Butlletí Informatiu Masdenverge número 93 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 93

Tercera època

PREU: 3 euros

BENVINGUT 2019!

novembre/desembre 2018

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol i Ferré Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la noranta-tresena edició d’este BIM, el primer del 2019, un any amb perspectives de tota mena: polítiques, econòmiques i esportives. Tant de bo totes s’acomplisquen i siguen del vostre grat. Políticament parlant, l’any que encentem crec que serà prou fructífer; ara falta saber si serà per a bé o per a mal. Cal recordar també que enguany hi ha eleccions municipals i europees. Què passarà a casa nostra? Qui serà la nova alcaldessa o el nou alcalde, després que l’Álvaro confirmés que no s’hi torna a presentar? Què passarà a Catalunya? Serem finalment un estat independent o encara fa falta temps? O s’acabarà tot com una picada de fesols? Arribarà finalment la pujada de sous per a jubilats i funcionaris, que pareix ser que sí? S’apujaran l’aigua, la llum i el gas? Pareix que no. Aguantarà Sánchez a la Moncloa? Pujarà VOX com ha pujat a Andalusia (permeteu-me dir que era l’últim lloc on jo em pensava que passaria això)? Mantindrà la categoria el nostre equip de futbol? I el de birles?... La veritat és que este 2019 promet, però haurem de ser pacients, tot al seu temps, i penseu que enguany la Setmana Santa arriba tard. A dia d’avui, som al gener i encara tinc al cap els discursos dels presidents de les diverses comunitats autònomes, dels quals ara us en faré cinc cèntims—creieu-me que val la pena— perquè Catalunya ha estat present en molts missatges. La unitat d'Espanya ha sigut un dels eixos destacats per a presidents com ara el manxec Emiliano GarcíaPage o el gallec Alberto Núñez Feijóo. García-Page ha apel•lat a la igualtat entre espanyols: «El que intenten menyscabar de fons és l'article 14, que parla de la igualtat absoluta entre tots els espanyols.» I Núñez Feijóo ha demanat que no es descarte tornar a aplicar l'article 155: «Que no es descarte cap de les eines previstes en el text constitucional.» El president aragonès, Javier Lambán, ha acusat l'independentisme d'intentar esborrar Aragó de la història: «Per donar crèdit a la mentida en què basa la seua existència, intenta esborrar Aragó de la història.» Des d'Euskadi i el País Valencià han arribat receptes de diàleg per a fer front a les disputes territorials. Així, el president valencià, Ximo Puig, ha reclamat diàleg com a fórmula per a aconseguir consensos: «La solució als nostres problemes naixerà del nostre esforç, del treball comú, d'estar units.», mentre que el lehendakari, Iñigo Urkullu, també ha fet bandera del diàleg: «Tenim problemes, desacords i divisions, sens dubte. Però, alhora, estem consolidant un model de resposta diferent, basat en el respecte, la moderació, el diàleg, la confiança i l'acord.» Qui no ha parlat de Catalunya ha sigut la presidenta balear, Francina Armengol, que ha reclamat a Madrid i Brussel•les un millor finançament per a les illes. I, finalment, l'andalusa Susana Díaz va fer el seu últim missatge de Cap d'Any advertint dels perills del populisme i de buidar l'autonomia que, va remarcar, arriben amb VOX. Què ha de dir, pobra! Li n’ha passat una de ben grossa. La veritat és que som al focus de totes les mirades, tant nacionals com internacionals, i es d’estes últimes de les que esperem que facen algun cosa. Personalment, però, com he dit moltes vegades, cada cop soc més euroescèptic; és a dir, confio cada cop menys, malauradament, en l’ajuda d’Europa. Per què? Perquè a Europa ja li va bé tot tal com està, penso, i tant de bo m’equivoque —creieu-me que ho voldria—, però crec que a Estrasburg, de Catalunya, cada cop se’n parla menys. Val a dir, però, que les coses poden canviar, perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, és la destinació de l'estratègia de les defenses dels presos polítics. Entenen que a Europa es resoldrà allò que consideren irregularitats del procés judicial. I d’aquí la vaga de fam que van fer Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn, per a protestar per la inacció del Tribunal Constitucional a l'hora de resoldre els seus recursos, que feia un tap per a accedir a la justícia europea. I sense res més que comentar-vos, m’acomiado desitjant-vos una bona lectura i molta salut per al 2019. René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica

ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 08/2018, DE 8 DE NOVEMBRE DE 2018.

IBI- RÚSTICA 30/08/2019 IVTM del 30/05/2019

30/03/2019

REGISTRE CIVIL

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

TAXES del 29/06/2019

27/04/2019

DEFUNCIONS

111/2018: aprovació del projecte d’arranjament del camí Figueralet amb un pressupost de 5.743,97 € i 1.206,23 € d’IVA. Contractació de l’execució les obres a CONTRUCCIONS 3G, SA. 113/2018: formulació de la certificació per import de 4.052,64 euros per a la realització de l’obra d’adequació i tancament de la zona esportiva. 115/2018: contractació del serveis d’activitats lúdiques, dins al marc de la Fira del Caçador 2018, amb l’empresa Rutes turístiques y de aventura Catalunya SL per import de 1.210 € (IVA inclòs). 117/2018: contractació de la Sra. DAIRÉN BATISTE CUARTERO en la modalitat del contracte de treball en pràctiques, a jornada completa, per a fer funcions de mestra d’educació infantil, entre d’altres.

del 29/06/2019 al

IBI-característiques especials 29/06/2019 al 30/08/2019

del

IBI- URBANA per a rebuts domiciliats – Període 1 del 27/04/2019 al 29/06/2019 IBI- URBANA per a rebuts domiciliats – Període 2 del 27/07/2019 al 28/09/2019

3. Aprovació de l’expedient de distribució del superàvit de la liquidació de l’exercici 2017 i aprovació inicial de l’expedient de modificació del pressupost de 2018, de suplements de crèdit a càrrec de l’esmentat superàvit. 4. Acord provisional conforme no es modifiquen les d’ordenances fiscals per a l’exercici de 2019.

2. Fixació dels períodes de recaptació en voluntària dels tributs municipals per a l’exercici de 2019.

IAE del 28/09/2019

Activitats diverses de l’Associació de jóvens: 750 €

José Maria Caballer Roiget (30/XI/2018) MATRIMONIS Mireia Barberà Vero amb Andrés Martín Roca (12/X/2018)

IBI URBANA per a no domiciliats del 27/07/2019 al 28/09/2019

5. Aprovació del conveni entre l’Ajuntament de Masdenverge i l’Associació de jóvens Font del peu per a la gestió d’activitats del programa de joventut per al 2019.

27/07/2019

Rogelio Tomàs Monfort (24/XI/2018)

Butlletí Informatiu de Masdenverge: 750 € 6. Adhesió a la convocatòria «Treball a les 7 comarques» entre el Consell Comarcal de Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge. 7. Acord d’adhesió al manifest en favor del desdoblament de la N-420 fins al Corredor del Mediterrani. 8. Moció del grup municipal de PDeCAT sobre «Volem entrada a l’AP-7 al Montsià». 9. Moció a favor de l’absolució dels presos polítics.

Notícies locals/opinió

ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 009/2018, DE 28 DE NOVEMBRE DE 2018. EXTRAORDINARI Aprovació inicial del pressupost general i de la plantilla orgànica de l’Ajuntament de Masdenverge per a l’exercici 2019 d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària, la regla de la despesa i l’objectiu del deute públic, el qual, resumit per capítols, és el següent: INGRESSOS DESPESES Capítol 1 Impostos directes 438.432,00 Capítol 1 Despeses de personal Capítol 2 Impostos indirectes 6.000,00 360.936,66 Capítol 3 Taxes, preus públics i altres ingres Capítol 2 Despeses corrents en béns i serveis sos 387.889,00 180.417,00 Capítol 3 Despeses financeres 11.251,00 Capítol 4 Transferències corrents Capítol 4 Transferències corrents 379.789,43 123.893,04 Capítol 5 Ingressos patrimonials Capítol 5 Fons de contingència i altres impre 15.622,00 vistos 5.301,87 Capítol 6 Alienació d’inversions reals 0,00 Capítol 6 Inversions reals 173.759,01 Capítol 7 Transferències de capital Capítol 7 Transferències de capital 0,00 42.770,14 Capítol 8 Actius financers 0,00 Capítol 8 Actius financers 0,00 Capítol 9 Passius financers 0,00 Capítol 9 Passius financers 0,00 TOTAL 1.063.030,57 TOTAL 1.063.030,57 Aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball. PLANTILLA ORGÀNICA ANY 2019

Núm. 1 2 3 4

Denominació lloc Personal funcionari Secretària-Interventora Auxiliar administratiu Auxiliar administrativa Vigilant de serveis

Forma Provisió Vacant Ocupat accidental. Oposició Concurs-oposició Concurs-oposició

Cognoms i Nom Torta Ferré, M. Carme Farnós Barberà, José Juan Torta Ferré, M. Carme Garcia Queralt, Valentí

N. Denominació lloc Durada Cognoms i Nom A) Personal laboral fix 5 Mestra educació infantil i directora de la Llar. Fix VACANT 6 Educadora infantil de la Llar Fix Simó Verge, Desirée 7 Operària de neteja Fix Fernández Carles, Esther B) Personal laboral indefinit B.a.) D’activitat de caràcter continu 8 Operària de neteja Indefinit Moreso Garcia, Rosa M. 9 Auxiliar de biblioteca Indefinit Parrot Magriñà, Montse 10 Locutor de l’emissora municipal Indefinit Valls Panisello, Jonatan 11 Peó de serveis Indefinit Valls Panisello, Jonatan B.b.) De temporada, amb caràcter habitual 12 Netejadora i responsable de taquilla de la piscina Estiu Parrot Magriñà, Montse C) Personal laboral temporal 13 Socorrista Estiu 14 Monitor de natació/Socorrista Juliol-agost 15 Netejadora i responsable de taquilla de la piscina Estiu --16 Peó 2 a 6 mesos 17 Mestre especialista en educació infantil 6 mesos Dairén Batiste Cuartero

La foto divertida

Efectivament, els jugadors de bàsquet que apareixien en la foto de l’anterior BIM eren, d’esquerra a dreta: fila superior, Ramon Adell, Juan Bartolomé Cruz, Albert Aubesó, Enrique Roig i Àngel Carles; fila inferior, Santi Tomàs, Marcos Monforte, Emeterio Domingo i Alfredo Bel. El lloc on era la pista de bàsquet és on avui hi ha Centre Masdenverge Actiu. Quins records! Esta vegada, la foto també és d’un equip de bàsquet, però el femení. Sabeu qui són les noies que apareixen a la foto?

L’ENQUESTA T’agradaria que es tornés a fer el Pessebre Vivent durant les festes de Nadal? Sí, cal un esforç de tothom per a recuperar-lo 15 vots Millor que no es face 6 vots

I la pròxima enquesta és:

T’agradaria que hi hagués un llaç groc a la façana de l’Ajuntament per a reclamar la llibertat dels presos polítics?

M’és igual si es fa o no es fa 3 vots Sí, però que el munte una associació 2 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

José: Bueno, xiques, encetem any! Com ho porteu això? Serà i és ja un any prometedor! Ja voreu, ja! Francisca: Pos sí, estem tots esperant a vore que dona el juí dels presos polítics... I per ara, una cosa que trobo molt forta, és que als de la manada els ho han donat presó provisional, i a una gent que l’únic que va fer és intentar organitzar un referèndum, que ja se’n van cuidar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional d’intervenir-hi, ja fa temps que estiguen a la presó.

per a apostar sobre el que passarà el 2019 en aspectes tant diversos, i alhora lògics, com ara un canvi a la Moncloa, el referèndum de secessió de Catalunya, la Unió Europea i, com no, Donald Trump. Pos bé, segons les prediccions, la gent confia que Pedro Sànchez es mantindrà al càrrec durant el 2019. Els que opinen que hi haurà un canvi, podrien guanyar fins a 85 euros per una aposta de 10 euros; d’esta manera es demostra que la confiança en la continuïtat del líder socialista és molt elevada. Pel que fa al referèndum català, les quotes veuen poc probable una votació per la independència, ja que la quota per a un referèndum per a la independència durant el 2019 és de 9 euros. Una votació espanyola a favor d’abandonar la Unió Europea es paga a 71 euros per euro apostat i que Donald Trump abandone la Casa Blanca, a 3,5 € per euro apostat.

Cinteta: Pos justament les apostes hi són per a això, Pepita: A més, uns van testificar per videoconferèn- per a apostar i guanyar diners d’una cosa que al princia des de Sevilla i a ells han d’anar a Madrid. cipi pareixia lògica. Tot i així, i tal com passa el temps, cada cop me n’adono més que la humanitat ens estem Cinteta: Però per ara les coses estan així. A vore què tornant completament bojos! passa! I d’estos de VOX a Andalusia, què trobeu? És molt fort això, eh! A una terra socialista al cent per Francisca: Pos sí, pos sí. I què, aquí al poble com s’han cent, que aparegue ara este partit al qual ha votat viscut les festes de Nadal? prou gent, és esgarrifós! Francisca: I més esgarrifoses són les idees que porten. Per exemple: la nova llei contra la violència de gènere d'Andalusia està vigent des de l'1 d'agost i no va tindre cap vot en contra al Parlament. Ara s’ha tornar en lo centre de les negociacions per a la formació del nou govern andalús, amb l'exigència de VOX de retirar les partides destinades a este àmbit. Justament, Andalusia és la comunitat que encapçala els crims masclistes del 2018, ja que de les 47 dones oficials assassinades a Espanya per les seues parelles o exparelles, 12 eren andaluses. Ara VOX demana la derogació de la llei perquè considera que discrimina els hòmens i que se subvencionen amb diners públics polítiques excessivament feministes i les organitzacions de dones que les defensen. Cal recordar que l'any passat, Andalusia va destinar uns 50 milions d'euros a la lluita contra la violència de gènere, a través de diverses conselleries implicades.

Pepita: Pos molt bé, com sempre. Les campanades van ser un èxit total, al igual que tots los esdeveniments religiosos o, últimament, la Cavalcada Reial. Tot molt bé!

José: Però este 2019 també hi ha eleccions municipals i, a dia d’avui, ara per ara, el que sabem és que Sònia Tomàs repetirà com a alcaldable d’ERC a Masdenverge en les pròximes eleccions municipals, tal com va ratificar l’Assemblea dels republicans a principis de mes. Actualment Sònia és l’única regidora dels republicans al municipi i juntament amb Jordi Tomàs, del PSC, conforma l’oposició. Al govern, des de fa sis legislatures hi ha el PDeCAT (anteriorment CiU) amb majoria absoluta, amb Álvaro Gisbert al capdavant, que després de sis mandats ja va anunciar per Festes que no s’hi tornaria a presentar. Entre les principals propostes d’ERC per a Masdenverge hi ha la recuperació del patrimoni històric del municipi, la potenciació de la cultura i la millora en la participació ciutadana i la transparència Pepita: Pos ara a vore què faran... Espero que dure de de l’Ajuntament vers els ciutadans. Nadal a Sant Esteve, perquè de ben segur que passarà, perquè la gent no és tonta. Què us hi jugueu? Pepita: Bé, això és normal, tant aquí com a tots els mu-

nicipis, això ja comença a moure! José: Oh! Ara que dius això, sabíeu que la casa d’apostes anglesa Betfair ha creat mercats especials Francisca: Sí, a poquet a poquet sortiran més partits,

Notícies locals/opinió

espero, i al maig a votar a qui mos agrade més! José: Resumit, que mos espera un 2019 carregat d’esdeveniments: del juí contra el procés català al Tribunal Suprem, previst per al final de gener, s'enllaçarà pràcticament amb el nou cicle electoral a l'Estat, marcat per l'ascens de la ultradreta i un paisatge incert per a Pedro Sánchez. El 2019 s'empeltarà de la incertesa del 2018, però donarà pistes més concretes sobre quin serà l'escenari polític dels pròxims, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. Pepita: Recordem també que a les darreries de gener naixerà la CRIDA, el nou moviment en forma de partit de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra que es posarà en marxa el 26 de gener, coincidint amb l'arrencada del juí al Suprem. Aquell mateix dia es triarà la direcció de la formació, que orgànicament estarà liderada per Sànchez, encarregat de perfilarla des de Lledoners. No es presentarà a les eleccions municipals arreu del territori, però la Crida aspira a formar part —o a liderar, fins i tot— la candidatura sorgida de l'espai de l'antiga de CDC a Barcelona. Puigdemont en serà el president impulsor i seguirà tots els passos des de l'exili. L'encaix amb el PDECat és encara una incògnita, però s'haurà de resoldre en les pròximes setmanes. Hi ha sectors que volen integrar el partit dins la Crida i d'altres que recelen dels passos de Puigdemont. Francisca: Pos sí que se presenta mogudet, sí, este any, i ja a partir del gener, eh! Ara, voleu que vos digue una cosa: salut que tinguéssem! Que això és el més important! José: Pos sí, i per tindre una bona salut, has de tindre una bona alimentació, i ara veig que ja és hora de dinar i que acaba de tocar la una al campanar!

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

CODERE

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Notícies locals/opinió

DE MASDENVERGE A LA SÉNIA (i II) (PEL CAMÍ DE MITANPLANA) Quan ens apropem a la Sénia, l’horitzó se’ns tira al damunt i s’eleva amb una duresa geològica, mineral. Les muntanyes són com un frontó que d’antuvi sembla dir-nos: fins aquí heu arribat! Després, ja sobre el terreny, veiem que es multipliquen els matisos en forma de nombrosos turonets i costers: el preàmbul del Port pròpiament dit. La part vella del poble de la Sénia se situa sobre un d’estos accidents, a tocar mateix del riu que duu el mateix, tot i que el creixement de l’últim segle ha estès el casc urbà al llarg de la carretera que puja des de Santa Bàrbara, i cap a l’àrea que els seniencs coneixen com la Clotada, on trobem també diversos xalets i alguna xicoteta urbanització. Però com dèiem, són sobretot els cims els que semblen exercir una mena d’ombra tutelar sobre el poble. La Sénia deu bona part del seu tarannà a este massís tan vell —d’on a vegades es despengen els udols feréstecs del vent de dalt—, cobert sobretot de boscos de pins i amb un reclam misteriós que ben bé podria sorgir de la frescor de les obagues o de les coves més profundes. Abans de parlar de la Sénia, però, he de recuperar el fil de l’excursió allà on el vaig dixar en el darrer BIM. Una vegada abandonat el camí de Mitanplana, la ruta cap al mas de la Manescala em menà, en contínua ascensió, a través d’un espai dominat per terrasses d’oliverars amb els corresponents màrgens de pedra que permeten salvar el desnivell. El camí, estret i força malmès, pràcticament es confon en diverses parts amb la llera del barranc de Lluna, complicant de valent la mobilitat. No es veia una ànima, i va fer-me tota la impressió que per aquells topants feia temps que no hi passava ningú, perquè a banda d’haver-hi un herbassar que feia temor van saltar-me tres o quatre conills desconcertats al davant mateix de la roda. Un xoriguer que feia l’aleta sotjava des de l’altura, segurament també força sorprès per la meua presència. Com que no m’agrada destorbar ningú —i menys encara quan el que hi ha en joc és omplir el pap—, vaig apressar el pas tant com em va ser possible. Després de creuar la carretera que unix la Sénia amb el Mas de Barberans, el caminet millora notablement. Seguint-lo cosa d’un quilòmetre, costera amunt, se m’aparegué a la dreta un vell casalot abandonat amb pinta d’haver sigut important en altres èpoques: parets gruixudes de maçoneria, teulada a doble vessant, porta principal, de cara al sud, amb llinda de pedra i una aparença general força airosa. Els espigats xiprers vora la façana potser havien sigut un símbol d’hospitalitat… Era, sens dubte, al davant del mas de la Manescala. Però després d’haver seguit les indicacions oportunes

vaig quedar una mica decebut per la manca d’informació sobre el lloc. Ni cartells, ni plafons, ni res: la més pura inanitat! Amb tot, quan es tanca una porta s’obre una finestra, i la marrada va permetre’m descobrir la partida de les Sinyoles, on encara poden trobar-se antics pous, forns que servien per a fabricar calç, avealls on no fa tant es parava el filat, faixes margenades que esgarrapen el que poden als vessants abruptes… Les cicatrius, en definitiva, d’un territori, d’una manera de viure. I meravella que, a pesar de tantes circumstàncies adverses, la gent continue treballant esta terra, tan cansada, i sofrint les vel•leïtats del temps que moltes vegades arrabassa els millors fruits. Deu ser la força de la tradició… o de la resignació. Vaig fer cap a la Sénia just a la sortida del poble per la carretera que puja a Sant Pere i al pantà d’Ulldecona. Una de les coses que m’havia proposat de veure eren els safaretjos on antigament anaven les dones a fer la bugada. Me n’havien parlat i en arribar vaig preguntar per la seua ubicació. N’hi ha quatre, tots a cobert i molt ben conservats: el de la Clotada, el de la Nòria, el del Calvari i el de la Plaça. Este últim, construït al segle XIX, és el més destacat. Forma com un receptacle rectangular d’uns vuit metres de llargada per tres d’amplada i a penes un metre d’alçària. La roba es rentava a la part superior del muret, folrada amb lloses. Després, fins al moment d’estendre-la, es penjava sobre els llistons de fusta que sostenen unes varetes de ferro en forma de coll de cigne. Parlar d’estos safaretjos ens remet a l’aprofitament de les aigües al territori del Sénia. Encara avui funciona tota una xarxa de séquies i reguers, els anomenats camins de l’aigua, els quals conduïxen el líquid element fins a l’últim racó de l’horta que s’estén al llarg d’esta vall. Llegint alguns apunts històrics ens adonem, és clar, de la importància que ha tingut este riuet i les fonts del Port per a la Sénia i tots els pobles de la rodalia, atesa la gran quantitat de plets i disputes pel seu control que s’han succeït al llarg dels segles. Ara: segurament les coses no han anat de forma gaire diferent que a qualsevol altre lloc de l’arc mediterrani, on l’aigua ha sigut —i continua sent— un bé tan escàs... L’aigua, sempre l’aigua! Voltant per la Sénia, divagant pels seus carrers, observant una mica les persones, vaig pensar en com és de difícil arribar a conèixer de debò un poble, una gent, per propers que siguen, i em vaig preguntar si això és possible realment. Sobretot en esta era de la globalització, que ens empeny a visitar ciutats llunyanes i països exòtics més per plaer o esnobisme que per cap altra cosa. Fer de turista s’ha convertit gairebé en un deure, i el resultat de tant viatjar està sent, paradoxalment, que cada vegada sabem menys de l’autèntica realitat, la que hi ha més enllà de la superfície —els monuments, els espectacles i les atraccions diverses—, que és la realitat de les persones, la de les seues preocupacions i esperances, la dels seus anhels

Notícies locals/opinió i les seues frustracions, la de les seues alegries i penes… Per molt que ens moguem —per molts àlbums de fotos que omplim—, sense una certa exploració de l’element humà mai arribarem a entendre ningú, ni tan sols a natros mateixos. La Sénia em va semblar una vila moderna, arranjada, oberta, simpàtica. Més enllà de l’església parroquial, del Calvari i dels mencionats camins de l’aigua, no vaig veure res d’especial que denotés l’antiguitat de la població. Si obviem el paisatge muntanyenc que s’aixeca a ponent —cosa difícil—, en l’àmbit urbà gairebé tot resulta familiar i pròxim, res sorprèn en excés. Era dia de mercat a la plaça Major: fruites, verdures, roba… I es notava la palpitació habitual d’un poble que ja comença a ser gran: gent que va a comprar, botiguers, viatjants, etc. Un amic m’havia parlat d’una Sénia esmorteïda, malenconiosa, arran de la caiguda de la indústria del moble. Francament no m’ho va parèixer, però hi vaig ser tan poc temps! Amb tot, no seria d’estranyar. A la Sénia de fa 25 o 30 anys hi havia més de 100 tallers i fàbriques i fins a 30 botigues dedicades a la fabricació i la venda de mobles, tant a l’engròs com al detall. Hi treballaven, comptant ocupacions directes i indirectes, unes 6.000 persones, i això creava un corrent monetari considerable, una empenta molt decidida. Després de l’esclat de l’última crisi, al 2008, la indústria del moble —com tantes altres— va fer fallida i l’ensulsiada s’ha notat a tot el territori, però amb especial virulència al mateix poble de la Sénia… Com ha influït esta sotragada en el comportament de la gent, en l’ànim amb què encaren el seu dia a dia? Jo no tinc

prou elements per a jutjar-ho, però d’una manera o d’una altra s’ha de sentir, sobretot en un moment en què pesen també altres circumstàncies i domina més aviat el pessimisme. Alguns anunciaren, ja fa temps, l’aparició dels primers brots verds després d’haver tocat fons. No sé jo si anaven molt ben encaminats… Per ara, crec que el més aconsellable és mantindre la prudència. Abans d’iniciar la tornada, vaig apropar-me al mirador — la Terrassa— que queda al costat mateix de la plaça Major, des d’on s’aprecia una bonica panoràmica del massís del Port i d’un tram del riu Sénia. El llit d’este últim discorre tan aclotat i cobert de vegetació que no s’arriba a veure l’aigua. El creuen dos ponts, força junts, per un dels quals travessa la carretera que, després de passar les Cases del Riu, s’allunya cap al sud. I també és destacable la visió del poble de Rossell en la distància, arraïmat al voltant de l’església i amb les muntanyes com a teló de fons. Rossell ja forma part del País Valencià, però només cal obrir una mica els ulls per a adonar-se que el límit territorial és aquí tan irrisori; la continuïtat de la mateixa geografia, del paisatge, resulta tan evident; els vincles socials, econòmics, culturals i de tota mena són tan aclaparadors, que ni tan sols caldria recordar-ho si la política no fos, amb massa freqüència, l’art de crear problemes allà on no n’hi ha. Perquè en este mirador sobre la vall del Sénia no comença ni acaba res, almenys res d’essencial. O com diu més gràficament la popular jota: «Ja en poden ficar paret, per voler-nos separar, ja en poden ficar paret, que entre Rossell i la Sénia només passa un riu estret!». Rubén Royo Espuny

Llar d’infants

FESTA DEL COLOR GROC I NADAL Durant estes últimes setmanes hem treballat el color groc, l’hem pintat amb rodets i raspalls de dents i hem fet manipulació i tast d’aliments grocs, que això els agrada molt! Globus grocs i cançons... I per a acabar, una festassssaaa amb la visita d’uns pollets!! Donem les gràcies a la mare d’Hugo per haver dut una estoneta a la llar els pollets tan suaus i groguets. Les cares dels menuts ho deien tot! Durant estos dies, els infants de la llar han pogut gaudir molt fent diferents activitats relacionades amb este color!! Els objectius eren identificar el color com una qualitat associada als objectes i reconèixer-lo. D’altra banda, els últims dies de les vacances hem estat preparant i fent activitats relacionades amb el Nadal. Hem escoltat i cantat nadales, hem preparat unes manualitats per als pares i també hem tocat la pandereta; per a alguns xiquets ha sigut la primera vegada i esperem que, a poc a poc, anirem coneixent nous instruments. A la funció tots van poder ballar i tocar unes nadales mentre esperaven l’arribada del Pare Noel. Ho van fer d’allò més bé. Han sigut uns dies plens d’emocions, ja que també ens va arribar el tió al pati i el vam acompanyar a dins de la llar perquè passes uns dies amb natros. Li hem donat menjar i l’últim dia vam poder picar-lo be fort, mentre cantàvem la cançó del caga tió. Va cagar-nos a tots!! Esta vegada volem felicitar l’Eidhen pels seus dos anyets! D’avui a molts d’anys! Desirée Simó

Escola Rosa Gisbert FI DEL PRIMER TRIMESTRE Benvolgut poble de Masdenverge, Un any més, per estes dates, ens retrobem per a cloure l’any, però no el curs escolar, que reprendrem després dels Reis. Enguany hem volgut celebrar l’acabament de l’any, com ja és costum, amb un fabulós festival nadalenc, on no hi ha fet falta de res: Nadales, actuacions, poemes... a càrrec dels nostres els alumnes, que han fet il•lusionar tots els assistents, tant a grans com a menuts. A més a més, enguany hem comptat amb la presència d’un Pare Noel molt especial, que ha conreat i recreat tots els assistents —molt especialment els més menuts— amb les seues rialles: ha sigut l’inici màgic d’este calorós i entranyable període nadalenc. Volem donar-li les gràcies per la seua visita i per tots els savis consells que ens ha donat i que de ben segur que haurem de tindre molt en compte. Esperem que l’any vinent ens torne a visitar amb les mateixes ganes i la mateixa energia. Mireu com s’ho han passat de bé els nostres actors i les nostres actrius, els herois i les heroïnes de la festa!!! Moltes gràcies a tothom! Claustre de l’escola Rosa Gisbert

Vocabulari tortosí

VOCABULARI TORTOSÍ (XX) Després d’un parèntesi de dos anys, amb un recull de frases pel mig, torno a engegar la secció. Fa poc he après que les paraules tenen raïls i que cada vegada que ens decantem per una paraula d’un altre dialecte estem afeblint les raïls dels nostres mots. Unes paraules que només podrem salvar mentre les fem servir i les transmetem a les noves generacions. Aquí us deixo, a més, l’enllaç del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (http://www.avl.gva.es/), que us pot ajudar a resoldre força dubtes. Entabutxat

Marejat a causa del tabac o del fum. «Després de tot lo dia aquí tancades en la conca, estic entabutxada». – MM1 Entaranyinat Cel amb núvols esfilagarsats. «El cel ja no és tan clar: s’ha entaranyinat». – DIEC2 Entaular A més de seure a taula per a menjar, al nostre territori significa aplanar i esclafar la terra de conreu passant-hi una post o una biga tirada per un animal; cast. atablar. «Quan era menut, pujava a la post, m’agafava a la coa del cavall de Paco el Ferrero i entaulàvem lo tros de l’Ullal abans de plantar-hi les pataques». – DCVB3 Entelat Ennuvolat. A més d’entelar-se un vidre, un espill, amb l’alè, també poem tindre un cel entelat, ple de núvols. – MM Enterar(-se) Assabentar-se. «El pobre no s’entera de res». – DNV4 Entrador Lloc per on s'entra dins una finca rústica; especialment, camí carreter que sol estar entre dos caps de marge. «Dixarem lo cotxe a l’entrador del Solsó i continuarem a peu». – DCVB Entravessar Posar de través. «Van entravessar una tanca a la carretera per a impedir el pas.»; Detindre's, alguna cosa, a la gola de manera que interromp o dificulta la lliure respiració. «Se m'ha entravessat un pinyol i quasi m'aufego»; produir aversió. «La nova companya se m'ha entravessat: no la puc suportar». – DNV Entrompessar Ensopegar o entropessar; cast. tropezar. El DIEC i el DNV recullen ‘entropessar’, però no ‘entrompessar, que apareix en el DCVB. Topar amb el peu contra un obstacle. «He entrompessar amb una pedra i m’he fotut de morros»; «Qui és desgraciat, en los collons entrompessa». – DCVB.

