revista ondara 26 by Revista Ondara

calaixos

NOTA DE L’EDITORA Aquest és el número de transició; el que acomiada una època de la revista ONDARA. A partir del 2016, ho portem anunciant des de fa temps, començarem una nova etapa. Un intent per millorar, per informar més i més sovint - us recordem que en aquest nou any publicarem quatre números - una il·lusió per ampliar horitzons i generar nous projectes. La nostra intenció és donar-nos un any de coll (el 2016), subsistir amb les quotes de subscripció, les vendes de revistes i productes addicionals i la publicitat, si no és possible, ens replantejarem el nostre futur de cara el 2017. D’altra banda també us volem fer sabedors d’un punt important de la nostra línia editorial, i que creiem que és necessari ex-

plicar. La Revista ONDARA no publicarà mai cap tipus d’informació personal, que considerem que pugui afectar a la persona interessada o el seu entorn. No ens referirem a imputacions, condemnes, rumors, etc. de persones de Ribera d’Ondara i Talavera, sempre que no es tracti de persones relacionades amb l’administració pública i que els seus fets tinguin relació i interès pels veïns dels municipis, o quan siguin els mateixos interessats els que ens demanin la publicació dels fets en qüestió. Sabem que aquesta postura pot crear controvèrsia, però insistim que: nosaltres fem la revista com una forma d’entreteniment i no tenim gens de ganes de buscar-nos enemistats i enfrontaments. Esperem la vostra comprensió.

SUBSCRIPCIONS: Els que encara no us heu subscrit i teniu intenció de fer-ho; recordeu que heu de fer el pagament de 18 euros (subscripció per tot l’any 2016) a la Botigueta, a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara o fent una transferència al número de compte de la revista: IBAN ES44 3140-0001-99-001-13539-00 Caixa Guissona

I EN LA PRÒXIMA REVISTA... Entrevistarem el cap de l’oposició de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara, el sr. Jordi Prat.

ESPAI RESERVAT PER A LA TEVA PUBLICITAT

/ 1

desembre 2015 /

informació

RIBERA D’ONDARA VIU UNA GRAN ESCALA EN HI-FI Poc més de 300 persones van omplir la sala del local l’Amistat per gaudir de les divuit actuacions d’enguany.

l dissabte 22 d’agost, el Local Social l’Amistat va ser l’escenari on es va celebrar la segona Escala en Hi-fi de Ribera d’Ondara. Divuit actuacions, repartides en dues parts, van fer les delícies a les més de tres-centes persones que van omplir de gom a gom la sala. Les actuacions d’enguany van ser les següents: Wannabe, de les Spice girls; Mama Maria de Ricchi e Poveri; The final countdown, d’Europe; un popurri de cançons eurovisives cantades per dones: Conchita Wurst, Massiel, Salomé, Beth, Azucar Moreno i Rosa López; Abanibí, del Chaval de la Peca; Nunca debí enamorarme de Camela; Libre soy, de Frozen; Amigo de la Malú i el Melendí; Convence a tú mamá, d’en Tomeu Penya; Colgando en tus manos, de la Marta Sánchez i el Carlos Baute; Daddy Cool, dels Boney M; Venus, de les Bananarama; Bomba de King Africa; Bicicletes de Blaumut; Walk like an Egyptian de The Bangles; i Locomia de Locomia. El públic va escollir les actuacions de Locomia, Eurovision i el Chaval de la Peca com les més divertides o especials, quedant com a guanyador absolut el Chaval de la Peca interpretat pel David Ubach de Sant Antolí i Vilanova. Les presentadores de la festa varen ser la Sònia Cisteró de Sant Pere dels Arquells i la Laia Ingla dels Hostalets.

2 /

Per acabar, la Roser Cisteró de Pomar i l’Emilia Gassó de Rubinat van preparar un suculent pollastre amb prunes que va fer les delícies de les 280 persones que es van quedar després de les actuacions. I per posar el punt final, el Josep Canela de Rubinat va punxar la millor música dels anys 70, 80 i 90. Des de la revista ONDARA com a part implicada de l’organització de la festa ens sentim molt orgullosos de com va anar tot i molt agraïts per l’ajuda i participació de tantíssima gent. [01]

[01]

[01] Eurovisión femenina: Azucar Moreno, Salomé, Rosa López, Conchita Wurst, Masiel i Beth.

[02] David Ubach, el guanyador, interpretant el Chaval de la Peca

[03] Els Boney M [04] I els Locomia de Rubinat

informació [02]

[03]

[04]

CANVIS A LA BOTIGUETA Des del passat mes de setembre, la Imma Luque dels Hostalets, en solitari, s’encarrega de la venda de pa a La Botigueta. Aquest servei, ubicat en un local propietat de l’Ajuntament, va ser creat mitjançant l’Associació de consumidors locals de Ribera d’Ondara.

LES PISCINES MUNICIPALS TANQUEN UNA MOLT BONA TEMPORADA

El 13 de setembre es va tancar la temporada de les piscines. Enguany es va allargar durant mig mes de setembre i d’aquesta manera es va oferir el servei de bar, que va coincidir amb el tancament per vacances del bar l’Amistat. La valoració que es fa de la temporada és molt positiva.

/ 3

desembre 2015 /

informació

VEÏNS DE LA VALL DE L’ONDARA PARTICIPEN EN LA VIA LLIURE L’ONZE DE SETEMBRE El passat 11 de setembre, l’ANC va organitzar la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona.

ombrosos veïns de Ribera d’Ondara i Talavera es van sumar a la Via Lliure, el passat 11 de setembre que va omplir l’avinguda Meridiana a favor de la independència de Catalunya i amb la [01]

[03]

mirada posada a les eleccions del 27S. Segons les dades de la Guàrdia Urbana, hi van participar 1.400.000 persones i, segons la delegació del govern espanyol, eren 550.000. [02]

[01] Cal Torra dels Hostalets

[02] Des de la plaça de St Antolí i V.

[03] Des de Cal Pillo dels Hostalets [04] Des de Montfar [05] En Pere Martín de Rubinat

[06] I des de Cal Prats de Pomar 4 /

informació

MERCÈ SARRI, MONTFAR

PERE MARTÍN, RUBINAT

Vaig anar a la Via Lliure perquè es una manera de reivindicar que som molts els catalans que volem construir un estat propi i deslligar-nos d’una vegada per totes d’un estat que ens oprimeix cada vegada més.

La Vía Lliure i les anteriors manifestaciones i el 27S han estat, almenys per a mi, l’inici de la lluita/reivindicació amb el Govierno de España per assolir el RESPECTE que ens mereixem des de fa segles i ens manlleven cada una mica. Tanmateix, crec imprescindible un govern català. Per tant, totes les manifestacions que facin falta. Respecte i llibertat.

[04]

[05]

[06]

/ 5

desembre 2015 /

LES FESTES MAJORS OMPLEN D’ANIMACIÓ EL MUNICIPI En general el final d’estiu és temps de festes majors. Pobles com Rubinat, Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Pomar, Briançó van celebrar les seves amb força participació. Destaquem l’aniversari de la trobada de Puntaires i l’espectacle de Port Aventura a Rubinat.

CINQUENA TROBADA DE VEHICLES MILITARS CLÀSSICS A SANT PERE DELS ARQUELLS. El dissabte 19 de setembre es va celebrar la cinquena trobada de vehicles militars històrics, coordinada per en Xavier Monge. La jornada va començar amb un recorregut per les pistes del municipi guiats pel Francisco Segura de Rubinat, amb parada inclosa a la Cabana del Monjo per esmorzar. Les sorpreses d’enguany van ser una Harley amb sidecar i l’exhibició de l’avió Yakoview Yak 52 (URSS 1975) que va sobrevolar Sant Pere dels Arquells

CELEBRACIÓ DE LA TROBADA A MAS CLARET Des de l’any 1943, la família claretiana a Catalunya es reuneix al Mas Claret cada tercer diumenge de setembre per recordar els màrtirs claretians que moriren en aquest indret. Enguany en l’acte hi han participat unes 100 persones entre claretians, familiars dels màrtirs, feligresos de les comunitats claretianes, preveres de la Segarra i veïns de Cervera. 6 /

informació

EL DESBORDAMENT DEL RIU ONDARA TORNA A FER ESTRALLS A BONA PART DEL MUNICIPI Més de 130 l/m2 a les capçaleres del riu van provocar una espectacular rubinada.

El dilluns 2 de novembre bona part del municipi va viure una d’aquelles jornades que acaben marcades en la memòria col·lectiva. Les pluges intenses durant tot el dia van desembocar en una intensa rubinada que va escombrar tot el que trobava en el seu pas. També, la mateixa pluja, en certs moments, molt intensa va arrossegar pedres i arbres, la qual cosa va complicar la circulació. Ha estat una de les llevantades més fortes de les últimes dècades; així ens ho han fet saber els més grans del municipi. [01]

[01] Accés a Briançó totalment tallat.

[02] Zona de la font de Sant Antoli i Vilanova negada per l’aigua i amb la vegetació arrencada.

[03] Pont sobre el riu d’accés al Mas Molí des de la carretera de Sant Pere dels Arquells desaparegut

[04] Camp de futbol municipal en molt mal estat. Qr: vídeo de l’estat de la carretara de Rubinat als Hostalets.

informació

[02]

[03]

[04]

MONTPALAU ESTRENA MAGATZEM L’ Ajuntament de Ribera d’Ondara a demanda dels veïns de Montpalau ha acabat les obres de l’interior d’un magatzem de 60 m2 situat sota un porxo de la plaça de Sant Jaume. Les obres han consistit a pavimentar tot l’espai i col·locar la porta d’accés, la llum i l’aigua. El poble de Montpalau no disposava de cap magatzem i aquest els servirà per guardar la bóta d’incendis i material divers d’úss municipal. Fotografia i informació: Josep M. Riera / 7

POMAR I SANT ANTOLÍ I VILANOVA TAMBÉ CELEBREN JOVAS A Pomar s’arranja l’antiga església de Sant Pau i a Sant Antolí i Vilanova s’esporguen els arbres

L LES FESTES I TROBADES DE GERMANOR CONTINUEN A RUBINAT La Castanyada i el ja tradicional “asado” argentí reuneixen els veïns al local social del poble

e de nou, els veïns de Rubinat s’han tornat a reunir al Local Social del poble per compartir les ja tradicionals festes veïnals. Primer va ser la Castanyada nit que van compartir un menú ben variat, ja que cada veí va portar un plat per sopar. I a finals de novembre, es va celebrar, per segon any consecutiu, l’”asado” argentí, coincidint de nou amb el partit de futbol: FC Barcelona - Reial Madrid.

es jovas han tornat enguany al municipi, això sí de forma més escassa. A Sant Antolí i Vilanova es va reduir a l’esporga de les moreres de la plaça Constitució. A Pomar les joves s’han posat com ha objectiu recuperar espais comuns que restaven força abandonats durant els últims anys. Els veïns han començat amb l’enrajolat de l’església de Sant Pau de Narbona, i continuaran per recuperar l’antic forn comunal i els locals socials del poble. De forma mensual, els veïns es trobaran fins que acabin les tasques.

informació

EL PROGRAMA CAFEÏNA TOUR EMET EL PROGRAMA DES DE RIBERA D’ONDARA

l divendres 27 de novembre, Lleida Televisió va emetre el programa “Cafeïna Tour” que durant els dies anteriors havien gravat al nostre municipi. El programa presentat per Mariví Chacón amb la col·laboració d’Hèctor Lozano va començar amb una entrevista a l’alcalde, en Francesc Sabanés, acompanyat pel diputat Josep Ibarz. A continuació ens van mostrar Montpalau, amb l’acompanyament d’en Jordi Riera, alcalde pedani, que va explicar la història del poble. De nou, al Local Social l’Amistat, que va fer les funcions de plató, en Josep Prat i el Joan Sarri van recordar la seva infantesa viscuda a Sant Antolí i Vilanova i els Hostalets. Després es va connectar amb la Torre dels Francesos on la Laura Puig va fer un breu repàs a la història de les aigües de Rubinat. Els productors locals també hi van tenir espai, en Carlos Prat, en representació de la Carnisseria Maria i el Joan Rosinés, de Mel Rosinés, van explicar el seu producte. A continuació, les dones que setmanalment fan treballs manuals van explicar en què consisteix la seva tasca (Antònia Gassó, Ma. Glòria Bòria, Esther Clària i Mercè Oliva); també els Aimerics van explicar a què es dedica la seva entitat i en van fer una demostració (Ferran Cepero, Ton Orós i Dídac Prat). Sant Pere dels Arquells va ser un altre dels pobles on el programa hi va fer parada, i allà l’Hermenegild Colom va explicar-ne

l’església i l’atracció dels avions soviètics. De tornada a Sant Antolí i Vilanova, el programa es va aturar al circuit de motocròs on va poder parlar amb el pilot Sergio Castro. I per acabar, els nens de cicle superior de l’escola Vall Ondara van posar el punt final cantant una cançó. La valoració que tots els participants al programa van fer va ser bona per tractar-se d’una bona oportunitat per mostrar tot el que tenim i que es fa a Ribera d’Ondara.

Ribera d’Ondara va recaptar 1.200 euros per La Marató de TV3, dedicada a la diabetis i l’obesitat.

Rubinat va celebrar el tradicional aplec de Sant Romà el passat 7 de novembre amb una missa a l’església de Rubinat i dinar de germanor. / 9

desembre 2015 /

calaixos

DE PLE A PLE Segon ple de la legislatura 16 de setembre de 2015

- Convocatòria del Ple a sessió extraordinària. - Contractació de Núria Aguiar, com a auxiliar administrativa, per les funcions del jutjat i registre civil. - Aprovació de la relació de factures i d’ordres de pagaHi assisteixen: Inicia a les 20h ment del mes d’abril (27.193 €) Francesc Sabanés Hi assisteixen 12 - Atorgament de llicència d’obres a Jose M. Vilaplana per Ramon Bonet persones com a substitució parcial i ampliació de cuina. Maria Cisteró públic. - Nomenament de tresorera Joan Riera Fa les funcions de - Inici d’expedient de modificació de crèdits. Joan Graset secretari - inter- Sol·licitud d’ajut per al finançament de l’actuació “Danys Jordi Prat ventor, en Jordi a l’entorn de l’església vella de Sant Antolí”. Antoni Bofarull Vives Puig - Sol·licitud de subvenció per al finançament de l’actuació “Avantprojecte de restauració de l’església de St Pere Ar.” Comença el ple amb l’aprovació, per - Nomenament de tinents d’alcalde: 1r tinent (Ramon unanimitat, de les actes dels dies 13 Bonet), 2n tinent (Maria Cisteró). de juliol i 2 de setembre de 2015. - Determinació del 75% de la jornada com a dedicació de l’Alcaldia. A continuació, l’alcalde Francesc - Atribució de delegacions específiques als regidors. Sabanés dóna compte dels decrets - Aprovació de factures i ordres de pagament del maig següents d’alcaldia: En aquest punt, en Jordi Prat pregunta per les aportacions - Atorgament de llicència d’obres a econòmiques de l’Ajuntament de Talavera en els serveis Joan Carles Rosell per ampliació d’ex- comuns (Escola, Consultori mèdic...) En Francesc Sabanés resplotació avícola de pollets de recria. pon que l’Ajuntament de Talavera aporta únicament 2.000€ directament a l’AMPA de l’escola, i que s’ha parlat d’altres - Atorgament de llicència d’obres a Conrado Sabaté per millora de finca. aportacions, però no hi té cap obligació. - Adjudicació del servei de la piscina a En Jordi Prat també pregunta per la col·locació de la barana de Rubinat (9.000 €) per saber si és pública o privada. L’alJaume Carles Priego. calde respon que és pública que la Diputació ha contribuït al En aquest punt, en Jordi Prat pregunta per l’horari d’obertura del bar de les pisi- seu finançament. L’Antoni Bofarull exposa que en el permís cines i que no es va informar prèviament d’obres diu que és privada, en Francesc respon que es pot veure el document i en tot cas, comentar-ho al proper Ple. fet que possiblement hagués comportat - Delegació de les funcions d’Alcaldia en època de vacanque més persones s’haguessin interessat ces al 1r tinent, Ramon Bonet. per portar el bar. L’alcalde li respon que - Atorgament de llicència d’obres al Grup Cereals Mont era una contractació de mínims. pomar per arranjament de paviment, (Pomar). - Atorgament de llicència d’obres - Atorgament de llicència d’obres a Joan Carles Rosell per a Josep M. Brufau per reposició en a una instal·lació de cisterna, (Llindars). pedra (Hostalets). - Atorgament de llicència d’obres a Xavier Ferrer per a un - Atorgament d’assabentat de comusanejament de teulada, (Montfar). nicació de primera ocupació. - Autorització de delegació de les funcions de la secretaria - Acceptació d’ajut (1452 €) per en les convocatòries d’eleccions d’enguany. adquisició d’un desfibril·lador extern (D.E.A) que es col·locaria a la façana - Convocatòria del Ple a sessió extraordinària. - Execusió de la suspensió subministrament d’aigua. del Consultori mèdic. 10 /

calaixos

- Habilitació per absència del secretari per vacances. - Acceptació de l’ajuda de la Diputació de Lleida per a l’arranjament de danys a la xarxa de camins (21.592 €) - Aprovació del patró fiscal de la taxa per al subministrament d’aigua potable del 1r semestre de 2015. - Sol·licitud de subvenció per a l’actuació d’arranjament de l’asfalt del carrer Bisbe Font Andreu de St. Antolí. - Aprovació del conveni amb el Consell Comarcal de la Segarra per al desplegament d’activitats en favor del jovent - Assebentat de l’exercici de l’activitat d’explotació avícola de pollets de recria per Joan Carles Rosell. - Contractació de l’Esther Clària i la Yasmina Nogales com a personal de la Llar d’Infants. - Aprovació del marc pressupostari 2016. Proposta de nomenament de Jutge de Pau a l’ única candidatura presentada: Josep Prat Gassó. Proposa de cessió d’ús del camp de futbol (de titularitat municipal) a l’entitat FC. Ribera d’Ondara. En aquest cas, en Ramon Bonet recolza la proposta de cessió, però reclama la redacció d’un conveni i la presentació de la documentació pertinent. El Jordi Prat exposa que aquesta cessió comporta molts avantatges. L’Antoni Bofarull demana que es doni compte en el Ple del que se signa. El Francesc Sabanés exposa que vol que el conveni sigui el màxim consensuat i que per tant el sotmetrà a consideració del Ple perquè l’aprovi abans de la seva signatura. S’acaba aprovant. Proposta de modificació dels Estatuts del Consorci del transport públic de l’Àrea de Lleida, autoritat territorial de mobilitat.Ss’acaba aprovant. Informes d’alcaldia L’alcalde, Francesc Sabanés, informa dels assumptes següents: - Que hi ha una sol·licitud del Motoclub de Cervera per un camp d’entrenament. De moment, s’ha autoritatzat la col·locació del tancament i s’han iniciat els tràmits per a la seva legalització. - Que s’ha separat la llum del Local Social l’Amistat (sala “de baix” i zona de bar), i que cal estudiar una fòrmula de gestió

- Que s’ha adquirit un equip de música, que es pot llogar però que caldrà tenir-ne coneixements de funcionament. - Que en breu s’iniciarà el procés per cobrir una plaça d’agutzil que és molt necessari de cobrir per donar un bon servei als pobles i estalviar-se així subcontractacions. - Que els representants de l’Alcalde als nuclis del municipi seran: · Antonio Pereta a Briançó · Joan Riera a Gramuntell · Josep Augé als Hostalets · Joan Carles Rosell a Llindars · Jordi Riera a Montpalau · Juan Jiménez a Pomar · Josep M. Trilla a La Sisquella · Ramon Canela a Rubinat · Ramon Segues a St Pere dels A. · Tomàs Sarri a Montfar Precs i preguntes En Jordi Prat pregunta per les despeses de la Festa Major. El Francesc Sabanés exposa que l’Ajuntament l’única festa major que organitza és la de Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Pomar i Briançó, i a part, col·labora amb la Festa Major de cada poble. Comenta que caldrà pensar canvis per les properes edicions. En Jordi Prat pregunta per les diferències entre els imports d’aigua pagats dels pobles i pel consum de les bótes. L’alcalde explica que és el que marca la factura que emet el Consell Comarcal de la Segarra pel consum i que després repercuteix en els consumidors; i que les bótes es paguen en una quota a part. A les 21.12h finalitza el Ple / 11

desembre 2015 /

calaixos

DE PLE A PLE Tercer ple de la legislatura 17 de novembre de 2015

- Designació de l’Alcaldia com a representant del municipi en el Consell Territorial de la Propietat Immobiliària de Lleida. - Acceptació i justificació de l’ajut atorgat per la Diputació Hi assisteixen: Inicia a les 20h de Lleida per als socorristes 2015 per un import de 7.500€ Francesc Sabanés Hi assisteixen 8 - Atorgament de llicència d’obres menors per canvi de Maria Cisteró persones com a suport de la línia aèria 25 kW per l’entroncament de la Joan Riera públic. futura derivació a Endesa Distribución SLU. Joan Graset Fa les funcions de - Sol·licitud de subvenció directa a la Diputació de Lleida Jordi Prat secretari - interper instal·lació d’una estufa de pèl·let al local social de Antoni Bofarull ventor, en Jordi Rubinat. Vives Puig - Reconeixement a la devolució de la part proporcional Comença el Ple amb l’aprovació, per corresponent a 48 dies de la paga extraordinària del mes unanimitat, de l’acta del dia 16 de de desembre de 2012 al personal de la Corporació. setembre de 2015 - Inici d’expedient de modificació de crèdit 2/15. - Convocatòria del Ple a sessió ordinària A continuació, l’alcalde Francesc Sabanés dóna compte dels decrets PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL COMPTE GEsegüents d’alcaldia: NERAL DE LA CORPORACIÓ CORRESPONENT - Aprovació de justificants per a A L’EXERCICI 2014. l’atorgament de la subvenció atorgada - Proposta sotmesa a votació s’aprova per majoria dels per l’oferta cultural de l’IEI (2015). assistents amb 4 vots a favor dels regidors de CIU i 2 en - Aprovació de relació de factures i contra dels regidors del grup ERC-AM. d’ordres de pagament del juny. - Aprovació per unanimitat dels assistents de la proposta En aquest punt, en Jordi Prat pregunta de modificació de les ordenances fiscals referents a: per l’obra de Rubinat; i en Francesc - Modificar la quota íntegra de l’impost, que Sabanés comenta que es treballa en serà el resultat d’aplicar a la base liquidable els l’aproximació de les parts, però que la tipus impositius següents: despesa en advocats és molt elevada. · Béns immobles de naturalesa rústica: - Aprovació de relació de factures i 0,690. d’ordres de pagament del juliol. - Els acords definitius en matèria de modificació - Aprovació de relació de factures i d’ordenances fiscals per a l’exercici 2016 es d’ordres de pagament de l’agost. publicaran en el BOP. - Assabentat de l’exercici d’una explo- - S’exposarà al públic en el tauler d’anuncis de tació ovina per Joan Jou Solà. l’Ajuntament. - Atorgament de llicència d’obres menors a Magín Turull Riera per muntatge d’una bastida a ca l’Elisa de Proposta de modificació de crèdits - Per poder atendre les despeses que es detallen a contiMontpalau. nuació, per a les quals no hi ha consignació en el pressu- Atorgament de llicència d’obres post de 2015, cal tramitar l’expedient de modificació de menors a Magín Turull Riera per crèdit mitjançant crèdit extraordinari que s’ha de finançar substitució de teules, rajoles i una a través d’anul·lacions o baixes d’altres partides de despesa finestra a Montpalau. 12 /

calaixos

del pressupost de la Corporació, sense alterar l’import total es seguirà barrejant amb l’aigua dels del pressupost vigent. pous. - Despeses que cal finançar: - Que la Diputació de Lleida ha atorgat 9.410 € per les despeses de Combustible: educació: 3.300 subministrament elèctric. Treballs església de Pomar: 2.835,33 Treballs magatzem Montpalau: 4.292 Torn obert de paraules: TOTAL: 10.427,33 En Jordi Prat exposa que també caldrà S’aprova per unanimitat la proposta de modificació del revisar els desaigües, ja que en la darrera crèdit. rubinada possiblement es van tapar. PROPOSTA DE MOCIÓ DE LA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA DAVANT DE LA RETALLADA DEL 48% DELS AJUTS DEL 2014 A LES ZONES DE MUNTANYA I DESFAVORIDES DE CATALUNYA. Es tracta d’una mesura encaminada a fer força degut a les retallades sofertes per Unió de Pagesos. S’aprova per unanimitat donar suport a la proposta. Informes d’alcaldia Francesc Sabanés informa el Ple dels següents assumptes: - Que arran de la darrera rubinada s’ha endegat un procés de recuperació dels accessos, camins i equipaments malmesos. Que s’està fent un informe per part dels tècnics del Consell Comarcal de la Segarra per demanar ajuts a la Diputació i la Generalitat de Catalunya. - Què la Confederación Hidrogràfica de l’Ebre vindrà properament a netejar la llera del riu Ondara. - Que la setmana vinent vindrà Lleida TV. Que gravaran el dia 25 de novembre i ho fan en fals directe el dijous 27. I que s’està parlant amb les entitats per donar-hi contingut. - Que ja s’ha atorgat el Fons de Cooperació municipal de Catalunya corresponent al 2015 per quantitat de 49.821€. - Què el Consell Comarcal de la Segarra ha aprovat noves tarifes d’aigua. Que s’han variat els termes de fix i de variable pels perjudicis que suposaven per Guissona i Cervera. Que ara estan en funció del consum del municipi i que aquí ja es gastava menys de l’assignat i no caldrà modificar ordenances fiscals, que de moment també es

En Francesc Sabanés exposa que ja s’han netejat els més importants, però que es tindrà en compte per possibles desaigües que encara manquen. A les 20.30 h finalitza el Ple.

L’AJUNTAMENT DE RIBERA D’ONDARA US DESITJA UN BON NADAL I UN FELIÇ 2016.

/ 13

desembre 2015 /

calaixos

ABANS QUE NOSALTRES

Any 1378

Ciutadans Nobles Eclesiàstics Total Habitants Briançó 7 7 35 Gramuntell 12 60 12 Llindars 3 15 Montfar 4 4 20 Montlleó 15 15 75 Montpalau 10 10 50 Montpaó 1 1 5 Pomar 8 8 40 Rubinat 15 15 75 Sant Antolí 18 18 90 Sant Pere 6 6 30 Torre Timor 5 5 25 Bellmunt 8 8 40 Bordell 2 2 10 Civit 10 6 16 80 Montfred 2 2 10 Ondara 8 8 40 Pallerols 21 21 105 Pavia 5 5 25 Talavera 20 20 100

n aquest quadre podem deduir el nombre d’habitants que vivien en cada poble dels actuals municipis de Ribera d’Ondara i Talavera l’any 1378. Per tant, són els veïns que corrien per aquestes terres fa més de 630 anys. Els nombres corresponen a fogatges. Recordem que el fogatge era un impost directe creat a l’època del rei Pere III que servia per tal de sufragar les necessitats de la corona. Cada foc (o nucli familiar o comunitat) pagava aquest impost. Per tant, per establir una quantitat, es tendeix a multiplicar per 5 cada foc i d’aquesta manera conèixer el nombre aproximat de veïns en cada poble. D’altra banda, el quadre organitza els focs en diferents estaments de població:.els ciutadans, són són els pagesos; els habitants que treballaven, precàriament, la terra, sobretot després dels estralls de la Pesta Negra (1348); els

14 /

eclesiàstics, generalment els que vivien aquí eren baix clergat (sacerdots, monjos) que vivien en les canòniques de Sant Pere dels Arquells i Gramuntell i que pertanyien al monestir de Santes Creus, per exemple; i els nobles, que estaven als castells o relacionats amb els habitants dels castells per lligams familiars. En aquest quadre, evidentment, no hi ha tots els habitants, ja que en tots els pobles hi havia persones en la categoria de ciutadans, que aquí no es veuuen reflectits. (sobretot per causes de misèria).

calaixos

PARAULES LA LLUNA, per Maria Cisteró I mentre ell marxa, a l’hora de sempre, només espera aquell instant en què la podrà tornar a veure. Sap que serà només això, un instant. Però per ell és el motor que el farà tornar demà al mateix lloc de sempre. I ella, puntual, apareix a l’horitzó. Amb una llum tan especial que la fa única, inconfusible. I ell, és llavors quan vol aprofitar el temps al màxim i observar-la fins que ja només sigui un punt allà al fons. Mentre la mira, recorda l’última vegada que es van fregar els dits, que es van mirar als ulls i sense parlar es van fer entendre. Sap que algun dia tornarà a passar, per què d’aquests moments sempre n’hi ha hagut al llarg de la seva vida, però han estat comptats. Es pregunta si ella pensarà el mateix. L’enyorarà? Vol creure que sí, per què de vegades li sembla que li fa l’ullet, però d’altres està pensativa, com avui. Potser com ell, ella també espera que arribi el dia en què els seus nassos es tornin a tocar. La seva història sempre ha estat la mateixa, es veuen, es miren, però sempre amb la distància que els separa, esperant el pròxim eclipsi per fer-se aquell petó que tant han estat esperant.

/ 15

desembre 2015 / Joc nivell expert. Descobreix de quin poble són aquestes portes d’esglésies. Totes són de pobles dels municipis de Ribera d’Ondara i Talavera. Les coneixes? Envia’ns les respostes!

col·laboracions

/01

/02

/03

/04

/05

/06

/07

/08

/09

/10

/11

/12

/13

/14

/15

/16

/17

/18

/19

16 /

calaixos

Montargull

Ben a prop nostre, tocant al municipi de Talavera hi trobem dos petits pobles despoblats que sembla que hagin quedat paralitzats en el temps. Tot és silenci, quietud, pedres i herbes que guanyen terreny als carrers i a les cases, no s’escolten rialles ni converses, ni s’olora el fum de les xemeneies, ni tan sols els gats hi fan estada; són pobles que val molt la pena visitar. En aquest número us presentem Montargull, i en el pròxim número anirem fins a Montfred.

/ 17

desembre 2015 /

calaixos

Petita església de Sant Jaume de Montargull. Construïda vers l’any 1050. Tenia una única nau, de reduïdes dimensions, coberta amb volta de canó i sense absis destacat. Al segle XII va ser ampliada, afegint-hi una nau paral·lela més allargada i comunicada amb l’antiga per una arcada adovellada, lleugerament apuntada. A l’altra pàgina hi veureu un detall del guardapols de la porta, ornamentat amb relleus geomètrics.

18 /

calaixos

/ 19

desembre 2015 /

calaixos

Aquesta fotografia correspon al carrer Major del poble. Sota hi trobareu la disposició de les cases. El lloc tenia 24 habitants l’any 1970.

Ca l’Oranies

Cal Manel

Cal Jepet carrer

camí 20 /

Cal Rei

Cementiri Església Cal carrer Mariano Major

La Rectoria camí

calaixos

/ 21

desembre 2015 /

EL CAS: F.C. RIBERA D’ONDARA Hem tingut l’oportunitat de parlar amb l’Albert Puig i el David Pont, president i secretari-tresorer, respectivament, del F.C. Ribera d’Ondara. L’objectiu de la trobada: que ens aclarissin totes les informacions que, durant els últims mesos, han envoltat l’entitat. A continuació us expliquem tots els canvis que s’havien de realitzar i que finalment han acabat en res.

El cas

converses

urant els últims mesos, segurament sou molts, els qui us han arribat una sèrie d’informacions o rumors relacionats amb el F.C. Ribera d’Ondara. Què si es posaria gespa artificial al camp de futbol, que si es crearia una escola de futbol infantil amb l’objectiu de formar futurs futbolistes, que si es cobriria la pista poliesportiva, etc. Totes són informacions, a priori, força agosarades, que van sorprendre a més d’un, però que realment tenien bona part de certes. Dues de les persones que han estat més a sobre d’aquest tema són l’Albert Puig i el David Pont, i ells s’han avingut a explicar-nos tot el procés i tota la veritat que ells han pogut conèixer. El passat mes de març, una empresa dedicada a la promoció i gestió d’entitats esportives, relacionada amb equips de futbol com l’Osasuna i el Gimnàstic de Tarragona, va contactar amb el club amb la intenció de crear un conveni de col·laboració per canviar el rumb de l’entitat. L’empresa es va interessar justament amb el F.C. Ribera d’Ondara pel fet de tractar-se d’un club en hores baixes, però amb unes instal·lacions prou dignes i amb suficient capacitat per crear i créixer. La idea des de la qual partia l’empresa de gestió i promoció era la de crear uns forts fonaments per arribar a fundar una escola de formació de futurs futbolistes. Això incloïa diversos arranjaments a les instal·lacions com: col·locar gespa artificial al camp de futbol, renovar i millorar els vestuaris; a banda d’un seguit de petites accions per sanejar els comptes de l’entitat, renovar l’equipament esportiu i procurar pel benestar dels jugadors de la plantilla. Per dur a terme tots aquests propòsits, el representant de l’empresa es va asseure a explicar-ho, no solament als membres de la junta del club, sinó que també va detallar el projecte a representants de l’Ajuntament. Principalment era important saber les fórmules de finançament que partirien de subvencions de la Federació Catalana de futbol, la Unió Europea, la Diputació de Lleida i la Ge-

neralitat de Catalunya, aportant entre els quatre gairebé el 90% del total. Es tractava d’un pla força complex, que abraçava totes les divisions del club i que estava planificat per dur-se a terme en dues fases. L’empresa, repetim que es tracta d’una companyia solvent que ha treballat amb clubs de primera línia i que la seva base és la compravenda de jugadors per obtenir beneficis principalment per dur a terme tasques de representació i agència de futurs futbolistes, estava disposada a apostar, PERÒ finalment, de forma gairebé inesperada i per solapació d’interessos de l’empresa, s’ha aturat tot el procés. El representant de l’empresa se n’ha desentès i de moment la vida al club continua igual. Tot, segons ens expliquen des del club, es va fer a fi de bé, sempre amb la prudència de fer tots els passos a poc a poc i amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però ara, la sensació que els ha quedat és de decepció i defraudació. Després de tots aquests moviments el F.C. Ribera d’Ondara acabarà la present temporada de la forma que sigui, però que si tot continua així (recordem que l’afició pel futbol local és ben escassa i el suport que rep aquesta longeva entitat del nostre municipi avui és ben pobre) l’Albert Puig i el David Pont deixaran el càrrec de president i secretari-tresorer del club a finals d’aquesta temporada.

desembre 2015 /

col·laboracions

LES MALATIES A CIVIT (S. XIX I PRINCIPIS DEL XX)

n una llibreta on s’ han copiat els matrimonis i defuncions dels veïns del petit poble de Civit, segurament en temps de la Guerra Civil per por que fossin destruïts els llibres, apareixen les defuncions dels veïns del poble entre el 1880 i el 1936.,Arriben, també, al 44 però aquests últims anys les dades són més escadusseres. A la llibreta trobem el nom de la persona que mor, el nom i cognom dels pares, d’on procedeixen aquests i finalment la causa de la mort. Entre aquestes morts hi ha un nombre molt elevat de criatures, sobretot entre els que tenen mesos i fins als cinc anys. De 54 nens i joves.

Hores: 2 morts Dies: 5 Mesos: 17 D’1 a 5 anys: 18 De 6 a 10: 6 I d’11 a 17: 6

Cada any es mor un, dos, tres o quatre nens, i el 1905 i el 1919 són 5 els que moren i el 1908, 6. En aquells anys Civit comptava amb unes 12 cases, la qual cosa vol dir uns 60 veïns. Cal comptar també els que vivien en algunes de les masies dels voltants, i els mossos i pastors que devien viure en algunes d’aquestes 24 /

12 cases, per la qual cosa havien de ser més de 60 veïns. Així i tot, aquest nombre de morts és extraordinàriament elevat en una població tan petita.

MORTS DE TIFUS El 4 de setembre de 1886: mor Jaume Bosch Botines de 20 anys, i al cap de vuit dies el seu germà Isidre de 17 anys. I el novembre del mateix any, mor Josep Ametller Solé, de 8 anys. I el 1919, moren també dos germans, el Josep Codina Inglés de 23 anys, el 12 d’octubre, i la seva germana Narcisa, de 19 anys, al cap d’un mes. Les morts moltes vegades afecten una mateixa família d’una manera repetitiva, com els germans que hem vist morts de tifus, i en molts altres casos: A la Teresa Codina, el 1882, se li mor el marit, Ramon Orga Ametller, amb 37 anys, i al cap de cinc anys mor la seva filla Concepció, amb 5 anys, de “reumatisme”. Es torna a casar amb Magí Berenguer, i el 1890, se li mor un altre fill, el Pere, de “nefritis”, feia tres anys que se li havia mor la Concepció. Amb vuit anys se li mor el marit i dos fills. A la parella Trull Oranias, se’ls mor el 1882 el Jaume de catorze mesos, d’ “afecció pulmonar”, i al cap de cinc anys, l’Andreu de dos anys i mig, de “catarro-gàstrico”. I el pare, Magí Trull, es mor el 1897 a 50 anys. El 1890, a la parella Alemany Albareda, se’ls mor la Carme de sis anys, d’“angina”, i al cap de 7 dies, la Maria

EL TIFUS El tifus és una malaltia d’origen infecciós. Els símptomes comuns del tifus són la febre alta, el malestar general, la cefalàlgia i erupcions musculars o papulomaculars. Es transmet a través dels polls, les puces, els àcars, els ratolins i les rates.

col·laboracions

de quatre mesos de “bronquitis”. I el 1899, o sigui al cap de nou anys, se’ls mor la Filomena, de dos mesos, de “bronquitis”. Tres fills amb nou anys. A la parella Llorach Soterras, se’ls mor el març de 1904 la Francesca, de vuit anys, “d’enfermetat del cor”. Al cap d’un any, el Josep d’un dia, de “falta de desarrollo”. Als Segura Ollé, se’ls mor el 30 de maig del 1905, l’àngel, d’un any, de “bronquitis capil·lar”. El 8 d’agost de 1905 el Jaume, amb tan sols tres dies de “falta de desarrollo”. Als Trull Carol, el 1902, se’ls mor la Maria, de dotze anys, de “pleuresia aguda” i el 1909, al cap de set anys, l’Emili, de 17 anys, de “Tètanos traumàtic”. Als Grau Albareda, se’ls mor al quatre d’abril de 1917, el Joan de tan sols un

mes de vida, de “bronquitis aguda”, i al 16 de juny de 1918 el Josep de quatre anys, de “bronquitis capil·lar”. Als Balcells Carol, se’ls mor al 19 d’agost de 1922, el Josep de tan sols un any, d’“atropia”. El 6 d’agost de 1926, se’ls mor la Rosa de dos anys i mig de “bronconeumonia”. Als Pons Trull se’ls mor el 1924, la Montserrat de deu mesos, de “bronconeumonia”, i, al cap de sis anys, el març de 1930, la Consuelo de 18 dies de “bronquitis aguda”. Als Bosch Boladeras, se’ls mor el 1918, el Salvador de vint i vuit anys, de “bronco-pulmonia”, i al cap de 14 anys, el 1932, la Trinitat, de 16 anys. De “miocarditis crònica”. Als Trull Bosch, se’ls mor el 10 d’abril de 1935, l’Àngela de 12 dies, de / 25

desembre 2015 /

col·laboracions

“descomposició”, i el 25 de febrer del 1936, la Maria de nou anys, d’“apendicectomia gangrenosa i supurada”.

“Un panorama realment dramàtic.” Entre les malalties dels nens de mesos i fins a cinc anys, hi ha: Diftèria, xarampió, angina, bronquitis, gastroenteritis, meningitis, congestió pulmonar, disenteria, reumatisme, nefritis... Com podem veure, moltes d’aquestes malalties es curarien avui dia gràcies a les vacunes i als medicaments que tenim actualment. Els veïns de Civit no devien cridar gaires vegades el metge, que es trobava a Santa Coloma, els camins eren dolents i es tardava molta estona anant d’un lloc a l’altre. A més el metge calia pagar-lo i segurament devien ser pocs els veïns que ho podien fer. Estar durant dies llegint casos i més casos de famílies amb noms i cognoms, d’on són i d’on venen, els fills que tenen, i els que se’ls moren, tots veïns del petit poble de Civit, t’acaba afectant emocionalment. Segur que la mort era un fet quasi quotidià, amb la

26 /

qual cosa havien de conviure sovint. Sabien que els fills es podien morir i per això en tenien molts, però tot i així, hi havia d’haver molt dolor, molt patiment i molta desesperació, també molta pobresa i molta misèria. I la fatiga d’un treball tan dur com era en aquells anys fer de pagès, de mosso o de pastor. I les dones, havent-se de cuidar dels animals, de rentar la roba a baix al riu, de fer els pantalons, camises i vestits per a la família, de fer el menjar, de cuidar-se dels fills... Amb poca roba per tapar-se, quan arribava el fred i les nevades, i havent-se d’escalfar davant del foc a terra de la cuina, mentre la resta de la casa era gèlida perquè passava el vent i el fred per totes les portes i finestres que mai tancaven del tot bé. Han canviat moltes coses des d’aquells anys en què es moria tanta mainada amb unes condicions higièniques tan lamentables. I una de les coses que més ha canviat és haver aconseguit acabar amb les epidèmies gràcies a les vacunes, als medicaments i, també, a la higiene. Hem perdut el record de les epidèmies i d’aquella esperança de vida infantil tan curta, de tal manera que inclús hi ha qui pretén eliminar les vacunes. Montse Rumbau

DIFTÈRIA

DISENTERIA

La diftèria és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l’aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives. Es transmet per contacte directe de les secrecions de nas, gola, pell i ull dels infectats.

La disenteria és una malaltia infecciosa de l’intestí, que s’inflama i s’ulcera i causa dolor abdominal, febre, diarrea amb sang, pus i vòmits. És causada per diferents tipus de paràsits i ataca sobretot els nens.

calaixos

CASAMENTS 2015

El dissabte 19 de setembre de 2015 es van casar la Maria Cisteró Bofarull de Sant Pere dels Arquells i el Joan Mingot Turull de Guissona, a Sant Pere dels Arquells.

COM HEM CANVIAT

Encetem una petita secció on trobareu fotografies antigues de diferents punts de la Vall d’Ondara. Us invitem a endevinar de quin lloc es tracta, i si no ho sabeu, segur que és una bona excusa per sortir i buscar aquests indrets. Comencem

amb aquesta fotografia. Es tracta d’una instantània realment molt antiga, any 1910, on podem veure, a banda de dues persones - en desconeixem l’identitat - un carrer cobert amb diverses arcades. On ubicarieu aquest lloc? En feu una fotografia?

/ 27

NECROLÒGIQUES agost a novembre de 2015

desembre 2015 /

calaixos

El dia 4 de setembre de 2015 PEPITA RAICH FREIXAS, de 66 anys a Valcarlos (Pamplona), soltera, de cal Paulo de SANT PERE DELS ARQUELLS

El dia 28 de setembre de 2015 JOSEP M. GÜELL PARÉS, de 72 anys a Igualada, de SANT ANTOLÍ I VILANOVA

El dia 23 de setembre de 2015 MARIA DELGADO FERRÉ, de 91 anys, vídua de Sebastià Seroles, de cal Jaume de MONTPALAU

El dia 26 d’octubre de 2015 MN. PAU BORDERA CANALS, de 77 anys a Bellpuig. Fou mossen de les parròquies de Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets i Pallerols a l’any 1980.

QUÈ ESCOLTEM?

“A la memòria d’Amadeu Vives” (Larghetto) de Lluís Guzman per el Quartet Teixidor

28 /

Per Marta Augé

“Rock it for me” Caravan palace

“Paisatge” Clara Peya

desembre 2015 /

calaixos

VEÏNATGE

L’església de Bellmunt de Segarra. La foto superior és de l’any 1910 aproximadament i pertany al Fons fotogràfic Josep Salvany. Aquesta església, dedicada a Sant Pere (segle XII), tenia algun tret romànic, que avui ja no es conserva. Tampoc es manté el sant, que en la imatge antiga veiem a la façana.

Si la comparem amb la imatge inferior, autoria de Montse Pinós de Bellmunt de Segarra, els canvis són prou evidents, menys en el campanar que es conserva força igual i fa que puguem reconèixer millor l’església. Un exemple clar de l’evolució..

RETRONOTÍCIES En el kilómetro 525 de la carretera de Madrid a Barcelona, en el término municipal de Cervera, chocaron un carro de la matrícula del pueblo de Sant Antoli, conducido por los hermanos José y Ramón Prats, vecinos de Pomar, y un camión procedente de Barcelona, debido al mucho barro que existe en aquel lugar por las lluvias y por circular por el centro de la carretera con excesiva velocidad. El camión arrastró a la primera de las caballerías, volcando el carro, que iba cargado de sacos y dándole un gran topetazo, y arrojando al suelo a Ramón, ocasionándole heridas de pronóstico reservado en diferentes partes del cuerpo. El camión causante del accidente, perteneciente a la Compañía Vasconia-Cataluña, se dio a la fuga, sin que se haya podido, por ahora, averiguar el número de la matrícula. Al herido se le prestó auxilio en el pueblo de Bergós, a donde füé trasladado. La Benemérita y el Juzgado practican diligencias. La Vanguardia, 17 de setembre de 1935 30 /

calaixos

/ 31

desembre 2015 /

moments musicals

EL PIANO

l piano és un instrument de corda percudida. Té 88 tecles i una caixa de ressonància. El so es produeix polsant una tecla, aquesta acciona un martell el qual pica a una corda d’acer que vibra i ressona.

Prové d’instruments com la cítara, el monocordi, el dulcimel, el clavicordi, el clavicèmbal.. Bartolomeo Cristofori va ser un dels primers constructors, a finals del segle XVII, en aplicar a un clavicèmbal un mecanisme que va permetre poder fer sons fluixos i forts, el va anomenar clavicèmbal col piano e forte. La paraula pianoforte no entraria en us fins a finals del segle XVIII i començamewnts del XIX. Durant aquests segles i fins al dia d’avui l’instrument ha anat adquirint moltes millores tècniques i sonores per mà de diferents constructors. El piano, degut a les seves amplies possibilitats, ha tingut molts compositors: des dels fills de Bach, Haydn o Mozart al segle XVIII, passant per Beethoven i els grans romàntics Schubert, Brahms, Chopin, Liszt... Arribant al segle XIX amb Ravel, Debussy, Grieg, fins al Bartok, Gershwin, Schoemberg, Granados i un llarg etcètera. També ha estat un instrument molt important en el jazz, destacant compositors com Joplin, Monk etc. En resum: un instrument amb una literatura infinita! Aquest instrument fou escollit per l’Eliu Gavaldà dels Hostalets i per jo mateixa.

Marta Augé

32 /

MARTA AUGÉ

moments musicals

ELIU GAVALDÀ

M’agrada molt el primer dia de classe d’un nen o nena que es disposa a aprendre a tocar el piano. Queda fascinat quan, en obrir les diferents tapes, veu la magnitud de les cordes, martells i tots els artilugis que fan possible que l’instrument soni. Durant les primeres setmanes i mesos, aquells deu dits petits aprenen a tocar nou o deu notes. És un treball minuciós d’associació de ritmes i notes amb els dits que pertoquen. Més endavant arriba el gran moment on, fent petits jocs de les mans, el petit pianista comença a recórrer més zones del teclat: té a l’abast 88 tecles infinitament combinables!!!

En el món apassionant i molt ampli de la música hi vaig començar des de molt petit. Abans dels 3 anys vaig començar en una escola privada que s’anomenava Exit, de Valls, fent sensibilització a la música i una assignatura que es deia roda d’instrument, on cada mes escoltava un instrument i aprenia a tocar les primeres notes. Al finalitzar el curs, havia d’escollir un instrument i tenia claríssim quin seria: el violoncel. I el que menys m’agradava era el piano. Als cinc anys vaig poder entrar a l’escola pública de música de Riudoms. Hi vaig entrar i vaig continuar amb el violoncel. Com a segon instrument volia fer la guitarra, però no quedaven hores. La directora em va recomanar el piano, em va tocar una cançó i em va convèncer perquè fes piano i fins ara m’està agradant. Ja porto 4 anys amb ell i, de moment, m’agrada força tocar el piano, però les cançons ja són més difícils... a veure com continua la Mica en mica aprèn que fent música està explicant una història, està dibuixant amb sons, quan això passa l’instrument pren una altra dimensió. Dia a dia les diferents músiques van enriquint el ja, no tant petit, intèrpret: un preludi de Bach, una sonata de Beethoven, una obra de Schumann, una cançó del Brian Adams, uns acords de jazz... Avui dia, on tothom fa mil coses i està de moda que tot sigui el màxim ràpid i immediat possible, és més difícil que l’alumne tingui el temps, la paciència i l’escolta suficient per endinsar-se a la profunditat de la música i gaudir-ne plenament. Però quan hi arriba es converteix en un regal inesborrable. / 33

desembre 2015 /

calaixos

MEMÒRIA R E V I S TA ONDARA 2 0 0 7 -2 0 15

Aquest és un exemplar de la revista ONDARA especial. És el número que simbòlicament posa el punt i apart de la història de la nostra publicació. I creiem, que és obligat que fem balanç; que mirem enrere i recordem aquests vuit anys i les 1384 pàgines que hem omplert, de forma més o menys encertada, però sempre, sempre amb

34 /

AGOST 2007 / NÚM. 1 28 pàgines

Que lluny que ens queda aquell estiu de l’any 2007! Va ser quan vam publicar el primer número de la revista OND’ARA, la primera il·lusió! Solament 28 pàgines, el número més curt, però possiblement el que tenia més ganes, barrejades amb incertesa i por. Per nosaltres ja és una relíquia.Recordeu la densa enquesta als membres de l’Ajuntament?

DESEMBRE 2007 / NÚM. 2 36 pàgines

il·lusió. Ens acompanyeu a fer memòria?

El nostre primer número de Nadal. A la portada un arbre engalanat amb fotografies de tots els pobles de Ribera d’Ondara. Ens encanta! 8 pàgines més que en el primer número, anàvem augmentant! Comencem a donar veu a les entitats del municipi, i regalem el segon punt de llibre, en aquesta ocasió el poble escollit va ser Sant Pere dels Arquells.

ABRIL 2008 / NÚM. 3 32 pàgines

calaixos Aquest número tan primaveral va ser especial perquè vam fer referència a dues persones cabdals per Ribera d’Ondara: l’Isidre Bergadà i el Ton del Prats. In memoriam. A més, també, vam celebrar el 20è aniversari de l’escola Vall Ondara, la nostra estimada escola. De regal, un punt del llibre, amb Torre Timor de protagonista.

AGOST 2008 / NÚM. 4 / 32 p.

La revista groga. A la portada, la fotografia guanyadora del I concurs de fotografia organitzat per la revista. I també destaquem el regal del DVD documental de l’Aigua de Rubinat. Un dels extres, del qual ens sentim més orgullosos! Un treball que va tenir força ressò en premsa. Fins i tot va ser emès, en diverses ocasions, per Lleida TV. Començavem a posar la revista Ondara al mapa. DESEMBRE 2008 / NÚM. 5 / 32 p. En aquest número vam canviar

la capçalera, donàvem una nova imatge a la publicació. La revista ha tingut cinc imatges diferents, l‘última canviada recentment. En aquest número, de Nadal de 2009, vam entrevistar el Dr. Segura. I també recordàvem la tromba d’aigua que va caure aquell any en plena Festa Major d’agost. Hemm explicat fins a 3 rubinades durant la nostra història! ABRIL 2009 / NÚM. 6 / 48 p.

Aquí vam començar el cicle de dossiers fotogràfics: el primer poble va ser Montlleó, després van venir els dotze restants. També vam continuar regalant punts de llibre, aquesta vegada amb una imatge de l’església de la Sisquella.

/ 35

calaixos AGOST 2009 / NÚM. 7 44 pàgines

desembre 2015 / A la portada, la fotografia guanyadora del II concurs de fotografia. A l’interior, una entrevista amb la mestra Montse, un reportatge fotogràfic, molt aplaudit, de Rubinat i una secció força innovadora i que va caure molt bé, les connexions. Us en recordeu? Buscàvem dues persones amb algun punt en comú i els féiem les mateixes preguntes.

Recordeu l’àlbum de cromos col·leccionables “Enganxem records”? Nosaltres el recordem com un dels projectes més estimats de la nostra “història”. Vau ser molts els que us vau animar a completar els 48 cromos que acabaven configurant una petita pinzellada al municipi. Un petit àlbum ple d’història.

Número rere número hem intentat fer la revista més llarga, però sempre amb més qualitat. Tots hem après a mesura que hi treballàvem, i volem, des del primer dia, que vosaltres, els lectors, us la sentiu ben vostra. 36 /

DESEMBRE 2009 / NÚM. 8 / 44 pàgines

Gramuntell es va convertir en el protagonista absolut de la portada número 8. En aquest número, previ a Nadal, ens vam animar a buscar les icones del municipi, vam entrevistar al metge Ignasi Camps i us vam regalar un punt de llibre amb de Montfar.

DESEMBRE 2010 / NÚM. 11 60 pàgines

ABRIL 2010 / NÚM. 9 60 pàgines

calaixos Vam aprofitar els paisatges nevats per fotografiar Montpalau. També ens vam aproximar fins a la petita i colorida ermita de la Providència, us vam fer un especial de les Caramelles, que uneixen la vall de l’Ondara, i vam parlar amb dos dels promotors del Drac Aimeric.

AGOST 2010 / NÚM. 10 / 60 pàgines

Per nosaltres és la revista que vam regalar al Xavi i al Messi. A la portada, la fotografia guanyadora del III Concurs de Fotografia de la revista. El dossier fotogràfic era de Sant Pere dels Arquells i vam conèixer el primer aviador de la Segarra, relacionat amb els Hostalets.

En aquest exemplar de Nadal, vam reglar el CD especial “Nadal amb ritme”. Hem de repetir, eh? Un recopil·latori musical ple de ritme i que va comptar amb la participació d’entitats municipals. Vam entrevistar el Tomàs Sarri.

ABRIL 2011 / NÚM. 12 60 pàgines

AGOST 2011 / NÚM. 13 56 pàgines

Aquí ja vam fer una crida per recollir fotografies per després poder publicar el llibre “Instants eterns”. També us presentàvem un recull de retalls publicitaris de l’empresa Rubinat-Llorach.

Com n’estem d’orgullosos d’aquesta portada! En Leo Messi a la nostra revista! Això ens va portar a regalar posters firmats del mateix Leo Messi i també del Xavi Hernàndez. I a més, vam aprofitar l’ocasió per sortejar una samarreta del Barça signada pel Xavi. / 37

desembre 2015 /

calaixos DESEMBRE 2011 / NÚM. 14 56 pàgines

Vam entrevistar el Marcel·lí Figueras. I tant en la portada, com en les pàgines interiors, us vam fer un bon tastet del que seria la història gràfica de Ribera d’Ondara. També ens va escriure el recordat mossèn Florenci Cases.

AGOST 2012 / NÚM. 16 60 pàgines

DESEMBRE 2012 / NÚM. 17 84 pàgines

ABRIL 2012 / NÚM. 15 60 pàgines

Ens vam acostar a fotografiar la Sisquella, vam fer memòria amb fotografies antigues relacionades amb l’esport i també vam compartir amb tots vosaltres una de les activitats més especials del nostre municipi, la caminada a Montserrat. Les mules, les protagonistes de les portades 16 i 17. Es van convertir en uns exemplars idonis per recordar les festes recuperades del segar i del batre. També, la número 17 és una de les Ondares més recordades pel recull de Sucessos de Briançó de Josep Pareta, així i com les vivències i experiències dels veïns que han fet el camí de Sant Jaume.

Els 4 volums de la “Filmografia de Josep Prat. 20 anys darrere l’objectiu” Si

fa temps que no veieu els DVD de la col·lecció d’en Josep Prat us

animem a fer-ho! Sempre Les Caramelles

38 /

Les festes del Segar i el Batre

Les Festes de Nadal

Caminada a Montserrat 1999

és una bona opció, plena de records i alegries.

calaixos ABRIL 2013 / NÚM. 18 68 pàgines

Us vam recordar el peculiar doctor Silverio Martínez Vidal, el metge de Sant Antolí i, també vam compartir amb tots les experiències vitals del Jaume Farré, l’últim matalasser del municipi. I us vam mostrar unes fotografies inèdites de Mas Claret. A més, aprofitant el gran número de fotografies de la festa del batre, vam decidir editar un petit llibret en forma d’àlbum fotografic perquè poguéssiu tenir totes les fotografies de la festa.

El nostre “Instants eterns”. Quanta feina ens va dur i quantes alegries ens ha donat. És el llibre: el nostre llibre. 320 pàgines plenes amb les 534 fotografies que tants de vosaltres ens vau cedir. De l’any 1860 al 1979, gairebé 120 anys d’història de Ribera d’Ondara a través de les fotografies. Un projecte bonic, engrescador i ple de records. Sempre és un bon moment per fer-hi un cop d’ull.

AGOST 2013 / NÚM. 19 / 64 pàgines

Hostalets, el poble protagonista del reportage fotogràfic. Es tracta d’un número aparentment més curt, simplement, vam canviar el tipus de paper (més prim), per provar com era, però no ens va convèncer. A l’interior, una visita als Comdals i una collita de record.

/ 39

desembre 2015 /

calaixos DESEMBRE 2013/ NÚM. 20 / 56 p

Ens agrada aquesta portada, hi veiem el drac que apareix a les rajoles de la Torre dels Francesos. Un primer pla ben interessant. També vam celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la Coral Vall Ondara. I vam fer un petit arbre genealògic dels Alió de Sant Pere dels Arquells.

ABRIL 2014/ NÚM. 21 / 72 p

Aquí us presentàvem una nova fórmula de portada, amb un collage de tots els temes que hi tractàvem. Un dels temes destacats va ser l’especial dedicat als antics locals socials de Sant Antolí i Vilanova i els Hostalets amb la col·laboració especial d’en Pere Tomàs.

AGOST 2014/ NÚM. 22 / 68 p

Aquí l’especial de Montlleó es va convertir en l’estrella de la revista. També vam descobrir algunes cançons que són pròpies del municipi i us vam recordar com havia estat la festa del batre i de la cervesa artesana.

DESEMBRE 2014/ NÚM. 23 / 72 p

No podíem obviar els moments que estem vivint i us vam fer un recull de la cronologia a Ribera d’Ondara dels fets fins arribar al 9N. També vam rebre la vostra col·laboració amb la recopilació de paraules que ens són pròpies. Molt interessant!

40 /

calaixos L’EXPOSICIÓ DE L’AIGUA DE RUBINAT

Arran del documental de l’aigua de Rubinat hem tingut l’oportunitat d’acumular força objectes relacionats i en dues ocasions hem portat l’exposició a Sant Antolí i Vilanova i Rubinat. LES ESCALES EN HI FI

Des de la revista va sortir la idea de crear l’Escala en hi fi. Volíem tenir la possibilitat d’organitzar una festa anualment i aquesta va ser l’escollida. Ja fa dues edicions que se celebra i l’èxit creiem que és arrabassador. Però mai hagués estat possible sense tota la gent que cada anys col·labora i ajuda en l’organització d’aquest esdeveniment.

ABRIL 2015 / NÚM. 24 / 72 p

Un ametller de Pomar florit a la portada. A l’interior, una entrevista al mossèn Gaspar Comellas i a les pàgines centrals, l’especial de les eleccions municipals 2015, amb dues extenses entrevistes als dos candidats. Paral·lelament vam renovar la pàgina web de la revista: www.revistaondara.com

LA REVISTA DELA VALL D'ONDARA

AGOST 2015 / NÚM. 25 / 60 p

Tocava una entrevista a l’alcalde, Francesc Sabanés, i us la vam oferir. També hi vau trobar un recull de les opinions de setze pagesos de Ribera d’Ondara i Talavera sobre la collita de l’estiu.

És temps d’estiu La collita d’enguany Francesc Sabanés, l’entrevista Ondara Gòspel fa 5 anys L’aigua del riu Ondara

N.25 - agost 2015 Preu: 4,5 euros

continuarà / 41

desembre 2015 /

iuris et de iure

TEMPS DE RETALLADES I RETROCESSOS

t i que sóc conscient que estem en una època que hauria de ser de calma i oci per tothom, la publicació triennal de la revista fa que el meu cos no pugui retenir fins el número vinent unes crítiques que em desborden l’ànima. Per tant, amb aquest article us confiaré les meves preocupacions jurídiques més sinceres i alhora l’utilitzaré a mode de teràpia personal, catàrsica i saludable, o dit d’altra manera per a desfogar-me una mica. No es un plat agradable tenir la primícia d’haver d’informar a una reduïda i molt apreciada part de la població catalana dels retrocessos que en matèria de drets fonamentals estem patint tots els ciutadans, retrocessos que d’altra banda compten amb la complicitat silenciosa dels mitjans de comunicació. No en va, qualsevol dictador que s’apreciï com a tal, quan ocupa el poder dirigeix la seva més immediata atenció a dominar les televisions o premsa del país, doncs, el quart poder, que se’n diu, es capaç de canalitzar les nostres opinions en la direcció desitjada. Només això explica fets que van des de la voladura del diari Madrid l’any 1973, pel règim franquista, fins a fets aparentment més innocus, com la censura d’algun personatge de còmic, com va succeir l’any 1964, quan la Dirección General de Prensa “aconsejó”, a l’editorial Bruguera, eliminar el símil del Doctor Frankestein, en el 13Rue del Percebe, creat pel mític Ibañez del famós Mortadelo y Filemón, per considerar-lo blasfem, doncs “sólo Dios puede crear vida”. Imagineu, fins aquí arribaven els negres dits del control mediàtic!

42 /

Avui dia tot hi que no hi ha la censura sistemàtica, encara s’utilitzen amb menor o major freqüència diferents tècniques de manipulació ciutadana. N’hi ha exemples força contrastats i recents que ara mateix no em pertoca comentar. El que està clar es que tot allò que no surt a la premsa no genera opinió, tot allò que surt en segona plana genera menys opinió i, finalment, una informació fragmentada pot generar l’opinió desitjada. No són pocs els crítics que creuen que els mitjans no es limiten a reflectir la opinió pública sinó que la generen, creant interessos o preocupacions comunes (l’anomenat mainstream), modificant el comportament poblacional. En política, el partit que no surt o surt menys, es pell. Tots hem pogut comprovar els interessos bipartidistes per mantenir els debats cara a cara entre els “principals”, deixant de banda els “secundaris”, debats on l’ interès de contingut, no sòl ultrapassar del

iuris et de iure

morbo més visceral d’observar dos sers humans enfrontats. Tot està preparat per la congelació del sistema actual, “democràtic” i monàrquic, a la vegada. Només això explica que la gent parli més d’Alexis Tsipras que de les autèntiques causes de la crisi grega, la banya d’Àfrica, del que realment està passant a Síria o del FROB, una espècie d’ajuda als bancs que ha costat 6.750 milions d’euros (més d’un milió de milions de pessetes) a les arques de l’estat, que s’inflen, com tots sabem, per les nostres aportacions tributàries (IVA, IRPF, Impostos de carburants etc..), entre moltes d’altes qüestions. En justícia ja fa temps que s’experimenten silencioses retallades de les quals ningú en fa una notícia d’interès i que, per tant, no generen opinió. Per exemple, sense pena ni glòria, el tradicional recurs d’empara que els ciutadans podíem interposar davant el Tribunal Constitucional per defensar els seus drets més fonamentals, com el dret a la vida o bé a l’integritat física, ara només es pot interposar quan hi hagi especial transcendència constitucional. És a dir, si un Tribunal vulnera els nostres drets en la última instància judicial, el dret que teníem abans d’acudir a l’alt Tribunal, ara queda condicionat a que el nostre cas sigui d’interès per la ciència jurídica de l’àmbit constitucional, el que es diu un cas de laboratori. El legislador en l’exposició de motius, ho justifica amb dos arguments; en primer lloc: a) Una gran acumulació de recursos

que el Tribunal Constitucional no pot resoldre. Per tant, si les opcions eren: 1. Reformar el Tribunal Constitucional i dotar-lo de més medis, doncs, per exemple la Constitució preveu que ha d’integrar-se de 12 membres i es prou obvi que 12 persones no poden resoldre tots els recursos d’empara que s’interposen en totes les sales de justícia de l’Estat Espanyol. 2. Descentralitzar la matèria creant Tribunals especialitzats semblants a les comunitats autònomes. 3. Mantenir un sistema obsolet i reduir les nostres garanties davant les violacions dels poders públics. S’ha optat per la última de les tres opcions. b) També explica el legislador que ja hi ha un procés que pot substituir les garanties del recurs d’empara. En aquest sentit fa referència a l’article 241 de la Llei Orgànica del Poder Judicial de l’any 1985. El que realment contempla aquest article és un incident, que resol el mateix Tribunal que ha pogut vulnerar els nostres drets, i la seva resolució és inapel·lable. No cal ser jurista per entendre que aquest pseudo-procés és impotent per substituir un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que, d’altra banda, és considera un Tribunal especialitzat molt més qualificat. De fet, el recurs d’empara era un mitjà bastant efectiu i fonamental pel ciutadà que a més, prosperava en no poques sentències. Tot això va succeir l’any 2007, i amb prou feines se’n va fer esment. / 43

desembre 2015 /

iuris et de iure

Les retallades no acaben aquí, de fet si l’any 2007 us queda llunyà, podem viatjar en un temps més actual, concretament a l’any 2011, data de publicació de la Llei de mesures d’agilització processal del 10 d’octubre. En aquesta llei el legislador, interpreta la realitat i ens confessa que ha augmentat la confiança en la justícia, i per tant, han augmentat els casos congestionant els jutjats. L’alè de la política es deixa sentir en aquestes afirmacions, doncs és prou clar que no es la confiança, sinó la crisi, la inseguretat, la morositat i els abusos de les grans companyies el que ha fet augmentar la concurrència de litigis. No em consta que ningú vagi als tribunals per confiança sinó més aviat per una imperiosa necessitat de justícia. Llavors amb el pretext d’agilitzar els processos, les Corts Generals decideixen retallar dos recursos més, el recurs d’apel·lació i el recurs de cassació.

A més, hem de tenir present que el judici verbal ja presenta en si alguns dèficits en matèria de defensa. La part demandada ha de comparèixer a la vista amb les proves que desitgi utilitzar sense saber els fonaments de la demanda, doncs en aquest tipus de judici no cal que sigui fonamentada. D’altra banda, la part demandada només disposa de tres dies per a comunicar els testimonis o les parts que vol fer comparèixer, en aquest temps haurà d’elegir advocat i aquest últim preparar la defensa. És un temps incomprensiblement irrisori si valorem la lentitud en que operen alguns Tribunals (per manca de recursos). Per altra part, la demandada pot sorprendre a la part demandant amb arguments i documents abocats el mateix dia del judici. Dit d’altra manera l’astúcia pot guanyar terrenys a la justícia final o material que es el que ens hauria d’interessar.

El recurs d’apel·lació és també un mecanisme fonamental en el dret processal, que permet a les parts d’un litigi impugnar la sentència del Tribunal per a què un altre Tribunal superior revisi el procés tot buscant possibles errors de valoració o d’interpretació jurídica. És un recurs molt antic que es basa en la idea que qualsevol Jutge o Magistrat pot errar les seves valoracions. S’ha dit molt cops que el dret a recórrer és un dret fonamental que s’integra en l’anomenat dret a la tutela judicial efectiva que reconeix l’article 24.1 de la Constitució. També té un efecte dissuasori evitant corrupteles.

Doncs bé, aquestes modificacions encara són més greus en altres rames, com succeeix en la rama contenciosa administrativa (la que resol tots les litigis en els que hi ha una administració pel mig). En aquest cas el llindar per accedir al recurs d’apel·lació, per regla general, està als 30.000 euros.

Doncs bé, el recurs d’apel·lació desapareix en els assumptes que valen menys de 3.000 euros i es tramitin pel anomenat judici verbal, en aquests casos la sentència és inapel·lable. 44 /

Pel que fa el recurs de cassació, que es ressol davant el Tribunal Suprem i és, per molts, la última esperança per a obtenir una resolució favorable, també s’ha reduït moltíssim. Així, si abans es podia interposar el recurs de cassació en assumptes civils que costaven més de 25 milions de pessetes, després de la reforma, només es pot interposar el recurs per assumptes de més de 600.000 euros o aproximadament 100 milions de les antigues pessetes. Així doncs, si en el litigi ens hi juguem la vivenda, a no ser que el nostre cas tingui interès

iuris et de iure científic (interès casacional), no podrem interposar aquest recurs. El recurs de cassació per raó de la quantia quedarà, per tant, reservat a poderoses empreses o particulars de situació econòmica acomodada, que són els únics que poden facturar aquest numerari. El mateix ha succeït en la via contenciosa administrativa, on el recurs de cassació també exigeix que la quantia de l’assumpte superi els 600.000 euros (abans era suficient 150.000 euros, criteri que sembla més correcte).

no és vàlida quan encara avui dia es gasten milions d’euros a reflotar entitats bancàries privades, a pagar clàusules contractuals estranyes a particulars, a construir aeroports innecessaris, a mantenir línees fèrries d’alta velocitat ruïnoses o a inaugurar ponts caríssims i prescindibles a la vora de les necessitats hagudes en matèria de justícia i sanitat, especialment en el territori català.

A tot aquest desgavell, s’hi ha d’afegir la desastrosa reforma de la Llei de l’abortament que impedeix que les menors D’altra banda sembla que les remotes de 16 i 17 anys puguin avortar. No promeses polítiques de reforçar el siste- perquè estigui “mal fet”, sinó perquè ma judicial amb més personal (bàsicaincomprensiblement necessiten el perment el que fa falta són Jutges o la crea- mís dels pares o dels tutors, argument ció de nous Jutjats) ha quedat aparcada realment vergonyós que ara té rang davant la situació de crisi econòmica de llei i ha deixat a les menors amb i les mesures d’austeritat que s’estan no només embarassades sinó també aplicant, el que traduït vol dir que en humiliades, perquè han de passar per alguns Jutjats els nostres casos han “l’aro” d’una supervisió “adulta” que d’esperar molt temps per a ser resolts i dependrà dels idearis morals i religiola sentència arriba quan la situació que sos dels pares o tutors que no sempre va originar el litigi, o bé està solucioseran compartits per una menor que nada, o ha canviat tant que les parts de fet ja és pràcticament major d’edat. han perdut tot l’interès que hi tenien. Tot això sense parlar de les reformes Tampoc es tracta de donar una falsa recents operades en la Llei d’Enjuidea del estat actual de la justícia, en diciament Criminal i el Codi Penal aquest àmbit el personal treballa molt i que mereixen un capítol apart. generalment amb molta vocació i professionalitat. Però a banda dels inqües- Agilitzar els processos si, però mai en tionables esforços professionals que s’hi detriment de la justícia que és de tots. dediquen, hi ha innegables problemes Opino que abans es podien aplicar dotacionals que fan que la nostra mitja moltes altres solucions d’estalvi o de de Jutges o Magistrats per ciutadà sigui bona gestió. Però sembla que mentre de les més baixes de tot Europa (espeseguim ancorats a l’Espanya de Tricialment a Catalunya). El resultat és bunals únics, de la centralització poc que en moltes ocasions (no sempre) la racional i del immobilisme estructural, justícia arriba tard, i fruit de les presses seguirem formant part d’un sistema pròpies d’uns Jutjats massa desbordats. judicial que prefereix la obsolescència El curiós del cas és que simplement es ideològica a la modernització pràctica tracta de destinar més recursos i uns i la diversificació natural de les coses. pocs Jutges més, estratègicament distriCarles Brufal buïts. L’excusa de la manca de mitjans / 45

desembre 2015 /

calaixos

CAMINANT... EL SOSTRE DE LA SEGARRA, EL TENIM A TALAVERA: EL CIM GALUTXO

abíeu que en el municipi de Talavera hi ha el cim més alt de la comarca de la Segarra? Com sabeu, la Segarra és una comarca generalment força plana, poblada de petits turonets plens de camps de cereals amb clapes de bosc de pins, alzinars i rouredes.

[01]

En els límits més meridionals de la comarca, hi trobem el cim de Galutxo (o del Calixto segons la toponimia que es consulti). Es tracta del turó més alevat. Per tant és el sostre comarcal, i el tenim ben a prop. Pertany al municipi de Talavera i això ens permet arribar-hi amb una caminada. El turó es troba a 852 m d’altitud. A la dreta hi trobareu un mapa amb les indicacions per arribar-hi partintn des del Local Social l’Amistat. Haurem de passar per Pallerols, Montfar i Civit. A la nostra web hi trobareu la ruta. [02

[01] Mapa amb la ruta per arribar-hi marcada.

[02] Família Puig - Duran al capdamunt del turó

[03] Cartell que es troba al capdamunt

46 /

calaixos

[03]

/ 47

desembre 2015 /

calaixos

EXPERIÈNCIES PRÒPIES, Aida Bonet (Hostalets) Avui escric aquestes línies per fer-vos partícips d’un canvi en la meva vida. Sóc molt conscient que sense la gent que m’ha recolzat no hagués pogut fer aquest somni realitat. El passat 19 d’octubre i després de molts anys de perseverança vaig presentar la meva tesi doctoral a la Universitat de Lleida, departament d’infermeria. M’agradaria des d’aquí donar les gràcies a la meva família per haver-me acompanyat, i, per això adjunto part dels agraïments i un petit resum del treball.

Resultats: La mitjana d’edat va ser de 81,5 anys i el 60,3% dels subjectes eren dones. Els participants en l’estudi gaudien d’una bona qualitat de vida, la mitjana de les 8 dimensions era de 71,5 punts sobre 100. Les variables més influents en la qualitat de vida global foren: sexe, zona de la ciutat, son, caminar, exercici físic, hàbit de lectura, visita a l’especialista i al CAP, la discapacitat, els símptomes depressius i la desnutrició.

Als pares: Per ensenyar-me a aixecar després de les caigudes i dir-me que fes el que fes: triés ser feliç. I, Sabeu què? Sóc molt feliç. El vostre alè és el meu motor.

“Podem dir que estem realment vius, només quan els nostres cors són conscients dels nostres tresors” Thornton Wilder (Escriptor EUA)

Al Jordi: Per creure que amb un escuradents puc moure el món. No canviaria ni per un moment res del què hem viscut. El nostre amor creix cada dia. T’estimo.

Als meus avis i al meu germà Roc: Per fer de la meva infantesa els millors records.

A Montse Augè per ensenyar-me a estimar els llibres com ningú. Factors determinants de la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones grans que viuen al domicili. Objectiu: Identificar els factors determinants de la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones grans que viuen al domicili. 48 /

Conclusions: Els determinants de salut que afecten negativament als resultats de la qualitat de vida són: Ser dona, disposar de pocs recursos econòmics, el mal descans nocturn, caminar poc, no practicar exercici físic, la major utilització del sistema sanitari, viure en una zona de la ciutat menys afavorida i el poc hàbit lector. Pel que fa a l’estat de salut general els factors que més negativament influencien la qualitat de vida són: La discapacitat, els símptomes depressius i el risc de desnutrició.

calaixos

EMMA FARRÉS PERMANYER

naixements / 2O15

Filla de Roger Farrés Cortadellas de Llindars i Mireia Permanyer Plana de Pujalt. Nascuda el dia 4 de març de 2015 a l’Hospital d’Igualada.

NOA MUNTANÉ URREA

YASMINA FILALY

Filla de Joan Muntané Esteban de Sant Antolí i Vilanova i Elisabeth Urrea Cama de Cervera. Nascuda el dia 23 de maig de 2015 a l’Hospital d’Igualada.

Filla de Jaouad Filaly i Samira Elotmani de Montpalau Nascuda el dia 31 de maig de 2015 a l’Hospital d’Igualada.

NÚRIA BRUFAL JOVÉ Filla de Carles Brufal Clua i Elisabet Jové Farré dels Hostalets. Nascuda el dia 12 de juliol de 2015 a l’Hospital d’Igualada.

EMMA CONSTANTINI VALLS Filla de Simone Constantini i Goretti Valls Bergadà de Sant Antolí i Vilanova. Nascuda el dia 26 de novembre de 2015 a Lleida.

/ 49

desembre 2015 /

pinzellada

M O N T LLL E Ó LES DONES QUE PLORAVEN A

50 /

orreu! Aviseu a les ploraneres que vinguin de seguida! Aquesta podia ser una de les exclamacions més habituals quan hi havia una defunció a Montlleó. Fins als anys 50 era molt habitual que quan un veí moria els familiars més propers immediatament avisessin a les ploraneres per què vinguessin a fer la seva “funció” basada en plorar, i en alguns casos més exagerats, cridar, i recitar oracions i lamentacions tristes.

pinzellada de Montlleó, evidentment, sinó que la majoria de cases de l’entorn intentaven “contractar-les”, sent les famílies més riques les que en feien venir un nombre més gran. Quantes més n’hi havia, més estatuts econòmic es demostrava.

Generalment, les ploraneres es quedaven a la casa del difunt fent vetlla, fins que arribava l’hora de l’enterrament. Juntament amb aquestes dones s’hi quedaven els familiars, alguns vinguts de lluny que també feien estada a la Josep Prat Pomés, nascut a Montlleó casa, tots envoltats de ciris i llums el 1927, ens explica els seus records de d’oli encesos. Hi havia la creença que quan veia arribar, poques hores després als difunts no se’ls podia deixar a les de l’avís, a les dues o tres dones que fosques, per què això podia fer que s’encarregaven de plorar desconsolada- les òlibes els hi traguessin els ulls. Per ment pel difunt en qüestió. Eren unes tant, la vetlla nocturna era sagrada. dones d’uns 40 o 50 anys originaries La família del finat, invitava a un bon de Sant Guim Vell; una de les quals, dinar o sopar, segons s’esqueia, a les li sembla recordar, era d’una casa que ploraneres. A banda d’això, tot i no es deia cal Tralalà. Anaven vestides de haver una tarifa establerta, aquestes negre, de cap a peus i acostumaven a dones rebien algun tipus de compenportar la cara tapada per un vel, també sació econòmica per la seva “feina”, negre. que no era pas fàcil ni a l’abast de tothom. Aquest costum era força arrelat en aquells anys, no solament en el poble Quan arribava l’hora de l’enterrament, les despulles del mort es traslladaven a l’església de Montlleó transportades pels familiars o veïns, o en casos de famílies pudents, en un carruatge de cavalls negres. Les ploraneres acompanyaven el seguici, mostrant el seu desconsol, tapant-se el rostre amb el vel o amb mocadors.

Altar major de l’Església de Montlleó. Anys 30. ACSG

El Josep ens explica que les senyores que pujaven a Montlleó no eren especialment escandaloses i que dins l’església restaven en silenci. Acabada la missa, es traslladava el difunt al cementiri on també l’acompanyaven les ploraneres, fins que ja era enterrat i just en aquell moment finalitzava la seva feina. Laura Puig / 51

desembre 2015 /

calaixos

DEIXALLERIA MÒBIL GENER

5 de gener: Sant Antolí i Vilanova 13 de gener: Pomar

MARÇ

9 de març: Els Hostalets 23 de març: Pallerols

MAIG

3 de maig: Sant Antolí i Vilanova 11 de maig: Pomar

JULIOL

13 de juliol: Els Hostalets 27 de juliol: Pallerols

SETEMBRE

FEBRER

8 de febrer: Sant Pere dels Arquells 17 de febrer: Talavera 24 de febrer: Civit

ABRIL

6 d’abril: Montpalau

JUNY

13 de juny: Sant Pere dels Arquells 15 de juny: Talavera 22 de juny: Civit

AGOST 3 d’agost: Montpalau

OCTUBRE

6 de setembre: Sant Antolí i Vilanova 14 de setembre: Pomar

10 d’octubre: Sant Pere dels Arquells 19 d’octubre: Talavera 26 d’octubre: Civit

NOVEMBRE

DESEMBRE

9 de novembre: Els Hostalets 23 de novembre: Pallerols

52 /

7 de desembre: Montpalau

calaixos

LES RECEPTES DE L’ALBERT

ESCUMA DE CREMA CATALANA INGREDIENTS (per un sifó de mig litre) 1/2 l de llet 4 rovells d’ou 75 gr de sucre 1 tros de pell de llimona 1 branqueta de canyella 3 fulles de gelatina cua de peix

1. Posa les fulles de gelatina en remull en aigua freda. En un cassó, posa la llet, la pell de llimona i la canyella i escalfa-ho a foc mitjà. Mentrestant, posa en un bol els rovells d’ou i el sucre, i ho barregem amb el remenador. 2. Quan la llet estigui a punt de bullir, retira el cassó del foc. Cola la llet per retirar la pell de llimona i la canyella i a continuació aboca-ho, a poc a poc, en el recipient on hi ha els rovells. Sense deixar de remoure amb el remenador. Incorpora les fulles de gelatina i barreja-ho bé fins a la seva total dissolució.

QUÈ ÉS UN SIFÓ DE CUINA? Un sifó, en cuina, és un estri que serveix per inserir aire en una preparació líquida. Si no en teniu,en podeu trobar en botigues especialitzades. En podeu trobar a partir de 20 euros.

3. Deixem que es refredi i després posa-ho tot al sifó, sense arribar a omplir-lo completament, i col·loca-hi dues càrregues. Reserva el sifó a la nevera. 4. Abans de servi l’escuma de crema catalana en una copa o got de servei, prova que surt bé en un plat.

/ 53

desembre 2015 /

ret d’en comptades ocasions, en la Revista ONDARA hem parlat poc de la natura. I ara volem posar solució a aquest greuge. Encetem una nova secció. Volem que ens ajudeu a recopilar els millors arbres que poblen la vall del riu Ondara. Aquells arbres que destaquen per la seva singularitat, la seva bellesa i espectacularitat, per la seva longevitat, perdurabilitat i monumentalitat, per les seves potencialitats tant nutritives com medicinals. En definitiva, aquells arbres que formen part destacada del nostre paisatge. Ens ajudeu? Per començar a obrir boca, us presentem a dos espectaculars arbres de Llindars, però ens encantaria que fossiu vosaltres, a partir d’ara, els qui ens feu arribar fotografies d’arbres dels municipis de Talavera i Ribera d’Ondara amb el màxim d’informació possibles. Us animeu?

54 /

dendrocultura

EL ROURE DE LLINDARS RIBERA D’ONDARA

er començar, ens desplacem a Llindars i ens fixarem en un arbre que destaca per la seva espectacularitat. Es troba entre camps agrícoles actius i camins, enmig de vegetació herbàcia i arbustiva

ARBRE 1 Dades Perímetre del tronc: 3,25 m Perímetre de la base del tronc: 4,73 m

Roure de Llindars

Alçada: 17, 27 m

El roure és de dimensions considerables i sobretot té una bellesa espectacular. A més, es converteix en força singular, pel fet que a la Segarra cada vegada n’hi ha menys.

Amplada de la capçalera: 18, 53 m

Presenta alguna branca seca per esporga natural i alguna trencada per acció humana. Any rere any fa formosos glans, com hem pogut veure enguany. L’aspecte vital de l’arbre és gairebé perfecte. A la soca hi veiem una ferida d’uns 45 cm2, que ja està totalment cicatritzada.

dendrocultura

/ 55

L’ÀLBUM DE NADAL

desembre 2015 /

56 /

Us presentem el petit àlbum de Nadal de Ribera d’Ondara. Una col·lecció fotogràfica, d’èpoques equidistants, que radiografien les diferents activitats i celebracions relacionades amb les festes nadalenques, on els protagonistes sou molts de vosaltres. Segur que us portaran bons records... Ens han cedit les fotografies: Antònia Gassó, Ramon Tomàs, Emília Prat, Laia Ingla, Sònia Orós, Cal Prats, Cal Jaques, Ca la Marina, Ca la Lluïsa, Cal Nicolau, i Cal Quim

calaixos

ELS PASTORETS

calaixos

/ 57

calaixos

A Pomar

LA LOTERIA DE NADAL

desembre 2015 /

58 /

calaixos

CAGA TIÓ PESSEBRES VIVENTS

A Montlleó

/ 59

calaixos

CANTADA DEL REI PETIT

EL PESSEBRE

desembre 2015 /

60 /

“Cantarem el Rei Petit, ben calçat i ben vestit. Amb l’espasa rabiosa, que és el fill de la Cardosa. Ara venen bous i vaques, les gallines amb sabates, els capons amb sabatons... ai, correu, correu, minyons; que el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats! Ai el brut! Ai el porc! Ai les calces del pebrot! La paella tinc pel mànec i no sé si s’escaparà! Botifarra, llangonissa, si n’hi poses n’hi haurà! Amb un tall de botifarra ballarem tota la tarda, amb un tall de llangonissa ballarem tota la missa i amb un tall de bacallà ballarem d’aquí a demà. Cantarem el rei gros, Déu li doni bon repós, cantarem el rei Mitjà deu li doni bon sopar i cantarem el rei Petit, Déu li doni bona nit!”

L’ADORACIÓ DELS REIS MAGS

FESTA ESCOLAR calaixos

/ 61

desembre 2015 /

62 /

calaixos

ELS REIS MAGS

calaixos

/ 63

desembre 2015 /

calaixos

JUGUEM? Saps on és?

Saps qui és? REVISTA 25 Agost 2015 Saps qui és? En Franc Martínez de Sant Antolí i Vilanova. Saps on és? Petit parallamps amb forma facial que es troba al capdamunt del campanar de l’església de Santa Maria de Montlleó.

Teniu moltes maneres d’interactuar amb nosaltres. Ens encanta! - Pàgina 28: Etiquetant les teves fotografies amb el hashtag #vallondara - Pàgina 33: Buscant llocs de la vall d’Ondara mitjançant fotos velles - Pàgina 37: Enviant-nos els teus comentaris i opinions. - Pàgina 57: Endevinant d’on pertany cada porta.

- Pàgina 60: Ajudant-nos a trobar els millors arbres. - Pàgina 70: Participant al “Saps on és?” i al “Saps qui és?” revistaondara@gmail.com Pç Constitució 9 25213 Sant Antolí i Vilanova 615 400 604

64 /