Butlletí Informatiu Masdenverge número 95 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 95

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2019

SETMANA SANTA IGUALTAT DE GÈNERE I COEDUCACIÓ

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: Francisco Alcalde Torrente Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Xavi Ocaña Amaré i René Gonel Arasa. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol, Montse Parrot Magriña i Alba García Castell. Correcció lingüística: Pau Albiol i Ferré Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar-hi amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: bimmasdenverge@ gmail.com o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL La noranta-cinquena edició del BIM, la corresponent als mesos de març i abril, ve carregada de novetats, i la més destacada és la renovació i reorganització del nostre consell de redacció. Continuant amb les últimes línies de l’últim editorial, en què el nostre estimat director René comunicava de la seua decisió de deixar la direcció per motius obvis, volem deixar clar que no es tracta d’un adeu, sinó d’un fins aviat. De totes maneres, René continuarà lligat al BIM perquè és la seua passió i la seua debilitat. Tot i així, des del BIM li donem les gràcies per la seua dedicació i li desitgem molta sort en la seua nova etapa, que continuarà lligada al poble, però en un àmbit més complex i extens. Pel que fa als canvis del consell de redacció, volem informar que no són canvis substancials; tots els membres continuem amb la mateixa il•lusió i dedicació. Aprofitem per a comunicar els nous rols del consell de redacció: vocals René Gonel i Emilio Monfort, tresorera Meritxell Sabaté, secretari Xavi Ocaña i president Francisco Alcalde. També volem comentar que, degut als canvis que s’hi han fet, hem cregut convenient aprofitar i crear una nova associació amb un CIF exclusiu per al BIM. En l’actualitat compartíem CIF amb els jóvens, ja que la tornada de la revista va ser a través de l’Associació de Jóvens i per motius burocràtics es va decidir així. Ara toca avançar i créixer i és un bon moment per a regularitzar la situació com a associació independent vinculada al poble. Tot i així, este canvi no afecta en res i el BIM continuarà amb tota normalitat oferint la seua millor cara. Després d’esta breu explicació sobre el nou consell de redacció, que com podeu veure de nou té poca cosa, volem remarcar que la línia a seguir és la mateixa de sempre, donant tota la importància als col•laboradors, que són imprescindibles per a la vida del BIM, i a Pau Albiol, com a corrector lingüístic. Ara, aprofitant este editorial, no ens cansarem de demanar la col•laboració i les aportacions de qualsevol persona en ganes de millorar esta revista bimensual, perquè el BIM és del poble i per al poble. En esta nova edició podeu trobar dos fotos a la portada: una amb relació a la Setmana Santa, que enguany ha caigut entre el 13 i 22 d’abril. La data de la Setmana Santa es determina a partir del calendari lunar. Així, el diumenge posterior a la primera lluna plena després del començament de la primavera en l’hemisferi nord és el Diumenge de Pasqua (també anomenat de Glòria o de Resurrecció), que pot caure entre el 22 de març i el 25 d’abril. I l’altra amb relació a la xerrada al col•legi de la violència de gènere, tema molt delicat que cada cop està agafant més importància en la societat. Esta violència de gènere s’ha de combatre des de l’educació i la igualtat, cal tallar-la d’arrel per mitjà de protocols efectius i de programes ben definits i establers per les autoritats pertinents. Durant estos dos mesos també cal destacar que el 28 d’abril van fer-se les eleccions generals, amb alguna sorpresa. La victòria dels socialistes a l’Estat espanyol per part de Pedro Sánchez es pot considerar una sorpresa o no. Però allò realment sorprenent va ser la davallada històrica del PP, amb el seu líder Pablo Casado, en benefici d’un crescut Albert Rivera de Ciutadans i Santiago Abascal de Vox, que comença a ensenyar la poteta. Pel que fa a Catalunya, ERC passa a ser la primera força, seguida del PSC, En Comú Podem, JxCAT, Cs, PP i Vox. Estes eleccions generals són el preludi de les eleccions europees, autonòmiques i municipals. Pel que fa a Masdenverge, els desitgem molta sort als tres candidats —Jordi Tomàs (PSC), Sònia Tomàs (ERC) i René Gonel (Junts per Masdenverge)— i sobretot dedicació per un poble que es mereix tindre uns representants que lluiten cada dia per a fer a millor este poble que tots estimem. Perquè per a mi Masdenverge és el més important. Francisco Alcalde

L’ajuntament comunica COMIAT AJUNTAMENT SORTINT Benvolguda gent de Masdenverge. Fem este breu escrit per a acomiadar-nos públicament de tots vatros, ja que quan aparegue el pròxim butlletí hi haurà un altre equip de Govern. Us volem agrair tot el vostre suport durant tots estos anys. Pareix que no, però han passat volant. Els uns portem vint anys i els altres dotze i vuit. I això, vulgues o no, és molt transcendental per a natros. Han estat anys de tots els colors, moments bons, únics, intensos, però també hem viscut moments complicats i difícils. Però sí que us podem dir que tot el que hem fet ha estat amb la millor intenció per als veïns i les veïnes del nostre municipi i pel bé del poble. Desitgem molta sort a les persones que es presenten a estes eleccions. Formar part de l’equip de govern d’un ajuntament no és una tasca fàcil, però el fet de saber que has aportat el teu granet d’arena per a tirar endavant un projecte i un municipi és molt gratificant. Et fa créixer com a persona i et permet veure les coses des de moltes perspectives i punts de vista; com bé diem, no és una tasca fàcil, però sí molt important. La unió fa la força i així hem cregut que havíem de treballar i tirar endavant el poble. Moltes gràcies a tota la gent que heu fet possible que estiguem escrivint estes paraules pel vostre suport i per la vostra col•laboració. Gràcies a les entitats, als comerços, a la gent de pobles veïns... Sou molts els que heu fet créixer Masdenverge i, per tant, també vatros formeu part d’este episodi de la història del poble.

I ja per finalitzar només dir-vos que ha estat un plaer servir el poble, i que aquí ens teniu per al que faci falta. Molta sort a les persones entrants i VISCA MASDENVERGE. Álvaro, Antonio, M. Carme, Emilio, Josep, Jordi i Meritxell

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Lluís Tena Cerdà (5-IV-2019) Juan Antonio García Reverté (13-IV-2019) Àlex Obrador Saura (22-IV-2019) Teresa Barberà Puig (6-V-2019) M. Rosa Segarra Albesa (13-V-2019) MATRIMONIS Fernando Illera López Ekaterina Morozova (24-III-2019) NAIXEMENTS Nil Roig Albesa

La foto divertida

Efectivament, els xiquets i les xiquetes que apareixen en la foto de l’últim BIM anaven camí de l’escola. A la primera fila, de dreta a esquerra: María José Rufo la Sanadora, Pilar Tomàs i Jesús Albiol; a la segona fila: Joaquín Bonavila, Estela Royo (amb bicicleta), Albina Tomàs i Fran Espuny; a la tercera fila: Àngels Bel i María José Barberà; i, finalment, a l’última fila: Jesús Tomàs, Rosa Moreso, Ximo Bel i Lluís Vida. I tot i que els Reis ja han passat, sabeu qui són estos jóvens que participaven de la Cavalcada?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

T’agradaria que es potenciés més la festa de Carnestoltes?

T’agradaria que es tornés a fer el concurs de fanalets?

Sí, dóna vida al poble.

3 vots Sí, però no crec que hi participés.

0 vots No, m’interessa.

0 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

anaven al parque que hi ha al costat de la carretera, on hi ha les màquines de gimnàstica, i van començar a arrancar rames dels arbres… José: A lo millor volien fer-se rams, xica…

Pepita: Bueno, xiques i xic, ara sí que ja ha arribat la calor, hora canviada i més bon temps! José: Pos sí, tot va a millor! I sí, la calor em va arribar a mi lo dia de les eleccions, que me van agafar unes sofoquines que rai! Mira que si arriba a guanyar lo PP o Ciutadans… Tremolo només de pensar-hi. Cinteta: Sí, i molt bé també per a VOX. Van traure menys del que es pensaven. Al final, sí que potser que haurem de pensar que la gent té coneixement i cabal. Francisca: Pos sí. Ara a vore què passa en este Govern socialista i a vore en quina mo’n surten, que de segur que mo’n sortiran en alguna. Pepita: Estic molt contenta també dels resultats aquí a Catalunya: els partits independentistes han fet un bon rogle. I ara, a vore com se gestiona això! Cinteta: I lo juí pel procés, com va? Ara veig que han anat a declarar gent que va anar a votar, perquè la part que van declarar els guàrdies civils i la policia nacional vaig tragar-me-la tota i creieu-me que va ser un autèntic poema. M’apareix que es va dir alguna que altra mentida, però com que no dixen vore els vídeos, pos així mos quedem…

Francisca: No, no, la manera com tractaven los arbres no era pa’ arrancar una rameta i au. Se’ls vèia que ho feien en mala sombra. Se va avisar als serveis municipals, van arribar allí i… José: i què? Conta, va... Francisca: Pos bueno, que ells no feien res. Creieu-me que n’hi ha un fart! Jo vaig vore el vídeo, perquè van gravar-se sense que se’n donessen compte, i era com si estiguessen posseïts! Pepita: Pos sí, de vegades, no sé quines forces mouen el jovent a fer determinades coses. José: Al jovent, i al no tant jovent, eh! Que de cap verds n’hi ha de totes les edats i sexes! Pepita: I bueno, les municipals com se presenten? Francisca: Pos bé. Hi ha tres partits: el PSC Masdenverge, ERC Masdenverge i Junts per Masdenverge. Des d’aquí volem desitjar-los molta sort a totes i a tots, i que guanye el millor! Pepita: Pos sí, que així sigue. I ara ja, marxem a dinar, que acaba de tocar la una al campanar! CODERE

Francisca: Pos calleu, que pa’ poema, lo debat. Més ben dit, los debats que van oferir-mos per la tele los caps de llista dels partits més importants d’Espanya. Segons qui parlava, entre allò i Sálvame no hi havia cap diferència! Déu meu, quin nivell! Pepita: Pos sí, la veritat es que vaig quedar bastant decebuda de tots. L’únic que posava una mica de senderi era el de Podemos, però pobre, tal com se li ha anat desmembrant lo partit, prou faena té! José: Molta, que en té. I les vacances de Pasqua i de Setmana Santa, com han anat? Francisca: Pos bueno, com sempre, la vessant religiosa és molt important i la veritat és que el temps no va acompanyar molt. Com a anècdota us diré que jo, una nit, des del balcó, vaig vore com un grup de jóvens

