Bim 85 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 85

Tercera època

PREU: 3 euros

juliol/agost 2017

FESTES MAJORS 2017

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Ja s’acosta el dia 1 d’octubre, el dia en què hem d’anar a votar per a decidir el futur del nostre país. Durant tot este temps que falta, la veritat és que trobo que és alarmant la quantitat d’escrits via Facebook, via WhatsApp, que circulen i que diuen veritables animalades, tant d’una banda com de l’altra. Personalment, m’agradaria moltíssim que Catalunya fos independent, tot i que no em crec tota la informació que m’arriba. Per què? Perquè no la puc contrastar. Si m’arriben dades numèriques i me les crec, des de l’altra banda sempre n’hi haurà d’altres totalment també creïbles per part d’un sector de persones contràries a la independència i també prou convincents. Crec que cadascú creiem allò que volem creure. I crec fermament que tot en esta vida és qüestió d’interpretacions. Que les coses no són com són: són com les veiem natros. Cadascú a la seua manera. Quan mon fill juga un partit de bàsquet, per exemple, el meu punt de vista és diferent del d’un pare d’un xiquet de l’equip contrari; ja no parlo de quan hi ha un BarçaMadrid, allavontes sí que m’esgarrifo!. Creiem allò que volem creure —i el que ens han ensenyat, el que hem après. I, sovint, creiem que la nostra perspectiva (opinió, fórmula, idea) és la millor. L’única. La correcta. Pensem que tenim la veritat absoluta i universal. Que la resta s’equivoquen. I probablement és la manera més instintiva i fàcil de sentir-se segur, convençut que els que s’equivoquen són els altres. Potser perquè ens han dit que equivocar-se és terrible. Però… ho és, realment? Esta pregunta queda a l’aire. Quins arguments tinc jo per voler la independència de Catalunya? El primer i més important de tots és que Catalunya és una nació, es tracta d’un país diferent d’Espanya. Una nació amb llengua, història i cultura pròpies que no és una regió, una variant o un subconjunt d’Espanya, sinó que conforma una identitat nacional no subordinada a cap altra. I com que l’Estat no ha volgut ser plurinacional, l'única solució és crear-ne un de nou. El segon motiu és l’oportunitat democràtica de construir un país nou. Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que pose la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt. Això és el què realment m’il•lusiona. D’altra banda, com a contres, veig que natros continuarem sent el sud de Catalunya, és a dir, el lloc on menys ajudes arribaran, on menys infraestructures d’estat es faran, i l’altra contra que també hi veig és que de polítics corruptes, tant siguen espanyols com catalans, sempre n’hi haurà. Tant de bo m’equivoque. Creieu-me que m’agradaria. Continuant amb el tema, espero i desitjo i encoratjo tothom a votar SÍ, a fer que guanye el SÍ en el referèndum, perquè si el resultat arriba a ser negatiu, creieu-me que penso que ja hem begut oli, perquè allavontes sí que ens faran passar per l’adreçador. M’esgarrifo només de pensar-hi! Tampoc m’ha agradat gens l’ús que s’ha fet dels atemptats de Barcelona per part d’ambdós bàndols. Per l’amor de Déu, que hi ha hagut víctimes humanes! Crec que és impensable polititzar un atemptat, però dec estar equivocat. Si en fan de mal les xarxes socials mal emprades! I després d’esta reflexió en veu alta, crec que ha arribat el moment d’explicarvos el contingut d’este BIM. Com calia preveure, trobareu un ampli reportatge fotogràfic de les Festes Majors, i com no, de la Cursa Enigmàtica, a més dels habituals i enriquidors escrits dels nostres incansables col•laboradors, importants escrits d’opinió i d’altres que fan que esta revista sigue la vostra revista, la revista del nostre poble. Durant el pròxim trimestre es cobrarà la quota de socis subscriptors, que serà de 24 euros: 12 corresponents al 2016 i 12, al 2017, ja que per problemes amb les caixes no vam poder liquidar. I sense res més que a comentar-vos, m’acomiado de vatros desitjant-vos, com sempre, molta salut a tothom i molt bona lectura! René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 07/2017, DE 29 DE JUNY DE 2017. ORDINÀRIA.

2. Fixació de les dos festes locals per a l’any 2018.

1.Decrets d’alcaldia, comumunicacions i altres assumptes d'interès de què es dona compte en el ple.

3. Aprovació de la convocatòria dels d’ajuts individuals per a l’adquisició de material escolar (excepte llibres) per als estudis d’educació infantil, primària i secundària per al curs 2017-2018.

Comunicació prèvia per a l’actuació consistent en arrebossar paret, en l’immoble situat al carrer Navarra, núm. 2, en data 12/05/2017. Comunicació prèvia per a l’actuació consistent en “reformes al bany: substitució de banyera per plat de dutxa, sanitari i plaquetes ceràmica" en l’immoble situat al carrer Major, núm. 71, en data 27/04/2017 Comunicació prèvia per a canviar porta del carrer, col•locar gres porcel•lànic al terra i canviar tres escales en l’immoble situat al carrer Colón, núm. 16, en data 23/05/2017 Contractació laboral temporal. Contracte de campanya per a la temporada 2017 d’obertura de la piscina municipal per a desenvolupar a temps parcial (20 hores setmanals) les tasques pròpies de monitora de natació/socorrista per a la realització de cursos de natació a la piscina municipal de l’Ajuntament de Masdenverge.

Les festes locals per al 2018 seran els dies 21/05/2018 i 07/12/2018.

Els imports dels ajuts, per alumne, seran els següents: alumnes d’educació infantil (P3, P4 i P5): 21 euros; alumnes de primer i segon de primària: 24 euros; alumnes de tercer i quart de primària: 27 euros; alumnes de quint i sext de primària: 33 euros; alumnes de primer i segon d’ESO: 33 euros; i alumnes de tercer i quart d’ESO: 36 euros. 4. Aprovació del programa de Festes Majors de 2017, dels preus públics per l’entrada als balls i altres activitats i per la publicitat en el programa de Festes Majors. 5. Aprovació inicial de l’expedient de modificació del pressupost de 2017 núm.1/2017, de transferències de crèdit.

Contractació laboral temporal. Contracte de treball d’obra o servei determinat per a desenvolupar a temps complet (40 hores setmanals) les tasques pròpies de taquilla i neteja de les instal•lacions pròpies de la piscina municipal de l’Ajuntament de Masdenverge, durant la temporada d’estiu de 2017.

6. Aprovació de la rectificació de l’inventari general de béns de la corporació, actualitzat a data 31 de desembre de 2016.

Contractació laboral temporal. Contracte d’obra o servei determinat per a desenvolupar a temps complert (40 hores setmanals) les tasques pròpies de peó.

L’Ajuntament de Masdenverge només procedirà a la contractació de personal laboral temporal o nomenament de personal funcionari interí per a cobrir necessitats ur-

7. Declaració de serveis essencials de l’Ajuntament de Masdenverge.

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Joaquín Esquerré Ripollés (1-VIII-2017)

gents i inajornables referides als serveis que es consideren essencials. 8. Precs i preguntes. La Sra. Sònia Tomàs demana si al 2018 s’executarà el projecte de la zona esportiva. Diversos membres del Consistori responen a les seues preguntes sobre el tema. En concret, s’apunta que part del projecte s’executarà enguany. Es farà un tancament total del recinte i la pista de pàdel se situarà davant del bar. El pressupost acordat és de 83.000 euros. Per fer-ho es demanaran subvencions que ja estan incloses en el PAM. El termini d’execució és d’un mes. Al 2018 es tornarà a posar la part del PAM que correspongue. La idea es representarà en un croquis, s’ampliarà la pista de les birles, els gronxadors es passaran a dins dels arbres perquè l’estiu hi haja més ombra, es farà un tancat per als més menuts. Al passadís de la piscina d’ara es faria una pista de futbol sala menuda amb gespa perquè hi jugue la canalla. El projecte global no contempla cap actuació concreta al camp de futbol i als vestidors, i pel que fa al frontó, es tornarà a pintar. Del camp de futbol, però, se’n canviarà la tanca que està caient Després d’este primer punt, la Sra.

l’Ajuntament comunica

Tomàs va dir: «La segona pregunta és: Masdenverge és el segon municipi de la comarca amb el percentatge més gran d’aturats. Tenim 82 persones aturades, darrere de la Sènia, que ve de la desfeta del moble. De cara al 2018, des de la Regidoria de formació i promoció econòmica, es farà alguna cosa? Es poden aplicar polítiques pròpies del municipi, tenint una partida de 20.000 euros i es podem fer dos plans d’ocupació de sis mesos.» El Sr. Alvaro Gisbert va respondre: «Això no serveix de res». La Sra. Tomàs va dir: «D’acord, esta comprovat en les darreres dades que em van passar i és evident i es veu que als municipis en què hi ha hagut més reducció d’atur són els que s’ha provat de fer estes polítiques actives de promoció». El Sr. Gisbert va respondre: «Aquí al poble no hi ha llocs per aplicar estos plans. Dins l’oferta privada

ha de vindre gent de fora per a treballar en estes empreses. És una dada enganyosa les dades del col•lectiu d’aturats». La Sra. Tomàs va dir: «Hi ha jóvens a l’atur. S’haurien de fer plans de sis mesos com ha fet el Consell Comarcal». El Sr. Gisbert va respondre: «Des de l’Administració no tenim capacitat per fer estos plans. La subvenció ens la donaran a escala comarcal. I des de les administracions, com ara la Diputació, no ens finançarien este projecte. Pressupost per a fer plans d’ocupació, puntualment es podrien agafar dos o tres persones, dos o tres mesos. Només podríem tindre pressupost per a fer un pla per a tres mesos. Es molt difícil trobar un equip de gent de dos o tres persones per a fer coses». La Sra. Tomàs va dir: «Jo penso que hi ha un problema d’ocupació i de promoció que s’hauria d’activar. Rere esta política hi ha una formació prèvia. No és només gestionar una fira. Hi ha

més coses que es podrien gestionar». La Sra. Meritxell Sabaté va afegir: «A llarg termini s’hauria de formar algú per a fer la feina del Sr. Valentí».” El Sr. Gisbert va respondre: «Ja ho anem fent tots els anys, de contractar a l’estiu a una persona per a la brigada, i també hi ha una llista per a la neteja. Si destinem els recursos per a plans, no els podem destinar per al manteniment». La Sra. Tomàs va preguntar: “Tu, com a diputat, no podries fer que ens donessen un ajut extraordinari per a fer este pla?» El Sr. Gisbert va respondre: «Ja vam fer un pla de pedra seca. Però no tots poden ser tots del municipi. Es complicat ferho amb els recursos que tenim. La realitat de l’índex d’atur no es del tot creïble, ja que hi ha gent que no vol treballar per a l’ajuntament i prefereix estar aturada cobrant l’ajut familiar».

La foto divertida

Justa la fusta!!! Les xiquets i els xiquets que sortien a la foto de l’últim BIM són, d’esquerra a dreta: Susan Martínez, Míriam Farnós, Marisín Gonel, Tatiana Trenado, Richard Peiró, Debora Puchol i Jordi Roldán. Esta vegada, com comença l’escola ara al setembre, hem decidit posar una foto d’unes xiquetes. Una pista: foto està tirada a l’antic cinema Rex! Sabeu qui són estes xiquetes?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

Et va agradar el programa “El Foraster” que es va emetre a TV3 sobre el nostre municipi? ? Si, molt! 15 vots Si, en general. 10 vots

T’ha semblat bé la idea d’incloure el tiquet de la paella i el bou estofat al bono de Festes?

Una mica però no gaire. 8 vots Gens 0 vots

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: José, avui te veig una mirada diferent, què tens? José: Avui estic melancòlic, recordo un munt de coses al plantejar-me la pregunta: per què un referèndum per a decidir el nostre futur? Cinteta: A vore, digues! José: A partir dels anys 50, més d’un milió de persones, perdedors d’una guerra que jo dic “incivil” per culpa de la misèria produïda per la victòria franquista, tornant la terra als terratinents, encara que les deixaren ermes per venjança als seus peons, van ser obligats a emigrar on, amb l’esforç del seu treball poguessen donar de menjar als seus, arribant a Catalunya, provinents de tot Espanya, en la seua majoria d’Andalusia. Francisca: Sí, aquells anys que jo recordo durs, grisos sota la repressió de les forces del desorden, corruptes fins a la medul•la, violents, amb permís per a tot. Van ser terribles per als que estàvem aquí, però de sofriment i pobresa per als que venien de fora. Pepita: Pos mira, ara que parles d’Andalusia, et recordaré un fragment d’un poeta, Miguel Hernández: «Andaluces de Jaen, aceituneros altivos, kilómetros y kilómetros de olivos» i diu la poesia: «¿De quién son esos olivos?» José: Pos mira, d’una o dos persones; per tant, lo benefici també és per a ells. Josefa: Hem de recordar que el 50 % del terreny fèrtil d’Andalusia està actualment en mans de dotze famílies castellanes, des de fa 500 anys. Pepita: Avui que tu estàs melancòlic, jo estic una mica… com t’ho diria... poètica; ara et recordo a Antonio Machado: «Españolito que vienes al mundo te guarde Dios una de las dos Españas ha de helarte el corazón». José: El meu problema és, com podeu vore, que les dos Espanyes m’han gelat el cor. Pepita: I saps què deia Rafael Alberti? Francisca: A vore, digues! Pepita: «A cabalgar, a cabalgar, hasta arrojarlos en el mar, está claro que no lo hemos conseguido, pues los que nos cabalgan son ellos». José: Per tot això fa temps que he renunciat a arreglar Espanya. Cinteta: Quina culpa té Catalunya si no s’ha volgut

o no s’ha sabut fer l’Espanya plural; a natros los catalans, ningú pot acusar-nos de no haver-ho intentat, per la dreta i per l’esquerra; natros sempre hem volgut encaixar però després de molts anys hem renunciat; crec que no se’ns pot exigir més! Estic convençut que amb la nostra reacció Espanya trobarà el seu camí de reformes. Quan Espanya es trobe en la seua realitat, Catalunya estarà allí com sempre hem fet, però ara parlant de tu a tu, i controlant on va a parar la solidaritat, no sigue cas que torne a anar en mans dels senyors, amos de les auliveres. Francisca: Que bé parles avui José! El principi democràtic està en poder votar, poder decidir, i jo vull decidir independitzar-me per a fer un país nou, un país que no tingue estes càrregues socials alienes. Pepita: És important que s’expressen també els del no, perquè donen ells també un projecte de futur dins d’Espanya, però un no sense projecte o amb projectes ja intentats durant anys i fracassats és quedar-mos com estem! Cinteta: Considerem que per a proposar-nos un projecte de futur dins d’Espanya, primer hem de convèncer a Espanya, tasca que els del sí portem fent prou anys i no ho hem aconseguit. Crec que a estes alçades, quan la majoria ja tenim fetes les maletes i estem esperant el taxi a la porta de casa nostra perquè ens porte a Ítaca, no estem disposats a esperar perquè a alguns se’ls hi ha ocorregut això del federalisme. José: Segons lo meu entendre, el futur és a les nostres mans! Lo que més satisfacció me dona en esta vida, als meus 84 anys, és saber que els nostres nets tindran la certesa que per a defensar el seu futur com a catalans i com a ciutadans, en un moment històric com este, sos pares i sos iaios van estar a la faena. La unitat de projecte de futur suposa la suma de totes i tots los que volem votar per un nou estat català independent. Per tant, SÍ! Pepita: Molt bonic t’ha quedat tot això, però bueno, ara dieu-me, com us van anar les festes? Cinteta: Tot molt bé. Una cosa que me va agradar molt va ser la baixada en lo tobogan este d’aigua per la costera del carrer del pou; va ser molt divertit i innovador. Francisca: La resta d’actes també van estar tots molt bé. La veritat és que no mos podem queixar, tenim unes festes la mar de boniques! José: Pos sí, i ara ja, cap a la tardor, que promet... com també promet lo plat de fesols que m’espera ara en arribar a casa, que acaba de tocar la una al campanar i és hora de dinar. CODERE

Notícies locals/opinió EL MENJAR QUE NO MALBÉ

ES FA

En el butlletí número vuitanta-quatre vaig fer un escrit que continuaré en este. Del capítol sext de sant Joan, el comentari va ser sobre la frase: «Doneu-los menjar vatros mateixos», en què Jesús va demostrar que tenia poders per sobre del que és purament humà. Allí vam veure com amb cinc pans d’ordi i dos peixos va donar menjar a una ingent multitud. I en altres llocs de l’Evangeli trobaríem que ordenava les tempestats i el creien, curava malalts sense estar presents, donava la vista als cecs, ressuscitava morts només amb la paraula i molts miracles més que es poden trobar només obrint el Nou Testament. Ara, a partir del versicle vint-i-dos, i més concretament del vint-i-cinc, ho fa amb un sentit immaterial perquè la persona no és només matèria i li vol donar una dimensió més extensa fonamentada en l’aliment espiritual que és els motiu fonamental pel qual ell es va personar a la humanitat. Jesús complix un mandat de Déu, el Pare, i ho fa presentant-se ell com a aliment espiritual. En un diàleg d’estira i arronsa amb els jueus, una mica irritat, que el busquen perquè el dia abans es van afartar de menjar, els diu que es preocupen més pel menjar que no es fa malbé. I els diu clarament: «Jo soc el pa de vida. Qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no passarà mai set». Estes declaracions van produir tal desorientació que ningú sabia com reaccionar i més encara s’accentua la confusió quan els ho ratifica: «Jo soc el pa viu que baixa del cel. Qui menja este pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món». Davant d’esta reafirmació el desconcert de la gent es multiplica de tal manera que alguns opten per marxar i la resta comentaven entre ells: «Com pot este donar-nos a menjar la seua carn?. Este llenguatge és molt dur. Qui és capaç d’acceptar-lo?». (Jn.6:51-60) L’antropofàgia fa molts anys que ha passat a la història i este llenguatge que usa Jesús és més que difícil d’entendre igual per als contemporanis d’ell com per als de la nostra època, en què

sobrepassa el raonament humà. Només des de la fe en el Crist mort i ressuscitat tenen una acceptació favorable, basada en els Evangelis. (Mt.26:26-30) (Mc.14:22-24) (Llc.22:14-20). En la celebració de l’últim sopar que Jesús va fer amb els apòstols, va beneir el pa, el va partir i els hi va donar. I va dir-los: «Preneu: això és el meu cos». Després va agafar una copa, va dir l’acció de gràcies, els la va donar i en van beure tots. I els va dir: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. Feu això que és el meu memorial». D’aquí es desprèn un mandat que els sacerdots fan quan la consagració a la missa. Fets els estudis i les meditacions pertinents d’estes afirmacions de Jesús, s’arriba a la solució que es denomina amb la paraula filosòfica d’origen hebreu «Transsubstanciació». Un concepte de la teologia catòlica que afirma que per obra de l’Esperit de Déu la substància del pa esdevé la substància del Cos de Crist i la substància del vi esdevé la substància de la Sang de Crist. Sense que ni el pa ni el vi perguen res dels seus accidents, o sigue ni del gust, ni del color, ni de l’olor. D’esta manera s’obeïx el mandat que Jesús els va fer durant l’últim sopar. Quan el sacerdot en la missa, en consagrar el pa i el vi, es posa en la presència de Déu i pronuncia les mateixes paraules que ell va usar, es produix la transsubstanciació de l’essència del pa i de l’essència del vi en l’essència del cos i de l’essència de la sang de Crist respectivament. I el que abans era pa i vi passa a ser cos i sang de Crist. Així és com s’entén, «menjar la seua carn i beure la seua sang». En la consagració de l’Eucaristia no s’expressa solament una experiència quotidiana de fe, sinó que sintetitza el nucli del misteri de l’Església Catòlica que és font de tota vida cristiana que s’adreça constantment al Senyor. Aleshores, no s’entén com l’afluència dels cristians catòlics no sigue més majoritària en la participació de la comunió a la missa, ja que s’hi imparteix el cos i la sang de Jesucrist, màxim aliment i guia de la vida espiritual i humana dels creients. Joaquín Tomás

Notícies locals/opinió UNA VIDA POÈTICA

La costa central xilena està dominada per roquissars immensos que les ones del Pacífic han amorosit, poc o molt, al llarg del temps. Insospitadament, apareixen també caletes que formen platges cada vegada més visitades pels turistes, sobretot durant l’estiu austral, i on s’amunteguen els característics cochayuyos, unes algues comestibles que l’oceà escup durant la plenamar. Entremig d’estos paratges s’alça Isla Negra, l’antiga casa d’estiueig de Pablo Neruda. Convertida avui en museu, tomba del poeta i centre de pelegrinatge dels seus fidels admiradors, no té, de fet, res a veure amb una illa… Fou el mateix Neruda qui va posarli este nom que —d’aleshores ençà i com tants i tants dels seus versos— ha despertat en la imaginació dels lectors una mena de retorn sentimental als orígens, a un àmbit de genuïna humanitat. Si tota obra literària s’alimenta, sobretot, de les experiències vitals del seu autor, podem dir que hi ha hagut poques vides més fascinants que la Ricardo Reyes Basoalto, l’autèntic nom del gran escriptor xilè. Resultava difícil de preveure, però, que el noi més aviat esprimatxat, romàntic i de mirada penetrant que era el jove Neruda arribaria tan lluny en el món de les lletres. Fill d’un ferroviari i d’una mestra d’escola que morí quan ell tenia tan sols un mes de vida, va nàixer a la localitat de Parral el 1904, però prompte la seua família es traslladà al sud, a Temuco, l’antiga frontera amb els pobles araucans. Potser aquella exaltada geografia contribuí al despertar d’un cuquet poètic enormement precoç —això i el seu immens ta-lent, és clar—, perquè amb poc més de vint anys ja havia escrit Crepusculario i els 20 poemas de amor y una canción desesperada, que continuen llegint adolescents —i més que adolescents— del món sencer. «Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos, te pareces al mundo en tu actitud de entrega. Mi cuerpo de labriego salvaje te socava y hace saltar el hijo del fondo de la tierra.»

Sent encara força jove ingressà en el servei diplomàtic del seu país, cosa que li va permetre viatjar moltíssim. Abans de la Guerra Civil espanyola va viure un temps a Barcelona i a Madrid, i es vinculà als escriptors de la generació del 27. Fou amic de Lorca, Buñuel, Dalí, etc., jóvens de la seua mateixa edat que molt prompte ocuparien, com ell mateix, llocs prominents en l’espai artístic contemporani. Simpatitzant tanmateix del Partit Comunista, en esclatar la nostra guerra va escriure un dels llibres més colpidors i apassionats sobre l’enfrontament fratricida, España en el corazón, un homenatge al poble defensor de la llibertat. «Y como en vuestros corazones, madres, hay en mi corazón tanto luto y tanta muerte que parece una selva mojada por la sangre que mató sus sonrisas…» Però va fer molt més que això: després de ser nomenat cònsol especial a París l’any 1939, gestionà la contractació d’un vaixell, el Winnipeg, per a traslladar més de 2.000 exiliats espanyols —molts d´ells catalans— a Xile. Gairebé tots van refer les seues vides en aquell país de l’Amèrica del Sud que els acollí amb els braços oberts. Durant la meua estada a Santiago de Xile vaig tenir l’oportunitat de saludar la pintora Roser Bru, originària de Barcelona i una de les últimes supervivents d’aquella heroica travessia, que va fer amb només setze anys. A poc a poc, les publicacions de Neruda prengue-ren una dimensió cada vegada més internacional, sortint fins i tot de l’àmbit hispanoamericà per a ser traduïdes a nombroses llengües. Amb una popula-ritat creixent, sobretot a partir dels anys cinquanta, la seua obra va ser reconeguda tant pels especia-listes com pel públic en general. I és que Neruda, que no va ser mai estrictament un intel•lectual, tingué sempre una intel•ligència molt intuïtiva no només per a la literatura, sinó també per a les relacions socials. Home tremendament cordial, seductor i d’un romanticisme desbordant —es casà tres vegades i tingué múltiples afers sentimentals—, però també de ferms ideals que va defensar sem-

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Notícies locals/opinió pre que en tingué oportunitat, no deixava indiferent ningú. Amic dels seus amics i gran conversador, col•leccionista i filantrop, fou també un excel•lent gurmet, i en les seues famoses tertúlies amb amics i admiradors popularitzà nombrosos plats de la gastronomia xilena, com ara el caldet de congre, al qual va dedicar fins i tot una oda. Arribat a la maduresa, podem dir que els seus últims anys van ser agredolços. Per una banda, el 1971 rebia el premi Nobel de Literatura de mans del rei de Suècia, el màxim guardó en reconei-xement a tota una vida dedicada a les lletres. A més, el seu amic Salvador Allende es convertia en el primer president socialista de la història de Xile. Amb tot, poc després li fou diagnosticat un càncer molt agressiu que el reclogué al seu refugi d’Isla Negra, des d’on va conèixer, ja agonitzant, la terrible notícia del cop d’estat del general Pinochet. Era el 1973. Les tombes de Pablo Neruda i de la seua tercera muller, Matilde Urrutia, s’aboquen al Pacífic des del fantàstic mirador d’Isla Negra. Les ones s’estavellen contra les roques amb monòtona persistència i un cel sovint rúfol filtra una llum difusa, esqueixada, lívida, on l’horitzó sembla més dilatat que en qualsevol altre lloc del món. A dins de la casa-museu es poden apreciar algunes de les col•leccions del poeta: caragols marins, mascarons de proa, papallones, màscares africanes… en unes estances on només es respira

serenor. Sembla que Neruda assumí com a pròpia aquella vella frase del romà Terenci: «res del que és humà no m’és estrany», perquè per damunt de fronteres i cultures va projectar sobre el món i les gents una curiositat desmesurada, oceànica. S’entén així la gran passió pel mar i les immensitats que va acompanyar-lo tota la vida. «Necesito el mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia: no sé si es ola sola o ser profundo o solo ronca voz o deslumbrante suposición de peces y navíos. El hecho es que hasta cuando estoy dormido de algún modo magnético circulo en la universidad del oleaje.» Si algú vol saber més coses d’este gran personatge li recomano la lectura de la seua autobiografia, Confieso que he vivido, plena d’anècdotes curioses i passatges brillants; i el llibre que li dedicà el seu amic i compatriota Jorge Edwards: Adiós, poeta... Però la millor manera d’apropar-s’hi és llegint, si més no, alguna cosa de la seua monumental obra en vers. Residencia en la Tierra, Canto General, Los versos del capitán o Las uvas y el viento són només alguns dels títols que han fet de Pablo Neruda un dels més conspicus poetes del segle XX; un veritable clàssic de les lletres universals. Rubén Royo Espuny

ANC

SAVE THE DATE! 1 D’OCTUBRE DE 2017 La conjuntura actual

Després de sis anys molt intensos de mobilització i treball —una faena que, no oblidem, se suma a l’herència acumulada de tres segles de lluita intermitent— per fi podem dir que ens trobem davant d’una situació totalment transcendental per Catalunya. Tenim convocat un referèndum d’autodeterminació per al proper dia 1 d’octubre, emparat per la legislació catalana aprovada pel Parlament el dia 6 de setembre. A diferencia del 9N, este referèndum és de caràcter vinculant, és a dir, s’haurà de fer efectiu el resultat que acabe sortint de les urnes, sigue quin sigue. L’exercici de decidir a través del vot és un dret fonamental de les persones, i l’autodeterminació dels pobles és un dret reconegut internacionalment per les Nacions Unides. De fet, durant les últimes dècades s’ha exercit en molts països; el cas escocès és el més recent. L’estratègia de l’Estat espanyol

Durant tots estos anys hem tingut un estat que ha menystingut la qüestió catalana i que ha jugat a desacreditar el moviment popular i els seus representants polítics. En tot este temps de mobilització excepcional no han estat capaços, en cap moment, de proposar cap solució política i no s’han assegut a negociar res que no fos claudicar. No només això, sinó que han continuat amb la seua política centralista que basada a fer ús del Tribunal Constitucional per a impugnar lleis aprovades al Parlament català (per citar algun exemple: la Llei contra la pobresa energètica, la d’impostos als bancs, la de protecció del comerç de proximitat, sobre els habitatges buits, la de règim local, la d’igualtat o la del cànon digital). A més a més, no han dubtat a fer servir la guerra bruta (recomanem veure per YouTube el documental «Las cloacas de Interior»), i han continuat perpetuant la injusta situació de dèficit d’infraestructures i fiscal. De fet, el mateix ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el passat 7 de setembre va admetre, públicament, que el dèficit fiscal de Catalunya per al 2014 s’enfilava als 9.892 milions d'euros, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut (PIB). En definitiva, en tot este període de pressió màxima catalana, no ens han donat cap argument per a quedar-nos. I ara, que amb la convocatòria del referèndum han vist que la cosa va de debò i que no ens arronssarem com altres vegades hem fet, s’han tret definitivament les caretes i ens han ensenyat la cara més fosca d’un Estat que encara arrossega les conseqüències d’una transició democràtica que ho va deixar tot «atado y bien atado». Els últims dies hem vist desplegar-se un autèntic estat policial i repressiu, amb imatges tan extremadament lamentables com la persecució de paperetes per les impremtes, la prohibició de publicar determinats continguts als mitjans de comunicació, la prohibició d’actes, el desplegament policial i, en últim terme, la prohibició de la democràcia. L’estratègia de l’Estat espanyol, ara per ara, es basa en les amenaces, la temor, la prohibició, la manipulació de determinats mitjans de comunicació i l’exercici autoritari de les lleis. Amb estos arguments, en ple segle XXI, ja han perdut... Catalunya no improvisa

Volem un estat propi per a poder decidir i legislar sobre les nostres qüestions amb total llibertat i d’acord amb els nostres interessos. Volem lliurar-nos de la llosa que suposa un estat que juga a la contra, a vegades fins i tot en perjudici dels seus pro-

pis interessos. Catalunya té la maduresa per a ser independent perquè són molts els que han treballat per a crear unes estructures d’estat que ens han de permetre governar-nos. No farem un «brindis al sol». En cas que guanye el Sí, la llei de transitorietat i fundacional de la República catalana aprovada el dia 7 de setembre al Parlament establix les bases legals per a garantir la transició ordenada des de la legalitat espanyola a la catalana. A partir d’aquí, també s’iniciarà un procés constituent per a redactar una constitució catalana que haurà de ser ratificada a través de les urnes. No improvisem i no som únics! Només a Europa, Islàndia, Eslovènia, Croàcia, Lituània, Letònia, Estònia, Montenegro o Kossove s’han constituït en estat independent des del 1940. Tots som importants

Hem treballat molt i estem cansats d’un procés polític que s’ha allargat tants anys. Com dirien el grup Manel, «ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí». Però ho hem fet! Hem arribat a un punt culminant i ara falta l’empenta final per a coronar el cim. Ara, més que mai, cadascú de natros és important. I és important perquè, amb el seu vot, podrà contribuir a una fita transcendental com és la de decidir el nostre futur com a poble. Per això, gent del sí, del no i del no ho sé, no deixeu la decisió per a altres i sigueu protagonistes directes d’esta història que ens crida i ens implica a tots. Estigueu atents!

Els esdeveniments dels pròxims dies poden requerir mobilitzacions improvisades. Estigueu atents a les convocatòries i les informacions que anirem enviant per les xarxes socials o a través de WhatsApp. També hem preparat un acte per al proper 22 de setembre, on podreu escoltar i preguntar tots els vostres dubtes a Jordi Romeva, de la nostra territorial i membre de jubilats per la Independència, i a Manel Alves, coordinador de Terres de l’Ebre per la Independència. I, com sempre, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep o www.twitter.com/MasdenxIndep. Masdenverge per la Independència - ANC

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

ANC SEMPRE D’EMPEUS LLIBERTAT

PER

El passat dia 11 de setembre vam sumar una altra diada per a la història. Centenars de milers de persones ens vam aplegar de nou a la capital catalana per a demostrar a tot el món que, a pesar dels anys i dels obstacles, continuem ferms en les nostres conviccions. En esta ocasió, l’organització de l’Assemblea Nacional Catalana va triar uns escenaris de luxe per a l’efemèride: el carrer d’Aragó i el passeig de Gràcia fins a arribar a la plaça de Catalunya. No eren ni les dotze del migdia que ja es començaven a respirar els aires de mobilització massiva pels carrers de Barcelona. Pels volts de les dos de la tarda va començar l’arribada de centenars i centenars d’autobusos procedents de tots els punts de Catalunya; una desfilada peculiar que, per moltes vegades que la visques, mai deixa d’impressionar-te. Entre estos autobusos, com no podia ser d’altra manera, hi havia el dels masdenvergencs que, per motius organitzatius, este any anàvem amb els companys de l’ANC Amposta. A poc a poc, i malgrat la calor, ens vam anar agrupant als trams assignats a cada comarca. L’ambient s’atapeïa al ritme dels cants, les reivindicacions i la cultura popular. I, així, enmig de famílies, grups d’amics, gent de tot tipus i maneres, pancartes, estelades, sís gegants i il•lusió (molta il•lusió), va arribar el moment. El nostre bon amic Quim Masferrer (Lo Foraster) i l’actriu Marta Marco van ser els encarregats de conduir l’acte, que tots vam poder seguir a peu de carrer gràcies als centenars d’altaveus repartits per tot el recorregut. En un gest de solidaritat amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, i de rebuig frontal a qualsevol tipus de terrorisme, vam començar amb un colpidor minut de silenci. Semblava impossible, però, de fet, tota aquella gentada —milers i milers— va tancar per un moment la boca i crec que fins i tot se’ns va tallar la respiració, presos de l’emoció i de la tristesa. A continuació, vam entonar més fort que mai el «Cant dels Segadors», acompanyats de l’Orfeó Català. En este precís instant crec que molts vam mirar al nostre voltant amb algun que altre pèl estarrufat, en prendre consciència de la magnitud del que estàvem fent i de la determinació incansable d’este poble. A les 17.14h, quatre pancartes, que simbolitzaven la pau, la llibertat i el dret a votar—, van començar a córrer per damunt de la gent fins a trobar-se, totes elles, a la cruïlla entre passeig de Gràcia i Aragó. La imatge aèria, com molts haureu vist, reflectix un gran signe més (+), construït per la suma de milers de persones, i que simbolitza totes les oportunitats del nou estat en forma de República que volem construir, si el Sí s’imposa el proper 1 d’octubre. Sis anys tossudament alçats. Això és diu molt ràpid, però, en realitat, és quelcom que no té precedents en la història. La samarreta de l’ANC d’este any ens ho recordava: el 2012, la marxa per la Independència va ser el punt d’inflexió; el 2013, vam unir tot el país amb la Via Catalana; el 2014 vam fer una V per convocar la consulta del 9N; el 2015, la Via Lliure va ser l’avantsala de les eleccions del 27S; el 2016, vam descentralitzar la manifestació per totes les capitals catalanes; i el 2017, la diada del Sí al referèndum i del Sí a la República catalana. Alguns —que no ens deuen voler gaire—, pronosticaven que el cansament (que, indubtablement, hi és) ens acabaria aturant. Fins i tot, sembla com si estiguessen esperant que l’ús de la violència —per la tensió a què ells mateixos ens sotmeten—, ens desacreditaria. Però és obvi que parlen des de l’absoluta desconeixença, i han tornat a errar tots els pronòstics. Tothom que haja viscut alguna d’estes mobilitzacions sabrà que no defallirem i que això no s’aturarà sota cap amenaça. I sabrà, també, que la violència no forma part de l’ADN d’este moviment. Només hi

ha una manera de solucionar este problema enquistat de fa segles: un referèndum on tothom es pugue expressar. La diferència respecte èpoques anteriors és que, actualment, tenim la gent pacíficament i massivament mobilitzada, tenim la majoria política al Parlament i tenim aprovades unes lleis catalanes que ens permeten fer el referèndum i la transició regulada cap a la República. I això és el que farem el pròxim 1 d’octubre. Com va dir Quim Masferrer en veure l’immens mosaic de gent des de l’escenari de Plaça Catalunya: «Catalans, catalanes, sou molt bona gent!». Gràcies per ser-hi! Masdenverge per la Independència - ANC

Llar d’infants/birles

BON INICI DE CURS Després d’uns dies de descans familiars al mes d’agost, que esperem que hàgiu gaudit molt amb els menuts tornem tots a la rutina!! Este curs hi ha nous alumnes a la llar d’infants que a poc a poc ens aniran coneixent i agafant confiança per a vindre a la llar la mar de contents tots els dies. Us presentem a l’ovella Bebi, la fada Purpurina i el robot Next, que ens acompanyaran en l’aventura Airabú i cada dia ens explicaran coses noves. Els primers dies d’adaptació cantarem cançons, explicarem contes, pintarem murals, ens iniciarem en els hàbits, jugarem i moltes coses més per passarho molt bé tots junts! Així que, us desitjo un bon inici de curs a tots i benvinguts a la Llar d’infants municipal Verge del Roser! Desirée Simó

TIRADA LOCAL DE FESTES 2017 Enguany, a la tirada de birles Local han participat 16 persones. Com es pot veure a les fotografies, hi van participar més hòmens que no pas dones i hi va haver un repartiment entre persones de més edat i jóvens. Es van fer dos tirades i els resultats van ser prou acceptables. Es van fer quatre equips de quatre tiradors cadascun. Equip 1 Equip 2 Equip 3 Equip 4 Rosendo Ferré Lourdes Adell Pàtric Vallès Marc Forès Santiago Sabaté Antonio Nozal Mariano Sigüenza Roberto Carles César Colàs Marc Ferré Rubén Nozal Aitor Ibáñez Pablo García Ana M. Juan Elvis Arasa Álvaro Gisbert Els premis van ser individuals: Masculins: 1r César Colàs 2n Pàtric Vallès 3r Marc Forès Consolació: 1r Rosendo Ferré 2n Álvaro Gisbert 3r Antonio Nozal Femenins: 1a Lourdes Adell 2a Ana M. Juan Club de Birles Masdenverge

Cursa enigmàtica TORNA LA CURSA ENIGMÀTICA A MASDENVERGE Després de dos anys d'espera, estes Festes Majors 2017, l'Associació de Jóvens Font del Peu, hem recuperat la mítica cursa enigmàtica. Amb més de quaranta personatges i uns quatre-cents participants, la trama va portar-nos a mitjans del segle XX per a recrear una de les històries més sentides, sonades i prohibides del nostre poble: la història de Mianes. El senyor Mianes era un home poderós que vivia als afores de Masdenverge en una gran masia amb terrenys, amb la dona i les dos filles. Molts cops havia de viatjar fora per negocis. Un dia, després d'un llarg viatge, en arribar a casa, s’hi va trobar el pitjor dels escenaris que es podia esperar: la dona i les filles mortes a cop de destral a la sala principal. Després d'este fet, el senyor Mianes va desaparèixer i ningú en va saber res més. Els participants van haver de recórrer tot el poble per a descobrir el misteri de Mianes. Parlar amb els de la brigada, amb Rafel i els seus artefactos, el monjo Benavet, la bugaderia de Cinteta la guapeta, forn de pa del Cantó, la casa de la senyora Marquesa, ... i aconseguir vuit pedres de colors que els portaven a l'inici de la trama. Després de subornar el senyor Gisbert, jugar al Masdenjok i entrar a robar als quatre

llocs més rics del poble, trobaven la pista clau: l'advocat va ser l'última persona que va veure el senyor Mianes. Ell els enviava al laboratori dels germans Moraya i a la secta El gran despertar, on es relacionaven amb el senyor Mianes. Finalment, el gran despertar va portar els guanyadors amb un missatge amagat a una finca baix de tot del pou. Allí, recreant Mianes, els guanyadors es van trobar el fantasma de la dona de Mianes, la bandera de la secta i el cos del senyor Mianes penjat d'un arbre, amb una carta de suïcidi. A la carta s'explicava que el Senyor Mianes, cansat de la seua vida, un dia va anar a la secta El gran despertar. Allí va viure noves sensacions i experiències; és a dir, es va tornar boig. Fins que un dia, fora de si, va matar les filles i la dona. Els germans Moraya el van ajudar a recuperar el sentit i quan va ser conscient del que havia fet es va suïcidar. Els participants de la cursa van menjar coses rares, es embrutar amb sang, van pensar, cantar, ballar, fer rituals... per a intentar descobrir-ho. Des de l'Associació de Jóvens estem molt satisfets dels resultats la cursa i volem donar les gràcies a totes les persones que hi van col•laborar, sobretot a Jordi Rosa i a tots els personatges i participants. L'any que ve farem dotzena cursa, perquè l'onzena ja s'ha fos.

Associació de Jóvens Font del Peu

Cursa enigmĂ tica

Festes Majors 2017

PregĂł de Festes

Campions tir amb carabina

Campions i subcampions del dĂ˛mino

Ofrena

Diada de la bicicleta

Campions futbol sala

Campions del guinyot

Diada de la paella

Festes Majors 2017

DolĂ§ainers i tabalers

Carrera del conill

Activitats infantils

3x3 Tobogan aquĂ tic

Bous al carrer Bou embolat

MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE Com cada any, la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Masdenverge col•labora amb la Fundació Esclerosi Múltiple. Enguany no ha sigut cap excepció i a través de les col•laboradores habituals es va fer del poble un seguit d’activitats a la piscina municipal per als més menuts i també per a tothom que vulgues participar-hi. En principi, les activitats aquàtiques havien de tindre lloc el dissabte 8 de juliol, però les previsions meteorològiques no pintaven massa favorables per a aquell dia degut a la forta pluja que havia de vindre. I es va optar per suspendre l’activitat i fer-se el dissabte 15 de juliol, tot i que al final no va caure ni una gota. Cal destacar que la participació va ser bona. A banda d’este acte es va posar a la venda tot un seguit d’articles relacionats amb la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple que ens proporciona la mateixa fundació. Moltes gràcies per la vostra participació i fins a l’any vinent. Meritxell Sabaté

Notícies locals/opinió

De bona llei NOVETATS PER ALS AUTÒNOMS El passat mes de juny, la Comissió d'Ocupació i Seguretat Social del Congrés del Diputats va aprovar per unanimitat el text de la normativa que regula el treball autònom. Estes són les novetats principals recollides en la normativa recopilades per l'Associació de Treballadors Autònoms (LLIGA). Mesures de foment treballador autònom

del

A part que s'amplia la tarifa plana de 50 euros a un any —que fins ara tan sols era de sis mesos—, també es podrà reprendre esta tarifa després de dos anys d'haver interromput l'activitat. Abans calia esperar cinc anys sense activitat per a poder beneficiar-se’n un altre cop. Eliminació de traves administratives

Els autònoms podran canviar fins a quatre vegades a l'any la seua base de cotització per a adequarla millor als ingressos. Es permeten tres altes i tres baixes a l'any. Les altes i les baixes es faran efectives des del mateix dia, i els autònoms solament pagaran pels dies que han exercit la seua activitat. Si l'alta es produïx el dia 25 d'un mes, tan sols pagarà des d'este moment, mentre que si la baixa té data del dia 7, no ha d'abonar el mes complet com fins ara. Es reduïxen, i no tan sols per als autònoms, els recàrrecs de la Seguretat Social a la meitat del

20 % actual al 10 % en el primer mes, en cas de pagament de la quota amb retard. Es retornarà d'ofici l'excés de cotització de les persones en pluriactivitat sense que sigue la persona la que haja de sol•licitarne la devolució. La quota dels autònoms societaris es desvincula a la pujada del salari mínim interprofessional —enguany es va incrementar un 8 %— i es determina a partir d'ara en els Pressupostos Generals de l’Estat de cada exercici, després del diàleg amb les organitzacions d'autònoms més representatives. Millora de la protecció social

Es compatibilitzarà el 100 % de la pensió com un treballador per compte propi, sempre que tingue almenys un treballador a càrrec seu. Tarifa plana per a les dones que es reincorporen després de la maternitat i exempció del 100 % de la quota d'autònoms durant dotze mesos per cura de menors o de dependents, per a garantir una millor conciliació laboral i familiar. Es milloren substancialment les condicions de les persones amb discapacitat per a emprendre i també dels fills amb discapacitat dels autònoms, que podran contractar-los. Altres fites històriques són el reconeixement de l'accident in itinere per als autònoms i la millora dels programes de forma-

ció i d’informació de prevenció de riscos laborals per a ells mitjançant una participació més important en les organitzacions d'autònoms. Per fi, els autònoms tindran dret a la formació adaptada a les seues necessitats reals per a millorar la consolidació empresarial i la competitivitat. Fiscalitat i seguretat jurídica

S'establix un 20 % de deducció de les despeses de subministraments d'aigua, llum, electricitat i telefonia quan l'autònom treba-lla des de casa seua i s'establixen deduccions per a la manutenció que afecta l'activitat de fins a dotze euros diaris, sempre que es puguen justificar. Judit Chavarría Albiol

Les nostres mascotes

MEDICINA PREVENTIVA VETERINÀRIA La tasca que exercim com a veterinaris no es basa únicament a ocupar-nos de guarir malalties de les nostres mascotes; també tractem d'evitar que apareguen o que s'agreugen ja que és molt important intentar detectar el problema al més prompte possible, abans que hi haja un procés més avançat. Per tant, les visites al llarg de l'any i les revisions rutinàries són molt importants, sobretot a partir de certa edat per a poder tractar un problema abans que la malaltia s'establisca. Segons l'edat de la nostra mascota, la zona geogràfica on es trobe, l'època de l'any i altres paràmetres és aconsellable programar visites i controls de manera periòdica durant els quals, a més d'explorar l'estat físic general de l'animal i de detectar problemes a temps, podrem fer tractaments preventius. A continuació es detallen alguns aspectes que engloben el manteniment de la nostra mascota:

és el mateix un gat d'interior que un d'exterior. • l'estat sanitari de l'animal: la vacunació només és efectiva si l'animal està sa, desparasitat i amb un sistema immune madur. Vacunar massa tard significa deixar la nostra mascota sense protecció durant un temps. La desparasitació Controlar este aspecte és important per a la salut de la nostra mascota, però també per a la nostra salut, ja que convivim amb ells. • Antiparasitaris externs: en este cas haurem de tindre en compte tant l'animal com l'entorn i també triar el tipus de producte que millor s'adapte al client i a la mascota. • Antiparasitaris interns: els protocols s'establixen sobretot segons l'edat de la mascota. Haurem de tindre en compte que un antiparasitari intern no té efecte preventiu i per això és important fer periòdicament controls coprològics, controls en què també podrem triar el tipus de producte que millor s'adapte a la mascota. Prevenció de malalties periodontals Amb el pas del temps poden aparèixer patologies de les dents i dels teixits que subjecten la dent, algunes lleus però altres més greus. D'altra banda, la tosca que es va acumulant i no s'elimina de manera rutinària després requerix de neteges de boca més exhaustives i amb anestèsia. La dieta

La vacunació No hi ha un programa de vacunació universal i la nostra tasca com a veterinaris consistix a adaptarnos a la vostra mascota depenent de: • l'edat de l'animal • la procedència de l'animal • l'estat de vacunació: mentre el cadell tingue anticossos de la mare no el vacunarem per a no interferir. • la situació epidemiològica: segons la zona geogràfica on viu l'animal la presència de malalties pot ser diferent. • el modus vivendi de l'animal: sobretot en gats, no

Triar una dieta correcta és important per a un desenvolupament adequat de la mascota en creixement, per al tractament d'algunes patologies i per a la prevenció de l'obesitat. Al llarg de la vida de l'animal és possible que els requeriments es modifiquen i, per això, és important una atenció personalitzada i constant en este aspecte. Controls rutinaris Segons l'edat, cal cert tipus de controls però, sobretot, és important a partir de certa edat en què la mascota ja es considera com a "geriàtrica" i necessita revisions més freqüentment per a prevenir alteracions cardíaques, respiratòries i òssies, entre

Les nostres mascotes d'altres. Prevenció de leishmaniosi És una malaltia parasitària d'àmplia distribució geogràfica que es pot presentar en l'animal de moltes maneres i que pot arribar a ser molt greu i fins i tot a comprometre la vida de la mascota. Es transmet per la picada d'un insecte que fa de vector, es multiplica ràpidament i passa cap a altres òrgans; dona uns símptomes inespecífics que cal controlar i distingir d'altres tipus de malalties. El tractament pot ser molt eficaç si es diagnostica prompte, per això són importants les visites periòdiques al veterinari. A més a més, estos controls periòdics també són importants per a detectar a temps recaigudes d'un animal que ja ha estat en contacte amb el paràsit. El desenvolupament d'esta malaltia depèn de la infecció, però també de la resposta immunitària de la mascota; per això, hi ha diversos productes

que natros, com a veterinaris, adaptarem de la millor manera a la mascota. Estos aspectes que hem explicat anteriorment engloben allò que s'anomena medicina preventiva, que tracta de prevenir malalties i de mantindre la salut de la mascota. Quan parlem de medicina preventiva parlem d'actuar i de prendre mesures per a evitar que es donen malalties en el nostre gos o gat, però també per a poder observar símptomes que podrien passar desapercebuts si no féssem estes visites rutinàries.

Tecnologia/internet

AUGUTE-SOM INTERNET, projecte cooperatiu d'Internet amb connexió de fibra i ràdio

zona i connectar-hi un cable fins a l’encaminador (router) de l’usuari, a l’interior de l’habitatge. Per a les comunitats de veïns, es fan instal•lacions comunitàries, amb una sola antena.

Som una iniciativa tècnica i social impulsada a les Terres de l’Ebre des de fa cinc anys que aconseguim oferir un servei d’Internet a usuaris de zones rurals a les quals no arriben les grans operadores; per tant, estes àrees pateixen els efectes d’una fractura digital que pot incidir de manera negativa en el seu desenvolupament. Per a resoldre-ho, vam voler ser coherents i abordar-ho pensant no tan sols en la part tècnica, sinó també en les condicions més idònies per al territori, és a dir, de manera responsable, justa i sostenible.

Col•laboracions amb el territori

Tots junts fem xarxa!

Com que volíem ser una alternativa real a les grans operadores, havíem de fer les coses també de manera diferent, començant per considerar la xarxa d’interconnexió dels usuaris com un bé comú i no privat, susceptible d’especulació econòmica. Pel fet de ser una associació, garantim, d’una banda, la participació dels usuaris del servei, i de l’altra, la reinversió dels beneficis en la millora del patrimoni (xarxa i equips d’interconnexió). Instal•lació senzilla. L’usuari pot participar-hi

Des del punt de vista de l’usuari, només ha d’instal•lar una antena xicoteta al terrat orientada al repetidor de la

El nostre model necessita tot tipus de col•laboradors (des d’institucions fins a comunitats de veïns o particulars) disposats a cedir espais d’ancoratge dels menuts repetidors que donaran cobertura a cada zona del territori. La nostra experiència, en este sentit, és positiva: tenim una bona xarxa de proximitat als usuaris gràcies a ells. Un altre aspecte col•laboratiu que hem tingut en compte és activar la participació de professionals de diversos sectors afins (antenistes, electricistes, botigues xicotetes d’informàtica), ja que els oferim la possibilitat de fer instal•lacions. Conclusions

Malgrat que les grans operadores van ampliant la seua cobertura, el nostre projecte ha anat evolucionant a l’alça al llarg dels cinc anys perquè som una alternativa clara per als usuaris amb unes necessitats de connexió convencionals. El fet de ser un projecte cooperatiu, de no establir terminis de permanència i d’oferir un suport tècnic de proximitat ens fa continuar guanyant usuaris que valoren estos aspectes d’una operadora de telecomunicacions.

UMM INICI DE CURS, NOVES IL•LUSIONS, NOUS REPTES Enguany hem viscut estiu prou mogudet, amb actuacions a Sant Carles de la Ràpita, Riudoms, Freginals i, òbviament, al nostre poble: presentació de les pubilles, actes durant les Festes Majors i, finalment, el concert a la plaça Major (un concert de bandes sonores de pel•lícules). I és que la música induix tot tipus d'estats emocionals i sempre s'ha emprat, juntament amb altres estímuls com ara, precisament el cinema, per crear un estat anímic que ajudi a aconseguir un fi. Ara l’escola de música de la Unió Musical de Masdenverge tornem a la faena, la nostra pedrera es torna a posar-se en marxa; i creieume que, fins ara, els resultats han estat excel•lents. Per tots és sabut que la música és fonamental per a obtenir respostes positives en els xiquets. D'aquí la importància de la música en totes les fases del desenvolupament infantil. De ben segur que se’ns presentarà un nou curs escolar ple de reptes, d’objectius i de satisfaccions. Són molts els beneficis que es poden obtenir fent música: relaxar o estimular, millorar la psicomotricitat, desenvolupar aptituds cognitives, augmentar la capacitat de concentració i la memòria, etc. Avui en dia, queda demostrat que la música és de vital importància, fins i tot en el món de la medicina, amb resultats molt positius. Per tot això, volem recordar que la música és una eina fonamental per a pares i educadors en general, ja que és el millor vehicle per a transmetre

qualsevol tipus d'aprenentatge de manera lúdica. És per tots estos motius que, des de la Unió Musical Masdenverge, us recomanem que, si voleu fer música, no ho dubteu, vingueu a visitar-nos! Unió Musical de Masdenverge

Records d’antany

AFICIÓ Des de molt jovenet, Joan tenia l’afició de dibuixar. Tenia una mica de gràcia en algunes coses, però en allò que més interès posava era a copiar retrats de rostres humans. Això, però, ja li era més difícil i, per tant, havia de fer moltes còpies per a arribar aconseguir un cert paregut, que al capdavall no passava mai de mediocre. Això no obstant, Joan no es desanimava mai i continuava dibuixant. De vegades dibuixava fets quotidians, en forma de còmics i així s’anava fent gran. Un cop ja casat, acostuma a anar a plegar olives a una finca de terra argilosa, juntament amb la dona, la filla i la sogra. Els dies de pluja era ben bé impossible sortir de la caseta perquè la finca era tot un fangar d’argila; en contemplar-lo, un bon dia se’ls acudir dedicar-se a fer figuretes de fang. Joan va aconseguir fins i tot que les seues figuretes tinguessen un cert paregut a tots els que eren allí plegats. Va ser així com es va despertar el seu interès per la escultura. Les figuretes les van desar. Va arribar un dia, però, que el destí els va fer canviar de rumb. La família havia anat a parar a viure a un poble a la vora del mar. Joan continuava amb la seua afició, de tal manera que, mentre treballava en un càmping fent de paleta, aprofitava per a esculpir tot el que podia i més quan arretirava. Just en aquell temps es va publicar, en fascicles setmanals, l’obra ‘Historia del Arte’. Ell es va comprar la col•lecció sencera i se la va fer enquadernar. Mentre fullejava un dels fascicles de l’obra, va arribar a les pàgines dedicades a Miquel Àngel; aquí va ser on va quedar captivat per l’escultura. Un dia, Joan va anar a l’Hospital de Jesús (Tortosa) a visitar sa germana, que hi estava ingressada. A l’hora de marxar, son cunyat va acompanyar-lo fins a la sala de l’entrada, i de sobre li va dir: —Mira Joan, quin morter més bonic! De tots els objectes que adornen este hospital, és el que més m’agrada! —És preciós, sí! Jo te’n faré un! No sé com serà de gran, però si Déu vol el faré! —li vaig respondre Joan. —No, home, no! Tu saps tota la faena que hi ha per a fer un morter com este? Tota la pedra que van haver de menester... I, a més, el morter està fet en radial, disc de diamant... i tu d’aparells d’estos no en tens. Deixa-ho anar, Joan! Ja em conformo mirant este —va apuntar el cunyat. —Aparells d’estos, és veritat que no en tinc, però jo picant em veig en coratge per a fer-ho! —va replicar Joan. —Fes lo que vulgues! Què t’he de dir?! —va exclamar el cunyat veient que d’allí no el trauria. Al càmping on treballava Joan hi havia una gravera, i de les pedres bolos que sortien en porgar la grava, Joan en va escollir una que li van donar. Tot seguit, Joan va començar a fer el morter per a son cunyat, i s’hi

va estar força dies. Quan el cunyat i la dona van anar a buscar el morter, es van posar molt contents. Joan havia aconseguit fer un morter artístic d’un gran bolo granítc, que pesava uns trenta quilos i que destacada perquè n’havia dividit l’espai exterior en tres parts. Havia fet un tríptic i cada espai l’ocupava un baix relleu: el retrat de la germana en estil egipci, el del cunyat Cristóbal en estil grec i un volant de camió que representava el seu ofici. Era una peça personalitzada única en tot el món. Com que els familiars havien portat unes botifarres, van aprofitar-ho per a estrenar el morter amb un allioli que va fer Cristóbal. La mà de morter era una birla de les que

Records d’antany jugaven els xiquets de la secta ‘rachismuros’ i Joan se’n cuidava . No cal dir com n’estava de content Cristóbal i com presumia de morter en totes les festes i celebracions a les quals assitia, sempre disposat a fer l’allioli per a tots. A banda de l’ocupació de paleta, Joan també tenia cura d’un xalet que hi havia al costat de l’edifici on vivien. El xalet estava envoltat de jardí i també tenia, en un rogle de gespa ben cuidat, dos pedres de color fosc, que ell va reconèixer a l’instant: eren diorites. Va arribar un dia en què el propietari del xalet va comunicar-li que havia d’enderrocar-lo per a fer-hi un bloc de pisos. Joan va aprofitar-ho per a demanar-li que li vengués una de les pedres diorites que tenia al jardí, i el senyor propietari li va donar permís per agafar les dos pedres i tot el que volgués del xalet, perquè només pensaven endur-se’n el piano. La màquina ho havia d’aixafar tot. I Joan, amb el mall que havia heretat de son iaio —que havia fet servir quan es va fer la reforma del pont d’Amposta al 1957—, va començar a copejar les pedres. De les dos, va quedar-se la més menuda, d’uns 70 quilos. Rodolant, rodolant, va aconseguir arribar fins a l’ascensor de casa seua; certament, si algú l’hagués vist, s’hauria pensat que estava ben boig. Un cop va tindre la maleïda pedra a la terrassa, va començar a treballar-la amb la idea de fer el bust de son pare. I així va ser com va estar-se dos anys treballant la pedra, a estones, quan plegava de treballar. Del xalet, també va arroplegar algun tros de marbre. Quan va acabar el bust, Joan i les dos filles van agafar el cotxe i van anar a Amposta, on vivia el pare i la resta de la família. Al pare, el van trobar a l’hort de l’Oriola. En veure’l, son fill li va dir: —Prengue, pare! Normalment se fan monuments a grans persones que ja mos han dixat. Jo ja li faig a vostè en vida en agraïment per tot el que vostè ha fet per mi!! Com era d’esperar, son pare es va emocionar d’allò més, perquè mai s’hagués pogut imaginar que ell, un humil treballador de la terra, pogués arribar a ser honorat per son fill amb un bust de diorita. Sí, de diorita, el mateix tipus de pedra que feien servir els sumeris per esculpir les seus obres; entre d’altres, la del rei Gudea (s. XXII aC), avui diu exposat al Museu de Louvre, a París. Joan no parava mai de picar. Amb trossos de marbre, es va aficionar a fer baix relleus dels retrats de sa mare, de la dona, de les filles i, fins i tot, d’ell mateix. Com que els trossos de marbre que va arroplegar al xalet li pareixien menuts, en va comprar un de més gran, de 70x40 cm, a un marbrista de Salou. En aquest gran tros de marbre, hi va esculpir el passatge evangèlic «la dona de l’hemorràgia ». Va arribar un temps en què Joan es desplaçava de Salou a Masdenverge per a treballar-hi; es quedava a la casa que tenien al poble, on vivia la sogra, però ell només s’hi quedava dos cops per setmana. En una d’estes nits, la sogra, gran coneixedora de l’afició

del gendre per picar pedra, li va recordar que al patí tenia una gran peça de marbre i li va demanar si li podria fer un retrat de sos pares. Joan li va dir que sí, però que necessitaria una foto d’ells per a poder-los copiar. Malauradament, la sogra no en tenia cap, però sí que li va poder anar explicant els trets més característics per a reconstruir tota la fisonomia: el pare tenia el nas poc afilat; la boca en rictus de patiment i els ulls amb una mirada de compassió; la mare, en canvi, tenia una expressió feliç, contemplant el seu home en la gràcia femenina. Estaven cara a cara, mirant-se a través de la creu de Crist. Amb tota la paciència del món, així anava gravant Joan al marbre estes indicacions que la molt digna filla feia de sos pares. La sogra es va posar molt contenta quan va poder comprovar fidelitat de l’obra. Un cop acabat el sagrat recordatori, se’n van anar al cementeri i van plantar-la damunt del lloc on havien enterrat els pares de la sogra: per sobre de la creu i dels dos retrats, hi havia esculpida la inscripció ‘Família Argentó Garriga’. El gendre es va quedar admirat per la determinació de la sogra en conservar la memòria de sos pares, i això a Joan se li va quedar al cap. Després de passat un cert temps —i de la sogra morta feia anys—. Joan es va trobar un tros de marbre al barranc que el va destinar a retre-li un homenatge pòstum a aquella criatura, la mare de la seua dona, tot recordant el noble i cristià gest que ella va tindre en honorar sos pares. Per a esculpir l’obra, Joan va agafar un retrat del casament de la sogra en què destacava per una notable bellesa, amb uns perfils remarcats que la feien del tot guapa, i amb la mirada posada a l’infinit com si contemplés a través de l’horitzó l’atzarosa vida que, amb tota valentia, dignitat i caràcter, havia d’afrontar. I tenint Joan el retrat de la sogra a mig fer, es va fotre un bac en la bicicleta que per poc no es mata; un cop recuperat, però, el va acabar, igual que este article, que com es pot vore fàcilment està pensat per a destacar un dels manaments ple d’amor: honraràs el pare i la mare. Miquel Ramos

Fila 13

OLVÍDATE DE MI (ETERNAL SUNSHINE OF THE SPOTLESS MIND) Jim Carrey i Kate Winslet són els protagonistes d'esta extravagant i romàntica pel•lícula del 2004. Joel (Jim Carrey) descobrix que la seua parella Clementine (Kate Winslet) ha fet que esborren de la seua memòria tots els records de la relació un cop s’ha acabat. Ell, desesperat i trist, es posa en contacte amb l'agència perquè també eliminen la Clementine de la seua ment. Però meravellosament, quan els records de Joel comencen a desaparèixer és quan descobrix novament el seu amor per ella. A partir d’aquí comença l'aventura des del fons del seu cervell per a aconseguir aturar el procés i seguir conservant els records de la seua bonica i desastrosa història d'amor.

ACTIVITATS CLUB D'ESCACS MASDENVERGE JULIOL - AGOST 2017 TORNEIG D'ESCACS DE FESTES MAJORS DE MASDENVERGE El passat 5 d'agost es va disputar el torneig d'escacs de les Festes Majors de Masdenverge. A l'igual de l'any anterior, i també com la majoria de clubs del territori fan, entrem en el circuit de ràpides de Terres de l'Ebre, fet que fa més interessant i més competitiu el torneig. Les altres poblacions/clubs que també intervenen en el circuit són Amposta, La Ràpita, Tortosa, Vinaròs, Benicarló, Flix, Roquetes, entre d’altres. Vam tornar a tindre una bona participació, amb més de 80 jugadors. Això va obligar-nos a habilitar tant l'interior del club, com el passadís i l'exterior. Per sort, la majoria d'inscripcions es van fer amb força anticipació i ens va permetre estar a l'altura. Les vuit partides jugades van ser d'un bon nivell i tan menuts

UN CIUDADANO EJEMPLAR (LAW ABIDING CITIZEN) Clyde Shelton (Gerard Butler) va patir un robatori a casa seua amb conseqüències mortals per a la seua dona i la filla, que van ser assassinades. Quan els assassins són detinguts, el cas és assignat a Nick Rice (Jamie Foxx), un prestigiós fiscal. Nick proposa a un dels sospitosos la possibilitat d'aconseguir una sentència més lleu si a canvi testifica contra el seu còmplice. Deu anys després, l'home que va aconseguir evitar l'acusació d'assassinat apareix mort, i Clyde admet ser el culpable. A partir d’aquí, Clyde assegura eliminar un per un a tots els implicats del judici mostrant així el defectuós sistema judicial que va patir. Alba Castell

com grans van poder demostrar les seues habilitats. Quant als resultats, el campió absolut va ser Santiago Añó, del Peó 8; en segon lloc, Michel Accensi, de l'Amposta, i, en tercer lloc de la general, German Benaiges. El primer classificat local va ser Arnau Fosch; el primer veterà, Josep Jové, i, primera fèmina, Julia Lisiewicz, tots ells jugadors del CE Masdenverge. Finalment, el club i tots els companys que formen el Club d'Escacs Masdenverge van voler retre homenatge a quatre jugadors veterans que aporten molt al club. Va ser la part emotiva de la jornada. Ximo Sanz, Josep Jové, Manel Aguilar i Miquel Ortí van rebre tres plaques de reconeixement per la seua dedicació al club i per la seua bona faena. INTERCOMARCAL CASTELLÓ NORD Durant els mesos de maig, juny i juliol s'ha disputat el I torneig Intercomarcal d'escacs per a totes les edats a les poblacions Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. Amb una participació d'uns 40 jugadors, natros hi vam ser presents amb Ximo Sanz i Marc Lavernia. Els clubs de Vinaròs i Benicarló són dos enti-

Club d’escacs tats que els últims anys han crescut força i que organitzen un bon nombre d'activitats; si bé no han entrat encara en el tema d'homologar els seus tornejos, sí que resulten igualment interessants i competitius, amb un nivell molt acceptable. Els dos participants del nostre club van fer paper excel•lent: Ximo, amb 5'5 punts de 8 partides, va donar molta guerra i va quedar primer classificat en la categoria de veterans; i Marc, amb només 14 anys, va ser la gran sorpresa de la competició perquè finalment va quedar campió absolut. Va estar realment impressionant: la seua puntuació va ser de 7 punts de vuit partides, amb sis partides guanyades i dos taules. III OPEN INFANTIL D'ALCALÀ El passat mes d'agost es va disputar el III Open infantil d'Alcalà de Xivert, amb jóvens participants de tota la província de Castelló i també dels clubs del sud del Principat. El torneig, tot i ser fins a 14 anys inclosos, sempre aporta els millors jóvens del territori; en esta ocasió, hi van participar clubs tan importants com el Vila-real i el Cercle Mercantil de Castelló, que militen a la divisió d'honor valenciana. Per part del nostre club, hi van participar Marc Lavernia i Ivan Querol. Tots dos van fer molt bon paper. Cal, però,d estacar que Marc va tornar a estar a un molt bon nivell i finalment va quedar primer classificat de la general i campió absolut. II TORNEIG DE RÀPIDES DE FLIX Durant el mes d'agost es va celebrar el torneig de ràpides de Flix. En primera posició va quedar el jugador de Saragossa Pablo Baquedano i en segon i tercer lloc, els nostres jóvens Marc Lavernia i Ivan Querol. I TORNEIG DE RAPIDES DE LA PALMA D'EBRE Amb la col•laboració del nostre club, el passat mes d’agost es va jugar el I torneig de ràpides de la Palma d'Ebre. Com sempre que puguem, estem molt satisfets de poder col•laborar en la organització de tornejos a pobles on no hi ha club. Pensem que és un fet positiu i que fomenta la participació de la gent, la formació de clubs, etc. Com a primer classificat va quedar el jove aragonès Pablo Baquedano i com a primer infantil va tornar a repetir el primer lloc el jove talent del nostre club, Marc Lavernia. Esperem i desitgem que a la Palma, un poble de 300 habitants de la Ribera d'Ebre, s'animen, que els entre el cuquet i que cada any puguen repetir el torneig d'escacs. DIADA DE LA ZER A MASDENVERGE Des del col•legi públic de Masdenverge ens van demanar la

nostra col•laboració en la jornada de totes les escoles de la zona educativa ZER Montsià. Natros, amb molt de gust, vam acceptar la invitació. Durant dos hores, dos monitors del club, amb l’ajut del mestre Gustau, van estar fent diverses activitats amb dos grups d'escolars de tots els pobles del Montsià. Va ser una jornada lúdica en què molts xiquets i moltes xiquetes d’entre 6 i 11 anys van passar-ho d’allò més bé posant en pràctica els seus coneixements d'escacs. INICI DE LES CLASSES D'ESCACS A partir del 30 de setembre tornem a reprendre les classes d'escacs dels dissabte a la tarda, en horari a partir de les 5.45 de la tarda. La primera classe consistirà en unes simultànies a l'exterior de la Fira del Caçador, a partir de les 4.30 de la tarda. La resta de tardes de dissabte, les classes es faran al club d'escacs, al carrer Montsià 15. TORNEIG DE RÀPIDES DE TORTOSA Durant les festes de la Cinta a Tortosa es va jugar el clàssic torneig de ràpides, vàlid per al circuit Terres de l'Ebre. En primer lloc va quedar el jugador del CE Amposta, Michel Accensi, mentre que la primera posició en categoria sub-14 va ser per a Arnau Fosch, el jove jugador del CE Masdenverge. Club d’Escacs Masdenverge

Marc Lavernia, campió a Alcalà

Homenatge als nostres veterans

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de futbol COMENCEM UNA NOVA TEMPORADA

Els menuts del poble tornem al camp. Després d'un llarg estiu, calorós, descansant, Biel Curto, Biel Andilla, Roc Peiró, Mateu Peiró, Pep Tena, Pau Albert, Manel Gisbert, Nil Rosario, Àlex Garcia i Biel Escobar... tornen al camp amb més forces que mai per a donar més futbol al nostre poble, tornem per a jugar per tercer any en la lliga de la categoria benjamí.

El divendres 1 de setembre vam reprendre els entrenaments. Esta temporada amb uns quants canvis al equip: donem la benvinguda a Biel Escobar, de Santa Bàrbara, que jugarà de porter i prové de l'Ebre Escola, i també a son pare Miguel Escobar, que ajudarà en les tasques d’entrenador a Yasmina i també farà d’entrenador de porters. No dubtem que faran una gran i molt bona temporada! I com no, volem acomiadar-nos amb un fins aviat de tres personetes que enguany marxen de l’equip: Álvaro ha hagut d’abandonar el club i Josep Bagüés i Iker Albiol han fitxat per l’Amposta. Des d'aquí volem desitjar-los una molt bona temporada: sabem que no fallaran i també volem dir-los que sempre tindran els nostres braços ben oberts per quan vulguen tornar! Gràcies per tot el que ens heu donat! Ara sí! Comencem una nova temporada! Una nova temporada en què ho tindrem difícil a nivell competitiu, però no impossible! Tornem per a donar guerra! Yasmina

Club de futbol NOVA TEMPORADA, NOUS REPTES Esta nova temporada es presenta amb moltes novetats i sobretot amb la il•lusió que suposa jugar en una nova categoria i poder gaudir-ne amb l’afició. Segur que enguany passarem per moments difícils i molt exigents, però amb el treball, les ganes, la planificació i la implicació de tothom podrem tirar endavant el somni. Ja sabeu que el nostre equip necessita l’afició al seu costat, i no dubtem que així serà. Animem els simpatitzants que encara no són socis a fer-se’n, només cal passar per l’estanc de la Maite; així de senzill. A més a més, també tenim a la venda qualsevol tipus de marxandatge per a poder animar el nostre equip. Entrem de ple en el tema de les novetats i, com no podia ser de cap altra manera, començarem pels jugadors i per l’entrenador. El nou responsable del nou projecte és Toni Sànchez Fabregat, que prové del cadet del Tortosa. Pel que fa als jugadors, tenim el plaer de comptar amb jugadors de casa, jugadors de qualitat que de ben segur faran més competitiu el nostre equip. Els fitxatges són: Cristian Arasa Tena, que prové del Jesús Catalònia. Com tots sabeu, la passada temporada va ser un jugador clau per a l’ascens de l’equip. Davanter golejador i amb veterania a la nova categoria. Ruben Sigüenza Casanova, que l’any passat va jugar a l’Amposta B. Es caracteritza per la seua velocitat. Jugador de banda. Ivan Arasa Tomàs, que prové de l’Amposta juvenil, amb un gran futur per endavant. Pot ser el motor del mig del camp; reunix sacrifici i tècnica. Robert Carles Bielsa, que l’any passat jugava a l’Hoquei Amposta, però que ja havia jugat anteriorment amb el CF Masdenverge. La seua qualitat és un físic poderós i la velocitat. Gerard Esquerré Tomàs, actualment estava inactiu, però també té experiència dins el mon del futbol; també va jugar amb el Masdenverge en l’anterior etapa del club. Les seues virtuts són la velocitat i el gol. Aitor Tomàs Buitrago és un altre nou jugador que actualment estava també inactiu, però que segur que aportarà moltes coses a l’equip. Pel que fa a la pretemporada, l’equip ha treballat molt, amb entrenaments constants en sessions de tres i quatre dies setmanals. El nou entrenador aposta per

un futbol de toc, la pilota mai es rifa; això fa que la pilota sigue el centre de tot, tant als entrenaments com durant els partits. Tot seguit enumerarem els partits i els resultats de la pretemporada. Com podeu veure, hi ha marcadors de tota mena, de més optimistes i de menys, però els partits disputats ens han servit de molt. El primer partit va ser al camp del Sant Jaume i el resultat va ser d’empat (1 a 1). Després van vindre els dos partits de casa en plenes Festes Majors: empat 4 a 4 contra la Sènia i empat 3 a 3 contra el Jesús Catalònia. Posteriorment, vam jugar fora tots els altres partits, amb resultat diversos: Godall 2 - 3 Masdenverge, Amposta 3 – 3 Masdenverge, La Sènia 7 – 1 Masdenverge i Ebre Escola Juvenil 5 – 1 Masdenverge. Per últim, i no per això menys important, tenim el tema de la remodelació de la gespa. Finalment s’ha decidit canviar la gespa, ja que estava molt malament. L’Ajuntament ha fet un gran esforç per a complaure les nostres inquietuds i des d’aquí li donem les gràcies. A hores d’ara, s’ha fet un tractament fitosanitari i estem esperant que la gespa acabe de morir-se; ben aviat començaran les tasques consistents a traure una part del terra per a posar-ne un de millor i després procedir a implantar la gespa nova, amb el sistema de rotllos de catifa. La junta calcula que, més o menys, fins al desembre no tindrem el camp disponible. Això implica que durant este temps demanarem als equips rivals jugar els partits com a visitant, de tal manera que a la segona volta jugarem un gran nombre de partits a casa. És per això que demanem a l’afició un esforç extra i que ens acompanye este principi de temporada a visitar els equips rivals. Ja sabem que no ens fallareu, perquè tots junts ho aconseguirem. Club de Futbol Masdenverge

Partit de Festes Majors contra la Sénia

Club de futbol

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Nom i cognom Data de naixement Equip de procedència Posició dins del camp Qualitats com a jugador Desig futbolístic Equip de futbol preferit Jugador preferit Quin altre esport practiques? Iphone o smartphone? Últim llibre que has llegit Plat preferit On voldries viatjar? Algun missatge a l’afició?

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Ivan Arasa Tomàs 03/11/1998 Santa Bàrbara, Tortosa i Amposta Migcampista (pivot defensiu o interior) Polivalència, situació, habilitat amb la pilota i lluitador Amb ganes i esforç es pot arribar molt lluny FCB Barcelona Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Carles Puyol Tot i que he practicat molts esports, el futbol em fa sentir lliure i a gust Smartphone M’agrada llegir revistes sobre salut, superació, futbol o esports en general La truita de ma mare M’agradaria viatjar arreu del món per a gaudir al màxim de la vida Esta temporada no serà tan fàcil com l’altra. Natros ho donarem tot, amb la plena confi- ança que junts serem més forts.

Ruben Sigüenza Casanova 25/01/1995 CF Amposta B Lateral Físic i no donar mai una pilota per perduda Passar-ho bé amb l’equip del meu poble FCB Barcelona Leo Messi Pàdel, frontó i natació Smartphone “La sombra del viento”, de Carlos Ruíz Zafón Macarrons o pizza A Venècia Que no deixin mai d’animar a l’equip perquè gràcies a ells donarem un plus més a cada partit.

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Roberto Carles Grau 18/07/1982 Club Hoquei Patí Amposta Defensa central Esforç i compromís Intentar guanyar cada partit i passar-ho bé! Real Madrid Cristiano Ronaldo i Messi Ara solament futbol Smartphone “El poder de la estrategia”, de Daniel Negreanu M’agrada tot Las Vegas Esta temporada a tercera serà complicada i necessitem el suport de l’afició cada setmana.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Cristian Arasa Tena 25/12/1992 Jesús Catalònia Davanter i migcampista Qualitat i visió de joc Fitxar del CF Masdenverge al CFB Barcelona FCB Barcelona Ronaldinho i Amrabat Tennis Iphone “Ronaldinho, la màgia d’un crack” Fideuà Springfield Si perdem, continuarem sent el millor equip del món; però si guanyem serem eterns.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Gerard Esquerré Tomàs 25/05/1985 FC Masdenverge Interior, extrem i killer Crec que alegria i rapidesa Guanyar la Intertoto i la Confederaciones. Jajaja, és broma. Mantindre la categoria i passar-ho bé en cada partit. FCB Barcelona Andrés Iniesta Si, pàdel, i m’encanta fer rutes per la muntanya. Nokia 3310 jajaja Smartphone “La filla del capità Groc”, de Víctor Amela Seria difícil concretar un plat, però una coa de bou m’apareix correcte Perú i Puerto Rico són les pròximes destina cions Que baixen a xalar amb el futbol que desple- garem i que pensen que cadascun d’ells porta el dorsal 12 a l’esquena!!! Gràcies per endavant per ser-hi cada partit!!! Junts som més forts!!!

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1.-Ponderació mental catalana. Òrgans genitals. 2.Relatiu a les ovelles. Consonant. Clot. 3.- Part del cos humà. Menjada abundosa. Conífera. 4.- Vocal. Soroll. Consonant. 5.- Mare massa condescendent. 6.- Mig zero. Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la virtut. Consonant. 7.- Mamífer. Extremitat dels ocells. Númeo matemàtic. 8.- Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims. Vocal. Exsudat patològic. 9.- En temps dels romans, el dia 15 de març. Progenitor.

VERTICALS

1.- De poca fondària. Recipient d’espart propi d’una almàssera. 2.- Nom de dona. Consonant. Punt cardinal. 3.- Lletra de l’alfabet grec. Està en un lloc. Al revés, costum establert. 4.- Lletra grega. Grup de tres. Consonant. 5.- Sala on Jesucrist va celebrar l´últim sopar. 6.- Consonant. Unia amb fil i agulla. Consonant. 7.- Existeix. Faig servir. Aliment. 8.- Arbre mullat. Vocal. Sense impureses. 9.- Relatiu a la moral i els sentiments. Nombre ordinal.

La “contra”