Revista ONDARA 24

Converses

Mossèn Gaspar Comellas

Especial

Eleccions municipals 2015

Revista OND’ARA La revista de la Ribera d’Ondara

www.revistaondara.com

Núm. 24 - abril 2015 Preu: 4,5 euros

R e v i s t a O N D ’A R A

2/ Abril 2015

REVISTA ESPECIAL

Aquest número de la revista ha tardat una mica a arribar. La recopilació de la informació de les pròximes eleccions municipals se’ns ha fet un xic feixuga i lenta i per aquest motiu ens hem hagut d’adaptar al temps marcat per la mateixa convocatòria oficial i per les formacions polítiques municipals.

En aquesta ocasió, són dues les llistes que s’han format; Francesc Sabanés, actual alcalde, es presenta amb un equip 100% renovat, amb la incorporació de Ramon Bonet, que a les anteriors eleccions es va presentar com a cap de llista del PP; i per altra banda, Jordi Prat encapçala per primera vegada al municipi una llista d’ERC, amb l’acompanyament d’Antoni Bofarull que anteriorment havia encapçalat l’agrupació d’INSE-AM. Per tant, enguany, aquestes unions han provocat una reducció dràstica de llistes polítiques si ho comparem amb les anteriors eleccions que es van presentar fins a cinc formacions.

Tot i això, ambdós tenen molt a dir, i vosaltres, estimats lectors, ho trobareu tot a partir de la pàgina 26.

TAXI ISABEL SERVEI DE TAXI (fins a 8 places)

607 190 360

4/

Abril 2015

INICI Sumari

Equip EDITA Associació de la revista OND’ARA DIRECCIÓ Laura Puig Bernaus SOTSDIRECCIÓ Elisabet Jové Farré

6

EQUIP DE REDACCIÓ Marta Augé Farré Aida Bonet Augé Maria Cisteró Bofarull Carles Brufal Clua DISSENY I MAQUETACIÓ Laura Puig Bernaus amb la col·laboració de Mònica Cisteró Coca IL·LUSTRACIONS Mònica Cisteró Coca ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC CPNL de la Segarra DIPÒSIT LEGAL L-1123-2007

R e v i s t a O N D ’A R A

ISBN 2014-0457

Els ametllers florits tan típics de les nostres contrades es converteixen, en aquesta ocasió, en els protagonistes de la portada de la revista número 24.

Fotografia de Laura Puig, feta el 3 d’abril a Pomar.

Editorial 1 Teniu entre mans, la primera revista de l’any 2015. Enguany la revista celebra el seu vuitè aniversari i ho fa, immersa en un mar de canvis i incerteses que afectaran el futur més proper de la nostra publicació.

que creieu en nosaltres i accepteu els nostres errors. I per vosaltres, que sou immensa majoria, al cap d’unes setmanes de “dol”, vàrem autoexaminar-nos i vàrem prendre la decisió de mantenir-nos i continuar endavant, això sí, fent una profunda renovaHem arribat en un moment que la ció. I és això el que estem disposats a fer, OND’ARA, per molts motius de diversa continuar el trajecte, però fer-ho canviant naturalesa, creiem que solament té dues coses que a poc a poc anireu coneixent. direccions per on tirar; dos camins que no es connecten i que tampoc tenen volta en- De moment, durant tot el 2015 la revista rere; i ambdós són clars i precisos: tanca- continuarà força igual. Teníem un comproment o renovació. mís amb els subscriptors (gairebé tots) que havíeu renovat fins a final d’any i el comAssumim el fet que una revista està expo- plirem, però el 2016 ja veureu els canvis, sada a molts ulls, molts criteris i moltes principalment de funcionament, que a vosensibilitats, i més una revista local on tots saltres se us faran més evidents. Solament ens coneixem i sabem d’on coixeja cada u. remarcar-vos que a partir d’aquest número, Coneixem la lògica que no es pot agradar ja ningú ha de renovar subscripció, ja que a tothom i, de fet, aquest ha estat el nostre aquesta modalitat s’acabarà. De moment, “mantra” més repetit des del minut 1. no patiu, rebreu els propers tres números a Però, les pressions i acusacions, les críti- casa, com sempre. Poc a poc us anirem exques, en moltes ocasions ferotges, destruc- plicant les novetats. Però, la “nova” revista tives i gens argumentades, el desgast per- (any 2016) s’haurà d’adquirir en diferents sonal, la manca de suport i col·laboració, punts del municipi – que més endavant ja els canvis fiscals i el tracte amb l’alta ad- us n’informarem – en venda directa; soministració ens van conduir, durant unes lament mantindrem els subscriptors, que setmanes, a assumir el final de la revista. ho vulguin, de fora el municipi de Ribera Estàvem disposats a baixar a la propera es- d’Ondara. tació i deixar enrere aquest projecte tan en- Un altre punt que canviarà serà la nostra grescador, però a la vegada, tan complicat. relació amb les institucions, sigui les més properes o les més allunyades. DeslligaPer altra banda, però, no ens vam oblidar, rem la revista de qualsevol entitat pública de la part contrària, de tots aquells que ens i d’aquesta manera canviarà la forma com heu ajudat, ja sigui pujant al tren el primer serà gestionada. De totes maneres, aquests dia desconeixent-ne el destí o fent-nos canvis no afectaran, en res, a vosaltres, als confiança més endavant. A tots aquells lectors; es tracta, simplement, d’una reforque no feu tant soroll, no crideu tant però mulació del funcionament. Però tot això ja sabem que hi sou, que ens feu companyia, us ho explicarem; serà en el 2016...

6/

R e v i s t a O N D ’A R A

Enguany Ribera d’Ondara serà present a la Fira de Sant Isidre i la Fira del Pa de Cervera.

Vine i apropa’t a conèixer l’estand del nostre municipi.

Abril 2015

Editorial 2 En aquest número, fem un extra en editorials. Sabem que no és correcte que en una sola revista hi apareguin dos editorials, però en aquesta ocasió creiem que és una circumstància que s’ho val. Sentíem la necessitat d’explicar, com ja ho hem fet, els últims mesos de la nostra revista i sobretot explanar el futur més proper; però som plenament conscients que no podíem obviar la situació política del país i sobretot referir-nos a les eleccions municipals.

El diumenge 24 de maig els veïns de Ribera d’Ondara tindrem veu i vot, o vot, i en conseqüència veu. És una gran ocasió per participar i no quedar-se a casa. Una oportunitat per parlar a través de la butlleta i apostar per canviar els nostres representants municipals o per mantenir-los. Està totalment a les nostres mans.

Tots recordareu els inicis de la present legislatura, que va començar força moguda. El 22 de maig de 2011 Josep M. Puig (CIU) va reeditar el càrrec d’alcalde amb el 38,51% dels vots. Just un any després, Puig dimitia i deixava l’alcaldia al seu segon, Josep M. Moré, el qual vivia un efímer pas pel càrrec. El mes de juny de 2012, Francesc Sabanés, a causa d’aquestes dues renúncies, accedia a l’alcaldia i s’hi ha mantingut fins el dia d’avui. Per tant, i per raó d’aquestes circumstàncies, Sabanés es va convertir en l’alcalde de Ribera d’Ondara sense que el seu nom hagués estat escollit a les urnes de 2011.

gurament per molts, bons i agradables i d’altres que possiblement han estat dolents i plens d’errors; però serveixi aquest breu resum per què cadascú pugui recordar aquesta última legislatura i extreure’n les millors conclusions i d’aquí escollir els representants del futur. És un moment immillorable per iniciar un nou camí, un camí que pot ser amb una cara nova al capdavant de l’alcaldia o mantenint la que hi ha actualment. No farem campanya per ningú, no és la nostra pretensió i molt menys el nostre deure.

Solament volem esperonar que participeu i dignifiqueu aquesta festa de la democràcia i que escolliu el vostre millor representant.

Serà la forma més òptima per emprendre una senda on la confiança, d’uns i altres, sigui l’eix vertebrador. I aquesta confiança naixarà, per la majoria, just al moment que Ribera d’Ondara tingui l’alcalde que els seus veïns escullin mitjançant les urnes.

Aquesta serà la victòria de tots. Serà la millor forma d’avançar i mirar endavant. No hi podrà haver excuses, no hi podrà haver retrets; serà la decisió majoritaria.

Per això, demanem des d’aquí, a tots els candidats a formar part de l’Ajuntament que s’apropin als veïns, que truquin a les portes i ens expliquin el seu programa, que organitzin trobades amb nosaltres per així puguem conèixer de primera mà les seves propostes de futur; que s’esforcin per explicar-nos les seves idees. Que ens facin propostes, que ens aportin solucions, En aquesta cronologia de quatre anys hi transparència i que, sobretot, ens aportin hagut infinitat de moments, i alguns, se- IL·LUSIÓ. Molta il·lusió pel futur.

8/

Abril 2015

INFORMACIÓ

R e v i s t a O N D ’A R A

INFORMACIÓ

ELS GOIGS DE SANT ROC DE RIBERA D’ONDARA QUEDA GRAMUNTELL ARA PODEN BEN COBERTA DE NEU SENTIR-SE El dimecres 4 de febrer va Els Goigs de Sant Roc de la caure una important nevaparròquia de Santa Maria de da que va cobrir de blant Gramuntell que recentment bona part del municipi de van publicar els “Amics dels Ribera d’Ondara. En algugoigs”, ara poden sentir-se a nes poblacions, com Sant Antolí i Vilanova, es van través de la tecnologia Qr. recollir fins a 18 cm. de neu Al costat hi trobareu el codi. acumulada. La nevada, no Solament heu de descarre- per inesperada, va provocar gar una aplicació preparada alguns problemes, prinper llegir codis Qr, apropar cipalment a les carreteres el dispositiu al codi i imme- d’accés als nostres pobles, diatament podreu escoltar com a l’antiga nacional II i els goigs cantats. també a l’Autovia A2.

Foto superior esquerra: Rubinat (Iolanda Mostaza); superior dreta: Montpalau (Josep M. Riera) i pàgina de la dreta: aèria de Llindars (Jordi Farres)

Encabo de Rubinat va ensenyar a les quinze participants a teixir amb la tècnica del drapet. Totes les alumnes van sortir de la sessió amb una cistella de drapet amb nanses i, amb tapa, sense o amb flors. Una tarda molt entretinguda per a totes les participants.

Va precedir la neu dies de fred extrem i vent, que van contribuir que els carrers mantinguessin la neu gelada durant força dies. El dia 6 de febrer es va arribar a -11º C. CURS DE DRAPET El dissabte 7 de febrer es va realitzar un nou taller dins del cicle de tallers de manualitats iniciats el 2014. En aquesta ocasió, la Montse

PARES VOLUNTARIS DE L’ESCOLA VALL ONDARA AMPLIEN LA CUINA DEL CENTRE Durant el mes de febrer una bona colla de pares voluntaris van treballar per ampliar la cuina de l’escola Vall Ondara. D’aquesta forma voluntària, s’ha aconseguit adaptar aquest espai a les necessitats dels professionals de la cuina escolar.

Foto inferior: participants al curs de drapet.

10/

Abril 2015

R e v i s t a O N D ’A R A

RIBERA D’ONDARA VIU UNA Plaça li van donar el toc EXCEL·LENT RUA DE CAR- animal i casolà; la Movida, hi va posar la millor múNESTOLTES sica de la dècada dels 80 i El diumenge 15 de febrer els l’animació i el vaixell pirata carrers de Sant Antolí i Vi- va donar un caire d’especlanova i els Hostalets es van tacularitat i magnificència omplir de música i color per admirable.

acompanyar la rua formada per les quatre comparses Els Aimerics i la Colla Infanque enguany van participar til dels Carranquers de Cervera van acompanyar la rua al Carnestoltes. que va acabar amb el disEls pingüins de secà, que el curs i posterior crema del dia abans havien guanyat rei Carnestoltes i un sopar el primer premi a Cervera, per a més de 200 persones van donar-hi el toc gèlid al Local Social l’Amistat. i divertit; els Amics de la

Trobareu més fotografies de la festa del Carnestoltes a la pàgina següent. En el codi Qr de sobre hi podreu veure un video amb totes les comparses de la rua.

LES FOTOGRAFIES DEL CARNESTOLTES

1/Els amics de la plaça; 2/ La Movida; 3/ El vaixell; 4/ Els Aimerics; 5/ Freddy Krueger i família; 6/ La Colla infantil dels Carranquers de Cervera.

12/

Abril 2015

R e v i s t a O N D ’A R A

VISITA PASTORAL 1 DE MARÇ El diumenge 1 de març, a l’església de Sant Antolí i Vilanova es va celebrar la missa de comiat de mossèn Jaume Vilardell i l’arribada de mossèn Gaspar Comellas Lladó.

Mossèn Jaume Vilardell ha estat el rector de les parròquies de Sant Antolí (Pomar, Briançó), Montlleó, Rubinat, Bellmunt i Civit, durant 4 anys. Ara, en el seu setanta-cinquè aniversari s’ha parcialment jubilat i

ha deixat pas al nou rector, mossèn Gaspar Comellas, en les parròquies de Sant Antolí i Vilanova, Montlleó i Talavera.

La festa de comiat es va solemnitzar amb una eucaristia concelebrada pel nouvingut, mossèn Gaspar Comelles; el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i el mateix mossèn, Jaume Vilardell. Durant el transcurs de la missa, els infants que enguany rebran la primera comunió, van oferir un conjunt d’ofrenes a l’altar i posteriorment, els joves

Foto g r af i e s per la notícia cedides per M. Rosa Companys i Mn. Jaume Vilardell. Pàgines de la 12 a la 15.

“Benvolguts, Aquesta Eucaristia ens ha servit per donar la benvinguda a mossèn Gaspar, que a partir d’avui es farà càrrec de les nostres parròquies.

Benvingut mossèn Gaspar!

que van ser confirmats l’any passat, van entregar a mossèn Jaume uns presents de part de tota la comunitat: una bossa de mà i un quadre realitzat amb una bona col·lecció de fotografies seves. Així mateix, tan bon punt el rector va sortir de la sagristia, se li va llegir un text (que adjuntem a continuació) d’agraïment i reconeixement per a la seva tasca durant la seva estada aquí.

Per acabar, tots els assistents es van reunir al Local social l’Amistat on van compartir un bon aperitiu, i on van comptar, també, amb l’acompanyament dels mossens Eduard Ribera i Jaume Prat, ambdós molt vinculats a Ribera d’Ondara.

A la dreta: us copiem el text d’agraïment que es va llegir a mossèn Jaume.

I també, per fer un senzill homenatge de comiat a mossèn Jaume Vilardell, fins avui responsable de les nostres parròquies.

Han estat uns quants anys de servei, dedicació i esforç desinteressat. Amb el seu caràcter afable i tímid ha sabut transmetre’ns cordialitat i confiança.

Hi ha hagut moments difícils, però sempre amb l’afany de superació, i amb això ens quedem, i amb l’agraïment de tots nosaltres.

Tots hem après de tots. Per què, al final, el valor més important som les persones.

A Ribera d’Ondara continuarà tenint casa seva, on pugui trobar el caliu que sempre hem volgut donar-li.

A partir d’avui ja forma part de la història dels nostres pobles. I com que ens anirem veient per la Segarra, no li diem adéu, sinó arreveure.”

R e v i s t a O N D ’A R A

14/ Abril 2015

16/

Abril 2015

R e v i s t a O N D ’A R A

CELEBRACIÓ DEL DIA IN- Per acabar, tots els partiTERNACIONAL DE LA DONA cipants es van poder quedar una bona estona fent El dissabte 7 de març es va tertúlia acompanyats d’un commemorar, de nou, el berenar amb pastes dolces Dia Internacional de la i salades.

Dona. L’acte, organitzat per l’AVASI es va celebrar al Local Social l’Amistat amb la presència d’una setantena d’assistents.

David Pradas, al piano, i Núria Miret, a la veu, van posar música i so a un bon reguitzell de poemes d’autors catalans que van convertir la vetllada en una estona ben agradable.

CAMINADES PREPARATÒRIES PER PUJAR A MONTSERRAT EL DISSABTE 2 DE MAIG Durant cinc diumenges repartits entre els mesos de març i abril s’ha realitzat les habituals caminades que serveixen d’excel·lent preparació per afrontar la GIMNÀSTICA A RUBINAT pujada a Montserrat, que serà el pròxim dissabte 2 de Des de començaments de maig de 2015. l’any 2015, cada dilluns i divendres, es fan classes de pi- Els destins de les caminalates i zumba al Local social des han estat la Panadella, de Rubinat.

Sant Guim de Freixenet, Una quinzena de veïnes del municipi, es posen en forma sota les ordres i indicacions de la professora, la Neus Pareta de Briançó.

Cervera, Santa Coloma de Queralt i una bona ruta pel nostre municipi.

Van ser uns matins plens de bon ambient i energia.

Foto g r af i e s de la pàgina anterior: Festa del dia de la dona realitzades per Laura Puig.

La imatge de la caminada és de la Goretti Valls i la inferior,són part del grup de gimnàstica el dia que va celebrar el carnaval 2015.

18/

Abril 2015

R e v i s t a O N D ’A R A

LES JOVAS FAN RUBINAT binat, ha estat l’encarregat de forjar la creu a imatge de MÉS BONIC la creu original (foto de l’esEls veïns de Rubinat s’han querra). L’antiga creu de tertornat a organitzar per me de Rubinat estava originalment ubicada a l’entrada arranjar el poble. del poble, just al costat d’on El diumenge 15 de març, un avui hi ha la bàscula, però bon grup es van dedicar a als anys 70 un llampec la va pintar les baranes del costat malmetre i finalment va ser de la placeta de l’església i, desmuntada per què es va un altre, van preparar els fo- haver d’ampliar el camí. El naments on es col·locarà la diumenge 12 d’abril van recuperada creu de terme.

Gairebé un mes després, el diumenge 12 d’abril, van continuar la feina, col·locant els dos esglaons que serveixen de base al fust de la creu.

Però, no tot és treballar, el dissabte 14, tots els veïns van celebrar la tradicional matança del porc, amb el mondongo i el posterior dinar al local social del poble i el dissabte 11 es va fer una Ramon Muniesa, veí de Ru- calçotada popular.

un grup d’infants que van aprendre a aprofitar totes les parts del porc i fer-ne El dissabte 21 de març es va botifarres blanques i negres. celebrar la tercera edició de la “Festa del Porc”.

Les següents hores, es van dedicar a preparar el sopar Ben d’hora, els “Traginers” per un centenar de persoacompanyats per un bon nes que van omplir la sala nombre de veïns, i sobretot del Local Social l’Amistat. per l’ajuda i assessorament La festa va acabar amb l’acdel carnisser, Joan Prat, es tuació del grup DC & Evils van encarregar de fer el of Elvis que va portar molta mondongo. En aquesta tasmarxa i llum per acabar la ca, també hi van col·laborar llarga jornada.

TERCERA FESTA DEL PORC

Foto g r af i e s dels participants de la jova de Rubinat.

Dalt a l’esquerra, Ramon Muniesa.

La resta són imatges de les joves i les celebracions comunitàries.

Sota, un instantt de la 3a festa del porc.

Foto g r af i e s de Josep Palou, Ramon Tomàs i Ramon Canela.

20/

Abril 2015

CANTADA DE LES CARAMELLES

R e v i s t a O N D ’A R A

Ben puntuals, el diumenge 5 d’abril els i les caramellaires no van faltar a la cita anual d’omplir de música i joia el matí del diumenge de Pasqua.

Un bon grup de grans i petits van fer ruta per Rubinat, Sant Pere dels Arquells, Briançó, cal Prats, el Mas Boronat, Pomar, Pallerols, Montfar, Pavia, Sant Antolí i Vilanova i els Hostalets per acabar, finalment, al Local Social l’Amistat, sobre l’escenari, on van completar l’actuació amb una cantada de cançons catalanes tradicionals.

Enguany, les Caramelles estaven dirigits per la Goretti Valls, amb l’acompanyament dels acordionistes; Marta Augé, Andrea Gassó i Marc Jiménez.

El mateix diumenge a la nit, la Junta del Local Social l’Amistat va organitzar un ball de Pasqua, amb el músic Joan Carbonell.

El dia abans, dissabte 4 d’abril, a la tarda, a Montpalau també van fer parada els caramellaires de Sant Guim, que també van portar música a pobles com Sant Domi, Gàver, Estaràs, Vergós Guerrejat, Freixenet, La Tallada, La Rabassa i Sant Guim Vell.

EL CIRC FA PARADA A SANT teniment al cementiri del poble. Ja fa força anys que ANTOLÍ I VILANOVA els veïns, de forma altruista, El dissabte 11 d’abril, el circ realitzen tasques de neteja i ambulant francès “Royal manteniment dels carrers, Circus” va aturar-se a Sant places i edificis públics del Antolí i Vilanova on hi va poble fer una lluïda actuació amb diferents números de con- FITIPALDIS PASSANT PEL torsionisme animals i pa- TERME MUNICIPAL llassos.

Freqüentment els Mossos A MONTPALAU TAMBÉ VAN d’Esquadra enxampen a fitipaldis “volant” per l’A2 DE JOVA el seu pas per Ribera d’OnL’11 d’abril, veïns de Mont- dara. Recentment, dos conpalau van organitzar-se per ductors han estat detinguts realitzar tasques de man- per anar a 211 i 214 km/h.

Superiors: la carpa del circ francès i el cotxe enxampat a 214 km/h el passat 12 de febrer.

Sota: Albert Teixé, Carlos Gené, Miquel Vidal, Josep M. Vilaplana, Josep M. Turull i Jordi Riera, veïns de Montpalau fent manteniment al cementiri del poble. Foto: Josep M. Riera.

22/

CONVERSES // Rector de les parròquies de Montlleó, Sant Antolí i Vilanova i Talavera

MOSSÉN

R e v i s t a O N D ’A R A

GASPAR COMELLAS

Té un caràcter afable, obert i dialogant. Transmet cordialitat, senzillesa i confiança. Mossèn Gaspar Comellas Lladó, és el nou rector de les parròquies de Sant Antolí i Vilanova, Montlleó i Talavera. Em va rebre el passat 17 de març a la rectoria de Sant Antolí i Vilanova.

Una casa que ara, ben segur, molts de vosaltres, us heu fixat que sovint té les portes ben obertes, igual com l’església de Sant Antolí i Vilanova.

Són nous aires, aires renovats.

Laura Puig

Abril 2015

Pel que hem pogut veure en la seva biografia, vostè és nascut a Balsareny, al Bages… Com ha arribat fins a la nostra rectoria?

Doncs sí, vaig néixer a Balsareny on hi vaig viure fins que vaig complir 11 anys. A 11 anys vaig anar a l’Aspirantat dels Germans de les Escoles cristianes de Cambrils on hi vaig ser 5 anys.

Per circumstàncies, vaig tornar al meu poble on vaig quedar-me durant dos anys, fins que vaig tornar a marxar, en aquesta ocasió a Barcelona, on vaig estudiar la carrera de Geografia i Història i després la de Teologia. A continuació, vaig tenir la sort, de poder estar 3 anys amb els pares de Sant Felip Neri, a Barcelona, i d’aquesta manera vaig poder continuar aprofundint en la vocació cristiana. Passats aquests tres anys, vaig demanar l’ordenació i el 1995 em vaig incorporar finalment a la diòcesi de Solsona. Tenia 35 anys. La meva ordenació va arribar força més gran del que és habitual.

I a partir d’aquest moment, es va iniciar la seva vinculació amb la nostra diòcesi...

Sí, en primer moment vaig ser diaca a Solsona i després el meu primer destí va ser a Cervera. Aquesta població va ser la primera d’un periple que em va portar de nou a Cervera: Puig- Reig, Mollerussa, Guardiola del Berguedà, Cal Bassacs, Sant Jordi de Cercs i Cervera. Fins aquest passat mes de març, que el bisbe Novell em va nomenar

rector de les parròquies de Sant Antolí i Vilanova, Montlleó i Talavera, per tant, herència de mossèn Vilardell.

Coneixia la vall del riu Ondara?

Poc. No ho coneixia massa, tot i que havia vingut força per aquí, sobretot a la rectoria amb el rector Florenci Cases. Ens obria les portes de la rectoria els diumenges al vespre i una colla, compartíem sopar, xerrada i jocs de cartes. Però l’entorn, els pobles del voltant no els coneixia. Ara en tindré ocasió.

El diumenge 1 de març es va celebrar el comiat de mossèn Viladrell i a la vegada, se li va donar la benvinguda a vostè. Com va ser aquest dia?

Va ser un dia molt feliç. Va ser un dia que es notava una alegria de tots els que hi eren presents. Vaig notar que s’estimen el mossèn, la parròquia, l’Església... i això dóna molta alegria, perquè és fàcil veure’t formant-ne part.

També és veritat que durant els últims anys he anat tenint ocasió de conèixer alguns veïns de la zona per trobar-nos a Cervera, en les misses, el Curs Alpha, pel carrer.

Ha tingut contacte amb el Consell pastoral?

Sí, i he quedat molt gratament sorprès.

En formen part, persones de tots els pobles, amb una bona trajectòria i molta i bona iniciativa.

24/

Un dels canvis més evidents que molts veïns, durant les últimes setmanes, hem pogut observar, ha estat veure les portes de l’església de Sant Antolí i Vilanova i de la rectoria obertes. Aquest fet és indicatiu de quelcom?

M’agrada obrir les portes i indicar així que es tracta de dos espais de trobada, és una manera de mostrar proximitat. Una mostra indicativa de què “el mossèn hi és”. Crec que això ajuda què hi pugui haver un contacte, una reflexió, a apropar-nos en grup i formar un espai comú. Una actitud molt semblant al moviment de “Vida creixent”, format aquí per un bon grup de persones grans, molt dinàmics i amb una forma d’organitzar-se molt bona. Aquest estil de fer es podria extrapolar a la gent més jove, i per això la porta oberta de l’església n’és una mostra. I cada dimarts des del migdia fins al vespre jo estaré aquí; ja que jo visc a Cervera amb la meva mare que és dependent i necessita la meva ajuda.

R e v i s t a O N D ’A R A

Vostè mostra una actitud molt propera amb els feligresos, però també amb la resta de veïns no tan pròxims a l’Església. Una postura clarament de “portes obertes”. Aquest gest també hauria de ser propi de l’Església, tot i que per diversos motius, de vegades no es veu reflectida i, es percep l’Església, com una institució hermètica i allunyada dels problemes de la societat d’avui dia.

Les persones hem de trobar el nostre

Abril 2015

camí i la manera de viure en plenitud, segons les peculiaritats de cadascú. Un camí ben consistent i ple de potencialitats per poder tenir aquest viure en plenitud pot ser el cristià. Tots, i també l’Església, cada vegada som més conscients de les diferents dimensions de les persones, ja que cada persona és molt diferent de l’altra, però tothom ha de poder viure de la forma més veritable i autèntica possible. Des del món cristià tenim un oferiment ben gran per viure aquesta vida i per respondre a aquestes situacions. Una bona manera és oferir el que tenim de valor al servei dels altres. Per exemple, respecte al viure social, amb les dimensions política i econòmica, l’Església ha anat elaborant el que es coneix com a doctrina social. I l’acció pràctica que va fruit d’aquesta reflexió s’ofereix en grups com Càritas i molts altres. També en la formació de la persona, hi trobem la catequesi i grups de reflexió i pregària.

Quina opinió li mereix la manca de vocacions? És evident que hi ha hagut canvis. Han canviat coses que semblaven sòlides i establertes. La institució s’ha posat en crisi, com la majoria de bàsiques de la societat, però no ha invalidat, al contrari, fa valorar més el que és fonamental i no tant l’aspecte d’organització.

Però en el dia a dia, la vida quotidiana, on la llibertat és un valor molt prioritari, pot fer que hom es desanimi si no veu com l’ajuda en el seu ser persona i no faciliti la trobada entre uns i altres.

Així, la vocació surt del contacte, de la proximitat amb la fe, que si és des de ben, es pot anar posant les bases sòlides de la vida concreta que es farà, especialment si és la de mossèn, o religiós o religiosa. És una qüestió d’acostament.

Parlant d’aquesta aproximació, potser una forma que l’Església tindria d’apropar-se més a la societat seria modernitzar-se i intentar adaptar-se a la societat actual. Vostè comparteix aquesta premissa?

Sí, sí. La modernització de l’Església es veu molt en aquesta proximitat, en la transparència, en facilitar el creixement i l’evolució, amb respecte vers la tradició; que al cap i a la fi, la tradició no és ni negativa ni positiva. Es tracta de valorar si una disposició és avui un obstacle o una facilitat.

I creu que el nou Papa Francesc, pot ajudar a fer aquest pas i obrir les portes a la renovació de l’Església?

Sí, un sí rotund. Perquè el Papa ha adquirit aquest tarannà, on ha mostrat clarament quin és el seu centre: la vida de Jesús que es fa actual en el seu Esperit. Que actua, es fa viu en la vida de l’home i dona que es posa en relació amb la seva persona. Ell al ser jesuïta demostra tenir un bagatge molt gran i important per fer actual i vida pròpia la persona de Jesús.

Per tant, entenc per la manera com parla del Papa Francesc que per vos-

tè és un referent religiós, però, a nivell més proper quins serien els seus referents personals?

Els meus pares. Especialment el meu pare sabia entendre molt bé les coses, les sabia viure amb una gran tranquil·litat i sabia distingir el que era essencial del que era secundari.

També els mossens que vaig tenir al poble. Especialment un, que era un vicari jove que entre els meus 14 als 22 anys va ser decisiu Un altre referent, tot i no coneixe’l en persona és el Bisbe Casaldàliga, en canvi un balsarenyenc que també coneixeu molts de vosaltres, mossèn Joan Lladó, que jo vaig substituir quan vaig arribar a Cervera, i que em va orientar clarament en el temps immediatament previ a ser ordenat coincidint en la parròquia de Solsona que ha continuat aquesta vinculació ben rica.

Per acabar, li oferim la possibilitat de dirigir algunes paraules als nostres lectors.

Doncs, estic molt animat, he vingut aquí en un moment molt bo per mi, i ideal per encaixar aquest canvi. És un pas més en un món que sembla que costin molt els canvis i molt rebre dels altres; però és important saber respondre als reptes que se’ns presenten. Així tenir qui t’estimuli i t’animi podent compartir aquest gran valor de ser persona i amb una colla poder-ho fer a l’interior de que és propi de la vida cristiana, la comunitat eclesial.

26/

ESPECIAL

Abril 2015

R e v i s t a O N D ’A R A

Eleccions municipals

Fotografia: Angelina Llop

En aquesta ocasió, solament dues formacions polítiques es presenten a les eleccions municipals a Ribera d’Ondara (pàgina 3).

Per conèixer-los millor i saber part del seu programa electoral hem realitzat un qüestionari a cada una de les candidatures, mitjançant el qual han valorat la situació del municipi i han apuntat les seves idees i projectes de futur.

A continuació, us mostrem íntegrament les respostes que ens han fet arribar, Francesc Sabanés (CIU) i Jordi Prat (ERC) juntament amb els seus companys de llista.

Per Laura Puig

28/

Abril 2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 - RIBERA D’ONDARA

FRANCESC SABANÉS (CIU) El meu nom és Francesc Sabanés Serra. Vaig néixer a Tàrrega el 7 d’octubre de 1975. Sóc pare d’un nen, veí de Rubinat. He cursat els estudis de Grau superior d’administració i gestió d’empreses i sóc alcalde de Ribera d’Ondara des del mes de juny de 2012.

Em considero un defensor dels drets i valors de les persones. Una persona conciliadora, pacient, propera i comprensiva; amb capacitat per prendre decisions utilitzant el sentit comú per treure’n el màxim benefici pel nombre més gran de persones possibles.

1-Valori el mandat 2011-2015 a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara.

R e v i s t a O N D ’A R A

La meva valoració és molt positiva. El principal objectiu que em vaig proposar quan vaig acceptar el càrrec d’alcalde va ser sanejar econòmicament l’Ajuntament. Aquest propòsit s’ha aconseguit en bona part, ja que hem pogut reduir el deute en més d’un 25%; assumint el crèdit mensual i generant un romanent de tresoreria de més de 320.108 euros en els darrers tres anys.

També penso que han estat tres anys, que, tot i aquesta llosa econòmica, el municipi no s’ha quedat aturat. S’han pogut avançar projectes, alguns dels quals estaven encallats i se n’han pogut iniciar d’altres que restaven pendents.

Mostra d’això en són els 171.734 euros que ha aportat l’Ajuntament (2012-

2015) per acabar projectes, que requerien una inversió de 742.691 euros, subvencionats en 572.967 euros. Punt aquest també important, ja que tot i la situació que es troba avui l’administració pública, els ajuts directes, per exemple des de la Diputació, han suposat més de 100.000 euros. Per tant, creiem que hem seguit un bon camí, i és per aquí per on volem avançar.

2-Per què es presenta com a candidat a les eleccions municipals 2015?

Per què penso que ara és un bon moment per tirar endavant projectes, alguns dels quals ja estan començats i que fins ara no ha estat possible acabar-los. A partir del dia que vaig decidir acceptar l’alcaldia; després de cinc anys com a regidor, ens hem hagut de dedicar, gairebé íntegrament en l’orga-

nització interna de l’Ajuntament. La nostra feina ha estat enfocada a regularitzar temes tan importants com: l’aigua, les ordenances municipals i principalment, la reducció de la despesa i la millora dels ingressos. Però ara, que aquesta tasca ja està començada i que venen temps molt interessants en l’àmbit municipal, però també a escala de país, crec que és molt important poder executar projectes imprescindibles pel futur del municipi, un exemple dels quals és el POUM, que es troba ja en una fase avançada, com és la seva aprovació provisional, però manca l’execució final.

3. Quins dos projectes o iniciatives li agradaria impulsar si accedeix al govern de Ribera d’Ondara?

Jo crec que no es tracta d’impulsar cap obra en especial, per sobre d’una altra; ja que el més important és realitzar obres de manteniment i conservació molt necessàries per al bon estat dels nostres pobles. És important arranjar els carrers i places de Montfar, el clavegueram de Sant Pere dels Arquells, impulsar la substitució de les fosses sèptiques de Sant Antolí i Vilanova i els Hostalets, arreglar els locals socials de Pomar i Gramuntell, etc. són obres de diferent envergadura, però que to-

30/

tes tenen l’objectiu de millorar el benestar dels veïns i la presència del nostre municipi. Aquesta és la iniciativa principal i l’objectiu pel qual lluitarem; fer del dia a dia de Ribera d’Ondara un lloc cada vegada més agradable i fàcil de viure-hi.

Si en un futur, tot això queda salvat i a poc a poc és pot pensar en obres i projectes nous, crec que seria interessant sanejar el riu Ondara al seu pas per Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets i Sant Pere dels Arquells i fer-hi un passeig; però això ja seria un projecte més a llarg termini; ja que som plenament conscients de com estem, i quin és el futur més proper que volem.

4. Què no repetiria o farà en relació als darrers anys si accedeix al govern?

R e v i s t a O N D ’A R A

L’experiència d’aquests tres anys al capdavant de l’Ajuntament m’ha ensenyat que, mantenint un consistori sanejat i treballant conjuntament amb els veïns i veïnes del municipi - exemples clars, en són les “jovas” que s’han dut a terme els darrers anys - es poden fer moltes coses positives per Ribera d’Ondara. I aquest ha de ser el camí. És per aquí per on hem d’anar. És evident, i repeteixo, que la base sobre el qual gira el nostre programa

Abril 2015

i la nostra planificació i estratègia de futur és continuar reduint el deute que arrossega l’ajuntament, però crec que aconseguir aquesta fita, no implica haver de renunciar a tirar endavant projectes que poden ser molt beneficiosos per Ribera d’Ondara. Hem de ser optimistes, no podem permetre’ns quedar-nos endarrere a escala comarcal, i per tant, el nostre ajuntament s’ha de sanejar del tot, però això no vol dir que ens hàgim de limitar a no continuar avançant.

També pensem que és bàsic i important vetllar per una millor informació i comunicació entre l’Ajuntament i els veïns. En som conscients que potser, a vegades, ha mancat i, aquesta circumstància, ha pogut dur a malentesos o situacions no desitjades. Per aquest motiu, proposem organitzar jornades o consultes participatives en les quals els veïns pugueu opinar i dir la vostra sobre diferents temes que afectin Ribera d’Ondara. Serà, creiem, la millor manera de fer-vos sentir partícips del futur del municipi i així fer-vos participar de les decisions més importants que afectin el municipi. No volem que us queden en fora de joc. També, planegem crear un petit butlletí amb informació del dia a dia (plens, situació de l’Ajuntament, possibles obres, etc.)

5. Quins serveis, projectes o equipaments municipals milloraria o renovaria?

Pel que fa a serveis públics i equipaments municipals, és important continuar treballant per millorar els carrers dels nostres pobles, els accessos (camins), els locals socials, la plaça de l’església vella de Santa Maria de Sant Antolí i algunes obres més petites, però que també seran importants de tirar endavant: enrajolat del bar de les piscines municipals i arranjament de les dependències de l’Ajuntament, principalment els dos pisos superiors.

6. Quines són les seves aspiracions pel que fa a resultats en les pròximes eleccions municipals?

Jo sóc optimista en general, i per aquest motiu m’atreveixo a dir que el nostre objectiu és aconseguir un resul-

tat que ens permeti una majoria important. I fins i tot aspirem a assolir els cinc regidors que ens permetrien treballar amb un recolzament més ampli.

Continuarem prioritzant i atenent les necessitats diàries dels nostres veïns tal com s’ha fet fins ara.

Formem un bon equip, un equip amb moltes ganes de col·laborar, de treballar de forma conjunta i de decidir conjuntament. Un grup de treball òptim, amb persones de gairebé tots els pobles del municipi que ens sabran transmetre les necessitats de cada lloc i també diferents punts de vista sorgits d’edats diferents, professions diferents i ambients diversos.

7. Tres paraules que definiran el seu programa i projecte per Ribera d’Ondara Transparència, treball en equip i valors.

LLISTA CANDIDATURA CIU RIBERA D’ONDARA 2015 1-Francesc Sabanés Serra

6-Salvador Tous Trepat

2-Ramon Bonet Esteve

7-Josep Palou Vila

Rubinat

Hostalets

3-Maria Cisteró Bofarull Sant Pere dels Arquells

4-Joan Riera Anguera Gramuntell

5-Joan Graset Costa Pomar

Briançó

Sant Antolí i Vilanova

8-Carme Solsona Trullols Montpalau

9-Pere Segarra Farré Rubinat

10-Joan Carles Rosell Quartero Llindars

32/

Abril 2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 - RIBERA D’ONDARA

JORDI PRAT (ERC) El meu nom és Jordi Prat Piqué. Tinc 38 anys. Estic casat i tinc dos fills. Sóc un veí del municipi de Ribera d’Ondara (visc als Hostalets tot l’any) i vull destinar una part del meu temps, sense deixar la meva feina, a servir el municipi i fer-ho amb la col·laboració de la resta de companys regidors (i amb un grup de suport important al darrere), amb la voluntat d’escoltar de forma receptiva tots els veïns.

1-Valori el mandat 2011-2015 a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara.

R e v i s t a O N D ’A R A

L’adjectiu que millor pot definir l’últim mandat és: inestable. Ho argumento perquè tothom pugui entendre què vull dir amb el mot “inestable”. En primer lloc, molt al principi de la legislatura es produeix la dimissió del Sr. Puig (alcalde de CiU). Una dimissió fosca, poc transparent i amb un Ajuntament vorejant el col·lapse i la fallida econòmica. Després, el va substituir el Sr. Moré. Persona molt vàlida però el propi partit li va tallar les ales i no el van deixar gestionar d’una forma transparent i, evidentment, se’n va anar. També va deixar l’Ajuntament el Sr. Antonio Pareta. I amb aquest ambient d’anarquia arriba el Sr. Sabanés, gairebé de casualitat, a l’alcaldia. Ha seguit amb una gestió dubtosa i errà-

tica (quant a la transparència) dels pocs recursos de què disposem. Hi segueix havent un Ajuntament amb un gran deute i amb una línia de govern massa festiva i, sobretot, massa arbitrària. Prioritza massa les festes i les decisions que pren, sovint, no beneficien l’interès general. Algunes obres fetes a última hora ratifiquen aquesta improvisació. No hi ha hagut una planificació ni una línia de govern clara i ben definida. Dit d’una altra manera, pensa més a ser reelegit que a governar i defensar els interessos del Municipi.

2-Per què es presenta com a candidat a les eleccions municipals 2015?

Per fer les coses d’un altra manera. Si ens hi fixem només una miqueta, els tres últims alcaldes de Ribera d’On-

dara han treballat d’una forma massa individualista i els regidors han estat una mena de comparsa (sense tenir-hi cap paper). Amb el Sr. Puig va ser una exageració amb unes conseqüències catastròfiques i amb el Sr. Sabanés, al principi, semblava que volia comptar amb els regidors, però amb el pas de la legislatura els ha anat bandejant i van passar a ser més importants les opinions d’una part de l’oposició que les dels propis regidors. No solament és poc democràtic, sinó que és de mal gust. La meva intenció com a alcalde és escoltar a tothom, totes les sensibilitats són importants. També vull prioritzar el manteniment dels serveis bàsics i les instal·lacions municipals i tenir un municipi més endreçat, més homogeni. I, sobretot, que no es repeteixi la manca de transparència de les dues darreres legislatures. S’ha pres molt el pèl a gairebé tothom i no s’ha tingut cap respecte al Municipi. Vull recordar que els diners públics són de tots i s’han d’administrar amb rigor, serietat i transparència. Tres conceptes infravalorats pels governs de CiU. 3. Quins dos projectes o iniciatives li agradaria impulsar si accedeix al govern de Ribera d’Ondara?

Ara no és temps de grans projectes, això ja ha passat a la història, no hi ha

recursos, però sí que ens proposem reduir el deute i així disposar de recursos per poder millorar i mantenir totes les instal·lacions i equipaments del municipi i reposar aquells que estiguin més malmesos. El candidat que comenci a fer volar coloms fent grans promeses demostrarà una gran irresponsabilitat. El PP i el PSOE a Espanya i CiU a Catalunya han estat els grans culpables que ens trobem en aquesta situació. Corrupció i més corrupció, polítics irresponsables i mancats d’ètica que ens han deixat només les engrunes. Ara el millor projecte serà saber gestionar molt bé la misèria i intentar rebaixar el monumental deute que han deixat els governs de CiU (Sr. Puig i Sr. Sabanés). Mentre els ciutadans de Ribera d’Ondara viuen en la ignorància més absoluta dels fets, l’Ajuntament de Ribera d’Ondara ha de pagar un crèdit d’unes dimensions espectaculars.

El deute actual volta els 300.000 €. A part, cal portar la gestió del dia a dia amb les despeses que això representa.

L’Ajuntament no pot permetre’s el luxe de tenir tanta despesa innecessària. En conseqüència, una de les grans iniciatives és la de tapar forats i fer una bona planificació per poder eixugar aquest deute. Per això, la nostra candidatura ja compta amb col·laboradors externs i professionals que ens ajudaran a assolir aquest objectiu.

34/

Arribar a acords de col·laboració amb l’ajuntament de Talavera per poder mantenir serveis i instal·lacions (llar d’infants, piscina, escola...) és una mesura realista que ens ajudaria molt a tirar endavant les finances. Aquest tema l’han portat molt malament tant el Sr. Puig com el Sr. Sabanés. El seu esforç per a arribar a acords puntuals amb l’ajuntament de Talavera ha estat nul.

R e v i s t a O N D ’A R A

Acabo aquesta resposta amb una pregunta que vostès mateixos podran respondre només amb una mica de sentit comú. Un Ajuntament tan endeutat com el nostre es pot permetre el luxe de tenir un alcalde amb un salari tan alt i amb dedicació exclusiva? El Sr. Bergadà va deixar un Ajuntament amb 127.000 € de caixa. Després d’ell, han vingut dos alcaldes amb dedicació exclusiva i el deute va arribar fins a més de 450.000 €. Cal dir, però, que el Sr. Sabanés el deute, principalment, el va heretar del Sr. Puig. Això ens demostra que necessitem una altra manera de fer. Un perfil d’alcalde diferent. El projecte principal és introduir l’ètica a l’Ajuntament. La gestió d’un bon alcalde és saber dir que no a moltes peticions que fan els veïns. L’objectiu d’un alcalde no ha de ser el de tenir content a tothom. Sovint, dir que no a algú és beneficiós per al municipi. Reflexionem sobre això.

Abril 2015

4. Què no repetiria o farà en relació als darrers anys si accedeix al govern?

Comencem per les obres. Les infraestructures valen molts diners i s’han de fer amb condicions de qualitat, la qual cosa evitaria destinar-hi recursos en pocs anys. En tenim exemples sobrats, no fer excessos en les actuacions, millorar la gestió del dia a dia amb el suport de tècnics i regidors. Per exemple, en els darrers 8 anys hem tingut diversos enginyers i arquitectes. No han fet un seguiment de les obres, decidien des dels despatxos sense supervisar les obres (i cobrant com si ho fessin!). Aquí s’han llençat molts diners. Ara hi ha una partida d’uns 40.000 € que està destinada a arranjar una obra que s’intervindrà per tercera vegada (terreny enfonsat a l’entorn de l’església de Santa Maria). Això és un bon exemple de mala gestió. Per tant, un arquitecte ha de fer un seguiment escrupolós de les obres i el constructor, si ho fa malament, n’ha d’assumir les conseqüències. La bàscula municipal de Sant Antolí és una altra inversió ruïnosa. Una obra mal feta, mal gestionada i, des de fa dos anys, espatllada i abandonada. Fins ara, tot s’ha portat d’una manera poc professional, gairebé amateur. L’Ajuntament, sovint ha recorregut a coneguts, parents, amics per fer les diferents tasques. Per tant, cal professionalitzar el funcionalment

de l’Ajuntament. En tot el Municipi no hi ha cap tipus d’uniformitat a l’hora de fer les obres. No hi ha criteri, no hi ha una línia d’actuació clara. No hi ha tan sols ni ordenances.

Una altra de les coses que no pot fer mai un alcalde d’un municipi petit com el nostre és prendre decisions de forma unilateral d’aspectes importants i que són de gran transcendència sense informar els veïns. En aquest aspecte vull recordar que una mala decisió no consensuada pot portar conseqüències nefastes. Però els darrers alcaldes s’han permès el luxe de prendre-les, deixar el deute (econòmic i/o moral) a càrrec de l’Ajuntament i anar-se’n sense assumir cap responsabilitat. Ans al contrari, han estat premiats amb una cadira i un sou com a consellers co-

marcals. Això és mofar-se de la gent d’una forma insultant. Cal que això no es repeteixi mai més.

Un tercer aspecte que no es pot repetir és el de governar amb arbitrarietat.

M’explico. L’actual alcalde fa uns tres anys, aproximadament, que governa el Municipi. Dels tres, en fa un que el dedica a fer tots els esforços del món per tornar a sortir escollit. Les decisions en cap cas són beneficiar el Municipi.

Són electoralistes amb l’objectiu de fer feliços i persuadir tants veïns com sigui possible per guanyar les properes eleccions. Això és positiu per al Municipi? Convido tothom a reflexionar a l’entorn d’això. Si s’hi fixen bé, hem passat del “sí, sí” al “ja, ja”. Per tant, cal canviar d’estil i seguir una línia de més gestió, més rigor i més serietat.

36/

5. Quins serveis, projectes o equipaments municipals milloraria o renovaria?

Crec que a Ribera d’Ondara i més concretament als nuclis de Sant Antolí, Hostalets, Pomar i Briançó requereixen un Local Social i això es pot aconseguir amb acords amb la societat l’AMISTAT i, concretament, amb els seus socis i la seva Junta. I si es disposés d’una cessió a l’Ajuntament es podrien fer obres, nou escenari, instal·lació elèctrica... I, si resolem tot això, es podrà fer un ús profitós d’aquest espai. Les poques ajudes que es podran demanar per rehabilitar aquest espai només seran viables a través de fer aquesta cessió i que l’Ajuntament en pogués fer la gestió.

També hem de tenir clar que som un municipi agrícola, per això necessitem disposar d’una xarxa de camins endreçada i amb bon estat. amb un pla anual que prioritzi necessitats. Això exigeix, prèviament, fer una redacció d’un inventari de camins municipals.

R e v i s t a O N D ’A R A

És molt important, també, fer una prestació del servei d’abastament domiciliari d’aigua amb més eficiència i eficàcia, amb la contractació de determinades prestacions a empreses especialitzades. Per aquí, en els darrers vuit anys de govern de CiU s’han perdut milers i milers d’euros que haurien

Abril 2015

anat molt bé per fer altres inversions a tot el Municipi. Encara, actualment, no tothom paga el cànon de l’aigua ni tothom paga l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) corresponent. Recaptar amb solvència i eficàcia el 100% dels impostos és la nostra prioritat com a equip de govern. En aquest terreny hi ha hagut una molt mala gestió i una irresponsabilitat de govern molt gran.

Si no es recapten bé els impostos, com pot sobreviure un ajuntament?

Fer un pla per mantenir els espais enjardinats i les zones verdes del municipi. No es pot tenir la barra de cedir aquesta competència a la bona fe dels veïns. Cal cuidar els pobles del nostre Municipi. Som un dels municipis de la Segarra més descuidats. Pensem en els jardins públics abandonats, carrers sense placa, enumeracions equivocades, senyalitzacions inexistents. Les entrades i sortides dels pobles haurien de ser llocs bonics i amb una estètica cuidada. Aquí al nostre Municipi sembla el Far West.

La realització d’un inventari de béns mobles i immobles que pertanyen a l’Ajuntament. En vuit anys cap dels dos alcaldes amb dedicació exclusiva ha estat capaç de dur a terme un inventari de tot allò que pertany a l’Ajuntament.

Per aquí la gestió ha estat nefasta. S’ha perdut una quantitat ingent (molt gran) de diners per culpa de no cuidar

allò que és públic, allò que és de tots.

Ha arribat un punt en què els béns de l’Ajuntament es fan servir en benefici particular. Això és intolerable! La nostra intenció és acabar amb aquest desori i, sobretot, amb aquest desgovern.

6.Quines són les seves aspiracions pel que fa a resultats en les pròximes eleccions municipals?

L’objectiu del nostre grup és molt clar.

Volem aconseguir quatre regidors i obtenir l’alcaldia i posar una mica d’ordre a tot aquest desgavell en què ha estat immers l’ajuntament de Ribera d’Ondara en els darrers 8 anys. I diré més, la meva aspiració és intentar, amb tota la prudència del món, fer entendre als veïns de tot el Municipi que pensin bé el seu vot, que reflexionin tant com puguin i que el dia 24 de maig hi hagi

una participació molt alta. M’agradaria que la gent fos crítica amb tot el que ha passat a les dues darreres legislatures. Cal dir alt i clar que hem estat la riota de la Segarra durant vuit anys.

Per tant, ens hi juguem molt tots plegats. Només vull acabar recordant que ajuntament vol dir corporació pública que representa, governa i administra els interessos d’un municipi MAI els interessos d’una persona ni d’unes quantes. Per tant, tots som responsables dels nostres actes i, en conseqüència, dels candidats que votem.

7. Tres paraules que definiran el seu programa i projecte per Ribera d’Ondara Transparència, treball en equip i responsabilitat.

LLISTA CANDIDATURA ERC RIBERA D’ONDARA 2015 1-Jordi Prat Piqué

8-Ramon Miró Rossell

2-Antonio Bofarull Caballé

9-Josep Orós Prat

Hostalets Pomar

3-Toni Balcells Bosch Rubinat

4-Lluís Sarri Capdevila Sant Antolí i Vilanova

5-Albert Martínez Esteban Sant Antolí i Vilanova

6-Roger Vilaplana Vilardosa Montpalau

7-Jaume Jové Farré Hostalets

La Sisquella

Sant Antolí i Vilanova

10-Dídac Prat Piqué Hostalets

11-Ferran Cepero Abad Sant Antolí i Vilanova

12-Jordi Puig Bernaus Sant Antolí i Vilanova

13-Josep Puig Sarri Hostalets

38/

INFORMACIÓ COL·LABORACIONS

Abril 2015

ALBERT GARRIGA VIDAL

Sant Pere dels Arquells vist des de fora

R e v i s t a O N D ’A R A

És d’un d’aquells dissabtes estiuencs en què la calor ens esclafa i ens desfà les neurones. Un bon recordatori de com la plana de Lleida és de forts contrastos, de passar d’un hivern boirós i gebrador a un estiu de suor àrid, insuportable, asfixiant.

Un cop superada Cervera, no et trobes res més que un paisatge desolat sense res més destacable que l’autovia que et porta a Barcelona.

Sant Pere dels Arquells està enfonsat en un mar sec d’arbustos i d’ordi presidits, a la part més elevada del turó, d’algun ametller que hi dóna verdor. L’aïllament de la plana és total. Tot i això, el paisatge nu d’edificis, verge i tranquil ens ajuda a pensar amb claredat. A sentir que

existim, que tenim temps per a nosaltres mateixos i a creure’ns, erròniament, que no formem part de cap engranatge econòmic.

Al desviar-nos cap a Sant Pere, arribem a un pont que presideix un riu sec. No se l’escolta brollar. En el seu lloc, hi tenim un caminet d’arbustos que denoten l’existència d’un riu. Poca aigua sí, però en moviment.

Aparquem el cotxe amb força calma. Aquí no han arribat els recaptadors d’impostos: la Guàrdia Urbana. Sortim del cotxe sense tancar-lo ni estar massa amoïnats pels lladres. Avancem uns mestres i ens adonem que un home, de cami-

cipal atractiu d’aquest poble són aquests tres avions. Ens hi quedem aturats i el Guillem sembla gaudir-ho més que jo perquè no para quiet: - Vaja! La punta d’aquest avió està molt afilada – Mira la cua del avió!

Aquell dibuix sembla un “quesito” sa blanquinosa i pantalons vaquers esparracats ens mira des de la llunyania probablement preguntant-se d’on venim. No deixa de ser curiós que no puguin entendre que estan immersos en una xarxa de turistes rurals. Però és que el propi concepte de turista queda lluny de les seves vides, del seu tros que quasi mai han abandonat. Això si, entenen que algun “camacu” o “pixapí” es perdi de tant en quan.

Sense donar-hi massa voltes, ens dirigim a un jardí esgavellat, d’herba alta, que està envoltat per una reixa metàl·lica. Des de fora del tancat hi podem veure tres avions soviètics reconstruïts peça a peça per un veí. Més que la destrossada església romànica, el prin-

A mi no m’importa massa.

Crec que el més interessant d’un poble no són tant els seus edificis històrics, el seu paisatge sinó la seva gent.

Si no parlem amb ells no entendrem mai perquè els edificis són com són. L’arquitectura és el reflex de la societat. Els edificis de Barcelona o Lleida, funcionals, estàndards, iguals, fràgils i apilats mostren un ambient massificat en el què hi quedes cohibit. El teu espai íntim o privat queda reduït i, en alguns casos, violat.

Les cases estan desnaturalitzades, aïllades del seu propi entorn. En canvi, una casa de pagès normalment es construeix amb pedres properes, sense cap capa de pintura superficial. La casa queda nua i el seu esquelet rústic, de la terra, no s’amaga sinó que es mostra en la

40/

Abril 2015

ben vestit amb un birret i una sotana enfosquida. Somrient, es fot un bon àpat segut a casa seva amb la seva panxa sobresurtint de la taula.

Ai! Aquests rectors i clergues, crusCada porta de cada casa està pre- pint-se tot quan el poble es mor de sentada amb una rajola decorada gana. que informa qui hi viu, o més aviat, qui hi ha viscut. Cal Tresso o Cal Seguim el recorregut, creiem que La Rectoria són alguns d’aquests parlant amb els veïns podrem ennoms. El primer està decorat amb tendre si les cases reflecteixen com un dibuix d’un molí o d’una premsa són les persones. El Guillem, agoque sembla indicar que algú, fa uns sarat, valent i planer, com noi de anys, es dedicava a aquesta activitat poble que és, no dubta ni un segon important. En canvi Cal La Recto- i fot un crit a una de les portes. ria és un exemple més de l’humor Dintre hi ha un home que ens depeculiar i groller dels lleidatans. A mana paciència. Passa uns segons i la rajola hi apareix un rector força apareix. Es tracta d’un senyor d’uns

R e v i s t a O N D ’A R A

seva màxima naturalitat i senzillesa. I, com no? Les bigues són de fusta, que el metall és car i tampoc cal, que és massa artificial.

seixanta anys desmanegat, de cabell escabellat i que duu unes ulleres tortes. La seva camisa blavosa està impregnada de taques de pintura i té les mànigues arromangades. A les mans hi presenta alguna ferida i les típiques durícies d’un home que ha treballat tota la vida.

Les taques li arriben fins els pantalons. L’aparença a un poble no importa massa, ets més lliure, no has de demostrar res. El Guillem per trencar el gel li pregunta si l’home dels avions es troba

al poble. L’home, que es diu Ricard, ens comenta amb rebuig que el dels avions és de Barcelona i que no “fot” massa vida al poble. Sovint “els de Barcelona” són un col·lectiu a part, extraterrestre.

Denota una simpatia, humilitat, senzillesa i gràcia -“salero” que en dirien els castellans- que la gent dels pobles sembla tenir. La vida col·lectiva hi fa molt. Sovint es tracten de petits detalls com guardar la clau d’un veí, regalar les ametlles de l’hort o cuidar els “crios” d’un altre sense esperar res a canvi. Les fronteres personals queden una mica difuminades. Ara bé, en aquesta vida, també hi ha lloc per disputes ridícules que algun cop s’han solucionat a garrotades. El pagessot és impulsiu, a vegades força ruc i encara menys diplomàtic.

Aquests conflictes solen tractar sobre on acaba l’espai d’un i on comença el de l’altre. Les fronteres personals, quan la relació és cordial, no apareixen però, un cop toquem la propietat, la cosa canvia. En Ricard ens ho confirma. Un veí “de Barcelona” li va robar un hortet però, a la seva edat, tant li era. No obstant de les seves paraules, puc deduir un “que se li ennuegui” o “total, no sabrà que fer-n’hi d’ell”. En tot moment ens parla amb una rialla que li surt del diafragma, amb una

42/

Abril 2015

veu cridanera, que apaivaga en els pocs moments que no bromeja.

R e v i s t a O N D ’A R A

Ens deixa entrar a l’interior de casa seva per a que observem que està fent. Ens explica que està jubilat i que per a no avorrir-se arregla la casa. Col·loca pedres a les parets per a donar-hi un estil rústic al soterrani amb una mica de ciment que té en una senalla. D’aquesta manera amaga la humitat que fa caure les parets de guix. La humitat d’aquests pobles és considerable ja que durant l’hivern estan enfonsats en la boira més atapeïda. Una boira que influeix en com són, en el seu caràcter, en tornar-los reclosos, desconfiats dels forans i fins i tot una mica hermètics. Les seves relacions d’amistats solen ser les mateixes, els “amics de sempre”, els amics amb els quals s’hi juga a dòmino quan ja s’està prou adult.

Creiem que ja hem abusat prou de la seva simpatia. Una mica més i ens convida a un dinar. Decidim seguir la nostra aventura i visitar l’església romànica. Però, per a ferho, en Ricard ens adverteix que hem de contactar amb la Montse.

La Montse és la dona que té les claus de l’església i és qui coneix la història del poble que els seus veïns ignoren ja sigui per falta de ganes o perquè mai no s’hi han ficat. Ella coneix la història popular el que demostra com tots tenim dintre

un petit historiador. Ens aturem una estona abans de trucar-la per a fer l’entrepà a un parc infantil que sembla una mica abandonat. Sembla que hi hagi pocs nens i, els que vénen, ho fan el cap de setmana.

Els típics nanos caps de turc que, quan es fan més grans i comencen a fer destrosses pel poble juntament amb els oriünds, responsabilitzen de tots els mals. “Això és culpa dels de fora que inciten als d’aquí”.

Un cop hem liquidat l’entrepà oliós, ens apropem a la casa de la Montse que és d’un color groc estrident, baixeta, amb un balcó que sol et deixa fer una passada. La casa, com la majoria del poble, està decorada per un munt de flors llampants,

quant més florides millor.

Els geranis semblen decorar un paisatge sec típic del secà de la Segarra. Fem sonar el timbre i esperem uns instants. Del balcó apareix una dona d’una cinquantena d’anys, amb un davantal florit, cabell ennegrit, arrissat i amb una papada força gran que ens recorda a la d’un gripau. Ens observa de dalt a baix, amb certa desconfiança adonant-se que no som d’aquí. Les motxilles i les cares de “panoli” ens delaten. La gent de poble és molt seva i és rar que t’expliquin certes coses que sempre es reserven. El Guillem, que és un noi despert, li fa saber que en Ricard ens ha parlat d’ella. Una bona tàctica perquè ràpidament accedeix a obrir-nos l’església i fer-nos cinc cèntims de com és el poble.

clavat a la paret, com si fos un trofeu.

Entrem a la parròquia i ens n’adonem de l’estat de conservació de la mateixa.

Les taques d’humitat presideixen tota l’estructura envoltant la nau central.

A l’absis no hi ha res més que quatre dibuixos pobres i una mare de Déu desemparada sense cap decoració daurada. Aquesta església i Església (la institució) són les que creen adeptes: humils, properes però també Obra la porta traient una conservadores i d’olor a clau rovellada i allargada. ranci, en definitiva, de típiNo és la típica clau gris, me- ca contrada lleidatana. tàl·lica i que fàcilment s’extravia. Es tracta de la típica clau de pagès, que molts heu vist, la clau que al cap loponentendins.cat té un forat per sostindre-la Fotografies: Angelina Llop d’un cordill i penjar-la a casa, sostinguda a un rebò

L’àlbum 44/

INFORMACIÓ

R e v i s t a O N D ’A R A

ESGLÉSIA DE POMAR La pràctica religiosa ha disminuït en les últimes dècades. Aquest fet ha propiciat que alguns edificis religiosos s’hagin transformat per a usos laics, però a Pomar, aquesta

Abril 2015

transformació ha estat a la inversa.

El que havia estat l’antic local social del poble fa funció d’església esporàdicament. La fotografia superior és del febrer de l’any 1979. La de sota és del març de 2015.

//CUINER(E)S

C tomàquet fregit 2 ous oli d’oliva pernil dolç pernil salat llet sal

Ja veureu quin plat més senzill de fer i ràpid, però us asseguro que “està per llepar-se’n els dits!”

El primer que hem de fer és agafar un plat de fang apte per posar-lo al forn, tot i que es pot fer en qualsevol altre tipus de recipient. En aquest plat hi posem: un bon raig d’oli d’oliva, un parell de cullerades soperes de tomàquet fregit, els dos ous sencers, una miqueta de llet, tiretes de pernil dolç i pernil salat i un pessic de sal. A continuació ho posem al forn a uns 200 º i... voilà! Tots a taula, i a sopar!

OUS AL PLAT El Franc Martínez Esteban de Rubinat comparteix amb tots nosaltres una recepta ràpida, inventada per ell, ideal per sopar i, segons ens assegura, molt i molt bona.

Dificultat: fàcil Temps: 15 minuts Àpat: sopar

46/

Abril 2015

INFORMACIÓ Una Pinzellada

El castell de Montpaó - Laura Puig -

R e v i s t a O N D ’A R A

En aquesta ocasió, tornem a fer una pinzellada d’història ja que ara ja feia força mesos que no us oferíem un petit tastet de la nostra història més propera.

En aquesta ocasió ens acostarem a Montpaó, o Montpeó com hi ha qui el coneix. Segurament molts de vosaltres ubiqueu aquest espai, on fins i tot hi heu pujat alguna vegada tot fent una passejada, però per als qui no ho conegueu us recomanem que us hi acosteu. No solament per veure les restes de l’antic castell que es conserven, sinó per gaudir del caminets que ens hi porten i de les espectaculars visites que hi ha des d’aquella alçada.

El castell de Montpaó està situat al capdamunt del serrat que porta el mateix nom. És un petit tossal que es troba a 574 metres d’altitud, just a la banda nord-oest de Sant Pere dels Arquells. Les coordenades exactes són (41° 38’ 58.20’’ N, 1° 18’ 20.72’’ E) i, a la pàgina dreta, us hem marcat la ubicació exacta per si us hi voleu arribar.

Quan sigueu allà dalt hi trobareu, a part d’una vegetació frondosa i diversa, dues estructures independents en un estat força escadusser.

D’una banda descobrim les restes d’un mur, que segurament feia les funcions de tancament del recinte principal. Aquesta petita muralla

estava feta amb maçoneria regular unida amb morter i tancava un espai de planta rectangular. Aquest espai està molt desfigurat, ja que durant el segle XVII va ser convertit en una masia que fou abandonada i enderrocada a partir del segle XIX. I de l’altra banda, situada a la zona més alta hi ha una estructura semicircular construïda amb aparell, més ben format, de carreus que forma part de l’estructura de l’antiga torre defensiva del castell.

Aquesta torre possiblement tenia tres pisos, dels quals conserven les restes del nivell inferior amb filades de carreus alterns rectangulars i quadrats.

Aquesta torre constituïa un punt de guaita en l’enllaç visual entre la Curullada i la Panadella, quan la frontera medieval tenia el seu eix a l’Ondara; per la qual cosa la seva importància estratègica era rellevant.

Montpaó apareix a partir del segle XI anomenat en diversos testaments i donacions. Bernat de Montpaó, conseller reial, va ser el senyor d’aquest lloc. Posteriorment, vers la meitat del segle XIV, els Saportella, que fins aleshores senyorejaven el castell, el bescanvien als Desvall a canvi del castell de la Curullada.

A l’any 1372 el Consell de la vila de Cervera en cancel·là el dret de veïnatge, però el 1398 recupera la seva

48/

Abril 2015

condició de carrer de Cervera, per la qual cosa roman dins la jurisdicció reial.

En el fogatjament de 1381 a “Mont Paho” hi havia 4 focs (és a dir, 4 famílies o cases), una era de Bermat Desvall i les altres tres, eren del pobarde de Sant Pere dels Arquells.

L’any 1592 el castell i l’església de Montpaó depenia de la comunitat de Sant Pere dels Arquells, que aquesta depenia a la seva vegada de Santa Maria de l’Estany i posteriorment, del monestir de Montserrat.

Es mantindria així fins al final dels senyorius al segle XIX.

R e v i s t a O N D ’A R A

Anècdota: En aquest lloc s’hi va trobar una moneda d’or encunyada a Tarragona en temps del rei visigòtic Recared (565 - 601)

Posteriorment, tot el lloc fou abandonat fins arribar al dia d’avui que es una muntanya de ruïnes.

Una de les últimes notícies relacionades amb Montpaó, la va recollir l’historiador cerverí, Agustí Durant i Sampere. Ens parla de Nostra Senyora de Montpaó, una verge romànica que va estar durant molts anys a l’església de Sant Pere dels Arquells, fins que va desaparèixer el juliol de 1936. Ens explica que era una escultura de fusta, del segle XIII, amb unes línies molt semblants a una marededéu cerverina, però un xic desproporcionada.

INFORMACIÓ COL·LABORACIONS

JOSEP M. PUIGGRÒS JOVÉ

Quin món rural volem pel segle XXI? La tardor passada vaig proposar als meus veïns de Vilagrasseta una xerrada amb aquest títol. Volia exposar alguns dels temes que fa temps que estic observant, de com ha evolucionat el món rural dels petits pobles de la Segarra i de les conclusions que n’he tret. He escollit aquest indret perquè és el que més conec ja que en sóc fill (Hostalets 1945). Degut a que els meus pares varen emigrar a Barcelona, com molts altres segarrencs, he tingut l’oportunitat de viure en un entorn urbà i la gran sort de mantenir les meves arrels segarrenques. Aquesta es la meva reflexió que vaig voler traslladar als meus veïns.

El punt de canvi més important és el poblacional que es va iniciar a partir del 1950 amb el procés de mecanització, “la revolució del tractor”, que va comportar un excedent humà a l’agricultura i que al no haver-hi en aquests petits poblets de la Segarra cap altra activitat alternativa, va ser la causa principal de l’emigració que va ser molt important. Molts pobles varen perdre un 50% o més de la població, a la que cal afegir la dels que no varen canviar d’activitat, és a dir, varen continuar dedicant-se a l’agricultura però varen marxar del poble per anar a viure a Cervera. Com a resultat, els pobles varen quedar abandonats i al voltant dels anys 1970, molts feien pena de veure; la majoria de les cases tancades i algunes definitivament i ja és sabut que

passa quan una casa és tanca. El mateix a les cabanes dels trossos, o les pallisses de les eres.

Però no únicament varen canviar els pobles, també va canviar el paisatge com a conseqüència del canvi en l’activitat agrària . El que havia estat un paisatge variat amb camps, no únicament de cereals sinó amb ametllers, oliveres i vinyes a part dels horts al costat dels torrents o petits rius que tenim en aquest país de secà, tot es va transformar en un mono-cultiu a base de cereals, especialment ordi i una mica menys de blat (actualment i amb la PAC i algunes parcel·les de lleguminoses i colza). Van desaparèixer una gran quantitat de marges de pedra per engrandir els camps de conreu i va desaparèixer la vinya i l’olivera amb la qual cosa el paisatge va patir una gran transformació. També es van construir gran quantitat de granges de porcs i pollastres que juntament amb la construcció de nous coberts per la nova maquinaria també canviaria l’estètica dels pobles.

Però aquest no va ser únicament un canvi del paisatge, de l’estètica dels pobles, o de l’activitat agrícola, sinó, com ja hem anunciat abans, va ser també un gran canvi humà, amb la desaparició dràstica de part de la població que va comportar en molts pobles la pràctica desaparició de les altres

50/

activitats fora de les estrictament pageses com: botigues de queviures, forners, ferrers, fusters, paletes, pastors (desaparició de molts ramats de xais). Com és natural alguns oficis varen desaparèixer, com el de baster o espardenyer.

R e v i s t a O N D ’A R A

A partir de finals del segle XX s’origina un nou canvi amb l’arribada de nova gent, bàsicament de procedència urbana que compra i arregla les cases buides que es varen vendre. Algunes varen ser utilitzades com a segona residència seguint el que havia passat abans a altres comarques de Catalunya (més riques) i d’altres com a residència permanent. En aquest punt és on comença la meva reflexió: com es produeix l’encaix de les noves persones amb les persones “autòctones”. Això algú dirà que no és un fenomen nou i que ha passat en molts llocs i no ha sigut motiu de grans problemes, però en el cas de la Segarra, en alguns pobles com Vilagrasseta, els nous

Abril 2015

habitants permanents representen el 100% de la població i crec que tothom pot entendre que això origina una nova situació, que no la vull presentar com una catàstrofe sinó diferent i que n’hauria de sortir una nova força per aquests pobles. Però què es perd i que es guanya? D’entrada si la nova gent arribada es d’origen urbà es perd el coneixement del món rural i des seus costums. El món rural s’ha fet a base de moltes generacions que han treballat aquesta terra i s’ha modelat amb la seva integració a l’entorn i als cicles diferenciats que aquesta comarca té, com el seu clima continental mediterrani de secà que ens dóna hiverns freds i estius calorosos, d’un aire fi que a l’hivern penetra fins els ossos. També cíclicament de secades rigoroses que comporten males collites i baixada forta de la rendibilitat i en el passat eren cicles de fam molt forts. Els nou vinguts desconeixen costums molt antigues com anar a caçar a l’hivern, avui quasi desapareguda per

part de la població local i continuada amb els “cotos” o àrea privada de caça que en el passat era una font d’ingressos pel poble. Juntament amb l’arrendament de les herbes pels ramats, aquests ingressos en molts casos eren utilitzats per fer coses pel poble, com les festes majors: la petita i la grossa o petites obres pel poble. Avui encara perduren les “grosses” però en molts casos ara son motiu de discussions en el moment de realitzar el programa per falta de recursos o enteniment. També s’ha perdut la trobada conjunta per anar menjar la mona el dilluns de Pasqua, els oficis solemnes, la forma dialectal de parlar, la cuina típica, i molts altres. Es possible que moltes d’aquestes coses haguessin canviat igualment degut al canvi generacional de la mateixa població “autòctona”. Però d’altres canvien per falta de coneixement i o falta de comunicació entre les persones nou vingudes i les persones locals.

Per a mi un punt de pes és el concepte que algunes persones tenen de l’agricultura quan la viuen en directe: els molesten les granges, el cant dels galls, els dies que s’escampen fems o “purins”, els sorolls de les màquines, en casos extrems el soroll de campanar del poble quan toca les hores a la nit. En aquests casos, un pensa, què hi ha anat a fer al món rural sinó n’accepten quasi res. Amb això no vull dir que la gent del camp es salti les normes establertes i faci el que vulgui, hauríem de tenir present que aquesta activitat és la única activitat econòmica d’aquests pobles. El pagès local realitza majoritàriament una agricultura convencional, que en moltes ocasions és criticada i no entesa per la nova població de forta influència urbana com hem dit

abans, en pro d’una falsa ecologia, i no es pensa que la única font d’aliments pels humans (fins ara) ve de l’agricultura. Aquesta és va iniciar a partir del Neolític i pel que respecta als mediterranis i europeus, va venir de l’àrea geogràfica que anomenem “fèrtil creixent”, situat al pròxim Orient fa uns 10.000 anys, molts menys fins que va arribar a la Península Ibèrica. A partir d’aquest moment l’home va deixar de ser caçador recol·lector i es va convertir en sedentari i va començar a viure en poblats.

Els primers cultius en aquesta part del planeta varen ser els cereals principalment blat i ordi, llegums com les llenties, el pèsol o els cigrons, així com la vinya i l’olivera a part d’altres fruiters com la pomera, perera, presseguer o l’ametller i algunes hortalisses. Aquest pas a l’agricultura no va ser igual a tot el món i es van desenvolupar diferents nuclis d’origen i expansió, com a l’Àsia on es va desenvolupar l’arròs, o a l’Amèrica central on va sorgir el panís, l’América andina on va sorgir la patata, la tomaquera i d’altres. També en totes les parts del món l’home va aprendre a domesticar els animals que a la nostra àrea varen ser principalment: la cabra, el xai, el porc, l’aviram, les vaques pel consum, i cavalls, bous o camells pel treball.

Aquest fenomen va contribuir a un augment constant de la població, amb una explosió mai vista durant el segle XX i continua durant el XXI. Es calcula que l’any 2050 la població del nostre planeta serà de 9500 milions de persones; ara en som uns 7300. Des de meitats del segle XX la població mundial i la de Catalunya s’ha més que doblat.

52/

R e v i s t a O N D ’A R A

Per alimentar tota aquesta població necessitem de la pagesia i cada país hauria de tenir, per anar bé, autosuficiència alimentària, cosa que en aquests moments Catalunya i molts països del món no tenen, però en el cas nostre com que encara molta gent ho pot pagar el que ens falta i “els capricis” ho fem venir d’allà on sigui com per exemple cireres a l’hivern (de Xile) que arriben amb avió amb un cost de transport i contaminació dels avions extraordinari, però hi ha que gent vol menjar de tot l’any, sense tenir present la nostra estacionalitat. Un altre punt important, que en aquests moments es debat és la quantitat d’aliments que malbaratem uns des dels centres de distribució per caducitats i d’altres des de les nostres pròpies cases en es llença una gran quantitat de les “sobres” en comptes d’aprofitar-les. Ara potser a molta gent els ha fet reflexionar sobre això al veure les cues de gent que va a recollir aliments a les institucions benèfic- socials.

Abril 2015

Dintre d’aquest concepte de falsa Ecologia hi ha qui diu que abans es menjava millor i més sa. Aquestes persones haurien de parlar amb els seus avis o gent gran en general, perquè els hi expliquessin com era el passat feliç amb un 60 o 70% menys de població, en aquest període la gent menjava exclusivament el que produïa, no hi havia avions que portessin cireres de Xile a l’hivern i si un any hi havia poca producció per causes climàtiques o plagues la gent passava gana, com avui per desgracia passa a molts llocs del món. Avui a més de fer venir aliments de tot el món, seguim les pautes que la potent indústria alimentària ens ofereix i sinó cada u de nosaltres podem fer un recompte obrint la nostra nevera.

La nostra dieta ha augmentat d’una manera exagerada en el consum de carn i productes làctics, i una de les primeres causes ha sigut l’obesitat i especialment la infan-

til amb la presència de malalties infantils com, diabetis, hipertensió, o colesterol (si mirem les fotografies de l’època dels nostres avis veurem pocs nens obesos). Això comporta que hem de produir-ho i necessitem tenir grans ramats de bestià , que necessita de grans superfícies de pastures o de cultius per produir els pinsos necessaris per la seva alimentació, i porta a l’augment de les superfície cultivada i desaparició de selves o àrees boscoses. Alguns experts ens diuen que si tot el món s’alimentés, com ho fa el món “ric” , necessitaríem més d’un planeta per les nostres necessitats alimentaries.

Un altre punt a tenir present , és l’aigua, un altre bé escàs i necessari per a tots els éssers vius i el consum per les necessitats de l’agricultura és al voltant del 70% del consum total del consum d’aigua del planeta.

Això ens obliga a no augmentar d’una manera indefinida la producció agrària. Ens pot faltar aigua, sòl agrari i persones. En aquest moment a Catalunya només queden 60.000 pagesos i molts no tindran continuïtat en les seves explotacions; això és una tendència mundial, és un constant que la població rural emigra a les ciutats (en aquests moments per primera vegada la població que viu a les ciutats ha superat la que viu el camp). Actualment hi ha la moda d’augmentar els horts i formes de cultiu urbanes en balcons i terrasses activitat que considero molt interessant però que ningú s’enganyi amb això no s’alimenta una població.

Després de totes aquestes consideracions, voldria acabar dient que necessitem l’agricultura per a la nostra alimentació, a menys que anem a una alimentació a base

de pastilles, i si estem d’acord en aquest primer punt haurem de pensar que han de conviure l’agricultura convencional que està plenament regulada dintre de la Unió Europea amb unes normatives de les més estrictes del món, amb la biològica que també està plenament regulada, o sistemes mixtes a base d’explotació familiar. Tot plegat ens portaria a que hem de respectar-nos mútuament en aquesta nova fase del món rural amb arrels “autòctones” i arrels forànies incorporades, i amb això contribuirem a una nova etapa molt interessant pel pobles de la Segarra. _________________________________ Aquest text, de sota, és un fragment del llibre Verd del Racional de Cervera del 1584 i que es troba en el seu arxiu, ens descriu d’una manera ben clara que passava en un any de secada en que s’havia perdut la collita.

“Llibre verd del Racional de Cervera.

Tanta hes la necessitat de la gent, que per no tenir dinés per comprar blat, farina y pla, moltes gens mengen pa de aglans, de serves y altres coses incribles, y erbas bolides no tan solament de les conegudes y o sitades, emperó, per què de aquexes ni a molt poches, ne mengen de hositades, bulides ab aygua y oli y sense oli, com son herbianes, o ravenisses y coletes y moltes de altres, que és per loar a Déu; moltes persones diuen estan un dia y més sense manjar y van malatisos, que és molt gran làstima de veure ny de noir’o a dir” (1584)”

54/

DEMÀ

Abril 2015

Un relat de Maria Cisteró

R e v i s t a O N D ’A R A

Demà és el gran dia. Com cada dia, abans d’anar a dormir segueix el seu ritual: rentar-se les dents, desmaquillar-se i posar-se aquelles cremes que segons diuen, li fan veure la pell més sana i cuidada. Aviat farà els trenta, i la veritat, no sap si realment aquestes cremes fan alguna cosa o no, però per si de cas, no canviarà la seva rutina. Avui estrena pijama, ha agafat el costum de comprar un pijama nou cada vegada que té alguna cosa important… La veritat, que ja n’acumula uns quants, no deu ser massa bona senyal o sí?

Qui sap.

Seu a la vora del llit i posa el despertador, no vol arribar a tard, i s’assegura que el posa a una hora que li permeti posar-se a punt pel què li espera. S’ajeu al llit, se li fa tan gran d’ençà que ho van deixar, però ara no vol pensar amb això. Demà és el gran dia i no pot perdre el temps amb detalls de la seva vida que la posen trista.

Torna a ser a aquella ciutat que tants bons records li porta, Barcelona, sempre li ha semblat especial. Ja amb divuit anys, va anar a estudiar a la universitat, ella, que com aquell que diu, mai havia sortit de casa, del seu poble. Aquella ciutat li semblava màgica, tan urbana i amb tantes coses que no coneixia i que volia descobrir. Ara hi torna, després de més de cinc anys a fora. La vida dóna tantes voltes, mai s’havia imaginat tornar a la seva Barcelona.

Va estar buscant pis, els seus estalvis no li permetien més que un pis compartit a l’eixample amb dues estudiants. “Nena ja et buscarem un pis per tu, no cal que comparteixis pis“ li deia la seva mare. “No mare, aquesta vegada m’espavilaré sola, ja comença a ser hora. “Les seves companyes de pis tenien vint anys, una estudiant d’infermeria i l’altra estudiava alguna cosa relacionada amb la fotografia. Espera que d’aquí a uns mesos pugui permetre’s un pis per ella sola, ja no té edat per compartir pis, i té ganes de viure la seva vida.

A més, això de sortir cada dijous, ja li ha passat a ella. Ara li toca centrar-se amb la feina i refer la seva vida. No pot dormir. Els sorolls de la ciutat la distreuen, ja feia tants dies que estava a casa dels pares que ja s’havia acostumat al silenci del poble. El seu poble, tan petit i que tantes vegades ha enyorat, però si vol un futur, ha de marxar d’allà. Per això va decidir marxar a Alemanya per estudiar aquell Màster que segons li donaria un futur millor. Cinc anys ha hagut d’esperar per tenir aquell futur

que li deien, dos anys de Màster i dos anys treballant en una empresa per tenir més experiència laboral. La van acomiadar quan van trobar una noia acabada de graduar. Va ser llavors que va decidir tornar a casa, al poble, amb els pares. Després de tants anys a fora, primer a la universitat i després a Alemanya, ja havia perdut els costums de “casa”.

Després d’estar uns dies al poble, ajudant al negoci familiar, els pares tenien una petita botiga. Va veure clar que no podia continuar així, havia de fer alguna cosa. Es va començar a moure per trobar una feina, tot i els temps que corrien, estava convençuda que alguna cosa trobaria. Al final la van trucar.

La van trucar d’aquell lloc que li deien que trobaria si feia el Màster. No s’ho podia creure. Per fi s’havia girat la truita i semblava que la cosa començava a anar a favor seu. L’entrevista va anar genial, tot i els nervis, creu que la va superar amb èxit. Al cap de pocs dies la van trucar, havia estat seleccionada per fer una altra entrevista, ja només quedaven tres candidats. Ara sí que estava nerviosa.

Dos mesos després estava en aquella habitació d’aquell pis compartit, sense poder dormir, no sap si pels nervis, pel soroll de la ciutat o per què demà començava una nova etapa de la seva vida. I la veritat, ha estat de sort, perquè està a prop de casa. Moltes amigues seves estan a l’estranger treballant.

Tots aquests pensaments l’han tingut desperta tota la nit. Sona el despertador, no pot ser. Comença el primer dia de feina sense haver dormit ni cinc minuts.

Millor no pot començar, però està eufòrica, feliç i se sent capaç de tot i més.

Avui comença en una de les millors empreses del seu sector, està a punt per donar-ho tot.

Maquetació de la secció: Mònica Cisteró

56/

Moments Musicals

Abril 2015

per Marta Agué

L’acordió és un instrument de vent aeròfon de teclat que produeix so gracies a una vibració d’unes llengüetes que té a l’interior. Un sistema de llengüetes lliures que té el principi a les fulles del arbres que xiulen en ser agitades. Trobem instruments d’aquests sistema des de fa 5000 anys.

R e v i s t a O N D ’A R A

finals de segle ja era un instrument representatiu a molta la música popular.

A principis del segle XX es va introduir l’acordió estàndard, perquè donava més possibilitats sonores. Aquest fou L’acordió actual és fruit d’una llarga utilitzat per molts grups com Abba, evolució que va des del 1780, data Sex Pistols, Sting, U2, etc. i també en en què Kirsnil i Kratzenstein creen el pel·lícules i orquestres de jazz. primer instrument de llengüeta lliure fins a la creació de l’acordió convertor L’acordió va ser difícil d’introduir a la música clàssica. Els últims anys del actual el 1959 per Vittorio Mancini. segle XIX i primers del XX alguns Existeixen dos tipus d’acordió: compositors com Txaikovski, Berg, - El diatònic: utilitzat especialment Ives... l’utilitzaren a les seves obres de en la música popular. Un mateix botó forma anecdòtica. A poc a poc alguns produeix una nota diferent si obres o acordionistes van començar a tocar tanques la manxa. transcripcions d’obres clàssiques, variacions virtuoses de peces populars - El cromàtic: sona la mateixa nota o van composar obres amb influència tant obrint com tancant. Aquests es de música lleugera. divideixen en dos tipus: l’acordió de baixos estàndards que tenen Els anys 20 i 30 van començar-se a un teclat per a la melodia i un altre compondre obres pròpiament per per a l’acompanyament, i l’acordió acordió solista o concerts per a acordió de baixos converter, amb què pots i orquestra. No obstant això, eren tocar melodia i acompanyament en d’influència neoclàssica, neobarroca o popular. Fou a partir del anys 50 que el ambdós teclats. llenguatge acordionístic va començar En el segle XIX l’acordió diatònic a evolucionar de forma impressionant, va escampar-se pel tot el món i a especialment a terres escandinaves, antiga Txecoslovàquia i URSS.

registres que poden imitar el so d’altres instruments.

Ja fa 7 anys que toco

Amb 4 anys la mare em va apuntar al conservatori de Cervera, volia que aprengués música. La meva professora de llenguatge musical, Sònia Peiró, tocava l’acordió, instrument que em va cridar l’atenció des del primer moment.

Als 6 anys havíem d’escollir quin instrument volíem tocar. L’acordió no formava part de l’orquestra del conservatori i en general era un instrument poc reconegut. Vaig començar tocant el saxo, però jo tenia els ulls posats en l’acordió.

La Sònia va fer les gestions necessàries perquè pogués canviar d’instrument i així va ser com vaig començar a tocar l’acordió.

l’acordió i el que més m’agrada és el grup de cambra d’acordions.

Vull donar les gràcies a la Sònia Peiró pel gran treball, l’esforç i la dedicació per tirar endavant el grup de cambra. Hem fet nombroses activitats: participació en les acordionades arreu de Catalunya, als concursos d’Arraste al País Basc, viatge a les Illes Canàries per oferir concerts, concerts arreu dels nostres pobles, tot un munt d’activitats que sóc incapaç d’enumerar en aquestes quatre ratlles. A través de la música hem après moltíssims valors: l’esforç del treball, l’amistat, el treball en equip, el respecte pels altres... Puc dir que el grup d’acordió és la meva segona família, i que junts, tan alumnes com els pares, ens hem fet costat els uns al altres tan en els moments d’alegria com en els moments difícils.

L’acordió és un instrument de vent que té nombroses possibilitats, Gràcies a la música i a l’amistat permet tocar molts estils, des d’unes caramelles a una peça Carla Gassó Torrens clàssica. Disposa de diferents

58/

Abril 2015

intèrpret, tan sols poden interpretar acordió i orgue, en l´actualitat.

Cal dir que avui dia la situació de l´acordió al conservatori ja ha canviat. No obstant això, avui dia encara estem lluitant per a introduirnos a les orquestres, però els estereotips que ens imposa la gent d´instrument d´àmbit festiu no ens ajuden i, per tant, la meva missió, com a acordionista , és treballar aquesta vessant de l‘acordió tan desconeguda per a l‘àmbit del públic i fins i tot d´alguns músics que romanen en la ignorància o simplement intenten evadir-ho ficant sempre com a instrument “de referència” el piano. Sens dubte , uns motius més que em van fer “ decantar la balança” per continuar endavant amb els meus estudis musicals i poder mostrar a tothom que un acordió és molt més del que sembla aparentment.

R e v i s t a O N D ’A R A

Per a mi l´acordió és un pilar fonamental dins de la meva vida, pilar que amb el pas dels anys s´ha anat consolidant més i més fins a arribar a ser lo suficientment important com per a decantar-hi els meus estudis i, en certa manera, la meva “vida professional” . Vaig començar a tocar l´acordió als 8 anys , la meva història va ser molt “peculiar” , al conservatori quan vàrem manar a preguntar per a inscriure´m a acordió ens van posar molts “pals a les rodes” a causa de la provinença d´aquest instrument i la falta de coneixement que l´acordió tenia Acordió, és un plaer tocar-te ! una vessant clàssica que inclús pot fer més veus que un piano i és completament equiparable amb Marc Jimenez un orgue, en aquest aspecte, ja que hi ha peces que , amb un sol

Vaig començar acordió amb el Miquel de Ponts, amb ell vaig aprendre a tocar i gaudir de la música popular i lleugera. Més endavant, amb la Marimen de Lleida vaig descobrir-ne la música clàssica: les transcripcions de grans compositors i la música contemporània. Encara recordo la fabulosa sensació que em donava tocar les transcripcions barroques com el Concert nach Vivaldi en la menor de Bach o

descobrir noves sonoritats tocant, per primera vegada, compositors actuals.

Avui dia puc dir que l’acordió forma part del meu passat, ja que sols surt de la seva funda en poques ocasions a l’any. Però vaig aprendre moltes coses i em va obrir la porta d’un instrument molt ric, la història del qual tot just acaba de començar.

Marta Augé

Maquetació de la secció: Mònica Cisteró

Us desitgem una bona festa major

Revista Ond’ara

Abril 2015 SALUDABLEMENT

60/

R e v i s t a O N D ’A R A

L’HOSPITAL D’IGUALADA S’INCORPORA AL PROJECTE 4D HEALTH per Aida Bonet El 4D Health és un hospital de simulació creat a partir d’un hospital real a on els professionals de la salut poden entrenar-se i millorar les seves tècniques mitjançant un espai que és quasi real. Aquesta eina ajuda a evitar errors i a aplicar els coneixements adquirits durant la formació. L’objectiu d’aquest projecte va dirigit especialment a: Professionals, pacients, entitats i institucions.

El passat 18 de març el President de la Generalitat Artur Mas va acudir a Igualada a la inauguració d’aquest nou projecte. L’Hospital 4D d’Igualada està ubicat al passeig Verdaguer, a l’antic hospital de la ciutat. I, és que el projecte mai parteix de la creació d’un hospital nou si no que aprofita espais ja creats per minimitzar costos.

Aquest projecte està vinculat a programes europeus.

Trobat a la xarxa

El JORDI GOICOECHEA és un pintor jubilat de Barcelona que en el seu treball uneix les seves dues grans passions: la pintura i el romànic. I aquí us presentem una

de les seves feines: una aquarel·la de l’església de Sta. Maria de Montfar. Trobareu més informació del pintor i de les seves pintures a la pàgina: romanicalaquarella.blogspot.com

NECROLÒGIQUES 1 de gener a 15 d’abril de 2015 El dia 22 de gener de 2015 Ramona RIERA PIQUÉ, de 93 anys Vídua d’Isidre Teixé Perelló De cal Perris de MONTPALAU El dia 9 de febrer de 2015 MARI VELASCO RINCÓN, de 87 anys Vídua de Pedro Calzada Sánchez De SANT ANTOLÍ I VILANOVA El dia 28 de febrer de 2015 Rosa FELIP MORROS, de 89 anys Vídua de Josep Clària Valls De Cal Basté de ST ANTOLÍ I VIL.

El dia 3 de març de 2015 Mònica PUIG FIGUERAS, de 88 anys Vídua de Salvador Majoral De Cal Cadet de SANT ANTOLÍ I VILANOVA El dia 13 d’abril de 2015 Ivan VALDÉS MARIN, de 35 anys Casat amb Eva Teruel De Cervera - SANT ANTOLÍ I VILANOVA

62/

EL CALAIX DE LES ENTITATS

Abril 2015

Recordeu, que totes les entitats i associacions municipals teniu aquest espai de la revista a la vostra disposició per què hi pugueu publicar tot el que cregueu que pot ser interessant pels vostres socis o veïns, en general.

Associació “La Botigueta” Arran de la constant successió de crítiques, invencions i comentaris de tot tipus, que durant els últims mesos he hagut d’aguantar, crec que ara, i a través d’aquest mitjà, és una bona ocasió per explicar i deixar clar quin és el funcionament de “La Botigueta” i quins són els seus objectius i finalitats.

Aquesta motivació neix per la incessant pluja de falses acusacions i greuges que s’han dirigit cap a “La Botigueta” i cap a mi. Crec que cap persona ha de tolerar una situació com aquesta, ja que l’únic que provoquen és desgast, desil·lusió i tristor.

R e v i s t a O N D ’A R A

Des del primer dia, s’han llençat tota mena de falses acusacions. Acusaments sorgits moltes vegades des de la ignorància i, en d’altres, des de la mala fe. Quan són les males intencions les que fan escupir les males paraules, poc s’hi pot fer; però quan és la ignorància o manca de coneixaments, sí que es pot intentar solucionar; d’una única manera: explicant-se. I és això el que vull fer: explicar la situació de “La Botigueta”. Intentar que aquestes cinc o sis persones que tenen especial interès en fer desaparéixer aquest projecte i que mai han acceptat l’obertura d’aquesta botiga (opció respectable), puguin entendre quina ha estat la intenció primera de “La Botigueta” i quin n’és el funcionament.

“La Botigueta” és una associació. Per tant és regeix segons els estatuts d’una entitat pública, l’objectiu de la qual és donar un servei a uns socis (clients). L’objectiu inicial era oferir a tots els veïns un servei de productes propers i de qualitat provinents de petits productors del municipi.

Aquesta primera intenció no va funcionar i finalment ens hem quedat gairebé solament amb la venda de pa. “La Botigueta” està situada en un espai propietat de l’Ajuntament que abans d’obrir la botiga restava força desaprofitat. Les despeses que genera són gairebé exclusivament de llum (uns 220 euros anuals), quantitat que paga l’Ajuntament de Ribera d’Ondara, igual com col·labora econòmicament amb la majoria d’associacions municipals.

La resta de despeses (mobilitari, material fungible, minutes etc.) es satisfan amb els guanys que surten de la venda directa de pa. Tothom qui tingui un lloc de venda al públic sabrà que, en general, els marges són més aviat reduïts. Per tant, aquest projecte qua havia nascut com un pròposit per donar cobertura a unes necessitats que havien quedat mancades, i mai amb la intenció d’enriquir a ningú (com és més que evident) ara està molt contaminat per què uns quants veïns han decidit embrutar-lo i escampar farses que no s’ajusten gens a la realitat i que tenen la finalitat de destruir i fer mal.

Trini Porta

INSTAGRAM

Marc_rflx Sant Antolí

Nuuria_mc Gramuntell

Francescpla Montpalau

Arian_stark Cabana del Monjo

Marona1013 Cabana del Monjo

Angelallopfarré Torre Timor

Francescpla Montpalau

pilarduai Montfar

#PIULADES @MREFlaSegarra Vam portar les urnes de la #democràciadirecta a #SantAntolí i serem jutjats el 5F. @Multireferendum @saravilagalan @pepusag #anemhi Poble de Rubinat, poble amb historia segarra! Poble de seca amb camps de ceral i bosquets...l autentica segarra...bon estiu!! @ramonsunyer Aigua escassa III ... és #Segarra, pou a Sant Pere dels Arquells Vall d’Ondara, #boranit

@fvlgen Lugares con más aviones que el Aeropuerto de Castellón: Sant Pere dels Arquells (58 hab), Lleida.

Etiqueta les teves fotos i els teus comentaris amb els hashtag #vallondara així et podrem seguir més fàcilment.

64/

INFORMACIÓ COL·LABORACIONS

Abril 2015

JAUME VALL, in memoriam de Pere Urgell

LA LLEGENDA DE NÀRIS Heus ací una llegenda que he sentit explicar a casa meva, primer al meu avi i després al meu pare, jo l’he explicada als meus fills però ara, aprofitant l’avinentesa d’aquesta publicació, em plau fer-vos-la arribar per tal de compartir-la també amb vosaltres.

“

Vet aquí que al lloc anomenat Nàris diuen que un dia, fa molts anys hi havia un terme i un poble, del qual avui no en queda res, ni tan sols les runes.

No obstant això, segons la memòria d’aquells que avui ja no són entre nosaltres, es veu que allà, quan hi havia cases habitades per persones que cultivaven la terra, aquesta els resultava tan desagraïda que un cop feta la sembra del cereal, quan arribava el mes d’abril, tots els anys, però tots, tots! el fred matava els sembrats que ja verdejaven tal com pertoca per aquesta època de l’any.

R e v i s t a O N D ’A R A

Els habitants de Nàris, emprenyats fins dalt de que cada any tinguessin la dissort de tal desgracia, van acordar sembrar el que seria el darrer any, i si a l’abril el fred els tornava a fer la mateixa mala jugada de matar el seus sembrats, marxaries tots del poble.

Efectivament, arribat el mes d’abril, pels voltants de Sant Jordi, un matí

de mal record per a tothom, sols llevar-se els pagesos varen veure com el verdejar dels camps, s’havia convertit en una tonalitat brillant que al sortir el sol lluentejava de forma tan bonica com maquiavèl·lica, eren plantes vidrioses que brillaven com diamants amb diferents tonalitats. Un espectacle tan bonic com dantesc doncs, tot plegat era degut a la gelada que per la nit havia caigut damunt aquells camps, la qual cosa va provocar que l’endemà mateix aquell verd d’obagues i solanes es convertís en un color groguenc que poc a poc es tornava d’un aspecte musti on aquelles fulles teses i trempades s’havien convertit en musties, caigudes i en dos dies més... mortes!

En compliment del compromís adquirit de forma col·lectiva i amb ple convenciment, varen decidir plegats marxar d’aquell lloc de Nàris i es prometeren uns a altres que mai més tornarien a aquell lloc maleït, mentre hi hagués al calendari el mes d’abril.

Per tant, avui ja no queda ni rastre del terme ni del poble de Naris, llevat d’aquesta llegenda que com boirina planeja per plans i turons en torn Montmaneu, La Panadella, Sant Antolí i els termes limítrofs d’aquestes contrades. Llegenda que com tantes d’altres, deixen de ser-ho en el moment que un document assevera allò que hom sabia prominent de la veu popular de les generacions que ens varen precedir.

Aquesta llegenda me la va explicar el bon amic Pere Urgell de can Gassol de Montmaneu uns mesos abans de morir, amb la intenció de publicar-la.

He volgut explicar aquí la llegenda de Nàris per tota la gent de la zona, si algú l’ha sentida explicar algun cop, vol dir que els antecessors de cal Gassol de Montmaneu, és a dir, casa meva, no eren els únics que la sabien. Com he dit, ha esdevingut a la meva persona de generació en generació. Tal com l’he sentida, l’he explicada, i si no l’he escrit, la subscric plenament.

Jaume Vall Borda –Anglesola-

“

Pere Urgell Solà

Avui, aprofitant l’avinentesa d’aquesta revista i l’oferiment de alguns amics de Sant Antolí, l’adjuntem aquí com a comiat en honor seu i d’acord amb la seva esposa Anna Maria. Jo sempre recordaré al Pere com exponent d’afecte i estimació, juntament amb una colla d’Urgell i La Noguera.

66/

IURIS ET DE IURE_A b r i l EL JURAT. Carles Brufal

Les persones que de més a prop oloren la

geix el judici, informa el Jurat i redacta la sentència.

fragància de fusta vella que desprèn l’entarimat d’un jutjat, són bàsicament tres: el Jutge, l’advocat i el Ministeri Fiscal.

Tots ells han de pujar a la tarima togats, és a dir amb les vestidures negres pròpies del sistema judicial que ens es aplicable.

Mentre l’advocat defensa els interessos particulars del seu client, el Ministeri Fiscal defensa els interessos públics de la ciutadania, personalitzant l’Estat, com un tutor que actua a favor dels més indefensos o d’aquells interessos que, per la serva rellevància, necessiten que algú impulsi l’acció davant dels Tribunals. El Ministeri Fiscal tradicionalment ha assumit les funcions acusadores en les causes penals, ara bé, no tant a ultrança de totes les circumstàncies, com apareix en les pel·lícules americanes.

Així, en les nostres contrades, pot des dirse de l’acusació sempre que consideri que el fet no és constituïu de delicte. Els membres del Ministeri Fiscal també participen activament en la investigació criminal i en la defensa de menors i incapaços.

R e v i s t a O N D ’A R A

Un cop aclarits els rols del principals actors que intervenen en la justícia, farem referència a la institució del Jurat que trenca absolutament l’esquema tripartit i ultra professionalitzat que exposàvem. El Jurat el podem definir planerament com aquell conjunt de ciutadans no necessàriament juristes, que passen a formar part d’un Tribunal, fins al punt de dictar-li, al President del Tribunal -un magistrat-, un veredicte de culpabilitat o innocència. El Jurat està constituït per 9 membres i dos suplents, a més hi ha el President Magistrat que diri-

2015

El Jurat no és una figura completament autòctona, prové del sistema jurídic anglosaxó i va ser importada a Europa, després de la Revolució Francesa (any 1789), època en que les aspiracions del poble ras escalaven fins més amunt, minant els ciments que sustentaven les aristocràcies que s’esguardaven les riqueses i els privilegis, sota el tènue vel ideològic de la diferència de classes.

El Jurat tampoc és uniforme. Els dos sistemes més coneguts són el jurat pur i l’escabinat. El jurat pur, està format íntegrament per ciutadans. El jurat escabinat que neix a Alemanya (1924), té una composició mixta de professionals i ciutadans no juristes (normalment en una proporció de 3 ciutadans per 1 professional). A Espanya, el sistema és de jurat pur, és a dir són els ciutadans no juristes els que decideixen el veredicte de culpabilitat o innocència. En canvi, el sistema de jurat escabinat el trobem en països europeus com Alemanya, Portugal o Itàlia.

Quins casos es deixen a mans del jurat?

Generalment són els casos més gruixuts els queden a les seves mans: homicidis, assassinats, incendis forestals, malversacions, suborns. Després han de decidir sobre altres delictes que de manera no massa comprensible exigeixen l’àrdua tasca d’haver de formar un jurat, quan podrien ser perfectament engolits pels tribunals ordinaris, tals com els d’entrada indeguda en vivenda aliena o el d’amenaces.

IURIS ET DE IURE_ EL JURAT

Com s’explica que ciutadans no professionals puguin decidir qüestions de tanta rellevància sense preparació?

Perquè es parteix de la premissa que els membres del jurat no han de resoldre cap qüestió de dret. És a dir, dit de manera entenedora, els jurats s’estan assentats còmodament a les seves cadires mentre un seguit de proves passen per davant seu. Un cop acabada la pràctica de la prova hauran de deliberar per tal de decidir si la persona imputada es innocent o culpable. Concretament, el quid de la qüestió, girarà en torn de decidir si les proves han demostrat que la persona acusada va cometre els fets, o bé, si hi ha dubtes raonables sobre aquesta asseveració. El terme “dubte raonable” és un autèntic cavall de batalla per a les defenses, tant en l’actualitat jurisdiccional

més crua, com en la dilatada història de la cinematografia jurídica.

Es considera que qualsevol persona del carrer està dotada de prou sentit comú com per entendre el valor de les proves i extreure’n un judici de valor. Cal dir que els fets que es jutgen i les proves que es practiquen, són extensament explicades als membres del jurat. Com que per a fer tota aquesta operació de valoració no es necessiten coneixements jurídics, es considera que qualsevol ciutadà amb capacitat d’obrar normal, pot ésser membre d’un jurat. D’aquesta manera, el poble pot participar en la justícia i s’exacerba el simbolisme que la justícia neix del poble.

68/

IURIS ET DE IURE_A b r i l EL JURAT

Com funciona?

Sense entrar en els extensos detalls que regula la Llei, podem dir que un cop seleccionat el jurat, se l’informa del contingut de les seves funcions i sobre allò que haurà de decidir. Més endavant, es celebra el judici practicant les proves corresponents.

Després s’escolten les conclusions de les parts que sempre tracten de parlar de forma molt planera i teatral, per tal d’arrencar el seu convenciment (s’empra poca terminologia jurídica en comparació als judicis ordinaris). S’obre un termini de deliberació i, finalment, entreguen el veredicte d’innocència o culpabilitat al President del Tribunal. Llavors, aquest últim, un magistrat, s’encarregarà de convertir els fets que han considerat provats i no provats, i la culpabilitat o innocència, en la pena apropiada o en l’absolució. D’aquesta manera, el jurat només s’encarrega de decidir sobre els fets, i el president, sobre les qüestions jurídiques, redactant la Sentència que conclou el procés.

Pel que fa a les majories necessàries per formar un veredicte de culpabilitat es necessiten 7 vots. Per formar un veredicte d’innocència n’hi ha prou amb 5 vots favorables. Com podem veure s’afavoreix la innocència, probablement com a extensió del principi de presumpció d’innocència.

Els jurats no es poden abstenir de votar, no votar està multat i pot arribar a ser constitutiu de delicte.

R e v i s t a O N D ’A R A

Les deliberacions del jurat són secretes, no podent cap d’ells filtrar el seu contingut. A més, s’han de dur a terme a porta tancada. És llavors quan el jurat s’enfronta sol i sense ajudes amb els fets discutits. Mentre dura la deliberació, el jurat queda incomunicat i no pot sortir fins que tingui resolt el veredicte. Si la discussió interna s’allarga, el Magistrat-President pot autoritzar un descans, però fins i tot en aquest lapse de temps, el jurat queda incomunicat. Els efectes d’aquesta incomunicació són molt visibles en la pel·lícula “12 homes sense pietat”.

2015

Ens poden elegir algun dia per a formar part d’un jurat?

Sí, efectivament, les llistes dels candidats a jurat parteixen del mateix cens electoral.

Les Delegacions Provincials de les Oficines del Cens Electoral, fan un sorteig cada dos anys. Si un dia som candidats elegits, rebrem una notificació que ens ho indicarà. Un cop rebuda, ens hi podem oposar al·legant les incapacitats, incompatibilitats, excuses o les causes d’ineligibilitat previstes a la Llei. A grans trets, són algunes de les causes que ens poden evitar anar a un jurat les següents: Una incapacitat física o psíquica, tenir un interès en l’assumpte, ser major de 65 anys, patir un greu trastorn per raons de càrregues familiars, o els que demostrin qualsevol circumstància que els hi dificulti greument l’exercici d’aquesta funció. Ser jurat és un dret i un deure.

L’exercici de la funció es retribueix i negar-se a exercir-la, sense excusa legítima, està sancionat.

IURIS ET DE IURE_ EL JURAT

Pel·lícula recomanada:

Novel·la recomanada:

“12 homes sense pietat”. Film de l’any 1957, en blanc i negre, dirigida per Sindney Lumet i protagonitzada per l’estrella de hollywood, Henry Fonda. L’interessant d’aquesta pel·lícula és que no mostra cap judici i es centra en la deliberació del jurat. Ens permet fer-nos una idea de les tensions que poden sorgir durant la deliberació i les conseqüències que es deriven de la incomunicació dels seus membres.

Artísticament, l’actuació de l’aclamat Henry Fonda és espectacular. Una pel·lícula apassionant que enganxa l’espectador fins al final, tot i estar rodada amb molts pocs mitjans i en una sola habitació.

“El Jurat”. De John Gisham, una de les seves novel·les més conegudes, tot i que també es pot veure la pel·lícula que es va inspirar en la novel·la. La pel·lícula és de l’any 2003, està dirigida per Gary Fleder i els actors que hi intervenen són: John Cussac, Gene Hackman, Dustin Hofman i Rachel Weisz.

_________________________________ Fotografies de la secció són de la pel·lícula “Doce hombres sin piedad” de 1957

70/

Abril 2015

Aquesta és la imatge del número anterior de la revista. La resposta és: LA PORTALADA DE L’ESGLÉSIA DE SANT ROC DE LLINDARS. I la guanyadora d’un exemplar del llibre “Instants Eterns” és Maria Cortadelles de Llindars.

SAPS ON ÉS? I aquesta és la nova imatge enigmàtica. Saps on és?

On ubicaries aquesta fita? Anima’t a participar i coneguem així, petits detalls del nostre municipi!

SAPS QUI ÉS?

posta la res al cors ’n a Envi ls on és?” postal a ió del “S la direcc traràs al a n e o i u lar ta re revis xemp de la ig d’un e stants sorte llibre “In del eterns”

Qui s’amaga sota d’aquesta gorra?

El personatge enigmàtic del número anterior de la revista va ser: Francesc Sabanés de Rubinat ÚLTIMA HORA

R e v i s t a O N D ’A R A

El dia 14 d’abril de 2015, l’Ajuntament de Ribera d’Ondara va rebut la diligència d’ordenació per part de l’advocat de l’Estat referent al contenciós pel tema de la bandera espanyola.

En aquesta diligència sol·licita l’execució forçosa de la sentència dictada el passat 4 de desembre de 2014, en la qual, la delegada del govern a Catalunya, Maria Llanos de Luna demanava a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara el

compliment de la llei 39/1981 de banderes, que obliga a col·locar la bandera espanyola i que “deberá ondear en el exterior (...) ocupará siempre lugar destacado, visible y de honor”.

En el cas de no acatar la sentència, l’alcalde s’enfrontava a una inhabilitació de prop de 2 anys; i l’Ajuntament estava exposat a una multa de 2000 euros a banda de l’obligatorietat de pagar 200 euros dels costos judicials.

QUÈ ESCOLTEM?

Variacions sobre un tema de Haydn de Brahms (Bernstein Wiener Philarmoniker) (Sittin ‘On) The Dock of the Bay (Otis Reeding) Dona’m la mà (Lluís Llach i Lucrecia) Recomanacions de Marta Augé

Us presentem a l’últim nadó nascut al municipi durant l’any 2014. Com que va néixer el 28 de desembre no va poder sortir juntament amb la resta d’infants ja que la última revista de l’any ja havia estat publicada, Però no hem volgut deixar l’oportunitat de presentar-vos-el. Benvingut!

7

Fermí Sarri Falguera nascut el 28 de desembre de 2014. Fill de Xavi Sarri de Montfar i Mireia Falguera de Cervera. Va néixer a l’hospital d’Igualada.

72/

Abril 2015

Construccions Jordi Prat

Petits arranjaments i reformes en general

R e v i s t a O N D ’A R A

Tel. 620 886 153 · 973 540 147 C. Amics, 11 - 25213 Hostalets de Cervera calpillo@hotmail.com

Amb la col·laboració de: