Bim 84

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 84

1

Tercera època

PREU: 3 euros

maig/juny 2017

SOM DE TERCERA!!!

XXVIII JORNADES CULTURALS

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL En un temps com este, ara fa 14 anys exactament, vam fer la primera edició d’esta època de la revista. Com han canviat els temps! Jo encara festejava, i ara estic casat i en dos fills, però hi ha coses que no han canviat. No ha canviat, per exemple, la directora del nostre col•legi, de l’Escola Rosa Gisbert, però prompte canviarà; sí, després de molts anys, moltíssims —només cal dir que jo mateix la vaig tindre com a mestra i els meus fills fins al dia d’avui també—, la Remi properament se’ns jubila. És per este motiu que volia començar este butlletí donant-li les gràcies personalment per tota la tasca que ha fet ben feta per a l’educació al nostre poble, i puc donar fe de manera directa perquè he estat alumne seu i perquè últimament també he estat membre del Consell Escolar, presidit per ella. És per tot això que trobo encertadíssim que enguany sigue la pregonera de les nostres Festes Majors.

No fa molt pel Facebook vaig vore una nota que deia: «No oblides mai que saps llegir i escriure gràcies a una mestra i no a un futbolista». Esta frase té a vore una mica amb el paràgraf anterior, alhora que em dona peu per a parlar de futbolistes, però no de futbolistes com Messi o Cristiano —que són, per exemple, als qui es dirigia la nota de Facebook—, sinó a futbolistes locals, als futbolistes del nostre equip de futbol, als futbolistes del Masdenverge, als futbolistes que, després d’una temporada «trista» per la mort de Manel, han aconseguit ascendir de categoria. Una passada! Rebeu també totes les nostres felicitacions! Com no podia ser de cap altra manera, este ascens és motiu de portada! I l’any que ve, si no ho tinc mal entès, més i millor!

Motiu de comentar a l’editorial també és el meravellós programa que Quim Masferrer i el seu equip van fer del nostre municipi a TV3. La veritat és a mi em va parèixer un «senyor programa», ja sabem la temàtica que tracta i que la finalitat era divertir l’espectador; i si a més coneixes les persones que apareixen a la xicoteta pantalla, encara més. Crec que els objectius es van acomplir amb escreix i que el nostre poble va ser conegut arreu de Catalunya. Menys mal que la nit de l’emissió no se’n va anar la llum, que ben poc va fer falta!

I bé, continuarem amb la notícia que el dia 1 d’octubre votarem, si trobem algú a qui comprar-li les urnes. La veritat és que ja en tinc ganes: votem i que sigue el què haja de ser, perquè trobo que cada cop l’afer es radicalitza més i d’esta manera no arribarem enlloc. Penso que ara ja hem arribat a un punt on ja val tot, i cada vegada la cosa s’embolicarà més. Tant de bo a la tardor ho tinguem finiquitat i el resultat sigue el que molts volem que sigue.

Parlant ja del contingut d’este BIM, comentar-vos que, com tots els anys per estes dades, esta vegada inclourem les entrevistes a les pubilles de les Festes Majors.

Enguany en tenim cinc! També parlarem del final de temporada o del final de curs de moltes associacions del nostre municipi, a més d’incloure moltes fotos de les Jornades Culturals que hem celebrat durant el mes de juny amb moltíssims actes. No podem deixar d’anomenar les persones que col•laboren amb els seus escrits perquè el BIM sigue una realitat cada dos mesos i que la revista sigue el més amena i entretinguda possible. Molt important també per estes dates és la celebració de l’Open Internacional d’Escacs de Masdenverge, competició que aplega un nivell altíssim de competidors.

I sense res més que comentar-vos i desitjant-vos a tothom molt bones Festes Majors i molta salut, m’acomiado de tots vatros. Passeu-ho bé llegint el BIM, el vostre BIM. René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 04/2017, DE 27 D’ABRIL DE 2017.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

- RE núm. 277 del Departament de Territori i Sostenibilitat que ens tramet la Resolució d’una Ordre d’enderroc Polígon 10, parcel•la 95 (naus agrícoles).

- RE núm. 332, del Sr. José Marcelo Estudillo Estudillo. Comunica la sembra i el cultiu de cànem industrial al polígon 18, parcel•les 136, recinte 1 i parcel•la 94, recinte 1-3.

- RE núm. 3334, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Comunica una denúncia sobre ordenació del territori, polígon 8, parcel•la 9.

2. Donar compte de l’aprovació de la liquidació del pressupost de l’exercici 2016.

S'ha complert allò que estableixen els articles de desenvolupament de la Llei d’hisendes locals, en matèria pressupostària. El resultat pressupostari, una vegada practicats els ajustos procedents, és de 213.804,29 €, mentre que el romanent de tresoreria per a despeses generals és de 123.707,95 €.

3. Aprovació del padró municipal 2016.

4. Moció en suport de la plataforma Trans*forma la salut, per un nou model de salut.

En els últims anys, la veu de les persones trans*1 —és a dir, les persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat en nàixer o que expressen la identitat de gènere de manera no normativa— s’ha deixat sentir ben alta per exigir que el fet trans sigue reconegut com un fet vital i una experiència personal fruit de la llibertat individual. Les persones trans es reclamen part integrant de la societat, de la qual participen des de la seua diversitat, i lluiten per ampliar els espais de vida en què la identitat de gènere és un dret respectat.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 05/2017, DE 27 DE MAIG DE 2017.

ORDINÀRIA. 1. Acords relatius a llicències d’ús comú especial del domini públic municipal per a guals d'ús permanent.

Concedir llicència d’ús comú especial del domini públic municipal a favor Josefa Juana Albesa Tomàs, de l’immoble situat al C/ Major, núm. 60, i a favor de Genoveva Garcia Guiu, de l’immoble situat al C/ Ca-talunya, núm. 13), amb una am-

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Júlia Barberà Mellinas (27-V-2017) Aina Subirats Roldán (1-VII-2017) DEFUNCIONS Joan Barberà Arasa (31-V-2017) María José Carceller Tena (8-VII-2017) plada de tres metres.

2. Atorgament d’altres ajuts per a activitats d’interès social que no superen la quantia de 600 euros.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya organitza els cursos «Iniciació a la Llengua de Signes Catalana», mòdul A i B del nivell A1, a través del Consell Comarcal del Montsià. Al municipi de Masdenverge una jove ha justificat haver-se matriculat i finalitzat els dos cursos i se li ha atorgat una subvenció del 50% de l’import de la matrícula.

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

La foto divertida

4

Justa la fusta! La foto anterior era de l’any 1985 i va ser feta al local del costat del Bar Sport, en un final de curs. Hi surten, d’esquerra a dreta: Maria del Mar Monfort, Daniel Tomàs, René Gonel, Conchita Alcalde, Mònica Reverté, Óscar Ferreres, José María González, Noemí Tomàs i Luis Enrique Romeu.

Esta vegada celebrem la festa de Corpus Christi. Sabeu quin són les xiquetes i els xiquets que van fer la primera comunió que apareixen en esta foto?

L’ENQUESTA Com trobes que ha quedat finalment la nova rotonda?

Molt bé, millor del que em pensava.

7 vots No m’agrada gens. (Hi trobo a faltar alguna cosa).

30 vots

I la pròxima enquesta és:

Et va agradar el programa “El Foraster” que es va emetre a TV3 sobre el nostre municipi? ?

Bé, però crec que caldria fer una consulta per què la gent opinés.

3 vots Bé, però la trobo massa buida.

1 vot

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, ara sí que ja tenim les festes a tocar a la porta! Com ho porteu això, de la calor?

Cinteta: Prou bé! Tota la que va fer a finals de juny, no l’ha feta a principis de juliol. Per ara ho anem aguantant, i sí, les Festes Majors fes-te compte que estan a punt de començar.

Francisca: Esperem no tornar-mos a quedar a fosques com estos darrers dies de juny.

José: I com va ser que mos vam quedar a fosques?

Cinteta: Pos segur que va ser cosa de Rajoy!

Francisca: Au, ja se l’ha tornat a carregar ell! Ja està bé que tingue ell i el seu equip de govern la culpa de moltes coses, o no, però esta vegada de l’”apagón” trobo que no.

Pepita: Exactament va ser així: la desconnexió d’una línia elèctrica de mitjana tensió va dixar dilluns sense subministrament elèctric 3.000 abonats dels pobles de Santa Bàrbara i Masdenverge. L’avaria va començar abans de les 12 del migdia i el servei va anar tornant a la normalitat gradualment fins a les sis de la tarde, quan es va restablir del tot. Endesa va instal•lar grups electrògens per a minimitzar els efectes de l’avaria. És el segon cop en una setmana que els municipis del Montsià patixen un tall del subministrament elèctric, però amb diferents orígens. “I hasta aquí puedo leer…” No diuen res més!

José: Pos, bueno, “misterios de la Encarnación!”

Pepita: A vore si va ser culpa de l’Ada Colau, que volia més llum per a Barcelona i mos la vol prendre a natros. Ja sabeu que esta dona últimament també acapara prou portades i no precisament per la doctrina que predicava.

José: Pos sí, xiquetes, pos sí! Se veu que això del poder i dels diners deu trastocar a les persones.

Cinteta: I ara que dius això, que vos va aparèixer el programa d’El foraster sobre el poble?

Pepita: Pos la veritat que molt bé. Tothom va xalar molt i va fer-se un tip de riure... Bueno, casi bé tothom. A mi personalment, me va agradar molt, i als amics que tinc de pobles veïns, m’han dit que també. Ara bé, com diuen els castellans, “para gustos, colores”.

José: Lo que està clar és que no ho veu des del mateix

5

punt de vista una persona del poble, que una persona d’un poble de la comarca de la Noguera, per posar un exemple.

Francisca: En això tens tota la raó, però a mi, personalment, el programa també em va agradar molt.

José: I, bueno, les festes com se presenten?

Francisca: Pos com sempre, en ganes de xalar, de ballar, de menjar, que treballant ja hi estem tot l’any... Per una miqueta de festa que es face, tampoc passarà res.

Pepita: I si m’agrada esta època: totes les tardes quan vaig a passejar, i passo per davant de l’escola, vore a l’altre costat les piscines plenes de gent, xiquetes i xiquets al parc, jóvens jugant al frontó o al futbol sala, gent al bar… Al tenis, veus, tampoc hi veig mai a ningú!

José: És que ara ja es juga a pàdel! Los temps van canviant... i veus a algú fent fúting?

Francisca: Fúting? Què dius ara! Això era abans, perquè ara això d’anar corrents es diu running, i los que ho són los runners.

José: Així que ara de “futineros” ja no n’hi ha, són runners, vaiga! I si només acaminen? Acaminadors?

Pepita: Au, tòtina! Pos gent que va a acaminar!

Cinteta: Pos bueno... En conclusió, gent que fa esport.. I per cert, que últimament també n’hem tingut alguns prou bons al poble: Andreu Pérez, campió de Catalunya cadet absolut; la Paula i la Judit, subcampiones en esgrima; Vicent Gonel, jugant partits en la selecció catalana de minibàsquet; l’Aroa Troncho, en molt bons resultats en patinatge…i algun que de ben segur me dixo, però bueno, com podeu vore, som poble d’esportistes!

Pepita: I de músics! O es que no ho sabíeu que ja hi ha músics de la banda, alumnes de l’escola de música de Masdenverge, que ja van al conservatori de música de Tortosa. Van fer la prova d’accés i la van superar tant l’Anna Andreu i com la Núria Campos. Excel•lent!

José: Pos bueno, veig que també hi ha jovent que sap traure’s les castanyes del foc!

Cinteta: Tots ne saben, lo que passa és que moltes vegades no acabem de refiar-mo’n i no ho fem bé.

Hauríem de donar-los més oportunitats, perquè són lo nostre futur!

José: Sí, lo nostre futur, però llunyà... Lo futur més pròxim és anar a dinar, que acaba de tocar la una al campanar!

CODERE

6

Notícies locals/opinió

JUDIT CHAVARRIA I PAULA VIDAL, SUBCAMPIONES DE CATALUNYA D’ESGRIMA El diumenge 2 de juliol es va disputar la prova estrella del circuit català d’esgrima al Pavelló Nord de Sabadell.

Allí, dos masdenvergenques, la Judit i la Paula, van quedar subcampiones per equips, juntament amb les tiradores Núria Marco i Michelle López. Hi van participar en re-presentació de la Sala d’Esgrima d’Amposta. Moltíssimes felicitats a estes dos grans esportistes del nostre poble.

Consell de redacció

ANDREU PÉREZ, CAMPIÓ DE CATALUNYA CADET ABSOLUT Continuant amb la línia amb que ja ens té acostumat, Andreu seguix acumulant victòries. Esta vegada, i com sempre, com a representant del gimnàs Alfaro d’Amposta, Andreu va quedar campió cadet de Catalunya. Així mateix, també va participar en una competició celebrada a Grècia —concretament, a Atenes—, on va perdre a les semifinals contra el representant de Moldàvia.

A més a més, també ha quedat campió de l’Open d’Aragó i de l’Open d’Andorra.

Ha estat campió de Catalunya cinc vegades consecutives.

Moltes felicitats, Andreu!!!

Consell de redacció

VICENT GONEL, PRESELECCIONAT PER A FORMAT PART DEL COMBINAT CATALÀ DE BÀSQUET

Després d’una temporada que no va començar de la millor manera per una lesió al peu, Vicent l’ha acabada molt bé, fins al punt que ha estat preseleccionat per a jugar amb la selecció catalana de bàsquet. Això ha implicat haver de fer desplaçaments a Barcelona per a entrenar-hi i també participar en el Torneig de seleccions autonòmiques de minibàsquet que es va celebrar a Sant Jaume d’Enveja.

Tot i que ara el bàsquet forma part important de la seua dedicació, Vicent no ha deixat la natació. Tant és així que va quedar segon classificat en la modalitat de braça en la competició organitzada per la Federació Catalana de Natació a la província de Tarragona.

Consell de redacció

Notícies locals/opinió ASSEMBLEA ANUAL D’APASA A MASDENVERGE El dia 10 de juny es va celebrar l’assemblea anual de l’Associació de famílies de persones amb discapacitat intel•lectual i del desenvolupament de la comarca del Montsià (APASA) al Centre Cívic de Masdenverge.

La presentació de l’acte la va fer Mari Carmen García Reverté, una usuària del Centre Ocupacional l’Àngel nascuda al nostre poble. En la presentació de l’acte també van intervindre l’alcalde de Masdenverge, Álvaro Gisbert, i directius de l’associació.

L’entitat APASA atén persones amb discapacitat intel•lectual i les seues famílies de tota la zona de les Terres de l’Ebre amb la finalitat de millorar-ne la qualitat de vida. Últimament, acostuma a celebrar les assemblees a diverses poblacions de procedència dels usuaris de les seues instal•lacions: residència en pla d’internament o per a l’hora de dinar, tallers i activitats diverses, programades per al millor desenvolupament, tant físic com psíquic, d’acord amb les possibilitats de cada persona. A més, també s’hi ha creat una Unitat d’envelliment.

A més de programar activitats a la seu d’Amposta, l’entitat també planifica colònies i participa en activitats esportives.

Consell de redacció

7

8

NOM: Paula Rebull Bel EDAT: 16 anys ESTUDIS: ESO ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: La Unió Musical Masdenverge.

QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Per a mi és molt important perquè ha estat present en la meua vida des que vaig començar a anar-hi de ben menuda. Ara ja no en formo part, però si tot va bé m’agradaria tornar-hi.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Viure les festes al màxim i el millor possible.

QUIN ÉS L’ACTE EN QUÈ MÉS T’AGRADA PARTICIPAR I PER QUÈ?

Els bous, perquè encara que no hi participe m’agrada vore’ls.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? Jo no trauria cap acte de les festes; m’agraden tal com son.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? La cursa enigmàtica.

PEL•LÍCULA PREFERIDA: «Project X». ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: «Por trece razones», de Jay Asher.

COLOR PREFERIT: El blau.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: No tinc cantant preferit, però la música que més m’agrada es el reggaeton i el trap llatí.

HOBBIES: El meu hobby és escoltar música.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: Infermera.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: El poli, perquè és on passo la majoria del temps.

CIUTAT QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ? New York, perquè és un lloc on sempre he volgut anar i una ciutat molt gran i bonica.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Molta salut per a tothom i que la gent passe unes molt bones festes.

Pubilles 2017

Pubilles 2017 NOM: Anna López Campos EDAT: 16 anys ESTUDIS: ESO ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: Club Futbol Masdenverge.

QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Per a mi esta entitat és important perquè sempre ha existit i ha estat present en la meua vida. A més, les meues germanes juguen a futbol.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Viure les festes molt a gust perquè m’agraden molt.

QUIN ÉS L’ACTE EN QUÈ MÉS T’AGRADA PARTICIPAR I PER QUÈ? Els bous, perquè sempre he anat a vore’ls des de menuda.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? Jo no en trauria cap.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? Una nit de festa a la piscina municipal.

PEL•LÍCULA PREFERIDA: «Bajo la misma estrella». ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: «Bajo la misma estrella», de Green John.

COLOR PREFERIT: El blau.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: La música que més m’agrada és el reggaeton i el meu cantant preferit es Anuel AA. HOBBIES: El meu hobby és sortir amb els amics.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: Professora d’educació infantil.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: El parc d’exercicis.

CIUTAT QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ? París, perquè és un lloc molt bonic.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Que tothom passe unes molt bones festes.

9

10

Pubilles 2017

NOM: Anna Perellón Martinez EDAT: 17 anys ESTUDIS: 1r de batxillerat ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: El Butlletí Informatiu de Masdenverge, el BIM. QUÈ SIGNIFICA AQUESTA ENTITAT PER A TU? Crec que és molt important ja que informa de tot el que passa al poble.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Fins ara les he viscudes intensament, però crec que enguany, sent pubilla, encara en gaudiré molt mes.

QUIN ÉS L’ACTE EN QUÈ MÉS T’AGRADA PARTICIPAR I PER QUÈ? En general, m’agrada tot el que fan a les festes, però als actes en què m’agrada participar més són als bous, perquè crec que és una cosa que hem viscut tots des que érem menuts, i les nits de ball i festa.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? M’agrada tot el que fan a les festes i no en trauria cap acte, ja que crec que hi ha d’haver activitats per a tota la gent del poble per així gaudir les festes tots a la nostra manera.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? Crec que faltaria algun concert.

PEL•LICULA PREFERIDA: Les pel•lícules que més m’agraden son totes les de la saga de “Los juegos del hambre”. ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: “El violí d'Auschwitz”, de Maria Àngels Anglada.

COLOR PREFERIT: El blau.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: M’agraden molts estils de música, però si hagués d’anar a un concert aniria al de Pablo Alborán.

HOBBIES: M’agrada escoltar música i sortir amb els meus amics.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: M’agradaria ser psicòloga o mestra de guarderia.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: Sempre que vaig al poble estem pel poliesportiu, però per a mi crec que el meu lloc preferit és la Foia, ja que és un lloc molt bonic.

CIUTAT QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ?

M’agradaria viatjar per tot el món i d’esta manera poder conèixer totes les cultures.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Desitjo el millor per al poble i que pugue créixer a poc a poc.

Pubilles 2017 NOM: Eva Torta Roig EDAT: 16 anys.

ESTUDIS: Enguany he acabat 1er de batxillerat social.

ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: Al Club Patí Masdenverge.

QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Esta entitat és una part important per a mi ja que des que tinc nou anys patino al club. Sempre ha sigut un esport que m'ha agradat i m'agrada bastant.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Crec que seran unes festes diferents, ja que he d'anar a tots els actes que faran al poble, però és una nova experiència.

QUIN ÉS L’ACTE EN QUÈ MÉS T’AGRADA PARTICIPAR I PER QUÈ? L'acte que m'agrada més és la cursa enigmàtica, perquè encara que no guanyem, cada vegada aprens més com treballar en equip, i a part també és xala molt.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? Personalment no en llevaria cap, ja que m'agraden tots els actes.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? A mi em faria il•lusió que fessen una festa a la nit a la piscina, amb o sense matalassos, apte per a totes les edats.

PEL•LICULA PREFERIDA: “Fast and furious 8” ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: “Nerve”, de Jessica Sharzer.

COLOR PREFERIT: El blau cel.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: Pop i reggeaton; m'encanta la cantant Hailee Steinfeld.

HOBBIES: El patinatge.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: M'agradaria ser pedagoga.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: El lloc que m'agrada més del poble és la Foia, perquè és un lloc amb molta tranquil•litat.

CIUTAT QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ?

Cancún, que és una ciutat del sud-est de Mèxic. M'agrada molt el paisatge que té; la pròpia ciutat és bastant bonica i també perquè pareix que hi ha molt d'ambient, perquè és una ciutat molt turística.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Desitjo molta salut i que tothom s'ho passe molt bé durant estes Festes Majors 2017.

11

12 NOM: Laura Vegué Monfort EDAT: 17 anys.

ESTUDIS: Enguany he fet 1r de Batxillerat a l’Institut Les Planes, a Santa Bàrbara.

ENTITAT QUE REPRESENTARÀS A LES FESTES MAJORS: L’Associació de Jóvens Font del Peu. QUÈ SIGNIFICA ESTA ENTITAT PER A TU? Per a mi és un plaer poder representar esta entitat, ja que és amb la qual m’identifico més.

Donaré tot de mi per a representar-la el millor possible.

COM VIURÀS LES FESTES MAJORS SENT PUBILLA? Tot i viure a Santa Bàrbara amb mos pares, sempre hem estat molt familiaritzats amb Masdenverge; fins i tot, de menuda, quan em demanaven d’on era, jo sempre contestava que dels dos llocs. Mos iaios José Monfort i la Gelma, ma padrina Maria del Mar i Valentí, la Pilar i Jesús, la família i el veïnat del carrer, però en especial el tiet Emili, han fet que entengue d’una manera especial el poble de Masdenverge i que mai em facen falta ganes per a vindre. Per tant, estes festes per a mi seran molt especials ja que podré representar la meua segona residència al costat de la meua família i amics, la gent que estimo.

QUIN ÉS L’ACTE EN QUÈ MÉS T’AGRADA PARTICIPAR I PER QUÈ? L’acte que més m’ha agradat des de sempre ha sigut la cursa enigmàtica, ja que m’agrada el misteri. A part, tampoc falto mai a una tarda de bous i sobretot al ball.

QUIN ACTE NO T’AGRADA I TRAURIES DE LES FESTES? Penso que no s’ha de traure res de les festes mentre estos actes es facen amb ganes; quan la gent no hi participe més seria el moment de replantejar-s’ho.

Però una de les coses més boniques que té Masdenverge és que el poble està molt unit i que tant els jóvens com els no tan jóvens són molt participatius.

I QUIN TROBES QUE FA FALTA? Potser afegiria algun dia més de bous i alguna nit jove més, tot i que les festes estan molt ben organitzades i prou variades; hi ha de tot per a totes les edats i gustos.

PEL•LICULA PREFERIDA: La pel•lícula que més m’agrada i podria mirar tots els dies és la dels jocs de la fam, una novel•la de ciència ficció escrita per Suzanne Collins. ÚLTIM LLIBRE LLEGIT: Fa uns dies he acabat de llegir el quart llibre de la pel•lícula divergent “Cuatro”.

COLOR PREFERIT: El roig, però també m’agraden molt els colors pastel.

MÚSICA I CANTANT QUE T’AGRADA: M’agrada tot tipus de música, però en especial la “paxanga” i el pop. El meu cantant preferit és Manuel Carrasco i últimament

Pubilles 2017

m’estic aficionant també a Bad Bunny.

HOBBIES: M’encanta practicar esport en general en el meu temps lliure, però les meues ganes de competir van fer que dediques des de fa un any gran part del meu temps a jugar al pàdel, un esport que mai pensava que em pogués omplir tant. Participo em els tornejos d’Altadill Padel Tour i d’altres que organitzen diversos clubs de la zona.

QUÈ T’AGRADARIA SER DE GRAN: Tot i encara no tenir les idees del tot clares, en un futur m’agradaria treballar de fisioterapeuta o mestra d’educació infantil, ja que són de les coses que m’atrauen més.

EL TEU LLOC PREFERIT DEL POBLE: El lloc del poble que m’agrada més és el poliesportiu, ja que és on passem més temps i pots fer una mica de tot. A la piscina, en especial, és on passo més temps a l’estiu.

CIUTAT QUE T’AGRADARIA VISITAR I PER QUÈ? Una de les ciutats que m’agradaria visitar és Bangkok, per la gastronomia i l’espiritualisme que desprèn.

QUIN DESIG TENS PER A MASDENVERGE? Família, amics, coneguts, desitjo que disfruteu moltíssim d’estes festes, que participeu en tot el que pugueu i que, una vegada més, tothom que parle de Masdenverge ho face amb un bon sabor de boca. Bones festes 2017.

Notícies locals/opinió LA BIBLIOTECA INFORMA Ja portem uns quants anys que des de la Biblioteca surt el dibuix de la portada principal de les Jornades Culturals per a l’any vinent. El concurs s’organitza a primers del mes de juny, i els xiquets i les xiquetes poden participar-hi durant dos setmanes. El dia 21 de juny es va conèixer el noms de la guanyadora, la Brenda Esquerré i Okhiria, alhora que es repartia a tots els participants una polsera i un punt de llibre de la campanya de promoció de la lectura #llibrèfils, promoguda des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, per a tancar el curs de la Biblioteca, vam organitzar un berenar ben saludable a base de fruites, sucs i galetes.

Aprofito per a recordar-vos que a la Biblioteca tenim una secció de revistes ben gran per a tots els públics, novel•les en català actuals i contes nous per als més menuts. A més, a partir d’ara ja podeu fer-vos el carnet nou a la Biblioteca que us servirà per a demanar llibres a qualsevol biblioteca, independentment d’on visqueu, d’arreu del país.

«Hi ha gent que diu que no li agrada llegir contes, però no he trobat mai ningú a qui no li agrade escoltar-los». Aidam Chambers Montse Parrot La bibliotecària

13

ANC

14

L’1 D’OCTUBRE DE 2017 Benvolguts lectors, quan llegiu estes ratlles faltaran menys de 100 dies per a l’1 d’octubre.

No sabem l’edat que teniu, però, sigue la que sigue, segur que al llarg de la vostra vida no heu viscut ni viureu un dia més important per a la història de Catalunya: el dia en què els catalans, democràticament (és a dir, votant), decidirem —després de tres-cents anys— quina volem que sigue la nostra relació amb l’Estat espanyol.

Molts dels que seguiu les activitats de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i, en concret, les de la territorial de Masdenverge, sabeu que fa molts anys que s’està esperant este moment. Per a alguns, des del 2005, quan el govern de Maragall va prendre la iniciativa legítima de renegociar l’Estatut del 1979; d’altres, des del 2010, quan el PP i el Tribunal Constitucional el van trinxar; uns altres, des del 2012, quan la primera gran manifestació, etcètera.

Sigue com i quan sigue, el cert és que fa molts anys que els ciutadans de Catalunya s’estan preparant per al dia de la gran decisió i no hi ha marxa enrere.

Certament, és una decisió transcendental per a aconseguir una cosa molt gran que pot canviar el futur de Catalunya i, en conseqüència, el de totes les persones que hi vivim.

Es fa molt difícil viure dins d’un Estat que et va a la contra

Aclarir d’una vegada com s’han de relacionar l’administració catalana i l’Estat espanyol serà bo per als catalans i per als espanyols, perquè s’ha arribat a una situació de tensió que no ajuda a ningú i no pot continuar més.

Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s’han agreujat els últims anys. S’ha arribat a un punt mort com a conseqüència de la negativa espanyola a escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya. Avui, un nombre creixent de catalans consideren que els afers col•lectius propis són gestionats per Madrid sense tenir en compte les necessitats del poble i, sovint, en contra dels seus interessos més bàsics. Són molts els que han perdut l’esperança d’un tracte més just dins del marc espanyol.

El referèndum és la solució

El govern català s’ha compromès a fer un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tindre amb Espanya: o bé mantindre d’alguna manera l’actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent.

Este va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i en ambdós casos va ser respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit, respectivament. En canvi, les autoritats espanyoles han declarat il•legal el referèn-

dum i s’han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. Amb la seua reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l’Estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d’un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot, no s’ha de considerar com una mostra de desafiament, sinó com un acte de democràcia. I és que, segons totes les enquestes d’opinió, tres quartes parts de la població catalana estan a favor que es face un referèndum, independentment del sentit del vot.

Correspon als catalans decidir el futur col•lectiu de la seua societat, i preguntar-los-ho directament és l’única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Serà bo per a Catalunya, per a Espanya, per a la UE i per a tothom

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigue quin sigue el resultat, obrirà un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, fins i tot el dret de dir l’última paraula sobre la forma que ha de tenir esta relació.

Serà bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Este règim va ser el resultat de la transició a un govern democràtic, dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l’oportunitat d’alliberar-se, d’una vegada per totes, dels fantasmes del seu passat autoritari i afrontar els defectes d’un sistema polític greument condicionat pels seus orígens.

Serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d’inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per l’actitud dels catalans, decididament pro-europea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics. De fet, és ben bé un exemple per a tothom sobre l’única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

També serà bo per als empresaris, que veuran com se’ls ajuda per a aconseguir que les seues empreses siguen més competitives: millorant les infraestructures, el transport, el subministrament d’energia i possibilitant les campanyes de promoció a l’estranger sense que ningú els ho prohibisca.

ANC I, per als estudiants, que veuran com les decisions sobre els horaris, els plans d’estudi o les beques es prenen al Parlament de Catalunya d’acord amb els seus interessos.

Per a les persones amb dificultats econòmiques, perquè podran aplicar-se les lleis de pobresa energètica, o l’impost sobre els habitatges buits, o la llei de dependència, avui dia aturades pel Tribunal Constitucional.

I per als jóvens, que tindran més oportunitats de futur, amb noves professions, com la de l’esport (també suspesa pel Govern espanyol), i amb empreses més competitives que oferiran més llocs de treball.

I serà bo per als jubilats.

Sí, amics i amigues, ho repetirem una vegada més: serà bo per als pensionistes, molt millor que si seguim depenent de l’Estat espanyol.

No us cregueu el Sr. Garcia Albiol. El Partit Popular vol traure rendiment del que va passar amb el referèndum escocès. Allà, i segons les enquestes, els jóvens van votar a favor de la independència, mentre que la campanya de la temor va fer que la gent més gran s’hi posicionés en contra.

El Sr. Garcia Albiol s’equivoca si pren com a exemple el que va passar a Escòcia, perquè els jubilats catalans no són com els escocesos.

Creu el Sr. Garcia Albiol que una generació que ha treballat tota la vida a la fàbrica, a la construcció, al camp, dins i fora de Catalunya; que ha lluitat contra la dictadura; que ha treballat per recuperar l’escola catalana; que ha portat la democràcia a les associacions de veïns i als col•legis professionals; que ha col•laborat en revistes, en agrupaments escoltes, en cine-clubs, en grups de teatre, en corals, en bandes, etcètera; creu de veritat que, ara que tenen l’oportunitat de viure el moment més important de la historia de Catalunya des de fa més de 300 anys, s’arronsarà?

Au vinga!

Com sempre, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep o www.twitter. com/MasdenxIndep.

Masdenverge per la Independència- ANC

Garcia Albiol ha pres nota de l’estratègia del govern britànic i de la seua campanya de la temor. Però, precisament, és el partit del Sr. Garcia Albiol el qui deliberadament ha buidat la caixa de les pensions i el que mentix incansablement perquè el nostre sistema de pensions és un sistema de repartiment. És a dir, els diners de les pensions surten de les cotitzacions de les empreses i dels treballadors i, a Catalunya tenim la taxa d’atur més baixa, les empreses paguen els sous més alts i hi ha més treballadors per jubilat que a la resta de l’Estat. O sigue que les pensions estan més segures en una Catalunya independent que si seguix depenent d’Espanya.

I una altra cosa: els jubilats catalans no som com els escocesos.

15

Acte a Barcelona (11 juny 2017) Font: Assemblea Nacional Catalana

Escola Rosa Gisbert

16

27a DIADA ZER MONTSIÀ Masdenverge, 19 de maig de 2017 Som aquí per a explicar-vos que fàcil és fer somiar els xiquets en un dia com este. El professorat ha treballat molt i els tallers han fet la resta. Havíem preparat totes les activitats amb molta il•lusió. Els alumnes i els professors van tindre temps per a conèixer-se encara millor, si cal, per a establir nous lligams i per a xalar de valent.

El 31 de maig de 1991 es va celebrar la 1a Diada de la ZER i ara ja hem arribat a la vint-i-setena edició.

A la nostra escola, hem rebut la visita d’autoritats (Inspecció, alcalde i regidors d’Educació i Joventut de Masdenverge, presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Coordinadora Lic, la directora dels Serveis Educatius del Montsià, el regidor de l’Ajuntament de Godall...). Tot seguit els xiquets, la direcció de l’escola, la direcció de la ZER i la regidora de Joventut van donar la benvinguda a tots els participants en esta edició celebrada al nostre poble. Després dels parlaments, vam començar la diada amb la realització dels diversos tallers.

Hem remenat i remenat i hem trobat estes fotos. A veure si us agraden. Les fotos són la representació dels tallers que han fet els xiquets i les xiquetes.

Escola Rosa Gisbert

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Escola Rosa Gisbert

17

Llar d’infants

18

RECTA FINAL Amb la caloreta primaveral que hem tingut estos últims, l’estiu arriba amb més ganes de passar-ho bé i disfrutar de l’aigua! A la llar d’infants hem preparat per al juliol la festa de l’aigua! Per refrescarnos amb la pilota ruixadora i passar un bon matí divertit fent jocs amb l’aigua! També este últim mes farem moltes activitats d’experimentació i de manipulació que als menuts els agraden molt.

Al mes de juny, els xiquets i les xiquetes de P2 que marxen del col•legi dels menuts van fer una visita, com ells diuen, «a l’escola dels grans»! El nou col•legi els va agradar d’allò més, sobretot el pati.

Per acabar el curs, vam fer, com tots els anys, la funció, on els menuts van ballar unes cançons molt animades! Després vam poder vore com els companys del col•legi van representar una obra de teatre i també com ballaven. Una tarde divertidíssima!

BLAU

Com sempre, volem recordar a tots els xiquets que el curs vinent ens deixen: Amir, Pau, Izan, Derek, Carla, Biel, Andreu i Blau. A tots ells els desitgem molta sort en la nova etapa que començaran al setembre!

La tradicional festa de Sant Joan la vam celebrar jugant amb globus i fent-los petar; així, vam simular el so dels coets i també vam degustar la típica coca de Sant Joan.

Acabem felicitant a Izan i Blau pels seus tres anys!

D’avui a molts anys!!

Desirée Simó

IZAN

Notícies locals/opinió DONEU-LOS MENJAR MATEIXOS

VATROS

Segons el Programa Mundial d’Aliments, vora setcents milions de persones passen gana al món. La humanitat mai com ara ha produït tants d’aliments; no obstant això, cada any moren milions de persones degut a una alimentació insuficient i deficitària. Cada dia en les ciutats del primer món més desenvolupades es llencen tones de menjar. Preferixen tirar al mar grans quantitats de productes que sobren, per a mantindre els preus del mercat internacional, abans que donar menjar a la gent que es mor de gana, fent així alguna excepció. El confort d’uns pocs costa la vida a molts. Buscar i pretendre el poder, la fama o l’aplaudiment sovint comporta l’oblit de ser socialment responsables i solidaris. A més, amb els diners que es gasten les potències de tot el món en armament estarien resolts els problemes d’aliments, de salut i d’educació de tota la humanitat.

En un context com este, les paraules que Jesucrist diu en el relat de la multiplicació dels pans i dels peixos, que apareix en els quatre Evangelis, ressonen amb força: «Doneu-los menjar vatros mateixos». Això ho trobem en els Evangelis de Mateu, capítol catorze, versicles del tretze al vint-i-u; (Mc. 6:32-44); (Llc.9:1017) i (Jn.6:1-13). Cada evangelista ho relata segons la manera que té d’expressar les seues vivències; en els casos de Marc i Lluc, que no van ser deixebles directes de Jesús, acudixen a les informacions més fidels que van poder aconseguir.

En aquell text, els Evangelis diuen: «Era una gran multitud els qui seguien Jesús, cinc mil homes sense comptar dones i xiquets. Jesús se’n va compadir perquè eren com ovelles sense pastor; els adoctrinava i curava les malalties». En esta ocasió, els apòstols que seguien a Jesús li van recordar que l’avituallament per a la gent se’ls havia acabat, per a què els acomiadés i poguessen comprar-se menjar i buscar allotjament entre les masies i pobles del voltant. Ell ja sabia que havia de fer, però per a provar-los els respon: «Doneu-los menjar vatros mateixos». Els deixebles van respondre: «Només tenim cinc pans d’ordi i dos peixos que porta un noiet. Necessitaríem més de dos-cents denaris per a què cadascú tingue un trosset de pa». Llavors, Jesús els diu: «Feu-los seure i porteu-me els cinc pans i els dos peixos». Els va prendre i, després de beneir-los, els va partir i els va donar als deixebles perquè els poguessen repartir. Menjaren tots a fartar i dels trossos que van sobrar van omplir dotze cistelles, que després van arreplegar.

D’este anunci evangèlic es desprenen diverses con-

19

sideracions. D’una banda, la multitud que seguix a Jesús es pot comparar amb aquelles persones que a través del temps han estat seguidors de Crist en la fe, amb l’entusiasme i el dubte propis de la feblesa i la inseguretat de la condició humana. De l’altra, els apòstols que —seguint la lògica humana— aviarien la gent a comprar-se menjar i a buscar allotjament, però per mandat de Jesús contribuixen en el repartiment del pa. També, el noi que oferix la miqueta que té per a què els altres puguen menjar. Amb tot això, Jesús —que és coherent amb la voluntat de Déu, el Pare— actua amb responsabilitat i dona una solució a la situació.

Resumint, a manera de síntesi, i fent la comparació entre els qui mantenen el poder al món i el contingut moral-espiritual de l’Evangeli, el contrast és abismal.

Mentre el comportament dels poderosos és egoista i despietat sense importar res més que el seu ego, el missatge de Jesús als seus seguidors és de confiança i de seguretat, amb l’exhortació de compartir amb generositat allò que hom té. No és qüestió de quantitat. El que importa és com es dona i la manera amb la qual un es desprèn. En l’Evangeli de Mc.12:4144 hi ha un passatge que vull transcriure literalment: «Jesús es va seure davant la sala de tresor; i mirava com la gent tirava diners. Molts rics hi tiraven molt.

Llavors va arribar una viuda pobra que hi va tirar dos monedes menudes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: Us asseguro que esta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.

Tots han donat del que els sobrava; ella, en canvi, ha donat del que necessitava». La solidaritat que es fa evident en este relat ha de configurar el comportament de les persones i no es limita solament al material; tothom té alguna cosa que altres necessiten i no tenen. Compartir és la conclusió, tan moral com espiritual, que transmet este comunicat. És obvi, des de la fe, que a les mans de Jesús allò que sembla insignificant esdevé d’una magnitud incomprensible.

També les dotze cistelles que van arreplegar de les sobres, pel mandat de Jesús, són una lliçó de com s’han d’administrar els recursos que de vegades es malbaraten.

Seguint el pla original de Déu per a la humanitat caldria establir relacions perquè tot sigue compartit i res no sigue acaparat. Però, qui podria influir per a fer-ho realitat no està per la faena. Han convertit el món en una gran gentada i la terra en un plat gran on només mengen els poderosos i el seu seguici.

Aleshores, este missatge és per a tot aquell qui s’hi vulgue adherir.

Joaquín Tomás

20

XXVIII Jornades Culturals

XXVIII Jornades Culturals

21

22

De bona llei EL CAS DE GOOGLE

Fa poc ha sortit a tots els mitjans de comunicació una sentència que condemna Google, però, sabem exactament què ha passat?

En la decisió judicial, adreçada a Google Inc. i Alphabet Inc., societat matriu de Google, s'arriba a la conclusió que Google ocupa una posició dominant en reals mercats de cerca general a Internet dins tot l'Espai Econòmic Europeu; és a dir, als 31 països que l’integren.

La Comissió Europea ha imposat una multa milionària a Google per haver infringit la legislació de la lliure competència de la UE. Segons la decisió de la Comissió Europea, Google ha abusat de la seua posició dominant en el mercat utilitzant el seu servei emblemàtic de cercador per a oferir un avantatge il•legal a un altre producte de Google al seu servei de compres comparatives.

L'empresa ha de posar fi a la seua manera de procedir en el termini de noranta dies o haurà de fer front al pagament d'una multa que pot arribar fins al 5 % de la xifra de negocis diaris d’Alphabet, la societat matriu de Google, a escala mundial.

Segons la legislació de lliure competència de la UE, el que Google ha fet és il•legal perquè ha denegat que altres empreses tinguin la possibilitat d'innovar i de competir segons els seus mèrits. I el que és més important de tot és que ha denegat als consumidors europeus una autèntica oferta de serveis i tots els avantatges de la innovació.

Estratègia de Google per al seu servei de compres comparatives El producte emblemàtic de Google és el seu cercador, que oferix resultats de cerca als consumidors, els quals paguen el servei amb les seues dades. Gairebé el 90 % dels ingressos de Google procedixen dels anuncis, com els que es mostren als consumidors com a resposta a una consulta.

El 2004, Google va entrar al mercat dels serveis de compres comparatives a Europa, amb un producte que inicialment es va dir «Froogle», que després va passar a ser «Google Product Search», al 2008, i que des del 2013 es diu «Google Shopping».

Este producte permet als consumidors comparar productes i preus a Internet, a més de trobar ofertes de tot tipus.

Quan Google va fer la seua entrada als mercats de les compres comparatives amb Froogle, ja es coneixien diversos agents econòmics. Dades de l'època procedents de Google mostren que l'empresa era conscient que els resultats de Froogle en el mercat eren relativament fluixos, com queda ben patent en un document intern del 2006, en el qual s’afirmava que «Froogle simply doesn't work» (Senzillament, Froogle no funciona).

Els serveis de compres comparatives depenen en gran mesura del trànsit per a ser competitius. Com més trànsit de dades, més alt és el nombre de clics i més grans són els ingressos. A més a més, un trànsit més gran atrau un major nombre de venedors que volen associar els seus productes a un servei de compres comparatives. Tenint present la posició dominant de Google en les cerques de caràcter general a Internet, el seu cercador és una font important de trànstc per als serveis de compres comparatives.

Canvi d'estratègia: posició dominant de Google

en les cerques de caràcter general a Internet.

El 2008, Google va iniciar un canvi fonamental d'estratègia en els mercats europeus per impulsar el seu servei de compres comparatives. Esta estratègia estava basada en la posició dominant de Google en les cerques de caràcter general a Internet, i no en la competència segons els mèrits en els mercats de les compres comparatives. Google col•loca sistemàticament en un lloc destacat el seu propi servei de compres comparatives, quan un consumidor fa una consulta al cercador de Google al servei de compres comparatives de Google els resultats que ells volen mostrar apareixen en la part superior de la llista de resultats de cerca, o ben a prop.

Google col•loca en pitjor lloc els serveis de compres comparatives rivals en els resultats de cerca que oferix. Així, els serveis de compres comparatives rivals apareixen en la llista de resultats de cerca de Google segons els algoritmes de cerca genèrica d'esta companyia. Google inclou diversos criteris en estos algoritmes, amb el resultat que els serveis de compres comparatives rivals apareixen en una posició pitjor. Es pot comprovar que fins i tot el servei rival millor situat apareix de mitjana només a la quarta pàgina de resultats de cerca de Google, i uns altres figuren fins i tot més a baix. El mateix servei de compres comparatives de Google no està sotmès als algoritmes de cerca genèrica, incloent-hi la col•locació en posicions menys favorables. La conseqüència de tot això és que el servei de compres comparatives de Google els apareix als consumidors de manera molt més visible en els resultats de les cerques, mentre que la visibilitat dels serveis rivals és molt menor. És fàcil comprovar que els consumidors fan clic molt més sovint en els resultats més visibles; és a dir, en els que apareixen en una posició superior entre els resultats de les cerques de Google. Fins i tot en un ordinador de taula, els deu resultats de cerca genèrica millor situats a la primera pàgina reben en conjunt, en general, el 95 % de tots els clics dels resultats de cerca genèrica.

De tot això es dedueix que Google ha donat al seu servei un avantatge considerable en comparació dels seus rivals només pel fet de col•locar en un lloc destacat únicament el seu servei de compres comparatives i de situar els seus competidors en pitjor lloc.

Vulneració de la legislació antitrust de la UE Les pràctiques de Google suposen un abús de la posició dominant en la cerca general d’Internet per a inhibir la competència en els mercats de compres comparatives.

L'article 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i l'article 54 de l'Acord EEE prohibeixen l'abús de posició dominant. La posició dominant no és il•legal en si mateixa, segons la legislació de competència lleial de la UE. No obstant això, les empreses dominants tenen l'especial responsabilitat de no abusar de la seua posició en el mercat restringint la competència, bé en el mercat en què són dominants o en altres mercats.

En la decisió adoptada, s'arriba a la conclusió que Google ocupa una posició dominant en els mercats de cerca general a Internet en tot l'Espai Econòmic Europeu. Esta ava-

De bona llei luació es basa en el fet que el cercador de Google manté quotes de mercat molt altes a tots els països de l’EEE. Google ha abusat d'esta posició dominant ja que ha donat al seu servei de compres comparatives un avantatge il•legal. Google col•loca el seu propi servei de compres comparatives en una posició destacada en els seus resultats de cerca, mentre que els serveis rivals els situa en un lloc més desfavorable. Google ha estat inhibint la competència basada en els mèrits en els mercats de les compres comparatives.

L'efecte de les pràctiques il•legals de Google Les pràctiques il•legals de Google han influït considerablement en la competència entre el seu propi servei de compres comparatives i els serveis rivals, la qual cosa li ha permès millorar considerablement el tràfic del seu servei a costa dels seus rivals i en perjudici dels consumidors europeus.

Tenint present el predomini de Google en les cerques de caràcter general a Internet, el seu cercador és una font important de trànsit. D’acord amb els resultats de les pràctiques il•legals de Google, el trànsit del servei de compres comparatives d'esta empresa va augmentar considerablement, mentre que els seus rivals han sofert unes pèrdues de trànsit molt significatives de manera duradora.

Això ha fet que Google haja inhibit la competència basada en els mèrits dels mercats de compres comparatives, la qual cosa ha privat els consumidors europeus d'una veritable oferta i de la innovació.

Proves reunides Per a prendre esta decisió, la Comissió ha reunit i analitzat de manera exhaustiva tota una sèrie de proves, entre les quals cal citar les següents: 1) documents actuals de Google i d'altres agents del mercat.

23

2) quantitats molt importants de dades del món real, entre ells 5,2 terabytes de resultats de cerques reals de Google.

3) experiments i estudis, en els quals s'analitzen en particular la repercussió de la visibilitat dels resultats de les cerques en el comportament dels consumidors i en el nombre de clics.

4) dades financeres i de trànsit que resumixen la importància de la visibilitat en els resultats de les cerques de Google i els efectes que s'aplique una posició desfavorable en els resultats.

5) una important recerca de mercat dels clients i dels competidors en els mercats afectats (la Comissió va remetre qüestionaris a diversos centenars d'empreses).

Conseqüències de la Decisió La multa de la Comissió, l'import de la qual ascendeix a 2.424.495.000 d'euros, té en compte la durada i la gravetat de la infracció. D’acord amb les Directrius de la Comissió sobre la imposició de multes, del 2006, la multa s'ha calculat depenent del valor dels ingressos de Google derivats del seu servei de compres comparatives als tretze països del EEE afectats.

La Decisió de la Comissió exigix que Google pose fi a la seua conducta il•legal en el termini de noranta dies des que s’adopte i que s'abstingue d'aplicar qualsevol mesura que tingue un objecte o un efecte igual o equivalent. En particular, la Decisió ordena a Google a complir el senzill principi de la igualtat de tracte, ja es tracta dels serveis de compres comparatives rivals o del seu propi servei. Google ha d'aplicar els mateixos processos i mètodes per a situar i mostrar els serveis de compres comparatives rivals a les pàgines de resultats de les cerques de Google que els que aplica al seu propi servei.

24

Notícies locals/opinió PASSEJANT PER LA FOIA

M’agrada passejar pels voltants del nostre poble en qualsevol època de l’any, però quan la primavera fa el ple el meu espai preferit és, sens dubte, la Foia. Aficionat com soc a l’observació de la naturalesa, m’atrau el caràcter singular que pren este xicotet ecosistema tan prompte arriba el bon temps, sobretot si les pluges han sigut generoses. Un caràcter que combina la mediterraneïtat més espontània amb el perfil sempre canviant de les zones humides.

No sabem en quin moment esta fondalada, originada per l’acció erosiva de les aigües —això és una foia—, va convertir-se en nom propi per als masdenvergencs, la Foia; però deu fer molt de temps. Recordo que, sent xiquet, ma iaia me’n parlava sempre amb un aire misteriós, amenaçador: «no et fies mai de les basses de la Foia, són profundes i t‘engolirien!». A més, segons em deia, les vaques braves que s’escapaven de les velles places de carros, durant els dies de bous, hi trobaven un amagatall perfecte per l’abundància d’aigua i la seua naturalesa selvàtica. També hi «feien el niu» les serps més extraordinàries, les quals de tant en tant eren trobades, assolellant-se, per algú o altre que fugia d’allà totalment esperitat… Estes i encara altres contalles, més o menys versemblants, confirmen que la Foia forma part del patrimoni mític de Masdenverge, i això denota al capdavall un vincle molt antic.

Però com que els temps canvien —i a vegades inclús per a bé—, des de fa set o vuit anys gaudim d’una Foia assimilada al cànon dels espais naturals que es porten avui. Vull dir que li han donat una espècie de protecció, si més no administrativa, i pensant en el seu paper social s’han fet un seguit d’actuacions per a poder-la conèixer des de dins —neteja de part de l’immens brollar, condicionament d’una ruta, instal•lació de plafons informatius, muntatge d’un amagatall d’observació…

Esta mena de domesticació li ha tret part de la càrrega mítica de què parlàvem, però n’ha conservat l’encant i sobretot el paper d’hàbitat per a una bona colla d’espècies vegetals i animals.

Com deia, és durant la primavera quan la Foia resulta més atractiva. Després d’un hivern plujós les basses s’han omplit a caramull, i sobre la terra humida creixen tota una munió de plantes, de les quals esclaten les flors més diverses que llancen aromes fresques i profundes. Endinsar-s’hi allavons és una pura delícia, sota els oms i aubes que, tot i la inclinació de les seues tiges pels corrents de l’aigua, dominen les alçades i formen una fronda densa, ombrívola, gairebé impenetrable.

En un dia de ventet suau, de ventijol, sentireu com la fressa de les fulles d’estos arbres gairebé us obliga a seure i fer una cabotada…; si us agafa per aquells topants una mestralada forta, irruent, tindreu la sensació

de ser almenys a resguard del maremàgnum que es produix més amunt; i si us hi passegeu en un temps calmat i serè, més o menys calorós, podreu copsar la respiració de la Foia, el vigor d’un món en plena efervescència.

La densitat de plantes és, en alguns racons, molt alta, i el mestissatge entre la vegetació de secà i la més típica dels aiguamolls produix, a la Foia, combinacions curioses, fins i tot agosarades, que demostren la força integradora de la naturalesa: joncs i pollancres a tocar de coscolls i margallons; els romers arrecerant-se sota les matisses en una perfumada concupiscència; canyars frondosos alternant-se amb les impenetrables romigueres; els bordissos, carregats de mostra, que s’entrecreuen amb els baladres formant una profusa teranyina; les tiges de bova sota l’ombra de les velles carrasques; i a les solanes una indestriable amalgama de cards, gavarreres, calcides, margalls, frígoles, candeleres, arítjols… Un brou multicolor que en bones condicions d’humitat gairebé es veu créixer i escampar-se com en una selva.

Un tal agombolament botànic, que viscut en absolut silenci resultaria fins i tot aclaparador, s’aireja gràcies a la presència dels animalets que l’ocupen, sobretot els moixons. Per les altures arbòries i entre la malesa es mouen moltes espècies d’aus que improvisen diàriament, durant la primavera i l’estiu, la música que harmonitza la Foia; la seua banda sonora. Tan sols parant una mica d’atenció, mentre passegem, podrem distingir alguns dels intèrprets que la fan possible: la veueta espurnejant dels gafarrons; el cant més aviat sedós de les caderneres; els xiulets de les merles del bec groc, que tenen com un matís oriental; el crit desmanegat dels bonics abellerols, amb la seua lliurea polícroma; i un llarg etcètera. Ara bé, si parlem d’aus cantores, hem de fer una menció especial, un punt i a part, per a referir-nos als autèntics reis del bel canto mediterrani: els rossinyols.

La veu del rossinyol és inconfusible. No existix, en tota la nostra geografia, cap altre moixó que se li pugue comparar. Les notes líquides, vivíssimes, potents i variades del seu cant es reconeixen immediatament, per poc entrenada que es tingue l’oïda. Jo m’he aturat, a vegades, al bell mig de la Foia, i he restat suspès, en silenci durant alguns minuts, tan sols escoltant embadocat el duel melòdic que s’entaula entre dos, tres i a vegades fins a quatre d’estos moixonets. Es tracta d’una proesa física que pot durar hores, perquè els rossinyols no es cansen mai de refilar; ho fan en qualsevol moment del dia i fins ben entrada la nit. Són competicions, però, que destaquen per l’elegància. Seguint-les us adoneu que, a pesar de la gran rivalitat que demostren, els rossinyols guarden sempre un escrupolós respecte pel torn de cant dels seus congèneres. I per

Notícies locals/opinió si no n’hi hagués prou, combinen una veu tan prodigiosa amb el caràcter potser més tímid i esquiu dels ocells, de manera que guipar-los és complicadíssim, perquè solen moure’s entre les parts més ocultes d’arbres i bardisses. Només algun cop, en l’apoteosi d’estos duels, perden una mica el sentit i un s’hi pot apropar sense que s’espanten… En fi, és un autèntic plaer disfrutar de tot això tan a prop de casa. Creieume si us dic que el cant dels nostres ocells —sobretot dels rossinyols que troben a la Foia un lloc ideal per a reproduir-se— és una teràpia, un bàlsam que elimina l’estrès; un analgèsic per via sensorial contra certes migranyes que ens dona la vida.

Arribant-hi des de Masdenverge, la Foia comença més o menys al punt on el barranc del Solsó es troba amb la rambla de la Galera. Forma com una veta d’exhuberància que al principi s’estira pel llit i el vessant dret d’aquell barranc, i després es decanta més aviat vers el seu marge esquerre, esqueixada a penes pel camí del Solsó, sobre un terreny amb un nivell freàtic bastant superficial. Això últim és la seua raó de ser, perquè l’aigua s’hi acumula amb relativa facilitat.

Se’ns podrà dir que es tracta només d’una illeta verda en un mar de secà, un enclavament que ben bé podria passar desapercebut, que tot plegat no n’hi ha per tant… Potser sí. Però jo penso que és precisament este caràcter d’excepció —que per desgràcia es va accentuant— el que més hem de valorar de la Foia. Un oasi

25

així, encara que sigue força limitat, no és pas qualsevol cosa en els temps que corren. A més, s’adiu al tradicional tarannà masdenvergenc, poc pretensiós, i a les possibilitats del municipi. Per últim, la tenim a l’´abast de les cames en qualsevol moment, i encara pot fer el paper d’estació de descans per a nombroses excursions cap a la mola de Godall, la serreta de Freginals i més enllà.

La Foia, certament, ha dixat de ser aquell espai tancat i misteriós del qual em parlava ma iaia. El que puc assegurar-vos, però, és que sempre hi descobrireu alguna cosa que us despertarà la curiositat. Podeu anar-hi en companyia, és clar, però jo us recomano que de tant en tant ho feu tot sols, en silenci; que us hi passegeu amb els cinc sentits, potser cap al tard, després d’un dia de feina esgotador; o de bon matí, per a vore com s’hi dessonilla la vida; o, en definitiva, quan ho cregueu més convenient. A tota hora us reconfortarà, encomanant-vos una mena de pau d’esperit. I si sabeu mirar-la, escoltar-la i assaborir-la en sortireu amb un altre concepte. Amb una mica de sort, arribareu a pensar que les coses menudes i simples que ens envolten són a vegades les més sorprenents i, fins i tot, les que ens fan més feliços. Les coses que, com un passeig per la Foia, són debades… Les coses que no es compren amb diners.

Rubén Royo Espuny

26

Les nostres mascotes COM AFECTA L’ESTIU ALS GOSSOS

La calor pot canviar els costums dels gossos. Quan arriba l'estiu hem saber com hem de protegir les nostres mascotes de les altes temperatures, perquè patixen igual que natros i és molt important saber com podem ajudar-les.

Els gossos més propensos a patir calor durant esta temporada són els adults, els obesos, els que tenen el pèl llarg, els de color negre i els que tenen el nas camús.

D’entrada, no és gens recomanable afaitar els gossos i deixar-los el pèl massa curt a les durant l’estiu perquè el pèl els protegeix de les cremades del sol directe. Els animals susceptibles a les cremades són els que tenen el pèl de color blanc. El tall de pèl s’ha de fer abans, a la primavera.

Sobretot, i davant de qualsevol consell, és molt important que el gos tingue prou aigua per a passar tantes hores com calgue i, si és possible, que estigue fresca. Això s'aconseguix mantenint l’aigua a l’ombra. L’ideal seria canviar l’aigua com a mínim tres vegades al dia per a mantindre-la fresca i neta.

Tant els gossos com els gats transpiren molt poc, ja que eliminen la calor panteixant. Si acostumeu a passejar amb el gos cada dia, és recomanable que sortiu a caminar quan les temperatures comencen a baixar, perquè serà més agradable per a tots dos.

No és sobrer emportar-nos una botella d’aigua per si l’animal necessita beure durant la caminada. A les hores amb les temperatures més altes, notareu que l’animal vol descansar i que està més tranquil que de costum; no li demaneu passejos ni jocs. Si a casa hi ha aire condicionat o ventiladors, deixeu que puguen estar-se a l’interior o a prop del ventilador (vigileu, però, que juguen amb els cables de l’electricitat o se situen massa a la vora).

Una altra cosa que podeu fer —i que la vostra mascota agrairà molt— és jugar amb aigua: és molt divertit i tothom sap que una sacsejada del nostre gos és una bona excusa per a banyar-se a la piscina, i més encara si el gos sap nadar. Així es refrescarà i passarà una estona molt agradable. També podeu banyar les parets que estan a prop d'on són habitualment, el jardí o les rajoles, i així trobarà que el

lloc per on es mou està més fresc. En esta època les necessitats energètiques dels gossos són menors, així que no us espanteu si deixa menjar o menja menys del que és habitual.

No heu de donar-li menjars exposats al sol; és preferible alimentar-lo bé a la nit, quan fa fresca, ja que per a ell també serà molt més agradable. Algunes dades importants que cal tenir en compte són, per exemple, evitar deixar-los completament tancats, ja que poden deshidratar-se i tindre un atac de calor (també conegut com a “heat stroke”). És el perill més gran pel qual passen les nostres mascotes durant esta època. També heu de netejar el jardí si hi han fet les seues necessitats i netejar les menjadores tot sovint; així evitareu les mosques i les formigues.

Totes estes coses no són gaire complicades; si les feu, aconseguireu que la vostra mascota estigue més feliç i que patisque menys si fa molta calor.

Luci Farnós Arasa

Fila 13

27

SOUL SURFER

RUBY SPARKS

La pel•lícula "Soul Surfer" ens explica la història real de Bethany Hamilton, una jove surfista que va patir l'atac d'un tauró. Com a conseqüència de l’accident, Bethany va perdre un braç. Les seues aspiracions i els seus somnis es van veure truncats a causa de l’incident, però Bethany va poder demostrar que amb la seua força de voluntat podia aconseguir superar qualsevol onada. Dennis Quaid, Helen Hunt i AnnaSophia Robb són els actors encarregats de donar vida a este film que mostra un cop més les capacitats de superació i el coratge que hi ha a l’interior de les persones.

La valentia de la protagonista d'esta història li va permetre superar la tragèdia i tornar a proclamarse campiona de surf als campionats nacionals.

Dels directors de "Little Miss Sunshine", arriba esta bonica història en què es narren les experiències d'un escriptor que s'enamora esbojarradament d'un dels seus personatges femenins. Calvin sempre ha estat un xiquet prodigi, motiu pel qual la seua primera novel•la va tindre un gran èxit i va ser el centre d'atenció de totes les històries romàntiques. Des d'aquell moment, Calvin patix un bloqueig creatiu que, a més a més, va en augment a causa de la seua depriment vida amorosa. Finalment, en un dels seus millors dies creatius, Calvin aconseguix inventar un personatge femení, Ruby Sparks, que s’acaba materialitzant per a compartir la vida amb ell.

Alba García Castell

28

Club de birles RESULTAT I CLASSIFICACIÓ FINAL DE LA TEMPORADA

12/05/17 Amposta A (302/287) Masdenverge (281/241) FINAL DEL CAMPIONAT INDIVIDUAL FEMENÍ DE CATALUNYA JUGADA A PALAMÓS EL 4 DE JUNY DEL 2017 La representant del nostre club en la final, Lourdes Adell Monforte, va quedar en el lloc 28 d’un total de

37 participants. Des d’estes línies volem felicitar-la per haver estat capaç d’arribar a participar en la final. Una gran fita!

Com podeu comprovar en les classificacions, finalment el nostre club és un dels que ha perdut la categoria i l’any que ve jugarem a la segona divisió. Ens sap greu haver fet una temporada dolenta, però esperem i confiem que la següents serà més reeixida.

Per acabar, volem felicitar a tots els jugadors i a les jugadores del club per la seua voluntat i sacrifici a l’hora de participar i de permetre que el club continue endavant.

La junta

UMM BANDA JOVE DE LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE Un any més, amb motiu de l’agermanament musical amb el Conjunt Instrumental Jove de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre, i sota la direcció de Juan Miguel Alfonso, hem aconseguit els nostres objectius.

Enguany hem actuat per primera vegada fora

29

de casa, ja que vam participar en la 19a Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya Ciutat d’Amposta i també en la 7a edició del Festival Simfònic.

Tal com diu la dita, «la unió fa la força!!». Esperem que els fruits d’este agermanament continuen creixent i que ens permeten portar el nom del poble amb orgull allà on anem.

Juan Miguel Alfonso

30

Records d’antany

VIATGE A CANTÀBRIA Per Àngel Carles

El viatge el van organitzar els jubilats de Santa Bàrbara i com els feien falta omplir algunes places van convidar-nos als jubilats de Masdenverge. Una molt bonica manera de dibuixar una rialla a més de quatre incloent-nos natros.

Molt bé! Fet este xicotet aclariment, el dia 29 de maig, dissabte, a les sis del matí, vam fer tots cap a la parada dels autocars. Allí, molt puntuals i amb molts amics i amigues, tots plegats cap l’altra punta d’Espanya, gairebé.

Anàvem amb un autocar moderníssim i uns seients molt còmodes, i el més rellevant per a mi, i per a tota la gent que anàvem en aquell autobús, va ser la gran professionalitat del nostre conductor, i amo de l’autocar. Gràcies noi, en nom meu i de la resta de personal, moltes gràcies! Mai no direm d’esta aigua no beuré, però no tindria cap inconvenient a tornar a viatjar amb tu. Però bé, tornem al relat. El paisatge era meravellós, molt de sol, molta companyonia i, com no, ens agradaria repetir viatges amb els jubilats de Santa Bàrbara.

Amb algunes planeres, durant la meva joventut, fèiem algun ball. Que bonic és recordar! Al ball d’Evaristo, i al cinema de dalt, el Kursal, i modern el de dalt, i el passeig a la sortida del cinema, carrer amunt, carrer avall. Però bé, continuo parlant del viatge... fent les parades obligatòries com mana la llei del descans del conductor. I natros, vinga a admirar el paisatge meravellós d’un dia esplèndid. Lluny sí, però no pesat. Fins al moment de l’arribada al hotel del poble, Isla.

Us parlaré mol breument de l‘hotel: molt familiar, preu bons, potser un poc despistats a l’hora de muntar les taules al menjador, ja que a mi i a la meua dona no van comptarnos i vam haver de seure a la taula dels companys de Santa Bàrbara. La nostra presidenta va dir-nos que a la nostra taula no cabíem i que havíem de seure a la taula dels companys de Santa Bàrbara. Acte seguit vaig fer una ullada i vaig vore un espai, entre cadira i cadira; era fàcil la solució: ajuntar un poc les cadires i problema resolt. I com és que sabia esta solució? Justament perquè durant nou anys vaig ser delegat del Sant Jordi de Caixa Catalunya, i també portava els viatges, i els esdeveniments dels dinars i de les festes del Club. Quan tots els socis havíem de seure… era simplement fer treballar el cap i ajuntar cadires. Fent treballar el perol ens ajuntàvem al Sant Jordi prop de 500 socis, i tots em deien: «Àngel, com t’ho arregles?» L’Agustí Padilla, el conserge, només deia: «me voldria morir!». I sí, una ullada i prou: ajuntar cadires i tots contents. I així va ser com vam estar la meua dona i jo molt contents d’haver compartit taula amb els amics planers, i encara més en Rafel, que ell i jo moltes peripècies vam passar junts perquè els dos ens dedicàvem a la venda de cotxes: jo, tractors i segadores. Rafel, per a mi va ser un molt bon company, i em va ensenyar moltes coses i molta maquinària vaig vendre a Santa Bàrbara en l’època dels tractors, quan vaig pas-

sar a vendre John Deeres.

Però bé, tornem al nostre viatge: unes vistes amb molts del xalets, els voltants, prats molt verds, i com no, les vaques i bous pasturant; este era el paisatge meravellós que tots els dies quan ens despertàvem veien els nostres ulls. Visites programades per endavant pel nostre guia Joan. Com a anècdota us diré que durant els anys que jo vaig estar de delegat al Sant Jordi, amb en Juan ja en van fer bastants de viatges. Joan, tens uns bons majoristes dels viatges; ells són els responsables que tot rode bé.

Què és el millor que hem vist? Tot, però destaco les coves.

Recordo que en un dels viatges que jo vaig fer —aquí, a Santander, és el tercer viatge que he fet en jubilats— hi vaig anar amb la dona després de tancar el negoci que teníem a Peníscola. Cada any anàvem a un lloc diferent, i mai no repetíem... I per a refinar el ball, delegat de viatges de Caixa Catalunya i no em pena, gens ni mica, haver repetit el viatge, per la meravella de paisatge. Cantàbria és única! A mi em va recordar molt i molt els paisatges d’Alemanya, on vaig viure vuit anys amb la meua dona.

Un altre lloc que vam visitar va ser el Palau de Comillas. Este palau em va sorprendre, i molt. Com ja sabeu, este palau es únic al món, ja que estè tot el palau interior fet de fusta, i molt ben treballada. No n’hi ha cap al món igual que este.

Va pertànyer, com ja sabia, a la família Botín, però el que no sabia era el que va explicar-nos la guia del palau: ens va contar tota la història, i és que el palau, a dia d’avui, és propietat de la dissenyadora Agata Ruíz de la Prada. Ja m’imagino el perquè: ella es va casar en un dels fills de senyor Botín. Els Botins avui són una de les fortunes del món. Que Déu els conserve la vida, però també es moriran, o no?

I les coves! Estalagmites que tan sols creixen un mil•límetre a l’any. I jo em pregunto, quants milions d’anys tindran estes coves? I també, ens imaginem els miners que van descobrir estes coves, mentre ells feien galeries per a trobar zinc. Penseu com es devien sentir els miners que van descobrir estes coves. Què pensarien? Ens hem equivocat de món! Això és un altre món! A on estem? Qui mos ha portat aquí? Estem vius o somiem? La nostra ment ens està jugant una mala passada? Socors! Que mos hem tornat bojos o què? Socors, traieu-mos d’este lloc! Segur que ells pensaven alguna cosa semblant. Recordarem molt de temps estes coves.

La decepció ens la vam emportar quan vam visitar la "Feria del ganado". Tot té, però, una explicació. El fet és que la fira comença a les sis del matí i quan natros vam arribar el gran magatzem ja estava per la meitat, ja havien venut bastant. A més, la crisi que patix el sector ramader també és un motiu per a la baixa activitat que està patint el país. No es tracta del mateix que veia en altres viatges, no.

Al dia següent de la nostra visita, al “Diario Montañés” (una mena de “Vanguardia”) es va publicar la nostra visita. Jo cada vegada que pujava a Torrelavega, sempre anava a la oficina del director del recinte i del pavelló per a donar notícies a algun diari. Jo donava informació a diaris com el “Diari de Tarragona”, la revista “Amposta”, la revista “Peñíscola”, el “Butlletí de Masdenverge”… i més que res era que jo durant molt temps feia les entrevistes a Ràdio Joventut de Masdenverge; entrevistava polítics, alcaldes de la comarca i de fora

Records d’antany de la comarca. I sí, per a Ràdio Joventut vaig explicar el nostre viatge a Cantàbria algun que altre cop, entre altres notícies com ara del món empresarial, associacions del poble i fora del poble, etc... I en sortir de l’oficina del president del pavelló, en sortia un jove que em va dir: «vostè, de quina província es?. I jo li contesto: «de Tarragona. És un viatge de gen gran que venim de visita al vostre país!»

«Molt bé!» em va contestar «Passeu-ho molt bé!» I este és el fet d’haver publicat la nostra visita al Diari Montañés. El noi era molt educat i natros li vam donar les gràcies (ens hauria d’haver dit de quin mitjà era, però).

Retornem al nostre viatge. Què me’n dieu del paisatge, dels habitatges envoltats de terreny. I jo pensava: les cases al camp aïllades... deu ser que a Cantàbria no hi ha lladres.

Em vaig fer esta pregunta perquè aquí al nostre país, a Catalunya, ens fa pànic dormir a les finques perquè hi ha molts de robatoris. I si els agafen, no passa res... A tornarhi, que aquí no passa res.

Agafem un altre cop el fil del nostre viatge, de tantes coses com hem vist. En primer lloc voldria destacar el bon temps.

Sí, allí sempre plou, tret d’enguany... De fet, estan patint una gran sequera. Pareix que no perquè tot és verd, em va dir un ramader, però fitxa’t en el sembrat o en l’herba: no passa dels 50 centímetres, i en esta època de l’any ja hauria de tindre un metre. I què passa? Quèhan de gastar més diners en pinso per a donar de menjar al ramat, i la vaca no és de les que 'rie', li vaig dir jo. Sí, és així mateix: tot el que hem vist i el que ens ha permès vore no té comparació amb el fet del primer dia d’arribar a l’hotel i vore aquella meravella de paisatge.

Sí, la setmana passa volant, i sense adonar-nos-en el guia ens va dir: «demà, a les 7 del matí, mos despertarem, esmorzarem, i cap a casa!!» Ja sabem que tot allò que és bo, tard o d’hora, s’acaba i que allò que és roí dura molt.

També vam fer una visita a Fontibre, al naixement del riu Ebre. Recordeu quan baixàvem cap a casa, el panorama des de dalt la muntanya, l’autocar molt a poc a poc i l’altura era molt elevada; carretera molt estreta i baixant molt espai l’autocar i meravellant-nos de les vistes boniques, i de cop i volta el ramat ben bé enmig de la carretera. Segurament les vaques pensaven: «què vol este dimoni que ve per darrere. Natros no mos apartem perquè este mon és nostre, i com que és nostre us foteu!» Semblava que es feia de nit, amb molta boira i neu, i de cop i volta va desaparèixer la boira i va aparèixer el sol. I el fet és que jo necessitaria tot el but-lletí per a explicar-vos fil per randa tot el viatge.

Espero que no massa tard, en algun altre viatge puguem tornar a coincidir amb la gent de Santa Bàrbara: gent molt amable i veïna, un poble treballador i fester. Gràcies, planers! I el principal és que vam baixar en salut. Mols de natros, de ben segur que repetiríem el viatge, sigue allí o en un altre lloc. El que jo demanaria és que tots tinguem prou memòria per a recordar este viatge durant molt de temps; ens hem de cuidar la memòria, si no estem perduts! I que quede molt clar que seria molt bonic que d’aquí a vint-icinc anys tots puguem recordar este viatge!

31

Les coves d’Altamira NOTÍCIES DE LONDRES Segur que molts haureu sentit a parlar per la televisió d’Ignacio Echeverría, que va donar la vida per a salvar la d’una altra persona, una noia. Ha estat admirat per tot el món, i també per un net que tinc a Londres i que treballa no molt lluny d’on va perdre la vida. Té la faena als grans magatzems Harrods de Londres, concretament a la quarta planta, a la secció de vestits d’hòmens. Tu, Ignacio, has perdut la vida, però el món t’admira. Mon net i tots els treballadors (entre empleats i públic són gairebé tres mil persones), avui tenen una pressió tremenda per part de la policia angles perquè es temen el que no havia de passar.

Sí, per Internet al món, mon net Stiven a Londres va vore en directe tot el programa d’«El foraster». Sí, en directe, clar i al món. Ell va vore i va escoltar tot el programa, inclús son cosí Guillem, el futur alcalde de Masdenverge! I com no a son iaio, jo mateix, explicant els anys en què vam haver de marxar a treballar a Alemanya i que vam haver de dixar un xiquet a casa dels sogres i que quan vam tornar als tres anys vam haver de dixar el segon! Va der motl dur, però va valdre la pena tot el sacrifici. Esperem que el foraster, Quim Masferré, xalés molt a casa nostra i que també ell disfrutés del bonic reportatge que van fer. Quim, torna quan vulgues: et rebrem amb els braços oberts! Moltes gràcies per haver pensat en el nostre poble. El poble, abans, ja era conegut, però ara és un il•lusió viure en este senzill poblet. Recordo que em vas dir que sempre recordaries Masdenverge. Fas poc et van demanar quin havia estat el poble que t’havia impactat més i vas dir que Masdenverge!!

Records d’antany

32

XALOC Al poble, qui més qui menys, quasi tots portaven un tros de terra per a fer hort; uns en propietat i els altres arrendada. Este era el cas de l’oncle Horaci, que arribat a Masdenverge i posat a viure a Amposta, va aconseguir aproximadament un jornal en arrendament a la finca de l’Oriola, però només podia fer plantes a poc més de la meitat; la resta, tot era una roca coberta per uns quatre o cinc centímetres de terra. L’oncle, amb molta voluntat i constància, motivat naturalment per la necessitat de fer menjar per a casa, va emprendre la dura faena d’arrencar pedra els dies que no tenia jornal; la intenció era engrandir l’hort a poc a poc, ajudat algunes vegades per son fill Jeremies. Quan la roca era tan dobla que no podien trencar-la amb el pic o el mall, feien forats amb la barrina i tiraven barrinades. L’oncle Horaci, tot il•lusionat, es posava content de vore com s’engrandia l’hort i es reduïa el tros on creixien espesses motes de fonoll que cobrien la roca.

En aquells temps, també era ¡una època en què la terra es xarugava molt fonda, amb tractors potents que obrien solcs d’uns seixanta centímetres de fondària; d’això, se’n deia 'desfonde' (desfonament, en català). I allà al de Lorente, finca que partia amb la de l’Oriola, separant-la el barranquet de Núvols, fent el desfonament van trobar unes urnes funeràries.

Havien descobert un cementeri de l’època dels cartaginesos; van acudir a visitar-lo autoritats, representants del món de l’arqueologia i de la història, a més de curiosos... i també hi va anar el fill de l’oncle Horaci, Jeremies, i el seu amic Domènec. Entre els estudiosos que hi havia allí, estudiant atentament les restes que l’arada havia deixat al descobert i trencat al mateix temps —quedant escampats al llarg dels solcs, els ossos i la ceràmica d’allò que havia estat fins aleshores una tomba-cementeri on es descansava en pau— hi havia un xic jove, de nom Pepe, amb uns amics. Pepe estava dotat d’una extraordinària imaginació: començava descrivint les operacions militars tàctiques entre romans i cartaginesos, i les comparava a les actuals columnes blindades. Pepe no tardaria molt a ser un home de lletres.

Els horts es cultivaven, les pataques ja s’havien sembrat, el blat i l’ordi —com totes les plantes— cada dia creixien més de pressa per l’efecte del sol. I l’oncle Horaci, amb son fill, continuava en la constància d’engrandir l’hort arrencant la pedra. Un

dia, finalment, van arribar al rogle on es criaven los fonolls i es van emportar la sorpresa de trobar una pedra rodona d’uns seixanta centímetres de diàmetre per uns vint de doblària; en apartar-la, va quedar al descobert un forat a la roca de uns cinquanta-cinc centímetres de diàmetre, amb una la doblària de la roca d’uns vint-i-cinc centímetres, que indicava la presència d’un espai soterrani. El lloc estava ple de pedres com a melons; per a no despertar la curiositat d’un veí de l’hort, però, van optar per tapar el forat amb la pedra i brossa per damunt amb la intenció de tornar-hi a la matinada del dia següent.

Això vas ser un dia del mes de març del 1956. Quan en sundemà hi van tornar pensant-se que allí podria haver alguna cosa de l’època de la Guerra Civil del 1936, van començar a netejar el forat. Primer van traure’n les pedres i, tot seguit, entre la terra fresca i humida van aparèixer arrels de cep que es desfeien només tocar-les —això donava a entendre que aquelles terres havien estat de vinya— i, tot seguit, van trobar uns ossos menuts barrejats amb trossos de ceràmica... i res més. Es van sentir un pèl decebuts perquè no hi van trobar res més, tot i que Jeremies va pensar que podria ser de cert interès arqueològic.

L’oncle Horaci, que s’havia posat a treballar de seguia en una finca gran, ja tenia prou faena tots els diumenges per a tindre cura de les plantes de l’hort ja aconseguit; Jeremies també l’ajudava i treballant amb ell a la mateixa finca. Així que, de moment, allò d’arrencar pedra va quedar gairebé oblidat per part de l’oncle Horaci.

Tanmateix, els dos amics, Jeremies i Domènec, de tant en tant s’entretenien i anaven fent cosetes: van prendre les mides (1,50 m d’alçària, 1,50 m d’amplària a la part més ampla i una base d’uns 80 cm de diàmetre), van arreplegar els ossets i trossos de testos —que és el que havien trobat i guardat i embolicat tot en un paper de diari— i els van mostrar al professor de l’institut d’Amposta, situat a les antigues escoles nacionals (avui Museu de les Terres de l’Ebre), que donava conferències d’arqueologia, a les quals els dos amics assistien sempre que podien.

El professor era molt amable i els va dir que els ossos no tenien cap interès perquè eren de cabra, però, en canvi, els trossos de ceràmica eren força interessants perquè pertanyien a l’edat mitjana.

—Ho veus, Jeremies, que ja t’ho deia que estos os-

Records d’antany sos no són de pollastre o de tito? li va dir Domènec quan eren tot sols i s’havien quedat amb tot el que no tenia valor, embolicat amb el paper de diari, a les mans.

—Tenies raó, Domènec, jo em pensava que eren de pollastre! diu Jeremies.

—Sí home, i et volies fer un filtre per a fumar.

Sabedors l’equip d’arqueologia d’Amposta del moment que els dos amics li havien mostrar la troballa al professor, i havent-li explicat d’on havia sortit, van anar a vore-ho i van relacionar de seguida les dos troballes: la de Lorente i la de l’oncle Horaci a l’Oriola.

Van deduir que la troballa d’Horaci era on hi havia el poblat i que la de Lorente era el cementeri; i el forat en forma de gerra que van trobar el pare i el fill a l’hort de l’Oriola devia ser un rebost on es guardaven els aliments.

Llavors, els dos amics van anar a la biblioteca a consultar la història de Catalunya i van pensar que l’il•lustre professor, per pocs anys, no els va poder dir que la ceràmica trobada era de l’edat antiga. De fet, era d’un temps anterior al 217 abans de Crist en què Asdrúbal i companyia eren per estes terres, i fins i tot hi havia la possibilitat que haguessen acampat al lloc on l’oncle Horaci i son fill havien trobat el rebost o on van discutir i barallar-se Corneli Escipió i Asdrúbal; així, d’esta manera, van conèixer un poc la història del poble.

Un dia, estant a l’hort de l’oncle Horaci, Jeremies diu: —I natros que mos pensàvem haver trobat lo tresor del pirata.

—Home, no hi havia cap tresor, però pot ser un vestigi històric, va contestar Domènec.

—S’ho haurien d’haver agafat més seriosament, tot això. I haver-ho examinat a fons per experts. Si bé és cert que van vindre l’equip o el grup d’arqueologia del poble, amb l’il•lustre professor Esteve al capdavant, mostrant tots ells un gran interès, en el cas del de Lorente han seguit els treballs de la terra i no s’ha recuperat res. I natros aquí! Està el forat, que el dia menys pensat, mon pare li pegarà quatre cops de mal i hi plantarà tomateres; d’esta manera esborrarà dos senyals de la història que sempre és bo per a la identitat d’un poble, va dir Jeremies.

—Potser no té la importància que natros li donem, i tot això ja ho deuen de tindre als arxius històrics i als museus, va afegir Domènec.

—Esta tora o roca, pel que es veu, és un lloc de com-

33

bat, perquè ara, després dels cartaginesos i els romans, fa segles, som natros els que lluitem contra la roca per a obtenir la victòria i poder menjar gràcies a ella, i en les hores de regar clar, va apuntar Jeremies.

—Això, convertir la roca en terra fèrtil que produix menjar per a la humanitat, però a això no se li dona importància, i natros no passarem a la història! diu Domènec, com a pagès amant de la terra.

Els dos amics, havent decidit ja marxar acabada la conversa que començava a prendre caire d’intel•lectual (i ells no eren res més que dos treballadors de la terra, però molt aficionats a la lletra) i conscients de la seua importància, van agafar l caminet de la vora de la regadora i, pel costat de l’ordi ja crescudet que onejava a l’aire com una brisa que bufa de xaloc donant diferents tonalitats de verd, van arribar als mangraners on havien deixat les bicicletes. Per l’explanació camí de la vida que no passaria mai cap tren, van marxar al poble i a casa. I Pepe, poc temps després, ja era un escriptor professional, i Jeremies se’n va alegrar per haver encertat el seu pronòstic el dia que el va sentir parlar allà al de Lorente; ara ja tenien al poble d’Amposta dos bons escriptors: Arbó i Pepe.

Miquel Ramos Roiget

34

Club d’escacs

CLUB ESCACS MASDENVERGE, ACTIVITATS MAIG-JUNY 2017 CURS D'INICIACIÓ ALS ESCACS MAIG I JUNY 2017 Durant els mesos de maig i juny, es va fer un curs d’iniciació als escacs, els dissabtes de 5 a 6, adreçat sobretot a xiquets i xiquetes que fan primària dins la ZER (zona educacional rural). L'acollida del curs ha estat bona, ja que va tindre una mitjana de 8/10 jóvens participants.

Possiblement, es pròxims anys, a més de les classes habituals de 6 a 8 de la tarda, els últims os mesos del curs escolar farem classes gratuïtes d'escacs per als més menuts, tant del poble com de la rodalia.

INVITACIÓ AL 50è ANIVERSARI DE LA FEDERACIÓ D'ESCACS ANDORRANA El cap de setmana del 17 i 18 de juny, la Federació d'Escacs d'Andorra ens va invitar a la festa de celebració del 50è aniversari de la constitució de la Federació Andorrana. A més del nostre club, hi van assistir també els clubs d’Hondarribia i de Monzón.

Natros hi vam ser presents amb un total de set jugadors, amb els acompanyants, que van poder gaudir d'un cap de setmana diferent.

El dissabte al matí, a Ordino, es va fer un campionat de ràpides, que finalment va guanyar Robert Alomà. A la tarda, es van fer simultànies contra el Oscar de la Riva, a la plaça del Call d'Ordino. El gran mestre, resident a Andorra, va jugar contra trentacinc jugadors i va guanyat la gran majoria de partides. Marc Avante, del Masdenverge, va ser l'únic de tots que el va poder vèncer. També van aconseguir taules Arnau Fosch i Josep Jové.

CAMPIONAT D'ESPANYA DE SELECCIONS AUTONÒMIQUES El mes de juny, a la població gallega de Padrón, es va disputar el Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques.

El nostre club hi va ser present a través de l’escaquista Júlia, gràcies al paper tan bo que va fer al passat Campionat d'Edats de Catalunya, en què va quedar en sèptima posició.

Esta vegada, Catalunya partia com a segona del rànquing general; malauradament, la Júlia no va poder estar al seu nivell i els jugadors no van brillar com en altres ocasions. Malgrat tot, però, la Júlia va fer el 50% de punts, que per ser el seu primer any de participació no està gens malament.

VI OBERT INTERNACIONAL D'ESCACS MASDENVERGE-TERRES DE L'EBRE Durant el cap del setmana del 30 de juny al 2 de juliol es va disputar el VI Obert Internacional d’Escascs Masdenverge-Terres de l’Ebre a les instal•lacions del poliesportiu de Masdenverge.

Hi van participar un total de 97 jugadors d'escacs provinents de les Terres de l’Ebre, d'arreu de Catalunya, de l'Aragó, del País Valencià... La competició, que va durar dos dies i mig, va ser realment intensa i molt disputada fins a l’última ronda, com en tots els anys anteriors.

Durant les set rondes que dura la competició, tots els jugadors del territori tenen l'oportunitat de poder jugar un torneig d'escacs de bon nivell, al bell mig de les nostres comarques i en un lloc força tranquil, el pavelló poliesportiu de Masdenverge.

Aquí, els jugadors, a més de jugar als escacs, poden anar a la piscina i fer ús de les instal•lacions esportives. Per als acompanyants s'organitzen visites guiades al Parc Natural del Delta de l'Ebre i el seu entorn.

Este torneig destaca per la nombrosa participació d’escaquistes jóvens, més de la meitat dels quals són jugadors federats i no arriben als 18 anys. Les jóvens promeses dels nostres clubs tenen l'oportunitat de poder créixer i progressar més ràpidament i sense haver de sortir a fora. Tot un regal.

El guanyador de l’IRT MASDENVERGE TE 2017 va ser el jove castellonenc Miguel Jordan Martínez, del Club d'Escacs Circulo Mercantil de Castelló; va fer un total de 6,5 punts de 7 possibles. Com a segon classificat va quedar Miguel Angel Fernández, del Reus Deportiu, i en tercer lloc David Lorca, del CE Cardona. El campió local va ser Joan Buch, mentre que la primera fèmina va ser la jove castellonenca Silvia Doñate. En les categories de trams, van quedar primers de les seues categories: Ismael Molano, del Montornès; German Benaiges, del Peó Vuit; Jorge Garcia, del Sabiñánigo, i Arnau Fosch, del CE Masdenverge.

En les categories de menors (sub-8) van ser premiats: Alejandro Sánchez, d'Amposta; Jana Romeu, de Torredembarra; David Doñate, de Castelló; Nicolàs Bellón, del Vila-real; Armand López, de Lleida; Adrian Fariñas, de Saragossa i Xavi Aloy, d'Amposta. En la categoria de veterans el guanyador va ser Josep Sánchez, del CE Amposta.

Destaquem un any més la gran esportivitat per part de tothom, el bon nivell mostrat i l'empenta amb què pugen els jóvens valors.

Club d’escacs Les autoritats presents a l'acte van agrair la bona participació i van animar el CE Masdenverge, com a organitzador de l'esdeveniment, a continuar amb la faena feta fins ara i a ferho en futures edicions, mirant de repetir el mateix nivell de joc i d’esportivitat com fins ara.

Club Escacs Masdenverge

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

35

36

Club de futbol

PRIMER ANY I PRIMER ASCENS: ENHORABONA, MASDENVERGE CF!!

Abans de res, les primeres paraules que escriurem amb molta il•lusió i passió són per a Manel, a qui li dediquem l’ascens de categoria. Manel, ho hem aconseguit! Enhorabona!!!

El Masdenverge CF ha fet una temporada magnífica i amb uns resultats molt positius. Toca donar les gràcies a tota aquesta colla de jóvens que amb il•lusió i molta faena han format un gran equip i han portat un altre cop el futbol al nostre poble, amb un valor afegit, ja que han demostrat com fer les coses amb uns recursos limitats. Puntualitzo «colla de jóvens»; els podríem enumerar tots, però ho faria a perill de deixar-me’n algun. A estes altures ja no calen presentacions, perquè tots sabem els noms dels que s’han posat al capdavant d’este projecte. Enhorabona a tots: jugadors, entrenador, cos tècnic, directiva, aficionats...

Pel que fa al final de temporada, com tots sabeu el Masdenverge va quedar tercer classificat de la lliga, empatat amb l’Amposta. Després de l’últim partit de lliga jugat al camp del Bot —que va ser un partit molt emocionant i amb remuntada inclosa a l’últim minut i de penal—, el Masdenverge optava a pujar de categoria sempre que el Jesús Catalònia pugés de categoria.

Així que el Masdenverge havia d’esperar que l’eliminatòria entre el Jesús Catalònia i el Falset es decantés a favor del nostre veí, el Jesús Catalònia. I com són les coses que després del partit d’anada, que va acabar amb empat a un, el Jesús Catalònia va jugar a casa i va guanyar per 1-0 amb gol del nostre estimat Cristian Arasa, que ens regalava l’ascens a tercera catalana. Gràcies Cristian

per fer història. Tots sabem que este partit va ser molt especial per a tu, perquè vas jugar un doble partit amb dos samarretes que de ben segur estimes molt. Este dia el recordarem per ser un dia molt emotiu i especial en què es va fer justícia amb l’ascens del nostre equip a tercera catalana després d’una temporada marcada per la bona faena i els magnífics resultats partit rere partit.

Ara toca celebrar l’ascens i descansar per a agafar forces de cara al debut en una nova categoria que de ben segur ens depararà moltes emocions, tant positives com negatives, però el que està clar és que el nostre equip tindrà al seu costat a tota l’afició, amb les mateixes ganes de sempre, disposada a viure tardes de futbol inoblidables i molt emocionants.

Per a finalitzar, com sempre, tot seguit farem un breu resum dels quatre últims partits de lliga.

31a JORNADA: MASDENVERGE CF 2 - DELTEBRE UE 1

Partit molt treballat i amb un resultat molt ajustat.

Només començar, al minut 1, José Mulet va marcar un gran gol que feia pensar en una golejada, però va ser tot el contrari: el Deltebre va empatar amb un gol al minut 16 i fins i tot va tindre oportunitats per posar-se al davant del marcador. Però un gol a la segona part d’Eduard Roig, al minut 65, ens va donar la victòria i tres punts d’or.

32a JORNADA: ARNES CE 0 - MASDENVERGE CF 0

El partit va acabar com va començar, amb el resultat més just: un empat. L’Arnes aconseguia pujar de categoria matemàticament i el Masdenverge continuava tercer gràcies a l’empat de l’Amposta. Tots dos equips van tindre moltes per a marcar, però al final no es va poder materialitzar cap gol.

Club de futbol

37

33a JORNADA: MASDENVERGE CF 4 TIVENYS UE 1

Tot i el bon resultat el nostre equip va tenir que lluitar fins al final per treure tres punts més. A la primera part van marcar Francesc Xavier i Pau Tomàs en només 15 minuts.

Després va arribar el gol del Tivenys que deixaria un resultat ajustat a la primera part. A la segona part i a les acaballes del partit el nostre golejador Pau Tomàs va marcar dos gols més al minut 76’ i 83’.

34a JORNADA: BOT FC A 2 MASDENVERGE CF 3

Partit èpic i de gran tensió i emoció. El partit va començar de la pitjor manera ,amb dos gols del Bot que van provocar una primera decepció, ja que suposava perdre el tercer lloc de la classificació que havíem defensat perfectament durant tot el final de temporada. A més, l’Amposta guanyava al camp de l’Arnes i ens obligava a guanyar sí o sí. Però el futbol és futbol i, amb uns minuts màgics, el Masdenverge va remuntar: Pau Tomàs al 61’ i Oscar Gomez al 84’ igualaven el marcador, però no n’hi havia prou. Quant tots pensàvem que no podria ser la remuntada i que no optaríem a pujar de categoria, al minut 90’ l’àrbitre va xiular penal a favor nostre i Pau Tomàs va marcar el gol de la victòria. Tot un cúmul de sensacions que ens fan ver esclatar d’alegria i somiar amb l’ascens.

CF Masdenverge

GOLEJADORS PAU TOMÀS FRANCESC XAVIER TOMÀS JOSÉ MULET EDUARD ROIG EDUARD ALBIOL ÀNGEL TOMÀS

34 14 9 8 6 5

ÒSCAR GÓMEZ JORDI ROMEU DANI INIESTA CARLOS ROCA ARTURO SAGRISTÀ JOSEP BORRÀS ÒSCAR OLIVER JOAN CLUA DANIEL ACCENSI

5 4 4 3 3 2 1 1 1

Club de futbol

38

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Nom i cognom Data de naixement Equip de procedència Posició dins del camp Qualitats com a jugador Desig futbolístic Equip de futbol preferit Jugador preferit Quin altre esport practiques?

Iphone o smartphone? Últim llibre que has llegit Plat preferit On voldries viatjar?

Algun missatge a l’afició?

1.

Eduard Albiol Albesa 2.

17/1/1985 3.

Godall 4.

Migcampista, però m’adapto

a la posició que em digue

l’entrenador.

5.

Em considero un bon líder dins del camp;

m’esforço partit a partit per a ser millor.

6.

Poder ascendir a Segona Catalana 7.

Barça i Masdenverge 8.

Ronaldinho i Messi 9.

Sempre que tinc temps lliure, m’agrada anar a

córrer, jugar a pàdel i a futbol sala.

10.

Iphone 11.

La lectura no m’apassiona 12.

La paella que fa mon pare 13.

A Las Vegas 14.

Gràcies per estar al nostre costat partit rere partit donant-nos suport cada instant. En els moments més difícils ens heu donat les forces suficients per a aconseguir l’objectiu d’ascendir. Espero que la pròxima temporada sigue igual o millor. Tots units som CF MASDENVERGE. 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Aitor Roiget Arasa 16/9/1982 Masdenverge Porter Lluita i compromís Rebre una placa com jugador del CF Masdenverge Pericos i Masdenverge Tamudo Ara no Smartphone “Gente Tóxica” Arròs Noruega Sou la repera!

1.

Aleix Campos Boils 2.

5/10/1988 3.

CD Roquetes 4.

Per banda 5.

Ganes de guanyar-me un lloc .

6.

Seguir veient guanyar el Masdenverge 7.

Barça i Masdenverge 8.

Messi 9.

Running 10.

Iphone 11.

“El cafè de la Marina”, de Josep Maria de Sagarra 12.

Secret ibèric 13.

Nova York 14.

Que sou una afició increïble i que tot el que hem aconseguit ha sigut també gràcies a vatros. La temporada que ve intentarem seguir portant la il•lusió al poble.

1.

Marc Forés Fernández 2.

6/6/1988 3.

Amposta 4.

On falte algú, allí estaré jo.

5.

Companyonia per damunt de tot 6.

Ser un jugador apte per a totes les situacions 7.

Barça 8. Àlex Forés Amador 9.

En el seu moment, l’equitació; en un futur, es

pero tornar-hi.

10.

Smartphone 11.

“Déjame que te cuente los cuentos que me en

señaron a vivir”, de Jorge Bucay 12.

Tots els que cuinen ma iaia, ma mare i ma sogra.

13.

Escandinàvia 14.

Gràcies per omplir el camp, per viure el futbol masdenvergenc com un més de l’equip. Moltes gràcies!

1.

Edu Roig Forés 2.

13/10/1986 3.

UE Campredó 4.

Qualsevol que digui l’entrenador;

normalment, mig centre 5.

Experiència, treball i compromís 6.

Pujar a Segona Catalana, encara que sigue de

rebot.

7.

FCB i Masdenverge 8.

Andrés Iniesta 9.

No, la família m’ocupa tot el temps lliure 10.

Smartphone 11.

“The Magician’s Lev Grossan” 12.

Rissotto 13.

Riviera Maya 14.

Dir que esta temporada ha estat de deu i que tant de bo no ens cansem de vore el camp ple any rere any. És un goig vore l’afició com emplena les grades allà on anem.

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1.- Ferida al cap. Lloc poblat d’arbres. 2.- Manoll de flors. Consonant. Paret. 3.- Contracció. Persona que comanda. Xifres romanes. 4.- Lletra trencada. Manera d’avançar un quadrúpede. Consonant. 5.- Part de l’encèfal. 6.- Consonant. Tall de carn de damunt l’espatlla del bou. Fa fum. 7.- Dos que espanten. Altar dels sacrificis. Pronom. 8.- Barraca futbolística.

Vocal. Exempt de tota mescla. 9.- Petita quantitat amb què es contribueix a un fi. Moviment pel qual algú no toca de peus a terra.

VERTICALS

1.- Senyal que fa un llapis sobre el paper. Insecte invasor de fulles. Vint-i-cinc cèntims de pesseta.

Consonant. Al revés, art de pesca. 3.- Pronom.

Glaç. Article. 4.- Consonant. Nom de dona. Xifra romana. 5.- Situació dolorosa. 6.- Fa bo. Escriptor de versos. Consonant. 7.- Arbre. Projecte ordenat per a aconseguir un fi. Aliment. 8.- Profit que es treu a una cosa. Consonant. Teixit transparent. 9.- So penetrant. Robatori.

39

40

La “contra”

ASCENS CLUB DE FUTBOL MASDENVERGE