Butlletí Informatiu Masdenverge número 65 by BIM Masdenverge

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 65

Tercera època

PREU: 3 euros

març/abril 2014

ARTUR MAS VISITA MASDENVERGE

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb la col·laboració de: Ajuntament de Masdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells. Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

EDITORIAL Benvolguts lectors i lectores, sòcies i socis subscriptores i subscriptors, encetem la seixanta-cinquena edició d’este butlletí en un moment de cert optimisme i eufòria, no sé si per les Europees o perquè. Només sentim a dir: ara que sortim de la crisi, ara que l’economia es reactiva, ara que a partir d’este moment hi haurà tanta ocupació… Això, a quin lloc serà, perquè no faig res més que sentir-ho per tot arreu, però veig que la situació cada cop està pitjor. Hem passat un bimestre força actiu quant a activitats i esdeveniments aquí al nostre municipi. Començant per la visita del president Mas i continuant, per exemple, amb la Setmana Santa (amb tot d’actes religiosos), Sant Jordi (amb tot de cartolines amb versos penjats als balcons) o la reunió de l’Associació de Pensionistes i Jubilats, amb molts canvis a la junta. Vull aturar-me en este punt per a donar-li les gràcies a l’amic Salus per la faena que ha fet durant molts anys en què ens ha anat informant sobre l’actualitat tant de l’Associació de Pensionistes i Jubilats.. Moltíssimes gràcies, Salus! Un aspecte important i digne de mencionar és la gran quantitat d’exposicions que s’estan fent al Centre Masdenverge Actiu. N’hi ha hagut una d’històrica i una sobre les papallones del Montsià, així com també una de documents antics cedida pel Museu del Montsià. La veritat és que realment dóna gust vore com el Centre Masdenverge Actiu és divulgador i focus de cultura municipal. D’altra banda, en este butlletí també trobareu articles molt interessants com sempre de la mà dels nostres col•laboradors i col•laboradores habituals, als quals mai tinc prou paraules per a agrair-los la tasca que estan fent per a què esta revista continue tenint material per a publicar; és més, en este cas en concret hem hagut d’afegir vuit pàgines més perquè no ens cabia tot el que teníem. Continueu així, igual vatros com el nostre corrector Pau.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció FAMIFER METAL·LIQUES SL c/ Afores s/n Tel. / Fax: 977 717 005 43878 Masdenverge

Un altre fet que fins ara tampoc havia vist encara ha estat la gran quantitat de persones que han votat a la nostra enquesta. Està clar que quan preguntem a la gent sobre aspectes referents a temàtica del poble la resposta és més gran que quan fem preguntes generalistes, no tan concretes. Per això mateix, esta vegada continuarem amb la mateixa tònica. Continuem també amb la secció de la Imatge divertida, tot i que val a dir que se’ns ha quedat menuda si ho comparem amb les moltes i molt interessants fotografies que es publiquen al grup de Facebook ‘Ets de Masdenverge si…’. Genial i formidable l’aportació que la gent del nostre municipi està fent en este grup amb les seues fotos. Felicitats i continueu endavant! I sense ja res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos una bona lectura. I ja ho sabeu, si voleu col•laborar amb natros a través dels vostres escrits, no ho dubteu. Molta salut a totes i tots! René Gonel

Barbacoes - Tubs - Xemeneies Colzes - Fumerals - Aspiracións Galvanitzats - Inoxidables Material construcció - Granja

l’Ajuntament comunica SESSIÓ DEL PLE NÚM. 1/2014, DE 16 DE GENER DE 2014. ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Decrets d’alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte en el ple.

- RE núm. 9 de la Comissió de Preus de Catalunya. Notifica l’acord de 19 de desembre de 2013 d’autorització de les tarifes de subministrament d’aigua a Masdenverge. - RE núm. 14 de l’Ajuntament de Godall. Tramet certificat de l’acord d’aprovació del Conveni de col•laboració entre els ajuntaments de Godall, La Galera, Freginals, Masdenverge i Santa Bàrbara, per al desenvolupament econòmic local a les poblacions de la zona interior del Montsià. - Resolució GRI/2715/2013 de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2013. 2. Aprovació inicial del pressupost general i de la plantilla orgànica de l’Ajuntament de Masdenverge per a l’exercici 2014.

El ple de l’Ajuntament aprova inicialment el pressupost general per a l’exercici de 2014 d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària, la regla de la despesa i l’objectiu del deute públic; el qual, resumit per capítols és el següent: INGRESSOS 1)Impostos directes 355.519,43 2)Impostos indirectes 5.200,00 3)Taxes, preus públics i altres ingressos 251.888,00 4)Transferències corrents 408.083,59 5)Ingressos patrimonials

11.102,00 6)Alienació d’inversions reals 0,00 7)Transferències de capital 273.409,64 8)Actius financers 0,00 9)Passius financers 0,00 TOTAL 1.305.202,66 DESPESES 1)Despeses de personal 313.614,00 2)Despeses corrents en béns i serveis 389.993,90 3)Despeses financeres 36.650,00 4)Transferències corrents 114.718,57 5) 0,00 6) Inversions reals 329.866,78 7)Transferències de capital 8.156,00 8) Actius financers 0,00 9)Passius financers 112.203,41 TOTAL 1.305.202,66 També aprova el sostre de la despesa no financera per l’Ajuntament, per import de 1.192.999,26 €, d’acord amb el que es detalla en l’informe de la intervenció sobre el compliment de l’objectiu d’estabilitat, objectiu del deute públic i la regla de la despesa. 3. Sol•licitud de modificació de la formulació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2013-2016 i del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona 2013-2016. 4. Moció presentada a l'empara de l'article 91.4 del RD 2568/1986. Adhesió al protocol General dels Serveis de la Xarxa Audiovisual Local SL.

PRIMER. Presentar al•legacions a l’aprovació inicial de la planificació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona i en conseqüència, sol•licitar el següent: a. Canviar l’anualitat de la inversió “Compra del solar situat a la Ctra.

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS Carmen Barrera Colomo (5-III-2014)

NAIXEMENTS Pau Roiget Sherstyukov (3-III-2014) MATRIMONIS José Oriol Tena Caballé amb Nicoleta Balauta (26-IV-2014)

Amposta – C/ Ulldecona – C/ Major i el Passeig de les Flors”, subvencionada pel Pla únic d’obres i serveis de Catalunya; a l’any 2015, tal com s’havia sol•licitat inicialment. b. Destinar al Programa de despeses corrents del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, dels anys 2014 a 2016, l’import de 41.371,03 euros anuals. c. Substituir de la formulació del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, quadrienni 20132016, Programa d’inversió, les actuacions “Canvi d’ús per a local de l’Associació de mestresses de casa” i “Millora d’equipaments esportius 1a fase”, per l’actuació “Construcció magatzem municipal”, amb un pressupost de 78.607,02 euros i una subvenció del PAM de 74.676,67 euros, a executar l’any 2014. SEGON. Aprovar inicialment el projecte tècnic bàsic i executiu “Construcció d’un magatzem municipal”, redactat per l’arquitecte Ramon Castell, amb un pressupost d’execució per contracta de 78.607,02 euros. TERCER. Aprovar inicialment el projecte tècnic bàsic i executiu “Canvi d’ús per a serveis d’acolliment diürn-Centre de dia”, redactat per l’arquitecte Ramon Castell, amb un pressupost d’execució per contracta de 41.944,37 euros.

l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 2/2014, DE 27 DE FEBRER DE 2014. ORDINÀRIA. Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents: 1. Decrets d’Alcaldia, comunicacions i altres assumptes d'interès de què es dóna compte al ple.

- RE núm. 44 de l’Institut d’Ensenyament Secundari Les Planes de Santa Bàrbara. Dóna a conèixer el projecte anomenat “Aula d’Excel•lència” per al segon cicle d’ESO (3r i 4t), l’objectiu del qual és fomentar entre tots els alumnes l’esperit de millora i de constància en el treball, i demana que l’Ajuntament done suport al projecte concedint descomptes i/o gratuïtats en les activitats i instal•lacions del municipi a l’alumnat reconegut. - RE núm. 81 dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Ensenyament. Remet informe d’avaluació de riscos laborals del CEIP “Rosa Gisbert” que conté la planificació de l’activitat preventiva, on s’especifiquen els factors de risc detectats en l’avaluació i les mesures correctores que ha d’aplicar l’Ajuntament. - RE núm. 88 de Jóvens Agricultors i Ramaders de Catalunya. Dóna a conèixer les queixes dels seus so-

cis i simpatitzants per l’alt cost dels tributs que graven el valor del sòl agrícola en certs municipis, que comporta la descapitalització del sector agrari i ramader i, per tant, sol•licita es tingue en compte esta problemàtica en el moment de fixar els tributs anuals. - RE núm. 111 del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Comunica que el valor corresponent a la mitjana de valors cadastrals dels béns immobles urbans d’ús residencial que consten en el padró de Masdenverge és de 19.122 euros. - RE núm. 116 de la Creu Roja d’Amposta. Agraix la col•laboració de l’Ajuntament de Masdenverge en la campanya de recollida d’aliments duta a terme al desembre del 2013. També es dóna compte de l’Informe de 21 de febrer de 2014 sobre la conveniència d’ingressar en comodat el fons municipal de Masdenverge a l’Arxiu comarcal per a garantir-ne la preservació a llarg termini i d’aplicar els treballs arxivístics necessaris que en faciliten la conservació, gestió i consulta. 2. Aprovació de la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. 3. Donar compte de l’informe anual de seguiment del Pla d’ajust. 4. Donar compte de l’informe

L’ENQUESTA

69 vots

2 vots

Tant me fa 2 vots

L’Ajuntament de Masdenverge aprova adherir-se al projecte “Montsià Actiu 2013-2014” i designa com a tècnic que participarà en la xarxa tècnica del projecte, en representació de l’Ajuntament de Masdenverge, l’agent d’ocupació i desenvolupament local compartit amb els ajuntaments de Santa Bàrbara, la Galera, Godall i Freginals. 6. Acord de suport a la campanya de recollida de signatures “Signa un vot per la independència”. L’Ajuntament de Masdenverge va acordar, per vuits a favor i una abstenció, donar suport a la recollida massiva de signatures de la campanya “Signa un vot per la independència” celebrada a tot Catalunya els dies 22 i 23 de març de 2014, cedir la sala de plens i/o altres espais municipals per a facilitar-ne la recollida i fer una crida a tots els veïns de la població a participar activament en la campanya.

I la pròxima enquesta és:

Després de saber que antigament la plaça d’Espanya era la plaça Major, t’agradaria que l’Ajuntament fes un referèndum per a saber que en pensa la gent? Sí No

trimestral d’Intervenció previst a l’article 4.3 de la Llei 15/2010 per la qual s’establixen mesures de lluita contra la morositat de les operacions comercials. 5. Aprovació del Conveni de col•laboració entre el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament de Masdenverge per a la realització del dispositiu d’inserció sociolaboral ACTIVA’T en el marc del projecte Treball a les 7 comarques, per a l’any 2014.

Penseu que caldria promocionar més (senyalització, neteja els accessos, cura i seguiment de l’indret…) els espais naturals del nostre municipi: la Pinada, la Font del Peu, la Foia...? (vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

La colla del Tello

Pepita: Bueno, xiquetes i xiquet! Ara sí que ja arriba l'estiu! I a l'estiu, tota cuca viu! Cinteta: Què, com està el poble? José: Pos mira, perfecte! Ja mos ha visitat lo president de la Generalitat, mos ha fet cinc cèntims de com està la situació i tant de bo aconseguim los nostres objectius independentistes! Francisca: I tu qui ets, xic? José: Pos qui he de ser? José!!! Francisca: I ara parles d'esta manera? José: Pos sí! Què passa? Que no puc canviar de pensament o que? I, encara més, te diré una cosa: que jo no sóc l'únic que últimament s'ha fet republicà i antitransvasament! Que n’hi ha molta de gent com jo! Pepita: Pos, saps què? Que mos has fet callar a totes. Tens tota la raó del món! Cinteta: Bueno, i independentment de la visita del senyor Artur Mas, hi ha hagut alguna altra notícia? Francisca: Pos sí, com a actes col•lectius s'ha celebrat la Setmana Santa, la Unió Musical Masdenverge i la Coral han fet els seus concerts, hem celebrat Sant Jordi... i com a fets particulars continua havent-hi gent que té molt mala ‘sombra’ i que continuen havent-hi gossos cagant i gent que es caga en estos gossos, per no dir altres coses... José: Tot plegat, vianda del temps... Pepita: I bueno, parlant del temps, i en este temps que fa, veritat que vos entren ganes d’anar a fer una volteta pel terme, a vore com surten les floretes, a vore com les abelles i altres insectes reben a la seua manera el bon temps,… José: Tal com ho pintes, me sabrà mal ‘hasta’ matar un

mosquit, que tamé vindran alego. Cinteta: Tot això que dius està molt bé, però jo, l’únic que trobo és que ho tenim una mica descuidat. Francisca: Descuidat, ho que? Cinteta: Pos mira, per exemple, la pinada! Recordo que quan mon fill era menut, algunes tardes durant l’any, des de l’escola anaven d’excursió allí, cada xiqueta i xiquet era propietari i cuidador d’almenys un pi, i ella o ell, en l’aixolet, arrancava les males herbes, lo regava i altres aspectes d’esta rama de l’agricultura que pot fer un xiquet o xiqueta de 10, 11 o 12 anys. La pinada feia tot lo gust de vore; no com ara, que sí que hi ha pins, però també hi ha un herbassal! José: Pos mira: ets de Masdenverge si… has anat mai a la pinada a regar i a cuidar lo teu pi. Cinteta: La font del Peu, este indret que dóna nom a l’associació dels jóvens del poble, un lloc tamé molt bonic, però, ara com ara, ne tens un fart per a trobar el peu. I no s’ha mogut d’allí, eh! José: Pos mira: ets de Masdenverge si… has anat mai a la font del Peu. Cinteta: La Foia, en les seues basses, recordeu lo bonica que va quedar, inclús va anar la Unió Musical a fer-hi un concert convidats pels de Godall. Pos també seria interessant que hi anés algú a fer-hi el manteniment. Pepita: D’intrets bonics al nostre municipi n’hi ha un munt, l’únic que trobo és que fan falta promocionar-se, posar-los de moda! Tot i que sempre ho han estat. Posar algun indicador d’on estan, la distància que fa falta, arreglar-los una mica... les vies d’accés, per exemple. És una modesta opinió. Francisca: Pos trobo que tens raó, perquè si no ho promocionem natros, no ho farà ningú! José: Tal com ho estàs plantejant, m’estan agafant unes ganes d’anar a caminar que em penso que esta tarde m’allargaré un per un a tots estos indrets... però ara mateix, p’agafar forces, marxem a dinar, que acaba de tocar la una al campanar. CODERE

LA FOTO DIVERTIDA Pos si, efectivament els que es casaven eren Joaquin Tomàs i la Teresa Tomàs, la xiqueta que aguanta el vestit de la núvia era la Pili Barberà. Esta vegada anem als bous. Sabeu qui són els que apareixen a la foto?

Notícies locals/opinió

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT VISITA MASDENVERGE El dia 5 d’abril, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del president de la Diputació, del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, d’alguns diputats i diputades del Parlament i de la Diputació i dels alcaldes del Montsià va fer una visita de dos hores al nostre poble. El president de la Generalitat va arribar a les 7 de la tarda i va ser rebut pels membres del consistori amb l’acompanyament musical de la Unió Musical Masdenverge. Tot seguit, va firmar al llibre d’honor i va mantindre una xerrada privada amb l’alcalde, Álvaro Gisbert, el qual li va exposar algunes qüestions locals i una de caràcter comarcal que ens afecta molt, com ara és el tema dels purins. A continuació, tota la comitiva es va dirigir cap al Centre Masdenverge Actiu, on els estava esperant el Grup de Dolçainers i Tabalers de Masdenverge, que va amenitzar l’arribada. Mossèn Milton va fer la benedicció del centre i posteriorment van visitar totes les seccions. A la Biblioteca, el president va poder vore una exposició de fotos i va rebre un quadre de l’artista Eli Sabala, que viu al nostre poble. A l’Escola de Música, la Coral Masdenverge va interpretar dos cançons. I encara va poder gaudir d’una interessant exposició itinerant de l’Arxiu Comarcal amb documentació tan valuosa per a natros com és la que parla del referèndum que es va fer a Masdenverge per aconseguir independitzar-se de la Galera, l’any 1842, o el Llibre de baptismes més antic que conservem que és a partir del 1815. Cal destacar els elogis del president i del conseller de Cultura envers totes les instal•lacions del Centre Masdenverge Actiu i molt especialment per la seua polivalència i per l’aprofitament exemplar que n’estem fent. Tots dos il•lustres visitants van quedar gratament impressionats i van felicitar l’alcalde per una gran obra que és i ha de continuar sent l’orgull de tot el poble i de la seua activitat cultural i social.

