La revista de Ribera d’Ondara Desembre 2014 - Núm. 23 - 4,5€
RA | Desembre 2014
Parlem
de Ribera d’Ondara
2/
CO NT IN GU T S 6
OND’ARA
ESPECTACULAR ESCALA EN HIFI A RIBERA D’ONDARA
... a Ribera d’Ondara es va organitzar la primera escala en hifi. Més de 350 persones van omplir la sala del Local Social l’Amistat durant les gairebé dues hores que va durar l’espectacle
6
14 GRAMUNTELL ESTRENA GOIGS El diumenge dia 5 d’octubre, finalment, es van repartir i cantar els goigs nous dedicats a sant Roc, venerat a la parròquia de Santa Maria de Gramuntell.
22 PARLEM DE RIBERA D’ONDARA 14
22
... ens diuen aquesta paraula. Un tabardo és un mot castellà i es refereix a una peça de roba. Es tracta, segons la RAE, d’una peça d’abric vasta, per tant, com ens defineix la col·laboradora de Pomar és una jaqueta.
32 CRONOLOGIA DEL PROCÉS A RIBERA D’ONDARA
32
Onze esdeveiments viscuts pels veïns de Ribera d’Ondara fins arribar al diumenge 9 de novembre. Una cronologia per la història del nostre país i del nostre municipi en imatges.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
42 RECORDS DE LA GUERRA CIVIL En aquest dossier, hem fet un recull dels records i vivències d’alguns dels nostres veïns que van viure o van sentir explicar de molt a prop les desventures de la guerra civil espanyola.
48 joc aeri Us proposem un joc. En les properes pàgines us presentem fotografies aèries de diferents pobles del nostre municipi. Sereu capaços d’endevinar de quins pobles es tracta?
42
52 SALUDABLEMENT L’ estrés és la resposta davant d’una situació que es tem o genera desconfiança i de la qual no es pot fugir. El fet de no controlar-lo provoca problemes físics i psicològics...
52
58
58 CONEGUEM A: Antonio Segura Duran. Ja fa més de 50 anys que Mercior, Gaspar i Baltasar tenen parada obligatoria a Ribera d’Ondara. I no solament això, sinó que fa més de mig segle que els tres reis entreguen personalment i un a un els regals a tots els infants del municipi.
62 CUINERES 62
Tens un dinar i has de portar les postres? Tens un compromís i no vols anar amb les mans...
4/
EDITA Associació de la revista OND’ARA DIRECCIÓ LAURA PUIG BERNAUS SOTSDIRECCIÓ ELISABET JOVÉ FARRÉ EQUIP DE REDACCIÓ MARTA AUGÉ FARRÉ MARIA CISTERÓ BOFARULL JOSEP PARETA IOLANDA MOSTAZA LAURA PUIG BERNAUS DISSENY I MAQUETACIÓ LAURA PUIG BERNAUS amb la col·laboració de MÒNICA CISTERÓ COCA DIPÒSIT LEGAL L-1123-2007 ISBN 2014-0457 La fotografia guanyadora del concurs de fotografia “express” d’enguany ha estat “Les fulles del municipi” de Ramon Tomàs dels Hostalets. FELICITATS! Revista OND’ARA | Desembre 2014
Podeu veure la resta de fotografies al blog “www. ondara.blogspot. com”. Moltes gràcies a tots els que hi heu participat! Bones festes i feliç 2015!
Des del primer dia que vam començar a fer la revista OND’ARA hem intentat mantenir-nos neutrals en temes polítics. La nostra postura ha estat de no posicionar-nos a favor de cap color polític i per aquest motiu, i sobretot en l’àmbit local, hem volgut sempre mantenir distàncies. Però estem en un punt en que els esdeveniments que estem vivint al nostre país, sobrepassen el caire polític i s’han instal·lat entre la societat civil de Catalunya. Molts catalans s’han mobilitzat enguany en dos actes de gran repercussió mediàtica. La formació de la V a Barcelona i la consulta del 9N. Han estat dues expressions de democràcia màxima que ens obliguen a nosaltres, des de la nostra discreta posició, a mostrar obertament el nostre tarannà i posició en els històrics i importants dies que estem vivint a Catalunya.
Editorial
Per tant aprofitem aquesta editorial i, justament ho fem en aquest número, per expressar-nos obertament partidaris d’una Catalunya lliure, a favor d’un país amb iniciativa i voluntat de millorar. Joiosos de sentir-nos catalans i part d’un moviment únic i històric. Ens agrada ser així i defensarem aquesta postura des d’aquest petit mitjà de comunicació. És la nostra aportació, el nostre granet de sorra. Estem orgullosos de poder-ho fer i de poder-ho dir. Sempre hem respectat totes les ideologies i així ho continuarem fent, obrint les “portes” de la revista a TOTHOM, ja que els nostres objectius principals continuen sent els d’informar de forma pròxima i d’entretenir als veïns de Ribera d’Ondara (i ara també, i cada vegada més, de Pallerols), però no deixarem d’estar amatents a tot el que passa al nostre país.
No et limit is a contemplar aquestes hores que ara venen
BAIXA AL CARRER I PARTICIPA
no podran res davant d’un poble
UNIT,ALEGRE I COMBATIU
RE TALLS
6/
ESCALA EN HI-FI
Èxit absolut de la 1a Escala en Hi-Fi de Ribera d’Ondara El dissabte 23 d’agost, a Ribera d’Ondara, es va organitzar la primera Escala en HiFi. Més de 350 persones van omplir la sala del Local Social L’Amistat durant les gairebé dues hores que va durar l’espectacle. La Sònia Cisteró i la Blanca Canela van ser les encarregades de presentar les 15 actuacions que, durant les setmanes prèvies, una cinquantena de col·laboradors van preparar. Les cançons que es van interpre-
tar durant la vetllada van ser: Antes muerta que sencilla de la Maria Isabel, Waka-waka de la Shakira, Like a prayer de la Madonna, Ese hombre de Dyango i Pimpinela, dues de country Foster Martin Band i Cotton eye Joe, Alegria, de Cirque du soleil, Dangerous de Michael Jackson, Timber de Pitbull ft. Kesha, la Trinca, Te pintaron pajaritos en el aire, de Yandra y Yostin, Fue tan poco tu cariño de Rocio Durcal i Amigos para siempre de Los Manolos
1
2
Revista OND’ARA | Desembre 2014
3
4
5
6
7
1- Fotografia de grup dels organitzadors de la I Escala en Hi-fi // 2- Actuació del Dyango i Pimpinela // 3- Actuació de Yandra y Yostin // 4- Fotografia de grup del grup de country i de la Rocio Durcal i els marixatix // 5- Alguns dels nens i nenes que van participar a la festa // 6- Michael Jackson // 7- La Trinca. FOTOGRAFIES DE RAMON TOMÀS DELS HOSTALETS
RE TALLS
8/
SORTIDA A PORT AVENTURA Excursió a Port Aventura dels joves que van participar al camp de treball Els municipis de Torà, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Ribera d’Ondara i Massoteres amb la col·laboració de l’Oficina Jove de la Segarra del Consell Comarcal han projecta’t aquest estiu diferents camps de treball locals. Concretament a la Segarra han participat uns 70 joves. Els joves d’edats compreses entre els 13 i 16 anys han fet tasques a poblacions de la Segarra segons la necessitat del municipi. Bàsicament han estat tasques d’arranjament, o bé, descoberta d’entitats per descobrir maneres d’implicar-se i ser actius al poble. Activitats que combinen el lleure amb el servei a la comunitat, bé ajudant
persones, bé protegint la natura, bé recuperant el patrimoni, etc. Un cop finalitzats els camps de treball, s’ha obsequiat als joves amb una sortida a Port Aventura. Eren 41 joves procedents de Torà, Massoteres, Ribera d’Ondara i Sant Ramon. Des del Consell Comarcal s’ha pagat el transport d’aquesta sortida. La sortida va tenir lloc el dimecres 27 d’agost i es va fer conjuntament amb la comarca de la Noguera, d’aquesta manera 150 joves han gaudit d’una diada juvenil que el departament considera notable com a resposta de la participació dels joves a aquesta iniciativa.
TEXT I FOTOGRAFIES DEL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Revista OND’ARA | Desembre 2014
MONTLLEÓ CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR El dia 8 de setembre es va celebrar la festivitat de la Marededéu de Montlleó Com cada any, per celebrar la festivitat de la Marededéu de Montlleó, del dia 8 de setembre, es va dir una missa davant de l’església del poble, ja que haver-la dit a l’interior hagués comportat cert perill per l’estat en què es troba l’edifici. Prop d’una 70 de persones, arribades de Pomar, Briançó, Hostalets, Sant Antolí i Vilanova, Pallerols, Talavera i La Rabassa,
van retre homenatge a la Marededéu, en una eucaristia celebrada pels mossens Jaume Vilardell i Eduard Ribera. En acabar la cerimònia es va adorar la Marededéu i es van cantar els goigs que té dedicats. Per posar el punt final a la trobada es va preparar un berenar amb coca i xocolata per a tots els assistents.
FOTOGRAFIES DE JOSEP PRAT DELS HOSTALETS
10/
RE TALLS
NOU SERVEI DE TAXI A RIBERA D'ONDARA
Ribera d'Ondara recupera el servei de taxi Fa uns mesos l’Ajuntament de Ribera d’Ondara va demanar una llicència per recuperar el servei de taxi del municipi.
sentar una sola. Automàticament se li va adjudicar la llicència a Isabel Rodríguez Serrano de Cervera, amb el taxi núm. 1.
Posteriorment es va iniciar un termini per presentar les sol·licituds per aconseguir la plaça disponible i solament se’n va pre-
Pròximament es publicaran les rutes, amb sortida del municipi, que el servei oferirà a tots els veïns del municipi.
CURS D’INICIACIÓ AL TRIATLÓ Aquest estiu a Ribera d'Ondara s'ha realitzat un curs de Triatló Des de mitjans de juliol a Ribera d’Ondara, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Segarra, es va realitzar un curs d’iniciació a la Triatló impartit per Adrià Vendrell de Cervera. Durant 3 hores setmanals, els participants dedicaven 2 hores a nedar, una 1 h a córrer
i, a mesura que passaven els dies, alguna estona a anar amb bicicleta. El dissabte 7 de setembre es va celebrar la final i els alumnes van recórrer 750 metres nedant a la piscina de Sant Antolí (30 piscines de 25 metres), 14 km de btt (equivalents a 20 o més de carretera) i 5 km corrent totalment per asfalt.
FOTOGRAFIA D’ADRIÀ VENDRELL Revista OND’ARA | Desembre 2014
VISITA PER VALORAR ELS DANYS DE LA RIUADA S'ha demanat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que netegi la llera El diputat al Congrés per Lleida, Josep Ignasi Llorens, i el secretari general del PP de Lleida i diputat provincial, Salvador Puy, van visitar el passat 12 de setembre les zones afectades per les inundacions del riu Ondara del mes d’agost. Els dos dirigents del PP de Lleida van supervisar l’estat de la llera del riu a l’alçada de Sant Antolí, amb l’alcalde de Ribera d’Ondara, Francesc Sabanés, el regidor del PP, Ramon Bonet i la tècnica de Tragsa, Mònica Vidal. La zona es troba actualment en molt mal estat a causa de la riuada. Llorens i Puy van demanar al president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Javier De Pedro, una actuació urgent per reparar els desperfectes i netejar la llera, per evitar noves inundacions. Fruit
d’aquesta petició, la CHE té previst fer un projecte per condicionar la llera. ___ En el mes d’octubre, el president de la CHE, Javier de Pedro, va confirmar una ajuda de 34.267 euros per dur a terme els treballs de neteja. Aquestes mesures correctores que es portaran a terme mitjançant tècniques de bioenginyeria consisteixen en l’esbrossada d’esbarzers i lianes, la poda d’arbres fins a 2 metres d’alçada, la tallada d’arbre mort i de la canya al·lòctona i extracció de bulbs, la consolidació dels marges afectats per l’eliminació de la canya, la revegetació dels marges afectats per l’eliminació de la canya amb planta autòctona no invasora Es calcula aquesta activitat en un tram de 920 m i una amplada de 5 metres per cada banda del riu.
PREMSA PP LLEIDA
12/
RE TALLS
FESTA MAJOR ESPECIAL A MONTFAR Es van inaugurar les obres i les pintures de l'església Enguany la Festa Major de Montfar va tenir més animació que mai. El 20 de setembre, la festa va començar amb la missa que va oficiar Mn. Ribera per celebrar que l’església havia estat restaurada i pintada. Això ha estat possible gràcies a l’esforç del Tomàs Sarri i la col·laboració dels veïns. L’Anne Balas va pintar i donar a l’església un oli de Sant Galderic, patró dels page-
sos catalans. A més dels veïns, la festa va comptar amb la presència de nombrosos familiars i amics. Un bon vermut a la plaça del poble a la sortida de la missa va permetre veure les evolucions dels nous capgrossos Pintxo i Mussol obra dels mateixos veïns. Uns jocs per nens i nenes van completar la festa amb un concurs de dibuix i va acabar amb el repartiment de premis, fets manualment per la pallassa Barbie.
FOTOGRAFIES I TEXT DE XAVIER FERRER Revista OND’ARA | Desembre 2014
FALCONERIA A SANT PERE DELS ARQUELLS A Sant Pere dels Arquells se celebren les III Jornades Aurelio Pérez El dissabte 4 d’octubre Sant Pere dels Arquells va acollir les III Jornades Aurelio Pérez dedicades als falconers de tot Catalunya. La trobada, organitzada per la Societat de Falconers de les comarques de Barcelona i el club esportiu Falconers de Catalunya,
van compartir tota una jornada no-competitiva, pensada per gaudir de la gran varietat d’aus, modalitats i preses. La festa va acabar amb un dinar de germanor al bar del Local social l’Amistat on van assistir més d’un centenar de persones.
FOTOGRAFIES DE RAMON TOMÀS
14/
RE TALLS
GRAMUNTELL ESTRENA GOIGS S’estrenen els goigs dedicats a Sant Roc de Gramuntell El diumenge dia 5 d’octubre, finalment, es van repartir i cantar els goigs nous dedicats a sant Roc, venerat a la parròquia de Santa Maria de Gramuntell.
El mossèn Eduard Ribera, els veïns i amics, on també hi havia els Amics dels Goigs de Catalunya es van aplegar per celebrar l’efemèride, cantar-los per primera vegada i brindar per la festivitat.
FOTOGRAFIA D’AMICS DELS GOIGS
ARRIBA L'AIGUA POTABLE A MONTLLEO Es realitzarà una important actuació per portar aigua potable a Montlleó Està previst que durant el 2015 es realitzi una important actuació per dur aigua potable al poble de Montlleó. Es tracta de la segona fase de la connexió de les xarxes d’abastament que realitzarà una interconnexió a la canonada de Sant Guim de Freixenet que ve del Sió i aquesta a la vegada, mitjançant decantació des del futur dipòsit ubicat al terme de la Rabassa, subministrarà aigua potable a Montlleó. D’aquí baixarà fins a Pomar, cap a Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Briançó, Revista OND’ARA | Desembre 2014
Rubinat i Sant Pere dels Arquells; i també arribarà a l’empresa Pet Food Ingredients. El cost total de l’actuació, a esperes del projecte definitiu, ascendeix a 402.218,66€. Aquesta interacció persegueix diversos objectius, per una banda millorar la capacitat d’abastament al municipi de Ribera d’Ondara, servits actualment des del sistema de Cercavins, i per l’altra, alliberar aquests cabals, fina ara subministrats des del Cercavins, al sistema de Cercavins podrà disposar d’una millor dotació per als municipis servits.
10a TROBADA DIOCESANA “VIDA CREIXENT” Sant Antolí i Vilanova acull la trobada diocesana El passat dia 8 d’octubre va tenir lloc a Sant Antolí i Vilanova la 10a Trobada diocesana de Vida Creixent, a la qual es van aplegar gairebé dues-centes persones que van arribar amb diferents mitjans de transport: autocars, cotxes particulars i, també, la gent del poble, que van acollir-los magníficament. Just a l’arribar els van obsequiar amb una xocolatada amb coca d’allò més bona. Després anaren a la sala “L’amistat”, un espai del poble ampli, acollidor i ben guarnit on van celebrar l’Assemblea.
El president, Sr. Josep M. Creus, va fer la presentació i va explicar el sentit del moviment, la germanor que es viu entre tots i, entrant en qüestions concretes, va comunicar que el pròxim any caldrà cercar nou president. Continuant amb la seva dissertació va fer memòria de les activitats diverses que s’han dut a terme en aquest curs 2013-2014; va parlar del llibre que treballen aquest any “De la vellesa a la Bellesa”, escrit per Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat; i va informar, també, de d’altres peculiaritats del moviment.
16/
RE TALLS
Miquel Venque va manifestar que acceptava el càrrec de bon grat, amb il·lusió i ganes de servir. També va presentar al batlle de Ribera d’Ondar, Sr. Francesc Sabanes, que va donar la benvinguda als assistents, al temps que va oferir les instal·lacions i dependències per tal de desenvolupar l’activitat de la trobada. Després prengué la paraula el secretari, Sr. Vicenç Quinquilla, que va donar detalls referents a les gestions fetes en diverses parròquies on encara no hi ha grup de Vida Creixent. El tresorer, Sr. Jaume Vall Borda, informà de l’estat de comptes i comunicà que el moviment té pocs diners, però els suficients per desenvolupar la seva tasca.
Després d’un descans de deu minuts, el Sr. Bisbe, Mons. Xavier Novell, feu un parlament, animant a seguir endavant en la tasca del moviment per compartir i departir la paraula del Senyor, ja que la pertinença en el grup i en el propi moviment enriqueix la vida espiritual i estimula una relació d’afecta i amistat entre tots. Tot seguit, hi hagué la celebració de l’Eucaristia, el dinar, al Bayona, que aplegar unes 170 persones i l’hora dels adéus. Va ser una jornada plena de joia, d’amistat i de formosa convivència. Jaume Vall, Bisbat de Solsona
FOTOGRAFIES DEL BISBAT DE SOLSONA
Revista OND’ARA | Desembre 2014
ROSTIT ARGENTÍ A RUBINAT Dinar de germanor a Rubinat Aprofitant l’excusa del sempre interessant partit de futbol entre el Reial Madrid i el FC Barcelona, el dissabte 25 d’octubre, a Rubinat, es va preparar un exquisit rostit - asado- argentí. Pablo Mozzi i els seus pares, Paulina i Fernando, d’origen argentí, van ser els encarregats de portar la batuta en tot el procés de preparació dels 60 quilos de carn que es van servir per a la setantena de persones que hi van assistir.
El complet menú va consistir en xurrasco tallat en tires ben amples, xoriç, pedrers, etc. i la famosa salsa “chimichurri”. Pels nens un bon plat de macarrons. Una llarga sobretaula va servir per fer temps fins a l’hora del partit; tot i que el futbol i el resultat del partit (Reial Madrid 3 - Barça 1) en aquesta ocasió, va ser el de menys. Es va viure una excel·lent jornada de germanor.
FOTOGRAFIES DE MARC MORA I RAMON TOMÀS
18/
RE TALLS
CAMPIONAT DE CAÇA MENOR AMB GOS
Mas Claret acull el 38è campionat de caça menor amb gos El dissabte 25 d’octubre les Societats de caçadors de Sant Antolí i la dels Hostalets i Briançó, amb la Federació de Caça de Lleida, van organitzar el 38è campionat provincial de caça menor amb gos a Mas Claret. Tota la jornada es va desenvolupar en un ambient festiu i de germanor.
L’acte va començar ben d’hora al matí amb la concentració de tots els caçadors participants i a les 9 h es va iniciar la competició. Eugeni Sanfeliu de Vilanova de Bellpuig va ser el guanyador, en segon lloc Abel Perez de Maials i finalista Joel Pena de Gimenells-Pla de la Font.
FOTOGRAFIA DE RAMON TOMÀS
BRIANÇÓ GUANYA POTÈNCIA LUMÍNICA Els quilowats han passat de 190 a 230 Des del passat mes de novembre els veïns de Briançó han vist augmentada substancialment la potència de la llum que els hi arriba tant al poble com a les cases particulars. L’empresa Fecsa Endesa ha modernitzat el cablejat per així incrementar la potènRevista OND’ARA | Desembre 2014
cia, que ha passat dels 190 kW que hi havia als 230 kW actuals. D’aquesta manera s’ha posat fi als problemes que durant anys venien patint els veïns per la poca força de la llum que els hi arribava.
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EL 9N
246 veïns van participar al procés consultiu el passat 9 de novembre El diumenge 9 de novembre es va celebrar el procés participatiu per opinar sobre el futur de Catalunya. El lloc habitual de votacions, a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara, va ser l’escollit per muntar l’urna i durant tot el dia hi va haver un constant pas de veïns disposats a fer sentir la seva veu.
Fins a 246 veïns - majors de 16 anys- van participar. A l’especial de la pàgina 28 hi trobareu més informació. A més, la jornada va ser amenitzada per la Coral Vall Ondara, amb la cantada de cançons catalanes, per una botifarrada popular al Local Social l’Amistat i la projecció del documental “L’Endemà”.
PRIMER CURS D’ESCRAP
Una trentena de veïnes aprenen la tècnica de l’escrap Unes trenta persones han participat en el primer curs d’escrap i transferències que s’ha realitzat a Ribera d’Ondara. Dividits en dos grups i dos dissabtes - el 8 i el 15 de novembre - de la mà de la Trini Porta, de Petit Cau, les alumnes van tenir l’ocasió d’aprendre dues tècniques DIY (fet a mà) que avui estan molt de moda. En
primer lloc es va realitzar transferències d’imatges sobre fusta a l’estil de les antigues calcomanies; i a continuació cada participant va tenir oportunitat de confeccionar la seva llibreta decorada amb diversos i múltiples elements escrap. Les dues sessions van ser un èxit i es planeja realitzar-ne més aviat.
FOTOGRAFIES DE TRINI PORTA I LAURA PUIG
20/
RE TALLS
SORTIDES CULTURALS
L’AVASI i Ondara Gòspel realitzen dues sortides a Barcelona bé va viatjar a Barcelona, al teatre Tivolí a veure Sister Act, el Musical. Un total de 42 persones es van reunir per gaudir del musical de Broadway. Ambdós grups van valorar molt positivament les dues sortides per la impressionant càrrega musical que desprenen els dos musicals.
El dissabte 25 d’octubre 77 socis de l’Associació de veïns amics de Sant Isidre van assistir a la representació del musical català Mar i Cel al teatre Victòria de Barcelona. A continuació, tots els assistents van ser invitats a sopar al mateix restaurant del teatre. Uns dies després, el dissabte 29 de novembre, el cor Ondara Gòspel tam-
FOTOGRAFIA DE ROSA ELIES I MARTA AUGÉ
LA
ONDARA
CORAL
GOSPEL
VALL ONDARA
US DESITJA
US DESITJA
FELICITAT,
UN FELIÇ
ALEGRIA I
NADAL
MOLTA MÚSICA
Revista OND’ARA | Desembre 2014
PLUJES ABUNDANTS
A finals de novembre una llevantada va portar molts litres d’aigua Durant la setmana del 27 al 30 de novembre de 2014 va ploure fins a 95 litres a Montpalau, causant diversos despreniments de terra dels marges dels camps; un d’aquests, va caure cap a l’entrada d’accés al poble per la carretera LV-1002, afectant la zona de bancs de la Creu de Montpalau i l’accés rodat, deixant la zona impractica-
ble pel descans i limitada pel pas de cotxes a la nit. ----La carretera de Rubinat a Llindars també es va veure afectada per les pluges. A Sant Antolí i Vilanova van caure 128 l i a Montfar 130 l.
TEXT DE JOSEP M. RIERA. FOTOS: JOSEP M. RIERA I DAVID FERNÁNDEZ. INFORMACIONS PLUJA: JORDI SARRI I JORDI PUIG
MOLTA MÚSICA PER ACABAR L’ANY
La Coral Vall Ondara i el cor Ondara Gòspel actuen arreu El passat dia 4 d’octubre, la Coral Vall Ondara va participar en la 3a Trobada de Corals de la Segarra al Paranimf de la Universitat de Cervera. Aquest concert s’emmarcava dins els actes de la 2a setmana de la Gent Gran. La coral va oferir un repertori de rock català i va acabar cantant, conjuntament amb les altres corals: Veniu
amics, La puntaire i El cant de la senyera. Uns dies després, va actuar a Montmaneu amb un concert molt marxós que va fer les delícies del públic. D’altra banda, Ondara Gòspel ha actuat recentment a Anglesola, el Tarròs, al concert de Sant Cecília a Tàrrega, a Bellcaire i Ribera d’Ondara amb motiu de La Marató.
22/
Parlem
de
“
Ribera d’Ondara Asmari_Armari ha estat una de les paraules que més ens heu comentat. Sou molts els que als armaris en dieu asmaris. Cunya_ Cuina; passa el mateix amb fenya (feina) Es produeix una palatalització del grup vocal+in.
Des de cal Prats de Pomar... Tabardo_ ... ens diuen aquesta paraula. Un tabardo és un mot castellà i es refereix a una peça de roba. Es tracta, segons la RAE, d’una peça d’abric vasta, per tant, com ens defineix la col·laboradora de Pomar és una jaqueta. I també, ens fan arribar el mot silencios que es refereix a unes espardenyes. Silló, selló, paraula pròpia del català occidental i que es refereix a càntir. A Verdú celebren la “Festa del silló i la ceràmica negra de Verdú”.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Voliana_ Papallona. D’un possible llatí volago, -inis, mateix significat, derivat de volare, ‘volar’, amb influx de voleiar, voliac pel que fa a la partícula -li-. Tirarany_ és una teranyina d’una aranya.
El cos humà Ginoll_ Genoll Quixal_ Queixal Rinyó_ Ronyó
24/
El Tomàs de Montfar...
Altres:
Sagramental, es refereix a fer molt soroll. “Fer un sagramental”: dit d’un gran rebombori, aldarull, daltabaix, soroll, batussa, i també d’una criatura o criatrues que fan grans brams. Deu venir de l’antiquíssim sagramental, espècie de sometent convocat a toc de campana, de corn o de trompeta.
Maixant, entremaliat
Siroll, soroll. És una altra mostra de la palatalització de vocals pretòniques. Com xicolata, xocolata.
També ens és típic el fet de diftongar la o inicial, amb paraules com: aulor, olor; aufegar, ofegar.
També ens comenta una locució molt autèntica: “Capellà al quarto” que es diu en una situació compromesa o quan es tracta d’un “mal asumpto”.
Esgolfes, golfes Trebol, Separació d’obra entre els pisos d’un edifici.
Embogonar, entelar Escatxigar, esquitxar Menester, allò que hom necessita. Xigró, es refereix al llegum cigró
Revista OND’ARA | Desembre 2014
El Josep de ca la Pubilla...
Altres:
Aposento, es refereix a quedar-se amb quelcom.
Abadejo, bacallà
Asturdit i antrepit, és refereixen ambdues a un espavilat Desacato en el parlar del Josep es refereix a un desastre, un desordre... Estroendo, molt soroll. Ve del mot castellà estruendo. Galbana, parsimònia. També del castellà. Esbolt, agrupació d’ocells Acatombe, referit a un desastre, possiblement relacionat amb la paraula hecatombe que es refereix a una gran matança.
Peperepep, rosella Embarcar, tirar una pilota en una teulada o balcó. Sutxa, segon el diccionari sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies. Eixida, lloc d’una casa, pati
Carulla de Briançó Baluart, entrada. Possiblement aquesta paraula ve del mot relacionat amb la història i l’arqueologia que es defineix com a: “terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.” Grapissos, lloc per guardar els sacs. Vaixell o vixell, és una bóta per posar el vi quan ja havia passat 40 dies al cup.
26/
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Mònica Cisteró
CALAIX DE SASTRE DE L’ESCOLA
.El dia 24 d’agost es va .Era la festa major. ESCALA EN HI FI
disputar l’escala en hifi a Sant Antolí, al bar Amistat. Aquest concurs consistia a cantar en playback una cançó i ballar. Hi va haver 14 actuacions, tot això ho va organitzar la revista Ond’ara i el jovent del poble. Es va fer passar un bon diumenge divertit i entretingut. El públic anava votant per escollir les cançons guanyadores, al final les cançons més votades van ser: en primer lloc un noi que representava Michael Jackson, en segona posició les nenes del voltant del poble que representaven Waka Waka de Shakira i en tercera posició les noies que representaven La Trinca. Guillem, Xènia, Marc, Júlia i Oriol.
. a la policia i va dir El projecte és una ac-
EL FANTASMA DE LA FESTA MAJOR
Tothom s’ho estava passant bé. Una nena que vivia a Sant Antolí es va adonar-se que a la gent li passaven coses estranyes que elles no feien. Com per exemple: les copes queien soles i el menjar va començar a desaparèixer. La nena va voler descobrir el misteri i va buscar pistes. Aleshores va trobar un diari de feia dos anys on deia que un accident va matar a un senyor a la festa. La causa va ser per culpa de l’equip de música, que no es va assegurar el cable dels altaveus i ell va entrampussar i va caure pel barranc. Ella es va adonar que hi havia una cartera vella i deteriorada en la que es podia veure com era el fantasma viu. Va anar
que a la festa passava “algo raro”. Els policies no la van creure i, doncs, no van fer res. Ella es va adonar que podia veure els morts i va voler parlar amb ell. Li va dir que la venjança no servia de res. I al final després de parlar molt el va fer entrar en raó i no els va molestar més. Valentina, Judith, Nil i Biel
EL PROJECTE
tivitat que cada nen/a tria un tema per estudiar. En primer lloc fem preguntes a partir d’aquell tema, a continuació comencem a buscar la informació a partir de llibres, diccionaris i a Internet. En segon lloc passem tota la informació del full al projecte i ens ho preparem. Ara ja estem preparats per a presentar el projecte davant els alumnes, així arribem a l’última fase en la qual presentem el projecte davant els companys i després ens donen la seva opinió. I així fem el projecte. Eloi, Jan, Miquel, Mauri i Xavier
28/
1
Alex Altabas Oros nascut a Lleida el dia 23 de gener de 2014. Fill de Tino Altabas Nager de Cantavieja i Conxita Oros Prat de Sant Antolí i Vilanova.
2
David Gracia Muntané nascut a Igualada el dia 6 de febrer de 2014. Fill de David Gracia Solaesa de Saragossa i Núria Muntané Esteban de Sant Antolí i Vilanova Revista OND’ARA | Desembre 2014
3
Íngrid Vilanova Gou nascuda a Igualada el dia 24 de maig de 2014. Fill de Jordi Vilanova Alsedà de cal Miquel de Llindars i Ariadna Gou.
4
Éric Lorenzo Mostaza nascut a Igualada el dia 3 d’octubre de 2014. Filla de Benjamí Lorenzo Silvestre i Iolanda Mostaza Casas de Rubinat.
5
Roc Vilaltella Pinós nas-cut a Barcelona el 24 d’octubre de 2014. Fill de Jordi Vilaltella Bofarull de Sant Antolí i Vilanova i Rosa Pinós Marsans de Gramuntell.
6
Cesc Oros Castellà nascut a Igualada el dia 20 de novembre de 2014. Fill de Ton Orós Prat i Maria Castellà Rovira de Sant Antolí i Vilanova.
30/
CARTES dels LECTORS
Benvolguts veïns i veïnes de Ribera d’Ondara: us escric aquestes línies com a president del Futbol Club Ribera d’Ondara amb la intenció d’explicar-vos com es troba la situació del nostre club. Jo ja fa quatre anys que vaig entrar a la junta del club en funció de vicepresident, quan el Narcís Bach n’era el president; l’any següent, el 2011, el Narcís va plegar per què se li acabava el mandat i vaig entrar jo a la presidència. Des del començament ens vam proposar l’objectiu de canviar la filosofia del club i tornar a confiar amb els joves del municipi, tant de Ribera d’Ondara com de Talavera, i evitar formar una plantilla amb jugadors de fora, ja que aquesta era una de les crítiques més habituals que es sentien entre els veïns del municipi durant temps. En un inici ho vam aconseguir. Amb la gran i inestimable ajuda del David Pont de Talavera que sempre ha estat al peu del canó, es va poder formar un equip on
hi havia fins a 10 jugadors del municipi i voltants que jugaven pel Ribera d’Ondara sense cobrar ni un euro i pagant-se ells mateixos la llicència. Però tot i això, els veïns no van respondre, el camp continuava buit. Vam optar per baixar la quota de socis per així intentar captar més gent, però ni així va ser possible. Aquest estiu, abans de començar la pretemporada, fins a 9 jugadors van abandonar, de forma precipitada, el club per fitxar per un segon equip del CF. Cervera. Entre els quals n’hi havia també jugadors del nostre municipi. Joves que se’ls hi havia donat l’oportunitat de jugar aquí, com sempre s’havia reclamat entre els socis i aficionats al Ribera. Per tant, amb això vull dir que, s’ha fet cas a les crítiques que durant anys es rebien, però la resposta de l’altra banda ha continuat sent nul·la. En fi, el Josep Canela tenia tota la raó. Salutacions. Albert Puig President del FC Ribera d’Ondara
Fotografia de F. Xavier Marimon
m Revista OND’ARA | Desembre 2014
NECROLÒGIQUES Any 2014 Ribera d’Ondara Juan Pichel Fargas 10 de març als 87 anys Casat amb Antònia Galiano Quesada, de Sant Antolí i Vilanova Victoriano Sánchez Oviedo 27 de maig als 90 anys De cal Vallès dels Hostalets Lola Mora i Cornellana 22 de juny als 88 anys Vídua de Josep M. Vilaplana. De cal Vilaplana de Montpalau Neus Puig Perelló 3 de setembre als 88 anys Vídua d’Anton Puig Asbert De cal Marina de Sant Antolí i Vilanova. Inés Brufau Salvadó 6 de setembre als 87 anys Vídua de Jaume Puig Asbert de cal Marina de Sant Antolí i Vilanova i filla de cal Martí de Pallerols. Casimir Pijuan Bertran 1 de novembre als 84 anys. Vidu de Rosalia Segura Ramon. Cal Bertran de Montpalau. Mn Antoni Bach Riu 31 d’octubre als 97 anys. Fou mossèn de Sant Antolí, Montlleó i Talavera (1967)
En les revistes de final d’any publiquem els naixements, els casaments i les defuncions que s’han produït durant l’any. Aquesta informació és aconseguida gràcies a les vostres col·laboracions i per les informacions que podem aconseguir; ja que no tenim accés a informació oficial. Per aquest motiu us demanem, que de cara al 2015, si teniu qualsevol informació d’aquest tipus, us estaríem molt agraïts que ens la féssiu arribar. Podeu escriure’ns al correu revistaondara@gmail. com o trucar-nos al telèfon 615 400 604.
32/
ivim
moments històrics, moments de canvis; i Ribera d’Ondara també hi és present [Cronologia dels fets]
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Ribera d’Ondara s’omple de banderes estelades a les cases i als carrers
Montpalau
Llindars
Sant Antolí i Vilanova
2014
34/
RIBERA D’ONDARA par ticipa en la històrica v 11/09/2014
Revista OND’ARA | Desembre 2014
36/
S’aprova la moció de supor t a la convocatòria de la consulta del 9N 29/09/2014
Concentració de supor t, després de la suspensió de la consulta per par t del TC 30/09/2014
Revista OND’ARA | Desembre 2014
L’alcalde entrega al president Mas la moció de supor t a la consulta 03/10/2014
Mas anuncia un canvi en el 9N. Es convoca una 14/10/2014 consulta alternativa
38/
També es dóna supor t a la campanya “País groc” impulsada per l’ANC 19/10/2014
La gigaenquesta arriba a Ribera d’Ondara 25/10/2014
Revista OND’ARA | Desembre 2014
El TC suspen, de nou, el nou 9N. La Generalitat anuncia que segueix endavant 04/11/2014
Ribera d’Ondara s’inunda de propaganda que convida a la par ticipació 05/10/2014
40/
Arriba el 9N i els veïns sur ten a par ticipar massivament 09/11/2014
ELS VOLUNTARIS DEL 9N
Revista OND’ARA | Desembre 2014
}
246 participants
SI/SI: 203 (83%) SI/NO: 12 (5%) SI/Blanc: 8 (3%) NO: 9 (4%) Blanc: 3 (1%) Altres: 11 (4%)
HORA/PARTICIPANTS 10h 23 participants 10.30h 44 11h 56 11.30h 67 12h 78 12.30h 97 13h 127 13.30h 148 14h 160 14.30h 169 15h 173 15.30h 177 16h 178 16.30h 188 17h 197 17.30 204 18h 212 18.30h 219 19h 233 19.30h 237 20h 246
42/
Records de la guerra civil En aquest dossier, hem fet un recull dels records i vivències d’alguns dels nostres veïns que van viure o van sentir explicar de molt a prop les desventures de la guerra civil espanyola.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Memòries de Josep Pareta Jo no me’n recordo gaire, perquè era molt petit. Només quan passaren els soldats d’un bàndol i de l’altre els darrers dies. Recordo que a Cal Carulla i també nosaltres teníem les mules a la solana de la via i quan van passar ens les varen prendre totes. Estàvem a la barraca del Salvador Carulla, els seus néts la Maria i el Ramon, la meva germana i les cosines dels Hostals de Cal Pep del Bep (Tresina i Pilar), llavors van passar uns soldats i un oficial va deixar una bandera republicana al Salvador, que quan els soldats varen marxar, el Salvador va córrer a enterrar entre uns matolls de garrics. .......... La nit del 16 de gener de l’any 1939, dormiren a Briançó més de 300 soldats repartits entre cases, pallisses i pallers. L’endemà al matí, dia de Sant Antoni mentre estaven menjant el ranxo van sentir les campanes de Cervera, això va fer que rapidament recollissin i marxessin perquè indicaven que els franquistes estaven ben a prop.
Això és l’únic que recordo, la resta és el que he sentit explicar, sobretot pel Jaume Bonet de Cal Rito a la Barberia dels Hostals, els dissabtes. Durant molts anys va explicar força històries, ja que ell va estar a la Batalla de l’Ebre on va passar fred, gana, mullena i va acabar carregat de polls. Explicava que molts soldats van morir de fred a Terol. .......... La ciutadania va passar molta por, manaven els partits extremistes. A Cervera el cap del Comitè era el famós Castaràs que va matar tots els capellans que va poder, menys un, el seu germà. L’oncle Antonio Vicens que va ser secretari d’aquest municipi abans, durant i després de la guerra, un dia va tenir un bon ensurt. Es presentà a l’Ajuntament el Sr. Castaràs per emportar-se’l, acusant-lo que saludava amb la mà estesa L’aleshores alcalde, el Mingo Augé de cal Teca, li va dir que el deixés estar que era el seu secretari i que el necessitava, i d’aquesta manera es va poder arreglar el que hauria pogut ser un final tràgic per ell. L’oncle em va dir que a l’Ajuntament hi havia
44/
la llista feta pel Comitè, on hi havia 22 caps de casa que havien de passar per la “pedra”, no ens va dir mai qui eren, però l’alcalde no ho va permetre. A St. Antolí no hi va haver morts civils, no com a Guimerà que en digueren el poble de les viudes, perquè primer els uns mataren als altres i a la inversa. Un dia, l’alcalde, el Mingo es va tenir un bon ensurt quan un avió republicà aterrà a les planes dels Hostalets, ell va anar a veure què passava, ja que era la seva obligació, el pilot l’esperava amb la pistola a la mà preguntant-li en quina zona estava, en dir-li que era en zona republicana li va explicar el motiu del seu aterratge, falta de combustible. L’endemà una gran multitud es va aplegar per veure l’avió, vingué un dipòsit amb carburant, es va subministrar i s’enlairà.
hi faltava gent enviaven una carta a l’ajuntament, per així enxampar aquests homes. Quan va passar això ja era el final de la guerra. Aquest alcalde després va estar exiliat a Franca que si va estar 10 anys i després tornà indultat. Qui eren aquests refugiats? Eren homes de més de 25 anys, casats i amb família, que aquella guerra els anava gran. Les nits les solien passar a casa i durant el dia amagats als boscos de Coma-grassa, Sant Romà i Montlleó. Foren uns anys, del 36 al 40, que la natalitat a les nostres contrades es va reduir moltíssim.
..........
A la zona franquista, els que eren desertors i refugiats del front ho posaren més malament que en la part republicana, ja que si no es presentava el refugiat quan era cridat mataven a la seva família.
A pesar que no hi hagué cap mort en aquest municipi, s’explica que l’alcalde va denunciar els refugiats i desertors de la guerra que estaven per la nostra zona. Quan als militars els
Vaig sentir explicar que el Castaràs quan estava exiliat a França va dirigir una carta a l’ajuntament de Cervera, per demanar que li fessin un aval per poder tornar. L’ajuntament no ho va
Revista OND’ARA | Desembre 2014
dubtar i li van fer amb la intenció d’enganyar-lo i que quan arribés el poguessin detenir; però la jugada finalment els hi va fer el Casteràs quan mesos després els hi va enviar una carta agraint-los l’aval que li havien fet per què li havia anat molt bé per viatjar fins a Mèxic. .......... Fa un parell d’anys vaig estar a una festa que feien els veïns d’Agramunt explicant coses del passat. En les converses va sortir el famós Casteràs, tot i que en aquesta vila no hi hagué violèn-
cia per part del comitè ni de l’alcaldia. Un dia hi va anar aquest senyor i va dir que allà no feien res i que s’havia de fer neteja, ells li van dir que se’n tornes cap a Cervera i que els deixes tranquils, llavors el Casteràs els va amenaçar dient-los-hi que ja se n’encarregaria de tots ells. L’endemà va baixar un camió de milicians, quan va ser al pont del riu Sió l’esperaven els del comitè d’aquesta vila preparats amb els fusells a la mà i li digueren que si volien travessar el pont, farien soroll i aquests se’n tornaren a Cervera.
46/
Durant la guerra, molts moros van ser reclutats a files, la fama d’aquests soldats era força dolenta, ja que tenien carta blanca per matar i violar a discreció L’única nit que passaren aquests soldats a Briançó, la tia Francisca li pregunta a un oficial els perills que tindrien i ell els digué que procuressin que les dones joves no es deixessin veure, amb tot i això he sentit explicar que en aquest municipi si va fer alguna violació. Durant aquesta guerra, uns tres anys, no hi havia homes per conrear la terra, a casa nostra quedà el meu padrí d’uns 70 anys carregat d’artrosis, i poca cosa podia fer. Se’n carregaren de llaurar la terra, la meva mare i el meu oncle Ambrós d’uns 15 anys, quan els franquistes van donar el cop d’estat no es creia pas que la guerra es decantes a favor seu, perquè les zones industrials com Madrid, Catalunya i el País Basc quedaren de la República, però els que tingueren la culpa de què es perdés foren els Alemanys gràcies a la força que tenien. Després es van passar uns anys Revista OND’ARA | Desembre 2014
molt dolents, els militars van prendre i cremar el blat i el menjar dels animals, cosa natural a totes les guerres. Aquí es pot dir que no es va passar gana, encara que no es podia sembrar per falta d’adobs, però sembraven cigrons i guises, i amb l’hort i el corral ens ho menjàvem junt amb el pa negre. Per fer material de guerra es requisaren moltes campanes, les de Montlleó per exemple, que n’hi havia una de molt gran que tenia de nom, Bàrbara. Els meus avantpassats deien que en cas que s’atansés una tempesta de pedra si eren a temps de donar-li tres campanades, la pedregada es desfeia. Un home del comitè de Montlleó procura que les prenguessin perquè eren anticlerical, amb un martell xafà les cares de les figures angelicals. La campana de Briansó els homes la van baixar del campanar i es va salvar en un racó. La guerra sempre ha sigut una fantasma per la humanitat, més lluny ho més a prop però sempre constant. Josep Pareta
Memòries de Neus Puig Cinc dies exactes abans de deixar-nos vaig tenir l’oportunitat d’escoltar, de nou a la iaia explicar-me records, d’aquells que ella definia com “històries d’abans”. Vàrem estar una bona estona parlant, ella explicant i jo escoltant i preguntat tot el que podia, per què sortosament els anys no li havien fet perdre la memòria. Recordava perfectament els anys de la guerra; una guerra civil que li va tocar viure quan tenia 11 anys, però que quan n’explicava algunes vivències, no evocava tristesa ni patiment. Solament guardava un sentiment de por, de por infantil, por a la incertesa. Els nens i les dones duien una vida d’absències, de solitud i de “normalitat” massa sovint trencada. La iaia recordava perfectament el so d’aquell avió, que coneixen com “la pava” i que indicava que era el moment d’amagar-se al refugi. Quan aquest avió passava els bombardejos o atacs eren més o menys imminents, a vegades tardaven hores i a vegades dies. Això feia que les famílies marxessin als refugis i allà esperessin que aquella
“normalitat” tornes i poguessin tornar a casa. Dins dels refugis, excavats alguns als marges; infants, dones, padrines i també algun padrí, passaven les hores i els freds. La iaia Neus explicava que ella, els seus germans, i tots els nens portaven un bastonet a la butxaca que s’havien de posar entre les dents quan els bombardejos començaven. Ella normalment, per proximitat, s’amagava, amb la mare, els germans, els padrins, i també amb alguns veïns, a un refugi que hi havia davant del Molí de Sant Antolí. D’altres anaven a un que estava excavat sota de l’era del Marina (foto anterior), n’hi havia que fins i tot caminaven fins a la Torre dels Francesos. Un dels records que li produïa més esfereïment és quan en una ocasió que estaven al refugi, un soldat els hi va preguntar: “Qui sou?”, “El padrí respongué: “Tots som canalla, dones i vells”. El soldat no respongué, l’únic que va fer va ser disparar a l’entrada del refugi, tret que va provocar que un escardill d’una pedra impactes a la cara de la seva mare, la Lluïsa. Un bon ensurt. Solament va ser això. Laura Puig
48/
Us proposem un joc. En les properes pàgines us presentem fotografies aèries de diferents pobles del nostre municipi. Sereu capaços d’endevinar de quins pobles es tracta? Les fotografies són propietat del Jordi Farres. A la pàgina 55 hi trobareu les solucions
a
b Revista OND’ARA | Desembre 2014
c
d
50/
e L’ Ajuntament de Ribera d’Ondara
desitja a tothom un bon Nadal i un pròsper 2015!
Revista OND’ARA | Desembre 2014
CALENDARI DEIXALLERIA MÒBIL
MONTPALAU
2015
MONTLLEÓ
SANT PERE DELS ARQUELLS
BRIANÇÓ
HOSTALETS
POMAR
LA SISQUELLA RUBINAT
SANT ANTOLÍ I VILANOVA
GRAMUNTELL
PALLEROLS MONTFAR
LLINDARS
SANT ANTOLÍ
HOSTALETS
POMAR
SANT PERE
MONTPALAU
24 de febrer
11 de març
14 de gener
9 de febrer
1 d’abril
5 de maig
8 de juliol
13 de maig
8 de juny
5 d’agost
1 de setembre
11 de novembre
9 de setembre
30 de setembre
2 de desembre
PALLEROLS
L’horari de la deixalleria mòbil és de les 10 h del matí fins a les 18 h de la tarda. Els tòners i cartutxos de tinta es poden portar a l’Ajuntament. Les piles no recarregables també van a l’Ajuntament. Servei de recollida d’objectes voluminosos 973 531 300
25 de Març 22 de juliol 25 de novembre
52/
LA RIBERA D’ONDARA CURIOSA
1
Observeu el fantàstic joc de cafè que teniu a la imatge de sobre. Segur que els lectors més grans el recordeu.
2
Si us hi fixeu, hi veureu el gravat que hi ha a la tassa i al plat. On llegireu “Cafè Unión San Antolí”.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
3
Es tracta del joc de cafè exclusiu que s’utilitzava a l’antic cafè del poble, situat davant de l’església de Santa Maria. Una vaixella de porcellana, força desgastada pel pas dels anys, record de l’antic cafè-cine de Sant Antolí.
SOLUCIONS: a) Rubinat b) Briançó c) Llindars d) Montfar e) Sant Antolí i Vilanova
Hem passat un estiu i tardor especialment plujosos. Aquest fet ha provocat que més sovint de l’habitual tinguéssim l’ocasió de veure el riu Ondara baixar força ple i amb força. Hi hagut dies amb molta abundància d’aigua que fins i tot va malmetre la llera del riu.
Enguany la temporada de bolets va arribar més aviat que mai a conseqüència de les baixes temperatures i les pluges d’aquest estiu. El Ramon, el fill del Claudi Martínez Esteban de Sant Antolí i Vilanova es va fer una fotografia amb aquest enorme cep trobat pel seu pare. Un exemplar realment excepcional!
54/
SALUDABLE
MENT L’ESTRÈS
L’estrès és la resposta davant d’una situació que es tem o genera desconfiança i de la qual no es pot fugir. El fet de no controlar-lo provoca problemes físics i psicològics de difícil maneig com: elevació del ritme cardíac, cansament exagerat, mal humor, tensió arterial alta... Una tècnica fàcil per gestionar aquestes emocions és la visualització: Pensar per uns instants allò que agrada o fa sentir còmode: imatges, els fills... Després la situació millora. El control de la respiració és una eina fonamental per manejar els nervis. Quan ho passem malament la respiració es torna superficial i ràpida, es tensen els músculs, i això acaba afectant a tot l’organisme. S’hauria de ser capaç de respirar lentament i de forma calmada i
profunda. Tot i que l’estrès afecta en l’àmbit físic també ho fa mentalment, la persona està a la defensiva, no és capaç de valorar les realitats de forma imparcial i té pensaments molt negatius. Si aquest estrès es genera en l’àmbit laboral, i, s’arrossega en el domèstic hi ha cursos on s’ensenya a gestionar les emocions. Una tècnica fàcil de dur a terme és: Posar-se una fotografia d’un lloc o persona estimada al treball. Abans de plegar, s’ha de mirar la fotografia i pensar que allò que ens fa patir a la feina queda allà, tancat dins la imatge. Allò que de la vida personal que omple està a casa esperant. Al final, i, a força de fer-ho es diu que quan un mira la fotografia aprèn a desconnectar de forma més ràpida. També, s’han posat de moda altres cursos anomenats de coaching on treballadors que ocupen diferents llocs de feina buiden les seves tensions emocionals i se’ls ensenya estratègies per adaptar-se millor a situacions canviants, i, inclús per liderar equips. I, és que la situació econòmica i laboral és prou difícil com perquè les mateixes empreses hagin après que un treballador format i amb estratègies és més vàlid que aquell que no té vies d’escapatòria. Aida Bonet
Revista OND’ARA | Desembre 2014
la CAIXA //
La podeu utilitzar per guardar i classificar totes les revistes publicades fins avui o per fer un regal especial aquest Nadal.
56/
RECORDS DE LA NOSTRA GENERACIÓ
RUTA DEL BAkALAO Durant els anys 80 i principis dels 90 a la comunitat valenciana es va viure tota una espiral musical que es va convertir en el moviment més gran clubbing de l’Estat. Discoteques com Barraca, Spook Factory, Chocolate, Espiral, NOD, Puzzle i ACTV es van convertir en les meques de la música electrònica del moment i en lloc de pelegrinatge per molts joves en la cerca de diversió. Recordeu aquests “fantàstics” anoracs de múltiples i vius colors disposats de forma geomètrica per tota la superfície? Podríem dir-ne colors neó. Tothom vestia aquesta peça, era la moda del anys 80 i 90.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
A QUI LI AGRADAVA LA CHERRY COKE? Aquest producte de la marca Coca Cola que tenia un curiós gust barrejat de cola i cirera no va acabar de triomfar aquí al nostre país i es va retirar al cap de dos anys d’introduir-lo. Es va impulsar, mitjançant una agressiva campanya publicitaria sota l’eslògan “No facis l’indi, fes el cherokee”. Tot i això en països com Anglaterra i EUA.
-
I EL DR. SLUMP (O ARARE COM TOTS LA CONEIXIEM)?
ATEMPTAT AL HIPERCOR El 19 de juny de 1986 la banda terrorista ETA va col·locar al maleter d’un Ford Sierra 200 quilos de material explosiu al centre comercial Hipercor de Barcelona que va causar la mort de 21 persones i va ferir-ne 45. Quatre membres de la banda van ser condemnats per l’Audiència Nacional a penes de gairebé 800 anys de presó.
58/
ANTONIO
SEGURA DURAN Antonio Segura Duran (Pomar - Sant Antolí i Vilanova, 1940). El sr. Antonio, ha estat per a moltes generacions de veïns de Ribera d’Ondara la cara visible en les nits màgiques del 5 de gener. Ha estat l’encarregat de donar la benvinguda i acomiadar Ses Majestats els reis d’Orient des de sobre l’escenari del Local social l’Amistat.
Ja fa més de 50 anys que Melcior, Gaspar i Baltasar tenen parada obligatòria a Ribera d’Ondara. I no solament això, sinó que fa més de mig segle que els tres reis entreguen personalment i d’un a un els regals a tots els infants del municipi. Aquesta bonica forma de procedir, que a la vegada és tan genuïna, té el seu origen a la nit de reis de l’any 1963. Aquella nit va ser especialment freda i això, juntament amb la bona predispoció de dos joves, va facilitar l’elecció d’utiL’Antonio es litzar els locals per fer la recepció de Ses Majestats. Els dos joves que van passar davant, van ser el Pere Tomàs i l’Antova convertir en ni Segura. Van proposar obrir les portes dels locals socials l’impulsor de per aixoplugar-se de les baixes temperatures d’aquella nit. I l’arribada dels reis això va ser l’inici. Durant uns anys els locals dels Hostalets i mags als Locals Sant Antolí i Vilanova es van convertir en la “casa” dels Reis Revista OND’ARA | Desembre 2014
CREC QUE SEMPRE M’HA AGRADAT ÉÉSER UNA MICA PROTAGONISTA
A la imatge veiem l’Antonio Segura davant del Local social l’Amistat. Aquest ha estat el lloc on més temps s’ha convertit en l’amfitrió de Ses majestats els reis de l’Orient.
en aquelles nits màgiques. Uns reis vinguts de Cervera; fins que el 1967 es va inaugurar el L’Antonio local social l’Amistat. ha estat Aquell temps, l’Antonio Segura acabava de tornar del continent africà, on havia realitzat el servei militar. Aquesta circumstància es va presentar com a idònia per fer creure als infants que l’Antonio tenia facilitat per entendre’s amb els reis, especialment amb Baltasar,
l’amfitrió dels tres reis mags d’Orient durant gairebé 50 anys
pel seu origen africà. I aquesta circumstància va provocar l’inici de la llarga tradició, gairebé ininterrompuda de convertir-se en l’amfitrió dels tres Reis. Els primers anys van ser plens d’il·lusió, tot i la feina que l’organització comportava. Entre els dos ho feien gairebé tot - comptant de vegades també amb altres col·laboracions -. No solament s’ocupaven de la feina de recepció i comiat dels reis,
60/
La fotografia superior correspon a una de les primeres nits de Reis celebrades al local social l’Amistat.
si no també de l’organització de tots els regals. El Pere restava darrere les cortines vetllant que tots els paquets sortissin a temps i correctament, l’Antonio davant, amb el micròfon a la mà cridant un per un els infants. A l’Antonio sempre li ha agradat ser actiu i participatiu en el seu municipi; i també es defineix com una persona que li agrada ser “protagonista” en el més bon sentit de la paraula. És la conclusió que extreu ell per haver mantingut tants anys aquesta bonica tradició, una tradició solament interrompuda durant uns anys, quan l’Antonio es va sentir cansat i cremat. Durant aquest temps, Josep Caballé el va substituir de les funcions; però ben aviat l’Antonio va tornar. El 5 de gener de 2013 es complia mig segle que l’Antonio va començar a acompanyar a SS. MM. Un aniversari prou
Revista OND’ARA | Desembre 2014
significatiu per acomiadar-se, no solament dels reis, sinó també d’aquesta tasca que durant tants anys ha realitzat. La salut, els anys i l’efemèride es van unir i així va posar punt final a una tradició que moltes generacions ens era tan indeslligable de la nit de Reis. Per tant, ara és moment de buscar un substitut, algú que vulgui seguir el rastre de l’Antonio. Ell s’ofereix per ajudar-lo, per fer-li d’apuntador, si cal.
A la fotografia superior, un molt jove Antonio Segura, ja es convertia en protagonista el dia de la visita de la Mare de Déu de Fàtima
La seva metodologia era sempre igual, ens explica. Es preparava el discurs amb antelació, el portava escrit en un paper guardat a la butxaca, per si feia falta, tot i que mai el treia; i després, a l’hora de la veritat, el discurs definitiu poc s’assemblava al preparat. Un moment bonic, molts records, nens petits ara homes grans. Són 50 anys. Laura Puig
62/
I de postres Tens un dinar i has de portar les postres? Tens un compromís i no vols anar amb les mans buides? Doncs, la Maria Cisteró de Sant Pere dels Arquells et proposa una recepta senzilla i ràpida de fer que una vegada la provis no deixaràs de repetir. El pastís de formatge és una de les postres per excel·lència. Quan la Maria va provar de fer-les, reconeix que es va sorprendre a si mateixa, ja que és fàcil i ràpid i, ben bo!
Ingredients
Revista OND’ARA | Desembre 2014
3 iogurts ensucrats 3 ous sencers 200 gr de mantega 1 paquet de galetes Maria 6 cullerades de sucre 2 cullerades de Maizena 1 terrina de formatge Philadelfia
Si no tenim motlle de silicona especial per al forn, podem untar el motlle amb mantega perquè no s’enganxi després. Tot seguit trenquem a trossets les galetes Maria, a mi em va molt bé fer-ho amb la mà de morter, d’aquesta manera queden les galetes a trossets desiguals i no en pols. Posem les galetes al motlle fins a cobrir tot el fons. La quantitat de galetes dependrà de la mida del motlle. Mentre anem triturant les galetes podem desfer la mantega a foc lent, evitant que arribi a bullir. Quan ja estigui liquida, la tirem sobre les galetes que ja hem posat al motlle, aquest pas cal fer-lo amb compte i a poc a poc, i hem de cobrir tot el motlle, de manera que quedarà una mescla de galeta i
Cuineres mantega liquida, també ens podem ajudar amb una cullera per acabar de barrejar-ho tot bé. Tot seguit, en un bol barregem els ous, els iogurts, el sucre, la Maizena i el formatge, ho mesclem tot bé fins que quedi uniforme. Finalment, posem la mescla que tenim al bol dins del motlle, veurem que les galetes i la mantega es barregen amb el líquid, però no passa res, una vegada dins del forn les galetes baixaran al fons del motlle fent que quedi la típica base de galeta del pastís de formatge. Ja només cal posar-ho al forn a 170°C durant 30 minuts aproximadament, ja sabeu que això va en funció del forn, és qüestió d’anar provant. Una vegada fora del forn, podeu decorar el pastís amb melmelada de fresa o fruites del bosc. I ja només em falta dir: Bon profit! Espero que us animeu a provar aquesta recepta que, com he dit, és molt senzilla de fer i el resultat no cal que us ho digui: Boníssim!!
64/
En aquesta ocasió recuperem la revista ONDARA de l’any 1980, el número 8 de la publicació que editava l’Ajuntament de Ribera d’Ondara i redactava el Centre Cultural i d’Esplai l’Amistat. Us en trascrivim alguns fragments, mantenint la ortografia i gramàtica. Les aigües s’han estroncat molt, en infinitats de pobles de la comarca, degut a la manca de pluges sovintejades i regulars. No obstant demanem disculpes als qui, per residir en punts més alts de la població, tenen aigua a més dificultats que altres, fins i tot sense ella en un bon grapat de dies. També demanem, als qui la tenen més abundosa, que en facin bon ús, ja que en aquests casos té preferència l’ús domèstic, per al que l’aigua ha d’ésser potable. ---
Poc a poc va millorant el camp d’esports de Ribera d’Ondara, aplanat i ampliat, amb els corresponents serveis d’aigua, clavegueres i vestuaris aptes, de moment, per a l’esport del futbol, ja que l’equip del nostre Municipi s’ha federat a la tercera categoria regional, competint en el grup 29 de la província. Els membres de l’Ajuntament feliciten a la Junta Directiva i a tots aquells qui hi han col·laborat. Per la nostra part hem intentat posar el camp a l’altura de les circumstàncies. --El desviament de la Nacional II, direcció Barcelona entrant als Hostals, és a punt de resoldre’s. Poc queda ja per concretar, millorant l’entrada per a tots els pobles d’aquesta Ribera. Esperem que, al moment oportú, no hi faltarà la col·laboració necessària. Revista OND’ARA | Desembre 2014
MEMÒRIA ESCRITA
Vista de Montfar. Foto de: Turisme consell comarcal de la Segarra
QUÈ PASSAVA L’ANY
1980
EL 20 DE MARÇ SE CELEBREN LES PRIMERES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DES DEL TEMPS DE LA REPÚBLICA; HERIBERT BARRERA EN FOU ELEGIT PRESIDENT I JORDI PUJOL ESDEVINDRÀ PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
MONTFAR.- Es bo no adormir-se ni acobardir-se... Aquest és el cas dels pocs veïns de Montfar. Prou que s’anaven arreglant les cases, però no n’hi havia prou perquè els feia falta comunicar-se amb les altres poblacions, amb més seguretat i comoditat. Doncs bé, aneu, si us plau, a Montfar un dia i veure la magnífica
carrertera asfaltada que s’han fet, sense cap subvenció oficial. Ara solament els falta tenir el servei telefònic, que és al caure segons ens han dit. Tot arribarà... Felicitats i prosperitat, que el pagès si estima la terra i la feina, el seu petit món, encara que sigui de tres cases, com a Montfar, és més gran del que sembla.
ELS ALTAVEUS DEL CAMPANAR.- Faltant-ne encara el muntatge de l’altaveu dels Hostals, l’equip de megafonia ja fa un bon servei per als avisos i ambientació de festes, com també en fer-nos recordar que no hem de fer tard, ni a menjar ni a les reunions. --Ja sabeu que el nostre Sr. Rector, Mn. Joan Camps, ha estat destinat a un altre lloc. L’Ajuntament i Ribera d’Ondara li desitja, en el seu nou càrrec, tota mena d’èxits i el millor benestar possible. I li demanem que recordi i pensi que en aquesta comarca hi té uns amics que l’aprecen i esperen constantment el seu ajut. Molta sort Mn. Joan.
66/
MOMENTS MUSICALS La Marta Augé, en aquesta ocasió, ens apropa al timble i per necessària relació amb la cobla.
LA COBLA I
EL TIBLE La cobla és l’”orquestra” catalana per excel·lència i la seva principal funció és interpretar sardanes. La formen dotze instruments: un flabiol i un tamborí (tocades per la mateixa persona), dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix.
L
a cobla és successora de petites formacions instrumentals que hi havia a les comarques rurals gironines durant els segles XVIII i XIX. A mitjans del segle XIX no tenia una formació instrumental fixa, fou a finals d’aquest segle que adquirí la forma definitiva.
Aquesta agrupació des de sempre ha interpretat sardanes i altres danses tradicionals, però també s’ha utilitzat per fer cercaviles, en la música culta de compositors del nostre país, balls i altres. Inclús ha tingut iniciatives innovadores afegint instruments més moderns com la guitarra elèctrica, bateria etc. L’instrument que ens ocupa avui és el tible, escollit per l’Elisabet Jové dels Hostalets. De la família les xeremies, és un instrument de vent-fusta de llengüeta doble. Ocupa un paper principal dins de la cobla, juntament amb la tenora. El tible prové de les tarotes emprades en les cobles primitives i és una evolució de les antigues xeremies. El seu nom sencer es ‘xeremia tible’ o soprano, en contrast amb la ‘xeremia tenor’ o tenora. Està formada per tres peces de fusta de ginjoler, un arbust molt escàs i apreciat. Té un so potent i brillant, malgrat que es pot dominar i aconseguir també un so dolç i agradable utilitzant la tècnica del vibrat. En els passatges més animats de les sardanes se sol sentir a duo amb l’altre tible, mentre que en d’altres més melodiosos pot sonar sol o a duo amb la tenora.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Vaig començar a tocar el Tible, la veritat una mica per casualitat, ja tocava el piano i el conservatori em va oferir la possibilitat de provar-lo i estudiar un altre instrument. És un instrument una mica desagraït al principi. El so pot variar molt segons la intensitat d’aire que es treu i sempre s’ha d’estar pensant amb l’afinació, molt diferent del piano on només prement una tecla la nota ja sona afinada. La força del seu so ben aviat em va captivar. A més d’anar a les classes de Tible, al conservatori també vam fer una cobla. L’experiència va ser molt enriquidora perquè ja veies una utilitat a l’instrument i era una diversió afegida al fet d’estudiar-lo. Recordo que els meus pares, il·lusionats, en veure que m’agradava
tant el Tible, van anar a Gironella a comprar-me’n un per regalar-me’l per sorpresa el dia del meu aniversari. Gràcies allò, ja han passat -ni més ni menys- 21 anys des de la meva primera actuació al carrer amb la cobla del conservatori de Cervera, en el marc de “Cervera ciutat pubilla de la Sardana”, l’any 1994. El bon ambient... Els bons amics... La potència de la música de la sardana... Recórrer pobles i poblets de tot Catalunya -i fora d’ella!-, veure com la gent gaudeix tant ballant la música que toques...i conèixer compositors que més admires i que l’endemà seran història de la música catalana... Tot plegat, fa que continuar tocant el tible amb la Cobla 11 de Setembre sigui any darrere any més. ELISABET JOVÉ
68/
DESCOBRIM I
participem Saps qui és?
Saps on és?
Envia’ns la resposta al correu o a la direcció postal de la revista i entraràs al sorteig d’un exemplar del llibre “Instants eterns”. Revista OND’ARA | Desembre 2014
El personatge enigmàtic del número anterior de la revista és el Ramon Canela de Rubinat.
El lloc que us proposàvem endevinar al número anterior és un vitrall de la capella de Mas Claret.
El Refugi
El Blas ja fa força mesos que va arribar al Refugi. Té una mica de por, però poc a poc aconsegueix agafar confiança.
Nin g el “S ú ha e n a núm ps on e devina t tant anter ts?” de ior. , pr l emi P des er ert.
70/
COL·L ABORACIONS M’agrada molt passejar i com amant de la Història i altres aspectes que tinguin alguna cosa a veure, sempre vaig badant, mirant i observant les façanes, esglésies, cementiris i tot el que em trobo pel camí. Un dia, en una d’aquestes passejades, pel poble de Rubinat, que no és gaire gran però sempre surto a veure si m’he deixat quelcom per mirar. Passant per davant de l’església de Santa Maria de Rubinat, vaig agafar la càmera i al costat d’un absis, vaig observar que hi havia una cosa que no semblava una pedra normal com les altres. Vaig posar el zoom a la càmera i vaig trobar una sorpresa, era una mènsula. Preciosa. Pel qui no ho sàpiga una mènsula també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un
Iolanda Mostaza element arquitectònic encastat i sobresortint d’un mur, la funció principal del qual és la sustentació d’altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d’una llinda. En aquest cas el lloc on està posada la mènsula no es 100% encertada amb la descripció perquè aquesta no sustenta res, el que jo crec és que a causa de les remodelacions anteriors a dita església la seva funció ha deixat de ser la que era, però no per això, deixa de ser un element arquitectònic preciós.
Revista OND’ARA | Desembre 2014
Què escoltem? Les recomanacions musicals de la Marta Augé.
“Impromtu en Sol b Major” de Franz Schubert per Grigory Sokolov
“Wonderful Life” per Zucchero
“Varies cançons” per The Chieftain
Maquetació de la pàgina: Mònica Cisteró
72/
Construccions Jordi Prat
Petits arranjaments i reformes en general Tel. 620 886 153 · 973 540 147 C. Amics, 11 - 25213 Hostalets de Cervera calpillo@hotmail.com
cal so
Amb la col·laboració de:
Revista OND’ARA | Desembre 2014