Butlletí Informatiu Masdenverge número 91 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 91

Tercera època

PREU: 3 euros

juliol/agost 2018

FESTES MAJORS 2018

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la noranta-unena edició del Butlletí gairebé a la tardor, una estació que espero que sigue especialment calenta i on hi haja molt de moviment de tipus polític i sobretot que servisca per a aclarir alguna cosa. La situació promet! Esperem que ara la sapiguem portar cap a la nostra banda. Si alguna cosa m’agrada d’això és que l’anhel independentista és un moviment popular; és a dir, és el poble qui hi ha al darrere, perquè si haguéssem de confiar en la majoria dels polítics… Este últim bimestre, al poble, hi ha hagut notícies de tot tipus: alegries, com ara la celebració de les Festes Majors, amb tot el què això comporta, i tristeses, com ara la mort del nostre amic Joan, persona molt volguda i estimada per tothom, alhora que col•laborador en moltes associacions municipals. Per tant, en esta revista ens en farem ressò i us farem partícips a tots dels escrits sobre estes notícies. A la portada, com no podia ser d’altra manera, hem volgut plasmar este sentiment i a la contraportada, com els últims anys en estes dates, hi apareix el cartell de la XI Fira del Caçador, que se celebrarà els dies 6 i 7 d’octubre. Dir-vos també que ja s’ha cobrat la quota de soci subscriptor del BIM. Hem cobrat la quota corresponent als anys 2017 i 2018, que sumant dotze euros anuals, ens dona un total de vint-i-quatre euros. Tot i així, encara hi ha unes quantes persones que encara no ens han fet arribar el número de compte, per la qual cosa, a l’interior del Butlletí, alguns de vatros, hi trobareu un paper en què es torna a demanar el número. Per favor, si sou tan amables, us demanem que l’empleneu i que el porteu al Centre Masdenverge Actiu (atenció Meritxell). Qui no hi trobe el paperet, senyal que ja ho té arreglat. Ja som al setembre i moltes associacions del nostre municipi ja estan greixant la maquinària: el Club de Birles o els equips dels menuts i dels grans del Club de Futbol Masdenverge, a més del Club d’Escacs i de la Unió Musical Masdenverge. En este BIM us informarem d’estes notícies i de moltes altres. Un espai que últimament també s’ha renovat ha estat el nostre poliesportiu. S’han canviat diverses coses de lloc i ara té un altre aspecte. És un aspecte diferent del que tenia. Us ha agradat el canvi? Penseu que abans estava millor? Això serà el que us preguntarem en la enquesta d’esta edició (les respostes de l’anterior també les trobareu aquí). I, ja per acabar, m’agradaria comentar que en l’elaboració d’este BIM hi ha hagut més articles que de costum. Tant de bo poguéssem afegir-hi més pàgines en cada edició, senyal que la gent pensa que el butlletí és un lloc en què es poden exposar lliurement les idees de tothom sempre i sense censurar-ne cap i que arriba a molta gent del nostre municipi. De ben segur, cadascú té un criteri diferent sobre les coses, i això penso que és el que s’ha de respectar: que cadascú pense el que vulgue i que ho pugue compartir amb tothom. Natros som aquí per a això, per a publicar els vostres escrits. I ja sense res més a comentar-vos, m’acomiado de vatros desitjant-vos una molt bona lectura i molta salut a tothom. René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 02/2018, DE 1 DE MARÇ DE 2018. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

Aprovació de la liquidació de taxa per l’ús privatiu del domini públic municipal per part de les empreses subministradores de serveis, corresponent al quart trimestre de 2017, per un import de 4.729,33 euros. Aprovació del projecte d’adequació de parc infantil del Centre Masdenverge Actiu, placeta del carrer Colom i placeta del carrer de Llevant. Realització de les obres incloses en el Projecte de Creació del Parc Infantil de la Plaça del Centre Masdenverge Actiu. Aprovació del projecte d’adequació d’equipament a la zona esportiva de Masdenverge. Aprovació del projecte de compra i del servei de reposició de lluminàries. Aprovació de l’estudi del material informàtic necessari per la correcta implementació de l’administració informàtica. 2. Aprovació del conveni de col•laboració per a la realització d’actuacions de desenvolupament econòmic local entre els municipis de Freginals, Godall, la Galera, Santa Bàrbara i Masdenverge. 3. Donar compte de l’informe d’intervenció anual (quart trimestre 2017) previst en l’article 4.3 de la Llei 15/2010,

de 5 de juliol, per la qual s’establixen mesures de lluita contra la morositat de les operacions comercials. 4. Aprovació d’un nou expedient de contractació i obertura d’una nova licitació per al procediment obert del contracte d’obra, adeqüació i tancament zona esportiva. 5. Aprovació d’un nou expedient de contractació i obertura d’una nova licitació per al procediment obert, del contracte de servei de reposició i de compra de lluminàries zona Preyco. 6. Mocions a favor de polítiques de millora del sistema públic de pensions, en defensa de l'escola catalana i del model d'immersió lingüística i a la vaga del 8 de maig.

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Joan Arasa Panisello (14/VII/2018) Victòria Martí Moles (23/VII/2018) Maria Romeu Royo (10/VIII/2018) NAIXEMENTS Pep González Chavarría (3/VII/2018) Raquel Montserrat Bel (6/VII/2018) Ares García Gil (6/VII/2018)

Notícies locals/opinió 14 D’AGOST DEL 2018

VA PER TU, JOAN

El dia d’avui, 14 d’agost del 2018, fa un mes que Joan se’n va anar de les nostres vides. Han estat uns dies molt durs i difícils per a tota la família. Hem passat les Festes Majors de Masdenverge, que per a natros han estat unes festes molt emotives i plenes de records. Tothom ha tingut un record per a ell: la Penya Che Bou li va fer un homenatge emotiu; la Unió Musical, igualment; el Club de Futbol, també. Només podem dir-vos que gràcies a tots. Estem segurs que tot el poble l’ha recordat en algun moment. I no volem deixar-nos a Llomillo, el grup en què Joan tocava el saxo i sempre cantava alguna cançó (en estes dates tenien sempre concerts). Ells segur que també el trobaran a faltar. El motiu d’este escrit és per a donar-vos les gràcies a tots pel suport que ens heu donat a la família, tant els amics i els veïns de Masdenverge com gent de fora. Ens hem adonat que hi havia molta gent que se l’estimava i que ens estimen. Estem segurs que ell, des d’allà on sigue, tindrà cura de tots natros... i ens tocarà el saxo, jugarà a futbol i fins i tot torejarà. No volem deixar-nos l’escola EQUITOR, que últimament freqüentava tant; ells també l’estimaven molt i de ben segur que el trobaran a faltar tant com el seu cavall «Órdago». Tornem a dir-ho: moltes gràcies a tothom! Us ho agrairem tota la vida. GRÀCIES, GRÀCIES… Una abraçada per a tots de part de la família ARASA PANISELLO.

El passat divendres 27 de juliol, i en una persona al pensament de molts, començaven els actes taurins amb motiu de la Festa Major del nostre poble. I així va ser amb la prova a la plaça d’un bou del Xarnego, de nom Vientolibre, que molts recordaran per com es llançava cap a dalt les barreres diverses vegades durant la prova, clara demostració de la gran serietat i bravesa que portava a dins. A la nit, a l’embolada pels carrers va mantindre el bon nivell i tots vam poder gaudir d’un gran bou. L’endemà es va fer el tradicional bou capllaçat, complint amb les expectatives i el posterior i tradicional esmorzar. El dimecres següent, primera gran tarda esperada, el dia de la penya CHE BOU, en què després de soltar unes vaques que donaven inici a la vesprada, es va rendir un homenatge amb molt de sentiment al nostre amic i penyista Joan Arasa. A continuació es van desencaixonar dos bous de les ramaderies de Fuente Ymbro, de nom Sacacuartos, i de Pedro Fumadó «El Xarnego», de nom Katanero, que van oferir als presents una tarda entretinguda, amb dos comportaments totalment diferents. A la nit, s’hi van embolar els dos bous, amb un bon joc de cadascun. L’endemà, al migdia, es van fer els ja esperats bous al carrer, l’«encierro», amb una gran participació, i a la nit el bou estofat, que tot i que este el toregem d’una altra manera, podem dir que com cada any va ser exquisit i del gust de tots els assistents. Des d’aquí aprofitem per a donar les gràcies als grans cuiners que tenim al poble. El divendres, durant la tarda de bous a la plaça, s’hi va fer una desencaixonada d’un bou per a celebrar el 20è aniversari del la colla local d’emboladors “El jóvens de Masdenverge”. L’acte va començar amb un minut de silenci molt emotiu, acompanyat d’un solo de saxofon, també en memòria del membre de la colla i amic Joan. Durant el cap de setmana van continuar els actes taurins i es van acabar el diumenge a la tarda. La novetat, per part de la Penya Che Bou, va ser el sorteig de La cagada del manso i l’esperat Gran Prix, que fa passar una estona divertida als presents i que va tenint cada vegada més participació en les darreres edicions. Els actes taurins d’enguany, per a molts, han estat marcats per la pèrdua recent i el record d’una per-

Notícies locals/opinió sona i no els hem viscut de la mateixa manera. Els dies de bous, mirant la plaça plena de gom a gom, no et podies creure el fet de no veure’l allí, fins i tot el buscaves. Joan podia fer qualsevol cosa: retallant una vaca, cridant al bou al banc, a una barrera, lligant-lo... Tot se’t donava bé, torero!! Erets valent, talentós i amb una espontaneïtat que et caracteritzava i que et feia aparèixer quan menys t’ho esperaves i posava a més d’un el cor en un puny, la primera i sobretot a ta mare. Durant estos dies a la plaça, i amb la mirada perduda, em venien a la memòria records d’uns quants d’anys enrere, quan érem molt més jóvens, i quan a Joan, en una tarda a la plaça, se li ajuntaven dos passions: la música i els bous. Ell formava part d’aquella xaranga que amenitzava musicalment aquelles tardes de bous, i com era d’esperar mai era a la carreta quan s’havia de començar a tocar una cançó. Sempre l’havien de cridar —i més d’un cop—, ja que li costava deixar el que feia, perquè el que ell volia era estar baix a la plaça, torejant. Finalment, ens deia que ara venia, i en dos bots, pujava dalt, agafava l’ instrument i tocava la cançó amb la mirada clavada en allò que passava a l’arena, esperant el final de la peça per a tornar a baixar-hi.

El bou de la penya d’enguany va ser teu, tu el vas parar. Quan es va obrir la porta del caixó, una samarreta estesa i un ram de flors rebien al majestuós exemplar. La plaça estava en silenci, no hi va haver ningú a l’arena durant aquell minut, només tu en el pensament de tots. Va sortir el bou i va passar curosament per sobre del que hi havia a terra, com si el toregessen de veritat, i al moment, va tornar a passar, com si algú el tornés a cridar. Joan, tots sabem que allí hi eres tu, i com sempre te’n vas sortir. Les flors, els minuts de silenci, els homenatges fets... res és prou per a representar el que significaves per a tots natros, ni per a compensar el gran buit que ens deixes, un buit que només podem omplir amb els molts records que tenim i que mai s’apagaran. La teua penya, els teus amics, sempre et tindrem present, i quan un bou trepitge l’arena de la teua plaça o els carrers del teu poble sabrem que tu també ets allí, on has estat sempre... A la cara del bou!! Joan, amic, sempre seràs en natros. La Penya CHE BOU

Notícies locals/opinió JOAN ARASA PANISELLO IN MEMORIAM

Des d'estes línia, la junta, pares i companys músics que formem la Unió Musical Masdenverge volem donar el condol a la família Arasa-Panisello i expressar el nostre Tal com heu pogut llegir en esta edició del BIM, en- pesar per la seua pèrdua. DEP Joan Arasa Panisello. guany la Unió Musical Masdenverge celebra els 30 anys d'existència de la banda. Una efemèride que ens satisfà i Unió Musical Masdenverge ens enorgullix molt, però que desgraciadament s'ha vist entelada per la tràgica notícia que va sacsejar els nostres cors pocs dies abans de la celebració dels actes principals durant les Festes Majors. I és que el passat dissabte 14 de juliol ens va deixar el nostre benvolgut amic i músic Joan Arasa Panisello. Joan era un masdenvergenc molt estimat i que sempre ha col•laborat en moltes associacions del poble, una de les quals la Unió Musical Masdenverge. Hem pogut gaudir durant molts anys de la melodia del seu saxo alt i sobretot de la seua companyia i participació en tants i tants concerts i cercaviles, viatges, gravació del cedè, sopars... Són estos moments tan bonics i especials els que perduraran en la memòria i en els nostres cors. Sempre et recordarem per les moltíssimes coses que has aportat a esta entitat, gairebé des dels seus inicis i fins a pràcticament l'actualitat. Ara feia un parell o tres d'anys que per circumstàncies puntuals no podíem comptar amb la teua presència, però estes Festes Majors havies de participar a la gran cercavila que vam organitzar. El teu record va estar més que present en tot moment i la nostra bandera va lluir un crespó negre en la teua memòria.

La foto divertida

Efectivament, els que apareixien a la foto del BIM anterior eren, de dreta a esquerra, a la fila de dalt: Maria Cinta Arasa, Rodolfo Gonel, Joaquín Ferreres, Rosa Bosch, Carmen Calvo, Octavio Tomàs, Miguel Tafalla, Mariano Tomàs (DEP) i Isabel Roig. A la segona filera, començant per la dreta: Ana Mari Arasa, Juani Albesa, Mercedes Caro, Teresa Daràs i Montse Albesa. A la filera inferior, també de dreta a esquerra: Javier Segarra, Antonia Calvo i Gonzalo Tomàs. Esta vegada anem de celebració. Hi ha un home cantant i molta gent escoltant-lo... Sabeu qui són?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

Trobes que paga la pena arreglar la caseta de les basses de la Foia sabent que cada dos per tres hi ha algú que la destrossa? Si, és una peça clau d’este bonic indret

Que t’apareix la nova reubicació d’alguns elements de la zona poliesportiva?

9 vots Si, però cal posar càmeres de vigilància 2 vots No val la pena 2 vots Un cop més i prou 0 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bé, la calor diràs que a poc a poc va minvant, perquè mira que n’ha fet, eh! Cinteta: Pos sí, al final mos ho faran creure i tot això de l’escalfament de la terra! José: De la terra no ho sé, però de casa meua, ja t’ho dic jo, que este estiu es podien fregir ous al terrat! Francisca: Pos sí, ha fet molta calor, però ara ja això ja està. Hem passat l’estiu, les festes, la Diada i ara anem en busca de la Castanyada. Com sempre, suposo que menjarem castanyes ben suadets. Cinteta. Ep, que abans ve la Fira del caçador, eh! Pepita: I les festes, què trobeu? Van anar bé? José: Pos sí, com sempre. Vam sortir, ballar, menjar… Francisca: La nova reubicació d’algunes zones del poliesportiu, què us apareix? José: Pos mira… Pepita: I la celebració de la Diada al poble, com l’has vista? José: Pos mira… Cinteta: Xeic, què no tens criteri ni opinió o què? A tot has de dir pos mira? José: Pos sí. Francisca: La situació política que s’està vivint a Espanya i a Catalunya, que t’apareix? José: Pos mira... del tema del màster de Casado no en traurem l’aigua clara; del Valle de los Caidos, ja en parlarem; de la investigació a Joan Carles I per les declaracions de Corina, ja s’ha arxivat; de la violència, per exemple, contra el càmera de Telemadrid i de la gent que arrenca llaços grocs, tampoc aclarirem ni un gra de sal perquè continuaran en la seua; dels juís contra els policies per les càrregues del primer d’octubre, tant de bo m’erre, tampoc en farem res... I així, suma i sigue… Déu face que no ens tornen a aplicar el 155. Pepita: Pos la veritat és que una mica de raó, sí que la tens. Els socialistes primer van de bons i progressistes, però a l’hora de la veritat són iguals que tots els altres.

No aclarirem ni un gra de sal... ni mil! Cinteta: Molt pessimistes i conformistes us trobo. Però ara us diré la meua opinió: el passat 4 de setembre, Quim Torra va estar de categoria, amb un discurs molt encertat; Agbar torna la seua seu social a Catalunya per l’estabilitat econòmica; Europa està veient tot el que passa a Catalunya i cada cop hi ha un sentiment més gran de suport, com ara en el concert d’U2 a Alemanya; l’Estat s’ha gastat mig milió d’euros en la defensa de Llarena... Alguna cosa s’està fent bé i sempre amb l’ajuda del poble. Penseu que el poble està en natros. José: Sí, però Europa, no! Estos encara no… Pepita: Tot es tracta de com es veu la botella: mig buida o mig plena. I tu, José, trobo que avui no veus ni la miqueta d’aigua que hi ha. Francisca: El que tinc clar és que encara hi ha gent tancada a la presó —ja no us parlo dels exiliats— per permetre a un poble votar, i això en l’any que estem és molt greu. Encara hi ha dictadura!!!?? Cinteta: Si n’hi ha, dius? Pregunta-li al Valtonyc o al Willy Toledo! Ara, que després de sentir parlar a TV3 al líder de Ciutadans, l’Albert Rivera acusant a la Televisió de Catalunya de “mentir i manipular” i el Govern de polititzar els Mossos, això ja és intolerable! Pepita: Les paraules del president de Ciutadans, Albert Rivera, acusant TV3 de ser "un aparell de propaganda separatista" han motivat la resposta del Consell Professional d'Informatius i el Comitè d'Empresa de TV3, que han rebutjat de ple les acusacions del president de Ciutadans. Els dos òrgans col•legiats han qualificat de falsa l'afirmació que TV3 menteix, una afirmació que Rivera no ha acompanyat de cap exemple. El Consell Professional considera "inaudit" que un dirigent polític exigisque ser preguntat sobre un afer que li interessa, i més encara que considere una prova de "manipulació" que no se li face la pregunta que vol. Consell i Comitè han demanat a Rivera, en acabar l'entrevista, que vetlligue perquè als actes de Ciutadans no es repetisquen agressions com la que va patir un càmera de Telemadrid en ser confós amb un videoreporter de TV3. Francisca: Això, això ha de fer! José, mo n’anem a dinar, que ha tocat la una al campanar, o què? José: Pos mira… CODERE

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

ANC AMB EL PRIMER D’OCTUBRE PER BANDERA Ha sigut un any intens i especialment dur per al poble català. Declaracions frustrades, persecució ideològica, aplicació de l’article 155, empresonaments sense juís, silencis esfereïdors i impotència, molta impotència. Tot plegat ens ha fet oblidar, massa sovint, el primer d’octubre, una fita històrica que, avui, amb la perspectiva del temps, podem valorar amb major mesura. El primer d’octubre va ser el dia que el poble català va ser capaç d’autorganitzar-se per a poder exercir un dret tan bàsic com el de l’autodeterminació, que se’ns negava reiteradament. Per tant, va ser un exercici de sobirania popular sense precedents en la nostra història i un exemple reconegut a escala internacional. Va ser el dia que ens vam alçar contra el tòpic que pregona que «la llei és la llei», que de manera recurrent al llarg de la història dels pobles ha servit per a mantindre el poder i l’imperi de les lleis injustes. El règim feudal va ser legal, l’esclavisme va ser legal, fins mitjan segle XX les dones no podien votar per imperatiu legal, etc. Les lleis han d’estar al servei del poble i, sino és així, cal desbordar-les, per responsabilitat. Simplement, pel bé comú. Decidir democràticament quin ha de ser el futur d’un territori és una demanda legítima secundada per més d’un 70% de la població catalana, independentistes o no. Esgrimir-hi la llei en contra és un mecanisme de defensa d’aquell qui amaga el cap sota l’ala, d’aquell qui no té cap intenció d’abordar un problema polític. Per tant, l’1-0 va ser un exercici de força i de determinació, i tots plegats vam saber donar el millor exemple als nostres fills: la lluita pacífica i democràtica per a reivindicar els propis drets, per a canviar les coses, per a aconseguir un futur millor.

s’organitzava el dia abans per a fer nit al local i evitar que el precintessen, com la gent acudia a poc a poc a mostrar el seu suport, com se celebrava un dinar popular per a no deixar les urnes soles, com la gent a cada hora que passava s’hi implicava més directament, com es cantava i ballava per a fer front a la temor, com s’aplaudia a la gent gran que anava a votar malgrat els records amargs que les imatges lamentables de les càrregues policials els treien a la llum. Va ser sorprenent la reacció del poble de Masdenverge, i ha estat sorprenent descobrir que, cada poble de Catalunya, a la seua manera, va saber organitzar-se per a defensar les urnes i permetre que votessen 2.286.217 de persones. Tots vam arriscar molt aquell dia, alguns fins i tot van arriscar-se a perdre allò més preuat, la pròpia llibertat; ho van fer perquè van entendre que hi havia una causa col•lectiva superior. Esta és la gent, som la gent, que fa avançar la història. Molts potser es preguntaran si va valdre la pena el primer d’octubre? Sí, sempre! De moment ens ha tocat palpar, sobretot, de l’amargor de la repressió, però no hi ha dubte que l’1-0 va marcar un punt d’inflexió per a la història de Catalunya. Vam abandonar la via passiva, la resignació, l’etern «ara no toca», per a passar a l’acció de manera determinada, però amb els valors del pacifisme i del poder del poble com a bandera. Els valors universals que sempre han fet avançar la història dels pobles en clau de progrés.

Fa uns dies va morir l’historiador Josep Fontana, un referent del món de la historiografia i una ment lúcida, crítica i compromesa. Fontana va estudiar moltes facetes de la història dels pobles i també la persistència de la identitat del poble català. La seua conclusió és simple: si per a alguna cosa servix la història és per a demostrar que cap avenç social s’aconseguix sense la lluita col•lectiva. Això és el que vam fem de manera exemplar el primer d’octubre i el que hem de mantindre per a fer valdre’n El primer d’octubre també va ser el dia en què inde- els resultats i aconseguir una República catalana socialpendentistes, federalistes, no independentistes, gent ment justa, amb cel•les buides de persones dignes i que no tenia previst votar però que en veure el que es- compromeses. tava passant van baixar al carrer a defensar les urnes, gent de dretes, gent d’esquerres, gent de tots tipus i Per tant, ara que d’aquí poc es complirà un any de maneres, es van unir per a defensar un dret que, més l’efemèride, aprofitem per a reivindicar l’1-O, per a enllà d’ideologies, entenien legítim. Per tant, va ser un sentir-nos-en orgullosos, per a recuperar energies i per a ser conscients que això només és el principi, i que èxit col•lectiu. cal lluita i més lluita. I, d’ara en endavant, deixem-nos I este èxit col•lectiu vam tindre el privilegi de viure’l i de de lamentacions, retrets i derrotismes i posem-nos els fer-lo possible entre tots i totes. I, precisament, la força valors del primer d’octubre per bandera (sobirania, acmés inèdita de l’1-0 és que va ser el poble qui va decidir tivisme col•lectiu, pacifisme, democràcia, defensa de convertir-lo en una realitat, plantant cara de manera drets bàsics per a tothom i amb tothom). Només així digna i pacífica a les amenaces i a la bel•ligerància d’un vindran més tardors, vindran més oportunitats, vindrà la República catalana. règim caduc. A Masdenverge vam veure amb emoció com la gent

ANC

INFORMACIÓ PER A LES PERSONES QUE S’INTERESSEN PER LES ACTIVITATS DE L’ANC Des de l’Assemblea Territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Masdenverge hem cregut oportú informar que la nova llei de protecció de dades és una regulació europea que pretén protegir les dades privades personals, en mans de les administracions o d’empreses, i que s’aplica a tots els estats membres. Es consideren dades personals: el nom, el correu electrònic, una fotografia, xarxes socials, etc. El fet de no tindre el consentiment podria donar lloc a sancions molt greus, que van des de pagar un 4% dels ingressos anuals fins a 20 milions d’euros (es tindria en compte la xifra que sigue més alta). Per això, l’Assemblea es veu en l’obligació de demanar als socis, simpatitzants i voluntaris que encara no han acceptat la política de privacitat, que ho facen, perquè cal el consentiment explícit per a poder continuar fent servir les seues dades personals (bàsicament, el correu personal per rebre informació). L’Assemblea es compromet a garantir-ne la confidencialitat i també a complir amb la normativa. Només els membres de ple dret, socis i simpatitzants que ho autoritzen podran continuar rebent correus. Recordem que ser soci o simpatitzant és gratuït, per la qual cosa animem a la gent que no pugue fer-se’n soci, que es face simpatitzant o voluntari a través de la pàgina web de l’Assemblea. D’esta manera ajuden a fer l’entitat més gran. Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o per les xarxes socials https://www.facebook.com/MasdenxIndep/https://twitter.com/MasdenxIndep

