OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Reviu
la batuda Agost 2014 . Núm. 22
2/
CONTINGUTS// AGOST 2014 -Núm.22
Saludablement La mel 12 Dossier Montlleó
14
Moments musicals Cançons del nostre municipi 36
Contacta amb nosaltres:
Fem ruta Per la cabana del monjo... 46
www.ondara.blogspot.com revistaondara@gmail.com 615 400 604 Facebook Twitter Instagram
Cuineres Vedella estofada 48
Subscripcions:
Iuris et de iure Delictes contra la seguretat vial 54
Caixa Rural de Guissona
Paraules La cosinada 42
ES44 3140-0001-99-0011353900
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
L’EQUIP
Direcció: Laura Puig Sots-direcció: Elisabet Jové Correcció: CPNL la Segarra Maquetació: Laura Puig Equip: Marta Augé Maria Cisteró Elisabet Jové Trini Porta Marc Mora Carles Brufal Mònica Cisteró Laura Puig ISBN: 2013-0457 DL: L-1123-2007
Associació de la revista OND’ARA Pl. Constitució, 19 - 25213 Sant Antolí i Vilanova revistaondara@gmail.com www.ondara.blogspot.com L’autor de la fotografia de la portada de la revista és Francesc Mayench d’Alguaire. Hem escollit aquesta imatge per què ha rebut molt bones opinions a la xarxa.
Facebook: facebook.com/revistaondara Twitter: @revistaondara0 Instagram: revistaondara YouTube: Revista OND-ARA
4/
infoINFO
Eleccions al Parlament Europeu
Confirmacions
El 25 de maig es van celebrar les Eleccions al Parlament Europeu, que en l’àmbit general català es va definir com “un missatge clar” de Catalunya cap a Europa, per la victòria d’ERC.
El diumenge 1 de juny, set nois i noies de la nostra parròquia, acompanyats pels seus padrins, familiars i companys i de la seva catequista, l’Antònia Gassó de cal Magí, van rebre de mans del Sr. Bisbe, Xavier Novell, dintre d’una celebració festiva i molt participada, el sagrament de la Confirmació La Marina Segues de Sant Pere dels Arquells, l’Aina Molina i la Mònica Mora de Sant Antolí i Vilanova, la Carla i l’Andrea Gassó de Pomar i la Carla i el Jaume Jové dels Hostalets es van presentar d’un en un davant el Sr. Bisbe que els va confirmar en la fe que havien rebut amb el seu Baptisme. A continuació van fer una celebració conjunta al Local Social l’Amistat.
A Ribera d’Ondara hi va haver una participació de 51,73% i els resultats van ser els següents: CIU un 39,58% dels vots, ERC-NeCat-EPDD un 32,39%, el PP un 11,45%, PSC-PSOE un 3,64%, ICV-EUiA un 3,64%, PODEMOS un 1,56%, PACMA un 1,04% i C’s un 1,04%.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Intervencions diverses Durant els últims mesos s’ha dut a terme diverses intervencions al municipi encaminades a millor certs aspectes. A les piscines municipals s’ha millorat el sistema de cloració, instal·lant-ne un d’automàtic per fer així més efectiva aquesta tasca. També s’han arreglat les rajoles de tot el contorn de les piscines i s’ha col·locat una sanefa decorativa, a més les dutxes s’han enrajolat i s’ha canviat l’aixeteria. També s’han arreglat les cistelles de bàsquet de la pista poliesportiva i s’ha instal·lat un dispensador de bosses per recollir els excrements de gossos. Totes aquestes intervencions tenen un pressupost que ronda els 24.000 euros, el 95% dels quals els paga la Diputació de Lleida. Ribera d’Ondara estrena rotulació als carrers. En alguns pobles del municipi ja s’ha començat a substituir, i a vegades crear de nou, les plaques amb els noms dels carrers. Pomar i Rubinat són els dos nuclis on ja s’han instal·lat, i també s’han substituït i unificat la numeració de les cases. Això ha permès, en alguns casos, catalanitzar i en d’altres crear nous carrers, mitjançant consens amb tots els veïns, que fins ara no tenien nom. A Pomar s’ha creat la nova avinguda de Pomar i a Rubinat la plaça dels Pagesos i el carrer Castell. A Sant
Antolí i Vilanova i els Hostalets s’han col·locat ja algunes plaques, principalment en llocs que no hi eren. L’objectiu és canviar tots els cartells amb els noms dels carrers de tot el municipi seguint la mateixa línia de disseny. Aquesta intervenció compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida.
6/
Revetlles de Sant Joan Enguany s’ha recuperat la revetlla popular de Sant Joan a Sant Antolí i Vilanova. Un centenar de persones van compartir taula, la nit més curta de l’any, a la zona de davant de l’església que es va convertir en un espai ple d’encant. Música, coca i cava van acompanyar l’agradable nit, que va comptar amb una foguera espectacular que va omplir de llum i calor la vetllada. El dia abans, els més joves van fer la recollida de fustes i andròmines per les cases. Paral·lelament a Rubinat es va fer també, en aquest cas la ja tradicional revetlla amb una bona assistència de veïns
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Petició d’ajuts a l’IEI Enguany, des de l’Ajuntament s’han demanat dos ajuts a l’Institut d’Estudis Ilerdencs per millorar dos aspectes culturals i socials del municipi. En primer lloc, per millorar l’accés i la senyalització fins a la Torre dels Francesos, la famosa torre emblema de l’aigua de Rubinat, i instal·lar-hi un cartell turístic i informatiu. I l’altre per dur l’aigua corrent fins al Local social de Pomar, construir-hi un lavabo i una petita cuina, i d’aquesta manera habilitar l’espai per futurs usos dels veïns. Camp de treball L’Ajuntament de Ribera d’Ondara juntament amb l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal de la Segarra ha organitzat aquest estiu un camp de tre-
ball dirigit a nois i noies d’entre 13 i 15 anys. Durant la setmana del 14 al 20 de juliol, cada matí, els quinze joves participants van tenir l’ocasió d’organitzar-se i realitzar tasques en pro dels equipaments municipals. Aquesta tipologia de camp de treball local és el primer any que es fa al municipi i la resposta ha estat molt positiva, ja que han combinat el lleure amb el servei a la comunitat i la recuperació del patrimoni. Aquí al nostre municipi els joves van pintar tot el mobiliari de fusta de l’entorn de l’església vella de Sant Antolí, van netejar els vestuaris del camp municipal de futbol i també el pati de l’escola Vall Ondara. Com a recompensa, els participants van ser obsequiats amb un abonament per les piscines i una sortida a Port Aventura.
8/
Local social l’Amistat
Moviments a la Pet food
Després de setmanes de reunions, la junta de la Societat Recreativa l’Amistat ja va arribar a un acord amb els nous arrendataris que durant els 10 anys vinents s’ocuparan d’obrir el Local l’Amistat. L’Antoni i la Carme, que fins ara havien regentat el restaurant del Camp de Tir de Bellpuig, donaran el servei de bar-restaurant ocupant els espais superiors i deixant la sala de l’antic cine i la pista d’estiu per usos comunitaris, tant de l’Ajuntament com de les entitats municipals. En pròximes edicions us donarem més informació.
Durant els últims mesos hi hagut força moviments a la filial Pet Food Ingredients del grup Proteinas y Grasas Gimeno. Primer va ser un accident durant una inspecció a conseqüència de la qual hi va haver quatre intoxicats i després la presentació d’un ERTE que afectava els 106 empleats, arran d’unes inspeccions a la filial Dasy, que el grup té a Sevilla. Aquestes rondes de control han activat l’alerta i han fet que empreses de renom com Affinity deixessin de comprar. a l’empresa. Tot i això, l’ERTE solament va durar 5 dies.
Creem una TEXIT D’INFORMADORS Cada cop volem arribar més a tot el municipi, volem poder informar a tothom de tot el que passa a Ribera d’Ondara, per petita que sigui la notícia. Ens interessaria explicar-vos totes les festes, les incidències, els esdeveniments, tot els que passa als nostres pobles... però malaraudament nosaltres no podem ser a tot arreu i per això ens agradaria crear un grup de whatsApp per què ens pogueu informar de tot el que passa al vostre poble, ens pogueu enviar fotografies o qualsevol informació que casualment us trobeu. Vols formar part d’aquest grup? Escriu-nos un whatsApp al 615400604 i us agregarem i així serà la forma d’aconseguir el nostre objectiu. Necessitem representats de tots els pobles. Us esperem!
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Festa major i Estelada a Montpalau
Temps de sopars populars
El dissabte 26 de juliol a Montpalau es va celebrar la Festa Major. L’activitat més concorreguda va ser el sopar popular que va congregar a més de 120 persones de totes les cases del poble. Després de l’àpat el grup Boulevard Trio va amenitzar la festa que es va allargar fins a les 3 de la matinada.
L’estiu és temps de sopars populars. El divendres 1 d’agost, els Hostalets i sota la llum de les espelmes – una tempesta a la tarda va fer marxar la llum del poble– no va evitar que cinquanta-tres veïns es reunissin per sopar plegats al carrer, i l’endemà, després de les inundacions del riu Ondara, els veïns de la plaça, un centenar, també van sopar plegats, això sí aixoplugats sota un magatzem. I també el divendres 11 juliol, es va fer una caminada sota la lluna amb sortida a Sant Antolí i Vilanova i arribada a Montlleó. L’activitat va acabar amb un sopar al bar de les piscines.
A més, Montpalau ja ha col·locat una gran bandera Estelada a l’entrada del poble per la banda de Sant Guim de Freixenet.
10/
Anunci festa del batre
Crema un paller a Llindars
El dissabte 26 de juliol l’associació de Traginers de la Vall Ondara amb la col·laboració de membres d’altres entitats van rondar l’anunci publicitari que durant sis dies es va poder veure per Televisió de Catalunya. L’espot creat per l’empresa cerverina Loopnetic Comunicació estratègica va servir per promocionar la Festa del Batre i la Fira de la cervesa d’enguany.
Un incendi va calcinar el dissabte 2 d’agost a la tarda un paller prop de Llindars. Els fets es van produir pocs minuts abans de les sis de la tarda, a la carretera d’accés a Llindars. Possiblement la caiguda d’un llamp va ser l’origen de l’incendi, que no va afectar el cobert que hi havia al costat del paller que era propietat de la família Pont de Vilagrasseta. Dues dotacions de bombers es van traslladar fins al lloc dels fets i el van remullar durant tota la nit.
L’ anunci reflecteix una hipotètica lluita entre la tradició i la modernitat en la vida rural centrada en el treball al camp. Una colla de pagesos feinegen fent les garbes, esmolant la dalla i preparant els vencills, quan, de sobte, una moderna recol·lectora gosa acostar-se i el grup l’obliga a recular per així allunyar-la i poder mantenir la tradició.
El riu Ondara es desborda El dissabte 2 d’agost hi va haver fortes pluges a les zones altes del riu Ondara que van provocar importants inundacions al pas del riu per Sant Antolí
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
i Vilanova, Hostalets i Sant Pere dels Arquells. A Talavera hi van caure més de 100 lm2 en 4 hores. L’últim cop que es va produir una situació similiar, a banda de l’any 2008, va ser a l’octubre de 1965. En aquella ocasió el riu va sortir-se’n de la seva llera tres divendres seguits i va obligar els veïns a treure les mules dels baixos perquè se les emportava l’aigua ja que el riu es va desbordar i l’aigua baixava per sobre el pont d’accés a la plaça. Enguany, tot i la espectacularitat del pas de l’aigua, no es van produïr danys d’importància. Relacionat amb aquests fets, des de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara es presentarà a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre un projecte, elaborat fa uns anys, per arranjar tota la llera del riu Ondara, canalitzar el riu i convertir-ne l’entorn en un espai digne i net.
Nocturna de Briançó Briançó aquest any ha volgut afegir a la tradicional missa, xocolata i jocs per la canalla de la Festa Major alguna cosa més... unwa marxa nocturna en BTT per equips, d’orientació. La Nocturna de la Segarra va néixer amb la intenció d’ajuntar bicicleta de muntanya, estiu, diversió i paisatge segarrenc. Gràcies al suport del Club BTT La Segarra i de Genís Cuadros ens hi vam posar. Els equips d’un mínim de 3 persones i un màxim de 10 amb les referències del road book i el quilometratge havien de trobar el camí correcte en la foscor. El dia de la marxa, el dissabte 2 d’agost tot i les intenses pluges es va adaptar el recorregut, i 95 valents i 22 equips es van presentar per participar. Tot el poble es va bolcar per col·laborar, i al final tot va acabar amb una botifarrada popular.
12/
la mel
SALUDABLEMENT
La mel és el fruit del nèctar d’abelles amb alta concentració de sucres. En ella no hi neixen bacteris. Entre les seves propietats hi ha: És de fàcil assimilació, regularitza el trànsit intestinal, té propietats sedants, antihemorràgiques i s’utilitza pel mal de coll.
A la cultura catalana s’utilitza des de sempre, de fet acompanya gran quantitat de postres i altres plats com són: El mató, la llet, el iogurt, a les carns i els peixos, salses agredolces, amanides, als fruits secs...
Antigament, s’utilitzava per curar ferides agudes i cròniques. L’ambient dolç i hermètic que es crea facilita un ambient net per la cicatrització. Es posava directament sobre la ferida oberta. Actualment, hi ha apòsits comercialitzats que fan aquesta funció. La mel es pot consumir fins dos anys després de la fabricació. Foren els àrabs els primers que la van utilitzar per tractaments farmacològics. La mel per si sola no engreixa, però per la seva alta concentració de sucres s’ha de vigilar. Depenent dels altres productes que es posen a la mel aquesta adquireix unes propietats o unes altres. Els tipus de mel més coneguts són: de taronger, de mil flors, de tarongina, de lavanda, eucaliptus i romaní. Aquestes varietats fan que la mel adquireixi diferents gustos, colors i textures.