Envedrit

Que una cosa encara no s’acaba de coure, tot i el que temps que fa que és al foc. Continua a mig coure. «Esta pataca esta enve-drida i no mos la podrem ni minjar». –PA5 Enviscar Untar amb visc (envescar > vesc) branques fines per a caçar moixonets. «Quan érem menuts anàvem a enviscar los garrofers de l’oncle Toni». – DCVB. Enxisar Encisar. Cast. hechizar. Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, etc. «És una persona que enxisa tothom»; «Té una veu que m’enxisa». Sobretot, agradar amb delit: «A mi los pastissets que fa Guillermo, m’enxisen. Però ma mare los fa més bons!». – DCVB. Enxonar (-se) Enfigar-se. cast. encoñarse. Vulgarisme. Sentir una forta atracció sexual per una dona. Dominat per alguna cosa. També té el sentit d’estar distret i no fa cas del que se li diu: «Pareix que estigues enxonat i que tot lo que et dic, t’entra per una aurella i et surt per l’altra». «No se n’entera de res. Està enxonat!». – DCVB. Enxufar Unir dues coses introduint-ne una dins la cavitat de l'altra; cast. enchufar. «Si m’enxufes la planxa, te planxaré esta camisa, que pareix un ses arrugat!». – DCVB. Enza Persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment; cast. bobo. «I tu què fas? Pareixes un enza! Va, explica’t!»; «No siques enza pallera i agafa lo que et dono, que demà ja no me’n quedarà!». – DCVB PER A SABER-NE MÉS Paraules o expressions recollides en la parla del dia a dia a Masdenverge, algunes de ben vives i altres que, malauradament, es van perdent de mica en mica. Guanyar, aconseguir o tindre diners. «Avui no hem fet ni cinc de calaix. Si demà torna a fer este fred, ja podem plegar». – PA Ni per les tapes > Quan costa molt de traure una cosa, de cap de les maneres. «M’ha regalat un vi i no el puc obrir ni per les tapes»; «Fa hores que intento resoldre este problema i no em surt ni per les tapes». – PA Ni cinc de calaix >

Per aquí m’entra, per aquí em surt i per aquí em fa tururut > Expressió per a dir que una cosa

no ens importa. Marquem que una cosa ens entra per una orella, ens surt per l’altra i ens assenyalem el cul per a dir que per allí ens fa tururut. – PA

Vocabulari tortosí Expressió per a referir-se a una pel•lícula d’acció, normalment d’indis i vaquers. «Ahir a la nit vam fer una pel•lícula de tiros i polseguera. Al meu home, li encanten». – PA Pel•lícula de tiros i polseguera >

Pareixes la tia Carrolla, que va gelar-se al mes d’agost! > Expressió per a referir-se a una

persona fredolica, que s’abriga més del compte. – PA No pot ser fer la rata el niu a la coa d’un gat viu! > Expressió per a referir-se a una cosa que és

impossible, que no pot ser de cap de les maneres. – PA Coste i valgue > Expressió per a referir-se a una cosa que costa molt de fer o d’aconseguir, però que paga la pena tot l’esforç esmerçat. – PA Quatre xixes morenes > Expressió per a referir-se a una cosa de poc valor, que costa poc. «Va comprar el tros per quatre xixes morenes i ara n’ha tret un dineral». – PA En garbo > De valent, amb força. «Esta nit passada, mira si ha plogut en garbó que ha baixat lo barranc». – PA Estar fins a la coroneta > Centre de la part superior del cap; cast. coronilla. Estar d'una persona o cosa hasta la coroneta: estar-ne molt cansat, mot enutjat. «Esta criatura me té hasta la coroneta». –PA Fer-ne una de calenta > Expressió per a referirse al fet que algú ha fet una cosa molt grossa, una malifeta. «Avui la Maria n’ha fet una de calenta: li ha dit a l’home que anava a comprar i se n’ha anat al bingo, la bandida». – PA Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues > Expressió per a referir-se a

algú que no està prou acostumat a esforçar-se, a treballar. – PA Ser fill de pare tendre > Persona poc avesada a treballar, a fer força. «Pos xica tu, i ara no pots pujar los sacs a la furgoneta. Pareixes lo fill del pare tendre, que cagant se va esllomar». – PA Quina hora és? > Joc infantil que consistix a respondre a la pregunta, quan algú et demana l’hora, amb una frase que no té a res a veure amb l’hora real. Possibles respostes: «l’hora de comptar diners»; «dos quarts de fusta i un tauló»; «al teu cul marquen les tres» i en resposta «i al teu les demés». – PA Armari ropero > castellanisme per a designar l’armari guarda-roba. Armari rober. – PA Fer un avio com una seda > en castellà exis-

tix la forma ‘hacer avío’, que vol dir ‘fer servei’. ve del verb ‘aviar’ [apresurarse], que vol dir apressar, acuitar. En el cas del tortosí fem servir l’expressió per a referir-nos a algú que a enllestit una faena amb una rapidesa inusitada, que ha acabat prompte o també que ha tornat ràpid d’un lloc. «Al final mos han ficat los quatre a plegar aulives i hem fet un avio com una seda. En tres hores mos hem acabat les quatre auliveres del tros de baix», «Pos, xic, tu, quin avio ha fet! Anar i tornar a Amposta! —És que al Sindicat no m’he trobat a ningú i m’han atès enseguida». – PA Ser més dolent que la canyota > Expressió per a referir-se tant a la destresa demostrada per una persona com a la seua maldat. La canyota és una planta herbàcia perenne (Sorghum halepense), de fulles amplament linears i de flors en panícula piramidal de color roig, que és molt perjudicial per als sembrats. Romingueres, cards, canyota, agram... En terres valencianes també podríem escoltar «és més roín que l’agram». De fet, males herbes. «Anàvem perdent un a zero i tot solet davant del porter, ha enviat la pilota als núvols. Este xix nou és més dolent que la canyota». – PA Tesi doctoral de M. Àngels Massip i Bonet (1991). Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. www.dlc.iec.cat. 3 Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll. www.dcvb. iecat.net.. 4 Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/lexicval/ 5 Nota de Pau Albiol. 1 2

Pau Albiol

La biblioteca

DESEMBRE A LA BIBLIOTECA El mes de desembre és un dels mes actius i participatius a la Biblioteca. El Nadal dona molt per a fer i organitzar tallers i activitats màgiques per estes dates tan senyalades: l'arribada del tió, l'arbre dels desitjos, el caga tió, el taller nadalenc... Tot seguit us deixo un resum en imatges d'estes activitats que s'han organitzat des de la Biblioteca. Un punt i apart per a comunicar-vos que a la Biblioteca estem fent espai a les prestatgeries per a posar-hi llibres nous que arriben subvencionats per la Generalitat. Molts dels llibres que tenim en préstec els estem donant de baixa perquè estan desfasats o els tenim duplicats. Per a traure’n un profit solidari els estem regalant al preu simbòlic d’1 euro. Els diners recaptats es donaran per a la investigació de l’hèrnia diafragmàtica congènita. Volem donar les gràcies als usuaris que ja hi han col•laborat i us animem a tothom a participar-hi. Veniu a la Biblioteca (de 17 a 20 hores), feu-hi una ullada i possiblement trobareu algun títol o alguna matèria que us resulte interessant. Montse Parrot

Notícies locals/opinió NADAL Hem passat Nadal i els Reixos, unes festes entranyables i de gran tradició plenes de simbolismes i d’opinions diverses. Per als cristians de fe, però, el naixement del Fill de Déu és històric i irrepetible. No importa la data ni el lloc. Allò fonamental és que els cristians trobem motius, més que suficients, per a creure que este fet és una realitat. Sant Joan, en el seu Evangeli no parla del naixement humà de Jesucrist, sinó que va més enllà i diu el següent: «al principi existia la Paraula, la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels hòmens. La llum resplendix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il•lumina tots els hòmens. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seua i els seus no l’han acollit». O sigue que la paraula era Jesucrist, que ha existit des de sempre, des d’abans de la creació del món. Capítol primer, als onze primers versicles. Déu, quan va crear el món, va fer-ho per a què la humanitat fos feliç. En el Gènesi s’explica d’una manera mítica que Déu va fer un paradís on va col•locar l’home i la dona per a què foren feliços. Ells, però, van trencar les relacions amb Déu i mai més han conegut la felicitat plena. Des d’aleshores, Déu va buscar com restituir-los la joia que havien perdut i en un moment determinat de la història humana, davant la mancança de felicitat de l’home i la dona, va dissenyar un projecte per a redimir la humanitat. Els hòmens, però, no tenien la manera de satisfer les ofenses comeses perquè l’abisme entre ells i Déu és infinit. El Senyor, portat per la seua gran misericòrdia, renunciant a imposar-se a la força, i respectant-los la llibertat va decidir pagar ell per tots. Va optar per fer-se home entre els hòmens i viure entre ells amb totes les conseqüències que això comportava. Déu, però, és amor i degut a este gran amor no va dubtar, però necessitava la complicitat d’una dona i engendrar-se en ella. En Maria va trobar-hi gràcia i va ser la persona escollida per a formar part del seu projecte; per la seua senzillesa i humilitat. D’esta manera, en encarnar-se en ella mitjançant l’Esperit Sant, no va caldre la intervenció de l’home per a què nasqués Jesús, el Crist. Per això Jesucrist és Déu i és home, fill de Déu i fill d’una dona, Maria; amb una sola naturalesa divina i humana. Déu, en assumir el risc de l’encarnació, s’ha fet dèbil i vulnerable, tant que en veure’l se’l pot depreciar i en tocar-lo se’l pot colpejar, inclús matar.

Creiem que l’encarnació de Crist és un fet real que va succeir en un moment històric determinat i en un lloc geogràfic concret; va formar part d’una família concreta, en què Josep tenia un lloc important de pare legal. Encara que era una família humil, pertanyia a la dinastia del rei David. Com a data històrica, consta que Jesús va ser batejat al riu Jordà, abans de la seua vida pública, per Joan Baptista, qui va anunciar-lo com a Fill de Déu. Això va succeir l’any quinze del regnat de l’emperador Tiberi Cèsar. Jesús va viure una vida relativament curta, trenta-tres anys. Durant els tres anys últims de la seua vida pública es va haver d’enfrontar amb els poders públics per a defensar la justícia, condemnar els abusos als pobres; i amb els poders religiosos que no creien en la seua divinitat i l’odiaven. Afirmar que era Fill de Déu el va portar a la crucificació, la mort més terrible i ignominiosa que es practicava llavors; d’esta manera Jesús va pagar tot el que els hòmens devien. Després del seu sacrifici com a víctima expiatòria, els hòmens i les dones van quedar alliberats de tota mena de sacrificis d’animals i personals, ja mai més han de pagar res per les seues faltes. En la mort i resurrecció de Jesús es va consumar la redempció per la qual havia estat l’enviat del Pare. Després d’estar soterrat tres dies al sepulcre va vèncer la mort i va ressuscitar en un cos glorificat que no tenia res a veure amb el cos humà que van crucificar. Amb la glorificació del cos de Crist es fa present el que serà d’aquelles persones que hauran cregut i confiat en ell. Sant Pau, a la carta als romans, capítol deu, versicles del nou al onze diu: «Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs; qui creu de cor rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Cap dels qui creuen en ell quedarà confós.» Joaquín Tomás

Nadal 2018

De bona llei DEVOLUCIÓ DE L'IRPF DE LA PRESTACIÓ DE MATERNITAT I O PATERNITAT

tat un formulari específic per a facilitar la sol•licitud en què la persona perceptora de la prestació ha d'indicar:

El Tribunal Suprem va fixar com a doctrina legal que les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social per les dones treballadores durant la baixa de 16 setmanes després del naixement d'un fill estan exemptes de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), en contra del criteri que fins ara havia mantingut l'Agència Tributària. De la mateixa manera, per qüestions d'interpretació, es considera que esta doctrina és igualment aplicable a les prestacions per paternitat percebudes de la Seguretat Social. Fins a la data de la sentència, tant la prestació de maternitat com la de paternitat es tenien en compte com un ingrés del treball a l’hora de fer la declaració de l’impost de les persones físiques.

- Quins d'estos anys ha percebut la prestació. - Un número de compte de la seua titularitat, on s'abonarà la devolució procedent.

En l'aplicació d'aquesta doctrina es poden distingir els supòsits següents: 1. Prestacions percebudes o que es perceben durant l'any 2018. En la pròxima campanya de renda els contribuents només hauran de confeccionar i de presentar les seues declaracions fent servir les dades fiscals que se'ls oferixin. Per este motiu, per a la realització de la declaració d'este exercici que es farà el pròxim any teòricament s'oferiran les dades fiscals incorporant estes prestacions com a rendes exemptes i les retencions suportades com a plenament deduïbles. De la mateixa manera, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, després de tindre coneixement de la sentència del Tribunal Suprem, ha deixat de practicar retencions sobre les prestacions abonades, per tractar-se de rendes exemptes. 2. Prestacions percebudes els anys 2014, 2015, 2016 i 2017. Els contribuents poden sol•licitar la rectificació de les declaracions de l'impost sobre la renda de les persones físiques en què haguessen inclòs rendes per prestacions tant de maternitat com de paternitat. En cas que les rendes fossen percebudes més d'un any, han de sol•licitar la rectificació de la declaració d'IRPF de cada any. A la pàgina web de l'AEAT s'ha habili-

No cal adjuntar a la sol•licitud un certificat de la Seguretat Social acreditatiu de les prestacions per maternitat/paternitat percebudes. En cada cas, l'AEAT ha de demanar directament de la Seguretat Social tota la informació precisa per a la resolució del procediment. El formulari es pot presentar: - A través de la seu electrònica de l'AEAT fent servir el sistema RENØ (número de referència per a serveis de renda), Cl @ vePIN o certificat electrònic; o alternativament. - En paper, a qualsevol de les oficines de registre de l'AEAT. No és vàlid l'ús d'este formulari per a fer constar-hi dades que no s’hi contemplen, ja que el tractament informatitzat d'estes dades addicionals no resulta possible. En este supòsit s'ha de substituir l'ús d'este formulari per un escrit en què es descriguen detalladament les circumstàncies concurrents, acompanyat, si escau, de la corresponent documentació. 3. Sol•licituds prèviament presentades que es estiguen pendents de resolució d'un recurs o d’una reclamació. L'aplicació de l'exempció correspon a l'òrgan que conegue del recurs o de la reclamació, sense que sigue necessària la presentació de cap sol•licitud addicional. Els beneficiaris de prestacions per maternitat del 2014 poden reclamar les retencions de l'IRPF. Fins quan es pot reclamar?

El termini per a sol•licitar la rectificació no pot superar els quatre anys des del dia en què va finalitzar el termini de presentació de la declaració corresponent. Per exemple, una persona que va rebre esta prestació el 2015, pot sol•licitar la devolució de l'impost fins al 30 de juny de 2020. Per als contribuents que tinguessen fills el 2014, el termini finalitza el 30 de juny del 2019.

De bona llei Quant es pot recuperar?

La quantia pot variar bastant, depenent de l'import de la prestació rebuda i del tipus marginal aplicat a la resta d'ingressos del contribuent. Segons Hisenda, la devolució mitjana per maternitat serà de 1.600 euros, mentre que la de paternitat rondarà els 383 euros. A més, es podran reclamar els interessos de demora en aquells casos en què la declaració de la renda de l'any en què es va aplicar la retenció en l'impost i va sortir a ingressar. No obstant això,

no es retornaran els interessos en els casos en què la declaració va sortir a tornar. Quan s'abonaran les quantitats?

El Ministeri d'Hisenda ha assegurat que esta mateixa setmana es començaran a cobrar les primeres quantitats. Així mateix preveu que al mes d'abril ja s'hauran tornat la totalitat de les devolucions sol•licitades. Judit Chavarria Albiol

Les nostres mascotes

PER QUÈ CAL ESTERILITZAR ment processos hormonals, de manera que si les feLES MASCOTES I QUIN ÉS EL melles estan esterilitzades no tenen cap necessitat MILLOR MOMENT PER FER-HO? de reproduir-se. Per tant, la "crida a la reproducció" El Consell de Col•legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat els tòpics amb què es troben a les clíniques davant l’esterilització dels animals de companyia. L'esterilització és una mesura veterinària que permet allargar la vida de les mascotes i, al mateix temps, combatre les situacions d’abandonament. La millor època de l'any per a l'esterilització d’una mascota és la que pugue recomanar un professional veterinari pròxim i de confiança. El Consell de Col•legis Veterinaris de Catalunya recomana l’esterilització d’animals de companyia com una mesura responsable dels propietaris davant la salut de les mascotes i dels problemes derivats de la superpoblació. L’esterilització de les mascotes, però, sovint ha anat acompanyada d’una sèrie de tòpics que en dificulten la pràctica. Els veterinaris han analitzat els tòpics amb què es troben a les clíniques quan plantegen la necessitat de l’esterilització. D’entrada, l'esterilització és una mesura veterinària que permet allargar la vida de les mascotes, ja que reduïx les possibilitats de desenvolupar malalties greus. D’altra banda, l'esterilització és una mesura clínica que permet combatre les situacions d’abandonament, les quals es poden comprovar com creixen, any rere any, als refugis d’animals. A més, la Llei de protecció animal prohibix la cria entre particulars, ja que l'han de fer professionals, en un nucli zoològic, sota la supervisió d'un veterinari. La intervenció veterinària és la millor manera de protegir la salut i el benestar dels animals. En el procés de cria, el control de la gestació i, posteriorment, dels cadells, inclosa la socialització que s’allarga fins a les 16 setmanes de vida, són essencials per a la salut física i mental de l’animal. Set falses creences l’esterilització

relacionades

amb

• Les femelles han de criar, almenys, una vegada. En la reproducció d’animals intervenen bàsica-

en les femelles desapareix per complet amb la tècnica de castració de l’ovari histerectomia (OVH).

• Després de l’esterilització, s’engreixen. Una mascota que s'alimenta de manera inadequada s’engreixarà, operada o no. Per tant, en qualsevol cas, cal tenir precaució i control en el menjar, i facilitar l'exercici físic adequat. Si l'animal té tendència a engreixar-se, el veterinari sap donar les instruccions precises per a evitar-ho. • L’operació fa temor i provoca llàstima. Precisament per això cal parlar amb els veterinaris que tenen cura de la salut dels animals de companyia, perquè són els que poden respondre a la necessitat de l’esterilització, trobar el millor moment i època de l’any, les tècniques que s’empren, les diferents mesures analgèsiques i les proves prèvies que s’hi poden fer. • L’esterilització priva l’animal del “dret natural” a la reproducció. Si es parla del “dret natural” d'un animal a la reproducció, també caldria parlar del “dret a viure” de la seua descendència. En qualsevol cas, no es poden humanitzar les mascotes, i cal no perdre de vista que la reproducció dels animals ve donada per l’instint, el qual es regix per cicles hormonals. • La il•lusió d’assistir a un naixement. Assistir al naixement de la vida és, per descomptat, un fet meravellós i, en qualsevol cas, servix per a aprendre a respectar i cuidar els animals. Però, per a viure aquesta experiència única, només cal anar al refugi d’animals més pròxim, on tard o d’hora atenen situacions de parts, davant de les quals també cal preparar-se al costat d’un veterinari, per si no es resolen com estan previstes. • La perpetuació de la descendència. Cap descendent serà igual a la mascota que l’engendra, per això els veterinaris sempre recomanen gaudir-ne al màxim mentre dure. Quan marxe, després d’un temps, es pot compartir la vida amb una altra mascota, que esdevindrà igualment especial. Els veterinaris són experts en l’orientació d’estos processos. • La responsabilització de les cries. Els animals

Les nostres mascotes acabats de nàixer normalment s’oferixen a persones properes i de confiança. Si cadascuna d'estes persones han de tindre el “dret a gaudir” d’esta mateixa il•lusió de veure parir la seua mascota, es produïxen unes xifres inviables quan es projecta en el temps. Consideracions l'esterilització

veterinàries

per

Per una banda, cal distingir la tècnica de l’esterilització per a animals mascles i femelles. Per una altra banda, cal tindre en compte que el millor moment per a esterilitzar una femella ha canviat, al mateix temps que han canviat els costums i les condicions de vida de les persones. Normalment, les gosses entren en zel a finals d'hivern i a l'estiu, per a parir a la primavera i a la tardor. Actualment, però, amb la generalització de la climatització i la il•luminació artificial als habitatges, es produïx un “efecte primaveral” de caràcter permanent als entorns domèstics en què viuen la majoria de les mascotes. D’esta manera, les gosses

i les gates es poden posar en zel en qualsevol moment de l'any. En qualsevol cas, la millor època de l'any per a l'esterilització serà la que recomane el professional veterinari més pròxim i de confiança. Només el “metge de la mascota”, que la coneix i sap com reacciona, pot indicar amb certesa quan és el millor moment per a l’esterilització i quin és el procés veterinari que cal seguir. Luci Farnós Arasa

Fila 13

AUGUST 'AGOST'

THE MACHINIST 'EL MAQUINISTA'

La família Weston es reunix amb motiu de l’enterrament de son pare. La trobada servirà perquè afloren tots els conflictes i els retrets soterrats pel temps. La mare (una gran interpretació de la magnífica Meryl Streep) està greument malalta i les tres filles, cada una d’elles amb una vida sentimental desastrosa, conduiran el conflicte demostrant tots els mals exemples que han tingut dels seus pares. Però no cal oblidar que no tan sols les unixen els llaços de sang, sinó també ho fa la seua incapacitat de ser felices. Durant tot el film podem veure com la família, aparentment modèlica, s’ensorra a poc a poc. Sembla que viuen per a fer-se mal i que, per un motiu o altre, estan condemnades a viure soles. Una família disfuncional protagonitzada per Meryl Streep, Julia Roberts, Ewan McGregor o Benedict Cumberbatch, entre d’altres.

