Bim 89

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 89

1

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2018

ESTRENEM PARC INFANTIL

ORGULL DE BANDA

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, encetem la vuitanta-novena edició del BIM, amb una novetat prou important, sobretot per als infants, que s’ha produït al nostre poble: la creació d’un nou parc infantil, que està situat just al davant de la biblioteca. Es un parc per als més menuts, ja que el terra està fet d’una substància molt tova que servirà per a amortir les caigudes i els cops.

Malauradament, però, no havien ni passat 24 hores des de la instal•lació del parc que alguns «artistes» van voler deixar la seua empremta amb els primers grafits. Visca el civisme!! Molt bonica, en canvi, va ser la imatge que va provocar esta bretolada, i que va circular per Internet, amb els xiquets menuts esborrant ells mateixos les pintades.

Una altra foto que m’ha agradat —i que, de fet, hem posat a la portada— ha estat la de l’última actuació de la Unió Musical del mes d’abril al pavelló. Soc músic, toco a la banda des del començament (1989) i em sento orgullós de formar-ne part. Durant este munt d’anys, han nascut prou associacions, i també n’han desaparegut algunes, però la Unió Musical Masdenverge sempre ha estat present, a les verdes i a les madures. Sí que és cert que de vegades plega gent, però també n’hi ha que entren, i mentre este equilibri sigue positiu i favorable, aquí estarem, oferint música i cultura al poble. I personalment crec que és un motiu per a sentir-nos orgullosos i satisfets; d’aquí el peu de foto: orgull de banda.

Durant aquest bimestre també s’ha celebrat la Setmana Santa. A la contra, hi trobareu algunes fotos dels diversos actes que s’hi han fet. Molt recomanable també la lectura de l’article de Joaquín Tomàs sobre la Pentecosta.

També hem celebrat Sant Jordi, patró de Catalunya. Dia de roses i de llibres en uns temps bastant ombrívols pel que fa a la democràcia i a la llibertat d’expressió. Les roses a la carretera, no hi van faltar, com tampoc la celebració a la biblioteca. Us en farem cinc cèntims. A més, al Centre Actiu es va presentar «Lo cançoner» a càrrec dels Quicos.

Continuarem informant-vos sobre l’actualitat de les diverses associacions del nostre municipi: el club de birles, que enguany està fent una molt bona temporada; els menuts del club de futbol, que també estan aconseguint molt bons resultats; del club de futbol, que intenten mantindre la categoria; el club d’escacs, que està competint a un alt nivell i, com no, l’actualitat de l’escola i de la llar d’infants, on s’ha celebrat l’arribada de la primavera. Voldria agrair, com sempre, la col•laboració de moltes persones perquè cada bimestre esta revista arribe a les vostres mans.

Quant al país, què us he de dir que no sapigueu: els anem posant llaços grocs i els altres traient-los... I així va passant el temps, sense trobar una solució. Va agradar-me molt la carta d’Oriol Junqueras —a qui personalment considero un gran polític— des de la presó en què urgix a formar govern per a no malbaratar el 21 de desembre. El vicepresident cessat reclama formar govern al més prompte possible i assegura que coincidix amb altres empresonats en esta visió.

Avisa que, en cas contrari, es malbarataran els resultats del 21 de desembre. En una entrevista concedida a la secció de política dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, Junqueras demana als demòcrates espanyols que reflexionen sobre la situació dels empresonats, i aposta per crear una oficina que defense els drets i les llibertats polítiques dels ciutadans. L'entrevista es va fer a finals d’abril per escrit perquè Junqueras és a la presó d'Estremera. Després de tres intents d'investidura fallits, el president d'Esquerra fa una crida a fer govern ara. Si voleu llegir-la, la podeu trobar a la nostra pàgina web www.bim-masdenverge.com.

I sense res més a comentar-vos, m’acomiado desitjant-vos a totes i a tots molta salut i bona lectura.

René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 02/2018, DE 1 DE MARÇ DE 2018. ORDINÀRIA.

4. Aprovació d’un nou expedient de contractació i obertura d’una nova licitació per al procediment obert, del contracte de obra Adequació i tancament zona esportiva.

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dona compte en el ple.

5. Aprovació d’un nou expedient de contractació i obertura d’una nova licitació per al procediment obert, del contracte de Servei de reposició i de compra de lluminàries zona Preyco.

Aprovació de la liquidació de taxa per l’ús privatiu del domini públic municipal per part de les empreses subministradores de serveis, corresponent al quart trimestre de 2017, per un import de 4.729,33 euros.

Aprovació del projecte d’adequació de parc infantil del Centre Masdenverge Actiu, placeta del carrer Colom i placeta del carrer de Llevant.

Realització de les obres incloses en el Projecte de Creació del Parc Infantil de la Plaça del Centre Masdenverge Actiu.

Aprovació del projecte d’adequació d’equipament a la zona esportiva de Masdenverge.

Aprovació del projecte de compra i del servei de reposició de lluminàries.

Aprovació de l’estudi del material informàtic necessari per la correcta implementació de l’administració informàtica.

2. Aprovació del conveni de col•laboració per a la realització d’actuacions de desenvolupament econòmic local entre els municipis de Freginals, Godall, la Galera, Santa Bàrbara i Masdenverge.

3.

Donar compte de l’informe d’intervenció anual (quart trimestre 2017) previst en l’article 4.3 de la Llei 15/2010, per la qual s’establixen mesures de lluita contra la morositat de les operacions comercials.

6. Mocions a favor de polítiques de millora del sistema públic de pensions, en defensa de l’escola catalana i del model d’immersió lingüística i a la vaga del 8 de maig.

ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 03/2018, DE 27 DE MARÇ DE 2018. ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

Dur a terme les obres relatives incloses en el Projecte d’Adequació del Parc Infantil del carrer Colomcarrer Nou, mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista Sport Fevi per un import de 11.545,03 € i 2.424,46,€ d’IVA. Adequació de l’equipament informàtic de les oficines municipals, mitjançant el procediment del contracte menor amb l’empresa Maxa Informàtica Amposta, SL. RE núm. 70 , de 8 de febrer de 2018, de l’Escola Rosa Gisbert. Comunica que ha partir del dia 1 de gener de 2018, s’ha nomenat com a directora la Sra. Ma Cinta Albiol Cervera.

RE núm. 165, de 8 de març de 2018, de l’Ajuntament de Tortosa. Comunica l’aprovació inicial de la Modifi-

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Ramon Aspa Ferré Dídac Aspa Ferré (25-IV-2018) cació Puntual del POUM «Admissió nou ús a la clau 10 del POUM».

RE núm. 174, de 12 de març de 2018, del Consell Comarcal. Comunica l’inici del projecte de creació d’una gossera comarcal.

2. Acordar sobre la personació a Anna Anguera l’encàrrec de la defensa i representació de l’Ajuntament de Masdenverge, en el recurs contenciós administratiu núm. 87/2018, interposat per Maria Josepa Martínez Bastida.

3. Aprovació del pla pressupostari a mig termini pel període 2019-2021.

4. Fixació de les dos festes locals per a l’any 2019: 10 de juny i 7 d’octubre.

ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 04/2018, DE 2 DE MAIG DE 2018. ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

Expedient per a la rectificació de l’inventari general de béns d’este Ajuntament a data 31 de desembre de 2017.

RE núm. 221, de 28 de març de 2018 del Consell Comarcal. Notifica un

4

L’ajuntament comunica

acord adoptat pel ple del Consell, on es va aprovar la Moció, per impulsar un canvi de model energètic comarcal bast en energies renovables (2018/67).

RE núm. 691, de 26 d’abril de 2018, del Consell Comarcal. Notifica un acord adoptat pel ple del Consell, en què es va aprovar la justificació dels plans locals de joventut.

2. Aprovació rectificació de l’inventari general de bens de la corporació a data 31/12/2017 3. Aprovació del padró municipal 2017.

Hòmens > 548 Dones > 527 Total > 1.075 Altes 2017: naixement > 6; altres municipis > 43; estranger > 6 Baixes 2017: defunció > 7; altres municipis > 43; estranger > 1 4. Moció per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la denúncia de la deriva antidemocràtica i autoritària de l’Estat espanyol.

Catalunya ha tornat a patir, altra vegada, un nou atac repressiu per part del govern de Mariano Rajoy i el bloc del 155, conjurats amb el poder judicial i policial de l’estat. L’onada repressiva contra els catalans i les catalanes és majúscula i el govern espanyol està disposat a tot, fins i tot a vulnerar els drets civils, polítics i humans més bàsics per tal d’erradicar qualsevol signe de dignitat del poble català.

Intenten esclafar la voluntat de la sobirania popular empresonant injustament els nostres legítims representants públics, tots ells gent de pau.

El passat divendres 23 de març quedarà gravat a la memòria del nostre país com un nou dia trist i negre. L’empresonament injust, arbitrari i abusiu dels diputats i diputades Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, i l’exili de Marta Rovira tornarà a res-

sonar en els annals de la història del nostre país com un nou episodi fosc de repressió i de vulneració dels principis democràtics més elementals. Un escenari que queda agreujat per la recent detenció del President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, totalment incomprensible davant la comunitat internacional.

Un divendres negre no només pel poble català sinó també pel poble espanyol, on cada vegada i amb més intensitat els seus ciutadans estan perdent els drets i llibertats més bàsics i inviolables en qualsevol país que es pretengue a si mateix com a democràtic i civilitzat.

Davant d’esta nova injustícia, d’esta ignomínia, d’este acte d’autoritarisme intransigent que ens recorda de manera inevitable les èpoques més fosques de l’Espanya del segle XX, des del món local no podem restar impertèrrits i ens alcem per dir sense vacil•lar que continuarem defensant les nostres idees polítiques. No hi haurà prou barrots per silenciar-les.

Avui, un cop més, volem dir-ho molt alt i clar: sempre estarem al costat d’aquells representants que defensen la voluntat del poble, del mandat de l’1 d’octubre i el resultat de les eleccions del 21 de desembre.

I l’Estat, en lloc d’actuar com una democràcia madura, on el diàleg i l’acord són el motor de la cohesió de la societat, han decidit oferir cops de porra, menyspreu, humiliació, amenaces i, finalment, presó. Una causa general contra l’independentisme, una autèntica cacera de bruixes, feroç i salvatge, sense mesura.

Potser, ingènuament, es pensen que manllevant-nos els nostres representants —Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Marta Rovira i Anna Gabriel— ens rendirem i dimitirem d’exercir el nostre mandat democràtic, emanat directament de la ciutadania. Res més lluny de la realitat. Ens mantindrem ferms en defensa de la causa més justa que hi pot haver: la llibertat i el ple exercici de la democràcia.

Contra la dictadura del 155, trobareu un poble compromès i ferm. Perquè la nostra lluita és la lluita dels hòmens i les dones lliures i justos, que volen ser tractats com a ciutadans i no com a súbdits.

5. Moció en defensa del model sanitari català i la universalització de l’atenció sanitària.

L’aprovació de la Llei 2/2017 va deixar enrere el Reial Decret llei 16/2012 que va suposar un atac competencial i la introducció d’unes limitacions en l’accés a la sanitat que no compartim.

Des dels ajuntaments del nostre país treballem perquè el model del Sistema Nacional de Salut a una societat diversa, inclusiva i que vetlla per a garantir l’accés, la gratuïtat i la universalitat de l’atenció sanitària als col•lectius més vulnerables.

L’Ajuntament de Masdenverge acorda mostrar el rebuig del nostre municipi davant la presentació per part del Govern de l’Estat espanyol d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 9/2017 del Parlament de Catalunya que regula la universalització de l’atenció sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de Salut. També volem denunciar la permanent deslleialtat institucional del Govern del l’Estat amb la utilització constant del sistema judicial en contra de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada a través dels nostres legítims representants al Parlament de Catalunya i defensar el model sanitari català i especialment la universalització i la gratuïtat que garantix l’accés als col•lectius més vulnerables tal com es recull en la llei recorreguda, en el nostre Estatut i en múltiples declaracions, resolucions i normes de dret internacional subscrits per l’Estat espanyol. A més, volem mostrar el compromís del nostre Ajuntament en una defensa activa d’este model davant els partits que de manera continuada qüestionen els valors d’una societat oberta, diversa i inclusiva, i donar suport i subscriure el manifest titulat «Salut, un dret de tothom» impulsat per professionals sanitaris a través de la Plataforma pel dret universal a la salut.

La foto divertida

5

Efectivament, l’any que la Unió Musical Masdenverge va anar a Itàlia va ser el 2003 i les persones que apareixen a la foto eren, d’esquerra a dreta: Mireia Barberà, Josep Tomàs, Lina Tomàs, Roser Gisbert, Cristabel Esquerré, Laura Tomàs i Estefania Carles. Esta vegada anem de Pasqua. Sabeu quin són els pasqüeros i les pasqüeres que apareixen a la foto?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

Després dels fets de l’1 d’octubre, creieu que caldria canviar elCarrer de la Constitució (Zona Preyco) per l’1 d’octubre?

Sí, hem de mantindre-ho en la memòria. La Constitució espanyola no ens representa.

T’agradaria que un dels actes de les Festes Majors fos una nit de “play-back “ com antany?

28 vots Si, tal com han fet altres municipis. Ja fem tard!

13 vots No, crec que amb això no fem res.

5 vots No, jo m’hi sento totalment representat.

4 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

La colla del Tello

Pepita: Bueno, ja tenim aquí 'lo caloret'! Ja arriba lo temps d’aixecar les persianes i d’obrir les finestres…

José: Sí, aquell temps que vas passejant pel poble i sentes l’aulor dels menjars que es fan a les cases, sentes les converses alienes i, de vegades, veus coses que no voldries vore!

Cinteta: No serà tant José, que de vegades me penso que ets una mica exagerat!

José: Ah! I em dixava inclús sentir aquelles veus de persones que canten sense micro però que tenen un bon amplificador!

Francisca: Au, toca! Dixa’t estar de micros i d’amplificadors! I el que has de fer és traure la roba d’estiu ja! Que encara vas de màniga llarga!

José: Dixa, dixa, que no saps allò de “hasta el cuarenta de mayo… no te quites el sayo!”

Cinteta: Pos ara que parlàveu de micros i d’amplificadors, recordeu alguns anys enrere, quan per festes, es feia una nit de “play-back”? Que sortia gent del poble a l’escenari i feia de vore que eren grans famosos de la música?

Pepita: Pos sí que ho recordo, sí! Recordo que sempre van haver-hi molt bones actuacions, i molt bones imitacions, allò era lo no va más! Seria bonic tornar a ferho, eh!

Francisca: Sí que ho seria, sí, sempre que la persona esta que va pel poble fent grafits no mos fumés l’escenari tot ple dels ratllats estos que fa! Quina manca de sensibilització i de respecte per les instal•lacions municipals!

José: Ho dius per lo del nou parc infantil, tat?

Pepita: Pos sí! Un parc acabat d’estrenar i ja, al segon dia, tot ple de grafits. De veritat que…

Francisca: Pos mira, ja que anem per aquí, m’ho faràs dir: Allí hi ha un rètol que diu que no poden accedir-hi els xiquets de més de 10 anys. Pos l’altre dia, ton net,

que en té 17, estava allí dins estirat al tobogan!

Pepita: Mareta meua! És que no respecten cap norma! Ja li diré a sa mare, ja!

José: Sembla ser que no respectar les normes mos fa més forts! Així anem! Mos falta civisme, mos falta una cultura de l’esforç, de la corretja que…

Cinteta: Quieto José, que ja t’embales i te surt “lo ramalazo!” Tranquil•litzat!

Francisca: I què, Sant Jordi com va anar?

Pepita: És molt important llegir, i sobretot, entendre el que lliges! Un poble culte és un poble que guanya molt!

Cinteta: Això sempre que et dixen…

Francisca: Sempre he cregut que llegir és una de les millors maneres de conèixer món sense necessitat de moure’ns de la cadira. Llegint les persones podem descobrir noves paraules, noves formes d'expressió, podem fer volar la nostra imaginació, podem accedir a noves teories i opinions sobre multitud de temes i moltes coses més.

Així, crec que podem dir sense quedar-nos curts que llegir ens ajuda molt a formar-nos com a persones, a tindre opinions coherents sobre la gran quantitat de temes que avui en dia ens envolten, degut a la gran quantitat d'informació de què disposem.

“All leaders are readers”, diuen en anglès. No sé si llegir ens convertirà a tots en líders —suposo que no—, però segur que sí que ens ajudarà a convertir-nos en persones millors formades, més tolerants, més sàvies, disposades a intercanviar opinions, a acceptar-ne de divergents a les nostres... ja sigue en format llibre, diari, digital o qualsevol altre, s'ha de llegir. I com més llegim, millor!

Pepita: Això que has dit és molt bonic, però escolta, ara que parlem de líders, com ho tenim tot això de l’assumpte català... Ja tenim líder? Es a dir, president de la Generalitat? O encara no?

Cinteta: Pos no ho sé, en este moment precís en què t’estic parlant, encara no. Quan sortirà este butlletí de la impremta, potser ja serà que sí... o potser serà que no.

Francisca: Los dies van passant, però la il•lusió no s’ha de perdre mai; lo dia menos pensat saltarà la llebre...

José: Pos mira, ara que has dit llebre, me’n recordo que avui per a dinar tinc conill “a l’ajillo”, i acaba de tocar la una al campanar. Així que... a dinar!

CODERE

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Notícies locals/opinió LA PENTECOSTA La pasqua de resurrecció o pasqua florida és la celebració de la mort i resurrecció de Jesucrist, el punt culminant de la història i el principi d’una nova història.

Jesús ressuscitat és la prova més creïble de la seua divinitat, un fet que prova que Déu ha intervingut en la història humana per a la salvació de tota la humanitat; és un fet sobrenatural que només l’entenen —i és una font de vida— tots aquells que estan oberts a la fe. La fe no és una superstició, no és cega, sinó que és fruit de la confiança posada en Déu i es va forjant amb l’experiència adquirida amb el temps. De la mateixa manera que és una gràcia del Senyor, és també una invitació a la superació, a l’home nou, és a dir, a deixar tot allò que és un llast en el transcurs de la vida. Sempre serà, però, un signe de contradicció per a cada persona i mai no faltarà qui ho qüestionarà; per això té més importància, la fe, perquè la dificultat mai no deixarà de persistir.

Després de la resurrecció, Crist s’aparegué als apòstols en diferents moments i llocs, durant un període de quaranta dies, per a completar l’adoctrinament i acabar de convèncer-los de la desorientació que tan extraordinari succés els va ocasionar. Allò que no acabaven d’assimilar era una realitat, era Ell mateix, amb qui havien estat tres anys convivint junts i dels qui van ser testimonis de la seua mort a la creu. Ara havien de testificar la seua resurrecció i calia estar ben preparats. Jesucrist ressuscitat, amb el cos glorificat, ja no estava sotmès a les lleis físiques naturals, i això sobrepassava les capacitats humanes dels apòstols, que desorientats no ho acabaven d’assimilar en cada aparició. A l’últim moment de la seua estada a la terra, Jesús, quan se complien els quaranta dies des de la resurrecció, se’ls emportà fora de la ciutat i després de recomanar-los que no es moguessin de Jerusalem fins que no rebessen l’Esperit Sant, «alçà les mans i els va beneir. I, mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut al cel». (Mc.16:19; Llc.24:50-52; Fets.1:9) Jesucrist, després de la seua vida humana, va tornar al Pare d’on havia vingut; havent complit la seva missió aquí a la terra, tal com ho tenia previst: escarnit i humiliat de la seua condició divina i rebutjat humanament fins a l’extrem. En un període limitat de la història humana, trenta-tres anys més o menys, va ser home entre els hòmens i va desenvolupar la seua tasca com a ambaixador de Déu, complint amb fermesa, fidelitat i justícia tot allò que el Pare li havia encomanat. No va fer mai distincions de persones, va tractar tothom per igual, però, si en alguna ocasió va actuar a favor d’algú, va ser d’aquells que no fan números, que no compten

7

per a res ni per a ningú en la vida. Per a portar a cap el missatge va passar per moments molt difícils que mai no hauria volgut, fins i tot la mort a la creu, però tot formava part del pla de Déu i ho va acceptar de bon grat.

(Lluc.22:14-16). La seua ascensió és interpretada com la culminació del misteri de l’Encarnació, ja que no tan sols va marcar la finalització de la seua presència física a la terra, sinó que va executar la unió de Déu i l’home quan va pujar amb el cos humà glorificat per a estar amb el Pare.

Després que Jesús marxés, calia enfortir l’ànim dels apòstols, que atemorits pels jueus estaven tancats a casa. Havien passat deu dies després de l’ascensió, quan se’ls aparegueren, amb un soroll ensordidor com de una forta ventada, «unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaren sobre cadascun d’ells i tots van quedar plens de l’Esperit Sant». (Fets 2:2-7).

L’Esperit Sant és una persona de la Santíssima Trinitat. És l’Esperit de la veritat perquè ens ensenya tot el que Jesús ens ha revelat i en Jesús no hi ha mentida, és la veritat personificada. L’Esperit Sant ens apropa i ens revela tot allò que de Déu podem assimilar, portador de la pau veritable, amb una relació personal íntima i profunda on ningú pot interferir. És un do que, per la fe, Déu ens atorga debades sense haver fet cap mèrit.

La forta ventada i les llengüetes de foc són símbols no difícils d’interpretar: la ventada representa la força interior que l’Esperit Sant dona a cada persona que té la confiança posada en Déu i intenta fer la seua voluntat per a superar-se tant espiritualment com materialment. Un exemple, els primers apòstols, quan estant acovardits i atemorits dins de casa, es tornen intrèpids i valents per sortir al carrer a predicar, davant d’una gran gentada, la resurrecció de Jesucrist; aquell mateix dia aconsegueixen convertir tres mil persones. (Fts.2:41) I això no va ser flor d’un dia, sinó que a partir d’este fet la seua vida va ser un testimoniatge i una lluita constant amb l’empenta del mateix Esperit. També els primers cristians, tot i la persecució aferrissada de la qual van ser víctimes, no es van fer enrere, sinó que van afrontar la situació amb totes les conseqüències. Les llengüetes de foc simbolitzen l’ardor, la passió, l’entusiasme que suscita la gràcia de l’Esperit que, juntament amb la força del vent, és capaç de cremar els ambients més hostils. La controvèrsia provocada per la resurrecció i l’ascensió de Jesucrist al Pare és el soroll produït pel vent.

La vinguda de l’Esperit Sant ha fet que el pas de Jesucrist entre els humans consolidés de manera perpètua la presència de Déu-amor a la terra.

Joaquín Tomás

ANC

8

SEGUIM...

Benvolguts/udes lectors/es, Només fa dos mesos de l’últim article i pareix que ja han passat dos anys. Tot allò que us explicàvem al BIM de març com a esdeveniments de futur, avui ja és passat. Tanmateix, és un passat que, per la seua importància, mirarem de recordar de manera breu. Somhi!

Nou Secretariat nacional, nous dirigents i nova etapa dins l’ANC

El passat 17 de març es van fer eleccions per a escollir els nous membres que componen el Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. El SN està integrat per 77 membres, 25 dels quals són escollits per tots els membres de ple dret de l’ANC i la resta pels de cada territori. Els tres representants elegits per a representar les Terres de l’Ebre són Víctor Reverté (AT La Sénia), Joaquim Vallés (AT Tortosa) i Roger Heredia (AT Móra). La nova presidenta de l’ANC és Elisenda Paluzie, professora d’economia de la Universitat de Barcelona. En un context inusualment difícil —amb els dos expresidents de l’ANC empresonats—, Paluzie ha acceptat el repte de tirar endavant el nou full de ruta. Des de Masdenverge per la República estem contents de tindre una dona carismàtica i compromesa al capdavant de l’entitat; li agraïm la valentia, la nova empenta i li confiem molts d’encerts.

El primer comunicat emès pel nou secretariat el dia 7 d’abril va ser clar, mantenia el seu posicionament i reclamava investir Carles Puigdemont.

«L’Assemblea Nacional Catalana entén la proposta d’investidura de Jordi Sánchez feta pel President del Parlament, i que compta amb el suport de Junts x Catalunya i ERC, dins de l'estratègia de defensa jurídica i de denúncia de la vulneració de drets fonamentals per part de les institucions espanyoles. El fet que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides reclames a l'Estat espanyol adoptar totes les mesures necessàries per a garantir els drets polítics de Jordi Sánchez obre una via més de denúncia de la vulneració de drets fonamentals, en el cas que el jutge Llarena denegue l’assistència de Jordi Sánchez al ple d’investidura.

Ara bé, des de l’Assemblea Nacional Catalana creiem que , a banda de l’estratègia jurídica, és fonamental la resposta política a este embat democràtic. Esta resposta ha de tindre com a centre el respecte al principi democràtic i a la sobirania del poble català,

i per tant passa necessàriament per la investidura del president il•legítimament destituït, Carles Puigdemont, legitimat de nou per les urnes del 21-D. Esta investidura és, a més, la que internacionalitza millor la nostra causa i reflectix millor el sentiment majoritari de l’electorat independentista».

Noves incorporacions, actuacions i projectes a l’AT de Masdenverge

El diumenge 8 d’abril, a les 12 del migdia, al Centre Masdenverge Actiu, va tindre lloc un acte organitzat per l’AT del poble. Hi va assistir el recent escollit representant de les Terres de l’Ebre al SN, Joaquim Vallés, que va tindre un record per a tots els presos i exiliats. Vallés també va comentar les primeres decisions preses pel SN, entre les quals la convocatòria d’una manifestació conjunta amb altres entitats, el dia 15 d’abril. Va demanar que l’assistència fos massiva i que el color groc hi fos ben present.

Vallés va insistir en què totes les accions que convoca l’ANC són escrupolosament pacífiques i va aconsellar que es comprovés l’autenticitat de les convocatòries que poguessen arribar abans de difondre-les.

Des de l’AT Masdenverge es van recordar els seus inicis (l’estiu del 2013) i es va plantejar la conveniència d’incorporar nous voluntaris per a recuperar l’activitat dels primers anys i donar una nova empenta a l’associació. La resposta va ser ràpida i convençuda i d’entre una audiència de més de 60 persones van sortir diversos oferiments entusiastes als quals els agraïm la implicació. Aprofitem també estes línies per a fer una crida a tots aquells altres que vulgueu participar més directament de l’organització de l’AT Masdenverge. Podeu contactar amb natros pels canals habituals.

D’altra banda, durant la reunió es va fer un reconeixement emocionat pel comportament exemplar de tota la població de Masdenverge durant el referèndum de l’1 d’octubre. Es va acordar preparar un acte per a recordar-ho. També van sortir veus sobre la pertinença de nomenar «1 d’octubre» algun carrer o plaça del poble, com ja s’ha fet en molts altres llocs. L’objectiu d’esta iniciativa és immortalitzar i commemorar un dia que ja forma part de la història de Catalunya i, en particular, de tots i cadascun dels seus pobles que, com Masdenverge, es van saber autoorganitzar per a fer possible un referèndum d’autodeterminació que se’ns negava.

Per últim, un cop acabada la reunió, els assistents es van distribuir pel poble per inundar-lo de llaços grocs en suport als presos polítics i als exiliats.

ANC

9

Manifestació del 15 d’abril a Barcelona

El 16 d’abril va fer mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, l’aleshores president de l’ANC i ara diputat de Junts x Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Diumenge 15 d’abril, un dia abans que el calendari marqués els sis mesos, va tindre lloc una gran manifestació a Barcelona per a demanar el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització va ser convocada per l’anomenat Espai Democràcia i Convivència. La fortalesa d’esta plataforma transversal és que està conformada per una gran diversitat d’entitats i sindicats com ara: l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), CCOO de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), Lafede.cat-Organitzacions per a la justícia global, Òmnium Cultural, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Unió de Pagesos i UGT de Catalunya.

Esta plataforma pretén bastir un front democràtic ampli, més enllà de l’independentisme, per a reivindicar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Les entitats i els sindicats que el subscriuen demanen cercar «les formes i espais per al diàleg i la negociació política» a totes les institucions catalanes, a l’Estat espanyol i a tot Europa.

Reunió informativa de l’AT Masdenverge el 6 d’abril

MasdenGROC. Reivindiquem l’alliberament presos polítics

dels

La manifestació va ser massiva. Va sortir de la plaça d’Espanya a les 11.30 hores i va transcórrer per l’avinguda del Paral•lel. Com no podia ser d’altra manera, molts masdenvergencs van acudir a la mobilització conscients que no podem normalitzar la situació d’injustícia que suposa l’empresonament preventiu, i que sortirem al carrer tantes vegades com calgue per a defensar els nostres drets.

Propers cadell

actes:

homenatge

a

Carme

For-

El 12 de maig es farà un homenatge a Carme Forcadell, a Xerta, el seu poble natal. L’acte comptarà amb l’assistència d’Elisenda Paluzie. És una bona oportunitat per a conèixer la nova presidenta de l’ANC i, sobretot, per a donar el nostre caliu a l’expresidenta Forcadell, injustament empresonada per defensar els nostres drets més bàsics. Us anirem informant dels detalls oportunament.

Masdenverge per la República – ANC

Masdenvergencs a la manifestació del 15A a Barcelona

10

Notícies locals/opinió UNA EXCURSIÓ A LA FONTCALDA

Els meus contactes amb la ciutat de Gandesa han sigut sempre força esporàdics. Recordo, de manera difusa, la primera vegada que hi vaig anar, sent només un xiquet, amb motiu del casament de mon cosí Bernardino. Devia ser a l´hivern, perquè a dins de l´església de l´Assumpció feia un fred que pelava! A més, tornant per la vella i sinuosa carretera —serres de Pàndols i Cavalls— vaig marejar-me com una sopa… Després he passat per Gandesa de tant en tant, sobretot camí d´Alcanyís o de Saragossa, però la veritat és que m´hi he aturat en comptades ocasions. L´última, fins ara, havia sigut per a un recital dels Poetes de l´Ebre, deu fer ja set o vuit anys, del qual guardo molt bon record per la gran acollida que se´ns va fer.

Estos episodis m´han vingut al cap en posar-me a escriure alguna cosa sobre l´excursió que, sortint des de la mateixa Gandesa, vaig fer fins al santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda el segon dissabte del passat mes d´abril. La memòria té estes coses: actua per associació d´idees, i qualsevol vivència pot despertar involuntàriament una llarga filada de records que hi són més o menys relacionats. Ara: la memòria també és creativa; com que som incapaços —per sort!— de retindre tots els detalls de la nostra existència, quan recordem coses és inevitable fer un cert exercici de «fabulació». En part, quan fem memòria, recreem — tornem a crear— el nostre passat.

En la data assenyalada i després de matinar de valent, a punta de dia em trobava aparcant el cotxe pels voltants del centre històric de Gandesa. Començar a caminar i obrir-se´m la gana —estava en dejú— va ser tota una mateixa cosa, així que vaig entrar al Cafè Nou, que ja era obert i bastant concorregut, a prendre un cafè amb llet i un croissant. El cambrer va informar-me sobre les condicions de la ruta i els punts on podia despistar-me amb més facilitat. Jo portava la motxilla ben plena d´aigua i vitualles diverses, així que almenys en este sentit no havia de patir per sobreviure durant la resta del dia.

Vaig allunyar-me del casc urbà seguint el camí del coll de la Font. Esta via —primer carrer i després pista forestal— discorre paral•lela a l´últim tram de la carretera que puja de Benifallet, i com el seu nom indica porta fins al lloc que els gandesans coneixen com la Fonteta, una àrea verda amb rostidors i una fonteta on en els dies de festa s´hi sol aplegar molta gent. El matí es despertava tapat, rúfol, amb un cel de color de plom que presagiava pluja... Després de les últimes cases

van anar apareixent les primeres vinyes, molt ben arrenglerades i amb uns puntets verds que delataven els brots incipients, a més de diversos bancals d´oliveres.

La fragància tèbia de la terra banyada ho embolcallava tot i malgrat la grisor del dia —o per això mateix— es podia veure com la naturalesa s´anava guarnint amb el seu vestit típicament primaveral.

En arribar a dalt de tot del primer turonet va sorprendre´m una bonica vista de Gandesa, a pesar que la ciutat semblava lleugerament contreta, aixafada pel tou de núvols. Només el campanar de l´església semblava elevar-se sense cap mena de complex, ingràvid...

Potser hauria d´haver començat dient que Gandesa es troba sobre l´irregular plafó que configura la major part de la Terra Alta, al peu de les serres de Pàndols i Cavalls. Estes serres (tristament famoses pels enfrontaments que s´hi visqueren durant la Guerra Civil) són en certa manera una prolongació del massís dels Ports, i formen una frontera natural amb les veïnes comarques del Baix Ebre i la Ribera d´Ebre. És precisament al bell mig de tot este embalum geològic on trobem la Fontcalda, un espai encisador que ha sigut modelat secularment pel riu Canaletes.

Una vegada passada la Fonteta, la pista s´eleva de manera suau en direcció sud-oest. Al principi encara es poden veure cultius —vinyes i oliveres, a més d´ametlers— però, a poc a poc, els pins imposen el seu domini. En aquell moment ja treien agulles noves i les futures pinyes. Per les vores del camí feia goig de veure el groc de les argelagues florides, tan impactant; i també els ginebres, romers, marfulls, coscolls… enllustrats per les últimes pluges. A mesura que pujava m´anava apropant, per l´esquerra del camí, a les grans masses de roca calcària que predominen en estes muntanyes; i a la part dreta començava a despenjar-se la vall del Frare, fonda i obscura. Esta vall té la seua llegenda: vet aquí que quan els últims frares Trinitaris abandonaren l´antiquíssim convent de la Fontcalda, allà pel segle XIV, un d´ells, enyoradís, va girar-se per a contemplar per última vegada el bonic espai que deixava enrere, i en aquell moment va quedar convertit en pedra. Esdevindria, per sempre més, el monòlit de divuit metres que encara avui s´alça solitari en este misteriós paratge.

Després d´una hora bona d´haver sortit de Gandesa em trobava ja resseguint els meandres de la pista a una altura considerable. En un moment donat vaig començar a veure, tot i les denses nuvolades, una interessant panoràmica cap al nord i el ponent, amb els pics de la Roca Mala, la Falconera i l´Agulla com a elevacions més destacades, i el poble de Bot ajaçat al fons. Sens dubte, em trobava gairebé en el cim del coll d´en Canar, a la

Notícies locals/opinió divisòria del Crestall, allà on trenquen les aigües. Tan sols uns metres més endavant, en doblar la carena, encara havia de gaudir de les fantàstiques vistes del vessant sud: el massís del Port, la Roca Folletera i el gran solc de la vall de l´Ebre que s´intuïa en la distància… El Pinell de Brai aparegué també, a l´esquerra de tot plegat, com una taqueta cendrosa. Mentre contemplava tantíssim bé de Déu m´arribaren del campanar d´este poble, en llunyana reverberació, els tocs de les nou del matí.

Després de passar el cap de la Costa ja només em separaven de la Fontcalda un parell de quilòmetres costera avall. És una baixada plàcida per un tram de pista que zigzagueja sense parar, escortada per llargues fileres de xiprers. Feia mal oratge: anava caient la boira i un airet gelat empenyia els núvols com si fossen falanges d´un exèrcit amenaçador... Vaig pensar que si el temps s´embolicava més —si es posava a ploure— almenys podria refugiar-me en algun dels edificis de l´àrea de la Fontcalda.

La primera sensació que vaig tenir en plantar-me al davant del santuari va ser de solitud. No es veia una ànima! És estrany, perquè un pot caminar sol per la muntanya durant hores i no sentir cap classe d´absència… fins que arriba a un poble desert. En això, però, van aparèixer un parell de cotxes amb quatre persones adultes acompanyant cinc xiquets i xiquetes, que de seguida van omplir de rialles aquell indret fins aleshores silenciós. Ens vam saludar, i jo vaig donar un primer tomb pels voltants. Aquí la natura i l´acció de l´home han cisellat, conjuntament, un espai d´una inusitada harmonia, com a pocs llocs de les nostres terres podem trobar. Pel que fa a l´obra humana, cal recordar que la Fontcalda ha sigut moltes coses al llarg dels segles: refugi d´antics cavallers templers, convent de frares Trinitaris, amagatall de bandits, balneari, església… El temple actual és del segle XVIII, tot i que des d´allavons s´hi han fet nombroses reformes. Els edificis que l´envolten corresponen al bar-restaurant i a les hostatgeries, que a l´estiu encara s´utilitzen amb regularitat. Però segurament l´origen de tot —també del nom de la Fontcalda— cal buscar-lo en la deu situada a poca distància. Es tracta de la Font dels Xorros, d´on brolla una aigua a 28 °C molt apreciada per les seues propietats mineromedicinals que, segons alguns indicis, ja eren conegudes durant l´època romana.

Després d´este primer contacte amb la part més monumental —el temple era tancat—, vaig voler fer un tomb per la zona dels Estrets, el meravellós congost esculpit per la força del riu Canaletes. Gràcies a les escales i passarel•les que s´hi instal•laren fa uns quants anys podem apreciar el lent treball del corrent

11

—sovint calmat i minso però a vegades absolutament impetuós— sobre les roques nues, amb tot de formes capricioses. El riu ha creat també, al llarg del seu curs, una mena d´olles on l´aigua gairebé s´embassa creant piscines naturals, perfectes per a prendre el bany en un ambient idíl•lic. De fet, en els últims temps la Fontcalda i els seus voltants s´han convertit en un paradís per als excursionistes i els amants de l´esport, que troben aquí un gran ventall de possibilitats: senderisme, escalada, passejades en bicicleta per la Via Verda, descens pel Canaletes o el simple gaudi de la naturalesa.

No obstant això, es manté encara un cert fervor espiritual, doncs no en va la Mare de Déu de la Fontcalda és la patrona de Gandesa. La romeria que s´hi fa des d´esta ciutat cada primer diumenge de maig és una manifestació de l´estima popular cap a la Verge. Seguint el recorregut tradicional —el mateix que vaig fer jo—, una vegada arribats al santuari el gandesans canten la salve i els goigs, celebren una missa i preguen a la Mare de Déu pel restabliment dels malalts. El dinar i la ballada de sardanes de la tarda posen el punt lúdic a la jornada. En relació al que acabem de dir, potser qui millor va saber revifar entre els seus veïns l´amor per la Fontcalda fou mossèn Joan Baptista Manyà, fill il•lustre de Gandesa i un dels impulsors de la recuperació del santuari després de la Guerra Civil. El Dr. Manyà, a banda de sacerdot, canonge de la seu tortosina i reconegut teòleg, va ser també historiador de la Terra Alta i autor d´una interessant col•lecció de poemes, molts dels quals fan referència a la seua patrona. Fent honor a esta devoció mariana va voler ser enterrat en este temple i les seues despulles reposen al darrere de l´altar.

Després de recuperar forces amb les diverses viandes que portava a la motxilla, i d´un últim cop d´ull al Canaletes, vaig emprendre la tornada cap a Gandesa, arribant-hi sense novetats —sense banyar-me!— poc després de la una. Cansat i rendit, però amb l´esperit ben ple, encara vaig tindre ganes de fer un tomb per la part vella, on més que l´arquitectura em va sorprendre la bona educació de la majoria de gandesans, que no dubten a saludar amablement els forasters.

I és clar, no podia marxar de la ciutat sense entrar de nou a l´església de l´Assumpció, de magnífica portada, aquella que vaig conèixer pel casament de mon cosí.

Com passa sempre que un recorda coses de la infància, no em va semblar tan gran com allavons… L´última visita va ser a la botiga del celler cooperatiu, on vaig comprar vi de la comarca, potser el producte que millor expressa el caràcter d´una gent i d´un territori que han trobat en la tradició la clau del seu futur.

Rubén Royo Espuny

Notícies locals/opinió

12

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LO CANÇONER» El dijous 26 d’abril va tindre lloc, al Centre Masdenverge Actiu, la presentació del llibre «Lo cançoner» de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, com a preludi de les jornades culturals que s’han de celebrar pròximament, a càrrec d’Artur Gaia (Quico el Célio), el Noi (Quique Pedret) i Jordi Fusté (el Mut de Ferreries), fent una barreja dels personatges de ficció (el Noi) i les persones reals (Artur Gaia i Jordi Fusté).

Tal com van explicar els autors i protagonistes, «Lo cançoner» recull tot el seu imaginari, el seu clam per una altra i més senzilla manera de viure, a través de més de 120 cançons amb les seues lletres i amb els acords per a poder-les cantar i tocar de manera senzilla, i una historieta gràfica dibuixada per Iñaki Copoví.

La publicació d’este llibre coincidix i commemora els 25 anys des que van fer el seu primer concert en una taverna xicoteta de Tortosa.

Al llarg de l’acte van cantar algunes de les seues cançons més emblemàtiques i van divertir el públic assistent amb l’humor que els caracteritza. Els Quicos van demanar als assistents poder cantar tots junts alguna cançó emblemàtica del poble, i encapçalats per Montse Parrot van entonar «La cançó del globo».

Consell de redacció

CLUB DE BIRLES MASDENVERGE RESULTATS 18/03/18 Godall F (236/227) Masdenverge (240/249) 22/04/18 Masdenverge(257/244) Godall D (205/201)

Notícies locals/opinió LA BANDA DE LA UNIÓ MUSICAL FARÀ UN CONCERT I UNA CERCAVILA PER A COMMEMORAR EL SEU 30è ANIVERSARI A finals del 2017 es van complir 30 anys de la fundació de l’entitat, i en poc més d’un any també serà el 30è aniversari de la primera actuació de la banda. El passat mes de gener, des de la junta directiva, vam reflexionar sobre la importància que té per a un poble tan menut com Masdenverge el fet d’haver sigut capaços de mantindre viva durant tot este temps la flama de la música. Han sigut molts anys d’esforç i de dedicació durant els quals molts masdenvergencs han estudiat a l’escola de música. Molts d’ells han arribat a la banda i altres s’han quedat pel camí, però igualment han passat a formar part de la història de l’entitat.

Però no es va quedar només en una reflexió, ens vam posar en contacte amb tots els antics músics de la banda, i davant la bona acollida que vam tindre, vam decidir organitzar unes activitats especials per a les pròximes Festes Majors que tot seguit us expliquem. Encara que el programa no ha sigut aprovat per la Comissió de festes, està previst que el diumenge 29 de juliol, dia de la festa major, es duguen a terme les activitats següents:

13

En primer lloc, una cercavila pels carrers del poble en què participaran els actuals músics de la banda i tots els antics músics que puguen o vulguen formar part d’esta activitat. Val a dir que des del principi la proposta va ser acollida amb molt d’entusiame i des de la junta esperem poder formar la banda més gran que mai no s’ha vist pels carrers de la nostra població. Aprofitem estes línies per a dir-vos a tots els músics que en breu ens tornarem a posar en contacte per a explicar-vos detalladament el desenvolupament d’esta activitat.

Més tard, ja entrada la nit, i a la plaça Major, el plat fort: el tradicional concert de Festes. Enguany serà especial perquè ens estan ajudant a preparar-lo alguns dels antics músics que també hi han volgut participar. Durant el concert es farà un breu repàs històric de les principals efemèrides de la banda, acompanyades d’una gran quantitat de fotografies que es projectaran en una pantalla gegant que hi haurà instal•lada just darrere de la banda. El repertori serà d’estils molt variats i estarà format per obres que s’han interpretat durant tots estos anys i que d’alguna manera tenen algun significat o rellevància per a l’entitat. Pensem que serà un format de concert molt atractiu per al públic, que podrà gaudir de bona música i alhora reviure molts records a través de la projecció d’imatges. Des de la junta esperem que hi participi molta gent del poble i que la plaça estigue ple de gom a gom.

Junta de la Unió Musical Masdenverge

Imatge de la Banda Jove de Masdenverge, juntament amb la Banda Jove de Deltebre, durant l’actuació al Concert de Primavera.

Escola Rosa Gisbert

14

EL RACÓ DE L’ESCOLA Durant este tercer trimestre, el dia 23 de març, els xiquets i les xiquetes, amb l’ajuda del professorat de l’escola, han elaborat la seua mona de Pasqua, que més tard van poder coure al forn de Santi i Irene.

Quin goig que feien i que bones que estaven! Una activitat molt bona d’interacció amb la comunitat educativa del poble.

El 23 d’abril vam celebrar Sant Jordi a l’escola.

L’alumnat de tota l’escola va participar en diversos tallers que es van dur a terme tant al pati com a les aules de l’escola: elaboració de pa, punts de llibre, confecció de roses... La festa va acabar amb fotografies de cadascú al fotoreclam de Sant Jordi a l’escola.

Va ser molt divertit i ens ho vam passar d’allò més bé.

Des de l’escola volem agrair el suport i l’ajuda que estem rebent per part dels respectius membres de la comunitat educativa encapçalats per l’Ajuntament (alcalde i regidor d’Educació, entre d’altres), pels membres de l’AMPA i per les famílies.

Escola Rosa Gisbert

Escola Rosa Gisbert

15

16

Llar d’infants JA SOM A LA PRIMAVERA!

Desprès de preparar els ingredients i fer les mones de Pasqua, a la llar d’infants vam tindre uns dies de vacances en què tothom s’ho van passar d’allò més bé. Tot envoltat ja de l’estació més florida de l’any, la primavera, a la llar observem els canvis que es produeixen a la natura, i olorem i manipulem les flors i també hi experimentem.

Estos dies també hem rebut una visita molt especial: la d’una ambulància. Els xiquets s’han divertit molt pujant a l’ambulància, escolant la sirena i gaudint de les miniambulàncies que ens van donar els tècnics que van vindre a veure’ns. Va ser una experiència molt divertida!!

El passat 23 d’abril vam celebrar la tradicional festa de Sant Jordi: vam pintar dracs i roses amb pintures i, com no podia ser de cap altra manera, vam escolar la llegenda i ballar la cançó de Sant Jordi!

Acabem felicitant la Vera i la Valentina pels seus tres anys i la Lucía pel seu primer aniversari! D’avui a molts anys a les tres!

Recordem que els dies de preinscripció per al nou curs 2018-2019 són del 30 d’abril a l’11 de maig del 2018. Per a qualsevol consulta passeu a informarvos-en per la llar d’infants!

Desirée Simó Llar Infants Municipal Verge del Roser Masdenverge – 977 71 84 04 A/e: llarinfants@masdenverge.cat / e3009990@xtec.cat

La biblioteca ACTIVITATS D’ESTE DARRER BIMESTRE El mes de març vam promoure un vídeo en homenatge al Dia de la Dona, fet a partir d’imatges que ens van fer arribar les dones del poble. El dia 8 de març, dia de la dona treballadora, el vam passar per les xarxes socials i va tindre molta repercussió i molt bona acollida. Us avancem que el 25 de maig, a les 19 hores, tornarem a projectar el mateix vida a la pantalla del Centre Masdenverge Actiu. Hi esteu tots convidats.

A l’abril, aprofitant la Diada de Sant Jordi, els xiquets i les xiquetes que venen a la biblioteca van interpretar la llegenda de Sant Jordi, afegint-hi alguns tocs d’humor perquè fos més distreta per al públic present. Tot seguit, vam fer un berenar amb productes típics del Marroc que va preparar-nos la mare de la Lina, la Cady. Des d’aquí volem fer-li arribar el nostre agraïment per la seua col•laboració.

Aprofito per a recordar-vos que a la biblioteca, a banda de llibres, també hi trobareu la secció de revistes, que s’actualitza cada mes. Si us interessen, també us les podeu emportar en préstec.

17

I per als amants de la lectura, compartim en vatros esta dita de James McCosh: «Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar».

Aquí us deixem algunes de les imatges de les dones de Masdenverge que surten al vídeo.

Montse Parrot

18

La biblioteca

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Tecnologia/internet TELEFONIA IP: CONSERVA I FES SERVIR EL TEU TELÈFON FIX SENSE PAGAR A TELEFÓNICA (MOVISTAR) O A UNA ALTRA GRAN OPERADORA! En telefonia mòbil està molt assumit que podem canviar de terminal i de companyia conservant el número de telèfon; en canvi, no passa el mateix en el cas dels telèfons fixos, ja que el desconeixement de les possibilitats que tenim per a poder fer canvis és més gran.

Partim d’una creença (certa fa dècades, però no actualment) que el nostre número 977 71.... va associat a un cable físic que entra a casa nostra; per això encara solem anomenar-ho telefonia fixa.

En un principi, tots els cables i números de telèfon eren propietat de Telefónica de España, que els assignava als seus clients. Des de fa ja un temps, però, este monopoli es va obrir i actualment hi ha moltes companyies que poden gestionar els telèfons fixos (els que comencen per 8.. o 9..). Si volem saber quina companyia gestiona un determinat telèfon, podem consultar el web: https://numeracionyoperadores.cnmc.es/portabilidad-fija.

Si volem, podem fer portabilitat del telèfon fix a altres companyies. Estes empreses poden fer servir el cable telefònic que tenim o no (ja no és obligatori), ja que ara l’únic requisit és tindre una connexió d’Internet activa que ni tan sols ha de ser de la mateixa companyia que la del telèfon. Les companyies que permeten fer-ho s’oferixen sota el nom de servei de Telefonia IP; les sigles IP signifiquen Internet Protocol, que vol dir que funciona mitjançant l’internet.

Els tràmits solen ser senzills: per a dur a terme una portabilitat cap a la nova companyia cal adjuntar la nostra identificació i una

19

factura actual en què aparegue el nom del titular; en dos o tres dies, la nova companyia passarà a gestionar el nostre número i ens mantindrà com a titulars, la qual cosa és important perquè ens permet conservar el número i la titularitat.

Un cop es fa este pas, es pot comprar un telèfon IP (telèfon digital especial que es connecta directament al nostre encaminador o router) o bé un adaptador (anomenat ATA) que permet continuar fent servir els nostres aparells telefònics analògics actuals i que fa la conversió perquè la veu es pugue transmetre a través d’internet. Tant un aparell com l’altre es configura amb les dades que ens facilitarà la companyia i ja podrem parlar i rebre trucades a través d’una connexió d’Internet.

Els avantatges d’este sistema són: - Cost de la línia inferior, sobre uns 2 € mensuals.

- Cost de les trucades inferior, de pocs cèntims el minut, i facturat per segons, sense establiment de trucada. Es paga per l’ús però es paga poc, a diferència de les mal anomenades tarifes planes que pareix que no es paga, però tenen un cost elevat si no es fa servir gaire.

- Independència del lloc, ja no cal estar lligat a un cable fix. Allà on tinguem Internet, el telèfon podrà fer i rebre trucades, ens el podem emportar a una altra casa, un altre lloc i continuarà funcionant.

- Possibilitat de tindre funcions de centraleta virtual, múltiple extensions, regles de trucades entrants i sortints, etc.

Augute-Som Internet, a més d’oferir-vos una connexió d’Internet independent de les grans operadores, també oferix de manera gratuïta als seus socis les gestions de portabilitat del seu telèfon cap a una companyia d’este tipus i també us pot facilitar la venda i la configuració dels equips perquè pugueu gaudir dels avantatges d’este sistema.

20

Notícies locals/opinió

ACTES VANDÀLICS AL NOSTRE MUNICIPI Durant el mes d’abril s’han produït al municipi tota una sèrie repetitiva d’actes vandàlics; en concret, uns grafits o pintades. N’hi ha d’escampats per tot el poble, però qui s’emporta la pitjor part és al carrer Major. Es tracta sempre de tres tipus de signatures. Estan localitzades a molts comptadors de la llum, bústies, parets i mobiliari urbà; n’hi ha que estan fetes amb retoladors i d’altres, amb esprai.

I també són les mateixes que apareixen a molts llocs de Santa Bàrbara.

De fet, el nou parc infantil del Centre Masdenverge

Actiu encara no estava acabat d’instal•lar quan van aparèixer les pintades fetes amb retoladors. Per este motiu es van fer pregons a fi d’evitar que es tornessen a repetir i trobar-ne els responsables.

Però no tot poden ser males notícies, cal destacar la bona acció que van tindre uns xiquets i unes xiquetes del poble, juntament amb seus pares, que van netejar el parc infantil, cosa que l’Ajuntament agraix moltíssim. Valorem les persones que respecten els espais municipals i vetllen pel seu bon estat.

Desitgem que no es tornen a repetir estos actes i demanem a la ciutadania la seua col•laboració.

Gràcies, Ajuntament de Masdenverge

Notícies locals/opinió

21

22

De bona llei

NOVA NORMATIVA EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE DADES El divendres 10 de novembre del 2017 va ser aprovada la nova Llei de protecció de dades (LOPD) pel Consell de Ministres. D’aleshores ençà, s'han iniciat els tràmits per a la seua aprovació definitiva i entrada en vigor, que acompanyarà el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea.

Les novetats principals de la nova LOPD

Esta llei substituirà la LOPD vigent. Hi trobarem tota una sèrie de canvis que afecten la majoria d'empreses i autònoms del nostre país. Hi ha moltes empreses que estan començant a fer els tràmits pertinents per a adaptar-se als nous canvis i a les exigències de la llei. Per això és important conèixer fil per randa les novetats principals.

Consentiment i interès legítim

S'elimina el concepte de consentiment tàcit i es reforça convertint-se en una acció més positiva i expressa. La nova LOPD vol assegurar que el consentiment de les persones per al tractament de les dades derive d'una declaració o acció clara. El consentiment explícit ha de ser verificable; és a dir, l'entitat ha de poder acreditar que el

consentiment s'ha obtingut respectant les directrius legals. A més, el tractament de dades ha de basar-se sempre en un consentiment previ, però es podrà fer en cas que hi haja un interès legítim.

Els menors poden prestar consentiment als 13 anys

Els menors d'edat podran prestar consentiment per al tractament de dades als 13 anys d'edat, quan anteriorment era als 14 anys.

Riscos

Amb l'era digital han augmentat els riscos que les dades personals dels individus circulen per Internet sense la protecció necessària. Les empreses hauran de protegir les dades dels seus clients i en cap moment podran compartir-les o filtrar-les sense el seu consentiment. Hauran d'utilitzar un xifrat fort per a protegirles, deixant enrere qualsevol tipus de xifrat obsolet.

L'objectiu serà el de garantir de manera jurídica la protecció privilegiada de les dades personals i particulars.

Delegat de protecció de dades

En la nova LOPD es crea la figura del delegat de protecció de dades. És el que es coneix com el data protector officer (DPO). Es tracta d'una persona física o jurídica

De bona llei l'assignació de la qual ha de ser comunicada a l'Agència Espanyola de Protecció de dades. És obligatori per a les empreses comptar amb la seua figura o amb la formació necessària. En cas contrari, la norma esmenta diverses infraccions greus.

Principi de transparència

El principi de transparència es recull en la nova LOPD. Es referix al fet que els usuaris hauran de ser informats del tractament de les dades, sempre que els afecte. I que hauran de ser informats de manera clara i precisa perquè siguen conscients, amb un llenguatge natural i clarament comprensible.

Limitació del tractament o portabilitat

Es nomenen nous drets que s'unixen als que ja teníem d'accés, rectificació, oposició o cancel•lació. Parlem dels nous drets de limitació del tractament o portabilitat. És una ampliació dels coneguts «drets ARC». A més a més, s'hi inclou el principi d'exclusió de la imputabilitat del responsable en cas que haja adoptat les mesures raonables per a la supressió o rectificació de dades. Així ho recull la nova LOPD. Procediments

La nova llei també promou l'existència de mecanismes d'autoregulació en el sector públic i privat. També in-

23

troduïx l'obligació de bloqueig per a garantir que les dades queden a la disposició de les autoritats, un tribunal o el Ministeri Fiscal en cas de responsabilitats derivades del tractament. L'objectiu és evitar que es puguen esborrar per a encobrir un possible incompliment. Quant als procediments administratius, AEPD haurà de desenvolupar i revistar els tractaments de dades personals per a adaptar-los a les noves exigències.

