LA REVISTA DELA VALL D'ONDARA
És temps d’estiu La collita d’enguany Francesc Sabanés, l’entrevista Ondara Gòspel fa 5 anys 1946 - 2015: imatges aèries
N.25 - agost 2015 Preu: 4,5 euros
Nota de
l’editora l’altura. No hem informat de temes importants que han ocorregut els últims anys, com ho haguéssim hagut de fer; i encara que no serveixi de justificació, si això ha estat així, és simplement per una qüestió de dedicació. Tots sabeu que la revista sempre ha estat un hobby per nosaltres. Ja us avançàvem, en Una forma de col·lal’anterior número, que la borar en un projecte, l’únic objectiu del qual, revista, ben aviat, viuria és informar i entretenir un seguit de canvis, a tots els veïns i subsque li donarien un nou aire. A poc a poc us els criptors. Res més. I com anirem mostrant fins que tot entreteniment un s’hi dedica quan aquest s’acabaran materialitzant, en la seva totalitat, aporta satisfacció, il·lusió en el primer número de i passió, i també quan l’any 2016. Igual que en té temps. Mai, quan el el controvertit anterior hobby es converteix en número, en el present una font de problemes, esperem que noteu el malentesos i enemistats. canvi de tarannà que Mai ha estat aquesta volem donar a la revista; la nostra intenció. Mai. que s’enfocarà princiPerò sempre ho hem hagut de combinar amb palment en una major dedicació que intentarà les nostres obligacions reflectir més i millor l’ac- professionals i persotualitat del municipi. nals, i a vegades no hem aconseguit ser prou Volem aprofitar per fer eficients. Per això, intenautoreflexió i com a tarem ésser més “proconseqüència autocrífessionals”, prendre’ns tica, ja que som plenala revista ONDARA com ment conscients que a una extensió de la nosvegades, no hem estat a tra feina i evitar deixar-
nos informació pel camí. És aquest el nostre objectiu. Tot i això, hi ha coses que no canviaran, propostes que defensem des del primer dia de la revista, però que ara insistirem més intensament. Continuarem deixant la revista oberta a TOTHOM. Suposo que mai ningú podrà dir que li hem tancat les portes. Ens traslladarem sempre que calgui a Montpalau, a Llindars, a la Sisquella i a Gramuntell. Volem sentir-los més a prop, en la mesura que ells vulguin. Volem contribuir a fer municipi. Continuarem insistint a totes les entitats i associacions que participin en la revista. Buscarem opinions de diferent caire i de diferent color per què ens aportin el seu punt de vista sobre temes destacats i d’actualitat del municipi. Continuarem deixant opinar a tothom, ja sigui directament a la revista, al facebook o al blog. Com sempre hem fet! Parlarem sempre de persones amb càrrec o interès públic, mai de veïns anònims, i molt menys quan els temes
destacats siguin informacions que no tinguin gens d’interès i/o transcendència per l’esdevenir municipal. Ho intentarem fer sempre, si s’escau, des d’una òptica positiva, i no amb una flaire negativa. És el nostre tarannà, des del primer dia. Si algú creu que hem fet just el contrari, que ens ho digui, i demanarem disculpes públicament. Per aconseguir tot el que hem exposat fins ara, creiem que és clau desmarcar-nos de l’Ajuntament. Malauradament sou molts els que considereu que el fet que l’Ajuntament de Ribera d’Ondara ens hagi subvencionat, això ens ha fet ésser partidistes. Respecte a això, volem dir que hem rebut la subvenció que ens pertoca com totes les associacions del municipi i mai aquest fet ens ha condicionat. És més, per rebre l’ajuda de l’Ajuntament vam accedir a rebaixar la quota de subscripció, ja que era coberta gràcies a aquests diners, per tant vam actuar de forma conseqüent. Crec
que en aquest aspecte ningú pot negar la nostra honestedat. A partir del 2016 això ja no serà així. Hem renunciat a rebre un sol euro de l’Ajuntament, esperem poder continuar fent la revista solament amb les quotes de publicitat i subscripcions, que evidentment augmentaran de preu (recordeu que ara la quota era de 10 euros a l’any!!). Farem números i us explicarem com quedarà tot plegat al final d’aquest exemplar. També iniciarem una nova etapa, donant entrada a nous col·laboradors, que esperem que aquests ens aportin noves idees. A partir d’ara signarem tots els textos, començant per aquest text introductori, que ja no és una editorial “escrita” per la revista, sinó que qui l’escriu la signa. És la millor manera per ser conseqüents, uns i altres; nosaltres per mostrar-vos l’opinió de cadascú, i vosaltres per saber què diu qui. No volem malentesos, volem transparència. I
treballarem per què així sigui. Dignament, sense pors, sense coaccions i sense rancors, però amb total llibertat per dir, des del respecte, el que pensem. Tots teniu les portes obertes. Aquí no hi som tots el que hi hauríem de ser. Voldríem ser molts més. Hi cabem! Volem que tots participeu. Tots tenim opinió. I tota participació que estigui relacionada amb el nostre municipi serà benvinguda. Us demanem que ens continueu donant confiança, ja que aquesta serà la millor forma d’esperonar-nos a continuar i sobretot a millorar. Si no aquest petit projecte, de nom ONDARA, no podrà continuar, no serà viable i tota la il·lusió per iniciar una nova etapa quedarà en no-res. Gràcies. Us invitem a submergir-vos en les pàgines que segueixen i que gaudiu amb la lectura, tant com nosaltres hem gaudit preparant-la. Acceptem crítiques, com sempre. Laura Puig
A més CONVERSES Entrevistem a Francesc Sabanés 18 a 25
PAGESOS Ens expliquen com ha anat la collita d’enguany 33 a 39
MOMENTS MUSICALS Celebrem l’aniversari de l’Ondara Gospel 48 a 50
Informació De ple a ple Saludablement Col·laboracions Una pinzellada 1946-2015 Bandera rosa Les Entitats Les receptes Abans i ara ______________ A la portada, una marieta; per què a l’estiu tota cuca viu. És així, no?
LA REVISTA DELA VALLD'ONDARA
És temps d’estiu La collita d’enguany Francesc Sabanés, l’entrevista Ondara Gòspel fa 5 anys L’aigua del riu Ondara
N.25 - agost 2015 Preu: 4,5 euros
Equip de redacció: Laura Puig, Elisabet Jové, Maria Cisteró, Aida Bonet, Marta Augé, Carles Brufal. Maquetació i disseny: Laura Puig; Il·lustracions: Mònica Cisteró. Redacció i publicitat: revistaondara@gmail.com i 615 400 604 Número 25, agost de 2015. 150 exemplars. Edita: Associació de la revista ONDARA L-1123-2007 ISSN 2013-0457
La revista ONDARA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. La revista ONDARA no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
ATENCIÓ SUBSCRIPTORS! Podeu adquirir el DVD de l’Escala en Hi-fi 2015 a La Botigueta (Sant Antolí i Vilanova) i a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara.
PREU SUBSCRIPTORS: 6 € PREU general del DVD: 10 €
CORAL VALL ONDARA
Subscriptors: per gaudir del descompte heu de presentar el cupó numerat que us entreguem juntament amb la present revista. Cada subscriptor pot comprar els DVD’s que desitgi i en tots els DVD’s se li aplicarà el descompte, però la compra ha de ser en un sol cop, ja que el cupó no es retornarà.
T’agrada cantar? Vine els divendres de 21.30 a 22.30h a la Sala de l’Ajuntament de Sant Antolí. Porta la veu, les ganes d’aprendre i de passar una bona estona, i t’enduràs molta música i bon humor! No cal tenir bona veu ni límit d’edad, tothom és benvingut! (Busca’ns a facebook!)
Èxit absolut de participació a la caminada a Montserrat Ben puntuals, com cada any, el dissabte 2 de maig, un bon grup de caminaries van matinar per començar la ruta que els portaria
fins a Montserrat. Va ser dia radiant i força calorós. Enguany el grup va dinar al Buffet del Bruc.
Més de 150 persones es van reunir al capdamunt de la muntanya on varen poder assistir a la missa oficiada per Mossèn Gaspar.
Fotografia de Joan Companys
Es viu una campanya electoral intensa i molt participativa El diumenge 24 de maig van precedir-lo unes setmanes plenes d’activitat de les dues formacions que enguany es presentaven a l’alcaldia. Primer, va ser Francesc Saba-
nés (CIU) amb el seu equip, que van organitzar una trobada al Local l’Amistat amb la presència del delegat del Govern, el Sr. Ramon Farré i la diputada Cristina Bosch.
Per la seva banda, ERC, amb Jordi Prat al capdavant, va fer un míting de final de campanya en el qual va assistir el diputat d’ERC al Parlament, Josep Cosconera.
Es celebra el tretzé Aplec de Sant Isidre El diumenge 17 de maig un centenar de veïns van assistir a la missa en honor a Sant Isidre i a la benedicció del terme a l’església vella de Sant Antolí. Aquesta trobada, que ja fa tretze anys que se celebra, es fa en aquest emplaçament perquè antigament a l’interior de l’església hi havia un mural de rajoles en honor a Sant Isidre. La Coral Vall Ondara va posar-hi la música i a continuació es va celebrar un dinar de germanor. Fotografia de Marta Augé
El Bisbat de Vic busca beats en les nostres parròquies El Bisbat de Vic ha iniciat la recopilació d’informació sobre sacerdots diocesans assassinats durant la guerra civil en el nostre municipi. Recordem que les nostres parròquies varen pertànyer al Bisbat de Vic fins a
l’any 1957. Joan Ricart Codina, de la parròquia de Gramuntell, és un dels noms proposats. En aquest cas, igual que en els casos de mossens assassinats de les parròquies de Pallerols i Talavera: Joan Bòria Pomés,
Josep Vallés Torra i Ramon Jacint Rovira; s’iniciarà un procés de beatificació en el qual es demostrarà que el mossèn va morir per odi de la fe, i no cal acreditar la vida de santedat ni cap miracle.
Francesc Sabanés guanya les eleccions municipals de 2015 La jornada electoral es va desenvolupar dins d’un ambient de normalitat. En les pròximes pàgines hi trobareu una entrevista amb l’alcalde.
Francesc Sabanés (CIU) va obtenir el
BLANC 3,59% (11 vots)
Jordi Prat Antonio Bofarull
Després d’un llarg recompte, ja que 307 persones d’un cens de 383 (80,15%) van anar a votar, es va conèixer la nova composició de l’Ajuntament pels quatre anys vinents.
65,47% dels vots i Jordi Prat (ERC) el 30,94%; aquests percentatges es tradueixen en l’entrada de 5 regidors del grup de CIU i 2 regidors del grup de ERC.
Francesc Sabanés Ramon Bonet Maria Cisteró Joan Riera Joan Graset
Prop de les 10 de la nit es va conèixer el resultat de les eleccions municipals de Ribera d’Ondara el passat 24 de maig.
TALAVERA CIU: 68,65% (127) InSe: 29,19% (53) BLANC: 7,45% (7) NUL: 4,08% (4)
65,47% (201 vots)
30,94% (95 vots)
Regidors: CIU: 5 regidors InSe: 2 Participació: 82,67%
Finalitzen les temporades d’activitat física al municipi El 10 de juny el grup de gimnàstica dirigit per la Núria Malleu de Fisiomed va posar el punt final al curs 2014-2015. Per celebrar-ho varen realitzar una caminada fins a la Cabana del Monjo des de Rubinat. Va
ser una manera d’acomiadar el curs amb esport, bon paisatge, berenar i bona companyia. I a la vegada, una reivindicació de la importància de l’exercici físic en qualsevol edat i condició.
Per altra banda, el grup de pilates i zumba de Rubinat també va aturar a l’activitat durant el mes d’agost. El grup, dirigit per la Neus Pareta de Briançó, va acomiadar-se amb un sopar al bar de les piscines.
L’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra instal·la un rètol turístic a l’església vella de Sant Antolí L’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de La Segarra ha impulsat la creació de senyals turístics als espais més emblemàtics de La Segarra. Entre els quals, s’inclou l’església vella de Sant Antolí. El rètol, col·locat a la façana de l’església i creat a partir de la feina feta inicialment al municipi de Torrefeta i Florejacs, queda integrat en l’entorn
i aporta informació destacada de tot el municipi. El projecte s’emmarca dins el programa Leader i ha estat impulsat pel Consell Comar-
cal de la Segarra i finançat pel Departament d’Agricultura i la UE. El pressupost total ha estat de 53.835,32 €.
Es constitueix el nou Ajuntament La constitució del ple- de juliol es va consnari i la investidura de tituir el nou cartipàs de l’Ajuntament amb l’alcalde van centrar la repartició de les la sessió de ple del dissabte 13 de juny, a tasques dels regidors: Ramon Bonet Esteles 12 hores. ve, regidor d’Obres i Urbanisme; Maria El Ple d’Investidura, Cisteró Bofarull, va servir per nomenar els 7 càrrecs electes regidora de cultura, joventut i festes; escollits a les passaJoan Riera Anguera, des eleccions municipals del 24 de maig. regidor d’Agricultura i D’altra banda el 15 Medi Ambient i Joan
Graset Costa regidor d’equipaments municipals (locals), pedanies i cementiris.
Excursió del grup de Caramelles a la comarca de l’Alt Penedès
El dissabte 13 de juny es va fer la tradicional excursió de Caramelles, en aquesta ocasió a la comarca de l’Alt Penedès. Durant el matí, el grup va poder visitar l’Espai Xocolata
Simón Coll a Sant Sadurní d’Anoia, on van poder fer un recorregut vivencial pels origens, la història i el procés d’elaboració de la xocolata. A continuació, van visitar les Caves Codorniu,
on a més de gaudir de l’impressionant conjunt modernista on s’ubica el grup, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, van poder conèixer el procés d’elaboració dels vins i caves de la reconeguda marca. A la tarda, van visitar les fonts i grutes de les Deus, de Sant Quintí de Mediona, considerat un dels llocs més atractius de la comarca. Una sortida, que segons ens expliquen va ser molt interessant i divertida. Fotografia: Josep Oros
Revetlles de Sant Joan al muncipi Sant Antolí i Vilanova i els Hostalets; i també Rubinat van celebrar, amb un gran nombre de veïns la revetlla de Sant Joan als locals respectius. La pluja va obligar a canviar els plans previstos, però finalment la vetllada va ser rodona en les dues festes.
Arranjament de la carretera que uneix els Hostalets i Sant Antolí Durant el passat mes de juny, i per espai d’un mes, es van fer els treballs d’arranjament de la carretera que uneix els Hostalets fins a Sant Antolí i Vilanova. Les obres van començar just a
l’entrada dels Hostalets per l’antiga nacional II, creuant tot Sant Antolí fins a l’alçada del trencant de Pomar. A banda de la renovació del ferm, s’han pintat els senyals del te-
rra i s’ha col·locat la senyalització vertical. Aquestes obres s’han dut a terme gràcies a una partida de la Diputació de Lleida, destinada a la renovació de les carreteres interurbanes.
Camp de treball 2015 Ribera d’Ondara ha participat en el camp de treball organitzat per l’Oficina Jove de la Segarra. El projecte consisteix a oferir la possibilitat als joves del municipi, de realitzar una activitat de voluntariat durant l’estiu al servei del poble. Aquí, els joves van participar pintant baranes de diferents punts de Sant Antolí i Vilanova. Van ser joves que a banda de
les tasques pactades, se’ls hi va demanar compromís i responsabilitat en les activitats. Com ha compen-
sació, es va obsequiar a tots els participants amb una sortida a Port Aventura.
Carla Jové, dels Hostalets, despunta en la natació Carla Jové, veïna dels Hostalets, ha aconseguit anar als campionats de Catalunya i d’Espanya després de superar uns difícils filtres d’accés. Als campionats de Catalunya va nedar 200 m braça amb un temps de 3.05.90 quedant la 5a, també va nedar 100m braça fent un temps de 1.25.64. Als campionats d’Espanya que es van celebrar a Galícia, va millorar
el temps dels 200 m braça fent 3.04.93 quedant en 19a posició. Tan sols van
poder anar-hi ella i una altra companya del club Natació de Cervera
Es promociona el camí Ignasià, que passa per Ribera d’Ondara Ribera d’Ondara s’ha adherit al projecte “Camí Ignasià, Camí de respecte” amb l’objectiu d’activar vies de col·laboració
en l’àmbit turístic entre els municipis on transcorre aquesta via. El camí parteix de Loiola, al País Basc, i arriba fins a Manresa.
Passa per Verdú, Vilagrassa, Tàrrega, Cervera i Ribera d’Ondara on també coincideix amb un tram del camí de Sant Jaume.
Juliol de cinema a la fresca L’Ajuntament de Ribera d’Ondara ha organitzat, durant tots els divendres del mes de juliol, sessions de cinema a la fresca i sopar a quatre pobles del municipi. El primer divendres, la parada a ser a Sant
Antolí i Vilanova, el segon a Gramuntell (80 persones) i els dos últims a Montpalau (110 persones), que va coincidir amb la festa major, i Sant Pere dels Arquells. Aquests dos últims pobles, la pluja va fer
la guitza. A Montpalau els veïns es van poder aixoplugar sota els porxos i acabar la vetllada menjant ametlles rapinyades i rom cremat; a Sant Pere dels Arquells van traslladar la projecció al Local Social.
La Nocturna de Brianço 2015 A Briançó, un any més, el dissabte 18 de juliol vàrem organitzar la Nocturna de la Segarra, una marxa en bicicleta tot terreny, de nit i d’orientació per equips. Com us podeu pensar l’objectiu de tot plegat és la diversió i donar a conèixer aquest paisatge nostre tant ideal per fer això. Camins, corriols, rostolls, solanes i costers són l’entorn perfecte per intentar trobar el camí fins al següent control on refer-se bevent i menjant una mica fins a tornar a Briançó. Encara que tot just abans de començar va arribar un “tornado” que ens va fer patir per si tornava a ploure com l’any passat, però el temps va millorar i des de la calor intensa al
sortir la temperatura va baixar per què ningú passes calor. I per fer-ho encara més divertit, el recorregut es va dissenyar per què per una banda els que no volguessin pedalar molt tinguessin un recorregut mes suau i els que volien pedalar més hi hagués dos recorreguts alternatius segons l’ordre de sortida per que no s’encavalquessin, amb el mateix quilometratge al final. També com a novetat calia fer servir la brúixola per orientar-se en alguns trencants. El recorregut passava per llocs com el Cau de les Guineus, Mont-palau, Mas de Toni, la fàbrica de ciments Carulla, Torre Timor, la Pet Food i Palamós. Com veieu un recorregut variat i
ample sense trepitjar cap carretera. A més es va fer un concurs de vídeos, que trobareu al facebook, que mostren en un format curt en que consisteix La Nocturna i moments divertits de la nit. I tot això amb la col·laboració de tots, marcant el recorregut, preparant els entrepans, fent de controls, preparant les taules, coent la botifarra, repartint meló o síndria, o bé cedint espais per fer el control, vam aconseguir un any més que tot sortís ben rodó. Agraïm el suport de l’Ajuntament i de tots els que heu ajudat a donar-ho a conèixer i als espònsors que heu confiat en nosaltres. Salvador Tous
Per Sant Jaume, fest major a Montpalau Per Sant Jaume es va viure una participativa i lluïda festa major a Montpalau. La festa va començar el divendres amb el cinema a la fresca, que malauradament la pluja va deslluir una mica. L’endemà, 25 de juliol, diada del sant patró es va fer un multitudinari sopar a la plaça de l’església que va reunir més de 130 persones que van poder gaudir, no solament d’un bon àpat, sinó de l’actuació del Drac Aimeric i de la sessió de ball amb el conjunt “New York”.
El diumenge al matí es van organitzar uns tallers infantils teatrals i una exhibició de gossos policia. A continuació es va celebrar la missa solemne en honor a Sant Jaume. El divendres 14
d’agost, potser per subsanar la petita decepció del cinema a la fresca fallit, veïns de Montpalau van organitzar una altra sessió de cinema a la fresca que en aquesta ocasió sí que el temps va respectar.
Caminada de la lluna plena El divendres 31 de juliol es va fer la tradicional caminada a la llum de la lluna per Sant Antolí i Vilanova. Aquesta nit és quan el satèl·lit de la Terra es troba en la seva fase de màxima esplendor, i es va produïr l’anomenada “lluna blava” que solament es produeix cada tres anys, quan durant un mateix mes
hi ha dues llunes plenes (l’anterior va ser el 2 de juliol). Malauradament aquella nit, el cel es trobava força tapat, ja que el mes es va acomiadar amb intenses plujes, però que no van impedir als caminaires fer un petita ruta i acabar sopant plegats sota cobert al mirador de l’Església vella de Sant Antolí.
PRIMER PLE EXTRAORDINARI DE LA NOVA LEGISLATURA 13 de juliol de 2015 a les 19h Assistència dels següents membres: Francesc Sabanés, alcalde; Ramon Bonet (CIU), Maria Cisteró (CIU); Joan Riera (CIU), Joan Graset (CIU), Jordi Prat (ERC), Antonio Bofarull (ERC) i Jordi Vives, en qualitat de secretari. Assistència de públic: 3 persones S’inicia la secció amb 5 minuts de retard. En primer lloc, s’aprova l’acta anterior, corresponent al ple d’investidura del passat 13 de juny. A continuació, Francesc Sabanés exposa la resolució d’alcaldia corresponent al nomenament de les regidories, que queda de la següent manera: Ramon Bonet: regidor d’obres i urbanisme. Maria Cisteró: regidora de cultura, joventut i festes Joan Riera: regidor d’agri- cultura i medi ambient Joan Graset: regidor d’equipaments públics, pedanies i cementiris. La resta de regidories les assumeix, Francesc Saba- nés com alcalde. Jordi Prat, en nom de l’oposició, comenta que se senten exclosos
d’aquest repartiment, ja que inicialment, assegura, es va dir que es contaria amb tots els membres de la corporació. Francesc Sabanés, respon, que no hi haurà cap problema en donar-los-hi alguna regidoria, però no es vol fer immediatament, sinó havent deixat passar un temps. Francesc Sabanés exposa que des del 13 de juny la seva dedicació laboral a l’alcaldia és del 75% de la jornada. Nomena Primer Tinent d’Alcalde a Ramon Bonet i Segona Tinent d’Alcalde i tresorera de l’Ajuntament a Maria Cisteró. S’estableix que les sessions plenàries se celebraran cada dos mesos. Sempre serà els dimecres a les 20 h del vespre (cada tercer dimecres de mes). El proper serà el 16 de setembre de 2015. Jordi Prat planteja l’opció de celebrar-ne una cada mes per així estar més al cas del dia a dia de l’Ajuntament. S’acorda, després d’aquesta petició, fer una reunió mensual, i mantenir els plens cada dos mesos. Francesc Sabanés presenta el nou règim de retribucions. El nou sou de l’alcalde ascendirà 30.000 euros bruts anuals que rebrà en 14 pagues i serà objecte de la corresponent retenció per IRPF.
DE PLE A PLE El preu per assistència al ple serà de 60 euros, quedant exclòs l’alcalde de cobrament. L’oposició considera exagerat aquest sou i així ho exposa. L’alcalde es defensa dient que no és exagerat, ja que hi ha una dedicació laboral exclusiva, que és just i que, a banda, entra dins la legalitat. Es nomena la Comissió Municipal de Delimitació, formada per: Francesc Sabanés, Ramon Bonet, Maria Cisteró, el secretari i la tècnica corresponent. Des d’ERC reclamen formar-ne part, i CIU accedeix a la petició. Es decideix substituir la Maria Cisteró pel Jordi Prat. S’estableixen les dues festes locals de l’any 2016. Seran el dilluns 25 d’abril i el dilluns 29 d’agost. S’explica la proposta de cobrir la vacant buida de secretària del Jutjat de Pau, després de la jubilació de la Carme. S’informa que aquesta plaça serà ocupada per la Núria Aguilar, que ja fa aquestes funcions en altres ajuntaments comarcals. La seva dedicació serà de 5 hores setmanals per feines relacionades amb el jutjat i el Registre Civil. Des d’ERC es questiona si realment aquesta persona és necessària i des de CIU s’assegura que sí, ja que l’actual secretària, Mireia Solé, no pot
assumir més funcions i no té la formació per a aquesta tasca. Es proposa la modificació de crèdit per poder atendre les despeses que es detallen a continuació: 1) Amortització del préstec ICO 2011, Arranjament de camins municipals i reforma coberta i campanar de l’església de Montlleó. Total a finançar: 53.122,26 €. Finançament que es proposa via Diputació, IEI i Bisbat de Solsona: 33.298,56 €. El Bisbat ha ingressat 2.697,39 euros corresponents a la porta d’accés a l’església vella de Pomar. Per tant, es podrà procedir ja a la seva col·locació. Respecte al tema pedanies. Francesc Sabanés informa que encara no estan tancades en tots els pobles. La idea és fer reunions amb els veïns, en els pobles on encara no està clar, per buscar persones que es postulin per aquest càrrec. Més endavant s’informarà de tots els alcaldes pedanis. Piscines: les piscines municipals es van obrir el dia previst, sense cap problema ni incidència. El bar el porta el Jaume Carles, igual que la temporada passada, ja que va ser l’únic que va presentar-ne una proposta. EL PROPER PLE SERÀ EL 16 DE SETEMBRE A LES 20 h
CONVERSES
L’ALCALDE DE RIBERA D’ONDARA
FRANCESC SABANÉS
HAN PASSAT JA TRES MESOS DES DE LES ELECCIONS MUNICIPALS, I HEM PENSAT QUE ERA UN BON MOMENT PER ASSEURE’NS AMB EL FRANCESC SABANÉS PER QUÈ ENS VALORÉS EL RESULTAT I ENS EXPLIQUÉS TOTES LES SEVES SENSACIONS UN COP PASSAT AQUEST TEMPS. HA ESTAT UNA CONVERSA MOLT FRANCA. DUES HORES EN LES QUALS ENS HA MOSTRAT LA SEVA CARA MÉS PROPERA, SINCERA I DIALOGANT. UNA ENTREVISTA PLENA DE TITULARS. NOSALTRES NO N’ESCOLLIM CAP, FEU-HO VOSALTRES MATEIXOS. Laura Puig
Ja estem a mig mes d’agost, han passat tres mesos des de les eleccions municipals, per tant, des de la distància, potser és un bon moment per valorar els resultats de les eleccions i tot el procés que es va viure. La meva valoració és molt positiva. Per què tot i que durant l’anterior legislatura no es va poder fer moltes coses a causa de la situació que ens vam trobar, ens fa sentir orgullosos que la gent ho hagi sabut valorar i entendre. A títol personal, és la primera vegada que em presentava en unes eleccions, ja que durant els tres anteriors anys m’havia hagut de sentir moltes vegades que jo era alcalde de rebot – cosa altrament certa -, tot i que cal no oblidar que escollim una llista i jo estava al número 3, però ara sí que puc dir que m’han escollit de manera democràtica.
“Ara sento que tinc més responsabilitat que abans” Entenc que per tant vaig aconseguir arribar a la gent, o si més no, vaig saber transmetre una confiança. I ara sento que tinc més responsabilitat que abans. Fa tres anys era un altre rol, sentia que havíem d’anar a salvar la situació i endreçar-la; i ara les sensacions són unes altres. Evidentment hem de continuar treballant per arreglar el màxim possible la situació, però
ara, a més les responsabilitats han agafat un altre caire. Esperàveu treure cinc regidors a les passades eleccions? Jo era optimista. Evidentment durant la campanya tens l’ocasió de parlar amb molta gent i en aquell moment pots percebre un xic el tarannà, i jo, en general, vaig tenir sempre sensacions força bones. M’he sentit molt recolzat per la gent, molt més del que jo mateix m’hagués pogut imaginar, en un principi, venint de fora. Segurament si m’hagués presentat a les anteriors eleccions (2011) no haguera tret el resultat actual, ni de bon tros! La gent no em coneixia, no sabia qui era, i això als pobles petits es valora molt. Però m’he sentit molt bé, molt ben acollit, des del primer dia que vaig decidir agafar l’alcaldia, moltes persones s’han atansat a parlar, a oferir-me col·laboració, a preguntar, a demanar-me ajuda, m’han facilitat les coses... i això et fa sentir bé i optimista. Tot i això, sempre hi ha un respecte, una incertesa lògica, que em feia ser molt cautelós i prudent. Et diré més, i molt sincerament, m’hauria defraudat no haver guanyat. Per què? Per què jo entenc que acceptar l’alcaldia, fa tres anys, tal com ho
vaig fer, s’havia de ser valent. Era un repte complicat. I amb això, vull que quedi clar, que no ho dic per autoimposar-me medalles ni per donar una sensació de ser “el salvador del municipi”. No. Ben lluny de tot això. Però ningú podrà negar que hi havia una situació molt difícil. No solament pel que fa als números, sinó també en l’àmbit de la gestió, en el dia a dia, al carrer hi havia certa incertesa i preocupació del que estava passant a escala d’Ajuntament (amb poc més d’un any 3 alcaldes diferents). I el fàcil era marxar en aquell moment, com altres regidors van fer; acció totalment respectable i sobretot comprensible. Per tant, entenc que després d’aquesta feina, de tres anys, que ha estat més interna, que no pas de cara en fora, m’hauria decebut que no s’hagués valorat i que no hagués arribat als veïns tot el que s’havia fet.
“M’hagués defraudat no haver guanyat, fins i tot si hagues tret quatre regidors hagués estat una decepció” Fins i tot, tenia clar que si no haguéssim sortit, jo hauria plegat. Sempre ho vaig dir, també vaig ser criticat per aquesta afirmació; però jo entenc que si no podia tenir la confiança de la majoria de la gent després de tot el que es va fer, no valia la pena continuar. M’hau-
ria decebut! Fins i tot un 4 a 3 (4 regidors CIU i 3 ERC) m’hauria decebut. Potser és per què jo m’ho crec. Jo sé tot el que s’ha hagut de fer, jo ho he viscut, i sento que havia de ser així. M’hauria sabut molt greu. Per què al final, això voldria dir que no hagues sabut arribar a les persones. Estic content que s’hagi valorat tot plegat. Vau diferenciar-vos per dur dues dones a la llista, una de les quals ha entrat a l’Ajuntament... Això és quelcom que tenia molt clar. Jo volia dones a la llista. És molt bo que hi siguin, ja que les dones aporten una sensibilitat diferent, un sentit comú, un equilibri... en l’àmbit municipal, crec que hi ha molts temes, que el punt de vista femení és molt important de tenir-lo. El més sorprenent és que fins ara no hi hagi hagut mai una dona dins de l’ajuntament de Ribera d’Ondara – encara ningú m’ha pogut confirmar el contrari – i això és quelcom estrany. És molt positiu. I a més, la Maria és jove, activa, valenta, amb ganes d’aportar molt... i a més, és una persona que quan li vaig proposar venir a la nostra llista, des del primer moment em va dir que sí, i això també és molt encoratjador. S’ha comentat (i fins i tot criticat) que durant els anteriors tres anys no vas comptar massa amb
els teus regidors. Què n’has de dir d’això? Jo puc dir que això no és cert, i sobretot dit d’aquesta manera. A més, em considero una persona que m’agrada comptar amb la gent, que prefereixo treballar sempre en equip, que m’agrada delegar, per tant això xoca molt amb la concepció que tinc de mi mateix. D’altra banda, sóc conscient que la dedicació que hi poden tenir els regidors, no té res a veure a la que hi pot tenir l’alcalde, no puc sobrecarregar de feina a ningú, ja que tothom té una situació diferent. Tot i això, he de dir, i amb això no vull ofendre a ningú, però és una realitat fragant, que jo l’equip l’he fet ara; no el vaig fer fa quatre anys. Però també vull afegir que amb els regidors que vaig estar durant l’anterior legislatura són persones que hi he treballat molt a gust, que hi he tingut, i continuo tenint, bona sintonia, però és evident que és un equip fet i escollit per una altra persona (anterior alcalde, Josep M. Puig) i no per mi. L’equip, o la llista que jo portava al maig de 2015, era un grup de gent pensat segons les necessitats que vaig creure convenients, dins les diferents àrees, analitzant-ne els perfils segons el que jo creia que era necessari per al bon funcionament de l’Ajuntament. També sé que s’ha comentat el fet que el Ramon Bonet, en aquell moment a l’oposició, hagi estat
amb el regidor que més hi hagués comptat. Però si això és així, és per què aquesta persona en tot moment em va ajudar, em fa fer confiança i costat; i això al final, crec que ha d’anar més enllà del color polític o el fet que ell fos a l’oposició. El més important és la bona predisposició per treballar pel municipi i els veïns, i amb el Ramon es van donar aquestes circumstàncies per aquest motiu, li vaig proposar anar plegats a la llista per no dividir tant el Municipi. És simplement això. Tot ben senzill. Per tant, aquesta pregunta la podríem tornar a fer d’aquí quatre anys, just quan acabi la legislatura Això mateix, m’agradaria que fos així. I així llavors es podrà valorar més correctament si he comptat amb l’equip o no.
Per tu és un handicap no viure al municipi? Jo crec que això no és cap problema. Te’n diria varis d’alcaldes que no hi viuen. Però de fet, al final es podria reduir que jo vaig a dormir a Tàrrega, i per una qüestió personal que tots ja sabem. La resta del dia sóc aquí. Quina importància té això? Trobo que, sincerament, és un tema, que sé que se n’ha parlat força, però que jo trobo absurd. Jo he viscut 8 anys aquí, crec que conec prou bé el municipi i la seva gent, m’estimo aquests pobles, gaudeixo amb la feina que faig i el meu fill va a l’escola del municipi. Quan arribi el moment em vull tornar a instal·lar aquí, però la vida dóna molts tombs i cal saber viure les diferents situacions que ens presenta. Ja està. El meu 75%, mínim, de jornada el passo aquí. Ja que ho comentes, creus que un alcalde d’un municipi com Ribera d’Ondara ha de tenir una jornada del 75% de dedicació? Jo per l’experiència d’aquests últims tres anys, he de dir que una dedicació del 75% és bona pel municipi. Per què si no haguéssim dedicat el que hem dedicat els últims tres anys no haguéssim pogut fer encarrilar la situació de l’Ajuntament. Per què al final, no són les hores que jo pugui estar al despatx, són moltes més hores les que hi ha darrere un ajuntament. El telèfon està operatiu les 24 h.
Són reunions, viatges a Barcelona, Lleida, etc. Llavors fa que la dedicació sigui molt relativa, costa de valorar-la. És molt important estar en contacte amb els veïns dels diferents nuclis, la comunicació és bàsica i això també comporta hores de dedicació. Quin és el primer projecte en el qual esteu treballant? Ara el que estem fent i ens hi posarem més intensivament a partir del setembre, és reunions en cada poble, per obtenir una llista que en boca dels veïns són accions i intervencions que consideren prioritàries en cada nucli. I crear un pla de govern (juntament amb les accions que vàrem posar al programa electoral) i treballar en base aquestes accions de forma planificada. Aquí els alcaldes pedanis tindran molta importància. A part, de tot el tema d’endreçar i organitzar tot el material i béns municipals per què hi hagi major control. Ja que possiblement la confiança i la flexibilitat havia fet que ara hi hagués cert descontrol. Al vostre programa electoral portàveu la construcció d’un tanatori. Això l’anterior legislatura, en la llista de CIU, en la qual tu també estàves també estava proposta. Per què llavors no es va tirar endavant i ara sí s’hauria de tirar endavant? Què ha canviat?
Si vam dir ara, que es faria és per què es pot fer. Fins i tot ja l’haguérem pogut fer. Fa poc més de mig any, a la Diputació hi havia partida econòmica per fer tanatoris, però no ho vam tirar endavant per què la proposta que ens feien era molt costosa, ja que s’havia de fer un nou edifici. Jo els hi vaig fer la proposta de fer-lo, però aprofitant un edifici municipal i que solament s’hagués de fer l’adequació interior, intervenció que és molt més barata. I així sí que ho podríem fer. Tenim l’edifici i tenim el finançament. Per tant, es pot fer, i segurament ho tirarem endavant. Locals municipals. Aquest també és un tema un xic controvertit, ja que l’ús que se’n fa a vegades no és el més òptim. Si et sembla bé, farem un repàs als locals municipals més destacats i m’expliques si teniu previst fer-hi algun tipus d’intervenció o donar-li un nou aire. El primer: l’antic consultori mèdic, on ara hi ha La Botigueta. Aquest és el local més rentable que tenim al municipi. És un local que teòricament era el de les entitats, però tenia una utilitat molt minsa. Estava desaprofitat. I ara es dóna un servei de pa, que jo personalment n’estic molt orgullós. I crec que no n’ha de canviar l’ús. El magatzem municipal. Aquí el que cal és que hi hagi uns
responsables que en tinguin les claus, per evitar descontrol. El primer que farem és netejar-lo tot i després hi farem uns separadors que serviran per endreçar de forma organitzada el material, de les diferents festes que es fan o de les entitats que ho necessitin. El Lokal de joves Aquest local funciona a mitges. Per què fa funció pels joves que es volen connectar a Internet, per fer reunions i inclús de “gauteque” (!). Possiblement li hauríem de donar un altre caire. S’ha pensat d’habilitar-ho com a alberg, ja que aquí ens trobem en lloc de pas, tant pel camí de Sant Jaume, com el camí Ignasià. Una altra opció és crear un petit viver d’empreses, per què joves del municipi poguessin tenir un lloc per començar. Per tant, hem d’acabar de valorar-ho i decidir-ne el futur. El local dels Aimerics Aquí també haurem de mirar de fer algun canvi. Aquest lloc en el seu inici es va pensar com un espai jove, un lloc que es pogués utilitzar de cara a les festes, també com a alternativa al bar, per què el jovent tingues el seu espai i sobretot obert a tothom. Això no està sent així, està tenint un ús massa particular i està clar, que hi hauran d’haver canvis.
Ara que parlàvem dels locals socials que hi ha a força pobles del municipi, potser és un bon moment per reivindicar la presència d’aquests pobles, que de vegades es poden sentir una mica desplaçats a causa del centralisme de Sant Antolí i Vilanova. Sí, de fet, la tria del regidor Joan Riera de Gramuntell era, en part, per apropar la zona de Llindars, Gramuntell, la Sisquella i això ja és un primer pas. Com també m’hagués agradat que hi hagués hagut alguna persona de Montpalau. I de fet, el cinema a la fresca que hem fet durant el juliol ja partia d’aquesta idea. La idea és que els veïns d’aquests nuclis se sentin que formen part de Ribera d’Ondara. Sobretot això. No és tant la idea que els veïns d’un poble vagin a l’altre, sinó que cadascú se senti a gust al seu poble. Tinc ganes de fer intervencions en aquests pobles, ja que estan força deixats, i cal i val la pena de treballar-hi. És necessari apropar-nos, que sàpiguen que hi som al dia a dia. Per acabar i canviant un xic de tema. Tu et postulaves com a president del Consell Comarcal de la Segarra, però finalment l’escollit va ser un altre, en Xavier Casoliva (ERC) de Guissona. Com vas viure tot aquest procés? Jo de fet no em vaig plantejar mai ser president del Consell
Comarcal, ni tan sols em motivava. És una figura molt política, a diferència de la figura de l’alcalde d’un municipi que és més proper a la gent. No m’hi veia pas. Però, inicialment el candidat per CIU havia de ser l’Aleix Bochaca (Convergent), alcalde de Sant Ramon, i jo estava a la llista i es comptava amb mi com a conseller, lloc on sí que em sentia còmode.
“Jo no em vaig plantejar mai ser president del Consell Comarcal, va ser quelcom que va sorgir” Però vaig rebre una trucada de la direcció del partit i em va dir que a causa d’un dels pactes interns de CIU, tocava que el Consell Comarcal de la Segarra fos d’Unió, i que el màxim representant havia de ser jo, i que a més ja hi havia un acord amb els Socialistes que ens votarien a favor. Jo, després de la sorpresa, li vaig dir que acceptava el repte si es formava un grup de gent que confiava en mi, i no solament per què fos quelcom escollit ha dit per pactes en concret, ja que això no m’interessava. Quan aquesta informació va arribar a Convergència hi va haver una petita revolució, ja que no va caure gaire en gràcia que el candidat a la presidència fos una persona d’UNIO. Tot i que no va ser res personal per què mantenim una molt bona relació.
Però a poc a poc es va anar arribant a acords. Sabíem amb els vots que podíem comptar i amb els que no per què poguéssim entrar a la presidència del Consell, de fet és un autèntic joc de Trons, cosa que no m’agradava gens. I unes hores abans de la votació, el vot clau que ens podia donar la victòria, dels Socialistes, ens va comunicar que finalment no ens donaria el seu vot, ja que en Miquel Julià estava molt pressionat pel partit i per ERC i feia dies que no podia dormir. Ens va reconèixer que per una situació personal (regidor a Guissona amb cartera i a l’equip de govern) era gairebé inviable el seu suport. I finalment va acabar així, no vàrem aconseguir la presidència del Consell Comarcal de la Segarra, i una vegada més els pactes entre partits per interessos personals han tingut més pes que la força més votada. I així funciona, per desgràcia, la política. A títol personal he de dir que n’he tret moltes conclusions i a la vegada una gran experiència. Aquest és el relat dels fets des de la meva òptica. Després de la separació de Convergència i Unió, en quin lloc polític et podem ubicar, i sobretot en clau de 27S? Mira, sincerament i no me’n vull amagar, ara estic força incòmode dins d’Unió per tot el que està
passant. Jo dins de CIU em sentia bé. En el seu moment jo vaig entrar a Unió, per què l’alcalde que hi havia (Josep M. Puig) m’ho va demanar, i com que entrava de nou a l’Ajunament em va semblar bé com una forma de sumar i tampoc donava molta importància a les inicials. De fet, jo a escala de municipi continuo sent representant de CIU, ja que aquestes són les ordres que ens van marcar des del partit. Se’ns va indicar que els ajuntaments continuaríem sent de CIU, almenys fins que acabi aquesta legislatura, ja que la gent va votar aquestes sigles. Una altra cosa és personalment. Jo defensaré la plena sobirania i la independència fins on calgui. Ho hem fet al 9N, ho hem fet afiliant-nos a l’AMI, ho hem fet recolzat al president de la Generalitat, el Sr. Mas, anant al Parlament, ho hem fet col·locant l’estelada a l’Ajuntament i ho farem fins on faci falta. Ho tinc molt clar, quin ha de ser el suport des de l’Ajuntament al procés que estem vivint, independentment de les inicials on jo personalment sigui. També tinc clar que d’aquí a 4 anys prendre una decisió personal sobre la meva afiliació a Unió. I no ho faig ara, per què vull fer amb calma, i després del 27S veure com queda tot plegat, ja que estic segur que canviaran moltes coses. No tinc gens de pressa i si no ho he fet abans és per què per sobre
de les inicials hi ha les persones i és a la gent a qui em dec. Doncs, ja per acabar, si et ve de gust, pots dirigir unes paraules als lectors de la revista. Doncs sí, vull donar les gràcies a tothom qui va confiar amb el grup que represento en les passades eleccions municipals, a totes aquelles persones que van tenir la valentia de formar part de la llista, als nous regidors i tota aquella gent que tot i no estar amb cap llista em donen suport i m’ajuden en el dia a dia. Durant la campanya electoral crec que es va crear molta tensió, es van arribar dir moltes coses, totalment innecessàries i desencertades, fet que em va sorprendre, ja que no m’ho esperava, la veritat. Pensava que teníem un Municipi força tranquil, de fet vaig posar molta part del meu esforç per
crear una unitat municipal. Que tothom se sentis tractat per igual. Tot el que va passar durant la campanya, he de reconèixer que, em va desmotivar, em va generar un gran desànim, a banda que em va sorprendre molt. Però després, en conèixer els resultats de les eleccions, a poc a poc es va anar calmant. Molta gent m’ha parat pel carrer felicitant-me, donant-me les gràcies; i això no té preu. He de dir què em sento molt estimat. I això, per algú que ha vingut de fora, té molt valor. Procuraré tornar la confiança dipositada amb treball i esforç, i sempre des de la humitat, l’honradesa, el respecte i el sentit comú. Continuaré treballant per recuperar aquesta unitat tan necessària als municipis petits, i poder crear un entorn òptim pel bé comú de tots. Gràcies.
Reportatge fotogràfic fet a Montfar
1- CEFALEA 2- GASTROEN TERITIS 3- HIPOACÚSIA 4- FRACTURA 5- ALOPÈCIA 6- DERMATITIS 7- HIPERHIDROSIS 8- RIN ITIS 9- HIPERTÈRMIA 10- EDEMA 11- BRADIPNEA 12- MUGGET 13- PERITON ITIS 14- BRUXISME 15- DETERIORAMEN T COGN ITIU 16- ESCALP
Saludablement
Ha arribat l’estiu i crec que ve més de gust fer passatemps que no pas estudiar o llegir. Per això, afegeixo 2 jocs. El primer tracta de relacionar la paraula tècnica de salut amb el seu significat. El segon tracta d’ordenar unes paraules per obtenir una frase que ens dóna consells per la salut. En l’exercici dos, la primera paraula és sempre la que comença amb majúscula. Divertiu-vos! Aida Bonet
Mal de panxa Sordera Mal de cap Estrip a la pell Irritació de la pell Excés de suor Os trencat Pèrdua de cabell Rajada de nas Febre Fongs a la boca Pèrdua de memòria Respiració més lenta del normal Retenció de líquids a les extremitats Inflamació del peritoneu Estrènyer les dents mentre es dorm
1- Si crema tenir moreno un has vols de bon lluir, solar 2- Qui estar, la dieta sa vol cuidar seva de ha 3- Si gastar sabatilles aprimar, de has vols esportives tu et 4- Si sal has la teva baixar, vols tensió la d’aniquilar
COL·LABORACIÓ
Montpalau, un poble de Ribera d’Ondara Encara que als lectors de la revista els hi sembli estrany, Montpalau, poble situat al nord del municipi, pertany a Ribera d’Ondara ja sigui, per la seva proximitat a Montlleó o pels 3,5 km que hi ha de recorregut. Els avis del nostre poble anaven caminant fins a Sant Antolí a l’escola i a altres esdeveniments d’aquells temps (any 1925), però això va canviar quan als voltants dels anys 1930-1940 es va construir la carretera que unia les Oluges amb Sant Guim de Freixenet i per tant el poble passava a tenir accés des de la vall del Sió. A partir d’aquí, Sant Guim ha estat un poble de referència, ja que cada dijous se celebrava el mercat setmanal i és on hi anaven molts comerciants i ramaders. En l’àmbit comercial cal destacar l’obertura de molts negocis com ara ferrers, “pallissaires”, basters, la fàbrica de filferros... Un acord entre els metges d’aquells temps van fer que la població de Montpalau passés a tenir com a
metge de referència el de Sant Guim. Posteriorment va ser la farmàcia i l’Escola Pública l’Estel. Oblidats del municipi no ens hi sentim, però si allunyats Des que es va asfaltar el camí de Montpalau als Hostalets ens sentim una mica més a prop, ja que fins aleshores no teníem cap via directa cap a la zona de Sant Antolí. Calia anar a fer volta a Cervera o Sant Guim. Tot i així, als veïns del poble no ens és suficient. Cal reconèixer que hi ha un volum més gran de cotxes que utilitzen aquesta via asfaltada per travessar d’una vall a l’altra i agafar l’autovia A2. Esperem que aquests quatre anys de la nova legislatura, l’alcalde entrant, el Sr. Francesc Sabanés, continuï amb la voluntat d’ajudar els pobles més allunyats fent-nos sentir més pròxims a Sant Antolí i poder compartir, col·laborar, apropar-nos i conèixer-nos millor tots els veïns. JOSEP M. RIERA
El conflicte per les aigües del
riu d’Ondara Al llarg dels anys, en aquesta revista molt sovint hem parlat de l’aigua. Tot i que fixant-nos-hi bé, normalment en parlem quan carrega connotacions negatives. Tots recordarem els forts aiguats de fa set anys que van afectar habitatges i infraestructures municipals; o molt més recent, tots ens lamentem de la manca de pluja d’enguany, fet que va fer patir per la collita d’enguany. Per tant, queda dit que sovint destaquem aquest element quan, sigui per manca o per
excés, fa mal. Mai tenim l’ocasió de parlar en positiu. El nostre riu Ondara, per exemple, sempre ens passa força desapercebut, ja sigui per la poqueta aigua que transporta o per la brutícia que l’amaga. Hi és, però hi vivim d’esquena. Les poques ocasions que ens podem permetre la satisfacció de parlar d’aigua, i fer-ho de forma positiva és quan ens referim, a la tan estimada Aigua de Rubinat. Aquesta sí que ens “transporta” a grans històries antigues, vells relats
Laura Puig
que van fer de Rubinat, i la vall de l’Ondara, un lloc conegut arreu i admirat per la riquesa de l’aigua mineromedicinal que soterrava. Però això, ara, ja són figues d’un altre paner, ja que molt abans que el Dr. Llorach descobrís les propietats de l’aigua de Rubinat i molt abans que el riu passes a convertir-se en un protagonista secundari n’hi va haver uns quants que es van barallar, i molt, per aconseguir el control de les aigües, de l’oblidat, riu Ondara.
En els retalls que trobeu en aquestes pàgines, hi veiem una vista de la ciutat de Cervera i el seu entorn de l’any 1718. A banda, dels colors, el manuscrit és ideal per il·lustrar el tema que en aquest petit article tractarem, ja que en el dibuix s’hi entenen moltes coses. Sobretot ens hem de fixar amb la part inferior, per allà on passa el riu que el pintor anomena, Cervera, però que es tracta del riu Ondara. Al costat del riu hi veiem molins, fonts, adoberies i granges; però també hi trobem alguns personatges que es convertiran en els protagonistes de la nostra explicació.
Encapçala la pintura la ciutat de Cervera presidida per l’església de Santa Maria i la Universitat. Al seu costat, la resta de pobles que convivien de ben a prop amb el riu Ondara.
Tancaven les aigües dels molins, tapaven els ullals dels recs... Carretera enllà, cap a l’altura de Rubinat (XX) hi veiem (XXI) la comitiva de les autoritats cerverines precedida pels macers, escopeters i sonadors de trompetes, fent camí per tal d’acomplir la missió de tancar les aigües dels molins, tapar els ullals dels recs i fer altres actes de
El riu Ondara el varen batejar com a riu Cervera. Era la millor manera de demostrar arreu qui en tenia la propietat i qui exercia autoritat per sobre dels altres. domini per demostrar arreu qui era el propietari de les aigües del riu d’Ondara. Aquesta sortida es feia de forma anual, des del segle XIV, quan les primitives autoritats municipals cerverines prenien possessió de les aigües en virtut d’uns privilegis. Els veïns dels nostres pobles s’enfrontaven a Llegenda: XX - Rubinat XXI - Comitiva XXII - Sant Antolí XXIII - Ondara (ruïnes) XXIV - Pallerols XXV - Civit XXVI - Bordell
greus penes si gosaven utilitzar l’aigua per fer funcionar els seus molins o simplement per regar l’hort. L’aigua era d’uns pocs, i aquests controlaven quan i qui la podia utilitzar. Tot això feia que la vida dels veïns dels pobles de la vora del riu Ondara fos força dura per la mancança d’aquest bé tan preuat. Eren altres temps...
FM 2015 HOSTALETS, SANT ANTOLÍ I VILANOVA, POMAR I BRIANÇÓ
Dijous 27 d’Agost 12h a 15h Festa aquàtica a les piscines municipals 21h Sopar de germanor a la pista poliesportiva (12€ persona). Reserves a la piscina o al telèfon 654 407 786 (Jaume) 22.30h Música tradicional amb Les Filomenes Divendres 28 d’Agost 20h Concurs de postres típics de la zona (Pista d’estiu del Cafè) 21h Sopar i cinema a la fresca als Hostalets (2€ persona). Entrepà i beure + degustació dels postres típics Dissabte 29 d’Agost 12h Missa solemne 12h a 14h Concurs de pintura ràpida (pàrquing del Cafè) 12h a 14h Inflables i animació infantil (pàrquing del Cafè) 16h a 19h Torneig de “ Botifarra” (cafè l’Amistat) 18h a 20h Festa de l’escuma i piscina (Pista poliesportiva)
19h a 20.30h IV Campionat de llançament de bóta de muntanya (camp de futbol) 20.30h a 23.30h Ball seguit de tarda i nit amb el grup “ Montse & Joe“ Diumenge 30 d’Agost 10h Missa solemne XIX Trobada de puntaires al Local social l’Amistat. 10h Recepció i salutació 11h Esmorzar 13h Entrega d’obsequis 11h a 13h Tren turístic 12h a 14h Inflables lúdic (shotdown) i Castell tovogan 17h a 18h Animació infantil “ La Guitlla” i una carreta de contes. Després coca i xocolata. 18h a 20h Inflables lúdic (shotdown) i Castell tovogan 19h Futbol de Festa Major FC Ribera d’Ondara CF Montoliu de Lleida. 20h Màgia i humor amb Toni de las Heras 21.15h Castell de focs de fi de festa major (Aimerics)
Com ha anat la collita d’enguany? Presentem diferents opinions de pagesos de Ribera d’Ondara i Talavera sobre la collita d’aquest any. Entre tots, més joves i més grans, ens confeccionen una interessant radiografia de la campanya 2015 que pretén convertir-se, any rere any, amb el diari històric del treball al camp a la vall del riu Ondara. Gràcies! Deixem-los parlar...
JOAN SALAT Cal Joanet, SURÓ
XAVI CAMPS Cal Camps, CIVIT
Durant unes setmanes va semblar que pintava malament, però al final la campanya ha estat semblant als últims anys. Aquí “dalt” a Suró hem tret bon rendiment dels pèsols.marca.
El mes de maig no va ploure i això va fer que la collita no creixes com ho havia de fer. Va fer massa calor, massa sol, i va quedar tot ressec. Ja que ha de ser aquest mes, i l’abril, quan ha de fer una bona crescuda. Tot i que la terra cap aquí dalt és més humida, que a baix a la Ribera d’Ondara, això tampoc va ajudar. Sóc pessimista. Jo he sembrat blat, ordi, pèsols, colza i civada i tot ha anat molt semblat.
Aquesta campanya la collita ha estat com molts altres anys a la comarca de la Segarra, de fet podríem dir que el rendiment obtingut està pròxim a la mitja d’una sèrie històrica de la comarca. Fins a la primavera les expectatives de collita eren molt bones, la planta creixia molt bé i el moment de l’espigat també va ser correcte. Tanmateix durant el maig vam tenir una “pedregada seca”: 3 dies de calor intensa van fer que el sembrat passés d’un color verd intens a ser blanc, fet que va provocar una disminució de collita. Ha estat un any desigual, generalitzant el cereal que es va sembrar d’hora ha tingut millor rendiment que el que es va sembrar tard. Tal com diu la dita: “del sembrar i del casar, fa de mal aconsellar!”
JOSEP GASSÓ Cal Prats, POMAR
RAMON CANELA
JORDI RIERA Cal Nicolau, MONTPALAU
Aquesta collita no ha estat ni molt bona ni molt dolenta. El mes de maig ha estat el nostre pitjor enemic, ja que va ser un mes massa sec i amb una setmana molt calorosa. Sort que s’hi va arribar amb reserves d’aigua suficient gràcies a les pluges que van caure durant l’hivern i la neu. Personalment el que m’ha anat més bé és l’ordi. També volia dir que, com que quan vam començar a sembrar encara no havia plogut gairebé gens hem necessitat més herbicides, i per tant els beneficis s’han reduït.
La collita d’enguany ha anat millor del que semblava. Ha estat una collita normal, tot i que amb la sequera i les calors del mes de maig crèiem que en perdríem un bon percentatge. Finalment no ha estat així i a la majoria de pagesos ens ha sorprès aquesta millora de les expectatives que teníem abans de començar la campanya d’aquest estiu.
Cal Vilanova, RUBINAT
MONTSE PINÓS Ca la Esperança, BELLMUNT DE SEGARRA
La valoració que faig de la collita 2015 és mitjana. Es va començar amb una bona sembra. A causa del fred va costar que creixes, va espigar bé, però el sol de l’abril i el maig i la manca d’aigua va fer que el gra no s’omplis correctament. Va quedar prim, sobretot el blat. L’ordi ha tingut bon rendiment.
JAUME JOVÉ
Cal Torra, HOSTALETS
La collita va començar amb molt bona
JORDI TORRES
Cal Bòria, SANT ANTOLÍ
La collita d’enguany ha estat una mica inferior a la de l’any passat, en part per la calor anormal del mes de maig (vam arribar a 3637 graus) i, en part per la poca pluja també durant el mes de maig (gairebé sense precipitació, ja que l’última
naixença del sembrat, les pluges de l’hivern també van acompanyar. A sortida de l’hivern hi havia molt
pluja important va ser el dia 26 d’abril). Les dues coses han fet baixar el pes específic i, conseqüentment, s’han registrat menys quilos de gra, tant de blat com d’ordi. Aquest any, s’ha notat molt la diferència de producció entre les terres més bones (fondalades) i les terres més dolentes (o
bona collita, però després d’una primavera poc plujosa i la calor anticipada va fer que s’avances la collita. Es preveia que seria molt dolenta però al final els ordis han anat bastant bé i els blats, com que tenen un cicle vegetatiu més llarg no van poder acabar bé el seu cicle i no han anat tan bé. solanes), on s’ha notat més encara l’estrès hídric. Altres anys aquesta diferència, no s’apreciava tant. Pel que fa a la palla, la collita també ha sigut inferior a la de l’any passat, ja que la poca precipitació del mes de maig va parar el desenvolupament de la planta. També s’ha notat un descens en la producció del pèsol (li ha faltat una florida) i de la colza (les tavelles no han omplert tant, per la qual cosa el gra ha estat més petit i això ha derivat en una manca de quilos per hectàrea).
JOAN ROCA Cal Roca, PALLEROLS
FERRAN COMPANYS
Aquest any les fortes calors del mes de maig van assecar la planta abans d’hora, que hagués necessitat més pluja. Això va afectar sobretot el blat. Malgrat tot, amb l’ordi es va arribar als 4.000 kgs. per hectàrea i amb el blat a uns 3.000 kgs. per hectàrea, que com diu la gent gran dels nostres pobles: “pel que semblava, Déu n’hi do!”. Esperem que l’any vinent hi pugui haver una collita igual o millor.
Enguany ens esperàvem una bona collita de blat i ordi a Talavera gràcies a una tardor i un hivern generosos amb pluges i un temps favorable pel cereal, fins aquí tot bé, però durant el mes de maig vam patir una onada d’altes temperatures, arribant als 30 graus, just quan el gra estava a mig migra impedint un correcte creixement i provocant una mida i pes inferior, causant una reducció de la producció, tot i així està dins la mitjana de campanyes anteriors. Ja és ben certa aquella dita catalana que diu “no diguis blat si no el tens al sac i ben lligat”.
XAVI SARRI
Cal Piqué, MONTFAR
Cal Salvet, TALAVERA
Collita del 15! Venint d’on venim de dues collites històriques, no ha estat a l’altura de les dues ultimes, tot i que contrastat-ho amb gent d’altres punts de la Segarra tenim un terme privilegiat. Faltarà veure si acompanyen els preus... Quant a rendiment, s’han superat els barems psicològics dels 4000 kg/ ha, col·loquialment el 20 per 1a.
“Encara...”, “per lo que semblava...” “deu n’hi do!” són expressions típiques dels pagesos de les nostres contrades, que anem repetim any darrere any amb motius de fons molt diversos, un any ens toca un cop de calor, un altre una gelada tardana, una pedregada, etc. Però això és el bo de la nostra feina i per això som nosaltres qui la fem. Pel que fa a aquest any ens ha tocat un cop de calor que ha impedit que assolíssim una collita rècord. Ens hem quedat en una bona collita almenys a la zona de Pavia, destacar el pèsol pel seu bon rendiment i com a negatiu la colza que he tingut unes produccions més baixes del que esperàvem.
ANTONIO PERETA Cal Seguet, BRIANÇÓ
La collita del 2015 no ha estat gaire bona. A la tardor la naixença dels sembrats va
ser bona, a finals de novembre va ploure molt i va provocar alguns problemes de rentat en les terres més primes i que alguns cereals en néixer s’ofeguessin. La primavera va ser bona fins al maig que va pujar molt la temperatura coincidint amb el període en què la collita estava granant, això va provocar uns rendiments més baixos del que s’esperava. Les sembres més primerenques i amb varietats que granen
JOSEP M. CLÀRIA Cal Cristòfol, PAVIA
més ràpid són les que van anar més bé, els blats en granar més tard que els ordis es van veure més afectats sortint uns grans més migrats. En tindre un final de primavera més calorós i amb menys pluja també es va reduir la quantitat de palla. Es van sembrar pèsols que com que no va acompanyar la primavera no van acabar de fer totes les tavelles possibles i va disminuir la quantitat de producció.
Malauradament no hem aconseguit cap testimoni de Llindars, l’únic poble que ens ha mancat.
JOSEP M. TRILLA
Cal Bosch, LA SISQUELLA
Enguany la collita a la Sisquella no ha estat tan bona com s’esperava. Veníem d’un bon hivern on la neu havia aportat a la terra la humitat necessària, però les
RAMON RIERA
Cal Anguera, GRAMUNTELL
elevades temperatures de les primeres setmanes de maig, junt amb el vent de ponent que a la Sisquella hi toca de valent, van fer que al final parlem d’un any de mitja collita. El cultiu de pèsols és el que millor s’ha adaptat a aquesta climatologia, seguit de la colza i l’ordi. El rendiment del blat també ha estat més baix del previst. Des de la Sisquella esperem que l’any que ve puguem dir que hem fet una bona, bona collita i que l’acompanyin uns molt bons preus.
Per aquí, en aquesta zona de Gramuntell, la collita ha anat força bé. Ja hi firmaria per què l’any vinent fos com aquest any. Nosaltres hem sembrat blat i ordi, amb sembra directa, però ens plantegem l’any vinent fer alguna altra cosa, com pèsols, per no haver de deixar cap tros parat.
FRANCISCO CISTERÓ Cal Cisteró, SANT PERE DELS ARQUELLS
A causa de la sequera d’aquest any, l’ordi i el blat no han granat prou i això es nota en el pes del gra. Com que ha pesat menys, el rendiment de quilos per hectàrea també ha disminuït. Alguna varietat, tant de blat com d’ordi, han anat millor que d’altres. Una altra cosa que també afecta és que el preu del cereal està anant a la baixa. En general, podríem dir que ha estat una collita força regular i menor, si la comparem amb la de l’any passat.
1946
Aquí podem veure, o intuir, les teulades de les cases que formaven Montlleó. I també, el traçat circular, estil clos que tenia el poble.
Montlleó
1946-2015 2015
1946
Us presentem aquesta aplicació tan útil i curiosa. Ens permet comparar fotografies aèries dels nostres pobles amb una diferència de gairebé 70 anys. Fotos de l’esquerra, any 1946; fotos de la dreta: 2015. Fixeu-vos-hi bé. És molt interessant!
Mas Claret
1946
2015 Hostalets
Llindars
1946
2015 Sant Antolí, “castell” i la plaça, que formava “Vilanova”
Raval de Sant Antolí i Vilanova, zona esportiva i espai del Local l’Amistat
1946
2015 Rubinat
Sant Pere dels Arquells
1946
2015 Brian莽贸
Pomar
1946
2015 Montfar
Montpalau
1946
2015 La Sisquella
Gramuntell
MOMENTS MUSICALS Ondara Gòspel: 5 anys_______________________ Marta Augé El passat 21 de març Ondara Gospel vam actuar a les residències de Bellpuig. Aprofitant la jornada vam celebrar els 5 anys de la formació. Rondava l’any 2010 quan estàvem acabant una classe de ioga amb la Maria Andreu a Tàrrega. Vam començar a parlar de coses que ens agradaria fer durant aquesta vida i algunes de nosaltres vam coincidir que voldríem cantar en un cor de gospel. Com que jo em dedi-
co a la música, sovint em preguntaren si coneixia algú que volgués dirigir un cor semblant, però jo, posada com estic en el món de la música clàssica, creia que no coneixia a ningú. Uns dies més tard vaig coincidir amb la cerverina Mireia Rossich per fer un assaig. Com que feia molt temps que no ens veiem ens vam posar el dia. Ella m’ explicava que havia estudiat l’especialitat de musical a l’Institut del Teatre, que
cantava a l’Institut de Gospel de Barcelona i que feia tallers per cors amateurs. Mentre parlava no em podia creure el que estava sentint!! Li vaig dir si li interessaria dirigir un cor nou de gospel i ella em va dir si sense pensar-s’ho! Vaig contactar amb la Maria: ja teníem directora!! Vam preparar-ho tot per poder fer una reunió informativa el dia 24 de març a la sala de l’Ajuntament de Ribera Ondara i el
dia 10 d’abril vam començar els assaigs. Fins al juny van ser uns primers mesos de prova i, com que va funcionar, el setembre hi vam tornar! Optàrem pel nom Ondara Gospel perquè Ondara és el riu que uneix els dos “bressols” del cor: Ribera Ondara i Tàrrega. A partir d’aquí la idea era que el cor estigués format per gent de diferents indrets, un punt d’unió dels pobles de la Segarra,
l’Urgell i les comarques del voltant. Vam fer la primera actuació el 18 de desembre del 2010 a Sant Antolí, dins de les activitats organitzades per la Marató de TV3. Durant aquests 5 anys hem realitzat unes 38 actuacions a diferents pobles: Cervera, Guissona, Ponts, Tornabous, Ivars d’Urgell, Tàrrega, Vilanova de Bellpuig, Bellpuig, Agramunt, La Fuliola, Anglesola, Tarròs, Bellcaire, Verdú, les Oluges, la
Granadella. Destaquem també la participació en el Cicle Mènsula a Isona i la col·laboració amb altres artistes: l’intercanvi amb la Coral Merlet d’Igualada, la interpretació de” Crazy Birds” juntament amb Jim Tersol & The Dreamers a Sant Martí de Tous, l’”Al·leluia” de Cohen amb la coral Vall Ondara per la marató de l’any passat i, recentment, la col·laboració al nou Cd de Carlitos Miñarro amb la cançó “Els Afacs”.
El setembre estarem a punt de començar un nou curs amb moltes ganes!! Assajarem tres dilluns al mes a Tàrrega i tres dissabtes: un a Sant Antolí, un a la Fuliola i un a Tàrrega. D’aquesta manera
donem varietat d’opcions: els que poden entre setmana, els que poden sols els caps de setmana i els que poden cada dia. Per cantar a Ondara Gospel no es necessiten coneixements de música ni tenir
experiència coral. Cal tenir ganes d’aprendre i passar-ho bé. T’animem que vinguis un dia a provar-ho! T’animem a formar part d’aquest projecte! Marta Augé
BANDERA ROSA Ens han fet arribar aquesta queixa sobre l’estat, força lamentable que es troba el parc infantil dels Hostalets. Deixat, brut, abandonat, destrossat i ple d’excrements... Caldria fer-hi quelcom.
Tens alguna queixa? Explica’ns-la i la publicarem. Nosaltres hi posem una bandera rosa.
Les Entitats Parlen Les persones són les protagonistes de la revista i és la seva participació la que ens permet elaborar-la. Així, les seccions de la nova revista ONDARA estan pensades per remarcar el paper essencial de les persones, però és bàsic que les entitats hi tinguin un espai i que se’l facin seu. Per això us volem proposar unes pàgines, que hem titulat “Les entitats parlen”, com a mitjà per divulgar les vostres activitats, presentacions, festes, etc. Ens sembla ben important que les persones s’impliquin en la vida associativa que vosaltres representeu i, per això, volem que aquesta secció sigui un aparador ben agradable que inciti als veïns a conèixer i a reconèixer-vos. Escriviu-nos! revistaondara@gmail.com
Des de l’Associació “La Botigueta” es vol informar que totes les millores que s’han realitzat al local que ocupa “La Botigueta” han estat pagats gràcies als beneficis que s’han generat de l’activitat de venda de pa: la compra del tendal situat a la façana i el futur canvi dels vidres interiors de la sala annexa i col·locació de mosquiteres.
El grup de veïns que durant la passada Festa Major d’abril dels Hostalets, Sant Antolí i Vilanova, Pomar i Briançó va organitzar una barra de bar durant el concert de tribut a Sopa de Cabra, del grup “Bona Nit, Malparits!” a la sala de ball del Local Social l’Amistat, vol informar que els diners recaptats durant aquest concert van ser entregats íntegrament a la Junta del Local Social l’Amistat. Aquesta forma de procedir, ja es va acordar abans del concert, com una manera de col·laboració amb el manteniment i possibles arranjaments de la sala gran del Local. Esperem que aquesta manera d’actuar sigui ben valorada i també seguida per la resta d’entitats o associacions que utilitzen el Local Social l’Amistat.
“La Botigueta”
Grup de veïns, “Els Espigats”
NECROLÒGIQUES 1 d’abril a 31 de juliol de El dia 7 de maig de 2015 Domingo LAGUNA MORA, de 55 anys a Ciudad Real. Casat amb Carmen Brillas i Mas De SANT PERE DELS ARQUELLS El dia 14 de juny de 2015 MONTSERRAT MINGUELL PONT, de 85 anys Vídua de Vicenç Escrich Ubach Cal Seguet de SANT ANTOLÍ I VILANOVA
LES RECEPTES DE L’ALBERT
aperitiu de vermut sòlid INGREDIENTS
ELABORACIÓ
0.5 l vermut blanc 8 fulles de gelatina (cua de peix) Olives Escopinyes
Escalfem la meitat del vermut (un quart de litre) durant una estona.
Què és la gelatina cua de peix? La cua de peix és un dels ingredients principals en l’elaboració de gelatines. Es comercialitza en format de fulles transparents. En trobareu a qualsevol supermercat. Per Albert Graells
Mentrestant, hidratem les fulles de gelatina amb aigua freda Un cop el vermut ja està calent, el retirem del foc i li afegim les fulles de gelatina perquè es desfacin i un cop desfetes li afegim l’altra part de vermut. En els motlles hi posem mitja oliva i una escopinya i l’omplim del vermut amb gelatina. (Els motlles més bonics són els que tenen forma de mitja esfera, però amb les glaçoneres de casa també es pot fer) Un cop emmotllats els posem a la nevera que es refredin. Quan ja està els tenim freds, els desemmotllen i ja es poden consumir.
INFORMACIÓ
abans i ara
Ens mirem com eren abans els nostres pobles, places i carrers i ho comparem amb avui. Ho fem des d’un vessant positiu, plenament conscients que els canvis són inevitables i ben necessaris. Ens ajudeu a trobar els elements conservats?
1915
2015
COL·LABORACIÓ /01
Les coses que aquí no passen Aquest és el meu primer article d’opinió a la revista Ondara i, al principi, no sabia molt bé de quin tema parlar. Havia pensat en tocar temes polítics: el 27-S, la llista, Mas sí o Mas no… però després vaig pensar que això ja ho podríeu llegir a La Vanguardia, on opinadors més qualificats que jo argumenten opinions, probablement, també més fonamentades que les meves. Així que, mentre buscava un tema, em va venir al cap una cosa que em va passar aquest hivern. Resulta que, per qüestions de feina, havia d’anar sovint a Vilanova i la Geltrú a veure una clienta. A ella li semblava el més normal del món reunir-no allà doncs, pensava que jo només havia de pujar a un tren o autobús i en mitja horeta em plantava a casa seva. Fins que un dia ho vàrem fer al revés i va ser ella la que va venir a aquí. No cal dir que va quedar esgarrifada de la quantitat de combinacions que cal fer per anar en transport públic de Vilanova a Cervera (i després com vas fins a Sant Antolí si no et vénen a buscar?) i del temps que es perd en trajectes, trens incòmodes i estacions deixades de la Ma de Déu. I és que això no és l’àrea metropolitana, aquí hi ha coses que no passen. Per exemple: no cal protestar pels retards de Renfe, perquè el tren només es contempla com a última
opció i no és una alternativa vàlida. Aquí tampoc no ens queixem perquè ens sembla ja quasi normal veure la meitat de canals de TV, per no tenir accés al subministrament de gas (tot i que la canonada ens passa per sota els peus) o per no tenir fibra òptica. De la cobertura del mòbil, millor no parlar-ne, i el 4G ja no cal ni mencionar-lo. Però mentre pensava en això, en el centralisme de Barcelona i en tot el que ens manca malgrat pagar els nostres impostos, també he pensat en altres coses que aquí no passen: no tenim zona blava ni verda i aparcar no suposa cap problema, no hi ha embussos en hora punta (ni a cap altra hora en realitat), encara es poden deixar les portes obertes sense por (tot i que això potser ho hauria d’esborrar) i els productes són tant de proximitat i km0 com el que costa collir-los de l’hort. I, sí, aquest article volia ser una crítica al centralisme i a la visió exclusivament metropolitana dels polítics de casa nostra (no només els de Madrid), però, sense voler-ho, ha estat també una reivindicació de les coses bones de viure en un poble. Perquè al cap i a la fi, n’hi ha moltes i, malgrat les mancances, s’hi està molt bé aquí, oi? MONTSE TORRES
SAPS ON ÉS?
Núm. anterior: ONDARA 24 Fita de l’entrada de la Sisquella.
El personatge enigmàtic del número anterior de la revista va ser: Josep Palou de Sant Antolí i Vilanova
L’AJUNTAMENT DE RIBERA D’ONDARA us desitja una BONA FESTA MAJOR
SAPS QUI ÉS?
Guanyador del llibre “Instants eterns: el passat de Ribera d’Ondara” és Alejandro Cortadellas Mallol.
Revista ONDARA 2016 El calendari de publicació serà el següent: febrer, maig, agost i novembre. Sempre al voltant dels dies 20 a 25.
1 2
La revista passa de ser quadrimestral a trimestral. Per tant, ampliem a quatre exemplars a l’any.
També existirà la possibilitat de comprar la revista, sense subscripció en diferents punts de venda. Tot i que aquest punt dependrà del nombre de subscriptors, ja que no podrem fer un tiratge de revistes massa gran.
4
Apostarem per la publicitat com una forma d’ingressos més. Sobretot per la publicitat local. Creiem que ens pot ajudar a fer, el que sempre hem denominat com a “més ondara”.
6
Ampliarem la nostra àrea d’informació al municipi de Talavera; com ja heu pogut observar en el número present, i més tímidament en exemplars anteriors.
5
No és nou, però sí que ho remarcarem sempre. Continuarem obrint la revista a tothom. Ens agrada tenir diferents opinions i que tothom tingui la llibertat per dir i aportar el seu parer des del respecte i la constructibilitat. Així continuarem.
El nou preu de subscripció anual serà de 18 euros. Després de fer tots els números pertinents augmentem el preu en 8 euros. Aquest increment està motivat per dos factors: 1) l’ampliació de 3 a 4 revistes anuals i 2) la renúncia a la subvenció de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara.
3
Tenim molts projectes de futur, per dur a terme durant aquesta nova era: postals, vídeos, àlbum de cromos dels anys 80 i 90, revistes especials, i moltes més coses. Els subscriptors gaudireu de descomptes especials per adquirir aquests extres.
7 8
Construccions Jordi Prat
Petits arranjaments i reformes en general Tel. 620 886 153 路 973 540 147 C. Amics, 11 - 25213 Hostalets de Cervera calpillo@hotmail.com
TAXI ISABEL SERVEI DE TAXI (fins a 8 places)
607 190 360 Amb la col路laboraci贸 de: