Bim 71 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 71

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2015

RESPECTE I LLIBERTAT

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la setanta-unena edició del butlletí informatiu de Masdenverge amb les eleccions municipals a tocar. Per tant, abans de res m’agradaria dixar per a la posteritat el nom de les persones que es presenten a les municipals en les tres llistes que hi ha al nostre municipi. Per Esquerra Republicana de Catalunya es presenten Sònia Tomàs Roiget, Ricard Peiró Tomàs, Anna Isabel Peiró Tomàs, David González Jiménez, Jordi Tomàs Roig, Carlos Escuin Segarra, Soraya Fernández Altabella, Bonifaci Picón Moya i Francisca Roiget Artells. Pel Partit dels Socialistes de Catalunya: Jordi Germà Tomàs Ferrando, Moisés Carles Bielsa, Andrea Carles Grau, Immaculada Vallés Arasa, Alberto Tolosana Bayo, Pilar Flora Gómez Espinosa, Judith Barreda Ferré, Maria Teresa Grau Moreso i Luís Enrique Romeu Capera. I, finalment, per Convergència Democràtica de Catalunya: Álvaro Gisbert Segarra, Juan Antonio Nozal Pallarés, Meritxell Sabaté Vida, Emilio José Monfort Miró, Jordi Vidal Pérez, Carme Barberà Roiget, Josep Albiol Ferré, Josep Maria Alomà Leche i Daniel Iniesta Walker. Molta sort a totes i a tots! D’altra banda, tal com podreu vore a la portada, una part fa referència a la multitudinària manifestació que es va celebrar a Amposta, probablement la que ha tingut més èxit a la capital del Montsià des de la marxa contra l’allargament del minitrasvassament al 2008. Els protaurins buscaven un cop d’efecte que atorgués solidesa a les seues reivindicacions jurídiques i ho van aconseguir amb escreix. Milers de persones van omplir els carrers principals de la ciutat a favor dels bous en una jornada lúdica i festiva en què els taurins ebrencs van reclamar “respecte i llibertat” per la tradició taurina a les Terres de l’Ebre”. Hi trobareu el corresponent escrit per part de la Penya a l’interior. Un altre aspecte que m’agradaria comentar, per la part que em toca, és l’assassinat que va haver-hi a l’Institut Joan Fuster de Barcelona, on un alumne va matar a un professor. La veritat és que coses com esta em pensava que només passaven a Amèrica, però no és així. No cal anar tan lluny. Esgarrifances m’agafen! Estem en una època de l’any en què moltes competicions esportives van acabantse o, a causa del bon temps, se’n celebren més. En estes competicions competixen masdenvergencs que moltes vegades obtenen molts bons resultats. Esta vegada així ha estat en el cas d’Adan, Andreu i Vicent. Moltes felicitats als tres! A l’interior d’este butlletí també trobareu els seus respectius escrits. Felicitats també a les nostres patinadores més menudes, Aroha Troncho, Aroa Bonet i Brenda, així com també a la Gemma o l’Anna, que poc a poc van millorant i assolint objectius importants dins del món del patinatge. Com també cal felicitar el Club d’Escacs Masdenverge, que un any més ha pogut aguantar la categoria, o al club de birles Masdenverge, que jugarà la fase d’ascens. Moltes vegades parlo en gent gran que em comenta que li agraden molt els escrits dels senyors Miquel Ramos i Àngel Carles. Esta vegada tampoc serà una excepció, ja que ambdós han tornat a escriure’ns i natros, com no, els hem publicat. També trobareu com sempre les diverses seccions que, bimestre rere bimestre, omplen el nostre butlletí informant-nos, recomanant-nos o donant-nos suggeriments sobre diversos aspectes. Moltíssimes gràcies a tots i a totes... i continueu així. I sense res més ja que comentar-vos, m’acomiado desitjant-vos una molt bona lectura i molta salut. René Gonel

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 2/2015, DE 26 DE FEBRER DE 2015. ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

- Núm. 12/2015 d’aprovació de la liquidació del pressupost general del 2014. - Núm. 10/2015 de designació de nous membres de la junta de govern local i designació de segon i tercer tinent d’alcalde. - Núm. 13/2015 d’incorporació al pressupost de 2015, del romanent de crèdit, d’incorporació obligatòria, provinent de l’exercici de 2014. 2. Aprovació de compromisos davant del Departament de Cultura per a què la biblioteca municipal pugue formar part del Sistema de Lectura Pública (SLP) de Catalunya. 3. Adhesió al Pacte d’Alcaldes/ esses per a una energia sostenible local.

L’Ajuntament es compromet a elaborar el seu Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) en el termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte.

la publicació de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives, que establix les condicions d’adequació de les instal•lacions d’enllumenat existents obsoletes o inadequades i, en tot cas, determina que abans del 31 de desembre de 2016 han de deixar de funcionar determinades làmpades i llums. També informa que el Departament està treballant en l’aprovació d’una línia d’ajuts als ajuntaments per a actuacions d’ordenació ambiental de la il•luminació exterior. - RE núm. 141 de la Direcció General d’Administració Local. Notifica la Resolució d’incoació de l’expedient de revocació parcial de la compensació econòmica per a abonar retribucions a determinats càrrecs electes locals corresponent a l’any 2013 concedida a l’Ajuntament de Masdenverge; en concret, la revocació de l’import de 723,66 euros corresponent a la part de compensació econòmica no justificada l’any 2013. 2. Aprovació de la revisió del padró municipal.

Hòmens %hòmens Dones % dones Població

566 51,50% 533 48,50 1.099

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 3/2015, DE 26 DE MARÇ DE 2015. ORDINÀRIA.

3. Ratificació de l’aprovació del pla pressupostari a mitjà termini per al període 2016 a 2018.

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

4. Ratificació de la modificació dels estatuts del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

- RE núm. 135 de la Diputació de Tarragona. Comunica l’aprovació d’un ajut extraordinari de 15.000 euros, per als projectes “Pavimentació dels camins municipals de Tortosa i el Figueral” i “Arranjament del solar municipal existent a la vora del magatzem municipal”. - RE núm. 137 de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Comunica

5. Declaració de serveis essencials de l’Ajuntament de Masdenverge.

Serveis administratius generals; vigilància de serveis; llar d’infants; biblioteca municipal; piscina municipal; jardins i manteniment de vies urbanes; neteja de dependències municipals i emissora municipal.

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Maria Coll Pamies (10-III-2015) Maria Cinta Tomàs Monfort (5-IV-2015) Javier Villanueva Farnós (7-IV-2015) Palmira Castell Fonollosa (23-IV-2015) NAIXEMENTS Martina Nozal Arbiol (17-III-2015) Biel Ferré Rius (18-III-2015) Uriel Tomàs Franco (13-IV-2015) MATRIMONIS Ramon Albiol Fabra amb Carmen Gila Sánchez (18-IV-2015) Valentí Monfort Espuny amb Maria Josefa Senar Mayor (27-IV-2015) 6. Adhesió a la pròrroga de l’acord marc de subministrament d’energia elèctrica destinat als ens locals de Catalunya adjudicat pel Consorci català per al desenvolupament local a l’empresa Endesa Energia SAU. 7. Declaració de voluntat de no prorrogar el contracte per a la gestió, en règim de concessió administrativa, del servei d’instal•lacions esportives i

l’Ajuntament comunica

culturals de l’Ajuntament.

en els àmbits jurídic i psicològic.

L’Ajuntament declara la voluntat de no prorrogar el contracte per a la gestió del servei d’instal•lacions esportives i culturals de l’Ajuntament a Jordi Tomàs Ferrando a partir de l’1 de juny del 2015.

Pel que fa a l’àmbit jurídic, s’oferix assessorament sobre dret civil, penal, etc. També derivació al sistema de justícia gratuïta i qualsevol altra qüestió judicial que es vulgue plantejar. És un servei itinerant que garantix la discreció de l’atenció.

8. Compromís d’incorporació de clàusules socials en la contractació de l’administració pública local.

L’Ajuntament adopta el compromís d’incorporar, sempre que sigue possible, clàusules socials en els expedients de contractació pública i col•laborar amb la Generalitat de Catalunya, les entitats municipalistes i els altres ens locals en la difusió i l’impuls del seu ús per a les administracions públiques.

Quant a l’àmbit psicològic, s’oferix acompanyament en situacions de malestar emocional, entrenament en la millora de les competències comunicatives i habilitats socials, i aprofundiment

en l’autoconeixement, etc. De la mateixa manera, es garantix la discreció de l’atenció. El SIAD també té una oferta formativa disponible per a associacions a través de la qual s’organitzen xerrades i tallers sobre autoestima, relaxació, informació sobre els drets de les persones, etc. Per a més informació, enviar un correu a siad@ montsia.cat. SEMPRE CAL DEMANAR CITA PRÈVIA AL TELÈFON 977 70 74 96

LA FOTO DIVERTIDA

9. Manifestació de suport a l’esport català.

L’Ajuntament manifesta el seu suport a l’esport català en el seu conjunt i al teixit associatiu vinculat a l’activitat física que formen esportistes, voluntaris, clubs, consells esportius, federacions esportives, la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la mateixa Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

SERVEIS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES DEL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Montsià és un servei públic i gratuït, coordinat amb la resta de xarxes publiques de la comarca, que oferix informació, atenció, orientació i assessorament especialitzat, l’objectiu del qual és donar resposta a necessitats concretes de les dones i, en especial, atenció especialitzada

Justa la fusta! Efectivament, les que estaven al cor de Lluís Vida eren, d’esquerra a dreta: M. José Pis (DEP), Marga Albiol, Glòria Torta, Eva M. Barberà, Dolors Barberà, Vicky Tomàs, Rosa Alegre i, al costat de Lluís Vida, Sandra Ferrando. Esta vegada anem de boda. Viatgem fins al 1950, però no sabem qui són estes dos persones que es casen. Podeu ajudar-nos?

La colla del Tello

José: Bueno, xiques, com està això de les eleccions municipals? Francisca: Pos la veritat que fins ara, tot molt tranquil. Ja sabem la llista de persones que es presenten... Ara, anar escoltant als candidats a l’alcaldia per la ràdio i, si algun dia fan un míting, anar a escoltar-los i poca cosa més. Pepita: I ja està? Francisca: Pos sí, què vols que et digue més? Que ha dimitit Monedero? Cinteta: Pos ja està bé! La Setmana Santa va anar bé? Pepita: Pos tamé en la seua línia, pel•lícules de Ben Hur, Los Diez Mandamientos, professons i passejos pels voltants del poble... Ah, sí, i minjant mones! Cinteta: I vatros no vau anar a buscar caixetes? José: Caixetes? Francisca: Sí, sí, caixetes, que vatros no sabeu què és això del Geocaching? José: Daooooooon! Cinteta: Pos bueno, és una aplicació del mòbil que, com totes, té la descarregues i et diu els llocs del poble on hi ha amagades unes capsetes amb escrits a l’interior. Molta gent està aficionada a n’este joc i, la veritat, és que és molt divertit. A més, vas caminant i buscant; és a dir, vulgues que no, fas exercici. Ja no és allò que et quedes a casa sense fer res, que prou falta mos fa, a totes i tots! José: Ah, bueno, si és així, me penso que me la descarregaré jo i tot... i a buscar caixetes. Francisca: Dona, tampoc globalitzes, que d’esportistes a n’este poble n’hi ha un munt, i pensa i demana l’especialitat! L’únic que mos falta és… José: Un equip de futbol! En les instal•lacions tant boniques que tenim! Mos toca mirar el futbol per la tele i au! On s’han quedat aquelles tardes de futbol al poble, on t’arribava l’aulor de Reflex barrejada amb la del

caliquenyo i l’herba! Cinteta: A vore si ara que vénen eleccions, algú s’anima! Tot i que, justament això, tampoc és una cosa prioritària, però… Francisca: I Sant Jordi com va anar? Us van regalar a tots llibres i roses? Pepita: Claro, com sempre, és una festivitat de la qual tampoc ja s’ha d’inventar i modernitzar res. Sant Jordi va matar al drac i de la sang, va sortir-ne una rosa. Sempre ha estat igual: paradetes venent llibres i xiquets i xiquetes per la carretera venent roses als cotxes que passen. José: Pos a mi, la iniciativa esta de penjar cartellets per poble com si es tractés d’una cursa enigmàtica i vore a tots aquells jóvens corrent i investigant, va agradar-me molt! Cinteta: Pos xica, Pepita, te veig molt poc entusiasmada en les teues explicacions de la Setmana Santa i de Sant Jordi. Què et passa? Ara que ja tenim a José recuperat i rehabilitat dels seus pensaments polítics, ara mos surtes tu! José: I quin fart de ploure que s’ha fet este darrer mes de març! Lo barranc feia tot lo goig, aigua i més aigua. Enguany, per ara, me penso que no mos podrem queixar de sequera! Pepita: I la manifestació a Amposta a favor dels bous què us va parèixer? José: Increïble, excepcional, meravellós... No tinc paraules! Francisca: I l’eclipsi que, vau poder vore’l? Pepita: Si, però també em vaig quedar una mica decebuda, me pensava que es voria millor i que seria més fosc tot! Cinteta: Au, tornem-hi! A tu lo que te falta és algo de xispa! Apunta’t als jubilats i ves a fer viatges de l’Imserso, a vore si canvies esta perspectiva que tens avui! Francisca: Au pos va, anemone a dinar, que acaba de tocar la una al campanar! CODERE

L’ENQUESTA Després de vore tota la informació que ens va arribant, creus que la família Pujol és innocent o culpable?

Només alguns membres són culpables. 3 vots Culpable. 8 vots Innocent. 0 vots

I la pròxima enquesta és:

Confies que la manifestació a favor dels bous a Amposta servirà per a alguna cosa? (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

Notícies locals/opinió

VOCABULARI TORTOSÍ (XVI) Ja som aquí amb un nou recull del tortosí, amb paraules i expressions pròpies de la parla de Masdenverge. Tot i que el tema de les aportacions a la secció fa temps que no rep noves aportacions, qui vulgue pot fer-nos arribar un correu amb les seues paraules a rgonel@xtec.cat. Esta vegada, però, deixarem de banda la llista alfabètica i ens centrarem en les expressions que he pogut caçar durant els últims quatre mesos arreu del poble entre familiars, amistats, xerrades de bar... PER A SABER-NE MÉS Una cosa que al mar no osa... Es tracta d’una

antiga endevinalla que diu així: és una cosa que al mar no osa, que al camp verdeja i que a casa culeja. Què és? La granera!!! Al mar, no n’hi trobareu cap perquè no es fa servir allí; al camp verdeja perquè abans es feien de pauma, verda; i a casa culeja perquè ‘arrossega el cul per terra’ quan agranes. Vine aquí, que et pentinaré: expressió molt

pareguda a «Vine aquí que et faré la ratlla al mig» o «Vine aquí que t’arreglaré els comptes». S’empra per a renyar algú per alguna cosa mal feta, però també s’usa en sentit amical, mig en to de broma quan veus algú que, per exemple, feia temps que no veies. «Eic, què fas per aquí? Vine, home, vine, que t’arreglaré els comptes!». Aguantar la metxa: expressió usada quan algú

ha d’aguantar una situació o una persona, perquè no té més remei i no hi pot fer res. A la parla de la ciutat de Fraga (Terol), per exemple, s’usa per a sostindre a algú la conversa sense disgustar-se’n ni cedir. En el cas nostre, és molt paregut. «Ara ma sogra s’ha trencat la cama i la tindrem a casa quatre mesos. I què faràs? Pos que he de fer... aguantar la metxa!». Julivert, verd, verd... Cançó infantil que diu

així: «Julivert, verd, verd, verd i madur, el senyor/la senyora XXXX (el nom de la persona: Pere, Pepita) que es gire de cul». A cabassos: en gran abundància, en gran nom-

bre. «Ahir vam anar als Ports i, de rovellons, ne vam

trobar a cabassos», «Si vas al tancat de Montfort, d’espàrics, ne trobaràs a cabassos». Fer dentetes: fer, amb paraules o gestos, que es

desperte en una altra persona el desig vehement d’alguna cosa: fer enveja. Expressió emprada arreu del domini lingüístic. «Sap que no pot menjar xocolate i es dedica a fer-li dentetes a son germà», «Quan el veia festejant amb la Rosa, li feia dentetes». Tornar-se panera: tornar-se boig, embogir. «Quan

ha vist aquell bé de Déu, unes plateres així de grans plenes de llagostins, s’ha tornat panera», «Quan lo xiquet ha vist arribat als Reitxos, no sabia on amagarse. Se tornava panera». Si m’assento, ja no m’aixeco: expressió usada

per a mostrar el cansament per l’esforç físic que ha hagut de fer una persona abans de descansar. «Si m’assento aquí, damunt d’este culató, ja no m’aixeco. Estic baldat! I encara mos queden vint solcs de pataques abans d’anar-mo’n a retiro!!». Al tanto que va de canto: expressió usada en

diverses contrades referida al fet de vigilar alguna cosa (l’aigua que hi ha a l’olla, per exemple), però en el nostre cas és per a avisar algú que vigile amb el que fa perquè l’estem vigilant i millor que ho face bé, que si no rebrà. Me pica la ullera: la ullera és l’anus, l’orifici al final

del tub digestiu que també anomenem ‘lo ses’ (esta camisa està més arrugada que un ses!). Així, tant podem sentir «me pica el ses» com «me pica la ullera». Anar al tros: expressió per a referir-se a l’hort o als

camps. «Se n’ha anat al tros a les sis de la tarde, són les deu de la nit i encara no ha tornat. Deu estar lligant les tomateres!». Estar revolt: dit d’una persona que es troba tras-

balsada per tot el soroll i enrenou que hi ha al seu voltant, tant de manera física com emocional. «Estic revolta. Fa dos dies que m’han dixat als netets i no s’estan quiets ni un segon». No té traça de fer fred: no tindre traça vol dir

que ‘no pareix’: «No té traça de ploure», «No té traça de futbolista».

Arribar de les coranta: amb molt de temps per

Notícies locals/opinió endavant, sense haver de patir massa. «Xic, tu, no cal que corrigues tant que arribem de les coranta. Falten dos hores per al bateig i només mos queden dos pobles». Lo morro al cul i el cul a casa: expressió em-

prada per a aquelles persones que fiquen el nas allí on no els cal, que volen ficar cullerada a tot arreu. «I tu, ja ho saps: lo morro al cul i el cul a casa... i si no t’agrada, t’apanyes ».

Toca’t lo pere i balla: expressió usada quan no

tens cap altra remei que aguantar. ‘Lo pere’ prové de la paraula ‘pedrer’: segment posterior de l’estómac dels moixons, de parets musculoses i gruixudes, on els aliments patixen una trituració, a la qual ajuden molts moixons empassant-se pedretes. «Pos xica, si no estàs contenta en lo que tens, ja ho saps: toca’t lo pere i balla». Sort que em teniu a mi: expressió que hom fa

servir per a ‘fer-se imprescindible’, persona gràcies a la qual es pot fer o aconseguir una cosa perquè la resta no en són prou capaços. «Ai, sort que em teniu a mi, que si no, esta partida no la guanyeu ni farts de carajillos». Allà on nostre sinyor va perdre l’espardenya!:

molt lluny, que demana un gran esforç per a arribarhi. «Al final, vam haver d’anar a buscar-lo allà on nostre sinyor va perdre l’espardenya, a l’altra banda dels Ports». Passar-li a algú una de coronada: quan a algú

li ha passat alguna cosa important, gran. «Xica, tu, mo n’ha passat una de coronada. Teníem tots los sacs de garrofes a la caseta pa’ portar-los a vendre i ahir a la nit mo’ls van fotre tots!». Estar tocat del mildeu: expressió emprada per

a dir que algú estar malament, tan pot ser físicament com mentalment. El mot ‘mildeu’ és en castellà, ja que la paraula correcta en català és míldiu. Tot i això, és molt probable que haguem agafat la paraula modernament de l’anglès ‘mildew’. El ‘mildeu’ és una malura produïda per uns fongs paràsits que ataquen les fulles o les tiges i que provoquen l’aparició de taques marronenques a l’anvers de les fulles i un polsim van al revers. Ataquen la vinya, les tomates, pataques, cebes, enciams... «Acabo d’ensofatar les tomateres per al mildeu!», «Avui s’ha llançat en la moto

al canal. Este xic està tocat del mildeu». Estar més boig que la cabra de Canisio:

estar boig, tocat del bolet. «Aquell xic està més boig que la cabra de Canisio. Ha baixat la costa del carrer del Pou sense frens i s’ha empastrat contra la casa de la tia Maria». Dormir més que els argeps: expressió em-

prada per a referir-nos a una persona que dorm moltes hores i encara té son. ‘Argeps’: es tracta d’un cas de dissimilació de ‘r’ com en altres casos com ara *peregrí [pelegrí], frare [flare]. O sigue que de fet, caldria dir ‘algeps, que vol dir ‘guix’. «Ta tia dorm més que els argeps. Ha dormit deu hores i diu que té ganes de fer una migdiada». Ser un ensomiarotllos: persona visionària o

que s’il•lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes. Paregut al ‘somiatruites’. Persona que té una idea fixa o un gran desig i és propens a pensar que les coses són així com les pensa o desitja, probablement provinent de la frase feta: Qui té gana, ensomia rotllos. Els rotllos podrien ser, per exemple, els de sant Antoni. «Tu ‘ansumies’ rotllos si ara et penses que perquè sou família t’acabarà dixant l’herència», «Tu ets un ‘ansumiarotllos’. Com vols córrer la marató si l’altre dia t’aufegaves només pujar al Montsianell». Pau Albiol

Notícies locals/opinió

SÍ ALS BOUS El passat dia 19 d'abril va tindre lloc a Amposta una manifestació taurina sense precedents pel gran nombre de persones que s’hi van congregar i van cridar ben fort que volem RESPECTE i LLIBERTAT a la festa dels bous a Catalunya i, en especial, al nostre territori, les Terres de l'Ebre, on hi ha la majoria de pobles on es fan bous. El ball de xifres de persones assistents a la manifestació anava de les 5.000 fins a les gairebé 10.000, segons les diferents fonts. Jo em quedo amb la imatge que es podia vore en mirar al llarg de la manifestació des del principi, quasi al final de l'avinguda de la Ràpita, no podia vore’n el final, i ens comunicaven que faltava gent al punt d'inici que encara no havia sortit. Ho havíem aconseguit!!! Però la veritable xifra, la més important, és que va ser una manifestació pacífica, lúdica i festiva, sense incidents, que vam poder disfrutar tots els que hi vam assistir... i si cal dir un número, jo diria el tres, que són les paraules que tots vam poder cridar: SÍ ALS BOUS! Esta manifestació va ser una crida de la gent del bou que demana que esta festa —la nostra festa, que tan ens identifica i vivim als nostres municipis— sigue reconeguda com una festivitat més dins del marc existent a Catalunya, i deixe de ser menyspreada, qüestionada i sobretot polititzada. La festa dels bous actualment necessita mesures urgents per a solucionar les problemàtiques que tenim, com ara: - Solucions a la problemàtica actual amb els bous a la mar. - Llibertat per a portar a terme les tasques pròpies de les ramaderies de bous braus que estes es puguen fer amb presència de públic. - Reducció de les taxes a pagar al Col•legi de Veterinaris de Tarragona i adequar-les a la situació actual dels nostres pobles. - Resposta de la Conselleria de Cultura a la declaració de la festa com a element festiu patrimonial d'interès nacional. - Defensa de les modalitats de bou embolat i bou capllaçat. - Defensa de la festa dels bous en general i tot el que esta aporta econòmicament a Catalunya. Creiem seriosament que davant del gran èxit que va tindre la manifestació, els governants que formen el

nostre parlament, i que aspiren a governar un país en les pròximes eleccions amb grans reptes de futur, s’haurien d’adonar de la pluralitat que té Catalunya, en tots els seus vessants. Tots som catalans i mereixem ser respectats per igual. Vivim en un país on es parla el català de mil maneres, tenim una gastronomia on cada deu quilòmetres pots descobrir nous sabors i on cada zona té les seues festes, la seua cultura i les seues tradicions, i es aquí on residix la grandesa que el fa únic. Una Catalunya que cada dia és i ha de ser més forta, crec que ha de ser un país unit i de tots. Tot i que a les Terres de l'Ebre poder som un 2% del total de la població, mereixem que se’ns respecte la nostra cultura i la nostra identitat i no que en l’enverinen poc a poc, per a què n’acabe morint una part, la de la festa dels bous, que és el que pareix que s'està fent. La festa dels bous, d'una vegada per totes, no mereix ser víctima de la desconeixença per part de persones que no l'han viscut ni de la mala imatge que en donen els grups animalistes, i molt menys de cap ideologia política, com està sent, i sí ser reconeguda com una festivitat més a Catalunya. D'una cosa, n’estem tots ben segurs, ELS BOUS, LA NOSTRA FESTA, LA DEFENSAREM TOTS JUNTS, PERQUÈ ÉS NOSTRA!!! PENYA CHE BOU

Notícies locals/opinió

TEMPORADA NOVA, REPTES NOUS Comença una nova temporada i un nou repte per al jove genet masdenvergenc Adan Esterlich Arasa amb el seu cavall Llamàntol, amb qui forma un binomi cada dia més consolidat. Adan es va presentar al concurs de doma clàssica territorial el passat 26 d’abril a la població de Vinyols i els Arcs, on va executar la represa* 2, en la qual participa esta temporada. Al final, va aconseguir una merescuda primera posició amb una puntuació final de 66,07 punts, que cal considerar com a molt satisfactòria. D’este concurs, Adan i el seu entrenador en trauen conclusions molt positives de cara a la temporada, ja que Llamàntol està responent molt bé a la dificultat que representen els nous exercicis d’esta represa. Segurament, els pròxims concursos marcaran la trajectòria de la resta de la temporada. Si el binomi continua progressant d’esta manera, finalment podran presentar-se a concursos d’un nivell i dificultat més alts que tindran lloc durant el tram final de la temporada per als binomis que tinguen les puntuacions necessàries. Tot això no seria possible sense l’ajuda del seu entrenador, Juan José Gilabert, del Centre Hípic ECUVIN de Vinaròs. Gràcies, Juanjo!!! Et volem donar les gràcies, ja que cada dia formem un trinomi més fort. Des d’estes línies, els teus pares t’encoratgen i et donen les gràcies per l’esforç i la disciplina que estàs demostrant en la pràctica d’este esport, ja que

sabem que suposa molta dedicació i haver de renunciar a moltes coses. Ànims i a continuar treballant, que el camí és llarg i ample. Herme i Carina *La represa és el conjunt de figures que executa el cavall en una competició de doma clàssica.

ANDREU

SEGUIX ACUMULANT TROFEUS

Andreu Pérez aconseguix la medalla de plata en el Taekwondo Open Marina d’Or 2015 celebrat el mes passat, a l’abril, a més d’haver estat també subcampió de Catalunya al mes de març del 2015. Moltes felicitats! Consell de redacció

Notícies locals/opinió

UN DIA INOBLIDABLE Era el dia 18 d’abril, dissabte. Vicent, a les nou del matí, tenia partit de bàsquet amb l’Amposta en categoria benjamí. Era l’última jornada d’un llarg campionat (la Lliga Montsià) que ja feia tres setmanes que l’havien guanyat, tot i que van celebrar-ho l’última jornada. No cal dir com estàvem tots de contents. I sí, després d’un partit dur i travat contra la Galera, que també vam guanyar i en el qual Vicent va jugar gairebé tres quarts, es va procedir a l’entrega de la copa i de les corresponents medalles. Acte seguit vam celebrar tots junts, pares i fills, una minifesta. En acabar-se la festa, li vam dir: —Vicent, beu-te un Aquarius, a vore si per a la tarde estàs recuperat!

I és que a les tres de la tarda, a la piscina municipal de Sant Carles de la Ràpita, també tenia competició de natació: la final comarcal!! Durant l’any no ens havia anat tant bé com l’any passat, quan era prebenjamí de segon any i va aconseguir la medalla d’or en braça. Esta vegada, era benjamí de primer any i nadava contra xiquets d’un any més. Ens estàvem movent entre la quarta i la quinta posició de les dos disciplines que havia triat —esquena i braça—, tot i que també nadaria crol, ja que forma part de l’equip de relleus benjamí de l’Amposta. L’objectiu seu (i dels pares) era quedar entre els quatre primers per a què es pogués classificar per a les finals territorials. Havent dinat, cotxe i cap a la Ràpita. Val a dir que si bé el bàsquet és un esport d’equip, elèctric, dinàmic i col•lectiu, Vicent no és fica tan nerviós com quan té campionat de natació, perquè en este cas tot depèn d’ell: una sortida bona, una velocitat constant, apretar al final… Són tot factors que cal tenir en compte.... i si en falles en un, ja has begut oli! En el meu interior pensava: «bé, este matí ja ha aconseguit una medalla, la constància i l’esforç a una temporada ha tingut la seua recompensa. Si esta tarde va malament, no passa res! No pot ser tot!». Va començar la competició a les quatre de la tarda. La primera modalitat era esquena; d’adversaris constipats, no n’hi havia cap. S’hi van presentar tots. A Vicent li tocava la tercera sèrie: va començar a nadar i després d’una carrera trepidant va quedar tercer, a 87 dècimes del primer! Tot molt ajustat. No m’ho podia creure! Al

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

Notícies locals/opinió cap d’una llarga estona, va tocar-li braça... i un altre cop tercer! Fantàstic! Ja en tenim dos. Un cop finalitzades ja totes les sèries de braça, de papallona i de crol, era l’hora dels equip de relleus. És potser una de les competicions més emocionants ja que, en equips de quatre, quan un arriba al cap, salta l’altre i així successivament. Doncs bé, en esta ocasió, l’equip de relleus de l’Amposta, del qual Vicent formava part, va quedar en segon lloc. I ja en portem tres! Finalment el Consell Comarcal del Montsià va donar una altra medalla a tots i cadascun dels participant; per tant, a Vicent també li va tocar una. Total, quatre medalles per la tarda i una pel matí. Amb un somriure d’orella a orella, Vicent va dir-me: «Papa, això ho explicaré dilluns al cole i no s’ho creuran!» I jo vaig dir-li: «És que si no ho hagués vist, no m’ho crec ni jo!» Felicitats campió! René Gonel

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Notícies locals/opinió

UNA VISITA L’oncle Miguel, en ses filles Cintín i Maribel, son fill Miguel i la nora Rosa Maria, estan plegant aulives a la partida del Carrascals, allí per on passa el camí dels Burros. —Mireu, a la finca del costat hi ha gent! —diu Cintín. I s’adonen que hi ha tres hòmens d’uns cinquanta anys o més plegant aulives, i un altre home que aparenta tindre’n més de seixanta, ben vestit i caminant en direcció on hi ha el pare, els fills i la nora. —Han degut vindre fa poc rato! —diu el pare. —Pos este home pareix que ve en busca nostra... — diu la Rosa Maria. —Bon dia! —saluda el senyor visitant. I enseguida Maribel baixa la veu de la ràdio i contesten: —Bon dia! —Formen una bona colla vostès! —comenta el senyor visitant després de saludar. —Sí senyor! Sí, som un bon equip —contesta el pare. —Dixeu-me que em presente. Me diuen Fréderic i sóc el propietari d’esta finca d’aquí al costat. Fa poc que hem arribat. Aquells tres hòmens que veieu allà pleguen aulives per a mi —diu el senyor Fréderic. I la família, li diu cadascú el nom. —Molt bé, senyor! Sempre és bo tindre veïnat —diu el pare. —Fa molts dies que van vindre vostès? —pregunta el senyor Fréderic. —Som aquí des del dimarts passat. Avui fa set dies —contesta Cintín. —Molt bé, molt bé. Ja tenen vostès uns quants dies de faena en esta finca, que és gran i té moltes aulives —diu lo senyor visitant. —Això és bo. Moltes aulives per a plegar. I vostè, de quin poble és? —pregunta Cintín. —Jo sóc de la Galera —contesta el correcte visitant, el senyor Fréderic. —Per aquí quasi tots són propietaris de la Galera — apunta el pare. —N’hi ha bastants, sí! —contesta l’home, sent ara ell qui pregunta. —I vostès, d’on son? —Dels cinc que formem la colla, tres som d’Amposta i dos de Masdenverge senyor; per a servir-lo! —diu el pare. —Gràcies! Estos hòmens plegadors meus també són d’Amposta —respon el senyor Fréderic. —Ah, sí? Pot dir-nos com se diuen? —pregunta el pare. —Del tot cer, només sé el nom de dos, Ambrós i Brauli, l’altre és germà d’Ambrós, i els diuen Los Ambrosianos, però quan hem arribat he sentit que l’han

cridat pel nom de Damià. —Als germans Ambrosianos, Ambrós i Damià, els conec, però Brauli no sé qui deu ser... —contesta el pare. —En plegar, anirem a vore’ls —diu el fill. —Jo a Amposta tenia una filla que ja és morta. No sé si vostès la coneixien, li deien Abril, era casada en un xic de nom Josep però molt conegut pel cognom Légendar, que va morir primer que ella, i van tindre dos filles que viuen a Amposta —apunta el senyor Fréderic. —Així que vostè és son pare de la senyora Abril? En pau descanse. Pos sí que la coneixíem, sí, a sa filla, a l’home i als consogres de vostè, i a les netes, que com diu viuen a Amposta. A la gran li diuen Adonís i a la menuda Elisenda —diu Cintín. —Si que veig que coneixen a la meua família —comenta el senyor Fréderic. Miguel se li aproxima en un gest d’amistat, es trau el paquet de tabac i li diu: —Prengue, fume un cigarret d’estos emboquillats. L’home agafa el cigarret i se’l posa a la boca intentant encendre’l, però no pren. —Pareix que vol encendre per la part del filtre —li diu Miguel. —No, no, jo ja sé com va això, ja! —No, senyor; no encendrà així. —Tens raó xiquet, m’equivocava. Volia encendre’l al revés. —Ara sí! —diu l’home després de posar-se a la boca la punta on va el filtre i encén per l’altra. —A mi tamé em passa a vegades —afegix el fill. —No me pensava jo que coneguessen tan bé a la meua família —diu el senyor Fréderic, sorprès pels detalls que li donen pare i fills. —És que érem quasi veïns —contesta Cintín. —És clar! Si vivíeu al mateix barri, us coneixíeu —diu el senyor visitant un poc emocionat—. Ara marxo al poble. Si volen que els porte alguna cosa... M’alegro molt d’haver-los conegut i ara els dixo que ja no vull entretindre’ls més... —Moltes gràcies, senyor Fréderic. També natros mos alegrem de conèixer-lo, i si en algo el podem servir, aquí estem. De moment, a natros no mos falta res, perquè el senyor patró ja mos ho porta —diu el pare. I havent-se acomidat, el senyor Fréderic se’n torna a la seua propietat i es dirigeix cap al lloc on hi ha els tres treballadors que té d’Amposta. Mentrestant, la Maribel torna a donar veu a la ràdio, però igualment se posen a parlar: —Escolta, mano, no la vas portar tu en lo cotxe dels morts al cementeri a la filla d’este home quan va morir? —li demana Cintín a son germà. —Sí que la vaig portar, sí. Ara, lo Nadal passat va fer

Notícies locals/opinió uns tres anys, i un gran disgust que vaig tindre perquè era una dona molt bona persona i els apreciava a tots, però ara a este home, com li havia de dir que vaig portar a sa filla al cementeri i que vaig ajudar a enterrar-la? Ell és possible que m’haigue conegut d’aquell dia i no ha volgut dir res... i per això m’he apropat a donar-li un cigarro —diu el germà. —Però tu, a este home, l’havies conegut? —pregunta Cintín. —És clar que sí que l’he conegut. —I com és que feies esta faena, mano? —pregunta Maribel. —Pos mira, quan arribava de França i fins al moment de començar la temporada de l’auliva no tenia faena. Com ja sabeu, natros érem veïns i teníem certa amistat en l’enterramorts, que tamé s’encarrega de la recollida de les escombraries. Alguns dies me llogava per a carregar camions de fem i anar amb el carro de les escombraries, i quan es moria algú, me demanava de portar el cotxe de morts amb el difunt al cementeri i ajudar a donar sepultura. Això de la filla d’este home que mos ha visitat me’n recordo com si fos ara. Va ser un domenge del mes de novembre de l’any 1960, pocs mesos abans de morir la nostra mare, i per a mi esta faena no la vaig considerar mai que me pogués donar de menys... Era com una altra dins de l’honra i de la dignitat, si bé la gent tots voldríem ser catedràtics i treballar de científics per a la NASA. Però la veritat és que som el que som per la voluntat de Déu i a ell li hem de donar gràcies tots els dies de la nostra vida. Jo he conegut persones il•lustres i de carrera que feien les faenes més humils i ingrates, com ara el monjo professor José Maria, que durant el dia feia classes a l’escola i a la nit feia repàs als que hi anàvem, entre altres Fernando i jo. Este monjo professor, a més de la seua faena, tenia a cura de la neteja dels vàters de l’escola —contesta el germà. —No mano, jo no ho dic perquè sigués una faena que a tu te pogués fer de menys, que això com dius

tu no és veritat. Jo t’ho pregunto perquè me pareix com una aventura, i sembles un col•leccionista d’experiències. Me’n recordo quan treballaves al pont de riu, després per estos móns, i el que ara parlàvem, duies el cotxe dels morts —diu Maribel. —És possible! Sóc un poc aventurer, però torno a repetir: natros només seguim els camins que Déu ens ha destinat —contesta el germà. —I si tot el que fa ho escriu, pot arribar a fer un bon llibre —diu Cintín, mig de debò mig en broma dirigintse a la Rosa Maria i a la Maribel. —Sí, dones. No sé quina classe de llibre podria sortir d’un diari tartamut, sobretot d’ortografia, escrit per una panxa plena de farinetes de panís que es debat entre la ignorància i l coneixement per baix d’estes auliveres que donen al camí dels Burros. —Tu digues el que vulgues, però escriu i no t’encantes —diu Maribel. La ràdio deixa sentir les dotze campanades del migdia i tot seguit comença l’oració de l’Àngelus. Després, a les notícies comuniquen que ha mort el ministre de l’exèrcit Pablo Martín Alonso, la ràdio i continua emetent música. I quan pleguen visiten als tres hòmens d’Amposta, als quals ja coneixen, ja que un d’ells és Brauli, fill de Masdenverge i casat a Amposta. Miquel Ramos Roiget

ANC

ÚLTIMES NOVETATS! Ja tenim bus reservat per al pròxim 11 de setembre! El passat 19 d’abril, en el marc de la III Assemblea General Ordinària celebrada a Lleida, l’ANC va anunciar la mobilització que prepara per al pròxim 11 de setembre. El repte que es proposa l’ANC per a la Diada definitiva d’enguany és doble: omplir l’avinguda Meridiana de Barcelona i dotar de contingut la República Catalana. En este sentit, l’avinguda Meridiana esdevindrà el carrer Major de la República Catalana, on dibuixarem cent trenta-cinc trams que els ciutadans omplirem de contingut per a transportar fins al Parlament de Catalunya els deu eixos claus de la República: regeneració democràtica, obertura al món, benestar i justícia social, innovació, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, educació i cultura i diversitat. Des de Masdenverge per la Independència us anunciem que ja hem fet la reserva d’un bus per a la Diada. A mesura que tinguem més detalls, us n’informarem. Paral•lelament, l’acció de la Diada vindrà precedida d’un estiu ple de mobilitzacions arreu del país que han de servir per a consolidar i fer arribar a tothom el missatge que la independència és l’única oportunitat per a construir un país nou i millor. Estes accions s’articularan a partir del foment de l’anàlisi i el debat

al voltant dels deu eixos presentats com a base de la República catalana que construirem a partir del 27 de setembre. Demostració de força al Palau Sant Jordi El passat 24 d’abril, l’ANC va omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona en un gran acte carregat de raons i d’energia per a encarar la recta final. Carme Forcadell, en un emotiu discurs final com a presidenta de l’ANC, va pronunciar unes paraules vibrants i encoratjadores: «Sabem que construir la República Catalana és el projecte més il•lusionant, innovador i més trencador i l’únic que té el futur garantit, perquè no hem de demanar permís a ningú per a fer-lo possible. Cap govern ni cap estat podrà aturar la democràcia, cap govern ni cap estat podrà impedir que els 27-S capgirem la història!».

ANC

Resultats de la Gigaenquesta

Eleccions municipals del 24 de maig

La Gigaenquesta va mobilitzar més de 30.000 voluntaris que van fer més de 250.000 enquestes a les llars catalanes, de les quals 85.342 han estat processades. L’enquesta preguntava sobre els temes que diversos estudis consideren que preocupen a la població en relació amb el moment polític que viu Catalunya. Algunes de les conclusions extretes de la Gigaenquesta són: la importància de preservar i enfortir l’estat del benestar, l’ampliació dels mecanismes de transparència sobre la gestió de recursos públics per part dels diversos governs i, finalment, la necessitat d’assegurar les relacions comercials amb altres països europeus.

De camí cap als comicis plebiscitaris del 27-S, que substituiran definitivament el referèndum que l’Estat espanyol ens nega, és el moment d’incrementar la força també des dels ajuntaments, la institució més propera als ciutadans. Per això, l’Assemblea Nacional Catalana fa una crida a la ciutadania a sumar esforços amb aquelles candidatures municipals que s’hajan compromès a ser actives amb el procés cap a la independència.

Fila 13

SNAKE EYES (ULLS DE SERP)

NUEVE REINAS

El director Brian De Palma va tancar la seua trajectòria professional dels anys 90 amb un treball personal i sota el guió de David Koepp, Snake Eyes. El detectiu Ricky Santoro d'Atlantic City, interpretat per Nicola Cage, està a càrrec d'una de les investigacions més importants de la seua carrera. Durant la nit en què té lloc un combat de boxa d’èxit es produix un atemptat contra el secretari de defensa dels EUA. Amb la màgia dels plans enllaçats i la seua bona capacitat per a editar cintes, Brian De Palma aconseguix que un guió simple pugue acabar tenint la forma de tot un referent del cinema dels anys 90. Santoro haurà d'ajudar el seu amic Kevin Dunne, comandant de la Marina, i alhora descobrir qui s'amaga darrere de l'atemptat. Cage s'adonarà ben prompte que s'està ordint una conspiració entre els passadissos del casino més famós d'Atlantic City.

En plena crisi econòmica argentina, Ricardo Darín i Gastón Pauls protagonitzen una de les cintes més noves. Tot i que la seua comercialització als cinemes no va tindre una forta rebuda, cal dir que esta és una d’aquelles pel•lícules que qualsevol cinèfil ha de vore un cop en la seua vida. La cinta narra la història de dos estafadors que es coneixen per casualitat en una benzinera i decidixen unir-se per a treballar junts. Al duet se'ls presenta una oportunitat per a fer el seu gran cop final i deixar la faena d'estafadors. Volen vendre una col•lecció de falses estampetes, anomenada 'Nueve reinas', valorada en mig milió de dòlars. L'objectiu serà vendre-les a un empresari espanyol i repartir-se els diners, però no tot acaba com estava planejat... Alba García

Llar d’infants ENS VISITEN ELS BOMBERS! Com sempre, este curs no podia faltar la visita dels bombers! Esta volta vam aprofitar que els xiquets de P2 feien la festa del color roig per a què ens visitessen aquell dia! Tots amanits amb un carnet de bombers que vam preparar els dies previs i vestits de roig vam enfilar-nos dalt del camió. Sííííí! El camió gran dels bombers! Quina passada! Quan ja érem tots a dalt, van acostar-nos fins al barranc! Quina aventura! Com sona de fort la sirena!! Alguns dels més menuts ploraven, i els més grans estaven al•lucinats! En tornar a la llar d’infants, tothom va voler emprovar-se el supercasc de bombers! Entre la festa i la visita, va acabar sent un dia ben redó! I entre pintura, plastilina, cançons i contes també vam fer les mones de pasqua! Decorades i pintades feien molt de goig! Aquí us deixem una foto amb el supercamió dels bombers, una amb les mones i la d’un aniversari. Esta vegada celebrem l’aniversari d’un pollet que ha fet 3 anys. Josep! D’avui a molts anys! Us informem que les dates de preinscripció i matriculació per al curs 2015/16 són les següents: • Preinscripcions: del 4 al 15 de maig. • Matriculacions: del 8 al 12 de juny. Per a més informació, no dubteu a passar per la llar d’infants! Us hi esperem! Desirée Simó

De bona llei ELS CONTRACTES D’ASSEGURANCES

Després que s’establís l’obligació de claredat en els contractes bancaris i les hipoteques, ara toca el torn als contractes d’assegurances. En concret, el passat 23 d’abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència mitjançant la qual establix que un contracte d’assegurança ha d'exposar de manera transparent, precisa i intel•ligible el funcionament del mecanisme de cobertura de l’assegurança, de manera que el consumidor pugue valorar-ne les conseqüències econòmiques. També precisa que el fet que un contracte d’assegurança estigue vinculat a un contracte de préstec celebrat simultàniament amb una entitat financera, pot exercir un paper rellevant a l'hora d'examinar si s’acomplix l'exigència de transparència de les clàusules contractuals, ja que cal suposar que l'atenció del consumidor no serà la mateixa quant a l'abast dels riscos coberts. Els fets que han donat lloc a esta sentència son els següents. Al 1998, Jean-Claude Van Hove, de nacionalitat francesa, va celebrar amb un establiment bancari dos contractes de préstec i, en fer-ho, es va adherir a un contracte d’assegurances estàndard d'una entitat asseguradora perquè es fes càrrec del pagament del 75 % de les mensualitats vençudes dels préstecs en cas que el prestatari es trobés en situació d'incapacitat total per a treballar.

Com a conseqüència d'un accident de treball, JeanClaude Van Hove es va trobar en situació d'incapacitat permanent parcial per a treballar i es va fixar en un 72 % el grau d'incapacitat a l’efecte del dret francès de la Seguretat Social. El metge designat per la companyia d'assegurances va certificar que, encara que l'estat de salut de Jean-Claude Van Hove ja no era compatible amb l'exercici de la seua professió anterior, estava capacitat per a exercir a temps parcial una activitat professional adaptada a la seua situació. En conseqüència, la companyia d'assegurances es va negar a continuar abonant les mensualitats del préstec de les quals venia fent-se càrrec amb motiu de la incapacitat del senyor Van Hove. Jean-Claude Van Hove va exercitar una acció judicial per a què es declarés el caràcter abusiu de les clàusules del contracte quant a la definició d'incapacitat total per a treballar i a les condicions en les quals la companyia d'assegurances ha de fer-se càrrec del pagament de les mensualitats del préstec. Segons ell, la clàusula relativa a la incapacitat total per a treballar crea un desequilibri important en contra del consumidor, sobretot perquè la definició d'esta incapacitat està redactada de manera incomprensible per a un consumidor profà en la matèria. L'asseguradora, per la seua banda, considera que la clàusula en qüestió no pot ser abusiva perquè constituix l’objecte del contracte. Afegix que la definició d'incapacitat total per a treballar és clara i precisa, per més que els criteris presos en consideració

De bona llei

per a fixar el grau d'incapacitat funcional siguen diferents dels que té en compte la Seguretat Social.

que es deriven de la clàusula en qüestió. Una vegada més, incumbix al tribunal nacional verificar este extrem.

En estes circumstàncies, el tribunal francès que porta el litigi demana al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que decidisca si és procedent apreciar l'eventual caràcter abusiu de la clàusula controvertida. Quant a la qüestió de si esta clàusula està redactada de manera clara i comprensible, el Tribunal de Justícia recorda l'exigència de transparència de les clàusules contractuals, establerta per la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril del 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, no pot reduirse només al caràcter comprensible d'aquelles en un plànol formal i gramatical, sinó que esta exigència de transparència ha d'entendre's de manera extensiva.

El Tribunal de Justícia assenyala que en este context també podria resultar pertinent la circumstància que el contracte d’assegurança s'incardine en un entramat contractual més ampli, juntament amb els contractes de préstec. Per tant, no es pot exigir al consumidor la mateixa atenció quant a l'abast dels riscos coberts pel contracte d’assegurança que la que li seria exigida d'haver celebrat separadament el contracte d’assegurança i els contractes de préstec.

En el cas del senyor Van Hove, el Tribunal de Justícia no exclou que el consumidor no haja comprès l'abast de la clàusula que definix el concepte d'incapacitat total per a treballar. Així, pot passar que —per la manca d’una explicació transparent sobre el funcionament concret del mecanisme d’assegurança relatiu a l'obligació de l'entitat asseguradora a fer-se càrrec del pagament de les mensualitats del préstec en el marc del conjunt de contractes— el senyor Van Hove no haja estat en condicions de valorar, basant-se en criteris precisos i intel•ligibles, les conseqüències econòmiques per a ell

Així doncs, el Tribunal de Justícia declara que cal considerar que les clàusules que constituixen l'objecte principal d'un contracte d’assegurança estaran redactades de manera clara i comprensible quan no només resulten intel•ligibles per al consumidor en el plànol gramatical, sinó quan exposen així mateix de manera transparent el funcionament concret del mecanisme d’assegurança, tenint en compte l'entramat contractual en el qual s'insereixen, de manera que el consumidor que estigue en condicions de valorar, basant-se en criteris precisos i intel•ligibles, les conseqüències econòmiques per a ell que es derivin d’estes clàusules. Si no es així, un tribunal nacional podrà apreciar el possible caràcter abusiu de la clàusula en qüestió. Judit Chavarria

Les nostres mascotes

ELS PARÀSITS EXTERNS DE LES NOSTRES MASCOTES Fa pocs dies que ha arribat la primavera i amb el bon temps ens ve més de gust passejar amb les nostres mascotes. Les temperatures més càlides també fan despertar l’activitat d’altres animalons que poden arribar a ser una amenaça per a les nostres mascotes. I és que encara que n’hi ha tot l’any, amb l’arribada del bon temps hi ha una gran proliferació de puces, paparres, mosquits, erugues, etc. Els paràsits que poden afectar els nostres gossos i gats poden viure-hi a sobre o només poden picar-los i després marxen. A continuació us detallem una llista dels paràsits més perillosos i que poden provocar més molèsties a les nostres mascotes:

1. Puces

Les puces les podem patir durant tot l’any. Durant l’hivern estan en estat larvari o de pupa, però amb la calor ataquen els nostres animals i es reproduixen. Las femelles poden arribar a posar de 15 a 20 ous al dia, que es convertiran en larves, pupes i noves puces preparades per a xuclar la sang de gats i gossos. Els ous i les larves els podem trobar a l’animal, al seu llit, sofàs, cortines, catifes o qualsevol racó que els servisca de protecció. A part de les molèsties que n’ocasiona la picada, poden ser molt perilloses ja que poden provocar greus malalties com ara el tifus, la pesta bubònica o tènies. A més a més, irriten la pell i poden provocar greus dermatitis com a conseqüència de la picada. Hem de tenir en compte que només veiem un 5% de les puces i que l’altre 95% de l’hàbitat d’este paràsit el tenim a casa.

recte. Es poden trobar en zones verdes i s’instal•len a les orelles de l’animal, al coll i entre els plecs de la pell. Una vegada han triat el lloc adequat, perforen la pell de l’animal i comencen a succionar-li la sang.

3. Mosquits

Un del més perillosos, i que pot transmetre la leishmaniosi canina, és la femella del flebòtom. A través de la seua picada introduix el paràsit (leishmània) a l'interior de l'animal. Els mosquits solen tenir un color gris groguenc i no superen els 2,5 cm. Solen estar en zones humides i fresques i actuen quan baixa una mica la temperatura; és a dir, cap al tard o a la nit. L’insecte no viu més d’un parell de setmanes i la femella —que s’alimenta de sang— pon d’entre 40 i 60 ous. Esta malaltia no té cura, però sí que té tractament pal•liatiu i el podem previndre. Els principals símptomes són la pèrdua de pes, lesions a la pell que no curen, sagnat pel nas, coixesa, vòmits, augment del consum d'aigua, apatia, anorèxia i creixement desmesurat de les ungles. També la poden patir les persones. A Catalunya estem en una de les zones de més risc de patir esta greu malaltia i, per tant, és important una bona prevenció.

2. Paparres

La paparra té l’aspecte d’un escarabat menut de vuit potes i la seua picada és molt dolorosa ja que amb l’aparell bucal es claven permanentment a la pell del gos per a succionar-li la sang. Això fa que si el nostre gos alberga diversos d’estos paràsits pot arribar a patir una greu anèmia o altres malalties més greus que poden transmetre com ara el tifus o la malaltia de Lime. Amb la pujada de temperatures, els ous esclaten i es multiplica la possibilitat d’infeccions. Les paparres no porten ales, ni salten; per tant, el contagi és a través del contacte di-

4. Eruga processionària

Tot i que no és directament un paràsit, pot afectar greument a la nostra mascota. La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és en realitat la fase larvària d'una papallona molt comú als boscos

Les nostres mascotes de coníferes. Segurament l'heu vista en molts pins a l'hivern. Són com unes bosses blanques que pareixen núvols de sucre de les fires. Amb la pujada de les temperatures a l'inici de primavera/final d'hivern (febrerabril), estes erugues baixen del pi, buscant un lloc on poder fer la muda per a convertir-se en papallona. Quan baixen, ho fan l'una rere l'altra, en fila índia, d'on els ve el nom de processionària. És just en este moment que baixen quan són perilloses, ja que criden l'atenció dels nostres animals domèstics, sobretot gossos i gats, que intenten agafar-les o jugar amb la pota i sobretot amb la boca o llengua. Esta eruga té uns pèls urticants amb uns substància tòxica que és alliberada quan un animal els ataca/toca. Provoca una greu irritació, amb lesions que van des de lleus cremades fins a poder-se complicar amb greus necrosis de la zona que ha entrat en contacte amb el tòxic. Per això és important anar al veterinari com més prompte millor per a evitar al màxim les complicacions. Mentre no hi puguem anar, podem intentar fer els primers auxilis a casa, però això malauradament no ens salva de córrer al veterinari: és una urgència veterinària. Els primers auxilis consistixen bàsicament en un bon rentat de la zona afectada (aigua o sèrum fisiològic, si en tenim), però sobretot sense fregar, ja que sense voler alliberarem més substancia dels pèls enclavats. I recordeu: no dixeu que les vostres mascotes toquen estes erugues; en cas que hi entren en contacte, aneu ràpidament al veterinari.

6. Àcars

Estos menuts aràcnids microscòpics poden ser molt nocius per a les nostres mascotes. Molts d’ells se situen a les orelles i a la pell i provoquen diversos tipus de sarna. L’animal patix una forta picor i com a conseqüència es pot produir ferides, ja que es rasca per la picor. Prevenció contra els paràsits És important que desparasitem les nostres mascotes externament per a prevenir les infestacions per puces, paparres o picades de mosquit. Com el seu nom indica, són paràsits i, per tant, perjudiquen el gos en algun aspecte. Juntament amb el rebuig estètic, són dos raons importants per a protegir-lo. Cal que fem un tractament per a evitar estes parasitosis externes. Podem utilitzar pipetes, collars, esprais, pastilles, etc. Escollirem el producte en funció de la nostra mascota i de les seues necessitats. El veterinari ens aconsellarà de quin és el millor sistema. També hem comentat que hi ha paràsits com ara les puces, àcars, paparres i polls que exigixen mantindre els espais en perfecte estat d’higiene per a evitar-ne la proliferació. Per tant, és recomanable rentar bé la roba i passar l’aspiradora pels llocs on hi haja pogut haver contacte amb la plaga.

5. Mosques, vespes i abelles

També és amb el bon temps quan s’incrementa el nombre d’altres insectes que poden ser una amenaça per a les nostres mascotes. Les picades d’abelles, vespes, aranyes o mosques poden provocar reaccions al•lèrgiques de gravetat diferent. En el cas de qualsevol reacció al•lèrgica, el millor és consultar-ho amb el veterinari. La mosca comú a vegades pot posar els ous a l’interior de les orelles del gos i les larves poden provocar ferides o infeccions. També hem d’anar amb compte amb el polls, ja que no tan sols els patixen les persones; si no ens n’adonem, poden passar tot el cicle vital alimentant-se de la sang de les nostres mascotes.

Luci Farnós Arasa

Records d’antany

VICENT ALBIOL Per Àngel Carles

Si teniu a la mà el butlletí del mes de gener-febrer i l’obriu per la pàgina 22, hi trobareu el meu escrit dedicat a Amador Barberà durant la seva etapa de futbolista. Este esport té unes regles de joc que unes persones qualificades s’encarreguen de fer complir, tant avui en dia com ara fa molts anys: els arbitres. Ells, juntament amb els liniers, eren els encarregats de fer complir la llei. A tots ells, els dedico el meu escrit. Segurament, us preguntareu: i per què? És molt fàcil. Quan Amador va deixar de jugar al Tortosa, al final de l’any 1970 o 71, en aquella època Vicent Albiol ja era àrbitre. A Masdenverge és conegut com a Vicent lo Pintor, tot i que a Godall, el poble on va nàixer, era conegut com a Vicent d’Opera . Vicent no ho va tindre gens fàcil. La dona no hi estava molt d’acord en tot este embolic, però les coses es van anar suavitzant i al mes de setembre de l’any 1976 ja tenia a la butxaca el carnet d’àrbitre infantil i juvenil de les Terres de l’Ebre i linier de primera regional i preferent. Als dos anys, li van donar el carnet d’àrbitre de la Real Federación Española de Futbol (RFEF) com a àrbitre de regional. Ja era àrbitre de tercera regional. Primer va arbitrar partits d’infantils i juvenils i va fer de linier per tot l’Estat espanyol. Es va presentar davant del Col•legi d’Àrbitres, del qual ell era un membre més. És clar que sí! Li van donar un llibre per a estudiar com a membre titulat del Col•legi. Tortosí, li van dir, agafa este carnet i fes un bon ús de la teua autoritat, ja que has aprovat els exàmens. Tingués present una cosa: sigues un bon àrbitre, ja que com bé sabràs al nostre Col•legi tenim un àrbitre de Primera Divisió, molt conegut i estimat arreu d’Espanya, el senyor Curto. Just per este motiu el Col•legi de Tortosa era molt reconegut per tot arreu. Ànims Vicent... i el pròxim diumenge ja seràs jutge de línia. No et cregues, però, que serà fàcil.Vicent va tindre un bon company del Montells, Fumadó, avui en dia doctor en oncologia. A la foto que apareix aquí amb tres àrbitres, és el del mig. Durant la seua època de linier, Vicent es va desplaçar molt lluny, a llocs com ara Guernica, Saragossa i moltes més capitals. Durant esta etapa, amb el xiulet a la boca, va estalviar alguns dinerets i es va pagar un Seat 127. Això sí, no menjaven a cap restaurant, sinó que ho feien sota una bona ombra, amb la carmanyola plena de menjar fet a casa. La dona, la Maria Cinta, alguns cop també l’acompanyava.

D’anècdotes, en té un munt. Només recordant l’època gloriosa de futbol al nostre camp, ja contaríem moltíssimes coses pel que fa als àrbitres. Ara, imagineu-vos tot el que va viure Vicent per tots aquells camps. Jo en sé dos: una al camp de l’Horta de Sant Joan i l’altra a Cambrils. A Horta, al final del partit, ja dins als vestidors, un jugador de l’Horta va entrar a la caseta de l’àrbitre i li va xafar el peu a Vicent. Ell no va dir res, però el pròxim partit que va arbitrar a l’Horta, el va reconèixer i li va dir: Hola, xicot! A vore, torna’m a xafar el peu, guapet! El noi ja no va contestar, però es va passar tot el partit mirantlo de reüll. El de Cambrils va ser molt més conflictiu, ja que les coses es van complicar més del compte. Com bé sap tothom, quan es perd, la culpa és de l’àrbitre i és qui la paga. En este camp, Vicent Albiol va dir adéu per sempre al món de l’arbitratge. Ell va lluitar molt en moltes ocasions. Va arbitrar al matí i a la tarde per a poder cobrar el doble, simplement per a tindre dos jornals. Avui Vicent està jubilat, cultiva les seues terres i li agrada recordar les històries de la seua vida. Gràcies Vicent en nom meu i de les persones que disfrutem llegint el nostre butlletí. Sempre recordarem i molt totes les tardes que vam poder disfrutar de la teua presència per tots estos camps.

Records d’antany

LO PONT PENJANT Per Àngel Carles

Qui no coneix el pont d’Amposta? Tots! Enguany se’n celebra el centenari. El pont té una història ben bonica. Abans era un pont de barques que es feia servir sobretot per a passar d’Amposta a les terres de l’altra banda del riu. La seua construcció no va ser gens senzilla. En aquella època la política era dura i a cada reunió que se celebrava al consistori saltaven ‘xispes’. Era, si fa no fa, com avui. A molts ajuntaments hi havia la molt coneguda oposició. L’alcalde d’Amposta d’aquella època era el senyor Palau Miralles, els descendents del qual encara viuen a Amposta. Un bon dia, en una reunió a l’Ajuntament, el senyor Palau els demana als consellers la seua opinió sobre la possibilitat de construir un pont nou a l’Ebre. Els consellers van trobar que la idea era molt encertada, però van començar a aparèixer els peròs! Els diners, qui seria la persona que faria els estudis per a dur a bon port una construcció tan gran... I l’alcalde diu: no sé qui ho farà, però jo mateix trobaré algú que s’encarregue de fer realitat esta obra. Si vatros teniu els diners, la persona que durà a terme la construcció del pont és un arquitecte conegut mundialment: Don José Eugenio Rivera. El senyor Rivera i el Consistori van arribar a un acord. A la pregunta del Consistori per a saber com farien el pont, el senyor arquitecte va dir que seria el segon pont construït al món penjant damunt unes columnes de ferro i formigó armat i sostingut per unes meravelloses arcades de pedra (tota la pedra que es va necessitar per a construir les dos arcades era de les pedreres de la Ferrereta i treballades pels picapedrers comarcals). Sempre sota la direcció del senyor Rivera, el pont copiava el disseny del mític pont de Brooklyn, a Nova York. El pont té 24 metres d’altura i 134 metres de llargada. Està muntat sobre dos pilastres de pedra, tensat en estes grans gúmenes i, per descomptat, amb molt de ferro i formigó. L’amplada del pont és de 9 metres, amb dos vies per als vianants. El primer projecte, de l’any 1907, va ser rebutjat per l’oposició ampostina. El senyor alcalde va posar en marxa un projecte nou, que l’oposició no va tindre més remei que acceptar. Es va fer una gran festa per a la inauguració del pont, per molts criticada, mentre que altres disfrutaven d’un esdeveniment tan gran i bonic com era este. L’any 1938, durant la Guerra Civil, la vida del pont va ser molt complicada. El dia 10 de març, uns avions del bàndol franquista van bombardejar el pont i hi van fer

una gran destrossa, incloent-hi una família aldeana que portava llet en carro a Amposta. Van morir tots! Este pont el va inaugurar José Antonio Primo de Rivera, un cop es van acabar les obres de reconstrucció. L’obra va costar molts diners i es va tardar molt anys a completar la reforma, del 1945 al 1966. L’any 2008 s’hi va fer una nova reforma i ara fa dos anys, sota l’alcaldia de Manel Ferré, es va posar la il•luminació al pont penjant. Durant la construcció del pont, a Amposta es va produir una picabaralla entre els mandataris ampostins: el senyor Escrivà, amo dels diners a la població (tothom a sentit a parlar de la banca d’Escrivà), i l’alcalde Palau. Tot i això, però el pont es va fer. Durant la meua joventut, la gent passejava pel carrer de la Ràpita fins a l’altra banda de riu, per les baranes. Sí, moltes parelletes hi havia quan es feia fosc! Allí s’aprofita per a mirar el cel estrellat i tot l’entorn. Era molt bonic! Penseu que en aquella època una construcció d’esta magnitud, per a Amposta i comarca, era un gran esdeveniment ja que els diners no li sobraven a cap govern. Avui, aquí, per sort tenim esta meravella de pont. Masdenverge també va aprofitar-se molt d’este pont. Mireu, per a poder agafar el carrilet, alguns pagesos cultivaven terres a l’altra part, que és com es deia. Ja quan érem jóvens, mon pare, com a cap de colla, va fer un conveni per tal d’anar a plantar, birbar i segar a les finques del Capità, a l’altra banda. Sí, diàriament, fins al final de la sega, passàvem pel pont. I el pont és testimoni d’algun casament entre masdenvergencs i gent de l’altra banda i, com no, per als que volien anar a agafar el tren a l’Aldea. El diumenge 17 de maig, ara fa pocs dies, l’Ajuntament el va dedicar a organitzar moltes activitats al pont com a homenatge al seu centenari, aprofitant la celebració de la festa del mercat.

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA La Fira de l’Oli i l’Espàric de Godall i Festast van coincidir el mateix cap de setmana; així, la gent va tindre on escollir el dissabte i el diumenge, 14 i 15 de març. També la plantada de les falles era una altra opció on anar: Benicarló més a prop i València un poquet més lluny també obria la porta als visitants. Uns dies més tard, també coincidien les representacions de la Passió a Ulldecona i a Vilalba dels Arcs, poble on als visitants se’ls oferia un tastet d’oli i de vi, que porten el nom d’oli i vi de la Passió. El divendres 20 de març hi va haver un eclipsi de sol que va ser parcialment visible des d’Europa. L’eclipsi va començar a les 9.08 i va acabar a les 11.22. El màxim va ser a les 10.13, quan la lluna va cobrir un 63% de la superfície solar. Tot el col•legi en ple, protegit d’acord amb les normes de seguretat bàsiques per a poder-lo observar, va poder mirar-lo directament amb ulleres homologades. Els pròxims eclipsis parcials seran al 2022 i al 2025 i el total, el dia 12 d’agost del 2026. Hem rebut la visita de les monitores del Consell Comarcal que van dur a terme els tallers de reciclatge. Enguany, els alumnes de l’escola han anat de visita a la deixalleria, on les monitores els van parlar —i van poder veure in situ— dels diversos llocs que hi ha destinats a la recollida d’electrodomèstics voluminosos, olis, mobles, ordinadors, televisors, etc. També van fer un taller amb les coses que poden anar als contenidors segons els diferents colors i quins objectes es poden fer amb coses reciclades. Així mateix, se’ls va explicar què cal fer per a reciclar menys. Àlex Iniesta, alumne del Grau d’Educació Infantil de la URV ha estat al nostre centre per tal de passar unes proves de probabilitat i estadística als alumnes de segon de primària que necessitava per a fer el treball de final de carrera. Un any més hem fet mones per a celebrar la Pasqua, amb diplomes per a la mona més original, la més estranya, la més creativa, la més elaborada i la més divertida.

La floració dels ametllers, presseguers i cirerers ens ha acompanyat a tots els qui duran la Pasqua han fet caminades pels nostres camps. I ja en plena celebració de la festivitat de Sant Jordi, els nostres alumnes de Cicle Superior, degudament caracteritzats dels personatges, han escenificat diversos contes en llocs de l’escola preparats per a l’ocasió per a tota la resta d’alumnes. El claustre

Escola Rosa Gisbert

Club d’escacs

CAMPIONAT D'EQUIPS/LLIGA CATALANA – PLAY OFF

FINAL DEL CAMPIONAT D'EDATS DE CATALUNYA A L'AMETLLA DE MAR

Un any més hem aconseguit aguantar la categoria, la segona catalana. La veritat és que vam començar el mes de gener molt forts i així va continuar el febrer, sumant punts fins i tot inesperats, però un cop vam arribar a l'equador de la lliga, vam començar a desinflar-nos i al final vam haver de patir una mica. Dels deu equips que té la nostra categoria, vam arribar a situar-nos en quart lloc, posició que vam retindre durant diverses jornades, però finalment vam quedar sèptims. Just els quarts sèptims de tot Catalunya havien de jugar un desempat o play off entre ells i els segons classificats de preferent de les quatre províncies catalanes. Total que l’última ronda vam haver de jugar-la amb els nostres antics companys del Ruy Lopez de Vinaròs.

Durant cinc dies de la Setmana Santa, cinc jóvens joves del nostre club, tres nois i dos noies, han disputat el Campionat de Catalunya d'Edats, que enguany s'ha jugat a l'Ametlla de Mar.

El matx definitiu va jugar-se el diumenge 19 d'abril a Vinaròs. Les partides van ser disputades i no va haver un guanyador clar fins passades les tres hores de disputa. Vam emportar-nos la partida pel resultat de 6 a 4. Tot i que ens coneixíem de feia temps i tots tenim un grat record dels jugadors de Vinaròs que havien jugat durant uns quants anys amb natros, la partida era la partida. Natros volíem mantindre la categoria en la qual ja fa un grapat d’any que militem mentre que ells volien assaborir la mel de la victòria i pujar a segona. Segur que pròximament ho podran aconseguir. De moment natros som on som per mèrits propis, amb molt i molt d'esforç i treball. Molts de natros hem manifestat la gran satisfacció de poder formar part d'este club d'escacs, d'este grup de persones, que diumenge rere diumenge es desplaça arreu del territori català per a defensar els colors del Club d'Escacs Masdenverge.

No és gens fàcil ocupar les primeres places d'esta competició. Alguna vegada ho hem aconseguit, però natros i tota la província tenim l'inconvenient que des de fa temps no es fan concentracions provincials, que donaven la possibilitat de millorar i molt el nivell dels jóvens que hi posen més ganes. Esta manca d'interès per part de la delegació en temes d'escacs base s'està notant i molt en detriment de la qualitat. D'esta manera, els equips més grans de les ciutats estan tenint molts avantatges sobre els nostres jugadors; els nostres, hi posen totes les ganes possibles, però els manca nivell teòric per a poder lluitar en igualtat. Per part nostra no quedarà i en la pròxima reunió de clubs a escala provincial exposarem novament el tema i demanarem que hi posen solucions. I és que els clubs que ens dediquem a la formació necessitem que la delegació d'escacs ens done un bon cop de mà, com ja va fer temps enrere.

IV OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS DE MASDENVERGE - TERRES DE L'EBRE Ja el tenim a tocar. Com ja molts sabeu, els Club posa els cinc sentits i més per a organitzar un bon torneig d'escacs a casa nostra, amb l'objectiu principal que els nostres jugadors tinguen l'opció de jugar un obert internacional molt competitiu i sense moure's de casa. Això sí, ajudant un poquet, col•laborant perquè això pugue tirar endavant un any més.

Club d’escacs Estem molt contents de les dos passades edicions anteriors, amb les quals ja vam convertir-nos amb diferència amb el torneig més nombrós a escala província. La veritat és que esta no era justament la nostra meta, però si ha vingut així, benvingut sigue. Si a més a més d'organitzar un bon torneig d'escacs aconseguim dinamitzar el sector de les cases de turisme rural, de la restauració... la veritat és que millor que millor! Cal remarcar que molts dels que vénen repetixen de temporades anteriors i molts d'estos participants aporten tant qualitat com alegria al nostre torneig. Esperem tindre tanta sort com en edicions anteriors. De moment, estem repartint publicitat a tort i a dret, informant a través dels webs més visitats que parlen d'escacs, etc. Pel que fa als col•laboradors/espònsors, estem anant molt bé i segurament arribarem al nombre de l'any passat o fins i tot el podrem superar.

CURS D'ESCACS A L'ESTIU De ben segur, tornarem a organitzar un curs d'escacs gratuït per als xiquets i les xiquetes de la població i de la resta centres escolars de la zona ZER.

CLASSES D’ESCACS NIVELLS: INICIACIÓ, INTERMEDI i AVANÇAT HORARI: dissabtes, de 17.30 a 20 h ADREÇA: C/Montsià, 15 (Casal Municipal) Tel. 661 918 470 e-mail: cemasdenverge@yahoo.es Apunta-t’hi!!

La passada edició va ser tot un èxit, amb 25 participants que van poder iniciar-se en el món dels escacs amb cinc classes d'una hora i mitja de durada. L’objectiu dels cursos és ensenyar el joc/esport dels escacs als més menuts, a més de fer una àmplia difusió de les nostres activitats. Més endavant, al final de juny o principi de juliol, ja avisarem dels dies i dels horaris del curs. Club d’Escacs Masdenverge

Club d’Escacs Masdenverge, entitat reconeguda pel seu vint-i-cinquè aniversari

ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Juguen blanques

Juguen negres

Club patí

EL CLUB PATÍ MASDENVERGE COMENÇA LA TEMPORADA AMB BON PEU El nostre club comença la temporada 2015 amb bons resultats. Així, l’1 de febrer, quatre de les patinadores més menudes del club participen a la prova de nivell C al Vendrell, tres de les quals van superar-la. Felicitats a l’Aroa Bonet, l’Aroha Troncho i la Brenda Esquerré!!! El dia 22 de febrer, la Gemma Torta va superar la prova de nivell B a

El 15 de març es va celebrar el trofeu iniciació nivell C i A a Vila-seca. Hi van participar quatre patinadores del nostre club: Aroa Bonet, 10a classificada nivell C (8 i 9 anys); Aroha Troncho, 1a classificada, nivell C (fins a 7 anys); Brenda Esquerré, 2a classificada, nivell C (fins a 7 anys): i Naiara Godoy, 5a classificada, nivell C (fins a 7 anys). Grans resultats de les nostres patinadores més menudes. A seguir treballant per a la pròxima. Felicitats a totes!!! Debut d’Anna Andreu a la competició en categoria Infantil l’1 de març a Riudoms, una nova experiència per a aprendre i preparar-se per al Campionat Territorial que se celebrarà al mes de juny a Alcover. Anna, molta sort per a la pròxima!!!

Club patí CAMPUS INTENSIU DE PATINATGE I DANSA Els dies 30 i 31 de març i 1 i 2 d’abril, el CP Masdenverge va organitzar un Campus intensiu de patinatge i dansa, en què van participar més de vint patinadors. Les classes de patinatge van ser impartides per les nostres entrenadores, Rosana Tomàs i Genu Esterlich, i per la patinadora internacional Júlia Ventura, mentre que les classes de dansa van anar a càrrec de Maria Lozano, professora de dansa de l’Escola d’Amposta. Una gran experiència per a les nostres patinadores.

JOCS ESPORTIUS DEL MONTSIÀ El dia 21 de març a Alcanar es van celebrar els Jocs Esportius del Montsià, on totes les nostres patinadores es van classificar per a la fase següent que es va celebrar el dia 10 de maig al Perelló. En este fase van participar clubs de les comarques del Montsià i del Baix Ebre. Les nostres patinadores es van classificar totes per a la final que tindrà lloc el dia 31 de maig a Riudoms. Molta sort a totes de cara a la final!!! Club Patí Masdenverge

Club de birles

RESULTATS

9/03/15 Masdenverge (208/242) La Sénia B (246/237)

30/03/15 Catalònia-Jesús (257/284) Masdenverge (258/209) 19/04/15 Masdenverge (249/255) Amposta B (243/215) 1/05/15 Masdenverge (270/277) Amposta D (253/236)

Ja hem arribat al final del campionat de birles de la 2a divisió de les Terres de l’Ebre. Com podreu vore en la classificació final, el Club de Birles Masdenverge ha quedat subcampió de la seua categoria i haurà de jugar la promoció per a pujar a 1a divisió catalana amb l’equip dels Valentins. Ja us informarem en el pròxim BIM de com ha anat esta aventura. Els nostres jugadors s’han hagut d’esforçar molt per tal d’arribar a aconseguir esta segona plaça. Normalment han estat sis jugadors els qui s’han anat alternant al llarg del campionat. A més a més, hi ha hagut tres jugadors més que també han participat en alguna ocasió. En la classificació individual, numerada per la Federació, han quedat en els llocs següents: Joaquim Esquerré, 4t; César Colàs, 20è; Jaume Sabaté, 27è; Juan Antonio Nozal, 28è; Lourdes Adell, 40è; i Rosendo Ferré, 43è. Qui també hi ha participat, però no han estat numerats perquè han jugat poques tirades són: Pablo García, Margarita Albiol i M. Luisa Hierro. L’enhorabona a tots els jugadors i jugadores de l’equip. Club de Birles Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS:

1. Au d’aigua. Gruta. 2. Paret. Consonant. Corrent d’aigua. 3. Animal. Cosina germana del riu. Dos que fan colla. 4. Consonant. Bell, preciós. Vocal. 5. Donador, pròdig. 6. Consonant. Semblant a la cera. Nord. 7. Utilització. Esquena d’un ganivet. Allò que tenim sense haver fet res per adquerir-ho. 8. Serp. Angle recte. Part del cap d’un bou. 9. Pis ben alt. Itinerari.

VERTICALS:

1. Inclinació viva envers una persona. Instrument musical. 2. Lligassa forta. Consonant. Clot. 3. Acabament d’infinitiu. Maxil·lar d’ocell. Crit de dolor. 4. Consonant. Es diu d’un lloc ruïnós, de mal estar-hi. Consonant. 5. Que no és orgànic. 6. Consonant. Amb molt d’aire. Consonant. 7. Pedra preciosa. Organisme. Pronom personal. 8. Menyspreable pels seus baixos sentiments. Sud. Aportació matrimonial. 9. Part d’un col·legi. Cosa que dificulta una acció.

La “contra”