BIM 88

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 88

1

Tercera època

PREU: 3 euros

gener/febrer 2018

CARNAVAL 2018

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la vuitanta-vuitena edició d’este BIM que ens informa dels diversos esdeveniments que passen a casa nostra, però també un BIM atent i expectant a la realitat social que es produïx al nostre país. Permeteu-me en esta editorial que m’esplaie explicant què penso del procés. La sensació que tinc és que som al davant d’un procés que, malauradament, veig com es va apagant a poc a poc i jo em pregunto, per què? Jo no n’entenc, de política, i personalment soc de les persones que als polítics ni me’ls crec ni me’ls vull creure. Penso que són persones que sempre van a la seua conveniència, que no és cap altra que la d’obtindre beneficis i, segurament, molts de vatros penseu com jo. Penso que el procés no va d’una persona, d’una individualitat, sinó que es tracta d’un moviment i fins que no entenguem això, no aclarirem res. Crec que hem de deixarnos de personalismes i de ximpleries. Si Puigdemont no pot ser el president de la Generalitat, que ho sigue un altre, però que ho sigue un dels nostres i ja. El moviment ha de seguir i últimament estem sent natros mateixos qui l’estem aturant; i estes coses, quan s’aturen, després costen molt de tornar a emprendre. I és una llàstima perquè anàvem ben encarrilats. Hem de pensar que la finalitat és la mateixa: no podem deixar que el procés acabe aquí, entre disputes que no porten enlloc.

Personalment, crec que estem deixant passar un temps que és or, i cada dia que passa discutint i allunyant més les posicions, són dies que perdem, i sembla mentida que no ens n’adonem. Sí, ja sé que tenim el 155 i tot això... Però, va! posem data a la investidura i investim algú. Posem un president al nostre país xicotet ja que hi ha molta gent vàlida per a ser-ho. La gent, no ens l’acabarem!

Continuem, aguantem, avancem, no ens posem pals a les rodes natros mateixos! Hi ha molta gent anònima que ha lluitat i ha rebut per a tindre un final així!

Siguem honestos: fem-ho per ells, no podem perdre més temps! Si que es fan gestos menuts – com ara del senyor Torrent o de l’Ada Colau al Mobile World Congress—, però amb això no n’hi ha prou. No els hem fet ni pessinogues. Ah, i encara em deixo a Europa! Que poc que ha fet Europa per natros, i mira que en tenim de gent a favor, eh; però ni cas. Que decebut estic també amb ells, tot i que tampoc m’esperava res. Conservadurisme pur i dur.

En l’àmbit municipal, val a dir que durant este bimestre, el més fred de l’any, s’han celebrat diverses festivitats: Sant Antoni i el Carnaval. Per tant, ja us podeu imaginar de què anirà la portada d’este BIM: fotos de Carnaval. Esta vegada, a la contraportada hem posat fotos de la plantada que van fer els alumnes de l’Escola Rosa Gisbert a la Pinada. La veritat és que dona gust veure que activitats que ja es feien quan jo era menut, com ara anar a plantar arbres a la Pinada, encara continuen fent-se; és molt important no perdre les tradicions. Recordo que cada alumne rebia un pi i l’havíem de cuidar. Després s’agarrava el que s’agarrava, però excursions així, amb l’aixolet i un poval i cap a la Pinada, era una de les coses que millor recordo.

Respecte al contingut d’este BIM, res a dir, solament tornar a donar les gràcies a les persones que fan possible, amb els seus escrits, que bimestre rere bimestre, esta revista pugue fer-se realitat i un testimoni escrit de la vida social al nostre municipi. Per tant, si voleu estar mínimament informats dels esdeveniments que s’han produït a Masdenverge els mesos de gener i febrer, no teniu més remei que agafar el BIM i començar a fullejar-lo!

I sense res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una bona lectura i molta salut per a tothom!

René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 14/2017, DE 28 DE DESEMBRE DE 2017. ORDINÀRIA. 1. Aprovació inicial del pressupost general i de la plantilla orgànica de l’Ajuntament de Masdenverge per a l’exercici 2018.

Pressupost general per a l’exercici de 2018 resumit per capítols:

3

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Cinta Caridad García Roig (7-I-2018) Agustín Romeu Royo (11-I-2018) Rosa Fonollosa Ripollés (23-I-2018) Maria Carles Arasa (12-II-2018) NAIXEMENTS Martí Barberà Roé (30-I-2018)

Plantilla de personal i relació de llocs de treball.

Peó de serveis

PLANTILLA ORGÀNICA ANY 2018

De temporada, amb caràcter habitual

Personal funcionari

Secretària-Interventora (vacant) Torta Ferré, M. Carme (ocupació accidental) Auxiliar administratiu Farnós Barberà, José Juan Auxiliar administrativa Torta Ferré, M. Carme Vigilant de serveis Garcia Queralt, Valentí Personal laboral fix

Educadora de la Llar Simó Verge, Desirée Operària de la neteja Fernández Carles, Esther VACANT: mestre/a especialista en educació infantil, amb funcions de director/a de la Llar.

Personal laboral indefinit D’activitat de caràcter continu

Operària Neteja Moreso Garcia, Rosa M. Auxiliar de biblioteca Parrot Magriñà, Montserrat Locutor de l’emissora Valls Panisello, Jonatan

Valls Panisello, Jonatan

Socorrista de la piscina Tomàs Farnós, Francesc Xavier Socorrista de la piscina Arasa Tena, Cristian Neteja i taquilla de la piscina Parrot Magriñà, Montserrat Personal laboral temporal

Mestra en educació infantil (pràct.)

Júlia Agudo Reverté 2. Aprovació del sostre de la despesa no financera, per un import de 925.299,94.

3. Fixació dels períodes de recaptació en voluntària dels tributs municipals per a l’exercici de 2018.

IAE del 28/07/2018 al 29/09/2018 IBI- RÚSTICA del 30/06/2018 al 31/08/2018 IVTM del 31/03/2018 al 31/05/2018 TAXES del 28/04/2018 al 30/06/2018 IBI-característiques especials del 30/06/2018 al 31/08/2018 IBI- URBANA per a rebuts domicili-

ats – Període 1 del 28/04/2018 al 30/06/2018 IBI- URBANA per a rebuts domiciliats – Període 2 del 28/07/2018 al 29/09/2018 IBI URBANA per a no domiciliats del 28/07/2018 al 29/09/2018 4. Aprovació provisional mo-

del tipus d'ordenança fiscal número 7 de base, reguladora de la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per empreses o entitats explotadores de serveis de subministrament (1,5 %).

5. Aprovació del conveni entre l’Ajuntament de Masdenverge i l’Associació de Jóvens Font del Peu per a la gestió d’activitats del programa de joventut per al 2016.

6. Aprovació del conveni entre el Consell Comarcal de Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge, en matèria de joventut.

7. Moció a l’adhesió al manifest de Som Escola de suport a la consolidació, protecció i millora del model educatiu català i de la seva aportació als valors democràtics i a la cohesió social.

4

L’ajuntament comunica

ACTA SESSIÓ DEL PLE NÚM. 01/2018, DE 31 DE GENER DE 2018. ORDINÀRIA. 1. Aprovació inicial del conveni de col•laboració entre el Consell Comarcal i els ajuntaments del Montsià per l’execució del pla anual de la convocatòria treball de les set comarques.

Per a implementació en l’execució dels serveis entre els ajuntaments adherits i el Consell Comarcal del Montsià s’ha elaborat un conveni de col•laboració que, en el cas de Masdenverge, té la distribució de quotes següent: suport a les persones en recerca de feina per un import de 219 € i suport a l’activitat econòmica per un import de 138 €.

2. Aprovació del conveni de col•laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i els ajuntaments de la comarca per a la realització d’actuacions de foment de l’ocupació mitjançant el programa de treball i formació 2017.

3. Moció en defensa de les institucions de Catalunya i dels seus representants electes.

La foto divertida

5

Justa la fusta! Les persones que apareixien en la foto del BIM anterior eren, d’esquerra a dreta: Benjamín Ferré, David Fabra, Mariano Tomàs, Francisco Tomàs, David Subirats, Mariano Tomàs Also i José Bel. Asseguts: Manolo Argentó i Valentí Ripollés. Esta vegada marxem a Itàlia. Quin any era quan hi va anar la Unió Musical Masdenverge? Sabeu qui són les persones que surten a la foto?

L’ENQUESTA Després del començament irregular de la lliga, penseu que el CF Masdenverge podrà mantindré la categoria?

Probablement si, cal lluitar.

I la pròxima enquesta és: Després dels fets de l’1 d’octubre, creieu que caldria canviar el carrer de la Constitució (Zona Preyco) per l’1 d’octubre?

5 vots Si, no en tinc cap dubte.

2 vots No ho crec gaire.

1 vot No. 0 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques, ja arribem a Pasqua, lo dia ja es fa més llarg i l’hora ja està canviada casi!

Francisca: I no ha nevat! I mira que em pensava que nevaria, eh!

Cinteta: Pos daooooooon, aquí aigua i vent i au!

Ara, vaig xalar només de vore l’entusiasme en lo que el senyor del temps de TV3 anunciava les nevades a quota zero.

José: Ni una gota de neu, menos mal que al menos ha plogut una mica i sortiran espàrics. Lo que trobo és que ara ja no venen tants d’esparragueros com abans, que a banda d’espàrics agafaven taronges i fruites diverses. Esta febra trobo que s’ha calmat.

Pepita: Potser sí que tens raó, la que no s’ha calmat és la febra de portar los gossos solts, i encara menos la de dixar-los pixar o fer les necessitats allà a on elsaparegue.

Cinteta: Sí, ja he vist que a n’este butlletí hi ha un escrit que ho explica. Però bé, ja tantes vegades s’ha dit i no se n’ha fet cas… la gent som així!

Francisca: Però per dir-ho que no quede!

José: I bueno, los Carnavals com van anar?

Pepita: Pos mira, enguany es van fer divendres a la tarde, en horari escolar, perquè les coses, com siguen, que en disfruten los xiquets i les xiquetes d’esta festa; natros no estem per a disfrassos! Tal com està l’asunto.

Cinteta: Pos molta gent se va disfrassar de Puigdemont, i creieu-me que la careta li donava molt de realisme.

Francisca: Pobre Puigdemont, que deu fer per aquelles Bèlgiques!

José: Pos millor que natros! Que ja en començo a estar fart: que uns allí, los altres per allà, i aquí un munt de gent i no mos aclarim! Això comença a ser vergonyós! Suposo que no se’ls ocorrirà tornar a fer unes altres eleccions!

Pepita: Esperem que no, però sí que tens raó: la gent poc a poc es va desencantant.

Cinteta: Pos no és qüestió de desencantar-se, ni d’encantar-se, perquè últimament pel nostre municipi venen gitanes en la intenció d’embolicar la troca i agafar lo que espugue…

José: Posbueno, tamé sempre n’han vingut, això és com aquells dels tubos del butano!

Cinteta: Total, que hem d’anar sempre en un pam d’ulls! Ah, per cert, vau vore lo video que es va fer a la biblioteca per a celebrar el Dia de la dona?

Francisca: No. Cinteta: Pos mireu-lo perquè val la pena, quina cosa més ben feta! I dona gust vore a moltes dones del poble, qualificades amb un adjectiu. És molt emotiu.

Pepita: I bueno, l’aparato este que mos han ficat a la carretera que mos diu a quina velocitat anem, que vos apareix?

José: Pos m’apareix molt bé lo dia que va, perquè així tu ets conscient de la velocitat a la que vas i intentes reduir-la si vas prou ràpid. A més, últimament los Mossos també es deixen vore prou.

Francisca: És igualet que lo de Vinallop, però aquell va tots los dies.

Cinteta: Pos bueno, si ha de servir per a què els cotxes reduixquen la velocitat a l’entrar al nostre poble, benvingut sigue!

José: Sí, com benvinguda serà la truiteta d’espàrics que em toca avui per a dinar, que ja acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Notícies locals/opinió LA PASQUA Estem a les portes de la Pasqua, denominació que l’Església Catòlica usa també al Nadal, als Reis i a laPentecosta; és a dir, la vinguda de l’Esperit Sant (cinquanta dies després de la resurrecció de Crist).

En el cas que ens ocupa, la Pasqua de Resurrecció és la celebració més important per a tot el món cristià perquè la resurrecció de Jesucrist és el fonament de la fe, ja que prova de manera indiscutible que Déu ha intervingut en la història humana per a salvar els hòmens. Amb esta fe, Déu inaugura la vida del món futur i la posa a disposició dels hòmens que se’n vulguen aprofitar.

Oficialment, la celebració de la Pasqua cristiana comença després d’un llarg procés del Concili de Nicea (325 anys dC),on es va acordar que no tingués una data fixa com fins aleshores. Per trobar-ne els orígens,però, hem den retrocedir a la història,a la Bíblia, concretament a l’Èxode, capítol dotze versicles de l’un al catorze, entre 1.200 i 1.500 anys aC aproximadament. Encara que altres hipòtesis donen la data per no exacta, cal tenir en compte altres possibles dates pot ser des d’abans partint del mateix fet.

Pasqua és sinònim de pas,és «el pas del Senyor» pel país d’Egipte quan Déu va castigar els egipcis amb la mort de tots els primogènits, tant de les persones com dels animals, per la resistència del faraó a deixar marxar els israelites que tenien esclavitzats, tot i haver estat advertits per Moisès.

Moisès i Aaron, son germà, per inspiració de Déu,van organitzar el sopar abans de la sortida d’Egipte.

Havien de matar un corder o un cabrit—que fossen perfectes, sense cap mena de defecte, per a cada família— i amb la sang havien d’untar el llindar i els muntants de les portes per a distingir-les de les dels egipcis; d’esta manera, el Senyor, quan hi passés, castigaria els egipcis i estalviaria els israelites. La carn se la menjarien rostida amb el pa sense llevat perquè tenien pressa i no hi havia temps per a deixar-lo fermentar i menjar-se’l amb herbes amargues.

Per a menjar, havien d’estar drets amb les sandàlies posades, el vestit cenyit i el bastó a la mà a punt de marxar.

La sang dels animals perfectes que mataven i que untaven el voltant de les portes dels israelites —com a senyal desalvació, mentre Déu castigava els egip-

7

cis— prefigura la sang de Jesucrist, home perfecte, derramada a la crucificació com a signe de salvació de la humanitat.

Els quatre-cents anys d’esclavitud i l’experiència dels quaranta que va viure pel desert el poble d’Israel formen part del seu patrimoni simbòlic i religiós. Ha estat un poble molt respectuós amb les tradicionsi fidel a les seues arrels.Tots els anys celebren la Pasqua amb una solemnitat extraordinària recordant el pas del Senyor,quan van ser alliberats del’esclavatge d’Egipte. Esta llibertat és símbol de la llibertat que Déu atorga a la humanitat mitjançant la fe en Jesucrist.

En temps de Jesucrist, a Israel, havien canviat moltes coses, influenciats pels romans que creien que menjar drets era cosa d’esclaus; deien que els homes lliures havien de menjar recolzats. Jesús, com a bon jueu, va voler celebrar la Pasqua amb els seus amics més íntims amb tota la solemnitat que li fos possible. Per fer-ho va anar de Galilea fins a Jerusalem. Tot i que sabia per endavant que este seria l’últim sopar que faria, el va viure amb una gran il•lusió i joia. Va ser aquí, anticipant-se al seu sacrifici a la creu, quan vancelebrar l’Últim Sopar, que no és res més que la celebració de la Pasqua jueva. Va partir el pa iel va repartirentre els apòstols, juntament amb el vi, amb la qual cosa va instituir l’Eucaristia.

Un altre fet que cal tindre present és que abans del sopar va rentar els peus als deixebles i els va dir: «Si jo que soc el Mestre i el Senyor us he rentat els peus, també vatros us els heu de rentar els uns als altres.

Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vatros». Amb este acte d’humilitat Jesús resumix sense paraules el que els havia dit durant els tres anys de vida conjunta. Els mana un nou i únic manament: ESTIMAR. Joaquín Tomás

8

ANC

NOTÍCIES DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA Nou full de ruta El passat dissabte 25 de febrer, l’ANC va celebrar la sexta Assemblea General Ordinària (AGO). Es tracta d’una fita anual que reunix tots els socis de ple dret que hi volen participar i que té com a objectiu votar, de manera assembleària, el full de ruta de l’entitat per als mesos següents. La d’enguany s'ha caracteritzat, més que cap altra, per la presència de moltes esmenes (115 propostes fetes pels socis) que es van anar votant, una a una, per aconsensuar el full de ruta definitiu. Este allau excepcional de propostes és un clar reflex de la complexitat del moment polític que vivim (repressió política per part de l’Estat espanyol, aplicació il•legítima del 155, desavinences entre els nostres polítics per formar govern, etc.) i també un símptoma clar de la vitalitat de l’entitat i de la societat civil, que no defallix i malda per trobar solucions, per dissenyar alternatives i, en definitiva, per tirar endavant allò que el mateix poble va iniciar. Som incansables, persistents i obstinats. El múscul del procés d’independència, no ho oblidem, ha estat i és el poble i només si som capaços, malgrat tot, d'empènyer per tal d’avançar, serem capaços d'aconseguir-ho. Esta AGO va ser molt important perquè va fer patent, en un moment difícil, que continuem ben ferms.

Sense ànim d’entrar amb tots els detalls de l’exhaustiu document aprovat (el podeu llegir sencer a https://assemblea.cat/ago2018), només en destacarem dos idees que definixen força bé les línies que s’encetaran: 1) Internacionalització. En el terreny internacional és

on l’Estat és més feble i on està més exposat a les seues contradiccions. Se centraran esforços per tal d’enfortir el pes i incrementar l’activitat de les assemblees exteriors de l’ANC, repartides per tot el món.

2) Escalada judicial des de la societat civil. Es

respondrà judicialment a tota l’acció judicial que duu a terme l’Estat espanyol. Per a això, l’ANC treballarà conjuntament amb tot una sèrie d’organitzacions que porten temps preparant accions judicials contra l’Estat espanyol.

Dejuni per la llibertat dels presos polítics i els exiliats

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez porten més de 120 dies a la presó i Quim Forn i Oriol Junqueras més de 110. Estan en presó preventiva a l'espera d'un judici, acusats d'uns delictes de rebel•lió i sedició que impliquen una violència que mai no es va produir. Igualment, cinc membres del

govern (Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Pere Puig) fa més de 120 dies que estan exiliats a Brussel•les, als qualss’ha afegit, recentment, l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, que ha triat Suïssa. D’altra banda, estos dies també hem vist com es condemnava a dos anys de presó el raper lleidatà Pablo Hásel per la lletra d'una cançó i per alguns comentaris a les xarxes socials. La persecució d'idees polítiques i de la llibertat d'expressió és una situació indigna que no podem normalitzar en cap cas. És per això que des de l’ANC no s’han parat d’organitzar actes i accions de protesta. L’última iniciativa impulsada és un dejuni públic i col•lectiu per a reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, que es farà en diversos espais del territori català sota el lema Prou ostatges! A cada lloc hi haurà diverses persones voluntàries que dejunaran prenent només aigua durant un mínim de dos dies i fins a un màxim de set. A les Terres de l’Ebre, esta acció es farà a Roquetes, del dia 9 al 16 de març. Tothom qui vulgue participar-hi pot fer-ho contactant amb la nostra territorial. Per a més informació podeu consultar el web http://www. prouostatges.cat/index.php?#missatge Altres accions i activitats

Manifestació República Ara. Per al proper diumenge 11 de març, a les 17 h, l'ANC ha convocat una gran manifestació a Barcelona per a demanar la implementació efectiva de la República. Us hi esperem a tots!

Eleccions al Secretariat Nacional

Es duran a terme el proper 17 de març. Tots els socis de ple dret de l’entitat podran votar, telemàticament, els representants al Secretariat Nacional. Concretament, hi ha uns 25 representants nacionals que són elegits per tots els socis (dels quals en sortirà el/la president/ ta) i la resta són representació territorial de cadascuna de les onze regions en què es dividix l’ANC. En el cas de la regió Terres de l’Ebre, es trien tres representants territorials; fins ara havien sigut Irene Negre (l’Aldea), Dora Cervelló (Flix) i Josep Segarra (Gandesa). A dia d’avui, s’ho obert el període per presentar-ne candidatura.

Masdenverge per la Independència-ANC

ANC

9

10

Notícies locals/opinió

PER LA SERRA DE MONTSIÀ Si algun amic foraster volgués conèixer poc o molt este trosset de terra on generalment vivim, potser el primer que hauríem de fer seria portarlo a donar un tomb per la serra de Montsià. Sensdubte, moltes de les vistes més boniques dels nostres pobles, dels paisatges ebrencs,s´aprecien passejant pels seus vessants i cimals. El Port, sent més elevat, es troba massa lluny, i des d´allà perdem tots els contorns que matisen el relleu i dibuixen la presència humana. La serra de Montsià és, alhora, familiar i desconeguda, aspra i acollidora, xicoteta i inabastable… És l´espinada a partir de la qual es projecta la particular geografia de la nostra comarca: vers el delta de l´Ebre i les ones del Mediterrani, a llevant; i cap a la falsa plana que, sempre en lleugera ascenció, s´estira a ponent trencada només per la mola de Godall.

El Montsià és, de totes maneres, molt més que una magnífica talaia d´observació. Constituix un espai complex, curull de vida, històricament aprofitat per a múltiples activitats agropequàries, i que avui en dia s´omple cada cap de setmana d´aficionats a l´esport que passegen, van en bicicleta o corren a través d´una notable xarxa de camins i senderes. I segurament el més important: és un teatre a l´aire lliure on podem assistir a la representació que permanentment ens oferix la naturalesa.

Hi ha diversos punts per on enfilar-nos-hi. A la Ràpita tenim, entre d´altres,l´accés pel cocó de Jordi, molt freqüentat tant per la gent del territorio com per turistes; al terme d´Ulldecona (les Ventalles) hi ha l´antic camí de la Torreta, máxima elevació de la serra; pel cantó d´Amposta s´hi pot pujar pel lligallo de l´Antic (GR92); en el municipi d´Alcanar trobem l´àrea de l´ermita del Remei; etc. Personalment, l´excursió que trobo més interessant és la que partix des de Freginals. Arribats a este poble veiem de seguida la senyalització a Mata-redona, tot i que la sendera que ens hi mena comença a l´anomenat Corral Nou. Per a pujar-hi ara (finals de gener) hem d´anar una mica abrigats, perquè hi ha força obagues i el sol no es dixa veure pràcticament fins a dalt de tot.