El que potser és més sorprenent de la mel és que s’ha adaptat al pas del temps. Les multinacionals l’utilitzen de forma habitual com edulcorant de les galetes, els cereals, els postres prefabricats, les vinagretes ja preparades etc. Aida Bonet
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
L’empresa Loopnetic Comunicació Estratègica va crear aquest anunci per promocionar la festa del batre d’enguany.
LA CORAL VALL ONDARA Entra a la pàgina de facebook de la Coral Vall Ondara. Coneix-nos de ben a prop! https://www.facebook.com/pages/ Coral-Vall-Ondara/744278345663145
Montlleó
14/
abans d’ahir Anys 30, 40, 50... Anys 30, 40,
50... Per recordar els anys que els carrers i les cases de Montlleó estaven plens de vida, recuperarem fragments de la cerca mitjançant la història oral que va realitzar Montse Rumbau. Va tenir l’ocasió de parlar amb Josep Prat de Cal Melgosa de Pomar - i també de Cal Melgosa de Montlleó - i així va poder recuperar molts records d’aquells anys, ara ja força llunyans. Josep Prat, juntament amb la seva família, van ser els últims en abandonar el poble a les darreries dels anys 50.
Les cases de Montlleó Cal Joanet: és la que estava davant de la porta que dóna a ponent de l’església, ara està ensorrada. Els d’aquesta casa van marxar cap a l’Argentina ja abans de la guerra civil, i va venir a viure-hi el Ramon Llop Torrents, al Josep li sembla recordar que venia de l’Aranyó.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Dossier coordinat per Laura Puig, amb la col·laboració de Montse Rumbau i Josep Prat
16/
Cal Graells: hi vivia en Ramon Graells Padrós amb la seva família. Cal Pont: és l’última casa del poble direcció Briançó, és un gran casalot que encara està dret, tot i que per dins està ja molt ensorrat. Hi vivia en Joan Pont. Cal Riera: junt amb cal Pont, formava part d’aquest gran casalot que encara conserva les seves altes parets. Com que era una casa tan gran hi vivien dues famílies. Cal Moliner: Hi vivia en Josep Antoni Graells, la casa es diu així perquè en algun moment o altre els seus avantpassats s’havien encarregat d’un molí. Cal Melgosa: la casa on vivia el Josep amb la seva família, els avis, els pares i els quatre fills, tres nois i una noia. Ningú en diu Melgosa, sinó Mogosa, però en Josep reivindica el nom tal com és i no diu mai Mogosa. Cal Panar: hi vivia l’Àngel Pont. Cal Mastret: hi vivia el Josep Pereta que estava casat amb l’Antònia Turull de cal Jaumet de la Rabassa, i tenien dos fills, el Josep i la Mònica. És l’única casa que no està ensorrada perquè hi viuen. La rectoria: hi vivia el rector amb dues majordomes. Era darrere de cal Pont, al costat del caminet que va fins dalt
de tot del turó, al seu darrere hi havia un hort i un pati gran. De la rectoria en deien l’Abadia. I explica el Josep que d’allà en sortia un túnel que baixava fins baix al poble, ell hi havia passat de jovenet, però només un tros perquè ja n’hi havia algun d’ensorrat i resultava molt perillós.
Records del dia a dia L’escola: Els Josep i tots els nens de Montlleó anaven a l’escola a St. Antolí, tardaven tres quarts en arribar-hi i una hora per pujar, se’n duien el dinar en una senalleta i s’estaven a casa d’algun parent. Eren una colleta: els de cal Melgosa eren quatre, tres de cal Joanet, tres de cal Graells, dos de cal Pont, tres o quatre de cal Moliner i dos de cal Mastret. Al mercat anaven a St. Guim i algunes vegades a Cervera. Compraven bacallà, arengades i congre, i venien ous, algun conill o alguna gallina. Prenien el ruquet per anar al mercat. Tenien gallines, conills i porcs que mataven pel consum de la casa, ells, a casa, en mataven dos. Els de cal Joanet tenien ramats, els guardaven a la part baixa de la casa. També guardaven el ramat a Montlleó els de cal Riera de la Rabassa.
Cada casa del poble tenia un tros de terra que en deien la Vinya. A les cases hi havien cups, ells feien vi pel gasto de casa, a vegades n’havien arribat a vendre portant-lo en bots, a St. Guim, alguna vegada també a Cervera, però poc. Els veïns de Montlleó no tenien molta terra. Al poble no hi havia aigua corrent. A les cases hi havia cisternes i aljubs, l’aigua de la cisterna era per beure i cuinar i només es recollia a l’hivern després de que les teulades quedessin ben netes. Als aljubs hi recollien la pluja de tot l’any. A la sortida del poble, direcció la Rabassa, hi ha la bassa, allà hi rentaven les dones. I a uns 400 metres, hi havia una font petita que no rajava gaire. I a un quart d’hora de camí, baix al torrent, hi havia la font de la Mare de Déu, on sempre hi rajava molta aigua. Li deien així perquè la tradició deia que era allà a prop, en una cova, on hi van trobar la mare de Déu. Allà hi havia alguns horts, també n’hi havia a tocar del poble. Quan feien processons en temps de sequera per demanar pluja, s’anava des de l’església del poble fins a la font de la Mare de Déu. Hi havia també la bassa dolç, en un tros, a la part alta del poble, i la bassa del Panar. A les dues basses s’hi podia beure, i estava prohibit que hi anessin
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
18/
els animals. La bassa dolç era dels de cal Moliner, hi anaven a buscar aigua amb càntirs, tenia gust d’argila, i era aigua de la pluja que primer passava per un clot on es filtrava i després anava a la bassa. El pa anaven a buscar-lo a St. Antolí. Al 1947 hi va haver una nevada molt forta de més d’un metre, i recorda el Josep que anaven a buscar el pa ben d’hora al matí perquè així la neu estava glaçada, si es desfeia ja no podien caminar perquè s’enfonsaven. Abans de la guerra, i també en els tres anys de guerra, el pa es feia al forn que hi havia del comú, després ja no.
