BIM 66

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 66

1

Tercera època

PREU: 3 euros

maig/juny 2014

MASDENVERGE ACULL EL III OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS DE MASDENVERGETERRES DE L’EBRE

XXV JORNADES CULTURALS

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Benvinguts/des a tots i a totes a la seixanta-sisena edició del Butlletí Informatiu de Masdenverge. Esta vegada m’hagués agradat posar-li un títol a l’editorial: “Masdenverge, bressol de campions”. Este títol vindria arran de les victòries o els bons resultats, cadascú en la seua disciplina corresponent, de veïns i veïnes del nostre poble, com ara és el cas d’Adan o de Vicent en el BIM anterior, o de l’Elisa, Andreu i de Vicent un altre cop en este BIM. Però la part i el motiu més important d’estes paraules seria també el següent: per a què una persona triomfe o trague bons resultats en una disciplina, cal la constància de sos pares a l’hora de portar el xiquet o xiqueta a entrenar contínuament i, també molt important, tindre un bon entrenador, una bona persona que tire del carro, una persona que s’implique i que visque l’esport al qual es dedica i li agrade en deliri la seua feina.

Esta persona és una eina indispensable per al triomf. I resulta que aquí, a Masdenverge, d’estes PERSONES també en tenim! I resulta que en tenim una a qui personalment jo m’aprecio moltíssim a la qual li han atorgat un premi: es tracta de Josep Maria Alomà, president del Club d’Escacs Masdenverge i col•laborador incansable de la nostra revista.

Resulta que el passat 29 de maig, Josep Maria va rebre el Premi Forjador 2014 (la paraula del títol del premi ja ho diu tot). A l’acte, que va tindre lloc a la plaça dels Dolors de Tortosa, van assistir-hi: el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau; el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés; l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la representant territorial d’esports, Cinta Espuny. Este premi és un reconeixement que entrega la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre per a destacar i reconèixer la dedicació i l’aportació continuada al món de l’esport del territori.

En paraules extretes del diari l’EBRE: “a més a més de Fuentes, també va rebre un destacat i merescut reconeixement Josep Maria Alomà per la seua dedicació al món dels escacs durant els vint-i-cinc anys a càrrec del Club Escacs Masdenverge.” La veritat és que tant des del Consell de redacció com personalment ens n’alegrem moltíssim; a més, creiem que “ja era hora”. És un premi més que merescut! Moltes felicitats, Josep!

Com heu pogut vore a la portada, continuem… o seguim amb els escacs, ja que al nostre municipi i dins del marc de les XXV Jornades Culturals es va celebrar el III Obert Internacional d’Escacs de Masdenverge-Terres de l’Ebre. A l’interior trobareu una extensa crònica d’este esdeveniment.

D’altra banda, i com a novetat d’este BIM, també hi trobareu les entrevistes, amb les seues fotos corresponents, que s’han fet a les pubilles d’enguany, totes elles guapíssimes! Després ja ens mantenim en la nostra línea, amb les diverses seccions i variats d’articles d’opinió que fan d’esta revista un testimoni escrit de la “vida” local de les associacions del nostre poble.

I ja a les portes de la Festa Major —arreglant parcs, emblanquinant parets o posant senyeres—, m’acomiado desitjant a tothom una bona lectura d’este BIM 66, amb un total d’onze anys al vostre costat.

René Gonel

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 3/2014, DE 27 DE MARÇ DE 2014.

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dóna compte al ple.

Núm. 17/2014 d’aprovació de la liquidació del pressupost general de 2013.

Núm. 20/2014 pel qual s’aprova la incorporació al pressupost del 2014 dels romanents de crèdit d ’i n co r p o r a c i ó o b l i g a t ò r i a provinents de l’exercici 2013.

RE núm. 139 del Servei de Protecció de la Legalitat Urbanística del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Tramet resolució de prossecució d’una execució subsidiària del l’ordre de restitució de la legalitat urbanística, corresponent a la transformació de naus agrícoles en habitatges per a temporers a la parcel·la 95 del polígon 10 al camí de la Foia de Masdenverge.

RE núm. 162 de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya. Pregunta quin serà el compromís i col·laboració de l’Ajuntament amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals, en l’organització de la consulta sobre el futur polític de Catalunya en els termes legalment establerts.

L’alcalde també dóna compte que al febrer va manifestar l’interès d’adhesió al Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia per a fer efectiu el programa europeu d’impuls de l’eficiència energètica i les energies renovables als municipis de la demarcació de Tarragona.

2. APROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2014 NÚM. 2/2014, DE BAIXES PER ANUL·LACIÓ DE CRÈDITS, PER A FINANÇAR EL ROMANENT DE TRESORERIA NEGATIU DE LA LIQUIDACIÓ DE L’EXERCICI 2013.

3. DECLARACIÓ DE SERVEIS ESSENCIALS DE L’AJUNTAMENT DE MASDENVERGE.

L’1 de gener de 2014 va entrar en vigor la Llei 22/2013 la qual establix una sèrie de mesures que afecten directament a la contractació de personal i al nomenament de funcionaris en l’àmbit de totes les administracions, inclosa l’administració local.

L’Ajuntament de Masdenverge només procedirà a la contractació de personal laboral temporal o nomenament de personal funcionari interí quan es donen necessitats urgents i inajornables que afecten un sector, funció i categoria professional que es considere prioritària o que afecte al funcionament dels serveis públics essencials: serveis administratius generals, vigilància de serveis, llar d’infants, biblioteca municipal, piscina municipal, jardins i manteniment de vies urbanes, neteja de dependències municipals i emissora municipal.

4. APROVACIÓ DEL PLA PRESSUPOSTARI A MITJÀ TERMINI PER AL PERÍODE 2015 A 2017.

Previsió d’ingressos i despeses.

2015: + 1.128.151 / - 1.071.294; 2016: + 1.117.739 / - 1.103.908; 2017: + 1.101.043 / - 1.085.810.

5. RATIFICACIÓ DEL DECRET D’ALCALDIA D’APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ I ELS AJUNTAMENTS DE FREGINALS, LA GALERA, GODALL, MAS DE BARBERANS I MASDENVERGE PER A LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ MITJANÇANT EL PROGRAMA DE TREBALL I FORMACIÓ PER A PERSONES ATURADES NO PERCEPTORES. 6. ACORD DE REBUIG AL PLA

3

REGISTRE CIVIL NAIXEMENTS Sofia Hinojosa Pueyo (6-V-2014)

HIDROLÒGIC DE LA CONCA DE L’EBRE APROVAT PEL GOVERN ESPANYOL.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 4/2014, DE 29 D’ABRIL DE 2014.

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dóna compte al ple.

* Núm. 35/2014 de formulació d’al·legacions a l’informe d’auditoria de la declaració de l’Ajuntament de despeses corresponents al període de l’1 de gener a 30 de juny de 2013 del PO FEDER de Catalunya 20072013, Viure al Poble. * Núm. 36/2014 de reserva de locals oficials i llocs públics d’ús gratuït per a la celebració d’actes de la campanya electoral.

2. SORTEIG DELS MEMBRES DE LA MESA ELECTORAL PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU DEL DIA 25 DE MAIG DE 2014.

Resulten escollits: Jaime Suarez Clemente (president), Felipe Roiget Roig (1r vocal) i Oliver Cruz Boix (2n vocal).

3 . A P ROVAC I Ó D E L C O N TRACTE DE CESSIÓ EN COMODAT DEL FONS DOCUMENTAL DE L’AJUNTAMENT, ENTRE EL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ I L’AJUNTAMENT DE MASDENVERGE.

l’Ajuntament comunica

4

4. DONAR COMPTE DE L’ I N F O R M E T R I M E S T R A L D’INTERVENCIÓ PREVIST A L’ARTICLE 4.3 DE LA LLEI 15/2010, PER LA QUAL S’ESTABLIXEN MESURES DE LLUITA CONTRA LA MOROSITAT DE LES OPERACIONS COMERCIALS.

d’Ensenyament. Agraix el tracte excel·lent i el suport rebut per part de l’Ajuntament en la realització de la Roda de Teatre infantil i juvenil del Montsià a Masdenverge.

5. DONAR COMPTE DE L’INFORME TRIMESTRAL DE SEGUIMENT DEL PLA D’AJUST. 6. MOCIÓ PRESENTADA A L’EMPARA DE L’ARTICLE 91.4.

SOL·LICITUD A LA DIRECCIÓ GENERAL DEL CADASTRE DE L’APLICACIÓ DEL PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ CADASTRAL PER A L’ANY 2014.

25 de maig (Dilluns de Pasqua Granada) i 7 de desembre.

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 5/2014, DE 29 DE MAIG DE 2014.

1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d’interès de què es dóna compte al ple.

- RE núm. 209 del Consell Comarcal del Montsià. Tramet certificat d’aprovació del Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge per a l’arranjament del camí de Solsó.

- RE núm. 262 del Departament

2. FIXACIÓ DE LES DOS FESTES LOCALS PER A L’ANY 2015.

3. FORMULACIÓ D’AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES CONSTRUCCIONS AGRÍCOLES TRADICIONALS DE LES TERRES DE L’EBRE. 4. DENOMINACIÓ DE LA BIBLIOTECA.

El ple acorda denominar la biblioteca com a “Biblioteca municipal de Masdenverge”.

5 . A P R OVA C I Ó I N I C I A L D E L’ E S TA B L I M E N T D E L SERVEI PÚBLIC CENTRE D’INTERPRETACIÓ I DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DEL SERVEI. 6. APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE LES XXV JORNADES CULTURALS MASDENVERGE 2014.

7. ACORD DE DONAR SUPORT

LA FOTO DIVERTIDA Pos sí, efectivament, els que apareixien a la foto eren, d’esquerra a dreta: Francisco de Porrera, Vicent del Bisbe, Agustí de Mates, i l’Àngel i Pepe del Tafallo. Esta vegada canviem de sexe. Totes les que apareixen a la foto són dones, unes dones que estaven collint lli al mas de Giné, a Mianes. Sabeu qui són estes senyores que pareixen tretes de “La casa de la pradera”?

A LA MOCIÓ DEL CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVO LU PA M E N T D E L A G E NERALITAT DE CATALUNYA, A FAVOR DE LA CONTINUÏTAT DE LA COOPERACIÓ MUNICIPAL AL DESENVOLUPAMENT A CATALUNYA I DE REBUIG A LA NOVA LLEI ESPANYOLA 27/2013 DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL. 8. MOCIÓ PRESENTADA A L’EMPARA DE L’ARTICLE 91.4 DEL RD 2568/1986. APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 1/2010 DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE MASDENVERGE A L’ÀMBIT DELS SUD-5 I SUD-9 PER A OBTENIR UN EQUIPAMENT ESCOLAR.

GRÀCIES, VICENT Des de l'Ajuntament de Masdenverge volem donar les gràcies a Vicent Albiol per la tasca voluntària i desinteressada que ha fet de pintar els bancs de fusta del poble.

Moltíssimes gràcies, Vicent. És una manera d'aportar el teu ofici a la comunitat una vegada ja estàs jubilat i en ganes de col•laborar.

Entre tots fem poble. Àlvaro Gisbert Alcalde de Masdenverge

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiquetes i xic, ja s'ha acabat lo curs escolar. I ara, als iaios, a qui més qui menos, mos toca estar un ratet més en los netets.

Francisca: Pos bueno, ja mos està bé. I això de la LOMCE esta, al final com s'ha quedat?

Cinteta: Pos veigues tu. Ara resulta que passarà com en la visita de Felipe VI a Girona, que tots som independentistes i resulta que ve el rei i tots perdem lo cul!

Francisca: Divendres passat, lo Departament d’Ensenyament va fer públiques les instruccions per al curs 2014-2015 i la Rigau, que ja la vam tindré de pregonera al poble, davant la reiterada demanda social i sindical que fos el Departament qui abanderés la desobediència a la LOMCE havia insistit sempre a dir que estes instruccions serien una resposta clara sobre el posicionament del Govern. I efectivament així ha estat i ben clara: l’aplicació de la LOMCE a Catalunya se farà efectiva l’1 de setembre del 2014.

José: I això què vol dir?

Cinteta: Entre altres coses vol dir que si s’aplica el model LOMCE, d’una banda, el Consell Escolar de Centre perd moltes de les seues atribucions i, d'altra banda, la llei s'aplicarà camuflada als currículums i a les avaluacions. En conclusió, com deia el títol d'aquella pel•lícula: "Españolear".

José: Pos bueno, una més que mos claven. Sort que ara baixaran els impostos! I del tema de l’extra dels funcionaris, com ho tenim?

Pepita: Pos ara diuen que el pròxim curs a lo millor ja els ho donen. Claro, vénen eleccions!

José: Xiques, una mica canviant de tema, a vatros que us han aparegut totes estes dimissions que s'han produït?

Francisca: Pos que encara n'hi ha hagut poques! Quan una cosa no va bé, en estes coses, no fa falta que t’ho digue ningú. Que no ho veus tu o que? Ja veus los vots que han tret, per exemple, los socialistes! Los demés tamé! Quina colla, diràs que ningú ha perdut! Tots tenen excuses per a continuar. Però bueno, lo país va així i ningú ho canviarà! Lo rei? Què t'he de dir que no sàpigues!

Cinteta: I menos mal que la selecció espanyola no va guanyar el mundial, que si no saps qui hagués pagat les primes? Pos mira,

los senyors Casillas i Xavi, juntament amb la Federació, van pactar estos preus: 72.000 euros per cap per arribar a quarts; 180.000, a semis; 360.000, a la final i 720.000 per guanyar-la. Més que ningú! 330.000 els brasilers i francesos i 300.000 els alemanys. I més que mai: a Alemanya 2006 el títol es pagava a 540.000 euros i a Sud-àfrica 2010, 600.000.

Per a les eurocopes de 2008 i 2012, 214.000 i 300.000 euros respectivament. En quatre anys l'incentiu s'ha incrementat en un 20%.

José: Viva la crisis! Bueno, i al final quan han cobrat?

Pepita: Me penso que han pagat! O al menos és lo que haurien d'haver fet! Però tranquils que la casa és gran! Saps quants xiquets estan en perill de desnutrició a Catalunya estos dos mesos d'estiu que no hi ha menjador escolar?

Francisca: Jo te contestaré esta pregunta en paraules de la societat catalana de pediatria. Mira que diuen: “Podríem afirmar que a Catalunya fins ara no podem parlar de desnutrició en la població infantil per motius econòmics, però ens preocupa seriosament que pugue passar.

L’Informe sobre la Malnutrició Infantil a Catalunya que ha elaborat el Síndic de Greuges dóna un toc d’atenció als governs i als polítics perquè revisen els criteris de la renda mínima d’inserció, augmenten les beques menjador, les ajudes econòmiques, els aliments que reben les famílies necessitades i milloren la política social. Només si es creen les condicions socials i educatives que garantisquen que tots els xiquets i xiquetes catalans poden disfrutar d’un estat de benestar complet físic, mental i social tindrem una població sana capaç de crear una societat forta i amb futur.

Sens dubte, és la millor inversió que un govern pot fer.”

Pepita: Pos sí, un govern que ja va anunciant poc a poc que sortim de la crisi en la qual hem estat immersos molt de temps. És cert això?

Francisca: Pos no ho sabem. L'únic que sabem és que s'aproximen les festes i volem sortir a celebrar-les desconnectant durant uns dies, a l’igual que hem fet durant estes jornades culturals que hem passat i durant les quals hem disfrutat amb els nombrosos actes que s'han celebrat. N'hi ha hagut de tot tipus i per a tot tipus de públic.

Cinteta: Pos sí, com sempre, són un preludi de l'estiu. Són com una festa de benvinguda al bon temps. Hem celebrat Sant Joan amb les fogueres i els petards i ara ja s'acosta la festa grossa.

José: Pos bueno, abans que arribe, anemo’n a dinar, que acaba de tocar la una al campanar i si mos agafa en la panxa buida ne hi haurà un fart!

CODERE

L’ENQUESTA

Penseu que caldria promocionar més (senyalització, neteja els accessos, cura i seguiment de l’indret…) els espais naturals del nostre municipi: la Pinada, la Font del Peu, la Foia...?

Sí, però amb el mínim de despesa

5

11 vots

Sí, és prioritari.

4 vots

No

0 vots

I la pròxima enquesta és: S’està treballant en desenvolupar un centre BTT, que tindrà el seu punt al Centre Actiu Masdenverge. Trobeu que estaria bé crear un grup ciclista al municipi per a fomentar esta activitat?

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

Notícies locals/opinió

ELS MASDENVERGENCS (II) Com apuntàvem en el primer capítol, durant l’últim terç del segle XIX els masdenvergencs s’enfronten a una dura crisi provocada, fonamentalment, per l’adversa situació del món agrari que es viu al país. Les mesures desamortitzadores dels diferents governs perjudiquen sobretot els propietaris menuts, molts dels quals s’han de convertir en jornalers. Esta crisi troba localment el seu correlat en les precàries condicions d’una terra que comença a esgotar-se en tots els sentits. Això resulta dramàtic per a una població que fins allavons ha augmentat de manera ràpida i només el nou escenari que representa la ribera oferix un miserable respir a les enormes dificultats per a tirar endavant. Així, el dia a dia se supera amb la tenacitat inesgotable que tenen aquells individus, dones i homes, acostumats a patir. Entre les oliveres fargues i els llots infectats de malària s’estén el seu món. Els Ports i la mar encerclen les seues esperances.

Amb tot, la comunitat s’assenta al damunt de bases prou fermes que en mantenen la cohesió. I el fet d’haver-se segregat de la Galera encoratja els nostres avantpassats a treballar per un destí més fecund; un destí que de moment passa només —això sí— per la pura supervivència. Però, si bé és cert que la duresa de la vida no dixa temps ni forces per a totes aquelles activitats de tipus abstracte —que es donen en societats que no han de sofrir pel pa de cada dia—, alhora crec que tampoc existix encara una plena percepció de les possibilitats com a col•lectiu. En este sentit, la manca d’història i de tradició pròpies representen un handicap. És a dir, Masdenverge ja és un poble però no sap o no pot actuar com a tal en el sentit més elevat de la paraula. I això perquè als masdenvergencs els manca alguna cosa més que prosperitat econòmica: els manca trobar-se a ells mateixos.

A MASDENVERGE VA CAURE UN GLOBO… Quan vaig començar a estudiar a l’antic Institut de Formació Professional de Tortosa —actualment Institut de l’Ebre— ara fa vint-i-cinc anys, a la meua classe hi havia alumnes de bona part dels pobles de les nostres terres. Jo era, en aquell moment, l’únic masdenvergenc de tot el centre, i em sorprengué constatar que certs companys i també alguns professors responien amb la nostra coneguda parèmia “A Masdenverge va caure un globo!” quan em donava a conèixer. N´hi havia que no podien dir exactament on estava situat el poble, o el confonien amb el Mas de Barberans, etc.; però, en canvi, sabien —almenys d’oïda i molt superficialment— la història de la caiguda del Globo.

El coneixement dels fets tradicionals dels diversos pobles s’ha anat esmorteint, de manera imperceptible, a mesura que han passat els anys. Em referixo,

particularment, a les històries i llegendes succeïdes als municipis de les nostres Terres de l’Ebre. Això és conseqüència del gran canvi en les formes de vida, que han fet que una part important del bagatge cultural transmès oralment acabe sent “superflu”. Però la realitat és que les tradicions han tingut sobre la nostra vida comunitària una importància cabdal. El Globo de Masdenverge continua sent, més enllà de la típica exclamació, del romanç popular i de la història que tots més o menys coneixem, el referent sociocultural per excel•lència del nostre poble.

Els motius que van tindre els individus que aixecaren aquell Globo i on va tindre lloc tot plegat són coses que possiblement ja no sabrem mai. De totes maneres, tot i la lògica curiositat que puguem sentir, per al tema que ens ocupa no tenen cap importància. El cas és que al final d’octubre de l’any 1882 algunes persones del nostre poble van vore com davallava del cel una figura estranya que després identificaren amb un globus aerostàtic. No dixaria de causar una forta impressió tenint en compte que per a molta de la gent d’aquella època allò era una cosa totalment desconeguda, gairebé sobrenatural. A més, i per acabar d’arrodonir el misteri, a la possible cistella no hi viatjava ningú… En un llogaret tan menut les notícies corren com la pólvora, i en un tres i no res tothom devia estar parat al voltant de l’embalum. Només podem imaginar-nos allò que es va viure allavons. Quin rebombori degué organitzar-se! Quantes hipòtesis van ballar pel cap dels masdenvergencs per a poder explicar-se un fet tan extraordinari!

Com és natural, la nova del succés no va quedar-se al poble i molt prompte es coneixia per Santa Bàrbara i Amposta, i després a la resta de viles veïnes amb una barreja de sorpresa i curiositat. La frase exclamativa “a Masdenverge va caure un globo!”, que té possiblement un origen extern, començà a circular per l’espai i el temps despertant a poc a poc entre els nostres avantpassats un sentiment de major consciència col•lectiva. Els masdenvergencs d’aquella època tenien molt clar que formaven un poble, amb tot el que significa a la pràctica, però aquell esdeveniment va donar-los el tret distintiu —la marca, que en diríem avui— que els feia sortir de l’anonimat i, en certa manera, també de la inòpia social. És a dir, com passa a vegades en la història de les comunitats, un simple fet sobrevingut prenia el caràcter de revelació.

Si repassem els moments importants del nostre passat, la fundació de la vila és un esdeveniment de molta rellevància, com és lògic, però desconegut; quelcom borrós que només sabem que va tindre lloc d’alguna manera. Mou ressorts, i tant!, dels quals ja n’hem parlat una mica en l’anterior capítol, però no es reconeixen al primer antuvi.

La constitució d’un ajuntament propi va tindre sens dubte una enorme transcendència des del punt de vista pràctic, però tampoc és una fita que haja penetrat en l´ADN col•lectiu, si em permeteu l’expressió. Si hi ha un fet que, vist en retrospectiva, va dessonillar l’esperit de poble entre

Notícies locals/opinió els masdenvergencs va ser el de la caiguda del Globo.

Cap altre fenomen com este —almenys d’una tal intensitat— ens ha fet mirar enrere de manera recurrent per a buscar-nos i reconèixer-nos a natros mateixos.

Així que la revelació de què parlava més amunt arribà de fora. Va ser l’atzar, que tan bé fa les coses, el que va propiciar-la llançant del cel aquell objecte al municipi més menut del territori. Un simple accident que va col•locar Masdenverge al mapa i, de retruc, a les masdenvergenques i els masdenvergencs com a protagonistes de la seua pròpia narració. La història s’anuncia d’un sol cop, i ja per sempre hi haurà un abans i un després d’aquell moment per a tots els que hem vingut al darrere.

Una de les poques fonts d’informació, més o menys fidel, que tenim sobre allò que succeí al poble arran de la caiguda del Globo és el conegut romanç popular.

En esta breu composició anònima es parla de diversos personatges que sembla que protagonitzaren els moments importants de la història, des de l’albirament fins al desenllaç final. En qualsevol cas, també dixa clar que la participació va ser, d’una o altra manera, de tot el poble. Més enllà, però, de les mencions explícites o dels actes concrets, fins i tot de la ironia que traspua, el text posa de relleu sense solució de continuïtat dos elements fonamentals pel que fa a la reacció de la gent.

El primer és la sorpresa inicial i les especulacions sobre l’origen del Globo, que és el que més ha perdurat fins i tot arribant als nostres dies. L’altre és per a mi el més important, almenys des del punt de vista d’un cert tarannà propi, i en relació al qual poques vegades ens hem aturat a reflexionar: l’intent, fracassat, d’enlairar de bell nou el Globo.

Per què van provar d’aixecar-lo? Va ser una decisió solemne, presa potser per l’ajuntament en sessió, o totalment improvisada? Van buscar algun assessorament extern per a fer-ho? Hi havia algú disposat a pujar a dalt de la cistella? Les preguntes es multipliquen i moltes són impossibles de contestar, però llegint el romanç —literalment i també entre línies— i analitzant una mica el caràcter de la nostra gent podem, si més no, deduir-ne algunes respostes.

Jo crec que la idea de fer volar el Globo casa molt bé amb tot el que hem dit al voltant dels masdenvergencs, almenys en el moment en què succeí el fet. La seua manca de tradició cívica i cultural i, al mateix temps, un caràcter desproveït encara d’orgull per l’element col•lectiu, els impulsa a l’acció ans que a la reflexió. Un poble que com a tal no té res i per tant no valora res, en certa manera abocat al moment, al dia a dia, no pot actuar d’una altra manera. El Globo caigué del cel i al cel havia de tornar per a seguir el camí que li assignés la providència. Així que el veritable repte era enlairar-lo un altre cop. Mentrestant, el remolí d’esdeveniments devia empassar-s’ho tot. I aquí potser entra en escena, en re-

7

lació amb el que deia, esta característica tan nostra al llarg del temps: l’estropada, el dit i fet que algunes vegades —és forçós reconèixer-ho— ha convertit una arrencada de cavall en allò que ja sabem… Com ens aclarix la cançó, la temptativa acaba en fracàs perquè el Globo va cremar-se just quan procuraven aixecar-lo.

I una possible conclusió més: la cistella no tenia cap “pilot”. Si algú s’hagués prestat a pujar-hi, l’autor d’un romanç que és tan prolífic en personatges l’hauria segurament esmentat com un heroi. Però perquè hi haja herois fa falta un idealisme que no existia en aquell medi. De fet, ni tan sols crec que lliguessen tot plegat amb una corda per a poder recuperar el Globo un cop aconseguida certa alçada, ja que els versos “entre quatre l’aguantaven, també Ximo de Bartolo” —jo entenc aquí que el subjectaven manualment perquè no s’enlairés mentre escalfaven l’aire—, semblen desmentir esta suposició.

Així, la història i després gairebé mite del Globo es construix al damunt de les seues pròpies cendres.

I això ens pot fer pensar que els nostres iaios surten prou tocats del repte que els prepara el destí. Però per baix dels fracassos del present a vegades germina la llavor d’un demà més pròsper. Perquè tot hauria sigut diferent si el Globo s’hagués enlairat, anant a parar potser a un altre poble… o simplement si unes persones amb un caràcter més conservador hagueren decidit desar-lo. ¿Però hauria sigut millor, qualsevol d’estos desenllaços, per als interessos futurs de la comunitat? Ho dubto molt. El fet és que l’exclamació “a Masdenverge va caure un globo!”, que al principi potser courà una mica, exemplificarà al cap i a la fi tot allò que ens representa, convertint-se en la clau de volta de l’edifici social. Si materialment la vila naix al pinyonet de dalt del turó, on també la primitiva església marca el centre de la comunitat espiritual, és a partir dels fets que hem narrat que es completa el sentiment de poble amb el ple reconeixement, a dins i a fora, de la seua personalitat col•lectiva.

Un segle després d’aquell episodi els masdenvergencs van voler tancar el cercle. L’estiu del 1984 es va aixecar un globus —esta vegada sí!— que simbolitzà, potser inconscientment, la superació de la desfeta xicoteta que havia donat inici a una nova etapa. I este segon Globo va elevar-se sobre un poble ben diferent del que veié aquell que va arroplegar el fill del Pono. Sí, la de finals de la passada centúria és ja una vila immersa en el món, oberta als corrents de la modernitat i en la qual els seus habitants progressen fins i tot més a nivell individual que conjuntament. A més, porta sobre la pell la marca dels millors anys d’espenta urbanística.

Però no convé córrer tant. En un segle hi ha moments per a tot i, com vorem en el pròxim capítol, s’havien de viure encara moltes tronades abans de l’arribada del bon temps.

Rubén Royo Espuny

8

Pubilles 2014

Nom: Rebeca Garcia Ribas Estudis: ESO Entitat que representaràs a les Festes Majors? Centre excursionista Masdenverge.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Per a mi ser pubilla és viure les festes del poble més a prop i de manera diferent, anant a més actes.

Pel•lícula preferida? “La última canción” Últim llibre llegit? Quantic love de Sonia Fernández-Vidal.

Què t'agradaria ser de gran? M’agradaria ser guia d’activitats pel medi natural.

Color preferit? Verd.

Música i cantant que t'agrada? Electrolatino i Melendi.

Aficions? Futbol i bicicleta.

Què t'emportaries a una illa deserta? Una pilota de futbol, una amiga i un joc.

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? Trobo que res.

Estan bé com estan.

Nom: Soraya Fernàndez Altabella Estudis: Enguany he fet un PQPI de comerç.

Entitat que representaràs a les Festes Majors? Represento a Ràdio Joventut.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Ser pubilla d’estes Festes Majors 2014 és un gran honor per a mi. Des de menuda he tingut la il•lusió de poder ser-ho i ara que ho sóc dono les gràcies a tots aquells que ho han fet possible.

Pel•lícula preferida? No tinc una única pel•lícula preferida, però si m'he de quedar amb una és El diario de Noah. Últim llibre llegit? L’últim llibre que he llegit és “Cincuenta sombras más oscuras” de la trilogia de Cincuenta sombras de Grey.

Què t'agradaria ser de gran? M'agradaria ser mestra de pàrvuls o policia, ja que m'encanta tot este món.

Color preferit? Tinc dos colors preferits: el marró i el verd-llima.

Música i cantant que t'agrada? El tipus de música que més m'agrada i més escolto és el minimal, una de les derivacions del house. Quant a cantant em quedo amb Lana del Rey. Aficions? Els meus hobbies sempre han sigut dibuixar i fer manualitats, tot i que ara no ho practico tant com abans. També adoro sortir amb els meus amics i amigues de festa, escoltar música.

Què t'emportaries a una illa deserta? M'emportaria principalment una canya de pescar per a poder alimentar-me, alguna cosa per a poder fer foc, un coixí i una manta per a no patir tant a l'hora de dormir i, per acabar, un parell d'amigues per a no estar tot sola... jajaja!

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? Jo personalment no canviaria res en absolut, crec que són unes Festes Majors molt justes per a tothom ja que hi ha activitats per a totes les edats. En canvi, potser hi posaria més tardes de bous o alguna festeta més per a als jóvens com jo. Tot i que sense afegir res, són unes festes fantàstiques.

Pubilles 2014

Nom: Sandra Àngels González Garrigós Estudis: ESO i cursant Batxillerat.

Entitat que representaràs a les Festes Majors? Country.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Per a mi té un significat molt important, ja que ser pubilla no tant sols és vestir-se mona i somriure per a quedar be, ser pubilla és passar uns dies al costat de les autoritats del poble, els representants de les associacions, els amics i els familiar. Significa que es l'últim any que seràs menor, i això vol dir que has d'aprofitar estes festes i este temps. Haver d'estar present a tots els actes al costat del poble i vore les activitat que organitzen cadascun dels habitants, sentir-te important i gaudir-ho al màxim. En definitiva, per a mi, ser pubilla d'este poble és un honor.

Pel•lícula preferida? “Forrest Gump” i “War horse” Últim llibre llegit? “Tres sombreros de copa”, una obra teatral de paròdia de les conversacions socials i diàlegs plens d'humor.

Què t'agradaria ser de gran? M'agradaria arribar a ser mosso o treballar en el camp social ja que m'agrada tractar amb la gent i no sóc d'estar en un sol lloc.

Color preferit? Roig.

Música i cantant que t'agrada? M'agrada tot tipus de música, però la meua cantant preferida és Ana Torroja, per les cançons fetes amb el grup Mecano.

Aficions? Jugar a futbol és la meua afició principal, però també m'agrada sortir a córrer, fer patinatge de velocitat o practicar algun esport amb companyia. Així mateix, em fascinen les manualitats i en faig alguna sempre que puc.

Què t'emportaries a una illa deserta? Amics, aigua, menjar i bengales, per a poder sobreviure uns dies sense patir molt.

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? Posaria mes nits de festa per als jóvens, tot i que la joventut d’este poble participa en les nits de ball. És una cosa que es pot observar en pocs llocs i això ho fa diferent. Per tant, no hi canviaria res.

9

Nom: Andrea Tena Colomé Estudis: he cursat primer de Batxillerat.

Entitat que representaràs a les Festes Majors? Societat de Caçadors Sant Isidre.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Sempre he volgut ser pubilla, ja que és una cosa que vas veient des de menuda i és com una tradició als pobles. També perquè t'ajuntes amb les amigues i passes bons moments que després són bonics per a recordar.

Pel•lícula preferida? “August Rush: el triunfo de un sueño” Últim llibre llegit? “La verdad sobre el caso Harry Quebert” de Joël Dicker Què t'agradaria ser de gran? No ho sé, de moment estic fent el batxillerat social, que inclou assignatures com ara economia, empresa i altres, i potser que em decante per alguna carrera de màrqueting o relacionada amb el que he estudiat.

Color preferit? Lila.

Música i cantant que t'agrada? La música pop és la que més m'agrada i com a cantant Melendi, ja que les seues cançons són enganxoses.

Aficions? M'agrada esquiar, córrer i, quan tinc una mica de temps, llegir.

Què t'emportaries a una illa deserta? Una multiusos, perquè d'esta manera podria fabricar utensilis per a obtenir menjar i habitatge, i així sobreviure.

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? Més participació per part de la gent gran a la típica carrera del conill. El motiu principal és que abans també hi participava la gent gran i els néts disfrutaven de poder vore als seus iaios córrer i ara fan grups on inclouen a persones amb una gran diferència d'edat entre elles, per falta de participació i iniciativa. Per este motiu, crec que s'hauria de promoure més una cosa que l'hem fet nostra i que els altres pobles no tenen.

10 Nom: Lara Ferrando Balagué Estudis: he acabat l’ESO i enguany he començat Batxillerat.

Entitat que representaràs a les Festes Majors? Representaré al Club Patí Masdenverge, un esport que des de menuda m’ha agradat molt. A més, ha donat moltes satisfaccions i vida al poble, ja que sempre ha tingut molts de seguidors.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Jo crec que ser pubilla evidència la joventut i la joia d’un poble viu i dinàmic. Penso que tant les meues companyes com jo viurem les Festes d’una manera diferent, més il•lusionant i participativa, col•laborant amb la gent de Masdenverge.

Pel•lícula preferida? “Ocho apellidos vascos” és una de les últimes pel•lícules que he vist ja que no sabria dir quina és la meua preferida. És una comèdia plena de tòpics i humor que descriu dos comunitats d’Espanya oposades i culturalment diferents. Últim llibre llegit? “El codi da Vinci” de Dan Brown. És una novel•la de misteri, però segons la meua opinió este llibre no només és extremadament entretingut sinó que està molt ben escrit i la trama és apassionant.

Què t’agradaria ser de gran? Tal com estan les coses avui dia, m’agradaria acabar els estudis i poder treballar sense haver d’emigrar.

Pubilles 2014

Color preferit? Tots els colors són bonics, però si n’he de destacar algun seria el blau turquesa que em transmet tranquil•litat, equilibri i harmonia.

Musica i cantant que t’agrada? No només m’agrada un grup sinó diversos com ara Melendi, El Canto del Loco, Els Catarres... i Publo, que dóna molta diversió i popularitat a Masdenverge.

Aficions? El que m’agrada més i m’ocupa més temps és xatejar per Internet via

Wattsapp, Facebook o Twitter, però també relacionar-me amb els amics i sortir de festa.

Què t’emportaries a una illa deserta? Un iot.

I a dins hi hauria de tot: menjar, aigua, comoditat…. I si em quedés sense provisions, tornaria a la civilització a recarregar.

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? Jo crec que les festes del poble són bastant completes i tenen una gran oferta per a totes les edats. Però proposaria que desprès de les nits de ball fer after fins a l’albada.

Nom: Tània López Campos Entitat que representaràs a les Festes Majors? Club de Fútbol Masdenverge.

Què significa per a tu ser pubilla de Festes? Per a mi ser pubilla d’estes Festes 2014 és una gran il•lusió, ja que representes al teu poble amb molt honor.

Pel•lícula preferida? “Los juegos del hambre” Últim llibre llegit? “Los juegos del hambre en llamas” Què t'agradaria ser de gran? M’agradaria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb el dibuix.

Color preferit? Blau.

Música i cantant que t'agrada? Música, Flaix FM; i cantant, Pablo Alborán.

Aficions? Jugar a futbol amb els amics.

Què t'emportaries a una illa deserta? M’emportaria una pilota i roba.

Què canviaries o què afegiries a les Festes Majors? La veritat es que no canviaria res, ja està be tot tal com està, però si es pogués posar alguna cosa mes, posaria més nits de festa per als jóvens, i més tardes de bous.

Llar d’infants FUNCIÓ FI DE CURS I DINAR DE LA LLAR!!

Com es comença a notar que s’acaba el curs! Amb el bon temps que ens acompanya vam celebrar el dinar de la llar que va servir per a què tant pares com xiquets passesen un diumenge amb harmonia i diversió!

Estos dies hem explicat que prompte farà hora d’anar a la platja, ja que a l’estiu hi anirem per a jugar amb l’arena, les pales i els povals… i també podrem prendre el bany!! També que la nit del 23 de juny se celebra la revetlla de Sant Joan, durant la qual és tradició llançar coets al cel de molts de colors!!! Tots els xiquets han fet unes activitats i recitat una dita relacionada amb la festa!

Com tots els anys, dins del marc de la Setmana Cultural, la Llar d’infants va fer la funció de fi de curs en la qual tots els xiquets van ballar i s’ho van passar d’allò més bé! Però com sempre, se’ns fa una mica trist haver de dir adéu als xiquets que marxen a l’escola… Es fan grans!! Ells són el Marc, la Paula, l’Arnau, el David, l’Erik, l’Iris, l’Adrián i la Bella! Els

11

desitgem molta sort en esta nova etapa que començaran molt prompte!

Esta vegada volem felicitar a tres pollets que han fet tres anys!! Són la Paula, l’Arnau i la Bella!! D’avui a molts anys!!

Us desitgem que l’estiu vingue carregat de bons dies familiars! Bones vacances!

Desirée Simó

Escola Rosa Gisbert

12

EL RACÓ DE L’ESCOLA Enrere hem deixat les confraries, les processons, les vestes, els viacrucis, les germandats i les vacances de Setmana Santa. La pluja va signar una treva i això va permetre que la fe prengués part en molts carrers, tot i que el dilluns de Pasqua va estar passat per aigua a bona part de Catalunya.

La diada de Sant Jordi és una festivitat en què la cultura i la convivència es fan paleses a molts carrers i places dels nostres pobles i durant la qual els llibres i les roses són els protagonistes. Natros, vam celebrar-la amb una exposició de dibuixos elaborats pels alumnes del cicle inicial i treballs-contes realitzats pels alumnes dels cicles mitjà i superior presentats en format paper i Power Point. Els alumnes d’educació infantil van fer un mandala de Sant Jordi i un punt de llibre dels personatges protagonistes de la llegenda.

A l’assignatura de música vam cantar una cançó molt coneguda que a continuació us presentem: Sant Jordi ja arriba, és un cavaller, i amb la seua llança, travessa el carrer.

Ja veu la princesa, que el drac vol menjar, si no ve de pressa, se la cruspirà!

Li clava la llança, cau escalabrat, la jove princesa...

Visca! S’ha salvat!

La rosa creixia, Sant Jordi l’ha agafat i a la princesa, ja li ha regalat.

Els dies 12, 13 i 14 de maig vam donar la benvinguda a la XXIX Roda de Teatre Infantil i Juvenil del Montsià. El primer dia hi van actuar alumnes de l’escola de Freginals de la nostra Zer, amb l’obra “La petita guineu” (“La raboseta”, en tortosí!). Aquell dia vam poder vore obres de tota mena, però l’adaptació de l’obra La cuca de llum d’una escola d’Amposta va agradar molt als més menuts de la nostra escola ja que tenia uns decorats molt vistosos i acolorits i els protagonistes estaven molt ben caracteritzats. L’últim dia es van representar les obres “La rateta que llegia a l’escaleta” de l’escola de Godall i “El vestit nou de l’emperador” de la nostra escola (obra representada per a tot el poble el 20 de juny, dins de la Setmana Cultural).

Era el 23 de maig vam anar tot el col•legi a la Galera per a celebrar la 24a Diada de la ZER Montsià. El

poble de la Galera va acollir-nos d’allò més bé i les activitats van fer la resta per a poder disfrutar d’un bon dia. El 6 de juny, la sexòloga M. Jesús Ribes va fer una sessió de formació preventiva per a fer aclariments a tot els alumnes de sext.

I el dia 9 de juny vam anar a vore l’exposició d’Elisabeth Sabala, una destacada pintora que ha arrelat al nostre poble. L’exposició a l’aire lliure dels seus quadres i escultures va deixar-nos a tots molt sorpresos.

Amb la festa cloenda de fi de curs vam tancar l’any escolar i també vam dir adéu als companys de sext: Anna, Joan, Júlia, Izan, Èric, Goretti, Ayyoub, Efren, Carlos i Ainoa, els quals han format part de la nostra gran família escolar durant molts anys. Que tingueu sort!!

Escola Rosa Gisbert

13

14

IES Les planes

ACTIVITATS DE PRIMAVERA DE L’INSTITUT LES PLANES

confiança per a ella mateixa, ja que ha aconseguit triomfar en una concurs propi de les lletres catalanes tot i ser romanesa.

Des del nostre institut li volem donar les gràcies i l’enhorabona.

A l’Institut no parem! Estes són algunes de les activitats més rellevants d’esta primavera.

Bojos i brillants Dos alumnes del nostre institut van ser seleccionats entre gairebé mil estudiants de Catalunya per a participar en el programa Bojos per la Ciència.

Agnès Bailach va ser admesa al projecte Bojos per la química que s’impartix a l’Institut Català d’Investigació Química a Tarragona i Joan Ibáñez va ser acceptat al projecte Bojos per la bioquímica, del departament de bioquímica de la Universitat de Barcelona.

Bojos per la Ciència és un programa de la Fundació Catalunya - La Pedrera que té l’objectiu de fomentar les vocacions científiques i apropar l’excel•lència en recerca als instituts de secundària. Hi participen vuit institucions científiques de Catalunya en les quals alumnes de batxillerat es formaran com a investigadors.

Segons alguns dels organitzadors, la intenció d’esta iniciativa és possibilitar l’accés a coneixements i investigacions d’un nivell molt superior al que es pot impartir als centres de secundària.

Es tracta d’afavorir a aquells jóvens que amb una gran passió per la ciència puguen desenvolupar tot el seu potencial. En paraules del mateix Joan Guinovart, director del Centre de Recerca Biomèdica: “volem ser la Masia dels investigadors”.

Foto dels alumnes del batxillerat científic del l’Institut Les Planes

Gabriela Osiac, guanya el Sambori El lliurament de premis d’esta vuitena edició del concurs ha tingut lloc a la població d’Alcanar. En esta cerimònia van ser presents el Delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Ferran Baldé; l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, i la presidenta d’Òmnium a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt. Finalment, la jornada va ser amenitzada per la Coral de l’Institut Sòl de Riu de la població que acollia l’acte. La presidenta d’Òmnium va voler senyalar la importància de fomentar l’ús del català i va remarcar la qualitat de les obres presentades.

En representació de l’Institut Les Planes es va presentar una alumna de 1r. d’ESO, Gabriela Osaic. Va nàixer a Romania, però des dels sis anys residix a la Galera i este és el segon premi literari que rep. Esta jove es va classificar en el segon lloc del certamen Sambori amb el relat Somni d’estiu, una història personal plasmada en el paper en forma de carta. Per a la nostra protagonista este reconeixement significa un augment de

Diada de Sant Jordi 2014 Este curs, l’Institut Les Planes de Santa Bàrbara ha organitzat una sèrie d’activitats per a celebrar la diada de Sant Jordi.

Els cursos de 1r i 2n d’ESO van participar en tres tallers: un d’EVP, on es van elaborar i exposar punts de llibre digitals; un de narrativa, on van reconstruir diferents textos; i un de cultura anglesa, on els alumnes van participar per equips en un trivial cultural. Els alumnes de segon cicle van participar en la lectura pública de textos literaris a la plaça de l’Ajuntament de Santa Bàrbara i se’ls va projectar la pel•lícula El club de los poetas muertos. Per la seua part, els alumnes de Batxillerat van assistir a la presentació del llibre La maledicció del groc d’ Armando Vericat, escriptor de Traiguera.

Tot els alumnes i els professors vam recomanar llibres per a llegir, portant el títol i l’autor enganxat en una nota adhesiva durant tot el matí. El centre també va organitzar el 1r Concurs de Fotografia “Què llegim?”, amb una àmplia participació dels alumnes, professors i personal del PAS. Els guanyadors del concurs han estat: Categoria 1r cicle: Roser Sanz (2n ESO) Categoria 2n cicle: Maria Bel (3r ESO) Categoria Batxillerat Grup “Abbey Road” 1r BAT: Àngels Gimeno, Josep Gorres, Joan Ibàñez, Lara Sales i Carles Soler.

Via verda El 7 d'abril tots els nois i noies de primer d'ESO de l'Institut Les Planes de Santa Bàrbara vam anar a fer una bicicletada per la via verda. L'autobús va recollir-nos a les vuit del matí i al cap d'una hora aproximadament ja érem a Horta de Sant Joan.

Després d'esmorzar a la plaça del poble i agafar les bicicletes, ens vam posar en marxa. El paisatge era molt bonic i hi havia molts túnels. Al cap d'unes hores vam aturar-nos a dinar a la

IES Les planes Font Calda. Després d'un llarg recorregut i alguns accidentats (no molt greus) vam decidir anar a menjar gelats a Benifallet.

Finalment, vam arribar a Xerta on ens esperava l'autobús.

L'excursió va ser llarga i molt divertida. Vam acabar cansats, però no hi ha res com compartir un dia a l'aire lliure amb els nostres companys.

Amàlia Fosch Tena i Laura Accensi Subirats 1B

Viatge de fi de curs 4t d’ESO de l’Institut Les Planes Des de fa uns anys, l’institut organitza el viatge de final de curs per als alumnes de 4t d’ESO. Enguany ens hem decidit a fer una ruta pel nord d’Espanya: hem visitat Cantàbria! L’estada de set dies consistia a recórrer els llocs més emblemàtics de la província (Santander, Potes, San Vicente de la Barquera, Santillana del Mar... i un llarg etcètera). El que més ens va agradar van ser les sortides a Picos d’Europa (ens va acompanyar un guia espectacular, en Fernando) i al zoo de Cabárceno, tot i que també vam quedar impressionats davant dels magnífics paisatges que ens envoltaven. Estranyament vam gaudir d’un clima fantàstic: sol i bones temperatures que ens van permetre banyar-nos a la platja que hi havia a uns deu metres de l’hotel. El dia de la tornada vam fer una última parada a la ciutat de Bilbao, on vam visitar l’estadi de San Mamés i el museu Guggenheim. Ha estat una experiència inoblidable, plena de grans moments que hem viscut amb meravelloses persones.

Tornaríem a repetir!

15

que no li convé. La Núria, després de reflexionar, va trencar amb la seua relació. Finalment, la Núria i en Pau recuperen el temps perdut i es declaren l’un a l’altre.

Durant estos quatre dies de faena vam allotjar-nos al càmping Castell de Montgrí. Allí tots els alumnes dormien en tendes i els professors en bungalous, a més de gaudir de la naturalesa i l’entorn.

A banda del concert, també teníem estones de lleure com ara poder fer un tomb pel poble, anar a la platja, fer un gelat, discomòbil, etc. La que més ens va agradar va ser l’activitat de dijous a la nit, ja que els grups Teràpia de Shock (grup del qual vam interpretar la seua emblemàtica cançó Sense tu) i Malnom (grup que cada any coopera amb la trobada) van oferir-nos un concert privat! L’estada va ser molt divertida i molt emocionant, ens ho vam passar pipa! L’any que ve a tornar-hi! Us hi apunteu?

Maria Bel i Laura Gil, alumnes de 3r d’ESO en nom de tots els companys

Alumnes de 4rt d’ESO

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Les Planes surten a conèixer més a fons el nostre territori i s'apropen en bicicleta fins a la Galera per a fer una ruta literària.

Les Planes a ‘Com sona l’ESO’ Els dies 7, 8, 9 i 10 de maig els alumnes de l’INS Les Planes, juntament amb uns 40 instituts d’arreu dels Països Catalans, ens vam reunir a Torroella de Montgrí – L’Estartit per a fer una trobada de caire musical: la 15a edició de COM SONA L’ESO. L’activitat va aplegar, entre professors i alumnes, unes 1000 persones.

Esta trobada consistix a fer un concert que prèviament cada institut, de manera individual, ha estat assajant per a després posar en comú a partir de dures jornades de feina, el que serà el resultat final. Enguany ha estat un musical de cançons catalanes. La història anava d’un adolescent, en Pau, que va patir un accident de moto, a partir del qual la seua vida i la dels que l’envoltaven va canviar. Els seus amics el recolzaven sempre.

Fins que un dia es va trobar amb el seu antic amor, la Núria. En un ambient festiu, en Pau se n’adona que la Núria està amb un altre noi, l’Enric, una persona masclista i possessiva. Per protegir a la Núria, Pau —juntament amb els seus amics— li fa vore

Amb este activitat l'Institut pretén que els alumnes cerquen i recopilen documents o fonts orals d'informació sobre l'entorn més proper i al mateix temps aprenguen a valorar i estimar el nostre territori.

Després de diverses sessions preparatòries a les aules, els nois i noies de 4t es van apropar fins a la Galera on van visitar diversos espais vinculats amb el passat terrissaire de la població i, al mateix temps, es van llegir diferents fragments literaris relacionats.

16

ANC

COMMEMORACIÓ DEL TRICENTENARI A LES JORNADES CULTURALS Des de Masdenverge per la Independència també vam voler aportar el nostre granet d’arena a les XXV Jornades Culturals del nostre poble i ho vam fer a través de l’organització de dos actes ben diferents.

En primer lloc, l’1 de juny vam tindre l’oportunitat d’escoltar una interessant xerrada a càrrec de Jordi Romeva, veí del poble i membre del Cercle Català de Negocis i de Jubilats per la Independència. Jordi va parlar-nos sobre la viabilitat de les pensions i de les subvencions agràries en una Catalunya independent i, en definitiva, sobre l’oportunitat que ens dóna la independència de construir un estat social i econòmicament pròsper.

En segon lloc, el 5 de juny vam comptar amb la presència de la mediàtica periodista i escriptora Patrícia Gabancho, qui ens va presentar el seu últim èxit editorial Les dones del 1714. Este llibre va ser el més venut dins la categoria de no-ficció durant l’últim Sant Jordi.

Enguany se celebren els 300 anys de la derrota catalana de l’11 de setembre del 1714, que va significar la fi de les llibertats i constitucions catalanes i la imposició per la força del règim repressiu i centralista del borbó Felip V. La presentació de Les dones del 1714 va ser la nostra humil, però entusiasta, commemoració d’este tricentenari.

L’acte el va obrir la regidora de cultura, Carme Barberà, que va donar la benvinguda a un públic molt nombrós per a un acte d’estes característiques i va agrair la predisposició dels conferenciants. A continuació, l’historiador i membre del Centre d’Estudis Planers, Marc March, va fer un record històric de la Guerra de Successió, mentre que Laura Tomàs, de Masdenverge per la Independència, va fer una breu síntesi del llibre Les dones del 1714 i de la biografia de l’autora. Seguidament, va prendre la paraula Patrícia Gabancho, qui va saber mantindre ben viva l’atenció del públic gràcies a una presentació vibrant: una lliçó magistral d’història de la Guerra de Successió i de la situació de Catalunya després de la derrota del 1714, que va acabar amb un anàlisi incisiu sobre la situació actual del nostre país.

En acabar, l’autora va signar exemplars del seu llibre. L’escriptora es va allotjar a Lo Molí de Rosquilles i l’endemà va fer una excursió pel nostre territori. La conferència va ser molt interessant i va deixar una magnífica impressió als qui vam tindre l’oportunitat d’escoltar-la. Igualment, també ens consta que l’autora va emportar-se una molt bona impressió del nostre poble i de la nostra gent.

Les dones del 1714 Autora: Patrícia Gabancho Editorial: Columna Col•lecció: NO FICCIÓ COLUMNA ISBN: 978-84-664-1834-8 Data de publicació: 20/02/2014 Il•lustracions: Francesc Artigau Ressenya del llibre Les Dones del 1714 és un homenatge i reconeixement a totes aquelles dones valentes i lluitadores que la història ha silenciat. Dones que, des de l’anonimat, van existir, viure, patir i participar en un dels períodes més cruents de la nostra història: la Guerra de Successió. Partint d’estes dones com a eix conductor,el llibre esdevé una síntesi molt amena que agradarà molt a tots aquells que vulgueu conèixer amb més detall què és la Guerra de Successió, perquè va enfrontar els catalans amb l’Espanya borbònica i quines conseqüències va tindre la derrota per als catalans. De fet, el llibre ens dóna les claus per a entendre el rerefons de molts greuges que encara arrosseguem avui dia i, a més, posa en evidència les inquietants similituds que s’observen entre la situació de recentralització i de desmantellament (polític, econòmic, cultural, lingüístic i de símbols) que va patir Catalunya ara fa 300 anys, amb la d’altres moments més recents de la nostra història com ara el franquisme o, fins i tot, la pròpia actualitat.

ANC MANUAL DE L’INDEPENDENTISTA “En totes les causes, per justes que siguen, pot haver-hi comportaments contraproduents i actituds excessives que acaben generant el contrari d’allò que es proposen. En la causa de la independència de Catalunya, també, encara que puguen ser de bona fe.”

Així comença el Breu manual de bones pràctiques de l’independentista que ha editat l'equip d'activisme independentista La Fàbrica, dirigit pel sociòleg Salvador Cardús, a partir d'una idea de l'escriptor Joan-Lluís Lluís.

El manual consta d’una sèrie de consells acompanyats d'una explicació breu. A continuació en fem un resum: Refusem les desqualificacions. Els independentistes de tota la vida i els convençuts de poc han de conviure amb el màxim d’harmonia.

No propaguem rumors ni falses notícies. Les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació fan circular rumors, calúmnies i falses noticies destinades a perjudicar el moviment independentista, és molt aconsellable no creure-se-les a priori mentre no siguen formalment provades.

Defugim els insults. Ferir a l’adversari amb insults no l’afeblix sinó que li permet de traure forces del ressentiment.

Evitem el parany del triomfalisme.

Malgrat que totes les enquestes d’opinió mostren que la independència és la opció majoritària a Catalunya, no hi ha res guanyat. Sentir com tenim esta victòria a l’abast de la mà no ens ha de fer abaixar la guàrdia. La faena encara no s’ha acabat.

Respectem totes les altres llengües.

A Catalunya es parlen unes doscentes cinquanta llengües. Persones de tot el món han de sentir-se identificades amb el projecte de creació

d’un estat català. Benvinguts els castellanoparlants que entenguin que la Catalunya independent serà bona també per a ells.

Utilitzem el poder del somriure.

Emocionar, il•lusionar i seduir són tasques fàcilment assolibles per a aquells que ja se senten emocionats, il•lusionats i seduïts per la idea de la llibertat de Catalunya.

Escoltem els arguments contraris.

Els unionistes no ens convenceran, però cal escoltar-los, per respecte democràtic i perquè tinguen ganes d’escoltar-nos.

Repliquem amb respecte i determinació. Cal replicar els unionistes convençuts amb respecte i paciència, però també amb determinació.

Convencem els indecisos. Els estudis demostren que una franja de l’electorat vota al final per l’opció que pensa que guanyarà, simplement per a poder afegir-se al camp vencedor. I, més enllà d’esta franja,

17

una gran quantitat de ciutadans encara té dubtes. Són una població decisiva, perquè les eleccions i els referèndums es guanyen a còpia d’atraure els més indecisos. Per això cal considerar-los com una prioritat, cal seduir-los i atraure’ls i ho hem de fer respectant el fet que tenen el dret absolut de continuar essent indecisos fins al dia del vot.

La Fàbrica reconeix que de consells de bones pràctiques de l'independentista se'n podrien arreplegar molts. Amb tot, considera que calia fer un esforç per sintetitzar-los en un manual breu que pugue ser de lectura fàcil. Per això, convida a tothom —entitats, partits i activistes— a fer-lo córrer i distribuir-lo al màxim de gent possible per a preparar el tram final del camí cap a la consulta del 9 de novembre del 2014.

Masdenverge per la Independència

18

Notícies locals/opinió

FINCA LA CAMPANA (FRANÇA), 13 DE JUNY DEL 1963 És arribat el dia de Corpus Christi, amb un sol radiant i càlid fent honor a la festivitat del dia, i treballen plantant arròs, però tenint el pensament en la celebració de la festa. Allà al poble, a Masdenverge, la processó dels xiquets i de les xiquetes que han pres la primera comunió, amb mossèn al davant i caminant per damunt de la policromada catifa confeccionada amb devoció i cura per part dels fidels del poble per a la santa ocasió. Tot fet amb productes del camp, enmig d'un ambient festiu i religiós, no faltant-hi les orenetes cantant al tardet i volant per dalt de la plaça de l'Església.

Però no podien posar-se massa nostàlgics perquè havien de continuar amb coratge i ànim, tractant d'evitar l'estat d'enyorança que els podria deprimir. Encara faltaven bastants dies per a tornar a casa i els que havien de marxar acabada la plantada —tot i que els hi faltaven pocs dies— s’havien d’aguantar tranquils. Tanmateix, era inevitable per a tots els records del poble, fent entre ells algun que altre comentari de la festa.

I sent un dia de càlid i esplèndid sol, brota dels llavis d'un dels tres amics que sempre anaven junts, el popular vers de tota la vida expressat en castellà que diu: "Tres jueves hay en el año, que relucen más que el sol: Corpus Cristi, Jueves Santo y el dia de la Ascención".

Molt bé, sí senyor, en este vers acabes de santificar la festa, encara que siguem aquí dins del tros i bruts de fang plantant arròs, sempre serem fills de Déu, igual que els israelites quan eren esclaus a Egipte obligats a fer tabots en fang sense palla, tornant per fi al seu país i aconseguint la llibertat. Alaba un dels amics.

—Jo això de “tres jueves hay en el año” ho sentia dir a mos pares, i ho sap tothom, i he volgut cantar-ho, però això del fang i els tabots allà a Egipte no ho sabia. —Que tu no has vist la pel•lícula Los Diez Mandamientos? En esta pel•lícula se veu com vivien els esclaus i la lluita de Moisés per a alliberar-los renunciant a ser net de l’oncle faraó per a ajudar i estar en sos germans, i Déu era en tots ells. I entrant en conversa, el tercer amic diu: —Sí, home sí, mos acabes de relatar un tros de la història sagrada treta d'una gran pel•lícula. —Home, entre lo que s'aprèn al cine i lo que tu a vegades me lliges a n'este llibre que sempre portes, alguna cosa es queda.

Acabada la jornada de treball, se renten i canvien la roba i amb les carretes són portats al menjador, que és al mas de la Campana. I havent ja sopat i agafat l'entrepà de formatge que és l'esmorzar de l’endemà, tornen en esta ocasió caminant, com fan alguna vegada, al mas de l'Eisselle, situat a uns 1.000 m de la finca de la Campana.

I van parlant, sentint com a música d'ambient el desafinat i anàrquic raucar de les granotes. I abans de gitarse a dormir, se curen si tenen una mà unflada o alguna

"tarascada", s'escriu un poc anotant tot el que ha passat durant la jornada com si fos un “parte” escarit telegràfic, però d'un gran valor documental. Tot i l'esgotament per la duresa del treball, no podia faltar allò que es diu de "cap dia sense línia"; i en esforç per la manca de llum, se llig al llibre que un dels tres amics havia mencionat allí on parlava del corpus i èxode.

I ja gitats, comença a cantar un noi jove que està allà a l'altra part de la sala dormitori on s'alberguen més de cent persones, fent gràcia a uns i desagradant a altres que no estan d'humor; el jove acaba la cançó que més bé pareixia un atac de desvari.

Arribat el silenci, són entregats tots a la son reparadora baix la calma de la nit en què les granotes ja havien callat, i la lluna en fase minvant il•lumina, en tènue llum, l'extensa finca coberta d'aigua on es troben donant l'aspecte d'un gran espill on es miren els lluminosos astres, i havent pres la lluna el relleu al sol no han faltat les dos lluminàries a l'esplendor i solemnitat del corpus de l'any 1963.

Passats uns anys trenta en què un dels tres amics que van aplaudir al que recità allò dels "Tres jueves hay en el año..." estan plantant arròs, estacats fins a mitja cama a la gran finca de la Campana, zona de Plató, i va fer recordar als esclaus hebreus, treballant al fang i fent tabots sense palla, tingué com a recompensa divina trobar-se al costat de la seua dona al lloc on Jesucrist celebrà l'últim sopar, instituint el sagrament de l'Eucaristia.

La persona o persones que lligen estes línies és normal que es pregunten qui eren estos tres amics masdenvergencs protagonistes d'este article. Només sé diu el nom d'un, com a homenatge pòstum: José Argentó Miró, fill de l'oncle Pepe de Cantares i de la senyora Maria la Serafina.

DEP. Miquel Ramos Roiget

Notícies locals/opinió LA MARXA NÒRDICA Un de molts actes que s’ha fet últimament al Centre Masdenverge Actiu va ser una xerrada sobre els beneficis de la marxa nòrdica a càrrec de Carlos Pacheco, president de l’Associació Nordic Walking Mediterrani. Aprofitant l’avinentesa, publiquem una entrevista que Josep Parrot (JP) va fer-li a Carlos Pacheco (CP).

JP: Carlos, com podem definir el Nòrdic Walking?

CP: Caminar nòrdic o marxa nòrdica. Més popularment conegut com a ‘caminar amb bastons’.

JP: Queda clar que és una modalitat que ve del nord, però d’on concretament?

CP: És originària de Finlàndia. Allí es coneix com a “Sauvaka´vely” (caminar amb bastons) i la seua pràctica es remunta als anys trenta. Des de Finlàndia, on avui en dia és un dels esports més populars, s’ha estès per tot l’espai escandinau i pel sud d’Europa, fins arribar també aquí a les nostres terres, on tothom que vulgue pot practicar-lo amb natros.

JP: Com naix i per què l’Associació Nòrdic Walking Mediterrani?

CP: Fent el Camí de Sant Jaume, mon germà va vore unes dones canadenques, entre altres, que caminaven amb bastons d’una manera diferent. Així va descobrir el Nòrdic Walking... i una vegada informats, ens vam iniciar junts, fent un curs d’iniciació a Vilanova i la Geltrú. Poc a poc, practicant i aplicant la tècnica correcta, vaig millorar molt un problema que tenia a l’esquena i altres aspectes de la salut en general. Animats pels beneficis i les possibilitats de millora per a la salut d’esta activitat, que a més a més té el plus de practicar-se a l’aire lliure, ens vam formar com a instructors de la Federació Espanyola de Nòrdic Walking (FEMWA) a Catalunya, ubicada a Lloret de Mar. En compartir les nostres experiències amb amics, coneguts i familiars, tots amants de la natura i de les Terres de L’Ebre, va sorgir l’idea de crear l’associació amb l’objectiu de difondre al nostre territori la pràctica de la marxa nòrdica en totes les seves variants i modalitats com a moviment òptim per a la salut i l’esbarjo.

JP: Per caminar amb bastons s’ha de fer un curs?

CP: Evidentment, si només vols caminar amb bastons no cal fer cap curs, però si el que realment vols és aprofitar tots els beneficis que et pot aportar la pràctica d’este esport, cal fer un curs d’iniciació, igual que es fa amb altres esports.

JP: Quins són els beneficis que aporta la marxa nòrdica a la nostra salut?

CP: Son molts i variats, fins al punt que en algunes zones d’Alemanya, les assegurances mèdiques es fan càrrec del 80% de les taxes dels cursos per participant i any en el cas que es practique regularment. Este exemple ja ens pot donar una lleugera idea del que estem parlant. La tècnica aplicada és molt similar a la de l’esquí de fons. Treballen el 90% dels músculs del nostre cos i quatre de les cinc formes principals del nostre aparell locomotriu: la resistència, la força, la mobilitat i la coordinació. En activar més músculs consumim més energia, augmentem el subministrament d’oxigen a tot l’organisme i estimulem l’eliminació de les

19

hormones de l’estrès, ja que es deixen anar les tensions de la zona de les espatlles i del coll (espatlles i cervicals).

Altres avantatges d’aplicar esta tècnica són que enfortim el sistema immunitari, retardem el procés d’envelliment, economitzem el treball del cor i podem controlar el sobrepès estimulant el metabolisme del greix. I a més de ser divertit, ens ajuda a mantenir l’equilibri entre el cos i la ment, augmenta l’autoestima, enriquix la nostra vida social, ens apropa més a la natura i ens dóna temps per desconnectar. En definitiva, afirmem que és beneficiós per a qualsevol persona que vulgue fer alguna cosa per millorar la seua salut, la seua figura-forma física i psíquica.

JP: Explica’ns el grau de dificultat d’esta tècnica i quines són les persones adients per a practicar marxa nòrdica...

CP: La tècnica s’adapta al patró natural del moviment que tenim les persones en caminar; per tant, són moviments suaus, coneguts i fàcils d’executar però molt efectius per a millorar el nostre benestar i vitalitat. Les persones que habitualment caminen, si aprenen i apliquen la tècnica correcta, en lloc de moure només un 70% de la seua musculatura en mouran un 90%. És a dir que aconseguiran més efectivitat en el mateix temps d’entrenament. Per tant, estem parlant d’una activitat recomanada per a totes les edats, inclús per a aquelles persones que no han practicat mai esport. També per a les que el practiquen habitualment i volen tindre una alternativa més per al seu pla d’entrenament. Persones amb sobrepès, amb problemes d’esquena, osteoporosis, malalties cròniques… Persones amants de les activitats a l’aire lliure i a la natura. El ventall és molt ampli i cal que cadascú s’informe per a vore si esta activitat pot complir o no les seues expectatives.

JP: Com i on ens podem informar els masdenvergencs i les masdenvergenques per a ampliar informació o saber si es compleixen o no les expectatives que comentes?

CP: Fins ara ens hem mogut pel conegut i popular sistema del boca-orella entre amics, coneguts i familiars.

Prompte estrenarem el nostre bloc a Internet i des d’esta setmana podeu consultar-nos el que vulgueu a facebook. com/ nordicwalkingmediterrani. També estic a la vostra disposició al telèfon 659 951 318 o a l’adreça de correu info.nwmediterrani@gmail.com. El que estem fent des de l’any passat són sessions informatives (teoricopràctiques) que inclouen més pràctica que teòrica. Estes sessions les anomenem “bateig de Nòrdic Walking” i es duen a terme a l’Hotel Montsià d’Amposta i al castell o al parc dels Xiribecs. Són totalment gratuïtes. Les inscripcions han de ser anticipades, ja que els bastons també els facilita l’associació sense cap cost i encara no tenim tots els que voldríem. Una vegada fet el bateig, les persones interessades a fer el curs s’inscriuen i quan tenim prou quòrum es fa el curs d’iniciació. Ara, amb el Facebook i també quan tinguem el bloc a Internet, publicarem periòdicament les dates dels “batejos”, cursos i sortides de perfeccionament que fem de marxa nòrdica per a què tothom que vulgue, pugue informar-se’n.

Consell de redacció

20

Notícies locals/opinió

ELISA, MEDALLA DE PLATA EN EL CAMPIONAT DE CATALUNYA

VICENT GONEL, CAMPIÓ PROVINCIAL EN BRAÇA

Elisa Tomàs Franch continua amb la disciplina del patinatge que va començar quan tan sols quatre anys. Fins als vuit anys va estar patinant a Masdenverge i després va passar al Club Patí L’Aldea on va començar en categoria aleví. Actualment competix en categoria juvenil i, a la vegada, entrena a patinadores d’iniciació. El patinatge és la seua gran passió i de moment no té previst deixar de practicar i ensenyar este esport que tant li agrada i que tantes satisfaccions li està aportant.

Des de l’any 2008 i fins ara ha estat aconseguint la primera posició del pòdium al Campionat territorial de patinatge artístic de la Federació Catalana de Patinatge a Tarragona.

Durant tot este temps també ha aconseguit diversos podis als campionats de Catalunya i tres podis als campionats d’Espanya.

La medalla de plata del Campionat d’Espanya 2013 li va suposar tindre una plaça per a participar en el campionat d’Europa que es va celebrar la primera setmana de setembre 2013 a Florència (Itàlia). Enguany ha estat medalla de plata al Campionat de Catalunya que es va celebrar al pavelló del Reus Deportiu el passat 1 de juny.

El 4 i 5 de juliol va participar en el XXII Campionat d’Espanya de patinatge artístic en categoria juvenil celebrat a la localitat de Covelo (Pontevedra).

Molta sort i molts ànims Elisa, a vore si pots aconseguir un altre cop el somni europeu!!!

Era el dia 17 de maig quan vam desplaçar-nos fins a l'Hospitalet de L'Infant per a participar en les finals provincials de natació dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya.

Consell de redacció

Vicent competia en la modalitat de braça, categoria de la qual havia quedat campió comarcal i intercomarcal i, per tant, tenia accés a la final provincial. Esta vegada no havia de nadar contra rapitencs, tortosins, canareus o caleros, sinó que ho havia de fer contra xiquets del Vendrell, Salou, l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona o Reus, amb la qual cosa la dificultat anava en augment. En definitiva, es tractava de fer vint-i-cinc metres al màxim, després de recórrer molts quilòmetres i cap a casa.

I així va ser... i tant al màxim va anar que, amb un temps de 25 segons i 59 dècimes, Vicent va superar tots els seus rivals, avantatjant el segon classificat en 1 segon i 30 dècimes. Objectiu aconseguit! Millor impossible!

Felicitats, campió! Ara toca descansar, fer algunes travessies com ara la de Vinaròs o la de l'Ametlla de Mar i anar preparant-se per a la pròxima temporada, que de ben segur serà molt més dura que esta.

Consell de redacció

Notícies locals/opinió ANDREU PÉREZ, MEDALLA D’OR EN TAEKWONDO AL CAMPIONAT DE CATALUNYA Andreu va començar al taekwondo als nou anys al gimnàs Alfaro d’Amposta. Ara té onze anys, entrena quatre dies a la setmana i és cinturó verd.

Enguany s’ha presentat al Campionat de Catalunya i després de quatre combats va aconseguir la medalla d’or.

També va anar al Campionat d’Andorra i va quedar subcampió, i el passat mes de juny també va quedar subcampió a Orpesa de Mar. Consell de redacció

Passeig Escoles, NÚM. 71 (benZinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

21

Club de birles

22

TIRADA DE BIRLES A LES JORNADES CULTURALS Abans de res, hem de dir que no hi va haver una gran participació, ja que en total hi van participar deu adults (Joaquin Esquerré, Rosendo Ferré, Marisa Hierro, Lourdes Adell, Santiago Sabaté, J. Antonio Nozal, César Colàs, Elvis Arasa, Pablo García i Álvaro Gisbert).

Al final de la tirada, van aparèixer quatre jovenets (Joan Andreu, Carlos Ismael, Víctor Bonavila i Izan Arribas) que també van fer la seua tirada. Esperem que s’animen i que algun dia vinguen a anar a entrenar amb els grans.

RESULTATS Hòmens: 1r Santiago Sabaté 2n César Colàs 3r J. Antonio Nozal

(145 punts) (141 punts) (136 punts)

Dones: Lourdes Adell (129 punts) Xiquets: Izan Arribas (56 punts) Club de birles Masdenverge

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

De bona llei MODIFICACIÓ FISCAL Recentment es fa referència a una possible modificació fiscal que es va anunciar el passat mes des del Govern central. Però, a qui afectaria esta modificació? Avui enumerarem alguns dels punts que han causat més impacte social desprès de l’anunci d’esta modificació.

Tributació de la indemnització per acomiadament

Una de les principals novetats que deixa la presentació d’esta modificació és que, per primer cop, la indemnització per acomiadament tributarà. La mesura establix un mínim exempt de 2.000 euros per any treballat i a partir d'aquí es tributa de manera progressiva, decisió amb la qual es pretén castigar menys a les rendes baixes i mitjanes

Amb la nova regulació, un contribuent amb un sou de 20.000 euros a l'any que reba una indemnització per acomiadament de 1.833 euros per any seguirà exempt de tributació. De la mateixa manera, tot contribuent que haja tingut un sou inferior a 20.000 euros seguirà gaudint de l'exempció del 100% de la seua indemnització si és acomiadat. Per la seua banda, aquell ciutadà que perceba un sou de 30.000 euros i tingue dret a una indemnització de 2.750 euros per any treballat, gaudirà d'una e-xempció del 72,72% del total després d'aplicar-los el mínim exempt.

Disminuix la retenció per als treballadors autònoms

Els treballadors per compte propi que guanyen menys de 12.000 euros a l'any tributaran a un tipus del 15% a partir de juliol, enfront

23

del 21% que havien de pagar fins ara, tal com ha avançat el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques. S’ha dit també que el tipus general dels autònoms, que fins ara estava situat en el 24%, baixarà al 20%.

Es reduix la deducció per lloguer

S’augmenta la pressió fiscal sobre el lloguer ja que consideren que s’ha produït una millora en el mercat de lloguer, per la qual cosa es considera convenient limitar este "tractament no neutral" que rebia este règim. Per això, la deducció a la declaració de l’IRPF per als propietaris que lloguen un habitatge es reduix al 50% de manera general en lloc del 60% actual i al 100% si es lloga a menors de 35 anys.

Gravamen IRPF

Es rebaixarà, de manera gradual i

24

durant els dos propers anys, el gravamen aplicat a tots els trams que a més passaran de set a cinc. Així, per a aquelles persones que guanyen fins a 12.450 euros, el tipus passarà del 24,75% actual al 20% a partir de gener i al 19% el proper any. Per la seua banda, els treballadors que ingressen entre 12.450 euros i 20.200 euros anuals voran reduir-se el gravamen que se'ls aplica fins al 25% al 2014 i al 24% l'any següent.

El tercer tram el representen els treballadors que guanyen entre 20.200 euros i 35.200 euros, el gravamen dels quals d'IRPF serà del 31% al 2014 i del 30% al 2015. Amb este tram acaben els ciutadans per als quals la reforma anunciada és més beneficiosa. Concretament són aquells que ingressen fins a 24.000 euros i que, segons els càlculs del Govern, tindran una rebaixa mitjana de 23,5%.

De bona llei En canvi, en el quart tram, que inclou els sous que oscil•len entre 35.200 i 60.000 euros, estan els ciutadans que hauran d'implicarse amb la rebaixa que rebran les rendes més baixes. A pesar que el seu gravamen baixarà al 39% al 2015 i al 37% al 2016, el problema per a molts és que saltaran de tram.

La deducció per inversió en plans de pensions manté el seu règim fiscal actual.

Plans de pensions

Es declara l'exempció de la plusvàlua pel procediment de dació en pagament d'un habitatge. Així com també es fan exempcions per a les plusvàlues que poguessen generar les accions preferents lliurades.

S’ha limitat a 8.000 euros anuals les aportacions màximes a plans de pensions amb dret a deducció en l'IRPF enfront dels 10.000 euros que es permetia fins ara.

A més, el secretari d'Estat d'Hisenda ha dit que es tracta d'una aportació única, que no es vorà incrementada per l'edat del contribuent com passa ara, i ha afegit que no tindrà impacte en l'estalviador mitjà, ja que les seues aportacions són inferiors a esta xifra.

D'altra banda, la reforma incorpora nous instruments per a potenciar l'estalvi a llarg i mitjà termini.

Dació en pagament

Les nostres mascotes LES FURES: UN ANIMAL MOLT DIVERTIT!!!!

Estos mustèlids, que també es fan servir per a la caça de conills, s'han convertit a poc a poc en una divertida mascota que pot arribar a viure fins a vuit anys.

Si tenim mascle i femella junts, cal tindre en compte que poden començar a reproduir-se entre els quatre i els vuit mesos. Gesten durant uns quaranta-dos dies i fan cadellades d'unes vuit cries cada vegada.

Tenint en compte tot això, l'ideal és que ens plantegem esterilitzar la nostra fura (si no és que ja ho està quan la comprem). D’esta manera, evitarem problemes hormonals i, sobretot, reduirem l'olor corporal de l'animal, tot i que no desapareix mai del tot, ni quan se li extirpen les glàndules anals.

És una mascota fàcil de tindre a casa, però hem de vigilar les altes temperatures (més de 32ºC els poden perjudicar).

L'ideal és que estiguin entre 15 i 25ºC. Han d'estar en una gàbia de com a mínim 55x50x40 per a un sol individu.

Com a substrat, hem d'evitar la sepiolita (arena de gat), ja que si se la mengen els pot provocar obstruccions intestinals. Funcionen molt bé els pèl•lets de panís o els encenalls de fusta. Acostumen a fer les seves necessitats en un racó de la gàbia que caldrà netejar a diari.

No cal que la nostra fura estigue sempre dins la gàbia, la podem deixar sortir, però és molt important que estigue controlada quan és a fora ja que són animals que tendei-

25

xen a escapar-se, rossegar cables, etc.

Els podem posar joguets, però cal evitar els que es trenquen amb facilitat, ja que si s'ho empassen hi ha risc d'obstruccions intestinals.

Quant a la dieta, són carnívors estrictes i necessiten una dieta molt proteica. Els donarem un pinso especial per a fures i intentarem que tinguen menjar tot el dia. Cal, però, controlar la quantitat, ja que les fures en captivitat tendixen a l'obesitat (poc exercici, excessiva dieta...). Cal vigilar amb les coses dolces, que els agraden molt, i evitar els aliments greixosos i els aliments crus: carn, ous, etc. Com a premi, els podem donar fruita, que també els agrada molt, i recordar que sempre han de tindre aigua disponible.

Es recomana raspallar la fura amb freqüència, així evitem que deixe molt de pèl per casa i que pugue empassar-se'l i fer boles de pèl al tracte digestiu. Per a evitar-ho, podem donar-los malta felina, que els agrada molt i la podem fer servir com a premi.

La nostra fura ha de visitar el veterinari regularment, com un gos. És molt important que es vacunen de brom (moquillo), ja que en són molt sensibles i si l'agafen hi ha un alt risc de mortalitat. També es vacunen anualment de ràbia, i és obligat —igual que per als gossos— que porten microxip.

Caldrà fer també un control de paràsits interns (cucs) trimestral i externs (puces, àcars...) mensual.

Nota: si hi ha algú interessat a tindre una fura, en estos moments en tenim una bona oferta al Centre Veterinari Santa Bàrbara.

26

Records d’antany

BANDA SIMFÒNICA DE LA SOCIETAT MUSICAL “LA ALIANZA” I UNIÓ MUSICAL MASDENVERGE Per Àngel Carles De ben segur que els masdenvergencs i la gent que vam acompanyar les dos bandes recordarem durant molt de temps una data molt assenyalada. Un 10 de maig, a les 20 hores, al pavelló polivalent, un concert de primavera. I què té este concert tan especial? Sols que van actuar-hi dos bandes: una, la nostra, que va demostrar que tenen taula i cadira a qualsevol lloc.

Van donar-nos una lliçó musical com mai ningú dels assistents havien escoltat un concert tan encertat i, sobretot, agraden les peces tan encertades triades pel nostre director. Sí, Jordi Martí, vas començar amb un pasdoble, El relicario, del mestre Padilla que feia molts anys que no sentíem; tot seguit vas donar-nos una lliçó interpretant la peca musical d’El baile de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez; i ja com a gran sorpresa musical molt coneguda per molts dels assistents i recordada de la nostra joventut —i no sols escoltada, sinó que gairebé jo mateix deixava de respirar per a no perdre nota, recordant els temps passats quan les grans orquestres tocaven alguna peca de Glen Miller, com ara En forma i altres—, però tu Jordi vas tindre el gust de triar les peces que van agradar al públic, que per cert era un públic mol lligat a la música, com era la gent de Vinaròs, que van vindre per a acompanyar a la seua banda molt coneguda per quasi totes les comarques.

Sí, la banda de Vinaròs és “La Alianza”.

La banda de Vinaròs té molts contactes amb Unió Musical Masdenverge, perquè el nostre actual director, Jordi, com també l’estimat director i compositor Tomàs Simon, tots dos han treballat fent arranjaments —o bé menjant llangostins— per a la banda de Vinaròs. Hi ha una cosa curiosa del pasdoble que van interpretar les dos bandes: el pasdoble porta el nom de la banda, La Alianza, i va ser escrit i dirigit baix la batuta de Tomàs Simon. Per a mi, este detall va ser molt emotiu i us en diré el motiu: al final del concert, les dos bandes van interpretar el pasdoble que porta el nom de la banda vinarosenca, formant un grup d’uns 170 musics. El nostre director, Jordi Martí, va adreçar-se tant al públic com als músics per a dir-mos que volia cedir la batuta al seu compositor. Així va ser com Tomàs Simon va sortir a dirigir esta partitura, amb el públic i els 170 músics aplaudint la decisió presa.

La banda “La Alianza” es va fundar fa més de cent anys.

L’historiador Juan Manuel Angera avança que al 1896, el dia 9 de maig, ja estrenen la banda amb motiu de la visita del bisbe de Tortosa i al 1905, el 15 d’agost, la banda va actuar a la professó dirigida per Antonio Verdera. L’any 1916 van celebrar un concert a l’ermita de sant Sebastià. Després passen una època revolta, durant la Guerra Civil espanyola, i fins al 1940 es va fer càrrec de la batuta de la banda Antonio Estellé. La banda tenia el nom de Educación y descanso, i sent alcalde Ramon Adell, el 1955 canvien de director i nomenen a Tomàs Mancilla; el 1973, sent alcalde Balada, nomenen director a Arasa, que era director de la Fila d’Amposta.

D’esta banda van sortir uns grans músics com ara l’orquestra Manci —esta orquestra era molt coneguda per la gent de Masdenverge— i l’orquestra Treas, les dos molt bones orquestres de ball. I tots recordem avui que tenen la banda Gran Alianza, la juvenil i la infantil.

Quasi totes les famílies tenen algun membre músic. El director és José Ramón Renovell i un jove president de la banda molt amable. Sentir esta banda desfilar per Vinaròs en direcció a la placa de bous tocant Pan y toros és una cosa impressionant. Masdenvergencs, aneu als concerts i aprofiteu esta gran banda que avui tenim.

No us quedeu a casa. Per a mi este concert no serà fàcil d’oblidar. I més d’esta joventut tan unida entre les dos bandes; segur que de natros, los vinarosencs, també molt de temps en parlaran. Tant de bo organitzen una trobada novament. Jo estava al costat d’una mare, dos filles de la qual tocaven el clarinet solista, i molt sovint em comentava: Quina tarde més bonica!!

No, mai no t’he oblidat, Juan Miguel. Mai no podria tancar este escrit sense donar-te les gràcies pel bon comportament i la lliçó musical que durant estos mesos ens has donat, a tots natros, a esta banda juvenil, que quan vam començar els primer assajos tu no sabies que era millor, si agafar el cotxe i cap a Deltebre o posar les coses al seu lloc. Gràcies que vas optar per l’últim. No, no va ser fàcil. Tu miraves les cares dels teus musics i pensaves: Què en faré, de tot este guirigall?

Sí, ens miraves a tots quatre: dos de grans, jo amb vuitanta-un anys, i els altres dos més jóvens. Però, què en farem, d’esta canalla joveneta? Tu mirant els jóvens de la percussió que no trobaven el lloc marcat i els altres teníem el cor en un puny, mirant-te. És clar que vam patir, però un bon dia les coses van canviar i el concert va sortir molt millor i al final ens dius: això ja m’agrada més.

Tots van fer un canvi menudet a millor, i jo recordo molt que li demanaves al primer clarinet quina hora era i tu dies: ui, només falten cinc minuts per a acabar

Records d’antany i encara feiem un quart més. I jo mirava les cares i pensava que esta jove banda tocarem bé i mirant a Miguel pensava: Miguel, pensa que esta noia, que és el primer clarinet i molt bo. Sí, Andreu, molt joveneta, però és un goig sentir-la... i, al costat, el segon clarinet defensantse molt bé. I pensa que esta joveneta enguany ha fet la primera comunió, té nou anys. I al costat, tocant la flauta travessera, una monada de crio, i els de percussió asseguts quasi no ens veien, però com la percussió, era un goig sentir-la. Jo mai en cap jovenet, la percussió, Lluís, i Víctor. Molt bé trompeta els vas ensenyar; no tan sols tocar, sinó com es porta la trompeta.

Quan tocàvem malament, ens maldaves, però quan la peça que tocàvem sortia quasi bé, tu, Miguel, ens donaves les gràcies i natros et recompensàvem amb la

27

pròxima peça que tocàvem. En nom de tots els companys et donem les gràcies perquè al teu cap, penso jo, hi tens més notes que grans d’arròs hi ha al Delta. El dia de l’audició al pavelló et vaig vore quasi plorar de tanta emoció que ens vau fer sentir les dos bandes. Tu, amb molt de saber, vas fer-nos entrar totes les notes dins del cap. Els músics t’ho van manifestar i molt, però el públic, que la meitat eren del Delta, juntament en tots els pares de les dos bandes, tu allí simplement no sabies si plorar o riure, emocionadíssim i ja per acabar, en nom de tota esta quadrilla de musics que tu has format, i en particular jo mateix, Juan Miguel, per molt de temps que tu ens formes com a persones i sobretot com a bons musics. Que per molts anys mai no perdem la nostra amistat.

28

Fila 13

Sense límits (Limitless)

L'innocent (The Lincoln lawyer)

En esta nova entrega fílmica, Bradley Cooper interpreta a Eddie, un escriptor que patix un terrible bloqueig crònic en plena producció de la seua novel•la; tampoc ajuda que la seua parella, la Lindy (Abbie Cornish), no tingui prou clara la seua relació. Per sort o per desgràcia, un dels amics de l’'Eddie té la solució als seus problemes: un nou medicament experimental anomenat NZT. Este medicament o droga permet que els que el consumixen puguen utilitzar al cent per cent la seua capacitat cerebral.

Dinàmica adaptació de la novel•la de Michael Connelly, dirigida per Brad Furman. L'innocent ens presenta a Mick Haller (l'oscaritzat Matthew McConaughey), un advocat conegut pel seu èxit i la seua cara dura dins de l'àmbit judicial a la ciutat de Los Angeles. Ho té tot: els contactes, el talent i la poca vergonya necessària per a triomfar. Fins que li cau a sobre un cas molt especial i més perillós del que havia paregut des d'un principi: el de Louis Roulet, acusat per l'agressió d'una prostituta i fill d'una influent milionària.

L'objectiu del nostre escriptor frustrat és aconseguir poder i diners. D’esta manera pot seguir amb la seua professió i tindre certs reconeixements per les seues obres.

Gràcies a este nou descobriment, l’Eddie és capaç de traure el seu màxim potencial i publicar unes novel•les que en poc temps es convertixen en grans best sellers mundials. A poc a poc, el nostre protagonista consumix l'NZT les 24 hores del dia i acaba perdent el sentit de la realitat.

El que pareixia un cas de fer i desfer esdevé en tot un joc de veritats i mentires per a Mick en el qual descobrir quina cara té el seu acusat serà la faena més gran que tindrà.

A mesura que la pel•lícula avança, també ho fa la trama.

Partint de la base fictícia d'una droga que permet utilitzar el cervell al 100%, el film involucra negativament tots els personatges que hi ha al voltant d'Eddie en una trama de la qual difícilment podran escapar. I això crea una càrrega de responsabilitats sobre el nostre protagonista, el qual haurà de prendre una decisió de seguir amb la seua vida multimilionària plena d’èxits o tornar a convertir-se en un escriptor desconegut.

L’Eddie acaba descobrint que no és l'únic que consumix esta variant de droga, sinó que hi ha alts càrrecs polítics i empresaris que ja fa temps que en consumixen, i la seua addicció provoca que tots vulguen obtindre esta font de saviesa extrema amb la qual poden aconseguir èxit i poder.

El guió és una adaptació de la novel•la The dark fields, de l'escriptor Alan Glynn. Gràcies als efectes visuals que utilitza el director, Neil Burger, els espectadors aconseguixen introduir-se dins del cervell de l'Eddie per a comprovar de primera mà quins són els efectes nocius de les drogues en les capacitats motores de les persones.

El muntatge del film i la banda sonora envolten una trama carismàtica que té com a conseqüència la història d'un advocat defensor enmig d'un món on tot s’hi val. Matthew McConaughey deixa enrere els seus papers de nen sexi de la gran pantalla per a convertir-se, ara sí, en un advocat que accepta la justícia i l'ètica moral per sobre de qualsevol mentida o trampa.

L'innocent és una d'aquelles pel•lícules en què els últims deu minuts del film et canvien tot tipus de percepcions que havies aconseguit descobrir durant la projecció. No vull desvetllar com acaba, però si vull ajudar els espectadors amb una pista: no jutgeu si no voleu ser jutjats.

Alba Castell

Els jubilats

29

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS A la nostra associació hi ha hagut canvis. D’una banda, han sortit voluntàriament Salus Irigoyen com a secretari —ja feia molts anys que n’estava al càrrec— i la Rosa Maria Segura, presidenta. Joan Esquerré com a tresorer i Pilar Ferré, Francisca Tomàs i Teresa Moreso com a vocals. Abans que res, els volem donar les gràcies pels serveis prestats. D’altra banda, també hi ha hagut altes: Maribel Ripollés, Ana Maria Caballé, Isabel Roig, Anna Maria Arasa, Enriqueta Capera i Maria Cinta Arasa.

Hem entrat molt il•lusionades, en ganes de fer les coses bé, tot i que sabem que mai plourà a gust de tothom.

Tota junta té un programa i una finalitat, i la nostra no és cap altra que animar la gent a anar a la llar i que hi trobe totes les comoditats possibles i més per a passar-hi una bona estona.

Com a prioritats, de cara a l’hivern, intentarem tindre un punt de reunió per a reunir-nos tots, passar una bona estona jugant a cartes i en bona companyia.

Una altra novetat és que —com ja heu pogut comprovar— enguany els rebuts es cobren d’una altra manera, ja que no es trau directament del compte de la Caixa.

Cal anar a fer l’ingrés personalment a la Caixa; si algun soci no se’n recorda, no hi ha cap problema a recordarli-ho. El pròxim 2015 es cobrarà quan es donaran els lots de Nadal.

Associació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

Els jóvens

30

CORREBARS

CONCURS DE PIZZES

El passat 14 de juny va tenir lloc la primera edició del Correbars del nostre poble, un acte organitzat per l’Associació de Jóvens Font del Peu i amenitzat pel grup Batukava.

Abans de començar, tots els interessats a participar en la rua del Correbars havien de comprar un tiquet —pel mòdic preu de deu euros— que donava dret a rebre un mocador identificatiu del Correbars. Tot seguit, i acompanyats del grup Batukava, vam recórrer els bars del poble per a poder degustar les diferents tapes, acompanyades d’un refresc o d’una cervesa.

Tot plegat va ser una gran festa en la qual els assistents van poder gaudir d’una bona tarda acompanyada d’unes bones tapetes i de l’encara millor cervesa fresca, gràcies a la col•laboració del Bar Sport, lo Molí de Rosquilles, Bar 2000 i el Bar Poliesportiu Can Pinell.

Percussió, menjar i beure, una bona mescla que va generar sensacions positives entre la multitud assistent.

Un cop finalitzada la rua del Correbars, vam seguir la festa amb una rostida popular per a tothom qui volgués participar-hi.

Finalment, com que la música no podia faltar, vam aprofitar per a fer el tercer volum de la ja mundialment coneguda Masdenfarra: esta vegada, la Masdenfarra més kultural. Vam comptar amb la presència del grup xertolí Askama ‘n’ rama i dels DJ Dani Fernandez i Carlos Chillón. Una Masdenfarra que va vore sortir el sol i que va gaudir de la presència de la parella qeu fa poc s’ha casat, M. José i David “Tuti”, als quals aprofitem per a tornar a felicitar.

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones que van col•laborar d’alguna manera o altra, així com també agrair a tots els assistents; sense vatros, estos actes no tindrien raó de ser .

Salut i força al canut!

El passat dissabte 28 de Juny, continuant amb l’ampli ventall d’activitats realitzades durant les Jornades Culturals, l’Associació de Jóvens Font del Peu va organitzar el primer concurs de pizzes masdenvergenques.

Un cop tancades les inscripcions, amb un total de tretze participants de diferents colles i edats, un jurat altament preparat va procedir a la qualificació de totes aquelles exquisideses culinàries.

N’hi havia de totes les formes i mides: rodones, quadrades, rectangulars, simulant un cor i fins i tot, dues encarnaven l’aparença d’un pop. El mateix passava amb els seus sabors: des d’aquelles amb els ingredients més tradicionals fins a les més exòtiques i extravagants.

Després de donar una primera ullada i de fer els tastets necessaris, Enric Martínez, Noelia Campos i Michel Angelo van procedir a dictaminar el seu veredicte. Com a pizza més original fou premiada la de Neus i Jordi (Xuxes), amb la forma de l’esmentat animal marí, i com a més bona i gustosa, la de Núria i Edu. A les dues parelles guanyadores se’ls va premiar amb un dinar o sopar pagat a qualsevol dels restaurants del nostre poble. A tots els participants, a més, se’ls va obsequiar amb una tovallola de l’Associació.

Acte seguit, tots els assistents a l’acte vam poder degustar la gran varietat de pizzes que allí hi havia.

Des de l’Associació de Jóvens volem agrair la col•laboració dels tres membres del jurat i del Bar Sport, el qual ens va cedir les seves instal•lacions per poder dur a terme l’acte. A més, donar les gràcies a tots els concursants per la seua participació. L’any vinent més i millor.

Associació de Jóvens Font del Peu

Salut.

Associació de Jóvens Font del Peu

Els jóvens

31

RECOLLIDA D’ESCOMBRERIES PEL BARRANC DE LA GALERA El 8 de juny, dins del marc de les Jornades Culturals, l’Ajuntament i l’Associació d’Amics de l’Astronomia van organitzar una recollida d’escombraries pel barranc de la Galera, aprofitant que el dia 5 de juny va ser el dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1997.

La recollida va començar a les 9 del matí i va centrarse principalment des de la zona del barranc a l’altura de les escoles fins al pas del barranc que hi ha a les granges de Calduch. No podem especificar la quantitat exacta d’escombraries recollida, però sí que el camió de l’Ajuntament estava fins dalt de brossa. Es va recollir de tot, però molt de vidre, plàstic i llaunes.

La finalitat de celebrar este dia no va ser cap altra que animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu, promoure la idea que les persones són fonamentals per a canviar les actituds en relació amb els temes ambientals i, com no, fomentar els espais naturals que pertanyen al nostre municipi i que són de gran importància.

Demanem una mica de conscienciació davant d’este tema per part de tothom. No s’espera que es netege el barranc o altres espais, simplement es demana que no embrutar.

Ajuntament de Masdenverge

32

Club d’escacs

CRÒNICA III OBERT INTERNACIONAL DE MASDENVERGE – TERRES DE L’EBRE Durant els dies 27, 28 i 29 de juny s’ha disputat al poliesportiu de Masdenverge el III OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS DE MASDENVERGE – TERRES DE L’EBRE, un torneig d’escacs vàlid per als rànquings català, nacional i internacional. El poblet de Masdenverge ha viscut tres dies molt intensos d’escacs, de competició d’alt nivell. Els jugadors locals i del territori han tingut l’oportunitat de poder mesurar el seu nivell amb bons jugadors, mestres catalans i d’altres autonomies i molts jugadors que juguen a la divisió d’honor de les diverses lligues estatals. També hi han pres part moltes escoles d’escacs, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat —sobretot d’Aragó, la Rioja i del País valencià—, d’Andorra i d’altres països, amb jóvens valors de bon prestigi i de nivell reconegut.

El campionat ha estat molt i molt competit i fins a l’últim moment no hi ha hagut un guanyador clar. Al llarg de les set partides disputades, la classificació final ha estat la següent: Guanyador: Kevin Uran, de Venezuela, amb 6 punts.

Sots campió: Antoni Montalban, de Carcaixent, amb 6 punts Tercer classificat: Miguel Jordan, de Castelló, amb 6 punts.

Quart classificat: Sergi Panella, de la Ràpita, amb 6 punts.

Com a millor jugador local ha quedat Anselm Espuny, amb 4,5 punts.

El nombre de participants ha estat de 132 jugadors, un rècord total de participació.

S’ha volgut retre homenatge a la figura del senyor Antón Adserias, qui quan ocupava la delegació provincial va anar per tot arreu de la geografia de la província i va col•laborar en la fundació de molts clubs d’escacs.

En general, tots els participants destaquen el magnífic indret per a fer un bon torneig d’escacs, amb àmplies zones d’esbarjo, tant per a grans com per a menuts. Tothom pot gaudir de les visites guiades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, acompanyants pels biòlegs del parc i també banyar-se a la piscina.

Destaquen molt el fet que el club pose a monitors qualificats per a analitzar les partides, fet que ajuda i molt a l’aprenentatge dels jóvens.

La faena ha estat esgotadora, però la recompensa pensem que ha valgut la pena. Tot l’equip de treball que portem este obert internacional ens sentim plenament satisfets per la bona acollida i per la força que està agafant este torneig d’escacs. Hem tingut quantitat i qualitat... i molta esportivitat. De fet,

pràcticament no hi ha hagut cap incidència destacable, fet importantíssim atesa l’assistència al torneig de molts jugadors jóvens. Som conscients que són temps difícils, però les barreres i les dificultats estan per a superar-se i els reptes no ens han de fer temor. Des d’aquí també volem donar les gràcies als més de cinquanta col•laboradors, a les diverses institucions que ens donen suport i sobretot a l’Ajuntament de Masdenverge. Amb el suport de tots ells, més la generosa participació de molts jugadors d’escacs, que practiquen este esport ciència, fan possible organitzar i consolidar un bon torneig d’escacs. Han presidit l’acte d’entrega de premis, l’alcalde i regidors de l’Ajuntament, la delegada territorial de Benestar i Salut, la delegada territorial d’Esports de la Generalitat i la delegada territorial d’Escacs i el president de la Federació Catalana d’Escacs, que ens ha volgut acompanyar en este acte d’entrega de premis del torneig, que coincidix amb el 25è aniversari del Club d’Escacs Masdenverge.

Club Escacs Masdenverge

Guanyador del III OBERT INTERNACIONAL de MASDENVERGE, el jove venezolà, Kevin Uran.

Club d’escacs

33

CLASSES D’ESCACS NIVELLS: INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT HORARI: dissabtes 17.30 a 20 h

de

ADREÇA: C/ Montsià, 15 Us animem a participar-hi!!

ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Juguen blanques

Juguen negres

Juguen blanques

Juguen blanques

Club Patí

34

TROFEU DIPUTACIÓ El passat diumenge 18 de maig, al Pavelló Olímpic Municipal de Reus, es va celebrar el Trofeu Diputació de la Província de Tarragona, en què van prendre part disset patinadores del nostre club, obtenint molts podis i molts bons resultats. També hi van participar clubs de tota la província com ara el Reus Deportiu, Cambrils o el Club Patí l’Aldea, amb un total de més de 100 patinadors.

Els resultats van ser els següents: Categoria Juvenil: Genu Esterlich > 2a classificada Categoria Infantil A: Eva Torta > 4a classificada Andrea Marín > 6a Rosa Esteban > 7a Categoria Aleví: Anna Andreu > 3a classificada Júlia Arasa > 9a Categoria Benjamí: Gemma Torta > 3a classificada Irina Gisbert > 5a Grup Show la “Dansa del Foc”: quina posició Grup Trio Secundària “Posseïdes”: primera posició Grup Quintet “Les Pirates”: primera posició També cal destacar que el dia 8 de juny es va celebrar la prova certificat a Valls i que la nostra patinadora Anna Andreu va obtenir el certificat. Moltes felicitats!

El nostre club ja té dos categories. Enhorabona!!!

Club Patí Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Punt cardinal. Mamífer. 2. Tija prima d’una herba.

Consonant. Construcció amb tiges primes, palla... 3.

Nom d’arbre. Divisió horitzontal d’un edifici. En romans, 150. 4. La primera selecció eliminada del Mundial. Falta comesa dins l’àrea. Vocal. 5. Fer anar un vehicle. 6. Consonant. Conjunt de músculs del cos (plural). Fa fi. 7.

Nota musical. Vall fluvial profunda envaïda per la mar.

Contracció. 8. Moviment de l’aigua marina. Vocal. Relatiu a les ovelles. 9. Quatre d’iguals que porta l’assassí.

Número.

VERTICALS

1. Instrument musical. Que té un volum considerable.

2. Lloc no conreat. Consonant. Institució, entitat. 3. Afirmació. En petita quantitat. Carta de la baralla. 4. Consonant. Imposar una pena. Consonant. 5. Fruit estiuenc.

6. Fa fort. Bany de vapor. La farem l’11 de setembre a Barcelona. 7. Un número. Flor aristocràtica. El millor que pot fer un cul. 8. Va folrat d’armilla. Consonant.

Iaio. 9. Sala de classe. Insecticida aplicat per aspersió.

35

36

La “contra”