A l’exterior del Centre, on estava el públic assistent i els mitjans de comunicació, es va procedir als parlaments. En primer lloc, va prendre la paraula el nostre alcalde, Álvaro Gisbert, que després de saludar a tots assistents, es va adreçar al president de la Generalitat amb un to molt amigable, recordant-li la seua primera visita al nostre poble com a pregoner de la Festa Major del 2000, essent aleshores conseller en Cap. Després d’agrair-li molt la nova visita, va incidir ens els esforços que ha suposat la construcció del Centre Masdenverge Actiu, felicitant públicament a l’autor del projecte, l’arquitecte local Ramon Joan Castell, i remarcant les ajudes rebudes de la Generalitat, de la Diputació i dels fons FEDER. Durant la part més política del seu parlament, l’alcalde va dir textualment: “Vull agrair-li, President, en nom de tots, l’esforç que està fent per a portar-nos a bon port. Sàpiga que ens té al seu costat. Sabem que és el moment de lluitar pacíficament per la nostra nació; és el moment de dir prou als atacs a la nostra llengua i cultura, a les nostres conviccions de ciutadans catalans. Diem prou a aquesta gent que no ha comprès mai que som un poble diferent, ni millor ni pitjor, però volem ser catalans, que ens respectin com a tals i viure del nostre treball. Sóc conscient que avui no toca parlar d’això, però aquests últims mesos estan resultant molt llargs, comencem a estar cansats de sentir i llegir comentaris i altres provocacions per voler manifestar què som i per voler ser el que som. Avui, tenint-lo aquí, sabent que vostè és la persona que les viu a primera línia, em surten les ganes d’expressar els sentiments que sovint són de ràbia de veure que no entenen res de res”. Seguidament va començar a parlar el president de la Generalitat, posant de manifest la implicació de l’Ajuntament i de les diverses institucions en la realització d’una centre de cultura tan important per al nostre poble. Va subratllar la qüestió cultural com a tret identificatiu de Catalunya i la voluntat del govern de la Generalitat de seguir col•laborant i promocionant l’activitat cultural, tot i que estem en una època de vaques magres. Al respecte va dir: “Catalunya som una nació perquè tenim una identitat cultural molt antiga, que té el seu origen en el segle XI i aquesta identitat l’hem conservada per a mostrar-la

Notícies locals/opinió als qui volen entendre el que som. Catalunya és una de les nacions més antigues d’Europa i l’hem sabuda conservar durant deu segles en contra de molts elements: monarquies absolutes, dictadures, pronunciaments, guerres civils, governs molt durs i poques etapes de vida democràtica. Estem en un Centre Cultural i la cultura és el nervi de la nació catalana. La cultura, conjuntament amb la llengua, ha estat un gran factor d’integració per a tota la gent que ha vingut de fora, més de la meitat de la població catalana, i que avui conformem la Catalunya actual. El nostre és un país molt barrejat, que ha aconseguit aplegar molta gent diferent i si tot això ha tingut una cohesió és en gran part perquè tenim aquesta base cultural que ho ha fet possible. I, per tant, celebro molt que avui, a Masdenverge, puguem parlar de cultura”. Al final del seu parlament, el president es va mostrar molt contundent en la defensa del dret a decidir, i ho va fer amb estes paraules: “Ja que a tots els llocs que vaig, em diuen: president, endavant!, jo també us dic endavant tots plegats perquè al final, tot això que està passant a Catalunya, tot aquest moviment que és molt gran i viscut per gent de tot el territori, per gent de parles, orígens, ideologies i creences diferents, tot això que s’està vivint al país és la gran força que tenim. No en tenim cap altra. La nostra força és la força de la gran majoria social, acompanyada d’una sintonia amb les institucions, que sumades ens podran permetre aconseguir els nostres objectius nacionals. Hem de procurar que aquesta força del poble, aquesta força que surt del carrer, no es perdi; al revés, cal que es vagi incrementant i solidificant. L’alcalde deia que esteu cansats d’esperar. Jo ho entenc, però no oblideu mai que els cansats fan la feina. Abans la Coral ens ha cantat una

cançó molt bonica i m’ha quedat molt gravada una frase: “Masdenverge anirà endavant, tindrà progrés si seguim treballant”. El vostre poble, en un moment donat del segle XIX va tenir una consulta per aconseguir la seva autonomia i finalment es va constituir com a municipi independent. Es va consultar al poble i va sortir un sí contundent; no n’hem de treure més lectures d’això, però, vés per on, Masdenverge és un exemple en aquesta línia. El que és important, ara sense lectures ni cap punt d’ironia, és el concepte d’entendre que, encara que estiguem cansats, els cansats fan la feina, que l’última cosa que s’ha de fer és tirar la tovallola, que s’ha d’anar endavant i que s’ha de fer amb esperit positiu, cordial, pacífic i absolutament democràtic. El que pretenem aquest any, entre d’altres moltes coses, és progressar, que hi hagi més benestar per a tothom, que l’economia torni a recuperar-se i que els catalans puguem decidir un futur que ens hem guanyat durant molts segles, gràcies a l’esforç de moltíssima gent que ara mereix poder arribar a decidir el seu futur col•lectiu”. Després dels dos parlaments, tothom va poder degustar un piscolabis i canviar impressions enmig d’un ambient cordial i amistós. Cal remarcar el tarannà afable i receptiu del nostre president. Alguns veïns se li van acostar i el president Mas, amb simpatia i naturalitat, va dialogar amb ells amb un to distès i planer. És el cas d’uns membres de l’Associació Masdenverge per la Independència, que li van fer arribar paraules d’encoratjament i el van felicitar per la seua fermesa i actitud positiva envers el procés sobiranista. Ajuntament de Masdenverge

Passeig Escoles, NÚM. 71 (benZinera Cooperativa) 43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606 E-mail: dispetap@yahoo.es

Notícies locals/opinió

RESPOSTA A L’ESCRIT DE PAU ALBIOL SOBRE LA PLAÇA D’ESPANYA Benvolgut masdenvergenc, abans de res, gràcies per la teua implicació. Prenem nota sobre l'oferta de col•laboració i la tindrem en compte. Pel que fa a la teua preocupació per les dos plaques que van quedar per canviar o tapar i estan en castellà, l'explicació és senzilla: un error de càlcul. En el moment de comptabilitzar-les vam deixar-nos-les i no vam tindre’n prou. La intenció és fer una altra comanda i canviar-les, però és un tema que, com no ens pareix urgent, ha quedat a la llista de coses que s'han de fer, darrere d'altres que ens han paregut més prioritàries. Sobre la idea que aportes de fer una consulta per a canviar el nom de la plaça d´Espanya, et faig saber que no ets el primer que ho proposa. És més, fa un temps esta consulta es va fer als veïns de la mateixa plaça i en aquell moment una majoria van preferir no fer el canvi. Després, des de l’Ajuntament es va facilitar als veïns la informació a la qual tu també fas referència sobre el nom de la plaça, que en un primer moment va ser el de plaça Major i que es va canviar pel nom actual en època franquista. Després de conèixer esta informació, una majoria de veïns han canviat d’idea i a hores d’ara els pareix bé recuperar el nom de plaça Major. Per tant, com en l’anterior cas, només queda l’últim pas; és a dir, fer la comanda de plaques i canviar-la, igual com les que es van quedar sense canviar durant la primera fase. Intentarem posar remei a esta preocupació al més prompte possible, tot i que en estos moments no és prioritari. Torno al principi i et dono les gràcies per la teua iniciativa de col•laborar per a millorar el nostre poble. Com sempre, l’equip de govern estem oberts a escoltar i aclarir qualsevol dubte. Àlvaro Gisbert Segarra Alcalde de Masdenverge

Notícies locals/opinió LA 3A EDICIÓ DE LA TRANSPLANES PASSA PER MASDENVERGE Un total de 187 corredors han participat en la 3a Transplanes, la quarta cursa puntuable per a la Xallenger BTT Terres de l’Ebre 2014 que es va disputar el diumenge dia 4 de maig a la localitat de Masdenverge. Un total de 33 participants van fer el circuit curt de 32 km i la resta, 154, el llarg de 42 km. Hi van haver vuit abandonaments i cap accident de consideració. En hòmens, el guanyador va ser José Juan Marrasé (1:49:10), seguit de Víctor Espuny (1:52:51) i de Sergio Fernández (1:53:49), mentre que en dones va guanyar Pili Franco (2:57:03), seguida de Montse Lahosa (2:59:34) i de Diana Garcia (3:18:08). El club amb més participants va ser el BTT la Moleta de Xerta (21 corredors), seguit del Montbike d'Amposta (20) i del Club BTT La Ràpita (16). En total, hi van participar un total de 30 clubs, la majoria dels quals procedents de les Terres de l'Ebre i també algun del Camp de Tarragona.

Des de la Unió Ciclista Santa Bàrbara volem donar el nostre agraïment a tothom que ha fet possible esta tercera edició de la TRANSPLANES: participants, clubs, patrocinadors i, molt especialment, als col•laboradors voluntaris del poble de Masdenverge i a la Regidoria d’Esports i la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Masdenverge. Unió Ciclista Santa Bàrbara

Notícies locals/opinió

VICENT GONEL, CAMPIÓ COMARCAL I INTERCOMARCAL EN NATACIÓ

ADAN ESTERLICH, CAMPIÓ DEL CONCURS OFICIAL DE REPRISE 1

El setembre de l’any passat Vicent va decidir apuntarse al Club de Natació d’Amposta perquè volia practicar un esport que li agrada molt: la natació. Com que no en tenia prou nadant un parell de mesos l’estiu —i animat pel monitor dels cursets de Masdenverge, Jordi Romeu, qui li va aconsellar de “dedicar-se una mica més a la natació”—, sos pares van decidir apuntar-lo al club ampostí. Durant la temporada, Vicent entrena tres cops per setmana i a poc a poc ha anat veient com els resultats han estat cada cop millors... fins que ha arribat l’hora de les finals. Va ser el passat dia 6 d’abril quan Vicent va aconseguir la seua primera medalla en braça en la final territorial celebrada a la piscina municipal de Sant Carles de la Ràpita. Vicent va aconseguir acabar en primera posició els 25 metres braça, superant tots els seus rivals amb un temps de 27 segons i 61 dècimes. En la disciplina de crol no li va anar tan bé, ja que va acabar quint i no va aconseguir classificar-se per les finals intercomarcals. Però sí que ho va fer en braça. I així va ser com va arribar el dia de les finals intercomarcals, el 10 de maig, celebrades a la Piscina Municipal d’Amposta. Vicent va tornar a aconseguir la primera posició en braça amb un temps de 26 segons i 40 centèsimes. Per tant, medalla d’or i classificació per als Campionats provincials que se celebraran a l’Hospitalet de l’Infant. Esperem que hi haja sort.

El passat dia 11 de maig, a l’hípica Herederos de Santiago de la població de Cambrils es va celebrar la competició de la disciplina de doma clàssica d’equitació, puntuable per a la Lliga de Tarragona. Adan Esterlich Arasa, amb el seu cavall Llamàntol, va demostrar-nos que formen un gran binomi ja que era la primera vegada que es presentaven a un concurs oficial i van quedar en primer lloc en la disciplina de Reprise 1 doma clàssica. Des d’estes línies volem felicitar a este jove genet masdenvergenc i encoratjar-lo per a què continue lluitant i aconseguint molt més premis. Felicitats, campió!

Consell de redacció

Notícies locals/opinió PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA CAPSES DE MEMÒRIA / CAPSES DE NATURA Objectes del fons del Museu de les Terres de l’Ebre se cedixen a entitats sociosanitàries per a fer tallers de memòria El divendres dia 4 d’abril, a les 18 hores, i emmarcat dins la responsabilitat social corporativa que ha adoptat el Museu de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del treball comunitari i l’acció social, es presenta a la sala d’actes del Museu el programa Capses de memòria/ capses de natura. L’objectiu del projecte és apropar els fons que custodia el Museu a diverses entitats de l’àmbit sociosanitari de les Terres de l’Ebre perquè puguen ser una eina útil en els programes que desenvolupen amb els seus usuaris per a estimular les seues capacitats cognitives, propiciar el seu benestar i integració social, i donar-los a conèixer el seu entorn natural i cultural. En este programa, que encetem el 2014, hi participen l’Associació APASA, el Centre Verge de la Cinta—Fundació Privada Mercè Pla, els ajuntaments d’Amposta, Santa Bàrbara i Sant Carles de la Ràpita, la Fundació Privada Serveis Socials del Montsià (Fusmont), la Llar Residència Amposta i la Fundació Privada Pere Mata. El Museu de les Terres de l’Ebre conserva i gestiona la col•lecció més important de patrimoni moble del tram final de l’Ebre, un fons que comprèn més de 35.000 objectes d’arqueologia, etnologia i historia natural, que són els principals àmbits a partir dels quals incidix en la conservació del patrimoni del territori i desenvolupa la seua gestió i acció cultural. Els museus i equipaments patrimonials que durant dècades havien funcionat d’una manera similar han viscut en els últims temps una transformació de fons amb la democratització de la cultura. Han passat de tindre com a objectiu la conservació del patrimoni moble artístic i històric, per a ser contemplat per les elits, a ser un generador d’experiències basades en el coneixement i gaudi del territori i de la història per part d’un gran ventall de públics i col•lectius socials, i on el patrimoni que custodien té una funció de suport a esta finalitat. La iniciativa forma part dels actuals programes d’accessibilitat cognitiva que fan diversos museus catalans. Per al Museu, però, no ha estat una experiència única perquè al 1996 ja va idear i programar l’activitat “Grups de conversa i patrimoni etnològic”, adreçada a la gent gran i, més en concret, als usuaris de la Residencia d’avis d’Amposta. Va ser una experiència molt positiva sobre la qual el Museu i la Residència van publicar diversos articles i van presentar una comunicació a les IV Jornades Geriàtriques i Sociosanitàries

del Pirineu, el 1998. El 2013, el Museu i la Fundació Pere Mata, dedicada a l’atenció de problemàtiques mentals, van signar un conveni per a fer conjuntament el programa Taller de memòria, una activitat quinzenal d’estimulació cognitiva, de caràcter sociosanitari i cultural, i de difusió patrimonial, que es va desenvolupar al llarg de tot l’any, en un total d’onze sessions. En el Taller de memòria del 2013 van participar una quinzena d’usuaris, de la casa-residència que la Fundació Pere Mata té a Amposta, amb tres objectius principals per part del Museu i de la Fundació: estimular les seues capacitats cognitives disminuïdes per la malaltia mental, propiciar la seua integració social i donar-los a conèixer el seu entorn natural, social i cultural, a través d’objectes comunitaris, integrants del seu patrimoni natural i etnològic més immediat. L’èxit dels programes esmentats ha permès estendre i ampliar esta experiència a altres col•lectius i entitats que atenen persones amb problemàtiques sociosanitàries a les Terres de l’Ebre. Cada mes, estos col•lectius i entitats rebran en préstec dos capses de fusta —una d’etnologia i una altra de natura— amb objectes, fitxes i fotografies relacionades, dissenyades per a dur a terme tallers de memòria i estimulació cognitiva amb els seus usuaris. El programa Capses de memòria/capses de natura —que pel seu abast és pioner a Catalunya— està dissenyat i desenvolupat pel Museu de les Terres de l’Ebre i té el patrocini del Departament de Cultura en el marc del suport a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

Notícies locals/opinió

Bolets de soca (Ganoderma lucidum, OBJECTES I TEMES CAPSES DE MEMÒRIA/ Fomes fomentarius, Phellinus torulosus) CAPSES DE NATURA Tema: Els bolets que viuen damunt CAPSES DE MEMÒRIA Cabasset de palangre Tema: La pesca tradicional Llumener i suport Tema: L’enllumenat domèstic Mig cànter d’oli Tema: El cultiu de l’olivera. L’oli d’oliva Collar amb esquella i feix de batalls Tema: Els pastors i la ramaderia

la fusta

L’herbari (Populus alba, Populus ni-

gra, Ulmus minor, Salix alba, Tamarix gallica) Tema: Els arbres de ribera

Nàiades (Margaritifera auricularia) Tema: Les petxines d’aigua dolça Papallona tigre (Danaus chryssipus) Tema: Papallones viatgeres Tortuga mediterrània (Testudo her-

Gipó i faldetes Tema: La indumentària tradicional

manii)

