Butlletí Informatiu Masdenverge número 96

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 96

1

Tercera època

PREU: 3 euros

PRESA DE POSSESSIÓ

PRIMERA COMUNIÓ

maig/juny 2019

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: Francisco Alcalde Torrente Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Xavi Ocaña Amaré i René Gonel Arasa.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol, Montse Parrot Magriña i Alba García Castell.

Correcció lingüística: Pau Albiol i Ferré Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar-hi amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: bimmasdenverge@ gmail.com o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL La noranta-sisena edició del BIM, corresponent als mesos de maig i juny, té molts temes interessants per als nostres lectors. Després d’informar del canvi de junta i de totes les novetats respecte de la nostra associació, ara és hora de tirar endavant amb el projecte continuista que ens hem marcat.

Un dels temes més destacats d’estos dos mesos són les eleccions municipals del dia 26 de maig, que van coincidir amb les eleccions al Parlament Europeu. Com tots sabeu, estes eleccions han sigut molt intenses pels canvis i les novetats que s’han produït amb relació als nous candidats i a la decisió del nostre ja ex-alcalde Álvaro Gisbert de deixar el càrrec i donar pas a una nova generació. Des del BIM donem li les gràcies i li reconeixem la seua dedicació, juntament amb els regidors que l’han acompanyat durant cinc legislatures i els vint anys que han governat de la millor manera, amb encerts i desencerts, però amb tota la il•lusió per a fer un poble millor.

Pel que fa al present, i concretament el dia 26 de maig, la ciutadania va votar massivament. Cal destacar l’alta participació que hi va haver, amb gairebé un 80%. Els resultats van ser els següents: Junts per Masdenverge, amb 355 vots, va ser el partit més votat; ERC, amb 228 vots, va ser la segona força més votada i el PSC tanca la llista, amb 44 vots. Això, traduït en regidors, significa que Junts per Masdenverge va traure sis regidors (majoria absoluta), ERC, 3 i el PSC, cap. Finalment, els regidors que formaran part de l’ajuntament durant estos quatre anys seran: René Gonel, Gerard Barberà, Rosa Anna Torta, Emilio Monfort, Guillem Carles, Lourdes Adell, Sònia Tomàs, Ricard Peiró i Alba Gil. A tots ells els desitgem molts d’èxits i els demanem la màxima dedicació per un poble que els ha fet tota la confiança per a fer un Masdenverge millor i de progrés, deixant a banda els colors polítics i les ideologies, perquè ara representeu a tots els masdenvergencs amb el màxim rigor i humilitat.

En estos dos mesos també hi ha hagut diversos esdeveniments que cal destacar, com ara les comunions, que fan ser el 2 de juny; esta volta van prendre la comunió dos nois (Eloi i Lluc) i tres noies (Amelie, Ariadna i Leire). Un acte molt bonic i emotiu per a compartir en família. Com podeu veure a la fotografia de portada, tots ells van molt elegants i amb un somriure que delata el gran dia que van passar.

Al mes de juny també va destacar, d’una banda, la celebració de les Jornades Culturals, durant les quals es van organitzar un munts d’activitats i d’actes, que van estar marcades per la revetlla de Sant Joan. Com cada any, vam rebre la Flama de Canigó i posteriorment es va fer l’encesa de les fogueres, al barranc de la Galera. I, de l’altra, la celebració del VIII Obert Internacional d’Escacs de Masdenverge, amb un gran èxit de participació i d’organització. Altres actes a destacar són l’audició de música, l’exposició de fotografies taurines de les Terres de l’Ebre, el V CorreBars i la presentació de les Pubilles i dels Mossos i l’elecció de la Reina del 2019. A més a més, també vam poder visitar l’exposició a bolígraf de dos jóvens que ens mostren les seues habilitats amb només un bolígraf i un full de paper: Núria Puig Segura i Bryan Miquel Pérez Ruchat.

Com a fet no tan positiu, destaca el descens del nostre equip de futbol. Però que no cal dramatitzar, ans el contrari; tots aquells que formen part de la junta i els jugadors ja pensen en una nova temporada plena d’èxits i amb noves il•lusions. Tot i el descens, els donem les gràcies per l’esforç que han fet durant tota la temporada.

Per acabar, direm que ara arriba l’estiu i que tota cuca viu. Això vol dir que venen les vacances per a alguns, les festes majors, el sol i la platja, els viatges, la gent gran i no tan gran a la fresca... i moltes coses més que hem d’aprofitar. Per tant, gaudiu d’esta estació de l’any de la millor manera i amb il•lusió.

Francisco Alcalde

L’ajuntament comunica ACTA SESSIÓ DEL PLE DE 28 DE MARÇ DE 2019. ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dona compte en el ple.

Autoritzar la despeses de les nòmines del mes de febrer del personal funcionari i laboral de la Corporació, en el mateix concepte i per import de 12.615 €.

Execució del contracte de servei de poda, amb Iberplant Jardineria i Vivers, SL, atesa la necessitat de la poda anual de l’arbrat i enjardinat de Masdenverge, per import de 8.415 euros (IVA inclòs).

Aprovar la contractació del servei de redacció d’un informe tècnic sobre el compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis .

7. Moció de proposta de moció de la Unió de Pagesos sobre la dignitat dels citricultors a les Terres de l’Ebre

ACTA SESSIÓ DEL PLE DE 30 D’ABRIL DE 2019.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dona compte en el ple.

Autoritzar la despesa de les nòmines del mes de març del personal funcionari i laboral de la Corporació, en el mateix concepte i per import de 12.386 €.

Executar el contracte de serveis per a l’elaboració de l’agulla amb l’escut de Masdenverge amb motiu de la presa de possessió del nou equip de govern al taller Joieria Joan.

2. Fixació de les dos festes locals per a l’any 2020 1 de juny i 7 de desembre.

2. Aprovació del plec de clàusules administratives per a la contractació de les orquestres de les Festes Majors 2019.

3. Aprovació del pla pressupostari a mig termini per al període 2020-2022.

3. Aprovació de les bases per a una borsa de treball de dos socorristes.

4. Declaració de serveis essencials de l’Ajuntament de Masdenverge

4. Aprovació de les bases per a una borsa de treball de peó de neteja.

5. Acord de millora de les prestacions de les situacions d’incapacitat temporal del personal de l’Ajuntament.

5. Inclusió de l’acte de proclamació de les pubilles i dels mossos infantils en les Festes Majors 2019.

6. Aprovació de la col•locació d’una escultura a la plaça del Centre Masdenverge Actiu en record del Primer d’Octubre que representa els valors de la democràcia, la llibertat, el pluralisme i el respecte a les minories.

6. Aprovació del padró municipal: 1.083 habitants.

7. Aprovació del conveni urbanístic relatiu a la delimitació d’un nou vial entre el passeig dels Arbres i el passeig de les Flors.

3

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Vicente Tomàs Tomàs (9-VI-2019) Rogelia Garcia Roig (23-VI-2019) Alfredo Barberà Fonollosa (23-VI-2019) MATRIMONIS Javier Cabrera Cardona Raquel Maigi Regolf (06-VII-2019) NAIXEMENTS Ian Barberà Espuny (01-V-2019) Einar Nozal Arbiol (14-V-2019)

4

La foto divertida Justa la fusta! Els jóvens que participaven de la Cavalcada en la foto de l’últim BIM eren, a la primera fila, de dreta a esquerra, Joan Andreu, Jesús Tomàs, Miguel Àngel Ferrando Reina i el capet que apareix és de la Sandra Ferrando; a segona fila, Eli Bel Roig i Cristina Grau; i a tercera fila, Jesús Albiol i Mari Mar Lor (germana de la Maria José del Ros).

I ara, sabríeu dir-nos qui són estos components de l’equip del CF Masdenverge, fotografiats al costat del grup de seguidors més fidel que ha tingut mai el nostre equip. 1930, naix el club que porto al cor, blanc i blau són els colors, FC Masdenverge!

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

T’agradaria que es tornés a fer el concurs de fanalets?

Sí, és un acte de caire tradicional i s’hauria de tornar a recuperar com es feina abans.

19 vots Sí, però amb unes bases per poder participar-hi.

16 vots No, és un acte que ja no interessa.

10 vots

T’agrada que les persones triades per a fer de pregoners de les Festes Majors tinguen un vincle amb el poble?

(Vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques i xic, ara sí que tenim l’estiu aquí, lo dia més llarg, però... i quines calors que tenim! No ho resistirem i a la tele vinga dir que vindrà «ola de calor». A qui n’ha fet molta, fill meu, però diuen que allí a Navarra, no s’havia vist mai la calor que ha fet!

José: Pos sí, no dona ganes de sortir de casa. Sort que estem baix d’un arbre i encara corre l’aire algun ratet.

Però per la tarde, aquí, no s’hi pot estar!

Cinteta: Jo cada vegada surto menos, cota a casa en l’aire condicionat. Així sí que s’està bé!

Francisca: Això és cosa de grans, als jóvens no els tanques a casa. Dona’ls piscina i platja, i a sortir per les nits que refresca.

Pepita: Per cert, vau sentir això de la piscina gratis per la calorada que vam tindre? S’ha fet a molts de pobles, van dir per la ràdio. Jo ho trobo molt bé, però un altre dia diria que només els que estan empadronats al poble, perquè ha acabat venint gent d’un munt de puestos! Però la idea ha sigut molt bona.

Cinteta: I segur que hi ha gent que només hi ha anat estos dies que era gratis, i després no hi aniran més!

José: Pos, claro, és que som així. Però això no només ha passat al poble, estes coses sempre passen, la picardia mos passa davant. Ara, també us dic que és molt difícil controlar que només sigue gent empadronada al poble.

Això sí, diu que l’aigua de la piscina estava boníssima! I parlant de coses importants, ja tenim nou Ajuntament!

Ara tindran faena, que tenen les festes aquí damunt!

Francisca: Home, ja estaven algo preparades, que això no se pot organitzar d’un dia pa’ l’altre, que hi ha molt a fer i s’ha de lligar bé tot. Pos jo estic contenta, perquè ha entrat gent jove, preparada i en moltes ganes, trobo.

José: Ara que ho has dit, si hi ha ganes, ja tenen molt de guanyat. Per cert, l’alcalde nou és lo xicuelo de Rodolfo i la Maria Cinta, no?

Francisca: Sí, aquell tant alt, que és mestre d’aquí d’un poble de la ribera.

José: Ah, pos bé, jove i templat... i posa’t al dia de tot!

Francisca: Pos ma filla m’ha dit que per Internet han obert un feisbuc de l’Ajuntament, que vaja bé! La gent que està connectada a tot això estan ben informats! I a la botiga dient que el dia de la presa de possessió va ser molt bonic, que van parlar tots molt bé! I quan va parlar l’Àlvaro i René, que a més d’un li va caure la llagrimeta.

José: Dona, normal, són molts anys com alcalde, i molts records te venen al cap. I sempre fa pena, però s’ha de mirar avant i au, que la vida són dos dies. I pensar que ho has fet lo millor possible i que ara vindran uns altres temps.

Francisca: Pos ara que vinguen festes i ho puguem pas-

5

sar tots en salut, i sobretot que no passigue res en los bous, a mi és lo que em fa més temor!

Pepita: Ai, això del bous, cada vegada està més negre. Però mira, és com tot, hi ha gent que està a favor i d’altra que està en contra. Jo trobo que s’ha de respectar tot! Tota la vida se n’han fet a Masdenverge.

José: Pos diuen que este any hi haurà uns bous preciosos que es faran al carrer, perquè com és l’aniversari de la colla taurina, pos faran una cosa especial. La plaça Major estarà pleneta de gent! Ara que vaiguen espai, que encara que siguen grossos, estos animals corren i fort!

Cinteta: Jo pateixo per mon net, que sempre va amunt i avall en los bous. No sé com està fet que sempre surt al butlletí agarrat a la corda. A pos, i no està detràs, no! Sempre va davant. Però mira, ja s’ho farà, que per això estan sos pares.

Francisca: Pos sí, en vint-i dos anys que té, ja és prou grandet per saber que es fa!

José: Pos que voleu. Són jóvens. Dixeu-los que xalen! I si tinguéssem 60 anys menos, no aniríem als bous i faríem tard al ball i a la discoteca? Mentre no prenguen mal!

Pepita: Pos sí, perquè a la nostra joventut no podíem fer res, només treballar al camp, ajudar a casa i un ratet al ball a festes i sempre vigilats! Au, toca, que potser se’n feia massa abans.

Cinteta: Parlant de jóvens, ara es veu que és moda posarse a la carretera i fer parar els cotxes, fill meu!

