Bim 77

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 77

1

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2016

TRÀGIC MES DE MARÇ

NO TOT ÉS CAÇAR...

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Enceto el BIM 77 fent-vos cinc cèntims de com han anat este parell de mesos que ens han deixat, el març i l’abril. La veritat és que, en un començament, no van anar massa bé, ja que encara recordem els atemptats de Brussel•les o l’accident de Freginals, motiu pel qual a la portada hem posat alguna foto d’estos esdeveniments.

D’altra banda, recordem també que el mes de juny tornaran a haver-hi eleccions; és a dir, haurem de tornar a votar, a donar el nostre vot, a qui volem que s’encarregue del govern d’Espanya. Què passarà? Prompte ho sabrem. De totes maneres, passe el que passe, natros a la nostra, a poc a poc i bona lletra… Teniu més informació a l’article de l’ANC. Com heu pogut comprovar, al nostre poble estem d’obres. Unes obres a la carretera que serviran per a millorar la circulació i evitar que molts vehicles circulen per l’interior del poble a una velocitat que no és la que pertoca i d’esta manera s’evitaran possibles accidents.

Un fet també prou sorprenent esta vegada ha estat el nombre de persones que han votat a l’enquesta que vam plantejar en l’anterior edició del butlletí (els resultats són a les pàgines de l’interior). Esperem que la que plantegem esta vegada tingue la mateixa afluència de públic!

I una altra noticía que m’ha alegrat molt ha estat que, finalment, el bar del poliesportiu torna a obrir les portes; no em podia imaginar un estiu amb l’establiment tancat. Des d’estes línies desitjo molta sort a la persona o persones encarregades del negoci.

I parlant de negocis, parlo de diners, i si parlo de diners he de donar-vos una notícia que molts ja sabeu però que afectarà ben pocs. S’han deixat de fabricar els bitllets de 500 euros. Rubalcaba proposa eliminar-los per a lluitar contra l’evasió de capital i el crim organitzat. I jo em pregunto: amb tanta gent que no n’ha vist mai ni un, per a què pensem que van ser creats?

Per a lluitar contra l’evasió fiscal i la corrupció hauria de demanar presó per als delinqüents i no estes ximpleries. Ara ja, com deia un senyor: «Has hecho tard.»

Una foto molt curiosa, alhora que divertida, és la que trobareu en esta revista acompanyada del seu corresponent article: la dels caçadors del nostre municipi amb un munt de cartutxos ja utilitzats. Resulta que es van fer una recollida de cartutxos pel terme i va donar molt bons resultats.

Com sempre, també us informarem de l’actualitat de moltes de les associacions del nostre municipi, a més de poder llegir molts, preciosos i diversos articles d’opinió de la mà dels nostres excel•lents i incansables col•laboradors.

I sense res més a comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos, com sempre, una molt bona lectura i molta salut per a tothom.

René Gonel

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 3/2016, DE 25 DE FEBRER DE 2016.

ORDINÀRIA.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 4/2016, DE 31 DE MARÇ DE 2016.

ORDINÀRIA.

1.

Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

1. Requeriment de documentació al licitador amb més puntuació en la contractació de la gestió del servei públic a les instal•lacions esportives municipals i de l'explotació del bar situat en un annex al pavelló poliesportiu municipal, en modalitat concessió.

- RE núm. 37 del Consell Comarcal del Montsià. Tramet certificat de l’acord de ple d’acceptació de la delegació de competències de residus per part dels ajuntaments.

2. Inici de l’expedient per a la posada en marxa del centre de dia per a la gent gran.

3. Aprovació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament 2016.

L’import de la massa salarial del personal laboral de l’entitat ascendix a 83.802,70 €. Este import s’ha incrementat un 1% respecte del 2015, considerat en termes d’homogeneïtat pels dos períodes de comparació, i, a més a més, s’ha incrementat en la part proporcional dels 91 dies de la paga extraordinària, paga addicional de complement específic i pagues addicionals del mes de desembre del 2012, que recuperarà el personal durant l’exercici 2016.

4. Devolució de la garantia definitiva de l’obra millora enllumenat públic 4a fase.

El ple acorda procedir a la devolució de la garantia definitiva constituïda en metàl•lic, per import de 4.146,03 euros, per l’empresa Mittom Sistemes, SL, per l’execució de l’obra “Millora enllumenat públic 4a fase”.

El guanyador del concurs de licitació ha estat Mihai Schene. El licitador es compromet a la reposició i reparació de materials deteriorats pel funcionament normal dels serveis i la mà de pintura necessària, tant a les instal•lacions esportives municipals com al pavelló poliesportiu polivalent municipal i al bar situat en un annex al pavelló poliesportiu municipal. Així mateix, es compromet a promocionar l'esport al municipi, mitjançant la l'organització de les activitats esportives següents: una lliga anual de futbol sala; una lliga anual de tennis; una lliga anual de frontó; una lliga anual de pàdel i un campionat anual de 24 hores de pàdel.

2. Adhesió a la tercera pròrroga de l’acord marc de subministrament d’energia elèctrica destinat als ens locals de Catalunya adjudicat pel Consorci català pel desenvolupament local a l’empresa Endesa Energia SAU (exp. 2012/01) 3. Declaració de serveis essencials de l’Ajuntament de Masdenverge.

L’Ajuntament de Masdenverge només procedirà a la contractació de personal laboral temporal o no-

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Roc Vidal Ruíz (30-III-2016) Sara Enngadi El Bouzekri (5-IV-2016) DEFUNCIONS M. Luisa Celma Cervera (16-III-2016) Milagros García Gasulla (6-IV-2016)

menament de personal funcionari interí per a cobrir necessitats urgents i inajornables referides als serveis següents, que es consideren essencials: Serveis administratius generals ; Vigilància de serveis; Llar d’infants; Biblioteca municipal; Piscina municipal; Jardins i manteniment de vies urbanes; Neteja de dependències municipals i Emissora municipal.

4. Ratificació de l’aprovació del pla pressupostari a mitjà termini pel període 2017 a 2019.

5. Aprovació dels compromisos de l’acord territorial per a la reactivació econòmica i l’ocupació.

El ple acorda, amb tots els signants de l’Acord, a: - Impulsar estratègies de desenvolupament econòmic i social que milloren les condicions de vida dels nostres ciutadans, i afavorisquen la formació i l’ocupació de qualitat per tal d’aconseguir la reactivació socioeconòmica del territori.

- Facilitar un nou marc de cooperació entre les institucions, el teixit

4

l’Ajuntament comunica

productiu i la comunitat educativa, i l’impuls d’un procés de participació ciutadana que permeta diagnosticar, planificar i consensuar l’horitzó de les polítiques de desenvolupament socioeconòmic i d’ocupació del Montsià.

- Vetllar pel desenvolupament de les estratègies de desenvolupament econòmic i social mitjançant la creació de la Taula de Concertació Territorial formada per les institucions, empreses i la comunitat educativa.

- Treballar per a donar a conèixer este Acord i la seua voluntat oberta a altres entitats locals, centres educatius i empreses del territori.

BAN OFICIAL L’Ajuntament informa que la recaptació dels rebuts de l’IBI urbà, tant per a rebuts domiciliats com per als no domiciliats, es farà en dos vegades: el primer cobrament serà del 29 d’abril al 30 de juny i el segon, del 29 de juliol al 30 de setembre.

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

l’Ajuntament comunica COMENCEN LES OBRES A LA CARRETERA Iniciats els treballs de condicionament de la carretera T-350, entre Santa Bàrbara i Masdenverge, que el Departament de Territori i Sostenibilitat va adjudicar el setembre passat per un import de 2 M€. Amb un termini d’execució de deu mesos, esta actuació té com a objectiu millorar la funcionalitat i la seguretat de la carretera, que té una longitud d’uns 2,8 quilòmetres i registra un trànsit d’uns 5.000 vehicles diaris de mitjana.

En les obres que ara s’impulsen, que inclouran diversos tipus de millores, s’hi poden distingir tres trams diferents: Tram pròxim a Santa Bàrbara. Este tram té uns 460

metres. Correspon en part al tram urbà de Santa Bàrbara i discorre entre l’antiga travessera de la carretera de Vinallop a Ulldecona fins a la rotonda construïda dins de les obres de la variant de Santa Bàrbara i el tram proper a esta variant. Atès que tot este tram de la T-350 va ser condicionat amb motiu de les obres de la variant, es preveu fer-hi un reforçament del ferm, amb reparacions puntuals i renovació de les marques vials.

Este tram té 1,5 quilòmetres i correspon a la zona interurbana. El tram s’inicia uns 120 metres després de la rotonda de la variant i s’acaba al pont sobre el barranc de la Galera. En este tram se centra la principal actuació, que consistix en l’eixamplament de la carretera, la millora del traçat en un tram i la renovació del paviment i la senyalització.

Tram interurbà.

Actualment, l’amplada mitjana de la carretera és de 7 metres i es preveu ampliar-la a 9, tot formant dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre.

L’eixamplament de la carretera es farà pel costat dret.

L’obra inclou la millora del traçat de la carretera amb una corba d’un radi més ampli que l’actual, a la carretera, al seu pas pel terme de Masdenverge. En el mateix àmbit, s’hi formarà un sobreample de la calçada per a millorar la visibilitat d’un accés.

Este tram té una longitud d’uns 740 metres. Correspon en part a la travessera de Masdenverge. Comença al pont sobre el barranc de la Galera i finalitza a l’inici de la carretera d’Amposta (creuament amb carrer Ulldecona). En este tram s’executarà un reforçament del ferm, amb reparacions puntuals als punts que estiguen més deteriorats, i renovació de les marques vials.

Tram de Masdenverge.

5

En este tram es construirà una rotonda a l’encreuament de la travessera amb els carrers de Mianes i de la Galera.

Esta rotonda es dotarà d’enllumenat i es formarà una capa granular d’ornamentació i xarxa de reg per a l'illot central. La rotonda tindrà un diàmetre exterior de 40 metres i l’anella circular estarà formada per dos carrils de 4 metres. Les obres també inclouran altres actuacions com ara: reordenació d’accessos, millora de la senyalització i sistemes de contenció, reposició d’alguns tancaments existents, mesures d’integració en l’entorn sobre talussos a base de terra vegetal i hidrosembres, desviament i reposició de serveis afectats.

Ajuntament de Masdenverge

La foto divertida

6

Justa la fusta! Efectivament els que apareixien a la foto divertida de l’edició anterior eren, a la fila superior, d’esquerra a dreta: doña Carmen, Alfonso Barberà (DEP), René Gonel, M. del Mar Monfort, Sabina Ferré, Lluc Barberà, Griselda Ferré i Carlos Albert; a la fila del mig, d’esquerra a dreta: Conchita Alcalde, Noèlia Barberà, Augusto Tomàs, Mònica Reverté, Daniel Tomàs, Luís Enrique Romeu, Òscar Ferreres, Cristian Panisello i la M. Lluïsa Obiol. A la fila inferior, també d’esquerra a dreta, hi trobem: Roberto González, Santi Gisbert, Rosa Mari Fernández, Sergio Obiol, Noemí Tomàs, Estela Pascual, Jaume Tomàs i José María González. Esta vegada, el senyor Salvador Gisbert (DEP) va anar a pescar a la ribera i va portar un munt de peix. Sabeu qui són estes senyores i este xiquet que apareixen a la foto?

L’ENQUESTA Arran de l’última polèmica sobre les campanes de la catedral de Girona, aturades de les 12 de la nit a les 6 del matí per tal d’eliminar sorolls nocturns, quina de les propostes votaries en relació amb les campanes de Masdenverge?

Deixar-les com estan.

Treure el so de nit.

9 vots Treure els quarts 1 vot

I la pròxima enquesta és: Trobes que les instal.lacions del nostre camp de futbol (vestidors, etcètera...) estan en bon estat?

(vota a la nostra pàgina web: www.bim58 vots masdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiques i xic, ja tenim aquí les bones hores!

José: Pos sí! La passada d’este hivern ha estat un vist i no vist!

Francisca: Pos sí, tot lo contrari de qui seran els futurs governants d’Espanya, que pareix que no ho vulgue ser ningú, o que vulguen ser-ho tots!

Cinteta: Pos escolteu, esta llarga temporada que portem que pareix que no mane ningú, tampoc ens està anant tant malament, eh? Potser esta seria la solució.

Pepita: Pos per a natros, potser sí. Tot paradet i natros... anar fent! Potser sí!

José: No patixques que això no durarà molt! Fes-te compte que comencen a sortir polítics de tots los ‘puestos’ tornant a fer los seus discursos, com les flors a la primavera!

Pepita: Si són com les flors a la primavera, que paren compte a quin cossiet van, perquè jo, l’altre dia vaig regar los rosers, i en sundemà tenia clavells! No m’ho explico com pot ser?! És un altre fet d’estos inexplicables!

José: Però tu vas mirar que lo cossiet fos lo teu? Perquè a vore si era un cossiet diferent i t’ho van canviar tot!

Pepita: Ah, pos devia ser això!

Cinteta: I xiques, canviant de tema, ja heu vist que han començat les obres a la carretera?

José: Sí, sí, ja han tombat cases i van fent amplària. Això quedarà de ‘maravilla’!

Francisca: La veritat és que sí. Ara véns per la part de Santa Bàrbara i veus una altra perspectiva del poble fins ara desconeguda. I crida l’atenció! A vore com quedarà?!

Pepita: Pos de ben segur que bé. Estes coses sempre se fan per a bé i queden bé. Tot sigue per reduir la velocitat dels vehicles que passaran pel nostre poble i evitar accidents.

José: Pos sí, perquè les normes estan per a complir-se, i les lleis per a respectar-se!

Francisca: I quina és la diferencia entre una norma i una llei?

Pepita: Pos mira, una norma és una regla de la societat que s’imposa, ja sigue per costum o per tradició, i una llei està dictaminada en una constitució i s’ha de complir al peu de la llei, i qui se la salta, de premi té una multa o una condemna.

Cinteta: Per tant, tirar la brossa al contenidor que li pertoca, traure a passejar el gos i recollir ‘los regalets’ o respectar el descans dels veïns entenc que són normes, no?

7

José: Sí!

Cinteta: Pos trobo que s’haurien de transformar en lleis!

Pepita: Tota la raó, tens! Però bueno, la cosa està així… i no ho arreglaràs!

José: A vore lo dia que entre a manar algú si té en compte això que has dit. Però trobo que tot seguirà igual que com està ara.

Pepita: I qui entrarà?

Cinteta: Ningú pot fer ara travesses segures sobre resultats electorals. Agrade o no agrade, les setmanes que queden d'aquí al 26 de juny poden decantar la majoria parlamentària d'un costat a un altre. No hi ha seguretats. Però, tot apunta que Mariano Rajoy pot tornar a guanyar. Tot fa pensar que Ciutadans li farà costat perquè sigue ell el nou president del govern espanyol.

En realitat, Ciutadans sempre ha volgut que ho sigui ell, ja que no pot ser-ho Albert Rivera. Què és Ciutadans, sinó una crossa del PP? I n'hi ha que diuen que el PSOE s'haurà de suïcidar parcialment amb una abstenció que permetigue un govern estable a Espanya perquè unes terceres eleccions serien una calamitat incontrolable.

El ministre de Justícia, Rafael Català, va demanar fa dies que la campanya es fes més curta per a no atipar més els electors. La proposta té gràcia. És cert que els electors amb un dit de front n'estan fins a la coroneta, però encara és més cert que és lícit intentar canviar l'aritmètica parlamentària que ha impedit un govern en esta breu legislatura.

Pepita: Per tant, de ben segur que mos tornarà a tocar lo PP, i tot per no aclarir-se los altres. Una veritable llàstima, Cinteta: Sí, però esta guerra no és la nostra. Ja mos va bé que s’entretinguen; natros anar fent…

José: Pos sí, es tracta d’anar fent! Au, marxem a dinar, que acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

8

Notícies locals/opinió

EL VALOR DE LA CREU La creu material, com a instrument de tortura, és un estri ignominiós i terrible emprat per a l’execució dels esclaus i els considerats més indesitjables de la societat ara fa més de dos mil anys. Crist, en venir al món, va passar per esta infàmia com un de tants i no la va voler esquivar perquè era la manera de fer la voluntat de Déu. Déu, que és amor, sembla un contrasentit que fes servir esta manera de reconciliar la humanitat perquè amor i sacrifici són per naturalesa contraris, però els designis de Déu són inescrutables per als hòmens i Jesús, en acceptar-ho, va reconciliar-ho i va donar a conèixer el significat i el valor que suposa l’acceptació de la creu quan és la voluntat del Pare. La creu de Crist passa de ser un instrument de tortura i mort a serne un de triomf i glòria, i té un valor incalculable perquè mitjançant ella va haver motiu per a la resurrecció de Crist que és l’essència del cristianisme.

La creu, per als creients, té un sentit acceptable i insubstituïble perquè és l’estri del qual Déu es va valdre per a redimir el món mitjançant el sacrifici de Jesucrist. La creu, però, prescindint de l’instrument material, és un estat d’angoixa del qual ningú s’allibera, encara que tan sols sigue en alguns moments determinats de la vida. Ni tan sols aquells els quals volen donar a entendre, mitjançant l’exhibicionisme, que la seua vida és immillorable; ni els que acumulen grans quantitats de diners o béns materials. Tothom passa per l’amargor de situacions no desitjades i, en ocasions, desesperades, fins i tot els més piadosos passen per dificultats de fe que té els seus moments difícils.

La creu que Jesús va suportar durant l’estada al món, sobretot a partir de la seua vida pública, va ser suavitzada per l’oració que feia al Pare sempre que es podia desprendre d’algun moment en què la gent no requeria la seua presència, ja que

no li deixaven temps ni per a ell. L’oració era el que li donava la força necessària per a exercir la missió que el Pare li havia encomanat. La seua principal preocupació, però, era la indiferència i el rebuig que rebia el seu missatge, no la seua persona, per part dels principals governants del poble jueu al qual ell pertanyia i l’havia vingut a alliberar de les seues malifetes i picats, atacs que no van parar d’angoixar-lo fins que el van portar al patíbul de la creu.

Crist no va vindre a predicar el sofriment ni la resignació, sinó tot al contrari, va vindre a ensenyar-nos la manera de viure en pau i alliberar-nos del patiment que sense buscar-lo ens turmenta, que no s’aconseguisca donar motiu per a un altre comentari.

La força de la creu de Crist està precisament a no defugir ni renegar d’allò que ningú mai no voldria que li passés, però que les circumstàncies adverses, per motius diversos, ens n’han fet creedors i cal acceptar-ho sense renunciar a la lluita per a evitar-ho. Més aviat augmentar-la, si cal, per alliberar-se’n. La manera més eficaç d’aconseguir-ho, per als creients, és exercint l’oració encara que en ocasions ens sembla estèril i ineficient. Això no vol dir que no s’han de fer servir tots els mitjans humans que estiguen a l’abast per a solucionar el problema.

Ara bé, l’acceptació de la creu no està subjecta a l’exhibicionisme del seu valor material i artístic que sovint es lluïx com a ornament. Això està molt bé com a emblema d’una creença irrenunciable, però no correspon al seu vertader significat. Cal tindre en compte que la creu a la qual Crist va ser clavat era de fusta, amb un valor relatiu que no es distingia precisament per la seua vàlua material; per això, l’ostentació d’este guarniment no es pot exhibir com un emblema de més fe i afectivitat a Crist. Ans al contrariés una actitud que causa una considerable humiliació a sectors menys privilegiats, cosa que produeix un efecte de rebuig a allò que el seu usuari vol expressar.

Joaquín Tomás

Notícies locals/opinió A LA RECERCA DE L’ALTRE A principis d’enguany, coincidint amb la mort de l’escriptora nord-americana Harper Lee, vaig tornar a veure la pel•lícula “Matar un rossinyol”, basada en el seu best-seller homònim. En este film de 1962, l’actor Gregory Peck és Atthicus Finch, un honorable pare de família, vidu, que exercix d’advocat en una xicoteta ciutat d’Alabama durant l’època de la Gran Depressió.

Dins d’aquell ambient carregat de tensions, misèria i prejudicis racials es produïx un escàndol que commociona tota la comunitat: la presumpta agressió sexual d’un jove negre a una noia blanca. Atthicus assumix la defensa de l’acusat, decisió que li comportarà el menyspreu de la majoria de veïns. Tot i que durant el juí les proves assenyalen el pare de la noia com a més que probable autor de les vexacions, el jurat no dubta a declarar culpable el jove afroamericà… Este, incapaç d’assimilar un delicte que no ha comès, intenta fugir camí de la presó i mor abatut pels trets de la policia.

Protagonistes també els dos fills del Sr. Finch (la menuda Scout fa al mateix temps de narradora des d’una visió de dona ja adulta, en una mena de flashback evocador), la seua admiració per la figura paterna augmenta a mesura que avança l’obra. Un pare que els ensenya el respecte, la tolerància i el sentit de la responsabilitat tant amb el seu exemple com a través de sàvies advertències i consells. Potser una de les frases que, personalment, més m’agraden del film és quan Atthicus li explica a sa filla que ningú coneix realment una altra persona fins que no «s’ha calçat les seues sabates i ha arribat a caminar-hi». És la metàfora de posar-se en la pell de l’altre.

Però qui és l’altre i per què és tan importa nt reconèixer el caràcter fonamental de l’alteritat en la nostra consciència? En un temps en què a moltes democràcies es tornen a privilegiar fórmules excloents i/o disgregadores per a fer front a problemes polítics i socials —passa a casa nostra, passa a Europa—, penso que és important aturar-nos un moment a reflexionar sobre este tema. Tendim a col•locar l’altre fora del pla de la nostra realitat, de l’univers en què ens movem i que compartim amb aquells que considerem pròxims: família, amics, comunitat, etcètera. Encara més: a vegades veiem en l’altre qui amenaça este món propi amb unes idees o creences o identitats o capacitats o valors diferents. En realitat, tot radica en això, en la diferència, i sobretot en el sentiment de superioritat o inferioritat que genera. Des d’una perspectiva particular, domèstica, l’altre és sovint algú aliè als nostres hàbits i esquemes mentals als quals —pensem— s’ha

9

d’adaptar. A vegades és fins i tot el veí de tota la vida, la persona amb la qual ens hem saludat cada dia en sortir de casa i que, de cop i volta, descobrim que no pensa com natros, que no viu com natros, que ha comès, volent o per força, el major pecat que es pot cometre: ser un heterodox.

La reacció envers l’altre sol ser defugir-lo o rebutjarlo; en el millor dels casos, l’ignorem. I tot això passa més vegades de les que d’antuvi podríem pensar, en situacions aparentment trivials i inofensives.

Per exemple, quan davant d’una persona que demana almoina mirem cap a un altre costat per a no trobar-nos amb la seua mirada; o quan exigim els nostres drets però no ens exigim amb similar interès el compliment dels deures amb la societat; o quan escoltem les notícies sempre al mateix canal perquè sabem que s’hi diu allò que volem sentir; i també quan oblidem que només per una qüestió d’atzar no som natros els refugiats a la recerca d’asil; etcètera.

En última instància, oblidar-nos de l’altre és oblidarnos de natros mateixos, de la nostra pluralitat. Com a individus som plurals malgrat els esforços que fem sovint per a presentar-nos d’una única peça.

Ser íntegre no significa petrificar-se moralment, ideològicament…, sinó acceptar que la veritat té moltes arestes i que viure en una societat complexa requerix fer un exercici constant de tolerància i respecte. Tant l’un com l’altre són valors democràtics, i juntament amb la justícia, l’honestedat, la crítica, etcètera, donen contingut al que s’anomena ètica pública o compromís per a la bona convivència, quelcom que ens ateny a tots i a totes. Com diu el nostre Atthicus és allò de posar-se —de tant en tant, si més no— «les sabates de l’altre».

Hem parlat de democràcia. És natural. Malgrat les seues deficiències no hi ha cap altre sistema que ens pugue oferir un millor equilibri entre llibertat, igualtat i justícia social. Tan sols a través de la democràcia podem dignificar la ciutadania, el «tu» i el «jo», el «teu» i el «meu», i sobretot podem generar un espai comú per al «nostre»: allò que és de tothom. Per tant, reivindicar la democràcia no és precisament parapetar-se darrere d’interessos particulars o espuris; no se la defensa «tirant només aigua a les meues patates», sinó a través d’una actitud positiva de reconeixement del altres i al mateix temps d’anàlisi autocrítica. Ser demòcrata implica sempre un desarrelament envers aquells aspectes

10

Notícies locals/opinió

que ens són més pròxims i estimats. Així, la igualtat s’aconseguix apropant-nos a l’altre, fent nostres les seues inquietuds i necessitats perquè en últim terme realment ho són; i la llibertat demana, per damunt de tot, generositat, un esperit liberal en el sentit etimològic d’esta paraula. Per tant, continua sent certa aquella cita de John Stuart Mill: «la democràcia és una cosa que té més a veure amb els deures que amb els drets.» Però, l’entenem així?

Penso que en els últims anys hem perdut cintura democràtica. Hi ha alguns indicadors que ens ho confirmen, com ara la judicialització dels conflictes.

Les estadístiques ens diuen que, any rere any, s’incrementa el volum de faena en les instàncies judicials. Això vol dir que cada vegada som menys capaços de resoldre amistosament les nostres diferències. També la política se’n veu afectada. La vulgaritat, l’electoralisme i la demagògia —per no parlar de la corrupció!— han esdevingut trets massa freqüents entre els nostres representants. On és el respecte cap a qui legítimament discrepa? On és el diàleg de bona fe, enriquidor i fructífer? On és el malaguanyat interès general? Aquí trobem altre cop desvirtuats, a l’igual que en el cas de la democràcia, el sentit i el propòsit originals de la política com a mitjà per a resoldre els problemes de la vida en societat. I en la base de totes estes conductes hi ha un fenomen en comú: el distanciament envers l’altre, la figura del qual es veu arraconada, engrunada entre l’egoisme i la intransigència, cada cop més una simple aparença.

Vivim un temps d’individualisme delirant. En general, la dialèctica materialista s’ha apoderat de les relacions humanes, de la consciència personal, dels desitjos i les il•lusions... fins i tot d’aquells elements més directament vinculats a l’esperit humà, com l’art i la cultura. Gairebé tot pot ser comprat i venut, consumit, i en este mercadeig insaciable el que compta és la utilitat immediata i els beneficis. Vivim sota el jou de l’èxit, sospitosa paraula per a designar a aquells que guanyen fama i diners, que poden comprar la bellesa. Així, bombardejats per tantes necessitats fictícies i amb l’única meta del gaudi i la promoció personals, l’egoisme s’alça com a guardià totpoderós de les nostres accions, que passen gairebé sempre pel seu filtre escrutador.

Certament són temps difícils per a l’altruisme, que requerix d’una comprensió més subtil —menys epidèrmica, si voleu— de la realitat humana que la

imperant avui en dia. Amb tot, no podem oblidarnos-en de cap manera. La recerca de l’altre és quelcom essencial en el nostre pelegrinatge per la vida.

Què ens manca? Primer de tot, reconsiderar els objectius vitals, les prioritats. I aquí entra en escena, juntament amb els valors democràtics, un element cabdal des del punt de vista ètic: la capacitat de renúncia. Això, que pot parèixer un contrasentit des d’una perspectiva purament mercantilista, no ho en absolut. Per a ser solidari, cal renunciar; per a ser generós, s’ha de saber renunciar; per a arribar a pactes, enteses i compromisos de qualsevol tipus, s’ha de poder renunciar. Però és que resulta que l’amor és també en gran part una renúncia, com la mateixa felicitat, que ja deia Goethe que consistix a limitarse, en saber dixar d’aspirar a temps per a tindre una vida més plena! Renunciar vol dir retrobar-nos amb l’altre i actuar en conseqüència. Però abans que res significa retrobar-nos amb natros mateixos.

Per últim, l’altra gran protagonista d’esta regeneració cívica hauria de ser l’educació. Una educació que tant a casa com als centres educatius posés en valor no tan sols aquelles matèries estrictament pràctiques per a la vida professional, que també, sinó sobretot els conceptes bàsics i necessaris per a exercir la ciutadania de manera plena. Sí, una Educació per a la Ciutadania, però lliure de concepcions ideològiques, atenta sobretot a fomentar, entre els infants i jóvens, el compromís social i la llibertat de consciència, els valors democràtics i la civilitat. Només amb este bagatge podríem recuperar, com a cos social, la dignitat; podríem sentir novament, escoltant amb una mica d’atenció, com l’altre encara ens interpel•la preguntant-nos: te’n recordes de mi?, te’n recordes de tu?

Hi ha una escena, en la pel•lícula Matar un rossinyol, en què la Scout li diu plorinyant a son pare que no vol tornar mai més a l’escola. Segons ella, allà tot li surt malament i és molt infeliç; fins i tot la mestra li retreu el mètode que empra el pare per a ensenyarli a llegir… Atthicus reflexiona un instant, se la mira amb afecte i, després d’unes amables admonicions, li pregunta: «Scout, saps què significa transigir?» Ella respon ingènuament: «què potser vol dir no fer cas de les lleis?» I ell, després d’una nova pausa, li contesta: «No. És un acord al qual s’arriba per mutu consentiment. Transigir vol dir que tu acceptes, malgrat tot, anar a l’escola perquè és necessari per a la teua formació; i jo a canvi et prometo que continuarem llegint sempre junts, cada nit, abans d’anar a dormir».

Rubén Royo Espuny

Notícies locals/opinió EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ VIURE AL POBLE ACULL UNA EXPOSICIÓ SOBRE ELS POBLES DEL MONTSIA I LA SEUA GENT Des del 18 de març i fins al 30 d’abril, el Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge va acollir l’exposició «El Montsià. Pobles i gent, paisatges i cultura», organitzada per l’Ajuntament de Masdenverge, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i el Consell Comarcal del Montsià.

L’objectiu fonamental de l’exposició, produïda l’any 2006, era enfortir el sentiment de pertinença al municipi i a la comarca, i donar a conèixer els diversos municipis que conformen la comarca del Montsià al públic que la visités, fos local o turista.

Amb esta finalitat, cada municipi hi estava representat per un plafó amb imatges significatives de cada localitat i dos textos, escrits per escriptors o periodistes locals. El primer text feia referència al poble i el segon, als seus habitants. Estos textos van ser redactats expressament per a l’exposició des d’una perspectiva personal, però amb la voluntat de constituir un relat de significat col•lectiu.

En el cas de Masdenverge, l’autora va ser la periodista masdenvergenca Roser Royo. Els altres autors van ser: Carme Ferrer Pavia (Alcanar), Rafael Haro i Sancho (Amposta), Josep Roncero i Pallarés (Freginals), Carme Saura i Salvadó (la Galera), Miquel Subirats Villalbí (Godall), Marià Lleixà i Tal (Mas de Barberans), Miquel Reverter Aguilar (Sant Carles de la Ràpita), Víctor Porres Tafalla (Sant Jaume d’Enveja), Josep M. Arasa (Santa Bàrbara), Joan Todó Cortiella (La Sènia) i Lo Mascarat (Ulldecona).

Tècnics del Museu de les Terres de l’Ebre

11

RECOLLIDA DE CARTUTXOS El 17 d'abril, durant tot el matí, la Societat de Caçadors Sant Isidre de Masdenverge va organitzar una recollida de cartutxos pel terme municipal, des del de Tallada fins a la serreta de Freginals. Hi van participar un total de disset membres de l’entitat, amb l’objectiu de fomentar la cura i la neteja del medi ambient.

S’ha de dir que, tot i recollir-ne grans quantitats, els cartutxos són bastant antics; per tant, hi ha una clara manifestació que molt caçadors ja prenen consciència de recollir les restes un cop efectuada l’acció. És el primer any que s’ha organitzat esta activitat des de l’entitat, però no serà l’última després de l’èxit obtingut, ja que també es volen fer recollides a altres zones del terme de Masdenverge.

Felicitem a la societat de caçadors per esta iniciativa i esperem que es puguen organitzar moltes més de batudes d’este tipus.

Meritxell Sabaté

12

ANC

Novetats d’interès de l’Assemblea Nacional Catalana: preparats per als últims 100 metres!

El passat diumenge dia 17 d’abril del 2016 es va celebrar, a Manresa, la IV Assemblea General Ordinària de l’ANC, que va aplegar un total de 2326 assistents. En el si d’esta jornada de reflexió i votació es van presentar i acordar tota una sèrie d’accions força interessants que resumim breument a continuació.

Aprovació del full de ruta 2015/2016

Es va aprovar el camí a seguir els pròxims mesos. Com a objectius estratègics s’ha fixat: augmentar la base social de l’independentisme, potenciar el debat constituent entre la societat, mantenir alta la mobilització social, adoptar una actitud vigilant i, si cal, de pressió respecte els polítics, i mantenir la independència del moviment.

L’actuació més important que l’Assemblea es planteja abordar els pròxims mesos té a vore amb el procés constituent. Caldrà iniciar un gran debat per a bastir els trets bàsics de la nova constitució i, per a què estigue adaptada a les demandes del segle XXI, es preveu seguir els passos següents: Fase 1. Iniciativa ciutadana: estarem tots cridats a opinar a través de diverses vies.

Fase 2. Iniciativa amb suport institucional: debats amb l’acord tàcit de les institucions.

Fase 3. Democràcia representativa: el Parlament de Catalunya treballarà tenint en compte les aportacions de les anteriors fases i redactarà el text de la Constitució.

Fase 4. Democràcia directa: referèndum ciutadà sobre la Constitució.

L’11 de setembre del 2016: posem en marxa el procés constituent!

El roquetenc Josep Sabaté, responsable de mobilitzacions de l’ANC, va ser l’encarregat de presentar l’acció prevista per a esta diada 2016: un gran acte que s’estendrà per tot el territori català de manera simultània a través de cinc centres territorials connectats en xarxa.

Encara que no han transcendit quins seran els centres, però sabem que un d’ells tindrà com a escenari algun punt de les Terres de l’Ebre. La diada marcarà l’inici del procés constituent. A més a més, durant la campanya preliminar de l’estiu es farà un gran acte de suport als càrrecs electes perseguits per l’aparell judicial de l’Estat espanyol.

Aposta pel cooperativisme i les energies renovables: Caixa de Crèdit dels Enginyers i Som Energia

L’Assemblea General va aprovar, per majoria, adherir-se com a soci de ple dret a estes dos cooperatives catalanes. D’esta manera, es va enviar un missatge als oligopolis financers i energètics que durant la campanya del 27-S es van posicionar en contra del dret a l’autodeterminació.

Els atacs del Tribunal Constitucional

El degoteig incessant de prohibicions de lleis catalanes perpetuat per l’imparcial Tribunal Constitucional espanyol atempta contra drets bàsics dels ciutadans (prohibició de la llei catalana de pobresa energètica) o contra el nostre medi ambient (prohibició de la llei catalana contra el fracking). Això ens carrega, més encara, de raons per a la independència, perquè volem decidir lliurement per natros mateixos, d’una vegada per totes i com tota societat adulta. Per això ens refermem i els diem que no ens aturaran. Estem molt convençuts del que fem!

Endavant amb la República catalana

En conclusió, l’Assemblea valora molt positivament tots els passos que s’han dut a terme en el camí cap a la República catalana des de la seua fundació el 30 d’abril del 2011 fins avui. Ara bé, com va remarcar el president Jordi Sánchez, encara queda molt per a fer i, per tant, des de l’Assemblea continuarem atents i treballant com fins ara, amb una visió transversal, inclusiva i empesos per la força i la il•lusió de la gent. Us hi esperem!

Masdenverge per la Independència- Assemblea Nacional Catalana

Podeu contactar amb natros per correu electrònic: masdenverge@assemblea.cat o a través de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep i www.twitter.com/MasdenxIndep

ANC

13

14

Notícies locals/opinió SÍ ALS BOUS, NO A LA VIOLÈNCIA

El passat dia 29 d'abril, a població veïna de Mas de Barberans, dins del marc de les festes majors del municipi, s’hi van produir uns fets molt desagradables duran el transcurs d'una tarda de bous, al principi de la qual, dos activistes antitaurines d'Anima Naturalis, que gravaven l'espectacle, van ser agredides per quatre aficionats.

Les imatges del succés, que van ser enregistrades al moment, van ser portada de molts diaris i tots les vam poder vore en la majoria d'informatius que van difondre immediatament tot el que hi havia passat.

Estos fets, desafortunats —i que malauradament van passar— no identifiquen en cap cas ni els aficionats ni les festes amb bous que celebrem la resta de municipis durant les festes majors, que són tot just el contrari. Es tracta d'un fet puntual i totalment fora de lloc.

Alguns mitjans de comunicació —no tots, però— van fer-se ressò de la notícia i dels fets en general, que no coincidixen amb la realitat. Els mitjans van trobar un gran al•licient en la confrontació entre partidaris i detractors, i un cop més han posat la festa dels bous, i a tots aquells als quals ens agraden, en el punt de mira de molta gent. I el més greu de tot és que les seues informacions arriben a moltes persones que no coneixen la nostra festa i s'emporten una visió que no té res a vore amb la realitat.

A molts d'estos mitjans els diríem que els actes amb bous a les festes dels nostres pobles transcorren amb total normalitat, amb un bon ambient i germanor, i són tan dignes com altres de ser difosos a la resta de país i dels quals no ens avergonyim en absolut. Però això encara no ho hem vist. Pareix que quan tot va bé, i l'ambient és positiu, no interessa.

Una tarda de bous és una trobada amb els amics, la família, gent de totes les edats junts en un mateix espai festiu on cada any revivim una festa que tots hem viscut des de menuts acompanyats de persones properes, d'altres que ja no hi són, i que ens porten bons records i anècdotes a la memòria. Una tarda de bous és poder disfrutar dels berenars i sopars amb colla, amb els amics, a la carreta o en una taula enmig del carrer, i vore els més menuts jugar a bous quan ja s'ha acabat l'acte i la plaça queda deserta per a ells, on corren i juguen a ser aquell retallador que han vist abans torejant el bou. Una tarda de bous és, com no,

el bou, aquell animal tan nostre; és el moment en què el podem admirar i ens emocionem amb els retalls i els terços que fan els més valents a la plaça, i això fa que, juntament amb tot el que hem esmentat, esta festa sigue única.

Les festes amb bous, avui dia, i des de fa molt de temps, s’estan fent a tots els municipis amb molta cura per tal de complir la llei escrupolosament, com abans ja fèiem amb el manual de bones pràctiques, i sempre amb tot el respecte pels bous que hi participen, que són uns dels protagonistes de les nostres festes. Natros, els aficionats, als que ens agraden els bous de veritat, som els primers que vetllem pel seu benestar i per no permetre cap tipus de maltractament.

Els membres de la Penya CHE BOU i la Comissió de Bous del nostre poble lamentem els fets ocorreguts i condemnem qualsevol tipus de violència o agressió, vingue d'on vingue, dins i fora dels actes amb bous, i esperem que no es tornen a repetir mai més ni aquí ni enlloc.

També volem donar el nostre suport a la població de Mas de Barberans per totes les acusacions, burles i difamacions que han patit per part de diversos mitjans i persones, arran d'estos fets tan desafortunats, i volem encoratjar-los per a seguir endavant amb el cap ben alt.

I per a tancar el nostre escrit, tenim una bona notícia.

Des de la Penya CHE BOU volem aprofitar esta oportunitat per a presentar el bou, que vam adquirir a començament d'any per a les Festes Majors 2016 del nostre poble, de nom "BALLETA" número 6, guarisme 2 de la prestigiosa ramaderia de Hrdrs. de Don Salvador García Cebada (Cebada Gago), de Medina Sidonia (Cadis).

Comissió de Bous i Penya CHE BOU de Masdenverge

Notícies locals/opinió PARLEM D’EDUCACIÓ Parlem d’educació, perquè cada dia n’hi ha menys. Moltes vegades sento respostes i veig alguns comportaments i em quedo esgarrifat. Arribada la recta final del curs, prompte els alumnes portaran les notes a casa.

Molts trauran bones notes, d’altres no tan bones, però la pregunta que em faig és: ¿està més ben educat un xiquet que ho aprova tot amb notables i excel•lents que no pas un que trau pitjors notes? La resposta és que pot ser que sí, però també pot ser que no. Perquè l’educació d’un xiquet no passa per traure bones notes a l’escola, sinó que es tracta de saber comportar-se correctament a la vida: saber saludar, dir bon dia, saber dir moltes gràcies, no dir mentides, no barallar-se, saber comportar-se als espais públics com ara una biblioteca, durant un concert, etcètera. I això és una cosa que no s’hauria d’ensenyar als col•legis. Però s’ensenya perquè si no es té assolit este punt, no es poden treballar la resta.

La màxima responsabilitat que una xiquet o una xiqueta estiguen bens educats és de la família. No hi ha excuses que valguen! La funció de l’escola és ensenyar continguts, ensenyar coneixements que els alumnes han d’aprendre, però només coneixements, res més.

Hem arribat a un punt que a l’escola això ja no és així i ara s’ensenyen moltes normes i conductes de comportament que ja s’haurien de portar assolides de casa.

Als xiquets, els tenim cada cop més entre cotó fluix, i això cada cop es nota més. Els tenim massa consentits en tots els aspectes, i si hi ha algun problema, la culpa mai no és d’ells. No sabem acceptar la seua culpabilitat ni som conscients de les seues limitacions, que en tenen — com tothom— i siguen del tipus que siguen. Moltes vegades és del professor, del mestre o de l’entrenador.

Com pot ser, per exemple, que als partits de futbol dels xiquets els pares es barallen entre ells? A quin punt em arribat? És imprescindible, arribats aquí, que els xiquets no presencien baralles entre adults, ni que deixem en evidència un mestre o entrenador, per exemple, en presència del seu fill o filla. Això fa que els xiquets encara s’encoratgen més. Personalment, penso que és un error que a la llarga els pesarà, perquè un mestre o un

15

entrenador tindrà el nostre fill un any, dos o tres, però natros serem amb ells tota la vida, si Déu vol.

No els ensenyem a respectar la diversitat, pensem que cadascú tenim el millor fill i el millor criteri en tot (i és cert que és a qui estimem més i hem de defensar-lo... és el que toca!), i este és el motiu de molts conflictes.

Pensem que el nostre és el perfecte, i en part així ha de ser, però sempre dins d’unes normes; és normal que cadascú defense el seu. Però també hem de ser conscients que hi ha molts de pares i mares, i cadascú defensant a son fill. Un exemple que ara mateix se m’acut és un missatge que vaig vore en un WhatsApp que deia que no hem de votar a PODEMOS perquè en un punt del seu programa diu que el senyor Iglesias vol suprimir les escoles concertades. És normal que els pares que porten o tenen algun fill o filla allí s’indignen. Però, jo em pregunto, i els de la pública?

Segurament als de la pública els ho pareixerà bé:, més places, més oposicions, més inversions, més diners, etcètera. Tot depèn del color del vidre amb el qual ens mirem les coses. És un exemple amb el qual tampoc pretenc fer propaganda electoral de cap partit, que quede clar.

Este escrit no és res més que una breu reflexió personal amb la qual no pretenc altra cosa que convidarvos a reflexionar i que penseu si estem fent les coses bé. No pretenc alliçonar ningú ni dir-li a ningú què ha de fer, perquè al fi i al cap tots tenim roba estesa.

René Gonel

Pa i Pastes del ROSER c/ Major, 4 43878 MASDENVERGE Tel. 977 719 100

16

Llar d’infants

MONES I SANT JORDI Enmig de la primavera, ens vam aproximar a la Setmana Santa, i des de la llar d’infants també volíem crear les típiques mones. Enguany van ser unes mones originals i, com no podria ser d’una altra manera, especials per a regalar als pares! Ens ho vam passar d’allò més bé i els pares van dir-nos que van quedar boníssimes!!

A partir d’ara, quan sortirem al pati o carrer podrem descobrir i observar els éssers vius de l’entorn natural de la primavera, i d’esta manera ens iniciarem en la cura i el respecte per la natura.

I amb la primavera va arribar la diada de Sant Jordi. Des de la llar d’infants volem que els xiquets puguin relacionar-se i establir vincles afectius amb les persones que els envolten participant en festes, tradicions i costums, i mostrant interès i curiositat.

A la llar, a més a més d’explicar la llegenda de Sant Jordi i cantar i ballar la cançó del cavaller, vam experimentar amb diverses tècniques (pinzell, esponja, raspall de dents, plastilina, pintura…) per a pintar roses, dracs, titelles, punts de llibre… Tot molt creatiu! Estos xiquets i estes xiquetes són uns artistes!

Us recordem que el període de preinscripció i matriculació per tots els xiquets que vulguen vindre el curs 2016/17 a la llar d’infants és el següent: PREINSCRIPCIONS: del 2 al 13 de maig.

MATRICULACIONS: del 6 al 10 de juny.

Per a més informació, no dubteu a passar per la llar d’infants!

Horari: de 8.45 a 13 h i de 15 a 19 h Desirée Simó

Club de birles

17

RESULTATS

13/03/16 Masdenverge(269/302) La Cava B

(261/296)

Amposta A

19/03/16 (278/264) Masdenverge(301/258)

Godall

10/04/16 (290/276) Masdenverge(235/279)

Masdenverge(248/240)

01/05/16

Fora Forat

(257/242)

18

UMM

LA UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE PARTICIPARÀ EN EL MUSICAL “KARMEN” AL TEATRE TARRAGONA

de l’Estudi de Música, de posar música a “Karmen”, amb una formació grupal de més de 70 músics. Tot plegat, es tracta d’un espectacle de grans dimensions que en alguns moments pot arribar a aglutinar més de 150 persones damunt l’escenari.

Des del setembre de l’any passat, la banda està immersa en un projecte molt engrescador com ara el de poder participar en un musical en un gran teatre. Anem a pams, però!

Serà un espectacle de qualitat, ja que els quatre papers més importants del musical (Karmen, Don José, Escamillo i Micaela) els interpretaran cantants professionals, alguns d’ells formats a l’Estudi de Música. La direcció Musical anirà a càrrec de Jordi Martí Valmaña, el nostre director, que s’enfronta a un dels reptes musicals més complicats de la seua carrera.

Per a situar-nos, cal parlar del nostre estimat director, Jordi Martí, que és un dels professors de l’escola Estudi de Música de Tarragona. Enguany, esta entitat privada celebra el seu 30è aniversari i per a celebrar-ho ha decidit promoure un espectacle commemoratiu de tipus participatiu. Per això ha decidit plantejar un projecte que col•labore a la divulgació del fet musical i dels beneficis de la seua pràctica al màxim nombre de persones possibles. L’espectacle s’anomena “Karmen” i es tracta d’una actualització de l’òpera de George Bizet per a convertirla en un musical que transcorre en l’actualitat.

Per a poder fer-vos una idea de com han pensat enfocar esta renovada “Karmen” he extret uns fragments del projecte que l’Estudi de Música ha redactat per a presentar l’activitat.

“Carmen” és una joia escènica. “Carmen” és un dels clàssics dramàtics més moderns i contemporanis que existixen. És el mite de l’amor lliure, l’heroïna de la dona totalment alliberada del domini masculí. La història de l’art havia anat menyspreant este perfil femení, tractantlo sovint en negatiu i amb desdeny. Fins a l’aparició de “Carmen” de Bizet i Merimée: la gran dona, la gran protagonista capaç de ser lliure davant l’amor, davant dels hòmens.

“Carmen” és també una història que parla de la nostra cultura, del Mediterrani, d’allò que som: capaços de la més gran de les modernitats, a la vegada que també reaccionaris i conservadors. Som una cultura d’extrems i la tragèdia de “Carmen” ens delata; encara avui dia. Potser avui dia més que mai: quantes Carmens han mort a causa de la violència de gènere. Tot plegat fa més que justificat que imaginem una Carmen molt propera, en el temps i en l’espai. Potser una Carmen que avui viu a Tarragona o Barcelona, que lluita per les idees en què creu i que és espill de llibertat per a molts don Josés que encara hi ha.

L’espectacle està pensat en xarxa perquè hi participen jóvens i grans, professionals i amateurs, i diversos cors de Tarragona. En la part d’orquestra és on entra de ple la banda de la Unió Musical Masdenverge, ja que serà l’encarregada, juntament amb el conjunt instrumental

L’arranjament de la música el va fer l’Octavi Ruiz, director de la Lira Ampostina, que fa un parell d’anys va interpretar la seua particular versió de l’obra, i molt gentilment ha deixat les partitures a l’Estudi de Música. Per tant, la música original és la de Bizet, però canvia el text, l’ambientació i l’escenificació.

Des de l’any passat s’està treballant en este gran projecte.

Per la part que ens toca, a la Unió Musical Masdenverge vam començar a assajar el primer moviment (n’hi ha quatre) el passat setembre. Ara que ja som a la recta final, és el moment més emocionant i també el més complicat. Jordi Martí està treballant per separat amb les dos formacions que habitualment dirigix. A banda, també hi ha els cantants, els cors, els vestuaris… Per a poder unificar tot este gran treball es faran dos assajos generals uns dies abans de la representació. La Unió Musical Masdenverge participarà en estos assajos que serviran per a conjuntar tota la faena i, finalment, per a tindre una idea real del musical. Els músics i la junta directiva estem molt il•lusionats amb este projecte tan diferent a tot el que hem fet fins ara i que ens servirà per a donar-nos a conèixer al públic tarragoní i per a viure noves experiències en el món de la música.

El públic podrà gaudir del musical “Karmen” el dimarts 12 de juliol al Teatre Tarragona, en un horari encara per determinar, però a la nit, entre les 21 i les 22 hores, aproximadament.

Més endavant, quan estigui l’horari i els preus de l’entrada fixats us n’informarem per si de cas hi ha gent interessada a assistir-hi. És un dia complicat, perquè és laboral, però ja se sap que a l’estiu tota cuca viu… i l’hora d’arribada a casa no serà desmesurada (calculem que sobre la 1 de la matianda).

La Unió Musical tenim un autobús reservat per als músics i també hi cabran alguns acompanyants, però si la iniciativa té èxit organitzarem un segon autobús de molt bon grat.

Natros també ens encarregaríem de les entrades i oferiríem un paquet sencer: desplaçament i musical. És un projecte que ens fa molta il•lusió i ens agradaria comptar en la màxima presència de masdenvergencs.

Pensem que l’ocasió s’ho mereix i estem segurs que no quedareu decebuts de l’espectacle.

Daniel Tomàs Valldepérez President de la Unió Musical Masdenverge

UMM CONCERT DE PRIMAVERA 2016 El dissabte 7 de maig es va celebrar el tradicional Concert de Primavera que organitza la Unió Musical Masdenverge i que enguany va comptar amb la participació de l’Associació Musical “Verge dels Prats”, de l’Aldea.

En la primera part del concert, la banda invitada va interpretar un repertori que va agradar molt al públic present, combinant música tradicional amb música contemporània. Cal destacar la bona interpretació de l'obra amb què van tancar l’actuació: “El Camino Real” del compositor Alfred Reed, pensada per a bandes amb molts de músics i que, tant per la seua dificultat com pel fet de tractar-se d'una banda de dimensions reduïdes, va deixar la banda Verge del Prats en una molt bona posició. Felicitacions a tots els músics, al director i la junta per la bona tasca que estant fent. Enhorabona!

La segona part, com és habitual, va anar a càrrec de la banda Unió Musical Masdenverge, que amb un repertori molt amè va fer les delícies del públic assistent. La dificultat a l’hora de preparar este concert derivava del fet que l’havíem de compaginar amb el muntatge del musical “Karmen”, fet que ens ha restat temps per a preparar-lo. Tot i així, cal destacar la bona actuació que va fer la banda, que en situacions complicades sempre oferix el màxim rendiment.

Des d'estes línies vull felicitar, en nom de la junta, a tots els músics per la seua dedicació i per haver assistit els divendres als assajos i, a més, volem encoratjar-los a fer un últim esforç per a poder acabar de muntar el musical “Karmen”.

No puc deixar de felicitar al nostre director, Jordi Martí, que està fent un gran esforç i molt bona faena. Sense ell no podríem aconseguir tots els objectius que ens hem marcat.

Moltes gràcies, Jordi! Moltes gràcies, músics! Visca la Unió Musical Masdenverge!

19

conjunts els dirigix el mestre Juan Miguel Alfonso des de fa un parell d'anys. Ja han fet alguna actuació conjunta, tant a Deltebre com a Masdenverge. L’última va ser el passat 23 d'abril a la plaça Coliseum de Deltebre, en un dels actes que es van organitzar per a celebrar la diada de Sant Jordi. Val a dir que van fer un gran concert durant el qual es va poder comprovar la progressió ascendent del conjunt, tant en l'augment de dificultat del repertori com en la qualitat interpretativa.

Esta fusió de conjunts musicals està donant uns grans resultats i la intenció és continuar a la iniciativa i fins i tot promoure més activitats que el potencien. Els dos conjunts per separat els formen pocs músics, però junts en sumen una trentena i escoltar-los fa tot el goig. Esperem que any rere any el nombre de components augmente perquè això voldrà dir que l’escola de música funciona bé.

Des d’estes línies m’agradaria donar les gràcies al director del conjunt, Juan Miguel, per la faena tan bona i profitosa que està duent a terme i, com podria ser d’una altra manera, a tots els músics, siguen grans o menuts, que assagen totes les setmanes i que fan que el nostre conjunt instrumental sone cada dia millor.

Per tal d’acabar, només desitjo que el dia del concert ens acompanye el bon temps i que hi vaja força públic al concert. Estic seguríssim que els músics no els decebran els faran passar una estona de bona música enmig d’un entorn immillorable.

Daniel Tomàs Valldepérez

Daniel Tomàs Valldepérez

AGERMANAMENT DE CONJUNTS MUSICALS A LES BASSES DE LA FOIA Una vegada més, la Unió Musical Masdenverge organitza un concert a l'idíl•lic entorn natural de les basses de la Foia.

L'activitat tindrà lloc el pròxim dissabte 4 de juny, a les 12 del migdia, i formarà part de la programació d'actes de les Jornades Culturals que organitza la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Masdenverge durant el mes de juny.

Esta serà la tercera vegada que es fa un concert a la Foia: la primera va ser en un intercanvi amb la banda de música de Godall i la segona, l'any passat, amb motiu de la primera edició del festival Ebre, Música & Patrimoni, que organitzava el Museu de les Terres de l'Ebre. En esta ocasió serà un agermanament entre els conjunts instrumentals de la Societat Musical "Espiga d'Or" de Deltebre i el conjunt instrumental de la Unió Musical Masdenverge. Ambdós

Imatges de la Unió Musical durant el Concert de Primavera i de la Banda Jove durant la seua actuació a Deltebre

De bona llei

20

LA CRISI DELS REFUGIATS El passat mes de març, la Unió Europea i el govern turc van aconseguir un acord que, a priori, posarà fi al constant flux de refugiats entre Grècia i Alemanya, seguint la ruta dels Balcans. Este acord suposa la devolució a Turquia de tots el immigrants en situació irregular i dels refugiats que arriben a partir d'ara a les illes gregues de l’Egeu. La Unió Europea, convulsada políticament per una crisi que mai ha sabut com gestionar, tanca de cop les seues fronteres als sol•licitants d'asil. Avui farem un resum breu d’este acord que desencadena opinions per a tots el gustos.

Per què estava negociant la UE amb Turquia?

Des de l'inici de la crisi dels refugiats, la més important a la

qual ha hagut de fer front el continent europeu des de la Segona Guerra Mundial, Turquia ha tingut un paper preferencial, com a país d'obligatori pas entre les zones de conflicte i la Unió Europea. La seua acció per omissió ha permès en nombroses ocasions l'arribada de més i més refugiats a les costes gregues i a les illes de l’Egeu. Mentrestant, la Unió Europea s'ha descosit internament, bona part d'estats s’han mostrat reticents a la recepció de nous refugiats i els plans de reallotjament han estat clarament insuficients.

Atesa l'escassa voluntat política per a trobar una solució negociada a una crisi de possibles conseqüències electorals per a molts governs europeus, la UE ha optat per tallar el problema d’arrel.

Què cal fer amb els més de 2.000 refugiats que arriben a Grècia cada dia? Només les converses amb Turquia podien posar un fi

parcial al problema, ja fos establint més restriccions al trànsit de refugiats o, com ha passat finalment, acceptant-ne el reallotjament. Donald Tusk, president del Consell Europeu, havia deixat clara la posició comunitària: "No vingueu."

Què passa amb els refugiats que arriben a Grècia?

Tots són retornats automàticament a territori turc. Els que ja són a Grècia no entren dins del programa d'intercanvi articulat entre Turquia i la UE, però els que arriben a partir d'ara, sí. Tant se val si són refugiats o immigrants en situació irregular seran lliurats a Turquia per les autoritats frontereres de la Unió Europea.

Arribar a Lesbos ja no és garantia de res.

A canvi, Turquia ha obtingut de les negociacions el compromís

De bona llei dels estats membres de reallotjar un refugiat a la Unió Europea per cada un que sigue retornat de Grècia a Turquia. És a dir, els vint-i-vuit estats hauran d'organitzar un programa d'acolliment d'asil per als que continuen sol•licitant-ho directament des de Turquia, assegurant l'estabilitat a les seues fronteres. L'objectiu és desincentivar el viatge per l’Egeu, atès que els refugiats que ho facen i siguen retornats a Turquia seran els últims de la coa de les sol•licituds d'asil a la UE. La base de l'acord és legal?

No és clar que les condicions de l'acord siguen legals. Les devolucions de sol•licitants d'asil a un tercer país que no els oferix igual protecció no són admissibles segons la Convenció de Ginebra, més encara a un estat que no és membre ple de la Unió Europea. No obstant això, la Unió Europea encaixa la decisió declarant Turquia com a lloc segur per als refugiats. És una defensa dubtosa, ja que hi ha motius fundats per a creure que Turquia no entra dins de la definició de "país segur" segons la Convenció de Ginebra. Amb tot, només empararia legalment la devolució de sol•licitants d'asil, però no la de milers i milers d'immigrants econòmics.

Així mateix, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en el seu article 19, estipula que les expulsions col•lectives estan prohibides a l'interior de la Unió Europea. Sigue com sigue, tot el que s’acaba d’exposar tan sols es pot dur a terme amb l'acceptació voluntària del tercer país involucrat, en este cas Turquia, que ara s'haurà de fer càrrec de tots els refugiats.

Que guanya Turquia amb l'acord amb la UE?

Molt, malgrat que a partir d'ara haurà de fer-se càrrec de centenars de milers de refugiats al seu territori. D'una banda, ha aconseguit arrencar a la UE més finançament per a gestionar la crisi de refugiats. La quantia encara és inexacta, però es creu que podria ser d’uns 3.000 milions d’euros, import que segons el govern turc anirà a parar únicament i exclusiva als refugiats, i que per tant la UE no està oferint finançament a Turquia.

De l’altra, i aquí rau gran part de la victòria de Turquia, els ciutadans turcs ja no necessitaran visat

21

per a accedir a l'espai Europeu, ja que podran circular per les fronteres interiors de la Unió Europea sense gairebé cap tipus de restricció a partir del juny del 2016. És un acord summament favorable per als interessos de Turquia.

Què guanya la Unió Europea amb l'acord?

L'acord amb Turquia permet, en primer lloc, salvaguardar les fronteres Europees i, en segon lloc, alliberar de pressió els estats europeus. De pressió política, que no pas logística, ja que països molt més menuts i amb molts menys recursos, com ara Jordània o el Líban, acullen en l'actualitat milions de refugiats.

També teòricament aconseguix acabar am el caos de l’Egeu. Grècia, un país encara amb seriosos problemes econòmics, seguix tenint per davant la complicada tasca de gestionar desenes de milers refugiats a les seues fronteres internes, però la ruta dels Balcans s'alleujarà, i les sol•licituds d'asil es faran de manera ordenada des de Turquia, així com els desplaçaments.

Quins obstacles té per davant l'acord?

Nombrosos. D'una banda, no és del tot improbable que milers de refugiats continuen tractant d'arribar a les costes gregues. De l’altra, no hi ha cap esperança ni per als afganesos ni per als iraquians, que de manera sistemàtica també havien tractat de creuar les aigües de l’Egeu per a sol•licitar asil a Europa. Ells i altres sirians, malgrat el tancament de la frontera entre Macedònia i Grècia, potser tracten d'entrar a Europa central per altres vies, com l’albanesa, fins ara inexplorada, però que permet creuar l’Adriàtic.

O com Bulgària, o com el Mar Negre, en direcció cap a Ucraïna. Si l'acord els bloqueja, Grècia, Espanya i Itàlia també passen a ser destinacions possibles.

22

Les nostres mascotes ANIMALS EXÒTICS COM A MASCOTES

En veterinària, la diversitat d’espècies que comprenen el grup dels anomenats «animals exòtics» és considerable, i seguix augmentant per culpa de les modes (per una pel•lícula, un anunci, o altres on surt un animal que «fa gràcia»). Ja no es fa estrany que arribe a la consulta un lloro gris perquè respira malament, un eriçó africà estressat o un camaleó del Iemen que no muda bé la pell.

Darrere d’este boom també s’amaguen moltes realitats.

Avui dia, el comerç d’estes espècies mou una quantitat considerable de diners (sense tindre en compte el comerç il•lícit). Per tant, no és difícil pensar que hi ha gent que s’enriquix il•legalment, amagant l’ambició darrere la caça i el comerç d’estes espècies. I fins i tot, dins l’àmbit legal, alguns comerciants s’aprofiten de la inexperiència i la ignorància d’alguns propietaris per a vendre més, moltes vegades sense tindre en compte la veritable necessitat de l’animal (per exemple, no els comenten que l’animal és nocturn, que l’animal mossega, pica o crida, que és solitari o que viu en bandada, etcètera).

normals en llibertat i que, en canvi, se’ls sotmet a espais limitats, dietes incompletes i invariables, condicions no òptimes, estrés continu... En este context apareixen la llei i l’ètica per a intentar buscar els errors comesos (voluntàriament o involuntària) i després establir un marc per la seua correcció, procurant als animals exòtics «de companyia» unes condicions millors per a conviure amb persones i alhora respectant l’equilibri biològic dels seus ecosistemes d’origen.

Dins d’este concepte, és ben sabut pels veterinaris especialitzats i els propietaris amb experiència que mantenir com a mascota un animal exòtic requerix un grau d’implicació en general més gran que per a un gos o un gat.

La realitat és que esta situació empitjora cada vegada més, ja que la compra d’animals exòtics augmenta gradualment.

Mamífers menuts

La majoria de mamífers xicotets que s'han introduït com a mascotes són animals de mida reduïda (conills, També hem de tindre en compte que la majoria són ani- hàmsters, fures, xinxilles, etcètera) comparat amb la mals salvatges que necessiten reproduir les conductes resta de mamífers.

Les nostres mascotes Són espècies que tenen peculiaritats que fan el seu manteniment un xic diferent per a cada una. Per exemple, en els mamífers rosegadors, el bon manteniment de la dentició és molt important per al seu benestar. També cal parlar d’uns tipus concrets de mamífers menuts com ara petaures, eriçons, gossets de les praderies, coatins, titis, etcètera. Estos animals més protegits necessiten una manutenció més laboriosa i específica de cada espècie, ja que molts són nocturns, i tenen unes necessitats en estat salvatge poc recomanables en un pis. En general, són animals que fàcilment s’estressen si l’entorn no és prou òptim per a desenvolupar les seues conductes naturals.

Molts són preses i tendiran a amagar el dolor (quan en tinguen), i es mostraran agressius quan creguen que es troben en situació de perill. Són criatures que en estat salvatge creixen independents i solitàries, no com altres mamífers que viuen en bandades. S’ha de tindre en compte que cada espècie és un món, i estos animals no s'han criat mai en captivitat fins ara, així que preferixen viure en el seu medi, on tenen una vida plena i lliure.

23

siten un suport extra de llum ultraviolada B (UVB) per a regular els nivells de calci. També és molt important la distribució i la mida del terrari, que s’adaptarà a les conductes territorials de cada espècie.

Un bon manteniment i cura d’estes espècies, lligat sempre a la prevenció de malalties i ansietat, és necessari per a minimitzar l’estrès d’estos animals.

Aus

Rèptils Encara que la gran diversitat de rèptils que es mantenen avui dia com a mascotes tenen uns requeriments molt particulars, ja que corresponen a ordres molt diferenciats (crocodilià, sphenodontia, testudines i squamata), podem interpretar de manera comuna les principals peculiaritats. Així, sabem que són animals ectoterms i poiquiloterms; per tant, la seua temperatura corporal dependrà directament de la de l’ambient i els serà difícil mantenir-la constant. Podem establir com a temperatura òptima general dels rèptils diürns uns 27-35°C i dels nocturns uns 21-27°C, disposant sempre d’una àrea de més temperatura on «prendre el sol». Ja que l’hàbitat natural d’estos animals pot variar des d’un desert fins a una selva tropical, la temperatura, la humitat, el sol, l’entorn de l’ecosistema o les hores de llum poden comprendre uns valors o uns altres segons l’espècie. Tots estos factors són importants per a un manteniment correcte de l’animal en les millors condicions possibles. En captivitat, com que no estan exposats a la llum del sol, neces-

La gran diversitat d’aus que es mantenen en captivitat comprèn diversos ordres. Entre d’altres, els més freqüents són: els psitaciformes, passeriformes, falconiformes, estrigiformes, gal•liformes, columbiformes o anseriformes.

Totes necessiten gàbies prou grans per a desenvolupar la seua conducta normal i moltes de les alteracions que patixen solen estar directament relacionades amb alguna deficiència de l’ambient que les envolta. Així, per exemple, necessiten unes hores de llum concretes, una dieta equilibrada a les necessitats de cada espècie (carnívora, herbívora o granívora), un ambient enriquit, etcètera. Cal destacar que les aus necessiten mes atenció de la que sembla. I afegiria que les aus tenen ales per a poder volar, i no per a estirar-les llastimosament dins d’una gàbia

24

Fila 13

Benvinguts apassionats del cinema! Ja queda menys per les vacances, el sol, la platja, les reunions a les terrassetes... En esta edició del FILA 13 us vull fer més entretinguda l’espera fins a l'arribada de l’estiu i el bon temps; no puc fer que demà sigue agost, però sí que tinc dos grans títols cinematogràfics que us ajudaran a fer que el temps passe volant. D’una banda, us convido a veure “Begin Again”, un film fresc on la música és el millor diàleg i els paisatges de Nova York són els escenaris principals.

I de l'altra, us convido a veure “500 Days of Summer”, una comèdia romàntica on es mostren totes les etapes que experimenta una parella des del moment que els seus protagonistes es coneixen i s'enamoren fins al final.

“Begin Again” (Empezar otra vez) Gretta (Keira Kniightley) i Dan (Mark Ruffalo) són dos ànimes perdudes enmig d'un laberint de llums i sons anomenat Nova York. Així es com el director John Carney ens presenta als dos protagonistes orfes de tota esperança per seguir endavant amb les seues vides. És en este punt clau quan els dos desconeguts coincidixen en un bar situat a l’East Village de la ciutat, i a partir d'allí tot torna a tindre sentit. No us espanteu, no us parlo d'una altra de les cursis i ridícules històries d'amor i passió, este film té passió però la trama gira al voltant de la passió per la música. Una història fresca i divertida pels carrers vius i sorollosos de Nova York, els escenaris principals. Keira i Mark sorprenen els espectadors amb els seus dots musicals en esta comèdia en què la música és la gran protagonista. “Begin Again” és un cant a la vida, a l'esperança i a l'amistat. Gran importància de la BSO del film, un bon acompanyant en este viatge cap al bon temps i l'estiu.

“500 Days of summer” (500 Días juntos) Esta pel•lícula se centra en la relació de parella dels dos protagonistes, Tom i Summer. Una cronologia desordenada que plasma els diferents períodes pels quals passa una relació amorosa. En Tom (Joseph Gordon-Levitt), un escriptor de targetes de felicitació, s'enamora esbojarradament de la seua companya de treball, la Summer (Zooey Deschandel). Junts comencen una trepidant història d'amor amb els seus millors i pitjors moments, un espill a través del qual les relacions amoroses es mostren tal com són. Marc Webb, el director, sap enganxar l'espectador des de la primer seqüència i mostra les dos cares de l'amor i els seus possibles resultats.

Alba García

La biblioteca ACTIVITATS DURANT ELS MESOS DE MARÇ I ABRIL A LA BIBLIOTECA Des de la Biblioteca us informem de les activitats que hem fet durant el mes d’abril, un dels que més participació hi ha hagut, amb força tallers.

Per a solidaritzar-nos amb el planeta, el primer que vam fer va ser organitzar un taller relacionat amb el Dia mundial de l’aigua (22 de març). Els xiquets van pintar unes gotes d’aigua de la mida d’un foli i hi van afegir alguna frase que pogués conscienciar qui la llegís sobre la importància que té l’aigua; les gotes d’aigua tant les podien deixar a la biblioteca com emporta-se-les a casa.

Més endavant vam fer un taller d’ous de Pasqua.

Els menuts i els no tan menuts van pintar ous de colors que més tard van servir per a decorar les mones que havien de fer a casa seua. Uns dies més tard, abans de Setmana Santa, vam fer un taller de manualitats amb paper reciclat, que també va servir-nos per a l’activitat que vam fer per Sant Jordi i que va consistir en l’elaboració de roses també amb material reciclat. Des d’aquí vull donar les gràcies a les educadores ambientals del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) per la seua participació.

A banda, el 14 d’abril vam fer una xerrada molt interessant sobre ‘Internet Segura’, a càrrec dels Mossos d’Esquadra, destinat sobretot als pares, a les mares i als tutors. Malauradament, és un tema que per la seua important i rellevància hagués pogut agradar i interessar a més gent de la que finalment va assistir-hi.

Us deixem algunes imatges perquè pugueu vore l’ambient que es crea en estes activitats i us animem a participar en les properes.

Ens acomiadem fins al pròxim BIM amb una frase de Virginia Woolf: «He escorcollat les biblioteques públiques i les he trobades plenes de tresors perduts» (I ransack public libraries and find them full of sunk treasure).

La bibliotecària

25

Records d’antany

26

COM HAN ANYS

PASSAT

ELS

Per Àngel Carles

És un fet que solem aplicar en moltes converses, acompanyada també «pareix l’altre dia quan —per exemple— mos vam casar», i acte seguit diem «te’n recordes» i comencem a rascar-nos el cap: «sí, home, sé! Clar que ho recordo, però creu-me que he perdut molta memòria. Ja som grans!». «I tu, quants anys tens?» I diem «un munt, casi no me’n recordo». «Mira, sóc de la mateixa quinta que fulano», diu l’altre. Si sou grans, sabeu que antigament deien: «sóc de la quinta del Sapià» Simplement són records d’una vida.

Avui només farem un poc la història d’estes boniques noies, que són mereixedores de contar el que passat amb les seues vides. Com no, totes elles masdenvergenques, en la falç o la corbella a la mà, birbant a la ribera, a la finca de Manolo de Gaspar. Sis noies en plena joventut que tenien uns 18 anys, tret d’una que és més gran. Si es quedaven a la finca... Sí, ja sé què penseu. I quan guanyaven? Els jornals de la ribera eren més alts que els de la garriga: a la ribera elles cobraven 20 pessetes al dia mentre que al secà eren de 10 pessetes. Elles es feien el menjar i en palla dormien. De dormir, sempre feien falta hores. En bona palla, prou bé es dormia. I jo puc dir que durant una campanya, també vaig dormir en palla, quan treballava a la finca de La llanada, l’encarregat de la qual era l’oncle Polit. Dormien al mas de Mañofles: el cuiner era Isidro de la Galera, i s’hi estaven juntament amb José lo Xalet, i de companys hi havia Pere i son germà Salvador. També sé el que val una pinta.

D’esquerra a dreta: la Pepita la Nua, la Rosita la Masovera, la Carmencita la Nua, la Paca la Bellaflor, ben maca ella, la Delfina Bel i l’última era la Cinta la Niñé.

Esta dona era la germana de ma tia Marieta la Niñé i padrina de mon cosí Amador lo Barber. Recordo que esta senyora es va casar en un xicot de l’Aldea i vivien al seu poble. No puc donar més informes, perquè no sé si és viva o morta. Tret de la Niñé, avui tenen al voltant dels 86-87 anys i totes són viudes, excepte la Carmencita la Nua, que és soltera.

Del que sí que puc donar fe és que totes les protagonistes d’esta història del poble estan vives i amb molt bon aspecte, i en tot el coneixement del món.

Amb algunes xacres, és clar. Però la memòria, al fi de l’agulla. Elles són el referent del que en aquelles èpoques existia als pobles: treball i pocs luxes. Però això era el que teníem als pobles. Moltes noies van tindre la sort que les seues famílies eren més riques i, per tant, ni dormien a la palla, ni trepitjaven el fang.

Per molts anys per a recordar este pas de la vostra joventut. Però no només anaven elles a birbar. A molts de masos, a les pallisses, hi dormien noies i nois, tant de Masdenverge com de fora... i a l’hivern les pallisses eren les planes o carrascals, plegant olives. És el que hi havia en aquell temps: pallissa i treball.

Estes noies avui viuen totes soles; tret d’una, han perdut els seus hòmens. Espero que tingueu, per a tot el que us quede de vida, sobretot memòria i salut, i vida per a recordar este passatge de la vostra joventut.

Contestant als que em demaneu la meua data de naixement, us he de dir que vaig nàixer el 23 de setembre del 1932. Sobre com ho celebro, amb els companys de café fem una ronda i a casa, un dinar en algun dels restaurants de la comarca.

TROBADA DE SAXOS El dissabte 9 d’abril, a la tarda, a la biblioteca de San Carles de la Ràpita es va celebrar una gran trobada de saxos. Per a què us en pugueu fer una idea, hi havia saxos de totes les categories: alts, tenors... Tot un món de saxos tocats per gent molt variada, des de xiquets menuts, jóvens i grans. Hi havia saxos que jo no coneixia. L’organització va anar a càrrec del nostre mol estimat professor de saxo, Desi, acompanyat d’altres professors, com ara Tomàs Simon. Els vaig felicitar a tos, sense oblidar-me del director de la banda de Jesús, Roé.

Records d’antany

27

Penseu per un moment que 70 saxos amb molt bon llavi poden fer meravelles. I dins d’estos 70 saxos n’hi ha un del nostre poble, que penseu si és tocat per la meua companya de saxo dels meus principis musicals, la Marina Castell. Sempre em va portar per un bon camí dins del món de la música! Gràcies, Marina! La Marina va

tocar una peça mol bonica sota la batuta del seu professor de saxo, Desi. Va ser l’encarregada d’obrir el concert. Va ser molt aplaudida per tot el públic. Gràcies, Marina, per la teua actuació! Els organitzadors, i Tomàs Simon i Desi, van explicar al públic el motiu de la trobada i tota la faena prèvia que es va haver de fer.

En un marc magnífic, com és l’edifici emblemàtic rapitenc, de fora és bonic i curiós, però de dins, ple com estava de gom a gom, la gent va quedar molt sorpresa per com de bé es va desenvolupar la trobada. Tomàs Simon va dirigir la primera actuació d’un grup de saxos.

LO XALET D’ALBERTO

El 6 d’abril, la Milagros García Casulla va dir-nos adéu. Vicent i

família, des d’este butlletí, rebeu el meu condol.

Adéu-siau.

Com bé sabeu, ja tenim aquí la rotonda gairebé neta. Lo xalet d’Alberto és el referent que prompte tindrem les màquines treballant-hi. Tal com l’hem vist sempre, d’aquí a no res desapareixerà i amb ell s’acabarà un dels referents més populars del nostre poble: «quan entres a Masdenverge, lo primero que se ve, és lo xalet d’Alberto i el comú del corretger.» El comú del corretger ja fa anys que no hi és, però... i el xalet d’Alberto? No, tampoc hi és. Bufen nous temps!

28

Records d’antany

PRENENT EL SOL Estaven prenent el sol en un dia de ple hivern tots dos amics, Santi i Dionisi, i parlaven del temps en què Jesús va estar desaparegut de la narració històrica. En això que es va presentar el veí, l’oncle Innocenci, també per a rebre l’escalfor de l’astre rei i alleugerir-se del fred que estava fent. Mentre tots tres s’estaven asseguts al còmode banc metàl•lic de forma anatòmica situat al recer d’una paret cara sol que donava a una placeta on s’acaba lo poble —i en presència d’una jove morera, ara despullada, esperant que arribe l’estiu per a regalar l’ombra—, continuant la conversa que portaven, Dionisi li va preguntar a l’oncle Innocenci, sabent que era una home que havia viatjat molt i que estava dotat d’una considerable cultura sobre el que estaven parlant amb Santi: —Escolte, oncle Innocenci, estàvem comentant del temps de Crist que no se’n parla, de quan era jovenet fins quan va aparèixer per a començar el seu ministeri... Què mos podria dir vostè, d’això?

—Fills meus, jo he estat per aquells territoris de Terra Santa i amb l’ajuda dels Evangelis, vos puc dir que, en la meua modesta opinió, Jesús va ser enviat per Déu, i anunciat pels profetes, per a redimir la humanitat, i en la seua grandesa com a fill de Déu es va manifestar ja des del seu naixement, que celebrem el dia de Nadal. Este xiquet que deixem de vore en el passatge de l’evangeli de Sant Lluc 2: 41-52, i «Jesús es feia gran i avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels hòmens». El favor de Déu i dels hòmens! En estes paraules se revela la vida de Crist dels 12 fins als 30 anys, quan es va aparèixer davant del al poble. El favor de Déu ja el coneixem, és on fill... I el dels hòmens?

Durant estos 18 anys d’absència pública va estar augmentant coneixement segurament a la Universitat més important d’aquell temps al país, la de Qumran.

Tot i que no s’esmenta mai que Jesús va viure entre els essenis, allí es va educar, juntament amb altres persones de les quals naixeria segurament el cristianisme, sent que allí s’estudiava la Bíblia i hi vivien observant els manaments de Déu, estudiaven i treballaven mantenint-se del que produïen, estudiaven i practicaven la medicina.

Jo he tingut la sort de visitar Qumran i hi vaig poder apreciar el que encara queda de la distribució de l’edifici en sales i dependències on celebraven actes i hi vivien. També vaig contemplar la terra que cultivaven.

Jo no dic que Crist va ser allí durant els 18 anys, perquè també és possible que passés un temps amb els essenis de Jerusalem, atesa la proximitat de Natzaret, i a l’escola de la comunitat essènia d’Egipte. No crec que anés gaire lluny, però el més segur és que Crist es va formar a Qumran. Això és el que jo deduïsc del que

he llegit a les Sagrades Escriptures i he visitat personalment. D’esta edat fosca de Crist, de la qual en parlen molts acadèmics i escriptors molt bons, la majoria d’ells guiats per historiadors, sobretot en els escrits de Flavio Josefo, però que en estricta veritat ningú no sap res de la vida de Crist dels 12 als 30 anys; o sigue que, fora dels evangelis, tot són hipòtesis en que en acumulació de dades —més o menys de crèdit— i d’un vocabulari florit es dediquen alguns escriptors a explotar el tema, per la qual cosa, com és natural, reben una recompensa econòmica, però reconeixent sempre el seu valor literari en la divulgació religiosa —va dir l’oncle Innocenci.

Hi ha diverses universitats que es dediquen a l’estudis dels escrits de Qumran i encara avui no han aclarit del tot si allí va nàixer el cristianisme o no. En paraules d’un tal Reman, però, sabem que: —El cristianisme és un essemisme que va assolir l’èxit, i com diu vostè, oncle Innocenci, tots els indicis porten a la conclusió que Jesús, en Joan i altres, es van formar a Qumran baix la disciplina estricta de les lleis jueves... I acabada la carrera és quan van ser enviats a predicar. Crist va aparèixer per primera vegada al costat de Joan al riu Jordà per a ser batejat. És possible que tots dos estigueren amb els essenis, però segons estaven destinats, a penes es devien conèixer. Podria haver passat que un estigués treballant la terra per a alimentar els membres de la comunitat i que l’altre no es mogués de la sala dels cal•lígrafs. Per cert, estos van arribar a copiar 200 manuscrits i és molt probable que el testimoni més antic del text bíblic estigués escrit en arameu i hebreu —diu Santi, que també és un home de fe i no escatima temps per a llegir a una preciosa bíblia que té ribetejada en or.

—També podria donar-se el cas que Joan estudiés les ciències sagrades a la comunitat essènia de Jerusalem, que estava prop de la porta de Sió al començament del cristianisme, i això faria comprendre millor perquè no va reconèixer a Crist el dia del bateig, i que fos la veu de Déu qui li ho revelà a Joan quan després d’aparèixer l’Esperit Sant, en forma de colom, amb una veu arribada del cel: «Tu ets lo meu fill, el meu estimat, i en tu m’he complagut», i segurament és aquí quan Joan va conèixer a Jesús —diu ara Dionisi.

—Haver estat a Qumran no vol dir que sàpigue molta cosa, però em fa content haver-hi estat, i també van explicarnos part de la història! Escoltant les paraules dels guies em van fer sentir, si és possible, molt identificat amb tot el que va passar en este lloc bíblic. També ens van explicar on està situat, en un lloc on a mitjans segle II aC. hi havia habitat una comunitat de la congregació jueva dels essenis, situats en una terrassa a dos quilòmetres de la Mar Morta i uns 13 quilòmetres al sud de Jericó, damunts els penya-segats que hi ha darrere l’estreta faixa costanera, a prop de l’oasi d’Ayin Feshja, a 375 metres per baix del nivell del Mar Mediterrani. A prop d’estes runes, entre les

Records d’antany muntanyes del costat, s’hi troba un conjunt de coves, on el 1947 uns beduins van descobrir casualment uns rotllos de textos religiosos. El 1950 van començar les excavacions arqueològiques a onze coves i hi van trobar algun llibre manuscrit en versions de llibres de la Bíblia en hebreu i arameu, que de fet són els més antics que es coneixien. Inicialment, Qumran es va construir al segle VIII abans de Crist i es va abandonar durant uns segles abans de ser reutilitzada pels essenis; era una petita fortalesa amb algunes habitacions i una cisterna circular, i cap al 100 aC., la construcció va créixer en augmentar el nombre d’habitants... Van aprofitar l’aigua d’un corrent que passava a prop, i més coses que ara no recordo… Ah, sí! Qumran va ser destruït pels romans l’any 68 aC., però tot el que vulgueu saber d’este important lloc i dels essenis, només cal preguntar-ho a Internet. Jo recordo que estic content i que de moment és prou per a mantenir viu el meu interès. Havent estat allí, l’emoció de saber coses sobre Qumran m’ha portat a la inquietud normal de tota persona de convicció religiosa, i a confirmar que va ser la universitat d’aquells temps per als habitants d’aquella part del món, Israel! —diu l’oncle Innocenci.

—Així que per a vostè, Jesús, que és el tema d’esta conversa, va estudiar i viure a Qumran —diu Santi.

—Torno a dir-vos el mateix que al començament: «Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels hòmens». El de Déu, que era el més important, ja el tenia, i el dels hòmens, no devien ser altres que els mestres professors de Qumran, ja que allí es treballava i s’estudiava en estricte compliment de les lleis jueves, com també us he dit abans. Sabem que Crist era jueu i del meu convenciment que va estar allí, juntament amb altres, sembrant la llavor del cristianisme, es pot deduir fàcilment perquè era l’únic lloc, Qumran, on s’estudiaven i vivien les Sagrades Escriptures, tal com queda demostrat en les moltes referències que de l’Antic Testament passen al Nou Testament, complint-se allò dels profetes, un fet recordat per Crist, Pau i els evangelistes. I també us en puc citar set referències, d’entre altres: la primera, la passo de llarg perquè és òbvia. Al llibre Deuteronomi 8:3 llegim «No solament de pa viu l’home» i a l’Evangeli de Sant Lluc 4:4 llegim les mateixes paraules que són la resposta de Jesús al diable; en el llibre d’Osees 11:1 diu «D’Egipte vaig cridar al meu fill» i també ho llegim a Sant Mateu 2:15; a Isaïes 8 tenim «A l’altra part del Jordà Galilea dels pagans”, que també ho trobem a Sant Mateu 4: 12-13; a Isaïes 29:13 diu «Este poble en los llavis m’honra…» que recorda a l’Evangeli de Sant Mateu 12:7; «el poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum», d’Isaïes 9:1 apareix a Sant Lluc 1:79; i, finalment, a Èxode 12:46 llegim: «No trencareu cap os», que també surt a Sant Joan 19:33. Vull dir en això que totes estes persones, totes de Déu, se sabien les escriptures

29

de memòria, però allò veritablement admirable i meravellós és que vivien seguint estrictament les lleis de la Bíblia —va dir l’oncle Innocenci, a qui se’l notava emocionat.

—I esta primera referència òbvia, quina és? —va preguntar Dionisi. —Pos home, el llibre Deuteronomi 6:4-9 és el primer manament i diu així: «Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic, estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i en tota la teua força.

Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.» Això és el que va contestar Jesús a un mestre de la llei quan li va preguntar quin era el primer manament, Sant Marc 12: 29-31, i per ser de tots natros conegut de sempre pensava que no calia dir-lo. I ja posats que estic, mencionaré allò de «no posis morrió al bou que trilla», del llibre Deuteronomi 25:4 al qual Sant Pere fa referència a la primera lletra als Corintis 9:16-18. Així que han sigut nou els paral•lelismes entre l’Antic i el Nou Testament, sent prou de moment —va dir l’oncle Innocenci.

—Atès este raonament que acaba de fer-nos, oncle, pot ser que este xiquet, la persona més gran de tota la historia, es va formar a la comunitat de Qumran des de los 12 anys als 30 —va dir Santi.

—Jo també penso igual d’esta manera, i devia de tindre temporades de permís per a estar amb la família, i qui sap si ajudava a son pare, sant Josep, en les faenes de la fusteria, si es que no estaven tots vivint a Qumran —diu Dionisi, tractant d’ampliar la biografia del rei de reis.

I d’esta manera, de moment, els tres hòmens tallen la conversa obligats per la pèrdua de la calentor dels sol que ja està arribant al perfil de la muntanya. Demà, si Déu vol, es tornaran a reunir i reprendran el tema parlant de quan Jesús, jovenet, jugava amb els amiguets per aquells indrets descampats, a prop de casa, on un dia es va construir la basílica de la Anunciació.

Miquel Ramos Roiget

QUMRAN

30

Club d’escacs

FINALS DE CATALUNYA D'ESCACS A LA PINEDA Durant bona part de la Setmana Santa, a la Pineda s'han disputat les finals de Catalunya d'edats d'escacs per a jóvens de fins a 18 anys. Natros, vam tornar a ser un dels equips de la província que portava més jóvens classificats, amb un total de sis, més dos jóvens més que s’hi van afegir a última hora. Gairebé tots els millors clubs d'escacs i escoles esportives de Catalunya eren representats a l'Hotel Palace de la Pineda.

Les finals són sempre difícils i natros, tot i haver fet un bon paper en la fase territorial, ho teníem molt complicat. Diguem que els clubs de províncies ho tenim complicat perquè hem de lluitar molt més que els centres on hi ha clubs potents i escoles d'alt nivell. Però natros no ens rendim mai i, com a mínim, anem a fer el millor paper possible... i. de tant en tant, rasquem algun podi.

Podríem dir que gairebé tots els nostres representants van fer un bon paper i alguns, com és el cas d'Arnau Fosch, en el seu primer any en categoria sub-14, va apropar-se molt al diploma dels deu primers classificats de la seua franja d'edat. Llàstima que a l’última ronda va haver de jugar contra una campiona d'Espanya, que ja ha jugat diversos mundials. Bon paper i, a més, esforçant-se molt a totes les partides.

Júlia Lisiewicz Jornet, ja que va classificar-se en segon lloc en sub-12 i es va assegurar una plaça per al campionat d'Espanya que es jugarà a Granada al mes de juliol. És l'únic jugador/a de totes les categories de la província de Tarragona que tindrà representació en una final d'Espanya. Des d'aquí li desitgem molta sort a la final i esperem que continuen els èxits.

La resta de representants —els dos Ivans, Cristina, els dos Marcs i Andrea— van fer un bon paper, després d’un gran d'esforç important i amb la possibilitat d’haver adquirit una bona experiència que segur que els reportarà bons beneficis en un futur.

Júlia Lisiewicz Jornet, durant el darrer campionat de Catalunya

En categoria de noies vam tornar a fer podi gràcies a la

CLASSES D’ESCACS: NIVELLS D’INICIACIÓ, INTERMEDI i AVANÇAT Per a jóvens i adults a partir dels 3 anys Tots els dissabtes a la tarda de 5.45 a 8 h.

Local: Planta baixa Casal, C. Montsià, 15 Vine amb natros.

Masdenverge Aprendràs i t’ho pasTel.: 661 918 470 saràs d’allò més bé!

A/e: cemasdenverge@yahoo.es ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Negres juguen i guanyen.

Blanques juguen i guanyen.

Negres juguen i guanyen.

Negres juguen i guanyen.

Club d’escacs

31

acompanyants.

Enguany celebrem la quinta edició del nostre torneig.

Els nostres jugadors i els del nostre territori poden disputar un bon torneig d'escacs sense anar lluny de casa i això cal saber valorar-ho. No tothom pot marxar de casa, durant una setmana o deu dies, per anar a jugar un torneig arreu de Catalunya o d'Espanya. Este el tenim aquí i l'hem de saber disfrutar i aprofitar.

LLIGA 2016

CATALANA

D'ESCACS

Enguany no ha pogut ser! No hem fet prou punts per a mantenir la categoria, en la qual hem militat durant un bon grapat d'anys, la de la segona catalana.

Ha estat, com sempre, un esforç titànic durant els mesos de gener, febrer i març, d'anar amunt i avall, jugant contra rivals d'entitat, però perdent tots els partits, molts d'ells molt ajustats i fent aconseguint només mig punt.

No ha estat el nostre any.

Una veritable llàstima. Natros no tenim un equip molt fort, ni en pressupost ni en jugadors, però sempre lluitem fins a l’extenuació, amb humilitat, però amb les màximes forces possibles i no fent-nos temor cap equip rival, per molt superior que sigue.

Malgrat tindre constants baixes de jugadors importants, hem anat a tot arreu amb la cara ben alta i donant el màxim de les nostres possibilitats. Hem perdut per la mínima amb el Tarragona, el Reus, el Cornellà, etcètera.

Segur que en els pròxims anys, amb l'ajuda de jóvens jugadors i de tots plegats, tornarem a pujar de categoria.

V OBERT DE MASDENVERGE TERRES DE L'EBRE SUB 2200.

Ja estem posats als 100% en l'Obert de Masdenverge dels dies 24, 25 i 26 de juny del 2016. Són mesos de dedicació, amb l'objectiu clar que tinguem un bon torneig d'escacs. Seran tres dies de torneig, però la preparació que es requereix per a organitzar un esdeveniment d'estes característiques demana una gran dedicació durant un mínim de 5/6 mesos.

De moment, podem dir que anem en bona marxa pel que fa a les inscripcions; ja tenim 50 jugadors inscrits, tot i faltar mes i mig per a la competició. Ens agradaria fer el ple, com en edicions anteriors.

Pel que fa als espònsors/col•laboradors, hem de dir que comptem amb molt bon suport per part dels establiments de Masdenverge; cases de turisme rural, bars-restaurants, botigues, tallers... són col•laboracions xicotetes, però que ens ajuden a quadrar els números i que revertixen en gent del municipi durant els dies de la competició, tant per part dels que juguen com dels

CLASSES D'ESCACS A L'ESTIU Un any més, estem preparant les classes d'escacs d'iniciació, que com sempre fem durant el mes de juliol.

Les classes són gratuïtes.

Estigueu a l'aguait. Tots els que durant l'estiu estigueu interessats a aprendre a jugar als escacs, de manera amena, sense mals de cap, sense presses ni angúnies; tan vatros com els vostres fills. Farem algun pregó i també posarem cartells pel poble uns dies abans.

Els anys anteriors sempre hem tingut bona acollida. El juliol 2015 vam haver de fer dos grups d'iniciació: un per a xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys i l'altre per a jóvens, mestres i adults, a partir dels 6 anys.

Tots els que hi estigueu interessats, tant menors a partir dels 3 anys com adults de totes les edats, podeu reservar plaça o demanar que us passem informació.

Podeu contactar-nos a través del correu electrònic cemasdenverge@yahoo.es o bé telefonar al 661 918 470. És millor que no us espereu fins a l’últim moment, ja que les places són limitades (màxim: 25 persones).

CLASSES GRATUÏTES D’ESCACS ESTIU 2016 El Club d’Escacs Masdenverge t’oferix la possibilitat d’aprendre i divertir-te jugant als escacs. Gimnàstica men­ tal durant este estiu, de manera en­ tretinguda i amena.

Els dies 5, 6 i 7 de juliol farem classes d’iniciació als escacs, a les tardes, de 6 a 7.30 hores, a partir dels 6 anys; els adults també hi poden participar.

Es faran tallers de preescacs per a xiquets i xiquetes de 3, 4 i 5 anys de 6 a 6.45 hores.

Local: Club Escacs Masdenverge C/ Montsià 15, baixos. Masdenverge.

Inscripcions a: cemasdenverge@ya­hoo.es // Més info al tel: 661 918 470 Josep Maria.

32

Club Patí

ACTIVITATS DURANT ELS MESOS DE MARÇ I D’ABRIL Els dies 21 a 24 de març, el CP Masdenverge va organitzar un campus de Pasqua amb el suport de la patinadora internacional Zaida Ardit. Gran èxit d’assistència!!!

Els dies 2 i 3 d’abril, a Alcover, s‘hi va celebrar el I Trofeu d’iniciació de nivell B i certificat, en què van participar les nostres patinadores.

Brenda Esquerré: 1a classificada nivell B (8 i 9 anys).

Aroha Troncho: 6a classificada nivell B (8 i 9 anys).

Gemma Torta: 14a classificada nivell de certificat (12 i 13 anys).

Rosa Esteban: 11a classificada nivell certificat (+ 14 anys).

Club Patí El 10 d’abril, a Alcanar, s’hi va celebrar la Final comarcal dels jocs esportius del Montsià.

En categoria benjamí A, hi van competir Brenda Esquerre i Aroha Troncho, amb un primer i un segon lloc, respectivament.

En categoria juvenil A, Rosa Esteban va quedar primera, mentre que en modalitat trio xou, les patinadores Genu Esterlich, Rosa Esteban i Eva Sans també van quedar en primera posició.

Totes les patinadores es van classificar per a la pròxima convocatòria, la final de les Terres de l’Ebre, que se celebrarà l’1 de maig al Perelló.

Club Patí Masdenverge

33

Club de futbol

34

FINAL DE TEMPORADA Tot allò que és bo acaba, i així és perquè el prebenjamí posa fi a la temporada. Durant estos dos mesos hem seguit amb la lliga, tot i que esta vegada no ens ho han posat gens fàcil. El dia 12 de març vam enfrontar-nos a l’Amposta blanc, un rival dels forts al qual no vam podem guanyar tot i haver jugat un partidàs amb un resultat final de 7 a 3 (2 Pau i 1 Pep). A continuació, el dimecres 16 de març, vam jugar contra la Sènia; va ser un molt bon partit, tot i que no vam aconseguir evitar el gol del desempat a dos minuts del final i vam perdre per un marcador ajustat de 3-4 (1 Biel Curto, 1 Pau i 1 Iker). El dissabte 19 de març vam anar Santa Bàrbara a disputar el derbi; malauradament, vam reaccionar tard i vam perdre per 5 a 2 (2 Pau).

Per Pasqua vam tindre una setmana de descans.

Vam tornar el 2 d’abril amb moltes ganes i es va notar perquè vam guanyar a casa al Sant Jaume per un clar 8 a 6 (5 Iker, 2 Pau i 1 Biel Curto). Malauradament, però, la setmana següent vam presentar-nos al camp de la Rapitenca molt de matí i vam fer un partit sense saber ben bé com jugar amb un marcador final de 16 a 1 (1 Biel Curto). La setmana següent, dissabte 16 d’abril, vam jugar a casa davant de l’Alcanar Grana, un partit en què el porter de l’Alcanar ens ho va posar difícil i que vam perdre per un resultat de 1 a 3 (1

Pau). Per Sant Jordi vam haver de tornar a l’estadi de la Rapitenca, però esta vegada, tot i perdre per 3 a 0, vam fer un molt bon partit. Finalment, l’últim cap de setmana d’abril vam anar a jugar contra la Sénia, en un partit amb bastant de fred en què vam despertar-nos a les dos últimes parts i no vam aconseguir empatar el partit que va acabar 4 a 2 (2 Pau).

Per acabar, de part dels entrenadors, només ens queda dir que moltes gràcies per esta grandíssima temporada, menuts!!

Mas de Barberans El diumenge 24 d’abril eren festes al Mas de Barberans i ens van invitar a jugar un amistós de futbol sala davant un equip de prebenjamins.

El resultat va ser de 0 a 11 (1 Mateu, 1 Pep, 1 Roc, 5 Iker). Val a dir que el prebenjamí del Mas de Barberans és un equip que no juga cap lliga.

Després del partit, van regalar-nos un bon berenar i una copa com a primers classificats, un gran detall per part del Mas de Barberans.

Club de Futbol Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Mitjà enginyós d’aconseguir un efecte. Mamífer.

2. Mena de teixit. Punt cardinal. Mossegada. 3.

Mascle de l’oca. Detall característic i repetitiu de la manera de parlar. Arbre. 4. Consonant. Aversió injustificada. Vocal. 5. Que no és caduc. 6. Consonant. Vestidura antiga de soldat (plural) . Consonant. 7. Pedra preciosa. Que es manté dret i tibant.

Negació. 8. Nascut. Consonant. Poble del Pirineu.

9. Inclinació viva entre dos persones. Arbre de muntanya.

VERTICALS

1. Bocí. Unitat de massa. 2. Animal. Consonant.

Manoll de flors. 3. Utilització. Beneit, ximple. Inflexió de la veu. 4. Consonant. Baralla de setantavuit cartes. Consonant. 5. Pupil•les. 6. Consonant.

Cinemes. Consonant. 7. Arbre. Abans. Qualificació.

8. Topada. Vocal. Xiquet. 9. Continent. Arbust nadalenc.

35

36

La “contra”

LA BIBLIOTECA