Butlletí Informatiu Masdenverge número 86

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE núm.: 86

1

Tercera època

PREU: 3 euros

setembre/octubre 2017

10 ANYS DE FIRA

UNA CATIFA PER A SOMIAR

2

Butlletí Informatiu Masdenverge Publicació bimensual que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Masdenverge i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa Director: René Gonel Arasa Consell de redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente, Xavi Ocaña Amaré i Alba García Castells.

Col·laboradors: Ajuntament de Masdenverge, Club d’Escacs Masdenverge, Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de Jóvens Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep M. Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Judit Chavarria Albiol i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol Impressió: Impremta Salvadó Dipòsit legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb els vostres articles, envieu-los al correu electrònic: rgonel@xtec.cat o contacteu amb qualsevol membre del Consell de Redacció

EDITORIAL Benvolguts/udes lectors/es! Encetem la vuitanta-sisena edició del BIM que ocupa un bimestre durant el qual han passat moltes coses tant al nostre poble com a Catalunya. Esta seria potser l’editorial més senzilla, i amb la qual acabaria més prompte, si tenim en compte la situació política del nostre país; tanmateix, per a no repetir el que ja tots sabem, he decidit d’explicar-vos una breu història que li va passar a un alumne —ja m’ha sortit la bena de mestre— ara fa pocs dies. És dimecres a l’escola i toca esmorzar fruita. A un xiquet a qui a casa seua no li queda cap maçana ni raïm, son pare li posa un grapadet d’ametlles per a esmorzar. El xiquet se’n va a l’escola tot content: avui porta una cosa «diferent» per a esmorzar i ja pensa amb quin deler es menjarà aquelles ametlles. La classe al matí va molt bé. Quan arriba l’hora d’esmorzar, s’asseu en un raconet i comença a pelar les ametlles i a degustar-les. Quan tot just s’ha ficat la primera ametlla a la boca— en duu vint-i-cinc—, arriben uns alumnes més grans i li diuen que allò no és fruita, que avui és dimecres i toca fruita i prou! I li prenen les ametlles. El xiquet s’aixeca per a protestar però el més matxutxo li fot una empenta i li clava un clatellot, mentre li diu que és millor que begue una mica d’aigua perquè avui no esmorzarà. El xiquet es posa a plorar. Una mestra que està vigilant al pati el veu i li demana què li passa. El xiquet li explica que els més grans li han pres l’esmorzar i que, a sobre, l’han empès i li han amollat una clatellada. La mestra li diu que això li ha passat per no portar fruita per a esmorzar, que ell ha de saber que els dimecres toca fruita, i que si no porta fruita, s’arrisca a que li passe això.

El xiquet s’arronsa d’espatlles; està perplex i no acaba d’entendre res. No esmorza. Quan després del pati tornen a classe, el mestre/tutor —com tots els dies— els demana com ha anat el pati. El xiquet li diu que ell no ha pogut esmorzar perquè els alumnes grans li han pres les ametlles que duia per a esmorzar; li han dit que el dimecres és el dia de la fruita. El mestre li explica que les ametlles sí que són fruita, són fruita seca , però sobre l’incident no pot fer res perquè no ha vist res. Segons els altres mestres, al patí tot ha transcorregut amb total tranquil•litat. Tot seguit, li dona dos copets a l’esquena i li demana que s’assegue. El xiquet no entén res de res! Esta no és la idea que ell tenia de la justícia ni del que està bé i del que està malament; però, bé, així es queda.

A la tarde, quan arriba a casa, li explica a sa mare el que li ha passat a classe: uns xiquets més grans li han pres l’esmorzar perquè, segons ells, avui tocava fruita, i allò que ell portava no ho era. El primer mestre li ha dit que es mereixia que li passés això, per no portar el que tocava, i l’altre, el tutor, li ha dit que les ametlles sí que són fruita, però com que no ha vist res, no ha pogut fer res.

L’endemà, la mare, tota disgustada, va a parlar amb el director per a mirar d’aclarir què ha passat. Educadament li comenta al director el fet: alguns alumnes dels grans li van prendre l’esmorzar a son fill. El director li comenta que entén la situació, però com que ahir el xiquet no va portar el que tocava per a esmorzar, haurà de comunicar-ho a l’assistent social i, fins i tot, podria ser que li acabessen prenent la tutela del xiquet per no alimentar-lo adequadament.

Arriba l’assistent social i no ha vingut sol. Uns altres pares s’hauran de fer càrrec del xiquet i els dimecres li donaran la fruita que toca. La mare no entén res. No es cansa d’explicar que les ametlles són fruita seca, però el director li diu que no s’invente coses. D’on ha sortit este disbarat! El xiquet li diu adéu a sa mare. Se l’emporten en un furgó policial i sa mare es queda tota sola plorant. Us apareix bé el final d’esta historia? A mi tampoc.

René Gonel Arasa

Opinió PER UN VOT! Cada viatge que hi ha una comtessa electoral, sigue quina sigue, sempre hi ha un percentatge força alt de persones que decidixen, lliurement, no exercir el dret democràtic a votar. I este ‘silenci’ es nota en els percentatges de participació.

Hi ha gent que no participa en les eleccions catalanes perquè no se senten representats i n’hi ha que no voten en les estatals perquè tampoc no s’hi senten. Hi ha gent que no vota ni a les unes ni a les altres perquè s’autodefinixen com a 'apolítics'. Hi ha qui no vota perquè no creu en el sistema actual... ni en l’antic, tampoc. Hi ha qui no vota perquè és a l’estranger i no vol fer la paperassa, i d’altres que, estant més a la vora, no tenen ganes de desplaçar-se fins a la localitat que tenen assignada per a votar.

De la manera que sigue, ens trobem que el percentatge d’abstenció de les comtesses electorals sempre se situa entre el 30 i el 40 %. És a dir, la participació varia entre el 60 i el 70 %. De cara a les eleccions del 21 de desembre imposades pel Govern espanyol, les previsions són que el percentatge de participació sigue més alt i que arriben al 80 %. Per tant, això vol dir que hi haurà una part important de persones que normalment no voten que este viatge sí que ho faran. Per què? Per l’«excepcionalitat» de les eleccions, pel fet que, a hores d’ara, el Govern legítim de Catalunya està intervingut, alguns consellers estan condemnats com si fossen delinqüents per la justícia espanyola a les ordres del govern d’Espanya en presons a Madrid i d’altres, amb el president de Catalunya, exiliats a Brussel•les, la capital de la Unió Europea. A més, les causes judicials sobre tots aquells qui participen en el moviment independentista, no només pels fets de l’1-O, no s’aturen. I també hi haurà el vot unionista d’aquells quiel fet de votar en unes eleccions autonòmiques no té cap

valor, però que este camí aniran a votar exactament per la mateixa «excepcionalitat» i per, encara més greu, demostrar que la posició del bloc que defensa l’aplicació de l’article 155 —PSc, PP i C’s— és majoritària (recordeu que en les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de setembre van aconseguir el 39,18 % dels vots, davant del 47,74 % dels partidaris de la independència).

Per tant, pam dalt pam baix, al voltant d’un 20 % dels catalans, possiblement, no manifestaran la seua opinió, almenys a través de les urnes. I dins d’este percentatge hi ha dos grups d’electors, el dels més jóvens i el dels més grans, que no tenen pensat d’anar a votar per diversos motius.

Al grup dels més grans, almenys com he pogut constatar a les poblacions de les Terres de l’Ebre, però que segurament podria fer extensible a bona part del territori català, em sembla que la seua història personal, dins els temps històrics que han hagut de viure, els ha anat en contra. Són, de ben segur, la generació que més ha patit de tots els qui encara som aquí. Són els que van nàixer tot just abans o poc després de la Guerra Civil i els qui en van patir les conseqüències des de ben menuts. Alguns d’ells, fins i tot, van viure de primera mà la Batalla de l’Ebre. Van haver de suportar moltes misèries, situacions contínues de precarietat i limitacions. Van haver d’abandonar els estudis, van posar-se a treballar molt prompte per a ajudar a casa i van madurar abans que ho fessen els fruits que ells mateixos havien plantat. Però també, almenys així ho interpreto, els van desposseir de la possibilitat de decidir per ells mateixos: o bé decidien els pares, o bé ho feia la moral imposada per l’època o bé el franquisme.

Sí, dissortadament, ells no van tindre l’opció de participar en eleccions lliures durant molts anys de la seua vida. A taula, el cap de família

3

REGISTRE CIVIL DEFUNCIONS José Arasa Ferré (19-IX-2017) MATRIMONIS Samuel Sardà Seuma i Laura Tomàs Valldepérez (28-IX-2017) Àngel Luis Fuster Gil i Lina Tomàs Valldepérez (29-IX-2017) NAIXEMENTS Vinyet Ocaña Sabaté (02-XI-2017)

s’apressava a tallar qualsevol connat de discussió política. Vam créixer al redós de frases que, encara avui dia, se senten en algunes llars: «No us fiqueu mai en política»,«Tots los polítics són iguals» o «Tots són uns lladres». Aguantar quaranta anys de dictadura franquista i de privació de llibertat, segons la meua opinió, va ajudar a conformar el tarannà de molta gent que avui dia continua pensant de la mateixa manera. Els entenc molt i em dol l’ànima quan penso que l’adoctrinament franquista no es va limitar solament a 'temes físics', sinó que va anar molt més enllà.

M’apareix, però, que hi ha un moment en el cicle de la vida en què centrem les nostres il•lusions en allò que es quedarà quan ja no siguem

4

Opinió

aquí. Mirem al nostre voltant i veiem els fills i les filles que amb tant d’esforç hem criat i hem educat; els nebots i les nebodes; les nores i els gendres, i encara més, veiem els nets i les netes que omplen d’energia les nostres vides. I pensem que, per a ells, volem «tot lo millor del món», tot el que no hem pogut tindre natros. Que siguen feliços i que tinguen molta salut.

I és així, n’estic convençut, però també crec que si alguna vegada, ni que sigue només una, es decidixen de fer el pas i anar a les urnes, ara és el moment, perquè és un moment crucial. Perdre unes eleccions com les del dia 21 suposarà deixar el futur del país en mans dels hereus del franquisme, aquell malson que vam haver de patir durant tants anys. Suposarà tornar a reviure la manca de possibilitat de decidir per natros mateixos. Quan fa pocs anys l’ex-ministre Wert exigia«españolizar a los niños catalanes», ja ens estava avançant el retorn al període més fosc de la nostra història. Condemnar els nostres jóvens a viure una nova etapa de privació de drets i llibertats fonamentals és condemnar el futur a la foscor.

Jo, de la mateixa manera que molta gent que ara està llegint este escrit, sé molt bé de què estem parlant.

Tenim tota una generació que va ser silenciada, emmudida i sotmesa a una moral i a unes lleis repressores, que van conformar, en molt d’ells, gran part de la seua manera de fer i d’entendre la vida: una generació a qui van inculcar l’educació de la temor, els van educar a tindre temor, una temor que els va immobilitzar, que els va paralitzar, que els va emmudir, que els va fer callar durant molt temps, massa temps. I que ha perdurat, com si s’hagués incrustat a les cèl•lules, fins ara. I la temor és l’anul•lació de la llibertat, de la llibertat de poder decidir lliurement, és cedir la teua voluntat a la voluntat dels qui te l’han imposat, d’atorgar-los el poder i el control total. I es pot entendre, que es tingués temor; tot va ser fruit d’aquell període fosc i ben orquestrat per un poder absolut que no va deixar que el poble es rebel•lés, perquè tenia la força i l’exèrcit al seu favor. Ara, però, en un estadi de reflexió, caldria demanar-se si no ha arribat ja l’hora de fer, ni que sigue una única vegada, un pas per la llibertat i pel futur del nostre poble, i deixar d’una vegada de tenir temor.

Sí, pel futur d’uns jóvens que, sortosament, van nàixer en unes condicions de llibertat totalment oposades a les nostres, però, en certs aspectes, patint una part dels desajustos que ja vam viure natros.

Perquè és cert que fins ara, com a adults protectors que som, fins i tot, a molts d’ells, se’ls ha 'amagat' allò que va passar del 1936 al 1975. Volíem protegir-los,

però alhora ens vam tornar mesells pensant que tot seria diferent. No vam saber vore que el famós pacte constitucional, acordat pocs anys després de la mort del dictador, no eren res més que unes paraules que, per sobre de tot, alliberaven els botxins del franquisme de qualsevol juí i els mantenien els privilegis i el control del capital. I encara ara estem patint no haver fet una transició com calia. I,a hores d’ara, molts dels nostres jóvens, tot i ser la generació més ben formada de la nostra història, es veuen forçats a agafar les maletes per a buscar-se un futur lluny de casa, talment com van fer els seus avantpassats.

I el tema és que, segons el meu parer, una part del percentatge de la gent que no va a votar se concentra en la gent més jove. Molts d’ells no tenen responsabilitats econòmiques, potser per això és habitual sentir-los a dir que «passen de la política». Ho entenc.

No ho compartixo, però ho entenc. Tots som o hem sigut jóvens. Però ara m’agradaria adreçar-me a este grup que diu que passa de la política (per sort, un gran nombre de jòvens són els fonaments del procés, sempre disposats a moure’s allà on calgue i on siguen més necessàries, i a resistir hores i hores) i demanarlos un moment de reflexió de cara a les eleccions del 21-D. Si ara no són capaços de fer el pas d’anar a votar este dia tan important, potser més endavant se’n podran penedir. Votar vol dir defensar el seu present, però sobretot vol dir assegurar el seu futur.

Aquell qui ha estat privat de les llibertats i dels drets més bàsics acostuma a defensar-los amb més convicció, o amb més justificació o projecció. Ara bé, no cal haver passat per este tràngol per ser capaç d’entendre que tindre’ls amenaçats és igual de greu, o fins i tot més. I sobretot s’ha de tindre molt clar que els hem de defensar natros —tant se val si tenim 18 anys o n’estem a punt de fer 100—, perquè els que advoquen pel 155 no vindran defensar-los.

Per tant, crec que els més grans i els més jóvens haurien de ser capaços de reflexionar sobre la importància històrica del moment que repercutirà en el futur i, lliurement, amb el cap desemboirat, sense temor, decidir què han de fer.

Per acabar m’agradaria expressar que si gràcies al meu escrit aconseguixo que una sola persona prengue la decisió d’anar a votar el dia 21 de desembre per a defensar les nostres llibertats, ja n’estaré satisfet. Per un vot! Tot i que tant debó que sigue per molts més.

Pau Albiol

La foto divertida

5

Justa la fusta!!! Les noies de la foto anterior eren l’Antoñita, la Rosa Mari, l’Antonia i la Isabel. I el lloc, com ja havíem avançat, era a l’antic cinema Rex. Esta vegada, i aprofitant que ens han canviat la gespa del camp de futbol, ens hem ficat una mica malenconiosos i hem recuperat una foto en què apareixen unes persones que van muntar una màquina per a tallar la gespa de l’estadi. Sabeu qui són estes persones? I amb quin nom van batejar la màquina?

L’ENQUESTA

I la pròxima enquesta és:

T’ha semblat bé la idea d’inclore el tiquet de la paella i el bou estofat al bo de festes?

Sí, perfecte.

18 vots

Després dels fets de l’1 d’octubre, t’apareixeria bé canviar el carrer de la Constitució pel carrer Primer d’Octubre?

No. No hem de barrejar temes. Una cosa és el ball i una altra els àpats.

1 vot Hi he trobat avantatges, però també inconvenients.

1 vot

(vota a la nostra pàgina web: www.bimmasdenverge.com)

6

La colla del Tello

José: Bueno, com està l’asunto pel nostre poble?

Quines coses han passat estos últims últims mesos, perquè he llegit l’editorial d’esta revista on sempre ho explica, i esta vegada no sé que deia d’un xiquet que li prenien l’esmorzar. Ai si me’l prenguessen a mi! Rocky Balboa, un aficionat.

Pepita: Pos bueno, primer que res l’11 de setembre vam celebrar la Diada, la festa nacional de Catalunya. Com els darrers anys, es va fer davant de Ajuntament: es va llegir un manifest, la unió musical van tocar unes quantes sardanes i es va fer un pica-pica!

Ah, i qui va voler, va poder ballar les sardanes.

Cinteta: Pos molt bé, en la línia dels últims anys.

Francisca: Pos sí, perquè l’himne nacional de Catalunya no canvia, i de sardanes noves, ja no se’n fan; són les de tota la vida, i lo pica-pica, a un acte, sempre llama.

José: Pos perfecte! Excel•lent! Després vam celebrar la desena edició de la Fira del caçador. Va ser un cap de setmana molt bonic, si no hagués estat per la repressió policial que es va patir a les urnes per part de la gent que vam anar a votar als diferents col•legis electorals...

Pepita: Pos sí, la veritat és que va ser un acte desmesurat, en què molta gent va resulta agredida per part d’unes forces de seguretat del govern espanyol sota l’escut de la Constitució.

Francisca: La fira va anar molt bé, també en la seua línia i en la de totes les fires: anar a vore-ho, passejar entre els estants, saludar els coneguts, i, si cau algo, benvingut sigue!

Cinteta: També s’ha celebrat la presentació dels xiquets a la mare de Déu del Roser, acte ja tradicional del qual podreu vore una foto a la contraportada.

José: I també vam celebrar la Castanyada, o Halloween, si voleu ser més internacional! Tot i que jo, cada dia que passa d’internacional o, diguem-ho d’una altra manera, europeu, cada dia en tinc menos ganes. Vist lo cas que ens fan quan els necessitem… preferixo dixarho com sempre, en la festivitat del dia de Tots Sants, i que celebrem la

Castanyada com a festa de benvinguda a la tardor, una estació que cada cop tarda més a arribar i que ja hi ha poca gent que estrene l’abric com abans era tradició.

Pepita: Ah, i te dixes que durant estos mesos s’ha estat treballant al camp de futbol per a canviar la gespa i que ja està tot a punt. Allò serà una catifa per a somiar, tal com hem posat al peu de foto de la portada d’este BIM. Francisca: I Bueno,durant tot este temps tamé s’ha declarat la independència de Catalunya, alhora que s’ha aplicat acte seguit el famós article 155 tal com es va avisar. Tot això ja ens ho esperàvem.

Cinteta: Lo que no mos esperàvem era que tanquessen a la presó als Jordis i a mig Govern, i que l’altre mig marxés a Bèlgica.

Pepita: I tot va començar per unes eleccions, i resulta que ara s’acabarà també amb uns altres comicis, però esta vegada, diuen, dins la llei. I com deia la Mayra: «hasta aquí puedo leer…».

Francisca: Pos sí, a vore què passa ara el dia 21 de desembre, que a sobre és entre setmana. A vore què passa amb els vots des de l’estranger; a vore què passa amb els empadronaments als municipis i a vore què passa amb l’empresa esta que se’n cuida del recompte els vots, que ara no me’n recordo del nom…

Cinteta: I sobretot a vore què passa ara amb els presos polítics.

José: I també a vore què passa amb esta senyora que no ens vol escoltar mai i ni ens afigura, com diuen a la Cava, i que només ens vol pels nostres diners!

Pepita: Oh, i qui és esta?

José: És Europa. I tallem-ho ja, que acaba de tocar la una al campanar i és hora de dinar.I ara, ni menjo truita a la francesa, ni ensaladilla russa, ni hamburgueses americanes, ni pasta italiana, ni res de res…

Cinteta: I així què minges?

José: Cols de Brussel•les!

CODERE

Notícies locals/opinió MÚSICA I POESIA AL MOLÍ DE ROSQUILLES L’espectacle forma part del cicle EBRE, MÚSICA & PATRIMONI que organitza el Servei d’Atenció als Museus, que encapçala el Departament de Cultura i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre El passat 17 de setembre, el Molí de Rosquilles de Masdenverge va viure la cloenda de la segona edició del cicle Ebre, Música & Patrimoni, organitzat pel Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre, que encapçala el Departament de Cultura i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

Rubèn Royo i Montse Parrot van ser els encarregats de recitar alguns poemes sobre la vida al poble de Masdenverge, amb l’acompanyament musical del cantautor ampostí Noel Luna i la presència d’unes vuitanta persones.

Per a Montse Parrot, la vetllada va ser «molt especial, bonica i entranyable». A més, va afegir: «Recitar els poemes de Rubèn Royo que parlen del poble de Masdenverge, acompanyada a la guitarra per l’ampostí Noel Luna, havia moments que em sentia créixer amb les paraules del poeta i els acords del músic, tot vetllat per un públic atent i uns calorosos aplaudiments».

Per al cantautor Noel Luna la jornada va ser «fabulosa», ja que en aquell espai es van ajuntar «amants de la cultura, la música, la poesia i l’art en totes les seues vessants».

En esta edició d’Ebre,Música&Patrimoni, el programa presentava deu espectacles poeticomusicals en espais patrimonials de les Terres de l’Ebre per a gaudir de la poesia, unes voltes acompanyada per música de diferents estils i d’altres convertida en peces musicals interpretades per formacions o cantautors que ens proposen la seua recreació més personal.

En total, més d’un miler de persones han assistit als diferents espectacles, la majoria d’ells creats per a l’ocasió.

L’any vinent és el torn de l’art. Estigueu atents...

Museu de les Terres de l’Ebre

7

8

ANC

L’1 D’OCTUBRE VAN TRAURE’NS L’ALEGRIA El dia abans El dissabte 30 de setembre, al matí, representants de tots els municipis del Montsià es van reunir per a rebre les últimes instruccions. Tots els municipis ja han rebut, per vies diferents, les urnes, les paperetes i els sobres. Alguns també disposen del cens electoral, és a dir, de la relació de persones amb dret a vot de cada mesa electoral.

Hi ha un canvi d’estratègia. Com que es preveu que hi haurà col•legis electorals en què no es podrà votar, es passa al pla B: tothom podrà votar on vulgue. D’això, se’n diu cens universal. Per a votar, cal introduir el número del DNI en una pàgina web que conté el cens electoral de tot Catalunya que estarà operativa a partir de les 9 del matí del dia 1.

A la tarda, hi ha una reunió a la Fira del Caçador per a explicar la nova estratègia als responsables de la votació a Masdenverge.

Mentrestant, al Centre Masdenverge Actiu, s’hi toca, s’hi canta i s’hi balla; cap a les deu, s’hi juga a cartes, s’hi menja i s’hi parla; i a la nit, s’hi dorm i es vigila.

El dia1 El diumenge 1 d’octubre, a quarts de sis, al Masdenverge Actiu l’activitat creix. Hi ha coc i café; els que dormien, s’aixequen... i es prepara l’ordinador sense cap problema.

Al Centre hi ha wifi.

A les set venen dos Mossos d’Esquadra amb moto. A l’entrada del Centre hi ha entre cinquanta i cent persones.

Diuen que tenen l’ordre d’impedir que es face el referèndum, segrestant les urnes i el material electoral, però que mentre hi haja tanta gent concentrada, no podran fer-ho.

Tot i això, es mantindran a prop.

A les vuit es prepararen dos taules: una a prop d’una connexió elèctrica per a votar i una altra apegada a la paret per a posar-hi les paperetes, els sobres i els bolígrafs.

A les vuit i cinc es constituïx la mesa electoral.Es comenta que alguna persona de Masdenverge pot haver rebut la comunicació per formar-ne part, però com que no s’hi presenta, es nomenen tres persones, menors de setanta anys, que estan predisposades a assumir esta responsabilitat.

Cinc minuts abans de les 9 apareixen l’urna, les paperetes i els sobres, es connecta l’ordinador a la pàgina web i comença la votació.

Son deu minuts meravellosos, els millors de tot el dia!

Ràpidament es forma una coa que s’allarga per fora del local, tots amb el sobre i el DNI a la mà, ansiosos, feliços, alegres i emocionats.

Vota un; voten dos; voten tres... fins a nou. Hi ha abraçades, hi ha llàgrimes. Es descarrega la tensió acumulada durant tant de temps, tants de mesos, tants d’anys.

Primer ensurt De cop, la pàgina web no respon. Es demanen instruccions al telèfon de suport. Cal canviar de pàgina web.

Es canvia. També cal canviar els codis d’accés, però el telèfon de Londres que els ha de donar no contesta.

Arriben els codis per WhatsApp. Pareix que torna a funcionar el sistema, però no. El problema afecta altres col•legis electorals de la comarca i al cap de més d’una hora d’espera i de provar dos pàgines web més, es decidix tornar al pla A: el cens en paper. D’esta manera, però, només podran votar les persones que estiguen empadronades a Masdenverge.

Però Masdenverge no disposa del cens en paper. Es telefona directament al coordinador de comarca. Diu que mirarà si el pot enviar, que tinguem paciència.

Mentrestant, la coa s’ha desfet. N’hi ha uns quants que esperen impassibles l’evolució dels esdeveniments, però d’altres han sortit a fora o han marxat.

Passen deu o quinze minuts que es fan llargs, molt llargs. Finalment, arriba el cens per correu electrònic.

Ara cal imprimir-lo. Algú té un llapis de memòria, algú el grava, algú se l’emporta i algú torna amb el cens imprès.

La màgia del principi s’ha trencat Torna l’emoció, es torna a votar, però l’alegria ja no torna com abans, i no tornarà en tot el dia. Han començat a arribar notícies de l’atac al col•legi en què havia de votar el President, i als companys de la Ràpita.

S’intenta superar la indignació, la ràbia i la impotència i es concentra l’atenció perquè a Masdenverge es pugue votar. Ara, però, ja es parla del fet que si venen no hi haja resistència, que se’ls face un passadís i que si es volen endur l’urna, que se l’emporten. «Ah, no! Això sí que no! No oferir resistència, d’acord; però l’urna s’ha d’amagar!»

A fora, paret per paret del local de votació, hi ha una gran olla on no s’introduixen paperetes, sinó verdures, fesols i ossos de pernil: s’està preparant una olla barrejada. S’han posat taules i cadires a l’entrada i quan el sol comença a escalfar, s’hi munten dos carpes.

Abans de dinar hi ha un altre ensurt quan algú crida: «Fem lo passadís». Tot són corredisses: els uns surten fora, els altres es queden a dins i l’urna desapareix. Tothom dissimula. Ha estat una falsa alarma. Han passat de llarg.

Algú suggerix dinar tranquil•lament i a les quatre tornar-hi, però hi ha gent que vol votar. Torna a aparèixer l’urna i es torna a votar. A fora, s’hi dina.

Tabalers, dolçaines i capgrossos L’olla està molt bona; hi ha qui repetix.També han portat conill amb bolets de la Fira. Es felicita els cuiners.Hi ha uns moments d’una certa tranquil•litat, però no de relaxament.

ANC

9

S’ha dinat, però ningú s’aixeca de la taula. Hi ha serenitat i fermesa en les converses. Dins se seguix votant. Ara ha augmentat la proporció de gent gran, respectada, estimada i rebuda amb aplaudiments.

Un grup de músics toquen melodies conegudes i quatre capgrossos ballen al compàs.

La pàgina web ja funciona i alguns forasters poden votar.

Arriben notícies que s’estan agrupant moltes furgonetes al polígon de les Tosses. Tornen els nervis i es planteja la possibilitat de tancar el col•legi electoral abans de les vuit.

Es consulta el coordinador comarcal i dona autorització per a fer-ho.

El ritme de votació disminuïx, però la tensió i la preocupació que vinguen, augmenta. Es decidix donar per finalitzada la votació a les sis.

Des de la vesprada del dia 30, el poble S’ha votat, però... s’organitza exemplar i festivament per proA les sis i mitja arriben els Mossos.Són rebuts amb aplautegir el lloc de votació. diments i el Cant dels Segadors. Hi ha complicitat en les mirades i en els sentiments. Aixequen acte, s’emporten l’urna i precinten la porta d’entrada.

A quarts de vuit, en un quartet, discretament, es passen els DNI de les persones que han votat a la pàgina web.

D’esta manera es garantix que ningú haja pogut votar dos vegades i es comunica el resultat de la votació a Masdenverge: Vots: 433 (51,42 % del cens); Sí: 404 (93,3%); No: 26 (6,0%); blancs: 2 (0,5%); nuls: 1 (0,2%).

A Masdenverge ningú no ha pres mal. A Masdenverge hi ha hagut col•legi electoral, s’ha constituït la mesa i hi ha hagut urna i paperetes. A Masdenverge el poble ha respost magníficament.Gràcies!. A Masdenverge s’ha pogut votar. A Masdenverge s’ha fet el referèndum. A Masdenverge ha guanyat el sí per un 93,3 %.

Però a Masdenverge, com a la resta de Catalunya, no s’ha Cues de gent votant a primera hora. pogut celebrar. Rajoy ens ha tret l’alegria, de moment.

Els resultats A les 10 de la nit encara no es tenen les dades oficials del referèndum i el President anuncia que demanarà al Parlament que aplique la Llei del referèndum. És a dir, que si guanya el sí, proclame la República Catalana.

Mitja hora abans de la mitjanit, Junqueras, Romeva i Turull donen el resultat: Vots: 2.286.217 (43,03%); Sí, 2.044.038 (89,41%); No, 177.547 (7,76%); blancs, 44.913 (1,96%) i nuls, 19.719 (0,86%). Recorden les vuit-centes persones que han estat ferides.

L’alegria és continguda i ningú no té ganes de cava.

Plaça Major núm. 11 43878 Masdenverge

Tel.977 718 728 619 025 283

10

ANC

NOMÉS EL POBLE SALVA EL POBLE El Govern espanyol no tan sols no reconeix la desmesurada repressió de l’1 d’octubre, sinó que, malgrat les centenars de proves audiovisuals que circulen per tot arreu, ens acusa de mentiders i de manipuladors. Igualment, no reconeix el balanç final de 1.000 ferits, que taquen les seues mans i la d’aquells còmplices silenciosos que, encara ara, no han tingut el valor de denunciar-ho. Així les coses, després de l’1 d’octubre, i com a resposta legítima, els fets comencen a precipitar-se. Catalunya enceta una fase històrica nova i valenta per a fer prevaldre, democràticament, els resultats d’un referèndum que, malgrat tot, no van poder escapçar.

Al davant es troba una maquinària estatal espanyola que està disposada a tot per a impedir-ho, i que es mori de ganes d’intervindre l’autonomia a través del qüestionable article 155 de la sacrosanta Constitució.

La primera reacció contundent del poble després de l’1O no es va fer esperar gaire: el 3 d’octubre es va convocar una aturada general amb seguiment ampli. El 9 d’octubre, l’expectació al carrer era màxima, amb l’eminent proclamació de la República des del Parlament. Però, en un gir inesperat, el president Puigdemont va deixar en suspens la Declaració per a fer una nova crida al diàleg i la negociació pacífica. Això va generar certa frustració entre alguns. És difícil valorar, sense la perspectiva que dona el temps, quines són les millors estratègies davant decisions tan transcendents com les que estem vivint.

Sigue com sigue, el present ha d’avançar, i allò que és inqüestionable és que Puigdemont va demostrar al món que, malgrat que estiguem carregats de raons, natros actuem amb responsabilitat i estem oberts a resoldre els problemes polítics des del diàleg serè. No és el cas del Govern espanyol, que va fer cas omís de la proposta i va continuar amb l’immobilisme i la ceguesa que suposa voler solucionar un problema polític a base d’amenaces, intimidacions, violació de drets bàsics, multes, presons, repressió i intervenció de l’autonomia. Sense oblidar que, alineats també amb el Borbó, van pressionar empreses perquè traslladessen la seua seu social fora de Catalunya i, fins i tot, han facilitat els procediments i n’han promogut avantatges fiscals.

En la línia de despropòsits, el 16 d’octubre es va condemnar a presó sense fiança Jordi Cuixart, president d’Òmnium, i Jordi Sánchez, president de l’ANC, acusats del «delicte» de convocar manifestacions els dies 20 i 21 de setembre. Per si algú encara en dubtava, va quedar demostrat que a l’Estat espanyol no hi ha independència judicial i es castiga per raons ideològiques.

Davant la reiterada negativa a negociar per part de l’Estat

i l’amenaça contínua de l’article 155, finalment, el 27 d’octubre de 2017 Puigdemont declara la República Catalana. L’eufòria continguda de l’1O es desferma i es respira una sensació de llibertat amb totes les reserves, ja que tothom és ben conscient que la maquinària estatal continuarà actuant sense escrúpols. I així és, ràpidament es procedix a intervindre l’autonomia: destituïxen els membres del govern català democràticament elegits pel nostre poble i alguns alts càrrecs (unes 141 persones); posen a dit, com a presidenta de la Generalitat, la Soraya Sáenz de Santamaría (membre d’un partit que a Catalunya té un 8,5 % dels vots); dissolen el Parlament; extingixen les delegacions catalanes a l’estranger i altres organismes; destituïxen el director general de la policia, el secretari general d’Interior i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Tot plegat se suma a la intervenció de les finances de la Generalitat, que patim des del 20 de setembre.

Davant d’això, per protegir la ciutadania de l’escenari de violència que es plantejava si es resistien a la Generalitat, el President decidix un camí més lent però més segur. Des de l’altaveu de Brussel•les opta per acceptar les eleccions del 21 de desembre proposades per Mariano Rajoy (les urnes mai ens fan temor!) i demana que s’accepten els resultats siguen els que siguen. Alguns han taxat la decisió de covarda, però es tracta d’un acte de responsabilitat en què, novament, el govern català pren partit per a solucionar els problemes a les urnes. Un nou gest que tampoc és suficient per als que tenen set de venjança. El fatídic dijous dia 2 de novembre es decreta presó incondicional per a vuit consellers de la Generalitat. Vuit consellers democràticament elegits que són empresonats —a través de procediments més que qüestionables— per complir el programa per al qual la gent els ha votat. La injustícia i la impotència és absoluta.

I què hem de fer ara?

Tots els moviments socials i polítics han passat per etapes de màxima repressió abans de guanyar, i tots els processos històrics de canvi són llargs i durs psicològicament. Estem tristos, molt tristos i cansats. Ens volen així; derrotats, humiliats, catastrofistes, temorics, febles. No caiguem en el parany; també hem de guanyar la lluita emocional. «Només el poble salva el poble» i és el moment d’implicar-nos al màxim.

No caiguem en l’error de normalitzar situacions d’injustícia. No oblidem. No ens mantinguem passius, neutrals o abstencionistes; estes posicions sempre beneficien el fort.

Ara més que mai hem de fer nostres els carrers i participar de totes les mobilitzacions i accions que s’organitzen per a donar suport a estes deu persones

ANC innocents que dormen a la presó; i per a defensar les nostres llibertats i la República. Els ho devem, ens ho devem.

Ens mantindrem actius i, quan arribe el dia 21 de desembre, demostrarem una altra vegada —i aquest cop amb tota l’atenció internacional a sobre i sense peripècies per a salvar les urnes—, que este poble ha triat el camí de la sobirania i de la llibertat. República, amnistia i procés constituent!

Des de Masdenverge per la Independència anirem informant puntualment de totes les accions previstes. Per a qualsevol qüestió, podeu contactar amb natros pels canals habituals.

11

Concentració davant l'Ajuntament en suport als presos polítics. Mencions especials per al molt estimat company de la nostra AT. Jordi Romeva. Tot el suport, estem amb tots vatros i no fallarem!

NOVA TEMPORADA DEL CLUB DE BIRLES MASDENVERGE Enguany comencem el nostre camí per una categoria diferent de la de l’any anterior: ho fem a la segona divisió. Esperem fer un millor paper i , si és possible, retornar a la primera categoria. Hem d’estrenar un nou uniforme: encara no està fet, però quan el tinguem ja farem una fotografia i la publicarem al BIM. En el pròxim butlletí farem detall de les inscripcions de jugadors federats i de les competicions en les quals participem. Que tinguem una bona temporada!

RESULTATS 24/09/2017 Masdenverge (302-265) Freginals (260-242)

16/10/2017 La Cava B (263-279) Masdenverge (258-286)

Club de birles Masdenverge

12

Escola Rosa Gisbert EL RACÓ DE L’ESCOLA

Estem ja ben endinsats en el curs, amb els motors escalfats. Tanmateix, hem de confessar que,al principi, costa una mica tornar a l’organització després de la disbauxa de l’estiu. Finalment, però, tornar a la normalitat fins i tot s’acaba agraint.

Us comentem el canvi d’AMPA, a qui donem la benvinguda i encoratgem a col•laborar amb l’escola.

El dia 27 d‘octubre, l’agent rural Sílvia ens mostrava les espècies invasores o al•lòctones com ara el caragol maçana, el mosquit tigre, el cranc blau...i ens va assessorar sobre els perjudicis i els beneficis d’estes espècies.

A la tarda vam celebrar Halloween, una celebració tradicionalment anglesa. Aquí us passem les fotos en què podreu comprovar com vam decorar les portes de les classes.

Escola Rosa Gisbert I el dia final del mes, el 31, vam preparar els panellets i les disfresses per a celebrar la Castanyada.

La pròxima vegada que estarem en contacte en tots vatros ja estarem esperant la festivitat del Nadal.

Escola Rosa Gisbert

Afores, s/n 43878 Masdenverge (Tarragona)

13

Llar d’infants

14

TARDOR I COLOR ROIG Amb l’arribada de la tardor ja podem observar els canvis dels arbres del pati, les fulles dels quals experimenten el canvi de color i cauen a terra. Els xiquets i les xiquetes de la llar d’infants hem manipulat i identificat fulles verdes i fulles seques, les hem pintades, n’hem fet murals, hem cantat les cançons de l’estació… i, per descomptat, també hem observat, manipulat i tastat els fruits de la tardor!

Tots estos dies també hem pogut conèixer els canvis que el temps provoca en la manera de vestir, hem identificat els colors de la tardor i hem desenvolupat la creativitat amb les fulles.

En esta estació també hem treballat el color roig: durant uns quants dies hem jugat amb joguets de color roig, hem tastat i manipulat aliments rojos, hem fet murals amb pintura i diferents materials per estampar (pinzell, esponja, taps… i les mans!!) fins arribar al dia de la festa del color roig: els menuts van vindre a la llar vestits de color roig i es van emportar la sorpresa que els havien vingut a visitar els bombers!!

Que divertit! Ens vam poder emprovar el casc, vam tirar aigua amb la mànega i vam pujar al camió, on van fer sonar la sirena!! Quina emoció!!

No podem acabar el mes d’octubre sense celebrar la tradicional festa de la castanyada. Enguany hem fet panellets en fred! Molt dolcets i rodonets per als familiars (pares i iaios) dels xiquets i les xiquetes de la llar. Finalment, vam cantar i vam ballar la Cançó de la Castanyera! Un dia molt alegre!

Desirée Simó

Deu anys de fira 10 ANYS DE FIRA Ja hem passat la Fira del caçador. Enguany s’han complit els deu anys. Qui ens ho havia de dir, poder celebrar el desè aniversari. Ha estat un camí llarg, persistent i costós, ja que vam agafar el moment de màxima crisi econòmica i les fires cada cop són més especialitzades i de temàtiques concretes. Però estem satisfets dels resultats.

Tots sabíem que enguany seria diferent perquè coincidia amb un esdeveniment molt important per al poble català, el referèndum de l’1 d’octubre. Molts us vau preguntar com es que va coincidir amb esta data. Aquí teniu una breu explicació. La data ja es posa d’any a l’altre pràcticament; un cop vam definir la data i la vam comunicar a la Federació de Caça i a altres estaments per a tenir els permisos pertinents, la fira ja surt anunciada. Al cap d’uns mesos va sortir la notícia que el nostre president anunciava el referèndum per a l’1 d’octubre.

Vam plantejar-nos modificar la data, però si la fèiem una setmana abans coincidia amb dos fires de caça i si la passàvem al cap de setmana següent ja s’obria la veda de caça; així que vam decidir tirar endavant sent conscients que seria una fira diferent i que podien passar moltes coses.

Durant el dissabte tot va transcórrer amb normalitat.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va ser l’encarregar d’inaugurar la fira, acompanyat per les autoritats, la reina, les pubilles i els mossos, diversos alcaldes de la comarca, la Unió Musical i els presidents i les presidentes de les entitats del municipi, entre d’altres.

Un cop inaugurada la fira van tindre lloc durant tot el dia les activitats programades. Com a novetat, hi va haver la presentació de l’Associació Amics del Tord de les Terres de l’Ebre, a més d’altres activitats de gran afluència com rar la mostra de falconeria a càrrec de Aitor Moya, la xocolatada popular a càrrec de l’AMPA, partides simultànies d’escacs, taller de clauers, exhibicions canines i una cercavila musical a càrrec del grup de dolçainers i tabalers. Si que és veritat que es va observar més afluència del que és normal dissabte a la tarda, però segurament era perquè molta gent ja sabia que diumenge tindria el cap per a altres temes.

El diumenge, tot i ser un dia molt especial, tot va seguir endavant tal com s’havia previst, tret del ball en línia dels Country Sheriffes i l’obertura del Centre d’Interpretació Viure al Poble, a més d’alguna modificació horària; de fet, vam mirar d’adaptar-nos a la situació que s’estava vivint a tots els municipis de

15

Catalunya. És cert que es percebia un ambient diferent i Ràdio Joventut va tindre el detall de connectar la televisió al seu estand i així es va poder fer un seguiment de la jornada de votació; també es va fer una programació diferent a l’habitual en què van participar molts expositors.

Les activitats d’este dia van ser: mostra de cans eivissencs a la zona del cementeri municipal, exhibicions canines a la plaça de bous i al barranc de la Galera amb Cristian Aixendri i diversos acompanyants, falconeria i obediència canina al camp de futbol, taller de bombolles i tirada en carrabina. A part de tot això, cal no oblidar el repartiment de les suculentes degustacions de porc senglar el dissabte i del conill el diumenge; cal recordar que les persones que hi col•laboren ho fan de manera desinteressada i que cada any se superen de tan bo com els queda.

Durant el cap de setmana també es va disputar el campionat de tir al plat en làser, i els més jóvens van poder participar en activitats d’aventura; a més a més, al pavelló polivalent hi havia la mostra avícola i una exposició fotogràfica dels deu anys de la fira. Tampoc podem oblidar-nosdels bars i restaurants del poble que van oferir esmorzars i dinars relacionats amb el món de la caça, amb una base gastronòmica molt important.

Com que celebràvem el desè aniversari, també vam voler fer un canvi d’imatge pel que fa a l’estètica i la decoració del recinte, del qual se’n va encarregar Emilio Monfort.

Tanmateix, un dels actes més emotius va ser l’entrega d’un obsequi als expositors com a reconeixement pels deu anys que han estat presents a la fira i que han confiat continuadamenten la nostra activitat: Famifer Metàl•liques, Supermercat Her-Ca, Celler Mas de les Vinyes, Carnisseria Santi i Irene, Espai Natura, D’Extrem a Extrem, Les cosetes de Nanda, Cooperativa d’Oli de Santa Bàrbara, Associació de Jóvens Font del Peu, Ràdio Joventut i Societat de Caçadors Sant Isidre.

Finalment,m’agradaria donar les gràcies a tota la gent que fa possible que es pugue fer la fira i, en especial, als membres de la Societat de Caçadors Sant Isidre — que juga un paper molt rellevant durant tot el cap de setmana— i als expositors que porten anys confiant en natros i als nouvinguts, que enguany n’hi ha hagut molts.

Desitjo que puguem retrobar-nos l’any vinent amb les mateixes ganes de treballar i de tirar endavant la nostra fira.

Meritxell Sabaté Vida

16

Deu anys de fira

Deu anys de fira

17

18

De bona llei

EL TRIBUNAL SUPREM AVALA EL REIAL DECRET D’AUTOCONSUM ELÈCTRIC I REBUTJA QUE HI HAJA UN “IMPOST AL SÒL” La Sala III del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l'Associació Nacional de Productors i Inversors d'Energies Renovables contra el Reial decret 900/2015, de 9 d'octubre, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d'energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum.

En primer terme, la sentència considera important posar en relleu que l’autoconsumidor que depèn exclusivament de la seua pròpia energia generada per ell i que no està connectat al sistema elèctric no paga res. «Per tant,no hi ha —davant de l'expressió que ha fet fortuna— 'impost al sol' com a tal, sinó que es tracta d’una contribució als costos del sistema quan un autoconsumidor, a més de consumir l'energia generada per ell mateix, disposa del suport del sistema elèctric per a consumir electricitat del sistema en qualsevol moment que ho necessiti i, si escau, com és habitual, la consumix

efectivament», subratlla el Suprem.

L'alt tribunal estudia l'al•legació de l'entitat recurrent que el Reial decret impugnat —en particular els articles 17 i 18— vulnera l'article 9.3 de la Llei del sector elèctric. Este arcticle establix que els autoconsumidors han de pagar «els mateixos peatges d’accés a les xarxes, càrrecs associats als costos del sistema i costos per a la provisió dels serveis de suport del sistema que corresponen a un consumidor no subjecte a cap de les modalitats d'autoconsum». Segons l'opinió dels recurrents, s'imputen als autoconsumidors dos càrrecs addicionals: càrrec variable transitori i càrrec fix per l'energia consumida i la potència instal•lada. Segons les cites i l’explicació d'esta part, els autoconsumidors pagarien més que la resta de subjectes per l'estalvi d'energia que poguessen assolir.

La Sala contesta: «No té raó la recurrent quan afirma que s'imposen als autoconsumidors càrrecs que no paguen els consumidors ordinaris.

La qüestió és que la metodologia adoptada per als càrrecs deguts als costos del sistema i la funció de suport del sistema inclou com a factor de càlcul la totalitat de l'energia consumida, incloenthi l’autoconsumida. Tot això sense perjudici d’allò

Racó literari que disposa l'article 9.3 de la Llei, que preveu la possibilitat que el Govern establisca per reglament reduccions en els peatges, càrrecs i costos no peninsulars "quan les modalitats d'autoconsum suposen una reducció dels costos d'aquests sistemes", possibilitat que es reitera en els articles 17.6 i 18.5 del Reglament impugnat".

«Quant a la potència contractada, el que passa és que segons les característiques tècniques del sistema de l'autoconsumidor, este podrà contractar o no una potència (inferior) que no inclogue l'energia autoconsumida, però això depèn en darrer terme del sistema tècnic; en concret, de l'equip de mesura i del caràcter gestionable o no de la instal•lació d'autogeneració que instal•la el propi subjecte», afegix la Sala.

Tot plegat, indica la sentència, evidència que «no té raó l'entitat recurrent quan afirma que els articles 17 i 18 imposen als subjectes sotmesos a les diverses modalitats d'autoconsum a més càrrecs que als usuaris comuns. En efecte, no pot qualificar-se així el fet que la metodologia bàsica aprovada pel Govern en estos preceptes tingue en compte com un dels factors de càlcul el total de l'energia consumida, inclosa per tant l'energia autoconsumida que, com resulta evident, és un element que només existix en els usuaris autoconsumidors. El criteri emprat pel Reial decret impugnat pot resultar objectable per l'Associació recurrent, però no suposa cap infracció de la previsió legal de l'article 9 de la Llei del sector elèctric ja que no és cert que l'autoconsum pague més càrregues o peatges que el consumidor ordinari».

El Suprem també descarta que supose discriminació als autoconsumidors perquè el Govern haja eximit els sistemes de cogeneraciódels càrrecs associats als costos del sistema fins al 31 de desembre de 2019. «Es tracta d'usuaris diferents amb règims diferenciats depenent de les seues característiques i que el Govern decidisca per raons d'oportunitat o d'un altre gènere esta exempció, no pot ser objectat com a discriminatori per subjectes de característiques i problemàtica diferent», indiquen.

Així mateix, la sentència desestima que els articles 17 i 18 del Reial decret siguen arbitraris o generen inseguretat jurídica, i també que el Reial decret sigue contrari al dret comunitari en matèria de foment de les energies renovables, el mercat interior de l'electricitat o l'eficiència energètica.

19

SONET TRIST* El sol esquitxa els últims arbres amb la sangrovellada del destí, escalf incert que mor a penes nàixer: àmbit fugaç, esporga de l´ahir.

Potser la nit tindrà el color del marbre i la lluna minvant el del setí; o d´un núvol cauran milers d´espases per reclamar-li al cel cada neguit.

S´arrugaran els llavis del delicte, l´angoixa durà gebre en la mirada, la pau esdevindrà guardó de vidre…

I en la misèria de la nova albada serà tan sols un jaç pudent i indigne aquell fullam que un dia ensombrejava.

Rubén Royo Espuny *A la memòria de Gabriel Ferrater i de Jaime Gil de Biedma, dos amics que ho van ser en temps difícils.

20

Notíciel locals/opinió FORA DE LLOC

És evident que en la actualitat la gran majoria de gent està aferrada als béns materials, que no espera molt més que la seguretat temporal i el benestar físic. Vivim en una societat laica que intenta, ara més que mai, barrar tota referència al cristianisme. Per tant, està fora de lloc parlar públicament de penediment i de baptisme.

Són una minoria les persones, interessades,que donen valoral penediment i a les rectificacions de sentiments i d’actituds deslleials, tan sobtades com predeterminades. Persones que creuen essencial tindre una relació fluida amb l’esperit de Déu perquè facilite desfer l’enuig ocasionat per un comportament no grat. En l’Evangeli de sant Joan, capítol III, versicles de III a VII, en un diàleg que va tindre Jesús amb un fariseu, dirigent dels jueus, li diu el següent: «T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no naix de dalt».

I el fariseu li respon: «com pot nàixer de nou un home que ja és vell? És que pot entrar novament al ventre de sa mare i tornar a nàixer?» I Jesús va respondre: «T’ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no naix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn, en naix carn, i de l’Esperit, en naix Esperit». De la resposta del fariseu i la contesta que li fa Jesús es deduïx que nàixer de dalt vol dir estar influït per l’esperit de Déu, estar en consonància amb la seua voluntat.

En el baptisme, l’aigua és símbol de neteja i amb el penediment de les falteses complementa l’acció de l’Esperit Sant. Mitjançant el baptisme es predisposa al naixement espiritual de l‘home nou. Jesús, ciutadà del poble jueu, poble escollit per Déu per a portar el seu missatge al món,conscient de la seua situació, davant la missió encomanada pel Pare,va decidir batejar-se i complir amb tots els requisits que la llei exigia. Tot i que l’Evangeli diu que no tenia pecat, no va voler aprofitar-se de la seua condició divina. Després de ser batejat amb l’aigua al riu Jordà,l’Esperit del Pare visible en forma de colom es va posar damunt d’ell i es va sentir una veu que el va proclamar fill de Déu. (Mt.3:13-17).

Aleshores,havent rebut plenament la gràcia del Pare,va optar per anar al desert com a lloc solitari i tranquil per a pregar i reflexionar sense interferències. Fet indispensable per a desenvoluparla missió tant important a la qual s’havia d’afrontar. Una missió, única i transcendent, que li exigia una preparació especial, tant humana com espiritual. Durant el temps que va ser al desert, la lluita interior va ser constant i aferrissada perquè, com a persona humana, els privilegis que li oferiala societat estaven constantment en el seu pensament i eren, en ocasions, contraris a la seua condició divina.

D’aquí que l’estança de Jesús al desert va ser un drama per a ell. On havia anat per a estar més tranquil, el comencen a amoïnar les temptacions, que no pot evitar per la pròpia condició d’home. Estes temptacions van dirigides a tres components dela seua humanitat: cos, psíquic i esperit.

Després de passar el temps que s’havia proposatpera fer oració,amb el dejuni inclòs —quaranta dies—«al final va tindre gana». I com és natural, la primera temptació va ser menjar; era urgent solucionar la necessitat bàsica que li havia ocasionat tan llarg període sense menjar. És aquí quan té el primer conflicte en el seu interior. Tornar les pedres en pans per a apaivagar la gana era una oportunitat; ho podia fer, però, després d’una profunda reflexió va deixar la solució a la voluntat del Pare enpensar que «l’home no només viu de pa; sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu».

Un cop va superar este primer entrebanc, encara no va quedar exempt de les vanitats que li oferia el món. Aprofitant la relació que té amb Déu, com a fill seu, l’induïx a pensar que es podia exhibir tirant-se daltabaix del temple de Jerusalem, sense fer-se cap mal. Generaria una gran expectació. A més, este temple era el lloc sagrat d’oració per al poble d’Israel i això li era favorable. D’esta manera tothom s’adonaria de la seua condició divina i li donaria el tractament que li corresponia. Després de meditar-ho, no creu que esta sigue l’actitud adequada perquè ell no havia vingut per a fer espectacles, ni per a ser admirat com a home, sinó per a passar desapercebut i oblidat.

El seu comportament ha de ser d’humilitat i de servei a tothom i això seria contraproduent. És així com venç una altra temptació, un desig d’ostentació.

La imaginació, esta facultat de la ment humana que crea imatges mentals o pensa realitats, a Jesús també el va afectar. Aleshores, se situa dalt d’una muntanya molt alta des d’on podia veure molts reialmes i representar-se ell com a rei i senyor de tot,però el poder i la riquesa d’este món no eren per a ell. Considerant-ho, va arribar a la conclusió que la seua reialesa era molt diferent. I ho va demostrar quan, durant la Passió, va respondre a la pregunta que li va fer Ponç Pilat, per a saber si ell era rei. Vet aquí la seua resposta: «Jo soc rei, però el meu reialme no és d’este món».

Les temptacions a les quals va haver de fer front Jesús de Natzaret alerten del perill d’instrumentalitzar Déu, d’utilitzar-lo per als propis interessos, per a la pròpia glòria i el propi èxit. Ell, com qualsevol humà, no les va poder evitar i va haver de decidir entre les ocasions banals que li oferia el món i la voluntat de Déu, la qual cosa li va ocasionar molts inconvenients.Tanmateix, amb la força espiritual que dona l’oració va vèncer totes les dificultats que són insuperables per la sola voluntat humana.

Joaquín Tomás

Les nostres mascotes LA IMPORTÀNCIA DEL MICROXIP El microxip és un dispositiu menut, aproximadament de la mida d’un gra d’arròs, que s’inserix sota la pell dels animals domèstics. Cada microxip conté un nombre que s’associa amb les dades de l’amo de l’animal, de manera que queda clarament identificat.

A partir del mes i mig de vida de l’animal, el microxip pot posar-se en qualsevol moment. No causa cap tipus de problema o molèstia a l’animal, es posa de manera ràpida i totalment indolora, de manera semblant a una vacuna. El temps mitjà de vida del microxip és de 20 a 25 anys, prou per a cobrir tot el període de vida de la mascota.

Tot i que no és habitual, pot ser que el microxip es desplace o fins i tot es desactive; per això, sempre que visiteu el veterinari és recomanable que face servir el lector per a comprovar que tot és correcte.

21

L’ús del microxip, a més de molt recomanable, és obligatori en el cas de gossos, gats, cavalls, fures, guacamais, lloros i porcs vietnamites; tant si surten de casa com si no.

Entre les diverses funcions que complix el microxip, la més important és la d’identificar l’animal. El microxip és l’única manera mitjançant la qual es pot assegurar legalment que un animal correspon a una persona, fet especialment important en cas que l’animal s’acabe perdent.

A més d’ajudar a identificar legalment a l’amo de l’animal, el microxip pot ser molt útil per a les autoritats sanitàries, ja que poden saber ràpidament si un animal està infectat i avisar ràpidament els amos en cas que hi haja causat o sofert algun dany.

Cal tenir clar que un microxip no és un GPS —és a dir, no indicarà on és la mascota extraviada o robada—, però és l’única manera fiable que hi ha de ratificar que un animal trobat o recuperat correspon veritablement a qui afirma ser-ne l’amo. Per això, en cas de pèrdua o robatori de l’animal, cal contactar amb el registre d’identificació animal corresponent per a donar avís de la desaparició.

Luci Farnós Arasa

22

Tecnologia/internet

SOLUCIONS PER A DESAR LA INFORMACIÓ AL NÚVOL

cia de l’Office365). L’eina està relacionada amb el compte de correu del sistema Outlook.com, equivalent al Gmail de Google.

Segurament tots hem tingut en algun moment alguna conversa familiar del tipus: «carinyo, on estan les fotos de l’aniversari de la xiqueta?», resposta que fa anys teníem literalment a l’abast de la mà, buscant l’àlbum (físic) de fotos.

En l’actualitat, fem moltíssimes més fotos que abans i les tenim 'escampades' entre diversos aparells digitals —sobretot telèfons mòbils i càmeres digitals—, cosa que dificulta poder trobar algunes fotos en concret que recordem haver fet.

Als usuaris d’Amazon Prime se’ls ofereix 5 Gb de manera gratuïta.Com a dada curiosa, en el cas de les fotos, l’espai no està limitat; per tant, podem tindre al núvol totes les fotos que vulguem (mida il•limitada). Si volem més espai per a documents, podem tindre 1Tb per 70 €/any.

Tot seguit, us expliquem alguns sistemes per a salvaguardar la nostra història gràfica i els documents personals.

Dropbox (www.dropbox.com)

Potser un dels més coneguts, este sistema, en la seva versió gratuïta oferix 2 Gb d’espai, ampliables en uns quants Gb més en base a si es recomana a contactes. Si se’ns queda curt, podem contractar 1 Tb (1024 Gb) per 100 €/any.

Gmail-Google Drive(gmail.com )

Amazon drive (amazon.es)

Conclusions

Hem descrit quatre eines per a poder desar dades al núvol, dos de les quals—Google drive i Microsoft one drive— relacionades en els seus sistemes de correu: Gmail i Outlook, respectivament.Si ja teniu un d’estos sistemes, podeu valorar la possibilitat d’utilitzar l’espai que ja us oferixen de manera gratuïta o de fer una ampliació depenent de les vostres necessitats.

Els altres dos exemples —Dropbox i Amazon— són independents del correu electrònic. Per als usuaris que ja paguen la quota d’Amazon Prime (uns 20€/any), pot ser molt interessant utilitzar l’espai al núvol, sobretot per a desar fotos de manera il•limitada.

Als usuaris del correu electrònic gmail també se’ls oferix 15 Gb d’espai al núvol de manera gratuïta. Este espai es compartit entre els correus electrònics, les fotos i els documents de l’eina DRIVE i és ampliable a 100 Gb per 2 €/mes o a 1 Tb per 10 €/mes.

Dropbox s’ha quedat com una eina dedicada tan sols a l’espai d’emmagatzematge. De fet, va ser una de les primeres opcions i ara s’usa més per a entorns empresarials; per a un ús particular, seria recomanable estudiar alguna de les altres possibilitats, ja que oferixen altres serveis relacionats que són molt útils.

Microsoft One drive (onedrive.live.com)

Des d’AUGUTE estem satisfets que pugueu utilitzar qualsevol d’estes eines de manera eficient gràcies a la nostra connexió a Internet.

Esta eina de l’empresa Microsoft oferix 5 Gb de manera gratuïta, 50 Gb per 2 €/mes i 1 Tb per 69 €/any (inclou llicèn-

Fila 13 WHIPLASH

Possiblement esta sigue una de les pel•lícules menys vista de les nominacions als Òscars del 2015. Tot i que 'Whiplash' no es va endur l'estatueta al millor film, sí que ho va fer com a premi al millor actor de repartiment per a J. K. Simmons i la seua gran i explosiva interpretació d'un mestre de música obsessionat a trobar els millors artistes i convertir-los en llegendes de la música.

La pel•lícula narra la història d'Andrew, un jove bateria de jazz que pretén tocar a la banda més prestigiosa del Conservatori de Música de la costa est. Tanmateix, en el seu afany de trobar la felicitat a través de la música, descobrix el professor Fletcher, un mestre cruel que fa tot el que calgue per a empènyer els seus estudiants més enllà dels límits a través de tractes impensables i vexacions inhumanes.

23

THE IMITATION GAME (EL JOC DE L’ENIGMA) Personalment considero que este film desvetlla la realitat que va envoltar una de les persones que van fer possible la derrota de l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial: el criptògraf Alan Turing.

Turing va passar a la història per ser la persona responsable de desxifrar els codis secrets de l'exèrcit alemany transmesos per la màquina Enigma.Tot i això, Turing mai no va ser tractat com un heroi a causa de les seues inclinacions sexuals. Quan va tornar al seu país de naixement, va ser jutjat i processat pel govern britànic i acusat de ser homosexual. Anys després, Turing és considerat un exemple per al col•lectiu gai i la lluita pels drets d'igualtat. Benedict Cumberbatch és l'escollit per a donar vida a este heroi de guerra que sempre va recordar els seus èxits des de l'ombra.

Alba Castell

24

Records d’antany

UNGLES DE LLAUNA En un cotxe de lloguer negre, carregat amb tots els fòtils, abrigalls, plats i olles, una maleta de fusta amb llibres, queviures i roba, tot allò que és indispensable per a quedar-se a la muntanya amb la intenció de passar-hi l’hivern plegant aulives; al cotxe, també hi van el xofer i el patró, el senyor Miquel i la Maribel, que són el pare i la filla menuda.

Surten de casa d’Amposta en busca de Roquetes; passat el poble, agafen el camí que va al Montcaro, sempre costa amunt i sacsant el cos cada vegada que passen per una aigüera del camí, amunt, amunt. La muntanya va apareixent gran i majestuosa, definintse cada vegada més clars els colors, entre els quals dominen el verd i el gris, amb un cel clar de fons en el qual es perd la vista dins del blau infinit. Un ramat de “crestons” es veuen com a taquetes blanques que s’escampen i s’ajunten segons troben el verd que pasturen...Ja s’arriba a la finca, i deixen el camí que serpentejant arriba a la punta de Caro, i entren per un altre que acaba davant la caseta de la finca, amb la porta orientada a la sortida del sol, i allí s’atura el cotxe.

—Ja hem arribat pare? —demana la Maribel.

—Sí, filla, ja hi som! —contesta son pare.

Descarreguen tot el que és d’ells i poc després arriben en bicicleta Miguel i Cintin, fills del senyor Miquel i germans de la Maribel. El senyor Ramon, el patró, els ensenya les particions de la finca i els dona oli. De seguida marxa amb el xofer.

Pare i fills comencen a preparar l’aposento, la caseta, que també té una cotxera al costat. És de les que més hi ha per estos mons: la pallissa, foc a terra, un pedrís a la vora del foc, el corral del matxo amb la menjadora, un calaixó en potes que fa de taula, pilons de tronc d’olivera que fan la funció de seients, un grasol penjat a la campana del funeral, un perolet i una cullera de fusta mig cremada, un setrill, algun plat i ferros de cuinar, i penjat, rere la porta, un calendari acolorit de set anys enrere. En entrar a la caseta, se sent l’olor de fum que fan totes les casetes de camp. Poc tarden la família a ambientar la nova llar per a ells.

—La cassola, los plats i les culleres aquí!—diu Cintín, tot assenyalant un armari amb les potes mig querades.

—Sí, i el pot i els gots també!—contesta Maribel.

El pare encén el foc, el fill instal•la la ràdio amb una antena ben llarga que lliga a la rama d’una aulivera.

Després escolten música i contents es dediquen a fer els llits a la pallissa; quan s’acaba la llum del dia, encenen el carburer i una llum viva omple tota la ca-

seta.

—Tu, pela les pataques per a fer el sopar!— li diu Cintín a son germà.

—Sí, de seguida! —respon ell.

Maribel trinxa les bajoques i quan el sopar ja és al foc, preparen tot allò que necessitaran l’endemà per a començar a treballar. —Heu vist les meues ungles? —demana la Maribel. —Deuen estar en les altres, lligades a l’ansa del cabàs de pauma!— contesta Cintín.—Ah, sí, ja les tinc. —Tindrem prou en quatre sacs per a demà, pare? —demana el fill. —Jo crec que sí!—respon son pare, ben animat, mentre anuncia que el sopar ja és a taula. —Bé, fills meus, sopem abans que es gele tot! A més de pataca amb bajoques, per a sopar també hi ha una botifarra d’arròs i una taronja. Cansades de tot el tràfec del dia, les filles es giten a dormir, mentre que el pare i el fill surten a fora per a observar el temps. —Lo cel està clar. Demà farà un bon dia! —diu el pare. I se’n van a dormir a la pallissa en un confortable matalàs que constituïx la blanca i tova “sisca” per als quatre.

La nit que envolta estos territoris està il•luminada per una lluna clara minvant que pertany als últims dies de la tardor. Fa un poc de fred. I són en este lloc quasi inhòspit, silenciós, tranquil, en què tot convida a pensar, a meditar, tot observant en el cel estelat la constel•lació de Cassiopea amb el seu gest fraternal abraçant des de la distància Cefeu i l’estel polar.

Aquí es troba esta família per imperatius de la vida, no per a passar-hi uns dies de vacances en totes les comoditats, ni tampoc amb l’ànim de fer aventures; és la necessitat i les circumstàncies.

Ja ha passat la nit. Són les set del matí. La falta de costum ha fet que no hagen descansat molt bé. Encara és de nit, però,a poc a poc, ja va apareixent la rosada llum de l’aurora, naixent un nou dia i sortint el sol melancòlic i groc, amb algun nuvolet que intenta tapar-lo però no pot. I fa un bon dia.

El pare és el primer a aixecar-se, i després son fill. Ell encén el foc i el fill posa la ràdio en marxa i prepara els sacs, els cabassos, el càntir de l’aigua i les ungles de llauna. Cintín i Maribel s’aixequen quan el foc ja està encès. Preparen l’esmorzar: una cassola de farinetes de panís. —Encara cremen!— diu el pare, mentre agafa la botella de vi per a beure’n un glopet. —I després hi ha una sardina i un ou fregit — diu Cintín, que és la cuinera.

I comencen a plegar aulives. Treballen tots a la para, junts. Miguel, a la part de fora per a fer les foranes.

Amb voluntat de ferro i tenacitat estan en esta faena des que es fa de dia fins que torna la nit. Tots ells alberguen la legitima il•lusió d’un demà feliç, almenys

Records d’antany per als fills. El pare ja havia començat a ser ferit i castigat pel destí, perquè dos anys i mig abans s’havia quedat viudo. Cintín i Maribel tenen nuvi i es van preparant a poc a poc per al dia que, si Déu vol, es casen.

El fill està casat amb la Rosa Maria, que s’ha quedat a Masdenverge, a casa de sos pares i sa germana, durant uns dies per a recuperar-se d’una dolència que ha tingut als ronyons.

Semblen marionetes per sota de les auliveres, amb moviments ràpids per a omplir els cabassos que és on hi ha la recompensa. Cap al final del dia,els fa mal tot, és clar. Cap al tardet, quan comença a fer-se de nit i és l’hora de plegar, comencen els riiiiiiigikikiu!!!! Un misteriós crit musical en totes les forces de la veu, com un ritus que vol expressar diverses coses; una comunicació que servia per a saber quines famílies hi havia al voltant. És el fi de la jornada: ara un home, ara una dona contesten... I la veu dels rigikikius s’escampen per tots els térmens dels pobles on hi ha gent plegant aulives. Després, silenci.

—Vinga, buidem los cabassos i 'aretiro'—diu el pare.

Les filles arropleguen els cabassos i un tros d’arrel seca per al foc i se’n van a la caseta a preparar el sopar; mentrestant, el pare i el fill porten les aulives a la caseta. Havent sopat, cadascú es dedica a les seues coses personals. El fill escriu i les germanes li demanen que dibuixe el lloc on són per a enviar-ho als seus nuvis i que ho puguen trobar. I ell de seguida fa el que li demanen les germanes...i després escriu una lletra a la dona. A última hora de la nit, pare i fill surten un altre cop a fora: —S’aguanta clar, però penso que este temps mos canviarà! —exclama el cap de família.— Vol dir, pare? Que no mos empudegue, que tenim que avançar la finca —afegix el fill.—Ja vorem. Demà encara potser farà bon dia! —apunta el pare. Tots dos entren a la caseta: el pare se’n va a dormir i el fill se queda a la vora del foc —ara agonitzant,amb unes poques brases que proporcionen certa escalfor—, mirant fixament el roig viu d’una braseta que resistix a apagar-se.

Mentrestant, a la ràdio anuncien que el papa Pau VI vol anar a Jerusalem. Ell torna a sortir a fora al ras i es dedica a contemplar amb tranquil•litat el cel. Com si estés parlant tot sol, diu: —Estos estels que ara estan dalt de mi, fa poc més de dos hores estaven en meridià al país d’Israel. Després mira a la terra i veu com la lluna projecta les ombres de les auliveres, fet que els conferix a les soques l’aspecte d’un exèrcit disciplinat de sinistres personatges en formació; però no, no era veritat, perquè d’este bíblic arbre no surt res de dolent.

Ans al contrari, tot és bo, i gràcies a ell eren allí! Torna a dins de la caseta.La braseta ja s’havia apagat. Mentre munta per l’escala de barrons de la pallissa se’n recor-

25

da que un ram d’olivera i un colom són els símbols de la pau.

Els dies van passant quasi de la mateixa manera. La unió i l’amor fa que siguen feliços. Saben aprofitar tot el que hi ha en l’ambient que els envolta per a estar contents i no perdre el bon humor. La ràdio els manté al corrent de tot: coneixen el món de la música, de l’esport, escolten les notícies i saben les cançons de moda. L’emissora que més sintonitzen és Ràdio Nacional de España Centro Emisor del Nordeste (Barcelona) i també Ràdio Tortosa i Ràdio Ulldecona.

Miguel va acompanyar la seua dona, Rosa Maria, al metge. Com que es trobava bé, li van dir que podia anar a la muntanya. Molt contents i animada ella, aquella mateixa tarda van marxar cap a la muntanya per a unir-se a son pare i ses germanes.

La colla havia augmentat: ara n’eren cinc. Això els fa estar més tranquils perquè tenen la seguretat que podran complir amb el compromís de plegar les aulives del senyor Ramon i acabar la campanya feliçment. I així va ser, gràcies a Déu, el dia 17 d’abril del 1964, després d’haver començat el 3 de desembre del 1963.

Miquel Ramos Roiget

26

Club d’escacs

INICI CLASSES D'ESCACS: MOLTES GANES, NOVES IL•LUSIONS Des del primer d'octubre hem iniciat, el nou curs escolar d'escacs amb la il•lusió renovada. El nostre equip de monitors oferix classes de tots els nivells, els dissabtes de 5 a 8 de la tarda.

Volem continuar sent un club de referència al territori i augmentar la nostra base de jugadors novells, millorar el nivell i traure nous escaquistes d'elit o de bon nivell.

També volem seguir oferint el millor torneig d'escacs de la província perquè tantels nostres jugadors com els de clubs veïns tinguem la possibilitat de poder jugar bones partides sense haver de sortir de casa. Som el poble més menut de Catalunya que s'atrevix a organitzar un torneig d'escacs vàlid per al rànquing català, espanyol i internacional. Realment és molt atrevit, però pensem que amb l'esforç de tots, ens en sortim prou bé. Diuen que els que fem coses així, estem una mica tarats... i possiblement sigue cert. Ens agraden els reptes, ens apassionen.

Estem preparant una forta companya de classes d'iniciació d'escacs per a totes les escoles de la ZER Montsià, amb el suport de la Delegació Territorial d'Esports.

ACTIVITATS: SETEMBRE - OCTUBRE Com tots els anys, el nostre club aporta un bon grapat de jugadors d'escacs, tant jóvens com adults, que juguen els diumenges al matí el campionat provincial absolut d'escacs. Cap d'ells té a hores d’ara la possibilitat de quedar en els primers llocs, però ho estan fent molt bé. La Júlia i l’Andrea es disputen tornar a quedar en primer lloc en categoria femenina i els altres jóvens talents empenyen fort i ens estan donant moltes sorpreses agradables (fins i tot han guanyat algun jugador del nivell de mestre català).

Durant el cap de setmana de la Fira del Caçador vam col•laborar en diversos actes; vam presentar un estandal recinte firal i vam organitzar un torneig de simultànies en què van participar jugadors del club i tothom que s’hi va voler apuntar.

L’11 de novembre va començar a Salou el campionat per edats en categoria sub-14, sub-16 i sub-18.

El nostre club ha presentat una bona representació

Club d’escacs tant en la categoria sub-14 com en la sub-16, amb bones opcions i, si tot va bé, amb possibilitat de fer podi. Ja us n’informarem en el pròxim BIM! Que tinguen sort!!!

Open de Promoció: conjuntament amb el Club d’Escacs Tortosa estem preparant l'Open de Promoció. Este torneig és vàlid per al rànquing català ies jugarà els quatre últims dies de desembre. Les edicions anteriors van tindre un nivell d'acceptació bo, la qual cosa ens dona ànims per a tornar a organitzar-lo.

Club d’Escacs Masdenverge

ENIGMES ESCAQUÍSTICS (per Manolo Alcover)

A les quatre posicions, blanques juguen i fan mat.

27

28

Club de futbol

TORNEN ELS MENUTS DEL CLUB! Equipatge posat, botes en joc, ganes d’entraral camp... per a iniciar una nova temporada. Comencem la lliga en més forces que mai! El 30 de setembre vam debutar a la lliga jugant al camp de la Rapitenca. En este partit es van notar molt les ganes que teníem que comencès a rodar la pilota i a marcar gols... Vam estrenar el marcador amb un 0-7 (Pau, 4; Roc, 2; Biel Curto, 1). La setmana següent vam tornar a jugar fora de casa perquè, com bé sabeu, s’estan fent remodelacions al nostre camp. Així, la segona setmana vam anar al camp de la Sènia, un rival molt fort que ens va posar les coses molt difícils. Finalment, però, el partit es va acabar en un empat de 3-3 (Pau, 2; Nil, 1). Dos partits, amb una victòria i un empat.

El tercer partit de lliga el vam jugar contra l’Alcanar blanc.

Va ser un partit fet a la nostra altura i vam saber definir molt bé el partit amb una victòria de 3-5 (Nil, 2; Àlex Nanu, 1; Mateu, 1; Pau, 1).Tot seguit vam visitar el camp del Rossell. Ens vam enfrontar contra un equip nou per a natros; al principi ens ho van posar difícil, però cap el final vam despertar-nos i vam aconseguir una victòria ben merescuda per 2-5 (Pau, 3; Roc, 2). Quatre partits, amb tres partits guanyats i un empat. Un molt bon inici.

El rival següent va ser el Vinaròs. Tot i ser un equip del nostre nivell, el conjunt viranosenc es va endur la victòria per 3-0; esperem que quan ens visiten a casa nostra els puguem guanyar. I l’últim equip amb qui ens hem enfrontat han estat els líders, l'Alcanar blau. D’entrada, vam aguantar força bé, però no vam estar del tot fins de cara a porteriai la sort tampoc no ens va acompanyar. El resultat final va ser de 5-2 (Pau, 2).

Ara només cal continuar millorant i aprenent. A més, no estem sols. Tenim una gran afició que sempre ens acompanya allà on anem!

Club de Futbol Masdenverge

ESTRENA DE CATEGORIA AMB IL•LUSIÓ El Masdenverge ha començat una nova etapa amb nous reptes. La nova categoria que estrenem està resultant bastant dura pel que fa a resultats. Quant portem nou jornades, el bagatge no és del tot positiu, ja que de moment hem guanyat un cop, hem empatat dos vegades i hem perdut sis partits.

Malgrat, tot, hem de mirar cap endavant. Com tots sabeu,a l’espera de poder estrenar prompte la nova gespa, de moment hem hagut de jugar tots els partits fora de casa. Està previst que a mitjans de novembre ja puguem jugar amb normalitat al nostre camp, la qual cosa ens ha de permetre ser més forts i remuntar posicions. El cos tècnic i els jugadors estan fent un gran esforç per a aconseguir bons resultats i és normal que els resultats siguen els que són perquè estem en un procés d’adaptació a la nova categoria. Amb l’ajut de l’afició i l’esforç de tots lluitarem per mantindre-la.

El Masdenverge ha fet diversos fitxatges d’última hora per a poder millorar la plantilla. Els nous jugadors són Eric Safont Panisello —migcampista provinent de l’Aldeana que destaca pel joc aeri— i Adrià Sánchez Ferré —lateral i extrem que arriba de l’Amposta B amb el posicionament i l’esforç dins el camp com a punts forts. A tots dos els desitgem que tinguen una molt bona experiència i que ajuden l’equip en esta situació tan particular en què ens trobem.

Des del club volem comunicar-vos que ja tenim loteria de Nadal (núm. 56.458) i que podeu comprar-ne a l’estanc de la Maite, al bar Sport i la botiga Agrocat. No dubteu a col•laborar en natros, perquè tota ajuda és poca. La categoria és molt exigent i el nostre pressupost és un dels més humils i baixos; per tant, demanem la col•laboració i la generositat de tothom. Estem convençuts que tocarà...

Per últim, i abans de començar amb el resum de tots els partits jugats fins ara, donem les gràcies a l’afició que ens seguix i ens ajuda. De ben segur que tots units podem traure millors resultats i intentarem amb totes les nostres forces de mantindre la categoria.

6 SANTA BÀRBARA CF - MASDENVERGE CF 1

Estrena de categoria molt negativa i amb un resultat contundent. Quant només es portaven vint minuts jugats, l’equip ja havia rebut quatre gols. Cristian Arasa, al minut 28, va fer un gran gol que no va servir de revulsiu, ja que el Santa Bàrbara va fer dos gols més que van evitar la remuntada. Els gols a pilota parada i una defensa excessivament avançada van fer que no tinguéssim cap possibilitat de traure alguna cosa positiva en el derbi.

3 PERELLÓ CE - MASDENVERGE CF 2

Tot i la derrota, esta ocasió el nostre equip va demostrar que pot competir a tercera. El Perelló es va avançar al minut 10, però la reacció de l’equip va ser molt ràpida i al minut 15 va marcar Xavi Tomàs i al 25, Cristian Arasa. Tot i els dos gols, a l’equip se li va fer llarg el partit i el Perelló va acabar remuntant amb dos gols més que ens deixa sense

Club de futbol

29

cap punt.

marcador molt dur de pair.

2 JESÚS I MARIA UD - MASDENVERGE CF 1

2 REMOLINS BITEM UE - MASDENVERGE CF 0

Un altre partit molt ajustat i una nova derrota dolorosa. Esta vegada tots els gols van ser a la segona part. I un altre cop ens vam posar al capdavant amb un gol d’Edu Roig al minut 54, però la reacció dels locals va ser ràpida, amb dos gols— minuts 57 i 70—que van significar la tercera derrota consecutiva.

0 PINELL CF - MASDENVERGE CF 0

Partit molt seriós i amb resultat d’empat a zero que va significar el primer punt de la categoria. Si més no, es va lluitar i va ser un partit molt igualat que qualsevol dels dos equips hagués pogut acabar guanyant. El més important era puntuar i traure’ns la pressió de no haver aconseguit cap punt fins al moment.

Una altra derrota amb dos gols a la primera part. El Masdenverge, tot i tindre alguna ocasió, no va poder plantar cara al Remolins i no va poder marcar cap gol. Resultat just i segona derrota consecutiva que ens deixa amb una situació delicada pel que fa a la classificació general.

6 AMPOLLA CF - MASDENVERGE CF 0

Partit sense molta història. La diferència va ser molt notable entre un aspirant a pujar de categoria i natros que lluitem per a mantindre-la. L’Ampolla va ser superior en tot moment i amb tres gols a la primera part ja va deixar el partit sentenciat. La segona part ens van caure tres gols més que ens van deixar un marcador molt dolorós i sense resposta.

3 CORBERA D’EBRE CF - MASDENVERGE CF 5

Primera victòria a la nova categoria. Partit totalment atípic, ja que amb 15 minuts el Corbera ja guanyava per dos gols.

El nostre golejador Cristian Arasa va marcar al minut 21, però el Corbera va reaccionar i va marcar un altre gol al 37.

La segona part va començar amb una reacció fulminant dels nostres jugadors i amb una pluja de gols que van certificar la remuntada i la primera victòria. Eduard Roig (58’), Xavi Tomàs (63’), Cristian Arasa (80’) i novament Xavi Tomàs (82’) van fer possible la remuntada.

Club de Futbol Masdenverge

3 GODALL FC - MASDENVERGE CF 3

Un altre puntet que, tal com va anar el partit, podem dir que va ser just. Una primera part del nostre equip molt seriosa, que es va tancar amb un gran gol de Arturo Sacristà al minut 47. A la segona part, però, tot va canviar, just després que el nostre entrenador decidís fer tres canvis de cop quan el marcador estava al nostre favor i que provoqués un gir de 180 graus. El Godall va remuntar amb tres gols consecutius. No obstant això, els nostres jugadors van continuar lluitant i als últims minuts van poder empatar el partit. Robert Carles (82’) i Eduard Roig (89’) van marcar per a certificar una altra remuntada i un punt més per a l’equip.

6 OLÍMPIC MORA D’EBRE CE - MASDENVERGE CF 1

Partit sense molta història i una derrota molt dolorosa amb un resultat excessiu. El nostre equip va poder competir la primera part, que va acabar amb el resultat de 2-1, amb gol d’Ivan Arasa (43’). A la segona part, però, el Masdenverge es va afonar i va rebre quatre gols més que ens va deixar amb un

JUGADORS CRISTIAN ARASA XAVI TOMAS EDUARD ROIG IVAN ARASA ARTURO SACRISTA ROBERTO CARLES

GOLS 4 3 3 1 1 1

Club de futbol

30

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Nom i cognom Data de naixement Equip de procedència Posició dins del camp Qualitats com a jugador Desig futbolístic Equip de futbol preferit Jugador preferit Quin altre esport practiques?

Iphone o smartphone? Últim llibre que has llegit Plat preferit On voldries viatjar?

Algun missatge a l’afició?

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Eric SafontPanisello 26/6/1991 UE Aldeana Migcampista i interior Complicat parlar d’un mateix, però si hagués de dirne alguna cosa, diria que sóc ambidextre i fort en el joc aeri.

Que l’equip pugue mantenir la categoria i que els aficionats de Mas- denverge s’ho passen bé cada setmana del futbol a l’estadi.

FC Barcelona No hi ha dubte, Leo Messi El pàdel i el senderisme Iphone L’últim és un conte: Yo mataré monstruos por ti El Mac &Cheese de la Lídia A Islàndia, per a veure les aurores boreals i també a la costa de Croàcia, a Split.

Donarem el 100% per a aconseguir bons re sultats, mantindre la categoria i que tots els aficionats del poble pugueu gaudir d’un bon futbol.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Aitor Tomàs Buitrago 2/9/1994 Santa Bàrbara Mig dret Potència i resistència Poder jugar fins a l’etapa de veterà, a poder ser sense lesions FC Barcelona Eto’o Curses de 5 i 10 km, bàdminton i futbol sala Smartphone EnduranceTraining, d’Iñigo Mújica Verat al forn Groenlàndia Som-hi Masden! Enguany mantindrem la categoria sí o sí.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Antonio Sánchez 5/1/1962 Fútbol Base Tortosa Entrenador La qualitat més significativa és que m’apassiona el futbol.

Primer, fer entendre el model de jocals jugadors. Segon, que el vulguen entrenar. Tercer, que el facen seu. I quart, que el’disfruten’.

Barça Messi No Ara IPhone La tribu, de John Carling Cocotxes amb angula NovaYork Moltes gràcies per la paciència que teniu i passeu-ho tan bé com pugueu.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Adrià Sànchez Ferré 31/5/1993 Amposta B Lateral i extrem La posició dins al camp i l’esforç A curt termini, que el Masdenverge continue a tercera Sóc del Barça, tot i que simpatitzo molt amb l’Arsenal Semblarà un tòpic, però Messi és el millor de la història Esquí i futbol sala a l’estiu Iphone Fundamentos tácticos del juego de posesión Raviolis d’ànec A molts llocs, però els Estats Units és un dels meus llocs preferits.

Primer de tot, moltes gràcies per ser-hi sem pre. I després, que hem de seguir tots junts, ja que qualsevol objectiu només s’aconseguix estant junts.

Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (per J. Jesús Tomàs Reverté) HORITZONTALS

1.- Ponderació mental catalana. Òrgans genitals.

2.- Relatiu a les ovelles. Consonant. Clot. 3.- Part del cos humà. Menjada abundosa. Conífera. 4.- Vocal.

Soroll. Consonant. 5.- Mare massa condescendent.

6.- Mig zero. Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la virtut. Consonant. 7.- Mamífer. Extremitat dels ocells.

Número matemàtic. 8.- Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims. Vocal. Exsudat patològic. 9.- En temps dels romans, el dia 15 de març. Progenitor.

VERTICALS

1.- De poca fondària. Recipient d’espart propi d’una almàssera. 2.- Nom de dona. Consonant. Punt cardinal. 3.- Lletra de l’alfabet grec. Està en un lloc. Al revés, costum establert. 4.- Lletra grega. Grup de tres.

Consonant. 5.- Sala on Jesucrist va celebrar l´últim sopar. 6.- Consonant. Unia amb fil i agulla. Consonant.

7.- Existeix. Faig servir. Aliment. 8.- Arbre mullat. Vocal.

Sense impureses. 9.- Relatiu a la moral i els sentiments.

Nombre ordinal.

31

32

La “contra”

PRESENTACIÓ DELS INFANTS NASCUTS AL 2017

DIADA NACIONAL AL POBLE