Els anys de la guerra civil En temps de la guerra civil, els homes del poble van anar tots al front, el pare del Josep no, perquè era massa gran i ell i els seus germans eren petits. Al poble van cremar la Mare de Déu de fusta, segurament una talla romànica, juntament amb un munt de llibres que havien tret d’un armari molt gran que hi havia dalt al cor de l’església. El Josep recorda que hi havia una muntanya molt alta plena de llibres i que tots es veien molt antics. També recorda quan van tirar a terra les campanes des de dalt de campanar. Eren dues campanes molt grosses, una d’elles tenia més de 400 anys. Quan
van caure al terra diuen que el soroll que van fer es va sentir des dels poblets de Pomar i Sant Antolí i fins i tot es diu que des de Cervera. Quan al 1936 els del comitè de Cervera van anar al mas Claret i van matar a tots els seminaristes i claretians que hi havia al mas, des de Montlleó van sentir els trets, i tots van saber que els havien matat, tot i que no s’ho podien creure. A casa del Josep i a cal Mestret van acollir durant la guerra a un capellà, s’hi estava uns quinze dies, després marxava a altres cases d’altres pobles, i tornava a venir. Quan hi era, van arribar a celebrar algunes misses a cal Melgosa, amb el perill que això comportava en aquells anys. Un veí del poble dels més esquerrans, un dia li van dir al padrí que aquest que a vegades estava a casa d’ells i que els ajudava a les feines del camp, tenia aspecte de capellà, però el padrí li va dir, no home no! què dius ara! I tot va quedar aquí. Al acabar la guerra volien tancar aquest veí a la presó, però el padrí els va dir: què en traureu de tancar-lo a la presó, que no veieu que no té res, deixeu-lo home!. I no va anar a la presó.
Condicions de vida Els de cal Melgosa i els de cal Mestret tenien llum gràcies a tenir dos molins. El de cal Melgosa estava al capdamunt
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
20/
del poble, dalt de tot del turó, on ara hi ha una fita. La resta del poble no tenien llum. L’electra no va arribar fins el 1992, quan al poble ja feia molts anys que no hi quedava cap veí. Tampoc hi havia aigua corrent, com ja hem vist, havien d’anar a la font i fer servir l’aigua de les cisternes. I moltes vegades el poble quedava incomunicat, ja que els camins eren molt dolents i estrets, i quan plovia es tornaven impracticables. No és estrany que els veïns anessin marxant tots: sense llum, sense aigua corrent i amb camins desastrosos. Als anys 60 ja no en quedava ningú. Les pors El Josep recorda que hi havia una costa molt dreta, de Briançó cap dalt, passant pel dret. I encara ara recorda la por que els feia quan eren petits. L’anomenaven la costa del Dimoni, i els deien que allà hi sortia una bruixa i algú fins i tot els explicava que l’havia sentit més d’una vegada dient paraulotes.
També els feien por quan eren molt petits dient-los que vindria el baró Aimeric. La família Aimeric eren els senyors d’aquests poblets pròxims a Montlleó. Al segle XVI, el baró Jordi Joan Aimeric va fer construir una capella a Hostalets sota l’advocació de Sant Jordi. Últimament, els d’Hostalets han fet un drac que porta el nom d’Aimeric. És curiós, però, que a Montlleó quedés el baró Aimeric en l’imaginari col·lectiu com a personatge al qual es recorria quan es volia fer por a la canalla, ja que aquest Aimeric, segons consta en els documents, va afavorir en diverses ocasions l’església amb donacions. Així al 1539, el baró va regalar a Nostra Sra. de Montlleó “un bell rast de corall”, que bé podia ser un collar o un rosari, ja que un rast volia dir elements enfilats al llarg d’un fil. I en un inventari de l’església del 1552, hi consta vàries corones de la Mare de Déu i del nen Jesús, sis mantells per la Verge i un pel nen Jesús, i una testa d’argent que donà Aldonça d’Aimeric. Potser el baró era molt generós amb la Mare de Déu, però no tant amb els veïns de Montlleó. Montse Rumbau tribusdelasegarra.cat
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Ondara Gòspel Vine a cantar amb nosaltres! La nova temporada està a punt de començar… Apunta’t a ondaragospel@gmail.com
Montlleó
22/
ahir
Ha mort Montlleó? Sota aquest
títol, els dies 8 i 9 d’octubre de 1977 Montlleó va tornar a la vida durant poc més de 48 hores. Per iniciativa del Col·legi d’arquitectes de Catalunya el nucli abandonat des de principis dels anys 60 va recuperar la gatzara i el batec que durant força anys s’havia silenciat. Pels carrerons del poble s’hi va celebrar una multitudinària Festa Major que va congregar fins a 400 persones que van així poder recordar un passat no tan llunyà d’uns dels pobles més importants de la contrada.
Hi ha força persones dels nostres pobles que recorden tot el moviment que el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre de 1977 hi va haver a Montlleó. Centenars de persones van pujar fins al poble, invitats per la iniciativa del Col·legi d’arquitectes de Catalunya de voler recuperar la vida, al
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
La imatge de sota, és del dia de la “Festa Major”, cedida per cal Pubilla dels Hostalets.
24/
a l’aleshores poble deshabitat. Durant dos dies, més de 400 persones van poder participar en les cercaviles, tallers i actuacions que van omplir de vida el poble. Però aquesta ocasió no ha estat l’única vegada que el poble ha respirat molt intensament, força temps enrere, el 1888 l’església de Santa Maria va aconseguir el grau de santuari marià, gràcies a la devoció a la Verge de Montlleó en tota la comarca. I el dia 2 de juny d’aquell any, es va celebrar la Unidad Catolica amb una assistència de 1.500 peregrins. A l’esquerra, el retall de la notícia respecte a la festa celebrada a Montlleó el 1977 i publicada al diari “La Vanguardia”.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Montlleó
26/
avui
I avui? Avui Montlleó és un poble
buit d’alè, però ple de records, sentiments i pedres silencioses. És un lloc de pas, per curiosos, caminaires, caçadors, historiadors i sentimentals; un espai enrunat, però que encara guarda un petit bri de vida, un inici, potser d’una renaixença, desitjosa de tornar a ser el que havia estat... parets, herbes, arbres i l’aire del cel són testimonis de tot el que Montlleó, durant segles, fou. La seva nuesa i senzillesa fa de Montlleó un lloc capaç de captar els visitants, Josep M. Espinàs escrivia: “Veig dues inscripcions: “Domo rectoris”. Hi ha una gran bóta de vi. I en una paret: “No adminjes al meu dina”. Una frase sorprenentment viva en aquest poble mort.” Ens plau, i de forma especial, fervos arribar la sincera reflexió del veí, l’únic habitant que avui camina per Montlleó. Ens ha regalat un testimoni dels seus sentiments vers el nostre poble, de la seva estima vers Montlleó.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
28/
“Oh campanar de Montlleó.. majestuós sentinel·la quiet, que portes la silenciosa guarda i custòdia de tots aquests turons, ¿quantes són les diferents etapes que han degut observar les teves antigues pedres, orgulloses i gastades pel pas del temps?, ¿quants seran els cors que has captivat amb la teva humil elegància?, ¿quantes seran les veus que reconeixeries com a teves?, nascudes del blat... fills de la terra. Quantes serien les històries que podries explicar-nos?, quanta informació hermètica i gelosament guardada que reposa en totes i cada una de les pedres que t’aguanten! No, NO ESTÀS MORT... jo et veig la vida.... Oh.. Tossals i turons de Montlleó... plens de vida inadvertida, ¿quants seran els germans silvestres que confien en la protecció que els donen els teus petits boscos?, ¿quants seran els germans peluts i plomats que conviuen dia a dia per entre els teus pins i alzines, lluitant dia a dia per la vida,per la més noble de les causes?, ¿a quants d’ells els hi has satisfet la set implacable de l’estiu endimoniat, sota una manta d’estels i, a la voreta de la teva reconfortant bassa?... quant la primavera hagi sigut generosa sempre hauràs sabut repartir la teva riquesa, com una mare que cuida dels seus fills, que se’ls estima més que a ella mateixa. Gràcies i mil vegades gràcies, per deixar-me observar amb els meus ulls i amb tots els meus sentits la benevolència, la grandesa i l’elegància de la teva essència, gràcies per donar-me la teva peculiar hospitalitat infinita, gràcies per adoptar-me
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
amb total aprovació i fer-me sentir part d’aquest espectacle de decorats rotatius i plens de vida, des de les gèlides formes blanques dels hiverns contundents, donant pas a les verdes mantes dels mars d’esperança, per acabar amb les grogues espigues repletes de riquesa i satisfacció, sempre enriquit per la persistent carícia suau i serena de la lluna en el rostre, alimentant nit rere nit, amb la seva puntual dosi d’energia positiva. Moltes gràcies Montlleó i moltes gràcies ja sabeu qui, eternament agraït.
Montlleó ni és mort, ni té ganes de morir.” El veí de Montlleó
30/
RecOrds de la nOstra generaciO Gairebé tots els que fem la revista som dels anys 80-90, la generació EGB, per això hem creat aquest espai per recordar aquells anys, des de la nostra perspectiva, però que segur que portarà records a lectors de totes les generacions.
infantil
espOrts
Els “tois”. Segur que molts de vosaltres havíeu col·leccionat els famosos cromos “Tois” que sortien amb els “Bollicaos”. A les carpetes, a la bici, a les parets... els tois i els seus curiosos estats es van convertir en un autèntic fenomen.
“Magic” Johnson. Molts de nosaltres, ni que no fóssim seguidors del bàsquet i molt menys de la NBA, coneixem el gran Magic Johnson. Integrant del “dream team” de Barcelona ‘92 va incrementar el seu reconeixement arran del seu activisme contra la SIDA, la qual n’era portador.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
TELEVISIÓ
SOCIETAT
MÚSICA
M.A. i l’Equipo A L’espectacular sergent M.A, interpretat per l’actor i boxejador Mr T. Acostumava a utilitzar collarets d’or, en honor als esclaus africans que portaven cadenes de ferro al coll, un pentinat a “lo mohicà”, per influència de la tribu africana dels mandinga.
El sagrest de Melodie Nakachian Ja fa 27 anys del famós segrest de la nena Melodi Nakachian. 11 dies de captiveri que van acabar bé per la petita, i sense que l’empresari libanès hagués de pagar el milionari rescat que els captors l’hi demanaven.
Hombres G. Sufre mamon devuelveme a mi chica... Encara avui els integrants del grup “Hombres G” pugen a l’escenari a cantar els seus grans èxits. Des de la seva aparició a principis dels 80, David Summers i companyia, han fet ballar a milers de fans.
32/
DIJOUS 28 D’AGOST De 12 a 15h FESTA AQUÀTICA a les piscines municipals de Ribera d’Ondara A les 21h SOPAR de germanor a la pista poliesportiva (10 €/persona) Reserves a la piscina o al telèfon 654407786 (Jaume), data màxima fins el dilluns 25 d’agost. A les 22.30h Cantada d’HAVANERES amb el grup “Les veus del Sió” DIVENDRES 29 D’AGOST De les 20.30h a les 22.30 CINEMA a la fresca (al carrer dels Hostalets) i SOPAR per només 2 €. Apuntar-se abans del dijous 28 d’agost al telèfon 973 540 023 (Ton i Carme) DISSABTE 30 D’AGOST A les 12h Missa solemne a l’Església de Santa Maria de Sant Antolí i Vilanova De 12h a 14h Tirada de bitlles al Camp de futbol municipal De 12h a 14h Exposició de manualitats a la Sala de l’Ajuntament De 16h a 19h Torneig de “butifarra” al Local social l’Amistat De 18h a 20.30h Animació infantil amb el grup “3/4 de sucre” a la Pista d’estiu del Local social l’Amistat
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
De 18:30h a 20h III Campionat de llançament de bota de muntanya al camp d’esports municipal. De 20h a 23h Ball continuat de tarda-nit amb el grup “Orient Express” DIUMENGE 31 D’AGOST XIX TROBADA DE PUNTAIRE Local de la societat l’Amistat 10h Rebuda dels grups i salutació 11h Esmorzar 13h Entrega d’obsequis als participants A les 11h Missa solemne a l’Església de Santa Maria de Sant Antolí i Vilanova De 12h a 14h Exposició de manualitats a la Sala de l’Ajuntament De 12h a 14h Inflables i animació per als petits De 18h a 20h GIMCANA “Els vells oficis del camí ral” al parc del costat de l’església de Sant Antolí i Vilanova De 18h a 20h Inflables i animació per als petits A les 20h Teatre amateur A les 21.30h Castell de focs de fi de festa.
Organitza:
Col.labora:
Ajuntament de Ribera d’Ondara Associació de Puntaires Associació AVASI Associació Traginers Associació Aimerics Revista OND’ARA FC Ribera d’Ondara
SPF Diana Institut d’Estudis Ilerdencs Diputació de Lleida Generalitat de Catalunya - Institut Català de les dones
CANÇONS DEL NOSTRE MUNICIPI Per Marta Augé
MOMENTS MUSICALS
34/
En aquest número farem una pausa del temari que ens ha ocupat últimament. Seguirem coneixent en properes revistes els instruments i la gent del municipi que els toca o els ha tocat. Encetem doncs un capítol dedicat a les cançons del nostre municipi, que ens són pròpies i sols es cantaven per les nostres contrades. El Tomàs i la Sílvia Sarri ens fan arribar dues cançons picaresques que cantava el seu pare i avi: el Fermí Sarri, que les interpretava amb el seu acordió. Eren peces que inventava el jovent per riure’s de la gent del poble i deurien ser cantades a principis dels anys 40 aproximadament.
El Fermí Sarri de Montfar
La primera és en dilecte xipella. El xipella és un parlar de transició que separa la part oriental i l’occidental. Es pot sentir en pobles de l’Alt Urgell, la Segarra, el Priorat i, especialment, la Conca de Barberà. La seva característica principal és que les vocals neutres posttòniques finals es converteixen en i: cordes=cordis.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
“
“
El pobre Malet en té un violí, per falta de cordis no el pot fer grunyir. Quan n’hi te lis cordis li falti l’arquet, això són desgràcies del pobre Malet.
36/
La següent cançó extreu una part de la melodia d’un conegut pasdoble: Mi Jaca. I n’inventa la música de l’última frase. Pel que fa a la lletra, la primera versió fou “... La Trinitat del rata...”, però més endavant també es cantà dient “...L’Agustinet del rata...”.
“
Pepeta! La Trinitat del Rata s’embolica amb una saca, cau de cul. Barrum! I trenca un plat. I el Caramelo enrabiat li tira els trossos pel cap.
“
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Estem segurs que molts de vosaltres recordàveu aquestes dues cançons que ens han arribat de Montfar.
solament s’escoltaven aquí als nostres pobles i que ara tenim l’oportunitat de què els més joves les coneguem i els més grans les recordeu.
Escriviu-nos un correu, un whatsapp o truqueu-nos, i així les podrem recollir i, a la vegada, ajudar a recuperar el nostre passat musical.
Però també tenim el convenciment que sou molts Animeu-vos a cantar- martaarevistaondara@ els que recordeu cançons nos-les! gmail.com o 636 505 429 que ens són pròpies, que
Busquem més cançons de Ribera d’Ondara
38/
un breu amb
Francesc Arola Possiblement la majoria de vosaltres, lectors, quan us diem el nom de Francesc Arola Coronas no us ve ningú al cap, si complementem aquest nom propi amb la informació “propietari de l’estudi d’arqui-
tectura Arola3arquitectes”, potser a algú li pot començar a sonar. Però si finalment us expliquem que va ser l’arquitecte que va projectar l’escola Vall Ondara el cercle, definitivament, es tanca.
La inspiració per idear l’escola que avui tenim, ens explica que va venir per la proximitat de la futura escola amb el camp de futbol. Consideraven que un edifici amb línies quadrades i de certa alçada trencaria amb l’harmonia del paisatge, i que la millor solució era utilitzar línies corbes, sobretot a la coberta i porxo, per així imitar algunes cobertes existents en camps de futbol que tenen funcions d’aixopluc. Un exemFrancesc Arola, que en aquells mo- ple n’era el Camp Nou. Per tant, una ments estava fent el doctorat als explicació ben curiosa. EUA va compaginar, juntament amb el seus companys, la direcció L’escola es va fer amb un pressupost del projecte. Eren joves i estaven de 27 milions de pessetes i estava plens d’il·lusió, tot i que, segons ens pensada per a 160 alumnes en una explica, se’ls hi va retallar, a més de superfície construïda de 600 m2. la meitat els honoraris de direcció. Laura Puig Francesc Arola Coronas va néixer a Barcelona el 1955. És un arquitecte amb una àmplia formació empresarial i és doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. A mitjans dels anys 80 l’estudi d’arquitectura “Arola3arquitectes” va rebre l’encàrrec directe de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara per què realitzes el disseny de la futura escola del municipi.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
40/
PARAULES/ LA COSINADA
Segons el diccionari, la família són: “totes les persones passades i presents d’una mateixa sang, descendents d’un progenitor comú.” Amb els anys les famílies van creixent, poc o molt, i això fa que la relació entre tiets i cosins es vagi distanciant per diversos motius, però sobretot per la distància que hi pot haver entre els llocs de residència. És per això que moltes famílies decideixen trobar-se almenys un cop a l’any per mantenir el contacte i posar-se al dia de les respectives vides. Aquestes trobades es coneixen popularment amb el nom de “cosinades”, ja que l’eix d’unió són els germans amb els seus fills, els cosins. És conegut per tot el municipi que la família Cisteró és ben nombrosa, i és que som una bona colla de cosins. Per fer una mica d’història us explicaré que tot va començar amb el Francisco Cisteró i la Maria Jovell que van tenir quatre fills: el Felip, la Mercè, la Roser i la Carme. El Felip es va casar amb la Ramona i van tenir quatre fills, la Mercè amb el Ramon en van tenir nou, la Roser i el Josep en van tenir quatre i la Carme i el Fernando en van tenir dos. Dinou cosins germans! D’aquesta branca de cosins germans ja n’hi ha una altra de ben nombrosa de cosins segons. Aquesta primavera alguns dels cosins van tenir la idea de trobar-nos perquè mai hem tingut l’ocasió d’estar tots junts en un mateix lloc. La “cosinada” va tenir lloc a Sant Pere i vam aconseguir ser una seixantena i encara en faltaven alguns que no van poder-hi ser.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
També va ser una trobada emotiva perquè tots sabeu que no fa gaire, tot just un any, el Felip ens va deixar i no és l’únic que ens falta a la família. Però també va ser un motiu d’alegria que just a la vigília de la trobada vam sumar un membre més a tota la colla, l’Unai. El dinar va ser un conjunt d’anècdotes, que les vam acompanyar amb dues paelles boníssimes. A més també vam obsequiar al familiar més gran i al més petit i, com no podia faltar, als cuiners. En ser tanta colla cal una bona organització per anar a buscar el plat, així que els nens més grans servien als petits i la resta, per files tal com estàvem asseguts, anàvem de cara a la paella. Va ser com una mena de joc per evitar el caos! Va ser un dia inoblidable. Ple de crits, rialles i bon ambient a dojo. En acabar ja vam dir que l’any que ve s’havia de repetir! Maria Cisteró
Us heu fixat mai, amb detenció, amb la porta d’entrada al cementiri dels Hostalets? Està molt treballada amb ferro forjat pintat de color gris clar. Però, a banda dels dibuixos caragolats que presenta, hi ha dues lletres, una en cada una de les portes. La vocal “A” i la consonant “Z”; la primera i última lletra de l’alfabet. Possiblement, es tracti d’una interpretació contemporània, de l’Alfa i l’Omega clàssiques, com a símbols del principi i la fi, que trobem en la funerària cristiana.
Il·lustració de Mònica Cisteró
Per continuar fent aquesta secció necessitem la vostra col·laboració. Us demanem informacions, fotografies, enigmes, etc. que vosaltres considereu que són curiosos o que us cridin l’atenció i que efectin el nostre municipi. Segur que més d’alguna vegada us heu topat amb quelcom estrany! Compartiu-ho amb tots nosaltres!
El món està ple de curiositats i, Ribera d’Ondara no n’és pas una excepció...
42/
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Hi tornem amb els avions... Hem trobat un home de Viladecavalls, gran aficionat al món aeronàutic i al modelatge, que amb força temps i més paciència ha creat a escala 1/144 tota la flota d’avions soviètics estacionats a Sant Pere dels Arquells. Els tres avions que ha creat són el Mig 15 soviètic, el Mig 21 hungarès i el Mig 23 txecoslovac.
i amb més maquinària. Fa uns dies va aparcar al nostre municipi una recol·lectora que els més entesos ens van comentar que era de les més grans que existien i que solament n’hi havia dues en tot Catalunya. Era una John Deere de la Serie S 690i amb una pinta que té una amplada de 9,5 m i 626 cavalls i un dipòsit de gra de 14.100 l.
Aquí teniu el resultat final, a l’esquerra les tres maquetes i a la dreta una imatge aèria de fa uns anys amb els tres avions. Jutgeu vosaltres mateixos...
44/
FEM
RUTA
HOSTALETS - RUBINAT - CABANA DEL MONJO - VERGÓS SANT PERE DELS ARQUELLS - HOSTALETS Dificultat tècnica: MODERAT Distància: 17,34 km Desnivell acumulat: 215 m Altitud màxima: 642 m Altitud mínima: 468 m Temps en bicicleta: 85 min. Comencem la ruta des dels Hostalets i pugem per la carretera que ens portarà fins a Rubinat. Una vegada a Rubinat, seguim les indicacions del camí cap a Cervera, pedalant per aquests camins i a la vegada gaudint de les boniques vistes de la Ribera d’Ondara.
Un cop passada la Cabana del Monjo agafem el camí de la dreta, tot i que, tant el de la dreta com el de l’esquerra, els dos ens
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
duran a Cervera. Passats uns 6 quilòmetres ens trobarem els primers horts de Cervera; si continuem pel mateix camí, vorejant el riu Ondara, haurem de desviar-nos pel camí que veurem a l’esquerra i que es troba abans d’arribar a la Font de Fiol. Aquesta ruta ens portarà a l’antiga Nacional II. Circulem un tros per aquesta via, fins que puguem entrar dins de Vergós. Creuarem tot el poble i tornarem a sortir a la carretera nacional fins a arribar a Sant Pere dels Arquells i després als Hostalets, de nou.
Mitjançant aquest QR et podràs descarregar la ruta que et proposem. També la trobaràs al bloc de la resvista.
Ruta proposada per Elisabet Jové Fotografies d’Àngela Llop
46/
//CUINERES
C 1,5 kg de vedella 1,5 kg de patates 4 pastanagues 1 ceba 5 tomàquets madurs Oli d’oliva Brou de carn
VEDELLA ESTOFADA
L’Eugènia Font Esteve de cal Piqué de Rubinat comparteix amb tots nosaltres una recepta, per 10 persones!, que segur que ens farà quedar molt bé en algun dinar familiar o d’amics.
Conyac Pèsols Farcellet de farigola Llorer Sal Pebre
PREPARACIÓ:
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Posem en una cassola un bon raig d’oli d’oliva, després hi afegim la vedella, la sal i el pebre. A continuació, hi tirem la ceba ben tallada, les pastanagues feta a trossets i els tomàquets madurs. Ho deixem coure una bona estona, mentre ho anem remenant suaument, i així aconseguim que sobretot la vedella es faci una mica rossa. Al cap de cinc minuts, hi afegim un raig de conyac i ho deixem, a foc lent, fins que es rebegui. Després hi tirem el brou de carn i esperem que bulli, quan arrenca el bull afluixem el foc i ho deixem a foc fluix. Si veiem que falta brou, en podem afegir més o posar-hi aigua amb “Avecrem”. En una paella hi posem les patates, ja pelades i tallades, i quan estiguin cuites les retirem en una safata amb paper absorbent. Quan la vedella ja estigui tova hi posem els pèsols i les patates a fer xup-xup, tot plegat fins que torni a bullir. BON PROFIT.
48/
Fotos vostres En aquesta ocasió, a l’espai dedicat a les “fotos vostres” us volem regalar una selecció de fotografies de caire costumbris-
ta. Es tracta d’imatges que són un reflex del dia a dia quotidià, allunyades d’accessoris preparats o postures pacta-
Dues imatges molt boniques de dues padrines duent a terme activitats quotidianes del dia a dia del món rural: anar a buscar aigua a la font i durant el temps de les ametlles, preparar el
des. Són retrats propers, agradables a la vista per la seva composició i entranyables per la seva proximitat. Gaudiu-ne!
cabàs per esquitllar-ne un bon grapat. Les padrines d’abans significaven, a la perfecció, el valor de l’esforç i la renúncia personal. A l’esquerra, Antònia Riera i a la dreta, Antònia Perelló.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Fotos vostres
Preciosa fotografia d’una botiga, tipus “colmado” on hi venien de tot. A cal Querol de Sant Antolí i Vilanova just entrar per la porta, s’hi trobava aquesta excel·lent vista amb tots els produc-
tes perfectament col·locats. Llaunes, aliments a granel, productes salats com arengades i bacallà o botelles de tota mena servien per donar un servei de proximitat a tots els veïns.
50/
Fotos vostres
Un grup de pagesos s’atura al voral d’un camí, mentre esperen que els hi arreglin la maquinària que utilitzaven per segar besses. Per fer l’espera més agradable aprofiten per fer un mos i
amb l’acompanyament del vi fresc de la bóta, es preparen una carnada que els ajuda, de ben segur, a recuperar forces. El Seat 600 del fons, arrodoneix plaentment la instantània.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Fotos vostres
Fotografia molt estètica d’un dia de festa major. El camió del Vicenç de cal Seguet ple de gom a gom, carregat amb el jovent que il·lusionats s’hi enfilaven per arribar, sobre quatre rodes, a la
festa major del poble veí. Nois i noies vestits amb les seves millors mudes assistien els diumenges als balls i al cine, llocs que es convertien en una distracció fantàstica per tots els veïns.
52/
IURIS ET DE IURE DELICTES CONTRA LA SEGURETAT VIAL La confiança que una persona pot agafar a còpia de conduir un vehicle força anys sense haver patit cap accident, fa possible que s’arribi a associar el vehicle amb un entorn relativament segur i que es puguin obviar algunes cauteles que tots hauríem de tenir en compte abans de conduir. Avui dia difícilment veiem el cotxe com una arma perillosa capaç de causar series lesions, no només per a nosaltres, sinó també per a tercers. Més aviat l’associem a fins d’utilitat i gaudi, i no se’ns acut pensar perpètuament amb el seu vessant sinistre. Tampoc es pretén fer agafar por, sinó una mica de consciència de la perillositat de determinats tipus de conducció que, pel risc que comporten per a la vida pròpia i dels altres, el legislador penal ha decidit castigar. Repassarem doncs, alguns d’aquests delictes que tenen com a fi protegir la seguretat de tots els que circulem per les vies públiques. Algunes d’aquestes figures delictives veurem que es cometen no per delinqüents habituals sinó per persones ben normals i fins i tot reputades (futbo-
listes, artistes, entre d’altres..). Cal tenir en compte que l’alcohol ingerit fa que el conductor relativitzi –per l’estat d’eufòria- els riscos d’una conducció en mal estat. Per tant, per ser delictes bastant comuns i per les inconvenients conseqüències que comporten, m’ha semblant escaient dedicar-los-hi un article. En aquest sentit el Codi Penal es va reformar l’any 2007 per la pressió d’una miríade d’ens com les associacions que combaten les elevades taxes d’accidentalitat, la mateixa DGT, membres de la Fiscalia, el Defensor del Poble, entre d’altres. Així, la reforma ha suposat que actualment, no només conduir sota la influència de l’alcohol sigui suficient per a cometre el delicte sinó que n’hi ha prou en traspassar els límits objectius que marca la Llei, tant en les infraccions de la velocitat màxima permesa, com en la superació de certes taxes d’alcoholèmia, per a entendre que el delicte ja es pot sancionar. D’aquesta manera les conductes que es poden castigar són les següents:
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
-Qui condueix un vehicle a motor o un ciclomotor a una velocitat superior a 60 kms/hora en una via urbana o de 80 kms/hora si es una via interurbana a la permesa reglamentàriament. -Qui condueixi sota la influència de drogues tòxiques, estupefacients, substancies psicotròpiques o begudes alcohòliques. - Qui condueixi amb taxes d’alcohol en aire espirat superiors a 60 miligrams per litre o amb una taxa de 1,2 grams per litre d’alcohol en sang (que és l’equivalent). Pel que fa a les penes que s’apliquen als infractors són les següents: Serà castigat amb una pena de presó de 3 a 6 mesos o amb la multa de 6 a 12 mesos, amb la de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, i en qualsevol cas amb la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys. Per tant avui dia, un cop comprovada la taxa amb les proves que surten de l’etiòmetre o bé de l’anàlisi de sang,
s’entén que estem davant d’una prova preconstituida que serà molt difícil de rebatre per l’imputat. En l’atestat policial s’hi inclouen els tiquets de l’etiòmetre (que és la màquina més precisa que utilitza la policia per a fer les mesures). Si no hi ha cap error o circumstància específica, la majoria dels advocats opten per recomanar als seus clients que es conformin amb la pena que es sol·licita que després de parlar amb el fiscal es sol rebaixar amb una tercera part deixant-se en suspens la pena de presó sota la condició que no es delinqueixi en el terminis que es fixaran en la Sentència condemnatòria de conformitat. El procés que es sol obrir és el d’enjuidiciament ràpid per a determinats delictes al tractar-se d’un delicte d’investigació senzilla, doncs un cop tenim els tiquets de l’etiòmetre, l’atestat de la policia, la declaració del conductor i les seves dades, la investigació acostuma a quedar conclosa. Si l’imputat no es conforma amb la pena sol·licitada en la primera compareixença davant de l’autoritat judicial, enlloc de condemnar-lo amb la pena
54/
rebaixada se’l cita per a la celebració d’un judici on ja no es podrà beneficiar de la rebaixa i on, generalment, es tenen poques expectatives de guanyar el cas per les proves que en el seu dia va presentar la policia. A vegades es prefereix no conformar-se amb la pena rebaixada precisament perquè el conductor ja té suspesa alguna altra pena i per tant no es podria beneficiar de la suspensió de la pena de presó, així s’aplaça l’ingrés a la presó almenys per un temps. En qualsevol cas es remarcable que en aquests delictes ens podrem veure privats del permís de conducció en un temps relativament breu (3 o 4 dies) i convé advertir que si, un cop condemnats tornem a conduir el vehicle, se’ns aplicaria la pena de presó suspesa i, a més, hauríem incorregut en un nou delicte de trencament de condemna.
Les conseqüències serien molt greus sent totalment recomanable abstenir-se d’agafar el vehicle fins l’acompliment de la condemna. Pel que fa al procés policial que es sol seguir per tal de comprovar les taxes d’alcohol o de drogues, cal dir que es absolutament necessari que l’agent ens recordi el nostre dret a contrastar les proves realitzades per mitjà d’un anàlisi de sang, de no ser així les proves policials serien nul·les i no podrien fonamentar un pronunciament de condemna. Sense perjudici que es pugui arribar a demostrar que el subjecte conduïa sota els efectes de l’alcohol pels símptomes que presentava. Els agents de la policia solen disposar d’uns tests de sintomatologia que ajuden a determinar el grau d’influència necessari per a cometre el delicte (parla pastosa, manera de caminar, alè etc...).
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Negar-se a sotmetre’s a les proves dels agents també està previst com a delicte en el Codi Penal. Per a cometre el delicte també es necessari conduir el vehicle. Per a conduir-lo es imprescindible posar-lo en marxa? No, n’hi ha prou en fer-lo baixar per una pendent amb el motor parat. El conductor sempre serà el que estigui al comandament del instruments de direcció del vehicle, excepte en el cas del cotxes de pràctiques on es considerarà que l’instructor que pilota els instruments de comandament addicionals és realment el conductor. Hi ha altre conductes punibles? Doncs podem resumir les següents: -Conduir amb temeritat manifesta i posant en concret perill la vida o la integritat dels altres (pena de presó de 6 mesos a 2 anys i privació del dreta
a conduir d’un a sis anys). Si a més es condueix amb menyspreu per la vida dels demés, com ho podria ser conduir en direcció contrària, la pena encara es més greu. - Conduir havent perdut tots els punts, o si s’ha conduït després de la privació cautelar o definitiva del permís o llicència per decisió judicial o sense haver obtingut mai el permís o llicència. -La col·locació d’obstacles imprevisibles a la carretera o de substàncies que rellisquen o l’alteració o subtracció de senyals de forma que es puguin provocar accidents. Bon estiu! Carles Brufal
56/
SAPS ON ÉS? I aquesta és la nova imatge enigmàtica. Saps on és? On ubicaries aquest bonic vitrall? Anima’t a participar i coneguem així, petits detalls del nostre municipi! a res a o a’ns l Envi l correu l de a a t a s t pos ecció po aràs al la dir ista i entr emplar x la rev ig d’un e stants e I t “ r so llibre n” del eterns
SAPS QUI ÉS? Qui s’amaga sota d’aquesta boina? El personatge enigmàtic del número anterior de la revista va ser: Núria Puig de Sant Pere dels Arquells
Aquesta és la imatge del número anterior de la revista. La resposta és: DETALL QUE ES TROBA A LA VOLTA CENTRAL DE L’ESGLÉSIA DE MONTLLEÓ. I el guanyador d’un exemplar del llibre “Instants Eterns” és Ramon Tomàs dels Hostalets.
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
QUÈ ESCOLTEM?
Varies peces en concert per Les gosses de la rue Concert després de Vivaldi en la m de J.S.Bach per Bernhard Hannöver Happy per Pharrell Williams Recomanacions de Marta Augé
EL REFUGI Us presentem a la bonica Maggie. La Maggie és una gossa que encara no té tres anys. És molt dolça, obedient i molt tranquil·la. És creuada d’un gos nòrdic. De mida força gran i molt bona i sociable. Una preciositat.
58/
Selecció de les millors fotografies fetes per Ramon Tomàs, dels Hostalets durant la festa i també d’instagramers que ens van visitar durant la jornada.
Última hora
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Recull d’imatges de la FESTA DEL BATRE I LA I FIRA DE LA CERVESA DE LA VALL D’ONDARA
60/
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
62/
Autor: Francesc Mayench
Autor: Francesc Mayench
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Autor: Marc Roca
Autor: Marc Roca
64/
Autor: Francesc Mayench
Autor: Marc Roca
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Autor: Marc Roca
Autor: Marc Roca
66/
Autor: Francesc Mayench
Autora: Eva Guasch
OND’ARA/ agost 2014 / núm. 22
Autor: Marc Roca
Autor: Marc Roca
68/
Retrobat amb la salut i la serenitat Allibera’t de la inquietud Millora la mobilitat C/Major, 20 · 25213 Rubinat Telèfon 606 790 223 Maria
cal so
Amb la col·laboració de: