La Revistola, 17 (Juny 2015) by Institut Els Pallaresos

larevistola

NĂşmero 17 Juny 2015

Institut Els Pallaresos

Fi de curs

Coordinació, redacció i correcció de textos: Lorena Farnós i Jordi Alemany Equip de redacció: Xavier Martínez, Ruth Segado, Sandra Tort, Paloma Sánchez-Casas, Pepe de la Rosa, Oriol Rodríguez, Marc Prada, Marina Garriga, Laia Villacorta, Bernat Vellvè, Aida Roca, Judit Blanes, Estela Domingo, Sonia Ordónez, Alba Velasco, Maria Solé i Berta Fraile.

Fi de curs i temps de balanç... Aquest curs tindrem celebracions i cloendes però, per primer cop, es graduarà una promoció de batxillerat! El centre es fa gran. Potser creix la complexitat, però també augmenten les nostres expectatives. Arriba el temps de collita. Els fruits aconseguits són producte del treball i l’esforç de tothom. Els més directes, els dels alumnes. Però també els de tots els treballadors del centre i, no cal dir-ho, de les famílies. Famílies que treballeu colze a colze amb nosaltres. Famílies que confieu en el centre. Famílies que ens doneu un imprescindible suport. Sense tots: alumnat, treballadors i famílies, no seria possible. Som pilars i som imprescindibles en aquesta tasca i objectiu que és l’educació i el desenvolupament personal i integral de tots i cadascun dels nostres alumnes. Us vull agrair el fet de fer possible que, un curs més, gràcies a vosaltres, seguim avançant i millorant. A tots, que tingueu un feliç estiu! Xavier Martínez Director de l’Institut Els Pallaresos

2n Batxillerat 2014-2015

Hi han col·laborat: Vicent Villena, Maria Porta, Sílvia Prió, Miquel Díaz, Pilar Reverté, Jacqueline Argüelles, Meritxell Rovira, Maite Díaz i alumnes de l’Aula Oberta. Foto portada: Gegants i capgrossos fets pels alumnes de 1r E i 2n E amb les professores Sílvia Prió i Maria Porta.

Ana Mora

Marina Terentii

Darío Ruíz

Gerard Garriga

Carolina Altés

Meseret Martínez

David Barco

Marc Ortega

Paula Bermejo

Disseny i impressió: Gràfiques DARC Tel. 977 605 661 Demanem disculpes per endavant si ens hem deixat algun nom o alguna dada és inexacta.

http://www.facebook.com/INSElsPallaresos

Marc Ramírez

Alba González

Òscar Santos

Santi Ras

Felicitats i molta sort

a la primera promoció de 2n de batxillerat de la història de l’Institut Els Pallaresos!!!

L A V A N CAR 015 2 Un any més, el dia de Carnaval ens vam oblidar dels llibres, els deures i les classes i l’institut es va convertir en una festa. Tots els grups, des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat, van ballar, es van disfressar o van actuar. Una mostra de convivència entre alumnes de diferents edats i professors, fins i tot amb la participació d’alguns pares i mares que ens van portar un esmorzar boníssim a base de coca i xocolata. El més important va ser, com sempre, la participació de tothom. Però no podem deixar de banda l’aspecte competitiu (sempre entès en el bon sentit) que també té la festa de Carnaval, ja que és un concurs i les classes s’esforcen per guanyar algun dels cinc premis que atorga el jurat. Aquests premis, en aquesta edició de 2015, van ser els següents: millor ball per a les classes de 1rE i 2nE (que van actuar conjuntament); millor disfressa per a la classe de 2nB; millor actuació per a 3rB; millor imitació per a 1rBAT i el premi especial del jurat va ser per a la classe de 4tA. En aquesta pàgina podeu veure alguns dels moments més divertits de la jornada.

Larevistola 3

LA FESTA MAJOR

Larevistola

BERNAT VELLVÈ (3r ESO). El 23 i 24 d’abril vam celebrar, com ja és costum, la Festa Major. El dijous 23 uns quants alumnes que portaven els capgrossos i els gegants –novetat d’enguany– i els grallers, timbalers i bastoners van obrir la Festa Major i van fer una cercavila fins arribar al camp de futbol d’Hostalets. Allí és on es van fer les Olimpíades, en les quals competien el primer cicle (entre ells) i els segon cicle (també entre ells) per aconseguir la primera posició. Cadascun dels alumnes, o com a màxim dos per prova, representava la seva classe per intentar obtenir els màxims punts possibles. Hi havia diferents proves i variades com ara la caixa i tirs en un minut (de bàsquet), xuts a porteria, bitlles, llançament de pes, salt de llargada, estirar la corda, cursa de sacs i, evidentment

i tot un clàssic, la cursa de relleus. És la prova més emocionant en la qual competeixen totes les classes en equips mixtes, dos nois i dues noies. Després hi va haver la competició de futbol i de voleibol, formada també per alumnes de cada classe. I el divendres 24 és quan es van realitzar els tallers. Hi havia els tallers de cuina, de zumba, d’skate, del “Just Dance”, jocs d’estratègia, etc., que van durar fins a mig matí. Tot seguit, van fer el cros, dividit en primer cicle masculí i femení, i segon cicle masculí i femení. Van haver de seguir un recorregut pel bosc que envolta l’institut i que tenia l’arribada al pati. Finalment, una vegada es van acabar totes les curses, es va fer l’entrega dels premis literaris, de la competició de futbol i de les Olimpíades.

QUINS GEGANTS!

JUDIT BLANES, ESTELA DOMINGO I SONIA ORDÓNEZ. Aquest any els alumnes de 1r i 2n E hem realitzat a l’hora de taller dos gegants manotes: la “Betty Boop” i el dimoni. A més a més, hem creat dos capgrossos: “Pipi Calzas Largas” i el “raper”. Aquests quatre personatges han vist la llum gràcies a l’ajuda i la paciència de les nostres professores: la Sílvia Prió i la Maria Porta.

L’estrena d’aquests nous amics la vam fer el primer dia de la Festa Major. Així doncs, vam poder ensenyar el treball realitzat al llarg de l’any. A més els vam anar a presentar a les escoles del poble i els vam fer ballar. Tots ens ho hem passat molt bé i hem treballat molt. Ara bé, el dia de la presentació ens va fer una mica de vergonya passejar i ballar davant de tothom.

Larevistola 5

Entrevista… MIQUEL DIAZ, ORIENTADOR I PSICOPEDAGOG. Des d’aquest curs, a l’institut comptem amb un nou psicopedagog i orientador. Es diu Miquel Díaz i molts alumnes ja han passat pel seu despatx per resoldre dubtes i per rebre suport psicològic o ajuda en temes diversos. Hola Miquel. Abans que res: orientador, pedagog, psicòleg... Com et defineixes o com t’hem de dir? Hola i gràcies pel vostre interès per conèixer una mica més la nostra feina. Particularment i professionalment m’inclino més per la paraula “orientador”. Crec que és un concepte més encertat, i al mateix temps més proper, còmode i accessible als alumnes, en especial. Dins del món educatiu, paraules com “psicòleg” sovint no encaixen amb la realitat de les consultes que els alumnes em vénen a fer. Ens pots explicar quina experiència prèvia tens en el món de l’educació, centres on has treballat, etc.? Porto una experiència professional de gairebé vint-i-cinc anys en el món de l’ensenyament, tot i que no va ser fins a l’any 2001 que vaig començar a realitzar les feines pròpies dels orientadors educatius. Des de llavors, he voltat per uns quants centres d’arreu de Catalunya. De tots ells m’he emportat bones experiències personals i també n’he après molt. Mai no es deixa d’aprendre coses. Molts alumnes et vénen a veure en les teves hores d’atenció. Quines són les consultes més habituals? Hi ha de tot. Particularment són temes relacionats amb l’orientació acadèmica i professional. També s’atenen casos de nois i noies que t’expliquen experiències personals que en aquell moment els estan fent patir bastant i que a vegades els provoquen ansietat, angoixa, bloqueig emocional... Comparteixes aquests moments amb ells i intentes fer-los veure que tot té una solució si són capaços d’enfocar d’una altra manera allò que per a ells és un greu problema.

Larevistola

Parlem de la feina que fas d’orientació en els estudis postobligatoris. Creus que els alumnes i les seves famílies estan ben informats sobre les opcions que hi ha després de l’ESO? He intentat que, almenys a partir de 3r, els alumnes i les seves famílies rebin tota la informació possible sobre aquests estudis postobligatoris. A més, alguns alumnes necessiten més temps per arribar a fer una adequada presa de decisions. Quan arriba el moment, encara hi ha molta incertesa i dubtes sobre la decisió més encertada a prendre.

Què creus que hauria de tenir en compte, per sobre de tot, un alumne a l’hora de triar quins estudis vol fer? Primer, que el que vulgui fer li agradi i ho visqui de manera intensa, perquè s’estarà preparant per quelcom que haurà de fer durant tota la seva vida laboral. A continuació, que tingui les habilitats per poder-ho portar a terme amb la màxima eficiència i responsabilitat. Finalment, haurà de tenir en compte les seves pròpies

capacitats, així com les seves possibilitats reals per poder cursar un estudis o uns altres en un lloc determinat, atenent a aspectes econòmics i sòciofamiliars, i buscar alternatives igualment interessants i motivadores. Segons la teva experiència, els alumnes trien bé en acabar 4t d’ESO? Com he comentat abans, l’encert depèn de molts factors, entre els quals hi ha la pròpia maduresa personal, el grau d’implicació, d’acompanyament i de col·laboració i realisme de les famílies, així com del seguiment que en facin des del centre els tutors i l’equip docent al llarg de tota l’etapa, per guiar-los encertadament a l’hora de fer aquesta tria. Penso que majoritàriament els alumnes de 4t d’ESO estan fent l’elecció més adequada als seus interessos i capacitats. Sempre s’ha de tenir en compte un marge d’error, que jo intento que sigui el més petit possible. També fas una feina d’atenció a alumnes que tenen algun problema personal. Penses que el sistema educatiu està preparat per fer front a aquestes qüestions? En aquest cas la resposta malauradament és negativa. Les retallades, la reducció de personal i l’increment de ràtios han anat en clar detriment del servei que s’hauria de donar als alumnes amb problemes més greus, els de necessitats educatives específiques. Quan algun d’aquests alumnes té un problema, no el pot deixar de tenir fins que a tu et vagi bé atendre’l. Requereixen molt més temps d’atenció i sovint cauen en l’absentisme o demanen que els vinguin a buscar abans perquè no estan preparats personalment per enfrontar-se al sistema tal com està pensat per als altres alumnes. Com poden aquests alumnes superar els seus problemes i alhora seguir els seus estudis adequadament? En aquests casos és molt important la coordinació amb els Serveis Educatius i l’increment de recursos que actualment és clarament totalment deficitari. Faria falta l’existència d’una USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial); la realització d’un adequat Pla Individualitzat; la possibilitat de perllongar la durada dels estudis obligatoris d’aquests alumnes per sobre de l’habitual dels 18 anys en casos excepcionals; un adequat calendari d’escolaritat compartida; l’existència de professors d’atenció domiciliària, la creació d’aules taller després de l’ESO; l’augment de l’oferta d’estudis postobligatoris adaptats a l’alumnat amb necessitats educatives especials... Des del centre sabem que entre tots es fa el que es pot; la resta ja és una qüestió de pressupostos i de voluntat política. Moltes gràcies, Miquel.

PER UN MÓN MÉS VERD

COMITÈ AMBIENTAL. El Marc Castaño, la Noemí Muñoz, la Ruth Sánchez, la Gisela Borràs, la Gina Cercel, l’Adela Ramírez, l’Aleida Cornadó, la Nadine Barrero, la Mar Borràs, l’Anna Ruiz Agramut, la Cristina Queralt, el Víctor Martin i la professora Maria Porta formen part del Comitè Ambiental de l’institut. L’objectiu és millorar en l’aspecte mediambiental, informar i inculcar actituds positives envers el medi ambient, la nostra terra. Des de l’inici de l’existència del centre es va proposar dur

a terme activitats relacionades amb el medi ambient per tal de sensibilitzar la gent a tenir cura del nostre entorn. Per a poder complir l’objectiu s’han fet diverses activitats. Hem fet un hort ecològic, que ha anat millorant gràcies a la col·laboració i l’esforç d’alumnes i professors. També hem fet les tradicionals “Sortides Verdes” al Catllar –els de primer–, a La Secuita –els de segon– i a Perafort –els de tercer– amb l’objectiu de netejar i col·laborar amb la societat per tenir un entorn més net. Al centre també hem fet ac-

tuacions verdes. A cada aula hi ha una graella on el servei de neteja valora si es recicla, si es tanquen llums i finestres, etc. Cada mes es fa un buidatge i es publiquen les classes més netes de cada mes. A final de curs, la classe amb més puntuació obtindrà un premi. Finalment, també hem iniciat la recollida de bolígrafs, és a dir, tots aquells bolígrafs que no funcionen o s’han fet malbé es poden dipositar a consergeria per tal de reciclar-los correctament.

SETMANA DE LA PAU BERTA FRAILE, MARIA SOLÉ i ALBA VELASCO (3r ESO). A finals de gener vam celebrar la Setmana de la Pau. Els alumnes de mediació, els pares i professors del curs de mediació vam preparar una sèrie d’activitats per a la resta d’alumnes de l’institut. Una de les activitats estava situada al gimnàs, allà els alum-

nes es disfressaven i es pintaven per després fer-se una fotografia amb algun element pacífic. Al pati es feien jocs amb la finalitat de fer reflexionar els alumnes i fer-los expressar els sentiments i emocions. Una altra activitat es localitzava a les aules, on es van passar vídeos per debatre i reflexionar. També durant aquesta setmana a

Larevistola

l’entrada i sortida de l’institut s’escoltaven cançons. Per les parets del centre hi havia fotografies impactants sobre l’assetjament i també imatges de persones que han ajudat a viure en un món millor. La finalitat d’aquesta festa és viure en pau i transmetre aquest valors a tota la comunitat educativa.

PROJECTE COMÈNIUS: ALEMANYA SANDRA TORT. Després de dos anys intensos i plens de noves aventures i emocions, el projecte Comènius ha arribat a la seva fi. Dos anys en els quals els nostres alumnes han pogut viure una de les experiències més grans al llarg d’aquesta etapa a l’institut i que, de ben segur, no oblidaran. Ha estat una experiència molt enriquidora que no només ha ajudat als nostres alumnes a perdre la por de parlar una llengua estrangera i a treballar en equip en un projecte multilateral, sinó que també els ha obert una finestra a no-

ves cultures i noves maneres de viure, nous sistemes educatius i diferents maneres de treballar, i el que és més important, els ha ensenyat que sigui quina sigui la nostra llengua o la nostra cultura, tots ens podem arribar a entendre d’una manera excepcional. Acabem doncs, amb una maleta plena de nous coneixement, sentiments i amics, i amb una ment oberta a altres costums, tradicions i maneres de viure. Dono les gràcies a tots els que, d’una manera o altra, heu estat involucrats en el projecte, i sobretot als alumnes i famílies pel

seu grau d’implicació. Sense tots vosaltres aquesta aventura no hauria estat possible. Fins aviat!

Larevistola

L’ÚLTIM VIATGE

LAIA VILLACORTA (1r BAT). És una gran alegria poder escriure aquest article sobre el viatge que vam fer a Alemanya aquest mes de maig, però també em resulta entristidor, ja que aquesta trobada ha significat la quarta i, per tant, l’última d’aquest projecte Comènius del qual hem pogut gaudir durant aquests dos darrers cursos. Vam marxar dels Pallaresos el 6 de maig de bon matí, estàvem tots molt emocionats. La sorpresa va ser veure des de la finestreta de l’avió un paisatge molt diferent: tot era molt verd, arbres i flors que lluïen el seu color més viu. A la tarda vam trobar-nos amb les nostres parelles i les respec-

tives famílies. Vam aprofitar per parlar, per conèixer-nos una mica més i, si no era la primera vegada que coincidien, per posar-nos al dia de tot el que havia passat durant aquells mesos. El dia següent va ser molt emocionant, ja que vam anar al seu institut i…no ens ho podíem creure. Era un institut gegant envoltat per una gran superfície de jardins, un llac on hi havia ànecs i cignes… Era impressionant estar allà i imaginar que tot allò formava part d’un institut! Aquell dia vam fer la primera classe i més tard vam visitar la ciutat on érem, Ettlingen. Cap a la tarda, ens vam portar a Karlsruhe a fer algunes partides a la bolera i ens ho vam passar realment bé.

El divendres vam assistir a la primera classe i després vam tornar a Karlsruhe on vam visitar el Botanischer Garden, l’Schlossgarten i el Palau de la ciutat. A la tarda, ens van convidar a uns entrepans fets amb “brezel”, que és el pa típic del país, cosa que ens va anar molt bé per a recuperar energies, ja que estàvem molt afamats i cansats. Dissabte vam escapar-nos cap a Heidelberg, coneguda com la ciutat universitària i també per ser l’única ciutat no bombardejada durant la 2a Guerra Mundial. Els paisatges d’aquella ciutat eren impressionants. El diumenge, dia lliure, alguns van decidir anar al Festival de la Cervesa que es celebrava a Stutt-

UN PROJECTE INOBLIDABLE El sol i el bon temps ens van acompanyar tota la setmana. Els alumnes van ser acollits pels seus companys alemanys i les seves famílies. Així, vam tenir l’oportunitat de viatjar de la millor manera que es pot fer: acompanyats per persones del territori que ens mostrin com és en realitat un lloc i no tenint només la visió que solen tenir els turistes habituals: el bonic poble d’Etlingen i el seu espectacular institut (l’Albertus Magnus Gymnasium); la bonica i comercial ciutat de Karlsruhe, el paradís dels amants del «shopping», la magnífica ciutat universitària de

Heidelberg; la sorprenent Estrasburg, on s’hi barreja la modernitat del Parlament Europeu amb la visita a una de les catedrals més boniques d’Europa i la meravellosa i bucòlica Selva Negra són alguns dels llocs que vam poder recórrer en el nostre viatge. Uns dies fantàstics que cap de nosaltres podrem oblidar mai. Esperem que aquests tipus de projectes tinguin continuïtat en el nostre centre i així ens permetin conèixer de més aprop els joves d’arreu d’Europa, la seva llengua, cultura i paisatges.

gart, i d’altres a l’Europapark. El meu cas va ser el segon i he d’admetre que aquell dia m’ho vaig passar realment bé, ja que l’Europapark és un gran parc d’atraccions, semblant al Port Aventura, però que està ambientat per diferents països europeus. Dilluns vam escapar-nos del país i vam anar a Estrasburg, una ciutat francesa. Vam poder visitar el Parlament de la Unió Europea i, fins i tot, entrar a la majestuosa sala de reunions. De tornada cap a casa vam aturar-nos a la Selva Negra, una massís que es caracteritza per la densitat i frondositat dels seus arbres, i perquè cada vegada que t’endinses més en aquest bosc, els arbres

es veuen cada vegada més foscos. Vam fer un petit passeig en barca pel llac i vam marxar cap a casa. Dimarts vam anar a l’institut per a treballar amb la guia per adolescents que havíem d’elaborar i, més tard, ens van rebre a l’ajuntament d’Ettlingen. Aquell dia vam muntar una petita festa a l’institut per acomiadar-nos, va assistir-hi tothom: famílies, amics i tots els participants del projecte. En finalitzar la festa “oficial”, la majoria vam decidir quedarnos als jardins de l’institut per passar els últims moments junts. Va ser una nit molt emocionant, tots érem conscients que aquest gran somni s’acabava i que, probablement, era l’última oportu-

nitat per estar tots junts. L’endemà vam dirigir-nos a l’aeroport, tots els nostres companys van venir a acomiadar-nos i, a mesura que s’apropava el moment, l’ambient s’anava omplint de llàgrimes i tristesa. Haver de dir adéu no va ser pas fàcil. Vam donar l’última abraçada a la persona que ens havia acollit i cuidat durant aquella setmana no només en significat d’un “gràcies” per aquells dies magnífics, sinó també en un “ens veiem aviat” que sabíem que estava ple de sinceritat.

Larevistola

RUTH SEGADO. Han estat dos anys i un projecte emocionant. Però com totes les coses, aquest projecte ja ha arribat a la seva fi. Hem acabat el nostre viatge a Alemanya, que vam dur a terme entre els dies 6 i 13 de maig. Aquests dies a Etlingen de ben segur que han estat inoblidables per a la Laia, el David, la Sofia, la Patri, el Raül, la Mariona, el Pol, la Xènia i l’Adela. També per a les professores que els van acompanyar, especialment per a la Sandra Tort, impulsora i organitzadora d’aquest projecte en el nostre centre.

Larevistola

LABUDI, UN PROJECTE SINGULAR

ORIOL RODRÍGUEZ. Enguany s’ha engegat a l’Institut el Projecte Singular LABUDI. Aquest projecte va ser aprovat pel Departament d’Ensenyament al llarg del curs passat i a hores d’ara podem dir que hem completat el primer curs de LABUDI. S’anomena Projecte singular a les experiències educatives compartides, adreçades a l’alumnat de segon cicle d’ESO, que resta unes hores fora del centre per realitzar sessions formatives dirigides al coneixement del món laboral. Són experiències cogestionades entre els INS i d’altres institucions. Tenen com a finalitat ajudar a l’obtenció del graduat d’ESO. Per tant aquest projecte pretén ajudar l’alumnat de 4t d’ESO que ho necessita, a acreditar l’etapa tot afavorint l’experiència laboral a través de l’estada en diferents empreses del municipi. El balanç durant aquest primer curs de posada en marxa és de 9 alumnes de 4t d’ESO, que han pogut fer les estades a la Llar d’Infants de Colors, Residència Nostrallar, Taller mecànic Siscu, Gimnàs Tomàs Galve, les dues escoles de primària del municipi, Brigada de l’Ajuntament, Administració de l’Ajuntament dels Pallaresos, Seccions de Personal i obres de l’Ajuntament. Els alumnes han pogut estar en més d’una empresa i han estat tutoritzats per un professor de l’Institut i un treballador de l’empresa. El nombre d’hores que cada alumne ha dedicat a aquest projecte és de 12h setmanals, i aconseguiran acreditar l’etapa si ho aproven juntament amb les altres matèries de 4t d’ESO.

ABRIL ROMERO ent dels Pallarel’estada a l’Ajuntam cades i gestioL’Abril Romero fa tru a la Mireia, respon sos. Dóna suport molt agraïda amb sent a gust i està i S’h s. cie per trotàn ins na r gent desesperada ba tro rès rp so a és força comtothom. S’h e la situació laboral qu u Ve . na fei a un bar , però cap d’ells projectes en ment plicada. Té molts estan assegurats.

LIDYA FERRÉ La Lidya durant tot el curs fa l’estada a la Llar de Colors. En aquesta escola bressol té cura de nens petits (des dels quatre mesos fins als tres anys). Ha après a canviarlos la roba, fer-los adormir, a donar-los de menjar. També els explica contes, els canta canç ons i moltes més coses. Està molt contenta perquè els nens ja la coneixen i quan la veuen arribar, l’abracen i li fan moltes preguntes. Aquesta experiència li agrada tant, que voldria ser educadora infantil.

AITOR SERRANO tam la Brigada de l’Ajun a t i L’Aitor acompanya tes a arreglar objec Pallaresos. Ha après l poble. En un futur, v de cs bli dels espais pú de futbol. un curs d’entrenador

DANI LÓPEZ El Dani és a l’Ajun tam ara ordenar papers, ent. I fa diverses activitats, com fer fotocòpies, trans etc. Li agrada molt portar papers, buscar al Google Maps les obres i els carrers del poble . I s’ha sorprès ve ure la quantitat d’arxivadors i caixe s que s’acumulen en un ajuntament. Intentarà fer un cicle formatiu de mecànic a.

e rigada d a la B s com ara ROVIRA y L n a E p C R m o A c M é a ariade dora el tamb ts molt v El Marc t. Realitza activita ent de la depura i ha n L im e . n m tc te e n ta l ma iliari, l’Ajun nts, fer e dora oure mob arreglar fo a, pintar cadires, m ent d’una depura nt. m in a c a n is n lar u fo funcio de la p èixer el complicat és arreg ecànica. Li n o c t a d agra de ica m rès com d’electròn i s’ha sorp ol fer un mòdul v . El Marcel r policia o mecànic se a ri a d ra ag

EUKEN HERN ANDEZ L’Euken fa de co ns conserge del ce erge al CEIP Sant Sebastià. Ajud nt els nens amb el re a obrir i tancar portes, acom a el s seus pares, recu panya ll el correu, etc. L’experiència li ha agradat pe rquè pot veure el món laboral i ha après a tra com és ctar amb la ge s’ha adonat qu nt. També e a vegades he m de fer coses ens agraden ga ire qu na, tot i que vol . Voldria estudiar mecànica o e no treballar de mili m edicitar.

MIHAI NEGRE ANU El Mihai ha com binat les pràctiq una banda, a ues entre dos llo la Brigada de l’ajuntament de cs. Per també ha pogu l t fer de mecànic al Taller mecànic poble i Siscu.

RAMON MARROQUINO Galve. Té El Ramon fa l’estada al Gimnàs Tomàs s. Resol uine màq cura de la sala de peses, de les uinària. maq la de l’ús e sobr dubtes als usuaris lls i els mira els ja nete ana setm la a da Una vega t. Ha venu s’han que s dijous revisa els producte les ptar acce a i ris usua els amb ar après a tract un fer daria agra ordres dels seus superiors. Li a. uadr d’esq so cicle d’esport i ser mos

Larevistola

ment dels tenir cura voldria fer

cura TELLÓ resos. Allí té MANEL CAS scola Els Palla ati. El que més l’E a a ad st l’e neteja el p El Manel fa ue fa fotocòpies, ha sorprès q dels animals, ue té responsabilitats. S’ voldria fer un t q Més endavan li agrada és pendent d’ell. arítim. n ta in gu ti es tM de Salvamen cicle formatiu

Larevistola

UN PONT EDUCATIU ENTRE ELS PALLARESOS I NICARAGUA

PALOMA SÁNCHEZ-CASAS. El projecte “Divérteme y Aprendo” és un projecte de recreació i reforç escolar que duu a terme la Fundació “El sueño de la Campana” a San Ramón, Nicaragua. Representa un espai complementari a l’escola, on els nens reforcen els aprenentatges adquirits als seus centres educatius i es desenvolupen mitjançant l’educació emocional i de valors. Les activitats són creatives, experimentals, dinàmiques i divertides per tal que els nens/es estiguin motivats i aprenguin de forma lúdica, en un ambient que afavoreixi la participació, la convivència, la cooperació i el respecte. El nostre Institut col·labora amb la Fundació “El sueño de la Campana” en el projecte educatiu del “Diviérteme y Aprendo” des de el curs passat. Un grup d’alumnes del centre de 4t d’ESO apadrinem l’aprenentatge d’aquests nens i nenes, alhora que estem aprenent una altra cultura i coneixent una altra realitat molt diferent a la nostra. La participació en aquest projecte ens ajuda a conscienciar-nos que el món no és igual per a tots, de les necessitats que tenen a altres països i de les possibilitats de cooperació per contribuir a crear un món més just. Aquest any hem comptat amb la implicació en el projecte d’un altre grup del centre, els alumnes de segon E i de la seva tutora, la professora Maria Porta. Sense ells no hauríem aconseguit arribar a fer tot el que hem fet aquest curs. Volem donar també les gràcies als nostres companys de l’Aula Oberta, que han participat en algunes de les activitats realitzades, així com a alguns alumnes de quart i de primer de Batxillerat que van participar al projecte el curs passat i que aquest any ens han donat un cop de mà. Les activitats que realitzem giren cada any al voltant d’un tema d’interès diferent. Aquest curs ens tocava treballar a nosaltres el fred i la neu, i des de San Ramón, han treballat el tema dels volcans. Volem destacar la nostra activitat que vam realitzar a la neu. Vam fer una excursió a la Cerdanya francesa, on vam poder aprendre a fer esquí de fons, a construir iglús i conèixer la manera de trobar gent que pugui quedar soterrada pels allaus.

Aquesta activitat ens va permetre gaudir d’experiències úniques i també d’aprendre un munt de coses noves sobre la neu que ara podem ensenyar als nostres amics de Nicaragua. Alguns de nosaltres no havíem tingut l’oportunitat de fer una cosa així abans i no oblidarem l’experiència, incloses les caigudes, rialles i les baralles amb les boles de neu. L’Ajuntament dels Pallaresos ha concedit una ajuda per al Projecte “Diviérteme y Aprendo” gràcies al qual hem pogut dur a terme algunes de les nostres activitats i que servirà també per contribuir a l’ampliació d’aquesta aula de reforç que acull a un nombre cada vegada més elevat de nens. Fins ara, només assistia a l’aula “Diviérteme y Aprendo”, nens d’edats compreses entre 5 i 12 anys, però està tenint tant d’èxit, que s’ampliarà també per a nois i noies de la nostra edat. Estem molt contents de poder contribuir a fer aquest projecte realitat. El 23 d’abril, tot aprofitant la festa de Sant Jordi, l’alcalde dels Pallaresos va inaugurar a l’Ajuntament una exposició que vam preparar per ensenyar el nostre projecte a les escoles de primària, pares i altra gent del poble. L’exposició ha agradat molt a tothom i s’han fet diverses visites guiades durant tot el mes que ha estat exposada. El dissabte 23, a la sala de plens de l’Ajuntament, es va realitzar un acte de benvinguda, organitzat pel patronat de la Fundació “El Sueño de la Campana” a la directora de la Fundació a Nicaragua, la Sra. Samari González, que acabava d’arribar del seu país. Estava molt emocionada! Li vam fer la visita a l’exposició i vam tenir l’oportunitat d’explicar el nostre projecte a ella i a tots els assistents: gent del patronat, de la URV, ajuntament etc.. que ens van felicitar. Ara, l’exposició es mostrarà a la festa que la Fundació celebrarà a Tarragona el dia 30 de maig amb motiu del seu desè aniversari. Us volem convidar a visitar el blog del “Divierteme y Aprendo”: http://proyectopuentelacampana. blogspot.com.es per conèixer amb més profunditat el projecte, i poder compartir amb nosaltres aquesta experiència.