Pepita: No és d’ara això, ja fa anys que es fa, l’únic que com ara està això d’Internet, pos se sap tot de seguida. Lo que se’ls ha d’avisar és que no ho facen més i que és perillós!

Però tots n’hem fet i més que no se’n saben!

José: Mare meua, que si n’hem fet! Tothom! Pos no fa tants d’anys, i ja eren peludets, una colleta d’aquí del poble, se posaven allí al xalet del Rago i agafaven unes piles i les movien amunt i avall. I que feien los cotxes? Paraven perquè es pensaven que eren los Mossos o la Guàrdia Civil, i mira si s’ho van agafar en serio esta colla, que hasta feien una llum de detràs d’un cotxe que encara es podia aparcar a la carretera i feien com si fos una foto de radar. Ai, xiquet, la gent pegava unes frenades. Ah pos! Si arriben a ser mossos de veritat, n’haguessen multat a més d’un.

Cosa que també aniria bé que es posessen més ara.

Francisca: Ja aniria bé, ja, que es poses més la policia, perquè hi ha gent que passa en lo cotxe i se pensa que està fent una carrera. S’haurien de posar més denúncies...

Vories tu com no farien tant lo tonto! Hasta que no mos toquen la butxaca, no es fa cas de res!

Pepita: Ja ho pots ben dir ja! La pela és la pela.

Cinteta: Bueno, xiquets, que lo campanar que ja està arreglat, toca la una i tenim d’anar a dinar. Avui xalaré que tinc suquet de peix en una mica de pataca. Per a mi això és un manjar!

José: No suques molt de pa que diuen que fa pujar el sucre!

Cinteta: Au toca, que d’algo mos hem de morir. Si fem cas de tot, no menjaríem res!

José: Pos també tens raó. Au, tots a dinar!

CODERE

Notícies locals/opinió

6

MOLTES GRÀCIES! Una volta passades les eleccions, i amb l’ambient ja tot més tranquil, des d’estes línies vull donar les gràcies a tots els masdenvergencs i les masdenvergenques que van anar a votar i que van dipositar la seua confiança en el nostre grup polític i en el nostre projecte, i també als que hi van anar i van optar per altres opcions.

Ja fa gairebé un mes que hem començat a treballar, amb molta il•lusió i entusiasme; una il•lusió i un entusiasme que us asseguro que no defallirà durant els quatre anys que ha de durar el nostre mandat, perquè de ganes de treballar i de fer poble n’hi ha moltes... i és el que farem. De ben segur que farem coses que agradaran i també n’hi haurà que no agradaran tant, o que no agradaran gens. És normal, mai plou a gust de tothom. Però el que sí que m’agradaria que tothom tingués clar és que des del primer moment, tot allò que es farà, serà sempre pensant en les masdenvergenques i els masdenvergencs, i amb la millor intenció del món.

Personalment, crec que encetem una nova etapa del nostre municipi en què el més important són i seran les persones. Una etapa on escoltarem el que ens vulgue fer arribar la gent i també les diverses associacions, i durant la qual mirarem de millorar els espais, les infraestructures, els serveis i tot allò que puguem i que sigue al nostre abast. De faena, n’hi ha molta. De ganes de fer-la, encara més!

Moltes gràcies a tothom per la confiança que ens heu dipositat i esperem ser mereixedors del vostre reconeixement a través dels nostres actes.

René Gonel Arasa Alcalde de Masdenverge

Opinió LA LLENGUA Els humans som éssers socials per naturalesa que tenim la necessitat de relacionar-nos amb els demés. Encara que hi ha diverses maneres de comunicar-nos, parlant és el mitjà més important, a través del qual ens comuniquem millor. Per mig del diàleg aconseguim informació, ens assabentem del que passa, comentem, convencem, opinem, etc. La conversa és un mitjà que, si aconseguim fer-ho de manera eficaç i interessant, ens facilita les relacions personals. Saber enraonar no és tant fàcil com sembla en un principi, ja que requerix certa destresa. Hi ha qui de manera innata té l’habilitat de ser amè i entusiasmat quan parla amb els altres; en canvi, n’hi ha que necessiten aprendre algunes tècniques que els ajuden a ser més explícits i entretinguts en les seues conver-ses. Però, tant els uns com els altres, allò que s’ha d’aprendre és evitar els raonaments que perjudiquen la dignitat dels altres, evitar la crítica destructiva, les murmuracions infundades, la manera subtil de la desqualificació d’altres persones... que moltes ocasions són causa de difamació i de mentida. Cal tindre present que les paraules i les pedres quan se solten no tenen tornada.

L’apòstol Jaume, en la seua carta als germans cristians, escrita allà pels anys 80-100 després de Crist, fa una advertència i diu que siguem promptes a escoltar i lents a parlar perquè la llengua, tot i ser un membre del cos molt menut, s’escapa al nostre control. Tant és així que, a vegades, ens posa en greus compromisos i deixa al descobert defectes que poden perjudicar la nostra personalitat. Posa dos exemples molt explícits: compara la brida amb la qual el genet domina el cavall que, sent tant menuda, el fa anar cap a on ell vol; en un altre diu que amb el timó xicotet d’una embarcació, per gran que sigue, el pilot la dirigeix cap a on li interessa. Igualment passa amb la llengua que, sent tan menuda, domina tot el cos. És com un foc de no res que encén un bosc molt gran. És un foc minudet, però, tot un món de malícia, que ho embruta tot i inflama tot el rodar de la vida.

L’home que ha dominat i seguix dominant tots els éssers de la terra no és apte per a dominar la seua llengua. A la vegada, esta mateixa llengua que és capaç d’alabar el pròxim i beneir Déu, ocasiona crítiques injustes, fa circular —amb facilitat— comentaris falsos que causen conflictes i altercats

7

que són motiu de mal viure en la societat. L’apòstol Jaume diu també al seu escrit: «si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix, la seua religió és buida». (Jaume, capítol 2, versicle 26.) Quan es remena la criva queda el rebuig, de la mateixa manera que quan la persona parla, li surten els defectes. La Bíblia: primer llibre de Samuel.

Un objectiu, primordial, que ens hem de proposar els creients ha de ser el control de la llengua. Això només ho podrem aconseguir amb el do de la gràcia de l’Esperit, que farà que puguem depurar el nostre parlar i controlar millor la llengua, que en propagar el missatge de l’Evangeli afluirà amb més nitidesa.

Joaquín Tomás

EL SILENCI DE LES MIFES Quan jo era molt menut i vivia amb la meua família al carrer del Pou, en els dies més calorosos de l´estiu acostumàvem a sopar al terrat de casa. Mon germà i jo hi pujàvem amb antelació tot el que era de menester, mentre la mare acabava d´amanir el menjar. Amb tot, no solíem entaular-nos fins molt cap al tard, quan el pare tornava de l´hort, així que en poca estona se´ns tirava al damunt el crepuscle. Els tons groguencs, violacis i carminats de la posta de sol ens feien gaudir, sovint, d´un quadre idíl•lic, amb la llum oliosa que es reflectia sobre el mosaic de teulades. En aquella hora baixa els fumerals exhalaven les olors més diverses, i a vegades fins i tot jugàvem a endevinar què es menjava a cada casa del veïnat: aquí suquet de peix, allà escalivada, més avall sardines rostides… De tant en tant, se sentien els xiulets d´algun tren que creuava el pont de Valentí i vèiem els fars dels vehicles que baixaven per la costa del Pinet. Les orenetes i falcilles, amb els seus vols acrobàtics, amb tot de giragonses increïbles, aprofitaven els últims instants de llum per a omplir el pap, inundant l´ambient de xiscles que es mesclaven amb la nostra conversa. I en el moment més impensat apareixien les primeres estrelles en un cel on, si s´esqueia, la lluna ja brillava esplendorosa.

«La lluna porta galdufa…!», podia començar el pare, i la resta esclafíem a riure abans i tot que completés la dita!

8

Opinió

Hi havia un lapse, just després d´això que acabo de narrar, en què es produïa una calma, una mena de silenci misteriós i carregat d´auguris. Fins i tot la marinada dixava d´alenar. A ponent es veia tan sols una aurèola, minvant, que retallava la silueta del Port. Ja les ombres s´havien apoderat dels racons on no arribava l´enllumenat públic. Era l´hora…

Com que en aquell moment solíem fer la sobretaula ens posàvem de cara el molí de Rosquilles, allavons un vell casalot deshabitat, i quedàvem absorts, a l´espera. Ben puntualment, pels seus obscurs finestrals apareixien unes figuretes borroses, inquietes, que semblaven desemperesir-se després d´un llarg son: eren les mifes! El moment estel•lar arribava, però, quan alçaven el vol, una darrere l´altra, i marxaven en diferents direccions a la recerca d´aliment en un ritual que es repetia cada nit. Quina alegria més innocent ens produïen! El pare explicava que eren unes aus molt beneficioses per a la pagesia, ja que es mengen els ratolins que malmeten les collites.

Recordo com si fos ara, pels mateixos anys, l´emoció que vaig sentir en veure les mifes en un dels documentals de l´enyorat Félix Rodríguez de la Fuente.

Aquell plomatge daurat al dors i a les ales, i els ulls sempre enigmàtics al mig de la cara en forma de cor.

Eren, és clar, com les que vèiem cada nit des del terrat de casa.

Sent més granet vaig continuar observant-les. Mentre escrutava el cel a la «caça» d´estels fugaços, en tantes nits estiuenques, podia aparèixer alguna mifa volant parsimoniosa sobre el carrer. La seua figura blanca —vista de baix—, amb les ales esteses que movia sense fer cap remor, semblava un fantasma benigne que només volia passar desapercebut. Ma iaia va contar-me més d´un cop aquell mite tan antic segons el qual les mifes es bevien l´oli de les llànties de l´església, i em ressaltà que eren bèsties de mal averany de les que calia apartar-se´n… Tot i que jo estimava molt ma iaia, en això mai no vaig fer-li massa cas. Algun cop, quan m´acabava de gitar o haventme despertat de matinada per qualsevol motiu, sentia l´esgarip d´una mifa, com un llarg «ssssssssh!» molt sibilant que trencava la quietud de la nit. A l´acte tenia temor, però després me l´imaginava com una mena de sereno alat que vetllava pel descans del poble i amb el seu grall simplement ens recordava: «soc aquí, no patiu!».

El cert és que ha existit sempre un vincle ben real entre els humans i les mifes. És una relació que s´origina en temps molt reculats com ho demostren, per exemple, les antiquíssimes referències d´estes aus —pintures i ossos, sobretot— que s´han trobat en coves i jaciments prehistòrics. Potser el cos-

tum que tenen de niar a prop de les persones ve d´aquella època tan arcaica. En la mitologia de la Grècia clàssica les mifes juguen un paper força important. Ja Homer ens descriu la dea de la saviesa, Atena, com «la d´ulls de mifa», animal que ha acabat sent l´emblema de la filosofia. I sense anar tan lluny, la gran varietat de noms amb què se les coneix popularment en català: òliba, xucaoli, miloca, xibeca, olivassa, òbila, xuta, mifa, etcètera, és un indicatiu més d´esta vella familiaritat. Una familiaritat, amb tot, no exempta de supersticions i maledicències.

Ara ja fa temps que no es veuen mifes pel cel del nostre poble. No descarto que se´n puguen trobar al camp, però aquelles que van acompanyar tantes generacions de masdenvergencs ja no hi són, van marxar igual que havien viscut: en silenci. Potser es cansaren de traslladar-se de golfa en golfa o simplement va arribar un punt en què ja no tenien on anar.

També és possible que no trobessen de què alimentar-se, o bé que l´excés de soroll i d’il•luminació les espantés. No ho sé. Una cosa és indubtable, però: la desaparició de les mifes ens va passar absolutament desapercebuda. I és que amb tantes qüestions importants i peremptòries que omplen la nostra vida moderna, sofisticada i estressant, qui podia preocupar-se per tals animalets?

A vegades, en estos capvespres tan calorosos d´estiu, cansat de la xerrameca de la televisió, d´Internet i fins i tot dels llibres, surto a la terrassa a veure la posta de sol. Continuo disfrutant, on visc ara, d´unes magnífiques vistes del Port. En la vaguetat del crepuscle, quan la llum esmorteïda de l´ocàs forma a penes un nimbe sobre les muntanyes, algun cop em sembla veure fugaçment l´ombra d´una mifa… És només un miratge, és clar, una espurna d’il•lusió, naturalment infantil, que s’esvaïx de seguida. Potser la paradoxa és que estos ocells, després de viure segles al nostre costat, han fet mutis en un temps en què el respecte per la naturalesa i la vida salvatge va tenint més bon predicament, i on augmenta dia a dia la preocupació pel planeta que dixarem en herència a les xiquetes i els xiquets d´avui… Que este planeta no sigue cada vegada més pobre, fràgil i trist —i certament inhabitable— dependrà, crec jo, de donar molta més importància a qüestions que fins ara ens han semblat poc transcendents. Seria d´esperar que, almenys a escala local, la desaparició de les mifes servís de toc d´atenció.

Rubén Royo Espuny

Notícies locals/opinió

9

Passades les eleccions i la presa de possessió del nou alcalde i dels regidors, vull dirigir-me a tots els veïns per a donar-vos les gràcies pel suport, per la col•laboració que m’heu donat a mi i a tots els equips de govern que he presidit durant estos vint anys d’ alcalde.

Tot això no es podria fer si no fos per l’ajuda desinteressada de molts veïns. No canviem mai i sapiguem traspassar este tarannà, esta forma de ser als nostres fills perquè ells també el traspassen als seus fills i així continuem sent un poble modèlic de col•laboració ciutadana.

Han sigut uns anys engrescadors per a fer tot allò que ens havíem proposat de fer, uns anys de molt de treball, sempre pensant que treballava per a fer gran el poble, com si treballés per a casa, que mai hi ha prou hores.

Ara començaré una nova etapa i com un veí més ajudaré en tot allò pugue o en tot allò que em demane el nou equip de govern. Compteu amb mi per al que face falta.

Segur que no hem fet contens a tots. Som humans i ens podem equivocar. És molt difícil fer content a tothom, però puc dir-vos que sempre hem pensat en una majoria i que mai no hem fet res sabent que podria perjudicar algú. De totes maneres, demano disculpes per si algú s’ha sentit ofès o perjudicat per alguna decisió que en el seu moment haguéssem pres.

He de dir-vos que he tingut molta sort per estar sempre molt ben acompanyat de molt bons regidors i regidores i, per descomptat, per una gran majoria del poble. Una vegada més he de donar-vos les gràcies per la vostra desinteressada ajuda en tot allò que heu pogut o us hem demanat. Gràcies, moltíssimes gràcies.

Ara us demano que esta col•laboració que ens heu donat a natros tots estos anys també la doneu al nou equip de govern, perquè així continuarem fent gran el nostre poble en benefici de tots els veïns.

Els pobles menuts com el nostre, si no és amb l’ajuda de tothom, no acaben de prosperar. Els recursos econòmics són minsos, però natros sempre hem sigut referència de la comarca pels recursos humans. Som gent col•laboradora que sempre hem ajudat en tot allò que hem pogut.

I en tenim uns quants exemples, como ara la gran col•laboració en les Festes Majors, en la Fira del Caçador, en les Festes Culturals, els voluntaris per a fer les borraines de Cap d’Any, les paelles de Festes, el bou estofat, etcètera, etcètera.

LL’etapa que tanco ha sigut molt profitosa com a experiència en la meua vida. M’he format en un àmbit que no podia imaginar-me mai, tant com a alcalde com a diputat provincial. He conegut molta gent i he fet molts bon amics que recordaré tota la vida.

També he de dir-vos que sento sentiments contradictoris, ja que estic content per estar alliberat del compromís de governar el poble cada dia, els 365 dies de l’any, però al mateix temps trist per acabar una etapa de la meua vida que he viscut amb molta il•lusió i orgull.

Moltes gràcies i molta salut per a tots. Àlvaro Gisbert Segarra

10

Notícies locals/opinió ARGILA

Quan Miquel estava passant l´hivern en la dona, la sogra i la xiqueta, plegant les aulives del senyor Joan de Tròies, a prop les muntanyes dels Ports, per al dia que van acabar, un veí de la finca els va dir si volien continuar en la faena de l’auliva per al senyor Alberto Anguera, amb qui tenia amistat. I li van dir que sí. I en nom d’este senyor Joan Ardit, i a l’adreça donada, era el diumenge 15 de desembre del 1968 quan van anar, Miquel i sa sogra, en bicicleta a Tortosa per a parlar amb el senyor Alberto.

El van trobar a casa. Els va rebre amablement. Tenint en compte que tenia moltes aulives, i raonables els tractes de 40 pessetes el doble decalitre i oli per al consum, van acordar començar el dimarts 17. El senyor Alberto va voler portar-los amb el cotxe a vore les finques, però van refusar la invitació perquè el senyor propietari ja els havia explicat que eren totes auliveres de la classe morrut i totes carregades de fruit.

I tal com havien acordat, el dimarts, a les 10 del matí, el senyor Alberto se presenta en una furgoneta 4L a la plaça del mercat d´Amposta, al mateix temps que també hi arriben la família de Miquel. Van emprendre el camí cap a una de les finques on es van instal•lar tots quatre: Miquel; la dona, Rosa Maria; la filla, Nativitat, d´un any i mig, i la sogra, la senyora Teresina. El senyor Alberto els explica perquè les menudes finques que tenen són terra d´argila.

— Com vostès a la millor ja saben, la nostra família Anguera som els propietaris de la important i coneguda bòbila situada a prop de Tortosa i de Camp-redó, i també són famosos els argilers d’Anguera que hi ha a tocar de la costa del Ranxero. I estes finques d’auliveres les comprem en previsió de tindre argila de reserva, i més en esta època en què l’auge de la construcció va en augment i cada dia es necessita més producció de ceràmica. Mentrestant, però, conreem les terres, hi fem tots els treballs necessaris i arropleguem les collites.

—Sí, senyor, sí. Hem sentit nombrar la bòbila d’Anguera i quan anem a Tortosa en veiem la xemeneia —apunta Miquel.

—Ara els explico com han de plegar les aulives. Com estan veient i els vaig dir, tot és de la classe morrut. Vull que les cullguen fent-les caure a les borrasses a cops de verga ben dirigits, i cada dia vindré a buscar les aulives per a portar-les fresques al molí, on fan oli de qualitat...

I de les que pleguen caigudes a terra, fiquen-les a part.

—Sí senyor, així ho farem.

I a la tarda van començar la faena previstos de tot el que els calia: borrasses, cavallets, sacs, cabassos, cànter de l’aigua, verguers, el cotxet de la xiqueta i la ràdio. I amb coratge, emprenen el primer dia de faena. Baix l’empara de les auliveres, el cel i l’argila, acompanyant-los en el paisatge la presència d´una esvelta i alta palmera carregada de dàtils. I així anaven passant els dies, vivint i treballant al camp, a l’abric d’una espaiosa caseta —palatina, que diria un romàntic— i de la ràdio. A més de

delectar-los amb la música, els tenia informats de tot el que passava al món, com ara que el dia 21 de desembre 1968 els americans van enviar a la lluna el coet Saturn V, de la missió Apolo VIII. I van tindre una molt grata sorpresa, ja que el dia 28, dissabte, se’ls van presentar els esllemenadors, amb el masdenvergenc i cap de colla José Roig “lo Carreté”, alegrant-se ell també de ser allí.

—Així que vatros sou los plegadors que el senyor Alberto va dir-me que éreu d´Amposta. Però qui havia de pensar que éreu vatros, que sou de Masdenverge, encara que viviu a Amposta —diu José.

—A natros, lo senyor Alberto va dir-mos que avui vindrien les esllemenadors, però no mos va dir que éreu de Masdenverge —respon Miquel.

—És una agradable sorpresa i m´alegro de vore-us — afegix José.

—I natros també mos alegrem —diu Miquel.

—Pos ja feia temps, ja, que no mos havíem vist —apunta José.

—Home, és que al poc temps de casar-mos, ja vam marxar del poble a viure Amposta i, la veritat, a Masdenverge anem poc. Ha de ser un encert trobar-mos, perquè tu sempre deus estar atrafegat, però bo és sempre recordar-mos los fills del poble, visquéssem on visquésem. I ara, avui, cal estar contents d´esta feliç coincidència de trobar-mos aquí i treballant per al mateix propietari —diu Miquel.

I el senyor Alberto, que ha sentit això dels fills del mateix poble, li va preguntar a José si es que es coneixien, i este li va explicar que es coneixien des de menuts i que havien treballat junts a la ribera, fent faenes a l’arròs. El senyor Alberto se n’alegrà i la confiança que li tenia a José va servir d´aval per a tindre’n encara en més a Miquel.

Posats en la faena, uns esllemenant i els altres collint aulives, Miquel recorda el dia que va plantar una rameta d´aulivera acabada de tallada pels esllemenadors i el senyor Alberto, quan la va vore, va pensar que era en veritat una aulivereta jove, i la volia regar i tirar-li adob. Qui l’havia plantat, però, va dir-li que no ho fes, que era simplement una rameta que va plantar per a fer una broma.

—Ara m’hi has fet pensar! Avui és lo dia dels Sants Innocents.

—No s’enfade, senyor Alberto. A mi José també m´ha dit que a Masdenverge ha sortit lo barranc, sense ploure.

—No m´enfado per això, Miquel. Al contrari, bo és recordar este fet bíblic —diu el senyor Alberto.

—Sobre això, n’han parlat a la ràdio este matí —afirma la Rosa Maria.

—Vostès, gràcies a la ràdio se’n deuen enterar de tot — diu el senyor Alberto.

—Home, no diem de tot, però sí que de moltes coses, com ara que este dia de la setmana passada en què los americans van enviar la missió Apolo VIII a la lluna, que va acabar ahir dia 27, i els que ho han vist a la televisió han xalat més que els radioescoltes... Però el que més mos va agradar va ser la lectura dels astronautes dels

Notícies locals/opinió dels deu primers versicles de la Bíblia —diu Miquel.

Acabada la jornada, i marxats a casa els esllemenadors i el propietari, es queden tots sols Miquel i la família. Porten les aulives a la caseta i mentre el matrimoni les neteja, la senyora Teresa fa el sopar, tot baix la llum viva del ‘carburero’ i l’alegre ambient musical de la ràdio. Havent sopat, se giten a l´ampla pallissa de la caseta, situada en mig d´un solitari paratge il•luminat per una prou clara lluna creixent. I així, successivament, anaven passant els dies i el senyor Alberto era qui s’encarregava de portar-los les vitualles... i quan ell no podia, enviava a José “lo Carreté” perquè no els faltés de res. I una de les vegades va ser el 30 de gener de 1969, dijous, en què José els va portar llet i galetes Maria, ous, formatge, pa, vi i un poc de carn de part del senyor Alberto. I tota la família li va agrair a José la bona disposició que sempre tenia a l’hora d’ajudar-los i més a la gent del poble. José coneixia de sempre Miquel i la família de la dona, així com a tot el poble. Però a ell, a José “lo Carreté” també el coneixien tots, i era molt apreciat per la seua cristiana bondat, virtut per la qual Miquel era un dels que el tenien en la més alta consideració.

Nous veïns se’ls van presentar a la finca del costat per a plegar les aulives. N’eren els propietaris. Van saludar-se i es van presentar cordialment: José Benet i Cinta Miró, de Tortosa. Treballaven de masovers al col•legi Sant Josep.

I el dia 15 de febrer del 1969, la Rosa Maria i sa filla Nati se’n van anar a Vilanova i la Geltrú a vore a sa germana. El gendre i la sogra es van quedar tot sols. Mentre sopaven, a les 19.45, senten uns crits femenins demanant auxili...

Cada vegada els sentien més a prop, aproximant-se a la caseta. Miquel va sortir a fora i es va trobar la senyora Cinta. L’home, el senyor José, havia caigut i estava inconscient, gitat davant la seua caseta. Miquel hi va anar corrent i només vore’l, va adonar-se que de l’orella dreta li sortia una mica de sang. El van entrar a la caseta i van tapar-lo amb una manta. Miquel, amb un bastó i caminant tant de pressa com va poder, va anar a Camp-redó a demanar auxili. Va entrar al primer bar que va trobar i va demanar per l’alcalde. La gent que s’estava al bar es van quedar ben sorpresos, mentre que els que jugaven a cartes, van congelar la jugada. En demanar si hi era l’alcalde, no va rebre resposta. I dirigint-se a l’amo del bar, li va dir que allí no hi era... convertint-se tot plegat en un moment crític de violència. Miquel, amb barba i un bastó, havia entrat a buscar, en insistència, el senyor alcalde. Es devien pensar que havia entrat una banda al bar i que al carrer s’estaven esperant la resta de membres. Quan va sortir del bar, un noiet li va dir que l’alcalde era al bar de baix i ell mateix va acompanyar-lo. Va entrar al bar i li va dir a l’alcalde que aquell home l’estava buscant. Un regidor o amic del noi va alçar-se per a vore qui era i què volia. Miquel li va ensenyar el DNI i va explicar-li el cas. El senyor va entrar novament al bar i al moment en va sortir l’alcalde: —Pel que vostè mos diu, sabem on és. Anirem a buscar esta persona que diu, però vostè ha de vindre en natros.

—Sí, senyor, sí —diu Miquel.

11

I en una furgoneta Citroën van anar a buscar el senyor José Benet i van portar-lo a Tortosa. Miquel va quedar-se en la sogra i van acabar, per fi, de sopar i a dormir. Al dia següent, domenge, se’ls va presentar a la caseta l’alcalde de Camp-redó, en bicicleta. Van estar-se a la vora del foc parlant fins a les 10.30 h, hora en què l’alcalde se’n tornà a casa.

Quan la dona i la xiqueta van tornar de vore a sa germana, es van incorporar novament a la faena. El dia 21 de febrer de 1969, divendres, es van tornar a presentar José “lo Carreté” i la colla per a continuar la faena d´esllemenar.

Després de saludar-se i fer preguntes la senyora Teresina sobre el poble i dir José que tot estava bé, que no havia passat res de destacable, Miquel li va explicar el que els havia passat els dissabte passat.

—No se pot estar sense un vehicle per estos móns, almenys una bicicleta, home. Fixa’t tu la gran caminada que et vas fotre per anar a Camp-redó. No sabem mai què mos pot passar i abans no arriba l’assistència, te pots quasi morir.

—Tens raó, José, tens raó. No aniré més per estos móns sense una bicicleta.

Posats al treball, i sent ja al final de la jornada, José va a dir-los que ja havien acabat.

—Pos natros acabarem demà, si Déu vol. I moltes gràcies per tot el que has fet per natros —diu Miquel.

—De res home, de res! Jo content de fer-ho. I ara, parlant de tot, què fareu? Buscareu més faena de l´auliva o ja vos quedareu al poble —demana José.

—Segurament buscarem més faena, perquè per a les faenes de la ribera encara falten bastants dies —contesta.

—Natros començarem la setmana que ve a esllemenar la finca que el senyor Alberto té als Carrascals —diu José.

S’acomiaden molt cordialment tots i uns marxen a casa i els altres s’hi queden fins a l’endemà.

José “lo Carreté” continuava vivint al poble i treballant en les faenes de la terra. I Miquel d´Amposta va passar a viure a Salou l’any 1970, treballant a la construcció. I el 2003 va tornar a viure a Masdenverge. I sempre que es trobaven en José, s´alegraven de vore’s i feien lo comentari de quan estaven treballant per al senyor Anguera.

Passat un temps, José li fa saber a Miquel la mort del senyor Alberto, i ho va sentir, perquè guardava un bon record d´aquell home. Però el mes trist va ser per a Miquel la pèrdua de José “lo Carreté”. Va assistir a l’enterrament en una gran manifestació de dol. Era el dia 29 d´octubre del 2015, dijous. José Roig Ferré, Déu lo tingue al cel.

Miquel Ramos Roiget

12

La biblioteca

Estos mesos, la biblioteca ha estat molt activa. Al mes de maig s’hi van fer uns cursos d’informàtica gratuïts sobre Internet, multidispositiu i seguretat i privadesa a les gestions i compres en línia. Tot això, a través del servei TINETaula, activitat iti-nerant per les nostres comarques, per a la qual la Diputació de Tarragona aporta l’equipament informàtic, el professor i el material didàctic.

Esta activitat formativa està adreçada als ajuntaments menuts de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i té com a objectiu iniciar i aprofundir en els usos i les bones pràctiques d’Internet als ciutadans.

La nostra biblioteca també va participar en la Super Nit, en què la família dels súpers del Club Super 3 van ajudar-nos a resoldre el problema greu que havia causat el Senyor de les ombres amb la seua màgia fosca, Amb la col•laboració i la màgia dels xiquets i les xiquetes de Masdenverge vam ajudar a tornar els dolents als llibres d’on no haurien d’haver sortit mai.

Va ser una experiència bonica i diferent, i tots els participants s’ho van passar molt bé i van estar atents i molt participatius en totes les probes que s’hi van fer. Volem donar les gràcies als elfs invisibles que van ajudar-nos perquè la vetllada fos encara mes màgica i especial.

Una altra activitat participativa va ser el sopar a la fresca que vam organitzar des de la Biblioteca, al qual podia afegir-se qui volgués amb l’única condició que calia portar alguna cosa per a menjar i compartir. Gràcies a tots els qui vau participar-hi.

L’última activitat que tancava el curs de la biblioteca és el concurs de dibuix de Sant Joan. La Lina va ser la guanyadora amb un dibuix que serà la portada de les Jornades Culturals de l’any que ve. Per a cloure l’activitat, vam fer un berenar salu-dable.

Us deixo també el nou horari d’estiu de la biblioteca per a oferir un millor servei als nostres lectors.

«Allò que lliges quan no has de fer-ho, determina allò que seràs quan no pugues evitar-ho» Oscar Wilde Montse Parrot

Llar d’Infants FESTA DEL COLOR VERD I ACTUACIÓ DE FI DE CURS Estos últims mesos del curs hem treballat el color verd. Al llarg de diverses setmanes, els menuts han fet diverses activitats per a treballar i interioritzar este color. Han après la cançó del color verd, han manipulat aliments —com ara enciams i bajoques—, han pintat un mural amb rodets, pinzells i les mans, han fet plastilina... i, finalment, vam celebrar la festa tots vestits de color verd.

Vam plantar unes plantes al jardinet de la llar d’infants i després vam regar-les! Va ser una setmana molt divertida. Donem gràcies a les famílies per la seua col•laboració amb les plantetes.

El 20 de juny, en el marc de la Setmana Cultural, a la llar d’infants acomiadàvem el curs 2018-2019 ballant unes cançons a l’escenari del pavelló. Tots els xiquets i les xiquetes ho van fer d’allò més bé. Després de les actuacions, els infants de P2 —Unai, Pol, Yune, Neizan, Iris, Eidhen, Izan, Ibai i Carla— van rebre medalles i orles, perquè acaben l’etapa de la llar d’infants! Els desitgem molta sort i com diuen ells «ens retrobarem al col•le dels grans!».

No volem acabar sense felicitar la Yune, l’Izan i el Neizan pels seus tres anys i la Júlia, que n’ha fet dos!! D’avui a molts anys!!

Desirée Simó Llar Infants Municipal Verge del Roser Masdenverge – 977 71 84 04 llarinfants@masdenverge.cat e3009990@xtec.cat

13

Pubilles i mossos infantils

14

Reina

Leire Palacios Arasa

Valentina Peña Santos

Joan Tomàs Agudo

Amelie Ferré Torta

Ariadna Nicolàs Estellé

Eloi Tomàs Castell

Mossos

Lluc Gonel Melich

ENTREVISTA ALS MOSSOS 1. Estudis 2. Com viuràs les festes majors?

3. Quin acte t’agrada més de les festes?

4. Quin acte trauries de les festes?

5. I quin hi trobes a faltar?

6. Pel•lícula preferida 7. Últim llibre llegit 8. Color preferit 9. Música i cantant que t’agrada 10. Hobbies 11. Què t’agradaria ser de gran?

12. Lloc preferit del poble 13. Ciutat que t’agradaria visitar 14. Quin desig tens per a Masdenverge?

Àlex Palomeque Farnós (17 anys)

15

1. Este curs he fet 1r de Batxillerat.

2. Crec que tinc l’oportunitat de gaudir de les festes d’una manera que no tornaré a viure, podent participar molt més en tots els actes, i això no es pot desaprofitar.

3. Sempre m’ha agradat molt la Cursa Enigmàtica. És un acte molt propi del poble i sempre que hi participo, xalo molt.

4. Personalment, no trauria res de les Festes. Hi ha una gran varietat d’actes diversos adreçats a tots els públics, així que tothom pot participar de les festes.

5. Si s’hagués d’afegir alguna cosa, optaria per alguna activitat més a la piscina.

6. «Forrest Gump».

7. «El llibre dels Baltimore», de Joël Dicker.

8. Roig.

9. M’agrada la música en català, i artistes de parla anglesa com Bob Dylan.

10. Quedar amb els amics del poble i anar amb bicicleta.

11. Encara no ho tinc clar. Voldria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb les Humanitats i les Ciències Socials.

12. Encara no ho tinc clar. voldria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb les humanitats i les ciències socials.

13. La Foia, ja que de menut sempre anàvem a passejar allà amb la família i és on anem sempre amb bici amb els amics.

14. Copenhagen, ja que m’encanten els països nòrdics i la seua cultura, i en especial dinamarca.

15. Que continuem creixent com a poble i que tinguem salut i felicitat.

Carlos Sànchez Puruncajas (16 anys)

16

Mossos

1. Batxillerat.

2. Les viure amb molta il•lusió, ja que representem el poble.

3. La cursa enigmàtica, perquè és una activitat on hi molta participació de la gent del poble.

4. Trauria alguna nit d’orquestra.

5. La matinada de vaquetes i més nits de festa jove.

6. «Lo dejo cuando quiera».

7. «La sombra del viento».

8. Blau.

9. El Techno i el Reggaeton i m’agrada la DJ Tatiana Cabezas i Martin Garrix.

10. Practicar qualsevol esport, però sobretot jugar a futbol.

11. Mestre d’Educació Física.

12. El mas de Sant Pau. 13. Nova York, perquè és un lloc que m’il•lusiona conèixer.

14. Que passen molt bones festes i que tothom s’ho passe d’allò més bé.

10. Jugar a futbol, m’encanta cuinar i escoltar música. També m’agrada aprendre nous balls.

11. Mestre o cuiner.

12. La Pinada, un lloc ideal per a estar tranquil.

13. M’agradaria visitar tot el món, però si hagués de triar-ne un, em quedaria amb l’Havana, perquè m’encanta la música i la gastronomia cubana.

14. Que tothom qui viu al poble sigue feliç i que s’ho passe d’allò més bé durant les Festes Majors del nostre poble.

Izan Arribas Tomàs (17 anys)

Èric Borrego Albiol (16 anys) 1. 1r de batxillerat.

2. Amb molta alegria i amb ganes de passar-m’ho molt bé.

3. La cursa enigmàtica, perquè és una activitat que agrupa molta gent del poble i també gent que ve de fora. A més, fem esport i ens fan cavil•lar molt.

4. Els bous, ja que estic en contra de qualsevol acte que supose un maltractament animal.

5. La carrera d’andròmines o la carrera del conill on s’havia fet molts anys enrere, al carrer Major.

6. «Intocable», d’Oliver Toledano.

7. «Contes des de la presó», d’Oriol Junqueres.

8. Blau.

9. Reggae i rap. Els meus cantants preferits són Bob Marley i Kase O.

1. 1r de batxillerat tecnològic.

2. Crec que estes festes seran unes festes per a recordar i que viurem cada moment al màxim.

3. La paella popular, perquè s’hi reunix tota la gent del poble; tots dinant en un mateix recinte, fa impressió.

4. Les nits de ball amb orquestra s’haurien d’acabar a les tres de la matinada i després, música amb discjòqueis.

5. Més festes per als jóvens.

6. «El protector».

7. «Los últimos días de Pompeya».

8. Verd.

9. Pop espanyol, David Bisbal.

10. Anar al gimnàs, córrer i fer esport en general.

11. Encara no ho tinc clar.

12. El mas de Sant Pau. 13. Atenes, pels seus monuments històrics.

14. Que la història popular del poble pedure.

Mossos

17

Martí Garcia Carles (17 anys)

Efren Escuin Carles (16 anys)

1. Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (CAFEMN).

2. Amb molta il•lusió, representant el millor possible els jóvens del poble.

3. Tots els actes taurins, ja que ho porto a la sang per part de la meua família Carles.

4. No trauria cap acte perquè penso que tots estan ben organitzats i les festes són completes.

5. La matinada de vaquetes i una nit més de festa per als jóvens.

6. «Resacón en Las Vegas».

7. «El món sobre rodes», d’Albert Casals.

8. Blau.

9. Els Catarres i música en català.

10. Qualsevol tipus d’esport.

11. Professor d’Educació Física.

12. Qualsevol lloc on pugue estar-me amb els amics.

13. Nova York, per a poder visitar una ciutat amb gratacels i un lloc on conviuen diverses cultures.

14. Que hi haja sempre germanor i que perdure la vida d’este poble.

1. Estic cursant Batxillerat.

2. Amb molta il•lusió, ja que només les podré viure enguany d’esta manera.

3. La paella popular, perquè és un acte on es reunix tot el poble.

4. Els actes religiosos.

5. La baixada d’andròmines, que es feia a la costa del cementeri.

6. «Acero puro».

7. «Niños tontos».

8. Lila fort.

9. Antonio Orozco i la DJ Tatiana Cabezas.

10. Dibuixar, sortir amb els amics i fer esport.

11. Dissenyador gràfic.

12. La font del Peu 13. Venècia, per l’atractiu dels canals.

14. Que continue creixent com a poble.

18

Mossos i pubilles

Joan Andreu Torta (17 anys) 1. Estic cursant el Batxillerat tecnològic.

2. Igual que tots els anys, però amb una mica més de responsabilitat i intentant gaudir-les al màxim perquè mosso només puc ser-ho una vegada.

3. La romeria musical, perquè és un acte i una festa diferent, que només es fa una vegada a l’any. A part, tots els anys que hi he anat, ha sigut de les nits en què m’ho he passat millor...

4. Sincerament, m’agraden molt les festes i intento anar a tots els actes possibles o del meu gust. Però no en trauria cap, ja que a mi em pot desagradar un acte, però potser hi ha gent a qui li agrada molt i actualment el programa és molt divers i hi ha actes per a tots els gustos.

5. Crec que falta la matinada de vaquetes que es feia fa uns anys. O també intentaria recuperar el torneig de tennis, ja que ara és l’esport que practico i voldria que es tornés a fer.

6. No tinc cap pel•lícula favorita, però m’agraden molt les d’humor.

7. «El violí d’Auschwitz».

8. Blau

9. La música, en general, m’agrada tota. Però actualment escolto molt La raíz, Celtas Cortos, Izal, Els Catarres i música en català.

10. El tennis, que és l’esport que practico, i el futbol. També m’agrada anar a córrer, jugar a pàdel i quedar amb els amics.

11. M’agradaria fer una carrera relacionada amb els esports o estudiar alguna cosa relacionada amb el món de l’automobilisme.

12. El poliesportiu, ja que practicar esports és el que més m’agrada fer.

13. M’agradaria visitar els Estats Units: Nova York o Los Angeles.

14. M’agradaria que el poble tingués unes instal•lacions esportives en condicions, ja que actualment tenen molts anys i no estan molt bé.

ENTREVISTA A LA REINA I A LES PUBILLES 1. Estudis 2. Entitat que representes 3. Què significa esta entitat per a tu?

4. Com viuràs les festes majors com a pubilla?

5. Quin acte t’agrada més de les festes?

6. Quin acte trauries de les festes?

7. I quin hi trobes faltar?

8. Pel•lícula preferida 9. Últim llibre llegit 10. Color preferit 11. Música i cantant que t’agrada 12. Hobbies 13. Què t’agradaria ser de gran?

14. Lloc preferit del poble 15. Ciutat que t’agradaria visitar 16. Quin desig tens per a Masdenverge?

Pubilles

19

Reina

Júlia Arasa Tena (17 anys)

Anna Andreu Torta (17 anys)

1. 1r Batxillerat Científic.

2. Associació de Caçadors Sant Isidre.

3. No en formo part, però mon pare n’és el president.

4. L’any passat ja les vaig viure sent pubilla i enguany espero passar-ho igual de bé que l’anterior.

5. El ball, ja que podem passar-ho bé tant la gent gran com els més jóvens.

6. Jo no en llevaria cap, ja que n’hi ha que ens agradaran més o menys que altres, però en general tenim una gran varietat d’actes per a diversos públics, gustos i aficions.

7. La matinada de vaquetes.

8. No en tinc cap, de favorita.

9. «Terra baixa», d’Àngel Quimerà.

10. Negre.

11. El flamenc i la cantant India Martínez.

12. Tocar la guitarra i quedar amb els amics.

13. Infermera, encara que no ho tinc del tot clar.

14. El poliesportiu.

15. El Carib, perquè és un lloc molt tranquil i m’agraden les platges i els paisatges.

16. Espero i desitjo que passeu molt bones festes . amb la família i els amics.

1. Enguany he acabat 1r de Batxillerat Humanístic a l’IES Les Planes de Santa Bàrbara.

2. Unió Musical Masdenverge.

3. Per a mi és un plaer representar esta entitat ja que de ben menuda que hi formo part, i és una entitat que m’ha vist créixer. Crec que és una associació que significa molt per a mi, perquè gran part del meu temps durant estos últims anys l’he dedicat a la música. A part d’ensenyar-me coses en l’àmbit professional i acadèmic, també m’ha aportat molt en l’àmbit personal.

4. Estes Festes Majors les viuré des d’una perspectiva diferent a la dels altres anys, ja que hauré de representar al poble en cada acte. Intentaré gaudirne al màxim, però enguany tinc més motius perquè soc pubilla.

5. Crec que no podria escollir un acte que m’agrade més, però si que m’agrada molt la cursa enigmàtica, la romeria i els actes en què participo amb la banda.

6. Jo personalment, no llevaria cap acte de les festes, ja que m’agraden tots, i, a més, considero que hi ha d’haver actes per a tots els públics i per a tots els gustos.

7. L’únic acte que afegiria a les Festes és alguna festa de nit amb aigua a la piscina del poble.

8. «Cisne negro»..

9. «La sombra del viento», de Carlos Ruiz Zafón.

10. Blau marí.

20

11. La música que més escolto és la música pop, sobretot en anglès, i les meues cantants preferides són Dua Lipa i Sofia Ellar.

12. Des de ben xicoteta que practico música i fa cosa de tres anys vaig decidir dedicar-m’hi a nivell professional al Conservatori de Tortosa. És una activitat que actualment ocupa gran part del meu temps i que ja forma part del meu dia a dia.

13. De gran m’agradaria estudiar un dual d’Educació Infantil i Primària, i també m’agradaria acabar el grau professional de música.

14. El lloc que m’agrada més del poble és la Foia, ja que és un lloc que ens oferix un entorn natural que aporta molta tranquil•litat.

15. No és una ciutat, però m’agradaria visitar l’illa de Bali, ja que és una illa amb un paisatge i una naturalesa espectaculars, i a més oferix una pau i un clima especialment agradables.

16. Espero i desitjo que passeu molt bones festes amb la família i els amics.

MASDENVERGE Dissabte 27 de Juliol

ORQUESTRA JUNIORS FESTA DE L'ESCUMA Dilluns 29 de Juliol

Dimarts 30 de Juliol

ORQUESTRA LA PASARELA Dimecres 31 de Juliol

PARC INFANTIL ORQUESTRA taNGARA lLANÇADERA 75m ORQUESTRA montesol Dijous 1 d'Agost

Dissabte 3 d'Agost

Gina Barcia Blanquet (16 anys) 1. ESO, cursant Carrosseria.

2. Butlletí Informatiu de Masdenverge (BIM).

3. La representació que ens fa al poble.

4. Les viure des d’un altre punt de vista, participant en els actes i amb molta emoció.

5. El sopar del bou estofat, ja que hi és tota la gent i fem una gran festa.

6. Cap, ja que tots els visc amb emoció.

7. Crec que no en posaria cap altre ja, que hi ha activitats per a gent de totes les edats.

8. «Maléfica», perquè l’amor vertader ve de qui menys t’ho esperes.

9. «Mirror, mirror».

10. Roig.

11. Música llatina, com ara bachata, reggaeton... El meu cantant preferit és Anuel AA. 12. Muntar a cavall, passar temps amb la família i passejar pel camp.

13. No ho sé encara. M’agraden moltes coses.

14. El poliesportiu.

15. València, perquè em crida moltíssim l’atenció.

16. Que prospere com a poble.

21

Goretti Calvo Parrot (16 anys) 1. 1r Batxillerat Econòmic.

2. Ràdio Joventut.

3. Des de ben menuda acompanyava ma mare a gravar els seus programes de ràdio, així que es pot dir que és una part molt important de la meua infància.

4. Amb molta il•lusió i ganes de passar-ho d’allò més bé.

5. Com a jove, el que més m’agrada són les festes que es fan a la nit, però també voldria destacar la baixada del «globo» perquè és el principal element que representa el poble de Masdenverge, entre altres.

6. No hi ha cap acte que em desagrade ni n’hi trauria cap. Penso que tots són importants, ja que totes les associacions tenen el seu moment per a actuarhi.

7. Ara per ara, trobo que no hi fa falta cap acte.

8. «Los juegos del hambre».

9. «Scars» d’Evelin Radcliff.

10. Negre i blau turquesa.

11. El rock alternatiu i el meu grup preferit és Linkin Park.

12. Llegir i escoltar música.

13. alguna cosa relacionada amb la criminologia i el dret.

14. La Foia.

15. Los Ángeles, per les platges i perquè és la ciutat de les estrelles.

16. Que continue creixent pròsperament.

Betlem Espuny Cuadrad (17 anys) 1. ESO. 2. Penya Che Bou. 3. Representa una de les parts més bones de festes.

4. Una mica més enfaenada que els altres anys.

5. Els bous, perquè m’agraden i m’agradaria embolar i torejar.

6. Crec que tots estan bé, perquè en la diversitat està el gust.

7. La matinada de vaquetes.

8. «Cazadores de sombras».

9. «La chica invisible».

10. Morat i negre.

11. M’agrada tota la música llevat del reggaeton i tot allò que hi estigue relacionat. Els meus cantants preferits són Porta i Shinoflow.

12. Tocar el clarinet, llegir, anar amb bici, sortir amb els amics i escoltar música.

13. Tècnica informàtica.

14. Les reunions en família a casa de ma iaia, sobretot el dinar de Nadal.

15. Moscou, perquè em causen curiositat les tradicions russes i sobretot la gastronomia.

16. El meu desig per a Masdenverge és que algun dia puguen obrir el centre de dia per a la gent gran que està tota sola a casa perquè puguen tindre companyia.

22

Paula Vidal Solà (16 anys) 1. Batxillerat.

2. Club de Futbol Masdenverge.

3. Primerament, jo des dels cinc anys practico esport d’alt rendiment i faig esgrima, i m’he sentit identificada perquè es tracta d’una entitat esportiva. En este cas, el Club de futbol, on mon pare va jugar des de ben menut.

4. Intensament, gaudint de tots els actes que pugue.

5. A mi m’encanta participar en la bicicletada, perquè m’agrada anar pels camins del terme i fer esport.

6. Cap, m’agraden tots, i penso que tots els actes formen part de la història del poble.

7. Jo crec que tot està bé.

8. «Ha nacido una estrella».

9. «Leah on the Offbeat».

10. Roig.

11. M’agrada el pop anglès i la meua cantant preferida és Camila Cabello.

12. Escoltar música i passar temps amb els amics.

13. Mestra d’infantil i primària.

14. La casa de ma iaia Manola la Torrera i mon iaio Manolo lo Rapitenc.

15. Nova York, una ciutat que admiro de ben menuda. Com que les series que mirava de xicoteta totes es grabaven allí, sempre he volgut anar-hi.

16. Que tota la gent del poble tingue salut i que passe unes bones festes.

Olga Ibañez Carles (17 anys) 1. Estic cursant Batxillerat Social.

2. Associació de Jóvens Font del Peu. 3. Per a mi, l’associació significa les ganes del jovent per a emprendre coses noves, la col•laboració entre natros! I sobretot les ganes de xalar.

4. Per a mi, enguany és ben diferent. Des de menuda veia les pubilles representar el poble i pensava, com deu ser? Quan acaben us ho podré dir.

5. L’acte que més m’agrada són les nits per als jóvens, perquè és on m’ho passo millor.

6. No n’hi trauria cap. Els gaudixo tots.

7. Trobo que falten més activitats a la tarda per a tothom.

8. «Tres metros sobre el cielo».

9. La saga d’After.

10. Blau.

11. El reggaeton i, de cantant, Maikel Delacalle.

12. Jugar a voleibol i sortir de festa amb els amics.

13. Infermera.

14. La terrassa del bar Sport, ja que és on passo més temps.

15. Nova York, perquè és una ciutat que sempre m’ha agradat.

16. Que tothom s’ho passe molt bé durant les Festes Majors.

23

24

Jornades culturals

Jornades culturals i corpus

25

26

Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple

27

De bona llei

28

LA NOVA LLEI HIPOTECÀRIA El 16 de juny va entrar en vigor la nova Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. Este nou text legal introduïx importants novetats, sobretot pel que fa al consumidor, de cara a oferir-li més protecció, àmplies possibilitats d’elecció i una transparència més gran.

La nova llei trasllada parcialment la Directiva 2014/17/ UE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de febrer de 2014, sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors per a béns immobles d’ús residencial, com a solució a les males pràctiques bancàries que s’han recollit en els últims temps. L’objectiu d’esta modificació es respondre a la necessitat de potenciar la seguretat jurídica, protegir el consumidor financer i promoure una actuació responsable en el context de la contractació hipotecària.

Esta llei és aplicable als contractes de préstec concedits a persones físiques o jurídiques que facen esta activitat de manera professional, quan el prestatari, el fiador o garant sigue una persona física.

La normativa és aplicable a tots els contractes que tinguen per objecte la concessió de préstecs amb garantia hipotecària o un altre dret real de garantia sobre un immoble d’ús residencial i la concessió de préstecs la finalitat dels quals sigue adquirir o conservar drets de propietat sobre terrenys o immobles construïts o per construir, sempre que el prestatari, el fiador o garant sigue un consumidor.

Principals canvis 1. Repartiment de despeses d’hipoteca La distribució de les despeses hipotecàries obliga el banc a pagar la gestoria, el registre, la notaria i l’impost d’actes jurídics documentats, mentre que el client ha d’abonar la taxació i la còpia pròpia de l’escriptura.

2. Abaratiment de l’amortització, bé sigue total o parcial La comissió es limita al 0,25% i al 0,15% durant els tres i cinc primers anys respectivament en la hipoteca variable.

La hipoteca a tipus fix aconseguix els límits del 2% durant els 10 primers anys i de l’1,5% la resta del termini.

3. Préstecs i embargaments Pel que fa a la clàusula de venciment anticipat, només es poden declarar vençuts els préstecs que s’han deixat de pagar un 3% del principal o l’equivalent a 12 quotes durant la primera meitat del termini. La xifra ascendix al 7% i 15 quotes en moments posteriors. També s’establix que l’interès de demora màxim és de 3 punts per sobre de l’interès remuneratori.

4. Transparència contractual El futur hipotecat ha d’obtenir una relació transparent de totes les condicions recollides en la Fitxa Europea

d’Informació Normalitzada (FEIN), i també en la Fitxa d’Advertiments Estandarditzats. Estos documents han de dur aparellada una relació de les clàusules i elements contractuals més rellevants, s’ha de deixar al client un termini de deu dies per a analitzar-les i formular oposició sobre la possible existència de clàusules abusives.

Així mateix, s’ha d’incloure una altra informació com ara els índexs oficials de referència que es fan servir per a fixar el tipus d’interès, l’explicació sobre el venciment anticipat, el préstec en moneda estrangera, reemborsament anticipat, la distribució de despeses i, en el cas d’interès variable, s’ha de lliurar un altre document amb càlcul de quotes en diversos escenaris.

5. Clàusula terra La polèmica clàusula fruit de centenars de litigis es posa a ratlla. A partir d’ara, els notaris o registradors no poden escripturar clàusules declarades com a abusives. S’establix per defecte un tipus mínim del 0% vàlid per a tots els préstecs hipotecaris.

6. Notaria El client té la possibilitat de triar lliurement el notari, qui ha de comprovar el correcte lliurament en termini de la documentació. El deutor ha de comparèixer davant el notari almenys un dia abans de la signatura, havent de ser correctament informat sobre les clàusules reflectides ressenyades en l’apart de transparència contractual, i deutor ha de fer un test sobre la documentació i informació per a corroborar-ne el coneixement.

7. Autoritat independent Creació d’una autoritat independent que és l’encarregada de vetllar per la protecció, seguretat i transparència en els processos de contractació immobiliària i que duu a terme les tasques de supervisió pertinents. Les queixes i reclamacions dels clients també s’han d’adreçar a esta autoritat.

8. Productes vinculats Es prohibix als bancs que obliguen el client a contractar un altre producte per a poder signar la hipoteca (plans de pensions, targetes, etc.). Això no eximix de la possibilitat d’oferir productes combinats a lliure elecció del client, i també de continuar amb la comercialització d’altres productes externs a la hipoteca.

9. Lliure subrogació Més accés i facilitat a la subrogació amb altres entitats, ja que es permet canviar a un altre banc lliurement. Entre les diverses entitats s’estableix un mecanisme de compensació.

10. Règim sancionador La llei fa una classificació de les infraccions en lleus, greus i molt greus, i remet al règim sancionador establert en la Llei 20/2014 d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

Judit Chavarría Albiol

29

30

Les nostres mascotes

ESTIU, CALOR I GOSSOS. CONSELLS PER EVITAR UN COP DE CALOR. Amb l’arribada de l’estiu i del bon temps, el més lògic és que incrementem el temps que passem a l’exterior acompanyats de les nostres mascotes. Però amb les altes temperatures de ple estiu és important prendre algunes precaucions per a evitar possibles problemes a causa de l’exposició de les nostres mascotes a la calor extrema.

Com gestionen la calor els gossos?

Els gossos, i la majoria de mascotes, no suen. Són animals endotèrmics; és a dir, tenen un sistema de termoregulació de la calor interna, que ha de ser constant. I, igual que en els éssers humans, hi ha d’haver un equilibri entre la producció (termogènesis) i l’evacuació (termòlisis) del calor.

Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan la suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer este exercici, de manera que amb les altes temperatures —i per a gestionar la calor—, els gossos esbufeguen o panteixen per a poder estabilitzar la temperatura.

Com ens podem imaginar, com més calent i humit sigue l’aire, més ha de panteixar el gos per a aconseguir refrescar el cos. La temperatura del gos ha d’estar al voltant dels 38,5 ºC i l’organisme no tolera gaire bé les variacions. Quan les temperatures superen els 30 ºC hem d’extremar l’atenció.

• Evitar l’asfalt i afavorir els camins, ja que la temperatura de l’asfalt al sol pot sobrepassar amb facilitat els 60 ºC. • Alimentar l’animal fora de les hores centrals del dia.

• Anar amb compte amb els morrions. Cal escollir-ne un amb què pugue panteixar lliurement.

• No transporteu l’animal en un cotxe o furgoneta si no està ben ventilada i mai no el deixeu tancat dins del vehicle. Hi ha uns ganxos per a poder deixar el maleter entreobert i d’esta manera assegurar la ventilació de manera segura. És fonamental assegurar la correcta ventilació del vehicle.

Com s’ha d’actuar davant d’un cop de calor?

Les conseqüències d’un cop de calor poden ser molt greus. Els símptomes són fàcils de detectar si estem atents a la nostra mascota. Un primer indicatiu pot ser la desorientació, seguida de tremolors i inclús de vòmits.

La rapidesa a l’hora d’actuar és fonamental: cal posar el gos en un lloc amb ombra i el més fresc possible. Si es té prou aigua a mà, el millor és banyar-lo per a intentar rebaixar la temperatura corporal i oferir-li aigua perquè begue, però a poc a poc.

Durant un cop de calor, la temperatura del gos pot arribar als 42-43 ºC en casos extrems, i ha de ser rebaixada a menys de 39 ºC. Per això, és interessant fer ús d’un termòmetre i controlar la temperatura regularment per a evitar que es refrede en excés. Un cop creguem que el gos està estabilitzat, és molt important portar-lo a un veterinari perquè n’avalue l’estat i establisca unes pautes a seguir.

El comportament davant de la calor Per a combatre la calor, la millor arma dels gossos és... el seu instint. Només cal fixar-se com naturalment aniran a buscar ombres, augmentaran el consum d’aigua i minimitzaran l’exercici físic.

Per ajudar-los, natros també haurem de fer ús del sentit comú i seguir uns senzills consells per a facilitar el benestar del gos en els dies més calorosos: • Disponibilitat d’aigua: bàsic que tingue de tota l’aigua neta que necessite.

• Assegurar-nos que tingue un lloc fresc i protegit del sol on descansar.

• Ajornar les sortides al carrer a les hores de menys calor.

Luci Farnós Arasa

Penya Che Bou

31

El divendres 21 de juny va tindre lloc l’exposició de fotos taurines de fotògrafs ebrencs. Més de 100 fotos d’onze fotògrafs taurins —entre els quals, el local Pol García Carles— de les nostres terres van estar exposades durant tres dies al Centre Masdenverge Actiu. L’exposició va ser tot un èxit, tant pel que fa a la qualitat de les fotografies com al nombre visitants vinguts de tot arreu. El cap de setmana següent, la Penya, amb col•laboració de l’Ajuntament, vam preparar una jornada per als més menuts, amb un tobogan aquàtic i jocs taurins amb bous de cartó.

Durant la tarda vam poder disfrutar de l’actuació del grup rumbero ampostí de l’En&Ton, que actuaran en concert el dilluns de Festes. Per a finalitzar la jornada, vam rebre el final del Correbars, organitzat per l’Associació de Jóvens Font del Peu!

32

Fila 13 Expiació, més enllà de la passió “Atonement”

La pel•lícula comença a Anglaterra un dia d’estiu de 1935. Tot i tindre l’amenaça de la II Guerra Mundial a la cantonada, els membres de la família Tallis viuen com a autèntics privilegiats a la seua enorme mansió, on decidixen passar l’estiu i reprimir les emocions de pànic mentre suporten un dels mesos més calorosos de l’any. Briony Tallis, una precoç escriptora de 13 anys, canvia irremeiablement el curs de diverses vides després d’acusar Robbie Turner (James McAvoy), amant de la seua germana Cecilia Tallis (Keira Knightley), d’un crim que no ha comès.

Una bona recepta ‘Burnt’ Després de perdre el prestigi per culpa del seu caràcter i dels seus problemes personals, el xef Adam Jones (Bradley Cooper) reunix el seu antic equip per a obrir un nou restaurant amb l’objectiu d’aconseguir les tres estrelles Michelin i guanyar una segona oportunitat. Però este expert cuiner posarà en dubte tota la seua professionalitat a causa del seu temperament explosiu. Amb esta cinta, dirigida per John Wells, es pot arribar a entendre l’amor pel menjar i captar totes aquelles emocions i sensacions que pot provocar una bona recepta.

Alba Garcia Castell

Tecnologia/internet WIFI4EU: WIFI GRATUÏT A LLOCS PÚBLICS PER INICIATIVA EUROPEA En este article explicarem una iniciativa de la Comissió Europea destinada a dotar de connexió wifi gratuïta a llocs públics de municipis de tot Europa. Entre el 2018 i el 2020 els municipis de la Unió Europea tenen dret a sol•licitar un bo d’un valor de 15.000 € per a oferir a la comunitat una connexió pública gratuïta; es finança el material i els costos d’instal•lació dels punts d’accés necessaris.

En este període s’assignaran entre 6.000 i 8.000 bons i es repartiran segons la població de cada país i l’ordre de les sol•licituds que es reben. Des de l’Ajuntament de Masdenverge s’ha demanat en les convocatòries que de moment s’han obert, sense que fins ara s’haja aconseguit cap assignació; de totes maneres, es continuarà intentant en les pròximes convocatòries. El nostre poble ja té una previsió per a interconnectar els punts wifi mitjançant fibra òptica; en cas que no s’arribés a tindre cap assignació, des de l’associació s’intentarà crear algun punt de cobertura wifi als llocs públics més adients.

A Catalunya, en la primera convocatòria de WiFi4EU, s’han seleccionat un total de 44 municipis, que sumen un finançament de 660.000 € per a crear zones wifi. A l’Estat espanyol, són més de 200 els pobles i ciutats que rebran l’ajut de la UE, mentre que a tot Europa s’han seleccionat 2.800 municipis, als quals es destinarà una inversió global de 42 milions d’euros.

La primera convocatòria, que va estar oberta del 7 al 9 de novembre de 2018, va rebre un total de 13.000 sol•licituds. La segona convocatòria, amb més de 10.000 sol•licituds, va estar oberta del 4 al 5 d’abril de 2019 i es van seleccionar 3400 municipis (110 catalans) amb una inversió de 51 milions d’euros.

Els municipis de Terres de l’Ebre que han aconseguit la subvenció són: Fatarella, Villalba dels Arcs, Camarles, Roquetes, Flix, Garcia, Mora d’Ebre, Batea, Gandesa i Pobla de Massaluca. Ens consta que diversos municipis de la

33

comarca del Montsià han fet la sol•licitud, però el fet que Europa duu a terme una distribució equitativa per països, fa que no es tinguen en compte territoris més menuts, com ara les províncies o comarques, amb el resultat que la nostra comarca encara no té cap assignació.

Si anem de viatge i veiem que el municipi té una xarxa identificada amb les sigles i el nom de xarxa WIFI4EU (SSID), podrem connectar-nos-hi si prèviament ens registrem al seu web com a ciutadans a través del portal: https://wifi4eu.ec.europa.eu/ Llista de municipis catalans: http://www.wifi4eu.cat/ mapa-catalunya-subvencions/ Òscar Alavedra

34

Notícies locals/opinió

Joventut: l’art de la construcció personal

Cal dir, però, que quan vam dissenyar-la ho vam fer pensant en una mostra de 100 jóvens i hem superat les expectatives amb escreix. Un altre punt a favor dels nostres jóvens: hi participen, i molt, quan generem espais de participació on se senten còmodes, espais que se’ls senten seus.

És això, una etapa de la vida en la qual construirte com a persona és un art. I sempre, sempre, la inspiració de l’artista té diversos vessants; musses, en diuen. L’entorn, la família, de vegades aquelles persones que ens trobem pel camí, que ens entenen, acompanyen... La nostra obra d’art més preuada: el nostre futur, la nostra vida, natros mateixos.

Els jóvens són aquella obra d’art, joia en brut, que necessita d’un temps i d’unes circumstàncies adequades perquè puguen ser valorades. Natros, en certa manera, com a jóvens que hem estat, com a pares i mares, com a docents, com a membres de la comunitat, en tenim una responsabilitat.

En este qüestionari preguntàvem sobre diversos aspectes de la vida del jovent: nivell d’estudis, municipi de procedència, formació, habitatge, emancipació, hàbits de lectura, esports, oci... I és sorprenent comprovar com els nostres jóvens volen trobar faena al nostre territori, volen emancipar-se amb garanties i volen continuar formant-se al llarg de la vida. També se’ls qüestionava sobre el coneixement que tenen de les diverses opcions i serveis d’atenció als jóvens de la comarca i dels seus municipis de procedència.

Som una comarca rica en artistes, en jóvens potencialment artistes de les seues vides i de les nostres.

Som una comarca en què els jóvens reclamen un paper, reclamen un espai de participació, reclamen formar part de les xicotetes coses que transformen els nostres municipis i la nostra comarca.

L’enquesta dissenyada per a la diagnosi del Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 ha estat contestada per 305 jóvens.

Comptat i debatut, una bona mostra de qüestions que ens apropen a la realitat del nostre jovent. És una realitat que hem de conèixer i d’entendre per a poder implementar serveis de joventut que tinguen sentit, d’acord amb la realitat d’este col•lectiu, dels nostres municipis, de les nostres comarques i del nostre territori.

Com a potenciadors d’estos artistes que, com natros, fan del seu dia a dia l’art de la construcció personal.

Sònia Tomàs Roiget

ANC Consum estratègic: com els nostres hàbits de consum poden repercutir en el territori El 5 de juliol, des de Masdenverge per la Independència, vam organitzar una xerrada per a presentar una nova campanya de l’Assembla Nacional Catalana que duu per nom «Consum estratègic». Carles Xavier Gómez, membre del Secretariat de l’ANC per Tarragona, va ser l’encarregat d’explicar-ho d’una manera molt didàctica, que va combinar l’explicació amb tota una sèrie de vídeos molt il•lustratius.

La campanya «Consum estratègic» s’inserix dins d’un nou programa d’accions impulsat per l’ANC que pretén situar l’independentisme dins dels sectors estratègics del país. Este conjunt d’accions no són tan cridaneres i multitudinàries com les habituals campanyes de l’entitat, però suposen un esforç, en el dia a dia individual i col•lectiu, molt més gran. Tot i que els resultats no són imminents, es tracta d’accions estratègiques a llarg termini que ja comencen a donar resultats rellevants. És el cas, per exemple, de l’impuls de la candidatura «Eines de país», que va resultar guanyadora a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, una de les entitats més influents i importants del país en l’àmbit econòmic. Avui dia, gràcies a la tasca dels voluntaris de l’ANC durant mesos i mesos de campanya electoral, l’entitat està presidida per Joan Canadell, un independentista. Igualment, s’està treballant incansablement en l’àmbit sindical, amb resultats destacables en algunes administracions com ara el cas de l’Ajuntament de Tarragona, on avui el sindicat de treballadors majoritari és independentista.

Pel que fa a la campanya «Consum estratègic», es tracta d’una acció que pretén propiciar canvis en les pautes diàries de consum ciutadà, per fer-lo més social, mediambiental i lingüísticament responsable.

Així, es pretén donar visibilitat a les empreses que fomenten els valors estratègics de proximitat o km0, economia circular, cooperativisme, respecte pel medi

35

ambient, compromís amb la llengua catalana, impuls de tecnologies 4.0 i responsabilitat social i solidaritat. És una campanya que interpel•la tota la societat, perquè els hàbits de consum repercutixen directament sobre el nostre territori. De fet, un dels moments més sentits pels assistents a la xerrada va ser quan es va reproduir el vídeo viral del bomber dels GRAF, Marc Castellnou. Este tivissenc explicava, amb relació al tràgic incendi de la Ribera d’Ebre, que la millor prevenció passa per posar en valor la pagesia i el propi territori, i que no hi ha millor manera de fer-ho que consumint els productes de casa nostra. En este sentit, un dels objectius de la campanya és conscienciar que els gestos diaris, per menuts que siguen, si se sumen als de molts, poden contribuir a generar grans canvis que repercutix en la sostenibilitat del nostre territori.

La campanya ha habilitat la pàgina web https://consumestrategic.cat/www/index.php. Tant empreses com particulars poden inscriure-s’hi per a conèixer i contactar amb totes les empreses que són garantia de compliment d’algun o d’alguns dels valors estratègics que hem esmentat anteriorment. Amb només uns mesos s’han aconseguit més de 200.000 canvis de contractes, sobretot en l’àmbit energètic (llum i gas). Traure poder a les grans empreses energètiques espanyoles (les de les portes giratòries de polítics, les de l’IBEX-35, les que no respecten el català, les que exploten els treballadors, les que et perseguixen cada dia per oferir-te «mi llors» serveis però quan tens problemes desapareixen) és un gran pas, però cal molt més! Us invitem a fer un cop d’ull a la pàgina web de Consum estratègic i, sobretot, a repensar els vostres hàbits de consum per a fer-los més responsables a tots els nivells, perquè això no va només d’independentisme, sinó que va molt més enllà.

Com sempre, per a qualsevol qüestió, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o pel perfil de Masdenverge per la Independència a les xarxes socials de Twitter i Facebook.

Masdenverge per la Independència – ANC

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Alevins

36

FINAL DE TEMPORADA Tot i haver acabat la lliga, això es un “no parar”. Així, durant el mes de maig i juny hem estat invitats a participar en cinc tornejos.

El primer va ser l’11 de maig a l’Ampolla: un torneig amb equips de la 1a divisió, tot i que els nostres juguen a 2a. El primer partit el vam jugar contra l’amfitrió i el vam perdre per un clar 5-0; el segon també el vam tornar a perdre contra el Camarles, però per un marcador ajustat de 2-3 (Roc i Pau); i l’últim partit, contra la Rapitenca, va suposar una tercera derrota per 1 a 3 (Pau), que va deixar-nos fora del torneig. De totes maneres, les partits contra rivals d’una divisió superior ens van servir per a no perdre el ritme competitiu.

El segon torneig el vam jugar tot just una setmana més tard, el 18 de maig, al camp del Jesús Catalònia.

Esta vegada es tractava d’un torneig contra equips de la 2a divisió, com el nostre. El primer partit, contra el Gandesa, el vam guanyar per 2 a 0 (Roc i Pau); el segon, contra el Camp-redó, el vam perdre per 3 a 5 (Roc, Nil i Adrià); i el tercer que tancava la fase de grups el vam jugar contra l’amfitrió i el vam guanyar per la mínima, amb 1 a 0 (Nanu). Amb estos marcadors, ens vam col•locar primer de grups i ens vam assegurar el passi a semifinals contra el Tortosa. El partit es va decantar a favor nostre a tan sols dos minuts abans que l’àrbitre xiulés el final del partit: 2 a 1 (Pau i Andilla) a favor nostre i a la final. El partit definitiu contra la Rapitenca va resultar força difícil i vam perdre per 3 a 1 (Pau). Així que finalment vam acabar segons, el nostre jugador Roc va entrar a formar part de l’equip ideal del torneig i la nostra afició va rebre el premi a la millor afició.

El tercer torneig el vam jugar el 2 de juny a Campredó. Dels tres primers partits de la fase de grups, en vam guanyar dos i en vam perdre un: contra l’Ebre Escola, 1-0 (Pau); contra el Camp-redó, un ajustat 2-3 (Pau, Roc, Pep), i contra el Santa Bàrbara, 2-1 (Pau).

Tot i la derrota contra els planers, vam acabar líders del grup i a la semifinal havíem de jugar novament contra la Rapitenca; a diferència del partit de jesús, esta vegada vam donar la cara i vam poder aconseguir una victòria per 2-3 (3 Pau). I per segona vegada, tornàvem a la final, però esta vegada contra el Jesús i Maria.

Tot i haver jugat força bé, tampoc no en vam tindre prou per a guanyar el partit i vam acabar perdent la final per 2 a 0. Novament subcampions i esta vegada amb el premi individual per a Pau, que va quedar màxim golejador del torneig Una setmana més tard, el 8 de juny, vam anar al torneig de Camarles. Esta vegada les coses no van anar tan bé pel que fa a resultats, però l’experiència viscuda va ser novament molt positiva. El primer partit contra el Camarles el vam empatar a 0 gols, una mica ensopit; el segon partit contra els nostres «amics» de la Rapitenca, un rival complicat, el vam perdre 3-1 (Pep); en el següent, contra el Benicarló, un equip molt fort, vam patir la derrota més clara, per 4-0; i, finalment, l’últim partit, contra el Tarragona, vam poder guanyar-lo per 2-1 (Roc i Pau). Amb els resultats a la mà, vam jugar pels llocs sèptim i octau, novament conta els tarragonins i novament els vam derrotar, esta vegada per 3-2 (2 Roc, Manel). Al final, vam quedar sèptims.

I l’últim torneig el vam jugar el 15 de juny, a Altafulla: el Torneig Summer Trophy Aleví. El primer partit va ser contra el Valls i va suposar la primera derrota, clara, per 5-1 (Roc); el segon, contra l’amfitrió, el vam guanyar per 3-1 (2 Pau, Adrià); i l’últim partit de grup, contra la Canonja, el vam tornar a perdre clarament per 5-1 (Nil). Com que vam quedar tercers, vam haver de tornar a jugar contra l’equip de la Canonja i tot i perdre, el resultat va ser inferior, de 3-1 (Pau). .

I ara ja podem donar per acabada esta grandíssima temporada. Cal dir i recordar que una pot estar molt orgullosa d’este equip, d’estos menuts del club que alhora creixen dins del camp. Vull donar les gràcies a la Sara i a Manolo per fer-ho possible i a l’afició que tenim per ser-hi sempre. A Adrià, que enguany ens deixa per qüestions d’edat, li desitgem tot el bo i millor dins del món del futbol. L’any que ve, més i millor!

I no em puc deixar als barrufets del club, als més menuts, que amb una pilota al peu es creixen. Perquè ha sigut un plaer haver entrenat durant este any a Leo, Júlia, Òscar, Josep, Nil, Kevin, Joan, Rober i Roger.

Espero algun dia poder tornar a tindre-vos. Que passeu molt bon estiu!

Yasmina López Campos

Taekwondo

El cap de setmana del 6 i 7 de juliol es va celebrar, a Valladolid, el campionat d’Espanya de Taekwondo 2019 en les categories júnior i sub-21.

El jove masdenvergenc Andreu Pérez va quedar campió d’Espanya en les dos categories: el dissabte va aconseguir l’or en la categoria júnior i el diumenge va repetir medalla en la sub-21.

37

38

Club d’escacs

VIII IRT MASDENVERGE TERRES DE L’EBRE Els dies 28, 29 i 30 de juny es va disputar a Masdenverge el VIII IRT MASDENVERGE TE, tot un bon torneig d’escacs vàlid per al rànquing fide, feda i català.

El cap de setmana va ser especialment calorós, tòrrid i molt dur pel que fa a les temperatures, que van arribar a situar-se per damunt dels 40 graus i amb aire calent; tanmateix, els 84 jugadors d’escacs van aguantar estoicament.

Les set partides disputades van ser, sobretot als primers taulers, d’un molt bon nivell. I, de fet, d’això es tracta: de fer que de l’Obert de Masdenverge sigue un torneig dur i competitiu perquè els jóvens valors puguen veure amb claredat com costa de guanyar una partida, que com la vida mateixa comporta sacrifici i, en algunes ocasions, molt de sacrifici. En este cas concret, motivat per l’onada de calor sahariana, que creava una dificultat afegida.

Els jugadors locals i del territori van poder jugar amb bons mestres d’escacs, fer bones partides i els aficionats ho vam poder viure de primera mà, en viu, tant les partides com el bon ambient que es respirava a la sala de joc i a l’entorn.

Les instal•lacions municipals de la zona poliesportiva de Masdenverge són una veritable joia que paga molt la pena d’aprofitar. Un bon exemple el tenim en el torneig d’escacs: un cop acabes les partides, tots els jugadors van tindre l’oportunitat de banyar-se a la piscina municipal, jugar a pàdel, a futbol... i moltes activitats més, totes elles en un entorn molt tranquil, sense trànsit de vehicles i fora de qualsevol àrea de contaminació de sorolls, fums, etc. Com en les passades edicions, molts dels participants venen acompanyants per les seues parelles, pares i mares... que gaudixen de l’entorn igual com els participants.

D’entre tots els jugadors, deixant de banda el nostre entorn més proper de les Terres de l’Ebre, hi destaquen escaquistes de la zona valenciana, sobretot de clubs de Castelló i de València, que afegixen un plus de rellevància al nostre torneig. També hem tingut gent d’arreu de Catalunya... i sobretot hem comptat novament amb la joia del torneig, els jóvens valors i talents arribats d’arreu, entre els quals també cal tindre en compte la participació d’escaquistes aragonesos i andorrans.

Per si no n’hi hagués prou, cal no oblidar que la dina-

mització que la presència de tots estos participants i familiars suposa per al turisme rural del nostre poble.

La veritat és que tots ens en parlen molt bé i els estem agraïts pel seu suport i la seua col•laboració.

I la cirereta del pastís: gràcies a la col•laboració dels establiments del poble, de poblacions veïnes, d’alguna de llunyana, de les cooperatives i molins d’oli de l’entorn, de les arrosseres, de cooperatives ecològiques, de les salines... fem que el torneig sigue un esdeveniment que es diferencia de molts altres tornejos d’escacs perquè en acabar l’acte d’entrega de premis, els participants entren en un sorteig de trenta lots de productes del territori. Amb este bonic detall pretenem acontentar molta més gent i promocionar els productes de la nostra terra, un detall important que no podem ni hem d’oblidar. Així mateix, val a dir que tots els participants han rebut una bossa regal amb mostres d’oli, sal, arròs, revistes d’escacs i alguns detalls més.

Volem fer una menció especial a l’equip arbitral, de l’empresa BLITZ, que també col•labora tant en la part organitzativa com divulgativa per les terres del País Valencià.

I encara ens deixàvem el berenar: aquí sí que hi van participar tots. Tant els jugadors com els acompanyants vam poder assaborir un deliciós berenar abans de tornar cap a casa.

La nostra intenció és aportar alguna cosa a un bon torneig d’escacs, únic al nostre territori. Volem que la gent s’ho passe bé, tant durant les partides d’escacs com de l’entorn, dels nostres productes i que s’emporten un bon record dels tres dies d’estada a Masdenverge.

I, finalment, parlem dels guanyadors, perquè la gent, en definitiva, venen a jugar. Cal no oblidar en cap moment que juguem un torneig d’escacs altament competitiu i que per a guanyar una partida s’ha de suar molt i que ningú no regala res.

Com a primer classificat i campió de l’Obert Internacional de Masdenverge 2019 va quedar el jove mestre català d’escacs de Roquetes, Ramon Vicient; en segon lloc, Juan Antonio Villar, del Club Escacs Barcelona, i, en tercer lloc, David Jordan, del Centre Mercantil de Castelló, guanyador en edicions anteriors. Molt bona actuació de Ramón Segura del Ruy López de Vinaròs, que va saber adaptar-se tan al nivell de joc com a les altes temperatures. Com a primer local va quedar el jove talent Arnau Fosch. I com a primera dona, Sílvia

Club d’escacs

39

Donate, també de Castelló. Com a primer veterà, Alberto Hernández, del Gambit Benimaclet, i primer sub18, Òscar Gargallo, de Castelló. El primer sub-16 va ser Daniel Arjol; el 1r sub-14, Nicolàs Bellón; 1r sub-12, Lluís Compte; 1r sub-10, Elsa Zafra i primer sub-8, Marc Archiles. Quant als trams: el campió del tram a rànquing fins a 2100 va ser Xavier López; fins a 2000, José Javier Martínez; fins a 1900, Ramón Segura Lara (l’etern jove vinarossenc) i com 1r sub 1800, Armand López, del CE Balafia de Lleida.

Però damunt de tot, de la competició, de la calor, etc.

Cal destacar la bona companyonia que va regnar en tot moment i els que els jugadors d’escacs, a més de voler guanyar, sabem perdre i volem fer amics. Això ens importa molt. Som en essència una mica diferents: ens agrada l’esport, però encara ens agrada més l’amistat, l’harmonia i la germanor.

ESCACS A MASDENVERGE CLASSES D’ESCACS PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS DISSABTES, DE LES 17.45 A LES 20 HORES NIVELLS INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT C/ Montsià 15 - Casal Municipal Masdenverge Correu de contacte: cemasdenverge@yahoo.es Telèfon: 661 918 470 (Josep Maria)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A totes les posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de birles

40

RESULTATS ÚLTIMA TIRADA La Galera B

(277-271)

Masdenverge

(302-315)

En estes dos últimes tirades els nostres jugadors han aconseguit les millors puntuacions de tota la temporada, la qual cosa els ha servit per a ser declarat com a millor equip de la semana: 617 punts i 51 birles (tirades de 10 punts).

Puntuacions dels participants més destacats: Lourdes Adell, juntament amb Ana Muñoz (Godall), amb 156 punts Santiago Sabaté, amb 164 punts.

CLASSIFICACIONS Puntuacions finals dels nostres jugadors, encara que no tothom ha jugat totes les partides.

Lourdes Adell: Patrici Vallés Rosendo Ferré

1.621 punts 771 punts 528 punts

Jaume Sabaté César Colàs Antonio Nozal

1.283 punts 1.212 punts 416 punts

Enhorabona a tots els jugadors i les jugadores del nostre club pel seu interès i sacrifici per a mantindre’s a primera divisió. Que pugem fer-ho durant molts més anys!

També cal destacar la participació de la nostra jugadora Lourdes Adell en la Competició Individual Senior Femení de Catalunya, celebrada a l’Alt Urgell, on va aconseguir un meritable octau lloc, d’un total de 38 participants. La millor de totes les participants de les Terres de l’Ebre. FELICITATS!!!

CLASSIFICACIÓ EQUIPS

JORNADA 11

EQUIP J

G E P GODALL A 22 16 0 LA GALERA A 22 14 1 CERVOL VINARÒS 22 14 0 GODALL B 22 14 0 AMPOSTA A 22 14 0 LA GALERA B 22 13 0 CATALÒNIA JESUSSPORT A 22 11 0 CATALÒNIA DERMISA 22 10 1 LA CAVA B 22 10 0 MASDENVERGE 22 6 0 LA SÉNIA GLOBETROTTERS 22 5 0 LA SENIA A 22 4 0 * Baixen a segona divisió

P. JOC BIRLES P 6 6310 483 32 7 6235 475 29 8 6315 495 28 8 6246 468 28 8 6153 457 28 9 6176 460 26 11 5966 441 22 11 5800 415 21 12 5951 430 20 16 5831 424 12 17 5656 390 10* 18 5449 371 8*

Club de futbol FINAL DE TEMPORADA I DESCENS. HI TORNAREM !!!

Final de temporada i el nostre equip, després de dos temporades, baixa de categoria, concretament a la quarta catalana. És hora de fer la valoració i les conclusions d’una temporada i una trajectòria marcada pels mals resultats i una dinàmica negativa difícil de revertir. Primer de tot, volem donar l’enhorabona als equips que han aconseguit l’ascens: Jesús i Maria i Perelló. Després, animar els equips que han perdut la categoria, que som natros i l’Alcanar. Pel que fa al nostre equip, ja sabíem que no era fàcil repetir l’èxit de la temporada passada; per tant, no cal entrar en pessimismes ni a buscar culpables. El Masdenverge és un equip modest i amb un pressupost molt ajustat i limitat, per la qual cosa, encara que sigue estrany, donem les gràcies a totes les persones que han fet possible que un any tinguem el nostre equip competint i els felicitem per tot l’esforç i les ganes que han posat fins al final.

Ja pensant en la nova temporada, el primer que direm és que ja tenim entrenador: José Luis Poley (42 anys), procedent de Benifallet. Ha estat entrenador del cadet preferent del Tortosa i entrenador tres anys al Ginestar. La pretemporada començarà més tard, ja que la quarta catalana comença a l’octubre perquè hi participen menys equips.

Pel que fa als partits de Festes Majors, el primer diumenge, a falta de confirmació, serà contra l’Amposta B i el segon dissabte, contra el Santa Bàrbara, ja confirmat. Altres amistosos de la pretemporada: el 8 d’agost, contra Jesús i Maria; el 31 d’agost, contra l’Olímpic Móra i el 7 de setembre, contra el Vinaròs.

L’equip, tot i que encara no està tancat pel que fa a les altes i baixes, ja ha fet alguns fitxatges: Ventura (Santa Bàrbara), Garcho (Santa Bàrbara), Javi (porter del Godall), Elvis (era segon entrenador la temporada passada), Joan Forcadell i Xavi Forcadell.

Les baixes segures són: Dani Fluixà, Eric Safont (se’n va a la Ràpita) i Robert Carles, una baixa molt especial perquè actualment era el gran capità i un jugador amb unes condicions físiques espectaculars i compromès amb l’equip des de fa molts anys.

Gràcies a tots.

Per a finalitzar, animem a tot el poble a continuar somiant amb el nostre equip, que de ben segur lluitarà per a tornar a pujar de categoria. La millor manera de fer-ho és aportant el nostre granet d’arena fent-nos-ne socis per 50 € per a tota la temporada.

31a JORNADA: MASDENCERGE CF GODALL FC

41

3 5

Partit molt important per a mantenir les esperances de permanència. El Masdenverge va començar el partit amb molta pressió i això va suposar un marcador al minut 16’ de 0 a 2. Però el nostre equip, un cop més, va començar a jugar i els gols van començar a caure: Rodrigo Florentin (37’), Èric Safont (54’) i un altre cop Rodrigo Florentin (88’), fins a certificar la remuntada.

32a JORNADA: REMOLINS BÍTEM UE 6 MASDENVERGE CF 1

Partit sense opcions des del primer minut. El Remolins Bitem va ser superior en tot moment i a la primera part el resultat ja era de 4 a 0. A la segona part ,el Masdenverge va fer l’únic gol al minut 82’, obra d’Èric Safont.

33a JORNADA: CORBERA D’EBRE CF MASDENVERGE CF

2 1

Nova derrota que certifica el descens del nostre equip a la quarta catalana. El Corbera d’Ebre va marcar els dos gols a la primera part. El Masdenverge va lluitar fins al final, però només va poder marcar al minut 87’, per mitjà de Mihai. Gol insuficient i derrota molt dolorosa que ens va traure totes les esperances de permanència.

34a JORNADA: MASDENVERGE CF LA CAVA CD

0 3

Últim partit de lliga sense cap transcendència, perquè el Masdenverge ja era equip de quarta catalana. Tanmateix, el partit s’havia de jugar sí o sí. Un gol a la primera part i dos gols més a la segona van certificar la derrota. Finalment, el Masdenverge es va quedar a sis punts de la salvació, ja que el nostre perseguidor durant tota la temporada, el Sant Jaume d’Enveja, va jugar contra l’últim classificat l’Alcanar i va guanyar per un ajustat 1 a 2.

Club de Futbol Masdenverge

42

JUGADORS Francesc Xavier Tomàs Farnós Èric Safont Panisello Eduard Roig Forés Juan Cortés Serrat Rodrigo Florentin Cantero Pau Tomàs Farnós Roberto Carles Grau Alexandre Curto Daniel Accensi Subirats Mohammed Benouda Carlos Roca Segarra Stanciu Marius Mihai

Club de futbol GOLS 9 8 6 5 7 3 2 2 1 1 1 1

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

Posaria els quatre primers, però trieu vatros!

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1. S’atreveix. Pintor català. 2. Fibra tèxtil. Consonant.

Organ. 3. Crit de dolor. Pedra menuda. Planta liliàcia.

4. Lletra trencada. Residu del cafè. Vocal. 5. Ramat de porcs. 6. Consonant. Cafeïna del te. Consonant.

7. Article definit. Assemblea nacional catalana. Aliment. 8. Abans. Circumferència. Condiment. 9. Nom de persona. Estrip.

VERTICALS 1. Aigua sòlida. Postres. 2. Líquid untuós. Consonant. Nom de persona. 3. Afirmació. Paraula. Senyora. 4. Vocal. Moviment de l’aigua oceànica. Consonant. 5. Barcelona romana. 6. Consonant. Crustaci.

Consonant. 7. Ocell. Compodició poètica. Metall preciós. Allà. Vocal. Reunió de l’ajuntament. 9. Terra voltada d’aigua. Carta de la baralla.

43

44

La “contra”

Correbars

Sant Joan