VAM VOTAR I VAM GUANYAR Prompte farà un any d’aquell dia en què vaig tindre una barreja de sentiments: alegria, goig de formar part d’un poble unit... Vam aprendre que units de manera pacífica som molt forts, però també vaig tindre temor, ràbia i vaig sentir indignació... Eren les tres de la matinada quan tornava de celebrar els cinquanta anys de mon germà i enlloc d’anar a dormir vaig anar amb el meu company al Col•legi Soriano Montagut d’Amposta. Havíem decidit anar a fer-hi guàrdia, a unir-nos a tots els qui ja feia estona que hi eren i a rebre a tots els qui van continuar arribant-hi; van ser hores de son, de nervis, d’incertesa... Ningú dels que érem allí sabíem ben bé què podia passar. A prop de les vuit i mitja del matí, va arribar «La Urna»: la vam rebre amb aplaudiments i crits de satisfacció. Després hi van arribar una parella dels Mossos d’Esquadra, qui van demanar-nos pel responsable de l’acte i natros vam respondre que ho érem tots i que no els deixaríem entrar; van fer l’acta i es van quedar vigilant. Per a la nostra sorpresa, a causa del vot universal, els organitzadors van decidir ajuntar el punt de votació al pavelló, on vam arreplegar-nos més de 3.000 persones al llarg de tot el dia. A les nou no funcionava la xarxa i no es podia votar. Mentre ens esperàvem vam començar a rebre les imatges dels nostres companys de la Ràpita; aquella brutalitat encara ara, mentre estic escrivint, m’eriça la pell. No podia creure’m que allò fos real: cops de porra sense mirament (al cap, de punta a la panxa...), gent amb les mans alçades cridant «volem votar» rebia el cop més dur de tots. Allò em va obrir els ulls i em va deixar el mal gust que tenen els sentiments de desconfiança, de desil•lusió, de ràbia, d’indignació, de fàstic... cap a l’Estat Espanyol, un Estat al qual hores abans li guardava respecte. El primer d’octubre vaig saber que ja res tornaria a ser com abans. Aquella brutalitat policial marcarà per mi un adéu per sempre perquè vaig sentir que ja no podré, ni per obligació, sentir-me mai espanyola. I aquells que es pensen que em costa dir Viva España, no tenen gens de raó: ¡Qué Viva España! Claro, pero sin Cataluña. Visca Catalunya Lliure!!! Vam votar i vam guanyar. Som República! Mari Tere P.B. Amposta, 4 de setembre del 2018

Notícies locals/opinió PERDONEU, PERÒ HO DEIA PERQUÈ HO CREIA Abans que res vull agrair l’amabilitat del BIM per publicar estes reflexions que són personals i fetes a títol individual. Soc a les Terres de l’Ebre des del 2003 i a Masdenverge, des del 2006. La meua intenció era viure el tram final de la meua vida d’una manera tranquil•la, ocupant-me de quatre arbres i quatre cavalls i fent una mica de música. A partir del 2010, el meu projecte es va veure alterat: primer, les manifestacions, les reunions i les xerrades i, després, les pancartes, els pòsters i els actes van portarme a desfer-me dels animals, mig abandonar els arbres i reduir l’activitat musical. Si es mira des d’una perspectiva positiva, esta situació m’ha permès relacionar-me amb persones d’una qualitat humana increïble, treballadores, entusiastes, amb una gran convicció i tenacitat, amb qui compartixo ideals i esperances. La dictadura de Franco va fer que la meua infantesa i la meua joventut fossen més tristes del que hagués pogut ser i, ara, els seus hereus polítics m’estan amargant la vellesa: m’han llevat l’alegria, m’han minvat l’economia i han fet emmalaltir familiars i amics. La mateixa gent que em reprimia, que m’obligava a comprar i llegir libres d’amagat i em feia sentir culpable quan pensava més enllà d’allò que era permès, és la que avui no em deixa que opine sobre el futur del meu país, que m’amenaça, que m’insulta, que em multa i que em pega per voler votar i tanca a la presó, sense causa ni judici, persones que estimo. Esta gent ens està llevant anys de vida, de la meua, de la meua família, dels meus amics i de moltes persones amb qui convisc i a qui aprecio. Esta gent ens vol canviar la nostra manera de ser, de pensar, de conviure, de divertir-nos. Vol que ens enfadem, que deixem de ser pacífics, que perdem la paciència. I jo voldria demanar-vos disculpes per si, en alguna ocasió, les meues paraules han col•laborat a ampliar este malestar o han provocat una certa desconfiança. En diferents xerrades, entrevistes, taules rodones, articles o comentaris he intentat explicar els avantatges d’una Catalunya sobirana i he donat a entendre, a més, que això de la independència ho teníem a tocar. Que Catalunya pot ser un estat pròsper i viable, com ara Suècia, Dinamarca o els Països Baixos, és veritat.

Que Catalunya té capacitats reconegudes internacionalment en el món de la ciència, de la recerca, de la pintura, de la música, de la literatura, de la cuina i de l’esport, és veritat. Que el cobrament de les pensions és més segur, a llarg termini, en una Catalunya independent, és veritat. Que les perspectives laborals dels nostres fills i dels nostres nets són millors en una república catalana sobirana, és veritat. Però quan deia que tot això seria una realitat un cop disposéssem d’una majoria al Parlament, o si sortia majoria del SÍ en el referèndum, o si guanyàvem les eleccions, o quan deia que tot estava previst, que es passaria de les lleis espanyoles a les de la República sense traumes, que Europa no permetria la repressió violenta del Govern espanyol i que l’obligaria a seure a negociar, m’enganyava a mi mateix i us enganyava a vatros. Tot això ho deia perquè m’ho creia, però tal com s’ha pogut comprovar, no era cert. Hem recorregut un llarg camí i segur que les persones que creuen en una Catalunya, més pròspera, més digna, més lliure, més honesta i més feliç i que treballen per aconseguir-la són moltes més i estan molt més convençudes que ara fa sis anys, però, ara mateix, amics i amigues, no repetiré els meus errors de predicció perquè no sé quan l’aconseguirem esta Catalunya. Tot i la ràbia, la decepció, el defalliment que podem sentir, hem de continuar actuant, com fins ara, com sempre: amb el cap fred i amb intel•ligència, mantenint-nos serens, units. No ens alterem perquè trenquen un rètol, traguen un llaç groc, esgarren una pancarta o embruten una façana. Si hem sigut capaços de resistir amb paciència i serenitat els cops de porra, també podem encaixar pacíficament estes bretolades. L’11 de setembre hi tornarem i l’1 d’octubre farem memòria. I quan s’inicie el juí de les persones que avui són a la presó preventiva o a l’exili —persones honestes que vam escollir democràticament perquè ens representessen a Òmnium Cultural, a l’ANC, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat—, estarem ferms com ells, amb la cara ben alta, amb la ferma convicció que estem fent allò que cal fer, tal com van fer els nostres avantpassats i tal com faran, si natros no ens en sortim, els nostres descendents. Visca Catalunya! Jordi Romeva i Manadé Masdenverge, agost de 2018.

l’11 de setembre UNA DIADA PER LA REPÚBLICA

Un any més —i ja en van set—, el moviment independentista ha tornat a sorprendre amb una manifestació massiva, pacífica i reivindicativa amb motiu de la Diada de Catalunya. Com no podia ser de cap altra manera, després de participar en els actes institucionals organitzats per l’Ajuntament de Masdenverge, un bon grup de masdenvergencs ens vam traure la peresa del damunt i ens vam vestir amb tota la il•lusió per a mirar d’aportar el nostre granet de reivindicació pels carrers de Barcelona. Enguany hem tornat a omplir la Diagonal, uns sis quilòmetres d’extensió plens de gom a gom i tenyits de corall, el color del precinte de les urnes del primer d’octubre. No entrarem amb el clàssic ball de xifres, perquè les imatges parlen per si soles; de fet, els que vam tindre la sort de poder viure-ho en directe, vam tornar a sentir esta emoció a flor de pell que se sent en ser conscients d’estar fent història. En esta ocasió, el protagonisme escènic va ser una gran onada de so que, després d’un gran silenci de tots els assistents, va anar avançant per tot el recorregut fins a parar davant l’escenari principal, on va tombar tots els murs que ens separen de la República Catalana. Tot plegat, una metàfora per a representar la importància de la veu del poble per a fer front a tots els obstacles i construir una república per al poble. Justament, els masdenvergencs vam tindre la sort d’estar molt a prop de l’escenari. Vam viure atònits el silenci sepulcral previ a l’onada per, a continuació, embriagar-nos del so de tot un poble alçat. També vam poder seguir els parlaments, que enguany van comptar amb personalitats de reconeguda vàlua internacional com ara l’escocès Aamer Anwar, advocat de Clara Ponsatí i rector de la Universitat de Glasgow, o l’anglès Ben Emmerson, prestigiós advocat especialitzat en dret internacional i en la defensa dels drets humans. En definitiva, entre tots vam fer possible una de les manifestacions més reivindicatives que ha viscut el moviment, amb missatges sentits i punyents que van fer palesa la determinació de la gent, malgrat la repressió i els cants de sirena que criden a claudicar. El missatge que vam enviar va ser inequívoc: ens mantenim ferms i volem la implementació dels resultats del primer d’octubre i el retorn a casa dels empresonats i dels exiliats polítics i civils. Una necessària injecció de força per a superar els embats que encara han d’arribar.

lâ&#x20AC;&#x2122;11 de setembre

Notícies locals/opinió

BREU COMENTARI SOBRE LA FESTA D’HOMENATGE A LA VELLESA

SEGUIU AIXÍ!

L’acte d’homenatge a la vellesa és, sens dubte, el més entranyable de totes les Festes Majors. Precedit per la «Salve Regina» a la Mare de Déu del Roser, en què els iaios s’esgargamellen cantant i recordant moments molt emotius plens de sentiments i d’enyorança, que només es fan possibles gràcies a la imaginació.

El curs 2017-18 ha finalitzat amb molt bons resultats per als alumnes de quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) que van a l’Institut Les Planes de Santa Bàrbara i sobretot per a Èric Borrego Albiol, que ha aconseguit matrícula d’honor com a millor expedient acadèmic de l’ESO de la promoció 2014-2018. Així mateix, Anna Andreu Torta ha format part de l’Aula d’excel•lència en la qual es distingixen aquells alumnes que aconseguixen notes superiors a vuit i on es fan activitats d’ampliació del currículum al llarg del curs.

Tot seguit, els iaios que encara poden van caminant fins al lloc determinat i els que no poden fer-ho, els fills, nets o simpatitzants s’encarreguen de portar-los-hi. Allí es retrobaran amb altres familiars i amics per a gaudir d’una tarda amb una festa que a la vegada ens porta a rememorar experiències llunyanes sostingudes en la memòria. Aquí volem fer un breu comentari sobre el tipus d’espectacle que es presenta per a la celebració de l’acte. En cap moment ens volem referir a l’espectacle en si perquè seria una injustícia ni tampoc als organitzadors, per als quals només tenim alabances. Ens referim al fet que per l’alta sonoritat a la qual estan sotmesos els iaios durant tot l’espectacle, la paraula queda muda sense possibilitats de poder dur a terme una conversa fluïda. Caldria fer una revisió, segons la nostra modesta opinió, per a procurar passar la tarda d’una manera més plàcida, tranquil•la i assossegada en la qual l’auditori pogués conversar sense haver d’escanyar-se. També som del parer que al folklore de les Terres de l’Ebre hi ha un ampli repertori de representacions per a satisfer l’ànsia de diversió que són agradables per a una majoria de la gent del poble, moltes de les quals es poden compaginar amb una conversa reposada i profitosa sense haver d’elevar el so. Joaquín Tomás

Moltes felicitats a tots dos i a les seues famílies! IES Les Planes

Notícies locals/opinió DOS ACTITUDS Al capítol divuit, versicle nou de l’Evangeli de Lluc, ens diu que Jesús es troba davant d’un grupet de gent que es refiaven de les seues obres i creien que amb el seu comportament era suficient per a aconseguir ser justos davant de Déu. Esta creença fa que es creguen superiors a totes les demés persones. Aleshores, Jesús els fa una reflexió i els diu: «dos hòmens van pujar al temple a pregar, un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos; el fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gracies perquè no soc com els altres hòmens, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com este cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els bens que adquireixo". El cobrador d’impostos, estant lluny, no gosava ni aixecar els ulls, sinó que es donava cops al pit dient: "Déu meu, sigues-me propici que soc un pecador".» Jesús els va dir: «us asseguro que este va baixar perdonat a casa i no l’altre; perquè tothom qui s’enaltix serà humiliat i qui s’humilia serà enaltit». Entre altres coses, del que ens adonem en llegir la paràbola, és que hi ha dos maneres d’interpretar com aconseguir la gràcia i els favors de Déu. Hi ha qui pensa que són els seus propis actes, com el fariseu que se’n vanagloriava i qui, pel contrari, creu queles seues actuacions no tenen importància davant del Tot poderós sense cap mèrit propi com demostra la postura i l’estat interior del cobrador d’impostos. Dos actituds que Jesús utilitza en la paràbola com a punt de reflexió. Els fariseus eren una comunitat de la societat jueva amb unes conviccions religioses que tenien arrels molt profundes, tant de la llei de Moisès com de les tradicions. Eren els representants de la religió oficial; la classe directora del poble d’Israel i tendien a valorar el coneixement amb molt d’orgull. En tot actuaven per fer-se de vore de la gent i els agradava d’ocupar els primers llocs, perquè tothom s’adonés d’ells. Religiosament tot ho exageraven; si la llei deia que havien de dejunar una vegada a l’any ells ho feien dos vegades per setmana; pagaven rigorosament el deu per cent de tot el que produïen, i creien que d’esta manera el seu nivell d’espiritualitat estava per sobre de tot i de tots. Feien obeir les lleis amb rigor, però, ells no les complien ni per equivocació; el que si feien era complicar la vida a la gent carregant-los d’obligacions que ells evitaven. Tot i així estaven ben considerats pel poble i tenien bona fama; això els estimulava, encara més, la vanitat de sentir-se superiors a tothom. Els cobradors d’impostos eren treballadors, del mateix poble jueu, a sou d’un senyor adinerat al qual els romans li havien arrendat, mitjançant subhasta, el cobrament dels impostos amb els quals gravaven al poble. Els guanys de l’arrendatari eren bastant substanciosos, més ben dit, molt bons. Els treballadors, en canvi,

tenien assignat un percentatge escàs de tots els productes que passaven per les seues mans. Ells, però, per a augmentar-se el jornal, tampoc no tenien gaires escrúpols de sobrevalorar tot el gènere que controlaven per sobre de la tarifa establerta. Com a conseqüència d’esta manera de procedir, els cobradors d’impostos estaven mal vistos pel poble i eren considerats pecadors púbics. Tot i la mala reputació, la postura d’humilitat que tenia davant Déu contrastava amb la vanitat i l’orgull del fariseu, per la qual cosa Jesús el va exculpar. Dos actituds, com es veu, completament oposades i erròniament valorades per la gent. Saber més per jactarse, i fer practiques religioses creen que per si soles ja s’acomplix la voluntat de Déu, és una manera equivocada. Conèixer el missatge i interioritzar-lo és indispensable per a seguir-lo i divulgar-lo, però mai per vanagloriar-se’n, ja que tot depèn de la voluntat de Déu. El saber, les aportacions i els esforços humans no tenen cap valor per a aconseguir el favor de Déu. La solidaritat dels cristians mai no es pot considerar una paga a la contribució perquè la sang que Jesucrist va derramar és massa valuosa per a obtenir-la tan barata. Les obres d’un pecador no tenen valor per aconseguir tant preuat tresor. «L’home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la llei». Això ho diu l’apòstol Pau a la carta als romans, capítol tres, versicle vint-i-vuit. I a la carta als efesis, capítol dos versicles vuit i nou diu: «és per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vatros: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè no puguen gloriar-se’n». No són els coneixements ni les pràctiques religioses el que porta a la santedat, sinó la fe en Jesucrist i la contribució que hom en fa. Sembla un contrasentit, si abans hem dit que l’aportació personal no té valor per a poder aconseguir la gràcia i els favors de Déu, i ara diem que és la contribució allò que dona valor a la fe. Com s’enten? És l’apòstol Jaume qui ens ho clarifica en la seua carta al segon capítol, versicles del catorze al disset,que diu: «Germans meus, de què servirà que algú digue que té fe sino ho demostra amb les obres? Pot salvar-lo esta fe? Si un germà o germana no tenen vestit i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vatros els diu: "aneu-vos-en en pau, abrigueuvos i alimenteu-vos però no els dona allò que necessiten, de què servirà? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta». Per tant, segons l’apòstol Jaume, allò que valida la fe són les obres i no la suficiència en el saber ni l’ostentació en les pràctiques religioses; cal no confondre-ho, com presumia el fariseu. L’actitud i la disposició interior d’oració i d’humilitat del cobrador d’impostos, «pecador públic» per a la gent, és necessària davant Déu, iés digna de tindre-la en consideració: és la postura correcta, segons Jesús, que els cristians hem de tindre com a conseqüència de la nostra insignificança davant el Creador. Joaquín Tomás

Llar d’infants

DIES DE RIURES I DE PLORS Riures quan arriben els pares o els iaios a buscar-los a la llar i plors quan marxen els pares o els iaios i ells es queden a la llar. Després d’uns dies de desconnexió, ja hem tornat a començar un nou curs. Un curs que presenta moltes cares noves, amb els primers dies de plors i de canvis per a molts menuts i per a molts pares. Enguany estem molt contents perquè comencem gairebé al complet: les places del matí estan totes cobertes i només en queden algunes per a l’horari de tarda! La llar d’infants fa molt de goig!! Tenim tres grups: P0, P1 i P2. I durant els pròxims mesos a la llar d’infants cadascun d’ells, al seu ritme, anirà treballant diverses activitats, festes populars, hàbits i rutines. Aprofitarem el BIM, com sempre, per informar-vos-en! Som-hi!! Desirée Simó

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

La biblioteca COSES DE LA BIBLIOTECA Este estiu la biblioteca ha estat oberta igualment en horari normal. Els usuaris habituals han passat a tornar els préstecs i a agafar lectures noves, però en general ha sigut un estiu molt tranquil. He aprofitat per a catalogar tots els llibres nous que ens van arribar i, a més, he fet uns canvis xicotets a les prestatgeries de JN i secció infantil. Aprofito per a convidar-vos a fer una ullada a totes les novetats que ens han arribat... Els contes són molt bonics, alguns amb música i sons per als més menuts i també tenim les novetats de les novel•les més bones. I si la que busques no la tenim, la demanem. També recordar-vos que tenim revistes molt interessants i que les deixem en préstec, o que les podeu dindre a consultar quant vulgueu a la biblioteca: “Muy interesante”, “Mia”, “Patrones”, “El mueble”, “Motor 16”, “Cuina”, “Descobrir”, “Viajar”, “Super foto”.... i per als menuts: “Namaka”, “Petit sapiens”, “Reporter doc”, “Camacuc”, “Cavall fort”... Vaig tancar per vacances del 3 al 14 de setembre, uns dies per desconnectar sense deixar de llegir i tornar amb propostes d’activitats noves per al nou curs en què esperem que participe com sem-

pre molta gent. La biblioteca és este espai espaiós, amb molta llum i molts llibres per a consultar, ordenadors, wifi i tot el que necessiteu en exclusiva per a estudiar. I per als més menuts, que van acompanyats dels pares, és un lloc ideal per a motivar-los a llegir i escollir el llibre que més els agrade i puguen mirar i descobrir diverses emocions. La biblioteca és un lloc on començar a respectar les normes: silenci, la principal; i respecte per qui està llegint o estudiant és la següent, però si no es molesta es pot xiuxiuejar. Com cada any hem ofert el servei de bibliopiscina amb llibres i revistes. I des del Servei de Biblioteques de la Generalitat vam rebre un lot de revistes en català que proposava un concurs: fer-se una foto amb una d'elles i pujar-la a les xarxes socials amb l'etiqueta #biblioestiurevistes. L'autor de la foto que tingués més «m'agrada» seria el guanyador d'una tauleta i d'una subscripció anual a iQUIOSC.cat. Montse Parrot

Notícies locals/opinió

INVERSIONS AL NOSTRE MUNICIPI L’Ajuntament de Masdenverge ha dut a terme tota una sèrie d’accions i d’inversions durant estos últims mesos que han estat finançades principalment pel Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona (PAM 2017-2020, per import total de 412.729 € a repartir durant quatre anys) i per fons propis. Durant l'any passat es van dur a terme inversions finançades principalment per fons propis, ja que els projectes i les inversions més importants finançades pel PAM es van gestionar i adjudicar al final de l’any. Pel llarg procés de tramitació, l’execució es va iniciar al 2018. Estes són les actuacions principals dutes a terme: Millores dels camins municipals 24.000 € Adequació del local del Centre de dia 7.240 € Bomba calor del pavelló municipal 21.000 € Equipament del consultori mèdic 3.700 € Millores de la xarxa elèctrica de la zona esportiva 5.900 € Millores xicotetes (maquinària dels jardins, llibres per a la biblioteca...) 5.300 € Arranjament del camp de futbol 60.000 € Este any 2018 estan previstes les inversions següents, que en alguns casos ja han estat adjudicades, iniciades o en fase de execució i en altres casos es gestionaran durant l’any: Millores a la zona esportiva 72.400 € Canvi de lluminàries de la zona Preico 41.578 € (inversió que es complementarà amb una subvenció extraordinària de 45.000 €) Parcs infantils (millora i nou) 31.000 € Camins 14.595 €

Camió-grua amb ploma 69.000 € Equips per a processos d’informació Pexi 10.900 € Millores i legalització de les xarxes elèctriques dels edificis municipals i del c/ Balmes 19.000 € Nova caldera del col•legi 13.148 € Millores al menjador del col•legi 3.000 € Segadora del camp de futbol 10.000 € Nova fotocopiadora, equips, maquinària, etc. Millores xicotetes 8.400 € Una de les obres més destacades és el tancament de la zona esportiva per a millorar-ne la funcionalitat. L’empresa adjudicatària ha estat BIOMA Facilities, SL. S’ha ampliat el camp de birles, s’ha reubicat la pista de pàdel, s’ha construït una pista de futbol 7 i s’ha fet l’arranjament del parc infantil, a part del tancament pertinent. Una altra de les millores sostenibles que s’està portant a terme és la il•luminació de la zona Preico, carrer Barcelona, carretera Amposta i zona esportiva amb el canvi de bombetes LED; a més de millorar-ne la il•luminació, aconseguirem un estalvi anual de gairebé 9.000 €. Les empreses guanyadores de la licitació han estat Mittom Sistemes, SL per al servei de reposició i Alesan, SL per al subministrament de les bombetes. Una altra obra a remarcar és la creació d’un nou parc infantil a la zona del Centre Actiu Masdenverge i la millora del parc del carrer Colom-Nou. L’empresa encarregada d’estes obres ha estat FEVI, SL. L’any que ve està previst millorar el parc de la zona Preico. L’objectiu principal és que els nostres menuts puguen tindre unes zones d’esbarjo dignes i segures. Tota la informació amb relació a les licitacions les podeu trobar al portal de transparència de la pàgina web de l’Ajuntament de Masdenverge. Ajuntament de Masdenverge

Notícies locals/opinió

MASDENVERGE, LA GRANDESA D’UN POBLE UNIT El primer d’agost passat, durant les Festes Majors del poble, va tindre lloc la XII cursa enigmàtica de Masdenverge, en què van participar quaranta grups, molts dels quals estaven formats per gent del poble i altres per gent de pobles veïns. Després de mesos organitzant-ho tot per al gran dia, Eustaquio i Margarita van arribar a Masdenverge per a contar-nos un secret: totes les curses enigmàtiques es guarden dins un bagul anomenat Enigma, però uns infiltrats l’havien robat. Els participants havien d’ajudar a trobar els lladres per a poder continuar gaudint de la cursa els anys següents, així que van haver de passar per diverses proves fins a descobrir els dolents de la pel•lícula. La detectiu va mostrar algunes pistes als concursants sobre el cas que estava investigant en aquell moment i, d’esta manera, van poder conèixer el lloc on era el bagul i retornar-lo als qui l’havien portat. Al final, Eustaquio i Margarita necessitaven encendre el llum del campanar, que els feia de guia per a poder arribar al poble. L’encesa va representar el final de la cursa, de manera que els personatges van poder tornar al país llunyà d’on provenien. Des de l’Associació de Jóvens de Masdenverge esperem que la gent xalés d’allò més aquell dia i, sobretot, que s’animen a participar els anys vinents. Ara, la nostra tasca és preparar-nos per a la pròxima cursa i intentar fer-ho cada vegada millor. Moltes gràcies a tothom per participar-hi, tant als que van actuar com a personatges com als concursants i felicitats als guanyadors. Fins a l’any que ve! Associació de Jóvens Font del Peu

Festes Majors 2018

UMM

TRENTA ANYS DE MÚSICA AL POBLE AMB LA BANDA DE LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE Masdenverge ha estat amenitzat musicalment per la banda de música del poble durant els darrers trenta anys (inicis del 1988); tot un luxe per a este poble modest, menut i molt participatiu. Este any 2018 hem tingut la sort de poder celebrar el 30è aniversari de la banda de música de la Unió Musical Masdenverge, una entitat que ja té una de trenta-un anys vida. Tot va començar el 1987, any en què es va formar l’entitat Unió Musical Masdenverge, presidida en aquell temps pel senyor Ramon Albiol. Com a professional/expert en l’art de la música que va ajudar a iniciar el camí destaquem el senyor Octavi Ruíz (actual director de la banda de la Lira Ampostina), qui va ajudar a posar fil a l’agulla en l’inici formatiu dels principiants i del menuts del poble que volien aprendre música. Arribat el moment, el va reemplaçar el músic professional Xavier Bertomeu i, tot seguit, Joaquim Zaera, qui ja van arrelar l’art de la música al nostre poble. Val a dir que l’art musical al municipi ja va tindre una època daurada el 1925, quan es va fundar la primera societat musical, que va ser dissolta poc abans de la Guerra Civil espanyola. En estes tres últimes dècades l’entitat ha tingut diversos presidents (Ramon Albiol, Javier Ferré, Alejandro Barberà i Dani Tomàs) i directors de la banda (Joaquim Zaera, Tomàs Simón i Jordi Martí). A tots ells, juntament amb els seus companys d’entitat i músics de la banda, els donem les gràcies per fer possibles estos trenta anys de música a Masdenverge. La junta de l’entitat hem volgut commemorar este aniversari durant les Festes Majors del 2018 fent diferents actes musicals, entre els quals destaquen una cercavila i un concert el primer diumenge de Festes. Pel que fa a la cercavila que vam fer el diumenge dia 29 de juliol, dia de la festa major del poble, val a de dir que va ser tot un goig poder veure desfilar pels carrers del poble una banda de música formada per gairebé vuitanta músics, tots ells del nostre poble, acompanyats d’un nombrós grup de persones que ens anaven seguint mentre desfilàvem. Tots plegats formàvem part de l’engalanament dels carrers dels poble que brillaven en passar la banda de música tocant; tot un plaer per a la vista i l’oïda. Sí, hem dit gairebé vuitanta músics!!

La junta de l’entitat va contactar amb totes aquelles persones que han format part, en alguna etapa de la vida, de la banda de l’entitat. La veritat és que esta faena va ser una mica carregosa i delicada, ja que ens estos últims trenta anys ha passat molta gent per l’entitat. Des de la junta, aprofitem per a demanar disculpes si ens vam deixar d’avisar algun antic músic. Cal dir que mentre ens posàvem en contacte amb la gent per explicar-los la proposta, la resposta de tots va ser molt agraïda i en un 99% dels casos la resposta era «sí que hi participaré, i tant, compteu amb mi». Els comentaris que ens anaven afegint mentre contactàvem amb ells van ser dignes d’emmarcar, sempre positius: «pos fa 20 anys que no agafo l’instrument, a veure si el puc fer sonar», «sí, sí que hi vindré, encara toco l’instrument de tant en tant, estic en forma», «quina il•lusió en fa esta trobada, només tinc un problema i és que no tinc l’instrument, jeje!», «no m’expliquis més, dis-me ja dia, hora i lloc»... Totes elles, respostes tan sanes, agraïdes, il•lusionants i contagioses que de cap manera vam dubtar ningú de la junta de la realització i del triomf d’este acte. L’acte de la cercavila va acabar al camp de futbol, on vam acompanyar les autoritats, la reina i pubilles al tradicional partit de futbol de Festes Majors. A la nit vam fer el concert de Festes Majors de la banda, este cop la banda formada pels músics en actiu actualment. Un cop més vam aprofitar l’espai acollidor de la plaça Major i la seua bona acústica per a oferir als assistents un concert especial que resumia la història i l’evolució de l’entitat durant estos trenta anys. El concert el vam pensar i muntar com un viatge a través del temps per a repassar els fets més destacats de la banda, tot escoltant una selecció d’alguns dels temes que han tingut més rellevància i significat, cadascun en un moment i en un context determinat. A més, la música va anar acompanyada amb imatges projectades en una pantalla que van ajudar a recordar millor el llarg camí recorregut. El concert va constar de dos parts, en cadascuna de les quals es van interpretar set obres o, en alguns casos, fragments. Abans de cada obra va haver-hi un breu parlament que situava en el temps a la banda, i presentava l’obra/fragment que interpretaríem per a recordar aquell moment. Ara aprofitem estes línies per a detallar-vos una mica este recorregut musical: • Juny de l’any 1990: per aquells temps la banda estava formada per només músics músics (Meritxell

UMM Subirats, Isabel Albiol, René Gonel, Dani Tomàs i Albert Ferré, tres dels quals encara estan en actiu a la banda del poble) i la dirigia el mestre director Joaquim Zaera Idiarte. Durant les Terceres Jornades Culturals de Masdenverge, la banda va fer el seu primer concert a l’antic Casal Municipal. A causa de la joventut i de la inexperiència dels músics es va optar per interpretar dos fragments de música barroca, concretament «Ritornellos». El concert tan sols va durar sis minuts. L’obra que vam interpretar per a de reviure aquella època va ser el cèlebre «Canon», del compositor Johann Pachelbel. • Finals de novembre de l’any 1991. L’estiu anterior s’havia batejat la bandera de la banda a la missa major de festes i acte seguit fèiem la primera cercavila pels carrers del poble. Cal destacar que des d’aquell dia fins a l’actualitat l’abanderat sempre ha estat Josep Maria Tomàs Miró. Però tornem a aquell novembre: una data important perquè cinc anys després de la fundació de l’entitat la banda va fer el primer concert de Santa Cecília, la patrona dels músics. El concert de Santa Cecília es va fer a la parròquia del Roser. En aquells moments el repertori de la banda consistia en temes fàcils: cançons populars, sardanes i pasdobles. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser el pasdoble «Gallito», del mestre Santiago Lope Gonzalo. • Any 1994. La banda fa la primera cercavila fora del poble, a Freginals. Per aquell temps la banda arribava tenia vint-i-dos músics i ja començava a sonar força bé. Cada vegada podíem interpretar obres de més dificultat i durada. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser «Jesus Christ Superstar», del compositor Andrew Lloyd Webber. • Setembre de l’any 1997. Gairebé deu anys d’ençà la formació de l’entitat vam passar a formar part de la Federació de Bandes de Catalunya. Este fet ens va permetre participar per primera vegada a la Trobada de Bandes de Catalunya que aquell any es va celebrar a Ginestar. En aquells moments era la fita més important que havia aconseguit l’entitat, ja que este fet ens va obrir les portes a poder fer actuacions fora de Masdenverge. En el concert de festes d’aquell any vam convidar la Unió Filharmònica d’Amposta, fet que suposava el primer intercanvi amb una banda invitada. Durant aquell període la banda va començar a interpretar obres estructurades en moviments. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser el primer moviment del «El ciclo de los ríos», del com-

positor Arie Malando. • Any 2001, la banda no parava d’incorporar músics i ja havíem fet diverses actuacions per Catalunya. Per fi arribar el moment de fer la primera sortida al País Valencià. Vam actuar a les falles de Benicarló, contractats durant tres anys consecutius per la falla «Els Conquistaors». A Benicarló també es fan moros i cristians, així que l’obra que vam interpretar per tal de reviure aquella època va ser «Chimo», del compositor José Maria Ferrero Pastor. • Juny de l’any 2002. Després de més de tretze anys impartint classes i dirigint la banda, arriba el moment de prescindir dels serveis de Joaquín Zaera. La Unió Musical Masdenverge sempre recordarà i valorarà l’enorme tasca desenvolupada pel mestre Zaera. L’encarregat de substituir-lo va ser el mestre, director i compositor Tomàs Simón. Al poc temps d’entrar a l’entitat va musicar la lletra que havien escrit Carina Bel i Montse Parrot, per a la sardana «Masdenverge», composada pel mestre Tomàs Simón. Esta va ser l’obra que vam interpretar per a reviure aquella època. • Agost de l’any 2003. Primera sortida internacional de la banda, que fa un intercanvi durant els anys 2003 i 2004 amb la Società Filarmonica di Roveredo in Piano, població situada a la regió del Friül, al nord d’Itàlia. Durant gairebé una setmana, un centenar de viatgers, entre músics i acompanyants, van gaudir d’uns dies plens de germanor i d’activitats visitant la bella ciutat de Venècia, Pordenone i la zona prealpina del Parc Regional Natural de les Dolomites Friulianes. La banda va fer una cercavila i seguidament un concert a la Piazza Roma. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser l’obertura de l’òpera «Il barbiere di Siviglia», de Gioachino Rossini. • Concert de Primavera de l’any 2004, on van tindre lloc dos efemèrides: la primera, que es va arribar al màxim nombre de components que mai ha tingut la banda: 47 músics. La segona, la presentació del Conjunt Instrumental de l’Escola de Música, una iniciativa del mestre Tomàs que compaginava la direcció de les dos formacions. En l’actualitat, este conjunt el dirigix el mestre Juan Miguel Alonso. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser «Ross Roy», obertura per a banda del compositor Jacob de Haan. • Finals de setembre de l’any 2006, moment en què

UMM

el mestre Tomàs va decidir deixar la direcció de la banda per a aprofundir en els estudis de composició. Tot i això, Tomàs sempre ha mantingut una estreta relació amb la nostra entitat i sortosament hem pogut comptar amb la seua ajuda en molts concerts i actuacions de rellevància. El seu successor va ser l’actual director, el mestre Jordi Martí. En aquells moments, Jordi impartia classes de metall a l’Escola de Música, cosa que feia des de molts anys enrere. De fet, el mestre Jordi és el professor que més anys porta a l’Escola, més de vint anys formant alumnes. A banda de l’ensenyament musical, músic en diverses formacions i una pila de coses més, també ha fet nombrosos arranjaments d’obres. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser un fragment de la banda sonora d’«El Senyor dels Anells», novel•la de fantasia èpica escrita per Tolkien, amb música composada per Howard Shore (vam interpretar el magnífic arranjament del nostre mestre director Jordi Martí i Valmaña). • Diumenge 1 de juliol de l’any 2007. Actuació de la Unió Musical Masdenverge a l’Auditori de Barcelona, participant en el sisè Festival de Bandes de Música Catalanes que organitza anualment la Federació Catalana de Societats Musicals. Fins a dia d’avui es tracta de la sala amb més prestigi on ha actuat la nostra banda. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser una de les tres peces que van sonar aquell dia, concretament el tercer moviment del poema descriptiu «La llegenda de Kagsagsuk», del compositor Josep Maria Martínez. • Juliol de l’any 2009. Segona sortida internacional participant en representació de la Federación Española de Bandas de Música en l’Encontro Internacional de Música e Folclore, Figfolkmusic, a Figueira da Foz (Portugal). La nostra banda va participar en la gran desfilada, juntament amb la resta de formacions musicals d’arreu del món, i també va fer un parell de concerts per poblacions veïnes. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser un fragment del musical «El Fantasma de l’òpera», amb música composada pel gran Andrew Lloyd Webber. • Any 2012, any del 25è aniversari de l’entitat. Durant tot l’any es van celebrar nombroses activitats com ara els intercanvis amb les bandes de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica d’Amposta. També es va fer la tercera i fins ara última sortida internacional a la Selva Negra (Alemanya). Al concert de Santa Cecília es va celebrar l’acte central del 25è aniversari, al Pavelló Polivalent de Masdenverge. Entre totes les activitats cal destacar l’enregistrament del disc compacte que

porta per nom «Unió Musical Masdenverge: 25 anys de música al poble». El cedè consta d’una selecció d’onze temes d’estils diversos. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser un fragment de la selecció de la banda sonora original «La máscara del Zorro», del compositor James Horner. • Juliol de l’any 2016: participació en l’espectacle «Karmen», al Teatre Tarragona. Els nostres músics, conjuntament amb els de l’Estudi de Música de Tarragona, van formar una orquestra d’una setantena de músics que van posar la música a este musical, una actualització de l’òpera de George Bizet. L’obra que vam interpretar per a reviure aquella època va ser un fragment d’esta òpera, concretament el tema «Canción del Toreador». • 29 de juliol de 2018, celebració del 30è aniversari de la banda. Per a acabar el concert de Festes Majors vam interpretar el fragment final del poema simfònic «Pilatus: la muntanya dels dracs», del compositor Steven Reineke, tema inclòs en el cedè enregistrat l’any 2012. Vam escollir este poema simfònic per a homenatjar els tres estimats ex-músics que desgraciadament ens han deixat en estos últims mesos/anys: Santiago Obradós, Manel Constantino i Joan Arasa. Tots tres eren persones que transmetien amor i alegria constantment, que han estat part molt important de la família de la Unió Musical Masdenverge i que també van poder participar tots tres en l’enregistrament d’esta peça musical que vam interpretar per a tancar el concert. Els recordarem eternament! Descanseu en pau! • I per a tancar el concert de Festes Majors 2018 vam interpretar una cançó popular del nostre municipi, «La cançó del Globo». Aquí teniu l’enllaç https://www.youtube.com/ watch?v=Q_vbqAMb-7c en què que podeu el vídeo amb el reportatge que es van fer en motiu del 30è aniversari de la banda de la Unió Musical Masdenverge. Abans de tancar este escrit volem fer agraïments a totes aquelles persones que han fet possible estos trenta anys de banda a Masdenverge: presidents i membres de la junta de l’entitat, músics i ex-músics, directors de la banda, professors de l’escola de música, acompanyants incondicionals, socis de l’entitat, famílies col•laboradores, Ajuntament de Masdenverge, presentadors i presentadores dels actes musicals, i a tots els assistents als actes que hem fet. A tots vatros, MOLTES i MOLTES GRÀCIES! La Junta

UMM

De bona llei

ESPANYA ÉS CONDEMNADA PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA PER UN INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’AIGÜES RESIDUALS El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat un doble incompliment d'Espanya per no haver executat la sentència sobre la directiva relativa al tractament d'aigües residuals urbanes. Per haver trigat a donar compliment a la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes es condemna a Espanya a abonar una suma d’uns 12 milions d'euros i una multa coercitiva d'uns 11 milions d'euros per cada semestre de retard. La Directiva de la Unió té com a objectiu protegir el medi ambient dels efectes negatius dels abocaments de les aigües residuals urbanes (aigües domèstiques i aigües residuals industrials). Esta Directiva establix, entre d’altres, que els Estats membres vetllaran perquè totes les aglomeracions urbanes amb més de 15.000 habitant tinguen sistemes col•lectors per a les aigües residuals urbanes com a màxim el 31 de desembre del 2000. A més a més, abans de ser abocades, les aigües procedents d’estes aglomeracions urbanes han de ser objecte d'un tractament. En haver comprovat que diverses aglomeracions urbanes espanyoles amb més de 15.000 habitant no disposaven ni de sistemes col•lectors ni de sistemes de tractament de les aigües residuals urbanes, el 2010 la Comissió va interposar un recurs per incompliment contra Espanya davant el Tribunal de Justícia. Mitjançant sentència de 14 d'abril de 2011, el Tribunal de Justícia va declarar que Espanya havia incomplit les obligacions que li incumbien en virtut de la Directiva, en no haver-se dut a terme ni la recollida ni el tractament de les aigües residuals urbanes de 6 i de 37 aglomeracions urbanes, respectivament, amb més de 15.000 habitant. En considerar que Espanya seguia sense complir la sentència de 2011 respecte de 17 de les 43 aglomeracions urbanes en qüestió, el 2017 la Comissió va decidir interposar un nou recurs per incompliment. En este marc, la Comissió va sol•licitar al Tribunal de Justícia que condemnés Espanya a abonar una multa coercitiva per cada dia de retard, i també una altra per cada dia transcorregut entre la data en què es va dictar la sentència del 2011 i la seua plena execució. Mitjançant esta sentència, el Tribunal de Justícia declara que Espanya ha incomplit l’obligació de donar compliment a la sentència de 2011 en la mesura que, en finalitzar el termini fixat per la Comissió per a l'execució d'esta sentència, el 31 de juliol del 2013, 17 de les 43 aglom-

eracions urbanes continuaven sense disposar de sistemes col•lectors i de tractament de les aigües residuals urbanes. Per la raó exposada, el Tribunal de Justícia estima pertinent imposar a Espanya sancions pecuniàries en forma d'una multa coercitiva i d'una suma a tant alçat. Pel que fa a la multa coercitiva, el Tribunal de Justícia comença indicant que la inexistència de sistemes col•lectors o de tractament de les aigües residuals urbanes o la insuficiència d’estos poden perjudicar el medi ambient i han de considerar-se incompliments greus. Malgrat els esforços significatius que ha fet Espanya per a reduir el nombre d'aglomeracions urbanes que no estan dotades de sistemes col•lectors i de tractament de les aigües residuals urbanes (actualment, nou), el Tribunal de Justícia considera que el caràcter especialment perllongat de la infracció constituïx una circumstància agreujant. En efecte, d’acord amb la informació facilitada per Espanya, la plena execució de la sentència no es produirà abans de l'any 2019, la qual cosa equival a un retard de 18 anys amb relació al termini que fixa la Directiva (el 31 de desembre de 2000). D'altra banda, el Tribunal de Justícia subratlla que les dificultats jurídiques i econòmiques internes que Espanya invoca per a justificar el seu retard en l'execució de la sentència no l’eximixen de les obligacions derivades del Dret de la Unió. A l'efecte del càlcul de la multa coercitiva, el Tribunal de Justícia també té en compte la durada considerable de la infracció: set anys a partir de la data en què es va dictar la sentència del 2011. A fi de prendre en consideració els progressos fets per Espanya en el compliment de les seues obligacions, el Tribunal de Justícia decidix imposar-li una multa coercitiva de caràcter decreixent, fixada sobre una base semestral. Pel que fa al càlcul de la suma, el Tribunal de Justícia precisa que el nombre d'aglomeracions urbanes en qüestió, i també els nombrosos procediments per incompliment incoats contra Espanya en este àmbit, justifiquen l'adopció d'una mesura dissuasiva, com ara la condemna al pagament d'una suma a tant alçat pe a evitar que es pugen repetir en el futur infraccions anàlogues del Dret de la Unió. Per tant, el Tribunal de Justícia considera oportú condemnar Espanya a abonar al pressupost de la Unió una suma d’uns 12 milions d'euros, i també una multa coercitiva per cada semestre de retard en l'aplicació de les mesures necessàries per a donar compliment a la sentència del 2011.

De bona llei

Les nostres mascotes

MASCOTES A LA TARDOR La tardor ja arriba i és molt típic que ens envaïsca una sensació de tristesa, de poques ganes de fer coses, de sentir més fred, de tindre menys llum, que apareguen més al•lèrgies… Si tots estos canvis ens afecten a natros amb l'arribada de la tardor, imagineu-vos a les nostres mascotes. Elles també patixen canvis a la tardor. És per esta raó que he pensat que és bo saber per endavant quins canvis poden sofrir les nostres mascotes a la tardor. La llum Els períodes de llum disminuixen a la tardor i això afecta les nostres mascotes per diverses raons: -La muda: en haver-hi menys llum, els mantells de pèl dels gossos i dels gats canvien i es preparen per a tindre un pèl més gruixut i poder protegir-se del fred hivernal. Encara que la llum artificial fa que les nostres mascotes muden el pèl durant tot l'any, a la tardor el canvi s'accentua. Per tant, haurem d'accentuar el raspallat i la neteja dels pèls morts de les nostres mascotes. Atenció especial amb els gats: hem de raspallar bé als nostres gatetsper a evitar que se'ls formen boles de pèl a l'estómac, cosa que pot passar més fàcilment a la tardor que és quan el pèl dels gats cau més. - El zel: les gosses tenen dos períodes de zel; un, a principis de la tardor i, l’altre, a començaments de la primavera. Les gates, per la seua banda, tenen una gelosia ben diversa,que es corresponen amb les estacions més lluminoses de l'any. La tardor afecta les gosses, però com que tenen llum artificial a les cases, les gosses i les gates domèstiques poden tenir més cicles de zel: per si mateix, la tardor incrementa el risc que les nostres mascotes tinguen ventrades de les que volem. Cal extremar les precaucions. Efectes en la salut de les mascotes La tardor també influïx en la salut de les mascotes. Al fet que hi ha menys hores de llum, cal afegir-hi les malalties que poden patir durant esta època de l'any. La leishmaniosi Traure a passejar el gos ho fem tots els dies de l'any: plogue, face fred, calor o vent. Però la leishmaniosi, una de les pitjors malalties que pot patir la nostra mascota, s'ha de controlar ara, a la tardor. La raó és que potser li ha picat un mosquit portador de la malaltia durant l'estiu i a la tardor hem de fer-li una prova específica per saber si ha estat així. És a la tardor, doncs, que els símptomes de la leishmaniosi es poden detectar amb les proves que el veterinari fa al gos.

Els catarros Les nostres mascotes no es refreden igual que natros, però sí que patixen processos similars amb els canvis de temperatura en esta època de l'any. El més habitual és la traqueobronquitis, semblant a una tos passatgera però que pot empitjorar si no prenem les mesures necessàries. La traqueobronquitis o «tos de la gossera» es contagia per l'aire a través de la tos o d'esternuts quan hi ha diversos gossos junts i pot afectar tot tipus de gossos encara que és perillós si tenim un cadell i es contagia. L’artrosi Si tenim un gat o un gos que patix artrosi —ja sigui per l'edat o per altres causes—, hem de saber que la nostra mascota empitjorarà a la tardor. Per evitar-li un patiment més gran hem de procurar que no es banye quan plou. Per a això sempre es pot recórrer a impermeables, eixugar-los bé amb una tovallola o ajudar-los amb algun tipus d'anorac o d’abric. Luci Farnós Arasa

Fila 13 THREE BILLBOARDS OUTSIDE EBBING MISSOURI (TRES ANUNCIS ALS AFORES) Mildred Hayes és una dona de 50 anys que viu a Ebbing, un poblet de Missouri, als EUA. Malauradament, sa filla és violada i assassinada. Després d’uns quants mesos i farta dels interrogants que envolten esta terrible mort, Mildred decidix iniciar pel seu compte una guerra contra la policia del poble, ja que considera que no fan gaire cosa per a resoldre el cas. El seu primer pas serà contractar unes tanques publicitàries denunciant la situació i assenyalant el cap de policia com a responsable principal de la passivitat policial. El director del film, Martin McDonagh, incorpora al relat diverses dosis d’humor que van des del sarcasme més negre a la incongruència humana.

MYSTIC RIVER (RIU MÍSTIC) Clint Eastwood va tornar a sorprendre’ns amb la pel•lícula «Mystic River», una cinta que no va deixar ningú indiferent. Jimmy (Sean Penn), Dave (Tim Robbins) i Sean (Kevin Bacon) són tres amics que han crescut junts pels carrers de Boston. La situació es complica quan Dave és segrestat i torturat per un desconegut. Ell aconseguix tornar, però mai no serà el mateix. Vint-i-cinc anys més tard, el malson es repetix, ara amb la filla de Jimmy, que és violada i assassinada. Una trama que mostra moments realment dramàtics que posen de manifest el costat més primitiu dels humans en situacions extremes. Alba García

Records d’antany

JOAN,

MASDENVERGE T’OBLIDA

Per Àngel Carles

JOAN ARASA PANISELLO (19/2/1982 - 14/7/2018) Tu, Joan, ja ens has dit adeu per sempre, però Mas-

denverge i molta gent de la comarca tardarem temps a oblidar-te. Tu, la vida molt jove ja l’has perdut. Tan sols tenies 34 anys. I el munt d’amics que van plorar i molt el dia del teu enterrament. Pensa, Joan, que mai un poble s’havia vist tant trist. Què demostra això? Que tu tenies molts amics per tot el territori. Per ferte’n una idea, des de l’església fins al cementeri tot era un cordó de gent, i el cementeri ja estava gairebé ple en estos moments. No puc continuar l’escrit perquè estic emocionat... I faig una pausa i estic molt trist. Tu i jo érem parella musical: em vas ensenyar a tocar el saxo, teníem molt bona relació. El destí de cada persona és un misteri, però allò cert és que tu ja no ets entre natros. A tos pares i a ton germà i iaios els costarà oblidar-te. Jo, cada nit, a ton pare, a la tertúlia de la terrassa, ja li dono ànims i ell em diu que costarà, que és un fill que ha perdut i que mai en la vida ja no tornarà. I jo li dic que té raó, que el cop rebut a la família és molt fort. Però molt fort!- Els amics de tos pares, que són molts, ja els visiten, i per descomptat, ells hauran de fer-se un compte que este fill que han perdut no el tindran mai, però mai en la vida. Sí que tindran, però, el consol de tot una comarca, que els ànims no mai els faran falta, igual a casa com al restaurant. No els faran falta els ànims i l’estima de moltes persones que els aproven en tot i per a tot. Dins l’església i al carrer, com ja he dit abans, tot era un bullir de gent. Però, Joan, la sorpresa ens la va donar ta mare, qui tota plorosa i molt emocionada, mirant a la gent, a llàgrima viva (jo hi era molt a la vora), micròfon en mà, ens va donar les gràcies a tots per haver-los acompanyat en la mort del seu fill Joan. I jo i molts com jo, ens vam posar tensos i plorosos perquè

ta mare, en un moment tant trist per a la família, ens va donar les gràcies a tots per ser allí. Mossèn Milton, molt emocionat, li va cedir el micròfon. Un moment molt dur quan una mare li diu adeu a son fill i dona gràcies a les persones que estàvem més emocionades que ta mare. Joan, a tu ja no et veure’m mai més, però una cosa et vull dir: que cada cop que sigue al cementeri, et faré una visita. Sí, ja sé que em ficaré molt trist, com ara estic en estos moments mentre faig l’escrit, que és el més difícil per la tensió que porto des que ens has dit adéu. I prometo una cosa, que tu un dia em vas dir quan jo vaig comprar-me el saxo: «cuida’l, que és un bon saxo!». Joan, els taurins també et trobaran a faltar. Tu ben saps que per festes ens ho passàvem molt bé quan saltaves per damunt del bou, però jo i tos pares estàvem atemorits. I esperàrem les Festes Majors i de ben segur que et trobarem a faltar en molts actes i encara més els taurins. En algun moment festiu, jo i molta gent, jóvens i gran, et recordarem. Han passat uns dies i el poble et recorda ara i sempre. Joan, descansa en pau.

Tecnologia/internet

INFORMACIÓ DIGITAL, COM ES DESA A (en imatges es treballa en dpi, dots per inch, o punts per L’ORDINADOR I ES POT ENVIAR PER IN- polzada (2,54 cm). Si per exemple decidim guardar en 300 dpi, estaríem dividint cada quadrat de 2,54 cm de la TERNET En este article explicarem com la tecnologia digital permet emmagatzemar qualsevol tipus d’informació i poder-la enviar a través d’Internet. En el món real, la informació és analògica —anàloga en l’original— i fins a l’arribada dels ordinadors es desava en suports també analògics; per exemple, en les imatges s’empraven negatius que desaven tota la informació de la imatge mitjançant un procés químic. En el cas de la música, els discos tenien uns solcs anàlegs a la variació del so que es volia enregistrar per a desprès reproduir-ho mitjançant una agulla que els anava recorrent i enviant la informació de les variacions dels solcs als altaveus. Pel que fa a la qualitat, els suports analògics són millors que els digitals, ja que la informació es desa de manera idèntica a l’original, però estos suports tenen alguns problemes: són sensibles a les interferències tant en reproduir com en transmetre (per exemple, la pols o les ratlles als discos), la degradació (suport paper de les fotografies), les interferències en emetre el so o la imatge per sistemes de radiodifusió (ràdio/ tele). Amb els sistemes digitals la cosa canvia; la informació es codifica segons una seqüència d’uns «1» o «0». Posem l’exemple del cas de les imatges: la primera cosa que hem de decidir és la qualitat, ja que allò que desarem serà «anàleg» a l’original

imatge en 300x300 punts, i de cada punt (aproximadament d’una dècima de mil•límetre), desarçiem un «1» si és blanc o un «0» si és negre. Amb esta resolució, un full DINA4 ocuparia un total de 2.480x3.507 punts o píxels, i com que a cada punt li assignem un «1» o «0», anomenat bit, la imatge ens ocuparia uns 8,5 Mbits, aproximadament 1 mbyte (1byte = 8 bits) i tardaria mig segon en enviar-la en una línia d’internet de 20 Mbps. Posem un exemple més real: una càmera digital de 6 megapíxels farà fotos de 2.000x3.000 punts, i en el cas de voler desar colors, es desen 24bits per punt (8 bits per cada color bàsic RGB: roig, verd i blau).Això permet distingir 16,7 milions de colors per cada punt. Esta imatge ens ocuparia ja uns 18 Mb. Com veiem, la digitalització ja no desa tota la informació original, però desa prou qualitat perquè les persones no apreciem allò que es perd. En tenir la informació desada en bits, ja els podemdesar, copiar i transmetre en dispositius digitals sense perdre més qualitat i de manera fidedigna. En altres articles veurem altres avantatges com ara la correcció d’errors i la compressió perquè una mateixa informació ens ocupe menys espai sense perdre qualitat. El nostre món analògic es viu de manera digital, per la qual cosa tota la informació es convertix en seqüències de bits («1» i «0») que es transmeten per la xarxa d’Internet.

Records d’antany

GAMBALOTE Era l’hivern de 1951 quan estaven plegant olives a les faldes del mont Caro una família que fugia de les penúries del poble per falta de faena. Tot i que la vida era dura, afrontaven els rigors de l’hivern privats de la vida normal de casa i del poble. A la mare se li trencava el cor quan per a esmorzar hi havia farinetes de panís escudellades en plats de vidre i el xiquet, que ja tenia quinze anys, mentre gaudia del suculent menjar, li deia a sa mare: —Mire, mare, les farinetes estes me les menjo com si fos un flam. —Sí, fill meu, sí! Un flam! Encara bo que t’aconformes i estàs content en lo menjar que fa la mare, perquè la llet i les maries són per a les germanetes, sobretot per a la menuda; encara que ja comença a menjar de tot, a les dos els agraden l’arròs bullit com a tu i en faré per a dinar. Havent esmorzat, el pare, la mare i el fill es posen a plegar olives; les xiquetes, mentrestant, s’entretenen trobant pedretes cridaneres i llaçant-les a l’esquena del germà, que està acotxat. El que més les distrau, però, és quan troben una «mantis», però no una religiosa o cabra, no, sinó una d’aquelles que fan 4 o 5 cm i que són com a totxets. Com que ningú no coneix el nom d’estos insectes, el pare els bateja amb el nom de «gambalote». I així anaven passant els dies. Per al xiquet, la distracció era parar rateres, acompanyat de les germanetes perquè sabessen on eren; a mig matí anaven a veure si hi havia caigut algun moixó i quan hi trobaven un tord enganxat, l’agarraven i anaven corrent les dos a buscar a sos pares i son germà tot cridant: un tord, un tord! El mostraven, amb el braç ben estirat, i tots es posaven contents perquè ja tenien alguna cosa per a la cassola. I a les nits, el xiquet, quan era lluna nova i el cel estava ras, se delectava mirant les estrelles en tota la seua brillantor perquè estaven apartats de la llum dels pobles. Es quedava fascinat, però no entenia res, ni tan sols s’adonava que cada dia apareixien una mica mes prompte, ni on era la Polar, i de constel•lació no en coneixia cap. Tenia afició, però pocs estudis. Algun dia, si Deu vol, les coneixeré, pensava. I sent que este xiquet que començava a sentirse homenet va demanar als pares anar ell en la bicicleta, en lloc del pare, al poble a comprar vitualles i a portar novetats. Veient els pares les moltes ganes que tenia el xiquet de sortir de la finca, fent mes de quatre setmanes que no havia sortit d’allí, li van dir que hi podia anar. I la mare, dins dels encàrrecs i de les compres que havia de fer, li’n va sumar un altre, este ja delicat. —Mira, fill meu, hem demanat diners al senyor Maso a compte de les olives plegades. Et donem els diners que necessites perquè pogués pagar al metge l’anyada de conduïts i que ens done de baixa, perquè com que ens hem fet socis de la clínica arrossera, no podem pagar les

dos coses. —Sí, mare, sí! Aniré a buscar la baixa! —contesta el xiquet molt conscient de la situació econòmica de la família. A trenc d’alba, el xiquet es posa en marxa. Agafa la bicicleta pel camí conegut com a Panxa Blanca i en arribar al barranc, que havia de creuar per a agafar la carretera, es va trobar la desagradable sorpresa que estava baixant la barrancada. Va haver de continuar per un camí paral•lel al barranc fins arribar a la carretera que a través d’un pont havia passat a la part per on anava ell; llavors, ja en bona carretera i pendent avall, i com de content estava per anar al poble, li pareixia que volava. En arribar al poble, el primer va fer va ser anar a cal metge, una casa gran, majestuosa i molt bonica, com ha de ser la d’un digne doctor en medicina. I el xiquet, que es va adonar de seguida del contrast entre la casa del metge i la caseta on estaven passant l’hivern a les oliveres, quan es presenta davant el doctor —i en presència de la seua senyora—, en certa timidesa i humilment, paga l´anyada de conduïts i per decisió dels pares els dona de baixa, i això no li va agradar al senyor metge ni a la dona. El xiquet va comprendre que necessitaven molts diners per a viure en opulència, mentre que ells necessitaven els diners per a poder sobreviure en el llindar de la pobresa. Feta la compra i els encàrrecs, va dinar un entrepà de sobrassada a casa i se’n va tornar amb la família, anant pel mateix lloc per on havia vingut. Esta vegada, però, quan ja havia deixat la carretera per a agafar el camí de la vora del barranc, en una de les cruïlles que hi havia es va equivocar de camí. En veure que havia passat el temps que havia calculat per a arribar a la caseta familiar, va fer marxa enrere per a anar a buscar el barranc i agafar el camí bo. Va començar a posar-se nerviós i, poc després, desesperat, amb el cel ennuvolat i amb alguna gota, barrejat tot plegat amb el bramul del barranc —ara baixava més aigua que al matí i la llum del dia s’anava apagant—, va esforçar-se per a córrer més. Un cop arribat al camí correcte, que el coneixia perquè hi arribaven les aigües del barranc, i una mica després va passar pel costat d’un rogle de malesa vist al matí. I per fi arriba a la família i es van posar tots molt contents. —Estàvem molt amoïnats i patíem per tu, fill meu! Pensàvem que t’havia passat alguna cosa —diuen els pares. I el xiquet explica el que li ha passat al barranc: —I el metge, què t´ha dit quan li has pagat i li has demanat la baixa? —demana la mare. —No res, no res. Em penso que ho ha comprès perquè és una bona persona —contesta el xiquet. Anaven passant els dies en la faena de plegar olives i cada dia augmentaven les ganes d’acabar per a tornar a casa. I el dia de la Candelera, la mare deia la dita ben coneguda: «si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si la Candelera riu, ja ve l’estiu». A estes paraules, dites al poble i en la comoditat de la casa, no se’ls dona cap importància, però pronunciades allà on eren, passant l’hivern, en tenien molta, d’importància, perquè significava sortir de l’hivern i tornar a la vida normal. I això ja els

Records d’antany feia contents, juntament amb el cant de la «Rica dama», anunciant també amb el seu cant «Tot estiu, tot estiu» i la presència d’algun put-put. I així va arribar el dia en què van acabar i en natural satisfacció i contents de tornar a casa van abandonar els solitaris territoris i el senyor Maso, propietari, amb el carro els va portar a casa. Els anys anaven passant i la vida transcorria més o menys com per a totes les famílies humils com ells. Les xiquetes es van fer grandetes, el xiquet era ja un home i alguna gent va començar a marxar a França a la temporada de plantar arròs, cosa que anava molt bé per a l’economia. I al xic li va arribar el temps d’anar a la mili i s’estigué un any i mig entre Barcelona i Burgos. Quan va tornar a casa, ja llicenciat, era el mes de juny del 1959. El pare feia pocs dies que havia marxat a França a fer la temporada de l’arròs i no van tindre l’alegria de trobar-se junts a casa. La mare estava malalta, però al fill no li havien dit res per a no amoïnar-lo mentre s’estava a la mili. I ara la mare, amb el fill a casa i les xiquetes que l’ajudaven tot el que podien —sobretot la gran—, estava contenta i se sentia feliç, tot i que li faltava l’home. Però estava resignada pensant que era molt necessari fer la temporada de França. El fill es va posar a treballar per a altri al camp i a cuidar els horts. Al pare li van escriure una lletra en què, a més de dir-li que estaven bé i que el fill ja era a casa, li comentaven que la cruel malaltia que patia la mare anava fent el seu curs; va arribar una nit, però, en què va ser atacada per un gran dolor que la va fer caure en estat de sofriment, molt de sofriment la criatura. I el fill, lògicament, en veure la mare com estava, va anar a buscar el metge a qui un dia li havien demanat la baixa pensant que a la millor seria veritat la mentida que li va dir a sa mare quan li va preguntar que li havia dit en donar-se de baixa: «no res, no res, penso ho ha comprés perquè és una bona persona». Quan s’hi va presentar al davant per a demanar-li auxili per a sa mare, el metge li va contestar que no aniria a visitar-la perquè vuit anys enrere s’havien donat de baixa. El fill, sense perdre temps, va pensar que s’havia equivocat pensant que el metge era una bona persona, catòlic, apostòlic i romà. Va comprovar que era un mentider cada vegada que resava un parenostre i que tal vegada va ser la voluntat de Deu que l’anés a buscar perquè quedés demostrat la classe d’humanitat que practicava. L’importava poc o no gens, si és que mai llegia la Bíblia, allò que diu: «No sigues venjatiu ni guardes rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor.» Levític 19:18. I va anar en busca d’un altre metge que de seguida va visitar la mare i li va posar un calmant que l’alliberà del dolor. El pare va tornar de França i tots unidets afrontaven la malaltia de la mare fins que un dia del mes d´abril del 1961, el despietat càncer que patia se la va emportar a l’altre món a l’edat de 46 anys. El fill, seguint el destí de la vida, va marxar a viure a un país estranger i al cap de

molts anys, el dissabte 19 de maig del 2018, havent tornat al seu estimat poble, va voler visitar el lloc on, amb altres xiques, anava a nadar a la sequieta. En arribar al lloc, va trobar que la sequieta transcorria per sota d’una avinguda àmplia poblada d’arbres frondosos. I allà, en un roglet enjardinat i entapissat de gespa, i davant la presència d’uns quants pins, hi ha plantat un monument amb un bust de bronze que representa la persona a la qual estava dedicat. Va llegir el que hi deia i es va quedar aturat en veure que havia estat erigit al metge que s’havia negat a visitar sa mare i li va agafar molta tristesa en llegir «metge, polític, humanista». Al peu del monument hi havia un indigent amb un gosset. En veure que el fill movia el cap mentre llegia les lletres, li va demanar si el coneixia. Ell li va dir que sí i li va explicar el seu cas a l’indigent. Este li va respondre: —Si és així, no mereixia cap monument. El fill, ja a casa de la germana on es va quedar, va consultar el seu diari per a recordar millor i veu que va ser el dimarts 7 de juliol del 1959 a la matinada quan el molt considerat metge es va negar a visitar sa mare. I ell li diu a sa germana: —Quin encert que sigue el mateix any en què les illes de Hawaii passen a ser l’estat número cinquanta dels Estats Units d’Amèrica. Els hawaians van escollir sant Damià de Molokai perquè els representés en una estàtua al Capitoli de Washington. —Sant Damià de Molokai era una gran persona, catòlica, apostòlica i romana, igual que la mare Teresa de Calcuta. Ells són verdaderament fills de Déu i mereixen tots els monuments que els puguen fer. Només cal llegir a Internet per saber millor qui eren —diu la germana. Va estar-se uns dies més veient l’expansió de la ciutat i després de visitar la tomba de sos pares i sa germana menuda, i una volta s’hagué acomiadat de la família i dels amics, se’n va tornar a Nova York, on va anar a viure poc després de morir la mare. Allí l’esperaven els amics catalans, també residents com ell. Cada dimecres es trobaven al Parc Central i entre les vivències que s’explicaven del seu passat a Europa, ara el fill en tindria una més per a contar. Dubtava que si mai més tornaria al poble on va criar-se, tot i que l’estimava, però era feliç al país on vivia. I mirava les estrelles amb molta fascinació però no les coneixia. I se li va despertar l’afició per l’astronomia, i va arribar el dia que en coneixia moltes i també la Polar, i també va saber perquè apareixien quatre minuts més prompte, així com les constel•lacions. I contemplant el cel de Nova York i també visitant alguna vegada el Hayden Planetari, situat al costat del Central Park. I en agraïment al país que en tanta humanitat cristiana el va acollir, va deixar la seua voluntat escrita i va donar el cos per a la ciència en morir. I fins aquí la vida d’aquell xiquet en la panxeta plena de farinetes de panís i d’arròs bullit que passava els hiverns per baix de les oliveres en sos pares i ses germanetes a la falda del mont Caro, complint-se allò que diu que «l’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina les passes» Proverbis 16:9. Miquel Ramos i Roiget

Club d’escacs

ACTIVITATS JULIOL/AGOST 2018 Campionat de Festes Majors 2018 El dissabte 4 d'agost, una tarda ben calorosa d'estiu, al local i també a l'exterior del club es va disputar la vint-i-cinquena edició del campionat d'escacs de ràpides de Festes Majors de Masdenverge. Amb una participació de més de seixanta jugadors, vinguts principalment de les nostres comarques, es va jugar este torneig amb la modalitat de partides llampec, amb cinc minuts per jugador a cada partida, sense increment de temps. Per segon any consecutiu, el torneig de ràpides va formar part del circuit de partides ràpides de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat, fet que comporta una participació més gran. També ens obliga al club a preparar amb més temps tot els muntatge de taules, taulers etc. Pel que fa als resultats —i abans d'entrar en el tema de les classificacions—, hem de comentar l'agradable sorpresa que vam tindre tan pel que fa al campió d'esta competició com del segon classificat i altres jugadors que van quedar pels llocs capdavanters. Resulta ser que tant el primer classificat com el segon són dos jóvens de 10 i 11 anys, respectivament, que juguen un torneig d'adults i el guanyem. Això servix per a fer-nos una idea clara de com estan pujant les noves generacions. Cal tindre en compte que bona part del jugadors que van participar eren adults, alguns d'ells de nivell de mestre català i uns quants de nivell superior a 2000 de rànquing català. Com a primer classificat de la general va quedar el jove David Donate Moreno, amb 7 punts de 7 possibles, del Club Cercle Mercantil de Castelló. Este jovenet castellonenc de només 10 anys va fer el 100% dels punts; no va perdre cap partida. El segon classificat va ser Gerard Añó, del Club d'Escacs Peó Vuit de Roquetes, també en 7 punts i empatat amb el primer classificat, i en 3er lloc va quedar Santi Añó, també del club d'Escacs Peó Vuit, amb 6,5 punts de 7 possibles. Com a primer local, i en sexta posició de la general, va quedar Arnau Fosch: va fer un torneig molt competitiu i va disputar totes les partides a les primeres taules, entre els millors. Arnau va fer un total de 6 punts de les 7 partides disputades. En noies va quedar en primer lloc Julia Lisiewicz, del Club Escacs Masdenverge, i en categoria de veterans, Josep Jové, també del nostre club. En acabar l'entrega de trofeus per als guanyadors i de medalles per als més —presidida pel regidor de festes Emili Monfort— tots els jugadors van poder gaudir d'un bon berenar. Altres competicions d’este estiu Al llarg de l'estiu, arreu de la nostra geografia es juguen tornejos d'escacs. Al nostre territori es juguen diverses competicions de festes —la majoria de club de la nostra

zona i també poblacions que no tenen club, amb ajuda d'altres clubs i de la Federació— en què es juguen campionats de ràpides per festes majors. Quan al nombre de participants, destaquen els tornejos de la Ràpita, Amposta, Tortosa, Roquetes, Vinaròs, Benicarló, Gandesa, Masdenverge, etc. És una bona manera d'ajuntar els aficionats als escacs en unes competicions no puntuables per a rànquing, però que ajuden a fomentar la participació, les ganes d'anar jugant i de retrobar-se els amics i companys pels pobles del nostre entorn. Classes d’escacs Tardor-2018 Les classes d'escacs començaran el dissabte 29 de setembre. Després d'un llarg estiu, de renovades il•lusions, tornarem en més ganes que mai. Campionat l’Infant

Provincial

l’Hospitalet

Informem que a partir de començament d'octubre es disputarà, durant nou diumenges, el campionat provincial absolut a l'Hospitalet de l'Infant. Esta competició, tant per a adults com per a jóvens, està organitzada per la Federació i és la més disputada de la província. Pròximes competicions Entre els mesos de novembre i desembre se celebrarà una nova edició dels Jocs Esportius Escolars. Esperem, com en altres anys, una bona participació per part dels més jóvens del club i a veure si els resultats ens acompanyen i podem seguir classificant un bon nombre de jugadors per a les finals de Catalunya de Setmana Santa. Club d’Escacs Masdenverge

Gerard Añó

Club d’escacs Arnau Fosch

CLASSES D’ESCACS (durant tot l’any) NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT Per a jóvens i adults a partir dels 5 anys

David Donate

ELS ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS GRATUÏTES PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS GENER-JUNY 2018

Tots els dissabtes a la tarda de 18 a 20 h

DISSABTES DE 17 A 18 h DE LA TARDA.

Local: Planta baixa del Casal c/Montsià, 15 - Masdenverge T 661 918 470

NIVELLS: INICIACIÓ

A/e: cemasdenverge@yahoo.es Vine amb natros, aprendràs i t’ho passaràs bé!!!

Local: c/Montsià 15 - Casal Municipal - Masdenverge Interessats adreçar-se a: cemasdenverge@ yahoo.es T 661 918 470 (Josep M.)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A totes les posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de birles

TIRADA DE BIRLES DE FESTES MAJORS 2018 Núm. 1 Roberto Carles Aitor Casillas Ivan Berbel Elvis Arasa

Núm. 2 Jesús Albiol Josep Albiol Joaquim Albiol Álvaro García

EQUIPS PARTICIPANTS Núm. 3 Núm. 4 Lourdes Adell Álvaro Gisbert Pàtric Vallès Antonio Nozal Rosendo Ferré Pablo García Joaquín Esquerré Santiago Sabaté

Núm. 5 Cristian Subirats Rubèn Obrador David Albiol César Colàs

GUANYADORS DE TROFEUS 1rpremi 2n premi 3r premi

PER EQUIPS 507 punts Equip 4 499 punts Equip 3 484 punts Equip 1

INDIVIDUALS MASCULINS 1r premi 144 punts Aitor Casillas 2n premi 137 punts Santiago Sabaté 3r premi 134 punts Rosendo Ferré

Brindis d’inauguració de la remodelació del camp

INDIVIDUALS FEMENINS 1a i única participant 120 punts Lourdes Adell Hem de fer saber a tots els seguidors de les birles que al setembre comencem la temporada 2018/19, a la 1a Divisió de les Terres de l’Ebre. El diumenge 4 de novembre hi haurà una tirada a Masdenverge. Hi esteu tots invitats! Club de birles Masdenverge

2n premi per equips

1r premi per equips

3r premi per equips

Club de futbol ARRANQUEM I AMB MÉS FORCES QUE MAI Nova temporada, nous canvis, noves incorporacions... Els menuts del club es posen les botes per a tornar al terreny de joc després d'un gran estiu. Enguany tornen per jugar a la categoria de segona divisió com a alevins. Un equip aleví que estarà format pels nostres jugadors de sempre —Pep Tena, Mateu Peiró, Roc Peiró, Àlex Garcia, Àlex Nanu,

Manel Gisbert, Pau Albert, Biel Curto i Nil Rosario—, la tornada del company Biel Andilla i la incorporació d’Adrià. I com no, tots ells estaran sota les ordres dels entrenadors Manolo Borrego i Yasmina López. L’equip va iniciarla temporada el dimecres 5 de setembre. Saben que els espera una lliga llarga i dura, ja que no tots arriben a ser alevins, però sí que hem pogut mantindre este grupet junts durant sis anys. Si d’alguna cosa estem

37 segurs és que junts i amb moltes ganes ens superarem dia a dia per a poder sortir de cada camp amb el cap ben alt i deixant el millor de cadascú allí. Des d’aquí vull desitjar a cada jugador una bona temporada, que s'ho agafen amb ganes i sobretot que s’ho passen bé. I als masdenvergencs de Masdenverge, els animem a baixar al camp cada dissabte per a animar els nostres jugadors, present i futur del club. Yasmina López Campos

Club de futbol

NOVA TEMPORADA AMB ENERGIES RENOVADES Comença una nova temporada amb la mateixa il•lusió i amb el mateix objectiu: la permanència. Serà la segona temporada en una categoria molt dura i competitiva, però el Masdenverge CF té més experiència i el suport de la nostre poble per a arribar a l’objectiu marcat. Pel que fa al grup primer de tercera catalana, el grup quedarà composat dels divuit equipssegüents: La Cava, Batea, Jesús Catalònia, Aldeana, Jesús i Maria, RemolinsBítem, Perelló, Alcanar, Roquetenc, Santa Bàrbara, Sant Jaume, Ametlla de Mar, Godall, Corbera d’Ebre, Olímpic ME, Masdenverge, Flix i Rapitenca B. La primera novetat destacada és la incorporació d’Aitor Roiget a la Junta, quefarà tasques de director esportiu. Com tots sabeu, l’any passat Aitor va ser una peça clau dins l’equip, primer com a porter i després com a entrenador. Ara, de ben segur que la seua tasca continuarà sent clau per a l’equip. Pel que fa a les novetats dels fitxatges i dels jugadors que defensaran els nostres colors durant tota la temporada, val a dir que en l’anterior butlletí ja vam anunciar el nom del nou entrenador, Gerard Capera, que prové del Camarles B. Dins l’organigrama tècnic també s’incorporen com a ajudants Joan Gilabert i Elvis Balagué. Els nous fitxatges són sis jugadors que provenen d’altres equips i categories: Jipson Ronaldo Bohorquez (Camarles B), Dani Fluixà (Jesús i Maria), Jorge Armando Ricaurte (Camarles B), Àlex Curto (Camarles B), Juan Cortés (Camarles B), Marc Súarez (Camarles juvenil). A tots

ells els donem la benvinguda a l’equip i els desitgem el millor. Ara repassarem els resultats de pretemporada, que han estat molts i amb resultats molt diversos. El més destacat de tot, però, és la preparació que han fet els tècnics, amb un gran nombre d’entrenaments per a començar la competició amb moltes ganes i força. Els partits i resultats de la pretemporada han estat: Masdenverge vs Jesús i Maria, 0-1; Masdenverge vs Juvenil Castelló, 1-4; Masdenverge vs Juvenil Amposta, 4-4; Aldeana vs Masdenverge 3-1, Gandesa vs Masdenverge 7-1, Jesús i Maria Juvenil vs Masdenverge, 8-1; Masdenverge vsEbrescola, 7-1; triangular: Masdenverge vs Godall, 2-1, Santa Barbara vs Masdenverge, 0-0. Des del Masdenverge CF demanem l’ajuda i el suport de tot el poble. A tots els animem a fer-se socis del nostre gran club. Tots els interessats poden passar per l’estanc de Maite i per només 50 € teniu l’abonament de tota la temporada. Com podeu veure, el preu s’ha rebaixat considerablement de l’any passat, ja que el club necessita el suport de la seua gent. Que millor que passar una bona tarda acompanyat d’amics i coneguts amb els menuts al camp de futbol per a passar-ho bé amb el nostre equip. No parlem només de futbol, parlem de xalar, de ser participatius, de donar vida al poble, de fer esport, d’il•lusionar-se... Finalment, només ens cal afegir que emprenem la temporada en energies renovades, moltes ganes i il•lusió i amb un grau més d’experiència. Esperem que la gent es done d’alta de soci i que vingue a animar-nos tots els partits, ja que són la clau de l’èxit. Junta del CF Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.- Clos o tancat, s’aplica especialment als ulls. Muller del fill. 2.- Testicles. Consonant. Número. 3.- Xifres romanes. Tres que van al zoològic. S’ha acabat. 4.- Consonant. Sentir un viu plaer. Vocal. 5.- Servei públic de correspondència. 6.- Número. Excessivament picant. Consonant. 7.- Dos que van per terra. Televisió digital terrestre. Acabament d’infinitiu. 8.- Moviment propi d’un ball determinat. Vocal. Divertit i entretingut. 9.- Unit per l’amistat. Borralló.

VERTICALS 1.- Que té un petge més curt que l’altre. Ungla de gat. 2.- Unitat d’il·luminació.. Consonant. Manoll de flors. 3.Costum. Incendi. Afirmació. 4.- Mig zero. Al revés, pastís nadalenc. Consonant. 5.- Bosc de roures. 6.- Consonant. Oïdor. Comença a fer fum. 7.- Arbre. Nom de dona. Contracció de preposició i article. 8.- Regió muntanyosa africana. Doble revolt. Propietari. 9.- D’altri. Hel·lè.

La “contra”