VOYAGE À TOULOUSE AIDA ROCA (1r BAT). El divendres 22 d’abril va ser l’inici d’un viatge molt anhelat pels alumnes de francès de quart i primer de batxillerat. Després de sis llargues hores d’autobús revestides de veus energètiques i la millor companyia del viatjant (la música), vam fer una breu parada al poble de Colliure. La seva situació, així com els seus edificis, enmig de la serralada pirinenca i el mar Mediterrani, li donaven un encant especial. Allà vam tenir l’honor de visitar la tomba del conegut escriptor espanyol Antonio Machado, membre de la generació del 98, i vam recitar dos dels seus poemes més emblemàtics davant d’aquesta. Un parell d’hores més tard vam arribar a la ciutat de Carcassonne, semblava ben bé un castell de joguina ple de racons perfectament identificables en contes de princeses, fades i cavallers. Així doncs, vam dinar pels carrers carregats de souvenirs que es trobaven dins les muralles

GIRLS’ DAY

i va finalitzar a la darrera església visitada. Ben dinats, a les quatre, vam organitzar-nos en grups per realitzar una gimcana que implicava la localització de diversos llocs característics de Toulouse. Per trobar-los necessitàvem recórrer al nostre francès en pràctiques i mantenir converses amb la gent que ens oferia ajuda. Tota una experiència enriquidora i, tot s’ha de dir, molt divertida! L’endemà vam aprofitar el dia per comprar regals i souvenirs, i així endur-nos amb nosaltres cap a Tarragona, un petit trosset de cette magnifique ville. L’autobús, carregat del silenci que fins llavors no havia regnat en cap viatge, va tornar-nos cap als Pallaresos, amb mil vivències noves a relatar! Pour moi, un de mes meilleurs voyages.

Donovan, creadora dels bolquers d’un sol ús, o Josephine Cochrane, inventora del primer rentavaixelles al 1893, entre d’altres. A continuació ens vam fer algunes fotos amb les participants dels altres centres i vam fer una sèrie de tallers organitzats per diferents tipus d’enginyeries. Al d’Enginyeria informàtica, vam canviar el disseny de pàgines web; al d’Enginyeria robòtica, vam jugar al quatre en línia contra un robot; al d’Enginyeria mecànica, ens van explicar què és i en què consisteix i ens en van posar exemples i al d’Enginyeria agroalimentària, ens van ensenyar a pasteuritzar la llet i com liofilitzar la fruita. Per finalitzar, vam anar a una sala on ens presentaven les dues es-

coles que hi ha, ETSE (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria) i ETSQ (Escola Tècnica Superior Química) i vam poder parlar amb noies que van escollir l’enginyeria i ens van explicar el perquè de la seva elecció. Ens van deixar ben clar que l’enginyeria és tant per a nois com per a noies.

Larevistola

El passat 24 de febrer, la Carmen, la Laia, la Clàudia, la Judith, la Laura i la Gisela vam assistir juntament amb la Meritxell Rovira, professora de tecnologia, a la Jornada Girls’day a la URV de Tarragona. El Girls’day és una activitat que es realitza en diferents universitats d’arreu del món per involucrar l’enginyeria a les noies. Vam marxar a les 9:30 cap a la URV, on ens van fer una petita xerrada de per què era important que hi haguessin noies a l’enginyeria. I ens van posar alguns exemples de dones enginyeres importants al llarg de la història que han aportat millores clarament socials, com Marion

que portaven escrites històries medievals gravades en la memòria francesa, com la influència directa que van tenir-hi els càtars, també anomenats per ells “homes bons”. Cap al vespre vam arribar a l’Hotel Anatole a Toulouse, on vam restar instal·lats les dues nits del viatge. Malgrat que els horaris francesos van actuar en la nostra contra, vam sopar a la immensa vila vora les nou del vespre. El dia 23, diada de Sant Jordi, va llevar-se amb el gust de croissants i pastes amb sabor a mantega que cal dir que estaven vraiment délicieux. Al matí vam fer una visita molt completa pel centre de la ville rose, nom heretat gràcies als nombrosos maons que la constituïen. El recorregut va començar a l’enorme plaça del Capitoli, centre de quedada,

El qüestionari La Maite Díaz, professora de català, i la Meritxell Rovira, de tecnologia, han volgut sotmetre’s al nostre tradicional qüestionari. El principal tret del teu caràcter... Em costa parlar de mi mateixa, però pel que em diuen destacaria la sociabilitat i l’empatia. La qualitat que valores més d’un noi és... L’honestedat. La qualitat que valores més d’una noia és... L’honestedat. El que més aprecies dels teus amics és... Que els tens al teu costat quan els necessites. El teu defecte principal... Sóc bastant patidora. La teva activitat preferida és... Estar amb la meva família i els amics. Seria la teva desgràcia més gran... Perdre la salut. El que no t’agrada del teu aspecte físic... Hi ha alguna coseta... però no la diré. Maite El que voldries ser... El que sóc. Díaz El país on voldries viure... M ’agrada on visc. El color que prefereixes... M’agrada molt el lila. El menjar que més t’agrada... Senzillament, pa amb tomàquet i un bon pernil. L’animal que prefereixes... El gos. De fet, en tinc un a casa. Les teves lectures preferides... Literatura clàssica i contemporània: novel·les, contes... La teva música preferida... M’agrada tot tipus de música. Cadascuna té el seu moment... La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... M’agrada el cinema i recordo les pel·lícules de sempre: els clàssics del cinema. Els teus herois o heroïnes de ficció... No en tinc. Els teus herois o heroïnes de la vida real... Qualsevol persona que dedica la seva vida personal o professional als altres. El que detestes per sobre de tot... És la intolerància. Un do que voldries tenir... M’agradaria poder aturar les malalties incurables.

Larevistola

El principal tret del teu caràcter... Sóc tossuda. La qualitat que valores més d’un noi... La sinceritat i la responsabilitat. La qualitat que valores més d’una noia... La sinceritat i el poder de decisió. El que més aprecies dels teus amics... L’honradesa. El teu defecte principal... No sé gestionar el temps, sempre me’n falta! La teva activitat preferida... Nedar, passejar, descobrir... viatjar! Seria la teva desgràcia més gran... Fer patir la meva gent. El que no t’agrada del teu aspecte físic... Els genolls. El que voldries ser... El que sóc: una dona treballant del que vol i vivint on vol i amb qui vol. Meritxell El país on voldries viure... A la costa oest dels Estats Units. Rovira El color que prefereixes... El lila. El menjar que més t’agrada... El pa amb tomàquet. L’animal que prefereixes... La balena i la tortuga. De balena no en tinc cap, però de tortugues en tinc dues: el Messi i la Cubelles. Les teves lectures preferides... De part de la princesa morta de Kenize Mourad, perquè crec que de tot se n’ha de conèixer com a mínim dos punts de vista; Cignes salvatges de Jung-Chang, per no oblidar la crueltat de la nostra raça i la meva novel·la preferida: Misery de Stephen King. La teva música preferida... El heavy i el rock alternatiu. Si hagués de triar algun grup diria Skid Row i Mr. Big. La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... Les pel·lícules d’Stars Wars i sèries com Sons of Anarchy, Breaking Bad i Juego de Tronos. Els teus herois o heroïnes de ficció... MazingerZ Els teus herois o heroïnes de la vida real... Nikola Tesla i Vicente Ferrer. El que detestes per sobre de tot... L’estupidesa. Un do que voldries tenir... La teletransportació.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Futbol sala

MARC PRADA. El nostre institut compta amb un equip de futbol sala, a la categoria Juvenil de primer any, de la lliga que organitza el Consell Esportiu del Tarragonès. L’equip està format per 13 jugadors: Daniel Escobar, Ezequiel Kur, Abel Almansa, Ricard Almansa, Ivan Hernández, Eloy Moreno, Ricard Blaya, Odín Custodio, Adrian Garcia, Adrian Lozano, Ivan Palazón, Angel Luceño, Alejandro Jiménez i el seu entrenador Marc Prada. Amb la filosofia de passar-s’ho bé, fer esport i sobretot crear un bon grup, l’objectiu era classificar-se entre els 4 primers de la primera fase de la lliga, un petit torneig entre 6 equips per tenir opcions a fer un bon paper a la segona fase del campionat. El repte es va assolir i la segona fase es va dur a terme en un format d’un torneig a només un partit, fent un bon paper a la lliga. Actualment resten a l’espera de poder tancar la temporada amb un torneig al propi institut, que marcarà el final de la temporada.

CAMPIONS DE JUDO! MARINA GARRIGA. El cap de setmana del 8 al 10 de maig es va celebrar a Jaca l’esdeveniment més important de la temporada per als judokes en edat escolar que havien aconseguit la plaça per anar a aquest campionat. El campionat d’Espanya comptava aquest any amb la par-

Curses d’orientació

PEPE DE LA ROSA. Les curses d’orientació consisteixen a recórrer un circuit amb controls o fites, sense cap itinerari fixat, només amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola. L’objectiu d’aquest esport és passar per tots els controls en el mínim temps possible. Però no sempre guanya el corredor més ràpid, sinó aquell que sap triar un itinerari més idoni. Al llarg d’aquest curs, alumnes de l’institut han participat a les curses del campionat comarcal del Tarragonès. Els llocs triats per a desenvolupar les curses van ser Els Munts, a Altafulla, i el Parc de la Torre d’en Dolça, a Vila-seca. S’ha de destacar el primer lloc assolit per l’Andrea Alonso en la classificació final de la categoria Infantil Femení, i també el segon lloc que va aconseguir la Carmen Santiago en la categoria Cadet Femení.

Larevistola

ticipació de quatre alumnes de l’institut que representaren Catalunya en les respectives categories d’edat i pes. Aquests judokes van ser: en la categoria infantil, Pau Casado (2nD) i Arnau Heredia (2nC) i en la categoria cadet, Marina Garriga (3rB) i Javier Cabello (4tC). Tots quatre van lluitar de valent per pujar al pòdium i tots quatre ho van aconseguir. L’Arnau i el Javi van penjar-se la medalla de bronze. En Pau, la d’argent i la Marina va aconseguir la medalla d’or. Els quatre alumnes de l’institut van realitzar una gran competició amb molt bons resultats.