En qualsevol cas, val la pena per les magnífiques vistes que van succeint-se i la varietat d´espais que es travessen.

En emprendre la marxa, després de dixar enrere el Corral Nou,apreciem de seguida el canvi en el paisatge: les oliveres i elsgarrofers donen pas a la vegetació autóctona d´estes terres. Ens endinsem per un reclau molt ombrívol on les carrasques, les falgueres, els arítjols i altres plantes formen un atapeït dosser que la llum a penes pot travessar. La penombra encomana una vaga impressió d´irrealitat, com si flotés en l´aire l´aroma d´un altre temps… Seguim sempre una sendera molt ben traçada que zigzagueja entre dos vessants de la serra, esgarrapant altura a poc a poc, sense pendents abruptes. A partir d´un cert moment, però, la teranyina vegetal de què parlàvem comença a esquinçar-se, i apareix cap a ponent una bonica panorámica que s´eixampla, com un ventall, a mesura que pugem més i més. Anem contemplant l´ampla catifa sobre la que descansen Freginals, Santa Bàrbara, Favaret, Masdenverge, Tortosa…, tan sols limitada pel massís del Port i la serra de Cardó. Tota una festa per al sentits!

Minuts després, en agafar la marrada que ens ha de permetre superar el Caragol --una gran massa rocallosa que només serem capaços d´apreciar des de més amunt --,se´ns presenta una altra perspectiva interessant, cap al sud. Em referixo, és clar, a tot el passadís entre les serres de Montsià i Godall, l´anomenada foia d´Ulldecona, amb este poble i el seu Castell al fons. Per cert, la quantitat de persones que es mouen per aquí diàriament, amunt i avall, en tren o per carretera, és indescriptible! Circumvalant el Caragol veiem també, en primer terme, els impressionants espadats en forma de franges horitzontals tan característics d´esta serra. Els geòlegs diuen que van aflorar durant l´anomenada orogènesi alpina, fa uns 25 milions d´anys. Ja ha plogut! Sigue com sigue configuren un dels elements més distintius de la serra de Montsià, visible des de molt lluny.

Seguint sempre les indicacions cap a la Foradada arribem a la bassa –eixuta- de l´Ortís. Aquí hem superat ja el principal desnivell de l´excursió. Ara tenim per davant una estona relaxada, per terreny relativament pla. La sendera, que travessa la serrafins a la balconada marítima, ens porta de seguida a les runes del mas de Mata-redona. Els últims masovers en marxaren el 1956, i no ensestranyaria que les baixes temperaturas d´aquell rigorosíssim hivern(l´any de la gelada) fossen les responsables del seu abandó definitiu. En qualsevol cas, la naturalesa va enderrocant l´obra humana--li sobra el temps!-- i molt

Notícies locals/opinió prompte la vivenda ja no es distingirà del pati, o l´era de la resta debancals… Malgrat tot, encara podem imaginar-nos molt bé ala gent pencant, als xiquets corrent entre la malesa, la dura vida d´aquells pagesos que havien d´autoabastir-se, les llargues caminades fins a la Ràpita o els Freginals, carregats de viandes… I l´anhel de nous horitzons que sentirien de tant en tant. Com el sentim natros en veure el mateix pessic de mar que veien ells, d´un blau tan intens que gairebé enlluerna, i que ens fa tot l´efecte d´una llesca de vida que ens és forçós de menjar-nos amb la mirada.

Però potser este tast de mar fa ressaltar encara més la secor de les plantes i la dramàtica manca d´aigua que es percep a cada passa… Per desgràcia, és una anomalia que es va generalitzant. El canvi climàtic fustiga cada vegada més el nostre entorn i no som prou conscients de l´enormitat del problema. Que davant de la depauperació del medi natural ni tan sols tinguem plans de contingència fa esborronar; que no siguem capaços de prendre iniciatives més sostenibles és depriment; que esta no sigue, en fi, una questió de primeríssim ordre per a les nostres administracions palesa la manca d´interès de tots plegats per la cosa pública. Ara, jo em demano: ¿és possible abordar este problema --i tants altres!-mentre la classe política viu embrancada en una permanent i estéril lluita ideológica pel poder?

Temo que els que encara volen fer alguna cosa assenyada seguirán ofegats en este maremàgnum que no provoca altra cosa, en el si de la societat, que crispació i enfrontament. Que Déu ens agafe confessats!

Després de divagar per Mata-redona reprenem la marxa, plàcidament, a través d´un gran espai obert dominat per la brolla i els coscollars. Ara anem seguint el sender GR92. Al davant nostre se´ns dibuixen, com si fos la cresta d´ungall, les principals altures de Montsià. Molt prompte la ruta torna a empinar-se per a guanyar el darrer desnivell d´importància, i amb unes quantes gambades més fem cap a l´encreuament amb la sendera del Mas de Comú. A partir d´aquí seguim ascendint per la carena fins a topar-nos, de sobte, amb esta curiositat que és la Foradada. Curiositat geològica convertida en la miranda més concorreguda de les nostres terres. I vet aquí la visió de l´ampla mar: una escomesa --barreja de joia i esglai-- que fa perdre l´alè… Convé fer un tomb, saludar a la gent

11

-sempre hi ha algú o altre - , asseure´s després en una bona pedra i gaudir del litoral: la Ràpita, la falca deltaica, el Ciment, Alcanar-platja, les Cases… i alguns veuen inclús les Columbretes! El sol d´hivern, baixet, escampa una llum dolça, vellutada i lleugera al mateix temps. Per la badia dels Alfacs es mou alguna barca, feixugament, i la mar resplendix amb milers d´espurnes que naixen i moren. Quina cosa, la mar! És absolutament inenarrable, un es queda embadocat mirant-la, no hi pot fer més. La Foradada i tots els altres cims de Montsià es projecten vers la mar –s´hi remullen els peus- i han sigut, des de sempre, l´alegria dels mariners que tornen a casa.

L´ànima de la Ràpita viu a la mar… i a la serra de Montsià!

Si encara ens queden forces podem allargar la volta una mica més. Per exemple, seguint les marques blanques i grogues en dirección nord i desviantnos cap al bosc del Burgar. Internar-se per aquelles ombres silencioses just després d´haver observat tant de món resulta sedant, afluixa els sentits, fa badallar… A més, l´àrea de la font del Burgar, sobretot quan esta raja amb una mica de gràcia, és un dels millors racons de tota la serra per a fer un mos i relaxar-se. El sorollet de l´aigua regalimant és un somnífer de primera! Ara: tot això és només una opció. També podem dixar-ho per a un altre dia…

Ja de tornada,m´aturo en alguns llocs per a disfrutar de noude les fantàstiques panoràmiques comarcals: la foia d´Ulldecona, Freginals, les planes de Santa Bàrbara, Masdenverge, etc. I m´assalta un sentiment en forma de pregunta: què haguessen vist els nostres iaios fa un segle, posem per cas, plantats en estes mateixes ubicacions? Sens dubte un paisatge força diferent però… de debò haurien vist el paisatge com a tal? Segur que disfrutarien com natros de les grans perspectives però la seua apreciació de l´entorn seria, crec, molt més prosaica. Haurien vist bancals, particions, finques, sembrats… Haurien vist, de més a prop, una bona collita d´olives o una mala anyada de vi, però no paisatge. Són les paradoxes de la vida: ells no podien sentir–voluptuosament- el seu entorn perquè en formaven part d´una manera inextricable; i natros, que ja hem perdut el contacte amb la realitat més íntima de la terra, gaudim d´una cosa que, de fet, ja no ens pertany… Per molt que ens emocione, allò que sentim és només el xiuxiueig de la memòria.

Rubén Royo Espuny

12

Notícies locals/opinió

UN MASDENVERGENC AL RAL•LI DAKAR Em dic Joel Obiol i m’agradaria explicar-vos com ha sigut la meua primera experiència en el ral•li més famós del món, el Dakar, tot i que fa anys que ja no es disputa al continent africà, sinó que té lloc al sud-americà. D’entrada, us he de dir que l’experiència va ser d’allò més satisfactòria i espero que no sigue l’última. Però sobretot estic molt content perquè, tot i ser la primera vegada, vam poder acabar el Dakar i, a més a més, pujar al podi.

Val a dir que han sigut uns dies molt complicats per dos motius: d’una banda, es descansa molt poc i, de l’altra, hem tingut molta faena de mecànica. Jo i tres mecànics més ens encarregàvem de fer tot la mecànica, el manteniment i la revisió de les parts i les peces del camió que assistíem i que podien resultar malmeses durant l’etapa.

Vam haver de passar moltes i moltes hores conduint, sense poder tancar els ulls, i tot i així vam acabar en la posició 19a de la general. Tot un èxit, malgrat el cansament que suposava no poder descansar més de quatre hores al dia. Els dies passaven volant, però com que no teníem temps de descansar, no sabíem ni on érem.

Hi havia dies, la majoria, en què teníem molt poques hores per a reparar els camions, perquè els camions arribaven molt tard a la meta diària, ja que les etapes d’este Dakar han sigut molt dures i molt llargues. Temps d’arribar, ja començàvem a fer la nostra faena.

A tall d’anècdota, recordo queen la segona etapa disputada al Perú, el camió va entrar dins d’una olla gegant. S’hi va passar nou hores sense poder sortir-ne, fins que a les 2.30 de la matinada ho vam aconseguir. De tantes vegades com vam intentar traure’l d’allà dins, vam arribar a fer 27 quilòmetres sense aconseguir-ho. De fet, vam tindre tanta mala sort que va ser l’únic dels molts de camions i cotxes que hi van passar que no va poder sortir-ne. El camió ens va arribar a les 6 del matí tocades, hora en què els meus companys i jo vam començar el nostre torn de faena diari. Hi havia moltes coses a revisar i reparar, però, per sort, ens en vam sortir. El camió va poder tornar a la cursa. Tot plegat, ha estat molt dur, però al final vam aconseguir que el camió arribés a la meta final i que l’equip pugés al podi.

Al Dakar cal anar amb la mentalitat que no serà una cursa qualsevol. T’has de mentalitzarque patiràs moltíssim i que hi haurà dies que només dormiràs unes poques hores i, sobretot, cal estar preparat físicament i mental pensant que res no et pot vèncer. És un sacrifici que has de saber fer. Has de tirar sempre cap endavant, no et pots rendir. El fet de rendir-se és que no es pot. En realitat, si saps que has anat a disputar una prova tan dura com el Dakar, mentre que la mecànica i l’equip estiguen al 100% cal seguir sí o sí. Almenys així ho ha fet el nostre equip: mai no ens hem donat per perduts, tan els pilots i els copilots com, sobretot, els mecànics.

Espero que l’any que ve pugue tornar a viure l’experiència de participar en la cursa més dura i complicada del món. Tot un repte personal i de l’equip QF Trucks, patrocinat per Palibex.

Joel Obiol

Club de birles

CLUB DE BIRLES

RESULTATS 14/01/18 Masdenverge (266/266) Cat. Jesussport (233/262) 25/01/18 Masdenverge (277/217) Camarles

(252/271)

A la fotografia de la dreta, a més d’Antonio Nozal, hi apareix Lluís Fernández, que va ser mestre de Masdenverge.

Club de birles Masdenverge

13

14

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA

per tots els membres de l’AMPA de l’escola. Fins i tot, el temps ens va acompanyar; i de l’altra, el dijous 15 de febrer,els alumnes de l’escola van La nova direcció de l’escola es posa a anar a la Pinada per a dur a terme la tradicional plantada d’arbres; grans i disposició de tota la comunitat educa- menuts van poder gaudir d’una tarda fabulosa i assolellada. tiva per tot allò que sigue a les seues mans relacionat amb el bon procés de Des d’este espai volem donar les gràcies a tots els que feu possible que l’ensenyament i de l’aprenentatge de estes activitats es puguin fer i a tots aquells que, de manera desinterestot l’alumnat de l’Escola Rosa Gisbert sada, les fan possible amb el seu xicotet o gran gra d’arena. de Masdenverge. Al mateix temps, vol agrair la tasca immillorable de qui n’ha El professorat de l’escola estat directora durant més d’una dècada, la Sra. Remi López, i també la predisposició de tota la comunitat escolar (Ajuntament, famílies i AMPA, i professorat de l’escola i especialista itinerant), sense els quals res no seria possible.

Durant este segon trimestre hem tingut l’ocasió de viure dos festes tradicionals emblemàtiques, en què hem pogut copsar el compromís ferm vers l’escola per part de tots els àmbits educatius: d’una banda, la setmana de Carnaval, que va començar el dilluns 5 de febrer, amb les consignes del Rei Carnestoltes, i que es va acabar el divendres 9 de febrer amb una rua vistosa i magnífica pels carrers del poble i la degustació d’una xocolatada exquisida preparada amb gran il•lusió i gust

Llar d’infants CARNAVAL I FESTA DEL COLOR BLAU El divendres dia 9 de febrer es va organitzar la festa de Carnaval. Tots els xiquets i les xiquetes es van disfressar i vam participaren la rua pel poble. Als menuts els va encantar jugar amb el confeti i llançar-lo a l’aire o llançar-se’l els uns als altres fent gresca amb les disfresses de Vilma i Pere Picapedra! Els infants estaven guapíssims i els pares que van voler acompanyar-nos també. Desprès de la rua va haver berenar al pati de l’escola a càrrec de l’AMPA amb xocolatada i melindros per a tots els assistents. Gràcies AMPA. El xocolate estava boníssim.

A la llar d’infants, però, ja feia dies que preparàvem el Carnaval amb un tot un seguit d’activitats relacionades amb es festa: pinta-cares, elaboració d’antifaços i altres complements de Carnaval. A més a més, al tradicional racó de les disfresses, els xiquets i les xiquetes tenien la possibilitat de viure la transformació de la pròpia imatge amb disfresses i complements.

Una altra activitat del bimestre ha sigut la Festa del color blau, amb tots els menuts que van vindre a la llar per la festa tant blaus com la mar. Vam parlar sobre el color blau, vam veure imatges, vam cantar-ne la cançó, i vam pintar i manipular macarrons i pasta de sal tot de color blau. Per acabar la festa vam rebre la visita dels Mossos d’Esquadra! Quina emoció quan va sonar la sirena del cotxe! Un dia molt divertit.

I no ens oblidem de felicitar a Ibai i a Unai pels seus 2 anys;i a Asier, que n'ha fet 3! Ah, i el primer anyet de l’Alma. D'avui a molts anys a tots quatre!!

Desirée Simó

15

16

Llar d’infants

Sant Antoni

17

18

LA BIBLIOTECA Des de la Biblioteca, us informem que hem començat l’any renovant revistes, segons el perfil dels nostres usuaris. També tenim novel•les noves en castellà, català, novetats, llibres de cuina... i molts contes per a fullejar, triar, mirar i aprendre. Per als pares, hi trobareu una secció per a saber com educar els vostres fills i ensenyar-los valors a través dels contes. De fet, cada dia hi venen xiquets i xiquetes a fer els deures i a estudiar, i els més menuts venen acompanyats dels pares i dels iaios a fullejar plegats els contes que ens han arribat.

Pel que fa a les activitats que hem muntat a la Biblioteca, aquí teniu algunes fotos del Berenar saludable i del concurs de Carnaval que vam fer el 16 de febrer. Primer vam berenar fruites, galetes, sucs i cocs fets a casa i després vam fer la desfilada amb tots els participants. El jurat va decidir atorgar el primer i el segon premi a Aitor Moya i Il•largi Reverté, respectivament.

Per acabar, us recordo que, sempre que vulgueu, a la Biblioteca us podem fer el vostre carnet d’usuari. En cas que esteu estudiant a fora, com que formen part de la Xarxa de Biblioteques, amb el carnet podeu anar a qualsevol biblioteca de Catalunya i agafar en préstec el llibre que necessiteu.

Montse Parrot Bibliotecària

La biblioteca

Tecnologia/internet SOM INTERNET-AUGUTE Portem la fibra òptica al poble!

19

al terrat.

Durant estos dies estem demanant permisos per a posar els xicotets registres necessaris per a repartir els cables de fibra Som una associació d’usuaris d’Internet que des de fa sis òptica pels carrers del poble, que en un futur us podrà donar anys tirem endavant un projecte cooperatiu d'Internet servei. Majoritàriament els veïns han donat el seu consentiment, tret d’alguns casos puntuals (per estadística sempre hi amb connexió de fibra i ràdio. ha gent reticent), per la qual cosa en les pròximes setmanes A Masdenverge vam fer els primers socis l’any 2013, ara ja esperem ja poder oferir-vos esta nova connexió. farà cinc anys, i des d’aleshores no hem parat de créixer i d’ampliar tant les velocitats com la infraestructura per a La xarxa actual d’antenes de ràdio continuarà funcionant i ja farem ofertes concretes als socis actuals perquè es puguen poder satisfer la constant demanda de connexions. connectar a la nova xarxa, si ho volen. La idea és que en el Avui en dia ens hem convertit en una alternativa real a les temps, la xarxa ràdio acabe donant servei als veïns que viuen operadores privades i amb capacitat per a oferir-vos, a ban- als afores o disseminats del poble. da de la connexió d’Internet, la possibilitat de mantindre el telèfon fix de sempre i d’aconsellar-vos companyies de La nova connexió de fibra òptica oferirà inicialment connextelefonia mòbil del territori perquè pugueu tindre tots els ions de 20, 30 i 50 Mb, encara que en un futur segurament serveis (Internet+telèfonfix+telefonia mòbil) a uns preus podrem oferir encara més velocitats sense haver de canviar cap equipament de casa vostra. Estes connexions tindran justos i molt més econòmics. unes característiques de més velocitat i estabilitat respecte Des de l’associació hem cregut que ara era el moment de de les de ràdio actuals. fer un pas més en el nostre projecte al territori i hem decidit que Masdenverge sigue la nostra primera població a oferir En definitiva, des de l’associació us volem expressar el nostre un servei d’Internet més avançat tecnològicament, que agraïment per la fidelitat dels socis del poble per confiar en natros durant estos cinc anys, fet que ens ha portat a decidir serà portant la fibra òptica fins a les vostres llars. que també fósseu els primers en disposar d’esta tecnologia El fet que puguem portar Internet a casa vostra mitjançant que, de ben segur, us oferirà mes possibilitats de connexió i un cable de fibra òptica és una aposta de futur, de poder d’oportunitats. Este és l’objectiu que perseguim des de SOM garantir que podrem créixer tant en nombre de connex- INTERNET: volem que el territori tingue d’alternatives de conions com en velocitat, minimitzant les sempre inevitables nexió a Internet de qualitat i que ajuden a reduir la fractura inestabilitats dels sistemes d’Internet mitjançant l’anteneta digital existent a les nostres terres respecte d’altres territoris.

Notícies locals/opinió

20

JÓVENS ATLETES MASDENVERGENCS Este passat més de febrer ha estat molt prolífic per a tres atletes masdenvergencs— cadascun d’ells expert en una disciplina diferent—, als quals volem felicitar i animar perquè puguen aconseguir encara millors resultats si cal.

Al primer que cal felicitat és a Sergi Tomàs. Sergi ha quedat campió de Catalunya absolut en la disciplina dels 60 metres llisos, mentre que en els campionats d’Espanya va aconseguir la sèptima posició amb un temps de 6,85" i a tan sols a una centèssima del quint i del sext classificat. Impressionant!

Continuant amb les felicitacions, també cal fer-ho amb Andreu Pérez, subcampió d’Espanya junior de taekwondo. Andreu es va desplaçar fins a Còrdova —en concret, fins al Pavelló de Vista Alegre— per a disputar el campionat nacional, en què va quedar segon classificat de la seua categoria. Moltes felicitats!!!

I, finalment, també cal felicitar a Vicent Gonel. Vicent juga a bàsquet amb l’equip preinfantil del CB Amposta, equip imbatut fins al dia d’avui durant esta temporada.

Vicent ha anat a entrenar amb la selecció catalana de minibàsquet fins al mes de gener, tot i que finalment no va poder passar l’últim tall. Dels vint xiquets preseleccionats, només en van poder passar dotze: xiquets de la Penya, del Barça i d’equips d’elit. Per si això fos poc, també va estar convocat per a anar a fer un entrenament a la ciutat esportiva Joan Gamper amb el Club de Futbol Barcelona. Moltes felicitats també a Vicent i ànims per a continuar millorant.

Equip de redacció

Notícies locals/opinió UN POBLE AMB CIVISME És una mica llastimós veure com s’està repetint, des de tots els mitjans de comunicació i des dels ajuntaments, que hem de mantenir els pobles nets. Quan s’arriba a un poble, el primer que es veu la neteja que presenta.

Si anem a un lloc qualsevol i trobem que hi ha neteja, ens trobem molt a gust: hi passegem pels carrers, encara que tingue coses molt espectaculars per a veure. La tranquil•litat, els carrers pels quals es pot passejar tot xerrant amb els uns i els altres, anima a pensar que es pot tornar a aquell indret una altra vegada.

Som tots els qui hem de contribuir i col•laborar a fer els pobles agradables per anatros mateixos i per a la gent que puguevindre a visitar-nos i a conviure durant algun temps.

Som tots conscients que esta obligació que és de tots? Hi ha una màxima que diu «allò que no vulgues per a tu, no ho faces per als altres».

Si tothom complís amb la màxima, seríem una mica més responsables a l’hora de mirar de no embrutar els nostres carrers, les nostres façanes i portes, de manera que totes les persones que ens visiten puguen parlar de manera positiva del poble; tant de l’ajuntament com de la gent que hi vivim.

Hi ha persones que no hi pensen, en esta corresponsabilitat: que netege l’ajuntament, deuen pensar. No és més net qui més neteja, sinó aquell que procura no embrutar. És molt còmode soltar els gossos/gossets —a vegades també gats— pels carrers i que, com saben tornar a casa, no cal que ens amoïnem per ells. S’ha vist alguna persona passejant dos gossos per carrers cèntrics, lligats amb corretja, que permetia que els animals anessen fent les seues necessitats a les façanes i als cantons del poble, sense importar-li gaire si algú la veia. Segurament que si a la porta de casa seua li fessen el mateix, no li agradaria molt. (Es podia haver fotografiat la persona). Siguem cívics amb el nostre poble i amb els nostres conciutadans.

Si veient les fotografies us fa una mica de fàstic, mireu la gràcia que els ha de fer als amos de les façanes.

Un veí

21

22

ESTAFA AMB EL MÈTODE “PHISHING” L'Audiència Provincial de Saragossa ha condemnat cinc persones de nacionalitat espanyola a penes de presó com a autors d'un delicte d'estafa i a multes de més de 37.000 euros per a indemnitzar les persones i les entitats bancàries i financeres perjudicades.

A tres d'ells, el tribunal els condemna a penes d'un any de presó i a una multa de sis mesos, amb una quota diària de set euros. Al quart, a un any i sis mesos de presó (atenuant per reincidència) i a una multa de deu mesos, amb una quota diària de set euros, i al quint acusat, a una pena tres mesos de presó i a una multa d'un mes, amb una quota diària de set euros.

El tribunal, en la seua sentència, considera provat que tots els acusats formaven part d'un entramat que, fent servir el mètode “phishing”, es dedicava a obtindre dades personals de la xarxa que posteriorment usaven per a fer compres en línia, per a apostar en

De bona llei webs d'apostes, per a ordenar traspassos de saldos a targetes virtuals, en uns casos, i per a fer girs a través del web de correus, en uns altres.

Les dades obtingudes eren els documents d'identitat escanejats —que pertanyien a persones de diverses nacionalitats—, comptes bancaris, arxius de comptes bancaris amb dades confidencials, números secrets d'accés, imatges de targetes personals amb la numeració d'accés a comptes bancaris en línia, comptes de correu electrònico targetes bancàries escanejades. Totes estes dades eren de persones que no mantenien cap relació amb els acusats, ni coneixien l’ús que es feia de la informació.

Les operacions les duien a terme des de les IP dels ordinadors dels estafats, prèviament infectats amb trojans que activaven l’«assistència remota». Amb el virus citifraud.gen captaven dades sensibles, com ara comptes bancaris, números de targetes i codis d'accés a comptes.

El grup de noves tecnologies de la

Brigada Provincial de la Policia Científica Nacional, després dels registres domiciliaris realitzats, va arribar a localitzar, en discos durs, 16.300 adreces de correu electrònic, 550 arxius amb numeració de targetes de crèdit i dades de filiació, 45.978 arxius de Log amb numeracions de targetes, contrasenyes i contrasenyes d'accés a correus electrònics i 27 arxius amb converses amb terceres persones a les quals se'ls oferia la venda d'estes dades.

A més de les prop de 172 persones que van resultar estafades, els acusats van perjudicar també a entitats com a BBVA, Caja Madrid, La Caixa, Banesto, Bankinter, VISA Espanya, ServiRed, MBNA, Caja España, CASER, Ibercaja, Barclays, Bancde València, Caixa Tarragona i Openbank.

Consells per a evitar el “phishing” 1. Apreneu a identificar clarament els correus electrònics sospitosos de ser “phishing” Vet aquí alguns aspectes que, inequívo-

De bona llei cament, identifiquen este tipus d'atacs a través del correu electrònic: • Fan servir noms i adopten la imatge d'empreses reals.

• Porten com a remitent el nom de l'empresa o el d'un empleat real de l'empresa.

• Inclouen webs que visualment són iguals a les d'empreses reals.

• Com a ganxo fan servir regals o la pèrdua del compte existent.

tre navegador o feu servir marcadors/ preferits si voleu anar més ràpid.

2. Verifiqueu la font d'informació dels vostres correus entrants.

5. Introduïu les dades confidencials únicament en webs segurs.

El vostre banc mai no us demanarà que li envieu les vostres claus o dades personals per correu. Mai no contesteu a este tipus de preguntes i si teniu un mínim dubte, aneu directament al vostre banc a aclarir-lo.

Els webs segurs han de començar per https:// i ha d'aparèixer al navegador la icona d'un cadenat tancat menut.

3. Mai no entreu al web del vostre banc a través delsenllaços inclosos en correus electrònics.

No feu clic als enllaços que us adjunten en el correu, ja que de manera oculta us podrien dirigir a un web fraudulent. Teclegeu directament l'adreça web al vos-

4. Reforceu la seguretat del’ordinador.

El sentit comú i la prudència és tan indispensable com mantindrel’equip protegit amb un bon antivirus que bloquege este tipus d'atacs. A més a més, sempre heu de tindre actualitzat el sistema operatiu i els navegadors web.

6. Reviseu periòdicament els comptes.

Mai no és sobrer revisar els comptes bancaris de manera periòdica per a estar al cas de qualsevol irregularitat en les transaccions que feu en línia.

7. No només de la banca en línia viu el “phishing”.

La major part d'atacs de “phishing” van

23 contra entitats bancàries, però en realitat poden fer servir qualsevol altre web popular del moment com a ganxo per a robar dades personals: eBay, Facebook, PayPal, etc.

8. El “phishing” sap idiomes.

El “phishing” no té fronteres i poden arribar-vos atacs en qualsevol idioma.

Per norma general, estan mal escrits o traduïts, així que este pot ser un altre indicador que alguna cosa no rutlla.

9. Davant el mínim dubte, sigueu prudents i no us arrisqueu.

La millor manera d'encertar sempre és rebutjar sistemàticament qualsevol correu electrònic o comunicat que insistisca en què li faciliteu lesdades confidencials.

10. Informeu-vos periòdicament sobre l'evolució del programari maliciós o “malware.” És bo mantenir-se informat dels últims atacs de programes maliciosos.

24

Les nostres mascotes

LA GRIP CANINA La 'grip canina', tot i que no afecta els humans, s’assembla en els símptomes i el tractament Els gossos també es poden refredar o constipar i si no s’atén a temps amb atenció veterinària també pot acabar amb una broncopneumònia. A banda de la medicació que pot receptar el veterinari, hi ha tota una sèrie de recomanacions que, com en el cas dels humans, poden ajudar el gos a recuperar-se.

De la mateixa manera que amb el fred i el mal temps podem identificar refredats o casos de grip entre els humans, també és important identificar els símptomes dels refredats en els gossos i no confondre’ls amb els de la 'grip canina'. Si no s’atén a temps i amb atenció veterinària, un refredat o un constipat del gos pot acabar amb una broncopneumònia, com en els humans.

En canvi, al contrari de la dels humans, la 'grip canina' —com la 'grip aviar'— no està motivada per les inclemències o pel canvi del temps. En els gossos, només pot ser provocada per un virus associat a la bordetel•la broncosèptica, conegut com a 'tos de les gosseres'. Encara que no afecta els humans, la 'grip canina' també és una patologia pròpia de les col•lectivitats. La malaltia que provoca este virus també afecta el sistema respiratori, i cal aprendre a identificar-la i diferenciarla dels refredats per a assegurar el bon estat de salut de l'animal.

L’atenció dels refredats dels gossos

Els principals símptomes d’un refredat en els gossos també s’assemblen als que presenten els humans en situació de grip. Esternuts, tos, secrecions oculars, pèrdua de gana i dificultats respiratòries són alguns dels símptomes que presenten les mascotes constipades.

La manca d'interès pel joc i l'activitat física i el cansament també en són bons indicadors. A més, és important comprovar la seua temperatura, ja que la febre també pot ser un dels senyals de la presència d’un refredat.

La millor manera de saber què cal fer davant els símptomes d’un refredat de la nostra mascota és seguir els consells del veterinari i usar el sentit comú. El primer que s’ha de fer si s’identifiquen alguns dels símptomes és anar a la clínica o al centre veterinari que tinguem més a prop, on també poden descartar altres malalties o patologies més greus.

A banda de la medicació que pot receptar el veteri-

nari, hi ha tot una sèrie de recomanacions que, com en el cas dels humans, poden ajudar el gos a recuperar-se d’un constipat: • Acudir al veterinari per a diagnosticar i valorar l'abast del refredat. Amb la visita al veterinari s’obté el millor tractament perquè la mascota es recupere al més prompte possible.

• Evitar els grans canvis de temperatura i els corrents d'aire. Un simple refredat pot evolucionar i empitjorar, convertint-se en broncopneumònia.

• Sortir el menys possible de casa si fa fred o mal temps.

En cas que ho accepte, podem fer servir peces d'abric especials per a mascotes, ja que ajuden a mantindre la temperatura corporal.

• Deixar prou aigua a l’abast del gos, perquè pugue hidratar-se, així com posar-li menjar humit. Per exemple l’enllaunat, que té més proporció d'aigua en la seua composició, és més apetitós i té més calories.

• Entrar el gos al bany quan ens dutxem, així pot respirar aire humit que l’ajudarà a fluïdificar els mocs, disminuir la irritació i alleujar la congestió nassal.

• Deixar que descanse, perquè es recupere abans. El repòs ajuda el cos a lluitar millor contra la malaltia i a superar-la més fàcilment i ràpida.

• Donar-li tot l'afecte que puguem; això sempre va bé quan ens trobem malament. No cal preocupar-se pel contacte amb l'animal, perquè el refredat no es transmet de gossos a humans, ni viceversa.

Luci Farnós Arasa

Fila 13 ELS NENS DEL COR (Les choristes) Una pel•lícula clàssica per a tots els públics, amb protagonistes de totes les edats i amb la barreja exacta de tendresa, passió i lluita per la justícia entre el bé i el mal. Cal destacar-ne la música de fons que convertix qualsevol xiquet d'esperit trapella en una ànima dolça i infantil.

«Els nens del cor» ens situa al 1949, any en què el professor de música Clément Mathieu comença a treballar com a vigilant en un internat de reeducació de menors.

El director del centre manté un sistema educatiu especialment repressiu per als xiquets conflictius, i el mateix Mathieu sent una íntima rebel•lió davant dels mètodes del director Ratchin. Durant els seus esforços que Mathieu fa per apropar-se als xiquetsdescobrix que la música atrau poderosament l’interès dels alumnes i s'entrega a la faena de familiaritzar-se amb ells a través del cant.

25

21 GRAMS En este film, el seu director, González Iñárritu, ens narra una història d'esperança i d’humanitat, de misèria i de supervivència, que explora les fortes sensacions emocionals i físiques entre les persones. Especialment de tres dels seus personatges principals: Paul (Sean Penn), Gato (Benicio del Toro) i Cristina (Naomi Watts), els protagonistes units per un accident inesperat que fa que les seues vides i els seus destins es creuen en una mateixa òrbita. L'equilibri espiritual de cadascun d'ells pot resultar mortífer i aclaparador per a la resta.

Alba Garcia Castell

Records d’antany

26

EL NOSTRE POBLE (per Àngel Carles) Sàvia paraula el nostre poble, on vam nàixer natros i el nostres avantpassats, poble de molta història i, com no,de records que us contaré que no sapigueu. Els records em van vindre a la memòria el dissabte dia 3 de febrer quan per la tele (canal Terres de l’Ebre) van transmetre el partit entre el Masdenverge i el Perelló.

Per cert, tot i perdre per 4 a 1, el nostre equip em va agradar molt i la segona part va ser molt emocionant.

Des del butlletí faig una crida a la gent del poble perquè algun dia de partit s’apropen al Camp Pou Nou a veure’ls jugar. Son unes feres! I el camp és tan bonic...

A mi va impactar-me,i molt, la porteria de la banda del poble on hi ha penjada la foto del nostre estimat Manel.

Sigueu on sigueu, tu i l’Emma, descanseu en pau.

La càmera, durant el partit, va enfocar moltes vegades la porteria de Manel, al darrere de la qual surt el poble modern de Masdenverge. Preciós per a qui ho va poder veure. I de cop i volta em ve a la memòria allò que em va dir una persona que passava uns dies al nostre poble (en concret, al Molí de Rosquilles): —Saps quina joia de poble teniu? —va dir-me. —És clar que ho sé, i molt! —li vaig respondre. Este senyor era l’alcalde d’un poble de la província de Girona, que va trobar el nostre poble per Internet. —Teniu una joia de poble. Mira, sou a prop de tot:de la Ràpita, del Delta, d’Amposta, de Tortosa menys de12 quilòmetres... I que n’és, de preciosa, la ciutat de Tortosa. Quanta història que téi que bonica que és. La gent d’este poble sou uns privilegiats de viure en este poble. Ii jo penso: això ja m’ho va dir un dia Quim Masferré, el Foraster, quan jo li vaig demanar perquè havia triat Masdenverge i ell va respondre’m, molt seriosament: —Àngel, teniu una joia de poble. Així de clar.

Per algun motiu, els nostres avantpassats(la família dels Verge),quan a les acaballes del segle XVII i començaments del XVIII van escollir el terreny per a construir el poble, venien de la par de Tortosa; alguna cosa bona van veure en aquest territori. No tan sols la família Verge, sinó tots els masos que tenim al terme. Des del mas de Sant Pau fins a l’Ebre, tot eren persones de la part de Tortosa, de la Galera i de Santa Bàrbara. Ells, de mica en mica, van construir el poble i el terme des de Masdenverge fins a la Galera i Godall. En aquella època, fins al riu, tot era de la Galera. I penso un altre cop: com va treballar aquella gent per a fer el nostre poble, els masos, les sénies —que eren d’una època més llunyana, la morisca—. Quanta gent ha mort per construir tot el que natros coneixem; i de ben segur que moltes coses que van passar aquí, les ignorem.

o, per la meua part, he publicat tres llibres: un sobre la història dels masos, un altre sobre senderisme pels Ports i, finalment, un altre sobre els masos de Masdenverge. N’he venut més de 400 i així quedarà escrit. Els avantpassats del nostre poble mereixen una medalla pel seu sacrifici. Si poguessen veure avui el nostre poble, n’estarien molt orgullosos. Cal recordar que quan es va aconseguir la independència de la Galera l’alcalde era el senyor Gabriel, una persona molt estimada. Pel que fa als llibres, he de dir-vos que ja no se’n vendran més perquè estan esgotats i no se’n tornaran a publicar.

A la biblioteca n’hi ha dos: Història dels nostres masos i Recull d’una vida dedicada al senderisme. Estos dos llibres ja estan esgotats. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les persones que els tenen. Gràcies a tots.

A Masdenverge només li cal una cosa: que els nostres jóvens tinguen la sort de trobar un lloc de treball on sigue. Ara no pinten bastos per a ningú, ni per als jóvens ni pe als que no ho són tant. No hi ha faena, ni aquí ni fora d’aquí. Des d’aquí invito els nostres governants a fixar-se una mica més en la nostra joventut, que ara mateix tenen una vida prou complicada. Moltes indústries han marxat i la cosa no pinta bé. Els governants han de pensar un poc en la nostra molt bonica joventut. Ells són qui ha de prendre el relleu del nostre sacrifici, ells han de rebre la medalla d’or del nostre treball.

Els jóvens teniu el relleu de la nostra tasca; natros ja passem pàgina d’una vida i estem contents de poder contar-ho. El relleu és vostre i natros estem esperant el nostre últim relleu d’una vida. Vatros sou els portadors de la nostra faena. El relleu no serà fàcil, però no és impossible. Jóvens, no perdeu la il•lusió de la vida: heu de ser forts i valents davant els temporals que es veuen vindre; la il•lusió, no la perdeu. Natros vam lluitar molt, traspassant fronteres, fent sacrificis com ara deixar els nostres dos fills aquí al poble i no tornar a veure’ls en dos anys perquè un dia agafeu el nostre relleu nostre i lluiteu. Vostra serà la victòria. Mai no us doneu per vençuts. La vida és dura, no és un camí de roses, però al final val la pena lluitar i esperar el triomf. És clar que no corren bons temps, però crec que trobarem alguns governants que lluitaran per vatros.

En la nostra joventut les coses tampoc pintaven massa bé, però a poc a poc els nostres pares van lluitar i van tirar endavant: plantant, birbant i segant a la ribera, i a l’hivern, cap a les planes, a plegar olives; i per si no n’hi havia prou, cap a França a veremar o inclús a plantari segari el que fos. I tots contents van canviar per sort a millor. Esperant que les coses canvien, estem passant una època no massa bona en tema dels lloc de treball: qui en tingue, que el conserve, perquè no és fàcil trobar-ne un altre. Esperem que la tempesta passa al més prompte millor.

Records d’antany

27

Durant molts dies, he pensat en la nostra joventut i penso: que bonic seria si el nostres governants tinguessen la gran sort de convèncer els capitalistes d’arreu d’on siguen benvinguts, i els jóvens i no tan jóvens puguen trobar faena, i puguen un dia cobrar la pensió, o una ajuda quan face falta —el nostre país seria l’enveja del món: tenim un molt bon clima, tant a l’hivern com a l’estiu— ,i poder omplir l’olla. Sí, Masdenverge és una meravella de poble, no em canso de dir-ho. Quan tornàvem per vacances des d’Alemanya al poble, a la costa de Santa Fe hi havia un rètol que deia: Santa Bàrbara, 8 quilòmetres / Masdenverge, 5 quilòmetres. Ja som al millor del món —pensava jo—, tan menut com és este poble i com ens atrau este bonic i enyorat pinyonet de cases.

Això m’ho contava mon pare mentre plegàvem olives a les planes, durant l’hivern. A ell, a la mili, el van destinar al Marroc, a Ceuta. En temps de guerra, ell i l’oncle Royo (son pare de Gonzalo i José), es van passar tres anys de mili sense permís. Als tres anys van rebre la llicència i ràpidament va emprendre el camí de tornada a casa. A les tres de la matinada van arribar a l’estació de tren de Santa Bàrbara i, a peu, cap a Masdenverge. I dalt de la costa de Valentí, o del lledoner, van aturar-se a descansar una mica. I mirant les llumetes del poble, tot enfosquit en aquelles èpoques, es van posar a plorar: tenien el seu poble al davant. Feia tres anys que no l’havien vist i el portaven al cor, com no podia ser d’una altra manera.

I a mi, quan veníem d’Alemanya, en arribar al cementeri i veure el poble, el cor em bategava cada cop més de pressa.

Este és el nostre poble: quan les circumstàncies ens obliguen a marxar a fora, el trobem a faltar, i molt. Els que vivim al poble, cuidem-lo. I tan sols ens fa falta una cosa: salut per poder-lo disfrutar. I només fa falta una cosa: salut per a poder disfrutar-lo natros i els nostres fills i néts. Gràcies Masdenverge perquè he pogut arribar als 85 i, per a mi, recordar-te és tot un orgull. Àngel Carles

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Records d’antany

28

LO PATI L’oncle Nicodemo i sa neta, l’Esther, eren al pati, on havien anat a buscar una nina per a la xiqueta de les que sa mare tenia de quan era xicoteta. Les guardaven al pati dels iaios i l’Esther es va posar molt contenta en trobar-la entre altres joguets, tebeos, llibres i llibretes; a més, hi havia altres objectes familiars de sa iaia Rosa Maria. El pati, d’uns 64 metres quadrats, en temps passat, servia per a criar animalets: gallines, conills i una cabra. Al costat del corralet on s’aixoplugaven, avui encara hi ha un cobert amb sostre d’uralita que ha esdevingut un lloc per als mals endreços; com que no llancen res, allí ho guarden tot. Quan de tant en tant l’oncle Nicodemo i la dona es dediquen a endreçar o buscar alguna cosa, sempre hi troben coses interessants i curioses. Ara que hi són el iaio i la neta, ella es fixa en un paper on hi ha imprès l’escut d’Espanya de l’any 1895. La xiqueta li demana a son iaio què és aquell paper il•lustrat per un patriòtic escut d’Espanya, amb lleons rampants i castells, entre altres coses, que gairebé no es poden identificar, i tot sota la protecció de la corona reial i envoltat per dos rams de llorer i de palma. Son iaio li respon: —Pos la veritat és que és la primera vegada que el veig. A vore, a vore... de què se tracta això? Tingues paciència que està escrit a mà. Són tres pàgines de les quatre que formen estos dos fulls.

—Llig, iaio, llig!—li demana la neta. I a les dos línies Nicodemo ja veu que es tracta d’un document oficial de l’exèrcit: la llicència absoluta concedida a Miguel Argentó Miró, iaio de la Rosa Maria, que havia participat en la guerra de Cuba. En l’escrit, hi constava: "Situaciones, servicios i vicisitudes". —Avui este escrit no interessa, Esther.

Es tracta del iaio de ta iaia, lo teu rebesiaio, i ara per aquí ja trobarem alguna cosa més per a tu... Mira, unes balancetes! —diu Nicodemo just en el moment en què arriba la Rosa Maria, a qui li expliquen com han trobat el document de son iaio. —Que va anar a la guerra de Cuba ho sé per ma mare, que de vegades m’ho contava, i era ella qui ho guardava tot.Ja el llegiré en un altre moment. Ara he vingut a regar les floreres i si tu, Esther, m’ajudes, acabaré abans. —Sí, iaia, t’ajudo a regar en esta ruixadoreta que tinc aquí de plàstic. —Rega primer esta jardinera d’aquí i les flors se posaran contentes. —Però iaia, que boniques que són! Tenen en molta elegància la preciosa forma de trompes musicals. —És veritat, Esther, pareixen instruments de música i la seua melodia és l’agradable perfum que sentim, que ompli tot el pati com si fos un gran encens. Les vaig portar de Salou i em fico contenta quan les regues tu! —Gràcies, iaia, sempre me’n recordaré. M’has fet regar les flors més boniques del pati.

En este moment es presenta Pau, el germà d’Esther, i en vore en una de les parets estris penjats, vol saber per a què servia un en forma d’una gran fals. —Això servia per a quan segàvem arròs, serràvem les garbes separant les

espigues de la palla, i aquí ho guardem juntament amb estes altres ferramentes: destrals, aixades, sorraquets i esta vareta en forma de llança que servia per a evitar bosses d’aigua a les soques de les oliveres —diu son iaio.

—I estes muntanyes pintades a la paret fan bonic, iaio.

Cadascuna té un nom—diu Pau. —Amés de bonic, convertixen el pati en temàtic, començant per la muntanya del Montsià, que és la nostra comarca (i amés l’hem coronat la iaia i jo en peregrinació al Sagrat Cor) i estes altres, per ordre, que també hem coronat: Montserrat, Mont Tabor, Mont Sinaí i Mont Sió —apunta el iaio. —Han voltat vostès molt, iaio! —afirma en Pau. —Més heu voltat vatros, Pau, i començant molt més prompte que natros.Els vostres pares ja us han portat a Salamanca, província d’on són els altres iaios, heu estat a Lourdes, a París (visitant Eurodisney i el Museu del Louvre) i, si Déu vol, quan tingueu la nostra edat haureu voltat tot el món.Tot el que natros hem viatjat, ha sigut ja de grans, i és poca cosa comparantho amb tot el vostre —li explica son iaio. —Té raó, iaio, per l’edat que tenim hem viatjat bastant, però és mon pare viatja moltper motius laborals i ja ha estat a tots els continents. —Ton pare, com a gran aficionat a l’astronomia, amés dels viatges que fa per la faena, també viatja amb el telescopi per diversos astres de l’univers, i alguns a ull pelat. Ton pare s’ha convertit en un científic inquiet que disfruta del cosmos, de les meravelles del Creador, o sigue que és un viatger universal. I són els millors!—diu el iaio.

—Ja li agradaria, ja, poder viatjar a l’espai convertit en astronauta. Dels llocs que diu que hem visitat, n’hi ha un que se l’ha deixat: la visita a la Ciutat de l’Espai, a Tolosa (França), on s’esposen còpies de les naus espacials. I vam estar dins de la Soyuz, i va agradar-nos molt la maqueta de la nau Ariane 5: molt alta, iaio, molt alta, 55 metres — apunta Pau. La Rosa Maria i l’Esther han acabat de regar les floreres i la iaia es posa a endreçar tot el que han revolt per a trobar la nina. L’Esther ara pregunta per un mosaic de la paret.

—Representa l’alfa i l’omega, que vol dir principi i fi, ja ho entendràs més avant —diu la iaia. —Fa un moment, el iaio i jo hem trobat un paper que quan ha començat a llegir-lo, m’ha dit que avui a mi no m’interessava, i ara vostè em diu que ho entendré més avant. Sembla intrigant no obtindre resposta del que hi ha al pati, ara el patí misteriós —diu l’Esther. —Tens raó!No cal tant de tabú, ja tens vuit anys i l’any que ve, si Déu vol, prendràs la comunió. Ara t’explicarà la iaia la història d’este mosaic: quan vivíem a Salou i col•leccionàvem la Bíblia en fascicles enriquits de precioses fotos, en vam escollir una que és esta d’aquí, que com t’he dités Alfa i Omega, el principi i la fi, i la vam copiar d’una foto que es va fer al Museu d’Art Cristià al Vaticà.Ieste és un dels molts testimonis que practicaven els primers cristians, i esta creu amb alfa i omega als braços la van fer de bronze... I aquí està augmentada tres vegades de la foto, i per a aclarir-te millor et diré què significa per a natros els cristians: alfa i omega vol dir que

Records d’antany abans de Déu no hi havia ningú i no hi haurà ningú després.És el primer i l’últim.També significa que Déu existix des de sempre i existirà. I natros vam fer este mosaic en sis peces de 30x30 cm en vitralls de 2x2 cm, amb el fons en blanc i de color caramel tota laresta, com pots vore. Mos va costar bastant de temps fer-lo en tota la paciència del món entre el iaio, jo, ta mare i la tieta Nati.I esta sanefa que acompanya la vam copiar d’un paper moneda grec. I això és tot el que et pot contar la iaia dins dels seus escassos coneixements que tinc d’història sagrada, però penso que és suficient, i al rebanyito ja t’ho explicaran millor, d’acord?

—li diu la iaia. —Gràcies, iaia, tot i que al rebanyito mos ensenyen coses de Déu i de son fill Jesucrist.Això del’alfa i l’omega, si mos ho han ensenyat, no me’n recordo i no ho sabia —diu l’Esther. —Pos ara ja ho saps... I un altre dia t’explicaré el dibuix de cada marbre de la paret —li respon la iaia. —Sí, un altre dia m’ho diràs. Ara vull anar a jugar en la nina —respon la xiqueta.

29

bat sostingut contra les partides dels capitostos Cárdenas, Rodríguez i Machado, al lloc anomenat San Joaquín (l’Havana), on van provocar en l’enemic diverses morts i ferits, el dia 11 d’abril de 1897. I el 1898, en una situació semblant, presentant servei de corregudes i emboscades, va obtindre la creu de plata, igual que l’anterior. Un cop suspeses les hostilitats, el dia 10 de gener de 1899 va embarcar cap Espanya al port de Matanzas, a bord del vapor Wessa amb rumb cap a València, on va desembarcar el dia 23 i va marxar a Amposta... I fins aquí el més important —diu ell. —Ja està bé, ja, Nicodemo, no cal llegir més que he de fer el sopar —diu ella.

Havent ja sopat, i estant ja a la sala, Nicodemo busca informacióa l’ordinador sobre la independència de Cuba i es queda impressionat dels terribles crims que hi va cometre el general Weyler amb la seua tàctica militar de reconcentració a la població civil, que no eren res més que camps de concentració, on van morir de gana i de neL’Esther i el Pau han marxat del pati anant a casa ella a cessitat milers i milers de cubans, dones, ancians i infants, jugar en la nina i ell a mirar el ClubSuper3. Els iaios, però, creient que d’esta manera tant inhumana guanyaria la s’han quedat al pati.—A vore què diu este paper de mon guerra...Però no va ser així. Déu no podia donar la victòria iaio? —li diu l’Esther a l’home. I Nicodemo, que el tenia a un despietat adornat de medalles i creus concedides allí apartat, l’hi dona.I es posen a llegir-lo tots dos, en fo- per Satanàs per a la profanació de l’Evangeli, creus que lis de 34x23 cm, plana primera i baix separació del’escut anys mes tard presumirien els nazis en la creu gamada i comença l’escrit: «El coronel de la zona de reclutamiento y farien aVarsòviael que Weyer va fer de Cuba, i acabant els Rva, de Tarragona nº32 y en su nombre el comandante jefe dos de la mateixa manera: Alemanya va perdre la guerra i de batallón de 2ª reserva de Tortosa nº 73 Don…». —Aquí Espanya, amés de posar en dubte la dignitat cristiana, va no diu el nom del comandant cap del batalló, però tant se perdre totes les colònies d’ultramar que li quedaven. val.Això és un document històric familiar i es pot guardar —diu Nicodemo. —Sí, penso que és d’interès, sí. I el que hi I Nicodemo dedica un record d’estima a tots elssoldats inha al dors ja ho llegirem després.Gràcies als familiars que nocents que van perdre la vida, espanyols i cubans, i per a van guardar este escrit i avui natros podem llegir-lo, però un dels màrtirs de la pàtria cubana, que és José Martí. Per mai he sapigut certament el perquè d’esta famosa guerra a ell té pensat esculpir el seu retrat amb marbre i col•locarde Cuba en què estigué mon iaio —diu la Rosa Maria. —Jo lo al pati,al costat dels altres que formen el monument de he llegit alguna d’esta contesa, però el que més recordo les grans persones, començant per Jesucrist. és perquè els cubans volien alliberar-se del domini espa- Miquel Ramos Roiget nyol des de feia molts anys i Espanya no ho volia, i amb mà dura i violenta tractava els sediciosos d’independentistes i rebels, i els cubans esvan posar a lluitar en defensa del que ells consideraven la seua pàtria. I tenien raó, i no calien Valeriano tantes morts per a tindred’arribar igualment la indepenWeyler dència de Cuba, proclamada el 1902, i que no tan sols hi van perdre la vida soldats, sinó que la població civil també va patir moltes pèrdues humanes per culpa d’un general que es deia Weyler. Tot això és el que m’explicava este home que t’he dit, l’oncle Manuel de Xirlot, quan jo tenia tretze anys i treballava per a ell a les seues terres —diu Nicodemo.

—La dolenteria i l’afany de poder, pel que es veu, és desdel principi de la humanitat, i em fa recordar el que m’has dit les paraules de Sant Pau en la lletra als Gàlates 1:4 —diu la dona. —Sí, i a mi el de Sant Lluc 6:27 i Sant Joan 14:27 — diu ell. —I ara, si t’apareix, podem llegir el que diu al dors —proposa ella. I posats en la lectura s’assabenten dels moviments del iaio a la guerra de Cuba i com va ser recompensat amb la creu de plata en distintiu roig per un com-

30

Club d’escacs ACTIVITATS GENER/FEBRER 2018

LLIGA CATALANA d'ESCACS Esta és, a tot arreu, la competició més multitudinària pel que fa al nombre de jugadors d'escacs i també d’equips.

Des de la divisió d'honor fins a la tercera provincial, un grapat de gent juguem esta lliga. Natros, com ja és habitual, presentem dos equips: el primer equip que juga a la segona catalana i que cobrix tot el territori català (juguem amb equips de Lleida, Tarragona i Barcelona) i el segon equip que juga a la primera categoria provincial.

Quant al primer equip, l'any passat vam pujar de preferent i sabíem que per mantindre la categoriaho tindríem molt malament. I així ha estat: hem perdut tots els matxs que hem jugat i, a manca de dos jornades, podem dir que no podrem mantindre-la. Malgrat tot, si bé volem guanyar i a tothom li agrada, el que busquem, abans de res, és de poder jugar bones partides, disputar-les sense temor i crear el màxim de dificultats al rival. És una manera de disfrutar i de passar-ho prou bé i l'any que ve ja serà una altra temporada. Som conscients que els equips que militen en esta categoria tenen molt més rànquing que natros; per tant, perdre partidesentra dins de totes les possibilitats.

Val a dir que els jugadors nostreshan fet un meritori paper, han aguantat l'embat i han guanyat partides.

Pel que fa al Masdenverge B, hem quedat en quarta posició provincial d'un total de vuit equips: hem guanyat a l'Amposta B, al Peó vuit B; hem fet taules amb el primer classificat, el Flix; i hem perdut contra l'Hospitalet A i el Tortosa A, amb possibilitats de guanyar fins al final.

L'equip manté la categoria sense problemes i ens plantegem intentar pujar a preferent de cara a la propera temporada. Més endavant ja es veurà.

TERRITORIAL D'EDATS Durant quatre dissabtes del mes de febrer i de març es disputa el Territorial d'edats a les poblacions de Roquetes, Ascó, Gandesa i Amposta.

Natros portem quatre jóvens, tres dels quals són de primer any i ho estan fent prou bé, sobretot Iker Colàs, que porta 3 punts de 6 possibles, la qual cosa no està gens malament per ser el seu primer any de competició.Tots quatre presenten bones maneres i segur que en un futur pròxim en sentirem a parlar.

Ara mateix, tenim alguna opció de classificar-nos per a les finals de Catalunya, però fins a l’última jornada a Amposta no ho sabrem.

FINALS DE CATALUNYA D'EDATS Durant estes setmanes estem preparant la fase final del Campionat de Catalunya d’Escacs per Edats, que novament es jugarà durant la Setmana Santa a la Pineda (Salou).

Portem sis jugadors, dos dels quals són campions provincials i dos més dos subcampions. Tenim l’esperança de fer un bon paper i de poder classificar-nos entre els millors (i, si pot ser, dins dels deu primers i, perquè no, fer podi). De

voluntat, segur que en posaran. Des d'aquí, els desitgem que tinguen tota la sort del mon.

CLASSES D'ESCACS DISSABTES TARDA Podem dir que tenim dos grups de menuts, un dels quals fa classe i pràctica de 5 a 6 de la tarda (són classes gratuïtes fins al mes de juny). L'afluència és bona i les ganes d'aprendre també. Fa poc que han començat i tots ells ja saben moure les peces i jugar una partida prou ben coordinada.

L'altre grup de menuts fa classe a partir de les 6 de la tarda.

Tots estos xiquets porten més d'un any i estos mesos estan de competició escolar, la més simple que hi ha al calendari.

Malgrat l’edat, ja comencen a fer bones partides i alguns d'ells en un període curt passaran al grup general.

D’altra banda, de 6 a 8, tots els dissabtes, tan jóvens federats com jugadors adults, fan classe general, analitzen partides i es preparen. Molts d'ells estan jugant la lliga catalana d'escacs.

VII OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE - TERRES DE L'EBRE Estem ja preparant el VII Obert de Masdenverge amb moltes ganes i faena per endavant. Desitgem que tot sigue com en edicions anteriors o millor i que puguem disfrutar d'un bon torneig d'escacs, malauradament l'únic obert internacional de tot el territori de les Terres de l'Ebre.

Club d’Escacs Masdenverge

Club d’escacs

31

CLASSES D’ESCACS: (durant tot l’any)

ELS ESCACS A MASDENVERGE

NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI i AVANÇAT Per a jóvens i adults a partir dels 5 anys

CLASSES D’ESCACS GRATUÏTES PER A XIQUETS I XIQUETES A PARTIR DELS 5 ANYS. GENER - JUNY 2018 DISSABTES DE 5 A 6 DE LA TARDA. NIVELLS: INICIACIÓ

Tots els dissabtes a la tarda de 6.00 a 8.00 h.

Local: Planta baixa Casal c/ Montsià, 15 - Masdenverge T 661 918 470 A/e: cemasdenverge@yahoo.es Vine amb natros, aprendràs i t’ho passaràs bé!!!

Local: c/ Montsià 15 -Casal municipal- Masdenverge Data d’inici dissabte 13 de gener 2018 Interessats adreçar-se a: cemasdenverge@yahoo.es T 661 918 470 (Josep M.)

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

32

Club de futbol UN BENJAMÍ IMPARABLE!

Abans de fer una repassada als partits de la lliga, ens agradaria contar-vos l’experiència que vam viure el 20 de gener, quan vam desplaçar-nos a Barcelona per a disputar un partit als camps annexos del Camp Nou i del Miniestadi. L’autobús va arribar al lloc a mig matí i ho vam aprofitar per a esmorzar per la zona. Més tard, els nostres jugadors van dinar per a agafar forces abans del partit que teníem a les 13.30 hores. És cert que els nostres jugadors van començar unamica nerviosos pel fet d’enfrontrar-se a un rival tan fort; si bé vam tindre alguna oportunitat de gol, la sort no ens va acompanyar i vam acabar perdent per un resultat de 13 a 0. El més important, però, és que ens quedem amb l'experiència d'haver jugat contra un equip del FCBarcelona. Després del partit vam fer temps pels voltants del Camp Nou: vam visitar les botigues, la pista de gel (on vam veure un partit d'hoquei... Va ser un dia que, de ben segur, tan els jugadors com tota la gent que els vam acompanyar mai no oblidarem. Gràcies a tota la gent que va vindre amb natros per ser allí. Per a ells, sou una gran afició.

Tornant a la realitat de la nostra lliga, val a dir que vam acabar la primera fase situats en una tercera plaça de la classificació molt merescuda, amb un total de 69 gols a favor. Ara ja portem alguns partits disputats de la segona fase, en què els rivals són més forts, però no impossibles de guanyar. El primer partit de la segona fase vam jugarlo contra l’equip de la Sènia blau, a casa d’ells; l’equip va lluitar molt i finalment vam aconseguir un merescudíssim empat a un gol (1, Àlex Nanu). La setmana següent vam jugar a casa, on vam rebre la visitat de l’equip de l’United Vinaròs blanc; les tres primers parts les vam aguantar prou bé, però l’última part no vam tindre sort, i a falta del nostre porter... va acabar guanyant el Vinaròs per 2 a 3 (1, ÀlexNanu; 1, Manel). El següent partit va ser al camp de l’Ulldecona; l’equip va fer un partit grandíssim, amb molt d’equilibri tant en fase d’atac com de defensa i molta concentració per part de tots els integrants de l’equip. Gran partit i gran resultat per un 0 a 7 (2, Pau; 2, Mateu; 1,Àlex Nanu; 1, Biel Curto; 1, Nil). Estem molt contents per com està anant el començament d’esta segona fase i ja estem esperant amb ganes el pròxim partit, el derbi que ens ha d’enfrontar al Santa Bàrbara.

Yasmina

Club de futbol NOU ANY, AMB UN ÚNIC REPTE: LA PERMANÈNCIA Quan ja portem jugats vint-i-dos jornades de lliga i hem superat l’equador de la lliga, el Masdenverge CF està lluitant per a mantindre la categoria. Si fem una ullada a la taula classificatòria, observarem clarament quins equips estan lluitant per l’ascens —l’Ampolla CF i el Móra la Nova AT— i quins per la salvació o per evitar el descens —Masdenverge, Godall, Corbera d’Ebre, Pinell, Arnes i Villalba—. És per això que els partits directes contra estos equips tenen una rellevànciaimportant, ja que determinaran la nostra posició final. Per tant, cal concentrar esforços i lluitar estos partits directes com a veritables finals, ja que seran claus per a la nostra salvació.

Esta categoria resulta molt complicada perquè la majoria d’equips tenen pressupostos més alts que el nostre i això fa que es reforcen amb jugadors de qualitat. Però, per a ser justos, no hem de mirar fora i ens hem de centrar en el nostre equip, que té una gran qualitat, amb jugadors compromesos amb el projecte i amb moltes ganes de traure resultats positius.

No ens cansarem de donar les gràcies als jóvens del poble que van engegar este projecte tan il•lusionant, el de recuperar el futbol al nostre poble. Ara és hora que el poble done el màxim suport als jugadors. Per això, des del BIM demanem el suport incondicional a estos jóvens i que la gent vaigue al camp a donar suport al Masdenverge CF perquè és del tot necessari per a mantindre la categoria.

Ara més que mai, hem de caminar junts i el tòpic del jugador número dotze ha de ser una realitat.

Tot seguit passem a oferir-vos el resum dels partits jugats entre els mesos de gener i febrer.

16a JORNADA: 3 MASDENVERGE CF— SANT JAUME D’ENVEJA UE 1 Segona victòria consecutiva. El Masdenverge va obrir el marcador al minut 8’ amb gol d’Eduard Roig. Tot i el resultat, el partit va ser molt disputat i treballat.Al final de la primera part marcava el gol de la tranquil•litat el nostre golejador Cristian Arasa, que va tornar a marcar al minut 69’. Al minut 87’ el Sant Jaume d’Enveja va marcar el gol que maquillava el resultat.

17a JORNADA: 6 ALCANAR CD — MASDENVERGE CF 0 Partit sense molta història, tal com es pot veure en el resultat. L’equip tenia nombrosesbaixes que van ser deci-

33

sives i determinants. A la primera part, el nostre equip ja havia rebut quatre gols, als quals cal sumar-ne dos més a la segona part.

18a JORNADA: 2 MASDENVERGE CF — SANTA BARBARA CF 4 Partit molt intens i amb intercanvi de gols per part dels dos equips. Va començar marcant el Santa Bàrbara al minut 9’, però el Masdenverge es va refer ràpidament amb gols d’Eduard Roig (16’) i de Cristian Arasa (26’).

La segona part,però,va ser tot un malson per al nostre equip i sobretot els últims quinze minuts, en què l’equip rival va marcar tres gols consecutius (77’, 89’ i 89’).

19a JORNADA: 1 MASDENVERGE CF — PERELLÓ CE 4 El partit va quedar sentenciat durant els primers minuts; només amb mitja hora, el Perelló ja havia marcat tres gols i al minut 35’ marcar el quart. Amb este resultat és evident que va ser un partit per a oblidar en què el Perelló va ser superior en tot moment.

A la segona part el nostre equip va marcar un gol intranscendent al minut 56’, obra de Pau Tomàs.

20a JORNADA: 1 MASDENVERGE CF—JESUS I MARIA UD 4 Quarta derrota consecutiva a casa. La primera part va ser molt igualada: primer va marcar el Jesús i Maria (21’), però el Masdenverge va reaccionar amb gol de Blai Gil(29’). A la segona part, tot el contrari que la primera, només hi va haver un equip al camp i, a pesar nostre, va ser l’equip visitant que marcaria als minuts 50’, 70’ (gol en pròpia porta de Gerard Esquerré) i 78’.

21a JORNADA: 3 MASDENVERGE CF—PINELL CF 3 Empat que trenca la ratxa negativa que portava l’equip. Tot i l’empat, el partit va ser molt èpic, ja que esta vegada la sort ens va somriure i vam poder gaudir d’una remuntada del nostre equip. La primera part vam començar marcant al minut 22’, amb gol del nostre golejador Cristian Arasa. Però tot va canviar amb tres gols consecutius de l’equip visitant als minuts 34’ 44’ 47’. La segona part, el Masdenverge va intentar, sense èxit, marcar algun gol que ens dones una certa esperança de remuntada, però, coses del futbol, als minuts 82’ i 89’ el nostre jugador Jose Mulet va marcar per partida doble per deixar un empat del tot merescut.

Club de futbol

34

22a JORNADA: 6 MASDENVERGE CF-CORBERA D’EBRE CF 0

Després de cinc jornades sense conèixer la victòria —i quan més ho necessitava l’equip—, vam poder gaudir d’un partit plàcid i amb grans gols contra un rival directe en la taula classificatòria. Els gols van anar caient de mica en mica: minut 2’, gol de Jose Mulet i al minut 44’, gol de Xavier Tomàs.

Foto de després de la victòria contra el Corbera d’Ebre

La segona part encara es van poder veure quatre gols més, obra de Pau Tomàs (62’), Ivan Arasa (68’), Cristian Arasa (77’) i novament Ivan Arasa(89’). Partit per a l’esperança que ens dona ànims per a continuar lluitant per la categoria.

Club de Futbol Masdenverge

JUGADORS CRISTIAN ARASA

GOLS 13

XAVI TOMÀS

6

EDUARD ROIG

6

JOSÉ MULET

4

IVAN ARASA

3

PAU TOMÀS

2

ARTURO SACRISTÀ

1

ROBERTO CARLES

1

ALEIX CAMPOS

1

BLAI GIL

1

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.- Congost. Llengua semítica. 2.- Fatigat. Consonant.

Hortalissa. 3.- Arbre. Divisió que s’estableix en una obra impresa per a ordenar-ne el contingut. Infusió. 4.- Consonant. Atupar. Consonant. 5.- Participació en el sagrament de l’eucaristia. 6.- Consonant. Cançó de Serrat.

Consonant. 7.- Nota musical. En este moment. Negació.

8.- Abans. Vocal. So humà. 9.- Utilitzar. Ponedors d’ocell

VERTICALS

1.- Volva. Unitat de mesura de la temperatura. 2.- Manoll de flors. Consonant. Organisme, entitat. 3.- Naip. Vas per a guardar coses. Amb salut. 4.- Vocal. Sentia por.

Consonant. 5.- Comarca catalana. 6.- Vocal. Abrigall d’hivern. Consonant. 7.- Déu egipci. Desembocadura made in Galícia. Xarel·lo. 8.- En veu alta. Vocal. Precipitació. 9.- Herba. Salaris.

35

36

La “contra”

PLANTADA A LA PINADA