passa per sobre de tot, fins i tot de mentir com a testimoni en un judici».

Cinteta: Pos sí, al judici s’està repetint una veritat que a Catalunya tenim clara des de fa temps: al setembre i l’octubre del 2017, l'única violència que hi va haver va ser la de la Policia Nacional i la de la Guàrdia Civil. La novetat és que ara esta violència s’està demostrant en seu judicial. I miren si va ser

5

lamentable aquella actuació que els seus dos principals responsables polítics es van amagar rere les cames del ministre Zoido. Rajoy i Soraya no en sabien res. Van traslladar sis mil efectius a Catalunya. Va costar 87 milions. Van noliejar un vaixell de dibuixos animats i el van atracar al port de Barcelona. Però no en sabien res.

I Soraya Sáenz de Santamaría, amb aquell somriure encarcarat que fa sempre, la dona que l’1 d’octubre va sortir a la tele per a mentir i dir que l’actuació policial havia sigut proporcionada, i que només anava encaminada a buscar les urnes i no les persones, va carregar les culpes a Zoido.

Francisca: En les declaracions de tots dos no va faltar l’argument que la culpa va ser dels polítics catalans, per haver mantingut un referèndum suspès pel TC, i de les muralles humanes. Quan a Soraya li van parlar de càrregues policials, ella en va dir «actuacions policials en compliment d’un manament judicial». Fan com Borrell, quan va tindre la poca decència d’afirmar que la Guerra Civil va ser culpa de l’independentisme català, que desperta el feixisme espanyol. Borrell disculpa Franco.

José: Pos sí, xiquetes, i lo millor del tot va ser quan es va parlar de la «trampa del Fairy» o de les «arts marcials»: la violència dels votants l'1-O, segons Millo.

Pepita: No sé on anirem a parar, però cada dia se’n diuen de més grosses!

Cinteta: Pos sí, això no es pot aguantar, però bueno, anem a dinar, que acaba de tocar la una al campanar!

CODERE

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

6

Notícies locals/opinió RÀDIO JOVENTUT, EIX DE LA INFORMACIÓ DIÀRIA DEL MONTSIÀ INTERIOR

Ràdio Joventut de Masdenverge (RJM) formarà part d'un projecte pioner que es va posar en marxa el dilluns 4 de febrer i que unirà mitja dotzena d'emissores municipals ebrenques per a elaborar un magazine informatiu diari anomenat Al Dia Terres de l'Ebre i que es podrà seguir tots els dies lectius de la una del migdia a les quatre de la tarda. Este projecte serà possible gràcies al fet que l'Ajuntament de Masdenverge ha arribat a un acord de coproducció amb la Xarxa de Comunicació Local (la Xarxa), empresa pública que depèn de la Diputació de Barcelona.

L'altra novetat important serà que, per a dur a terme este projecte, des de les instal•lacions de Ràdio Joventut, habilitades a l'últim pis de la casa consistorial, diàriament hi treballarà també en horari de matí i migdia una nova periodista que s'encarregarà de traslladar l'actualitat de Masdenverge i la d'una bona part dels municipis interiors de la comarca del Montsià a través del nou programa radiofònic. Ella és Judit Castells, de 23 anys i natural d'Amposta, que fins ara treballava en el gratuït Ciutat i que també havia treballat a Canal Terres de l'Ebre.

El programa Al Dia Terres de l'Ebre serà en rigorós directe i pivotarà a Deltebre, ja que Ràdio Delta serà l’emissora que actuarà de capçalera, amb la conducció i la coordinació a càrrec de l'historiador rapitenc Josep Pitarch, que es reincorpora al periodisme després d'uns anys d'estar en primera línia

de la política local. També hi participaran Ràdio Tortosa, La Cala Ràdio i La Plana Ràdio, i no es descarta que també s'hi incorporen Amposta Ràdio i Ràdio Móra la Nova.

L'espai radiofònic està dividit en tres franges horàries. La primera serà per a repassar l'actualitat i tractar el 'Tema del Dia', amb entrevistes en directe. La segona, de les 14 a les 15 hores, serà més informativa, amb esports i un informatiu territorial, complementat amb entrevistes i seccions d'interès.

I, finalment, la tercera hora serà de tertúlia entre uns opinadors, que podran intervindre en cadena des de les diverses emissores, o des d'una de les ràdios. També s'està estudiant la possibilitat que este magazine radiofònic pugue ser televisat, ja que l'empresa que gestiona Canal Terres de l'Ebre —Ebre Digital, SL— també s'ocupa de gestionar Ràdio Delta, una emissora local equipada amb càmeres GoPro que en permetrien la difusió televisiva a través d'Internet.

Judit Castells Periodista de Al Dia Terres de l’Ebre Ràdio Joventut

Notícies locals/opinió L’AUTODETERMINACIÓ DELICTE

NO

7

ÉS

absolut rebuig a la vulneració de drets i llibertats fonamentals per part de l’Estat espanyol.

Diumenge 24 de febrer, al Centre Masdenverge Actiu va tindre lloc una taula rodona-col•loqui per parlar sobre l’estat actual de l’independentisme sota el lema «L’autodeterminació no és delicte». Esta taula rodona era prèvia a un altre dels actes organitzats per l’ANC de Masdenverge per tal de commemorar els fets del Primer d’octubre de 2017: el descobriment d’una escultura feta en marbre per Miquel Ramos Roiget, en què es posa de manifest l’agraïment al poble de Masdenverge per la defensa de les urnes que van fer aquell primer d’octubre.

Per a qualsevol altra qüestió, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o del perfil de Masdenverge per la Independència a les xarxes socials de Twitter i Facebook.

La taula rodona va estar moderada per Josep Maria Arasa Fort, periodista local i director de Canal Terres de l’Ebre, i va ser un èxit de participació.

Per part de l’ANC de Masdenverge, un dels objectius de la jornada era fomentar la participació i generar un espai de reflexió i de compartir inquietuds actuals envers diversos temes que preocupen la població, tal com ha apuntat Josep Maria Arasa. Els eixos del col•loqui han estat: 1. Impressions personals sobre el judici.

2. Opinió de com pot influir l’avançament de les eleccions generals per a afavorir el procés.

3. Com es pot ampliar la base social si no se’ns escolta i visió local de si s’ha notat el creixement a Masdenverge o entre diversos familiars no catalans de les persones assistents.

4. Podem confiar en Europa?

Després de tractar estos punts, que han tingut una participació excepcional per part dels assistents, s’ha procedit a descobrir l’ escultura feta per Miquel Ramos Roiget per a deixar constància que el Primer d’octubre de 2017 «no ens van pegar per res» i que «l’autodeterminació no és delicte». Com també diu l’artista local que ha fet l’obra: «aquell dia no vam fer res dolent i a esta gent se’ls ha de parar, i a algun lloc n’ha d’haver constància».

Per últim, aprofitem estes línies per a recordar que el proper dia 16 de març es farà una manifestació a Madrid per fer ben visible, a la capital espanyola, el nostre suport al presos polítics, el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació i el nostre

Masdenverge per la Independència – ANC

8

Notícies locals/opinió

LA RUTA DE LES ERMITES DE CARDÓ La serra de Cardó ens queda una mica fora mà. Em referixo concretament a la part nord d’esta serra, tot el territori comprès entre Tivenys, Benifallet, el Burgar i Rasquera. Els masdenvergencs i la gent del Montsià no hi tenim massa tirada. La distància és un factor a tindre en compte, ja que per arribar a la zona del que fou l’antic convent de Sant Hilari, per exemple, hi ha gairebé una hora de cotxe; o potser és la desconfiança envers un paratge agrest i poc freqüentat. Malgrat tot, crec que si a un li agrada la naturalesa val la pena fer-hi un tomb. Perquè la serra de Cardó té tots els al•licients d’un espai de muntanya mitjana típicament mediterrani, però una certa llunyania del mar i el seu relleu accidentat, amb nombroses obagues molt boscoses, li donen un caràcter peculiar. A més a més, podem gaudir de vistes magnífiques, i la tranquil•litat i el silenci que hi regnen —com a conseqüència del mateix aïllament— són deliciosos.

Jo no coneixia Cardó. Sabia de l’existència de les restes del convent, que després va ser balneari, i de la planta d’envasat d’aigua mineral clausurada fa uns quants anys. Però el que m’hi va portar va ser l’interès per una excursió que, a més de disfrutar del medi natural, permet apropar-se a bona part de les moltes ermites que s’eleven per aquelles valls i pels cims que les envolten.

Unes ermites que estigueren vinculades al mateix cenobi i que des de fa molts anys es troben també absolutament abandonades. Després d’un parell de temptatives, frustrades per motius que no venen al cas, vaig visitar Cardó la vespra del passat Nadal, un dia suau i lluminós. D’entrada, però, va anar d’un pèl que no fes mitja volta per la boirada tan intensa que va acompanyar-me a partir de Benifallet, en creuar Rasquera i pràcticament fins a les envistes del convent, nou quilòmetres serra endins. Per fortuna, quan circulava pels últims retombs de la carretera la boira va anar escampant. La densa vegetació d’aquells vessants va aparèixer allavons coberta de la mullena del matí. La llum del sol produïa una coloració viva i intensa, un joc de verds que, després de tanta estona envoltat de bromes, va ser com un alè de vida. Passat un tunelet aparegueren les restes del convent de Sant Hilari i tots els edificis adjacents a l’altre costat del barranc del Diumenge. La impressió que fa el conjunt és considerable, sobretot perquè s’aprecia molt bé el gran cingle, d’altíssimes parets verticals, sobre el qual fou construït.

Sembla que els primers pelegrins l’anomenaren el Fortí, per la semblança amb esta mena d’emplaçaments defensius. És una miranda que ja paga el viatge.

Vaig dixar el cotxe just on s’acaba la carretera, al lloc

pel qual s’accedia a la planta embotelladora. Ara tot este recinte es troba protegit per una tanca, com també l’accés a les restes del convent. Però l’inici de la ruta és uns 200 m abans, a l’anomenat Paller, on arrenca l’antic camí dels Frares. Es tracta d’una pujada suau i molt arrecerada. De seguida arribem a l’ermiteta de la Trinitat, que es troba prou sencera, i una mica més endavant a la de Sant Àngel, que també aguanta dignament. Esta última determinava l’entrada a l’anomentat desert carmelità per la banda de Rasquera. Per les restes que hi vaig veure, aquí hi havia alguna mena de portalada, i els panys de mur que encara s’alcen fan pensar que l’accés al lloc era controlat. El camí seguix pujant sense massa desnivell fins al portell de la Creu de Cosp, en la partició mateixa dels municipis de Benifallet i Rasquera, on la ruta trenca bruscament cap al sud —a la dreta— a través d’una sendera poc marcada. Les vistes són aquí molt belles. Els bancs de boira semblaven, arrapats a les fondalades, com de nata fresca... El sol els anava, però, espargint-los, xuclant-los molt ràpidament.

Després de planejar una estona, la sendera puja de nou fins a la cova Lluminosa, punt on les panoràmiques sobre Cardó, Costumà, Benifallet i la vall de l’Ebre s’amplien encara més. Es tracta d’un gran forat natural, passant, en la roca viva, on s’han construït un seguit de monumentals màrgens i escales de pedra en sec per a accedir-hi. Tot plegat fa una gran impressió. El nom li ve, suposo, de l’efecte reflector que fa la llum del sol quan passa a través d’este forat i es projecta vers la vall.

Abans de continuar, dos paraules sobre l’antic convent o desert de Sant Hilari de Cardó. Tant les dependències conventuals com la major part de l’ermitatge van ser bastits a principis del segle XVII pels carmelites descalços, ordre refundada a Castella per Santa Teresa d’Àvila i Sant Joan de la Creu. Els deserts —el primer antecedent dels quals seria el mont Carmel de Jerusalem— responien a la necessitat de soletat, oració, lectura i espiritualitat que tenien els frares. L’allunyament dels grans centres urbans era, doncs, obligatori. Després de dos segles d’existència, l’any 1835 es produí l’exclaustració i els edificis van ser adaptats per a funcionar com a balneari a partir del 1866, aprofitant la gran qualitat de les aigües dels voltants, bicarbonatades i arsenicals. El negoci estigué en funcionament fins al 1967.

Després de la cova Lluminosa, la sendera s’enfila una mica més fins a portar-nos a una altra curiositat geològica: la roca Foradada, una mena d’argolla gegant que els visitants d’altres temps batejaren com «la porta del Cel». A partir d’allà s’inicia una lenta però progressiva davallada que ens retorna gairebé al punt de partida. En este tram la ruta es despenja per una fondalada fresca i ombrívola, on abunden els pins i les carrasques de gran port. Em va sorprendre la quantitat d’arboços, que es trobaven en plena floració (els típics carrollets). Les argelagues ja començaven a tenyir de groc les vores i els marfulls semblaven torxes vegetals, amb una brillantor vaporosa, ingràvida. Esta sen-

Notícies locals/opinió

9

dera era freqüentada pels estadants del balneari —com recorden nombrosos testimonis—, els quals seguien una mena de circuït de fonts d’on brollaven aigües apreciadíssimes. Avui estan quasi totes estroncades, per això el silenci és encara més pregon que antany, quan la musiqueta de l’aigua devia sonar per tot arreu.

Acostumats més aviat a l’excés de soroll, a l’estridència, la quietud total se’ns pot arribar a fer opressiva i amenaçadora. Això no obstant, tot passejant pensava en el que pagarien molts habitants de Tòquio, Nova York, Barcelona o qualsevol gran ciutat per una ració diària d’este silenci…

abans els deserts eren llocs d’aïllament i de pregària, on els frares es refugiaven de les tempestes i malvestats del món. Però entre els membres de les comunitats sorgia sovint l’anhel d’apartar-se encara més, de viure la seua fe, almenys temporalment, en absoluta soletat. Les ermites facilitaven este isolament físic que conduïa a una espiritualitat més plena. Permetien fer vida d’ermità, expressió que amb el pas dels segles s’ha anat associant, erròniament, amb les persones de caràcter retret, misantrop… La mateixa profusió de xicotetes ermites es troba també en altres deserts carmelitans, com el de les Palmes, a Castelló, o el de Batuecas, a Salamanca.

Al llarg del tram al que hem fet referència trobem tres ermites més: la de Sant Roc, la de Sant Josep i la popular ermita de la Columna. De les dos primeres en resta a penes la carcanada, les quatre parets nues que s’aferren les unes a les altres per a resistir l’embat del temps, que sempre guanya… Ara: l’ermita de la Columna és una extravagància —des d’un punt de vista actual, òbviament—, sembla una prolongació del mateix pilar natural que l’aguanta, una escultura sobre la roca per a desafiar la gravetat i els incrèduls. No tinc coneixement de cap altre cas semblant al nostre territori. Fou consagrada, és clar, a Sant Simeó Estilita, aquell anacoreta del segle V que va passar prop de quaranta anys sobre una pilastra de setze metres d’altura per un de circumferència. Una proesa inclassificable!

L’última part del trajecte, quasi tota de baixada, discorre sobretot pel camí de la Font de Calces. Vial descuidat, que la vegetació va envaint sense misericòrdia, ens apropa paradoxalment a algunes de les construccions més ben conservades, com ara l’ermita de Santa Anna i la muralla del cantó de ponent del desert. Les anfractuositats del terreny fan que el camí tingue nombrosos revolts, i quan ja som a tocar del cenobi i sembla que l’anem a atènyer, ens n’allunyem altre cop. Això permet visitar l’ermita de Santa Teresa, des d’on el convent-balneari se’ns presenta amb el màxim de detalls, i on vaig aturar-me una estona per a apreciar la superposició d’emplaçaments i edificis, i l’estat pràcticament ruïnós que presenten alguns d’ells. Finalment vaig avançar una mica més, fins on es dreça —és un dir— l’ermita del Carme, la darrera de les que es visiten en esta volta, i que queda per baix del nivell de Sant Hilari, gairebé a tocar de les parets del cingle, de l’abisme… D’allà fins al Paller, el punt on havia sortit, hi ha només un tret de pedra. El recorregut complet té deu quilòmetres exactes i es visiten les restes d’onze ermites. Però al capdavall són el paisatge i la naturalesa els autèntics protagonistes d’esta ruta, la serra de Cardó mateixa, sorprenent i misteriosa.

----------------------------------------------------------------------------En els dos accessos històrics al desert de Cardó —el camí de Tortosa i el de Rasquera— hi havia antigament sengles creus de silenci. Marcaven els punts a partir dels quals els pelegrins havien d’abstenir-se de parlar. Era una norma fonamental, inviolable. Però Cardó ja era un espai silenciós molt abans de l’existència del desert, quan s’hi refugiaven els bandolers o s’hi movien els pastors amb les seues raberes… I afortunadament ho continua sent avui, mentre la naturalesa engolix, amb tota la paciència del món, l’obra que hi aixecaren els hòmens. És un lloc on es fa patent, com en pocs altres de les nostres terres, la presència del passat i, és clar, la fugacitat de la vida... Però, en una certa manera, la memòria dels qui passaren per aquí —pastors, frares, clients del balneari, etc.— continua viva, i així serà mentre hi haja persones que els recorden tot passejant per les senderes i pels boscos, per les valls i pels corriols d’estos paratges. Inclús quan el temps acabe d’esmicolar les pedres que un dia van ser temples d’esperança.

L’ermita de la Columna marca el final de la primera «orella» de la ruta, la que queda al nord. A partir d’aquell punt s’agafa un camí molt ben arranjat que ascendix mansament, fent nombroses zetes, per una obaga. En un moment determinat la vegetació s’aclarix i torna a aparèixer el convent de Sant Hilari al fons, però vist ara des del sud, i també la planta embotelladora —en desús— i les faldes dels turons per on transitàvem una estona abans. Un cop a dalt de la carena vaig descansar una mica i vaig aprofitar per a fer un mos. El dia era encisador, d’aquells que tant abunden a principis de l’hivern a casa nostra, amb un solet dolç i tebi que s’agraïa enormement. Des del lloc on estava vaig poder veure també, no gaire lluny, l’ermita de Sant Onofre, poc més que un munt de runes… Després vaig seguir triscant una estona fins que el camí va començar a baixar i ombrejar-se de nou, fent cap a la font de l’Argelagar, un espai verd i ufanós. D’allà fins al coll del Murtero, el vèrtex més al sud de l’excursió, encara se m’aparegueren dos ermites més: la de Sant Joan i la de Sant Bernat, esquelets a punt de dissoldre’s en el magma que formen la terra, les roques i la botànica que les envolta.

Hi ha una pregunta que s’ha de plantejar forçosament qualsevol persona que face esta volta: per què tantes ermites? Quin propòsit pràctic tenien, més enllà de ser testimonis de la fe en Jesucrist, en Déu? Com hem dit

Rubén Royo Espuny

10

Notícies locals/opinió

TROBADA DE "BISBES" AL BAR LES MIKELES DE MASDENVERGE Tot va ser una mica casual. D’aquelles coses que se t’acudixen i et venen al cap quan recomptes la família masdenvergenca i penses… que ja falten dos dels que eren cosins germans —la Mercedes, com la coneixien al poble, i Vicentet— i que tu tens dos fills, masdenvergencs, que per molt que tu els n’has volgut parlar i ensenyar-los-en fotos, realment no saben que Martí, Pol, Irune, Iris, David, Eric, Joan, Ari, Valentí, Mercè i Genu ens són família... I porten des que van nàixer vivint al poble.

I parlats Moreset i l’Ester, que ara porten el bar de Les Mikeles, i tots d’acord, ens trobem en un dinar que més que pel menjar, que també era de campionat, ens va anar a tots molt bé per sentir-nos propers, estimats i amb ganes de recordar espais de reunió familiar que teníem oblidats.

Joan Vicent es va quedar parat perquè gairebé no coneixia a la Ruth, ma germana, tan diferent de mi i d’Adam; Xavi, sempre de la broma, disfressat de bisbe, va posar la nota de color i ens va recordar anècdotes de quan venien de Suïssa, abans de quedar-se al poble a viure, a visitar la família i jugaven a casa de ma tia Carmencín; Ari es va quedar perplexa de com s’havia estirat l’Izan (és que ja són gairebé 17 anys); la Cris, que va xalar d’allò més organitzant fotos amunt i avall; Visu, recordant com sa iaia, la tia Roseta, no el va conèixer i Xavi li recordava quan i com havia tingut el fatídic accident en què va morir; Adam, que no coneixia la xiqueta de la Soraya, que gran estava ja...

I la més gran dels cosins, Rosita "la Bisba", que va tindre un moment per a aclarir-me perquè a mon iaio Milio "lo Bisbe", al poble també el coneixien com "lo Pataquero".

I és que alguna vegada que alguna dona m’havia pre-

guntat de quina família era jo, tota convençuda contestava que era neta de Milio "lo Bisbe" esperant que m’ubiqués ràpidament... però no! I la senyora del costat va dir-li: «Sí, dona, Milio "lo Pataquero"!», que era el sobrenom que se li havia quedat entre amics per una anècdota de la seua infància i que havia sigut l’oncle "Catx" qui li havia tret este sobrenom...

I sobretot, al centre de la trobada, els cosins germans: Paquito, Rosita "la Bisba", Ramon, Carmencín, Elisenda, Esther i Paquita, ma mare; i Vicentet i la Mercedes (EPD).

Quin pou d’històries i de vivències comunes que es van trobar dissabte a Les Mikeles, a Masdenverge.

I com a casualitats de la vida, tornant als nostres orígens, hem estat uns quants dels seus descendents que hem decidit fer la nostra vida al poble.

I va ser precisament la Rosita que va dir-me que fes quatre ratlles per al BIM. I així ho he fet, i espero que als masdenvergencs i masdenvergenques que les llegiu us siguen tan entretingudes com ho ha sigut per a mi escriure-les i més enllà gaudir-les aquell dissabte, 16 de febrer de 2019, amb la meua família.

Sònia Tomàs Roiget Neta de Milio Roiget Fernández, "lo Bisbe"

Notícies locals/opinió UN HOME HONRAT Diuen que una vegada hi havia un home extraordinari, recte, just i ple de bondat que va vindre d’un país llunyà, on no ningú el coneixia, per a alliçonar la gent com ho havien de fer per s aconseguir la felicitat. Ensenyava amb autoritat, i amb l’exemple orientava com havia de ser el comportament de cadascú. La seua persona tenia la virtut de vivificar els ànims de tots els desil•lusionats, els marginats, els afligits, els amargats, particularment els més pobres. Aquells que no contaven per a ningú ni per a res van trobar en ell algú capaç de comprendre’ls i orientar-los, per als qui es va convertir en un referent.

Tenia tal atracció personal que no dubtaven a atorgar-li la confiança perquè veien en ell un home honrat que els considerava amb la dignitat que els corresponia com a persones, quan tots els ho negaven. Parlava d’un amor entranyable, insuperable, que inclou tothom, durador per sempre, que abasta la llibertat, la salut i l’esperança de les que tant se’n parla i difícilment s’entenen com cal.

Tenia molts coneixements i a més curava malalts, tornava la vista als cecs, donava menjar als qui no en tenien, calmava el mar quan s’embravia, inclús ressuscitava morts i a tothom que tenia necessitats, si li demanaven, els hi apaivagava. Amb la seua manera de ser i el seu comportament va despertar moltes simpaties i afectes, tant que hi va haver un grupet de persones que van conviure amb ell durant els últims anys de la seua vida.

Altres que li tenien ràbia perquè els criticava els abusos i les injustícies que feien, li paraven paranys per a ferlo caure en desgràcia, però no podien competir amb la seua saviesa i recorrien a les mentides, les difamacions i falsos testimonis. Estaven capficats per a saber com ferlo callar i utilitzaven tots els mitjans que tenien a l’abast.

Van organitzar un complot per atrapar-lo, i aprofitant un moment d’intimitat, amb falsedats portar-lo davant les autoritats civils perquè el condemnessen a mort. Al remat, rumiant amb la maldat que els caracteritzava, van aconseguir el que volien...

La Pasqua de Resurrecció, els cristians celebrem una data històrica: la tornada de Jesucrist, juntament amb el Pare, en què era Esperit abans de vindre a la terra com a home. Jesús, que havia vingut a la terra per a fer la voluntat de Déu, va haver de seguir un procés denigrant i ferotge fins que els humans, en el súmmum de la seua crueltat, van portar-lo al patíbul.

El procés va començar després que Jesús va sopar per última vegada a la terra amb els apòstols. En este sopar va celebrar el moment més solemne i més important de la seua estada entre els humans: la institució de l’Eucaristia. Havent sopat van anar a fer oració a la muntanya de les oliveres, on tenien per costum. Només ar-

11

ribar-hi, es va agenollar a terra atemorit i esglaiat davant de tot el que se li presentava i demanava al Pare que si fora possible passés d’ell este tràngol; no volia, però, interferir en la seua voluntat. En el moment d’acabar de fer oració se li van presentar un grup de gent amb llanternes i torxes, armats amb espases i garrots dirigits per Judes, l’apòstol que el va trair, que coneixia el lloc.

Tot seguit van agafar-lo i van lligar-lo com si fos un bandoler i van portar-lo davant les autoritats religioses que havien sigut les qui n’havien ordenat l’arrest. Aleshores, estes autoritats, de matinada, van fer un consell extraordinari apanyat a la seua manera per a acusar-lo, però com que no van aconseguir l’objectiu que volien, van portar-lo davant Pilat —que era el governador romà en aquell moment— perquè el judiqués i el condemnés.

Mentrestant, Pere, l’apòstol més distingit, que havia seguit Jesús quan van arrestar-lo i li deia que el seguiria fins a la mort, estava escalfant-se a costat de tots els qui volien condemnar Jesús, va negar-lo tres vegades dient que no el coneixia quan l’acusaven de ser de la seua colla.

Pilat, pressionat pels acusadors, va interrogar Jesús i no li trobar res per a poder-lo inculpar. A pesar de tot, va claudicar a la seua exigència i els va autoritzar perquè el crucifiquessen ells. Abans, però, va deixar la seua empremta i va fer assotar-lo fins a l’extenuació. Tot seguit, van anar a crucificar-lo al mig de dos bandolers per a causar-li encara més humiliació. Després d’estar tres hores clavat a la creu va expirar i, al mateix moment, la claror del dia es va enfosquir de tal manera que va causar l’admiració del centurió, un soldat pagà que comandava el grupet de soldats que crucificaren Jesús, va exclamar: «és veritat, este home era Fill de Déu».

Jesús va morir, com tots els humans, després de complir la seua missió en el món encomanada pel Pare, però va ressuscitar de manera com només Déu s’ho pot permetre.

Joaquín Tomás

La biblioteca

12

NO PAREM! Des de la biblioteca, per segon any, hem muntat el vídeo en homenatge a les dones del poble.

Una iniciativa que preníem Meritxell Sabaté Vida i Montse Parrot. Este vídeo el trobareu al Facebook de la Biblioteca i ja l’han vist i compartit moltes persones. És el millor homenatge que podem fer a les dones de Masdenverge… Algunes, malauradament, per llei de vida, ja no són en natros, però seran recordades per sempre emotivament.

Als infants i jóvens, us vull avançar que tenim moltes novetats en llibres i novel•les. Títols molt interessants i llibres molt vistosos per a aprendre llegint. I per als mes grans també tenim novel•les noves i llibres de matèries molt interessants.

Totes estes novetats ens arriben gràcies a la subvenció per a l’adquisició de llibres destinats a les biblioteques del Sistema de Lectura Publica al qual la població de Masdenverge està adherit.

Durant l’any ens aniran arribant moltes novetats, que esperem que siguen del vostre grat.

El servei de Revistes també el tenim actualitzat.

Així, cada mes tenim publicacions noves entre les quals podeu trobar: secció de mobles, moda, actualitat, política, cuina, esport, viatges, cinema, fotografia, motos, bicis, revistes infantils, etc.

I com sempre fem, tanquem l’escrit amb un pensament. En esta ocasió hem escollit una frase de Fernando Pessoa, poeta i escriptor portuguès: «El valor de les coses no està en el temps que duren, sinó en la intensitat amb què succeïxen. Per això existixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables.»

Montse Parrot La bibliotecària

Notícies locals/opinió MOLTES FELICITATS! El diumenge 3 de març, coincidint amb el seu aniversari, va tindre lloc l'entrega de la medalla pels cent anys a la Sra. Rosa Ripollés Ferré.

L’alcalde, els regidors i el jutge de pau, el mossèn i altres amics i familiars es van reunir al domicili de la família per a celebrar este acte. A part de la medalla, se li va fer entrega d'un pastís amb el número 100, ja que l’ocasió ho requeria, un lot de productes típics, un ram de flors i també es va llegir la carta que va fer-nos arribar el Sr. Chakir El Homrani, conseller del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya. Tot això davant de la família i els nets que van poder ser-hi presents.

Moltes gràcies als familiars de la Sra. Rosa per la gran rebuda que van fer-nos i també felicitar-la especialment pel seu aniversari.

Ajuntament de Masdenverge

13

Llar d’Infants

14

HIVERN I CARNAVAL

En tornar de les vacances de Nadal, la Bebi i la Fada Purpurina ens va rebre amb una bufanda!

Tenien fred, ja que som en plena estació de l’hivern i natros hem pogut descobrir-la a través de diverses activitats: vam abrigar-nos molt amb guants, gorres i bufandes. També vam manipular glaçons, tocar aigua freda i calenta, estirar i llançar a l’aire boles de paper simulant la neu, fer un mural amb papers de diversos colors i textures...

Este mes de febrer també ha sigut Carnaval, A la llar hem tingut disfresses, perruques, ulleres, barrets, nassos de pallassos... per a poder-nos disfressar natros mateixos i passar estones divertides tot ballant al ritme de diverses cançons! També vam maquillar-nos i fer màscares i corones pròpies del Carnestoltes! Per a tancar la setmana, vam sortir a la rua de Carnaval, juntament amb els alumnes de l’escola, pares, iaios... i vam fer una volta per tot el poble, tirant confeti i exhibint les disfresses, que enguany eren de girafes! Moltes girafes divertides! Un cop finalitzada la rua, al pati de l’escola vam menjar xocolate, que estava boníssim i vam gaudir d’un espectacle tots junts. Gràcies AMPA.

Per a finalitzar, voldríem felicitar l’Adrià pel seu primer anyet, al Lluc i l’Alma pels seus 2 anys i a l’Ibai i l’Unai pels seus 3 anys!! D’avui a molts anys!!

Desirée Simó

Alma

Llar d’Infants

15

D’esquerra a dreta, fila superior: Lluc i Unai; fila inferior: Ibai i Adrià.

16

Escola Rosa Gisbert DIJOUS LLARDER I CARNAVAL

El dijous dia 28 de febrer vam celebrar la tradicional plantada d’arbres amb motiu de la tradicional festa de dijous jarder. Enguany, l’indret escollit va ser el barranc, al costat de l’escola. D’esta manera, menuts i grans van desplaçar-se, animosament, fins al lloc escollit i en grups xicotets. Tot estava molt ben preparat pel personal de l’Ajuntament i vam començar amb molta empenta la plantada de deu arbres fantàstics. Tot seguit, vam berenar. Alguns van poder degustar el tradicional entrepà de truita. Ara, només cal esperar que els arbres es facen ben grans i que amb el temps puguen permetre recordar este memorable dia.

El divendres dia 1 de març vam celebrar el Carnaval pel poble. Una fabulosa rua es va desplaçar pels principals carrers de la localitat: menuts, infants de la llar, xiquets de l’escola, familiars, personal de l’Ajuntament i alguns exalumnes de l’escola van recorrer els carrers al so de la música sota una gran pluja de confeti. Un cop tornats a l’escola, l’AFA ens va preparar una xocolatada exquisida que va fer la delícia de tots els assistents; tant va ser així que després de repetir alguns cops, no va quedar-ni ni una gota! I per si això no fos poc, l’AFA va organitzar un espectacle humorístic que va tindre entretingut tots els presents.

Moltes gràcies a tothom per la vostra participació.

Tots fem escola, poble i comunitat. Aprofitem per a saludar-los a tots.

El claustre de l’escola Rosa Gisbert de Masdenverge, ZER Montsià.

Escola Rosa Gisbert

17

18

Carnaval 2019

Carnaval 2019

19

20

De bona llei

NOVETATS PER A LA DECLARACIÓ DE LA RENDA El Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) introduïx importants novetats per a l'exercici fiscal 2018. El dia 2 d'abril començarà la campanya de la declaració de la Renda 2018 i cal estar al corrent de quines modificacions legals s'hi han fet. He de declarar? Com funciona la deducció per maternitat? A continuació, us expliquem les principals novetats.

Principals novetats en l'IRPF per al 2019

Obligació de declarar: augmenta la quantitat mínima exempta. Una de les principals novetats que ens porta el nou text legal és un augment de la quantitat mínima exempta de declarar, de manera que els treballadors que han obtingut rendes anuals per sota dels 14.000 € de més d'un pagador no estaran obligats a declarar. Fins al moment, la xifra mínima se situava en els 12.000 €. Esta nova normativa té efectes des del 5 de juliol de 2018.

D'altra banda, amb efectes des de l'1 de gener de 2018, els guanys patrimonials derivats d'ajudes públiques també estan exemptes de declarar, juntament amb les rendes immobiliàries imputades, rendiments de les lletres del tresor i subvencions per a l’adquisició d'habitatge de protecció oficial o de preu taxat, amb un límit conjunt de 1.000 € anuals.

Reducció per obtenció de rendiments del treball. D'altra banda, s'ha augmentat la reducció

per obtenció de rendiments del treball: 1. Per als contribuents que han tingut rendiments del treball iguals o inferiors a 13.115 €, la nova quantia de reducció serà de 5.565 € anuals.

2. Per als contribuents amb rendiments nets del treball d’entre 13.115 € i 16.825 €: la nova quantia de reducció serà de 5.565 €, menys el resultat de multiplicar per 1,5 la diferència entre el rendiment del treball i 13.115 € anuals.

És important tindre en compte si l'impost s'ha meritat amb anterioritat o posterioritat al 5 de juliol de 2018, ja que el càlcul d'esta reducció serà diferent en un supòsit o altre. A més a més, per als rendiments del treball de l'any 2018, liquidables el 2019, no s'aplica la reducció tal com està expressada en l'article, ja que hi ha una disposició addicional que establix el següent: 1. Si l'impost s'ha meritat amb anterioritat a 5 de ju-

liol del 2018, la reducció és la que preveu la normativa vigent el 31 de desembre de 2017.

2. Si l'impost s'ha meritat a partir de 5 de juliol de 2018, la reducció serà la suma de: - Reducció amb la normativa en vigor el 31.12.2017.

- La meitat de la diferència positiva resultant de l’operació següent: la reducció amb la normativa en vigor l’1.01.2019, menys la reducció amb la normativa en vigor el 31.12.2017.

Prestacions i deducció per maternitat. Una

novetat important en matèria tributària és el nou tractament de la prestació per maternitat, des que el Tribunal Suprem canviés el seu criteri i considera que estes prestacions estan exemptes de tributar (tant les que van a càrrec de la Seguretat Social com les que reconeguen les comunitats autònomes i entitats locals). Per a la declaració de la renda del 2018, l'import d'esta prestació que s'haja cobrat podrà no incloure’s en la declaració. Les retencions que s'han suportat, són deduïbles.

D'altra banda, amb efectes des de l'1 de gener de l'any 2018, la deducció per maternitat s'incrementa en 1.000 € addicionals, quan qui tingue dret a la deducció haja tingut despeses de custòdia en guarderia/centres d'educació infantil autoritzats, quan el fill tingue menys de 3 anys.

Deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec. Des del dia 5 de juliol del 2018,

s'ha incrementat l'import de la deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec. En concret, és de fins a 600 € anuals per cada fill que forme part de la família nombrosa que excedisca el nombre mínim de fills exigit perquè la família sigue reconeguda com a família nombrosa de categoria general.

Tributació dels premis. Amb efectes a partir del 5

de juliol de 2018, hi ha noves quanties exemptes sobre certs premis de loteria i apostes: - Exercici 2018: estaran exempts els premis l'import íntegre dels quals sigue igual o inferior a 10.000 €. Si el premi és superior, se sotmetran a tributació respecte de la part del mateix que excedisca d'este import.

- Exercici 2019: a partir l'1 de gener del 2019 estaran exempts els premis l'import íntegre dels quals sigue igual o inferior a 20.000 €. Si el premi és superior, se sotmetran a tributació respecte de la part del mateix que excedisca d'este import.

- Exercici 2020: estaran exempts els premis l'import íntegre dels quals sigue igual o inferior a 40.000 €. Si el premi és superior, se sotmetran a tributació respecte de la part del mateix que excedisca d'este import.

Judit Chavarría Albiol

De bona llei

21

22

Les nostres mascotes

L’ACUPUNTURA EN ANIMALS DOMÈSTICS L'acupuntura és una tècnica terapèutica que va nàixer a la Xina fa més de 4.000 anys. Alguns estudis indiquen que té efectes beneficiosos per a l'home.

Per la seua banda, els veterinaris han desenvolupat la tècnica per a aplicar-la a gossos i a gats. És un tractament relativament indolor, ja que les agulles són molt menudes.

L'acupuntura és una tècnica terapèutica que s'empra des de fa més de 4.000 anys, molt abans del naixement de la medicina occidental. Se sol considerar una forma de medicina complementària. L'interès per l'acupuntura en humans ha anat creixent a partir de la publicació de diversos estudis que mostren millores perceptibles per a alguns trastorns. La tècnica s'està aplicant també en gossos i, en menys mesura, en gats. Ja hi ha veterinaris que tenen la formació específica i l'acreditació necessàries per a practicar l'acupuntura.

L'acupuntura consistix en la inserció d'unes agulles extremadament primes en punts concrets del cos.

Es tracta d'una tècnica totalment indolora. Les agulles d'acupuntura són molt més primes que les hipodèrmiques; generalment tenen un diàmetre de tan sols 0,02 mm. Les persones que han provat l'acupuntura descriuen una lleu sensació d'escalfor, formigueig o entumiment quan s'inserix l'agulla, però no de dolor. A vegades se sent una lleugera punxada que no persistix quan l'agulla queda a la pell. Encara que determinats punts tenen més sensibilitat que d'altres, els acupunturistes veterinaris experimentats saben quins han d'evitar. Més del 95% dels animals tolera bé l'acupuntura. Les agulles s'inserixen en més de cent punts específics que, segons sembla, connecten amb conjunts de nervis o fibres nervioses. Pot ser que les agulles provoquen un alliberament d'endorfines, els opiacis naturals del cervell, que alleugen el dolor i aporten una sensació de benestar. Així mateix, estimulen els punts d'acupuntura, que actuen sobre els sistemes nerviós, immunitari i endocrí.

L'acadèmia estatunidenca d'acupuntura veterinària (American Academy of Veterinary Acupuncture) considera que l'acupuntura pot ser especialment eficaç contra la displàsia de maluc, les malalties

degeneratives de les articulacions, la meliopatia degenerativa, l'epilèpsia, l'asma, les infecciones d'orina o també les inflamacions.

Igual que amb la resta de tractaments, l'acupuntura no garantix resultats, però sí que constituïx una alternativa que, segons els indicis, pot ser eficaç en una quarta part dels casos. També hi ha l'opció de combinar-la amb la medicina convencional. Finalment, en algunes persones i mascotes, l'acupuntura es combina amb altres tractaments alternatius com ara la fitoteràpia o l'homeopatia.

Els veterinaris que tenen la formació adequada per a practicar l'acupuntura són capaços de tractar la majoria de gossos i a molts gats sense que s'aprecien indicis d'estrès. El tractament, igual que molts altres, no es completa en una sola sessió, sinó que en calen unes quantes.

Luci Farnós Arasa

Notícies locals/opinió VICENT GONEL, A LA SELECCIÓ TERRITORIAL Poc s’ho pensava Vicent i la seua família quan al mes de juny passat van deixar el CB Amposta — després de ser campions i a contracor— per a fitxar pel CB El Morell, que la temporada els sortiria com fins ara. La idea era competir al màxim nivell possible, contra els millors equips de Catalunya, fet que s’està aconseguint, ja que l’equip del CB Morell en categoria infantil masculí de primer any està competint contra rivals com ara el Badalona, el Manresa o l’Andorra.

La veritat és que, a dia d’avui, l’equip és líder de la seua categoria empatat amb el Catalana Occident Manresa. S’està fent una bona temporada i s’està jugant molt bé, motiu pel qual Vicent va ser convocat per a participar en la Trobada de Seleccions Territorials que va fer-se el passat diumenge dia 3 de març a Almenar (Lleida). Res a envejar dels jugadors tarragonins respecte dels de Barcelona; es va competir a un altíssim nivell, i gràcies a això també ha arribat la convocatòria de la Selecció Catalana per a participar en els entrenaments i en el procés de selecció de jugadors que començarà el 31 de març, al pavelló de Bac de Roda (Barcelona).

Des d’estes línies animem a Vicent a continuar lluitant pels seus somnis, alhora que el felicitem per la trajectòria esportiva d’esta temporada.

Consell de Redacció

23

Fila 13

24

NORTH COUNTRY (EN TIERRA DE HOMBRES) La meravellosa Charlize Theron ens transporta als secrets més foscos de les mines de ferro situades al nord de Minnesota. El seu treball en este film li va merèixer la gran estatueta d’or dels Oscar com a millor actriu el 2005. Ella és Josey Aimes, una mare adolescent i dona maltractada que torna al seu poble natal a la recerca d’una bona faena. Amb dos xiquets al seu càrrec, Josey troba faena les mines de ferro, la font principal de la regió. Una indústria dominada pels hòmens des de sempre i poc acostumats als canvis. Al seu nou lloc de treball, Josey es veu obligada a aguantar l’assetjament que patixen ella i les dones que hi treballen per part dels seus companys masculins. Quan Josey protesta pel tracte injust i desigual que ha de suportar a les perforacions mineres, tot el poble, inclús les mateixes dones, li donen l’esquena. Així s’inicia una persecució personal contra ella en què fins i tot participa son pare. Tot i això, Josey trobarà el valor per a lluitar i defensar les seues creences encara que ho haja de fer sola. Esta pel•lícula està inspirada en una història real que va acabar amb el primer plet massiu contra l’assetjament sexual

ALMOST FAMOUS (CASI FAMOSOS) El director Cameron Crowe dirigix i escriu este film inspirat en les seues pròpies vivències quan era un jovenet reporter de rock. Esta pel•lícula sobre un adolescent que decidix escriure sobre el món de la música des de dintre. La seua primera oportunitat li arriba amb la revista ‘Creem’ on escriu qui es convertirà en el seu mestre i amic, el crític Lester Bangs. En tan sols uns dies, William es trobarà envoltat de groupies i un encàrrec de la revista Rolling Stone sota les mans. Seguir la gira del grup Stilwater a través dels EUA serà tota una experiència inoblidable, a més que li brindarà l’ocasió d’enamorar-se d’una bella groupie de la banda, la joveneta Kate Hudson.

Alba Garcia

Tecnologia/internet ESTAT ACTUAL D’INTERNET AL POBLE VIA AUGUTE-SOMINTERNET Ara fa un any vam anunciar l’inici del desplegament de la nova xarxa de fibra òptica al poble. A hores d’ara ja podem dir que el projecte està gairebé finalitzat, ja cobrim pràcticament tot el casc urbà del poble a falta d’uns pocs carrers que en breu ja ho tindran. Agraïm la bona disposició dels veïns alhora de facilitar-nos la faena de desplegar esta nova infraestructura.

Per a l’Associació ha estat una forta inversió (feta amb fons propis): nova infraestructura, mà d’obra i ampliació del subministrament d’Internet que fem arribar al poble per a poder oferir més velocitat a estes noves connexions. Us volem explicar bé l’estratègia d’este nou projecte ja que coexistix amb el del servei d’Internet mitjançant antenes que vam iniciar ja al 2013.

La nostra voluntat és continuar mantenint les connexions de ràdio, sobretot als llocs on difícilment podrem arribar amb el cable de fibra òptica (disseminats, etc.). També és cert que als llocs on ja tenim la nova instal•lació de fibra, ja no fem altes de ràdio; per això hem fet que el cost de la instal•lació sigue equivalent.

Als socis actuals els facilitarem i animarem a canviar de sistema, fent descomptes en la instal•lació (recomprant la seua antena) i finançant el cost sense interessos. També hem pensat a mantindre’ls la quota amb una velocitat de 15 Mbps (a les antenes radio la velocitat que mirem de garantir està entre els 10 i 20 Mbps, però pel medi de transmissió sempre exis-

25

tixen fluctuacions). Amb la fibra òptica tenim ara mateix velocitats d’entre 20 i 50 Mbps a preus d’entre 23 i 35 € mensuals, amb impostos inclosos.

Pel que fa a l’aspecte tècnic, les dos xarxes (ràdio i fibra) coexistiran i estem fent i farem els manteniments necessaris per a garantir, d’una banda, les velocitats que per ràdio es poden oferir i, de l’altra, per a anar augmentant la velocitat que podem oferir a les connexions de fibra òptica, un medi que permet anar augmentant de capacitat.

Com a exemple, estos últims mesos de gener i febrer hem anat renovant molts dels aparells de la infraestructura que dona el servei de ràdio al poble, manteniments necessaris per a la vida útil dels equips (4-5 anys). Estos treballs de millora han provocat algunes incidències que certament s’han allargat més del compte en alguns casos i fins i tot han fet la sensació que el servei funcionava pitjor que abans. Per això us volem informar-vos-en, perquè pugueu veure que tot ho fem en l’ànim de tindre el millor servei possible, tot i que de vegades la part tècnica fa parlar una mica.

Ara ja estem finalitzant la substitució dels equips més antics i estabilitzant el servei d’Internet, un servei molt sensible a les variacions. A més, sempre responem preferentment pel WhatsApp les 24 h al telèfon de l’associació 636 111 384. Qualsevol incidència, és millor que la comuniqueu quan passe per a poder ajudar-vos de manera més eficient. Seguim fent xarxa! Òscar Alavedra

Records d’antany

26

FRANCISCO ARASA O PACO “EL ROS” per Àngel Carles

Paco i jo vam viure molt de temps quasi junts al final del poble, a la zona de l’Àngul. Allí, de casa d’ell a la nostra sols dividia un espai molt menut, menys de cinquanta metres. Jo tenia el taller i ell, quan retirava de la faena, s’hi passava. Allí parlàvem de la faena i de quines pel•lícules feien als cinemes d’Amposta i de la rodalia per a vore què faríem diumenge.

En temps del treball, comentàvem què havíem fet aquell dia i per a qui. Paco va treballar molt de temps per a les moltes terres que tenia un oncle seu d’Amposta, conegut com "lo bou"; son pare n’era l’encarregat, fora d’aquí també tenia moltes terres d’arròs. I al taller també organitzàvem què faríem el pròxim diumenge: cinema o ball. En aquelles èpoques ja teníem moto i rodàvem per estos estimats pobles.

Anàvem als cinemes del sindicat Òscar o al Bahía; tots sabíem les pel•lícules que s’hi projectaven.

I si al poble venien «varietes», prompte es corria la veu. I tu sempre deies molt lluïts, però la paga del diumenge que ens donaven els pares no era per a tirar coets. Tu, Paco, tenies una planta molt admirada per les xiques: bona planta i parlaves en molts de «modos»; quan traies una xica a ballar, mai cap d’elles et deia que no. Paco, ens has deixat massa prompte, però tinc present una cosa: a tu sempre et tindre dins del meu pensament.

En la foto que acompanya este escrit, ja diu qui era Paco "el Ros": ben plantat, molt bon noi i amic dels amics. Si ho recordo molt bé, enguany i molts anys, el dia del bou capllaçat mengem les anguiles junts amb el teus companys de Tortosa — per cert, tots ells eren al teu funeral—, José de Royo. Al bou capllaçat parem a esmorzar anguiles al bar de Campos, que també ve Paco i els seus companys de Tortosa. El dia del teu funeral, estos amics, molt tristos, tot eren a missa. Vam saludar-nos.

Potser vaig falla en una cosa: no vaig anar al cementeri i ja et diré perquè: estava molt

emocionat i no sabia tindria prou forces per a vore com t’entraven al nínxol. Així de clar, Paco. Però et prometo que ara prompte et faré una visita al teu lloc de descans per sempre. Han passat pocs dies des que vas dir-nos adeu, però sí que sé que sols busco calaixos per a vore les fotos que ens fèiem en aquelles èpoques i alguna més que altra l’he trobada. Però esta és la que més m’ha impactat.

I no saps per què? Per la teua frase que sempre deies. I que lluïts que anàvem. I moltes vegades el nostre company Pepito "el Ferré" i jo, que us deia a tots dos que lluïts que anàveu i ara els dos descanseu en pau. És clar que un dia vindre a vore-us i comentarem la nostra estimada joventut.

En poc dies de temps, tu, Paco, i Antoniet "del Canio" vau marxar. A Antoniet li vam dir adeu el 21 de gener i a tu el dia 5. Tots dos en poc temps ens heu dit adeu-siau.

Descanseu en pau.

Paco, la foto que tanca este escrit és la que tu sempre em deies: «que lluïts que anàvem». Jo la guardava com una relíquia.

Records d’antany L’ODI, MEMÒRIA HISTÒRICA Per què les persones ens tenim este gran odi? En tot: en el vestir, en el menjar, en el parlar, en paraules que deixem anar —amb malicia o sense—, ressentiments de coses passades i en no massa importància, pensem natros. Però hi ha un però.

Altres que escolten que pensaran de vatros si este odi és entre famílies, entre companys de tertúlia o be de cafè, com a mi em va passar.

Un, carregat d’odi, em diu: «tu a n’esta taula no ets acceptat». Sí, estes paraules les van escoltar dos testimonis i un mòbil les va gravar. I un altre sembrant zitzània, que ell sí que va escoltar-me dient que jo li vaig dir que a la taula no era acceptat. Tot al contrari dels fets. Este és el portaveu; se li escapa l’odi sense cap motiu aparent. I penso: «pos anem arreglats».

I recordo altres fets, com ara quan em vaig trobar un persona gairebé familiar de la dona i li dic: «Per què no saludeu a la Rosa? Què us ha fet ella?». «Us vam acovidar a esmorzar i no vau vindre», va dir ell. Jo li vaig explicar que no hi havíem anat perquè havíem tingut una mala nit, però ell em va contestar que eren excuses.

A casa nostra, a la meua dona, un familiar no la saluda perquè natros no vam anar al seu esmorzar al•legant motius de salut. Un familiar meu em diu que jo no dinaria a la seua taula, i els companys d’Amposta —Romaní i Ramon, el del alumini— cada setmana m’acoviden a dinar. Tinc un fardell al cap, alguna cosa hi ha que no roda bé. I penso

27

que faré jo sense esmorzar i sense dinar: estic ben arreglat. Jo tinc clar que els d’Amposta són uns bons companys. I així, segons jo penso, els d’aquí no són bons companys. És clar que no tots. A la persona que va dir que jo no era acceptat, molts de favors li havia fet. Sí, pensa un poc i fes memòria quan em deies: «Vols vindre en mi? Vaig a tal lloc». I jo anava molts de viatges amunt i avall. Tu, de cop i volta, amb tot este odi. El perquè, no ho sé. Tu carregat d’odi. Moltes vegades vaig vindre amb tu sense cobrar mai res, i vius en odi. No és aconsellable. En pau i la cara ben alta. I molta tranquil•litat i dorm molt bé. Voràs com tindràs molts més amics. Les famílies amb odi no són molt acceptades. I una cosa et vull dir: jo també dinaré, i si no és a la teua taula, serà en una altra. Em faran lloc i molt ben acceptat també dinaré, amb el cap ben alt pel poble i fora del poble. Nois, reflexioneu: voreu com al final tots farem cap al patí gran envoltat de xiprers. I allí trobarem la pau per sempre.

I el poble us agrairà i este xicotet esforç serà recompensat. Les famílies unides són un goig. Una forta abraçada i un bon dinar allí on dineu i oblideu-vos dels rancors. I encara menys que vinguen d’uns familiars que sempre han estat molt units. I per què estar sempre nyic-i-nyac i tirar el carro pel pedregar?

Pensem una cosa: trobar-te un amic o familiar pel carrer i que et gire la cara és un fet que ens ha de fer reflexionar i prendre una decisió. El rancor es menja el cervell. A més, tinguem present que no tots som perfectes ni sants. Àngel Carles Gonel

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Records d’antany

28

TORNAR Quan Medir va tornar en la dona al poble on s’havia criat, es va posar a treballar per al seu amic Fernando al taller que tenia d’enquadernació de llibres. Un bon dia se’ls va presentar una dona amb una Bíblia de cinc toms amb les tapes molt deteriorades. Medir va adonar-se del gran valor del llibre i li va demanar a la propietària si l’hi voldria vendre, perquè era una obra que tenia moltes il•lustracions.

Ella va contestar-li que es tractava d’un record de sa mare i que una Bíblia de casa, una persona que creu en Déu, no pot vendre-la. Si de cas, pot bescanviar-la per una altra. Tanmateix, va agrair-li que lloés el llibre sagrat. Fernando li va dir que tornés a recollir-lo passats cinc dies. La dona va marxar i li va parèixer recordar Medir. Fernando li va dir qui era aquella dona.

El dia que va anar a recollir el llibre, com que en Fernando estava tot sol, la senyora li va demanar informació sobre el Medir. Una volta confirmat que era qui ella es pensava, va buscar la manera de parlar amb ell per a oferir-la treballar per a ella a les tardes. Ell, amb el vistiplau de l’amic, va acceptar.

El dia que Medir va presentar a la casa per a parlar de la faena i començar a treballar, va ser rebut amb benvinguda càlida: —A vostè, segons el seu amic, li diuen Medir. A mi en diuen Pilar i esta és ma mare, la Isabel —diu la senyora.

—Me sento molt honrat de conèixer-les —respon ell.

—Estem conformes amb tot el que ens ha dit. Pot començar quan vulgue. Confiem en vostè i en les seues habilitats, i sabrà també que el coneixem des de fa molts anys —afirma la senyora Pilar.

—Ara sí que em sorprèn gratament vostè. I de valent! Jo sé que les conec a vostès, però feia molts anys no les havia vist i el meu amic me’n va fer memòria el dia que va vindre a portar els cinc toms de la Bíblia. De fet, vostès són conegudes per tot el poble, però jo, Déu meu, no soc res més que un ciutadà insignificant. M’he quedat parat ara que m’ha dit que fa anys que em coneixen. Gràcies per això, gràcies, perquè si m’han acceptat per a la faena i saben qui soc és que tot és per a bé —explica Medir.

—D’insignificant, res de res, senyor. No cal que sigue tan humil. Jo soc germana d’aquell company que vostè tenia a l’institut on avui hi ha el Museu

de les Terres de l’Ebre. Hi anàvem al repàs i seiem junts al mateix pupitre. I com segurament ja deu saber, mon germà va morir ofegat al riu un dia que hi va anar a nadar amb altres companys. Ell em parlava de vostè i un dia va ensenyar-me un regal que li va fer i n’estava molt content. No se si se’n recorda, però és este —diu la senyora Pilar, mentre agafa d’un dels prestatges del moble que tenen a la sala un coet d’aigua paregut al del famós Tin Tin fet amb una botella de plàstic i amb els típics quadradets pintats.

—Primer de tot vull expressar-los la meua gratitud, senyores Pilar i Isabel, per la confiança i l’amistat que m’han donat. I ara ja està aclarit: vostè és la germana de Lluís, el meu company de pupitre i amic. Me’n recordo d’ell i del dia que li vaig regalar este coet. Recordo que es va posar content. Era inquiet i senzill, molt bon noi, apassionat en tot allò que aixeca els valors humans dins de l’extens camp de la cultura.

Assistíem junts a les conferències d’Arqueologia, i també allí ens ensenyaven Geometria. A ell li interessava per a treballar el ferro forjat amb son pare.

Dins del que eren les classes de cultura general, jo vaig deixar-me captivar per l’Astronomia, per la qual cosa li vaig regalar este coet que vostès guarden.

Si volen, un dia podem fer-lo enlairar. Com vostès bé deuen saber, la passió del seu germà Lluís era l’Arqueologia: ell era un dels membres de l’equip del poble, col•laborador en els estudis dedicats a la investigació de la història de la nostra ciutat des dels vestigis més antics. O sigue que era actiu, inquiet com he dit, i estava dotat d’un gran nivell cultural.

El meu regal va ser en agraïment a un mapa dels Estats Units d’Amèrica que ell em va aconseguir: va demanar-lo al consolat d’este país a Barcelona. I el dia que el seu germà Lluís va ofegar-se al riu, jo també hi era. I vaig ser una de les moltes persones que vam anar a l’enterrament. Em sap greu! És trist parlar d’això, però per a mi també és gratificant fer-li un homenatge pòstum parlant d’ell —explica Medir.

—Moltes gràcies senyor per recordar-lo. I vostè devia d’estar molt de temps fora per a arribar a perdre la coneixença d’algunes persones del poble —apunta la senyora Pilar.

—Trenta-cinc anys, i les persones que no conec són les que eren jóvens i han canviat, i aquelles persones més conegudes i tractades, estes sí que les recordo.

I amb vostè, a més de ser jove, no vam tindre relació, ja que vivíem cadascú a un extrem del poble. Però des d’ara estic segur la coneixeré sempre, tan a vostè com a sa mare —apunta Medir.

Records d’antany —Perdone la pregunta: i on va estar vivint durant trenta-cinc anys i de què treballava —li demana la senyora Pilar.

—Vivíem en un poble a la vora de la mar. Jo treballava de picapedrer i la dona de portera. Per la salut d’ella vam haver de tornar aquí al poble... i ja recuperada la dona vam entrar a treballar a una fàbrica de mobles. Malauradament, però, la fàbrica va tancar i vam quedar-nos sense faena. per sort, com que el meu amic en tenia molta, d’enquadernador de llibres, va agafar-me perquè hi treballés amb ell.

—Així que vostè picapedrer, Medir?

—Sí senyora. Picapedrer i molt aficionat a l’escultura.

I per favor, no em digue més de vostè. Tractem de tu —diu Medir.

—Pos tracta’m igual a mi —contesta ella.

—I sent que estem d’acord i que puc començar quan vulgue, si Déu vol vindre demà a la tarde.

—T’estarem esperant. És dijous. Medir passa el matí amb l’amic, enquadernant fascicles d’una Història Universal. A la tarda, es presenta al de la senyora Pilar.

—Bona tarde! —saluda en Medir.

—Bona tarde! Passa, passa. Anem a vore la faena que vull que fases —diu la senyora Pilar.

I caminant per un dels passadissos del ben cuidat jardí, adornat amb unes quantes pedres grosses, fan cap al magatzem.

—Es tracta de col•locar tots estos treballs artístics de ferro forjat, arramblar-los a la paret, a la vora de la porta, per a col•locar-los després al jardí d’ornament.

Ja veus que tot són figures d’animals i pensem hi farà bonic —diu Pilar.

—Les pots vendre, dona. T’ho pagarien bé perquè és art del bo —li proposa Medir.

—Tot ho trobes interessant i valuós això meu. Me fas igual que en la Bíblia que volies comprar-me. Ja sé que tenen valor estos ferros, però de moment tampoc els tinc en venda. Volem disfrutar-los i tindre’ls al jardí. I encara més que els van mon pare i l’home, que al cel siguen.

—Era un dir. Hi estic d’acord. I és millor com tu dius: disfrutant en ta mare tot el que és recordar la família en amor amb la presència del treball artístic fet per ells, i també la Bíblia que volia comprar-te —diu Medir.

—Si et vas fixant com ara, seran moltes les coses que potser t’apareixeran interessants i boniques, perquè

29

el meu home, que era artista, tenia molt bon gust a l’hora d’adquirir obres d’art i me n’ensenyava a mi, sobretot de temes religiosos —apunta la Pilar.

Tot això va poder comprovar-ho en Medir quan van tornar a entrar a la casa i va fixar-se —avui més que ahir, en què només van parlar del coet— en els preciosos quadres pintats a l’oli de temes religiosos i retrats familiar (ressaltava la foto del Lluís), i també una pintura amb una panoràmica del poble amb el pont sobre el riu. Tanmateix, el que més li va agradar va ser un repujat en coure que representava Jesús amb la creu camí del Calvari. La senyora Pilar, en adonar-se del seu interès i gaudi de tot el que estava mirant, va portar-lo a la biblioteca. D’entre els molts llibres que hi havia, n’hi hagué un que va cridar-li l’atenció: «Tratado de Medicina Clínica i Terapéutica». Li va demanar permís a la Pilar per a agafar-lo i fullejar-lo. Després de mirar-se’l durant una estona, va tornar-lo al seu lloc i li va confessar a la Pilar que era un llibre molt bo i interesant.

—És un dels llibres que tenia mon fill quan va fer la carrera de neurologia. A vegades en llijo alguna part i m’ajuda a entendre el nostre comportament davant les creences religioses. És important per als que creiem en Déu respectar la ciència com a portadora de bé a la humanitat, quan es fa servir per a este fi. Però en este llibre he après que la ciència ve de Déu, i que el problema de la salut mental pot ser solucionat en alguns casos, però en altres, no. A mi em fa reflexionar el passatge de l’Evangeli de Sant Marc 9:14-29, quan Jesucrist cura un xiquet epilèptic. Mon fill, que és creient com natros, a vegades em diu que els deixebles que surten en este passatge són la ciència actual del món, i que Jesús és la verdadera ciència, la que porta a la vida eterna —diu la Pilar.

I com sigue que un dia Medir li va dir a la senyora Pilar que era picapedrer i aficionat a l’escultura. en va parlar amb sa mare i els dos fills i van acordar proposar-li al Medir que, si es veia capaç, esculpís el retrat del Lluís en una de les pedres del jardí. I el Medir, satisfet, va dir que sí.

I en la gràcia i l’ajut de Déu va esculpir el retrat d’aquell company de pupitre i amic de l’institut. El van plantar al mig del jardí, al costat de les altres pedres i dels preciosos treballs de ferro forjat, tot formant un monument i donant-li distinció i noblesa a la molt digna família de la senyora Pilar.

Miguel Ramos Roiget

30

Club d’escacs

ACTIVITATS GENER/FEBRER 2019 LLIGA CATALANA D'ESCACS/ CAMPIONAT D'EQUIPS L'activitat principal dels mesos de gener, febrer i març està marcada per la disputa de la Lliga catalana d'escacs. Esta competició es duu a terme tant en l’àmbit català com provincial i abasta des de la tercera divisió fins a divisió d'honor, la màxima categoria.

El nostre club té dos equips: el Masdenverge A, que juga a la preferent provincial i el Masdenverge B, que ho fa a la primera provincial. Avui per avui, les dos categories s'ajusten prou bé a les nostres característiques.

Quant a resultats, tant el primer com el segon equip —i després de jugar sis jornades— ja tenen garantida la permanència. Este era l'objectiu mínim, lluitant molt cada diumenge. Ara resten tres jornades a preferent i una a primera, fet que ens pot permetre millorar un poc més en la classificació final. De moment, estos són els resultats de cada matx: Preferent provincial.

1a jornada (20 gener): victòria contra el Tarragona B per 6,5 a 3,5, amb un bon resultat per a començar. 2a jornada (27 gener): derrota per la mínima davant el Tortosa per 5,5 a 4,5, amb opcions de guanyar, però per poc no va poder ser. 3a jornada (3 febrer), el nostre equip va guanyar amb solvència davant el Flix, club que acaba d’ascendir a la categoria, per un resultat molt favorable a favor nostre de 9 a 1. 4a jornada (10 febrer): jugàvem contra el Torredembarra, un rival amb el qual sovint ens disputem l'ascens de categoria; vam tindre el matx per guanyar, però un altre cop se'ns va escapar i només vam poder empatar 5 a 5. 5a jornada (17 febrer): el desplaçament més llarg de la temporada de la lliga catalana, a Santa Coloma de Queralt; l’equip colomenc enguany s'ha reforçat molt i encara que ho vam tindre tot a favor, en l’última partida se'ns va escapar el matx i vam perdre per un mínim 5,5 a 4,5. 6a jornada (24 febrer), a casa contra la Ràpita, el derbi territorial; a priori tot pareixia igualat, però prompte bona part de les partides es van decantar a favor nostre fins a aconseguir un clar marcador de 7 a 3. Ara ens queden tres jornades, amb dos desplaçaments —Reus i Valls— i un partit a casa contra el Vila-seca. En la classificació anem quints (d'un total de deu equips) i creiem que tenim opcions de millorar una o dos posicions més.

Primera provincial.

De moment estem prou ben posicionats, hem hagut de lluitar molt i hem aconseguit resultats molt diversos, però amb molta motivació. 1a jornada: empat contra el Dosaigües, un rival etern i molt equilibrat, pel resultat de 4 a 4; podíem haver guanyat prou bé, però no va poder ser. 2a jornada: vam jugar a Reus contra el potent equip del Reus Deportiu B i vam perdre per un rotund 7 a 1; l’equip reusenc va demostrar ser un equip molt superior, amb un resultat dur, però clarament esperable. 3a jornada: nou desplaçament, esta vegada a Cambrils per a enfrontar-nos a un equip també superior pel que fa al rànquing; vam perdre per un ajustat

5 a 3, amb possibilitats d’haver empatat i, fins i tot, de guanyar. Una llàstima. 4a jornada (10 febrer): vam jugar a casa del segon equip de l'Amposta contra un contrincant més semblant al nostre; vam guanyar amb certa facilitat per 5 a 3. Este resultat ens donava esperances per a mantindre la categoria, tot i que calien més punts. 5a jornada (17 febrer): a casa contra el Gandesa, que tornava a la lliga després de diversos anys d'absència; tot i lluitar fins al final, el Gandesa va demostrar la seua superioritat amb un resultat final de 2,5 a 5,5. 6a jornada (24 febrer): jornada clau en la visita a Benicarló per a enfrontarnos a l’equip A, un rival complicat. Tots dos equips teníem la necessitat de puntuar. El matx, molt equilibrat, va tindre resultats parcials alterns, més a favor del Benicarló, però les dues últimes partides van ser molt disputades fins al final i van decantar-se a favor nostre: 3,5 a 4,5. Este resultat ens va donar ja la tranquil•litat de saber que havíem fet els punts necessaris per a mantindre la categoria. Ara anem quints d'un total de vuit equips, a falta d'un matx que jugarem a casa contra el primer equip de l'Hospitalet. Tenim l’opció de millorar una posició en la classificació. Ho intentarem.

En resum, estem contents de com s'ha desenvolupat la lliga i a veure si en futures anyades podem aspirar a tornar a pujar de categoria.

CAMPIONATS D'EDATS TERRITORIALS CATEGORIES SUB-8, SUB-10 I SUB-12 Durant el mes de febrer s'han jugat els territorials d'edats/ campionats d'edats a les poblacions de Gandesa, Tortosa i Amposta.

La nostra participació ha estat bona, amb vuit xiquets i xiquetes, de 5 a 10 anys, que han jugat un total de sis rondes, dos cada jornada. Val a dir que les categories sub-14, sub-16 i sub-18 ja havien jugat al mes de novembre a Cambrils.

Molts dels nostres jugadors debutaven en una competició i ho van fer prou bé. Cap d’ells s'ha classificat directe per a jugar les finals, però gairebé tots han fet les mínimes per a poder jugar la final de Catalunya per Setmana Santa.

Han quedat pels llocs capdavanters, amb els jugadors més experimentats —Marc Safont i Marc Pellisé— amb opcions fins a l’última ronda per a classificar-se directe per a les finals. També molt bons resultats per a Iker Colàs, Delzen Alvear, Eloi Tomàs, Josep Tomàs, Slash Panisello i Avril, la més menuda.

Com ja hem dit abans, per a alguns ha estat la primera vegada que competien i tots han apuntat bones maneres. Segur que en pròximes ocasions ho faran encara millor.

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS Tenim a tocar les finals de Catalunya d'Escacs, que novament se disputaran durant cinc dies a la Pineda. No tenim gaires classificats, però segur que els que hi aniran ho faran molt bé.

VIII IRT MASDENVERGE TERRES DE L'EBRE Ja anem ultimant detalls per a tirar endavant el 8è Obert. Enguany tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de juny, al pavelló munici-

Club d’escacs

31

pal.

Esperem tindre tant bona acollida com en les edicions anteriors.

Club d’Escacs Masdenverge

ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS DISSABTES, DE LES 17.45 A LES 20 HORES NIVELLS INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT C/ Montsià 15 - Casal Municipal Masdenverge Correu de contacte: cemasdenverge@yahoo.es Telèfon: 661 918 470 (Josep Maria)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A totes les posicions, blanques juguen i fan mat.

32

Club de birles RESULTATS 17/II/2019 Cèrvol Vinaròs 274/295 Club de Birles Masdenverge 275/261

TORNEM A REPRENDRE LA LLIGA!

1; Pau, 1; Manel, 1 i Adrià, 1). I la mateixa setmana vam desplaçar-nos al camp de l'Amposta, on vam viure un partit sorprenent per com es van aconDesprés de les vacances de Nadal, tornem a re- seguir els gols, amb parts ben diferenciades; vam prendre la lliga. I així ho vam fer al camp de La patir, però vam poder imposar-nos per un marCava, amb un partit en què l'Escola Delta no ens ho cador ajustat de 5 a 6 (Pau, 2; Àlex, 1; Pep, 1; Nil, 1 va posar gens fàcil, malgrat que vam saber traure i Nanu, 1). Per tancar el mes de febrer, vam rebre el partit amb una victòria per 3 a 4 (Manel, a; Nil, a; la visita del Remolins Bitem; va ser un partit força Biel, 1 i Roc, 1). Després d'esta jornada 11, final- fàcil per als nostres, amb una victòria clara per 12 a 2 (Nil, 2; Biel, 2; Nanu, 3; Pau, 2; Roc, 2 i Andilla, 1). itzem la 1a volta situats per la meitat de la taula.

Però així no s'acaba aquí. El 26 de gener vam començar la segona volta rebent el Sant Jaume a casa; va ser un partit força complicat en què el nostre equip no va poder aconseguir els tres punts, ja que vam perdre per 2 a 4 (Manel, 1 i Nil, 1). El cap de setmana següent vam rebre la visita de la Rapitenca B; va ser un partit en què el domini de joc va ser dels nostres blaus i blancs, fet que es va veure recompensat pel resultat final de 10 a 1 (Àlex, 1; Nil, 1; Manel, 1; Nanu, 1; Pau, 2; Biel, 2 i Roc, 2).

El 19 de febrer vam visitar el camp de La Sènia per a disputar-hi un partit que tenim ajornat pel fort vent que va bufar el dia que s’hauria d’haver jugat; tot i el fred, vam poder aconseguir els tres punts que volíem amb un marcador de 2 a 4 (Roc,

Yasmina Campos

Club de futbol MENTRE HI HA VIDA HI HA ESPERANÇA Quan ja s’han jugat vint-i-tres jornades del campionat de tercera catalana, el nostre equip està lluitant per salvar la categoria. Tot i les dificultats per a traure punts, en estos últims partits el Masdenverge ha aconseguit alguns resultats positius, que, si més no, ens donen moral i esperances per a la recta final del campionat de lliga.

Només queden deu jornades i estem a set punts de la salvació. Els equips que tenim per sobre nostre són el Godall i el Sant Jaume amb 21 punts. Tot i les dificultats per a retallar punts no tenim cap altra opció que lluitar cada partit i anar rascant punts per a retallar la distància i tindre alguna oportunitat de salvació. De totes maneres, hem de dir que estos últims partits el Masdenverge ha canviat la dinàmica negativa gràcies a un canvi tàctic i mental per part de l’entrenador, juntament amb els jugadors. La prova és que l’equip ha tret resultats positius contra equips que són a part alta de la taula classificatòria, com ara un empat contra el primer de la lliga, el Perelló, i una victòria contra el Flix, quart classificat. Això ens mostra la igualtat dins del terreny de joc de tots els equips, tot i les diferències de pressupostos existents.

Per tant, un pas endavant. Cal lluitar cada partit com si fos una final. I com sempre, des del BIM demanem a tot el poble i als simpatitzants que ens ajuden com només ells saben: baixar cada diumenge a animar l’equip i donar-li el màxim suport.

Un equip com el nostre està per sobre dels resultats. El que ens interessa és passar una bona estona entre amics i companys, i si està acompanyada de victòries, millor per a tots.

Tot seguit us deixem el resum dels partits jugats fins ara, de la jornada 17 fins a la 23, en què el Masdenverge CF ha patit quatre derrotes, ha aconseguit dos victòries i ha empatat un viatge.

17a JORNADA: LA CAVA CD A

MASDENVERGE CF

4 0

Una clara derrota contra un equip que ha anat de menys a més. El Masdenverge en cap moment va

33

trobar el seu lloc dins el camp. La prova és que va rebre dos gols a la primera part i dos gols més a la segona part sense donar cap opció al nostre equip.

18a JORNADA: MASDENVERGE CF JESÚS I MARIA UD

1 3

Dolorosa derrota, ja que el resultat no mostra el que es va viure dins del camp. A la primera part, l’equip visitant es va avançar amb dos gols, als minut 27’ i 38’. Però a la segona part el Masdenverge va reaccionar i va marcar un gol al minut 60’, obra de Xavi Tomàs. Este gol va donar molts ànims a l’equip i sobretot una opció de remuntada que finalment no va poder ser, perquè el Jesús i Maria encara va marcar un altre gol.

19a JORNADA: MASDENVERGE CF FLIX JD

5 0

Primera golejada de l’equip que ens dona molts d’ànims per a seguir lluitant. El Masdenverge va començar amb moltes ganes, ja que al minut 17’ Xavi Tomàs va marcar el primer gol i poc després tornava a marcar un altre gran gol al minut 28’. A les acaballes de la primera part, concretament al minut 42’, Alexandre Curto va tornar a marcar deixant un resultat d’escàndol a la primera part. 3 a 0.

La segona part va continuar com la primera, un molt bon futbol del nostre equip que es va plasmar amb els gols de Juan Cortés (72’) i de Rodrigo Florentin (89’).

20a JORNADA: MASDENVERGE CF PERELLO CE

0 0

Segon partit amb un resultat positiu i amb un valor afegit, ja que este resultat va ser contra el líder ,el Perelló. El Masdenverge va demostrar que també pot donar la talla davant rivals d’entitat. Un partit molt seriós en què les defenses es van imposar i el marcador no es va moure. Punt molt important per a continuar sumant.

21a JORNADA: MASDENVERGE CF RAPITENCA UE B

1 3

34

Tot i que nos ens agrada parlar dels arbitratges, esta vegada toca. L’àrbitre Adrià Iñiguez va estar del tot desafortunat i només tenim el dubte de si va ser un mal dia o si va ser del tot intencionat. Una mostra són les vuit targetes grogues i una roja que l’àrbitre va traure al nostre equip i només tres targetes grogues a l’equip visitant. Les errades van ser determinants, ja que tot i el gol a la primera part d’Eduard Roig (38’) tot va canviar a la segona part amb l’expulsió injusta de Jorge Armando (62’) i la no-senyalització d’un fora de joc claríssim que va provocar el gol de la Rapitenca i la posterior remuntada. Per a acabar-ho d’adobar, va tornar a expulsar un altre jugador del Masdenverge: amb només nou jugadors, la Rapitenca ho va tindre fàcil per a marcar dos gols més.

22a JORNADA: MASDENVERGE CF 2 OLÍMPIC MÓRA D’EBRE 1

Una altra victòria molt important per a continuar sumant i amb remuntada inclosa. Al minut 27’, l’Olímpic Móra es va avançar en el marcador, però el Masdenverge va reaccionar al minut 30’ amb gol de Roberto Carles. La segona part va començar i el marcador no es va moure, però al minut 89’, quan ja ens pensàvem que el resultat final seria d’empat a un, Juan Cortés marcava el gol de la victòria i ens donava tres punts més.

23a JORNADA: SANTA BARBARA CF 1 MASDENVERGE CF 0

Derrota per la mínima en el derbi contra el Santa Bàrbara. Pot ser el

Club de futbol resultat més just hagués estat l’empat, però al minut 56’ ens marcaven i ens deixaven sense puntuar un altre partit més. De totes maneres, el Masdenverge va plantar cara i va lluitar fins al final.

Club de Futbol Masdenverge

JUGADORS Francesc Xavier Tomàs Farnós Rodrigo Florentin Cantero Eduard Roig Fores Juan Cortes Serrat Eric Safont Panisello Roberto Carles Grau Mohammed Benouda Carlos Roca Segarra Daniel Accensi Subirats Pau Tomàs Farnós Alexandre Curto

GOLS 8 4 3 3 2 2 1 1 1 1 1

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1. Bressol. Esquerda. 2. Llengua eslava. Consonant.

Il.lusionista. 3. Mascle de l’oca. Fruit dels cereals.

Ciutat de l’antiga Mesopotàmia. 4. Consonant. Que tenen una existencia efectiva. Vocal. 5. Objecte per guardar papers, documents… 6. Consonant. Al revés, poll d’ànec. Consonant. 7. Prefix. Gas blavós.

En música, mode. 8. Punt cardinal. Vocal. Hortalissa. 9. Que procedeix amb cautela. Excrements.

VERTICALS 1. Gal. Perill. 2. Ase. Consonant. No vestida.

3. Existeix. Facultat de discórrer. Porta. 4. Consonant. Fruit comestible de la gerdera. Consonant.

5. Aparell gimnàstic. 6. Consonant. Respiro. Mitja vocal. 7. Pronom personal. Senyoreta. Gos. 8. Grup musical català. Vocal. Cop de pinzell que es dona a una obra pictórica. 9. Ocell del delta. Salutació.

35

36

La “contra”

SANT ANTONI