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Notícies locals/opinió

TALLERS PER A TREBALLAR LA IGUALTAT DE GÈNERE I COEDUCACIÓ

El passat divendres 26 d’abril, els alumnes de l’Escola Rosa Gisbert van participar en diversos tallers relacionats amb la igualtat de gènere, impartits per Maria Josepa Ruiz, psicòloga clínica i pedagoga. Els tallers, adaptats a les distintes edats que hi ha a l’escola, van tractar temes diversos, sobretot basats en les vinculacions sobre la segregació de sexes, estereotips, vinculacions socioafectives o el posicionament respecte d’aspectes laborals segons el gènere. Estos tallers, es feien a partir de casos teòrics i pràctics, buscant en tot moment la vinculació directa de l’alumnat respecte dels vincles propis, extrets tant del món real com de la imaginació col•lectiva. Hi van participar més de seixanta xiquets i xiquetes. A més de la participació dels alumnes de l’escola, també es va fer un taller per a tots els públics, en què sobretot es van treballar aspectes com ara la coeducació i la societat, la transmissió de valors o els estereotips de gènere vinculats a la família. L’objectiu principal d’estos tallers era treballar, a partir d’edats molt jóvens, els temes vinculats a la igualtat de gènere i a la consciència de la necessitat de canviar alguns estereotips que, d’altra banda, poden tindre conseqüències molt negatives si no es treballen des de bon començament. Els tallers els van organitzar des de l’Ajuntament, amb la col•laboració de l’Escola Rosa Gisbert, i

s’emmarquen en el Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere, amb el suport del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Eduard Roldan Ventura

Notícies locals/opinió FAMÍLIA Hem vingut a la vida a l’empara d’una família, que és la cèl•lula bàsica de la societat. Allí se’ns ha educat, se’ns han transmès valors, se’ns ha donat suport quan l’hem necessitat, etc. La família ha estat molt important en totes les cultures. També en la del poble jueu, tot i estar relacionada amb diversos fenòmens; és abans que res la cultura de les comunitats del poble jueu on Jesucrist va vindre a la vida. La cultura jueva estava ben considerada pels valors que aportava als seus membres i Jesús mateix va formar-se en una família jueva, xicoteta i humil d’un poblet insignificant, Natzaret, de la província de Galilea. Crist, durant la seua estada a la terra, va sobrepassar tots els límits, i tot el que deia i feia era tant extraordinari i fora del normal que inclús a la seua família no l’entenien i creien que havia perdut el seny. Un dia, mentre estava predicant i adoctrinant un grup de gent, van anar a buscar-lo per a endurse’l cap a casa, però estava tant ple de gent el lloc on parlava que els familiars no van poder entrar-hi i van haver de comunicar-li que l’esperaven a fora. Quan li van dir que sa mare i sos germans el buscaven, va contestar: «ma mare i mos germans són tots els qui escolten i fan la voluntat del Pare». No és que Jesús, amb aquesta resposta tant despectiva, renunciés a la família natural, no hi renunciava. El que passava era que ell la família no va limitar-lo només a un lligam de sang i de carn, sinó que va elevar-la a un rang superior. Ell mateix, mentre recorria els pobles de Galilea i de Judea explicant el seu missatge i fent el bé, va formar una nombrosa família unida mitjançant relacions d’amistat; una amistat íntima que s’anava enfortint a mesura que els membres s’anaven coneixent més a fons. Esta família, però, estava fonamentada en la fe en Déu, la confiança en ell i en una gran estima entre tots. A mesura que la intimitat anava creixent, també creixia la necessitat de comunicar-se les experiències, tant interiors com exteriors. La família que Jesús proposa vol ser ferment d’unitat en una societat dividida pels interessos, l’egoisme i les discòrdies. Una família que no té fronteres pel color de la pell, la cultura ni la llengua. Una família de portes obertes que inclou tothom i on ningú no és rebutjat. Que acull tothom

sense importar la manera que es troben; que valora tothom per igual i no per la condició social que tenen, sinó perquè tots som fills de Déu. Una família que ajuda tothom amb generositat; que s’alegra quan els fills pròdigs tornen a casa i s’entristix quan hi ha algun membre que no sap perdonar aquell germà que torna, després d’haver dilapidat els béns. Una família en què l’objectiu fonamental és fer la voluntat de Déu. És evident que si per a formar part d’esta família cal fer la voluntat del Pare, és posar el llistó molt alt perquè fer la voluntat de Déu no és qualsevol cosa: és estimar sense posar-hi límits i cadascú, si volem ser sincers, som conscients de les nostres limitacions. Tot i atenent les llums i les ombres pròpies de la persona humana, relacionarse amb Déu no és gaire difícil; és qüestió de fe i de deixar-se portar per l’Esperit Sant escoltant la seua veu que parla de moltes maneres i la comunicació interior, a través de l’oració, buscant la veritat de Déu, que facilita tota mena de relacions en la vida. La vida humana és una assignatura obligatòria que tots, dones i hòmens, hem de cursar. A Jesús mai no se’l relaciona amb les assignatures que s’impartixen als centres d’estudis o de treball; sí que es fa, però, en l’assignatura de la vida, l’assignatura més important per a tots aquells que tenim fe en ell perquè el considerem el millor instructor de la vida de tots els temps que vol ensenyar com s’ha de viure per trobar-s’hi a gust i en pau. Joaquín Tomás

EL SOROLL I LA FÚRIA Fa cosa d’un any i mig, en el curs d’un viatge a Alemanya per qüestions de faena, vaig tindre l’oportunitat de visitar Leipzig durant unes hores. M’hi van acompanyar el Rainer, un col•lega de l’empresa, i la Recha, la seua parella, oriünds tots dos d’esta ciutat de la vella Saxònia. Després de fer un tomb pel centre històric i d’admirar els edificis, els monuments i l’enorme quantitat de tramvies que circulen per carrers i avingudes, vam caminar una estona més fins al memorial de Goethe, que recorda l’etapa d’estudiant a la universitat de Leipzig de l’immortal escriptor. Finalment, cansats de tantes voltes, vam seure en una de les moltes i acolorides terrasses que adornen la ciutat. Érem a mitjan desembre i per a mi feia fred, però ja se sap que els alemanys l’aguanten molt millor que natros...

Notícies locals/opinió

una tassa de glühwein —vi calent— i l’animada conversa amb els meus cicerones van ajudar-me a entrar en calor. En això va apropar-se un home gran que més tard vaig saber que ja havia complit els 93 anys. Va saludar afectuosament els meus amics i a mi va mirar-me amb uns ulls vivíssims, penetrants. Era l’Erich, el pare del Rainer. Després de les típiques frases de cortesia li vaig preguntar si ell també era nascut, com el seu fill, en aquella bonica ciutat. «Sí, he viscut aquí tota la vida» —em respongué en un anglès molt correcte— «però durant molts anys Leipzig fou una ciutat més aviat lletja. En acabar l’última guerra va quedar arrasada, i durant les quatre dècades de dictadura comunista el color predominant, en el millor dels casos, va ser el gris. La ciutat actual va gestar-se a partir de la reunificació d’Alemanya i de la incorporació a la Unió Europea.» Vaig voler saber quina opinió tenia de l’Europa actual, dels reptes i de les dificultats que planteja el projecte d’integració. «Europa té molts problemes» —va contestar—, «però afortunadament no s’assemblen, per ara, als de la meua infància i joventut. Ara bé: avui hi ha pessimisme i angoixa amb relació al futur… i això alimenta el radicalisme ideològic. En este sentit, la continuïtat de la Unió Europea està en perill.» Estes paraules i la mateixa conversa que vam tindre a continuació m’han quedat ballant pel cap. Ja fa temps que penso que l’auge de les ideologies és un dels principals factors de desestabilització de l’Europa actual —de la Unió, dels països membres i de les persones—, però no havia caigut que podia ser, en part, conseqüència de la temor en el futur… Si fem una mirada retrospectiva a l’evolució social que s’ha produït a Europa en estos últims deu anys, d’ençà de l’esclat de la crisi, ens adonarem que un dels seus efectes més perniciosos, potser tant com l’econòmic, ha sigut la pèrdua de confiança en les institucions públiques d’una part rellevant de la ciutadania. La corrupció s’ha convertit en una xacra devastadora, és clar, però molta gent percep també que ha sigut abandonada, que se li ha donat l’esquena per a acontentar els poderosos: bancs, grans corporacions empresarials, etc. A més, fins i tot entre el segment de ciutadans que han aguantat l’envestida ha anat quallant la impressió que les coses aniran més malament. Aquella idea de progrés constant entesa com a millora en la qualitat de vida, que encara predominava anys enrere, s’ha anat esvaint. I factors tan diversos com la globalització del terrorisme, l’arribada de tantes persones extracomunitàries que ho han

perdut tot i les nefastes conseqüències, ja ben palpables, del canvi climàtic, augmenten encara més la incertesa. En esta conjuntura han aparegut o crescut alguns partits polítics amb una clara tendència rupturista. Altres, abans moderats, han vist en la radicalització una oportunitat per a millorar les seues perspectives electorals. Moviments cada vegada més escorats a dreta o a esquerra, nacionalismes exacerbats i un populisme que és la demagògia de tota la vida, però amb vestimenta postmoderna, s’aprofiten de la frustració, la inseguretat i la manca d’expectatives que viuen moltes persones. I furguen en la ferida en el nivell emotiu, sentimental: l’explotació de la classe treballadora, el poble humiliat, la nació subjugada, amenaçada, etc. En l’actual escenari, replegar-se socialment i política per a recuperar determinades “certeses”, o inclús fer ratlla i creu i tombar-ho tot per a començar de nou, poden semblar les úniques sortides possibles… Però si l’emprenyament per part de la ciutadania és molt sovint legítim, la solució no pot passar de cap manera per recarregar-se a nivell ideològic. La història del segle XX és un avís per a navegants. Com em deia l’Erich, el camí de les utopies polítiques ja s’ha transitat abans… i no porta enlloc. El primer objectiu d’estes organitzacions no és millorar el benestar i la convivència en les societats plurals del nostre temps, sinó acabar imposant els seus dogmes, encaixonar la realitat. I per a fer-ho han de crear un relat en què aparegue sempre, almenys, un antagonista o cap de turc: els immigrants, les feministes, l’Estat, els heterodoxos, una altra ideologia, Europa... A més, han d’estendre la consciència que les coses van de mal en pitjor, magnificant els greuges sobre la societat —la victimització— o directament inventant-los; i posar les emocions a flor de pell, cosa que sempre dificulta la capacitat de reflexionar amb serenor. Com va resumir molt lúcidament el gran intel•lectual francès Raymond Aron: «en política, posats en el dilema de triar entre els nostres interessos i les nostres passions, tendim fatalment a decantar-nos per estes últimes.» En les societats inflamades a nivell ideològic molts ciutadans detecten de seguida la radicalització dels altres — dels que pensen diferent—, però no la pròpia… Creuen estar sempre entre els que tenen la “veritat”, en el bàndol correcte. Però el problema comença, de fet, en acceptar la dinàmica dels bàndols. Quan una societat cau en el parany de la radicalització, els que l’han sembrada saben que ja no se’ls

Notícies locals/opinió avaluarà per seua la gestió, bona o dolenta, de la cosa pública, sinó per la capacitat que tinguen de fidelitzar —perquè la fe juga aquí un paper fonamental— el nombre més gran possible de persones, de guanyar adeptes per a la causa. I per a aconseguir-ho en tenen prou amb atiar el foc de tant en tant... El recurs a la demagògia, la posada en escena, l’èpica, el victimisme i la provocació es combina, en esta lògica perversa, amb el creuament d’insults i d’acusacions. I esta vociferació permanent, un autèntic frenesí, s’amplifica gràcies a les xarxes socials, on l’agit-prop i les notícies falses circulen a gran velocitat. Per desgràcia, els efectes corrosius de tot el que portem dit ja els apreciem en la nostra pròpia realitat, tan abrandada i, a vegades, delirant; amb el risc afegit d’acabar acostumant-nos-hi. Però també podem observar-los al Regne Unit del Brexit; a la Itàlia assetjada pel populisme; a les tradicionalment civilitzades Suècia i Finlàndia, on no para de créixer la ultradreta; a l’Hongria dirigida per un govern nacionalista i autoritari; etc. I això sense sortir d’Europa! Potser el més greu, tal com va ressaltar l’Erich en la nostra conversa, és que molts dels qui encapçalen estos projectes divisius ho fan en nom de la democràcia. Que en ple segle XXI se’ns face tan difícil separar el gra de la palla indica el nivell de confusió i de relativisme al qual hem arribat. Perquè la democràcia és un sistema de convivència que posa l’accent en allò que les persones tenim en comú, on el que veritablement importa és el que ens unix, i no pas el que ens separa. Ser demòcrata —i europeista, per cert— és assumir un conjunt de procediments, normes i valors que van plegats. No s’hi val a picar, com aquell que fa el vermut, només en allò que ve de gust a cada moment. La defensa d’un ideari, els legítims anhels que tenim com a individus i col•lectivitats, s’han de poder canalitzar políticament, sens dubte, però respectant sempre les regles del joc i el pluralisme. Aquells que pretenen parlar i actuar en nom de tota una societat —del volum que sigue però sempre diversa— acaben pervertint esta democràcia que diuen garantir o exigir. El fantasma del radicalisme ideològic torna a recórrer Europa. I ens furta a tots plegats el dret a debatre els problemes reals que tenim com a ciutadans. És l’antipolítica per excel•lència perquè busca instrumentalitzar-nos. Una deriva que posa en perill la convivència, la mateixa democràcia i els valors amb els quals Europa es presenta davant del món. Un fenomen que ens empobrix des de tots els punts de vista. Però d’una cosa podem estar segurs en

estos moments difícils: els grans problemes que veritablement hem d’afrontar —augment de la desigualtat, gestió de la immigració, depauperació del medi ambient i canvi climàtic, retallades en l’estat del benestar, envelliment de la població, atur i precarietat laboral, terrorisme, violència de gènere, el mateix futur de la Unió, etcètera, etcètera, no se solucionen alçant banderes, mantenint dinàmiques de confrontació, assenyalant amb el dit els que pensen diferent o amb vetos i “cordons sanitaris”. És política entesa com a servei públic el que fa falta! Potser les entitats que tenen una visió mística o estereotipada de la pàtria, el poble, la nació, la identitat, etc., i apel•len a les emocions abans que a la raó, són d’entrada més engrescadores… Però no hauríem de dixar-nos enlluernar, perquè darrere les cerimònies d’autoexaltació que les caracteritzen sol haver-hi una actitud excloent i incompatible amb qualsevol societat oberta, tolerant i solidària. I als fets em remeto. Abans d’acomiadar-nos, l’Erich encara em va dir: «En els últims anys s’ha insistit moltíssim, des de les institucions públiques i a través de nombroses veus rellevants, en la necessitat de preservar la memòria per a no repetir els errors del passat. Però a la gent del meu temps, que som els que més coses podem recordar, gairebé ningú ens fa cas… Mira: natros potser no tenim massa coneixements sobre les noves tecnologies, però alguns encara pensem amb una certa claredat. I sabem, per exemple, que despatxar qüestions complexes en un simple tuit és un disbarat. Amb això vull dir que el brogit politicosocial dificulta la capacitat d’anàlisi, sí, però este problema avui en dia s’agreuja per la peresa de molta gent a anar més enllà dels simples eslògans, pel desig de trobar-ho tot fet, per la febre de prendre partit… Sempre penso en aquelles paraules de la Hannah Arendt sobre la necessitat que tenim els individus de reflexionar críticament, de raonar, de teixir complicitats per a trobar la millor manera de viure junts. La generació dels meus pares i la meua pròpia vam fracassar, ens vam dixar portar per la rauxa ideològica. Teníem moltes il•lusions, volíem canviar-ho tot… i vam acabar convertits en esclaus de la consigna. Vatros, a pesar de tantes dificultats, encara teniu l’oportunitat de vèncer la temor, de recuperar la concòrdia i el futur. Pel vostre bé, aprofiteu-la!» Rubén Royo Espuny

Notícies locals/opinió PLANTER

El fet és que estaven Laureano i Emeteri plantant ceba en una tarda d’abril primaveral a la terra que tot dos, a mitges, porten arrendada a la finca de Les alzines de Mambré, abans coneguda com l’Ullal. —No tindrem prou planter per a tots els solcs que hem fet —diu Laureano. —Potser hem plantat massa espès, però no cal patir que Dídac ahir va dir-me que ell mo’n donarà, perquè li n’ha sobrat molta —contesta Emeteri. —Pos si a tu et bé, ja anirem demà a buscar-ne i acabarem de plantar els solcs que mos falten. El planter se’ls ha acabat i encara queda un bon tros per planar. Decidixen parar a descansar: Emeteri s’asseu en un butacó —ara ja retirat després d’haver complit els seus anys de confort a casa seua— i Laureano al seient d’un cotxe arroplegat d’un desballestament. Tots dos asseguts al porxo del mas, mentre contemplen la primavera tardana, amb el vigor de la fauna i la flora, i moguts per l’admiració del paisatge, no poden aguantar-se de fer el comentari següent: —És preciós, això, Emeteri. Quina meravella tan gran que segons l’època de l’any, ara natros la primavera i al sud de la Terra la tardor, i el fruit dels arbres com estos que veiem allà ja els estan collint —diu Laureano. —És verdaderament preciós. I tot obeïx a l’immens mecanisme còsmic i com a demostració de la grandesa del Creador. Este és el nostre planeta Terra: l’hem de cuidar i conservar perquè no en tenim altre. —Tens raó, Emeteri. Vaig llegir en una revista d’astronomia en un article d’astrobiologia en que parlava de la recerca d’una nova terra i la seua colonització mitjançant microorganismes. I descrivia una sèrie de motius que poden donar fi a la humanitat, tot fent referència també a catàstrofes del passat, com ara va ser fa uns 65 milions d’anys l’extinció massiva d’éssers vius, entre els quals els dinosaures, i que ara la faena està a trobar un exoplaneta amb les condicions necessàries per a poder viure-hi i abandonar este mon on som —afirma Laureano. —Els avenços en l’astronomia i els viatges a l’espai no paren de progressar i és possible trobar una nova terra. De fet, també segons esta revista, el turisme suborbital cada vegada està més a prop. Se n’estan fent assajos amb el coet New Shepard, amb càpsula tripulada, però fer un tomb en este coet costarà molts de diners. Tot i això, no faran falta aventu-

rers milionaris que voldran experimentar durant uns minuts la microgravetat i vore la curvatura del nostre planeta i la negror de l’espai —apunta Emeteri. —Si continuem parlant d’este tema, Emeteri, me penso que farem tard per a sopar. Però és molt interessant i podem exposar els nostres punts de vista fins a la posta del sol, quan marxarem a casa, si a tu t’apareix bé —diu Laureano. —Sí, sí. Per mi podem parlar fins que el sol se pongue —assentix Emeteri. —Vull dir d’això que parlem que m’apareix molt bé buscar una terra nova, perquè en este mon que estem s’han produït desastres i estem exposats a l’arribada d’un que acabe exterminant-nos a tots... Però si mos parem a pensar del perquè esta temor de gran part de la humanitat que, oblidant a Déu, busca refugi en un altre mon, cal demanar-se amb quin aval, esta gent de pau, si arriba a este nou món des de la Terra que ha profanat i contaminat (i que continuaran fent el mateix), apartant-se del Creador, vol procurar-se la continuïtat en un altre lloc. Parlem de gent de maldat, d’odis, de guerres, d’enveges, d’egoismes i violència que passat un temps, mes ó menys llarg, es vorà obligats a buscar-ne un altre perquè la pol•lució els farà marxar com a passat al planeta Terra. I així continuaran infectant esta part de la Via Làctia... que no crec que això arribe —diu Laureano. —Tot això Laureano és baix el poder de Satanàs, que per culpa d’ell tots els humans som pecadors i estem condemnats a morir, però estos avenços per a anar a un altre mon, Déu ja ho té preparat fa segles: un cel nou i una terra nova amb el gran coet Universal que és Jesucrist. Ell és qui mos porta, però a més és per a l’eternitat. En canvi, els avenços científics dels hòmens i de les dones d’este mon no deixaran de ser mortals, podran anar de un planeta o d’un exoplaneta a un altre, però no tindran una vida eterna, perquè han volgut prescindir del Senyor —diu Emeteri. —No sé, no sé... Penso que és millor cuidar el nostre planeta i venerar el Creador, seguint els seus manaments, que no creure i confiar a anar a un altre món. A més, ho trobo difícil, per no dir impossible. I si volem disfrutar d’altres mons, hem de pegar mà a la ciència ficció del llibre Lo somni del coet —afirma Laureano. —Tens raó. Aquí no solament hem embrutat el nostre planeta amb productes químics i altres contaminants, sinó que si no es prenen mesures serioses, la vida pot arribar a fer-se impossible.

Notícies locals/opinió Però la pol•lució que pot exterminar-nos, per ser mes mortífera, és la pol•lució de l’odi i de la maldat, tal com acabes de dir. I només els que creuen en Déu i procuren observar els seus decrets i manaments, vivint en l’esperança de la resurrecció, estan tranquils, perquè saben que lo d’un cel nou i una terra nova és veritat, tal com ens ho diu el capítol 21 del llibre de l’Apocalipsi. I això és veritat perquè la Bíblia no enganya i tots els que no creuen és pel que estan neguitosos i es gasten milers de milions per a buscar un altre món que també faran malbé. Tant de bo en trobessen un o mes d’un amb vida intel•ligent com els que van trobar la família amb el coet del llibre esmentat abans i poguessen adaptar-se a la seua manera de viure. Tant de bo, torno a dir, però ferms com una roca i observant cada dia més les veritats històriques que Déu porta a terme complint-se allò anunciat pels profetes. Ara ens estan dient els científics el que passarà pel que fa a la fi del nostre món, cosa que tot el que auguren ja fa més de dos mil anys que ens ho donen a entendre les Sagrades Escriptures. I sobretot en els passatges de l’evangeli de sant Mateu 24:29-31 i en Apocalipsi 21:1-5. Este és en veritat l’exoplaneta, i no el que tants de milions es gasten per a trobar-ne un i anar-hi amb el risc de socarrarse o congelar-se. L’exoplaneta o món, com li vulgues dir, que mos porta tan sant Mateu com l’Apocalipsi és el verdader lloc per a viure en pau i amor eternament tots els que veneren Déu aquí a la Terra —diu Emeteri. —Tot el que s’aparta de Déu va a parar al mateix. Si bé he mencionat els dinosaures, que van ser exterminats per, segons diuen, un meteorit i no es l´única amenaça, perquè de meteorits en cauen sempre, també es va produir l’extermini per altres fenòmens com ara una supernova a prop nostre, un asteroide, una inversió dels pols magnètics i altres desastres motivats per la naturalesa. A tot això, però, cal sumar-hi l’extermini que han provocat els habitants d’este mateix planeta nostre, la Terra. I més estos dies en què està de moda això dels coets convertits en míssils balístics intercontinentals, que no són precisament com els coets d’aigua, destinats a fer desaparèixer una ciutat per gran que sigue. I entre els països que estant presumint de tindre estos coets hi ha Corea del Nord, amb el seu president Kim Jong-un —diu Laureano. —La malaltia de gran part de la humanitat porta a la confusió. És com aquell que volent pegar-li foc a la barraca on viu, vol fer-ne una altra. I esta espècie nostra tan evolucionada valdria més que es dediqués

a eliminar les guerres i a viure la pau universal i augmentar el coneixement de Déu per al gaudi de tots sabent que la nova terra ja fa mes de dos mil anys que Déu la té preparada per a tots els que creuen en Ell. No tenim temor que vingue un extermini de l’espai o dels éssers humans, però sé que Déu no enganya i la ciència ho ratifica. El cel nou i una terra nova arribarà aproximadament d’aquí uns cinc mil milions d´anys, quan el sol es convertirà en una estrella gegant roja —diu Emeteri. —I tu, com ho saps, tot això? També lliges la revista Astronomia? —pregunta Laureano. —Home, pos clar, igual que tu... I la Bíblia! O si no, com podria jo parlar d’esta manera —li contesta Emeteri. —M’alegro que els dos tenim la mateixa afició i que val la pena continuar. No hi ha felicitat més gran que la vida espiritual en la fe de Déu. I ara, sent que encara ens queda un poc de sol, podem anar a vore el planter que necessitarem per als solcs que mos queden —proposa Laureano. I es posen a contar: —Sis, set, vuit passes... El solc de llarg a 30 cebes per passa i tres solcs que falten —diu Emeteri. I sabent el planter que necessiten, més o menys, per a demà, donen per acabada la jornada i la conversa. Encara queda un trosset de sol. I en la furgoneta d’Emeteri marxen cap a casa els dos hòmens de la terra que també miren al cel. Miquel Ramos

La biblioteca

NO PAREM! Hem passat Pasqua, Sant Jordi i des de la Biblioteca hem fet que els xiquets s’impliquessen en la celebració d’estes festivitats a través de diverses manualitats divertides i engrescadores en les quals s’han atrevit a participar els pares. La setmana abans de Setmana Santa vam pintar ous de Pasqua i vam completar l’activitat amb papiroflèxia per a adornar un plat, amb els ous pintats i gallines fetes amb paper. Per Sant Jordi, en canvi, vam pintar roses tots els dies de la setmana. I el divendres dia 21 vam fer un taller de bosses fetes amb samarretes i punts de llibre molt originals, organitzat per les comunicadores ambientals de COPATE. Volem donar gràcies a tots els participants i alhora demanar disculpes als usuaris habituals de la Biblioteca per trencar el silenci durant estos dies. Aprofitem l’avinentesa per a recordar-vos que a la Biblioteca disposeu d’un lloc de treball gran, amb connexió wifi, i la llum i la tranquil•litat necessàries per a fer els vostres treballs i concentrar-vos en els estudis. És molt important que des de casa ens preocupem per inculcar als fills que la Biblioteca no és un lloc per a anar a passar l’estona, menjar llepolies, jugar amb el mòbil, parlar en veu alta, molestar els companys, passar-se la pilota, etcètera. Insistixo molt en este tema cada volta que venen els estudiants perquè la Biblioteca ha de ser un lloc per a estudiar, fer els deures i els treballs, sempre mantenint l’ordre i el respecte entre els companys i la gent que simplement venen a llegir o a buscar algun llibre...

Però també estem interessats a donar-li un ús més dinàmic, raó per la qual, eventualment, us proposem activitats diverses en què pugue participar tothom. Estigueu atents als e-bandos i al Facebook de la Biblioteca. Gràcies a tots per participar-hi! Montse Parrot

Llar d’Infants Estos mesos de març i abril hem fet moltes activitats. Primer de tot hem celebrat la festa del color blau. Al llarg d’una setmana els xiquets i les xiquetes han fet activitats diverses per a reforçar o aprendre coses sobre el color blau. Plastilina, joguets, murals amb pintura, estampació amb esponges marines, grafismes amb ceres blaves i, fins i tot ,manipular i tastar macarrons de color blau! Per a tancar la setmana la festa, tots vestits de blau, amb globus, música i la visita dels Mossos d’Esquadra amb el seu cotxe. S’ho van passar molt bé! Desprès també vam commemorar el Dia del pare: com ja és habitual, van entregar a les famílies un obsequi xicotet. Cada curs procurem que sigue especial: enguany vam fer un clauer amb les mans estampades de cada infant amb el missatge «T’estimo, papa!» i el Dia de la mare, vam fer el mateix, però en este cas amb una flor i el missatge «T’estimo, mama!». Segur que a tots els pares i a totes les mares els van agradar els detallets que van fer els seus menuts a la llar d’infants. Per Pasqua, cada grup va fer la seua pròpia mona per a menjar-la a casa amb la família! I en tornar de vacances, per Sant Jordi vam cantar, ballar i escoltar la llegenda del cavaller. Ho vam passar molt bé explicant diversos contes a tots els xiquets i les xiquetes. Gràcies a les famílies per la vostra participació! No acabem sense felicitar a l’Hugo pel seu primer any! I la Lucía, que n’ha fet dos! D’avui a molts anys!! També volem desitjar molta sort a Dairén, que ha estat amb natros este curs!

Preinscripcions curs 2019-2020: del 13 al 24 de maig, a la mateixa llar d’infants. Llar Infants Municipal Verge del Roser Masdenverge – 977 71 84 04 llarinfants@masdenverge.cat e3009990@xtec.cat Desirée Simó

Llar dâ&#x20AC;&#x2122;Infants

Eleccions Municipals

ENDAVANT MASDENVERGE Benvolgudes masdenvergenques i masdenvergencs, m’adreço a tots vatros, ara ja no com a director d’esta revista, sinó com a alcaldable pel grup de Junts per Masdenverge per a demanar-vos que dipositeu la vostra confiança en el nostre projecte. Com totes i tots sabeu, jo no soc polític, però el que sí que soc és una persona que estima el seu POBLE i les seues TRADICIONS (així com la resta de components del meu equip de govern), i que sempre ha treballat, i continuaré treballant, obtinguem els resultats que obgintuem a les eleccions, per a fer de Masdenverge el poble que totes i tots volem. La llista de regidores i regidors que m’acompanyen, personalment, penso que és molt bona, excel•lent. I he de dir-vos que, a l’hora de fer-nos les fotos per a penjar pel poble, vaig decidir que no en volia cap on aparegués jo tot sol. SOM UN EQUIP i com a tal hem d’anar i de sortir a tots els llocs sempre junts. Parlar de lideratge és molt important, però ho és més parlar de lideratge distribuït; és a dir, tots som un i amb un únic sentiment: les ganes de treballar pel nostre poble.i amb un únic sentiment: les ganes de treballar pel nostre poble. He sentit dir també que som una candidatura continuista de l’anterior Junts per Masdenverge, fet que desmentixo. Si mireu la llista, només hi ha un regidor que repetix —es tracta d’Emilio i em sembla que s’ho ha guanyat a pols i a qui li estic molt agraït que continue amb natros—, i la resta és tot gent nova, cadascun amb un criteri, una opinió i una manera de veure les coses des d’un punt de vista propi. Ara, també vull agrair a tot l’anterior consistori local, amb l’Álvaro al capdavant, primer de tot, haver confiat en mi i, després, la tasca que han estat fent estos darrers anys a l’Ajuntament del nostre municipi. Jo em penso que hi ha hagut molts encerts,

tot i que també ha pogut haver-hi algun error.

Fa moltes setmanes que estem treballant i elaborant el programa, un programa fet amb molta il•lusió i que abasta tots els àmbits locals. Hem parlat amb la gent del poble, l’hem escoltat, ens han fet saber les seves inquietuds, i natros les hem aplicat, en la mesura que ha estat possible, en el nostre programa electoral. Perquè això no va de partits, va de persones, va d’escoltar el poble i va de ser com hem estat tota la vida, no només temporalment, enamorats de Masdenverge! Visca Masdenverge!

René Gonel Arasa

Eleccions Municipals

Una vegada més ens presentem davant del poble per a renovar les persones que us representarem com a regidores i regidors els pròxims quatre anys. ERCAcord Municipal hem estat treballant en una candidatura que aglutina persones del poble, properes i humils, que han fet el pas valent de presentar-se per a transformar el dia a dia de Masdenverge des d’una altra visió, pròxima, transparent, plural i respectuosa de cara a totes les opinions i a totes les persones. Compartim la vostra estima pel poble i tenim les ganes i la il•lusió; volem aportar idees i buscar recursos per a portar-les a terme. Som persones del poble que volem treballar pel futur de Masdenverge, perquè ha arribat el moment que Masdenverge participe del seu futur i ERC representem esta oportunitat. Perquè volem un poble participatiu i obert, un poble de TOTES i TOTS i per a TOTES i TOTS. Ara ha arribat el moment que, amb tu, millorem Masdenverge. La tasca d’ERC durant estos vuit anys a l’Ajuntament i al poble ha consistit a aportar una manera de fer, constructiva i a la vegada ferma quan ha calgut. Hem fet una campanya dinàmica, transparent i neta. Hem treballat per a mostrar-vos que som persones capaces de treballar pel poble, que el coneixem, que coneixem les persones, les associacions, els jóvens, la gent gran, els nostres potencials i les coses que es podrien millorar. La candidatura d’ERC-Acord Municipal no és només Sònia Tomàs, la del Bisbe; som Richard Peiró, lo de la Roya; Alba Gil, la de la Betera; Ruben Sigüenza, lo de Peperri; Manel Torta, gendre de Bellaflor: Anabel Peiró, la de la Roya; Jose M. Gonzàlez, Txema, lo de la Prudencia; M. Carmen Díaz, la del Fustero i Júlia Montardit, Julieta. Estem en un moment de canvi i ara cal votar per una opció de municipi i de país, per un impuls republicà al servei de les persones.

El nostre és un projecte acollidor i obert a la ciutadania, sense complexos. Una vegada més us demanem confiança perquè voteu sense temor al canvi, amb el convenciment que farem un Masdenverge millor. Voteu els masdenvergencs i les masdenvergenques de la candidatura ERC-Acord Municipal. FEU-NOS CONFIANÇA. Sònia Tomàs Roiget

Eleccions Municipals

Cap de llista del PSC a Masdenverge Estimats masdenvergencs, voldria agrair al consell de redacció del BIM l’oportunitat que em donen de dirigir-vos unes paraules. I primer que res voldria, de manera particular, donar-vos les gràcies a tots els que em vau votar les passades eleccions per poder formar part de l’equip de govern de Masdenverge. Voldria agrair de tot cor a tots els consellers, des de l’Álvaro —com a alcalde— fins a la Sònia, tota la faena que heu fet pel nostre poble. Un, des de fora, moltes vegades no s’adona del treball que es fa en un ajuntament per menut que sigue i esta oportunitat que he tingut durant estos quatre anys ha estat molt enriquidora i m’ha servit per a prendre consciència de la faena feta. Per tot això, el meu agraïment a tot l’equip de govern. Des del PSC pensem que és bo tornar a presentarnos, primer que res, per a seguir treballant pel poble de Masdenverge. Pensem que tindre el suport d’un partit polític amb tanta força —com hem pogut veure en les últimes eleccions generals— és positiu per al poble.

Des del nostre grup volem comprometre’ns a dur a terme tots els projectes que falten per acabar, començats ja per l’anterior govern, com ara el centre de dia, el centre actiu, les instal•lacions del poliesportiu, etc. I proposar nous reptes com podria ser fer una xicoteta però digna parada de bus per a millorar l’accés dels autocars, com també buscar la manera de tindre un millor servei per al desplaçament de la gent del poble. Ajudar els jóvens. Donar suport a les associacions, que són un gran motor per al poble. Mirar que tothom pugue tindre una faena digna… Per a acabar, voldria animar a tots a votar i que visca Masdenverge! Jordi Tomàs Ferrando

Setmana Santa

Sant Jordi

Concert de la UMM

De bona llei

EL SISTEMA ELECTORAL S’acosten moltes eleccions en poc temps, però sabem com funciona el sistema electoral? Anem a fer cinc cèntims sobre el seu funcionament. Com es regula? El sistema electoral espanyol té un règim general, vigent per a tot l’Estat, i lleis electorals autonòmiques que regulen la celebració d’eleccions a cadascuna de les disset comunitats autònomes, a part de les lleis electorals de les dos ciutats autònomes. Les eleccions generals —és a dir, aquelles en què es tria la composició política del Congrés dels Diputats i del Senat— es regulen íntegrament per la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), aprovada l’any 1985 i modificada per última vegada al 2018 per a eliminar la retirada del dret a vot de les persones amb discapacitat. Esta llei regula aspectes com ara qui té dret a vot i qui té dret a presentar-se a les eleccions; com es formen i funcionen les juntes, les taules i les seccions electorals, i també el cens electoral; la presentació i la proclamació de candidats; la propaganda i els actes de campanya electoral; el finançament; les incompatibilitats; els delictes electorals, etc. Com és la llei actual d’Espanya? El Congrés està format per 350 diputats que representen 52 circumscripcions: 50 províncies i les dos citats autònomes. Segons la Llei, Ceuta i Melilla disposen d’un diputat cadascuna, mentre que les altres circumscripcions tenen assignats dos diputats com a mínim i la resta es repartixen segons la població empadronada. Tal com està avui dia la llei electoral, el vot de totes les persones que van a votar no val el mateix a totes les circumscripcions i això es traduïx que el nombre d’escons depèn d’altres factors, com ara la diferència de població.

Quin és el sistema d’elecció? A Espanya s’utilitza l’anomenada llei d’Hondt, un sistema de càlcul proporcional creat al final del segle XIX pel jurista belga Victor d’Hondt. Este sistema també es fa servir a molts altres països com ara Xile, Colòmbia, Paraguai, Bèlgica, Bulgària, Suïssa, Polònia, Turquia, Finlàndia, Irlanda, Israel i el Japó. Com funciona la llei d’Hondt? Segons este sistema, primer de tot, a cada circumscripció s’exclouen les candidatures que no han obtingut com a mínim el 3% dels vots vàlids emesos. La resta de les candidatures s’ordenen de més gran a més menuda, en una columna, segons el nombre de vots obtinguts. Després es dividix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre 1, 2, 3... segons el nombre d’escons corresponents a cada circumscripció. Els escons s’atribuïxen a les candidatures que obtenen els quocients més grans, d’acord amb un ordre decreixent. Imaginem una província que té quatre diputats i s’hi han presentat tres partits (A, B i C), amb els vots obtinguts següents: partit A, 92.000; partit B, 70.000, i partit C, 34.000. El repartiment prové del resultat de dividir el total de vots obtinguts per cada partit entre el nombre de diputats atribuïts a la província. En este supòsit es dividirien entre 1, 2, 3 i 4, ja que hem dit que teníem quatre diputats. El nombre d’escons corresponents a esta circumscripció s’atribuiria de la manera següent: Partit A: 92.000 – 46.000 – 30.666 – 23.000 Partit B: 70.000 – 35.000 – 23.333 – 17.500 Partit C: 34.000 – 17.000 – 11.333 – 8.500 Els escons s’assignen per ordre, segons els quocients, de més gran a més menut, així que el primer diputat l’aconseguix el partit A (92.000), el segon és per al partit B (70.000), el tercer és novament per al Partit A (46.000) i el quart del partit B (35.000). D’esta manera, el partit C s’ha quedat sense cap diputat per molt poc (34.000). Judit Chavarría Albiol

Les nostres mascotes

COM PUC SABER SI EL MEU GOS ÉS FELIÇ? Sovint ens preguntem si els nostres animals de companyia estan vivint una vida plena i feliç, ja que ells mateix no ens ho poden dir verbalment. Però què és en realitat, la felicitat? El concepte «ser feliç» és complex fins i tot per a natros, humans i éssers racionals. La pregunta que ens hauríem de fer potser és més aviat esta: ¿El meu gos està content? O bé: ¿El meu gos està trist, deprimit o malalt? Partint d’esta base, si el teu animal de companyia té un estat d’ànim positiu durant la major part del seu dia, es podria dir que és un animal feliç, no? Com podem detectar si el nostre gos està content? Gràcies a la seua gran capacitat per a la comunicació no verbal. Estos són alguns signes que t’ajudaran a saber si el teu gos està content o no. 1. TÉ UNA POSTURA RELAXADA Els ulls estan entretancats i parpelleja amb normalitat, a més de tindre les orelles cap avall (encara que això depèn de la raça). La boca està lleugerament oberta i el cos lliure de tensions. Si el teu gos no té una postura relaxada, pot ser que estigue tibant a causa d’estrès o de temor. Moltes vegades, els gossos que senten estrès solen ser destructius, i sentir-se amenaçats pot portar-lo a ser agressius amb altres gossos o humans. També és un mal senyal si el teu gos va capbaix. 2. MOU LA COA Això és un clàssic, i per això no menys cert. Si el teu gos està content, mourà la coa d’un costat a l’altre i amb ritme. Ara bé, si no ho fan contínuament no vol dir que estiguen tristos: és només un signe més que s’estan divertint o estan alegres. Si el teu gos té la coa cap avall, potser que estigue incòmode o en alerta per alguna cosa. I si la té per dins de les cames, segurament estigue espantat. 3. LA SEUA ENERGIA ÉS LA NECESSÀRIA Un gos content és un gos amb ganes de jugar i de moure’s, que reacciona als estímuls i no es passa el dia estirat sense fer res. Però, ull! Si té massa energia potser que necessite més exercici i passejades.

4. ÉS CURIÓS Està en la naturalesa els gossos olorar-ho tot, tocar-ho i, fins i tot, a desgrat nostre, ficar-s’ho a la boca. Un gos content vol saber què és tot el que l’envolta i té ganes d’investigar. Si el teu animal de companyia no té interès a olorar i mirar el que portes a la bossa de la compra, està apàtic i preferix desentendre’s de tot i passar-se el dia dormint, potser que estigue deprimit o trist. 5. TÉ GANA Este punt depèn de moltes variables, ja que alguns gossos són molt primmirats pel que fa al menjar. No obstant això, un gos content acostuma a menjar bé. D’altra banda, com passa amb els humans, un gos que estigue baix d’ànims, potser que no tingue gana i que deixe part del plat que s’hauria de menjar. 6. DORM LES HORES NECESSÀRIES Això també està relacionat amb l’activitat física, i és que un animal que surt a passejar diverses vegades al dia i fa l’exercici recomanable pot arribar a dormir 16 hores al dia. En canvi, si el teu gos no crema l’energia que hauria de cremar, no descansarà correctament. Un altre enfocament que li podem donar a este tema és el de si el teu gos és feliç amb tu. Hi ha gossos que són amics de tots, i altres que necessiten el seu temps per a fer-se a algú. D’esta manera, igual que les persones, els gossos poden estar més o menys a gust amb els humans.

Les nostres mascotes Estos són els senyals que t’ajudaran a esbrinar si fas feliç al teu gos: 1. ENSENYA LA PANXA Els gossos solen cobrir-se la panxa quan no confien en algú, com si fos la part més sensible del seu cos. Que et mostre la panxa és senyal que et té molta confiança i sap que no li faràs mal. 2. ET BUSCA I VOL ESTAR A PROP TEU Ja sigue per sentir-se protegit o per a protegir-te a tu (depenent del rol que tingues dins del seu ordre social), si el teu gos et considera de la seua manada, voldrà estar en contacte físic amb tu. 3. MANTÉ CONTACTE VISUAL Quan els gossos tenen temor a algú no li miren als ulls, sinó que abaixen la mirada i es mostren submisos. 4. ENTRETANCA ELS ULLS QUAN LI ACARICIES Este xicotet gest vol dir que li agraden moltíssim les teues carícies, ja sigue per la teua destresa, per l’estima que et té o per la combinació de les dos coses. 5. S’ACOSTA MOLT QUAN L’ABRACES Els gossos, com animals socials que són, busquen afecte en la seua família. Si el teu gos aprofita la teua abraçada per a enganxar-se més a tu, és que definitivament vol esta complicitat amb tu.

DE QUÈ DEPÈN QUE UN GOS SIGUE FELIÇ O INFELIÇ?

El més important per a la felicitat d’un gos és la salut i l’entorn. Un gos malalt segurament tindrà molèsties o se sentirà incòmode, fet que dificulta tindre un bon estat anímic. Però la majoria de les vegades, la felicitat del nostre animal de companyia està directament lligada a la nostra manera de tindre’n cura i de tractar-lo. Si vols que el teu gos sigue feliç, has de començar portant-lo a les revisions corresponents amb el veterinari (més freqüents quan siguen cadells i ancians), i també quan notes que alguna cosa no va com de costum i sospites que pot ser per un problema de salut. Per a això, has d’estar atent a qualsevol canvi de conducta.

També és molt important estimular-lo, tant amb passejades com amb jocs. I recorda sempre això: el teu gos depèn de tu. Tindre un animal sota la teua responsabilitat de vegades vol dir canviar els teus hàbits i adaptar-los a les seues necessitats, en la mesura que pugues. Sorprendre amb una excursió a la muntanya o emporta-te’l a casa dels teus amics. Inclou el teu gos en els teus plans sempre que pugues, en comptes de deixar-lo hores i hores tot sol a casa. Resumint, la felicitat és l’acumulació de moments en què el teu gos es mostra content, i això és fàcil de detectar. El més important per aconseguir-ho? L’humà que viu amb ell. Luci Farnós

Fila 13 Una cuestión de tiempo ‘About time’

Pozos de ambición ‘There will be blood’

El pare de Tim Lake li explica un secret en complir els 21 anys; els hòmens de la seua família poden viatjar a través del temps. Després d’este gran descobriment, Tim decidix millorar la seua vida buscant una novia. Així és com Tim es trasllada des de la costa de Cornualles a Londres per a treballar-hi d’advocat i acaba coneixent la Mary, una preciosa jove insegura amb el seu serrell.

Esta és una història èpica sobre la família, la fe, el poder i el petroli. Ens situem a Texas, a principis del segle XX. Daniel Plainview (Daniel Day-Lewis) es trasllada a una miserable ciutat anomenada Little Boston amb el propòsit de fer-hi fortuna. En esta ciutat miserable, l’única diversió gira entorn de l’església que dirigix un carismàtic predicador, el qual tindrà un gran paper en els negocis del Daniel. Sembla que finalment la sort somriu el nostre protagonista, qui acaba convertintse en un acabalat magnat del petroli.

Gràcies als viatges en el temps i a la seua astúcia, Tim aconseguix que Mary s’enamore d’ell. Tot i això, mentre la seua inusual vida seguix el seu curs i progressa, Tim descobrix que este poder tan especial no el pot protegir de les tristeses ni dels canvis que poden afectar qualsevol família. Viatjar en el temps té les seues limitacions. Esta comèdia, dirigida per Richard Curtis i protagonitzada per Domhnall Gleeson i Rachel McAdams, parla de l’amor d’una parella, l’estima que sents a la teua família i de com s’ha de gaudir de la vida sense la necessitat de viatjar en el temps.

Però ara que la seua fortuna és part de la seua nova vida, res no tornarà a ser el mateix: apareixen els conflictes i tots els valors humans —l’amor l’esperança, la comunitat, la fe, l’ambició i, inclús, els llaços entre pare i fill— són exposats a la corrupció, a la decepció i al comerç del petroli. Alba Garcia Castell

Tecnologia/internet

DE QUÈ ESTAN FETS ELS NÚVOLS DIGITALS? El núvol (també anomenat cloud) és una solució tècnica d’organització de la informació i de la computació que ja ha traspassat el llenguatge col•loquial de les persones que fem servir estos sistemes. Avui ja és normal comentar que tenim al núvol les còpies del WhatsApp, les fotos que fem amb el mòbil, les dades del correu electrònic, etc. Per a explicar què és realment el núvol i l’aprofitament que en podem fer, hem de veure l’evolució que la xarxa d’Internet ha tingut en els últims anys. Internet és una xarxa de xarxes que en els últims anys ha aconseguit connectar milions de llocs arreu del món, des d’on es calcula que s’interconnecten més de 4.000 milions d’usuaris, amb més de 10.000 milions d’aparells diferents! Amb estes xifres ja podem parlar d’una gran xarxa d’interconnexió global. A més a més, les velocitats de connexió entre els usuaris i la Xarxa han augmentat molt gràcies a les tecnologies de fibra òptica, cosa que permet que tinguem un temps de connexió entre dos dispositius (ping) considerablement menut (uns pocs mil•lisegons) i també disposem que d’altes velocitats de càrrega (de natros cap a la xarxa) i de descàrrega (de la xarxa cap a natros). Amb este escenari ja es poden oferir serveis que estaran ubicats a la mateixa xarxa (núvol) i que permetran ser utilitzats per totes les persones que hi tinguen accés des de qualsevol ubicació. Per a fer-ho possible, es disposen els ordinadors que han de subministrar els serveis a diversos llocs de la xarxa en l’anomenada ‘granja de servidors’, que són uns llocs amb molt bona connexió a la xarxa dotats de sistemes de bateries i de grups electrògens per a garantir que sempre estaran disponibles. Normalment, estos servidors estan repartits arreu del món per a poder tindre al mateix temps redundància en cas que una granja o una zona d’Internet quedés afectada per una avaria. Els serveis més emprats al núvol són els següents: Serveis d’emmagatzematge: desem les còpies del Whats App al drive del gmail, a l’igual que les fotos, iCloud d’Apple, serveis d’espai com el Dropbox o OneDrive de Microsoft.

Serveis de streaming: música (Spotify) o vídeo sota demanda (Netflix, Hbo, Amazon Prime). Estes empreses tenen un catàleg de cançons, sèries i pel•lícules als seus servidors del núvol i han aconseguit desenvolupar una tecnologia perquè, a través d’Internet, es puguen sentir/veure en temps real (stream = flux de dades), fent servir una velocitat d’entre 4 i 6 Mbp de descàrrega. Serveis d’aplicacions: aplicacions que s’executen directament al núvol sense haver d’instal•lar-les, fent servir nomes el navegador (exemple: l’Office365). Serveis de jocs: videojocs al núvol (cloud gaming) és un altre món de possibilitats que permet jugar sense necessitat tindre consola ni de descarregar-se cap programari. Els gegants com ara Amazon, Google i Microsoft estan desenvolupant esta tecnologia en l’actualitat Òscar Alavedra

Records d’antany

JOVENTUT per Àngel Carles

Continuem recordant la nostra molt estimada joventut. No fa massa dies vam aprofitar les fires que es fan cada any a Rosell i vam passar per la Sénia. I em ve el pensament que quan érem jovenets, els pares a molts solien enviar-nos a fer-nos els vestits que lluíem sempre per la Puríssima; els uns a Santa Bàrbara i molts a la Sénia, un poble reconegut per tindre molt bones estisores per a fer vestits a mida. L’únic problema era que els feien d’un en un, però valia la pena. Els comentaris de com parava el vestit quan deies que era de la Sénia era contundent. Tu, el teu vestit, no el compares en lo del meu noi, deien les mares. Lo de ton fill l’has comprat a fiar als porcelaneros d’Amposta. I les crítiques mai no faltaven, mig rient, però l’amollaven. Les mares, molt orgulloses, eren les encarregades de les crítiques. Entre natros, en canvi, mai no solíem ficar-nos on no ens demanaven. No ho comparem amb els vestits que porten avui els nostres jóvens: texans, una camisa amb dos dibuixos al mig i va llatí... Però quan van de casament, sí que van arreglats. Natros, gairebé tots anàvem al camp i avui molts estudien per a formar-se i tindre el futur resolt. Tinc una anècdota molt curiosa dels temps de la joventut del nostres pares. Mos sogres van casar-se dos germans en dos germanes. I el germà de mon sogre, de nom Juanito (que durant molts anys va ser el masover de la finca del Pasiego), li diu: —Pepe, que m’han dit que festeges en la Francisca la Porrera. I mira per on, al poc temps Juanito comença a rondar a l’altra Porrera... i, endavant les atxes!, van casar-se. Quan faig este escrit falten pocs dies per a les eleccions. Esperem tindre un nou alcalde o una nova alcaldessa, en la vara a la mà, que ens done una satisfacció als veïns de Masdenverge: que el progrés no s’ature, com fins ara. Sí, ja sé que no estem per a tira coets. Tanmateix, no fa massa dies, un va dir-me: —Escolta, per què no fas un escrit demanant-li a l’Ajuntament que arranque els arbres del carrer Barcelona, perquè les rames toquen al cap de la gent i que hi planten cirerers i així ne minjarem tot lo poble. I jo penso: a la millor te raó. Recordo que durant els anys que vaig ser delegat de viatges de Caixa Catalunya, vaig fer dos viatges a Andalusia: un a Almeria i l’altre a Benalmadena. Allí, als carrers hi ha plantades palmeres datileres i els fruits que donen són tant per als turistes com per als

locals. us agradaria, tat? I tant! Ja vorem què hi diuen les noves autoritats, però un arranjament dels arbres al bonic carrer de Barcelona no aniria gens malament. Compte que hi ha moltes rames podem obstruir el pas i algú pot endur-se un gran ensurt. És clar que hi ha coses que cal arreglar, però comprenem que les coses van al seu temps i que els diners s’han de gastar en coses molt necessàries i urgents. A poc a poc ho anirem arreglant el poble. Als pocs dies de sortir el BIM ja tindrem alcalde o alcaldessa. Sigue qui sigue, estic segur que al poble estarem molt satisfets de tindre uns alcaldes tan bons com els que hem tingut fins ara. Tots han aportat este granet d’arena al nostre municipi. Sí, ho dic molt clar i alt. I així és que el poble del globo avui no té enveja de cap poble. Està ben situat i és tranquil. Invito la gent que tingue la sort de llegir el nostre estimat butlletí a invertir-hi: tenim moltes cases en venda i molt ben situades. Els interessats a viure al nostre estimat poble de mil y escaig habitants, que hi facen una ullada. Tindran on triar... i natros a tots els rebrem com sempre, amb braços oberts. La situació del nostre poble és ideal: a tan sols dos quilòmetres de Santa Bàrbara, a 6 d’Amposta i Tortosa a menys de 15... i a quatre passes, el Delta i els arrossars a 7 quilòmetres. Aquí teniu un poble molt tranquil i fester envejat per molts de forasters... i per molts turistes que ens visiten a les cases de pagès i al bonic antic molí de Rosquilles. El voreu igual com era en l’època esplèndida del seu funcionament i ben situat al centre del poble. Tenim comerços de tota mena i no haureu de desplaçar-vos per a fer les compres; i de cases de pagès, en tenim i bones... i al centre del poble. Recordo que en la meva joventut els femers estaven situats als garrofers, venint d’Amposta. Eren temps de treball i de fer el poble, d’arreglar les cases, amb la carretera de Masdenverge fins a Amposta plena de clots. Avui, travessar el poble per la carretera és una meravella, diuen els forasters que ens visiten; molt sovint, turistes i visitants de tota mena. I a vostè, estimat alcalde Álvaro, gràcies per tots estos anys.

ANC UN NOU FULL DE RUTA PER A L’ANC El passat 5 de maig l’ANC va celebrar l’Assemblea General Ordinària. En el transcurs de l’assemblea, l’entitat va aprovar el full de ruta que referma la via unilateral, la unitat d’acció entre Govern i Parlament, i el manteniment de la mobilització de la ciutadania en la lluita no violenta. L’Assemblea preveu tres escenaris possibles. Un primer, descartable pel seu caràcter «ingenu», es basaria en un referèndum pactat amb l’Estat després d’una negociació bilateral. El segon escenari, «molt poc provable», seria un referèndum forçat per algun organisme internacional, que hauria de comptar amb una pregunta binària, clara i amb un reconeixement del resultat d’acord amb una majoria del 50% més un dels vots. I el tercer, el «més probable», és el de la via unilateral, que permet ser proactius, i generar, així, una finestra d’oportunitat que pugue permetre de culminar el procés d’independència. També es va plantejar la convocatòria d’eleccions després de les sentències de l’1-O, que probablement portarien a què l’independentisme prengués força amb més del 50% dels vots. Seria en este punt quan caldria iniciar el procés de reconeixement de la República Catalana per la via unilateral. Des de l’ANC de Masdenverge creiem en este reconeixement de la força independentista i de la construcció del país que volem, la qual cosa implicaria que esta mobilització es mantingués activa i que la ciutadania prengués consciència de la importància de la propera cita electoral municipal i europea que tindrà lloc el 26 de novembre. Per a bastir una República forta cal que fem forts els nostres municipis i que els resultats siguen tals que Europa ens mire i ens reconegue. No podem defallir, no ens po-

dem rendir i hem de ser forts fins a aconseguir la victòria. Les eleccions europees són la via per internacionalitzar el conflicte. L’ANC i el Consell de la República està treballant per a evidenciar davant de la Comissió Europea el que està passant a Catalunya. A pesar de la repressió de l’Estat espanyol, continuem actius i fent força per a arribar al reconeixement de la República Catalana. També s’ha fet un pas més, importantíssim, aconseguint que la candidatura en la qual participava l’ANC a la Cambra de Comerç de Barcelona obtingués una majoria de representació independentista. Cop d’efecte als poders fàctics, que perden el control de la Cambra més important de Catalunya, a mans del sobiranisme. De mica en mica, potser amb menys soroll, però s’està construint la base sòlida d’un gran país. Per això des de l’ANC de Masdenverge us animem a continuar actius i a exercir el vostre vot per l’independentisme i per la República Catalana: el 26 de maig VOTA REPÚBLICA! Per a qualsevol qüestió, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o pel perfil de Masdenverge per la Independència a les xarxes socials de Twitter i Facebook.

Masdenverge per la Independència – ANC

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Alevins/Taekwondo

RECTA FINAL

JÓVENS ATLETES

L’aleví del club arribar a la recta final. Durant estos mesos de març i d’abril els nostres menuts han seguit lluitant per a sumar punts en la lliga. El passat 9 de març vam visitar el camp del Camarles, on vam jugar un partit amistós. Va ser un partit molt favorable per als nostres i vam acabar amb un resultat de 2-5 (Adrià, 1; Roc, 1; Nanu, 1 i Manel, 2). Retornant a la lliga, el passat 16 de març vam desplaçar-nos a Jesús per a enfrontar-nos amb els líders de la taula, el Jesús Catalònia. Es tracta d’un equip fort i amb molt de domini de joc. Tot i haver lluitat molt, no va poder ser i vam acabar amb un marcador de 6-1 (Pau). La setmana següent vam rebre la visita dels segons de la taula, l’Ulldecona, equip que finalment s’ha proclamat campió de la lliga. Va ser un partit força difícil per als nostres, però sense baixar el cap en cap moment. Tot i haver marcat dos gols, el resultat final va ser clar i contundent a favor dels falduts per 2-8 (Pau i Biel). Finalment, per a tancar el cercle dels partits contra els primers classificats, el dijous 28 vam jugar al camp de La Fanecada contra els tercers classificats, l’Alcanar. Si ve a la primera volta no ens ho van posar gens fàcil i vam perdre contra els canareus (4-9), esta vegada els nostres van saber salvar el partit amb un merescudíssim 4-4 (Pau 2 i Manel a). El pròxim partit era el del derbi contra el Santa Bàrbara, esta vegada a casa nostra (a casa d’ells, a la primera volta vam perdre per 6-2). Esta volta els nostres van tindre el domini de joc i van ser superior als planers, fet que ens va permetre aconseguir una clara victòria per un contundent 7-3 (Pau, 2; Roc, 3; Pep, 1; Nil, 1). la setmana següent a la del derbi, tornàvem a jugar contra uns blaugrana, però ara els de l’Ametlla de Mar. Tot i la dificultat de jugar per culpa del vent, vam saber sortir-nos-en i vam acabar guanyant per 0-3 (Biel, 1; Roc, 1; Pau, 1). Ja per a acabar la lliga, que millor que fer-ho al nostre camp davant l’Escola Delta. El camp amb molta gent, l’afició animant i els xiquets amb moltes ganes d’acabar esta lliga amb una nova victòria. I així va ser: vam guanyar el partit per un clar 8-1 (Pau, 4; Roc, 2; Nanu, 1 i Manel 1). Després del partit vam fer el berenar de lliga que posava el punt i final a tots estos mesos de partits i entrenaments. El nostre equip ha aconseguit una molt meritòria quinta posició, amb 118 gols a favor i 83 en contra. Gràcies a l’afició i al suport que han tingut partit rere partit. Sense vatros no seria el mateix. Moltes felicitats a tot l’equip per l’esforç i el treball de cada dia. Junts continuem creixent.

Lara i Andreu Pérez Campos van cada dijous a entrenar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès on entrenen els esportistes olímpics amb la selecció catalana de taekwondo.

Yasmina López Campos

Lara va guanyar l’Obert de València, va fer or al Promoció sènior de Catalunya i bronze al Trofeu Federació de Catalunya. Andreu, per la seua banda, al novembre va fer or a l’Obert de París, al desembre or al Campionat de Catalunya Absolut, or al Campionat d’Europa per clubs; al març va fer plata a l’Obert de Bèlgica i bronze a l’Obert de Bulgària; a l’abril va fer plata a l’Obert d’Espanya i el diumenge 12 de maig va guanyar el Campionat de Catalunya Sub-21.

Notícies locals/opinió Estenc la mà Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. Miquel Martí i Pol DEP ÀLEX

Club d’escacs

ACTIVITATS MARÇ/ABRIL 2019

de 9 possibles.

LLIGA CATALANA D’ESCACS

Pel que fa a la categoria sub-12, Marc Safont, un jove que té bon talent, va fer 3,5 punts de 9 possibles.

Tot i que ja estàvem salvats a la categoria, encara ens quedaven tres jornades de competició per a l’equip de preferent i una per a l’equip de primera provincial. Els resultats pendents del primer equip van ser els següents: Masdenverge 7 - Vila-seca 3, eb un matx gens fàcil, però que vam poder resoldre bé. Valls B 5 Masdenverge 5, va ser una llàstima, ja que vam tindre la victòria a tocar, però ens vam haver de conformar amb un empat a 5. Escacs Reus 5,5 - Masdenverge 4,5, va ser l’última jornada de competició i molts dels titulars del primer equip no van poder participar-hi; vam estar a punt de guanyar tot i portar gent molt jove. Vam perdre per la mínima. La posició final a la classificació va ser el quart lloc. El Santa Coloma, el Tortosa i el Tarragona van ocupar les tres primeres places. Van perdre la categoria el Flix, classificat en desena posició i la Ràpita, que va quedar en novè lloc. Prou bé dins del que cap, més tenint en compte que amb el Santa Coloma vam perdre per la mínima al seu camp; amb el Tortosa vam fer un 5 a 5 a casa d’ells i al Tarragona els vam guanyar a casa nostra. L’equip de primera provincial havia de jugar amb l’Hospitalet a casa nostra. Vam lluitar de valent, però vam perdre amb claredat per 2 a 6. Finalment, el Masdenverge B va quedar en sexta posició de la classificació final de la primera provincial. En primer es va classificar el Gandesa, que enguany s’havia reforçat molt, i perd la categoria l’Amposta B. Prou bé pel que fa a natros, tot i que vam haver de patir un poc per a no quedar en les dos últimes posicions de la taula, fet que ens hagués condemnat a baixar de categoria o a promocionar per a no baixar. CAMPIONAT D’EDATS FINALS DE CATALUNYA Durant bona part de la Setmana Santa es va disputar la final de Catalunya d’edats que a les instal•lacions de l’Hotel Palas de la Pineda. Natros vam aportar sis jugadors a la final: Marc Lavernia com a classificat i cinc més que havien superat les mínimes i que van voler participar-hi. En la categoria sub-10, Marc Pellisé, tot i ser el primer any, va fer un bon paper i va jugat partides de molt de mèrit, tot i la seva joventut. Va aconseguir 4,5 punts

En la categoria sub-16, era la que hi aportàvem més gent: Arnau, Marc, Júlia i Ivan. Un bon equip, el mateix que el mes de novembre passat va quedar campió provincial per equips a Cambrils. Esta ocasió, però, jugaven en categoria sub-16 i, a més, era la final de Catalunya. Molta més dificultat. Quant al resultat i el joc, hem de dir que tots quatre van haver de fer esforços titànics per a guanyar partides de quatre hores de durada. La competició va ser realment dura, en especial per la part de dalt, on es jugaven la possibilitat de jugar el Campionat d’Espanya. Molt bona actuació per part d’Arnau Fosch, ja que va aconseguir fer una de les millors puntuacions, amb 6,5 de 9 possibles, jugant en tot moment per la part de més dificultat de la categoria i aconseguint un sèptim lloc molt treballat. Va aconseguir medalla i diploma per al seu palmarès i suma molts de punts de rànquing, que l’aproximen als 2100 punts de rànquing d’ELO català. També molt bon campionat per a Marc Lavernia, que va assolir l’onzena posició final, amb un total de 6 punts. També pujarà un bon grapat de punts de rànquing. Pel que fa a la classificació global de l’equip en conjunt, van quedar en la setzena posició d’un total de 75 equips de tot Catalunya. VIII IRT MASDENVERGE TERRES DE L’EBRE Ja tenim el nostre torneig a tocar. Ara hem de de dicar-nos de valent a l’Obert Internacional per a d’aconseguir novament una bona assistència i un bon torneig. Enguany tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de juny. Us hi esperem a tots!!!

Club d’escacs

ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS DISSABTES, DE LES 17.45 A LES 20 HORES NIVELLS INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT C/ Montsià 15 - Casal Municipal Masdenverge Correu de contacte: cemasdenverge@yahoo.es Telèfon: 661 918 470 (Josep Maria)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A totes les posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de birles

RESULTATS Masdenverge Godall B Masdenverge

10/03/19 (253-251) Godall A 31/03/19 (284-279) Masdenverge 27/04/19 (277-241) La Cava B

(277-318) (298-274 (280-286)

Club de futbol RECTA FINAL AMB IL•LUSIÓ I ESPERANÇA Quant només falten quatre jornades per al final de la temporada, el nostre equip està lluitant amb totes les forces per a retallar punts al Sant Jaume d’Enveja, l’únic rival que podem atrapar. La gesta és difícil, però no impossible. Les ganes són totes, i la lluita i l’esperit que estan demostrant els nostres jugadors és per a emmarcar. Els resultats poden ser positius o negatius, però diumenge rere diumenge allà hi són, posant el cap, la cama, el cor... tot el que calgue per a evitar el descens i donarnos una alegria a l’afició. Cada partit guanyat o empatat és aigua beneïda i ens fa sentir molt orgullosos de l’equip que tenim. El resultat final serà el que serà, però és evident que el nostre club és dels més modestos de la categoria i no podem exigir-los més del que estan donant. Voldria destacar el partit contra el Batea, equip que va visitar el nostre camp com a líder en aquell moment i que vam poder guanyar amb remuntada inclosa. Quin partit!!! Un altre aspecte a destacar és la vida que dona el futbol al nostre poble. Podran vindre més o menys aficionats, però un diumenge de tarda veure els xiquets i les xiquetes jugant pel camp, els més jóvens animant —i amb càntics molt enginyosos— i després una bona cervesa al bar, això no té preu. Cal valorar el que tenim i donar-los el màxim suport a tots els jóvens que han tirat endavant el club. Passem a fer un breu resum dels partits jugats durant el mesos de març i abril, amb resultats de tots els colors!!! 24a JORNADA: ALCANAR MASDENVERGE CF

2 5

Partit contra l’últim classificat en què el resultat encara es va quedar curt per a les ocasions que va tindre el nostre equip. La primera part, el Masdenverge ja havia sentenciat el partit amb gols de Xavi Tomàs, Eduard Roig i Juan Cortés. I a la segona part també van caure més gols, obra novament d’Eduard i també d’Alexandre. Partit rodó i molt ben jugat, sense donar opcions a l’últim classificat.

25a JORNADA: MASDENVERGE CF ALDEANA UD

2 4

Partit molt disputat, però amb una derrota molt dolorosa. El guió, el de sempre: una primera part amb un resultat negatiu d’1-2, amb gol d’Èric Safont. I a la segona part, empat al minut 50’ gràcies al gol de Pau Tomàs. Malauradament, però, als minut 87’ i 89’ l’Aldeana va marcar-nos dos gols i es va emportar els tres punts. 26a JORNADA: ROQUETENC CD MASDENVERGE CF

2 1

Segona derrota seguida, esta vegada al camp del Roquetenc. Al minut 75’ Eduard Roig va marcar el gol que obria l’esperança, perquè amb un 2-1 i 25 minuts per endavant, tot era possible. Però finalment no va poder ser i no vam sumar cap punt. 27a JORNADA: MASDENVERGE CF 1 SANT JAUME D’ENVEJA UE 1

Partit molt disputat des del primer minut fins a l’últim. Només començar el partit, el Sant Jaume ens va sorprendré amb un gol al minut 1’. Tanmateix, el Masdenverge no va abaixar els braços i al minut 7’ va marcar el gol de l’empat, gol en pròpia porta d’un jugador del Sant Jaume. Després vam tindre alguna ocasió per marcar, però no va poder ser. El Sant Jaume també va crear alguna ocasió, sobretot a pilota parada per part d’Albacar, però el nostre porter va demostrar la seua qualitat amb parades de molt de mèrit. Este punt ens va deixar un regust amarg, ja que no vam poder retallar punts al nostre rival directe. 28a JORNADA: JESÚS CATALÒNIA CF MASDENVERGE CF

4 5

En este partit es va demostrar la debilitat que té l’equip en els últims minuts. El Masdenverge va començar marcant al minut 4’, amb gol obra de Pau Tomàs.

Club de futbol

A la segona part, al minut 55’, vam ampliar l’avantatge al marcador amb un segon gol fet per Juan Cortés. I quant tot feia preveure que ens enduríem els tres punts, tot va canviar i de quina manera. Van començar a caure els gols del Jesús Catalònia un rere l’altre fins al quatre a dos final. 29a JORNADA: MASDENVERGE CF BATEA CF

3 2

Partit molt emocionant i amb un resultat del tot merescut. El Masdenverge mai no va baixar els braços i va lluitar fins al final. En esta ocasió el nostre equip sempre va anar darrere del marcador. A la primera part va marcar el Batea i a la segona part va començar el partit amb un gol d’Èric al minut 51’. Al minut 74’, el Batea tornava a posar-se al davant en el marcador... i quan tots ens temíem una altra derrota, llavors va sorgir la màgia del futbol. Èric al minut 79’ i al minut 89’ marcava per partida doble i ens donava una victòria molt desitjada per tots.

30a JORNADA: L’AMETLLA DE MAR SCER 5 MASDENVERGE CF 0

Partit sense molta història en què el nostre equip no va mostrar en cap moment les ganes de la setmana passada, ans el contrari. La derrota, tot i dolorosa, va ser justa i inqüestionable Club de Futbol Masdenverge JUGADORS Francesc Xavier Tomàs Farnós Èric Safont Panisello Eduard Roig Forés Juan Cortés Serrat Rodrigo Florentin Cantero Pau Tomàs Farnós Roberto Carles Grau Alexandre Curto Daniel Accensi Subirats Mohammed Benouda Carlos Roca Segarra

GOLS 9 6 6 5 4 3 2 2 1 1 1

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1. Trofeu de competició. Operació aritmètica. 2. Temps lliure. Consonant. Embarcació. 3. Organ anatòmic. De quina manera. Dues iguals. 4. Vocal. Riu artificial. Vocal. 5. Rèptil. 6. Consonant. Situació conflictiva amb crits i baralles. Consonant. 7. Número. Xifres romanes d’un lacai. Metall.8. Part assortida d’un tot que s’ha de distribuir. Vocal. Floc de cabells. 9. País asiàtic. Unió sexual.

VERTICALS 1. Signe ortogràfic. Ble de cabells. 2. Au. Consonant. Nom de dona. 3. Lletra de l’alfabet grec. Esquena del ganivet. Qualitat física d’un so. 4. Vocal. Part d’un pantaló. Consonant. 5. Rei. 6. Sud. Llengua parlada a Malàisia. Consonant. 7. Article indeterminant. Moneda de Romania. Molt gustós. 8. Dany material o moral. Vocal. Líquid untuós. 9. Part d’un centre docent. Línia del rostre.

La “contra”

Comiat de la Dairén

Concert de primavera