Acaminadors Tema: El món dels més menuts

Serp de vidre (Anguis fragilis) Tema: L’evolució de les espècies

Cernedor de la pastera Com es feia el pa antigament

Perdiu comuna (Alectoris rufa) Tema: Fauna cinegètica

Matraca i carrau Tema: Músiques i sorolls de festa

Àguila perdiguera (Aquila fasciata) Tema: Els ocells rapinyaires

Tema: Les espècies en perill

Coixí de fer punta Llebre comuna (Lepus europaeus) Tema: Les labors i l’artesania tèxtil ca- Tema: Els mamífers herbívors solana Geneta (Genetta genetta) Castanyoles de petxina Tema: Els mamífers carnívors Tema: Joguets i instruments infantils Museu de les Terres de l’Ebre Cassola i lletera d’alumini Tema: Cuina i alimentació

EXPOSICIÓ “LES PAPALLONES A LA SERRA DE MONTSIÀ”

Canastró menut Tema: Cabassos per a comprar i venL’exposició “Les papallones de la dre serra de Montsià”, organitzada per l’Ajuntament de Masdenverge i CAPSES DE NATURA el Museu de les Terres de l’Ebre, es va inaugurar el divendres 25 Lignit Tema: El carbó mineral. Energia fòssil d’abril, a les 19.30 hores, al centre Masdenverge Actiu. L’exposició inde l’Ebre tenta acostar al públic en general Fòssils de la Mar de l’Ebre (Chlamys la biodiversitat de papallones —en islandica, Arctica islandica i Modiolus especial les diürnes, però també nocturnes— que es poden trobar modiolus) a la serra de Montsià. Hom calcula Tema: Testimonis d’un clima molt més fred

que, fins al moment, a la serra hi ha citades una cinquantena d’espècies de ropalòcers, mentre que pel que fa als heteròcers se’n desconeix tant el nombre total com la gran part d’espècies que hi habiten. A l’exposició podem trobar una àmplia representació de les papallones diürnes d’este espai natural, amb més de 36 espècies diferents, mentre que de nocturnes a la mostra s’hi poden observar algunes de les espècies més grans i espectaculars. En total, la mostra acull més de 200 exemplars de papallones majoritàriament autòctones, i una representació menudeta de papallones tropicals. Paral•lelament, i dins del marc de les Jornades Culturals de Masdenverge, s’han programat tota una sèrie d’activitats complementàries entre les quals destaquen la conferència "Les papallones de la serra de Montsià", que tindrà lloc el divendres dia 30 maig a les 19.30 hores al centre Masdenverge Actiu, i una ruta guiada per a observar papallones a la Foia de Masdenverge —un dels espais naturals més destacats de la població—, que sortirà el dissabte dia 31 de maig del mateix centre a les 10.30 hores. A més, també es farà una visita guiada a l’exposició. Totes les activitats estaran impartides per dos experts en papallones: Oriol Hidalgo i Pere Luque, col•laborador i biòleg del Museu de les Terres de l’Ebre, respectivament. Museu de les Terres de l’Ebre

Notícies locals/opinió ELS MASDENVERGENCS (I) Sempre és difícil copsar les característiques, els trets definidors d’un poble; endevinar-ne aquells atributs que li confereixen una fesomia pròpia. I més encara quan parlem d’un poble on gairebé mai hi ha passat la història, amb una geografia xicoteta mig engolida dins un paisatge sovint contradictori i on les persones que hi viuen han sigut afaiçonades per les mateixes grans circumstàncies, del caire que vulgueu, que han conegut els seus veïns. Però la tasca es complica una mica més en uns temps on el vincle espiritual que ens connecta amb les generacions anteriors s’està perdent a pressa feta per raons prou conegudes. Tanmateix, a pesar d’estos i encara d’altres obstacles importants —les meues notòries limitacions, per exemple—, m’he proposat fer una breu síntesi del que considero els trets essencials de la nostra psicologia col•lectiva, del nostre “posseir” masdenvergenc. M’anima més que cap altra cosa el desig d’arribar a comprendre’ns una mica millor com a comunitat, però també intuixo que la llunyania en la qual em trobo ha tingut un paper determinant en esta temptativa. Si més no, m’ha permès esmolar l’esguard i obtenir-ne una visió panoràmica. No cal dir que les masdenvergenques i els masdenvergencs no posseïm cap característica genuïnament pròpia que no tinguen en major o menor mesura els planers o els godallencs, per exemple. Però si el comú denominador amb els nostres veïns ha sigut tradicionalment el folklore i la llengua; la religió i el treball; l’esbarjo i la cuina… —totes les bigues mestres, en fi, de l’edifici social—, en furgar entre la fullaraca de les experiències viscudes localment poden descobrir-s’hi també alguns detalls que ens han colpit d’una manera particular. I això ho dic més enllà de xovinismes infantils, que l’únic que fan és enterbolir l’enteniment. En definitiva, és de les coses menudes nostres que vull parlar-vos. LA MANCA D´HISTÒRIA Les arrels de Masdenverge s’enfonsen en un terreny desconegut. No hi ha notícies a l’entorn d’un esdeveniment que és impossible de fixar i del qual amb prou feines podem extraure’n poca cosa més que conjectures. I no pot establir-se una data concreta perquè no va haver-hi cap constitució més o menys solemne. És molt probable, això sí, que durant la segona meitat del segle XVIII es produís una xicoteta diàspora des de Tortosa i els territoris adjacents a la recerca de noves terres per a cultivar. Aquella va ser una època d’un important auge en la població del territori, que possiblement devia espentejar moltes famílies a buscar nous horitzons a causa de la pressió demogràfica i la necessitat de terra. A més, es coneix que l’agricultura en general viu un període d’expansió, gràcies a les millores en les tècniques de cultiu i l’arribada a nous mercats com el de l’Amèrica espanyola. En definitiva, hi ha un ambient propici per als esperits emprenedors. Així, al cim del turonet que domina un dels meandres del

barranc de la Galera, amb la silueta blavenca dels Ports presidint l’escenari i gairebé desafiant els embats del vent de dalt sobre l’ondulada plana de coscolls i margallons, els primers masdenvergencs, aquells que encara no ho eren, van arremolinar-se per a plantar cara als reptes de sempre. Devia haver-hi ja alguns masos aïllats en un perímetre més o menys gran, però el menut nucli primitiu va ser, sens dubte, el pal de paller sobre el qual —vist en perspectiva— s’aferma tot el recorregut del nostre poble. Encara avui, en apreciar la prodigiosa imbricació de murs i parets mitgeres dels diferents habitacles del pinyó original, ens adonem que la fèrria voluntat dels seus constructors descansava sobre una idea ben clara, fruit —si voleu— de la necessitat del temps, però no menys indicadora d’allò que seria ja una constant fins als nostres dies: la confiança insubornable en la comunitat. La menuda gran família masdenvergenca que, en certa manera, encara perviu. Quan parlo de la manca d’història, més que del breu recorregut temporal que tenim a l‘abast per a vore el nostre caminar, o de la poca o molta incidència d’allò que s’esdevé en este trosset de terra en relació amb les fites que commouen el món, ho faig en el sentit de la total manca de perspectiva històrica dels masdenvergencs en esta fase original. Això serà així almenys —com en parlaré en l’altre capítol— fins als fets relacionats amb la caiguda del Globo. Però és ben natural! Tota nova fundació —i d’esta sí que en tenen una pregona consciència els nostres avantpassats— significa un cert trencament amb l’ordre establert. Les dones i els hòmens que marxen del seu lloc d’origen i s’instal•len en un nou territori busquen sempre canviar una dinàmica adversa. I ho fan moguts per l’esperança que el futur els serà més pròdig. Si això comporta un risc de desmembració afectiva envers la realitat social, també els allibera del seus possibles fantasmes. Així disposats, amb una fe impertorbable en l’avenir i la força d’uns quants braços treballadors que ja anaven desermant tota aquella màquia ancestral, els masdenvergencs inicien el seu lent caminar cap a la modernitat. I es troben amb una terra que molt prompte se’ls farà menuda. UNA LLENGUA DE TERRA Els nostres iaios són els últims d’arribar a un territori que, segons pareix, havia sigut escassament habitat. De fet, cap a ponent, les terres que amb el temps formarien el municipi de Santa Bàrbara també van ser colonitzades més o menys per la mateixa època. Així que tota l’àrea que avui forma el cor del Montsià era bàsicament coberta tan sols per la vegetació típicament mediterrània, i les explotacions agràries havien sigut molt puntuals des de temps reculats. De totes maneres, la major força demogràfica que de bon principi van tindre els veïns planers i el fet d’haverse segregat uns trenta anys abans que Masdenverge del

Notícies locals/opinió

poble de la Galera va fer que el nostre terme quedés reduït a unes proporcions que molt prompte hauran d’ofegar el ràpid desenvolupament inicial. És esta, la manca de terra i el lògic esquarterament en xicotetes heretats, sobretot quan creix la població, una circumstància que marcarà de manera important el futur dels habitants. I m’atrevixo a afirmar que és un dels factors més determinants per parlar d’un cert tarannà masdenvergenc. De moment cal ressaltar que el principal cultiu va ser des de bon principi l’olivera, i en els màrgens robustos que encara fiten les menudes parcel•les es fa palès l’immens treball que va caldre per a arrencar a la terra els primers fruits. Després, és clar, la vinya i els cereals devien completar la tríade mediterrània, a més dels omnipresents garrofers. Les sénies van anar puntejant a poc a poc el paisatge, especialment vora el barranc, i a les eres es batia i es cantava, de ben segur, amb l’esforç i la joia d’aquells que esperen un demà més fecund. A dins d’esta llengua de terra les grans finques eren pràcticament inexistents. Tan sols podríem destacar la del mas de Sant Pau, propietat en aquell moment de l’Església, i possiblement alguna altra per la part del Solsó, una zona que havia sigut conreada almenys des de temps medievals. Però la part més important de població masdenvergenca, els menuts agricultors, va haver d’enfrontar-se molt prompte a la necessitat de treballar per altri. Com dèiem, en el transcórrer del temps això marca una certa diferència respecte d’alguns dels pobles veïns, amb més propietaris autosuficients. Els nostres iaios són sobretot jornalers, llauradors, matxers… I això, quan les coses es posen novament difícils, els impulsa a guanyar-se la vida fora dels estrets límits de la comunitat; els mena a arrencar també, com a tants altres, el silenci d'aquella vasta plana riberenca entre la terra i el mar. NOUS HORITZONS El 1857 Masdenverge es convertix en un municipi propi, i pot emancipar-se finalment de les feixugues contribucions de l’Ajuntament de la Galera. Precisament. aquell mateix any s’inaugura el canal de la Dreta de l´Ebre, donant el tret de sortida al que ha sigut, potser, el fenomen més extraordinari i alhora dramàtic de tota la història d’estes terres: la transformació del delta de l’Ebre en camps de cultiu. Paradoxalment, aquelles dates marquen per al nostre poble un cert punt d’inflexió en el seu creixement. Han passat cent anys des que es tingué notícia del primer Mas d’en Verge, i quatre generacions s’hi han deixat la pell treballlant de sol a sol, aixecant un poble que del no res ja passa dels mil habitants. I és llavors, en un moment en què per diverses circumstàncies plana la incertesa al damunt d’una comunitat que ja regix el seu propi destí, quan s’obre la porta de la ribera als braços àvids de futur que no s’arronsen davant les enormes dificultats de l’empresa. Els masdenvergencs, gent fins llavors de garriga, assumixen el nou repte amb la il•lusió de millorar les seues vides. La faena és dura però es paga prou bé, i són moltes les persones d’altres pobles que ja han començat a deser-

mar aquells salobrars, a lluitar contra un terreny hostil que reclamarà, durant dècades, la sang i la suor dels valents protagonistes d’esta epopeia. Voldria ressaltar que allò que involucra de ple els masdenvergencs en l’aventura riberenca no és només, com es podria pensar, la proximitat geogràfica. Per damunt seu hi ha aquella carència de terra pròpia de què parlava més amunt; hi ha la necessitat pura i dura de tirar endavant les famílies d’un poble que ja no pot donar més de si mateix. I aquí s’aprecia, ho repetixo, el contrast amb altres municipis —penso en Santa Bàrbara, Godall o la Galera— que, per ser més rics en territori, no han de fer d’una manera tan generalitzada el dur pelegrinatge cap a la plana deltaica. Arrenca llavors una nova etapa per a Masdenverge, i la seua gent s’enriquirà socialment amb el contacte d’un medi molt diferent al qual estan avesats. Fins i tot alguns, en vore l’oportunitat, marxaran a viure de manera definitiva cap avall, a Amposta o en alguna de les blanques barraques que s’alçaran aquí i allà per a donar testimoni de la lluita implacable entre les persones i una natura salvatge. En esta etapa comença també la relació amb els ampostins que ha marcat la nostra manera de ser per sempre més. Penso no només en la faena del dia a dia, que tant agermana, sinó també en les festes on l’esperit s’allibera i triomfa la rauxa; i en els bous, estretament lligats als pobles riberencs. Se-gurament els nostres avantpassats van pujar d’allà baix la gran afició per esta festa, i en concret el bou capllaçat té a Masdenverge una antiguitat que denota la seua relació primerenca. En definitiva, aquella gent va superant l’escomesa d’un temps difícil a base de molt de treball, amb un peu al secà i l’altre als aiguamolls, vinclant-se ara cap amunt ara cap avall, entre el mestral i el garbí. I en este anar i vindre de cada dia es cou a foc lent una idiosincràsia senzilla però ben real. Així que, cap al final del segle XIX, Masdenverge és ja una poble amb uns trets prou definits. Podem dir que, a nivell de la psique col•lectiva, és a punt d’arribar a la majoria d’edat i posseix quasi tots els elements fonamentals amb què podem resseguir la seua trajectòria fins al dia d’avui: una gran noció comunitària, resistència davant l’adversitat i capacitat d’adaptació. Temps a venir, i quan els masdenvergencs puguen fer alguna cosa més que sobreviure, esta personalitat donarà aquells fruits —i també algun disgust— que ja tots hem conegut directament o indirecta. Abans, però, un fet insòlit: un ‘globo’ desconegut que cau en un poble desconegut ens posarà per sempre més en el mapa, fent que els nostres iaios es retroben amb ells mateixos. Els farà entrar en una història que és la nostra. Però esta és definitivament matèria per a un altre capítol. Rubén Royo Espuny

Notícies locals/opinió DINS LA CASETA Nicodem i Simeó estaven esllemenant oliveres a la finca de Capelles per a l‘oncle Mardoqueo. Hi bufava un vent moderat del nord-oest que els permetia treballar, però cap allà a les deu va començar a bufar tant fort que van haver d’interrompre la faena i ficar-se al recer dins de la caseta. Mentre miraven a través de l’angle visual de la porta oberta que dóna cara sol com els arbres es doblegaven a l’embat del vent, diu Nicodem: —Quin misteri tan gran Simeó, el vent. És gairebé invisible, però el sentim i ens afecta, igual que el sol, del qual notem la calentoreta però només en veiem la llum. —Tot és obra del Creador, Nicodem. Com diuen les Escriptures, “al principi creà Déu els cels i la terra” i esbrinar com va ser està fora de la intel•ligència humana. Els científics treballen molt per a saber com es va crear l’univers. Un d’estos científics —per cert, molt famós— en un llibre escrit per ell al 1988 pareixia reconèixer Déu en la creació de l’univers, però ara, en un altre llibre del 2010, ens diu que l’univers va ser creat pel Big Bang i les lleis de la gravetat, amb la qual cosa deixa clar que Déu no hi té res a vore. Este fet alegra tots els no religiosos, entre els quals hi ha l’ateu militant que va pagar als autobusos de Londres per a enganxar-hi un cartell que deia “Probablement Déu no existix”. —Jo, a vegades, Simeó, he sentit a dir que un poc de ciència aparta de Déu, però la molta ciència aproxima. Segons em dius, este científic, tan famós com és, hauria de creure en Déu... però, en fi, això de publicar llibres negant a Déu sempre ha sigut un negoci... I això del Big Bang, què vols que et digue: diuen que va explotar d’una singularitat! No ho sé, si no hi havia res d’on va sortir esta singularitat. És un tema molt delicat sortit d’un fort vent de dalt que ens ha obligat a vindre aquí a la caseta, però et diré una altra cosa: dins del poc coneixement que tinc sobre el que et vaig a dir, Nicodem, en citar el primer versicle del llibre del Gènesi (“al principi creà Déu els cels i la terra”), el Big Bang és molt possible que vingue d’un altre univers, perquè este gran científic no sap quants d’universos hi ha, però Déu sí que ho sap. “Els cels i la terra”. I el Big Bang ja comença a tindre problemes de credibilitat... L’altre dia vaig llegir el descobriment d’una galàxia que té més anys que el Big Bang, però enseguida s’apressen a dir que són errors de càlcul i és que igual que un dia l’Església va negar Galileu, avui la ciència no vol admetre equívocs del Big Bang. —És possible, Simeó, que el nostre univers va aparèixer d’una explosió produïda en un altre univers, si tenim en compte que quan una estrella explota i esdevé una supernova del material que espandix, es formen nous sistemes solars, com és el cas del nostre sol, que diuen que si és una estrella de tercera generació. Cal reconèixer però tot el bé aportat per la ciència a la

humanitat, però no podrà demostrar mai que Déu no existix. És tot molt diferent: els camins de Déu et porten a un lloc; els de la ciència dels no religiosos a un altre. Mira si n’és de simple, Nicodem. Un exemple que et dic del que ara som aquí esllemenant a les oliveres: vaig llegir no fa molt un científic que va guanyar el premi Nobel, juntament amb un altre, pel descobriment de la doble hèlix de l’ADN i, segons ell, per no haver-la trobat, no existix l’ànima. Doncs, bé, tampoc a la terra trobem oli i mira les oliveres com en produixen, i com poden ser tant dolces les figues si a la terra que es cria la figuera no hi ha gens de sucre. —Hem d’arribar a la conclusió, Simeó, que és veritat allò que diu “El primer Adam, ànima vivent; i el segon Adam, esperit vivificant”. Esta és l’única i més clara si no volem convertir el nostre cap en un estoig d’embolics. És com tu has dit al començament d’esta conversa, esbrinar tot això està fora de tota intel•ligència humana. -Les sagrades escriptures no ens ensenyen la creació del cel en detalls tècnics, ens ensenyen com anar al cel, que és el que interessa, però hi llegim passatges que coincidixen plenament amb la ciència, com és el cas del món que vivim. Al llibre d’Isaïes 40. 20-21 ens assabentem que la terra és rodona. És una llàstima que l’Església no ha sabut aprofitar esta revelació científica de l’il•lustre profeta, cosa que si va fer un home molt espavilat que es deia Pitàgores i que devia llegir bastant les sagrades escriptures. Va donar a entendre que va ser ell qui va descobrir el que Isaïes ja havia anunciat feia anys, tot i que ja comprenien com era de rodó el nostre món a través dels eclipsis i amb la desaparició d’un vaixell mar endins. Per a confirmar-ho, va aparèixer un científic de nom Eratòstenes que, mentre treballava d’encarregat a la biblioteca d’Alexandria, també devia llegir el que havien dit Isaïes i Pitàgores. Va ser aleshores quan se li va acudir mesurar la circumferència de la terra de la manera que tots sabem. I molts anys més tard, va ser Colom qui va voler demostrar-ho a través del seu famós viatge, però com que coneixia la longitud, pensava que era a l’Índia quan en realitat era a les illes del Carib. Fixa’t tu, Nicodem, quin munt de tros encara li quedava. I van haver de ser Magallanes i Elcano qui per fi van fer el viatge de circumval•lació, amb la qual cosa quedava demostrada la veritat científic d’Isaïes. El vent ha parat i regna la calma. Amb els arbres assossegats, reprenen la faena... i ara parlaran del fet que avui acabaran i l’oncle Mardoqueo ja podrà cremar la rama... i quan arribaran a casa llimaran els sorraquets. I demà, si Déu vol, començaran a esllemenar els mandariners que l‘oncle Teòfil té a la finca de l’Ullal. Miquel Ramos

Notícies locals/opinió

SANTIAGO OBRADÓS URQUIZÚ IN MEMORIAM 15 de març del 1964. Diumenge. La família de la novia de Santiago estava plegant olives a la partida dels Carrascals i d’aquell dia trec això, copiat del meu diari: Al poc rato d’haver començat a treballar s’aixecà un vent de dalt en ràfegues huracanades i núvols davant del sol que obligà la família a marxar a la caseta. Allí estant, escolten a la ràdio el programa musical “Ustedes, nosotros y el domingo”, que transmetia Ràdio Ulldecona des de Vinaròs, en què actuà el conjunt ampostí de “Los rebeldes”. Mentrestant, el vent ha parat una mica i han tornat a la faena. Havent dinat, treballen tota la tarde, però el vent torna a bufar fort quan és hora de plegar. A l’hora del sopar parlen del programa que han sentit a la ràdio. —Molt bé, molt bé ha estat l’actuació de “Los rebeldes” —diu la Maribel, molt vinculada ella al món de la música perquè, a més que li agrada, el seu nuvi és músic de La Lira Ampostina. —El so no era molt bo! —contesta Cintín. — És que la música en directe no té la qualitat d’un disc; però ha estat bé, com diu la Maribel, i sempre alegra quan algú representa al nostre poble en actes que l’honren... i la música és una de les coses que més ha donat a conèixer el nom d’Amposta —diu el fill. –Sempre ha existit molta afició —diu el pare. —A mi m’agrada la música, però més la clàssica, i sento admiració pels músics —apunta el fill. —Tu també vas ser músic quan estaves a la mili, no? —li demana la Cintín a son germà. —Sí, es pot dir que sí, encara que no sabia solfa, tocava el tabal, però va ser poc temps, uns quatre mesos, fins que van traslladar-me a Burgos —va contestar. —A mon iaio també li agradava molt la música i cantava, tenia una guitarra que sempre, segons he sentit dir, la tocava acompanyant-se del seu cant, i per això li van treure el mal nom de Cantares... i la guitarra encara està per casa —explica la Rosa.

—Ara, la més aficionada que tenim a la família és la Maribel —diu el germà. – Home, és clar! Tu què trobes? —contesta la germaneta en veu pausada i toveta, sentint-se feliç per considerar-la la més musical de la família perquè el seu nuvi és músic. –Sí, Maribel, sí! Tu, al costat de Santiago aprendràs moltes coses del món de la música, i això és bonic... I si Déu vol que us caseu, potser els vostres fills siguen músics, i et veiem a tu anant als concerts per a escoltar la banda on toquen l’home i els fills —diu Cintín, fent un poc de futurisme, però que està dins del normal. —Ja conec alguna família d’Amposta que són músics el pare i els fills —afirma el germà. –El més bonic de tot és que ja fa anys que Amposta té dos bandes de música: la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica —exclama el pare. Esta conversa que ha començat la Maribel referint-se al programa escoltat a la ràdio ha resultat tan agradable per a ells que l’han continuat fins després de sopar i d’esta manera han passat un diumenge més per estos móns de Déu. Coneixedors tots dels vincles, tant musicals com humans, que mon cunyat tenia amb Masdenverge, escric esta memòria esperant sigue publicada al nostre BIM. Moltes gràcies! P.S. Part del futurisme que va dir la germana Cintín va complir-se, no passant més enllà de casar-se Maribel en Santiago i de tindre un fill i una filla, però ella no els voria mai ser músics, tot i que ho van ser. La germana Maribel traspassà i en molt de dolor vaig acompanyar-la sentint les notes de recolliment i ànim espiritual que la banda de música la Lira Ampostina interpretava. Despús-ahir, dissabte dia 5 d’abril del 2014, el destí ha volgut que —a l’igual que com en ma germaneta— acompanyés la persona que tant la va estimar, mon cunyat Santiago, també precedint la manifestació de dol en marxa fúnebre la banda de música La Unió Filharmònica d’Amposta, sent-me molt difícil d’aguantar les llàgrimes en envair-me un redoble de records d’aquell 7 de maig del 1972, diumenge. Miquel Ramos

Escola Rosa Gisbert EL RACÓ DE L’ESCOLA Ha començat el bon temps, i amb ell les temperatures pugen. Les famílies gaudixen d’entorns a l’aire lliure: via verda, passejades vora mar, muntanyisme... En definitiva, la gent surt ja del cau i ja en teníem ganes. I amb esta premissa hem començat el març a l’escola i així vam donar la benvinguda a les monitores del Consell Comarcal, la Sara i l’Àngela. La Sara va ser la monitora d’Educació Infantil. Amb el conte Qui embruta el bosc, els més menuts van fer activitats de selecció de reciclatge. Per la seua banda, els més grans van escoltar una xerrada sobre el reciclatge i amb el taller ‘Un joc de reciclatge’ van treballar com fer una compra responsable per a generar menys residus i, per tant, contaminar menys. Finalment, els van donar un imant desplegable de recordatori. El dia 26 de març, es alumnes del cicle inicial van anar a Deltaventur. Van fer diverses activitats: ponts tibetans, pujar en canoes, van vore animalets: ànecs, tortugues, gallines de diferents llocs, porcs vietnamites, cabretes, emús (familiars dels estruços)... i també vam pujar als inflables. S’ho van passar pipa! El dia 27 de març, els alumnes d’educació infantil van anar a la Granja-escola Mas d’en Joan, de Peníscola. En arribar-hi es van fer grups i es van repartir en diverses activitats: taller de galetes, visita als animals de la granja i visita al museu. Tots van participar a tots els tallers. Després van dinar un menú elaborat per la mateixa granja, van escoltar un conte i van fer una passejada en carro. Els alumnes de cicle mitjà i superior van rebre la visita dels agents rurals. En primer lloc, van fer una xerrada informativa sobre el rastreig d’animals i, a continuació, els alumnes van baixar al pati on els agents rurals els van ensenyar diverses exemples de petjades (porc senglar, cabra, cabra salvatge, rabosa...). Tot seguit, van fer un taller per a mirar de trobar deixalles humanes, ossos d’animals, closques de caragols i plomes d’aus. Finalment, els alumnes es van familiaritzar amb el telescopi i els binocles a través d’una activitat que consistia a buscar uns animalons que hi havia escampats per tot el pati. I com que el trimestre ha sigut tan llarg i ja tenim ganes de descansar, l’hem acabat fent unes mones per a llepar-se els dits. Volem donar les gràcies al servei de càtering La Llar de Santa Bàrbara per haver-nos donat un cop de mà. Escola Rosa Gisbert

Llar d’infants PRIMAVERA I PASQUA

Ja hem passat Pasqua, la festa principal de la primavera! I aprofitant estes dates, tots els xiquets i les xiquetes de la llar han fet la seua mona… tot enganxant plometes i pintant l’ou bullit!! Van quedar molt bones! També estos dies hem estat fent observació directa dels arbres del pati, els mateixos que vam observar a la tardor i a l’hivern… Ara ja han començat a florir amb l’arribada del bon temps. Tant bon punt acabem Pasqua ens posem amb Sant Jordi, els expliquem que este dia hi ha el costum de regalar llibres i roses; i que hi ha parades per tot arreu per a vendre’n. Fem un punt de llibre, cantem i tots escolten la llegenda molt atents, ja que això de princeses i dracs els agrada molt! Aprofitant que s’apropa el dia de la mare, tots els xiquets i les xiquetes han preparat unes manualitats per a regalarles-hi!! De ben segur que es posaran molt contentes! I com sempre, en esta ocasió, acabem felicitant un aneguet pels seus dos anyets! És en Josep! I també a un pollet per haver-ne fet 3!! En David!! D’avui a molts anys als dos!! Voldríem aprofitar esta edició per a recordar que les preinscripcions del curs 2014/15 seran del 5 al 16 de maig. I les matriculacions, del 10 al 13 de juny. Per a qualsevol consulta o dubte no dubteu a visitar-nos (C/ La Galera, s/n, al costat de l’escola) o telefoneu al 977 718 404! Desirée Simó

ANC MASDENVERGE PER LA INDEPENDÈNCIA: ANY1841 Els últims anys estem vivint uns moments transcendentals per a Catalunya, una nació històrica que busca refer el seu propi camí. El bo del cas és que, salvant òbviament les distàncies, els masdenvergencs i les masdenvergenques d’ara fa més de 170 anys —i a una escala diferent— també van tindre el privilegi de viure un procés d’emancipació política que va marcar, per sempre més, la història del nostre poble. Us invito a conèixer el com i el perquè. Com tots sabeu, tot i que l’existència de poblament en masos al nostre terme es remunta a l’edat mitjana, el cert és que el poble de Masdenverge va nàixer gràcies a l’arribada de colons agraris, entre les acaballes del segle XVIII i els començaments del XIX. Hi ho va fer com un poble depenent en els terrenys polític, administratiu i religiós de la Galera, a l’igual que la veïna població de Santa Bàrbara. Encara que som molts els que hem remenat papers aquí i allà, desgraciadament, avui en dia desconeixem la data exacta en què Masdenverge es va constituir en municipi independent. Ara bé, fa tan sols uns mesos —coincidències de la vida!— vaig trobar traspaperat un document interessantíssim a l’Arxiu Municipal que ens posa en la pista de com va ser el procés que va seguir el nostre poble per a independitzar-se. Sorprenentment, és més similar al que avui en dia estem vivint del que mai no hauríem pogut imaginar. Per a entendre’l, esborrem per un moment la imatge actual del nostre poble i traslladem-nos 171 anys enrere, fins a l’any 1841-1842. Aleshores Masdenverge tenia uns 800 habitants, dels quals 246 (un 31%) vivien en més de 35 masos escampats per tot el terme. El poble tenia tan sols sis carrers terrers que sumaven un total de 136 cases: calle de la Iglesia (25 cases), Nueva (14 cases), Pozo (42 cases), Amposta (36 cases), Carasol (16 cases) i Santa Bàrbara (3 cases). Des de l’any 1831, hi havia una església xicoteta que ocupava menys de la meitat de l’actual i que estava regentada per un vicari propi que podia administrar tots els sagraments, tret del matrimoni, per al qual calia desplaçar-se fins a la Galera. El dia a dia dels veïns i veïnes estava marcat pel treball dur al camp, ja que la gran majoria de la població era pagesa o jornalera. Les cases s’escalfaven amb el foc a terra i amb l’escalfor dels animals dels corrals interns, i s’il•luminaven amb gresols. L’aigua s’anava a buscar als pous i les dones rentaven als safarejos. Més d’un 80% de la població era analfabeta; és a dir, no sabia ni llegir ni escriure. En este escenari, la població de Masdenverge —que

aleshores augmentava a un ritme constant ja que naixia una mitjana de 37 persones l’any i en morien 21— va decidir deixar de ser un barri allunyat i oblidat de la Galera i va apostar per lluitar per l’autonomia municipal que els faltava i desvincular-se, segons paraules textuals, “del yugo hostil de la Galera”. No costa intuir que, en aquells moments, prendre esta iniciativa i buscar els mitjans per a dur-la a terme no va ser gens fàcil. La qüestió és, però, que Masdenverge estava per la independència i es va saber aliar amb els veïns de Freginals, que també estaven farts de dependre d’Ulldecona, per a demanar l’emancipació. Així, l’any 1841, els dos barris van sol•licitar a la Diputació de Tarragona la independència. Com ja us podeu imaginar, en el cas particular de Masdenverge, això a la Galera no li va parèixer gens bé perquè ja havia perdut Santa Bàrbara uns anys abans i ara no podia permetre’s que passés el mateix amb Masdenverge. Per desencallar el conflicte, l’any 1842, la Diputació va delegar a l’Ajuntament de Tortosa la responsabilitat d’elaborar un informe sobre la problemàtica. La solució que va idear Tortosa a mitjans segle XIX era la que dicta la lògica i la que està de més actualitat que mai: van decidir consultar-ho amb la població. Pareix increïble la coincidència, però és tan certa com de raonable. El 28 de març de 1842, una comissió creada per l’Ajuntament de Tortosa va vindre a Masdenverge per a elaborar una llista de tots els caps de família del poble (també els que vivien a les masies) amb el nombre de persones que habitaven cada casa i van preguntar, un a un, “l’expressió de voluntat dels caps de família sobre si volien o no la separació”. Els 177 caps (excepte d’alguns absents) van dir que sí. Davant d’això, l’Ajuntament de Tortosa va redactar un informe favorable a la independència municipal de Masdenverge, amb el suport de la voluntat dels veïns i veïnes i al•legant que, si bé no arribava als 1.000 habitants, el poble disposava de prou recursos i ritme de creixement com per a esdevenir plenament autònom. El 6 de juliol del 1842 la Diputació va aprovar, “per raons de bé públic”, els informes de separació de Freginals i Masdenverge i la proposta es va elevar al Govern. A partir d’este moment, com hem dit, no sabem la data exacta de l’emancipació. Ara bé, com a dades de referència, conservem un document del 1876 en què l’alcalde de Masdenverge, Domingo Roig, explica que el primer segell de Masdenverge data del 1843 i, d’altra banda, en el Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona de l’any 1844,apareix citat Masdenverge amb 600 habitants i la Galera amb 398. Per tant, tot apunta que la constitució de Masdenverge com a municipi es va produir en algun moment entre l’any 1843 i 1844. Tot i l’autonomia municipal, es continuarà depenent de la Galera en el terreny religiós fins a l’any 1904.