Llistes Robinson

Les llistes d'exclusió publicitària, conegudes com a llistes Robinson, són fitxers que han estat creats per a tractar l'assetjament publicitari mitjançant SPAM, ja sigui per telèfon, correus electrònics, missatges de text, correu postal, etc. La nova LOPD afirma que serà lícit tractar dades de caràcter personal. L'objectiu és que els usuaris que han manifestat la seua oposició deixin de rebre este tipus de comunicacions comercials. La nova llei també regula altres situacions, com ara els sistemes de videovigilància.

Es tracta d’una nova llei que afecta principalment les empreses menudes i mitjanes i els autònoms, per la qual cosa recomanem que s’asseguren que complixen amb la nova LOPD en tots els punts; en cas contrari, es podrien enfrontar a sancions importants.

24

Les nostres mascotes

CONSELLS BÀSICS PER A MILLORAR ELS COMPORTAMENT I BENESTAR DEL GOS. UN DELS MOTIUS PELS QUALS MOLTA GENT ABANDONA UN GOS ÉS PERQUÈ NO ES PORTA BÉ Un motiu molt habitual pel que s’abandona un gos és perquè la convivència amb el que havíem planejat que seria el nostre millor company esdevé en un xoc constant entre ell i la nostra quotidianitat. Cal tindre present que ni els gossos ni les persones naixem ensenyats i que si volem tindre una convivència feliç cal que tinguem presents tota una sèrie de factors.

En primer lloc cal conèixer i respectar les seues necessitats. A més de proporcionar-li una atenció veterinària i una alimentació correctes, cal pensar que un gos necessita un temps per a fer una correcta adaptació al nou entorn, a la seua nova llar i als membres de la família. Per tant, quan el gos arriba a casa és recomanable no ser massa exigents i proporciona-li un lloc calent on poder descansar i no ser molestat. Cal fer tort el possible per a informar-se una mica sobre el seu llenguatge, ja que només això ens ajudarà en una correcta educació del nostre company.

Una de les normes bàsiques és premiar-lo sempre que face alguna cosa bé o que a natros ens agrade i, per

la mateixa regla de tres, no recompensar mai allò que no volem. És molt important evitar el càstig, ja que tots els estudis demostren que el càstig acaba portant més problemes que solucions.

També cal que promoguem un comportament tranquil del nostre gos, ja que tot i que en un primer moment ens pugue semblar divertit per la novetat, un comportament tranquil acaba sent un garant que la convivència serà bona.

Per a evitar els problemes més habituals quan es queda sol a casa (lladrar, plorar o destrossar coses), cal avesar-lo a entretindre’s estones sol, fins i tot quan siguem a casa.

En este sentit, són interessants els joguets que s’omplen amb menjar (Kong) i una diversitat de jocs interactius que podeu trobar a les botigues especialitzades.

No menys important és crear associacions positives per a avesar-lo a situacions noves, algunes d’elles potencialment desagradables com ara el bany, el raspall i les visites veterinàries. És important que s’hi acostume de manera gradual i que aprengue a associar-les amb experiències agradables. I recordeu que, per a evitar conflictes en l’aprenentatge, tots els membres de la família han d’aplicar les mateixes normes educatives en la relació amb el gos.

Luci Farnós Arasa

Fila 13

25

THELMA&LOUIS

THE ADVENTURES OF PRISCILLA, QUEEN OF THE DESERT (LES AVENRidley Scott ens presenta esta comèdia dramàtica pro- TURES DE PRISCILLA, REINA DEL DEtagonitzada per Susan Sarandon i Geena Davis. La ma- SERT) nera com estes dos grans actrius interpreten el rol del seus personatges ens transmet a la denúncia social d’este film i a la situació que viuen les dos protagonistes.

Thelma és una dona atrapada dins d’una vida gris sense cap tipus de sentit i amb un matrimoni infeliç de rerefons. D’altra banda tenim a Louis, una cambrera amb una única aspiració: casar-se amb la seua parella. Les dos decidixen passar un cap de setmana tranquil en una casa de la muntanya, però malauradament els seus plans canvien inesperadament. Durant el seu viatge per carretera un home intenta violar Thelma i l’home acaba mort; és per això que les dos amigues han de canviar els seus plans per un viatge a contrarellotge a Mèxic. Durant este improvisat viatge es troben en un autoestopista (Brad Pitt), que els acabarà robant tots els diners.

Després d’assaltar un banc, esquivar constantment la policia i abandonar les seues tristes vides del passat es trobaran acorralades a prop del Gran Canó dels Colorado, on hauran de prendre una dura decisió.

El sorprenent èxit de taquilla d’esta pel•lícula arreu del món no va ser casualitat. Este aparent espectacle mesclat amb influències de movie road, va convertir-se en una de les millors comèdies dramàtiques dels anys 90.

Felicia i Mitzi, dos reines del drag, i Bernadette, transsexual, són tres artistes de cabaret que viuen a Sidney i acaben de ser contractades per a actuar en un hotel d’Alice Springs, enmig del desert roig d’Austràlia. Durant el seu recorregut hauran de travessar el país en autobús deixant enrere tots els seus problemes i trobant aquelles respostes interiors que durant anys les han fet sentir-se diferents de la resta de societat. Una odissea meravellosa que commou a parts iguals. Les tres amigues inicien així un periple de dos setmanes, amb música sonant a tot drap i un autobús ple de vestuaris esbojarrats i sabates amb plataforma.

Alba García

Records d’antany

26

ELS CARRERS DE MASDENVERGE (Per Àngel Carles) En el butlletí anterior vaig escriure sobre la història de Masdenverge i en este BIM li toca a la història dels nostres carrers i a la visita que vam fer per gairebé tot el terme amb Ramón 'de la Cigarreta'.

Amb el seu cotxe vam visitar molt de territori del nostre terme, incloent-hi una meravella de vistes des de dalt de l’ullal, anant pel camí de Royo. I quanta història té este ullal! Recordeu-ho i penseu-hi. —Toni, quan me tocarà regar? —Lo menos al voltant del migdia. —Mare de Deu, i quan dinaré? Sí, Ramón, esta tarde, per a mi va ser molt interessant. Gràcies, Ramón. De ben segur que tenen molta història i que molts la desconeixem.

Miraré en este butlletí de recordar el mateix que, dia rere dia, al bar de Campos, recordem la quadrilla que formem quan estem al complet. Som 12 persones i avui, gràcies a Deu, som grans però en salut. Què més volem?

Sabem que els primers pobladors del poble eren gent de la zona de Tortosa i que vam pertànyer a la Galera. I el poble, com es va formar? En este escrit recordarem els comerços i els personatges que vivien als carrers i a les places (la plaça Major sempre ha sigut 'la Plaça' i al costat, donant-se la mà, hi ha la plaça de l’Església). Aquí recordem a Caluri que hi feia cinema, recordem els balls de les festes majors i les revetlles de Sant Joan, l’Orquestra Mancy de Vinaròs i altres. En aquelles èpoques teníem el mercat avui ja desaparegut.

No en sé els motius, però recordem que a la plaça sempre teníem ambient. A tots els pobles avui hi tenen mercat; a la gent sempre li agradava anar a vore el mercat. Jo, inclús recordo que hi havia un carro que venia de la Sénia a vendre 'tosinets'.

I teníem Casa Secundino, on hi havia un estanc; i també teníem un altre estanc, el de Valentí, juntament amb el cafè; la carnisseria de Cilda; la barberia de Joan 'lo Rago', on els dissabtes es feia tertúlia a la fresca. Penseu que érem ben bé al centre del poble, gairebé tocant a la Plaça, i a la plaça de l’Església: al costat el senyor mestre Beltri, i l’Ajuntament sempre al mateix lloc; l’església, la casa de l’abadia, el forn de pa, comerç i tot això a la botiga de l’oncle Alberto; la taverna de la Bulla;

la taverna del Chito; cafè del Juez; tocant a la taverna de Valentí, la taverna de la Teixidora, sempre molt concorreguda pels nostres iaios; Secundino també era un estanc; casa el Folo, un hostal per a les cavalleries quan venia Caluri a fer cinema; el forn de pa sol al centre del poble i, a més, el ball per festes majors es feia a la Plaça. Quina animació al centre del poble.

Carrer nou: l’oncle Buc portava encàrrecs a Tortosa; l’oncle Chato, Jesús, el propietari del taller de bicicletes —este taller i el d’Antonio els vaig comprar jo—; casa Justo, persona molt riallera; casa de la tia Boba, bons gelats i botiga; el café de Bulla i el café de Pachicha eren molt concorreguts i allí, a les nits, es jugava al cinquet i al set i mig —n’hi ha que sortien ben escaldats—; al davant hi havia el molí de Valentí; el forn de pa, el cafè de Rosquilles —cafè i ball, amb molt d’ambient—; la carnisseria de la Josefina d’Alberto; la fusteria de l’oncle Santo i al davant la corretgeria del tio David; la barberia del Viu; la barberia de Sants; i al davant la botiga de la tia Boba, la casa de les Mestres —dos germanes molt bones persones que feien repàs i ensenyaven a cosir per a posar algun pedaç als pantalons—. Tot això entre la plaça de l’Església i el carrer Nou. Continuant pel carrer de l’Àngul: la barberia de José 'lo Pinell', el Sindicat, lo cartero, la senyora Tersina, l’Escola d’infants, la botiga de l’oncle Juan del Mas davant del meu taller; Pepito 'el Chato', que era el secretari de la Hermandad i una persona molt influent al poble; la taverna del Tolino; al darrere, el taller de Mariano.

Al carrer del pou hi ha un bon ambient. No hi havia molts de negocis, però Deu n’hi do! Mireu, teníem la botiga de la tia Mingueta; la casa d’Amador 'de la Clavella' —tenien unes cabres i anaven voltant pel poble a vore qui volia llet acabada de munyir, davant teu (Tia, pose’m mig litre de llet!)—; la fusteria de l’oncle Figochos; la ferreria de Paco i el guàrdia municipal l’oncle Frasquito; i un paleta, l’oncle Pepito; i també en teníem un altre al poble, l’oncle Valentino, que estava on viu el seu fill Valentí (entre els dos van construir gairebé mig poble). Potser em dixo algun lloc o no he destacat algun fet. Mireu, Masdenverge era un poble no massa enllumenat —però a algú ja li anava bé—, però este és i serà el nostre poble estimat.

La resta del poble era molt tranquil i bona per a vi-

Records d’antany ure-hi. La gent, havent sopat, feien rogle a la fresca i es passaven hores xerrant i contant històries entre els veïns. I no molt tard a dormir perquè al poble se tocava diana molt prompte. Al carrer Nou teníem molt d’ambient, amb cafès, ball, dos botigues: casa Alberto i casa la tia Boba. Als estius, hi posaven uns tendals que tapaven el carrer i feien una molt bona ombra. Hi venien uns gelats molt bons. O sigue que el comerç de la meua joventut, com veieu, estava tot ben bé situat al centre del poble.

