Butlletí Informatiu Masdenverge número 87 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 87

Tercera època

PREU: 3 euros

novembre/desembre 2017

NADAL 2017

DE NOU A CASA!

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Benvolguts i benvolgudes lectors i lectores, encetem l’any 2018 amb un seguit de pujades, com ara la llum, el gas i l'aigua, que ja costen un 70% més que ara fa deu anys: la factura de l'aigua s'apujarà un euro al mes de mitjana en un centenar de municipis, la factura del gas s’apujarà un 6,2% de mitjana al gener per a la tarifa regulada, els peatges de les autopistes de la Generalitat s’apugen un 1,6% i els de l'Estat, un 2%, El preu dels segells s’apuja 5 cèntims, en un dels augments més alts de l'última dècada i Rajoy firma amb els agents socials l'acord per apujar el sou mínim un 4% el 2018. Tot s’apuja! Fins i tot el nombre d’independentistes. Esta última pujada que he comentat, però, ha fet que els discursos dels presidents autonòmics anessen plens de retrets a Catalunya; fins a sis presidents en han arreat canya. A continuació, els en faré cinc cèntims: Lambán, president socialista de l’Aragó, ha fet el seu discurs al monestir de Sixena, envoltat de les obres que van tornar protegides per la Guàrdia Civil i en plena aplicació de l'article 155. Ha assenyalat Catalunya com el problema més gran que té l'Estat: «La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge, l'Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és obligada defensa dels nostres interessos». El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat directament que es castigue políticament Catalunya pel procés independentista. El líder del PP ha contraposat Catalunya amb al model gallec, basat, segons ell, en la convivència i la cohesió. Feijóo ha dit que els atacs a la Constitució no poden quedar indemnes i que s'ha d'anar més enllà de les conseqüències jurídiques.Ha centrat bona part del discurs en les dades econòmiques, tot i que amb referències indirectes a Catalunya: per exemple, quan ha afirmat que les empreses inverteixen a Galícia i no en fugen. El president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page també ha estat dur amb l'independentisme, que diu que té clar «on és el precipici» i anuncia que no s'estarà al marge de la situació política perquè, diu, li va el seu finançament: «Com a representat del rei a Castella-La Manxa no m'estaré de braços plegats. No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s'enganye, a tots ens hi va en el debat nacional». Des d'Extremadura, el socialista Guillermo Fernández Vara, ha volgut agrair la faena de la policia i dela Guàrdia Civil: «Vull deixar molt clar que en un any tan complex per al nostre país com ha estat este, amb l'intent de sedició d'alguns polítics de Catalunya, vull manifestar la defensa dels cossos i de les forces de seguretat de l'Estat que han donat la cara per natros». El president asturià, Javier Fernández, ha estat més moderat, però ha parlar d'«any difícil per a Espanya» i de «fractura de Catalunya en dos comunitats». L'altra cara de la moneda ha estat la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha enviat un missatge en positiu: «Amb la convicció que responc a un sentiment molt majoritari a Andalusia, voldria aprofitar per enviar a tots els catalans i catalanes un missatge clar i nítid d'afecte i amistat». I tot això, per què? Evidentment perquè, com encara no ho havia dit, el dia 21 de desembre es va votar altre copi va sortir una altra vegada majoria independentista, una majoria que cada cop augmenta, tot i el que digue l’Arrimadas i companyia. Ara, el que està clar és que l’escenari està cap cop més complex. Com s’acabarà? No ho sé, a vore vindre. Aquí al nostre municipi, estos dos darrers mesos del 2017 han estat, com sempre a les darreries del’any, il•luminats per la màgica llum del Nadal; és per això que a la portada, a la contraportada i a les pàgines centrals a color trobareu fotografies de les festes nadalenques. No hi mancaran articles d’opinió ni l’actualitat de diverses associacions del nostre municipi. També vull comentar-vos que ja us hem cobrat les quotes corresponents a l’any 2016 i 2017 ja que, per motius de logística, encara no ho havíem fet; això significa que a les vostres llibretes hi ha dos rebuts de 12 euros cadascun: un corresponent a l’any 2016 i l’altre al 2017. En total, 24 euros. I sense res més que comentar-vos, m’acomiado en esta editorial desitjant-vos molt bona entrada d’any, una molt bona lectura i sobretot molta salut! René Gonel Arasa

L’ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 13/2017, DE 30 DE NOVEMBREDE 2017. ORDINÀRIA.

Proposta dels representants de l’administració local i dels locals electorals per a la constitució de les meses electorals per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21/12/2017

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

Càritas d’Amposta comunica, en nom de Caritas Interparroquial d’Amposta i el Menjador Social de Càritas Bet-Hània, l’agraïment pels aliments recollits en l’ofrena de les Festes Majors de Masdenverge.

Aprovació de les liquidacions en concepte de taxa per l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic municipal per part de les empreses subministradores de serveis, corresponent al segon trimestre de 2017, per un import total de 4.336,64 euros. Acollir-se a la participació del projecte «Montsià Territori Camper», una iniciativa del Consell Comarcal del Montsià, quepretén implantar una àrea d’autocaravanes en cadascun dels municipis del Montsià.P

2. Aprovació de la massa salarial del personal laboral per a l’exercici 2017. S’aprova la massa salarial del personal laboral d’este Ajuntament per a l’exercici 2017 per un import de100.736,88€. 3.Aprovació de l’Estratègia territorial per a la reactivació econòmica i l’ocupació al Montsià 2026.

L’Estratègia Montsià 2026 té cinquanta programes i deu línies estratègiques que són: Ocupació i col•lectius vulnerables; ocupació i perfils mitjans–alts; ocupació i atracció d’habitants al territori; nova ocupació, nova empresa; impuls de l’activitat empresarial; polígons del Montsià; nous cultius empresarials; territori educador: persones, activitat, espai i escola; vers un nou paradigma eductiu i cultural; i, finalment, nou model de governança territorial concertada i nou model de gestió tècnica per l’impuls de l’Estratègia Montsià 2026. 4.Moció per a exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

L’ajuntament comunica

DINAMITZACIÓ DEL PARC DE SALUT DE MASDENVERGE (Fundació Siel Bleu Catalunya) Masdenverge té un nou servei de dinamització del Parc de Salut ubicat a la zona verda del pàrquing del carrer Mianes. Actualment s’hi duen a terme sessions d’exercici físic dirigides per part d’un educador de la Fundació Siel Bleu, llicenciat en Educació Física. Els parcs urbans de salut són un espai de trobadaa l’aire lliure equipats amb diferents aparellsen forma de circuït adaptats a les característiques de les persones adultes i grans. Estos aparells permeten exercitar de manera lliure o guiada diverses qualitats físiques bàsiques com ara la força, la resistència, la flexibilitat, l’equilibri, i la coordinació,qualitats essencials de la condició física que esdevenen indispensables per a la millora de la qualitat de vida. L’objectiu principal de la dinamització d’estos espais és contribuir a facilitar que la ciutadania adquirisca un estil de vida actiu i a fomentar hàbits saludables, a més de potenciar el manteniment i la millora de l’estat físic de la persona. Estes activitats estan tenint molt bona acceptació per part de l’Associació de Dones i de l’Associació de Gent Gran de Masdenverge, molt involucrades en el programa, juntament amb l’Ajuntament, la qual cosa afavorix el gran nombre de participants inscrits. Durant tots els divendres del passat mes de novembre,de quatre a cinc de la tarda, s’han fet sessions de dinamització amb un grup estable de dotze persones, que van continuar aldesembre per a fomentar l’envelliment actiu i saludable de la nostra població de més de 60 anys.

La foto divertida

Justa la fusta! Efectivament, les persones que apareixien a la foto eren Mariano Tomàs i Joan Albesa, i la màquina segadora s’anomenava Ruperta. Esta vegada tenim una foto dels hòmens de la quinta del 21. Sabeu qui són els que apareixen a la foto?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

Després dels fets de l’1 d’octubre, t’apareixeria bé canviar el carrer de la Constitució pel carrer Primer d’Octubre? Sí, com més aviat millor. 21 vots

Després del començament irregular de la lliga, penseu que el CF Masdenverge podrà mantindré la categoria?

S’hauria de fer un referèndum al poble per decidir-ho. 2 vots No. 3 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiquetes i xiquet, ja tenim l’any nou aquí! Com vos han anat les festes? José: Pos bueno, fartets hem quedat.Jo diria que embafats i tot! Francisca: Tant? José: Sí, jo ja n’estic fart de les tecnologies i dels mòbils estos, que ni per Nadal mos dixen tranquils. Mireu quina foto de família!

Cinteta: Pos potser sí que una miqueta de raó tens. Lo mòbil lo portem fins quan anem a pixar!!! I creieu-me que no hi veig una solució possible; sí que estem a tota hora disponibles i és un avanç tecnològic, però és que fent-lo servir dixem moltes altres coses a banda. No cal més que vore la foto. Francisca: I bueno, de les eleccions què m’heu de dir? Cinteta: Pos que va sortir el que havia de sortir. Tot i això, a vore ara què passarà, perquè entre lo 155, gent

a la presó, els exiliats i l’Arrimadas entre mig, aquí hi ha un poti-poti… Pepita: La clau està en Europa, i per molt que vulguen fer-nos creure, per exemple, a les xarxes socials que hi ha moviment…me penso que estem com al principi! En això, soc una mica incrèdula. Incrèdula i escèptica, diria jo, perquè després de tot el que ha passat a Catalunya,és normal que Ciutadans guanye les eleccions? Després de tot el que ens diuen, després de com està el país, encara guanyen? José: Repercussions: per exemple, parlant de mitjans de comunicació —com ara natros—, el senyor Sanchis, sobre la programació de TV3, diu que «no hi ha garantida la continuïtat de res» i acusa el govern del PP, Ciutadans, el PSOE i algunes persones del PSC de voler collar Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya perquè no puguen competir amb els altres mitjans. Totalment creïble. Pepita: Pos val a dir que observadors internacionals critiquen la premsa espanyola i lloen la cobertura de TV3 el 21-D. Denuncien que els mitjans d’àmbit estatal no van ser neutrals i que van projectar reiteradament una imatge negativa sobre la independència. José: Pos sí, tot plegat fa riure, per no plorar. Cinteta: Fa riure per no plorar que el mateix dia que es confirma que el cost de la vida ha pujat un 1,2 %, s’anuncie que les pensions s’apujaran un 0,25%, i que el gas s’apujarà un 6% i la llum un 4,6%... També el mateix dia es parla de recuperació econòmica. Francisca: Pos sí, de què pot estar content este senyor, si el consum està creixent més que el PIB. Un 40% dels jóvens estan en risc de pobresa; 3,3 milions d’ocupats cobren un salari menor al mínim i els pensionistes estem perdent poder adquisitiu. Pepita: Pos bueno, ara paciència i a vore què passa. La paraula és paciència, i mira que n’hem tingut i en seguim tenint, eh! José: Bueno, i aquí al poble com han anat les festes de Nadal? Que vos han aparegut los actes que s’han organitzat? Cinteta: Pos tot molt bé: los actes religiosos, lo parc de Nadal, los actes organitzats pels jóvens, la festa de cap d’any, la Cavalcada dels Reixos d’Orient… La veritat és que hem xalat molt en companyia de la família, com sempre durant estes festes. José: I ara toca començar amb els propòsits d’any nou, entre els quals estan els de sempre, i un de principal és el règim, que ve l’estiu i volem lluir banyador; se farà el que es podrà, però, ara per ara, marxem a dinar, que encara tinc sobres del Nadal i acaba de tocar la una al campanar. CODERE

Notícies locals/opinió NADAL, FAMILIA I ENCARNACIÓ L’esser humà és un ésser social. Això fa que durant el temps que viu, i sobre tot durant la infantesa, necessita la influència individual i col•lectiva de la societat. Si es vol sobreviure i perpetuar-se com a grup, s’ha d’encarregar i preocupar de la reproducció del seus membres, no només biològicament, generant nous individus, sinó també transmetent informació personal i comunitària que facilite la inserció de l’individu en el grup. Els humans han resolt el problema de la supervivència biològica i cultural a partir de la creació d’institucions socials, d’entre les quals la més significativa és la família. La família té un paper fonamental en el desenvolupament de la persona, no tan sols perquè garantix la supervivència física, sinó perquè a través seu es duen a terme els aprenentatges bàsics per a integrar-se en la societat. Les primeres manifestacions de la conducta social es donen en el si de la família. El Nadal se centra en el nen Jesús que naix a Betlem. Però, Jesús naix en una família que anomenem Sagrada Família. Això ens invita acentrar la mirada en esta família per a veure com es desenvolupa. Maria i Josep —mare i pare són els més propers—, cosins i cosines, oncles i ties. Esta és la família de Jesús, els encarregats de cuidar-lo des del primer moment, tant en l’alegria com en les dificultats; són els qui van compartir-ho tot, allò que és bo i allò que és dolent. L’encarnació de Jesús, no es tracta només de nàixer, de fer-se carn. És veritat que Déu es va fer carn humana, però, s’havia d’humanitzar en tots els sentits. Aixòexigia fer-se membre d’una família concreta, amb totes les relacions que això comporta: conflictes, rancors, oblits, desconfiances, amors, miraments, protecció, penes, goig, etc. Com passa aqualsevol família humana. En este context va ser on Jesús va nàixer, va créixer i es va fer

veritablement home. Aquí, en esta escola de vida, va anar aprenent què significa ser persona: estimar, perdonar, acollir, prendre decisions, comptar amb els altres, etc. És aquí on va conèixer, sens dubte, els estralls de la malaltia, l’envelliment i la mort, capaç d’emportar-se als qui més estimes quan menys t’ho esperes. Aquí va relacionar-se amb altres persones, altres famílies, amb el seu poble que a poc a poc es va anar ampliant i prenent part de la gran família que són tots els coneguts. Va ser en el si de la família en què va tindre lloc la veritable encarnació de Déu. La família la fan les persones que la conformen: la seua capacitat d’estimar-se, de perdonar-se, de reconciliarse, d’estar oberts a compartir la vida amb altres famílies són el que caracteritza la família d’altres institucions. És cert que la família està canviant; és normal. Poden canviar les maneres d’establir els vincles entre les persones, pot canviar el fet que visquen tots a la mateixa casa o que visquen en cases diferents, però, al final, hi ha un vincle clau en la família que és l’amor. Este és el vincle que manté i mantindrà, pels segles, viva la família. Este va ser, de ben segur, el vincle que Jesús va aprendre a valorar en el si de la seua família. Allí va descobrir que l’amor és més fort, inclús, que els lligams de la sang. Per això,en el missatge que més tard va predicar, l’Evangeli, va ficar a Déu com a Pare que reunix tots els seus fills al voltant d’una taula comuna. Va posar Déu com a Pare i als humans com a fills. Cal que cadascú assumisca la realitat concreta de la seua família, amb les seues llums i les seues ombres, i partint de l’existència construir la gran família, com Déu mana. És responsabilitat de tots treballar per a enfortir, tant com es pugue, el vincle de l’amor que trenca les barreres de la sang, de la raça, etc. Esta és una manera d’imitar a Jesús i d’encarnar-nos en la nostra realitat concreta. Joaquin Tomás

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

ANC

MOLTES GRÀCIES En nom meu i de la meua família voldria aprofitar este espai per agrair a tot el poble de Masdenverge les mostres sinceres de condol que gran quantitat de veïns i veïnes van expressar-nos a mitjans del mes de desembre passat arran de la mort de mon pare, José Maria Arasa Roé. Vaig escriure a les xarxes socials, aquells dies, que mai no m'havia sentit tant masdenvergenc com aquells dies, i ho torno a repetir per deixar-ho escrit, insisteixo com a mostra de l'agraïment de tot el poble. Mon pare era un titular fix, i des de feia molts anys, de l'esmorzar del bou capllaçat. Segur que molts dels que llegireu estes línies tindreu molts més records que aquells que jo pugue evocar ara, sigue de quan va començar a treballar de jove a la fàbrica de la sansa, sigue de quan era pagès de l'arròs com molts dels que ara també teniu més de 80 anys, o sigue per les discussions de si les oliveres s'han d'esllemenar d'una manera o d'una altra. Als que vau compartir coses amb ell i vau vindre, o a les moltes dones que també coneixeu ma mare Lourdes i que també ens vau acompanyar, així com a tota la nostra àmplia família política després de 26 anys de viure i residir a Masdenverge, moltes gràcies de tot cor. Josep Maria Arasa Fort

núm. 11

Masdenverge

És dimarts, 9 de gener, i la redacció del BIM ens reclama l’article, o sigue que l’escrivim quan encara tenim moltes preguntes sense resposta. Sabem que Junqueras continuarà a la presó, però no si el deixaran assistir al Parlament. Sabem que el Conseller Mundó no repetirà de diputat, però no què faran els altres consellers, els que estan en llibertat sota fiança i els que estan a l’exili amb el president Puigdemont. Despús-demà tornaran a declarar el conseller Forn i els Jordis i, tot i que no se n’espera res, s’haurà de veure què passa. Tampoc coneixem qui formarà part de la mesa del Parlament ni qui en serà el president/a. Comentarem, doncs, les certeses: que el dia 1 d’octubre, a Catalunya, es va fer un referèndum, que més de dos milions de persones van votar quesí. I que, tot i els milers de vots que va robar la policia, els vots comptats van ser superiors al total obtingut pels partits independentistes el 2015, i molt superior al total de vots dels partits unionistes. Hi va haver, doncs, base legal suficient per declarar la independència, i la República catalana va ser proclamada el 27 d’octubre. No es va formalitzar, però existix, i sabem que no cal proclamar-la de nou. El Sr. M. Rajoy també ho sap, perquè l’endemà mateix va fer enviar a tots els estats del món una carta per a demanar-los que no reconeguessen la República de Catalunya. I ho va fer perquè té temor que qualsevol estat ho face en qualsevol moment. També sabem que, tot i ser unes eleccions autonòmiques, els resultats del 21-D han validat el referèndum de l’1-O: els partits independentistes han tornat a sumar els més de dos milions de vots i els partits unionistes no hi han arribat. Punt.

Plaça Major

43878

COMENÇA UNA NOVA ETAPA

Tel.977 718 728 619 025 283

Els independentistes hem guanyat el 9N, el 27S, l’1O i el 17N. La maquinària mediàtica espanyolista ens vol fer creure que no, i ens diu que hem perdut, que l’independentisme no té una majoria social suficient, que hi ha una «evident» fractura social, que no podem parlar en nom del

ANC

poble català amb només el 47 % dels vots, que cal generositat i intel•ligència política per gestionar este resultat, que cal renunciar a les presses, als maximalismes i a l’èpica, que encara cal fer pedagogia, molta pedagogia, que cal esperar. Hem patit un cop d’estat, han posat els nostres dirigents a l’exili i a la presó, ens han pegat, ens censuren, ens amenacen, ens insulten, ens menystenen. I encara hem d’esperar? Precisament, ara no és el moment de suavitzar la marxa i, tal com diu en Vicent Partal, cal prémer l’accelerador i posar gas a fons. Perquè, ja hem comprovat que les porres i el 155 no els funcionen i ja no hi ha cap motiu per a tindre’ls temor. Hem de superar la tristesa i el mal humor que ens provoquen els Rajoys, les Sorayes, els Montoros i els Llarenas. Els ciutadans de Catalunya mereixem ser una mica més feliços, i per això des d’estes pàgines volem transmetre una mica d’entusiasme, una mica

d’il•lusió, unes quantes propostes per avançar i construir la República. El nou Full de ruta de l’ANC El 16 de desembre, el Secretariat Nacional de l’ANC va aprovar el Reglament de l’Assemblea General 2018 en l’última reunió ordinària celebrada a Móra la Nova. Paral•lelament, ja fa setmanes que la Comissió d’Incidència Política treballa en l’actualització del full de ruta. Algunes de les mesures del primer esborrany que poden ser validades a l’assemblea general ordinària convocada per al 18 de febrer són: desvincular el sistema judicial català de l’espanyol, controlar la hisenda i la seguretat ciutadana i territorial, implementar la llei de transitorietat jurídica i tirar endavant el procés constituent per a implementar la República catalana. L’ANC insta el govern i el Parlament a treballar en este sentit i de-

ANC

mana la restitució del ‘govern legítim’, la derogació de l’aplicació de l’article 155, l’alliberament ‘dels presos polítics’ i el retorn dels dirigents que són a Brussel•les. També es proposa contactar amb altres actors internacionals per a denunciar les ingerències i els atacs rebuts per part de l’Estat espanyol. Cal posar-se a treballar El pitjor que ens ha passat als catalans, a tots, estos últims anys, és que ens han fet perdre el temps. El temps i les energies. Hi ha problemes molt importants per a la nostra societat, que ja s’haurien d’haver començat a debatre. Vegem-ne alguns exemples: El nivell salarial. En una Catalunya independent, la taxa d’ocupació serà semblant a la de l’eurozona, però tindrem un problema de salaris (a Dinamarca és un 60 % superior). Cal incrementar l’eficiència col•lectiva i la productivitat del treball. No interessa un creixement que se sustente en faenes pagades amb sous baixos, perquè comporta un cost social elevadíssim. El futur de les pensions. A conseqüència d’una sèrie de factors (envelliment de la població; disminució del nombre de jóvensen el mercat laboral; disminució de la qualificació professional; baixa productivitat, etc.), el sistema de pensions és insostenible. Cal trobar i aplicar solucions polítiques (potenciar la maternitat; reduir l’abandonament escolar, millorar la productivitat; apujar els salaris, etc.) La política energètica. Disposar d’una política energètica pròpia que no depengue dels països proveïdors de petroli i de gas, i que en un període curt de temps es passe de l’energia del carboni a l’energia renovable. El cicle de l’aigua. En un cicle de l’aigua obert, que és el que tenim ara, l’aigua la capturem, la potabilitzem, la utilitzem i la llencem. Quan l’aigua és un bé escàs, seria desitjable que, un cop utilitzada, es recuperés, tornant a integrar-se al cicle. D’això se’n diu «cicle tancat».

Són temes que cal debatre i dels quals cal prendre decisions i actuar com més prompte millor. La millor manera de convèncer indecisos, de seduir més gent, d’ampliar el nombre de favorables a la República, és que els republicans governen, però no una comunitat autònoma del Reino d’Espanya. Mentre el Parlament de Catalunya no sigue sobirà i no tingue la capacitat d’acordar polítiques socials (sense que ens les anul•le el TC) ni dispose dels recursos econòmics per aplicar-les, res del que s’ha dit serà possible. D’altra banda, tenim el President i part dels consellers a l’exili, i com més aviat hi haja la República establerta, més prompte podran tornar. També tenim el vicepresident, un conseller i elsJordisa la presó, i només en sortiran si hi ha un acord polític amb l’estat; acord que no arribarà si l’independentisme no provoca una crisi suficient per a obligar-lo a seure i a negociar. Des de tots els punts de vista, doncs, començar a governar la República catalana és una necessitat urgent. Masdenverge per la Independència

Post data. Acabem de veure el reportatge que han

fet per TV3 sobre el Referèndum de l’1 d’octubre. Al final, als crèdits, diu que està dedicat a totes aquelles persones quevam anar a votar. O sigue que va dedicat a tots o a gairebé tots els lectors d’este article.

Club de birles RESULTAT ELECCIONS 21-D AL PARLAMENT DE CATALUNYA Partit

C's JUNTSxCAT ERC-CatSí PSC CatComú-Podem CUP PP PACMA RECORTES CEROGRUPO VERDE PU M+J

Vots

10.114 573

0,23% 0,01%

1.102.099 940.602 929.407 602.969 323.695 193.352 184.108 38.520

25,37% 21,65% 21,39% 13,88% 7,45% 4,45% 4,24% 0,89%

37 34 32 17 8 4 3 0

CLUB DE BIRLES MASDENVERGE Resultats: Jornada 3 (12/11/20017) Masdenverge 264/247 Garballo l’Aldea 243/184 Jornada 4 (10/12/2017) Fora Forat 234/283 Masdenverge 282/244

RESULTAT MASDENVERGE

Diputats

Classificació

0 0

Partit

JUNTSxCAT ERC-CatSí C's PSC PP CUP CatComú-Podem PACMA

Vots

227 195 129 59 28 19 18 1

33,38% 28,68% 18,97% 8,68% 4,12% 2,79% 2,65% 0,15%

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA Estimada comunitat escolar, Ha arribat el moment de dir-vos adéu! El dia 31 és el meu últim dia com a membre de la nostra comunitat escolar. Abans de marxar, però, vull agrair-vos la bona aco-llida que vaig rebre en arribar l’any 1987a Masdenverge i l’atenció que m’heu dispensat durant el temps que ens hem retrobat. Ha estat una etapa de 30 anys, molt agradable i que ha passat en un tres i no res. Teniu el meu sincer agraïment per la faena que heu fet amb els vostres fills i us animo a continuar treballant com sempre heu fet. També vull dir-vos que això no és un comiat, perquè resto a la vostra disposició. Una abraçada, Remigia López Gimeno

Escola Rosa Gisbert

Llar d’infants

FESTA DEL COLOR GROC I DE NADAL Els dies passen ràpid, els xiquets creixen i aprenen moltes coses... i ja ens trobem al mig del Nadal. A la llar d’infants hem treballat el color groc durant uns dies: n’hem cantat la cançó, hem pintat murals i hem fet diverses activitats relacionades amb el color groc. I com no podia se de cap altra manera, també hem fet la festa del color groc. Esta vegada, tots els xiquets i les xiquetes van fer uns barrets de cuiner i van batre ous! Va ser molt divertit. I els dies previs a les vacances vam poder preparar guarniments per a l’arbre de Nadal de casa i de la llar amb pintures, papers i ceres. Enguany any també hem picat el tió! Tots junts n’hem après la cançó i hem picat ben fort. El tió va cagar gusanitos, caramels i xocolatines.Tots els infants es van posar molt contents. També hem après a tocar la pandereta i hem cantat nadales. Així, a la funció de Nadal ho vam fer molt bé! El Pare Noel ens va vindre a visitar i va dur-nos regals! Al desembre també vam felicitar l’Oscar pels seus dos anys!! I per a celebrar-ho amb els seus companys va dur l’esmorzar per a tots!! Li vam cantar cançons i va fer una corona molt divertida. D’avui a molts anys, Oscar! Desirée Simó

Tecnologia/internet CONTINGUTS A LA CARTA, LA NOVA MANERA DE VEURE LA TELE ! Les noves connexions a Internet, ja més ràpides i fiables, han fet canviar la manera com mirem els continguts a la tele. Sinó, fixeu-vos com seria de difícil fer-li entendre a un xiquet menut que a la seua tauleta no pot veure, quan ell vulgue, els dibuixos animats que més li agraden. Tot just fa una generació veiem sèries a la televisió, un sol capítol a la setmana i a l’hora que tocava; ara tenim tots els capítols disponibles per a veure’ls en el moment que vulguem. A continuació us expliquem alguns dels principals proveïdors de continguts disponibles: YOUTUBE (youtube.com): el més conegut per excel•lència, gratuït a canvi de veure publicitat i amb continguts generals; no està especialitzat en sèries ni en pel•lícules. Per a veure sèries i pel•lícules hi ha diversos proveïdors. La tria d’un o d’altre dependrà dels preus (força similars), del nombre de dispositius simultanis que podrem fer servir i sobretot del catàleg que tinguen, ja que no tots tenen totes les sèries (això depèn dels acords que tinguen amb les productores i, per tant, caldrà tindre-ho en compte de triar d’acord en els nostres gustos). HBO (hbo.es): a 7,99€/mes i dos dispositius simultanis. NETFLIX (netflix.com): entre 7,99 i 13,99€/mes depenent de la

qualitat i del nombre de dispositius simultanis que es vulguen connectar. AmazonPrime (primevideo.es): servei inclòs en la quota anual de 19,95 € d’Amazonprime; si ja en sou clients, per als enviaments gratuïts ja teniu este servei. SKY TV (sky.es): per 10 € al mes i fins a tres dispositius simultanis.També oferïx alguns canals en directe i alguns partits de la lliga de futbol. beINConnect (beinconnect.es): especialitzat en futbol en directe, des de 9,99€/mes (futbol) i fins a 16,99€/mes (futbol+partidazo). També té un pla de 14,99€ en canals d’entreteniment. Aspectes tècnics per a veure els continguts

El que ens cal és un dispositiu per a veure’ls —normalment mòbil, tauleta o televisió— amb connexió a internet. Si la nostra televisió no en té, us recomanem un accessori (Google Chromecast) que, per uns 40€, permet que la televisió es connecte a estos proveïdors. És un aparell que fa servir un port HDMI del televisor i es connecta al wifi a Internet; a partir d’este moment podreu enviar les imatges al televisordes del vostre mòbil o la vostra tauleta. Si hi esteu interessats, des de l’Associació us podem ajudar a comprar i a instal•lar este aparell. Pel que fa a la connexió d’Internet, el vídeo consumïx entre 1 i 3 GB a l’hora (7 GB en la màxima qualitat), la qual cosa correspondria entre uns 2.2 Mbps i 6.6 Mbpsa nivell de velocitat, valors que les connexions a Internet de AUGUTE-SOM INTERNET ja oferïxen i amb les quals es poden visualitzar este tipus de continguts.

Nadal 2017

De bona llei

PACTE CONTRA LA VIOLÈNCIA cacions legislatives i una homologació en el sistema d'acreditació de víctima en tot l'Estat». DE GÈNERE El Pacte contra la violència de gènere inclou dos compromisos: el primer, executar de manera prioritària vint-i-sis mesures de les dos-centes tretze que contenia el Pacte aprovat al Congrés el passat mes de setembre;el segon és el finançament necessari per a poder engegar estes mesures. En concret, en la Conferència sectorial d'igualtat es va aprovar el text del Congrés i es va determinar la presa en consideració de l'informe del Senat i les propostes fetes per les comunitats autònomes durant els últims dos mesos, malgrat que en un primer moment es va parlar de refondre tots els textos en un. En total, el Pacte preveu una dotació de 1.000 milions per als pròxims cinc anys. Al llarg d'un lustre, 100 milions seran gestionats pels ajuntaments, 500 per les comunitats i 400 pel Govern. Precisament, la qüestió monetària per al proper any era un punt de fricció amb les comunitats. «Necessitem un pressupost que es gestione de manera eficaç i ràpida, modifi-

Amb la garantia del Govern que reservarà els 200 milions, quedaven les mesures del 2018. Entre elles s'inclouen millores en l'assistència i la protecció de les víctimes, mesures per a la sensibilització i l'educació, i la formació dels professionals que intervenen en estos casos. No obstant això, les mesures tindran temps d'implementació diferents. Per exemple, en les de l’àmbit sanitari, com l'agilitació de protocols d'atenció primària, ja s’està treballant i s'engegarà quan el Consell Interterritorial de Salut done llum verda, previsiblement al gener. Per la seua banda, les iniciatives que afecten l'àmbit educatiu, com ara les adreçades a la prevenció de la violència de gènere o el reforç de la inspecció, seran implementades en el Pacte Educatiu. Les mesures que requerixen un canvi legislatiu seran les més lentes. A partir de la primera setmana de gener, Sanitat i Justícia treballaran conjuntament per a elaborar un calendari de les reformes necessàries. Mentrestrant, algunes normes ja han estat implementades, com ara el llançament de campanyes de

De bona llei conscienciació amb el focus posat en el maltractador. També s'han creat diversos grups de treball:un d'interministerial i un altre de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat amb les comunitats. En este últim cas, hi haurà sis subgrups que treballaran al voltant de deu eixos: la detecció, la sensibilització i la formació en violència; la resposta institucional i coordinació; l'assistència i protecció a les víctimes; altres formes de violència o compromís econòmic i seguiment del pacte, entre d’altres. Les vint-i-sis mesures desglossades

—Mesures de sensibilització i prevenció: prevenció de violència de gènere i sexual en totes les etapes educatives, reforç d'inspecció educativa i formació del professorat i del personal sanitari. —Millora de la resposta institucional: millora dels protocols d'actuació entre jutjats i administracions i acreditació de situacions de violència per a accedir a l'estatut integral de protecció. —Perfeccionament de l'assistència, de l’ajuda i de la protecció a les víctimes: protocols de detecció precoç en l'àmbit sanitari.

—Assistència i protecció dels menors: suspensió del règim de visites, estudis sobre la situació dels infants, el règim de visites, reforç del suport i de l’assistència, i prohibició que el pare maltractador accedisca a enregistraments de l'exploració judicial dels menors. —Impuls a la formació dels diversos agents: s'amplia la formació de professionals de justícia, forces i cossos de seguretat de l'Estat, advocats i procuradors. —Seguiment estadístic: transmissió d'informació que possibilite el compliment de totes les mesures relacionades amb els estudis i la recopilació de dades estadístiques previstes en el Pacte. —Recomanacions a les Administracions públiques i altres institucions: a través d'acords amb la Comissió Nacional d'Estadística Judicial i amb les comunitats autònomes per a les víctimes de tracta. —Visualització i atenció d'altres formes de violència contra les dones: campanyes informatives, foment de la recerca i protocol comú per a l'actuació sanitària davant la mutilació genital femenina.

Les nostres mascotes

COM TINDRE CURA DEL TEU GOS A L’HIVERN El pèl i la pell del gos són les seves principals armes contra les inclemències meteorològiques i la fred. Per això, ara que arriba l’hivern, hem de fer més atenció a la cura del mantell del nostre fidel amic. Com sempre, donar a l’animal l’aliment que més li convé i cuidar la seua higiene ajudaran a que la nostra mascota estigue sana i tingue els nutrients necessaris per a afrontar amb les energies i les defenses necessàries el cru hivern. A més, recorda que els cadells i els gossos d’edat avançada són els més vulnerables al fred. Els cinc consells següents et seran d’ajuda per a complir amb les teues obligacions envers el teu gos apropiadament: 1. Cuida l’alimentació del gos

Com sempre, donar a l’animal l’aliment que més li convé d’acord amb l’edat, mida i pes és imprescindible perquè el gos tingue les vitamines i els nutrients que necessita. Atès que natros ens tornem menys actius a l’hivern, segur que la seua activitat també és menys intensa en este període; així que, compte amb no sobrealimentar-lo. 2. Tingues cura la seua higiene

L’hivern comporta una sèrie de perills dels què cal estar pendent. L’excés d’humitat o tindre la calefacció massa alta per a l’animal pot ocasionar dermatitis o que mude en excés el pèl, arribant fins i tot a presentar calbes. No raspallar correctament el gos pot ocasionar que se li produïsquen nusos al pèl o que s’endurisca i que no arribe a permetre la correcta transpiració de la pell. Per a evitar-ho, raspalla el pèl diàriament i apropiada. Abans de pentinar-lo, aplica-hi un condiciona-

dor o oli nutritiu, que crearan una capa protectora sobre el pelatge. A més, quan arribe el dia de banyar-lo —una vegada al mes és l’idoni a l’hivern—, el millor de tot es fer servir un xampú específic per al seu tipus de pèl. Recorda que rentar-lo massa és contraproduent, ja que les qualitats naturals de la pell es debilitaran. 3.La perruqueria, moderada

Si li has de tallar el pèl, vés amb compte que la cabellera és la seua protecció natural davant dels agents externs. Per això, no convé tallar-li el pèl molt curt. La zona que més curta hauria de quedar és la de l’estómac i les potes, perquè així el pèl no entrarà en contacte amb el terra mullat i agafarà menys humitat. Per a la resta del cos, el millor és que et limites a donar-li forma al pentinat. 4. Tingues a mà vaselina

La vaselina natural va molt bé per a protegir la pell de la humitat i del fred. Aplicar-la en zones especialment exposades a estos factors, com ara la tòfona del musell i els coixinets de les potes, evitarà que s’assequen i s’esquerden per les baixes temperatures. 5. Compra-li un impermeable

Posar-li un impermeable a la teua mascota abans de sortir al carrer és el més pràctic per a no haver d’assecar-lo cada vegada que feu una passejada. I a més, el gos ho agraïx perquè no passa tant de fred. Sobretot si és d’una raça de pèl curt o de mida menuda. Això sí, abans de posar-l’hi, assegura’t que té el mantell ben pentinat, perquè no se li facen nusos. I recorda assecar bé les zones que sí que han estat en contacte amb l’aigua per a evitar que conserve la humitat i que agafe fred. Luci Farnós Arasa

Fila 13

Una de les pel•lícules que us porto en esta edició del FILA 13 és 'Ciudad de Dios'. Es va estrenar el 2003 i va arribar des de Brasil. Este intens drama mostra la duresa de la vida que hi ha enmig de les faveles laberíntiques que protagonitzen el paisatge de la ciutat de Rio de Janeiro. I per a gaudir d'una bona banda sonora, torna la febre pels Beatles i ho fa en forma de musical cinematogràfic amb 'Across the Univers'. És una pel•lícula que recorre la realitat social dels anys 60 através de trenta-tres temes del mític grup de Liverpool. Ciudad de dios Ens situem en una favela de Rio de Janeiro durant els anys 70. Un xiquet de color i d'origen pobre es mostra massa fràgil per a convertir-se en un simple delinqüent, i suficientment llest per a tindre un treball mal pagat. El criden 'Buscapé' i ell ha crescut envoltat d'un ambient violent, però amb l'esperança de convertir-se en un fotògraf professional i un artista enmig de la tristor que envolta el seu barri. D'altra banda, un altre xiquet d'onze anys acaba d'arribar a la ciutat i el seu objectiu és clar: esdevenir el criminal més gran de Rio. El seu aprenentatge comença amb certes faenes de la màfia local, però no tardarà a treballar per a 'Cabaleira', qui li oferix cometre un assassinat. El principi d'una llarga llista d'encàrrecs.

Across the Univers Durant els anys 60, les revoltes socials i les protestes contra la guerra de Vietnam invaixen els carrers. Jude i Lucy són dos enamorats que compateixen la seua joventut i consciència pacifista, juntament amb un grup d'amics músics. Tots ells volen descobrir coses noves i tindre experiències noves, però a poc a poc es van deixar seduir per uns quants guies espirituals que els introduixen en un món totalment desconegut. La parella protagonista està formada per Evan Rachel Wood i Jim Sturgess. Cal destacar les aparicions de Bono d'U2, l'actriu Salma Hayek o el cantant Joe Cocker. Una obra mestra amb la qual podreu gaudir d'una de les bandes més importants del panorama musical. Alba Garcia Castell

Records d’antany

RECORDANT LA PLAÇA DEL MERCAT D’AMPOSTA (per Àngel Carles) Érem a l’any 2002, en un diumenge normal. Jo estava a l’oficina del Club Sant Jordi d’Amposta organitzant un viatge pel Delta i em va saludar l’oncle Ramón de Miró i la seua senyora. Ens posem a parlar de quan anàvem a la ribera, a la finca de Marina, prop de Cabussón, de la qual ell era l’encarregat. —Què fa l’oncle Maso? —em pregunta, interessant-se per mon pare, qui en el seu temps li enviava els treballadors que feien la faena de plantar, birbar i segar. —Pos fa uns anys que és mort —li vaig contestar. —Com han passat els anys! —es lamenta—. Sembla l’altre dia quan treballàvem a la finca. I em poso a pensar en aquells temps de la meua joventut, quan a les set del matí, més o menys, a la plaça del mercat d’Amposta… Mon pare portava al voltant de cent vint persones i tenia la parada a la paret de la casa de Juanito de Manel, on hi ha l’agència de butà. Tots portaven la bicicleta i el cabàs de la berena i formaven un eixam de gent, amb els treballadors de cinc colles més que omplien les parets de les casetes del mercat. Alguns hi entraven a comprar una sardina o un tros de fuet, però sense encantar-se un pèl perquè d’un moment a l’altre els podien enviar al d’Alonso, al de Passiego o a qualsevol zona de la ribera. Els treballadors de les colles eren de tota la comarca. A la de mon pare hi havia gent d’Ulldecona, de la Galera, de Vinallop, de Masdenverge, de Santa Bàrbara i d’Amposta. El problema dels caps de colla era quan havien d’enviar algun jove o «potro», que és com l’anomenaven natros. Els amos de les finques no els volien perquè no tenien experiència i calia ensenyar-los. El mal de sempre amb la gent jove. Mon pare acallava les queixes dels amos dient-los que per a ser un bon cavall, abans s’ha de passar per poltre. Els caps de colla solien destinar els poltres a les finques grans, al costat dels bons plantadors, per aprendre bé l’ofici. I ja em tens, bicicleta avall cap als Muntells, amb set hores de brega per davant i tornar cap a casa, esperant que no bufés el vent de dalt o que la màquina (bicicleta) no tingués cap punxada ni cap altra incidència. I este trajecte es repetia amb vent, amb xàfecs, amb totes les inclemències del cel. Calia guanyar-se les garrofes, i s’hi apuntaven pintors, paletes, ferrers... perquè amb les faenes de la ribera guanyaven més diners: unes 100 pessetes al dia segant i força menys birbant. Tot i el treball, també hi havia temps per a la diversió i l’ambient d’Amposta era molt bo per a la joventut de la comarca. Hi havia quatre cinemes i quasi tots s’omplien, i a les tres sales de ball, l’ambient durant les revetlles era

inoblidable. Els joves masdenvergencs ens hi trobàvem molt bé, i es va fer més d’una parella amb les xiques ampostines. Natros teníem molta tirada a Amposta, ens hi sentíem com a casa, i les relacions amistoses es van incrementar quan va arribar la febre del futbol. L’intercanvi de jugadors era constant i de tots se’n guarda un bon record. Alguns, més recents, han creat vincles d’amistat i d’afecte que es poden personalitzar amb dos noms gairebé emblemàtics per als masdenvergencs: Joan Roig, l’estimat ex-alcalde d’Amposta, que també porta Masdenverge al seu cor, i Mario Perolada, a qui mai no oblidarem, i tants que avui, quan mos trobem, recordem el passat. I com no Quelos i Paquet, estos dos a Masdenverge tenien taula i cadira.

Records d’antany

CONCERT DE NADAL DE LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE Feia molt de temps que la Unió Musical Masdenverge no actuava a l’església i el nostre director va triar-nos unes peces molt variades amb les quals poguéssem fer que els assistents xalessen. Penso que la decisió de traslladar el concert de Nadal a l’església ha estat molt encertada, ja que comença a fer fresqueta —per no dir fred— i el recer de l’església és molt confortable, així com l’acústica, que és molt bona. Els músics van estar calentets i també les persones que vam tindre la sort d’escoltar el concert, unes 75; val a dir, però, que a l’església feien falta més de cent persones per a escolar la banda perquè s’ho mereixen pel sacrifici que fan; es mereixen més calor humana. A Masdenverge tenim la sort de tenir dos bandes (la jove i la gran) dins del nostre cor. Des d’aquí vull animar els masdenvergencs a escoltar els vostres familiars músics; pel sacrifici que fan, paga la pena escoltar-los; i tu, senyor director, continua en la teua línia de treball, que natros valorem molt tot el que fas i que és molt sacrificat. I vas donar-nos la gran sorpresa musical a la plaça del poble, una cosa mai vista. A tots, als músics, al director i a la junta, passeu un bon any.

Unió Musical Masdenverge durant el concert de Santa Cecília

Records d’antany

EL COL•LEGI Climent i Leonard, tots dos d’Amposta, anaven ambel carro pel mig d’un barranc a fer llenya. Havien acabat la mili feia pocs mesos i estaven parlant: —Ja veus que hem fet a la mili, i el temps passa volant. Potser és hora de buscar-nos una núvia—diu Leonard. —Tens raó en quèel temps passa ràpid i estem en edat de buscar-nos-ne una, però jo voldria, primer de tot, aprendre a llegir i escriure millor, perquè ja saps com de pobra ha sigut la nostra educació perquè la necessitat de les nostres famílies ens apartava de les escoles per a poder ajudar a casa. Jo, al costat de mon pare, vaig treballarcuidant vaques per al senyor Ventura des de molt jovenet. I la veritat, vull aprendre més de lletra —li contesta Climent. —I jo també, al costat de mon pare, vaig treballarcavant soques a la finca que el senyor Manuel de Xirlottenia d’oliveres i de garrofers a la partida del Favaret. Quan a vegades l’oncle Manuel parlava en mon pare, explicava la seua participació en la guerra de Cuba, però els ulls se li omplien de líquid llagrimós quan feia referència a la terrible desgràcia que va patir al perdre la dona i la filla en un bombardeig a la casa on vivien. I així, d’esta manera, cavant soques, aprenia les lliçons d’història explicades pel professor que les havia viscut. I valgue la ironia, perquè ell parlava amb mon pare i no era professor, però jo escoltava i en la meua imaginació ho convertia en el que he dit —apunta Leonard. —Esta casa que tu dius era precisament una de les que més anàvem a jugar els diumenges quan ens escapàvem de la vigilància dels pares. A vegades venien a buscar-nos amb mala cara perquè sabien el perill que hi havia i que natros no veiem, com ara la barana del balcó, que era de ferro i estava a terra; natros la fèiem servir per a baixar a la cisterna i ens exposàvem que el sostre, tot ple d’escletxes, ens caigués al damunt. I és que potser érem massa entremaliats i els pares tenien raó en enfadar-se —contesta Climent. —A més de les entremaliadures que fèiem, el que recordo millor és com eres d’intrèpid quan agafaves el tosino vostre i el portaves dalt de la costa de les «cases barates» fins a la font. Allí el muntaves i, agafat de les orelles, baixàveu a tota velocitat com una moto;això ja no era una entremaliadura, era una audàcia temerària perquè si el tosino s’hagués desviat a la dreta us hauríeu estimbat a la carretera i us hauríeu fet molt de mal. Jo no he vist fer mai a cap crio de l’edat que tenies tu, nou anys, muntant un animal com este, costa avall, com si anesses dalt d’un poni —li recorda Leonard. —Tots en fèiem en aquella època, d’entremaliadures. Havíem de buscar coses per a distraure’ns i a la nostra manera ens divertíem jugant a bèlit, al «frèndit», a les «amballes», a les bales, a viola per dalt dels olivers... I influenciats per les pel•lícules de Tarzan que

vèiem al cinema, vam fer una barraca dalt d’un garrofer —que vam batejar com «la trona»— i amb els llevants vells que canviaven de les sénies, ens fèiem lianes per a passar d’un coll a l’altre. Sort que no se’n va trencar mai cap!I sent ja més grandets teníem la il•lusió d’aprendre a anar amb bicicleta; i per a això havíem d’esperar que el pare arribés de treballar i que ens n’ensenyés, anant sempre per baix del quadre —recorda ara Climent. —Pos encara t’has deixat que jugàvem amb els cotxets, que no eren res més que unes botelles quadrades i amb la boca, traient el morro, fèiem el so del motor. I els trenets els fèiem de llaunes de conserva. Eren moltes les coses que els xiquets de la guerra havíem d’inventar per a jugar. Els Reixos d’Orient eren molt pobres, i poca cosa els podien portar. I no parlem dels privilegiats fills de cases riques, perquè per a estos, si eren rics —però sent els pares els Reixos—, Déu ja els tenia en compte als uns i als altres. I aquí la llàstima va ser no tindre un escriptor com Marc Twain per a poder haver escrit un llibre paregut a Les aventures de Tom Sawyer,amb el nostre Ebre com a Mississipi. Sí que és cert que tenim al senyor Sebastià Joan Arbó, però per ara no s’ha dedicat aestos temes, tot i que ja està a les seues novel•les la vida a les Terres de l’Ebre —continua fent recordar Leonard. —Home, no se sap, a la millor n’hi ha alguns del poble, d’estudiosos i d’amants de les lletres, que ben documentats de tot això que natros parlem deuen estar escrivint: uns per a relatar aventures com la de Tom Sawyer i altres per a deixar constància de tots eks fets històrics del nostre poble —continua Climent. —És veritat el que tu dius. Cada dia hi ha més estudiants i no en faltaran per a escriure i escriure, perquè el món de les lletres és d’allò més bonic. I tornant al començament de la conversa de la qualens hem desviat, no et preocupes que jo et portaré a un lloc on t’ajudaran a millorar la lectura i l’escriptura. Hi anirem tots dos!—li diu Leonard. —Moltes gràcies, home, però tu et defenses bastant i no ho necessites tant com jo —contesta Climent. —Si jo sé unamica més de lletra que tu és per la gran afició que tinc a llegir i a escriure, i perquè he aprofitat totes les ocasions que he tingut per a anar als repassos, cosa que tu no podies perquè treballaves de vaquer, mentre jo anava al repàs del senyor Querol, al de la senyoreta Consuelo, a l’Academia Ebro i a l’institut, cosa que si tu també hi haguesses anat, en sabries més que jo, perquè sempre has sigut més intel•ligent. Però encara som a temps i amb voluntat aconseguirem, sobretot tu, un bon nivell del que et sentiràs satisfet. I a més d’ensenyar-nos a llegir i a escriure, també ens formaran en educació —diu Leonard. –I no pots dir-me el lloc este on em portaràs? —demana Climent. –No, avui és dilluns, t’ho diré demà a la nit —li respon Lleonard. –Pos ja parlarem demà. Ara em tens una mica intrigat,

Records d’antany però m’esperaré –apunta Climent. Ara, un per cada part del carro, van arroplegant totala llenya que troben arrossegada per les barrancades. Quan creuen que ja en tenen prou, marxen cap a casa al començament de la tarda. Leonard s’arregla i se’n va al col•legi Sant Josep a parlar amb el mossèn, que és el director del centre i alhora també capellà del poble. Li explica el cas dels dos amics i li demana que siguen admesos a les classes de repàs. Molt amable i benvolent, mossèn li diu a Leonard que ja poden començar demà mateix si volen. Leonard li dona les gràcies i, ja amb l’horari, surt del col•legi en busca de Climent. El troba a casa. —Vinc de parlar amb el mossèn i director del col•legi Sant Josep que hi ha prop de casa, davant del quarter de la Guàrdia Civil, i m’ha dit que podem començar demà mateix si volem. Així que ja no cal que estigues intrigat esperant fins a demà. Jo, per part meua, hi podré anar. Tu, ja no ho sé...—diu Leonard. —M’alegro molt. És el millor col•legi d’Amposta i sé on és. Demà passes a buscar-me —afegix Climent. És el dia 19 de gener del 1960, dimarts. Climent i Leonard passen la jornada treballant, ara dedicats a traure empalls i a rascar ordi. Abans de les set de la tarda es presenten al col•legi, on ja els estava esperant un dels monjos professors, el germà José María, que els dispensa una càlida benvinguda. Un cop els ha pres les dades, s’instal•len als pupitres de l’última fila. Abans de començar la classe, juntament amb altres alumnes jovenets que durant el diavan a l’escola, el germà professor els convida a posarse drets i a resar un parenostre. En acabat, a la faena! Entre els joves estudiants, n’hi havia dos, de nom Juan Ignasi Aguiló i Pepitet (Arsiset), que en una mostra noble de companyonia ajudaven als més grandets, com ara Leonard i Climent. Quan surten de classe, ja al carrer, Climent li diu al company: —M’apareix que aquí només mos ensenyaran a resar, Leonard! —Home, cal que caminem pels camins que porten a Déu, però aquí aprendrem, ja ho voràs! —apunta Leonard. Uns tres mesos més tard Climent ja sabia llegir i escriure correctament i no es cansava de mostrar la seua gratitud al germà José Maria. Ente tots tres va nàixer una amistat sincera, de manera que un dia, un diumenge, van anar d’excursió en bicicleta. Com si d’una cursa es tractés,la resta de monjos i el mossèn els van donar el tret de sortida, tot fent broma.Un cop als afores de la ciutat, el monjo professor va traure’s la sotana i amb els pantalons arromangats, es va transformar en l’home jove que era. Pedalava amb energia i vigor i manifestava com n’estava, de content, vivint amb els dos amics la llibertat de l’excursió. Un cop arribats a Sant Carles de la Ràpita, esguardats pel mar, els comenta que feia temps que no l’havia vist. Després de passar pel poble d’Alcanar, ja al final de la costa del Remei, es van fer una foto, i a Ulldecona van visitar l’ermita

de la Pietat. Aprofitant l’àmplia panoràmica, Leonard, ambel braç estirat, indica la part de la muntanya del Montsià on es va criar son pare. —Quina sort que teniu de viure al país on heu nascut i de poder tindre a la vista els llocs de les vostres famílies —diu el professor. —Però vostè, germà, té família a tot el món —afirma Climent. —Gràcies a Déu, sí, i sóc molt feliç. Jo soc de Navarra i tant en tant vaig a vore lafamília—apunta el professor. Al cap d’un temps, al monjo professor el van traslladar i els dos amics li van perdre la pista fins al dia que van rebre una lletra amb una postal felicitació del Nadal del 1963. No tenia remitent, però. Va ser el jovenet company del col•legi, Juan Ignacio Aguiló, qui els va dir on s’estava l’estimat monjo professor: primer a Claudio Coello (Madrid) i després al Vaticà. I més endavant van assabentar-se per un ex-monjo del col•legi que el molt humil i digne fill de Déu, que a tantes persones va formar a la ciutat d’Amposta, va morir de càncer de colon. I també van saber que un d’aquells dos xiquets que amb tanta bondat i companyoniaels ajudaven al repàs, havia mort: Juan Ignasi Aguiló. Climent i Leonard es van disgustar molt i es van unir al dolor de tanta gent que els estima. Al cel siguen. Quan estos luctuosos esdeveniments van passar, Climent ja vivia a Masdenverge i Leonard, a Salou. Miquel Ramos Roiget

Club d’escacs

ACTIVITATS NOVEMBRE/ DESEMBRE CAMPIONAT PROVINCIAL ABSOLUT

Durant els mesos d’octubre, novembre i principis de desembre es disputa la prova més concorreguda de la província: el provincial absolut d'escacs. Ja fa un grapat d'anys que se juga a l'Hospitalet de l'Infant, al pavelló Hifrensa. És un lloc cèntric de la província i prou equidistant a tots els clubs. Natros, amb una bona participació de nou jugadors en total, hem fet prou bon paper; especialment els més jóvens, que han buscat puntuar cada diumenge i que han animat la competició. Rafel Cabrera i Arnau Fosch han lluitat per la part alta de la taula i molt a prop d'ells Marc Salvadó i Andrea Sánchez. El nostre club ha tornat a fer, a l'igual que l'any passat, primer en femení absolut:l’última edició va ser l’Andrea i esta vegada, la Julia Lisiewicz. Com a campiona en dones, tindrà l’opció de jugar la final femenina de Catalunya. CAMPIONAT PROVINCIAL D'EDATS A SALOU

El passat mes de novembre es va disputar el provincial d'edats d'escacs a Salou en les categories de sub-14, sub-16 i sub-18. Esta competició aporta els classificats per a les finals de Catalunya de l'abril. Teníem clar que volíem fer les coses bé, que com sempre hem procurat des de bon principi i la veritat és que no ens podem queixar. Després de tres dures jornades de dissabte al matí, acompanyats pels monitors Manolo i Anselm, es decidien les classificacions i les places per a la final. El categoria sub-14, Julia Lisiewicz va quedar en primer lloc de la provínciai Ivan Querol en segon lloc; tots dos classificats amb el 100%. En categoria sub-16 també vam fer podi: Marc Laverniava quedar destacat en primer lloc i a continuació Arnau Fosch, que va fer una gran remuntada. En categoria sub-18, malauradament, no vam poder participar. També van fer molt bon paper, ocupant llocs capdavanters, Marc Salvadó i Andrea Sánchez. Que un club menut com el nostretingue dos primers llocs en el provincial és molt significatiu i el més curiós és que això ens està passant any rere any; sembla com si ja fos un fet normal i consolidat. El més normal seria que clubs grans com ara el Tarragona, el Reus, Vendrell, Valls... tinguessin més opcions que natros. Però bé, això és així. Ens manca fer bons resultats a les finals de Catalunya, però tot arribarà. És clar que sí! PARC DE NADAL AL PAVELLÓ

El muntatge i l’organització de diverses activitats d'escacs durant l'activitat del parc de Nadal ja va sent un fet o un costum normal durant estes dates. Sempre hi ha menuts que volen jugar una o diverses partides, altres que en volen aprendre, etc.; donar-los esta opció és el nostre deure com a club d'escacs i entitat del poble.

Les activitats culturals són un bon complement de les lúdiques i, a més, ajuden a donar a conèixer el nostre esport. OPEN DE PROMOCIÓ

El CE Masdenverge, conjuntament amb el CE Tortosa i el CE Benicarló, organitza durant els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre el torneig d'escacs OPEN DE PROMOCIÓ. Es tracta d'un torneig vàlid per a l’ELO català que es juga a les tardes, a partir de les 4, amb dos partides diàries. El ritme de joc, tot i ser joc estàndard o lent, és molt intens, semblant a l’IRT que fem al final de juny. En este torneig homologat per la catalana participa gent del territori, de les nostres comarques. Enguany només s’hi ha apuntat 26 jugadors, i és una pena per l'esforç que suposa organitzar un acte d'estes característiques. Caldrà incentivar el torneig, ja que altrament corre el perill deixar-se de fer, cosa que no ens interessa a cap club de territori Els nostres participants més destacats a la classificació han estat: Arnau Fosch, empatat al segon lloc i millor infantil; Julia Lisiewicz, millor jugadora femenina; Joaquín Sanz, campió de veterans. Com a campió absolut va

Club d’escacs

respectives categories, cosa que sabem serà més que complicat. D'aquí a un parell de mesos ho sabrem. CLASSES D'ESCACS GRATUÏTES DE 5 A 6 DE LA TARDA

A l'igual que en anys anteriors, que fèiem durant una setmana al mes de juliol o com l'any passat els mesos de maig i juny, tornem a encetar a partir del dissabte 13 de gener de 2018, classes per a xiquets i xiquetes, a partir dels 5 anys, de 5 a 6 de la tarda. Duraran fins al final de juny. En total, sis mesos de classes d'iniciació. Si algú ja tingués un cert nivell, també pot participar de les classes de 6 a 8 els dissabtes a la tarda. Solament cal vindre al local del club d'escacs Masdenverge, donar les dades i a jugar i procurar aprendre que de ben segur que s'ho passaran bé. Tel: 661918470 (Josep Maria) - A/e.: cemasdenverge@yahoo.es. CONFERÈNCIA D’ESCACS EDUCATIUA OLITE 2017

El passat mes de novembre vantindre lloc a la històrica població d'Olite, a Navarra, unes conferències sobre els escacs educatius. El nostre monitor MANOLO ALCOVER hi va participar com a conferenciant. I és que els nostres monitors, a més de treballar i fer classes al club d'escacs, també fan altres activitats, com ara fer classes a col•legis, escriure en revistes especialitzades d'escacs, fer conferencies, xerrades, simultànies etc. La nostra felicitació a tots ells per la bona faena que fan i pels seus bons resultats.

quedar el jove de Roquetes, Gerard Añó. LLIGA CATALANA 2018

Un cop més, ja tenim aquí la lliga catalana d'escacs. Com en els darrers anys, hi participarem amb dos equips: el primer equip, el Masdenverge A, participarà a segona catalana i anirà per tot arreu de Catalunya i el Masdenverge B jugarà a primera provincial contra rivals de la província. No solem marcar-nos objectius, però sempre intentem donar el màxim i quedar el millor possible. A hores d'ara podríem signar mantindre els dos equips a les seues

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de futbol

COM JUGAR A CASA, ENLLOC Després d'una molt bona finalització del primer grup, estem arribant a l'equador d'esta temporada, de moment situats en tercera posició i amb uns resultats molt bons. Després de jugar tota la primera volta fora de casa, per fi ens toca jugar a casa! Estrenar el nou camp que tan esperàvem i que tantes forces ens dona jugar aquí. El primer partit equip que va visitar-nos va ser la Rapitenca; va ser un partit que tenia un propòsit únic: arribar a deixar el marcador amb 13 gols a favor, el nombre de gols igual que el dorsal que portava el nostre estimat amic, company i entrenador Manel. Un partit dedicat a ell! I així vam fer-ho: victòria merescudíssima per 13 gols a 1 (3 Manel, 2 Nil, 3 Mateu, 2 Pep,1 Àlex Garcia i 3 Pau). Els pròxim rival va ser La Sènia, un equip que ens ho va posar difícil, però tot i aixíens en vam poder sortir i vam CLASSIFICACIÓ

guanyar per 5 a 3 (2 Pau, 1 Roc i 2 Manel). Després ens va visitar l'Alcanar blau. Tot i adormir-nos una mica en les últimes parts, vam aconseguir la victòria per 8 a 5 (1 Àlex Nanu, 2 Biel Curto, 1 Biel Andilla, 3 Pau i 1 Manel). El partit següent, la jornada 11, el vam jugar novament a casa contra el Rossell. Va ser un partit molt igualat, però vam saber dominar-lo millor que ells i això ens va permetre tornar a guanyar per un ajustadíssim 4 a 3 (1 Àlex Garcia, 1 Nil i 2 Pau). Aprofitant l’aturada del campionat de lliga, vam jugar un amistós al camp del Jesús i Maria. Va ser un partit molt igualat, però finalment vam poder aconseguir una nova victòria per 3 a 4 (1 Pep, 2 Pau i 1 Mateu). Els pròxim partit és contra l'Amposta, al nostre camp. Després de les merescudes vacances de Nadal, tornarem amb més ganes que mai i intentaremcontinuar jugant com un equip i passant-ho d’allò més bé. Enhorabona a tot l'equip per esta volta. Yasmina

Club de futbol PARADA NADALENCA PER A DESCANSAR I RECORDAR!!! Quan es porten jugades quinze jornades de lliga, ja es pot fer un primer balanç del nostre equip a la nova categoria. I la situació actual, tenint en compte la classificació en què ens trobem, podem dir que és d’optimisme i totalment realista. Tot i que som a la part baixa de la classificació, el Masdenverge lluitarà fins al final per a mantenir la categoria, que és —si més no— el propòsit inicial. Amb l’esforç de tots ho aconseguirem. Ànims equip! Sobretot, per a assolir l’èxit desitjat cal molt de treball i molta unió.Tots a l’una!!! Pel que fa a la gespa del camp, podem dir que es tot un èxit. Ja hem començat a jugar a casa. La nova gespa es una veritable catifa. Esperem que continuï així. El nostre equip necessita punts per a sortir de la part baixa, i estos punts els hem de traure del nostre camp, ja que amb l’afició que tenim no podem fallar. En estes dates tan especials, el primer que ens be al cap és el nostre estimat Manel. Com passa el temps i que ràpid! La veritat és que mai no l’oblidarem. El partit jugat contra l’Ametlla de Maral nostre campdel diumenge 17 de desembre va servir per a fer-li un acte en homenatge al nostre gran porter i amic tan estimat. Com no podia ser de cap altra manera, la victòria està dedicada a la memòria del nostre estimat Manel. Fora de l’àmbit del futbol, m’agradaria dir quatre paraules sobre les dates nadalenques. Com tots sabeu, sobretot són dates de retrobaments, de dinars i sopars en família i amics, dels xiquets i les xiquetes que esperen la màgia del Pare Noel, el tió, els Reixos d’Orient,... Tots els anys ens reunim i ens retrobem, però l’any en què fa falta alguna persona estimada —tan si es jove o gran— deixa de ser un Nadal especial. Aleshores ens entra la malenconia, l’enyorança, els records... Des d’aquí vull donar ànims a totes les persones que han perdut algú pel camí i més en estes dates, ja que no és fàcil... però hem de tirar endavant. El millor pot ser és recordar els grans moments viscuts amb estes persones estimades i portar-les dins del cor per sempre. Després d’esta breu reflexió,ara toca el resum dels partits jugats fins ara. El CF Masdenverge ara mateix es troba en la posició 14, fora dels llocs de descens: 10a JORNADA: ALDEANA UE 5 MASDENVERGE CF 2 Tot i el bon inici de partit amb el gol de Xavi Tomàs al

minut 11, el Masdenverge no va poder traure res de positiu del camp de l’Aldeana. Durant la primera part, l’Aldeana va fer dos gols i Cristian Arasa marcava al minut 31’ un altre gol que deixava l’empat a la primera part. La segona part, l’equip no va poder mantindre el mateix ritme i va acabar amb un resultat de 5-2 que evidenciava la diferència existent entre tots dos equips. 11a JORNADA:

ROQUETENC CD MASDENVERGE CF

1 1

Partit de retrobaments, ja que al Roquetenc l’entrena l’entrenador que l’any passat ens va ajudar amb l’ascens. Un gol a la primera part del Roquetenc va avançar l’equip rival, però a la segona part el nostre jove jugador Aleix Campos va marcar al minut 59’ el gol que ens donaria un punt molt important. 12a JORNADA: MASDENVERGE CF 2 ARNES CE 1 Primer partit de la temporada al nostre camp. L’estrena de la gespa, en esta ocasió, ens va donar molta sort i vam poder guanyar un equip que l’any passat també va pujar de categoria. La primera part el Masdenverge va fer dos gols (José Mulet i Cristian Arasa) amb un joc molt vistós i de gran nivell. A la segona part, l’equip es va relaxar pel resultat i pel fet que l’Arnes es va quedar amb un jugador menys; quan tot feia pensar amb una victòria balsàmica, l’Arnes va reaccionar amb un gol i fins i tot va poder marcar l’empat en els minuts finals. Tres punts d’or. 13a JORNADA: VILALBA F. 0 MASDENVERGE CF 0 Partit sense molta història. Amb poques ocasions de gol. El Vilalba, que és l’últim classificat, va esgarrapar un punt i natros també. Tot i este resultat positiu, no n’hi va haver prou per a sortir de les zones de descens. Sempre és important puntuar en esta categoria tan exigent. 14a JORNADA: MASDENVERGE CF 0 MÓRA LA NOVA AT 2 Derrota justa contra uns dels equips que lluiten per l’ascens. El Móra la Nova es va avançar al minut 4’ i a la segona part va sentenciar amb un altre gol. Tot una llàstima perquè amb el 0-1 el Masdenverge va lluitar per l’empat i va crear alguna ocasió de perill, però no va poder ser. 15a JORNADA:

MASDENVERGE CF 4 L’AMETLLA DE MAR SCER 3

Club de futbol

Partit on es va fer l’homenatge al nostre estimat Manel. Per molt que passe el temps sempre et recordarem. Partit molt emotiu amb remuntada inclosa. A la primera part, el nostre equip es va avançar amb ungran gol de Xavi Tomàs, però a la segona part l’Ametlla va remuntar el marcador amb dos gols seguits. Tanmateix, el Masdenverge no es va desanimar —tot el contrari— i va continuar lluitant fins que Eduard Roig

JUGADORS CRISTIAN ARASA

GOLS 8

XAVI TOMAS

EDUARD ROIG

IVAN ARASA

ARTURO SACRISTÀ

ROBERTO CARLES

ALEIX CAMPOS

JOSÉ MULET

va marcar al minut 67. Al cap de 5 minuts va tornar a marcar l’Ametlla... i quan tot feia pensar amb una nova derrota, el Masdenverge va reaccionar —i de quina manera!— amb dos gols del nostre golejador Cristian Arasa. El Masdenverge es va emportar la victòria per 4-3 en un partit molt especial i espectacular. Va per tu, Manel! C.F. Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1.- Hel·lè. Fruit. 2.- Licor. Consonant. Mossegada. 3.Costum. Sap un sinònim de bruguerola. Xifres romanes. 4.- Consonant. Tendència a la possessió d’un objecte. Vocal. 5.- De naixença il·legítima. 6.-Consonant. Es diu de l’egua amb el pelatge barrejat de blanc, roig i negre. Consonant. 7.- Un hom. Venc sense cobrar al comptat. Lloc d’origen del patriarca Abraham. 8.- Esquena del ganivet. Consonant. Soroll pels núvols. 9.- Continent. Bou.

VERTICALS

1.- Conjunt de persones. Part posterior del coll. 2.- Barret militar. Consonant. Ho tens a la cara. 3.- Pronom. Donar. Afirmació. 4.- Consonant. Al revés, figures de nota musical que tenen la durada de la vuitena part d’una negra. Vocal. 5.- Sinònim de camàlic. 6.- Consonant. Instrument musical. Consonant. 7.- Arbre. Petit tumor que cria pus. Mig trio. 8.- Pastís. Consonant. Planeta. 9.Capital europea. Caldo.

La “contra”

CAVALCADA REIAL