ANC

Certament, els nostres avantpassats no ho van tindre gens fàcil, però és obvi que ho tenien molt clar i van tindre la iniciativa, valentia i obstinació necessària per a aconseguir fer del seu poble un municipi autònom. Avui en dia, natros en recollim els seus fruits. L’esmentat document, que es conserva a l’Arxiu Municipal, és un tresor valuós del nostre patrimoni que a dia d’avui, amb la perspectiva que ens dóna el temps, ens ha permès ser plenament conscients de les decisions històriques que es van prendre durant aquells anys. De fet, us he de confessar que encara sento l’emoció del dia que vaig llegir per primera vegada este document i vaig descobrir que els orígens del nostre poble estan lligats a una consulta popular. Tant de bo d’aquí uns anys els nostres descendents puguen també emocionar-se i explicar que són hereus de la nostra determinació i convicció democràtica per tal d’assolir la independència de Catalunya. Laura Tomàs Valldepérez Masdenverge per la Independència: any 2014

A MASDENVERGE PER LA INDEPENDÈNCIA NO PAREM... I NO PARAREM! El passat 8 d’abril del 2014, el Congrés espanyol va ser rotund negant la possibilitat de traspàs de competències a la Generalitat per a poder convocar el referèndum. Després de més de trenta-cinc anys de “democràcia” restaurada, i en ple segle XXI, se’ns nega el dret a decidir el nostre futur de manera pacífica a les urnes, una demanda aprovada al nostre Parlament per 87 vots a favor. El “no” s’atrinxera en una Constitució del 1978, redactada en un context que tots coneixem, i que és inamovible quan de democràcia i voluntat popular es tracta, però que s’ha demostrat que, quan interessa, es pot modificar a corre cuita per a condemnar el poble espanyol al deute etern. És un no perquè no, punt i final. Hi ha vies per a fer el referèndum dins del marc de la Constitució actual, però no hi ha la voluntat política per part d’Espanya, i això, lamentablement, ja no ens sorprèn. Davant d’esta negativa, natros ens refermem i —encara que la nostra aposta pel SÍ + SÍ és clara— continuem endavant defensant el dret de tots (els del sí-sí, del sí-no i del no) per decidir, legítimament, què fem amb el nostre país. Així, en este clima hostil, ens posem a treballar amb més ganes que mai per a participar de les pròximes actuacions que l’Assemblea Nacional Catalana prepara i per a les quals esperem, com sempre, la vostra col•laboració. En esta línia, el passat dia 5 d’abril vam assistir a la Segona Assemblea General Ordinària de l’ANC celebrada a Tarragona, en la qual, entre altres, es va aprovar el Full de Ruta 2014-15 cap a la independència i es van anunciar les pròximes accions i campanyes.

Foto: Arxiu Municipal de Masdenverge Digitalització del document: Ramon Castell

Entre elles, cal destacar l’esperada mobilització de l’11 de setembre del 2014, una data especialment simbòlica ja que es commemoren els tres-cents anys de la derrota catalana a mans de l’exèrcit castellà del rei de la casa dels Borbons, Felip V, fet que marca l’inici de la pèrdua de les llibertats catalanes. En principi, la diada del 2014 es concep en tres moments. Un primer, al matí i a escala local, en què es faran concentracions davant dels ajuntaments de cada poble i es llegiran manifestos per demanar a les autoritats municipals la seua col•laboració per a poder fer la consulta. Un segon moment serà a les 17.14 hores a Barcelona, en una macromobilització concentrada entre la Diagonal-Gran Via, en forma de V, que pretén enviar al món el missatge que, ara, més que mai: VOLEM VOTAR. Finalment, un tercer moment, a les 20.14 hores, quan es farà una piulada massiva per les xarxes socials per convertir el “volem votar” en trending topic mundial. Us anirem concretant els detalls de tota esta mobilització i de moltíssimes més que se’n preparen i que us anirem anunciant oportunament.

ANC D’altra banda, pel que fa a les últimes accions que hem emprès des de la nostra territorial, hem de destacar de manera especial el cap de setmana del 22 i 23 de març. Durant aquells dos dies vam participar per segona vegada de la campanya de replega massiva de vots per la independència, de la qual estem molt satisfets pel gran interès i participació de la gent. A més a més, el dissabte d’aquell mateix cap de setmana vam plantar una estelada al nostre poble, que es troba situada —com tots haureu pogut vore— al que podríem anomenar el “triangle de l’estelada”, un lloc ben visible, just al costat de la carretera venint des de Santa Bàrbara. També vam penjar els panells que indiquen que Masdenverge està adherit a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Cal concretar que tot este material, tant l’estelada com els panells, estan pagats gràcies a les aportacions regulars dels nostres socis de ple dret, l’única font d’ingressos de la nostra entitat. Per últim, vam tancar este intens cap de setmana de la mi-llor manera: amb la visita del conegut “bus per la independència”, un impactant autobús anglès de dos pisos restaurat i pintat amb una enorme estelada. Tot i que va estar poca estona, el cert és que els que s’hi van apropar van xalar fent-se fotografies divertides i visitant el bus per dins. Per a un poble menut com el nostre és tot un privilegi poder figurar com a punt de parada en el mapa del recorregut d’este bus que s’està convertint en tot un símbol del procés. D’altra banda, la nostra territorial també va estar present a la visita d’Artur Mas al Centre Masdenverge Actiu, una oportunitat única que vam aprofitar per a demanar al nostre president que no defallisca i continue escoltant el poble. També li vam fer entrega d’una xapa de la nostra territorial amb el símbol del ‘globo’. Per últim, el dia 10 d’abril vam fer la segona reunió oberta de la nostra AT, durant la qual, a més d’informar de totes les novetats, es van decidir les pròximes accions i actes de la nostra territorial. Així mateix, s’hi va acordar reservar un autobús per a poder desplaçar-nos a Barcelona el pròxim 11 de setembre. Quant a les properes accions previstes, en destaquem la participació a la fira de la Terrissa de la Galera i la presentació del llibre Les dones del 1714, una obra de la coneguda escriptora i periodista Patrícia Gabancho, que este Sant Jordi ha estat un dels llibres més venuts dins de la categoria de no ficció. Se’ns gira faena, però estem vivint moments que fan història i ara és l’hora de treballar per a fer-ho possible. Com sempre, podeu contactar-nos a través del correu electrònic: masdenverge@assemblea.cat o de les xarxes socials www.facebook.com/MasdenxIndep i www. twitter.com/MasdenxIndep

RAONS PER A VOTAR SÍ + SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA Catalunya viu un dels moments més importants de la seua història: ha de decidir si vol o no vol constituir-se en estat independent. Els ciutadans serem convocats a les urnes i haurem de manifestar la nostra voluntat. En este article hem triat sis raons, entre les moltes que hi ha, per a votar SÍ que volem que Catalunya sigue un Estat i SÍ que volem que este Estat sigue Independent. Primera. Per dignitat, per a recuperar el reconeixement

internacional que Catalunya va tindre fa més de 1.000 anys. Pau Casals, ara fa 42 anys, a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, davant dels representants de tots els països del món va rebre un homenatge i emocionat va dir: Jo sóc català. Catalunya, avui, és una província d’Espanya, però què ha sigut Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré perquè: Catalunya va tindre el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on van haver-hi les primeres Nacions Unides. En aquell temps, al segle XI, totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França, avui territori francès però aleshores Catalunya, per a parlar de pau. Al segle XI!! Pau al món i contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. La voluntat de recuperar les lleis i les institucions i, en definitiva, la llibertat i la possibilitat de relacionar-se com qualsevol altre país normal tal com vam fer ara fa 1.000 anys, essent reconeguts internacionalment, és un argument suficient per a desitjar la independència. Segona. Per a honorar tots aquells que van lluitar, exi-

liar-se o morir defensant les llibertats de Catalunya. La repressió de Felip V després de la derrota del 1714 va ser terrible, però a la Guerra Civil espanyola —dei-xant a banda les ideologies de dretes o d’esquerres—, els

ANC

generals de Franco tenien molt clar que un dels seus objectius era acabar d’una vegada per totes amb el “problema” de Catalunya i molts catalans, del color que fossen, van ser perseguits només per haver manifestat la seua catalanitat. El camí cap a la independència és una manera d’honorar i fer justícia a tots aquells que van lluitar, morir o exiliar-se per defensar la llibertat de Catalunya.

de seny, perquè no se sortirà de la crisi transportant uns quants turistes, espanyols, amb AVE, cap a Madrid. De la crisi, se’n surt produint, transportant i exportant mercaderies; això que sempre ha intentat fer Catalunya i que amb la independència podria fer-ho amb més llibertat, sense pals a les rodes i amb polítiques pròpies favorables.

Tercera. Per a crear una societat més cohesionada,

construir un estat nou. L’endemà de la proclamació de la independència, tot seguirà igual, igual de bé i igual de malament: hi haurà atur, la Generalitat haurà de mantindre les retallades, RENFE gestionarà els trens i AENA els aeroports, del corredor del mediterrani ni se’n parlarà, la Llei Wert seguirà amenaçant les escoles, el Sr. Millet seguirà tan "campante" i continuarà l’amenaça del "Proyecto Castor" i del "Plan Hidrológico Nacional". Ara bé, un procés d’independència representa una ruptura democràtica amb l’estat antic i l’obertura d’un procés constituent de l’estat nou, la possibilitat de redactar una constitució i de fer les lleis fonamentals des de zero, debatre quines han de ser les prioritats, com ens volem organitzar, què volem aportar al món, etc. Per malament que ho fem, costa de creure que reproduirem un model on es pugue enganyar els ciutadans amb preferents, fer-los fora de casa seua per impagament de la hipoteca, fer aeroports sense avions, autopistes sense cotxes, trens sense passatgers o deixar que els corruptes estiguen cinc anys pendents de judici. No som perfectes, però serem amos dels nostres encerts i dels nostres errors.

més lliure i amb un millor progrés econòmic i social La independència és una oportunitat per a crear un país europeu modern, per a fer polítiques pròpies, adequades al teixit social i productiu del país. És també una oportunitat per a crear una societat més cohesionada, amb menys diferències entre rics i pobres, amb més llibertat i progrés econòmic i social per a natros mateixos i, sobretot, per als nostres fills i filles. Quarta. Per a disposar de més recursos.

La independència alliberarà el país del jou del dèficit fiscal. Setze mil milions d’euros són molts diners; de no tindre’ls a tindre’ls hi ha molta diferència. Perquè ens fem una idea de la quantitat, és tant com incrementar en més del 50% el pressupost anual de la Generalitat. Són 2.200 euros més per a cada habitant de Catalunya i, encara que hi restem els 400 euros que es calcula que corresponen a les despeses que es generaran pel fet de ser un Estat (defensa, relacions exteriors, seguretat social, atur, etc.), ens queda una diferència de 1.800 euros anuals per a cada ciutadà de Catalunya. Quinta. Per a tindre capacitat de decisió.

Una Catalunya independent podrà aplicar les seues pròpies receptes en política econòmica i en infraestructures, sense dependre del que digue qualsevol ministre, des de qualsevol ministeri, des de qualsevol govern de Madrid. Per exemple, podrà desdoblar la via entre Vandellós i Tarragona o construir l’eix del Mediterrani. En definitiva, podrà invertir amb una mica més

I sexta. Per a tindre l’oportunitat democràtica de

Quines raons tens tu?

A Catalunya estem parlant de futur. Este procés d’autodeterminació o de transició nacional, o com vulgueu dir-li, ens obliga a pensar, a reflexionar, a aprendre i a participar. En definitiva, ens fa més ciutadans. Hem triat sis raons per a voler la independència de Catalunya. Quines són les teues? Masdenverge per la Independència

Notícies locals/opinió BUSCANT LA PAU Quan parlem de la pau, generalment, hom considera que existix pau en una societat quan no està en un període de violència ni de guerra. Tot i no viure en un estat de plena tranquil•litat ni harmonia, hi ha una pau aparent. Si durant esta pau, que és simulada, les persones se senten injustament tractades pels poders, tant polítics com fàctics, correm el perill que es genere un malestar creixent fins a produir-se, en ocasions, situacions dramàtiques i conflictives que allunyen la convivència pacífica desitjada. No cal posar exemples de la magnitud dels estralls que estos conflictes poden arribar a provocar. Tothom amb ús de raó té prou ocasions per a comprovar-ho per si mateix. Els moments del que l’home és capaç de fer amb l’home són terrorífics i esgarrifosos, i la televisió ens ho refrega pels ulls dia si dia també per a recordar-nos-ho, fins a l’extrem de produir-nos nàusees. Tampoc es tracta ara de voler rememorar res, ni divergències, ni estats anòmals, ni res que pugue atiar la desunió. Prou en vam tindre qui ho vam viure i no van quedar-nos ni ganes de recordar-ho. Per això, a causa dels mals records viscuts, penso en esta frase: “Si vols la pau, treballa per la justícia”. I em va com l’anell al dit. Personalment, no vull pertànyer a una generació perduda. Però estem vivint en un context universal on hi ha tantes dificultats per a mantenir-se íntegre que es fa difícil trobar prou temps per a incrementar moments necessaris per tal d’aprofundir i expandir la pau interior. Per a intentar aconseguir-ho cal lucidesa i trobar conductes que impliquen recuperar certs valors i una visió humanitzada del món per a poder adquirir i transmetre tranquil•litat.

i de llibertat; i els beneficiats, des de l’egoisme incontrolat. La pau veritable implica un benestar material i espiritual, sinònim de quietud, assossec, tranquil•litat, calma... Hi ha una dita que marca la pauta que diu “no hi ha un camí cap a la pau, la pau és el camí.” “La pau sigue amb vatros”. Estes són les primeres paraules que Crist va pronunciar quan va aparèixer davant dels apòstols després de la resurrecció. Amb esta salutació exterioritza l’afany d’un sentiment interior impulsat per la sensibilitat en què l‘amor és el referent. Esta expressió d’amor, per als creients, ens ve de Déu. “La pau us deixo, us dono la meua pau, no com la dóna el món la dono jo”, diu el Senyor. Pareix una salutació per a compensar la fidelitat perquè la pau només és vàlida en la veritat i en la justícia. Malauradament, qualsevol altra pau és mentida, hipocresia, explotació. Per a descobrir-la no són les lleis que els hòmens imposen el que porten a la pau; ni les normes imposades per decret; ni els acords entre partits; ni els consensos arbitraris, etc. Esta manera de fer les coses el que fa és involucrar cap a unes obligacions inadmissibles que ajuden a absentar-la, perquè la pau no s’imposa. Ha de venir de l’expressió lliure de la vida interior de l’ésser humà. Cada individu ha de viure la pau en si mateix de manera voluntària i lliure. L’origen del malestar col•lectiu de la societat comença pel malviure individual, que obliga a considerar el comportament personal si el que volem és assolir la pau veritable i perdurable. En una ocasió vaig llegir un poema del bisbe Pere Casaldàliga que voldria reproduir: “És tard, però és la nostra hora. És tard, però és tot el temps que tenim per a construir el futur en pau.” Joaquín Tomás

La pau és un fenomen que no es troba amb facilitat. Tothom la desitgem, però ningú la troba enlloc perquè se’ns escapa com el vent. La cultura de la pau no és tan sols el que hem dit més amunt. Més aviat, es pot definir com un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflectixen el respecte per la vida de l’ésser humà i la seua dignitat, fet que ens invita a defugir dels conflictes interns de manera essencial, personalment, que solen ser l’inici del malestar col•lectiu. Sí que és cert, però, que hi ha moments en la vida que assolir la pau interior està condicionat a factors externs que distorsionen la pròpia voluntat. Vivim en un món en què la injustícia, la llibertat restringida, la inestabilitat incontrolada... resten possibilitats. Tot i que els motius siguen diversos, les circumstàncies no són favorables per a poder aconseguir de manera subjectiva la pau desitjada. La paraula pau no ha estat sempre ben emprada perquè tothom vol la pau, però des d’una posició diferent. Els perjudicats, des de la necessitat de justícia

Plaça Espanya núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

CCEM

UNA PROVA INOBLIDABLE En l’article anterior ja us havia contat que feia temps que preparava a consciència una altra fita personal, esta vegada en asfalt. La meua primera marató: la Marató de Barcelona 2014. El passat dia 16 de març es va celebrar la 34a Edició de la Marató de Barcelona, 42.195 metres d’asfalt que resseguien gairebé tots els punts emblemàtics de la capital catalana. La Sagrada Família, la Catedral, la Pedrera, etcètera. És a dir, a més a més d’una cursa, també teníem una ruta turística per la ciutat. L’entrenament ja feia mesos que el tenia planificat i les dos setmanes abans de la cita ja havia completat quasi tot el volum de quilòmetres. Així, doncs, tocava disminuir el volum i guanyar en velocitat. I així ho vaig fer. Els últims entrenaments eren de pocs quilòmetres i amb tirades de velocitat. Tot i això, vaig creure que apuntar-me a la cursa d’Amposta de 10 km m’ajudaria a guanyar en velocitat. Però no tot va ser bufar i fer ampolles! Just el dijous abans de la cursa d’Amposta vaig notar-me un dolor al taló que no em permetia calçar-me res. Sí, heu sentit bé! Em feia mal fins i tot quan caminava. La decisió va ser fer repòs i no anar a córrer a Amposta tot pensant en la marató. Arribats el dissabte dia 15, una representació de l’equip Trail Masdenverge i 3Dreams Triatló que participàvem en la prova, vam marxar cap a Barcelona, tot i que jo no tenia molt clar si podria participar-hi o no perquè el dolor persistia. Una volta a Barcelona, vam trobar-nos amb mon cosí i junts vam anar a recollir els pitralls per a l’endemà. Alguns “experts” diuen que la forma no es perd en una setmana; d’altres diuen que sí... però jo no ho tenia del tot clar. Arribats al dissabte a la nit, vaig preparar-me tot el necessari, amb el ritual de costum el dia abans de la competició. Tot calculat, pensat i entrenat, la roba que he de portar, les barretes energètiques que em menjaré i quan ho faré, l’isotònic que em prendré, el que esmorzaré... Ja som a diumenge. Amb poques hores de dormir, com de costum els dies de competició, em poso l’equipament de gala i cap la sortida que hi falta gent. M’aconsellen posar-me enganxons protectors al taló i ben untat de vaselina. I així ho faig. Amb els nervis de costum, m’acomiado de Josep i de Joaquin i marxo cap al calaix de sortida. A les 8:32 donen el tret de sortida a una prova amb mes de 19.000 participants. Sí, sí, ho heu sentit bé. Surto molt endollat i passo els primers 10 km amb un temps de 44 minuts. M’adono que vaig massa ràpid i, com es diu en l’argot corredor, la coa és molt llarga. Des d’un principi em noto una mica de dolor al taló, però prompte s’escalfa i em passa. Malgrat tot, decidixo afluixar un poc i m’apunto a un grupet que porta molt bon ritme i que em permet arribar a la fi

de la prova amb un temps de 3 hores i 8 minuts. Més ràpid del que tenia previst, ja que la meua fita era fer la prova en un temps d’entre 3:15 i 3:30. En este grup anava molt còmode. Passem els 14 km en poc mes d’una hora. Anem com un rellotge i complint tots els horaris previstos. I sense donar-me’n compte arribo a la mitja marató en un temps d’1:33, sense molèsties al peu i on em trobo amb la meua afició particular. Ja arribant al carrer Marina l’aire comença a bufar una mica més en força i ens apropem al km 30 i jo continuo molt còmode al grup i el ritme em va bé. Vaig còmode, amb la moral molt alta i em fa emprendre amb seguretat el famós mite del mur de totes les maratons. Però cap al quilòmetre 32, se’m mou el peu dins de la bamba i el maleït ¡ em comença a fer mal i de quina manera. Quedava molt poc per a parar... però decidixo afluixar el ritme i intentar arribar al final de la prova sense perdre massa temps. Com ja us he dit, per a mi, el temps que portava era més que bo... i per això continuo corrent. A mesura que passen els quilòmetres el dolor s’intensifica i els crits d’ànims de la gent també. Passo per l’Arc del Triomf i torno a sentir la cridòria dels meus seguidors particulars i de la resta d’aficionats cridant els noms de tots i cadascun dels corredors que hi passen. I ja a l’últim revolt, m’endinso pel carrer Paral•lel, tot ple de gom a gom, per a recórrer la part final que em portaria a la meua glòria particular. I amb un temps de més de 3 hores 15 minuts culmino els 42.195 metres, o una mica més, de la prova. Pensava que no podria sentir una sensació diferent a les que havia tingut en acabar qualsevol altra competició de les tantes que he fet, però estava equivocat: la cridòria anònima de la gent i l’espectacle viscut em va fer sentir especial, fent-li una guinyada a l’esport esta vegada a la ciutat comtal. Salut i cames!!! Fins a la pròxima!!! Xavier Ocaña Amaré

Equip Trail Masdenverge – 3Dream Triatló

Els jóvens MASDENFARRA VOL. 2 “SAINT PATRICK’S DAY” El passat 21 de març va tindre lloc la segona edició de la mundialment coneguda MasdenFarra. Per tal d’ambientar la festa, vam decidir tenyir-nos de verd i organitzar la MasdenFarra en honor a sant Patrici. Molts de vatros us preguntareu… I per què sant Patrici? Principalment, per tres motius: el primer i principal, per la data, ja que sant Patrici se celebra el 17 de març; el segon, per la pròpia idiosincràsia del sant, un “catxondo” i un amant de la cervesa (valors compartits per tots natros); i el tercer motiu, simplement perquè ens va agradar la idea. En este volum, els encarregats de fer-nos ballar i moure l’esquelet amb els ritmes més moguts, les melodies més animades i els greus més contundents van ser Carlos Saura des de Santa Bàrbara, Pauet DJ des de Godall i el nostre estimat J-Nathan Valls des de Karibú. Tots tres van estar a l’alçada de les expectatives que havien generat, allargant la festa fins a altes hores de la nit, o dit a l’inrevés, fins a baixes hores del matí. A part de la bona música i del bon ambient, per a fer que la nit fos més agradable i xaladora, vam crear un photocall on cadascú podia posar-se en la pell de sant Patrici i vam sortejar unes camisetes limited edition fetes expressament per a la MasdenFarra vol. 2. Pel que fa a la barra, els assistents podien prendre (entre les begudes de sempre) uns xarrups (“xupitos”) de color verd (color del sant per excel•lència) i unes cerveses servides en gots de pinta, la mesura estàndard a totes les tavernes irlandeses. La suma de totes estes coses va donar com a resultat una gran nit, una nit a l’alçada d’una bona MasdenFarra! Finalment, com sempre, volem fer arribar el nostre agraïment a totes aquelles persones que van fer possible la festa, començant per cadascun dels membres de junta, als DJs, a Jonathan Valls per encarregar-se de tot l’apartat tècnic, al nostre “segurata” Jonathan Bayo, a tots els que ens oblidem i, sobretot, gràcies a tots aquells que vau vindre i li doneu raó de ser a la MasdenFarra. Gràcies a tots vatros, estem treballant ja per a la MasdenFarra vol.3... I que no pare! Abans d’acabar, des de l’Associació de Jóvens ens agradaria donar les gràcies a tothom, ja que esta vegada no vam haver de lamentar cap tipus de dany material. Això és gràcies a tots!! Salut i força al canut! Associació de Jóvens Font del Peu

Club de birles

CLUB DE BIRLES MASDENVERGE Hem acabat la temporada 2013-2014 i creiem que hem acabat en una posició prou honrosa, en octava posició d’un total de setze equips. Hi ha hagut anys en què hem aconseguit classificacions millors que la d’enguany, però també uns altres en què hem quedat més avall.

RESULTATS 16/03/14 Masdenverge ( 207-239) Amposta D ( 272-265) 06/04/14 Amposta E (143-211) Masdenverge (239-265) 13/04/14 Masdenverge (245-258) Catalònia Jesús (259-234) 01/05/14 La Sénia A (281-248) Masdenverge (260-264) Club de birles Masdenverge

CLASSIFICACIONS FINALS

EXCAVACIONS J.J. PANISELLO

C/ POU, 41 MASDENVERGE TEL.: 977 718 808 MÒBIL: 615 393 585

De bona llei PROJECTE DE REFORMA A LA LLEI DEL AVORTAMENT D’un temps ençà s’està debatin la proposta de reforma de la llei del avortament que es va fer al final de l’any passat. En relació amb este tema hi ha moltes versions i molts interessos en joc. A través d’este escrit l’únic que pretenc és explicar en què consistix la Llei de l’avortament actual —en vigor des del 3 de març del 2010— i quines són les modificacions proposades. La llei actual en cap moment permet que l’avortament sigue cent per cent lliure i discrecional. En primer lloc s’establixen uns requisits essencials que cal complir en tots el supòsits, com ara que el practique un metge especialitzat, que es dugue a terme en un centre sanitari acreditat i que tingue un consentiment exprés i per escrit de la dona,

entre altres.

metges especialistes.

A banda d’estos requisits comuns, però, establix tota una sèrie de supòsits taxats que engloben els únics casos en què es pot practicar una interrupció voluntària del embaràs:

Com es pot observar, amb la normativa vigent cal complir tota una sèrie de requisits per a poder avortar, no essent possible interrompre l’embaràs sense motiu ni en qualsevol moment de la gestació. Amb la recent proposta de modificació d’esta llei es pretén reduir els supòsits en què és legal practicar un avortament, deixant esta possibilitat únicament en els dos supòsits que se citen a continuació:

• Sempre que sigue dins de les primeres catorze setmanes de gestació. • Dins de les primeres vint-i-dos setmanes quan hi haja un risc greu per a la vida o la salut de l’embarassada. • Quan hi haja risc d’anomalies greus al fetus —també dins de les primeres vint-i-dos setmanes de gestació— i sempre que prèviament s’haja fet un dictamen per part de metges especialitzats. • Quan s’hi detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida i així conste en un dictamen emès per

• Violació i risc per a la salut de la mare En cas de violació, la dona podrà avortar dins de les dotze primeres setmanes sempre que hi haja una denúncia prèvia de l'agressió sexual. En el supòsit de risc per a la salut física o psíquica es podrà avortar fins a la setmana vint-i-dos sempre que el dany estigue acreditat per dos metges especialistes en la patologia que genere el risc per a la vida

De bona llei

o la salut de la dona aliens al centre on es practique la interrupció. En cas de risc vital no seran necessaris els informes. S’ha subratllat que el "greu perill" per a la dona haurà de suposar un menyscapte important i durador en la seua salut que no es pugue solucionar des del punt de vista mèdic de cap altra manera que no sigue l'avortament. • Risc psicològic si hi ha malformació La nova llei de l'avortament eliminarà la possibilitat d'avortar en cas de malformacions si no provoquen la mort del bebè. S’ha subratllat que ja no es podrà al•legar l'existència d'una discapacitat per a interrompre voluntàriament l'embaràs encara que esta circumstància podrà ésser tinguda en compte si causa un greu dany físic o psicològic a la mare, segons recull la referència del Consell de Ministres. El projecte de reforma només preveu que es pugue avortar si una anomalia fetal, incompatible amb la vida, causa risc psicològic en la dona. En este cas caldrà un informe sobre la salut de la mare i un altre informe sobre el fetus. I tan sols es permetrà avortar per "anomalia fetal incompatible amb la vida" quan hi haja risc psicològic per a la dona.

Per altra banda, també establix que més enllà de la setmana vint-i-dos tan sols es podrà avortar quan hi haja risc vital per a la mare o quan hi haja risc psicològic per una anomalia fetal incompatible amb la vida que no s'hagués detectat abans. En la resta de casos, quan hi haja risc per a la salut de la mare, es practicarà un part induït a partir de la setmana vint-i-dos ja que s'entén que a partir d'esta data el fetus pot ser viable. Judit Chavarria

Les nostres mascotes EL GOS AMB SOBREPÈS Pareix que el sobrepès no és tan sols un mal humà que va incrementant-se, sinó que els nostres gossos —cada vegada més humanitzats— l’estan afegint als seus trastorns més freqüents. Quan un gos té sobrepès cal una dieta específica d'aprimament. Hom considera que un gos té obesitat quan el seu pes corporal supera el 20-30% de la seua massa corporal (això depèn de les característiques del gos). Es tracta d'una malaltia multifactorial, en la qual intervenen diversos factors com ara la raça, l'edat, el sexe, la castració, els tractaments contraceptius, les malalties endocrines, els medicaments i determinats hàbits com el sedentarisme. La millor manera de lluitar contra l'obesitat és prevenirla. Tanmateix, si cal determinar un tractament perquè ja hi ha sobrepès, s'ha de fer al més prompte possible, ja que els gossos obesos tenen una esperança de vida menor i patixen trastorns osteoarticulars irreversibles. A més, este tipus de malaltia fa que el gos no vulgue fer exercici, amb la qual cosa s’entra en un cercle viciós del qual és pràcticament impossible sortir-ne. També cal lluitar contra l'obesitat perquè sol anar unida a la diabetis, ja que el sobrepès modifica el metabolisme i afavorix la resistència a la insulina. Així mateix, el sobrepès disminuix la capacitat immunitària, produix desequilibris hormonals, incrementa el risc de tumors de mama i els problemes de pell, entre altres, de diversa gravetat. L'origen del sobrepès es troba en el desequilibri entre la quantitat d'energia que s'ingerix i la que es gasta, per la qual cosa, per a mantindre el pes ideal, cal proporcionar l'aliment amb l'aportació calòrica adequada, controlar la ració diària i mantindre un cert nivell d'activitat. Quan el gos té sobrepès cal fer una dieta específica, amb un aliment d’aportació energètica restringida que s’ha de combinar amb l'augment de l'exercici diari i un compliment estricte de la ració. Les característiques de l'aliment per a perdre pes són molt importants. Així, ha de facilitar una menor aportació energètica, per la qual cosa s’abaixa el nivell de greix, que és la principal font d'energia i s'hi afegeix L-carnitina, que afavoreix la combustió dels greixos. No obstant això, es poden augmentar les proteïnes, que són

menys energètiques que el greix i ajuden a mantindre la massa muscular, o es pot augmentar la fibra, que és la que menys energia aporta i augmenta la sensació de sacietat. Referent a això, perquè sigue més fàcil seguir el racionament establert i evitar que reclamen menjar entre hores, algunes dietes d'obesitat proporcionen una major sensació de sacietat que s'aconsegueix incorporant alts nivells de fibres de diversos tipus i incloent-hi el psyllium i altres fibres amb gran capacitat d'absorbir aigua. Un altre aspecte a tindre en compte en un aliment destinat a la pèrdua de pes és que la ració sigue més voluminosa, la qual cosa s'aconsegueix amb la densitat baixa de les croquetes. Atès que en els animals obesos es produix una major sobrecarrega articular, és interessant que els aliments per al control del pes incorporen condroprotectors (glucosamina i condroïtina). D'altra banda, encara que es reduisca el nivell de greix, l'aportació d'àcids grassos i de vitamines ha de ser adequat per a mantindre el bon estat de la pell i del pèl. Per acabar, i no per això menys important, un bon aliment adequat per al control de l’obesitat ha de ser sempre molt palatable, ja que amb freqüència els gossos obesos estan acostumats a prendre tot tipus d'aliments suculents. Com es tracta d'una patologia, el meu consell és que el procés de pèrdua de pes l supervise un veterinari, ja que no s'ha de perdre el pes a molta velocitat si és excessiu. No obstant això, cap tractament tindrà eficàcia si no hi ha una implicació sincera del propietari i de tot l'entorn del gos. Luci Farnós

Records d’antany

RECORDS D’UN POBLE SINDICAT O CAMBRA AGRÀRIA Per Àngel Carles

Era una paraula molt coneguda en una època de molts records del nostre poble, igual que a la resta de l’Estat... Qui no recorda esta paraula al nostre poble? Durant molts escrits que he fet al BIM us he parlat de moltes històries —gent, escoles, cafés, negocis, ajuntaments, personatges destacats pel motiu que sigue del poble—, però me’n feia falta una, d’història. Tots natros tenim molts records del sindicat, i potser també algun maldecap que ens va portar en una època passada. Avui toca, per fi, repassar esta història que per a mi és molt important i crec que per a vatros també. Este edifici que veieu a la foto és una part molt important del passat de la gent de Masdenverge i sobretot dels nostres pares i de natros mateixos. Ens hauríem de remuntar a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, pels vols dels anys quaranta, quan un grup de masdenvergencs va creure convenient que el poble necessitava un sindicat perquè molts pobles catalans ja en tenien un. Este grup de masdenvergencs van optar per formar este sindicat. Per causes polítiques, van tindre alguns problemes, però de moment no parlarem de noms (ja ho faré més endavant). Per cert que durant l’època sindical, moltíssima gent de Masdenverge va formar part d’este sindicat, a més de presidents i membres de la junta. El sindicat el recordem on s’ha fet esta foto: a la part de baix es venien diversos productes agrícoles (recordo que mon pare, que era guarda, al tard els distribuïa). Anem, però, més enrere. Per començar, cal saber que el primer sindicat estava situat on avui hi ha la casa la Rogelia on també van viure durant molt de temps les germanes Adeles. D’allí, després de no massa temps, el van traslladar al lloc on avui hi ha la casa de la Vanesa de la Maria Teresa i Valentí, qui en època sindical també va ser alcalde del poble. La casa era propietat de l’oncle Xato, son iaio de la Maria Teresa. L’oncle Xato, molt abans, va ser un dels impulsors de la creació del sindicat i alcalde durant aquella època. Ell era el distribuïdor de la casa Cross d’abonaments a Masdenverge. A la casa de l’oncle Xato, el sindicat no hi va ser molt de temps perquè el van traslladar al davant, en un habitatge propietat del vell Marret, son pare de la tia Mercè del Marro. Son gendre també va tindre alguna cosa a vore en la formació sindical. Ara ja parlem de noms: el primer president sindical, una volta ja havien passat molts problemes que en este moment no vénen al cas, va ser l’oncle Pepe de Bulla; el segon, l’oncle Maliciós; i el tercer i últim, Carlos de Rosquilles. Per descomptat, tots ells amb la col•laboració

desinteressada dels membres de la junta, molts d’ells presents durant el mandat dels tres presidents. Per què es va muntar un sindicat? Molts pobles ja en tenien un i natros encara no. El sindicat servia per a donar suport i defensar els interessos dels pagesos i més encara quan en una època els sindicats van creure necessari estudiar la manera per a què els pagesos poguessen tindre una vellesa digna. Es tractava d’una cosa impensable en aquella època, ja que els nostres iaios mai no es jubilaven... i encara menys tindre una ajudeta monetària, ni que sigue una pesseta que els diumenges alguna nora els posava a la brusa per a fer un porronet de vi en alguna de les tavernes del poble. Molt vellets es van passar la vida treballant, fent el que bonament podien. És clar que el sindicat també va pensar en els jóvens, per a poder aconseguir una pensió per a la nostra jubilació. També era molt interessant per als nostres pares, perquè molta gent es trobava totalment desemparada, sense cap possibilitat de rebre una pensió digna. La solució la van trobar fent una cartilles molt famoses conegudes amb el nom de SOVI, amb uns cupons que cada mes s’enganxaven a la cartilla. Es començava pagant sis pessetes i crec recordar que al final en pagaven dotze. Tot molt bé, però els problemes venien al final del mes per a tindre a l’escudella els diners per a tapar el buit del cupó corresponent al mes que tocava. Gràcies als sacrificis, els nostres pares i natros mateixos avui tenim una pensió. Les cartilles del SOVI eren molt odiades, però gràcies a elles avui cobrem 600 euros. Qui portava la faena de l’oficina era una persona molt important del nostre poble: José Albesa, conegut com a Pepito lo Xato, una persona molt i mol responsable. En acabar la Guerra Civil el van llicenciat i molt prompte la seua faena va centrar-se a les oficines del sindicat, o germandat. Ell sempre en va ser el secretari. El sindicat, a banda dels matrimonis que s’hi casaven, als que s’hi casaven i hi estaven afiliats ens donaven un certificat per a cobrar 3.000 pessetes (16 euros!). En aquella època eren molts diners. Ens havíem de presentar personalment al Sindicat Provincial de Tarragona. Allí van trobar-nos Facundo el Polit i la Montse, i la meua dona Rosa i jo, que ens havíem casat el mateix dia, ells a la Ràpita i natros a Masdenverge... Al dia següent del nostre casament, les 3.000 pessetes van fer cap a la nostra butxaca. A alguns membres afiliats, el sindicat també els pagaven les vacances arreu de la geografia espanyola. El problema el vam tindre natros el dia que vam construir unes granges d’animals: l’embolic ve quan els cupons no servien per a cobrir les cartilles del SOVI. Pepito lo Xato va lluitar molt i tota la seua raó era que natros havíem de cotitzar com a autònoms. Les quotes mensuals era veritablement impossible de pagar-les i era en molta raó. Els cupons tan sols eren efectius per a les persones treballadores del camp per a treballar per a altri, però no per als propi-

Records d’antany etaris. Al final no vam tindre més remei que pagar. Mon pare va ser guarda perquè el va nomenar el sindicat, que no pertanyia a l’ajuntament. Imagineu-vos la força que tenia el sindicat en aquelles èpoques. Si algú tenia algun problema, l’amenaça era sempre la mateixa: vés en oco que et denunciaré al sindicat. La nostra germandat rebia el suport del Sindicat d’Amposta, que deien que era el vigilant comarcal. Però en la vida tot té un fi i com és natural la nostra germandat sindical, sent president Carlos Albiol, va rebre una notificació en què s’anunciava que tot s’havia acabat. I Carlos i el secretari Pepito vam marxar cap a Tortosa i davant d’un notari van fer donació notarial dels patrimoni sindical a l’Ajuntament de Masdenverge. O sigue que avui n’és propietari el municipi, l’Ajuntament. Este edifici podria explicar molts secrets al llarg de la seua vida, però per a mi i mos pares hi ha un fet molt significatiu que us vull explicar: la matinada del 23 de setembre del 1932 va nàixer una criatura molt xicoteta i plorant. Cosa curiosa, esta criatura menudeta era jo, i tan sols quatre metres separen el lloc on vaig viure quan em vaig casar i el sindicat... i el més curiós és que 75 anys més tard, en este mateix edifici del sindicat, sota la tutela de la professora Nuri i de René —i com director musical Juan Miguel— vaig aprendre a solfejar les primeres notes musicals. Juan Miguel també va ensenyar-me a tocar el saxo. Sempre que passo per davant d’este edifici, tinc per costum fer-hi una ullada. Esta casa, tan famosa i en tanta història, forma part dels esdeveniments del nostre poble, ja que en este edifici molts de natros hem estudiat les primeres notes musicals perquè durant un temps va ser escola de música. El propietari de l’immoble era l’oncle Mingo lo Marro, molt amic de mon pare, ja que ell i Valentí Monfort, son pare de Valentí, van ser els padrins del casament de mos pares. Tan sols queda una cosa per a contar: al costat del sindicat hi havia l’oficina de correus, a casa de Pepito lo Cartero, que del pare va passar a son fill José María. Durant molts anys, l’oficina del carter va ser molt visitada perquè hi havia gent que hi anava a vore si havia rebut alguna transferència de diners procedents de la Camarga francesa i, com no, la carta del nuvi que feia la mili. I natros, com a soldats, esperant els diners que el carter ens enviava als nostres quarters. A dia d’avui, crec que al sindicat caldria rentar-li una mica la cara. Sí, senyor alcalde, ja sé que hi ha crisi, però fem un esforç xicotet i agraïm-li a esta casa tot el que ens ha donat a molta gent del nostre poble. Abans de formar-se el sindicat, este edifici va tindre una bonica història, tot i que el final no va ser del tot bo. La idea va ser mol bona, però la gent no va respondre com el propietari de la idea tenia pensat. En definitiva, va ser un fracàs. El tema és que sent natros molt jóvens, un tal Pascual Ferri, casat en una masdenvergenca, Tersina

Elies, germana d’Enrique Elies, hi va muntar un bar. La idea era molt bona: ball al carrer i els altaveus amb molt bona musica muntats al carrer... i les taules preparades per a uns bons vermuts i després ballar. La joventut no va respondre a les idees de Pasqual, qui finalment va tancar el xiringuito i va marxar cap a Suïssa, a Ginebra. Ell, de la gent de Masdenverge, no en va quedar satisfet. Al cap dels anys, el vaig anar a visitar a Ginebra i em va reconèixer, però del poble de la seua dona no tenia bons records. Els balls de Rosquilles i Bulla, i fins i tot el de les Quiques, el van arruïnar. Ell es va explicar molt bé quan el vaig tindre al davant, cara a cara, amb un desengany ben gran i car. Gràcies a tots, tant als que viuen com als que ja ens han dixat. A molts d’ells, els hem d’agrair molt. Gràcies a esta cambra agrària o sindicat!!!

Fila 13

FILA 13 En esta edició del Fila 13 farem un viatge que anirà de Nova York a la Xina. Amb la pel•lícula El majordom recorrerem la política nord-americana des del punt de vista d'un maître que ha treballat a la Casa Blanca durant trenta anys. Finalment farem un salt temporal amb el film El vel pintat per a situar-nos als anys vint a la província de Guangxi, a la Xina. Preparats per a l'inici del nostre viatge? Llums, càmeres i... acció! El majordom (The Butler) Abraham Lincoln deia: “Gairebé totes les persones són tan felices com decidixen ser-ho.” I tenia tota la raó. Tots natros tenim dret a ser feliços i ningú ens pot negar un dret tan essencial per a la vida humana. El majordom és una història que ens mostra la vida de Cecil Gaines (Forest Whitaker, que també l'hem vist a L'últim rei d'Escòcia), un majordom que va treballar durant més de trenta anys a la Casa Blanca. Gràcies al film podem fer un recorregut històric a través de la política nord-americana i alhora contemplar com este majordom servix a un total de vuit presidents: des de Harry Truman al 1952 fins a Ronal Reagan al 1986. La pel•lícula ens explica esta imparable vida en què Cecil comença treballant com a cambrer a diversos centres de turistes i clubs de Nova York. Amb trenta-tres anys la seua vida fa un gir de 180 graus quan troba faena com a rentaplats a la Casa Blanca. El color de la seua pell no va suposar cap impediment per a poder ascendir amb els anys i acabar convertintse en maître, el lloc de màxima consideració entre els majordoms. Però fora de les parets de la Casa Blanca, Cecil viurà de ben a prop la segregació racial que es respirava al seu país durant el segle XX. A la pel•lícula podem anar veient les diferents reaccions que tenen els amics i familiars de Cecil sobre la sua faena de majordom. Tot i que no tothom està d'acord que treballe de servent del president dels EUA, ell segueix esforçant-se cada dia per a convertir-se en el millor maître que un president pot tindre. Com bé he citat a l'inici de la crítica, Lincoln tenia raó. No hem de deixar que ningú pugue menysprear la nostra faena, si esta faena ens fa feliços. Cal destacar el paper de la dona de Cecil (interpretat per la presentadora Oprah Winfrey), l’eterna acompanyant i dona del nostre majordom.

El vel pintat (The painted vel) Walter Fane (Edward Norton), doctor de professió, s'enamora esbojarradament de Kitty (Naomi Watts), filla d'una acomodada família anglesa. Com era habitual a la segona dècada del segle XX a Londres, alguns matrimonis seguien convertint-se en aparellaments forçats i el de Kitty i el Water va ser un matrimoni a corre-cuita. Després de dos anys de la seua unió, la parella es trasllada a Xangai, on comencen els seus primers problemes conjugals. La Kitty s'enamora d'un altre home i quan finalment en Walter descobreix la seua infidelitat, accepta, com a venjança, una faena en un petit poble de la Xina que està infestat d'una epidèmia mortal. Els dos comencen un viatge pels paratges més exòtics de la Xina que donarà sentit a les seues vides. El vel pintat es convertix en la tercera versió cinematogràfica,

Les aventures d’en Josep

després de la primera protagonitzada per Greta Garbo al 1934 i una segona versió al 1957. El culpable de tot este enrenou dramàtic i de senzillesa amorosa és l'autor de la novel•la, W. Somerset Maugham.

Això sí, teníem clar que si volíem sortir del bosc necessitaríem foc per a espantar els monstres. Hi havia dos maneres de fer-ne: fregant un pal amb una pedra o bé xocant dos pedres especials entre si.

Aconsello arribar fins al final de la pel•lícula per a descobrir una increïble banda sonora i una espectacular fotografia amb els paisatges de la província de Guangxi, a la Xina.

—Quina tries? —vaig demanar-li. —Fem una cadascú —va dir en Carlos. —Bé, jo faré la de les pedres i tu la del pal —vaig afegir. —Vinga! A buscar pedres —vam dir tots dos. —Trencaré un tros d’esta pedra tan gran. —O no!! És un monstre!!!!!!!!!! —Correeeeeem!!!!!!!

Alba Garcia

Van sortir escopetejats d’allí, sense foc ni res, cap a casa Carlos. Pel camí vaig recapitular que el monstre es va deteriorar quan li va caure el got de Fanta al damunt. —Podríem agafar unes pistoles d’aigua i emplenarles de Fanta per a espantar-los —vaig proposar. —D’acord, però jo agafo el bat de beisbol —va dir en Carlos. Quan van acabar de preparar el material... —Anem a atacar els monstres!!!!! —Bé! Farem una estratègia i seguirem este mapa. Jo aniré per la dreta i l’arruixo i tu, per l’esquerra, i el mates a cops. D’acord?

LA VENJANÇA D’EN JOSEP CONTRA ELS MONSTRES Hola, amics! Benvinguts a les aventures d’en Josep. En este nou conte al Josep li canvien totes les coses!! Jajajajajaja... Quan vaig vore aquell munt de monstres vaig espantarme tant que vaig agafar del braç al Carlos i me’l vaig emportar bosc endins perquè estava clar que els amics disfressats no eren. Ell estava tan espantat com jo. Vam amagar-nos darrere una roca amb forma d’abric i li vaig contar la “meua sorpresa”. Ell no s’ho podia creure: primer em volia matar, però després va demanar-me ajuda. Llavors vaig explicarli la meua estratègia: primer aniríem a buscar el bat de beisbol de cassa seua i després plantaríem cara a aquells monstres estúpids.

I així ho van fer amb tots els monstres fins que es van trobar que l’últim era massa gran per a matar-lo a cops. Per tant, vam decidir que el matarien amb la mànega d’aigua perquè era més eficient. Va ser una faena fabulosa d’en Carlos. Però no havíem d’oblidar que encara estaven celebrant l’aniversari del Carlos. Així que jo i tots els meus amics vam anar a fer un bon berenar a la festa. Jordi Ferreres

C. F. Masdenverge

FINAL DEL CAMPIONAT... ALEVÍ Sí, després de 26 jornades, finalment s’ha acabat el campionat de primera divisió aleví en què el nostre equip s’ha enfrontat amb la majoria de primers equips de les poblacions de les Terres de l’Ebre, tret de l’equip de la Rapitenca, que participava amb l’equip B, amb el masdenvergenc Carlos Gilabert a les seus files. Abans de fer una valoració global de la temporada, però, mirarem d’analitzar els set partits que ha disputat l’equip des de la publicació de l’anterior BIM. N’hem jugat quatre a casa i tres a fora, amb un resultat de cinc derrotes i dos empats (25 gols a favor i 50 en contra). La 20a jornada vam jugar el ‘derbi’ amb l’Amposta (el Santa Bàrbara juga una categoria més avall!!!), amb una derrota per 1 a 5 (Àxel); la jornada següent ens vam desplaçar a l’Ametlla de Mar on vam perdre per 6 a 2 (Àxel i Joan -1r gol de la temporada-) davant les torres de la categoria; la 22a jornada, contra el Camarles, va ser un cop una mica dur perquè ens enfrontàvem novament a un altre equip de la part alta i al minut 23 anàvem guanyant per 3 a 1! Estàvem jugant força bé, però el tercer quart ens va marcar en encaixar cinc gols en contra en 15 minuts. Al final el partit es va acabar amb un resultat una mica injust de 4 a 11 (Àxel -3- Izan). La jornada següent vam jugar el penúltim partit a fora, esta vegada a Móra d’Ebre, amb un resultat final de 9 a 4 (Izan -2-, Àxel i Carlos -1r gol de la temporada-). Certament, havíem enganxat la pitjor ratxa de la temporada amb sis derrotes seguides. El mateix que ens havia passat a la primera volta fins que, per Nadal, vam empatar a tres a casa del Dertusa. Aquell dia, l’empat els va fer molt de mal perquè a falta de cinc minuts ens guanyaven per 3 a 1 i en un tres i no tres els vam empatar. La revenja està servida... Els nostres jugadors i jugadores (amb la Maria de titular per primera vegada en la temporada), lluny d’enfonsar-se, van saber remuntar un marcador advers durant tot el partit, remuntant la situació cada vegada que el Dertusa es col•locava per davant en el marcador (0-2, 1-2, 1-3, 3-3, 3-5, 4-5, 4-6, 6-6). Segurament es tracta del partir més vibrant de tota la temporada, amb els ànims més encesos a la graderia, targeta groga injusta a les acaballes del partit per a Àxel i un àrbitre nefast (si heu seguit la temporada, haureu notat que esta és una de les poques vegades en què parlem dels arbitres, però qui ho va viure ja sap de què parlem!!!). Total: 6 a 6 (Izan -2-, Àxel -2-, Carlos i Andreu del Dertusa –pp-). La jornada següent vam anar a jugar al camp del Gandesa, amb qui ja havíem perdut per 3 a 5 a l’anada. El resultat final de 7 a 2 (Izan -2-) té una lectura negativa pel que fa al resultat, però positiva per als set jugadors de l’equip que s’hi van desplaçar. Érem set justos i el porter es va lesionar. Així, vam acabar el partit amb sis jugadors i Joan de porter. Quan convé... sabem patir! Finalment, en l’últim partit de la temporada, havíem de jugar contra l’equip amb qui probablement hem jugat més vegades: el Remolins. A l’anada havíem perdut 6 a 3, però ara es tractava de demostrar que érem una pinya i que tothom té el seu paper

en este equip. Així, Manolo, l’entrenador, va decidir premiar el grup de jugadors i els va convocar a tots per a dir adéu a la temporada. Com el dia del Dertusa, vam tornar a remuntar i finalment vam empatar 5 a 5 (Àxel -2-, Izan -2- i Ian). Cal felicitar la kenya pel seu debut com a titular, tal com havia passat dos partits abans amb la Maria. La valoració general de la temporada, malgrat que en la classificació final hem acabat penúltims, ha de ser positiva, sobretot ara que ens trobem en una època de formació. En l’esport, si una cosa cal aprendre, és a guanyar i a perdre... i quan es perd, sobreposar-se i lluitar en el partit següent. En dos temporades hem passat de ser primers (temporada 2012-2013, segona divisió) a ser penúltims, però el més important és que hem competit. Segurament, si ens haguéssem quedat a segona hauríem tingut les nostres opcions de tornar a ser campions, però sense rivals amb qui competir. Tot i jugar contra equips, tots ells, de poblacions molt més grans, hem estat capaços de desplegar, per moments, un molt bon joc i d’acabar com a sext equip més golejador, amb 84 gols (això no cal llegir-ho, si no voleu, però també és de justícia dir que hem estat el més golejat amb 143). Hem estat més forts al davant que al darrere, però el futbol és un joc col•lectiu en què ataca i defensa tot l’equip. Una altra nota positiva, lligada als gols, és que el nostre davanter Àxel Galeote ha acabat al podi dels màxims golejadors, en tercera posició, amb un total de 37 gols en 25 partits (1,48 per partit). Els altres golejadors de l’equip han estat Izan (22), Èric (13), Ian (7), Carlos (2), Joan (1) i Kevin (1). Com a curiositat, val a dir que hem guanyat quatre partits (dos contra l’Ebre Escola i dos contra l’Ascó), n’hem empatat dos contra el Dertusa i un contra el Remolins. En dos anys, som l’equip que ha rebut menys targetes, amb només una amonestació en el famós partit contra el Dertusa, fent honor a un dels valors que ens definix com a equip i com a club que és el del joc net i la no protesta. Per acabar, a banda d’agrair la gran faena de l’entrenador, Manolo Borrego, i de la delegada de l’equip, Sara Albiol, també volem fer arribar les nostres felicitacions i donar-los les gràcies a tots els pares, mares i familiars que setmana rere setmana han fet costat a l’equip, sense defallir en cap moment (tot i que algunes vegades sí que la moral se n’ha ressentit una mica) i als aficionats que cada dissabte ens han vingut a vore al nostre camp. Gràcies per ser-hi i per animar quan ha fet falta.

C. F. Masdenverge I ara què? D’entrada, l’equip aleví hauria de fer el salt de categoria i passar a cadets, quan ja s’ha de jugar amb onze jugadors. Ara per ara, cal analitzar la situació amb calma i prendre la decisió que sigue més racional entre tots. Com a nota destacada, també volem comentar-vos que els més menuts del club ja van jugant partits ‘oficials’ i que cinc jugadors alevins de Masdenverge (Èric, Carlos, Joan, Àxel i Martí –porter titular de l’Escola Ebre de categoria

preferent-) van participar durant quatre dies a la trobada d’escoles del FC Barcelona que té lloc als camps annexes al Miniestadi durant la Setmana Santa. Una molt bona experiència que esperem que els servisca per a fer nous amics i créixer com a jugadors i, sobretot, com a persones! 1930, naix el club que porto al cor, blanc i blau són els colors, Futbol Club Masdenverge...!!!!! Junta del Club de Futbol Masdenverge

Pa i Pastes del ROSER Tel. 977 719 100 c/ Major 4 43878 MASDENVERGE

Club d’escacs

CLUB D’ESCACS ACTIVITATS MARÇ/ABRIL 2014 Lliga Catalana 2014 – Campionat de Catalunya d’equips

Del 26 de gener al 23 de març, de manera ininterrompuda tots els diumenges al matí, el Club d’Escacs Masdenverge ha disputat la Lliga Catalana d’Escacs amb tres equips. El primer equip, de deu jugadors, juga a la segona divisió catalana i sempre ens enfrontem amb equips de Barcelona i del nostre territori. Dels deu equips participants, vam quedar quints, empatats amb els quarts i amb 5 de 9 punts possibles. Tots els matxs van ser tremendament disputats i una gran majoria de les partides també. Vam guanyar al Torredembarra, Vendrell, Escacs Reus, Cambrils i Santa Coloma i vam perdre contra Peó 8, Valls, Cornellà i Gran Penya de Vilanova i la Geltrú (campió de la categoria). Es dóna el cas que en l’última ronda celebrada a Vilanova decidíem l’equip que pujaria a primera: vam perdre 7,5 a 2,5, però la majoria de partides van ser tan disputades que la que decidia el campionat va durar gairebé cinc hores. El segon equip, de vuit jugadors, juga a la segona provincial amb bons equips de la província. L’equip el componen jugadors sèniors i ja molts de jóvens que juguen amb solidesa i força bé. Dels vuit equips participants, vam ocupar la sexta posició amb dos victòries i cinc derrotes. La puntuació va ser suficient per a mantenir la categoria, que era la meta que ens havíem marcat. Va guanya i pujar de categoria l’Escola d’Escacs de Salou. El tercer equip, de sis jugadors, juga més pel nostre entorn i també per la província. Dels vuit equips participants, vam quedar en sexta posició, amb dos victòries i cinc derrotes, puntuació suficient per a mantenir la categoria. Sobre l’equip podem dir que són els més jóvens de tota la província, que ja juguen amb un bon nivell d’intensitat i concentració i que són la joia de la categoria. Van estar a punt de guanyar a diversos equips molt més forts i amb molta més experiència. Per damunt de tot, però, són el futur del nostre club. Campionat sub-12 – fase final Lliga Catalana a Vilafranca del Penedès

Uau! Quin equip sub-12 que tenim. Sabíem que podien fer un bon paper, però carai, és que ho van fer molt i molt bé. ENHORABONA!!!. L’ equip del CE Masdenverge —integrat per Arnau Fosch, Andrea Sánchez, Diego Zafra i Pau Morales— va anar a jugar la fase final de la Lliga Catalana d’escacs, en categoria de menors de dotze anys, durant tot el

cap de setmana del 5 i 6 d’abril a Vilafranca del Penedès. Esta competició es va jugar per eliminatòries: calia jugar contra els campions de la resta de províncies, amb els equips més forts i de més nivell de tot Catalunya. En la fase prèvia de Terres de l’Ebre vam quedar invictes (5 punts de 5 possibles) i vam guanyar tots els matxs amb claredat. En esta primera fase també van jugar Yannis i Berta. Pel que fa a la fase de Vilafranca, vam guanyar al Girona per 3 a 1 en quarts de final i al Mollet per 3,5 a 0,5 a la semifinal. El dia 6 d’abril, diumenge, a les tres de la tarda vam jugar la final amb moltes ganes i un ai al cor per a vore què érem capaços de fer. Dels quatre taulers de l’equip, molt prompte vam guanyar el tercer i quart tauler i ens col•locàvem amb un clar avantatge de 2-0. Encara quedaven dos partides, corresponents als dos primers taulers. La lluita va ser aferrissada, però finalment els punts del primer i segon tauler van anar a parar al Peona i Peó de Barcelona i sumat al factor de desempat, tot i haver empatat 2-2, vam perdre la final. El potent equip del Peona i Peó va guanyar la competició i el CE Masdenverge va haver de conformar-se amb el segon lloc, tot i no haver perdut cap matx ni durant la fase prèvia ni durant la fase final. Bona faena la feta per estos jóvens, tant durant la fase prèvia com a les finals, jugant amb els millors equips de Catalunya de la seua edat. Sens dubte, tenen un camí brillant per endavant i segur que, amb el seu esforç, aconseguiran molts èxits. Campionat d’edats – Finals de Catalunya a la Pineda

Les fases territorials i provincials ja queden lluny, però no podem deixar d’esmentar un parell de notícies que han apareguts als mitjans de comunicació. Natros ja ho sabíem i li donàvem una importància relativa: el CE Masdenverge ha sigut el club que més esportistes ha classificat de les Terres de l’Ebre i de la província, amb onze classificats, per davant de clubs tan importants com el Tarragona, que amb la seua nombrosa escola d’escacs es classificava en segona posició, amb sis jugadors. Natros, els últims anys, sempre hem estat al voltant dels cinc, sis o set representants durant les fases finals, essent un dels bons equips de la província, en segon lloc normalment, però esta vegada ja hem superat la xifra màgica dels deu jugadors i hem desbancant clubs molts importants. Este fet inusual fins ara ens va obligar a portar a tres monitors/delegats per a les funcions d’anàlisi i preparació. Cal afegir també que, entre tres i quatre jugadors, van estar apunt de poder entrar a disputar les finals de Catalunya, o sigue que fàcilment el nombre de participants a les finals encara hagués pogut ser més gran. Dit això, hem de parlar de la final, amb una participació de 399 esportistes d’arreu de Catalunya. Hi eren els millors de cada província i de Barcelona. Tots ells han disputat totes les seues partides amb molt d’entusiasme. La sexta posició de Joan Buch, en categoria juvenil, va estar ben acollida. Tot i que en el seu dia va guanyar el Campi-

Club d’escacs onat de Catalunya sub-10 i sempre ha fet bones classificacions, la categoria dels més grans és molt complicada. De la resta de participants, podem destacar la 13a posició d’Arnau Fosch en categoria sub-12, d’un total de 91 jugadors. Va fer un paper molt destacat: només va perdre una partida de nou disputades i va tindre moltes possibilitats fins a l’últim moment d’accedir a una millor classificació i de quedar entre els esportistes amb diploma. En la categoria sub-12, tots els jugadors que la van disputar van tindre un bon comportament, esportivament parlant. Diego Zafra, Marc Salvadó i Andrea Sánchez van fer un campionat digne, amb partides intenses i bons resultats.

per a poder oferir un bon torneig (27, 28 i 29 de juny), tindre una bona ocupació hotelera i intentar arribar al màxim nombre de jugadors possible. L’any passat ho vam aconseguir i pensem que enguany anem per bon camí. Pel que fa als col•laboradors, anem millor que l’any passat i és que amb ganes es poden superar molts d’obstacles. Dins del marc del torneig, volem retre homenatge al sr. Anton Adeseries, persona que ha fet molt pels escacs de la província i de Catalunya i que ens va ajudar i molt a la fundació del nostre club amb els seus consells, a més de tindre’l sempre al nostre costat en els moments més complicats. Club d’Escacs Masdenverge

CLASSES D’ESCACS NIVELLS: INICIACIÓ, INTERMEDI I AVANÇAT HORARI: dissabtes de 17.30 a 20 h ADREÇA: C/ Montsià, 15 Us animem a participar-hi!! ENIGMES ESCAQUÍSTICS

Destaquem, però, el bon comportant en general, la bona tasca dels monitors —Robert, Anselm i Carlos— i l’harmonia que en tot moment va imperar entre el nombrós grup. La classificació final de l’apartat equips també ens va deixar un bon regust de boca amb una sexta posició del total d’equips de Catalunya. La competició ha estat molt bona i tenim clar que l’any que ve, amb una mica més de bagatge pel que fa a la pràctica en competicions, ens podrà donar millors fruits i pujar un esglaó més pel que fa a resultats.

1) Blanques juguen i guanyen

2) Negres juguen, com és la jugada guanyadora

Altres notícies d’escacs

El CE Masdenverge no participa a la divisió d’honor de la Lliga Catalana, però sí que hi juga —des de fa uns quants anys— el jove format al nostre club, Robert Alomà. Enguany, hi ha jugat amb la UGA (Unió Gracienca) i han tornat a guanyar la lliga de la màxima divisió catalana; abans ho havia fet amb el Montcada i amb l’Escola d’Escacs Barcelona. Tenim a tocar el III OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS de MASDENVERGE – TERRES DE L’EBRE, el nostre torneig. Estem treballant de valent

3) Blanques juguen, com és la 4) El peó blanc ha de capturar totes les peces negres en set jugada guanyadora jugades. No heu de col•locar el peó en caselles dominades per peces negres.

Club Patí

El passat mes de març es va celebrar el Trofeu d’Iniciació de categoria C i A al municipi del Vendrell, on van participar més de vint clubs de tota la província. Les patinadores del nostre club, com sempre, van deixar el nom de Masdenverge ben alt. Nivell C (fins als 7 anys) Debut per a les més menudes del club, amb grups de més de vint patinadors que van obtindre molts bons resultats: 1a Brenda Esquerré 9a Aroa Troncho 12a Naiara Godoy 19a Aroa Bonet Nivell C (10-11 anys) 2a Nadia Arasa 6a Júlia Arasa Grau Nivell A (12-13 anys) 3a Rosa Esteban (també va aconseguir la prova de nivell A). 6a Júlia Arasa Tena Nivell A (+ 14 anys ) 1a Andrea Alice (també va aconseguir la prova de nivell A). 4a Eva Torta El dia 15 de març es va fer el Trofeu d’Iniciació de Nivell B i Certificat a Alcover, amb els resultats següents: Nivell B ( 10-11 anys ) 24a Gemma Torta Nivell Certificat (12-13 anys) 3a Anna Andreu Nivell Certificat ( +14 anys ) 7a Genu Esterlich Vam obtindre sis podis a nivell territorial. Moltes Felicitats a totes!!! També s’han fet els Jocs Escolars Esportius de Catalunya a escala comarcal, amb la participació de divuit de les nostres patinadores, amb un total de 21 podis i la classificació de gran part per a la final territorial. Cadet A. 1a Genu Esterlich Infantil A: 1a Eva Torta; 2a Rosa Esteban: 3a Andrea Alice Infantil B: 1a Paula Rebull; 2a Romina Zambrano Aleví A: 2a Anna Andreu; 3a Júlia Arasa Tena Aleví B: 1a Nadia Arasa; 2a Júlia Arasa Grau; 3a Ivette Esterlich Benjamí A: 1a Irina Gisbert; 2a Gemma Torta Prebenjamí C: 1a Aroa Bonet; 2a Enia Cerdà Patufets: 1a Naiara Godoy; 2a Brenda Esquerré; 3a Aroa Troncho El grup xou ‘La dansa del foc’: 1a posició (format pel grup mitjà del club) El quintet ‘Les Pirates’: 1a posició (format per les més menudes) El trio ‘Posseïdes’: 1a posició (format per les més grans del club)

Molta sort per a la final!!! També hem de dir que la patinadora que representarà al nostre club com a millor esportista de l’any, el dia 24 de maig a la Sénia en la Festa de l’Esport al millor esportista de la comarcal, és Genu Esterlich. Club Patí Masdenverge

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1. Robatori. Rusc. 2. Còlera. Consonant. Aliment d’origen animal (plural) 3. Símbol de sodi. En el llenguatge infantil, beguda. Afirmació. 4. Vocal. De baix preu. Cinquanta. 5. A l’edat mitjana, incursions fetes per musulmans en territoris cristians. 6. Consonant. Nom d’home i d’ésser espiritual. Consonant. 7. Nota musical. Vocals fortes. Corder i també ovella. 8. Relatiu a les ovelles. Angle recte. Clot al terra. 9. Beguda catalana. Projectil.

VERTICALS

1. Es diu de la plata d’una puresa extrema. Color. 2. Nom de planeta. Vocal. Nom de dona. 2. Déu egipci. Tou. Xifres romanes. 4. Va per tot. Gran, sobretot el famós Alexandre. Vocal. 5. Mol·lusc gastròpode de terra i mar. 6. Vocal. Moviment d’ascent i de descens del nivell de les aigües de l’oceà. Consonant. 7. Matricula de Romania. Coberta membranosa molt tènue. En bona salut. 8. Part d’una narració. Doble revolt. Vas sense anses més gran que el got. 9. Lloc de refugi per als perseguits i desvalguts. Arribada.

La “contra”