El bou capllaçat, igual que avui, voltava per tot el poble, i finalment se’l sacrificava davant del nostre pati, a la pescateria. I allí és el punt on es repartien les racions del bou capllaçat. Quan al tardet la gent arribava de treballar, alguns hòmens es trobaven a les tavernes del poble, on se saludaven i sempre amb el porronet de vi, que no fes mai falta. Els carreters, entre ells, es deien: —Pepe, demà em dixaràs la pollegana. O qualsevol altra eina de treball. Sí, a les nits els hòmens sortien al cafè o anaven a les tavernes, la gent pagesa entre ells tenien molt bones relacions. És clar que hi ha hagut parers diferents, però tot endavant. Als nostres avantpassats també els agradava vore alguna comèdia al café de Rosquilles. Sempre s’hi veia algun tou de la cama (“pantorrilla”) de les comediantes, com les anomenava el iaio Mingo: —Au, noi, que esta nit fan comèdies a la Plaça o al café de Rosquilles. Al café de Bulla també es feien partides de bingo i a les nits també hi havia molt bon d’ambient. I d’esta manera, els nostres estimats pares i iaios passaven els dies esperant el seu dia, que a tots ens arriba, per a dir-nos adeu-siau per sempre.

27

Records d’antany

28

LO PASTOR Al poble de Vila Barranc hi havia un jove pastor molt aficionat a les lletres. Va començar a escriure un llibre, seguint en tot allò que fos possible la línia recta de les Sagrades escriptures, que era el que més llegia, i sent molt superior la capacitat intel•lectual a la formació escolar rebuda, mantenia la il•lusió de poder, un dia, acabar el llibre. I quan ho va aconseguir, estava molt feliç, i el guardava com un tresor personal, tot i que l’ortografia coixejava; ell ja sabia que havia d’estudiarla encara més, i també dubtava que el vocabulari fos del poble i l’estil elemental. De totes maneres, però, reflectia el sentiment d’una persona que creu en Déu, convicció que l’apartava de qualsevol intent d’avocarlo a la pedanteria; sabia que l’únic motiu de glòria d’un cristià és la de conèixer a Déu revelat per Jesucrist, i que tota la resta és una vanitat efímera que s’acaba en la mort. El pastor, que sabia que els bons escriptors del poble ja tenien els seus llibres a la biblioteca municipal, somiava que el seu també hi fos algun, tant se val si llegit o no. Segurament que sí, i per molta gent, i engrandint la cultura.

El jove pastor, a qui també li agradava la música, en una tarda tranquil•la i fresca de febrer, mentre les cabres pasturaven a l’ample camp de la vall i confiada la vigilància al seu pelut gos de nom Llamp, es va posar a tocar la flauta contemplant la bellesa dels paisatge de la vall entapissat pel verd dels tarongers i clapejat pels ametllers en flor. Per allí a prop passava un home d’edat avançada que anava en bicicleta i que es va aturar a escoltar la flauta. Després de delectar-se escoltant la música fins al final, l’home de la bicicleta va anar a donar-li les gràcies al pastor per la preciosa melodia que havia interpretat.

—Les gràcies li dono jo a vostè, senyor, per haver-me escoltat. És un dels meus temes preferits i he observat que fins i tot a les meues cabres pareix que els agrada; deixen de menjar i alcen el cap per a escoltar la música... i el gos fa quasi el mateix, inclina el cap i para les orelles —afirma el jove pastor.

—Toques molt bé la flauta, jove. I no és estrany que la vida de la vall s’ature a escoltar-te. Podries dir-me com se diu el que has tocat?

—Es la marxa dels contrabandistes, de l’òpera Carme.

No sé si vostè la coneix, és molt famosa —diu el pastor.

—No, xiquet, no. La meua escassa cultura no em deixa vore més enllà dels meus nassos; en canvi, tu veig que ets una persona culta —apunta el ciclista—. No s’amoïne. Si té voluntat, encara és a temps per a obtindre-la. No es cregue, que a mi bastant m’ha costat i em costa disfrutar-ne fins a un cert grau... Gràcies a mos pares, que em van enviar a l’escola quan era menut,

però prompte vaig haver de deixar-la per a cuidar les cabres de la família. Jo portava ja les lletres amb mi, se’m va despertar la passió per la lectura i procurava llegir sempre que podia, sobretot autors de prestigi reconegut i famosos... Entre estos llibres, a més de la Bíblia, és clar, hi havia els de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Segarra, Àngel Guimerà i Joan Maragall, entre d’altres. I em van influenciar tant que em mi va nàixer la vocació per la poesia, que l’escric quasi tota mentre tinc cura del ramat... I quan estic cansat d’escriure, toco la flauta i se m’aclarix el cap. En el moment en què vostè m’ha sentit, acabava d’escriure un poema. I si vol, sent que ha vingut i m’ha donat les gràcies per la música, l’hi llegiré —apunta el jove pastor.

—Moltes gràcies, xic. Segur que m’agradarà i serà un gran honor escoltar el poeta, com he escoltat la seua música —va contestar el ciclista.

—L’honor és meu per tindre en vostè algú que escolte el meu poema, i l’entendrà perquè les cabres i el gos només entenen de música. El poema diu així: «T’espero en esta part, camperol d’ametller que innocència recomana: a reduir la veu per esta sendera vine que se’n va una altra vegada per on va vindre.

Al camp, meu destí, junt a la flor del blat i de la meua hisenda, i al camp has de venir, distant gatge a volerme allunyada arç». Què li sembla, senyor, este poema?

—Del que he entès, m’agrada perquè també jo sóc un home de camp, però la veritat és que hi ha dos paraules que no he entès, i el poema se’m fa coix: això de gatge i arç no sé què vol dir. I em trobo en el mateix cas de no saber el nom de la música. Em sap greu.

—No és vostè l’únic que es troba en esta situació, i és que l’expressió de la poesia és la més elevada, i no totes les persones l’entenen. Però ara li explicaré el significat d’estes dos paraules que no ha entès. Mire, gatge vol dir peça de roba i arç vol dir espí o filferro de pues. I molts dels poemes que escric fan referència a la terra i als camps de cultiu procurant a vegades manifestar significats profunds. I ara crec que aprofitant esta agradable coincidència de trobar-nos aquí a la vall és el moment de ser presentats: me diuen Miguel —diu el pastor.

—A mi en diuen Pau. I en una encaixada de mans afectuosa celebren la presentació.

—Jo sóc d’aquí a Vila Barranc, que vostè ha de conèixer bé —diu el pastor.

—I tant que el conec, i tant. El barber que tenen allí és cosí meu, i el poble on visc és Alzinar de la Memòria —diu l’home de la bicicleta.

—Així que vostè és cosí de Rosendo 'lo barber'. Ja li ho diré, ja, quan el veigue. Tinc amistat en ell. Jo al seu poble no tinc família, però sí que hi tinc amics: Anto-

Records d’antany nio 'lo teòleg' i Batiste 'lo poeta'. I també conec gent pels enllaços familiars dels dos pobles —diu el pastor.

—Ja les conec, ja, estes persones que m’ha dit. Són de les que més fomenten la cultura del poble i en això veig que saps molt bé escollir les amistats —diu l’home de la bicicleta.

—Jo, a este lloc vinc gairebé tots els dies a pasturar i a vostè és la primera vegada que el veig —diu el poeta.

—De ben segur que d’ara endavant anirem veientnos, perquè estic m’encarrego d’un hort en una caseta que han comprat una filla meua i el gendre.

—I ho té molt lluny d’aquí?

—No, és on hi ha aquella figuera sense fulles. La veus? És aquí al davant —diu el ciclista.

—Sí senyor, sí, ja la conec esta finqueta. És la de l’oncle Pere 'de la barqueta'. No savia que s’havia venut. Així que vostès són els nous propietaris... Segur que si Déu vol mos trobarem més d’una vegada per aquí —diu lo poeta.

—Home, i tant! I fins i tot podem passar algun ratet quan sigue l’estiu a l’ombra de la figuera, si a tu t’apareix bé. Jo vindré per a ajudar el gendre, però també alguna vegada estaré tot sol, perquè ell treballa de mestre d’escola. Com que a ell i a la dona els agrada la terra, en la il•lusió de tindre un hort i arbres fruiters, van decidir comprar esta finqueta de l’oncle Pere. Però et seré franc, Miguel, ells són molt aficionats a l’astronomia i fa temps que estaven buscant un lloc apartat dels pobles per a evitar la contaminació de la llum i poder observar els objectes del cel amb nitidesa, i ara en estos dies de l’any volen dedicar-se a observar i a estudiar la constel•lació de l’Orió, sobretot la famosa nebulosa, i portaran un telescopi que posat en estació davant de la caseta se passaran, com sempre fan, hores i hores fins que es perden per baix la línia de l’horitzó nocturn els astres o objectes que volen observar —diu l’oncle Pau. —A vore si és veritat això de trobar-nos baix l’ombra de la figuera, i serà motiu de satisfacció compartir amb vostè opinions i mantindre converses interessants, perquè tot i que m’ha dit que la cultura de vostè és escassa, i per l’edat que sembla tindre, vostè ja és un llibre. Potser amb les tapes de cartró, però un llibre, com totes les persones en arribar a certa edat.

Així que amb el seu llibre i la meua humil cultura segurament passarem estones agradables a l’ombra de la figuera. I d’això que m’ha dit sobre l’afició del seu gendre i la filla a l’astronomia, m’alegra molt perquè jo també en soc, d’aficionat, i alguns dels meus poemes estan relacionats amb el cosmos. M’agradaria parlar amb ells per a, potser, poder enriquir més els meus coneixements sobre els astres —diu el jove Miguel poeta. —Quan estiguem junts ja els en parlaré, i se-

29

gur que s’alegraran de compartir amb tu l’observació de l’univers i fer els comentaris dins els escassos coneixements que se’n té, però ja t’ho dic per endavant, per als meus, l’univers és creat per Déu, no per una singularitat que dona a entendre algun científic ateu.

Tu, segons m’has dit, lliges la bíblia i deus pensar igual que natros —diu l’oncle Pau. —Deu es manifesta de moltes maneres, i l’astronomia n’és una. I tinc la fe, perquè ell és el creador de tot, ni big-bang, ni singularitat ni atzar ni gaites. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res ha vingut sense ell, i em serà del tot gratificant compartir amb vostès esta fascinant ciència que ens apropa al creador, sent per a mi una gran ajuda per a desenvolupar la creativitat poètica —diu Miguel.

—M’alegro, m’alegro que sigues de la mateixa convicció religiosa que natros. Mirarem a vore si podem observar tots junts la nebulosa Cap de Cavall, que segons diuen ells, també es troba a la constel•lació de l’Orió. No sé si tu l’has vist mai? —demana l’oncle Pau. —No, senyor, no! Em passa com a vostè en la Marxa dels contrabandistes. Jo només conec mirant al cel: Lo carro, Les Plèiades i poca cosa més.

—Pos si Déu vol, ja voràs amb el nostre telescopi la molt observada nebulosa Cap de Cavall —diu l’home de la bicicleta.

—I celebrarem esta trobada tant agradable que hem tingut, i ara, senyor Pau, veient que el sol està declinant, tenim que dir-nos adeu —diu el jove poeta.

I després d’acomiadar-se cordialment, el senyor de la bicicleta va marxar cap a casa, i el jove poeta, amb les cabres en primer pla, contempla com el sol s’apropa a la muntanya per a, aparentment, fer-li el bes de comiat de l’acabament del dia, moment que aprofitarà per a escriure un preciós poema que serà llegit per molts.

Entre tota esta gent hi haurà l’home de la bicicleta, i recordaran sempre el poeta, que tot passar molts anys de la seua mort, sempre serà recordat el pastor poeta.

Miquel Ramos Roiget

30

Club d’escacs

ACTIVITATS MARÇ/ABRIL/MAIG 2018 TERRES DEL SUD Este torneig d'escacs, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs, engloba el nostre territori: Terres de l'Ebre+Baix Maestrat. Es disputa per segon any a la nostra província, amb una participació de 65 jugadors, tots ells dels clubs de la delegació d'escacs de Tarragona i sobretot de les Terres de l'Ebre. El nostre club hi participa amb 8 jugadors, tant jóvens com adults. Tenim dipositades bones esperances a fer un bon paper.

SIMULTÀNIES AMB LA GRAN MESTRA CAMPIONA DEL MÓN, ANNA MUZYCHUK

Organitzat per l'empresa Estellè Parquet/Mundoparquet, el Club Escacs Amposta i el Club Escacs Masdenverge vam disputar el dissabte 5 de maig, a la plaça del mercat d'Amposta, una sessió de partides simultànies amb la gran mestra i campiona mundial d'escacs femenins, la jove jugadora ucraïnesa Anna Muzychuk.

A les 10 del matí, la campiona mundial va enfrontar-se a un total de 30 jugadors: 15 de l'Amposta i 15 del Masdenverge. El resultat va ser de 22 partides guanyades i 8 taules/empats. Realment sensacional.

VII OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS DE MASDENVERGE TERRES DE L'EBRE

Un any més tenim posades totes les il•lusions per fer un bon torneig d'escacs i aconseguir una bona participació. De moment, la cosa pinta bé. Ja s’estan fent les primeres inscripcions i tot fa pensar que tornarem a omplir.

Només dos poblacions de la província s'atrevixen a organitzar un torneig d'escacs d'estes característiques: Torredembarra i natros. Ens agradaria que n’hi haguessin uns quants més, arribar a fer un circuit, però s'entén que la cosa dona molta faena —i és ben cert— i no tothom hi està disposat.

No podem garantir que seguirem fent el torneig per sempre, però de moment, de ganes, en continuem tenint i mentre els jóvens valors responguen, natros hi posarem les ganes i l'esforç.

Club d’Escacs Masdenverge

Club d’escacs

CLASSES D’ESCACS (durant tot l’any) NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT Per a jóvens i adults a partir dels 5 anys

31

ELS ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS GRATUÏTES PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS GENER-JUNY 2018

Tots els dissabtes a la tarda de 18 a 20 h

DISSABTES DE 17 A 18 h DE LA TARDA.

Local: Planta baixa del Casal c/Montsià, 15 - Masdenverge T 661 918 470

NIVELLS: INICIACIÓ

A/e: cemasdenverge@yahoo.es Vine amb natros, aprendràs i t’ho passaràs bé!!!

Local: c/Montsià 15 - Casal Municipal - Masdenverge Interessats adreçar-se a: cemasdenverge@ yahoo.es T 661 918 470 (Josep M.)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les primeres posicions, blanques juguen i fan mat; les segones són les negres les que guanyen.

32

Club de futbol

UNA SEGONA VOLTA INSUPERABLE Vam acabar la primera volta situats en la quarta posició a la classificació. Tot i estar contents, mai no ens donem per vençuts i hem continuat lluitant i treballant per a superar-nos.

Vam començar la segona volta el 6 de març de la millor manera possible: vam jugar al nostre camp contra la Sènia blau i vam fer un gran partit, amb un clar domini del joc i un resultat final de 9 a 1 (3, Roc; 2, Pep; 2, Pau; 1, Mateu; 1, Manel). El partit següent ens vam desplaçar fins al camp del Vinaròs, on vam jugar un partit que no va ser gens fàcil, tot i que a falta de dos minuts per acabar el partit vam empatar 2 a 2 (1, Biel. C.; 1, Pau). Després d’este empat, el pròxim partit el vam jugar a casa, on vam rebre la visita de l'Ulldecona; tot i ser un partit força complicat, finalment vam poder tancar-lo amb una nova victòria per la mínima per 3 a 2 (1, Biel. E; 1, Roc; 1, Mateu). Per acabar, l’últim partit d’esta crònica, jugat l’últim dissabte d’abril va ser el derbi contra el Santa Bàrbara. Va ser un partit fàcil i amb domini del joc per part nostra que va quedar reflectit en el marcador final de 0 a 9 (3, Biel. C.; 2, Pau; 2, Mateu; 1, Àlex; 1, Pep). Ara mateix ocupem la segona posició a quatre punts del primer classificat, l’Alcanar. Ara mateix quedem tres partits que ens han de servir per a mantindre la posició actual o, fins i tot, superar-la. Som imparables!

Yasmina

Club de futbol RECTA FINAL A LA LLIGA: LLUITEM FINS AL FINAL Quan ja s’han disputat més de 30 jornades, podem dir que la temporada està resultant molt complicada i molt exigent per al nostre equip. Prova d’esta duresa és la classificació actual i la igualtat que hi ha entre els equips. Però no podem abaixar els braços i hem de continuar endavant fins al final i amb la mateixa il•lusió que al principi.

Per a trencar la dinàmica tant negativa en què ens trobem, la directiva ha adoptat tota una sèrie de mesures molt importants: la primera decisió presa ha estat prescindir de l’entrenador, Toni Sánchez, a qui aprofitem per donar-li les gràcies per la seua col•laboració fins al dia d’avui. El motiu principal de la destitució és canviar la dinàmica negativa de l’equip i fer variacions en l’estil de joc per a buscar millors resultats. És per això que li vam oferir el càrrec d’entrenador a Aitor Roiget, aprofitant que s’havia lesionat i que no podia continuar jugant, ja que és una persona amb molta experiència i, a més a més, totalment compromesa amb l’equip i el poble. Tota una institució dins del món del futbol a les nostres terres. Li desitgem molta sort en el nou càrrec i que el Masdenverge torne a aconseguir victòries, que ara tant ens fan falta. Arran de la lesió d’Aitor, es va decidir fer el fitxatge d’un nou porter.

En concret, s’ha fitxat un jove porter que prové del juvenil del Jesús i Maria, Francesc Franch. Benvingut!

Esperem que tots estos canvis siguen per a millorar i poder, si més no, lluitar fins al final. Som conscients la permanència que és complicada, però el més important —com sempre hem dit— és fer pinya i gaudir de l’esport.

Tot seguit podeu llegir les cròniques dels partits jugats fins ara, la classificació general i la taula de màxims golejadors.

23a JORNADA: MASDENVERGE CF 0 - GODALL FC 0

Partit molt igualat tal com reflectix el marcador.

Partit sense gols i amb la nota negativa de l’expulsió del nostre porter Aitor al minut 66’, que va influir en el joc de l’equip. Tot i així, va poder aguantar el resultat fins al final amb un empat merescut.

33

24a JORNADA: MASDENVERGE CF 1 OLIMPIC MORA D’EBRE CE 6

Derrota molt dura amb un marcador massa exagerat per als mèrits dels dos equips. La primera part el Masdenverge ja perdia de dos gols i a la segona part es va ampliar la derrota fins al marcador d’1-6, amb una nova expulsió d’un dels nostres jugadors, Jose Mulet, al minut 70’ per doble targeta groga.

25a JORNADA: MASDENVERGE CF 1 REMOLINS-BITEM UE 3

Una nova derrota contra un equip de la part alta de la taula classificatòria. Els Remolins s’avançava al minut 40’ i al minut 58’ Francesc Xavier Tomàs marcava l’empat, que no vam poder aguantar. Dos gols a les acaballes del partit vam suposar una nova derrota i una setmana més sense puntuar.

26a JORNADA: MASDENVERGE CF 1 - AMPOLLA CF 4

Tercera derrota consecutiva de l’equip contra el líder de la lliga. L’Ampolla va ser superior en tot moment, tot i que la primera part va ser igualada i el Masdenverge va donar la cara amb gol de Pau Tomàs. Tot i així, a la segona part, l’equip va baixar el rendiment i va encaixar dos gols més que mostraven la diferència entre els dos equips.

27a JORNADA: MASDENVERGE CF 1 - ALDEANA UE 1

Un altre partit molt igualat contra un equip que es troba a la part davantera de la classificació. Tots dos gols a la segona part i amb remuntada inclosa, amb gol de Francesc Xavier Tomàs al minut 69’.

28a JORNADA: MASDENVERGE CF 2 - ROQUETENC CD 3

Una nova derrota i molt dura, tenint en compte que a la primera part guanyàvem per un gol materialitzat per Jose Mulet al minut 23’. La segona part tot va canviar i el Roquetenc remuntava amb dos gols seguits (66’ i 70’). Al minut 80’ marcàvem l’empat per mitjà de Cristian Arasa, però injustament, al minut 89’, ens marcàvem un gol i perdíem l’opció de puntuar.

29a JORNADA: ARNES CE 3 - MASDENVERGE CF 0

Derrota molt dolorosa contra un dels equips que també es troba a la part inferior de la taula classi-

Club de futbol

34

ficatòria. Esta derrota tant clara i contundent va ser el preludi de la destitució del tècnic Toni Sánchez, amb la intenció de canviar la dinàmica negativa de l’equip.

30a JORNADA: MASDENVERGE CF 2 VILALBA CF 0

En esta ocasió el Masdenverge es va retrobar amb la victòria contra un altre equip que també compartix els últims llocs de la taula classificatòria. Els dos gols els va marcar el nostre golejador Cristian Arasa, als minut 8’ i 89’. Cal destacar el debut d’Aitor Roiget com a entrenador de l’equip.

Imatges del partit contra el Vilalba

C.F. Masdenverge

JUGADORS CRISTIAN ARASA

GOLS 16

XAVI TOMÀS

8

EDUARD ROIG

6

JOSÉ MULET

6

IVAN ARASA

3

PAU TOMÀS

3

ARTURO SACRISTÀ

1

ROBERTO CARLES

1

ALEIX CAMPOS 1 BLAI GIL 1

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.- Nom de mineral. Arrel. 2.- Monarca. Vocal. Petit tumor. 3.- Ocell. Tractament que es dona als frares. Al revés, gos. 4.-Consonant. Adob. Vocal. 5.- Atuell per a pastar. 6.- Consonant. Tumor format per teixit muscular. Consonant. 7.- Expressió que incita a actuar. Resa.

Possessiu. 8.- Fibra textil. Vocal. Xiquet. 9.- D’altri. Pastís.

VERTICALS 1.- Dit parlant. Ostentació de pompa en una festa.

2.- Té cinc dits. Consonant. Forat d’un pont. 3.- Queixa. Distomatosi. Dos que van en bici. 4.- Angle recte.

Agrupació d’empreses per a formar una nova unitat econòmica. Vocal. 5.- Lloc destinat a resar. 6.- Consonant. Al revés, que recrea o entreté. Consonant. 7.Símbol de la plata. Fa un discurs en públic. Negació.

8.- Còlera. Vocal. Mucositat. 9.- Resina emprada en la fabricació de vernissos. Tros de terreny de forma triangular.

35

36

La “contra”

SETMANA SANTA