En Trevor Reznik és un treballador d’una fàbrica, però des de fa un any que patix una greu malaltia d’insomni. Un problema que ell amaga a la resta de companys i que, a més, li provoca terribles al•lucinacions. Degut a la seua fatiga, el seu deteriorament físic comença a crear sospites entre els seus coneguts, sense deixar de banda que això també afecta la seua salut mental. Repel•lits pel seu aspecte físic, els seus companys de la feina comencen a evitar-lo, però poc després se li tornaran en contra quan un d’ells perd un braç en un accident en què Trevor es veu involucrat. En este film cal destacar la gran interpretació de Christian Bale, qui va haver de sofrir un gran canvi físic per a adaptar-se al seu personatge. Tot i la ubicació del film a la costa oest americana, la pel•lícula va ser filmada a Sant Adrià de Besòs, Barcelona. Alba Garcia Castell

Tecnologia/internet EVOLUCIÓ DE L’EMMAGATZEMATGE DIGITAL Primer de tot, cal recordar que la unitat bàsica d’informació és el bit (1 o 0) i que els ordinadors ho desen en grups de 8 bits anomenats bytes. A partir d’aquí ja tot seran múltiples del byte (8 bits). Els primers ordinadors personals servien per a processar text o fulls de càlcul; en este cas, la informació a desar era text i números,i per això es feia servir el codi ASCII (American Standard Code for Information Interchange); de fet, es tractava d’agafar les 256 combinacions d’1 i 0 que es podien fer en 8 bits i assignar-li a cada combinació un símbol/lletra/número. Així, per exemple, la @ era 01000000, la A 01000001 o el número 5 es desava com a 00110101. Si un text ocupava 1.000 caràcters, informàticament ocupava 1.000 bytes. Aquí, però, és important fer un incís: 1.000 bytes no són 1 KByte. En informàtica, la K és el número més pròxim a 1.000, ja que la potència de 2 és el 1.024; per tant, 1Kbyte = 1.024 bytes. En aquella època, els suports per a desar la informació eren els floppy disk o disquets flexibles de 3 ½ o de 5 ¼ polzades, amb capacitats d’entre 720 Kb i 1.44 MB. Els primers ordinadors personals no tenien ni disc dur: tot anava a base de disquets, suficients per a desar la informació dels primers processadors de text (Framework) i fulls de càlcul del moment (Lotus). A mesura que els ordinadors van ser capaços de processar so/imatge i vídeo, els suports van anar creixent, com també ho van fer els discos durs per a poder desar-ho tot. Els pri-

mers CD per a desar uns 70 minuts de música ocupaven uns 650 MB d’informació i els DVD d’unes 2 hores de vídeo ocupaven 4.7 GB. Els discos durs van anar evolucionant d’uns pocs MB a uns pocs GB i ara ja tenim capacitats d’uns pocs TB. Revisem estes magnituds: 1 MB d’informació són 1.024x1.024 bytes = 1.048.576 bytes (+1 milió de caràcters) 1 GB d’informació són 1.073.741.824 bytes (+mil milions de caràcters) 1 TB d’informació són 1.099.511.627.776 (+1 bilió de caràcters) Els vídeos són els responsables del creixement d’estes magnituds. Així, per exemple, si agafem una qualitat de Full HD són 1.920x1.080 píxels per fotograma, que en total són 2.073.600 píxels a desar amb 24 bits (3 bytes) per píxel que fan un total de 6.220.800 bytes= 5.93 MB per fotograma; si en un segon passen 25 fotogrames, tindrem un cost d’uns 150 MB per segon = 9 GB per minut = 0,5 Tb per hora. Evidentment, estes dades s’han de comprimir per a desar-les —tal com vam explicar en l’anterior article— i fer possible que un vídeo de una hora ocupe aproximadament 1 GB d’informació. L’alt volum d’informació i la necessitat de comprimir/ descomprimir en temps real ha fet evolucionar els suports abans magnètics als d’ara sòlids, ja siguen en memòries flaix tipus USB —on ja podem portar al damunt 128 GB– o bé en els discos durs sòlids (anomenats SSD) de 240 i 480 GB per a poder augmentar la velocitat de l’ordinador ja que s’eviten els accessos mecànics i magnètics dels discos anteriors. Òscar Alavedra

Records d’antany

ELLA Agustí i Josep, amics de quan eren menuts, ara ja en la joventut acaba d’estrenar s’ho passen bé fent excursions en bicicleta els diumenges, recorren alguns dels pobles de la comarca. Al primer poble que passaven, hi trobaven la mar. I així, continuant diumenge rere diumenge, anant pel mateix lloc, resulta que coincidien en unes xiques jóvens que es divertien jugant a pilota. Un bon dia, els dos amics van aturar-se a saludar-les i mostrant-se amables, va ser fàcil d’establir-hi una conversa. —Bona tarde! —saluda Agustí. —Bona tarde! —contesten les tres noies alhora. —Segurament us divertiu molt jugant aquí en la pilota. Hi veniu cada diumenge, pel que veiem! I no aneu mai al cine? —pregunta Josep. —Sí que hi anem, però comença a les cinc i encara són les tres i mitja —contesta la que pareix que té més desimboltura. —Sent que ja mos hem posat a parlar, és el moment de dir-vos los nostres noms: a mi me diuen Agustí. —I a mi, Josep. —Pos los nostres noms són: lo meu Silvia. —Lo meu Sara. —I lo meu Paquita. —És un honor —diuen ells. —I per a natros també —contesten elles. —Si mos deixeu jugar en vatros a pilota, mos hi estirem un ratet i continuarem a fer el nostre recorregut —proposa Josep, amb l’acord d’Agustí. I acceptant elles amablement, es posen tots cinc a jugar a pilota durant uns quinze minuts. Tot seguit, elles se n’acomiaden alegrement i ells reemprenen el camí ja programat. Mentre avancen, comenten com ha sigut d’agradable la trobada i l’estada amb aquelles xiques. A Agustí li ha despertat l’interès la que es diu Silvia i Josep es va fixar en la Sara. Arribat el diumenge següent, puntualment ells i elles es trobaven al mateix lloc; i així un diumenge rere l’altre fins que va nàixer un idil•li d´amor entre Agustí i la Silvia i Josep i la Sara. Josep s’ho va agafar molt seriosament, però Agustí no tant; en poc temps la cosa es va refredar i ho va dixar córrer en la Sílvia. Va arribar un dia en què Josep va declarar-li el seu amor a la Sara per a festejar, si ella volia, però va dir-li que no, que era massa jove, que només tenia quinze anys. Ell ho va comprendre perquè ja en tenia disset i ho van deixar anar. I Agustí li feia broma dient-li: —Mira que a la primera noia que et declares i et dona carabassa. Si que vas tu bé. A vore si agafaràs depressió i tot. —Home, fins a cert punt és comprensible: som jóvens encara i té raó, però la veritat és que n’estic enamorat i disposat a esperar. Ja hi tornaré més avant. Deu dirà! —contesta

Josep a la broma de l’amic. —Sí, home, sí, el destí no mos fallarà, i encara tenim una edat una mica verda per a començar a festejar. Ja tindrem temps. De moment, divertim-nos a la nostra manera i quan tornem de la mili ja serà el moment de buscar parella —diu Agustí. —Això que dius està bé, però cal tindre en compte que quan l’amor es desperta en una persona, tot els plans se’n van en orris. Però, en fi, tens tota la raó del món: som jóvens i tenim molt recorregut pe endavant, si Déu vol —diu Josep. —Tu, si de veritat vols a esta xiqueta, espera’t una temporada i si ella et vol a tu, ja tot serà diferent. I no crec sigue motiu no voler festejar perquè ets foraster. Tota la vida ha existit enamorar-se parelles de pobles. Ta mare, per exemple, es va casar en ton pare, que és d´Alcanar. I feliços que són! —diu Agustí. —Ja vorem, ja vorem. Gràcies pels ànims que em dones. Jo, de moment, continuaré esperant, lliure igual que tu, que no has continuat en la Sílvia —diu Josep. —Sí que m´agradava, però no va captivar-me com a tu la Sara, i ademés encara era mes jove, només catorze anys. I ja vaig vore que era massa joveneta. Així es que també Deu dirà en mi —diu Agustí. El temps anava passant i els dos amics continuaven en un sòlida amistat. Com a treballadors que eren del camp, a més de les temporades de l’arròs al poble, també anaven a fer-ne fora de la província i a l’estranger. I ajudaven els pares en les faenes de la terra. Mentrestant, Josep s’aguantava esperant de tornar a buscar la Sara. Va arribar el dia que van anar tots dos a la mili a Barcelona, però en un any de diferència perquè Agustí era un any més gran. Tornats a casa, acabada la mili, continuaven estant lliures i disfrutant de la joventut en companyia d’altres amics. Tanmateix, Josep, que mai va traure’s del cap la jove Sara, un dia va decidir anar a buscar-la i li va dir que ja havien passat sis anys des que li havia declarat el seu amor i que ella li havia respost que era massa jove per a festejar, i que ara no podia dir-li el mateix. Ell li va dir que el seu amor per ella continuava i que estaria molt feliç si ella també l’estimés i poguessen formalitzar el festeig; ella, però, li va dir que no volia saber-ne res, de festejos, però sí que podien mantindre una sana amistat. Josep es va quedar bastant desinflat i li va dir que entenia que era poca cosa per a ella i ella li va contestar que encara continuava sent més jove que ell. Tot i això, van continuar l’amistat i Josep hi va haver un temps en què pensava que aconseguiria alguna cosa positiva si anaven junts a passejar i a ballar. Quan Josep li va dir que se n’anava a treballar a fora del poble unes quantes setmanes, es van intercanviar les adreces. I tal com havia dit Josep, ara era en una altra província

Records d’antany collint aulives en una colleta de companys formada des que van acabar de pintar el pont del poble. I li va escriure una carta a la Sara per a expressar-li els més nobles sentiments, però en tan mala sort que entre els companys de faena n’hi havia un que era el nuvi de la germana de Sara i que en vore l’escriptura del sobre o qui sap si tota la carta, li va dir a la futura cunyada que la lletra era del seu amic. La Sara s’ho va creure i el ridícul i la decepció van ser majúscules. I va pensar de Josep: un pretendent foraster, pelat i analfabet, sí que estic jo arreglada. I per educació li va contestar a Josep, però en uns termes que més aviat pareixien adreçats a l’amic del seu futur cunyat que a Josep. Ell, però, va reaccionar de seguida amb una carta adreçada a ella aclarint-li que, gràcies a Déu, no necessitava ningú perquè li escriguessen una carta, i encara menys d’amor. I que i no sabés de lletra, com hauria pogut arribar a ser cap primer a la mili, si fos analfabet. I quan van estar junts, la Sara s’hi va disculpar i tot va quedar aclarit. El temps, però, anava passant i ella no s’hi decidia. Pareixia que volia jugar a més d’una carta esperant que acabés apareixent un pretendent amb més garanties de futur. Així que la cosa s’anava refredant fins arribar a esdevenir un amor frustrat per part de Josep i per a ella només el record d’un xic que la va demanar. Ell ja no anava en busca d’ella. De tant en tant, però, es trobaven al poble d’ell quan ella esperava l’autobús per a anar a vore a sa germana, que vivia en un poble del Delta. I pareixia que ella s’alegrava de trobar-se’l i de parlar-hi, segurament portada pel record d’aquelles paraules d’amor que li havia adreçat en la seua tendra joventut i que Josep les hi expressava de bona fe. I l´última vegada que van estar junts va ser al mateix lloc i també ella esperant el bus, li va preguntar a Josep si ja tenia parella i ell li va dir que no. Allavontes ella li va donar a saber que tenia un nuvi foraster, tot i el desacord de la família perquè tenia 20 anys més que ella. Josep li va desitjar tota la sort del món tot reconeixement que no va saber com conquistar-la. Temps després, però, Josep va assabentar-se pel seu amic Agustí que el nuvi era molt bona persona i ric, i Josep va comprendre el perquè del seu fracàs i l’èxit de l’altre. Tanmateix, continuava estimant-la i confiava en la voluntat de Déu, cosa que no va tardar a manifestar-se quan totes les esperances de viure amb ella van acabar per dissipar-se. Es va donar la beneïda circumstancia que un dia de Pasqua que Josep era en una ermita en la dona que havia de ser per a ell vivint en amor la felicitat que Deu dona als cristians matrimonis —tot i que guardava el record de la Sara— i ella també a vegades que es trobava en Agustí sempre li preguntava per Josep, però sempre complint els seus respectius compromisos en les persones amb qui

s’havien casats i no es vorien mai mes. Després de molts anys, Agustí va haver d’ingressar a l’hospital i compartia habitació amb un home del poble on vivia la Sara. Agustí va demanar-li si la coneixia i li va contestar que sí, que la coneixia, però feia uns dos anys que s’havia mort d’un infart de cor. I Agustí, que l’apreciava, ho sentir molt, i quan va anar Josep a visitar-lo li ho va explicar tot i li va produir una gran tristesa. Passats un dies, un cop Agustí ja s’havia recuperat, van decidir anar al cementeri del poble on vivia la Sara. Era dimecres i el Camp Sant presentava l’aspecte d’haver patit els efectes d’un fort vent de dalt durant la nit anterior: gerros i cosiets preciosos plens de flors acolorides per terra, amb tot escampat. Parant molt de compte per a ensopegar amb els sagrats ornaments, se disposen a mirar detingudament per tot arreu mirant de trobar la tomba de la Sara, però no la van veure enlloc. van tornar-se’n cap a casa, decebuts, pensant que potser l’havien incinerada i que n’havien llençat les cendres al mar del poble on va nàixer... o potser que algun familiar retirés la foto perquè bufava molt fort el vent de dalt. —Ja hi tornarem un altre dia en què tot estigue mes ordenat i potser la trobarem —diu Agustí. I es van esperar al 4 de novembre de 2006, tres dies després de Tots Sants. Van tornar a visitar el cementeri i van quedar-se meravellats de vore-hi tantes i tantes flors. Els últims dies de pluja i de núvols havien fet que les flors del dia de Tots Sants es mantinguesen fresques i amb tot el seu esplendor, lluint els múltiples colors. Avancen mirant d’anar a poc a poc: miren els columbaris i el nom d’ella no hi apareix. I se’n van tornar cap a casa sentint el mateix que la primera visita, un sentiment de fracàs que va portar-los al dubte de si era cert que hi era enterrada. Però aquella gent, que eren de fiar, li havien dit a Agustí que la coneixien i que s’havia mort del cor. Tal vegada Déu no els ha permès, sobretot a Josep, poder presenciar la tomba de la dona de la qual un dia va enamorar-se i a qui li va declarar el seu amor per a evitar-li haver d’escriure en el seu diari haver trobat la marbrenca i freda sepultura on estarien reposant les despulles de la Sara. Hauria de recordar-la com el dia que la va conèixer: una xiqueta alegre i eixerida amb el vigor il•lusionat de la joventut que començava, dotada de la gràcia que va captivar Josep. Tot ho recordaria sota l’extraordinària bellesa en què el blau infinit del cel s’ajuntava amb el blau del mar, traçant la línia de l’horitzó, i respirant la brisa marina acompanyada d’un sol primaveral. Tot això ho recordava Josep que, vivint en l’esperança de la resurrecció, demanava a Deu de trobar-se amb els altres germans a les acollidores i tranquil•les avingudes del cel. I els dos amics se’n van tornar cap a casa. Miquel Ramos Roiget

Club d’escacs

ACTIVITATS OCTUBRE/NOVEMBRE/ DESEMBRE 2018 CAMPIONAT D'EQUIPS D'EDATS-MINICOPA

El diumenge 16 de desembre es va disputar a Cambrils el Campionat d'equips de la província, a partides de 15 minuts+increment. El nostre club hi va participar en la categoria sub-16 amb l’equip format per Arnau Fosch, Marc Lavernia, Ivan Querol i Julia Lisiewicz. Com a delegat/capità de l'equip hi va anar Manolo Alcover. El torneig, d'un dia de durada, va ser en format suís, o sigue que els que guanyen juguen contra altres que també han guanyat.

CAMPIONAT ABSOLUT L'HOSPITALET

PROVINCIAL

Amb un total de vuit participants al provincial absolut d'escacs, el nostre club continua sent un dels equips amb més participació. Este torneig es juga tots els anys al pavelló Hifrensa de l'Hospitalet de l’Infant, els diumenges al matí dels mesos d'octubre i novembre, i és el torneig individual de la província que acull més gent. El campió del torneig va ser Llàtzer Bru del Cerdanyola del Vallès. Quant als nostres participants, cal destacar les meritòries partides i els bons resultats de Josep Sànchez, quint de la classificació general, i d'Arnau Fosch, que va ocupar el lloc vint, d'un total de 180 jugadors inscrits.

Tots els components de l'equip van fer un bloc molt complet perquè van guanyar totes les partides disputades, tret de dos taules. Al cap de poques rondes, l'equip del CE Masdenverge ja va situar-se en primer lloc, posició que va saber mantindre fins al final, incrementant puntuacions i distanciant-se dels perseguidors. L'equip va quedar primer de la seua categoria i primer també en categoria absoluta: va guanyar tots els seus rivals, amb una puntuació de 7 punts de 7 possibles, el 100%. El segon classificat va ser el Peó 8 Roquetes, a 2 punts de distància. Vam quedar per davant d'altres equips amb bona pedrera com ara el Valls, el Tarragona, el Reus o el Vendrell.

PARC DE NADAL

Estos jóvens jugadors d'escacs ja formen part del primer equip del CE Masdenverge, sobretot Arnau Fosch, que ja sobrepassa els 2.000 punts de rànquing d'ELO català i ja porta dos temporades al primer equip. Marc també ha jugat diverses partides al primer equip i enguany entra en ple dret a ocupar plaça. Ivan, esta temporada, també jugarà moltes partides al primer equip.

Els mesos de novembre i desembre, i més vegades durant l'any, s’acostuma a jugar un torneig social a la seu del CE Tortosa. Hi conviden a altres jugadors de clubs veïns a jugar-hi partides d'escacs els divendres a la tarda a Tortosa. Les partides se juguen al ritme d'una hora+increment. Els nostres jugadors —Marc Safont, Julia Lisiewicz i Manolo Alcover— van fer molt bon paper, ja que van guanyar les seues respectives categories. En el resultat global, després de les sis rondes disputades, Manolo Alcover va quedar primer de la categoria absoluta. Bon resultat de Manolo, que va disputar partides amb jugadors de superior rànquing, però traient sempre bon resultat.

La veritat és que en esta competició en concret no ens jugàvem res, ni anàvem a guanyar res, però tant el resultat com el comportament esportiu del nostre equip va ser excel•lent. Ens mesuràvem amb les millors pedreres dels clubs de la província i vam guanyar. Triomf merescut! CAMPIONAT D'EDATS SUB-14/SUB-18

Durant tres dissabtes dels mesos d'octubre i novembre van disputar-se a Cambrils les fases provincials dels campionats d'edats, en categoria individual. Els nostres participants —Arnau, Marc, Julia i Ivan— partien en les posicions 2a, 5a, 7a i 8a, respectivament. La competició va portar sorts desigual. Tots els nostres representants sub-16 havien de jugar en un únic grup i només sis partides, que són massa poques per a jugar-se una classificació directa per a la final de Catalunya. Si bé van jugar tots prou bé, tan sols Marc Lavernia va aconseguir plaça directa per a la final de Catalunya, ja que va acabar segon de la classificació final. Arnau nomes va poder jugar quatre rondes i, malgrat tot va fer un bon paper en aconseguir 4 punts de 4 possibles, va quedar quart de la general.

