Bim 80

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 80

1

Tercera època

PREU: 3 euros

setembre/octubre 2016

JA TENIM CENTRE DE DIA

OBRES DE LA ROTONDA FINALITZADES

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Encetem la vuitantena edició del BIM carregat de notícies. Abans, però, permeteu-me que continue recordant a tots els nostres socis que a l’últim BIM vam afegir un paper per a demanar-vos el número de compte i així poder actualitzar les dades. Com ja sabeu, Caixa Tarragona va desaparèixer fa temps i es va fusionar amb altres caixes per a formar CatalunyaCaixa. Tot i la fusió, a natros encara se’ns va permetre girar els rebuts. Ara, però, CatalunyaCaixa ha estat absorbida pel BBVA, i això ha suposat un canvi del número de compte (us han enviat una carta a casa per a dir-vos el nou número de compte que teniu cadascú). Natros, d’este número de compte, no en tenim dades. Este paper, les persones que encara no ho ham fet però que volen continuar sent socis del BIM, ens l’haurien de fer arribar perquè puguem cobrar-los la quota corresponent a l’any en curs (12 euros). Podeu enviar-nos el número de compte al correu electrònic rgonel@ xtec.cat, per WhatsApp o telefonant al 630 580 197, fer-lo arribar a qualsevol membre del consell de redacció o portar-lo al Centre Masdenverge Actiu, de dimarts a divendres, de 17 a 20 hores. La veritat és que n’hem rebut molts, però, tot i així, encara ens en falten uns quants!

Ja ha arribat la tardor! Ja ha arribat la fresqueta i la loteria... Els dies s’han fet més curts, però l’activitat al nostre poble no para. Este últim bimestre —els mesos de setembre i d’octubre— han estat carregats d’esdeveniments: l’inici del curs escolar, la Fira del caçador (sempre és un autèntic plaer veure com, durant un cap de setmana, el poble s’omple de gent i d’activitats relacionades amb la caça), l’inici de les competicions dels clubs esportius del municipi, la festa de la Castanyada i una nova edició de la Cursa de Masdenverge. Com sempre, tot un èxit! Una sèrie d’activitats de les quals uns en farem cinc cèntims en este edició del BIM, la vuitantena.

Finalment, també s’han acabat les obres de la carretera i de la nova rotonda que s’ha fet a l’entrada del poble per la part de Santa Bàrbara i que tant bonica ha quedat. La veritat és que ara ja no hi ha cap clot! Un veritable luxe poder circular per esta nova carretera! I de la rotonda, què n’hem de dir? Ha quedat meravellosa! Per què ho dic, això? Perquè esta vegada, en l’assumpte de l’enquesta, la vam encertar: ha votat més gent que mai i cadascú ha dit la seva... Hi ha hagut comentaris i opinions al Facebook, gent que sense tindre Internet m’ha donat la resposta en un paper perquè votés jo, opinions d’«experts» i de «no tant experts», però al cap i a la fi, opinions, que són les que valen! No hi ha una raó absoluta. Ai, ai, la raó! I què és la raó? Allò que tothom vol tindre! Conclusió: s’ha fet l’enquesta i els resultats els podeu consultar a l’interior d’este BIM. Tampoc no vull oblidar-me del fet polític d’estos mesos: a Espanya ja hi ha president! Ha costat, però finalment les coses s’han quedat com estaven. Sense fer res, el senyor Rajoy torna a ser president del Govern, amb el vistiplau dels socialistes, als quals Rufián ja va deixar al seu lloc en el seu discurs. Aprofito per a comentar-vos que si voleu veure els dos últims discursos del senyor Gabriel Rufián, podeu entrar a la nostra pàgina web, a l’apartat La cova de l’ermitaño, i allí els trobareu íntegres. Penso que paga la pena veure’ls. N’hi ha per sucar-hi pa!

I sense res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una bona lectura, que disfruteu amb els articles i, sobretot, molta salut per a tothom.

René Gonel Arasa

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 8/2016, DE 26 DE JULIOL DE 2016.

ORDINÀRIA. 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

- RE núm. 283 de la Direcció General d’Administració Local. Remet l’informe de la Direcció general de Protecció social sobre la inexistència de duplicitats del servei públic municipal Centre de Dia per a persones grans, i comunica que tramet l’expedient al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda perquè elabore l’informe sobre sostenibilitat financera del nou servei.

- RE núm. 286 del Síndic de Greuges de Catalunya. Respon a l’acord del ple de 31 de maig de 2016 pel qual expressa el total rebuig a l’actuació del Govern espanyol promovent recursos contra normatives que protegixen les persones més vulnerables afectades per una situació d’emergència d’habitatge o de pobresa energètica.

- RE núm. 300 del director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Adjunta la resolució per la qual s’inscriu la Festa Major de Masdenverge en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

- Esborrany de manifest dels alcaldes i presidents comarcals pel qual valoren positivament l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i de Salou per considerar que és el tret de sortida d’un gran projecte necessari per a les nostres comarques, pel que suposa de diversificació de l’oferta turística, de dinamització de la nostra economia i, molt principalment, de creació de milers de llocs de treball.

2. Aprovació del compte general de l’Ajuntament de Masdenverge corresponent a l’exercici 2015.

1. L’entitat local presenta un situació d’equilibri patrimonial, en què els actius no corrents estan totalment finançats pels capitals permanents.

2. L’entitat local presenta un situació d’equilibri financer amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 16.677,46 euros.

3. La gestió pressupostària de l’entitat local mostra un resultat pressupostari ajustat de 110.617,10 euros, un grau d’execució del pressupost de despeses del 75,30% i d’ingressos del 77,03%.

4. Per la seua banda, l’objectiu d’estabilitat presenta una capacitat de finançament de 103.993,87 euros, un incompliment de la regla de la despesa de -13.346,09 euros, un rati de deute viu de 57,40% i un PMP de l’últim trimestre de 2015 de -4,41 dies.

3. Donar compte de l’informe trimestral de seguiment del pla d’ajust.

4. Sol•licitud de pròrroga de la vigència del Pla local de joventut de Masdenverge 20122015 fins al 31 de desembre del 2016.

5. Aprovació de l’expedient de contractació i obertura de la licitació, per procediment obert, per a l’adjudicació del contracte administratiu de gestió de serveis públics, sota la modalitat de concessió, per la prestació del servei públic de centre de dia per a gent gran del municipi de Masdenverge.

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Iris Tomàs Castell (24-X-2016) Carla Albert Pedra (25-X-2016)

MATRIMONIS Xavier García Doménech amb Alba Gil Carles (13-X-2016)

6. Proposta d’inclusió de l’Ajuntament de Masdenverge en la línia de subvencions per a despeses de reparacions, manteniment i conservació de la formulació del pla únic d'obres i serveis de Catalunya, per al període 2016-2017.

7. aprovació de la modificació dels estatuts del consorci per al desenvolupament del Baix Ebre i Montsià.

8. Aprovació del conveni de col•laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge per a la prestació del servei de tècnic informàtic.

4

La foto divertida

Justa la fusta! Efectivament, el mossèn, els escolans i les xiquetes (de perfil) que apareixen a la foto de la comunió del 1975 eren (de dreta a esquerra): mossèn Emilio, Francisco Ferré, Miguel Ángel Ferrando i Juanjo Bel (escolans), Pili Guillen, Rosa Maria Ferré, Carme Barberà (d’esquenes), Maria Salinas, Virtudes Salinas (d’esquenes) i Neus Bosch (d’esquenes). Esta vegada marxem a l’any 1952.

Davant de l’església, trobem la joventut del poble. Sabeu qui són i quina festivitat se celebrava el dia que es va fer la foto?

L’ENQUESTA Si es pogués fer, què t’agradaria que hi hagués al mig de la rotonda que s’ha construït a l’entrada del poble per la part de Santa Bàrbara?

Un ‘globo’ 53 vots No res 41 vots Una altra cosa que no sigue un ‘globo’ 10 vots Una borraina 1 vot

I la pròxima enquesta és: El nostre poble té molts d’indrets plens d’encant (la Foia, la Font del peu, la Pinada, el mas de sant Pau...).

Creus que la manera d’arribar a estos llocs està prou ben senyalitzada, sobretot per a algú que ve de fora? (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, ja tenim la tardor aquí: les fulles cauen, ja ha arribat el fred…

Francisca: Pos sí, pareix ser que finalment el calor ens va deixant per donar pas a una davallada de les temperatures que fa que ja hi hague neu a les cotes més altes del Pirineu, que no aquí als Ports, que tardarem a vore-ho, que de bolets no n’hem vist ni un ni mig, i que el dia de la Castanyada valia més menjar-se un polo de castanya, que no l’han patentat encara però que al final ho faran, que no pas castanyes torradetes i ben calentetes, que de menjar-nos-les acabem suadets i suadetes!

Cinteta: Xiqueta, pareixes del Meteocat!

José: I ja hem canviat l’hora!

Cinteta: I que poc m’agrada això de canviar l’hora i estar per la tarde tantes hores a fosques!

Francisca: Pos mira que han estat vegades discutint-ho, que si la Unió Europea, que si a Mallorca tampoc li va bé pel turisme, però res! A les sis de la tarde, a fosques!

Pepita: Pos sí, i vinga la llum encesa, i vinga a gastar llum, i vinga diners per a González i tots estos.

José: Xiques, ara que dieu González i tots estos, que vos ha aparegut això que han fet de dixar investir a Rajoy president?

Francisca: La meua teoria és que el govern d’Espanya és cíclic, i d’aquí no els trauràs: o mana la dreta o mana “l’esquerra” entre cometes, perquè me penso que d’esquerra, lo sentiment que representa, ja no els ho queda res.

Pepita: Lo diner pot en tot! I allavontes, què ha passat?

Cinteta: Pos que a elles i a ells, als representants del PSOE, ja els ho va bé: no perden l’escó i continuaran fent d’oposició. Lo cataclisme per a ells hagués estat que hagués entrat PODEMOS; per a ells hagués estat una cosa nova que no sabien quin hauria estat lo resultat, i això los ho feia temor. Conclusió, han pensat: que mane lo PP que això de fer-los d’oposició ja mos va bé, i ja ho tenim per mà. A més: «tenemos que hacer frente común con el problema catalán».

Francisca: Com dia aquell, més val dolent conegut que bo per conèixer. En esta frase se resumix lo

5

seu pensament.

Francisca: Pos sí, dixem-ho estar que lo que s’havia de dir ja els ho va dir tot Rufián.

Pepita: Bueno, i la rotonda, què trobeu?

Cinteta: Pos molt bé, que feia falta. Ara ja no se corre tant i ha quedat molt bé. Però encara farà falta frenar als que vénen per la part d’Amposta embaladets, no?

José: Xeic! Sempre tens algo que dir, tu, eh! Sempre veus la botella mig buida, en lloc de vore-la mig plena!

Francisca: Veus de vore o beus de beure? Què vols dir? Perquè ara entre l’ortografia esta, los correctors automàtics i que mos han canviat los accents diacrítics, això d’escriure wasaps, que me’n faig un fart, trobo que no n’encerto ni una! I xiquets, mos nets pixadets de riure! Tantes coses que inventen, haurien d’inventar un corrector de wasap que si no estés lo missatge ben escrit, no te’l dixés enviar. Triar l’idioma escollit i escriure, i les paraules mal escrites, corregirles.

Pepita: Pos ja n’arreglaríem, de faltes, ja; perquè natros, “tira que te vas”, si fem faltes, natros vam rebre l’educació en la Lengua del Imperio i gràcies que escrivim; però el jóvens! Tu saps lo munt de faltes que fan per no fixar-se! Per això trobo que un invent així aniria perfecte.

José: Pos patenta-ho i parla en los del Microsoft estos, a vore si t’accepten la idea.

Francisca: Me penso que sí, te l’acceptaran tant com això de ficar l’estelada entre los emoticonos del wasaps. És a dir…

Cinteta: O com aquell missatge que t’han enviat tantes vegades que diu que a partir d’un dia, wasap facturarà per missatge enviat i se t’ha de posar no sé quina coseta verda per a tenir-ho bé, i la gent, envia que envia pa’ que se fique lo botonet verd, i total, res de res…

José: Per ara!

Pepita: Veieu, un altre que ho ha fet!

Francisca: I bueno, com ha anat la Fira?

Cinteta: Pos com tots los anys, molt bé! Lo conill i lo jabalí, boníssims; después ja han vingut les castanyes i els panelles; lo bocadillo de butifarra i salsitxa que donen a la cursa de Masdenverge i que lo meu home espera en candeletes... I ara, ja, en busca de torrons i polvorons…

José: Pos bueno, ara sí que anemone a dinar, que acaba de tocar la una al campanar i entre tot això que heu dit, m’heu fet entrar gana!

CODERE

6

Notícies locals/opinió

INAUGURACIÓ DE LES NOVES INSTAL·LACIONS I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL MAS A MASDENVERGE. PAISATGES, MEMÒRIA I FORMES DE VIDA RURAL” DE LAURA TOMÀS El dissabte 22 d’octubre, tot i ser un dia rúfol, va ser un gran dia per al nostre poble. La jornada va començar amb l’arribada del president de la Diputació de Tarragona, l’Il•lm. Sr. Josep Poblet i Tous, a l’Ajuntament de Masdenverge a les tres quarts d’onze del matí, on va ser rebut per l’alcalde i els regidors del consistori, alcaldes d’altres municipis i diputats, a més de membres de les entitats del poble, l’arquitecte de les obres que s’havien d’inaugurar i veïns.

Després de signar en el llibre d’honor, tota la comitiva es va desplaçar fins al magatzem municipal, situat a la zona Preyco, al costat mateix de la deixalleria. Allí va tenir lloc la inauguració de la instal•lació, amb l’assistència de la reina de les Festes Majors. Després de la visita pertinent a l’edifici, vam marxar cap al centre de dia, situat al carrer de Les escoles, dalt mateix de la llar de jubilats; de fet, s’ha unit l’antiga casa del metge amb el Casal dels jóvens. El president de la Diputació va destapar una placa commemorativa de l’acte i va tallar la cinta; tot seguit, tothom qui va voler va poder visitar la instal•lació.

En estos moments, el centre de dia està en procés de licitació entre les dos empreses que s’han presentat; desitgem que prompte pugue ser una realitat i d’esta manera oferir a la gent del poble el millor servei possible. Les dos obres, la del magatzem i la del centre de dia, s’han fet amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. En concret, la institució supramunicipal ha destinat 76.676 euros a les obres de construcció del magatzem municipal i 22.702 a la rehabilitació del centre de dia.

Després de visitar els nous equipaments, al Centre Masdenverge Actiu es va fer la presentació del llibre El mas a Masdenverge. Paisatge, memòria i formes de vida rural, una monografia de la historiadora masdenvergenca Laura Tomàs Valldepérez que repassa la història del nostre poble a través dels seus masos, molts dels quals van ser habitats per famílies pageses fins a la dècada dels anys seixanta.

El llibre s'ha fet a partir dels resultats de la recerca etnològica basada en entrevistes als antics masovers.

L'edició de l'obra s’ha dut a terme amb el suport de la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de

l’Ebre i l’Ajuntament de Masdenverge.

La regidora de cultura de Masdenverge, Carme Barberà, va obrir l’acte donant la benvinguda a tots els assistents, aproximadament un centenar. A continuació va parlar l’autora del llibre Laura Tomàs, que va explicar-nos els diversos aspectes del llibre i les observacions que més cal tindre en compte. Tot seguit va parlar l’alcalde, Álvaro Gisbert, i finalment li va arribar el torn al president de la Diputació, que va fer un repàs de tot el que havia viscut al poble durant aquell matí.

L’Ajuntament de Masdenverge vol agrair la faena feta per Laura Tomàs que ens ha deixat este gran valor escrit, així com també a totes les persones que l’han ajudat a fer possible que esta obra veiés la llum. Moltes gràcies a tothom.

Meritxell Sabaté

Notícies locals/opinió

7

NOTA IMPORTANT EN RELACIÓ A LA MANCA D’INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES A LES TTEE El ple de l’Ajuntament de Masdenverge del 29 de setembre del 2016 va acordar el que literalment es transcriu: «És ben notori que les Terres de l’Ebre pateixen una greu deficiència en infraestructures ferroviària que propícia la continuada i reiterada alteració del servei ferroviari que comunica les comarques del Baix Ebre i del Montsià amb Tarragona i Barcelona.»

Els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre, Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, el gerent del Consell Comarcal del Priorat i diversos alcaldes i regidors, representants de diversos ajuntaments d’estes comarques, es van reunir el 13 de juliol del 2016 a la seu del Consell Comarcal del Montsià per a tractar la problemàtica del transport i la mobilitat que ens afecta i van acordar emprendre diverses accions.

En la sessió del 9 d’agost del 2016, el Consell d’Alcaldes del Montsià va acordar fer arribar als diversos ajuntaments una proposta d’acords sobre la mobilitat a les Terres de l’Ebre. Per tot això, el ple de l’Ajuntament de Masdenverge acorda, per unanimitat: 1. Instar, de manera urgent, el Govern de la Generalitat de Catalunya a la creació immediata de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Terres de l’Ebre (ATM).

2. Instar, de manera urgent, el Govern de la Generalitat de Catalunya a recuperar i revisar el Pla Director de Mobilitat de les Terres de l’Ebre.

3. Informar els ciutadans que, a través de l’Oficina comarcal de consum, poden fer arribar les queixes i reclamacions que consideren oportunes respecte dels problemes de mobilitat i transport de les Terres de l’Ebre.

Ajuntament de Masdenverge

8

Notícies locals/opinió

PER QUÈ EN SÓN QUATRE, ELS EVANGELIS? En este escrit espero donar resposta, d’una manera senzilla i humil, a una pregunta que em consta que s’han fet algunes persones, lectores del Butlletí, i que no hi han trobat resposta. Confio ser prou clarivident per a contestarlos la pregunta que es plantegen: per què els Evangelis en són quatre i no en són dos, tres o només un?

Si ens situem en els temps apostòlics veurem que hi havia quatre classes representatives del poble: els jueus, els romans, els grecs i una altra classe formada per elements de les tres anteriors, l’Església. Cadascun dels evangelistes va escriure per a estos respectius grups i va adaptar el seu estil literari i temàtic al seu caràcter, a la seua necessitat i als seus ideals, ja que un únic Evangeli no hauria estat suficient per a presentar els molts aspectes de la persona de Crist. Així, cada un dels evangelistes va enfocar la figura de Jesús des d’un prisma diferent, seleccionant aquells incidents i discursos que donarien més èmfasi al missatge central de Crist, però que aleshores s’adaptaria al caràcter del poble a qui escrivia i suplirien les seues necessitats.

Mentre Mateu, Marc i Lluc ens donen un relat senzill de la vida de Crist, tal com va ser recordada pels deixebles en general, l’Evangeli de Joan ens dóna un ensenyament més profund a través de l’apòstol més privilegiat dels dotze.

Mateu, escrivint per als jueus, relaciona la seua història amb el passat. Sabent que estaven ansiosos per la vinguda del Messies promès en l’Antic Testament, Mateu presenta a Crist com el messies-rei que havia estat predit pels profetes. Mateu era cobrador dels tributs que els romans havien imposat al poble jueu, amb la comissió corresponent, més el que ell hi afegia amb el vistiplau dels invasors. Per això era mal vist i rebutjat pel poble jueu, el seu poble.

Marc, escrivia per als romans, un poble l’ideal del qual era el poder i el servei. Ell relaciona la seua narració amb el temps que va viure i presenta a Jesús com el servent perfecte i el conqueridor poderós. Marc era parent de Bernabé, un levita d’origen xipriota, company de sant Pau en els primers viatges per l’Àsia Menor —avui Turquia— i Europa, on Marc anava de servent. Després va ser deixeble de Pere i cal suposar que va fonamentar el seu Evangeli en l’experiència i l’ensenyament adquirits.

Lluc, va escriure més aviat per al poble culte, els grecs, que tenien com ideal l’home perfecte en el futur (quan l’Evangeli s’estendria a totes les races). Lluc fa que el seu Evangeli gire al voltant de Crist com l’expressió de l’ideal de la cultura grega i ens el presenta com el Fill de l’Home.

Va escriure l’Evangeli uns 70 anys després de Crist i va fonamentar part de la seua obra en l’escrit de Marc.

Segons els estudis realitzats, també és l’autor dels Fets dels Apòstols.

Joan, en canvi, té al cap les necessitats dels cristians de totes les nacions i d’aquí ve que, escrivint especialment per als creients de qualsevol raça o temps, presenta les veritats més profundes de l’Evangeli, entre les quals podem mencionar les ensenyances que fan referència a la deïtat de Crist i a l’Esperit Sant, motiu pel qual posa el retrat de Jesucrist en el mateix marc de l’eternitat i el descriu als seus lectors com el Fill de Déu.

L’evangeli de Joan, escrit uns quants anys després dels altres tres, té sense dubte la intenció d’aixecar la vida espiritual de l’Església. El va redactar al voltant de l’any 95 després de Crist quan Joan estava, per aquelles dates, desterrat per qüestions de la fe, la Paraula de Déu i el testimoni de Jesucrist, a la illa de Patmos. Joan no esmenta en el seu escrit el naixement virginal de Crist, perquè considera que els seus receptors ja estan familiaritzats amb estes dades, però sí que ho fa de manera indirecta en el verset 14 del capítol primer: «El qui és la Paraula s’ha fet Home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat». Per la seua banda, Mateu i Lluc comencen la història enregistrant l’origen terrenal de Crist i els dos mencionen el seu naixement virginal.

Joaquín Tomàs

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Vida social

9

Este últim bimestre ha estat fructífer a l’hora del retrobament de quintes. Aquí us en deixem un parell de mostres. Fotos amb gran representació de la quinta del 46 i una gran presència també de membres de la quinta del 76. La veritat és que esdeveniments d’este tipus, se n’haurien de fer més sovint, ja que tots xalem i ens ho passem d’allò més bé recordant històries i anècdotes de quan érem jóvens en molt bona companyia.

Consell de redacció

10

Notícies locals/opinió

LLUNY Una de les vegades que els Amics de l’astronomia van anar a observar —seguint el que tenen establert en el seu calendari d’activitats, cada divendres o dissabte últim de cada mes— es van trobar amb el cel núvol. No era, però, la primera vegada que això passava. Tanmateix, de tant en tant apareixia algun roglet de cel ras, en un dels quals va aparèixer l’estella Arcturus. Van començar a parlar-ne com a introducció al tema de la nit: parlar d’astronomia. La resta d’astres que estaven tapats podien contemplar-los a través dels mòbils gràcies a l’avançada tecnologia del programa Sky Maps, ja que permeten veure’ls tant si va núvol com si està ras.

Els comentaris havien començat amb Arturo, però no van parar de créixer amb la resta que estaven veient als mòbils: les estrelles Vega i Altair; la constel•lació de l’Ursa Major i la de Leo; i moltes més estrelles i constel•lacions, a banda dels planetes Mart i Saturn a la part est i de Júpiter a l’oest. Considerant que ja han estat prou estona mirant al cel, tot i que a través dels núvols, i que Arcturus torna a estar tapada, es posen a parlar d’allò que els agrada, en un interessant debat que els permet conversar sobre l’astronomia, en viu i en directe. Cadascú esposa el que coneix i plegats comenten les novetats aparegudes en els mitjans de comunicació, així com algunes preguntes que es fan entre ells (una bona manera d’aprendre dels que estan més versats).

Un dels que fa poc que es va fer soci dels Amics de l’astronomia, de nom Juanito, reconeixent la seua menudesa davant la grandesa de l’univers, li pregunta a un dels més experts: —Escolta Cristóbal, una pregunta, que jo sóc molt ignorant en això de l’astronomia. Com és que cada mes veiem diferents estrelles mirant en la mateixa direcció al cel, des de aquí davant de la farmàcia?

—Ignorant sóc jo, perquè en això del cosmos, pareix que no s’acaba mai, però és bo conèixer-ne alguna cosa, ni que sigue el més elemental. I el que m’has preguntat és de resposta fàcil d’entendre: el planeta terra és com un autocar en el qual anem viatjant al voltant del sol, fent el recorregut que es diu de translació, i cada mes contemplem un paisatge diferent, que són los signes del zodíac. I és de notar, quan mirem per la gran finestra de la nostra nau Terra fent camí, com les estrelles apareixen al nostre meridià quatre minuts més prompte cada dia. I això, quan no existia el GPS, ho tenien molt en compte los navegants. Fer tot este recorregut ens costa 365 dies, 5 hores, 48 minuts i alguns segons, que és un any, du-

rant els quals recorrem 9.030 milions de quilòmetres. I la velocitat a la qual va el nostre autocar Terra és de 106.200 quilòmetres per hora —li va explicar Cristóbal.

—Gràcies, ara ja ho vaig entenent —va assentir Juanito.

—Cal dir també que hi ha una estrella que no es mou, o es mou poquet, que és la polar, indispensable per a orientar-se. Llàstima que també l’hem de vore al mòbil, però ja la coneixem quasi tots els que som aquí. És, com ens van ensenyar a l’escola, la que indica l’eix a la terra actualment, però no sempre és així, perquè hi ha altres moviments dels quals ja en parlarem un altre dia. Si ho consulteu a Internet, hi trobareu una àmplia informació —apunta Cristóbal.

—Però hem de vindre aquí per observar i parlar d’astronomia! —diu la senyora Teresa, que ha volgut completar la resposta feta per Cristóbal.

Ara, és Agustí qui li pregunta a la senyora Teresa: —I de la lluna, què pot dir-nos?

—És el nostre satèl•lit natural i té la seua influencia aquí a la Terra, sobretot en l’agricultura. La lluna dóna volta a la Terra en uns 29 dies. Quan diem que surt, és que l’atrapem portant la mateixa direcció que natros, i per això cada dia la tenim al nostre meridià, uns 50 minuts més tard.

Per a natros és l’astre més preuat: és el que tenim més a prop i ja hi hem posat els peus. A banda de moltes altres coses d’interès que té la lluna per a natros, convé saber que els seus cràters estan dedicats a honorar grans personatges il•lustres que porten el seu nom; entre altres, el de l’astrònoma i calculadora americana Henrietta Swan Leavit! Així que és bo contemplar la lluna i disfrutar dels seus encants —contesta la senyora Teresa que ha fet despertar la curiositats dels que escolten.

Un dels oients, de nom Valentí, li diu: —Perdone professora per si la comprometo en la resposta a esta pregunta que li vaig a fer, però tant a mi com als demés que estem aquí mos interessa molt saber la seua opinió per a saber verdaderament per on caminem en esta vida. Què pot dirnos vostè sobre la creació de l’univers? És obra de Déu o de l’atzar?

En el moment en què l’erudita i bondadosa senyora Teresa, professora d’institut, anava a contestar va aparèixer un clar de núvols, amb una estrella brillant en direcció sud i a poca altura de l’horitzó. —És l’estrella Antares,—diu Alejandro, coneixedor de moltes estrelles i constel•lacions—, que pertany a la d’Escorpí, i s’observa tan baixa perquè es troba a l’hemisferi sud.

Passada esta breu interrupció, continua la professora amb

Notícies locals/opinió tot el que estaven parlant. Abans, però fa una mica de pausa i mou una mica el cap com a senyal de convicció del que ha de dir i per a què tothom se n’assabente.

—La pregunta que m’has fet, Valentí, no em compromet en res i m’alegro de contestar-la, perquè ha sigut, és i serà sempre de viva actualitat. Potser és una de les que més es fa la humanitat, sobretot les persones a les que els costa creure en Déu. Jo, la resposta que et donaré, i és per a tots, la tinc que assentar sobre una base sòlida i indestructible. Tingueu paciència. Quan Déu va crear el món i tot el que l’habita, devia estar-s’hi molt de temps. El va preparar per a què la humanitat el pogués disfrutar vivint en pau i amor, però va aparèixer el diable Satanàs i va aconseguir imposar la maldat.

Allavontes Déu va decidir emprar una tàctica per a vèncer el diable: va donar el seu fill per a què tots los que creuen en ell passen a viure eternament. Arribat a este punt, va tardar molts anys fins que va ser anunciat pels profetes, i després d’haver viscut una llarga història de sofriment, vivint com a nòmades i esclaus.

De moment, el poble d’Israel va ser l’escollit per a portar a terme l’empresa que després havia de ser per a la salvació de tota la humanitat. Però no tots creuen en Déu i en la vida eterna. Havent-se complit allò que els profetes havien anunciat, la vinguda de Jesucrist, els apòstols van haver de començar una nova tasca: anar a predicar l’evangeli pel món per tal d’aconseguir convertir molta gent a la fe cristiana. En aquella època no era fàcil viatjar i anar d’un lloc a l’altre per a fer arribar-hi la paraula de Déu. Però l’Esperit Sant era amb ells i arribaven cada dia més lluny. Després de travessar mars i continents, i d’haver predicat la paraula de Déu per tot el món, es van presentar a Roma. El nombre de creients no va parar d’augmentar. I este món nostre, l’estimada Terra, que segons diuen es va formar fa uns 4.500 milions d’anys durant els quals han passat moltes coses, ha hagut d’estar un munt de milions d’anys a la fosca fins que va aparèixer la llum, la fauna —que va començar en la flora en aparèixer la vida en l’aigua— i l’aparició de l’home, o sigue la vida intel•ligent. L’home era de tal manera intel•ligent que va arribar el dia en què va gosar prescindir de Déu per a donar a conèixer les seues teories, no solament sobre la creació del nostre estimat planeta Terra, sinó de tot l’univers; però no es podrà demostrar mai que Déu no existix, senzillament perquè és el creador i la veritat. L’any 1972 es va enviar a l’espai la sonda Pioneer X per a rebre informació sobre els planetes gasosos de Júpiter i de Saturn. Va ser tot un èxit. Després la sonda va continuar pels espais siderals, portant la famosa placa que ens dóna a conèixer per si de cas troba algun planeta hàbitat per gent.

Esta sonda l’anaven seguint fins que, entre la distancia i la pèrdua d’energia, hi vam perdre el contacte. Els científics, però, diuen que esta nau Pioneer X es dirigix

11

a l’estrella d’Aldebaran, on arribarà d’aquí a 1.690.000 anys. Ara, suposem que sigue interceptada pel planeta extrasolar que orbita a l’estrella Ain —de color groc taronja també en constel•lació de Taure com Aldebaran—, a 155 anys llum de natros i en un radi de 13 sols. Si per tal d’arribar a Aldebaran, que la tenim a 65 anys llum, tarda 1.690.000 anys, quant li costaria arribar a este nou planeta que orbita Ain, que es troba a 155 anys llum? I en cas que fossem trobats i ens vulguessen contestar, quan arribaria esta connexió? I estem considerant que Pioneer X arribe a este planeta que va ser descobert al 2007 i està probablement hàbitat, i en comparació astronòmica és aquí a prop. Però ara imaginem els milions i milions d’anys que tardaria Pioneer X a arribar a qualsevol planeta situat en una de les galàxies més allunyades! L’any 2015 va ser descoberta pel telescopi Keck, situat a Hawaii, la galàxia EGS-ZS8-1 a la constel•lació de Bootes a una distància de 13.000 milions d’anys llum. Molt hauríem d’avançar en el tema de la velocitat de les nostres naus per tal d’aconseguir arribar a esta galàxia; tanmateix, en cas d’arribar-hi, no faríem res més que descobrir altres galàxies més antigues que el mateix Big-Bang. I enseguida trobaríem un gran rètol que diria: FI DEL PRIMER UNIVERS. ACABEN VOSTÈS D’ENTRAR AL SEGON. I d’esta manera queda confirmat el primer versicle del llibre del Gènesi. Llegiulo quan arribeu a casa i feu-ne cas de tot el que diuen les escriptures. La ciència i la investigació són el progrés, però Déu també és ciència, progrés i vida eterna. I fàcilment heu pogut comprendre que, per a mi, tot és obra de Déu.

—Moltes gràcies, senyora Teresa, per esta molt interessant i rica resposta. Ho tindrem en compte això de llegir el Gènesi —diu Valentí.

—Gràcies a vatros per la paciència que heu tingut a l’hora d’escoltar esta llarga resposta, però crec que ha valgut la pena —apunta la senyora professora.

—Més que una resposta, ha estat una lliçó. I li ho agraïm!

—exclama Agustí.

La nit ja és avançada i els núvols continuen tapant el cel. Ha arribat l’hora d’acomiadar-se i marxen cap a casa amb l’esperança que quan facen la pròxima sortida el cel estigue net i puguen disfrutar mirant els astres.

Miquel Ramos

12

ANC

EL JUNY DEL 2017 ESTARÀ TOT A PUNT

vocacionalment europea, fins i tot una part de la sevua identitat nacional ja està a l’altra banda dels Pirineus, i pot reintegrar-se a Europa amb veu pròpia.

Alguns dels ciutadans més il•lusionats perquè Catalunya esdevingue un nou estat poden tindre la sensació que s’ha reduït l’activitat de les diverses organitzacions polítiques i socials compromeses amb el procés. A Masdenverge per la Independència, però, pensem que el procés avança a gran velocitat i que mai una independència havia estat tan ben preparada i amb tant de detall com la catalana. Però no som els únics que ho veiem així. A continuació, resumin només tres de les conferències que s’han fet últimament a casa nostra en què un politòleg, un periodista i un polític han reconegut que encara queda molta faena per a fer, però també han coincidit que s’està avançant i amb molt bon criteri.

4 d’octubre: “Com es prepara la independència”

17 de setembre: “La república catalana, avantguarda d’una nova Europa” Lloc: Centre de Lectura de Reus Conferenciant: Ramon Cotarelo, politòleg i catedràtic de ciència política de la Universitat de Madrid Organització: Pacte Nacional pel Dret a Decidir Resum: Cotarelo deixa clar que pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya ja està tot dit. Ja no cal discutir més sobre si Catalunya és una nació, perquè ho és; o si té dret a decidir el seu futur, perquè el té; o si pot ser una República, perquè pot ser-ho. Sí que creu, però, que convé reflexionar sobre la influència de la República Catalana dins la Unió Europea.

En este sentit, per a Cotarelo, la sortida del Regne Unit ha evidenciat les dificultats perquè els estats membres seguixen articulant la Unió Europea. De fet, creu que no és viable una organització integrada per estats sobirans que no admeten cap autoritat, ni tan sols la de l’organització a la qual pertanyen. Com a alternativa proposa fer realitat l’anomenada ‘Europa dels pobles’; és a dir, dotar d’acció política i constitucional entitats que tinguen un nivell de sobirania mitjà, per tal que configuren una UE que sigue un subjecte internacional propi per si mateix: «si els estats no accepten que les regions tinguin veu pròpia com la dels estats, cal que les regions esdevinguen estats.»

Segons Cotarelo, Catalunya podrà ser exemple si accepta reduir la seua sobirania dins l’àmbit de la Unió Europea. Certament, la República Catalana pot marcar el camí a la UE per a sortir de la crisi que hi ha provocat el Brexit. La UE només pot impedir noves fugues proposant una reestructuració de les fronteres internes.

El politòleg conclou dient que no cal que Catalunya continue discutint amb Espanya, perquè Catalunya és

Lloc: Centre Cívic de Bellaterra Conferenciant: Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb Organització: Assemblea Nacional Catalana Resum: Per a Partal, el procés cap a la independència va a molt bon ritme. Per a demostrar-ho, recorda que l’11 de setembre del 2012, en acabar la primera manifestació que va organitzar l’ANC, Carme Forcadell va demanar a la presidenta del Parlament que iniciés el procés per tal d’aconseguir la independència. Avui, només quatre anys després, esta mateixa persona —que aleshores era pràcticament desconeguda— és la presidenta del Parlament, una de les responsables d’aconseguir-ho. Va afegir que ningú es podia pensar que en tan poc temps tindríem un Parlament amb majoria de diputats independentistes i amb un president de la Generalitat i un Govern decidits a tindre-ho tot a punt per al juny del 2017.

Partal es mostra convençut que s’està treballant en tot allò que el El llibre blanc sobre la transició nacional preveu que caldrà tindre preparat en el moment de proclamar la independència: impressió de passaports, dibuix de les fronteres, gestió de l’energia, la circulació dels trens, etcètera. Li consta que s’estan redactant les lleis, els decrets, les ordres i els protocols, per tal que totes les autoritats de Catalunya, sigue quina sigue la seua responsabilitat, sàpiguen com han d’actuar davant les diverses circumstàncies que es puguen presentar.

El periodista preveu que el procés de transició serà suau i senzill, perquè considera que la societat catalana és molt madura i que fins i tot aquelles persones que no estan a favor de la independència, veient la manera pacífica, cívica i democràtica com s’està desenvolupant el procés, el respecten i l’accepten.

28 d’octubre: “Una nova hisenda per a un nou país” Lloc: Consell Comarcal del Montsià a Amposta Entitats organitzadores: Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural Conferenciant: Lluís Salvadó, secretari general d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya Resum: Salvadó comença explicant les necessitats econòmiques que mensualment precisa Catalunya per al seu funcionament i, consegüentment, els ingressos que necessita assegurar en el moment que proclame la

ANC independència.

Confirma que els impostos que paguen les empreses i els ciutadans de Catalunya superen estes necessitats i que el que cal és preparar la infraestructura adequada perquè pugudn ser gestionats per la Generalitat de Catalunya. Per això s’està treballant en la contractació i preparació de personal i en l’organització de les oficines corresponents a les tres vies d’ingressos previstes: les duanes, el cadastre i les agències tributàries.

Salvadó, com també havia comentat Partal a Bellaterra, està convençut que els contribuents entendran i acceptaran pagar els seus impostos al nou gestor en el moment en què el poder canvie de mans.

Té raons per creure que el SÍ guanyarà el referèndum sobre la independència, però insistix que, com més clar i contundent sigue el resultat, més senzill, fàcil i ràpid serà el canvi.

Conclou que, si a més dels ingressos propis durant alguns mesos cal buscar alguna mena de finançament extern, no hi haurà cap problema per a aconseguir-lo, perquè actualment hi ha països interessats a invertir-hi, i una Catalunya independent té el crèdit i la solvència internacional assegurades.

ATENCIÓ: MANIFESTACIÓ DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE. El diumenge 13 de novembre estem tots convocats a una gran concentració que tindrà lloc a Barcelona, a les Fonts de Montjuïc, per a donar suport als polítics que han estat denunciats per haver defensat la llibertat d’expressió i en defensa de les nostres institucions.

Amics lectors, el camí cap a la llibertat no serà fàcil. Ho sabíem i cada dia ens ho aniran fent evident. Però de totes i cadascuna de les persones que han intervingut

13

en els actes que acabem de comentar es desprèn la convicció que anem fent camí, que el nostre Govern i que el nostre Parlament no s’aturen i que la societat catalana seguix i seguirà activa i activada fins a la proclamació de la República de Catalunya.

Podeu contactar amb natros a través del correu web masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep i www.twitter.com/ MasdenxIndep.

Club de birles

14

Novament, ens trobem participant en el campionat de birles, temporada 2016-17. Esta vegada, a més de presentar equip per a participar a la 1a Divisió, també juguem la Lliga catalana. D’esta manera hem pogut fer que els jugadors que normalment no participaven, ara ho puguen fer.

Enguany s’han donat de baixa, per motius personals, Joaquín Esquerré

i Margarita Albiol.

De moment, no hem estat molt encertats en les tirades, o també podríem dir que els altres equips han fet millors tirades que natros.

Esperem anar millorant.

Resultats 1a Divisió 18/09 Masdenverge (244/239) La Cava A (289/290)

03/10 Catalònia Dermisa (247/269) Masdenverge (236/267) Resultats Lliga Catalana 08/09 La Galera (381/392) Masdenverge (307/333) 17/10 Masdenverge (332/347) Godall (357/385) Club de Birles Masdenverge

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

CLASSIFICACIÓ LLIGA CATALANA

Llar d’infants JA HA ARRIBAT LA TARDOR! Ja ha arribat la tardor! Les fulles dels arbres canvien de color, cauen al terra i s’assequen. Aprofitem que són a terra per a poder-les manipular!

Xalem molt aixafant-les, trencant-les i movent-les d'un lloc a l’altre. Estos dies estem molt atents als canvis meteorològics. Mirem per la finestra tots els dies i si plou observem com cauen les gotes, escoltem el so que fa la pluja i fins i tot busquem alguns caragols al pati!

A la tardor ja hem celebrat dos festes: la del color roig i la Casta-nyada. Per a treballar el color roig hem manipulat aliments i pintura, hem buscat joguets i gomets, ens hem pintar la cara, ballat i cantat! Per a celebrar la Castanyada hem fet panellets, tot cantant «tico, tico, tico, tet, ja tenim un panellet!». Després de ficar els ingredients al bol i de posar-hi cireres, alguns menuts es van atrevir a manipular la pasta, que se'ls enganxava als dits! Tot una experiència.

Val a dir que els panellets van quedar boníssims! Agraïm als pares la seua col•laboració.

El dia 31 ens va visitar la castanyera, mudada amb una faldilla llarga, un mocador, una camisa i, com no podia ser de cap altra manera, amb castanyes. La castanyera les va repartir per tot el pati i els xiquets van haver de buscar-les i ficar-les al poval! Va ser una estona molt divertida: els xiquets buscant les castanyes pel pati i alhora ballant la tradicional cançó de la castanyera.

Amb tot això, hem fet torns de cap de setmana perquè cadascú s'emportés la mascota de classe. D'esta manera, els xiquets de P1 presenten la BEBI a la seua família i els de P2, la FADA PURPURINA! Segurament que s'ho passen molt bé quan arribar l’hora d’anar-se’n al llit i els han d’acotxar!

Desirée Simó

15

Escola Rosa Gisbert

16

EL RACÓ DE L’ESCOLA Enguany, comencem el curs donant la benvinguda a les mestres Anna Pla, mestra d’Educació Infantil, i a Alenda Clua, mestra d’anglès. L’Anna treballa a jornada sencera i Alenda, a mitja jornada.

Les activitats principals d’estos dos mesos han estat la Castanyada i la bicicletada. Des d’aquí volem agrair la col•laboració de l’AMPA en les diverses activitats del dia de la Castanyada: van ajudar-nos a fer panellets, van coure els de tota l’escola, etcètera.

Escola Rosa Gisbert

Escola Rosa Gisbert

17

18

IX Fira del Caรงador

IX Fira del Caรงador

19

20

De bona llei

DEVOLUCIÓ D’UN FILL MENOR Fa poc ha tingut molt de ressò als mitjans de comunicació una sentència de l’Audiència Provincial d’Astúries que ordena la devolució a la seua mare biològica del seu fill menor, lliurat en preadopció a un matrimoni de València.

Avui analitzarem esta historia des d’una vessant jurídic.

Devolució de manera immediata, sense suspensió provisional.

En el seu comunicat, el Tribunal de Justícia d'Astúries surt al pas de les informacions aparegudes en els mitjans i diu: «la sentència de la Secció Quarta de l'Audiència Provincial d'Oviedo, de 23 de maig de 2016, relacionada amb el cas d'un menor asturià en situació de preadopció al País valencià, en el seu fonament jurídic quint, recull expressament que el lliurament del menor a sa mare biològica havia de produir-se “de manera immediata sense que la possible interposició de recursos suspengue l'eficàcia d'esta mesura”». Esta resolució admet el recurs d'apel•lació interposat per la mare biològica del menor, i deixa sense efecte l'acolliment familiar preadoptiu.

Explica el comunicat que: «instada l'execució per la mare biològica el 31 de maig, i davant la falta evident de compliment voluntari de lliurament del menor, el Jutjat de Primera Instància núm. 7 d'Oviedo, del que procedia el cas, inicia el procediment d'execució de sentència, a la qual es van oposar els acollidors». Fins i tot es va arribar a emetre una ordre de cerca i de localització del menor. Finalment,

per a salvaguardar els interessos del menor es decidix que el lliurament del xiquet a la mare biològica es dugue a terme, com així va passar, al quarter de la Guàrdia Civil i no a l’escola del menor, moment a partir del qual comença el seguiment psicosocial previst en la sentència. Partint d'este comunicat, la lectura de la sentència de l'Audiència Provincial és clau per a entendre les circumstàncies d’este cas mediàtic.

La lluita als tribunals de la mare biològica

La història que hi ha al darrere d'esta sentència és la d'una menor d'edat tutelada per l'Administració, que es va quedar embarassada i que va tindre un bebè. Com a mesura protectora, el menor va ser donat en acolliment preadoptiu a una altra família. La qüestió és que la mare no tan sols no va donar el seu consentiment, sinó que va manifestar la seua oposició a esta mesura. D’aleshores ençà, va iniciar una batalla als tribunals per tal de recuperar la pàtria potestat del xiquet contra la Conselleria de Benestar Social i Habitatge, i enfront del Ministeri Fiscal.

La primera sentència li va ser desfavorable. El jutjat de primera instància núm. 7 d'Oviedo va rebutjar-ne la demanda en la seua sentència de 2 de juliol del 2015 per no ser preceptiu l'assentiment de la mare biològica en l'adopció del menor, per trobar-se l’actora culpable en causa de privació de la pàtria potestat. No obstant això, l'Audiència Provincial d'Oviedo va estimar el recurs de la mare i va exigir la tornada del menor amb la mare biològica.

De bona llei

21

Era necessari l'assentiment de la mare biològica per a constituir l'acolliment?

d'assentiment per a l'adopció dels declarats al seu moment en desemparament.

Esta és la qüestió jurídica objecte de debat, i sobre la qual s'haurà de pronunciar novament el Tribunal Suprem: la necessitat d'assentiment per a l'adopció quan qui ha de prestar-lo estigue en situació de desemparament.

L'alt tribunal assenyala literalment que «l'article 172.4 CC, establix, en relació amb les mesures de protecció que han d'adoptar-se a favor dels menors desemparats, que es buscarà sempre l'interès del menor i es procurarà, quan no sigue contrari al seu interès, la seua reinserció en la pròpia família». És a dir, entén que la tornada a l'entorn familiar biològic és, en principi, beneficiós per a l'interès del menor.

En la seua demanda, la mare biològica al•lega infracció dels articles 172.4 i 177.2 del Codi Civil en relació amb l'art. 39 de la CE, en considerar que no era culpable en supòsit de privació, sinó de suspensió de la pàtria potestat, a la vista de les circumstàncies en què es va desenvolupar l'embaràs i el posterior naixement del fill (era menor i estava tutelada per una Administració pública), la gairebé nul•la comunicació i visites entre tots dos, i la seua manifesta oposició a la constitució de l'acolliment preadoptiu.

Per la seua banda, el Principat d'Astúries, entitat pública competent en matèria de protecció de menors, va al•legar que l'apel•lant es trobava en causa de privació de pàtria potestat no per ser una xiqueta tutelada, sinó pel desistiment de les obligacions inherents a l'exercici de la pàtria potestat, malgrat els suports que va rebre.

El ministeri fiscal es va posar del costat de l'entitat pública i va sol•licitar que es confirmés la sentència d'instància per l'incompliment greu de les funcions parentals de la demandant, per la seua edat, la manca de suport familiar extern i les fugides dels centres de protecció on havia de residir.

Està capacitada la mare biològica per a poder assumir la custòdia?

Si bé la treballadora social va emetre un primer informe negatiu, en entendre que ni la mare biològica ni la iaia materna són aptes per a cuidar del menor, els informes dels perits de l'equip psicosocial del jutjat són contundents en concloure que la demandant «no presenta alteracions en la seua estructura de personalitat i té l'ajuda del seu entorn familiar», considerant que «ha de ser ella, com a mare biològica capacitada, qui ha d'encarregar-se de la custòdia del seu fill en detriment de les mesures adoptades per la Conselleria».

La doctrina del Tribunal Suprem aplicada en estos casos

La sentència de l'Audiència és remitent a la doctrina apareguda en la sentència del Tribunal Suprem 565/2009 de 31 de juliol, que garantix els interessos de la família biològica en expedients com este. Si be el supòsit que resol esta sentència és el retorn del menor desemparat a la família biològica, l'Audiència Provincial entén que resulta perfectament aplicable a supòsits de necessitat

Advertix, no obstant això, que esta tornada només serà acceptable si, a més de l'evolució positiva dels pares, no existix risc de desemparament per al menor, i la seua devolució a l'entorn biològic compense el seu interès perquè es mantingue amb la família d'acolliment, per la qual cosa caldrà valorar el temps transcorregut amb la família, la integració del xiquet a l'entorn, els vincles afectius creats, etcètera.

Conflicte d'interessos i l'interès superior del menor

El lliurament del menor en adopció, en contra del desig de la mare biològica, es va justificar per l'existència d'un conflicte d'interessos, en el qual l'Administració pública defensava el dret legítim del menor a tindre uns pares i no créixer en un centre, argumentant que la mare no tenia prou capacitat per a assumir la criança del menor.

No obstant això, l'Audiència, després de sol•licitar tot tipus d'informes psicosocials —sobre les seues actituds i aptituds, i el seu entorn—, conclou que l'interès del menor se satisfà amb la decisió que es reintegre novament a la seua família biològica.

Per això deixa sense efecte l'acolliment familiar preadoptiu, i conclou que la mare biològica no està immersa en cap causa de privació de pàtria potestat; el seu assentiment és necessari per a l'adopció.

Inadmissió del recurs per part del Tribunal Suprem

Amb posterioritat a la difusió d'esta notícia, el Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs de cassació interposat contra esta sentència de l’Audiència Provincial de Oviedo, tant per la família d'acolliment com per la Fiscalia i l'Administració autonòmica.

L'acte, de data 5 d'octubre del 2016, no es pronuncia sobre el fons de l'assumpte, ja que el Tribunal Suprem reitera la seua constant jurisprudència que, contra les resolucions sobre la prestació de consentiment a l'adopció per part de la mare biològica, no és possible presentar cap recurs extraordinari davant del Tribunal Suprem, de manera que l'última paraula correspon a les audiències provincials.

22

La nostra llengua

VOCABULARI TORTOSÍ (XVIII) Després de molts mesos de silenci, tornem a ser aquí amb una nova tira de paraules i expressions pròpies del tortosí i, per tant, de la nostra parla. Qui vulgue fer aportacions a la secció, pot enviar un correu a rgonel@xtec.cat.

Encarrapar-se > Capficar-se, entestar-se, preocupar-se...

són els significats propis a tot el territori català. «Este asunto l’encaparra i molt». En el nostre cas, a més, té el sentit d’entossudir-se, posar-se tossut en alguna cosa. «Ara s’ha encaparrat que vol plantar tota la sort de pataques i no sé qui se les minjarà... Los burros!». – DIEC i VdB Enclenquis > Persona o animal d’aparença feble, que pareix poca cosa. «L’oncle Porres és molt enclenquis... no arriba ni als cinquanta quilos». – DpD Enruna > Conjunt de pedres i altres deixalles d’un enderroc. Prové del verb enrunar. «Des de dalt de tot se veuen les enrunes d’una torre». – DCVB Ensa pallera > Un ensa és una persona no gaire espavilada, una mica ximpleta. Es busca el joc de la rima amb paraules que acaben en ‘a’. La pallera és la pallissa o el paller, lloc destinat a guardar la palla. Curt de gambals.

«Xic tu, no sigues ensa pallera. Agafa això, t’he dit. I com te torne a caure, sabràs lo que és bo!». – PA Ensa tòtina > Tòtina és un peix de la família de les rajades, del gènere ‘Trygon’ o de l'espècie ‘Myliobatis aquila’, semblant a la rajada. Significa ‘beneitot’, ‘atontat’. Molt paregut a ‘pallera’. També podem trobar l’expressió ‘cap de tòtina’. – PA Ensalada > Contràriament al que molta gent creu, no es tracta de cap castellanisme i, per tant, no caldria fer el canvi a amanida, com s’acostuma avui en dia. Així, a més, ‘ensaladilla rusa’ del castellà, seria ‘ensalada russa’. «Avui pa’ dinar m’he fet una ensalada de tomata i ceba que encanta». – DIEC Ensangonat > Ensagnar. Tacat de sang. «Ha caigut en lo gatet al pas del barranc i me l’he trobat tot ensangonat de dalt a baix. Té unt trau al cap!». – DIEC Ensampar > Sorprendre algú fent una cosa de la qual s’amagava. «L’home l’ha ensampat en lo querido al cine». També, agafar una cosa al vol. «Tira el meló, que l’ensampo». – DCVB Ensapar-se > Ensopir-se a còpia de menjar o dormir massa. «S’ha fotut sis baldanes i tres borraines i s’ha ensapat». – DCVB Ensapat > Atordit, sense ganes de fer gran cosa. Estat en què un es troba després d’haver dormit o menjat massa.

«Este xiquet està ensapat i ja no farà res de bo en tota la tarde. Au, toca, vés-te’n a casa, home!». – DCVB Ensardinar > Encabir (gent) en un espai on estan molt estrets. «Vam anar a l’Aluet, set en los sis-cents, tots ensardinats com van puguer». – DIEC En se > Adverbi ‘quan’. «En se vindre a casa, soparem», «En s’arribar a casa, passarem comptes, tu i jo». – MM i EE Ensobecar-se > Endormiscar-se. Fer una ‘cabeçadeta’ (castellanisme de becaina). «Estan ensobicats i encara no s’han despertat». –DIEC

Ensolsida >

Part d'una construcció de pedra en sec que, pel pas del temps, l'acció de l'aigua o per qualsevol altra causa, ha caigut. Esfondrament de terres, roques, etcètera. – VdB Ensolsir-se > Solsir-se. Esfondrar-se. «Los màrgens de la Contena s’han solsit pels aiguats d’estos dies». – VdB Ensofatar > Tirat sofat a les plantes. Sulfatar. Aplicar a les plantes una suspensió de preparats no solubles a fi de combatre distintes malalties causades per fongs i altres paràsits. «Esta tarde he d’anar a l’hort a ensofatar les pataqueres contra els alemanys!». –MM Ensomiar > Somniar. «Esta nit he ensomiat que me tocava la Grossa i que no trobava la papereta!». – MM Ensomia-rotllos > [ensumiarollos] Paraula en extinció, substituïda per somiatruites. Persona visionària o que s’il•lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes «Tu, xiquet, ets un ensomia-rotllos. Com vols ser famós, si no et coneixen ni els veïns del carrer!». – PA Ensòmit > Somni. «Vols que et conte l’ensòmit d’esta nit? Pos mira, jo jugava en lo Barça i m’han pitat un penal a favor. I just quan l’anava a tirar... m’ha tocat lo despertador!». – MM Ensordar > Ensordir. Fer tornar sord. «La música anava tan forta que m’he ensordat!». Participi ensordit > Persona que perd oïda. «Estic ensordida de l’aurella dreta. He anat a la piscina i m’ha entrat aigua a les aurelles!». – MM I PA Ensumar > Olorar. Aspirar amb força. «Ensuma: no sents quina auloreta tan bona que fa la flor de taronger?». Sentir l’olor (d’alguna cosa), discernir amb l’olor. «Los gossos ja lladren: ja han ensumat lo minjar». Per extensió, ensumarse que algú n’està preparant alguna, en porta alguna de cap. Tindre un pressentiment. – DIEC i MM Ensundemà > En son demà. Adverbi. L’endemà, el dia següent. «Ensundemà de la Castanyada, estava tot lo poble ple de pintades». – MM PER A SABER-NE MÉS

Paraules o expressions recollides en la parla del dia a dia a Masdenverge, algunes de ben vives i altres que, malauradament, es van perdent de mica en mica.

En l’angle > Segons pareix, pel que sembla. «En l’angle, fa temps que no es veuen». – EE En gràcia de Déu > Tranquil, donar el beneplàcit a una acció. «Vés espai, fill meu. En gràcia de Déu que no prengues mal ». – EE Partir peres > Barallar-se dos persones, dos enamorats.

«M’han dit que la xiqueta de la Maria i el novio han partit peres fa molt poc». – PA Estar moixo > Estar moix, capficat; cast. ‘alicaído’, ‘cabizbajo’. «Des que l’ha dixat la nòvia que està molt moixo i no té ganes de res». – DCVB Mana gos, mana gat, fes-ho tu que ho has manat! > Expressió que es fa servir quan algú li demana a una altra persona que faça una cosa, i finalment no la fa. Per tant, a qui ho mana, no li queda cap altre remei que fer-ho ell/a mateix/a. – PA Dur de mollera > Expressió per a referir-se a una per-

La nostra llengua sona que és molt tossuda, cabuda. Mollera és un castellanisme que fa referència a la part del cap on està el cervell; el mateix cervell, i figurativament, les facultats intel•lectuals; cast. ‘ollera’, ‘sesera’. «Tan se val que li ho digues mil vegades. És tan dur de mollera que no et farà mai cas». – DCVB Autocar de ‘tocinos’ > Tot i que poques vegades, de tant en tant encara passa algun camió carregat de titos o ‘tosinos’ per la carretera d’Amposta. Quan abans passava un camió carregat de ‘tosinos’, sempre hi havia algú que ho feia saber a la resta i s’hi referia com l’autocar del Madrid. Una clara comparativa per a referir-se als jugadors del Real Madrid com a porcs o ‘tosinos’. «Mira, ja passa l’autocar del Madrid per la carretera». – PA Acabar-se com una picada de fesols > Quan una cosa acaba molt malament. Equivalent a la frase feta en castellà ‘Acabar como el rosario de la Aurora’. «Tot va anar molt bé. Però quan van haver de decidir com es repartien l’herència, allò va acabar com una picada de fesols». – PA Esgallar-se > Obrir-se en dos o més parts per ruptura del lloc que oferix menys resistència «Va caure un llamp i lo garrofer va esgallar-se en tres parts», «S’ha esgallat la rama mentre estava traient lo poll i s’ha fotut una costellada». Per extensió, quan algú força l’obertura de les cames, se li diu: «Para compte que t’esgallaràs, si t’obris tant»; i també, en frases en sentit negatiu, per a fer saber a algú que per fer tal cosa no es morirà: «Pos, xic, tampoc t’esgallaràs si un dia pleguem dos horetes més tard ». – DIEC i PA Emporlanar > Cobrir amb ciment una superfície. El verb prové del nom de la marca de ciment Portland. «Demà vindrà l’oncle Gabriel a emporlanar l’entrada de la caseta». – DIEC i PA Pegar un xill > Crit estrident, acció de xillar, xiscle; cast. chillido. «Vés, pega-li un xill a la tia Pepita a vore si ja està amanida i marxarem». – DCVB Quin combat! > Expressió emprada quan hi ha moltes coses a fer, sense descans ni cap pausa per a recuperarse. «Xica, tu, quin combat! No hem parat en tot lo dia: al matí, a la garrofa; a la tarde, a l’auliva; i a la nit, encara he fet un braç de gitano, un cóc i tres dotzenes de pastissets.

Estic baldada!». – PA Pipa > Xumet. Objecte generalment de goma i en forma de mugró, que es posa a la boca del nodrissó perquè xume. – DIEC Anar més just que un pany de cop > Expressió emprada per a referir-se que s’ha aconseguit una cosa per molt poc. Un pany de cop és un pany en què només és necessària la clau per a obrir-lo des de fora, mentre que de dins estant hom pot obrir o tancar mitjançant una molla aplicada al pestell. – PA Calabruixó > Calabruix de grans molt menuts. «Al poble ha caigut una gran calamarsada, però al nostre mas no ha estat més que calabruixó que no ha fet gens de mal».

– DIEC Xarreteres > Pronunciat ‘xarrateres’. Una xarretera és un adorn del muscle en certs uniformes que consistix en una tira acabada en una pala d’on pengen una sèrie de cor-

23

donets d’or, d’argent, de seda, d’estam, etc. N’acostumen a portar els militars o policies. En el nostre parlar, fem servir esta paraula per a referir-nos a les taques a la roba quan algú es fa en menjar algun àpat, generalment d’un líquid (oli, vi...). «Xic, tu, on vas en estes xarrateres d’oli. Vés a canviar-te ara mateix esta camisa que així no surts de casa».

– PA Quin xixo! > Xixo o xitxo: gos. Expressió que s’empra per a referir-se a les poques ganes que es té de fer res. «Mare, quin xixo porto damunt. Me penso que quan acabe de plegar este ameler, ja s’haurà post lo sol». – DCVB i PA Tallar claus > Estar molt enfadat, empipat. Trobar-se molt irritat, exaltadament irat. «Està que talla claus en son cunyat. Li va emprar lo cotxe i ara l’ha asclat allà baix als Muntells». – PA Saps què m’han dit... > Expressió infantil, d’ús molt generalitzat entre els més menuts anys enrere. L’un pregunta: «Saps què m’han dit?» I l’altre respon: «Què?» I a continuació arriba la resposta final: «Que allí on hi haigue merda fiques lo dit!!» – PA Passar per Batea > A banda d’anar-hi a jugar a Futbol o a comprar-hi vi, l’expressió és molt viva i s’usa per avisar algú que si no fa alguna cosa que se li encomana, rebra, li pegaran. «Diu ta mare que abans de les dos vol que estigues a casa i, si no, passaràs per Batea» De vegades, es pot afegir: Passaràs per Batea sense tocar Gandesa.– PA Gatet > moto menuda, tipus Mobylette. Ara ja gairebé se n’ha perdut l’ús, però recordo una anècdota de quan era molt minut i per festes majors van fer una gincana, divertidíssima. Els participants, crec que per parelles, havien d’anar superant proves (disfressar-se de tal cosa, portarne tal altra, passar-se un ou en la cullera, una maçana al front...). Una de les proves consistia a portar un gatet (o gat) amb un llacet. Ja veus tots els participants del poble buscant gats per les cases i lligant-los un llacet al coll. De sobte, per la plaça de l’Església va aparèixer Santiago, del de Mariano, amb un Mobylette i un llacet al manillar: ell havia complit, com sempre i amb un gran enginy, amb el que se li va demanar. Havia portat un gatet amb un llaç!

Lo tio Tano quan era gitano > Expressió que servix per a queixar-se.

Me cago en l’orba > Expressió de queixa. L’orba és una malaltia dels cereals deguda al fong basidiomicet Tilletia caries.

Me cago en dena > Expressió de queixa. Es tracta d’un eufemisme, que no té cap altre sentit que evitar una paraula malsonant: dena servix per evitar dir Déu en l’expressió.

De la mateixa manera, en algunes zones de parla catalana també es fa servir ‘me caso en’ per evitar l’expressió escatològica (Me caso en Reus).

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. www.dlc.iec.cat.

Vocabulari de boca de Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu.

Diccionari de paraules en desús de les Terres de l’Ebre de Joan salvadó Arrufat.

Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll. www.dcvb.iecat. net..

Tesi doctoral de M. Àngels Massip i Bonet (1991).

Recull de mots, expressions i dites de la comarca del Montsià d’Elena Espuny.

Tesi doctoral de M. Àngels Massip i Bonet (1991).

Pau Albiol

24

Les nostres mascotes

LA SOCIETAT DEMANA GOSSOS BEN EDUCATS I PROPIETARIS RESPONSABLES Molts de natros disfrutem de la companyia d'un gos.

Amb ell compartim jocs, esbarjo, temps de lleure o d’esport... És un membre més de la família. Tindre un gos, però, és una gran responsabilitat. Esta atenció amb el gos ha d’incloure qualsevol qüestió relacionada amb la seua salut, i també amb la nostra, pel fet que ambdós compartim tota una sèrie d’espais públics.

Totes les pautes que cal tindre en compte estan previstes en les lleis i els reglaments de la Generalitat de Catalunya i també en les ordenances municipals sobre tinença d’animals de companyia de cada ajuntament.

En este resum us destaquem quines són les més importants: UN GOS BEN EDUCAT

El nostre gos no es queda sempre a casa: a ell també

li agrada sortir al carrer. Una bona educació permetrà que la convivència entre persones i animals als espais públics sigue com més cordial millor. Els carrers i parcs públics són de tots; per tant, no hem de deixar que el nostre gos els embrute.

En traure a passejar el gos en un lloc públic: - Tingueu-lo controlat: corretja, identificació censal i morrió (si cal). Obligatori.

- Recolliu els excrements amb una bossa i llanceu-la a un contenidor.

- Eviteu que faça les seues faenes als parcs infantils.

EL NOSTRE GOS TÉ NOMS I COGNOMS

S’han donat molts casos de pèrdua o extraviament temporal o definitiu de gossos, amb la preocupació que això comporta, no tan sols al propietari sinó també a l’animal. Per tal d’evitar-ho o per a facilitar que el puguem trobar en cas de pèrdua, cal: - Censar-lo a l’ajuntament. Obligatori.

- Identificar-lo amb un microxip (adreceu-vos al veterinari). Obligatori.

- Posar al collar del gos la identificació censal corresponent. Obligatori.

Les nostres mascotes - Comunicar a l’ajuntament la mort o la desaparició de l’animal. Obligatori.

- Telefonar a la policia local en cas que trobem un gos abandonat o que hàgem perdut el nostre.

25

- Tindre la targeta sanitària del gos sempre actualitzada: Vacuna contra la ràbia anual (obligatòria).

Vacuna contra la parvovirosi, el brom, l’hepatitis, la letospirosi... anual.

El posseïdor d’un animal és responsable dels danys i Neteja i desparasitació periòdicament. de les molèsties que l’animal ocasione a les persones, - No abandonar-lo mai, i encara menys quan si està a altres animals, a les coses, als espais públics i al medi malalt o és vell. natural, en general. En qualsevol cas, s’aconsella que l’animal tingue una assegurança de responsabilitat ci- La col•laboració de tots hauria de permetre una corvil per a cobrir possibles imprevistos. L’assegurança és recta convivència entre tots els ciutadans i els nostres obligatòria en el cas de races considerades perilloses. animals, tant a casa com al carrer.

LA SALUT DEL NOSTRE GOS

El nostre gos, igual que les persones, necessita atencions per a estar ben sa: una alimentació adequada, neteja i sanitat, tant preventiva com curativa. Així, un control correcte de l’animal evitarà malalties múltiples i altres molèsties que poden afectar, en alguns casos, també les persones.

Per això, s’aconsella:

- Una revisió anual del gos per part del veterinari, com a mínim.

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

26

Fila 13

Benvinguts, cinèfils! Un cop més ens retrobem a la secció dedicada a tots aquells apassionats del món del cinema.

Esta vegada us vull recordar o recomanar dos films que van ser tot un èxit en la seua estrena i ara són grans referents per a molts autors. En primer lloc farem un recorregut pels carrers de la gran ciutat de Londres gràcies a Woody Allen i la seua pel•lícula «Match Point», i acabarem la passejada dins d'un conte que barreja la fantasia amb la realitat, amb «Big Fish», una obra mestra del director Tim Burton. Em voleu acompanyar? Mongetes i acció!

Match Point

Big Fish

Chris Wilton és un extenista professional que exercix com a professor de tennis en un dels clubs més prestigiosos de la ciutat de Londres. Tots els alumnes de Wilton són persones amb un alt nivell adquisitiu, així que ben aviat es fa amic d'un jove que pertany a una família benestant de la ciutat, Tom Hewett. Wilton coneix la germana de Hewett i aquí comença un bonic i preciós capítol romàntic que recorre els carrers més bonics de Londres i que permet conèixer la societat burgesa de la ciutat. En Wilton, però, s'enamora esbojarradament de la exnovia de Tom, Nola Rice, interpretada per Scarlett Johansson.

Esta relació en secret permet que el jove Wilton pugue gaudir de tots els plaers que li oferix la seua nova vida de classe alta i a més enganye la seua novia amb una amant que el torna boig. Ell no està disposat a deixar escapar este nivell de vida, i la seva amant cada cop li exigix un compromís més intens... Estos dos punts marcaran una decisió extrema per al nostre protagonista.

Edward Bloom ha tingut una vida plena d'històries sorprenents i meravelloses que explica a la seua família una i una altra vegada. El seu fill William es mostrava molt entusiasmat quan era menut i son pare li explicava estes anècdotes del passat on tot era possible: la amistat amb un gegant, descobrir un amor incondicional, aventures heroiques... Tanmateix, amb els anys, el jovenet deixa de sentir admiració per son pare i comença a desconfiar que tot allò que li havia contat any rere any no havia passat mai de veritat. William creu que totes estes històries són fruit de la imaginació i fantasia de son pare i se sent enganyat, fins al punt d'avergonyir-se d'ell quan les explicava públicament. Tim Burton ens ensenya el plaer de somiar i de creure que tot és possible combinant la màgia i la fantasia amb la realitat i la crueltat de la vida.

Ara és William qui haurà de decidir de quina manera vol viure i com vol recordar son pare.

Alba García

Records d’antany LA NOVA ROTONDA

Per Àngel Carles

A la nostra carretera s’ha produït un canvi molt gran: la nova rotonda i l’arranjament de la carretera que passa per dins del poble. Són unes millores de les quals els masdenvergencs hem de sentir-nos orgullosos perquè els nostres impostos repercutixen en millores al nostre municipi. Pensem en tot el trànsit que circula per la nostra carretera. Ull! Vull dir-los als pares que avisen als seus fills que en creuar la carretera siguen conscients que s’ha de mirar sempre a dret ai a esquerra, a dalt i a baix, per tal d’assegurar-se que no hi passa cap vehicle en aquell moment. Esta millora feia molt de temps que l’esperàvem, perquè tots sabem que el perill era constant; de totes maneres, hem de ser conscients que sempre que creuem la carretera hi ha un gran perill per l’acumulació de trànsit en hores punta. Atenció, grans i menuts!!

La rotonda ja està gairebé acabada. Hi manquen alguns detallets, però poca cosa. Com bé recordareu del BIM anterior, ja m’hi vaig referir, a la rotonda; ara ja està l’olivera plantada ben bé al mig de la rotonda. Sí, ja sé que no faran falta comentaris, però alguna cosa s’hi havia de posar, no? Al nostre terme tenim mandarines i oliveres, i si les nostres autoritats van creure que el millor era l’olivera, ja està bé. D’oliveres, n’hi ha moltes al nostre terme, el que més. I penseu també que gràcies a les oliveres, al nostre poble han entrat molts de diners temps enrere. Li’n direm «la rotonda de l’aulivera», tot i que una persona em va comentar que també li’n podríem dir «la rotonda del xalet d’Alberto». Una bona opció, també. Però el tema és que les nostres autoritats van creure que la millor opció era plantar una olivera i el nom ja el pensarem. Este no és el problema. El problema és que no hi passe res... i m’estic referint a accidents, perquè la gent acostuma a circular massa ràpid. Jo crec que les nostres autoritats ja són conscients d’esta greu situació i acabaran prenent les mesures corresponents a cada situació.

La gent em fa comentaris de com ha millorar el nostre poble. Igual en festes com en les fires, sabem mantindre la curiositat oberta al foraster que ens visita. Este és un comentari general de la gent, però també solen dir: «i als camins, quan els tocarà el turno?». Jo estic segur que el nostre alcalde és conscient d’estar situació i de ben segur que els camins s’acabaran arreglant en el seu moment.

Quin nom li posarem a la rotonda? Segons la meua

27

opinió, «rotonda del xalet d’Alberto»; hi ha altres noms i les autoritats ja decidiran quin és el millor. Això sí, el nom és el que menys importa. El principal problema no és el nom, sinó que tinguem algun accident dins la rotonda. S’ha acabat el refrany del xalet d’Alberto i el comú del corretger. Quan la carretera d’Amposta estigue totalment acabada vindrà el tema de les millores en general. Però la vida seguix. Al nostre poble es faran altres projectes. Natros ja mos fem grans. Jo dic que ja ho som. Però per darrere ja ens demanen pas esta flota bonica de la nostra joventut. Demanen pas i natros els l’haurem de donar. I us direm adéu i us donarem el pas que ens heu demanat. I us desitgem sort en la vostra carrera de la vida, desitjant que sigui igual o millor que la nostra.

Fent este escrit m’ha vingut a la memòria la carretera de la nostra joventut: al principi era de ‘matxaca’ o pedra picada, un munt al costat de l’altre, de Santa Bàrbara fins a Amposta. Clots, pols i no sempre amb molts de munts de ‘matxaca’... I no sempre una gran màquina anomenada ‘cilindro’ que tenia per objectiu aplanar la ‘matxaca’. Al final, desapareixia i només hi quedava la pols mòlta. I esta carretera era el nostre passeig dels diumenges fins a l’hora del ball: carro va, carro bé. Potser si els nostres pares i iaios avui poguessen vore esta carretera —incloent-hi la rotonda—, hi passarien i dirien: «Sabeu quants de diners ha costat?». I algú contestaria: «No cap, perquè jo no n’he pagat cap».

Club patí

28

TARDOR SOBRE RODES! El primer cap de setmana del passat mes d’octubre, les patinadores més menudes del nostre club van participar en el tercer Trofeu d’iniciació a Calafell, que donava pas a la Copa Tardor. La Brenda Esquerré va acabar en primera posició i l’Aroha Troncho es va quedar a les portes del podi amb una quarta posició general. De totes maneres, moltes felicitats a les dos per estos resultats que han defensat durant l’any. Us animem a seguir treballant per a l’objectiu següent.

El dia 8 d’Octubre, fem el 7è festival del nostre Club, vam poder comptar amb les actuacions dels nostres 16 patinadors que formen ara el nostre club, els clubs invitats com C. Juventut Ulldecona, C. Patí Rapitenc i el C. Patí l’Aldea, amb la gran actuació del grup xow, 4 art al Campionat de món. Gràcies a tot per participar en este dia tant especial per al nostre Club i aprofitem per donar gràcies a l’Ajuntament, a tots els col•laboradors i com no als pares, aprofitant la vetllada per fer un sopar de germanor i celebració dels 18 anys de la nostra monitora Genu. Felicitats guapa !!!

Pa i Pastes del ROSER c/ Major, 4 43878 MASDENVERGE Tel. 977 719 100

Club d’escacs

29

ACTIVITATS SETEMBRE/ OCTUBRE 2016 PROVINCIAL ABSOLUT Un any més, el Club d'Escacs Masdenverge presenta un bon grup de jugadors d'escacs que participen durant nou diumenges al Provincial absolut, que es juga al pavelló Hifrensa de l'Hospitalet. A hores d'ara, porten cinc rondes, amb sort ben dispar: els uns fan el que poden per a mantindre el seu nivell de competició i els altres van millor. El que sí que podem dir, passe el que passe, és que el grup absolut té participació del nostre del club i que són els jugadors més jóvens de tota la competició del grup superior. La veritat és que fa goig veure'ls jugar.

Els casos de l’Andrea Sánchez i de l’Arnau Fosch són especials. Enguany estan jugant el Provincial al grup A, el dels jugadors amb un rànquing català superior als 1.950 punts d'ELO. La veritat és que tant l’Arnau com l’Andrea estan fent un paper molt destacat: porten 2,5 punts amb cinc rondes jugades. El fet més remarcable és que sempre juguen contra jugadors que tenen entre 200 i 300 punts de rànquing més que ells. Són tot un exemple a seguir. Ara, encara els queden quatre rondes més i estem segurs que faran tot el possible per a guanyar. No oblidem, però, que són els jugadors més jóvens del grup absolut del Provincial. Molta sort.

23 d’Octubre participa a la Copa Tardor celebrada a Riudoms Brenda Esquerré, quedant en dotzena posició, tot i que no era el nostre objectiu la patinadora del nostre club va executar correctament tots els integratius del disc i va estar a l’altura del nivell. Ara ha seguir treballant per al nivell A. Felicitats Brenda!

Club Patí Masdenverge

30

Club d’escacs

TANCAT TERRITORIAL SUB-14 Enguany, el Territorial sub-14 es disputa durant els mesos d'octubre, novembre i desembre. És un tancat per a jugadors de categoria sub-14 i inferior. Per part del club, estem representant per la jove promesa Júlia Lisiewicz.

La primera jornada es va jugar el dissabte 29 d'octubre a Vinaròs. Esperem que la Júlia pugue fer un bon torneig, fet que li permetria afrontar els campionats escolars amb més garanties.

FIRA DEL CAÇADOR El nostre Club col•labora amb la Fira del caçador des de la primera edició diverses maneres: muntem un estand (compartit amb l'entitat dels Amics de l'astronomia) per a exposar-hi les activitats que fem durant l'any i organitzem una partida de simultànies amb l’Anselm Espuny (va guanyar totes les partides, tret d’unes taules amb l’Andrea Sánchez).

LOTERIA Recordem a tots els aficionats a la loteria que a partir del dissabte 5 de novembre, de 6 a 8 de la tarda, al local del Club tindrem loteria de l’EUROMILLÓN per a jugar durant els mesos de novembre i desembre del 2016, i gener i febrer del 2017. Les participacions són de 5 € la butlleta.

CLASSES D'ESCACS AL CLUB Al final del mes setembre vam tornar a començar les classes. Tots els dissabtes, de manera ininterrompuda, de 6 a 8 de la tarda, amb tres nivells diferenciats: iniciació, mitjà i avançat. Tot i que majoritàriament hi vénen jóvens de 5 a 20 anys, les classes estan obertes a totes les edats: sèniors, jubilats, etcètera. Els monitors del club —Anselm Espuny, Miquel Bayerri, Manolo Alcover i Josep Maria Alomà— impartixen classes totes els dissabtes i estan a la vostra disposició per a qualsevol consulta, explicació, etcètera.

Club d’Escacs Masdenverge

ENIGMES ESCAQUÍSTICS

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat

Club de futbol

31

ELS MENUTS DEL CLUB TORNEN A SER AQUÍ!

ver aguantat l’equip líder del nostre grup, al final vam acabar perdent per un resultat de 2 a 8 (Iker, 1 i Pau, 1).

Calcetes posades! Equipatge per a estrenar! Botes al seu lloc! I sens dubte amb més ganes que mai tornaven els menuts del club!

El dissabte 8 d’octubre vam disputar el nostre derbi particular contra el Santa Bàrbara; va ser un partit en què els nostres menuts van ser superiors als planers i van aconseguir una merescudíssima victòria per 4 a 7 (Biel, 2; Álvaro, 2; Pau, 1; Roc, 1 i Iker, 1).

El passat 7 de setembre, l’equip benjamí tornava als entrenaments. Iniciàvem una nova temporada, amb un equip que enguany està entrenat per Yasmina López i Manel Constantino.

El 17 de setembre vam jugar a casa un partit de pretemporada davant de l’Ebre Escola, un equip molt superior a natros, però encara ens en vam sortir i vam defensar el marcador final: 7 a 14 (Pau, 3; Iker, 2; Roc, 1 i Álvaro, 1).

El cap de setmana següent, el 25 de setembre, vam anar a jugar al camp del Sant Jaume el segon partit de pretemporada. Esta vegada, el partit es va acabar amb una gran golejada per al nostre equip per 0 a 17 (Iker, 6; Pau, 4; Roc, 4; Álvaro, 2 i Pep, 1).

El dissabte 1 d’octubre, coincidint amb la Fira del caçador, vam començar la lliga a casa contra La Rapitenca.

Tot i haver fet unes dos primeres parts molt bones, i ha-

El dissabte 15 d’octubre vam tornar a jugar a casa contra l’Ulldecona; el partit va ser molt interessant, ja que tots dos equips van fer una gran partit que finalment va acabar en taules, 4 a 4 (Iker, 1; Biel, 1; Álvaro, 1 i Manel, 1).

El dissabte 22 d’octubre vam jugar novament a casa, esta vegada davant de l’Alcanar Blau; va ser un partit en què els nostres van ser clarament superiors, tal com queda reflectit en el marcador final de 7 a 1 (Pau, 2; Iker, 2; Roc, 1; Álvaro, 1 i Manel, 1).

Per acabar la primera volta, només ens quedava enfrontar-nos a l’Amposta Negre, un equip que no ens va posar el partit gens fàcil, tot i que natros tampoc ens vam donar vençuts. Finalment, però, vam perdre per un clar 6 a 1 (Biel, 1).

Club de futbol

32

En acabar la primera volta del campionat anem en tercera posició. Estem molt contents perquè, tenint en compte que és només el segon any que juguem lliga, els nostres jugadors demostren molts progressos i una capacitat molt gran de sacrifici i superació per a poder fer front als seus rivals esportius. I ara, a per la segona volta!!

Club de Futbol Masdenverge

EL MASDENVERGE CF COMENÇA LA LLIGA A LA QUARTA CATALANA DEL GRUP 20 Després d’una pretemporada amb molts d’entrenaments i partits amistosos amb resultats de tota mena, el Masdenverge CF afronta la lliga amb molta il•lusió i la intenció de fer un paper el més digne possible. Els jugadors, juntament amb l’entrenador i tot el cos tècnic, tenim moltes ganes de fer-ho lliga i de mostrar la millor cara d’un equip amb aspiracions ambicioses. Després de molts anys sense futbol al nostre poble, ara comencem una nova etapa. Desitgem que els caps de setmana estiguen plens d’emocions, que el poble tingue vida durant els partits de casa, on se sent els crits de gol, les xiulades i els càntics de qualsevol punt. El camp fa molt de goig amb l’afició de part nostra.

Vet aquí un resum dels primers partits de lliga.

1a JORNADA:

a la primera part: Xavi Tomàs i Pau Tomàs. La segona part, l’Amposta va intentar remuntar, però l’equip va demostrar una serietat i un ordre tàctic que va impedir qualsevol reacció de l’equip rival.

3a JORNADA:

Primera derrota de l’equip. Podem dir que un resultat bastant injust, ja que el Masdenverge va fer una primera part molt bona, que va acabar amb el gol de Pau Tomàs.

Tot i que no es va poder mantindre el resultat positiu, ja que el Jesús Catalònia va fer dos gols gairebé seguits, el segon dels quals serà un dels gols de la temporada perquè el jugador rival va marcar del mig del camp.

4a JORNADA:

L’AMETLLA DE MAR 0 – MASDENVERGE 1

L’equip va tornar a guanyar amb un gol solitari de penal, a la primera part, materialitzat pel nostre capità Josep Borràs. El gol va resultar decisiu per a continuar sumant. La segona part va ser de tràmit, tot i que vam tindre alguna oportunitat aïllada per tancar el partit, però no va ser així.

Tres punts més.

MASDENVERGE 5 - CAMARLES CF B 0 5a JORNADA:

El primer partit de lliga i un resultat d’allò més impressionant. Primera golejada de l’equip al nostre camp.

Només començar, al minut 3 de partit, Xavi Tomàs va marcar el primer gol. Però durant la primera part encara en van caure tres més: Dani Iniesta, Jordi Romeu i Pau Tomàs. La segona part, sense molta història, va servir per augmentar el marcador amb un quint gol i doblet de Pau Tomàs.

MASDENVERGE 1 – JESÚS CATALÒNIA B 2

MASDENVERGE 4 – EBRE ESCOLA ESP. CF 0

Un altre partit a casa i una altra golejada. L’afició va poder xalar amb els gols i el bon joc de l’equip. A la primera part van marcar Pau Tomàs i Óscar Gómez, mentre que a la segona ho van fer Carlos Roca i novament Pau Tomàs. Partit amb moltes ocasions i una molt bona imatge de l’equip.

6a JORNADA:

XERTA CF 1 – MASDENVERGE CF 0

Una altra derrota i per la mínima, fora de casa. Partit sense moltes ocasions de gol i amb un gol que va arribar a les acaballes del partit, al minut 86. Una llàstima, perquè ja no Segon partit de lliga i al camp de l’etern rival. Partit vam tindre temps per a remuntar i no vam poder traure molt disputat i molt treballat. Tots dos gols van arribar cap resultat positiu.

2a JORNADA:

AMPOSTA CF B 0 – MASDENVERGE 2

Club de futbol

33

7a JORNADA:

MASDENVERGE 1 – MORA LA NOVA 1 pulsar un jugador (de forma justa, tot sigue dit). Al minut 34, els visitants van tornar a marcar. No obstant això, a Esta jornada ens va visitar el líder de la categoria. Partit la segona part, amb un jugador menys el Masdenverge, molt disputat i amb ocasions per part dels dos equips, l’equip va reaccionar com un campió. L’entrenador Jordi però els visitants es van avançar en el marcador al Vallés va demostrar la seua vàlua introduint canvis i modicomençament de la segona part. Tot i això, el Mas- ficant l’esquema inicial per tal buscar un revulsiu que fidenverge va continuar lluitant fins a trobar el premi nalment va arribar. Amb tres gols, obra d’Eduard Albiol i al seu esforç amb un gol fantàstic de Jordi Romeu, al d’Óscar Gómez per partida doble, vam aconseguir una reminut 88. Va ser un gol per a emmarcar, amb l’esclat de muntada èpica i merescuda. l’alegria de l’afició de fons.

10a JORNADA: ASCÓ CF B 5 – MASDENVERGE CF 2 8a JORNADA: AJORNAT: ALCANAR – MASDENVERGE Partit per a oblidar. Tot i que haver-nos avançat amb un gol 9a JORNADA: MASDENVERGE 3 – LA FATARELLA CE 2 de Pau Tomàs al minut 1, l’Ascó va respondre amb quatre gols més a la primera part. A la segona part va marcar EduA priori, havia de ser un partit plàcid, però va ser tot ard Roig, però de res va servir ja que el Masdenverge va just el contrari. La primera part va ser nefasta: l’equip rebre un altre gol al final de partit que deixava el definitiu visitant es va avançar al minut 17 i, a més, ens van ex- 5 a 2.

Club de Futbol Masdenverge

GOLEJADORS PAU TOMÀS OSCAR GÓMEZ JORDI ROMEU

7 3 2

FRANCESC XAVIER TOMÀS DANI INIESTA JOSEP BORRÀS CARLOS ROCA EDUARD ALBIOL EDUARD ROIG

2 1 1 1 1 1

Club de futbol

34

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Nom i cognom Data de naixement Equip de procedència Posició dins del camp Qualitats com a jugador Desig futbolístic Equip de futbol preferit Jugador preferit Quin altre esport practiques?

Iphone o smartphone? Últim llibre que has llegit Plat preferit On voldries viatjar?

Algun missatge a l’afició?

Blai Gil Carles 7/03/1997 CF Santa Bàrbara Davanter centre i extrem Jugar sense pilota i interceptar les passades dels rivals Poder jugar a futbol molts d’anys i, si pot ser, al CF Masdenverge.

FC Barcelona Leo Messi Bàdminton, tennis, bàsquet i handbol Smartphone No sóc de llegir llibres Pizza A Hawaii, Formentera i Mykonos.

Sense l’afició no som res i que el pròxim partit heu de ser allí cridant i animant al CF Masden- verge.

Valentí Monfort Senar 27/09/1991 CF Masdenverge Defensa i migcampista defensiu No em dono mai per vençut i m’exigeixo molt a mi mateix Disfrutar jugant a futbol FC Barcelona Sergio Busquets Tots els que són de raqueta i la pesca Iphone El hombre en busca de sentido, de Viktor Frankl Una bona hamburguesa A cap lloc en especial. Tant sols viatjar.

Sou la repera!!!

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Pau Tomàs Farnós 14/09/1988 UE Campredó Punta i extrem Rapidesa i condició física Portar el Masdenverge el més amunt possible.

FC Barcelona Leonel Messi Pàdel Iphone Tales of the Unexpected, de Roal Dahl.

Espaguetis a la carbonara.

A Nova York i a Las Vegas Que continuen donant suport a l’equip com ho han fet fins ara. Els necessitem.

Joel Rodríguez Aguiló 30/08/1988 UE Campredó Migcampista Experiència, bon posicionament i millor company Seguir creixent i pujar de categoria amb el Masdenverge.

Manchester United Zinedine Zidane Curses de muntanya i pàdel Smartphone No llijo Pataques fregides amb un bistec A Nova York, entre altres destinacions Tingueu paciència amb els forasters que tenim la mateixa il•lusió per fer una bona campanya que els jugadors locals. Cordeu-vos els cin- turons ben fort que això acaba de començar!!

Dani Iniesta Walker 19/03/1988 Jesús Catalònia Central Totes menys el gol Que ningú prengue mal FC Barcelona Zlatan Ibrahimovic Córrer, pàdel, natació...

Smartphone La filla del capità Groc, de Víctor Amela Un bon arrosset A Bali Que no deixen mai de confiar i de creure en l’equip

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS 1. Part d’una nau. Una altra part de la nau. 2. Corrent d’aigua. Consonant. Esclop. 3. Exclamació. La part més alta del cap d’un bou. Dos que fan remor.

4. Consonant. Que té una dolçor afectada. Vocal.

5. Obra basada en un sol actor. 6. Angle recte.

Ocells que passen l’hivern escopetejats. Fa fi.

7. Carta de la baralla. Vall fluvial envaïda per la mar. Xifres romanes. 8. Període de temps. Consonant. Animal. 9. Sabor semblant al vinagre. Arbust.

VERTICALS 1. Presoner. Monjo tibetà. 2. Ho celebra amb expressions d’alegria. Consonant. Primet. 3. Testicle.

Paraula. Afirmació. 4. Vocal. Cantant d’òpera. Consonant. 5. Combinació de colors en una pintura.

6. Per poc. Enganxa dues peces de metall. Consonant. 7. Animal. Anus. Deliciós. 8. Temor. Fa goig.

Eufemisme de cony. 9. Mesura anglosaxona de superfície. Moviment ascendent de la marea.

35

36

La “contra”

PRESENTACIÓ A LA MARE DE DÉU DEL ROSER

INAUGURACIÓ DEL MAGATZEM MUNICIPAL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA LAURA TOMÀS