Bim 83 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 83

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2017

ROTONDA ACABADA ESPECTACULAR I DIVERTIDÍSSIM MONÒLEG D’«EL FORASTER»

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge. Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Quines ganes tenim tots que prompte facen a la tele el programa de Masdenverge que va gravar «El Foraster» a Masdenverge, veritat? Segons tinc entès, la gent que va assistir al monòleg s’ho va passar d’allò més bé; per este motiu, una de les fotos de la portada és una vista general de com estava el nostre pavelló polivalent aquell dia. Així mateix, també hi hem posat una foto de la rotonda acabada, amb el cartell del nom del nostre poble inclòs. Ho aprofitem per a demanar-vos el vostre parer en l’enquesta d’este BIM, alhora que publiquem els resultats de l’última sobre la visita del «foraster». A la contra, en canvi, ens hem decantat per posar-hi fotos de la pro-cessó de Divendres Sant i del dia de Sant Jordi, una festa molt celebrada al nostre país. Un país, el nostre, al qual la fiscalia espanyola li té preparada una querella per la licitació de la compra d'urnes. El Govern creu que seria «molt gruixut» que la fiscalia investigués el Govern per la compra d'urnes, però de moment la cosa està així. És molt fort! Com també ho és —i ara surt la meua bena de mestre— la nova moda que ha sortit ara de l’Spinner. Es tracta d’un artefacte que els xiquets i les xiquetes es posen als dits i el fan rodar; es queden encantats mirant allò que diuen que els ‘desestressa’. Com han canviat els temps: jo, als meus alumnes, els vaig portat un cub de Rubick i els vaig proposar que el fessen; allò sí que és un joguet que exercita el cervell mentre intentes col•locar les peces del mateix color al lloc que els correspon i no l’aparatet este, que no fa res més que voltar. Contra les modes, però, no s’hi pot fer res. Això és com el joc de la botella, que a tota hora estan tirant la botelleta per a vore si es queda plantada al lloc més inversemblant; tanmateix, posats a triar, doneu-me el joc de la botelleta, tot i el poc suc que té. Com han canviat els temps! Per a mi sentir a dir que els xiquets i les xiquetes s’estressen ho trobo una barbaritat. Per a mi s’estressa una persona que no pot arribar al final de mes, s’estressa una persona quan ha d’acabar una cosa però no té temps material o una determinat treball. Però inventar un joguet perquè els xiquets es ‘desestressen’, penso que és una cosa impensable, i tot ve perquè estem «sobreprotegint» massa el nostre jovent i accedim a tots els seus capritxos. Crec que la infància i la joventut és l’època més bonica de la nostra vida i, generalment, llevat de casos puntuals, un xiquet o una xiqueta és feliç, no té o no ha de tindre preocupacions «existencials», ni hi ha d’haver motius per causar estrès. I sense res més a comentar-vos, i després d’esta reflexió en veu alta, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una bona lectura d’este BIM 83 i molta salut a tothom! René Gonel Arasa

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 03/2017, DE 23 DE FEBRER DE 2017. ORDINÀRIA.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 04/2017, DE 6 D’ABRIL DE 2017. ORDINÀRIA.

Revocació de l’acord relatiu a l’aprovació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Masdenverge.

Aprovació de la redacció del projecte del pla d'acció per a l'energia sostenible (PAES).

Aprovació del conveni de col•laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge per a la realització d’actuacions de foment de l’ocupació mitjançant el programa treball i formació per a persones aturades no perceptores. Adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum.

Aprovació del conveni per regular l’atorgament de subvenció directa per a destinar-la a l’execució d’obres d’arranjament del camí nou del terme de Masdenverge. Cessament de Sara López Martín, funcionària amb habilitació estatal com a secretaria interventora tresorera, i nomenament, amb caràcter accidental, de Carme Torta Ferré com a secretaria interventora.

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Lucia Segarra Picón (23-IV-2017) Modificació de la denominació del grup municipal de Convergència i Unió a Grup Municipal de Partit Demòcrata . Concessió de permís a la senyora Ester Quiles, en representació de l’activitat de La Taverna, per ocupar 13,98 m2 de la via pública al carrer Reus, amb taules i cadires i elements annexes. Horari: fins a les mitjanit, tret de la setmana de les Festes Majors.

La foto divertida

Justa la fusta! Les de la foto eren, d’esquerra a dreta: Carmen Espuny, Cinta Monfort i Elisa Monfort. Esta vegada anem de festival de fi de curs; estos xiquets i xiquetes van ballar la cançó del “General Bum Bum”. Sabeu qui són i quin any era?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

Com valores la visita de Quim Masferrer, «el Foraster», al nostre poble? Molt bé.

Com trobes que ha quedat finalment la nova rotonda?

22 vots Bé.

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

4 vots Fatal. 4 vots M’ha decebut. 0 vots

La colla del Tello

Pepita: Bé, com està la cosa? Tarda a arribar la calor,

tat? Este principi de maig ha sigut fresquet! José: I més fresquet que vaig trobar-me jo després de sentir les paraules de Lluís Llach, i jo que el tenia per un home assenyat! Francisca: I ho és! Total, literalment va dir: «El dia que hi hagi la llei de transitorietat jurídica, el que no hi cregui, serà sancionat, queda clar. Quan ens diuen 'és que hi ha un ajuntament...' El dia que hi hagi aquesta llei, aquest ajuntament, aquest funcionari o aquest mosso pot ser sancionat. Cadascú ha de valorar les possibilitats de la sanció. Hi ha la possibilitat que nosaltres assolim la independència i, per tant, la gent s'haurà de pensar molt seriosament quina actitud té davant d'una legislació catalana que, si arribem a la independència, li demanarà responsabilitats. La declaració d'independència la faríem al mes de setembre i, per tant, les nostres primeres declaracions d'hisenda reals, serien del 18. Què està previst? Que el que no pagui a Catalunya es sanciona. Res més que això. L'Estat amenaçarà, però aquí és on cadascú de nosaltres i dels funcionaris haurà de veure què fa i responsabilitzar-se dels seus actes. No és un tema que preocupi massa, és com si ho tinguéssim molt resolt." Quan les coses vagin seriosament, Catalunya serà un Estat seriós. I quan aquestes lleis estiguin en funcionament, aquell que no respongui a la legalitat catalana podrà ser sancionat per l'Estat català.» Pepita: Tota la raó! Si mai s’arriba a aconseguir la independència! Cinteta: Pos jo opino que això que diu tampoc és

cap disbarat, veig més desgavell en tot això que mos diuen ara de la dona de Jordi Pujol, que diu que va ser la primera que va portar los diners a Andorra. Això si que és «lo cuento de nunca acabar!» Es veu que també havia rebut una «deixa» quan va morir son pare. Francisca: O això de que el CEO preguntarà si «és important» obeir les lleis o servir a l'exèrcit. Això, ara, a què ve? Pepita: Exactament diuen així: «Fins a quin punt és important obeir sempre les lleis i les normes?» i «Fins a quin punt és important estar disposat a servir a l'exèrcit en temps de necessitat?» Estes són dues de les preguntes noves que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat inclourà en la pròxima enquesta. Per què? Amb quin motiu? Quina és la finalitat? No ho sé! José: Bueno va, dixeu-vos de asuntos d’estos i anem a parlar del territori. Com està l’asunto per aquí? Cinteta: Pos los arrossars ja estan plens d’aigua, i això ja dona un aspecte diferent al Delta. I aquí al nostre poble, comentar que el passat 14 de maig es va fer una operació de neteja pel barranc de la Galera, a prop de la Foia, on es van recollir força escombraries. Això ajudarà a mantindre este lloc tan idíl•lic en més bon estat. Pepita: Veus, això és molt bona noticia. Hem d’arreglar els nostres espais verds, no fer com Trump, que se’ls vol carregar tots ficant gasoductes! Francisca: A banda d’este acte en defensa de la natura, vull dir-vos que la Setmana Santa i Sant Jordi ens han anat molt bé. Inclús me penso que tu, José, apareixes en una foto de la contraportada d’esta revista! José: Pos sí! I ara ja en busca de l’estiu. Fes-te compte que ja tenim aquí les mosques i los mosquits! Francisca: Sí, però tamé les Jornades Culturals, la piscina, les Festes Majors… Pepita: Pos xiques i xic, sí que avanceu. De moment, el que ja tenim i mos està esperant és lo dinar, que acaba de tocar la una al campanar! CODERE

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

Notícies locals/opinió

PROGRAMA «EL FORASTER» El dijous 23 de març, a les 7 del vespre, va tindre lloc la gravació de l’esperat programa «El Foraster» al pavelló polivalent. Aproximadament, unes 400 persones van poder disfrutar de tres hores de risoteràpia, ja que va ser un no parar de riure. Primer de tot, un animador va donar-nos certes directrius per a seguir el programa; i també vam assajar els diversos tipus de riures. No sabia que n’hi havia tants!!. Tot seguit van projectar un vídeo d’uns 50 minuts en el qual, a banda de mostrar unes imatges boniques del poble, van aparèixer els protagonistes del programa, tots ells molt participatius i seguint-li el rotllo al Quim Masferrer. I després ja va arribar el monòleg: el presentador va estar fantàstic i tan sols fer tres pauses breus per temes de gravació. S’ho sabia tot a la perfecció; en definitiva, crec que la gent va xalar d’allò més i va poder comprovar que el Quim és un gran professional de l’humor, amb una gran experiència. El funcionament del programa va estar del tot concretat per la direcció. Van exigir un aforament màxim i un control en les entrades. Tot estava meticulosament estudiat i controlat. L’Ajuntament només va complir ordres de l’equip d’«El Foraster». Ells van ser qui van col•locar els protagonistes en punts estratègics per a tindre un bon feedback amb el presentador, a més de gestionar tot el procés de gravació, com ara la posició de l’escenari, les cadires, la il•luminació, el so, els temps, entre d’altres. O també el que els menors de sis anys no podien assistir a l’acte. En general tot va sortir molt bé, i tant l’equip que acompanyaven el Quim com ell mateix es van mostrar molt simpàtics amb la gent; no van dubtar en cap moment a fer-se fotografies i a conèixer el nostre poble. Ara falta saber quin dia emetran el programa a TV3; en el moment de redactar este escrit encara no ens ho han comunicat, tot i que esperem que no tarden molt perquè ja en tenim ganes. Un cop sapiguem la data ho comunicarem a través del mitjans habituals i també ho anunciaran per TV3; de totes maneres, estigueu alerta que no crec que tarden molt. Meritxell Sabaté

Notícies locals/opinió MEDALLA CENTENÀRIA JOAQUÍN ESQUERRÉ RIPOLLÉS

El 7 de maig es va fer entrega de la medalla pels cent anys de vida al senyor Joaquín Esquerré Ripollés, l’oncle «Morica». És el primer cop que l’Ajuntament de Masdenverge ha celebrat este reconeixement i esperem que no sigue l’últim, ja que ens omple d’alegria poder dur-lo a terme. De fet, el senyor Joaquín va fer anys el 30 d’abril, però ja vam quedar amb la família que l’acte tindria lloc el dia 7 de maig. Malauradament, no vam poder celebrar l’acte a casa seua perquè uns dies abans el van ingressar a l’Hospital d’Amposta. Tot i així, el vam fer igualment perquè ell es veia animat i amb moltes ganes. L’alcalde, els regidors i el jutge de pau vam desplaçar-nos a l’Hospital d’Amposta i li vam fer entrega de la merescuda medalla; a més, també se li va lliurar un lot de productes típics i, per descomptat, un pastís d’aniversari amb el número 100. Tot això davant la presència dels seus fills, gendres i nora, néts i besnéts. Una gran família que no podia estar més contenta de vore el seu estimat Joaquín celebrar els 100 anys. D’avui a molts anys, senyor Joaquín! Esperem que l’any que ve pugue complir els 101 i també li desitgem que es millore i que torne ben prompte a casa. Meritxell Sabaté Regidoria de Serveis Socials

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Notícies locals/opinió

UNA BARRA DE PA DE CINC QUILOS! Tard o prompte, durant el dia, gairebé tothom ens fem un entrepà. Us imagineu quin munt de coses cabrien dins d’esta barra que apareix a la foto, de cinc quilos de pes, set hores de repòs abans d’enfornar i quatre hores al forn. N’hi ha per a què et conviden i et diguen: —Tu posa l’embotit que jo poso el pa! Doncs bé, l’autor d’esta obra d’art és Guillermo Peris. Tu sí que vals! Moltes felicitats! Consell de redacció

Notícies locals/opinió LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE CELEBRA EL SEU TRENTÈ ANIVERSARI El 22 d’abril a la tarda, la Unió Musical Masdenverge va oferir-nos el seu «habitual» concert de primavera. Però avui en dia ja, cap concert és —per dir-ho d’alguna manera— habitual, típic, amb els tòpics de sempre, igual, semblant… i tots els altres qualificatius que us puguen venir al cap. Cada concert té les seues històries, les seues hores de treball i el seu esforç i ganes de fer les coses ben fetes, que ens han permès arribar fins als trenta anys de vida. Si una cosa, ja des del principi, va torta, rarament arribarà a l’any o als dos anys; natros, ni més ni menys que trenta! Este concert, personalment, tampoc era gens «habitual» perquè posar-li l’agulla a ton fill no és una cosa que es face tots els dies, i tampoc era gens «habitual» perquè, com molt bé va explicar el nostre president, era el primer concert de primavera que fèiem sense escoltar les notes del bombardí del nostre estimat Manel. Els amics de la Unió Musical Rapitenca van oferir-nos unes excel•lents melodies a la primera part del concert, a la mitja part es va fer la presentació dels nous músics i un breu homenatge a Manel, i, tot seguit, vam actuar natros. Sí, natros som una banda d’uns trenta músics locals, sense incloure els nostres amics ampostins que sempre venen a donar-nos un cop de mà. Recordo que quan vam celebrar el vint-i-cinquè aniversari, vam gravar el cedè i vam anar de viatge a Alemanya vam arribar a ser quaranta músics i escaig Esta diferencia de deu, onze o dotze músics a una banda gran no es nota, però a una banda com la nostra, una «banda de poble», es nota i molt. Que bonic seria si a trabérs d’este escrit poguéssem aconseguir que algun instrument d’estos que hi ha tancat dins una maleta des de fa mesos o anys pogués tornar a vore la llum; en concret, els fluorescents del local d’assaig de la Unió Musical Masdenverge. Us imagineu, com n’estaria, de content, este instrument? Si pogués parlar, us ho agrairia, i també us ho agrairíem tots els músics i el nostre estimat director. Trenta anys no se celebren tots els dies. Moltíssimes felicitats, Unió Musical Masdenverge! René Gonel Músic de la Unió Musical Masdenverge

Notícies locals/opinió

DE MASDENVERGE AL COLL DE L´ALBA (i II) (PEL CAMÍ DEL RANXERO) Després de dixar enrere la torre de Campredó, solitària entre els camps de cítrics que s’arrapen als pendents de la serra de les Veles, vaig seguir fent via per la vora de l’Ebre, riu amunt. El silenci que hi regnava, amb les aigües relliscant feixugament cap a la mar, era trencat només per la momentània xiscladissa d’algun estol de gavines. Gairebé tot semblava haver-se aturat, i el sol del migdia creava, en evaporar la humitat de la terra, una atmosfera deliqüescent i màgica molt semblant a la que a vegades se’ns representa en els somnis. Però les experiències beatífiques solen durar poc…, i este trajecte tan plàcid a través de la vall fluvial s’acabava. Al cap d’uns minuts el camí féu una pronunciada corba a la dreta i en això vaig trobar-me al bell mig del caseriu de Font de Quinto. Originat al voltant del santuari marià del mateix nom, Font de Quinto, a l’igual que el veí raval del Pom, fa la impressió d’haver-se encallat en un món avui desaparegut. Moltes de les seues cases conserven una mena de rusticitat que ni tan sols arranjaments moderns han pogut o han volgut dissimular. Això i la visió omnipresent de la terra —terra grassa, compacta, poderosa— li donen a este llogaret un caràcter eminentment bucòlic. És clar que hi vaig poder veure també nombrosos elements representatius del nostre món contemporani, com ara cotxes o antenes parabòliques, però va ser impossible traure’m del damunt la impressió de passar per un espai immers en una altra època: potser la dels vells vapors que solcaven l’Ebre, o la d’aquelles grans i devastadores riuades que alhora que arrasaven molts conreus i propietats, fertilitzaven els camps i els renovaven per a fer-ne gairebé un paradís, com evocava el poeta Gerard Vergés en algun dels seus versos: «Tot sovint penso que la meva infància té una dolça i secreta remor d’aigua (…) Parlo —Virgili amic— de l’horta ufana, dels tarongers florits i l’api tendre, de l’aixada i la falç, del gos a l’era». Allunyant-me a poc a poc de l’Ebre, vaig arribar al pont que permet creuar l’autovia entre Tortosa i l’Aldea, situat sobre el vessant sud-oriental del coll de Rajolers. La pujada des del riu és curta però forta. Un cop allà, vaig aturar-me un moment per a recuperar alè i fer una última ullada a la panoràmica que formen el poble de Campredó, l’horta de Soldevila i una part del polígon industrial Baix Ebre, amb l’altirós edifici d’Ous Roig — color groc rovell— com a punt de referència. És una bona vista que ens dona idea dels canvis viscuts en els últims anys en este territori, de l’avenç de la indústria —més aviat minso— i de com la tradició i la modernitat es donen la mà i poden, inclús, arribar a conviure

sense massa contradiccions. Després de seguir més o menys un quilòmetre cap al nord, més amunt d’on s’ubica la fàbrica de l’empresa Pavistamp, s’arriba a la rotonda que anuncia l’inici del camí del Ranxero. Este camí, que em va sorprendre amb una gran eixida de citrons blancs a les vores, s’endinsa per les faldes de la serra de Collredó. Els xicotets cims de la Creu, l’Espluga i Rajolers en formen el triangle bàsic, que a la vegada configura l’extrem meridional del massís del Boix. Als llocs més impensats, al llarg d’esta via, hi apareixen pinarets humils i ombrívols, lleugers, l’olor de resina dels quals perfuma l’aire agradablement. També hi abunden els coscollars i les argelagues, les matisses i els margallons, i els cepells que en ple hivern s’engalanen amb milers de flors en forma de cassoleta d’un color rosa més aviat pàl•lid. No obstant això, són els oliverars els autèntics reis del paisatge. La seua presència ha sigut des de sempre sinònim de civilització i ordre, de mesura. Entre els bancals d’oliveres que s’estenen a part i part també es poden apreciar encara màrgens molt ben aplomats, valones ferrenyes i casetes de gruixudes parets; simple recordatori que en l’adust món ancestral les coses es feien per a durar… Es tracta, en fi, del secà de tota la vida, que contrasta amb l’escenari riberenc, tan horitzontal i mudadís. Passejant per estos rodals qualsevol dia d’hivern podem arribar a topar-nos, com va succeir-me a mi, amb un d’aquells espectacles naturals que no per conegut dixa de sorprendre’ns. I és que un gran vol d’estornells, moixons més aviat eixuts que s’instal•len a casa nostra en arribar les primeres fredorades; és una cosa digna de veure’s. Esta classe d’estols prenen unes formes capricioses, que semblen moure’s posseïdes per una sola voluntat en permanent efervescència coreogràfica: ara s’estiren com una serp i en qüestió de segons esdevenen un immens remolí, tan sols abans de transformar-se de seguida en una mena de bola molt densa, etc.; i sempre en un apilotament del que resulta impossible traure’n l’entrellat. Ara: el gran problema d’estes masses vivents, gegants, formidables, constituïdes a vegades per milers d’exemplars en constant agitació, és que necessiten recuperar sovint tanta despesa energètica. Així, quan en el curs de les seues maniobres aèries decidixen, tot d’una, aterrar en un camp d’oliveres, l’espectacle pren allavons un caire que podríem qualificar de dramàtic, almenys per al propietari de la finca… Perquè en poca estona fan desaparèixer, com si es tractés d’una plaga bíblica, enormes solades d’olives: una collita sencera. Val a dir que experiències d’una tal categoria resulten força alliçonadores per a comprendre els riscos de qualsevol classe de superpoblació… Havent-me distret, tot rodant, amb les evolucions dels estornells, vaig arribar sense ni adonar-me’n a l’encreuament amb el camí vell de Tortosa al Perelló. Aquí havia de tirar a l’esquerra per a afrontar l’ascens

Notícies locals/opinió definitiu al coll de l’Alba. Però com que la gana ja apretava, vaig pensar que abans convindria fer un mos i descansar una mica. A més, m’anava pel cap visitar l’antic hostal de Don Ramon, del que me n’havia parlat un company de feina aficionat també a divagar per estes terres. El cert és que només vaig haver de seguir uns quants metres més per a trobar el vell casalot. Construït amb pedra i argamassa, acarat a migdia i a recer del vent de dalt, l’hostal de Don Ramon s’alça encara orgullós a la vora del camí. Ningú diria, però, veient les seues finestres desencaixades, el seus portals tapiats, els corrals silenciosos, el pou sense corriola…, que en altre temps fou el centre d’una gran activitat. En efecte, fins a principis del passat segle el de Don Ramon fou un bulliciós establiment, parada gairebé obligada de diligències, tartanes i carros que es movien en un tràfec continu per este camí reial entre Tortosa i Barcelona. Viatgers de tota classe hi dormiren, pagesos de les veïnes partides de Fullola, l’Alentar o Vinaixarop hi menjaren, ompliren el carretell de vi o jugaren al guinyot; i les masoveres hi vengueren l’aviram per a omplir les cassoles de la cuina de l’hostal… Avui és només un mut sentinella que ha pagat ja, potser, l’últim peatge a la roda del temps: l’oblit. Allà mateix, pensant en tot això i assegut a l’ombra d’un pi pinyer de frondosa capçada, vaig dinar tranquil•lament. Quan el passavolant que es mou per estes terres enfila, vers ponent, l’estret camí del coll de l’Alba, ja fa estona que ha pogut veure la successió d’espigats molins del parc eòlic del Baix Ebre. També ataüllarà, si s’hi fixa una mica més, el puntet blanc de l’ermita, i cap a l’esquerra les antenes de comunicació de Collredó. Això i tot un rosari de casetes i masos que s’escampen, sense ordre ni concert, pels vessants d’estes ondulades serres. El camí comença planejant en línia recta, enfonsant-se de tant en tant per a travessar els diferents barranquets que el fendixen (el del Racó de l’Ermita, el del Rei, el dels Pixadors…). Es tracta de punts on podem arribar a tindre una sensació de basarda, com si la vegetació ens hagués de caure al damunt de tant densa i emmalesada com és. Després, però, quan ja sembla que no pot remuntar i la topada amb la geologia pètria del coll és imminent, el camí es cargola fent tres o quatre zetes delirants que ens col•loquen —això sí, amb la llengua a fora!— en la carena de la serreta, on retrobem el GR-192 que havíem dixat vora l’Ebre. L’ermita de la Mare de Déu del Coll de l’Alba s’alça sobre esta mateixa carena, un esventat mirador que es bolca a dos aigües, entre la vall de l’Ebre i la costa mediterrània. L’edifici, emblanquinat amb calç, consta de dos espais difícils de diferenciar des de fora: l’ermita i l’hostatgeria adjacent. L’origen de l’ermita cal situar-lo al segle XV, quan este lloc era conegut amb el nom de coll de l’Alma, que derivà posteriorment en l’actual. Resulta interessant el porxo adossat a la façana, amb cinc arcs de mig punt, i a l’interior del temple destaca la volta gòtica de

la nau, quadrada, les represes de la qual estan decorades amb escultures dels evangelistes. També criden l’atenció les dos capelletes laterals, tot i que són de construcció més tardana. Els tortosins han tingut sempre una gran inclinació cap a esta ermita, a la qual antigament pujaven en romeria per a demanar pluja quan les sequeres s’allargaven més del compte. Més endavant, potser en un període de certa bonança, el trajecte se’ls degué fer llarg en excés i decidiren aixecar l’ermita de Mig Camí, que es troba a una distància més assenyada de la ciutat. Les panoràmiques que es poden apreciar tant a llevant com a ponent del coll de l’Alba són considerables. Mirant cap a l’est es veu, en primer terme, la xicoteta vall per on jo acabava de pujar. Nombrosos bancals d’oliveres, escalonats per a esgarrapar terreny a les faldes dels turons, s’intercalen amb bosquets de pins, brolles i la màquia característica. Caminets i senderes anguilegen cap a cada propietat. Més enllà d’esta primera perspectiva, la superfície del terreny va agafant horitzontalitat i s’obre una zona imprecisa, de transició, que esdevé finalment l’hemidelta nord de l’Ebre. Es poden distingir prou clarament els pobles de Camarles i, com una llarga cinta, Deltebre; a més de tota la galta blavenca de la badia fins a la punta del Fangar. El Mediterrani més que veure’s, s’intuïx en el difús horitzó. Simplement hi és i ho abraça tot. A ponent, la immediata orografia és més suau. Asseguts al muret que tanca l’esplanada on s’aixeca l’ermita, entre pins, oliveres i atzavares, podem gaudir de tota la fantàstica vall de l’Ebre, just abans que el riu face l’última corba de ballesta vers la mar. Això mentre es desagna lentament, i envia part del seu cabal a pobles, ciutats, hortes, plantacions, fàbriques… que semblen reposar sobre una fèrtil molla, dúctil i flonja. L’enorme frontó del Port és l’últim territori de la mirada, al darrere del qual només s’hi oculta, per a natros, el sol. PD: Esta primavera he tornat al coll de l’Alba. La vida s’hi aferma a través de noves branques, fulles, flors… i d’una pluja —en alguns llocs, literalment!— de pol•len. Seguint les indicacions he arribat, després d’una breu passejada, fins a la Creu de Collredó. El mar presenta ara un to més viu, sembla tenir un blau més vibrant i lívid. Potser és la major incidència del sol, que vessa flaixos de llum que semblen ballar damunt l’aigua. Cap al nord, un vent menut fa girar les aspes dels molins del parc eòlic amb una sorda monotonia. I la vall de l’Ebre riu presumida amb tot de verds llustrosos, fruit dels últims ruixats. Cada cosa és al mateix lloc que en l’anterior visita, però, al mateix temps, tot ha pres una altra dimensió, més endolcida, pueril i feliç. Rubén Royo Espuny

ANC

L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA FA UN PAS ENDAVANT PEL SÍ AL REFERÈNDUM Diumenge de Pasqua, diverses ciutats catalanes van despertarse amb uns sís gegants que envaïen espais ben emblemàtics. Dies després, el dimecres 19 d’abril, l’ANC desvetllava el misteri: era l’inici de la seua nova campanya pel Sí a la República Catalana, representada amb una gran bafarada en forma de SÍ i a sota el lema «El canvi ets tu», tot apel•lant a la responsabilitat de cadascú per a construir un futur de llibertat i benestar. El dia de Sant Jordi es va fer la primer acció massiva de la campanya. Milers de voluntaris —l’essència de l’entitat— van fer possible el desplegament de parades informatives per tots els racons de Catalunya. Com no podia ser d’altra manera, des de Masdenverge per la Independència també ens hi vam sumar i van muntar una parada davant del Centre Masdenverge Actiu, compartint espai amb els alumnes de l’Escola Rosa Gisbert, que van muntar una parada de venda de llibres i de roses. A la parada de Masdenverge per la Independència es va repartir informació sobre les raons que fan tan necessària i urgent la creació d’una República Catalana, es van distribuir domassos de diversos colors, amb un gran “SI”, per a guarnir les finestres i els balcons del poble i es van posar a la venda unes samarretes commemoratives dels cinc anys de

activitat de l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre, a un preu de 10 euros (n’hi ha de totes les talles). D’ara endavant, les accions informatives i les mobilitzacions pel SÍ s’intensificaran a l’espera que es concrete la data d’un referèndum, que tot apunta que serà al setembre d’enguany. Entre estes accions, volem destacar l’emissió del programa de televisió EBRE SÍ al Canal Terres de l’Ebre, impulsat des de l’ANC Terres de l’Ebre. Quinzenal-

ment, s’hi faran tertúlies amb experts en què s’abordaran temes d’actualitat relacionats amb el procés d’independència i que ens afecten directament, com ara les pensions, les infraestructures, la pagesia, l’economia, el reconeixement internacional, etcètera. El primer programa va ser el divendres dia 21 d’abril i va tractar sobre el futur de les pensions. En esta ocasió hi va participar com a tertulià el nostre company Jordi Romeva, de la sectorial de jubi-

ANC lats de l’ANC i membre actiu de Masdenverge per la Independència, així com també David Ros, del Col•legi d’Economistes, i Ricard Ibáñez, del Secretariat de l’ANC. Tots els programes s’emetran els divendres a les 18.30 hores i se’n faran diverses repeticions: el mateix divendres a les 22 h, el dissabte a les 13 h i a les 23.30 h, el diumenge a les 13.30 h i el dimecres a les 17 h. També estaran disponibles a la pàgina web del Canal TE: http://canalte. xiptv.cat/ebre-si/capitol/ebre-si. Esperem que us agraden tots els programes i si es així, feu-ne la màxima difusió possible a les xarxes socials, entre els vostres familiars, amics i companys de faena. Salut i independència. Us animem a omplir de colors els balcons del poble amb els domassos pel SÍ. Són gratuïts. Per a qualsevol informació, adquisició de les samarretes de les Terres de l’Ebre o sol•licitar domassos del SÍ, podeu contactar amb natros a través del correu masdenverge@assemblea. cat o de les xarxes socials www. facebook.com/MasdenxIndep o www.twitter.com/MasdenxIndep Masdenverge per la Independència ANC

Notícies locals/opinió

LA BIBLIOTECA NO PARA! Hem passat Pasqua, Sant Jordi i des de la Biblioteca hem mirat d’implicar els xiquets i les xiquetes en totes estes festivitats gràcies a unes manualitats diferents, divertides i engrescadores que han engrescat fins i tot els pares. La setmana anterior a la Setmana Santa vam pintar ous de Pasqua i, amb papiroflèxia, vam completar l’activitat adornant un plat amb els ous pintats i amb gallines fetes amb paper. Així mateix, durant la setmana de celebració de Sant Jordi vam pintar roses tots els dies, i el divendres 21 vam fer un taller, organitzat per les comunicadores ambientals de COPATE, de bosses fetes amb samarretes i punts de llibre molt originals. Volem donar gràcies a tots els participants i alhora també volem demanar disculpes als usuaris habituals per haver trencar el silenci durant estos dies. Aprofitem este escrit per a recordar-vos que a la Biblioteca teniu un lloc de treball ampli, amb connexió wifi, la llum necessària i la tranquil•litat per a fer els vostres treballs i poder concentrar-vos en els estudis. Val a dir que seria molt important que des de casa inculqueu als vostres fills que la Biblioteca no és un lloc per a passar-hi el temps menjant llaminadures, jugant amb el mòbil, xerrant en veu alta, molestant els companys... Insistixo molt en este tema cada vegada que venen els estudiants perquè cal tindre clar que la Biblioteca és un lloc per a estudiar, fer els deures i els treballs sempre mantenint l’ordre i el respecte entre els companys i la gent que simplement hi ve a llegir o a buscar algun llibre; no obstant això, també intentem que la Biblioteca tingue un ús més dinàmic amb diverses propostes, eventualment, perquè tothom hi pugue participar. Estigueu atents als e-bans i al Facebook de la Biblioteca. Gràcies a tots per participar-hi. Montse Parrot La bibliotecària

Notícies locals/opinió

Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA Els Mossos d’Amposta van convidar-nos a la celebració del Dia de les Esquadres, que es va celebrar a la comissaria del Mossos d’Esquadra el 19 d'abril. Com en anteriors edicions, en què van convidar els xiquets i les xiquetes d’alguna escola de la nostra comarca a fer dibuixos per saber com veuen els menuts els Mossos d'esquadra, enguany ens ho van oferir a natros. Així, van demanar-nos que tots els alumnes, fins i tot els d’infantil, fessen un dibuix amb el tema «Els mossos i Sant Jordi». Aquí en podreu voreu una mostra. A més a més, també ens van fer una visita per a donar-nos les gràcies i celebrar-ho amb natros. Així mateix, hem fet diverses proves de muntatges de fotos de la nostra escola per a la revista digital de la ZER Montsià. Aquí en teniu tres. Per a acabar, dir-vos que les mones de Pasqua han estat l’estrella de l’últim dia del trimestre escolar. Des d’aquí volem donar les gràcies a la carnisseria de Santi i Irene i als membres de l’AMPA que amb molta bondat i temps les han cuit; per cert, la pasta, enguany, estava immillorable. El Claustre

Escola Rosa Gisbert

Llar d’infants PRIMAVERA VERDA

Els rajos de sol il•luminen els colors de les primeres flors, amb les quals arribem a la primavera. Els dies comencen a ser més llargs i als menuts de la llar d'infants els ve de gust passar més temps jugant al pati. Amb els tobogans, povals i pales terregen, corren, van en bici, entren i surten de la caseta, passen per baix de les rodes... Passen una estona molt divertida!

PAU

Però també han tingut temps de fer les tradicionals mones de Pasqua! Els xiquets de P2 es van atrevir a untar-les de xocolate, molt de xocolate! i a decorar els ous bullits amb pintura del color que cadascú va triar. Els més menuts van posar l'ou de xocolate damunt del donut i tots van posar plometes i ‘lacasitos’ per a decorar-lo al seu gust! Estan fets uns artistes... i les mones estaven boníssimes! En tornar de Pasqua ja vam trobar-nos amb la festa de Sant Jordi... i vinga tots a fer manualitats! Roses amb boletes de paper de seda, punts de llibre amb pintura, acolorir el drac amb ceres toves i, com no podia ser d’una altra manera, cantar la cançó de Sant Jordi i explicar-ne la llegenda, que els va agradar molt! Els últims dies d'abril els van aprofitar per a fer un mural gegant amb pintura de color verd de diverses tonalitats pintat amb esponges, pinzells, rodets... Un mural lliure en què tot havia de ser de color verd. I les plantes van ser les protagonistes de la festa del color verd. Cadascú va dur una planta a la llar i allí les vam plantar totes juntes i amb la regadora les vam ‘alimentar’! Tots molt contents, vam fer una festa diferent! Esta vegada volem felicitar el Pau i el Derek pels seus tres anys!! D’avui a molts anys! Us recordem que el període de matriculació per al curs 2017-2018 és del 6 al 9 de juny. Per a qualsevol consulta o dubte, podeu passar per la llar d'infants. Desirée Simó

DEREK

Llar dâ&#x20AC;&#x2122;infants

De bona llei

¿SAPS QUINS SÓN ELS ENGANYS MÉS HABITUALS DE LES PÀGINES WEB DE COMPARACIÓ DE PREU I RESERVES DE VIATGES? Si ben bé cada vegada és més habitual reservar hotels i vols en línia, els consumidors s'enfronten a un nombre crei-xent de problemes relacionats amb els serveis de viatges en línia. Segons els centres europeus del consumidor, estos serveis són els destinataris de la major part de les denúncies dels consumidors. A l'octubre de 2016, la Comissió Europea i les autoritats de protecció dels consumidors de la UE van iniciar una anàlisi coordinada de 352 pàgines web de comparació de preus i reserves de viatges a la UE. Es va constatar que els preus no eren fidedignes en 235 pàgines web, dos terços de les analitzades. A títol d'exemple, podem assenyalar que es van afegir components del preu en una fase avançada del procés de reserva sense informar clarament als consumidors o que els preus promocionals no corresponien a cap servei concret. Les autoritats han demanat a les pàgines web en qüestió que adapten les seues pràctiques en línia a la legislació de la UE en matèria de consumidors, la qual cosa les obliga a ser plenament transparents sobre preus i a presentar les seues ofertes de manera clara, en la fase inicial del procés de reserva. La comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, ha afirmat: «Internet oferix als consumidors una gran quantitat d'informació per a preparar, comparar i reservar les seues vacances. No obstant això, si les anàlisis sobre les pàgines web de comparació de preus són esbiaixats o manquen de transparència, estes induïxen a engany als consumidors. Les empreses afectades han de respectar les normes europees en matèria de consumidors, igual que ho fan les agències de viatges. A partir d'ara, les autoritats de protecció dels consumidors exigiran a les pàgines web que resolguen estos problemes. Els consumidors es mereixen la mateixa protecció tant en línia com fora de línia.»

Conclusions principals

- El que creu que pagarà, és la quantitat que acabarà pagant? En un terç dels casos, el preu inicial no és el mateix que el preu final. - És una oferta o solament un esquer? En la quinta part dels casos, les ofertes promocionals no estaven realment disponibles. - Té clar el preu o això és un galimaties? En gairebé un terç dels casos, no estava clar el preu total o la manera de calcular-ho. - Era l'última habitació barata que quedava a l'hotel o simplement l'última habitació en oferta de la pàgina web? En un de cada quatre casos, les pàgines web no especificaven que les indicacions que feien en relació amb la disponibilitat (per exemple, «solament queden dues», «solament disponible avui») es referien exclusivament al seu propi lloc web. Propers passos

La Xarxa de Cooperació per a la Protecció dels Consumidors (CPC) es posarà en contacte amb les 235 pàgines web amb irregularitats i sol•licitarà que les esmenen. En cas que no complisquen, les autoritats nacionals podran incoar procediments administratius o judicials, ja sigue directament o a través dels òrgans jurisdiccionals nacionals depenent de la legislació nacional aplicable. Com es fa el control: l’«escombratge» de pàgines web

Les autoritats de protecció dels consumidors de diversos països duen a terme un escrutini («escombratge») a tota la UE que consistix en un conjunt de controls simultanis. Estos controls revelen si es complix la normativa de la UE en matèria de protecció dels consumidors. Si en els controls es detecta un incompliment de la legislació en la matèria, les autoritats de protecció dels consumidors es posen en contacte amb les empreses implicades i les conviden a esmenar-ho. Fins ara les mesures de «escombratge» anteriors s'han centrat en: companyies aèries, continguts mòbils, productes electrònics, venda d'entrades en línia, crèdit al consum, continguts digitals, serveis de viatges, garanties sobre productes electrònics i la Directiva sobre els

Pa i Pastes del ROSER c/ Major, 4 43878 MASDENVERGE Tel. 977 719 100

De bona llei drets dels consumidors. Cada any, la Comissió coordina l'anàlisi de pàgines web en un sector específic, amb l'ajuda de la Xarxa de Cooperació per a la Protecció dels Consumidors (CPC), que agrupa les autoritats de consum de 28 països (26 països de la UE, Noruega i Islàndia). Les autoritats són responsables de fer complir la legislació de la UE en matèria de protecció dels consumidors. Resultats de l'escrutini de 2016 de les pàgines web de comparació i reserva de viatges

Les autoritats de la Xarxa de CPC de 28 països (26 països de la UE, Noruega i Islàndia) van analitzar un total de 352 pàgines web i van comparar ofertes i preus, principalment en el sector dels viatges. Del total de pàgines web, el 23,6 % comparava preus d'allotjaments; el 21,3 %, preus de bitllets (avió, vaixell, tren, autobús, etc.); el 5,1 %, preus de lloguer de cotxes; mentre que el 44,6 % oferia una comparació combinada de productes i serveis (bitllets, allotjament, paquets de viatges, etc.). L'escrutini va revelar una sèrie d'irregularitats en les eines de comparació en línia. Les principals irregularitats es referien al preu i al mètode de calcular-ho i presentar-ho: - en el 32,1 % dels casos, el preu que figurava a la pàgina de la llista de comparació no era el mateix que

el que apareixia, en últim terme, a la pàgina de reserva; - en el 30,1 % de les pàgines web, no estava clar el preu total (impostos inclosos) o el mètode per calcular-ho; - el 20,7 % de les pàgines web presentava preus especials que no estaven disponibles en aquell moment, com s'anunciava a través de la pàgina real de reserva; - en el 25,9 % de les pàgines web es feia l'efecte que determinades ofertes escassejaven (per exemple, «solament queden dues», «solament disponible avui»), sense especificar que esta situació d'escassa disponibilitat solament es referia a la seua pròpia pàgina web. Altres irregularitats detectades per les autoritats de la Xarxa CPC es referien a: - la identitat del proveïdor de l'eina de comparació: el 22,7 % solament oferia informació limitada (per exemple, nom i adreça de l'establiment), mentre que el 4 % no facilitava informació alguna; - el procés d'avaluació per part dels usuaris: el 21,3 % de les pàgines web presentava les opinions dels consumidors de manera poc clara o confusa (o incloïa elements que podien fer dubtar de la seua veracitat); - la cobertura de la comparació: el 10,5 % de les pàgines web no proporcionava informació substancial que fos rellevant per a la comparació. La qüestió menys problemàtica era la presentació de la publicitat i la comercialització. Solament en el 2,8 % de les pàgines web es va constatar este tipus d'irregularitats.

Les nostres mascotes

COM ENS VEUEN LES NOSTRES ja que tenen menys poder d’acomodació; malgrat tot, gràcies al fet que a la retina tenen el Tapetum MASCOTES? Esta és una pregunta que gairebé tothom ens hem fet en algun moment de les nostres vides. Veuen els colors o hi veuen en blanc i negre? Hi veuen de nit? La veritat és que sí, que veuen els colors. Però quins colors? Hi veuen igual que natros? Ara ho intentarem explicar. A la retina hi ha dos tipus de cèl•lules encarregades de percebre la llum: els bastons (responsables de la visió en blanc i negre) i els cons (responsables de percebre els colors). Contràriament al que normalment es pensa, els animals poden veure en color perquè a la retina tenen cons, tot i que el nombre i el tipus de cons sigue inferior que en el cas de les persones. Els animals tenen un alt percentatge de bastons. Les persones tenim tres tipus de cons: roig, blau i verd, fet que permet veure amb normalitat estos colors i les combinacions entre ells. En canvi, els gossos només tenen dos tipus de cons: blau i roig; per tant, poden veure estos colors i les possibles combinacions. Els gossos no tenen els cons verds i pareix que confonen els colors verd i roig. Això vol dir que són incapaços de diferenciar longituds d’ona mitjanes o llargues —en les persones corresponen als colors verd, verd-groc, groc, taronja o roig— per la qual cosa la seua visió de colors estaria basada en els colors blau, groc i gris. A l’igual que les persones, els gats pareix que també tenen tres tipus de cons, però no tenen una conducta de visió en color (no tenen predisposició a jugar, fugir… segons el color de les coses). Els cavalls i la resta de remugants (vaques, bous…) tenen els cons blaus i verd, i, per tant, són incapaços de veure el color roig, contràriament al que es pensa en el cas dels braus. Els gossos, i segurament la majoria de mamífers domèstics, són capaços de diferenciar bé gammes de grisos molt semblants i indistingibles per a l’ull humà. Esta capacitat és molt més valuosa per a adaptar-se al medi quan hi ha poca llum que no pas la visió en color. Els moixons tenen una visió tetracromàtica i, a part de veure els tres colors que veiem les persones, tenen la capacitat de veure els raigs ultraviolats. Els animals tenen menys qualitat de visió que natros

lucidum, afegit a la gran quantitat de bastons, que fa que tinguen una millor visió nocturna. El Tapetum el podem veure fàcilment quan il•luminem els ulls amb un llum potent, com ara els fars d’un cotxe a la nit. Una altra cosa que cal tenir en compte quant a la visió és el camp visual que té cada animal. El camp visual de les persones és d’uns 180º (amb 140º de solapament i, per tant, de visió binocular); el dels gats, de 200º (amb 140º de solapament); el dels gossos, de 250º (només 30-60º de solapament) i el dels cavalls, de 350º (amb uns 60º de solapament). En este cas, per exemple, com que els cavalls tenen un camp visual molt gran, és molt difícil acostar-s’hi sense que ens puguen veure. Això els permet veure pràcticament qualsevol depredador del seu voltant quan viuen en llibertat. Luci Farnós Arasa

Fila 13 HACIA RUTAS SALVAJES (INTO THE WILD) Abril del 1992, Chris McCandless, un jove idealista de 24 anys, adopta el nom d’Alexander Supertramp, deixa les seues possessions i els seus estalvis a la beneficència i abandona el món civilitzat. El jove aventurer, que somiava amb una vida en estat salvatge, es va internar sol i poc equipat rumb a la salvatge Alaska per a entrar en contacte amb la naturalesa i descobrir el veritable sentit de la vida. Quatre mesos després, uns caçadors van trobar el seu cos sense vida. La seua història es va difondre amb un reportatge de Jon Krakauer, que no va deixar ningú indiferent; per als uns, McCandless era un intrèpid idealista, i, per als altres, un boig que no tenia cap tipus de coneixement de la naturalesa. Sean Penn va donar forma a este drama real amb la pel•lícula Into the wild i va crear un magnífic tàndem amb el director de fotografia Eric Gautier. Plegats han pogut capturar la meravellosa essència de la naturalesa i el seu costat més salvatge.

LOST IN TRASLATION Bill Muray i Scarlett Johansson són els protagonistes d’este film dirigit per Sofia Coppola. Una bonica història ¿d’amistat, d’amor o d’atracció? Bob Harris ha d’acceptar una feina temporal per a rodar un anunci a Tòquio, ja que la seua carrera d’actor no està passant pel millor moment. Un cop a la ciutat japonesa, Bob s’adona que no acaba d’acostumarse als grans i alts gratacels ni tampoc al soroll que l’envolta; a més de la dificultat per a adaptar-se al canvi d’horari, la qual cosa ja li ha provocat la pèrdua de la son. Bob no té cap altra sortida que passar gran part del seu temps a la barra del bar de l’hotel, justament on coneixerà la Charlotte. Entre ells dos sorgix una ràpida connexió que travessa les fronteres d’un país desconegut per a tots dos. Alba García

En primer lloc, volem dedicar un record per a AMADEO PUCHOL FUSTER, mort el 26 de maç del 2017. Amadeo va estar federat, com a membre del Club de Birles Masdenverge, durant les temporades 2011, 2012 i 2013. Descanse en pau. De part dels integrants del Club volem fer arribar el nostre condol als seus familiars.

Club de birles RESULTATS 1a DIVISIÓ 19/02/17 Masdenverge (227/286) Vinaròs C (263/267) 12/03/17 LS Globetrotters (256/245) Masdenverge (264/275) 26/03/17 Masdenverge (277/244) Deltebre (280/270) 09/04/17 La Galera A (275/303) Masdenverge (307/277)

RESULTATS LLIGA CATALANA 18/03/17 Masdenverge(311/301) Catalònia Jesús (373/337) 25/03/17 Vinaròs (341/325) Masdenverge (278/323) 23/04/17 Masdenverge (320/357) Amposta (368/353) A continuació podeu vore les classificacions de la primera divisió i de la lliga catalana

Records d’antany LES

XIQUETES FREGINALS

Per Àngel Carles

Tots recordem esta notícia tan trista que van escoltar per la televisió i a través del boca a boca entre la gent. Al poble veí dels Freginals hi va haver un accident de trànsit, concretament d’un autocar que venia ple de noies jóvens que havien anat a disfrutar de les falles de València, el resultat del qual van ser diversos ferits i tretze noies mortes. Al principi la notícia va ser molt difusa, i fins i tot hi havia qui no se la creia; però era la trista realitat del moment. Les noies, que estaven de vacances a Salou, es van apuntar a una promoció de l’hotel que els oferia un bitllet d’anada i tornada a València per només 20 euros. Què fem? Apuntemnos-hi! Dit i fet, cap a València, que hi falta gent! A la capital del Túria van passar un dia per a recordar i bonic, però el destí de les xiquetes era que el quilòmetre 333, de l’AP-7, gairebé al costat de les Ventalles, dins del terme de Freginals; el lloc fatídic on les tretze xiquetes van perdre la vida. Imaginem-nos quins moments més tristos per a tots, inclosos la mateixa policia en descobrir esta mortaldat. No entro en els detalls, sinó que només penso en els policies quan se’n van adonar; no entro en culpabilitats, perquè no és la meua faena, sinó que penso en l’esforç que va haver de fer la policia. No fa massa dies ec va complir un any del tràgic succés, i aquí van entrar les autoritats de Freginals i el poble sencer, que van prendre la decisió de col•locar un monòlit al mateix lloc on les noies van perdre la vida, en senyal de record de les víctimes. L’alcalde del poble, Josep Roncero, una persona mol apreciada pel poble de Masdenverge, va prendre la decisió de fer un bonic homenatge a les xiquetes en fer un any de la seua mort. Quan ho va comunicar al ple, tots els regidors li van fer costat i li van donar el seu suport per a tirar endavant amb el projecte. També ho va fer tota la gent del poble. El resultat va ser que el 24 de març es va fer un sentit homenatge a les víctimes d’una tragèdia, que va aplegar més de tres-centes persones. Hi havia gent de tot arreu; per descomptat, els familiars de les víctimes de l’accident i sobretot de les xiquetes. Imagineu-vos els familiars quan van veure el lloc de la tragèdia transformat, de cop i volta, en el que ara podeu veure a les fotos que acompanyen este escrit. Dins la gran desgràcia, els familiars van poder vore un lloc tràgic, però convertit en un lloc de futur record que sempre recordarem. Jo tinc un fill que cada vegada que anirà

a la seua finca, forçosament hi passarà pel davant. Espero que les ferides es curen amb el temps, tot i que este passatge de la vida serà molt difícil d’oblidar. Freginals va viure un gran esdeveniment quan el 24 de març, al bell mig del poble, hi havia tota la gent esperant-se per a rebre els familiars de les xiquetes. Entre altres, hi eren presents l’alcalde de la població, Josep Roncero, i les autoritats: el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya , Jordí Jané, i el consol general d’Itàlia, Stefano Nicotelli. Tots ells, en els seus parlaments, van demanar millors als autocars. Jo penso que estos viatges tan barats, caldria revisar-los. Les autoritats de Freginals van convidar els familiars de les víctimes a dinar en un restaurant del poble. Va ser un dia trist, però les famílies estaven molt agraïdes amb tot el poble. Natros, el poble de Masdenverge en ple, també volem fer arribar el nostre condol a les famílies de les víctimes i demanar perquè les xiquetes descansen en pau. I a tota la gent que ha participat en este bonic homenatge, els volem donar les gràcies de part dels que formem l’equip d’este butlletí i de la gent de Masdenverge.

Records d’antany PEREGRINACIÓ AL MONTSIANELL

L’octubre de l’any 2014, a la Rosa Maria la van operar del genoll esquerre i l’hi van posar una pròtesi. Va tindre tan mala sort, però, que va patir una trombosi a la mateixa cama i la recuperació estava sent molt lenta i dolorosa, amb problemes per caminar. S’havia de valdre d’un carret de quatre rodes per a caminar, però l’esperit de superació sempre l’acompanyava; quant de vegades, anant amb el cotxe, veia el Sagrat Cor de Jesús al cim del Montsianell, li deia al seu marit Miquel: —Un dia hem d’anar en peregrinació al Sagrat Cor. —Si Déu vol, hi anirem, però ha de ser un dia que no face massa fred ni massa calor. Miraré a Internet on s’agafa la sendera per on hem d’anar, que és la més llarga però alhora l’única per a poder arribar al Sagrat Cor de la manera que tu estàs. Les altres són més curtes, però en trams impossibles per a tu —li va dir ell. —Sí, mira-ho bé i escollim la que tu trobes, que anirem millor. Una volta a casa, l’home consulta l’ordinador i s’informa del lloc on surt la sendera més indicada: —La que millor ens pot anar, i que sigue la menys pesada per a tu, és esta de la qual ja n’havíem parlat. Surt de les set piques. I hem de ser conscients i estar mentalitzats que haurem de patir per a fer esta gran proesa. Només pot aconseguir-se amb l’ajuda de Déu, tenint com objectiu la peregrinació al Sagrat Cor de Jesús. Tu encara estàs limitada i camines amb dificultat, però quan estigues millor i animada, només cal que ho digues i segur que ho aconseguirem. I estirem contents d’esta aventura, recordant les altres que ja hem fet junts en esta vida. No patisques que si Déu vol farem la peregrinació —li va dir l’home. —Animada, sempre ho estic, però falta trobar el dia que ens vingue bé als dos. I com ja hem parlat, ha de ser en agradable temperatura, i ara, en estos dies, tot i sent a l’hivern, fa molt bon temps, en gens de fred —va afegir la muller. —És veritat, som a l’hivern, però encara no ha arribat el fred. Fa una temperatura agradable que invita a anar-hi! —li va respondre el marit. Este comentari del matrimoni no era el primer que feien sobre el fet d’anar un dia a visitar la representació del Sagrat Cor de Jesús a la serra del Montsianell. La dona ja feia mesos que li estava proposant al marit, però ell no ho veia clar això d’aventurar-se en una empresa tan arriscada com esta. Tanmateix, en vore la milloria i la fèrria voluntat de la seua dona, amb un gran esperit de superació i alimentada per la fe, se la veia convençuda de triomfar en la tan desitjada peregrinació al Sagrat Cor de Jesús. I va arribar el moment: dia 31 de gener del 2016, diumenge. Feia un dia esplèndid de sol, amb una temperatura força agradable, fins i tot massa càlida per a l’època de l’any en què estaven. La dona li va dir al seu home: —Avui fa una hora estupenda per a anar al Sagrat Cor; podríem anar-hi, si tu vols. —Per mi encantat, preparem-nos i anem-hi! —li va dir ell. La dona es va posar molt contenta i de seguida es va dedicar a preparar tot el que necessitaven per a l’ocasió; ell també va preparar les coses més útils. Per a dinar la va dir a la dona que agafés unes galetes i aigua. Una volta ho tenien tot amanit, pels vols del migdia, van emprendre el viatge amb els cors il•lusionats decidits a fer realitat el que fins aquell moment els havia semblat un somni. Amb el seu Seat Marbella van anar en busca de la carretera antiga de Freginals fins arribar al camí que, passant pel camp de tir, els va conduir fins a les set piques. Van deixar el cotxe en un lloc que pareixia ser una zona d’aparcament, al costat de tres cotxes més. El marit va anar primer a mirar per on començava la sendera i després hi van marxar tots dos. Este era l’inici de la gran aventura del peregrinatge.

Al començament, la sendera els va obligar a passar per dificultosos reguerols i pedres soltes. L’ànim i el coratge, però, els van permetre avançar costa amunt sabedors que podrien guanyar la costa amb molta paciència. Encara estaven descansats i sabien que arribarien a un lloc net i de fàcil transitar. Avançaven molt a poc a poc perquè una caiguda de la dona podria haver estat dramàtica; per això, s’ajuden tots dos de bastons: ella el va comprar un dia al santuari de Núria i ell, el seu gaiato, al de Montserrat. Tot i això, qui necessita més ajuda és ella, ja que sense el bastó no podria caminar. Avançaven lentament, amb la mirada fixada al cim, intentant vore el Sagrat Cor, però els desnivells continus no els ho permetien. Al cap duna estona, van arribar a un rogle de la muntanya des del qual s’obserbaven unes oliveres convertides en esquelets, però que alhora anunciaven que malgrat haver perdut la saba de la vida, semblava com si ressuscitessen perquè als peus els naixien robustos i ufanosos rebrots. L’home, que entre l’equipatge portava una antiga càmera de vídeo, de seguida va posar l’aparell en funcionament i va grava la dona davant d’una olivera i d’altres al darrere, conformant un preciós paisatge de muntanya. Un cop fet el reportatge, va ser el moment en què van adonar-se que estaven caminant sobre la pròpia ombra: era la una del migdia, però en realitat eren les dotze solars, amb l’ombra indicant la direcció nord-sud, que tot just era la de la sendera. Van arribar a un tram on, per un moment, l’home va estar a punt de fer-se enrere perquè tenia temor que la dona no pogués superar els obstacles, però ella, recolzant-se en el bastó de Núria, li va dir que no es preocupés per ella i que continués tirant. —Mira, veus, aquí ja es por caminar millor. No tot el camí serà segurament dolent —va dir ella. —Hem agafat esta sendera com la millor, encara que sigue la més llarga, però hi ha trams que fan de mal anar per a persones com natros. Però bé, com dius tu, ànims a avant —va apuntar ell. Van arribar al peu d’una pronunciada lloma que van emprendre animats amb la confiança de poder vore ja el cim del Montsianell coronat per la figura escultòrica del Sagrat Cor, però no, el que es van trobar en arribar al variant orogràfic va ser un pedregal per on passava la sendera; calia extremar la precaució perquè s’havia d’avançar caminant per sobre de les pedres situades en nivells diferents. Van avançar agafats de la ma. Mirant al davant, les ondulacions de la muntanya no els permetien vore gaire tram; en canvi, si miraven enrere, podien apreciar clarament la distància que havien recorregut, i fins i tot veien el cotxe. De tant en tant, anaven trobant gent: uns que anaven com ells i altres que ja tornaven. A mesura que van anar guanyant altura, la panoràmica s’anava ampliant; no era encara el moment d’aturar-se, tot i que la dona, quan trobaven una pedra que pogués fer de cadira, encara que fos del tot incòmoda, s’aturaven a descansar. Obstacles i més obstacles, la sendera transcorria entre la malesa abundant de coscolls, matisses, margallons i argilagues, entre altres plantes que conformen la família autòctona de la flora del lloc. La dona, que havia vist una frígola en flor, li va dir a l’home que el Dijous Sant podien tornar a fer frígoles alí. —No crec que vinguem aquí, deixant d’anar a l’ermita de la Pietat com hem fet anem sempre. —És broma, home, però mira, també hi ha una quaresmeta! Hi ha que vore com es crien estes plantes, bevent només l’aigua de l’aiguatge, perquè amb el temps que fa que no plou estarien totes mortes, i a més la terra deu de ser molt bona —va indicar la dona, que no perdia el sentit de l’humor. Seguint el rumb nord, van notar que l’ombra es desviava una mica, indicant cap al nord-est, la qual cosa volia dir que era la una solar i les dos oficials. —Són les dos ja, no crec que falte molt per a arribar-hi —va dit la dona en el moment en què van arribar a l’últim replà,d es d¡on es veia l’estàtua del Sagrat Cor. —Sí, mira, i ja el tenim aquí —va dir ell, amb gran alegria i joia per part dels

Records d’antany dos. Ben prompte van trobar la sendera que arranca de la part est i que s’unix a la que van ells. —Esta és la que tu dius que és més curta. —Sí, dona, però com diem, és impossible per a tu. Hi ha algunes dificultats que no podries superar, m’ho conec de quan vaig vindre en un amic. I poc més de les dos van coronar el cim del Montsianell, on van rebre la benvinguda de la majestuosa estàtua del Sagrat Cor de Jesús, acompanyat d’un home i una dona jóvens que estaven allí dinant, als quals van saludar només arribar-hi. Resulta que eren un matrimoni (German i Isabel) que, com ells, feien peregrinació, dedicats a contemplar la gran panoràmica que els oferia la considerable altitud a la qual es trobaven, a prop dels tres-cents metres. Situats ara davant del Sagrat Cor, l’home, amb la gravadora, filma la dona, de dalt a baix per a poder agafar-ho tot. Com que el matrimoni van vore que Rosa Maria i Miquel no podien sortir junts, es van oferir a agafar la càmera de vídeo i gravar-los a tots dos davant del monument. Tot seguit, un cop el matrimoni de jóvens ja ha marxat, comencen a dinar. Pels vols de les tres, Miquel fa una passada panoràmica amb la gravadora i emprenen el camí de tornada; tanmateix, quan passen per un tram relativament pla, decidixen tornar a gravar tot el que els oferix la vista i manifesten el seu amor a les terres on s’han criat i al poble que els ha vist nàixer. —Mira, mira, el nostre poble, Masdenverge! L’església, amb el campanar situat al punt més alt i a la seua falda les cases on habiten els seus dignes fills —diu la dona, que per un moment se sent envaïda per tots aquells records, de vegades tristos, però que van passar a ser alegres i feliços amb l’home que este moment l’acompanyava, gràcies a Déu. —Sí, Rosa Maria, en veritat és preciós el que estem presenciant, però ara, en este moment, el que penso és a avançar lentament per a mirar d’arribar al cotxe. Però això sí, allà on mos paregue, filmaré un altre moment d’esta gran aventura protagonitzada per tu, motivada per la peregrinació al Sagrat Cor de Jesús —li va dir l’home. Passats uns tres-cents metres, l’home va aprofitar un tram de sendera plana i sense perill per a gravar la dona i agafar també el delta de l’Ebre, amb el riu arribant al mar, i recorrent amb la càmera, girant a l’esquerra per a tornar a agafar a la dona, que va caminant lentament però segura, ara filma l’altra part del Montsianell. Al davant, una gran extensió de muntanyes i oliveres, després junts una altra vegada i amb la precaució de continuar caminant fins arribar a un lloc que li agrada a la dona. Li agrada el paisatge i també vol que el seu home sigue el protagonista de la pel•lícula; situat ell una mica apartat de la sendera, la dona el grava gairebé seguint les mateixes imatges que poc abans li havia fet ell a ella. Havent deixat enrere la part més difícil i perillosa del tram del pedregal, i animats de vore que ja eren a més de la meitat del camí, es van presentar davant les oliveres seques amb els bordissos on a la pujada havia filmat la dona; ara, però, ella es va fixar a més amb la part que encara es mantenia dempeus d’uns màrgens que, juntament amb les oliveres, conformaven un clar vestigi que parla d’un passat d’aquelles terres del Montsianell poblades ara de malesa, quan eren de cultiu, on els robustos i ben fets màrgens aguantaven la fèrtil terra en bancals on es criaven les agraïdes oliveres i algun garrofer. I la dona, deixant-se emportar una mica per l’època en què els seus avantpassats vivien en un mas de la zona, li va dir al seu home: —Per a treballar estes terres devien tindre molta voluntat i de ser valents; la malesa la devien arrancar en aixades i pics, i els màrgens, ja ho veiem, les pedres tan grosses que feien servir. —Molt de sacrifici, molt, per tal d’aconseguir transformar la malesa en una productiva finca

d’oliveres —va dir ell per seguir la conversa amb la dona, tot i que en aquell moment, l’única cosa que tenia al cap i que l’amoïnava era poder al cotxe el més prompte possible i donar per acabada l’arriscada aventura del peregrinatge que per moments va ser una mica temerària. Feta l’observació sobre l’arqueologia agrícola, tot i que els pareixia que podien sentir els crits dels trossos de màrgens i dels rebrots de les esquelètiques oliveres i garrofers, fent saber que encara tenen vida, el matrimoni va continuar el camí. Un cop als metres finals, era tot un seguit de regueralls amb pedres que augmentava el perill de tal manera que van ser moments angoixosos per a l’home perquè en cas de produir-se algun contratemps, si haguessen de demanar ajuda o un rescat, acabarien sent objecte de burla i fortament criticats. L’excusa d’una peregrinació no valdria per a res, perquè es diria que tal com estava la dona i l’avançada edat de l’home no s’haurien d’haver aventurat a fer una empresa com esta. L’angustia, però, va acabar convertint-se en una immensa i gratificant alegria quan per fi van arribar al final de la difícil sendera de la peregrinació. Al costat d’una matissa es van estimar i van donar gràcies a Déu; també van recordar aquell dia de l’any 2000 en què també es van besar quan van arribar al cim del mont Sinaí. A les sis, van muntar al cotxe i van passar pel lloc on els revesiaios de la dona tenien la finca amb el mas i que en el seu dia van vendre’s. —A tu, el Montsianell et porta records familiars amb els iaios de ta mare; a mi me’ls porta el Montsià, per part dels iaios i de mon pare, que és on va criar-se també igual que els teus —va dir ell. —Aquí es comprèn en part perquè hem fet esta peregrinació a la muntanya, igual com la que vam fer al Mont Sinaí. Primer perquè som creients i després fent valer allò que es diu que «la cabra sempre tira al monte», i natros, d’alguna manera, es pot dir que som descendents de persones criades a la muntanya. I és cert que natros també estàvem a la muntanya en les nostres temporades de plegar olives, sobretot quan eren finques situades a les faldes de les serres dels Ports —va afegir ella. —Quan ara hem estat al cim del Montsianell, i després d’haver-nos fet la gravació als peus del Sagrat Cor i de contemplar en tu tot el que teníem a la vista, la veritat és que un cúmul de records m’ha recorregut el cos, però no he volgut fer cap comentari perquè tenia la preocupació en tu, de poder tornar al cotxe i acabar feliçment, com així ha sigut —va dir ell. —També a mi m’ha fet recordar moltes coses com a tu —diu la dona en el moment que arriben a casa. Després de sopar van reprendre la conversa que havien tallat en arribar a casa. —Quan estaven dalt del Montsianell, en passar la vista per la gran extensió d’oliveres i muntanyes, he recordat quan estàvem junts tu i jo, en la xiqueta plegant olives per a l’oncle Joan de Troies a la falda del Montcaro, i, mirant a la ribera, aquí també són moltes les pàgines que sobre ella tinc escrites en el meu diari —va dir Miquel. —També jo he recordat això del senyor Troies, però, a més, en vore les serres de prop Campredó he pensat quan collíem olives per al senyor Alberto Anguera (DEP), però el que més he recordat en ficar la mirada a Salou, els gairebé trenta-cinc anys de la nostra vida allí viscuts —va dir la Rosa Maria. —En este breu resum de les nostres vides que hem parlat —va dir la dona—, podem donar gràcies a Déu per haver-nos concedit arribar on estem, tornant al nostre poble després d’haver estat vivint en continuo peregrinatge, perquè la vida del creient és un peregrinar! —I si a més ho has fet visitant Terra Santa i el mont Sinaí, millor! —va dir l’home, tot content. —Sempre portarem este gran tresor amb natros, alabem a Déu sempre —va afegir la dona també mostrant-se contenta. I sentint-se cansats, se’n van anar a dormir. Rosa Maria Segura Argentó i Miquel Ramos Roiget

Notícies locals/opinió LLUM DEL MÓN

És impracticable cap mena d’activitat estant a les fosques. Sense llum, la vida és impossible; l’experiència ensenya que en una grandíssima majoria d’activitats la llum és necessària, que res no es pot fer si no hi ha un mínim de claror. Sense veure-hi, la vida és molt pesada i difícil anar a les palpentes; la ceguesa necessita d’altres recursos per a poder circular de manera acceptable. De la mateixa manera que en la llum física, passa amb la llum immaterial. En l’Evangeli de Sant Joan —en els versicles cinc, nou, deu i onze—, l’evangelista ens presenta a Crist com la llum del món. En el versicle quint, hi diu: «La llum resplendix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la». I en els versicles novè, desè i onzè seguix: «Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al mon i il•lumina tots els hòmens. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seua i els seus no l’han acollit». En el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, en el capítol primer, versicles de l’1 al 3, hi diu: «Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: Que existisca la llum. I la llum va existir”.

llit». El fet que Crist sigue la llum del món i a casa seua, al món, no l’haguen reconegut establix un contrast natural amb la foscor que simbolitza el mal. Que existix una controvèrsia de la divinitat de Crist, ho veiem des que va començar la seua vida pública. Sovint en els Evangelis trobem que hi ha discussions entre els qui accepten Crist com a Messies i els qui l’acusen de col•laborar amb el maligne. En l’Evangeli de Lluc, capítol onzè, versicles del catorze al setze, Jesús estava fent parlar un home que era mut i entre els assistents hi havia divergència d’opinions: mentre uns ho admiren com un fet inexplicable, altres ho neguen i, a més de no acceptar-ho, diuen que Jesús actua en col•laboració del dimoni. «Aquest trau els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis», diuen. (Els jueus antigament relacionaven les malalties i les desgràcies com a cosa del dimoni). A més, per posar-lo a prova, li demanen que faça una senyal del cel; no els bastava el miracle que acabaven de vore. Des d’aleshores ençà no ha parat la polèmica i els Evangelis seguixen sent el centre d’un gran debat ideològic precisament pel que són: el testimoni i l’anunci apostòlic de Jesús de Natzaret, fill de Déu ressuscitat, Senyor i Salvador del món.

Esta llum a la qual fa referència la Bíblia és la llum material, la que il•lumina tota la creació, la vida orgànica. La llum, però, de la qual parla Sant Joan en el seu Evangeli és el mateix Jesucrist, essència de Déu, igual al Pare. L’afirmació d’això la fa el mateix Crist quan diu:«Jo sóc la llum del món. El qui em seguix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida». (cap.8 ver.12). Jesús és qui dona ple sentit a la història i a la vida humana amb la seua llum. No s’identifica com una llum, sinó que afirma: Sóc «la llum» del món. Llum que dona clarividència a les idees, eixampla el camp de l’afectivitat, es suavitzen les dificultats, el sofriment es fa més suportable i l’alegria més subtil i duradora amb una vida menys agressiva.

En l’actualitat la situació no ha canviat. Davant tants cristians que accepten Jesucrist com a redemptor i llum del món, hi ha una forta increença i una reducció a l’estudi històric de Jesús. La foscor, però, no ha ofegat la llum. La llum que l’Evangeli transmet no l’han apagat, a pesar de les contradiccions, persecucions i matances de tants fidels, seguix il•luminant totes les persones que se’n volen aprofitar. Urgix cada vegada més que el món veja la llum a través de la paraula de Déu perquè arribe el regne de Déu, i amb el regne la pau que tanta falta fa. El Senyor oferix la salvació als hòmens de qualsevol època i lloc. La necessitat que la llum de Crist il•lumine tots els àmbits de la humanitat —la família, l’escola, el treball, la cultura, el temps lliure i tots els sectors de la vida social— és vital. No es tracta d’anunciar la llum només amb paraules de consol, sinó que interpel•la, crida a la conversió i fa accessible la conversió amb Ell que oferix una humanitat nova.

«Ha vingut a casa seua i els seus no l’han aco-

Joaquín Tomás

Club d’escacs CAMPIONAT D'EDATS - FINALS DE CATALUNYA - ABRIL 2017 A LA PINEDA

Després d'haver guanyant la preferent provincial, lluitant molt —això sí!—, i d'haver classificat un bon grup de jóvens en les fases territorials dels campionats d'edats, vam passar a disputar les finals de Catalunya d'edats a la Pineda (Salou) durant la Setmana Santa. Vam tornar a ser un dels clubs de la província que més jóvens vam aportar a la fase final: vuit en total. Tots es van preparar el millor possible perquè tenen ganes de fer-ho bé. Malgrat tot, som clarament conscients que a les finals van els millors i que poder quedar en els llocs capdavanters era molt difícil, gairebé impossible. Les primeres rondes van començar de manera desigual: el nostre sub-14 Ivan va jugar amb un dels primers de la categoria i va donar-nos la gran sorpresa de la jornada perquè, després de quatre hores llargues de joc, va emportar-se la partida; amb tot, amb el pas dels dies va anar alternant partides bones i partides no tan bones. Pel que fa al Marc i l’Arnau, ho van fer prou bé, però encara ho podien haver fet millor. Per la seua banda, l’Andrea, en sub-16, ho va tenir molt complicat des de primer moment; va lluitar molt, però els resultats no sempre acompanyen. Els debutants Lionel i Ivan no van tindre gaires opcions, tot i que al final van millorar un poc.

CAMPIONAT ABSOLUT FEMENÍ A BARCELONA

Hem tingut també la sort de poder presentar a Andrea Sánchez, com fèmina absoluta de la província 2016, per a jugar el campionat absolut femení. L’Andrea va ser una de les més jóvens de la competició: hi va anar a aprendre i ho va aconseguir. Finalment, va quedar per la meitat de la taula classificatòria, després de lluitar molt en cada partida i de fer un campionat d’allò més acceptable. Segur que este bagatge l'ajudarà en un futur. TERRES DEL SUD

A hores d'ara, s'està jugant a diversos pobles del territori el torneig organitzat per la Federació anomenat Terres del Sud. De moment, del nostre club s'hi han inscrit sis jugadors que ens representaran i ho faran el millor possible. SELECCIÓ CATALANA SUB-14 AL CAMPIONAT D'ESPANYA - PADRÓN

El Consell Superior d’Esports organitza el Campionat d'Espanya de seleccions, en categoria sub-14, a Galícia. Finalment, i de manera merescuda, Julia Lisiewicz ha estat seleccionada per la Federació Catalana per a participar-hi. La Júlia formarà part d'un equip força competitiu que representarà Catalunya en el Campionat d'Espanya. El seu brillant campionat d'edats del passat mes d'abril ha tingut premi i ara anirà a jugar el campionat de seleccions en categoria cadet.

Qui va fer un bon campionat va ser la Júlia; tot i ser debutant en la categoria, va fer una competició molt seriosa. El seu rànquing inicial era baix, motiu pel qual molt prompte va haver d’enfrontarse als millors de la categoria: així, va jugar contra la campiona de l'any passat (derrota després de 4/5 hores de lluita aferrissada) i també contra el primer del tram sub-14 (molt bona partida amb victòria final molt treballada). Finalment, va quedar en sèptima posició absoluta de la categoria i en tercer lloc de noies. Excel•lent campionat!!

La Júlia és l'única representant provincial en esta competició. Enhorabona i que tingues sort i pogués emportar-te el campionat estatal a casa; seria una molt bona injecció de moral.

Per poc que no va aconseguir la classificació per al campionat d'Espanya sub-14. De fet, ha estat una de les millors classificacions en fèmines que ha obtingut mai el nostre club i, segurament, la millor dels últims cinc anys de tots els clubs de la província.

Este torneig actiu de partides de 15 minuts es va jugar el 7 de maig a Barcelona. El nostre jove representant Arnau Fosch va gosar participar-hi, amb un clar exemple i una voluntat evident de voler jugar, de tant en tant, tornejos per la geografia catalana.

En estos moments, i després de sortir els nous rànquings de jugadors de la catalana, la Júlia s'ha col•locat per sobre dels 1.900 punts d'ELO català, la qual cosa li donarà unes clares opcions per a poder jugar en el primer equip l’any que ve. ACTIU DEL CATALUNYA ESCACS CLUB

Club d’escacs

Arnau sortia en el en el lloc 52 del rànquing general (d’un total de 93 jugadors) i després de jugar vuit partides —jugant sempre amb rivals de més nivell— va aconseguir fer cinc punts: va quedar en primer lloc en categoria sub-14 i en quinzena posició de la categoria general absoluta. Queda demostrat que sovint juguem millor contra rivals adults, que són millors que natros, que no pas contra els de la mateixa categoria o edat. Els jóvens se senten més alleugerats, amb menys preocupació i poden jugar més tranquils; és llavors quan juguen millor, sense temor a perdre. Arnau i molts altres en són un clar exemple i ho fan bé.

Júlia Lisiewicz

CURS GRATUÏT D'INICIACIÓ ALS ESCACS

El dissabte 6 de maig vam començar un curs d'iniciació als escacs, gratuït, que s’impartirà tots els dissabtes, de 5 a 6 de la tarda, durant els mesos de maig i juny. S’hi ha inscrit un total de tretze nous participants per a aprendre a jugar als escacs o per a millorar el seu nivell. Majoritàriament són del poble, però també n’hi ha dels pobles del voltant. El curs va adreçat a xiquets i xiquetes, a partir dels 6 anys, de tots els col•legis de la ZER Montsià. L'acceptació ha estat bona i esperem que en poc temps puguen jugar partides d'escacs. Club d’Escacs Masdenverge

Finals de Catalunya, a La Pineda

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

Club de futbol RECTA FINAL Els menuts del club arriben a la fi de la temporada. Després d’unes bones pasqües per a descansar, hem tornat al camp per seguir endavant amb la segona fase. El passat 12 de març vam enfrontar al Sant Jaume, un equip que va dominar el partit de dalt a baix amb un marcador final de 9 a 2 (2 Iker). La setmana següent vam jugar a casa contra l'Amposta blanc; va ser un partit durant el qual vam tindre el domini de la pilota i del joc que va acabar amb una merescudíssima victòria per 6 a 3 (3 Biel, 2 Iker i 1 Pep). Set dies més tard vam haver de desplaçar-nos al camp de la Sénia, on vam jugar un partit molt igualat que va acabar amb un marcador de 2 a 2 (Pep i Iker). Després d’este desplaçament, vam rebre l'Alcanar grana al nostre camp; tot

i haver jugat molt bé, a l'últim minut vam rebre el gol que desfeia l’empat i que donava la victòria als canareus per 3 a 4 (Pep, Biel i Pau). Una setmana més tard ens vam desplaçar al camp del Vinaròs; els nostres jugadors es van agafar el partit amb molts ganes i vam acabar guanyant per un clar 0 a 6 (2 Iker, 2 Pau i 2 Manel). Després de la victòria al camp del Vinaròs, teníem al davant un calendari molt i molt fort perquè ens havíem d’enfrontar als tres primers classificats: Rapitenca B, equip conta el qual vam perdre 1 a 12 tot i haver-nos defensat força bé; Amposta, equip que ocupa el segon lloc de la lliga i davant del qual vam perdre per un clar 9-1 i, finalment, esta setmana juguem contra la Sénia, els primers classificats. A continuació podreu vore la classificació i una foto dels nostres jugadors. Yasmina

Club de futbol RECTA FINAL DE LA LLIGA

al primer minut. Tot i jugar amb un jugador menys tot el partit, el nostre equip es va avançar amb un gran gol de Carlos Roca al minut 40. Després de lluitar tota la segona part per a mantenir el resultat, al final la Fatarella ens va marcar de manera injusta al minut 89.

En el final de lliga, el Masdenverge està demostrant el seu potencial amb victòries de prestigi i amb golejades. A més a més, hem pujat fins al tercer lloc de la taula classificatòria, superant l’Amposta ‘B’. Ara toca continuar lluitant i deixar-ho tot al camp per a poder tancar una primera temporada d’autèntic luxe. 27a JORNADA: 2 MASDENVERGE CF - ASCÓ CF B 1 Ànims equip!!!

Pot ser un dels millors partits jugats al nostre camp per part dels dos equips. Un partit amb moltes alternatives i amb moments de gran joc. El Masdenverge es va avançar amb un gol de José Mulet al minut 7’, però l’avantatge va durar només tres minuts, perquè l’Ascó va marcar l’empat. El Masdenverge va continuar lluitant i creient en les seues possibilitats: l’actuació estel•lar del nostre porter Aitor Roiget i el gol al minut 89 d’Eduard Albiol van donar-nos una Tot seguit continuarem amb el resum dels partits ju- victòria molt valuosa. gats pel nostre equip, amb cinc victòries i un empat. No voldríem deixar passar esta ocasió per a comentar el tràgic accident succeït el 24 d’abril que va provocar la pèrdua d’un gran porter, com era Josep González, de l’equip d’Arnes. Des d’aquí volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amics, així com als equips de l’Arnes CE i de l’Olímpic Móra d’Ebre. Este accident ens fa recordar el nostre estimat Manel, a qui sempre portarem als nostres cors.

25a JORNADA: 3 MASDENVERGE CF - ALCANAR CD ‘B’ 2

Partit contra el cuer de la lliga. Una primera part plàcida del nostre equip en què va demostrar una superioritat clara amb tres gols d’Eduard Albiol, Arturo Sagristà i Pau Tomàs. En canvi ,la segona part va canviar radicalment, l’equip pot ser es va relaxar massa i els gols van arribar per part de l’equip rival que a l’últim minut ens hagués pogut donar una sorpresa. 26a JORNADA: 1 LA FATARELLA CE - MASDENVERGE CF 1

28a JORNADA: 4 MASDENVERGE CF - GINESTAR CE 1

El Ginestar va ser un equip dur de batre. La prova és que fins als últims minuts el Masdenverge guanyava per la mínima. El nostre golejador Pau Tomàs va marcar a la primera part. A la segona part, Francesc Xavier Tomàs també va marcar un altre gol al minut 54. El Ginestar va marcar al minut 75 i va posar la temor al cos, però Pau Tomàs (88’) i Àngel Tomàs (89’) van certificar la victòria del nostre equip. 29a JORNADA: 7 MASDENVERGE CF - BENISSANET CD 1

Esta jornada cal destacar que la victòria del nostre Partit condicionat per l’expulsió de Joan Forcadell equip, combinada amb la derrota de l’Amposta ‘B’

Club de futbol

a casa contra l’Ascó per 2-4, ens va permetre superar l’equip ampostí en la taula classificatòria; ens vam col•locar tercers. Pel què fa al partit, als vint-i-cinc minuts, el nostre equip ja havia marcat cinc gols: Arturo Sagristà, Pau Tomàs (3) i Francesc Xavier Tomàs. A la segona part, Francesc Xavier Tomàs va tornar a marcar un altre gol i el setè gol i definitiu el va marcar Joan Clua.

30a JORNADA: 2 BATEA CF ‘B’ - MASDENVERGE CF 8

Segona victòria amb golejada inclosa. Tot i que en esta vegada el nostre equip va començar perdent al minut 2, vam reaccionar ràpidament al minut 9 amb gol d’Eduard Roig. Després va continuar la pluja de gols per part d’Eduard Albiol, un altre cop Eduard Roig, Pau Tomàs (3), Angel Tomàs i, finalment, Daniel Accensi. Club de Futbol Masdenverge

GOLEJADORS PAU TOMÀS FRANCESC XAVIER TOMÀS JOSÉ MULET EDUARD ROIG EDUARD ALBIOL ÀNGEL TOMÀS

29 13 8 7 6 5

JORDI ROMEU DANI INIESTA ÒSCAR GÓMEZ CARLOS ROCA ARTURO SAGRISTÀ JOSEP BORRÀS ÒSCAR OLIVER JOAN CLUA DANIEL ACCENSI

4 4 4 3 3 2 1 1 1

Club de futbol

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Nom i cognom Data de naixement Equip de procedència Posició dins del camp Qualitats com a jugador Desig futbolístic Equip de futbol preferit Jugador preferit Quin altre esport practiques? Iphone o smartphone? Últim llibre que has llegit Plat preferit On voldries viatjar? Algun missatge a l’afició?

1. Óscar Gómez Notari 2. 28/1271986 3. Cap 4. Central 5. Bona sortida de pilota, joc aeri i desplaçament 6. Vore com juga mon fill i que s’ho passe tan bé com jo 7. FC Barcelona 8. Carles Puyol 9. Pàdel i futbol sala 10. Cap 11. “Código da Vinci”, de Dan Brow 12. Tota la cuina de mon pare 13. Tailàndia 14. Agrair tot el suport rebut en tot el que ens ha passat esta temporada i que intentarem quedar dels dos primers . CFM#M13# 1. Arturo Sagristà Noé 2. 03/01/1998 3. Amposta i Santa Bàrbara 4. Lateral i extrem 5. Tècnic, intel•ligent dins del camp i millor company dins i fora 6. Que el Masdenverge guanye la Champions i formar part de l’equip 7. Barça 8. Leo Messi 9. Cap 10. Iphone 11. “Matilda”, de Roald Dahl 12. Macarrons 13. Londres 14. Moltes gràcies a tota l’afició del Masden- verge per tot el suport durant tot el que portem de campanya. Que continue sent així perquè es nota i molt! Sempre jugarem junts!

1. Jordi Romeu 2. 04/10/1988 3. Inactiu 4. Davanter 5. M’adapto a totes les posicions que em necessi ten 6. Vore el Masdenverge el més amunt possible i que ningú prengue mal 7. Barça 8. Ronaldinho 9. Pàdel i snowboard 10. Smartphone 11. Sóc més de llegir el diari i articles a Internet 12. Pizza 13. Hawaii 14. Deixeu-vos la veu a cada partit, que natros mos hi dixarem la pell! Junts arribarem lluny. 1. Àngel Tomàs Bonilla 2. 22/12/1976 3. Roquetenc 4. Interior esquerre 5. Velocitat i xut 6. Quedar entre els tres primers 7. FC Barcelona 8. Andrés Iniesta 9. Curses de muntanya i natació 10. Iphone 11. “Los cuatro acuerdos”, de Miguel Ruiz 12. Macarrons en salsa rocafort 13. Els Estats Units 14. Donar-los les gràcies, ja que cada setmana ens fan costat incondicionalment, i així dona goig jugar. 1. Josep Borràs Miguel 2. 31/10/1979 3. Masdenverge 4. Qualsevol que implique organització i distribució del joc 5. Pel que diuen, certa qualitat i “temple” 6. Rebre una placa com la que els van entre- gar a Trinitario i a Jesús per part del club. 7. Barça i Masdenverge 8. Xavi Tomàs Farnós 9. Ara no, ja tinc prou faena en poder jugar 10. Tots dos 11. “Anatomia de un instante”, de Javier Cercas 12. Anguila fumada 13. Jordània 14. Dir que m’he sentit estimat sempre per l’afició del que per a mi és el club dels meus amors.

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1.- Declaració de solvència. N’hi ha al desert. 2.Combustible. Consonant. Embarcació. 3.- Acció de fer servir una cosa. Les vocals d’un bon oient. Dos que fan caca. 4.- Consonant. Ocell mancat d’alegria. Vocal. 5.- Manyosot. 6.- Consonant. Moneda anglesa. Palet. 7.- Número. Xifres romanes. Adverbi de lloc. 8.- Que ha comès una culpa. Vocal. Individu indoeuropeu. 9.- Calcedònia llistada usada com a pedra ornamental. Jaqueta d’etiqueta.

VERTICALS

1.- To de registre elevat. Mamífer carnívor europeu. 2.- Got. Consonant. Xiquet. 3.- Campió. Persona baixa. Queixa. 4.- Angle recte. Adornem. Incògnita. 5.- Muts i a la gàbia! 6.- Al mig dels dos. Manera característica de fer o presentar les coses. Consonant. 7.- Prefix. Menjada abundosa. Acabament d’infinitiu. 8.- Receptacle de roba. Doble revolt. Resa. 9.- Planta ornamental. Mancat d’equitat, de justícia

La “contra”

PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT I FESTA DE SANT JORDI