Com ja va sent costum, el nostre club participa de manera activa en el Parc de Nadal que es fa al pavelló poliesportiu de Masdenverge. Hi organitzem un taller d'escacs: partides, mural, tauler gegant al terra, etc. Tots els jóvens de la població i d'altres que volien tenien la possibilitat de tastar el joc/esport dels escacs. Alguns aprenen i altres practiquen, cadascú al seu nivell. Ajudem a passar una bona tarda durant les festes del Nadal. SOCIAL AL CUB D'ESCACS TORTOSA

OPEN DE PROMOCIÓ A TORTOSA

En este torneig, hi hem col•laborat durant diversos anys seguits. Enguany, el CE Tortosa ha volgut organitzar-lo en un lloc fix, al Centre Cívic de Ferreries. El torneig va disputar-se els dies 28, 29 i 30 de desembre, amb una participació de 45 jugadors, la més nombrosa fins a la data. Diversos jugadors del nostre club van estar sempre ocupant les primeres taules de joc: Arnau, Marc i Anselm van fer un excel•lent torneig. Després de disputar les sis rondes, el resultat final va ser: en primer lloc, José Javier Martínez del Vinaròs, i en segon lloc, Anselm Espuny del CE Masdenverge. Marc Lavernia i Arnau Fosch també van quedar als llocs capdavanters, d’este bon torneig, amb una bona organització, una bona participació i un molt bon resultat. Club d’Escacs Masdenverge

Club d’escacs

Foto equip sub-16 campions provincials d'edats

Anselm, subcampió a Tortosa ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS DISSABTES, DE LES 17.45 A LES 20 HORES NIVELLS INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT C/ Montsià 15 - Casal Municipal Masdenverge Correu de contacte: cemasdenverge@yahoo.es Telèfon: 661 918 470 (Josep Maria)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A totes les posicions, menys a l’última, negres juguen i fan mat.

Club de birles RESULTATS 9-XII-2018 Masdenverge- La Galera A (243/256 i 271/280) CLASSIFICACIÓ

FORÇA COMPLICAT, PERÒ RES ÉS IMPOSSIBLE! Vam acabar el mes d'octubre en la 2a posició de la classificació, però la lliga continua. En començar el mes de novembre vam visitar el camp del Remolins-Bitem, un partit en què va costar-nos arrencar, però que de cara la segona part vam saber resoldre amb força contundència fins a deixar el marcador en un clar 1 a 10 favorable als nostres interessos (Adrià, 4; Pau,3; Roc, 3; Àlex Nanu, 1). El cap de setmana següent vam rebre la visita del Jesús Catalònia: d’entrada va ser un partit igualat, però a partir de la tercera part els jesusencs ens van superar clarament per un 4 a 9 (Nil, 2; Biel Curto, 1; Manel, 1). La setmana següent, vam visitar el camp de l’Ulldecona, 3r classificats. Va ser un partit difícil, que vam haver d’afrontar amb dos baixes importants: el nostre porter Mateu i el nostre central Pep. L’equip els va trobar a faltar durant el partit i finalment vam acabar perdent per un contundent a 9 a 0; tanmateix, estem segurs que a la tornada tindrem les nostres opcions. Tot seguit, el primer de desembre, vam rebre la visita dels líders, l'Alcanar. De fet, durant tres setmanes seguides vam enfrontar-nos amb els equips més forts de la categoria. Va ser un partit en què tot i que els rivals van dominar el joc, no ho van tindre gens fàcil, ja que vam ser capaços de marcar-los quatre gols (ningú no

els n’havia fet més de tres); el resultat final, però, va ser clar per als canareus per 4 a 8 (Manel, 2; Àlex Nanu, 1; Adrià, 1). Després del pont de desembre, el dissabte 15, va arribar un dels partits més esperats de la temporada, el derbi contra el Santa Bàrbara. Malauradament, va ser un partit en què els planers van superar-nos en ganes... i que van acabar guanyant-nos per un clar 6 a 2 (Pau, 1; Biel Curto, 1). Per acabar el mes, i com no podia ser millor a casa, un dissabte 22 de desembre, un dia marcat per a tot el club, un partit emotiu i amb un sentit homenatge pels dos anys que fa que va marxar el nostre company i amic Manel Constantino. Natros teníem un únic objectiu: guanyar el partit davant l'Ametlla de Mar. I així ho vam fer: no vam abaixar els braços fins al final i després de remuntar i posar-nos 3-3, a falta de 2 minuts per al final vam marcar el gol de la victòria per un ajustat 4 a 3 (Pau, 1; Nil, 1; Manel, 1; Roc, 1). Ho vam fer per ell i allà on sigue estem segurs que continua estant orgullós d'estos cracks! No han sigut fàcils estos dos mesos de novembre i desembre, però tot i ser força complicat molts de partits, res és impossible per a ells. Mai no abaixem els braços i encara ens queda molta lliga per jugar i molts partits per guanyar! Yasmina López Campos

Club de futbol

PARADA NADALENCA PER A REFLEXIONAR Enguany, el Masdenverge està lluitant més que mai per a mantindre la categoria, però resulta extremadament difícil tenint en compte tota una sèrie de factors quasi insalvables (pressupost dels equips, dificultat a l’hora de fitxar jugadors de qualitat, desgast en una categoria molt exigent...). Però millor parlar de les nostres virtuts que no dels nostres defectes. Som un equip amb molta espenta, amb ganes de guanyar i amb ganes de donar moltes alegries, sempre ens hem caracteritzat per un equip que si més no intenta jugar a futbol, els seguidors som incondicionals i sempre estarem al costat de l’equip. Quan ja es porta jugat quasi mitja temporada el nostre equip només porta 7 punts, amb dos victòries a casa i un empat fora del nostre camp. Tot i els pobres resultats podem dir que l’equip ha lluitat en tots els partits i pot ser ha merescut algun punt més. Ara és moment de continuar endavant i de mantindre les il•lusions, perquè mentre hi ha vida hi ha esperança. La taula classificatòria mostra la diferència entre plantilles. Mentre que en l’últim lloc trobem l’Alcanar amb zero punts, natros som penúltims amb set punts. Després tenim el Sant Jaume, l’Ametlla i Godall, amb tretze, disset i divuit punts, respectivament. Entre estos cinc equips possiblement estan els candidats a baixar de categoria, tot i que esperem que el Masdenverge no sigue un d’ells.

Passem tot seguit a repassar els últims partits jugats pel Masdenverge i destaquem que duran estos mesos es va jugar el partit aplaçat contra l’Alcanar, que vam guanyar per un resultat final de 3-0. 10a JORNADA: SANT JAUME D’ENVEJA 2 - MASDENVERGE 1

Partit molt disputat contra un equip que es troba en una situació similar a la nostra. El Sant Jaume lluita amb natros per a mantindre la categoria. A la primera part un gol a pròpia porta per part del nostre jugador Joel i a la segona part un altre gol al minut 43’ per part del Sant Jaume van deixar l’equip sense opcions. Tot i així, al minut 54’ marcava Rodrigo Florentin i ens donava esperances de remuntada, però no va poder ser i vam patir una derrota molt dolorosa. 11a JORNADA: MASDENVERGE 1 - JESÚS CATALÒNIA 2

Partit molt igualat i derrota per la mínima contra un rival que ocupa actualment les posicions capdavanteres en la classificació general. Al minut 39’ es posava al davant el Jesús Catalònia, però a la segona part, i al minut 71’, el nostre jugador Rodrigo Florentin marcava l’empat. I quan tot pareixia que acabaria amb empat, al minut 82’ arribava el gol de l’equip rival i ens deixava amb una nova derrota. 12a JORNADA: BATEA 4 - MASDENVERGE 1

Derrota contundent que es va produir a la segona part, ja que en la primera el marcador era d’empat 1-1, amb gol d’Eduard Roig. Però el Masdenverge no va poder mantindre el ritme durant la segona part i als minuts 72’,

77’ i 88’ van arribar els gols de l’equip de casa. 13a JORNADA: MASDENVERGE 3 - L’AMETLLA 1

Club de futbol 65’ va marcar Francesc Xavier Tomàs. Quant l’equip estava lluitant més i al camp ja es veia una nova remuntada, el Corbera marcava al minut 89’ i ens deixava amb una derrota final dolorosa i injusta. Junta del CF Masdenverge

Primera victòria del nostre equip que ens dona molta il•lusió per a continuar endavant. Tot i això, el primer gol va arribar prompte, al minut 7’, per part de l’equip visitant. La primera part va ser totalment de l’Ametlla, que no va saber rematar la faena. En canvi, a la segona part el nostre equip va canviar radicalment l’actitud i la intensitat. Amb una major agressivitat esportiva i amb més dedicació vam poder remuntar i vam marcar tres gols (63’, Roberto Carles; 65’, Eduard Roig i 72’, Rodrigo Florentin) que van fer possible la remuntada i la primera victòria en la lliga. 14a JORNADA: GODALL 4 - MASDENVERGE 2

Nova derrota esta vegada al camp del Godall. Tot i el gol inicial al minut 13’, obra de Mohammed Benouda, que ens posava al davant del marcador, no vam evitar la derrota. Als minuts 18’ i 24’, el Godall va remuntar el partit. A la segona part van continuar caient els gols, als minuts 63’ i 69’. Finalment, ja a les acaballes del partit, el Masdenverge va marcar el segon gol al minut 89’, obra de Carlos Roca. 15a JORNADA: MASDENVERGE, 0 - REMOLINS 3

Una altra ocasió perduda contra un equip que es troba a la part baixa de la classificació. El Remolins no va donar opció a la sorpresa, ja que al minut 44’ marcava el primer gol. A la segona part, i quan el Masdenverge intentava neutralitzar el gol inicial de l’equip visitant, van arribar els altres dos gols que ens deixaven sense opcions. 16a JORNADA: MASDENVERGE 1 - CORBERA 3

Nova derrota contra un equip que tampoc va demostrar una superioritat excessiva envers el nostre equip. Tots els gols van arribar a la segona part: per partida doble es va posar al davant l’equip visitant, però al minut

JUGADORS Francesc Xavier Tomàs Farnós Rodrigo Florentin Cantero Eduard Roig Fores Èric Safont Panisello Juan Cortes Serrat Roberto Carles Grau Mohammed Benouda

GOLS 5 3 2 2 1 1 1

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1. Congregació religiosa. Sol en el seu gènere. 2. Anus. Consonant. Relatiu a les ovelles. 3. Emissió fònica. Es diu del Nadal. Naip. 4. Vocal. Trobar algú per l’atzar. Vocal. 5. Pantalla d’un terminal informàtic. 6. Mig zero. Ira violenta. Consonant. 7. Article indeterminat. Prepara l’arròs al foc. Nota musical. 8. Peça per unir rodes. Consonant. Ocells. 9. Ble de cabells. Element de la vaixella.

VERTICALS 1. Que té característiques d’os. Últim de la fila. 2. Manobre. Consonant. Ponedor d’ocell. 3. Costum. Al revés, poble de bon vi. Xifres romanes. 4. Consonant. Fa goig. Angle recte. 5. Pilot assistent. 6. Número. Nadiu. Consonant. 7. Negació. Color de cabell. Contracció. 8. Pagament afegit. Consonant. Antigament, carrer. 9. Roba fraudulentament. Cossiet.

La “contra”

CAVALCADA