La Revistola,14 (gener 2014)

larevistola NĂşmero 14

Gener 2014

Institut Els Pallaresos

Editorial

Coordinació, redacció i correcció de textos: Lorena Farnós i Jordi Alemany Equip de redacció: Èlia Canales, Nadine Barrero, Lucía Carrillo, Alba Martínez, Clàudia Piñol, Aina Urbano, Anna Juanes, Bernat Vellvè, Joan Manetas, Laia Villacorta, Ariadna Gómez, Gemma Virgili, Aina Aranda, Pol Solanas, Raúl del Rio, Mariona Ferrer, Javier Peró, Marina Vergés, Adela Ramírez, alumnes de 3r A, membres de l’AMPA, Maria Moscoso i Xavier Martínez Hi han col·laborat: Vicent Villena, Paloma Sánchez-Casas, Silvia Espejo, Elisenda Ramos, Jacqueline Argüelles, Meritxell Rovira, Pilar Reverté, Merche Vidal, Maite Díaz, Ruth Segado, Sandra Tort, Sílvia Prió, Jordi Irazuzta Foto portada: El nou logotip de l’institut, dissenyat per Mo Espasa.

Disseny i impressió: Gràfiques DARC Tel. 977 605 661 Demanem disculpes per endavant si ens hem deixat algun nom o alguna dada és inexacta.

http://www.facebook.com/INSElsPallaresos

Un any més, una Revistola més. Bé, de fet, dues més cada any. I això gràcies a la participació de tota la comunitat educativa del nostre centre.

Aquest nou curs ha començat sota l’ombra dels ajustaments econòmics. Però no per això hem deixat de créixer i millorar. Ja estudien al nostre institut 450 alumnes i hi treballen 42 professors i 3 membres del PAS. Hem pogut adquirir més equipament i instal·lacions informàtiques: ara disposem de 82 netbooks nous i de més portàtils per a les aules. També s’han dotat de canó, pantalla i altaveus algunes aules específiques. L’aportació de les famílies i de l’AMPA han estat claus per poder-ho fer.

No tot han estat millores materials. Enguany, per una banda, els grans del centre han pogut iniciar els estudis de Batxillerat i, per una altra banda, s’ha engegat amb els més joves, l’alumnat de 1r d’ESO, un nou projecte de centre: el treball globalitzat.

Perquè per més que es retallin els recursos, no deixem de prosperar amb il·lusió i iniciatives pròpies.

Gràcies a tots els que ho feu possible.

Feliç curs!

Xavier Martínez Director de l’Institut Els Pallaresos

Agraïments La Fundació MARGARITA BOCIO va donar al nostre centre una quantitat econòmica per tal de sufragar despeses de material escolar i llibres que determinades famílies amb una situació econòmica molt greu no van poder afrontar durant el període 2009-2012.

La fundació va ser creada per la parella i els fills de la Sra. Margarita Bocio en homenatge i memòria a ella.

La Sra. Margarita Bocio va morir a causa d’una mala praxi mèdica.

Com a resultat del judici, la indemnització obtinguda va ser destinada a crear la fundació.

L’Institut Els Pallaresos agraeix profundament la seva aportació i per aquest motiu vol donar a conèixer a través de la revista del centre la bona feina que estan duent a terme.

Moltes gràcies en nom de la comunitat educativa del nostre centre.

“Los niños son, simultáneamente, el recurso más valioso y más vulnerable del mundo. Ellos son nuestro futuro. Pero, a pesar de ello, son los seres que disfrutan de menores ventajas y que están menos capacitados para protegerse a sí mismos y determinar su futuro.”

James P. Grant Director Ejecutivo de UNICEF

La Via Verda BERNAT VELLVÈ (2n ESO). Qui no ha anat mai en bicicleta i qui no ha fet trenta-sis quilòmetres per una antiga via del tren? Això és el que vam fer els alumnes de segon.

El dia 7 d’octubre vam fer un petit tram de la via verda que segueix el recorregut d’un antic itinerari de tren que passa per la Terra Alta i el Baix Ebre. El tram que vam realitzar és el que va des d’Horta de Sant Joan fins una mica més avall de Xerta, passant per l’estació de Bot i la Fontcalda.

Abans de continuar amb les nostres experiències sobre la bicicleta, cal aclarir què és una via verda. És l’antic recorregut d’un tren que s’habilita per anar-hi amb el mitjà de transport que vam fer servir o a peu. Dit això ja podem avançar.

Quan vam arribar a Horta, ens van explicar les funcions bàsiques d’una bicicleta per algun despistat i per tenir-ho ben clar. També ens van advertir dels túnels que aniríem trobant pel camí. No era fàcil recordar-se de les múltiples normes que havíem de seguir, però van quedar força clares. La bona notícia va arribar quan ens van dir que tot era pla i amb alguna petita pendent.

Quan vam arrencar, anàvem com si fóssim una sola família o un equip que fa “Le Tour de France”. En el primer túnel, ens vam aturar per esmorzar una mica i aprofitant l’aturada, els monitors que van preparar el recorregut ens van explicar com havíem d’anar per dintre els túnels.

Evidentment, una sortida en bicicleta no és una sortida si no hi ha caigudes i ferides de guerra. Això és el que els va passar a alguns alumnes. Uns van relliscar, els altres van anar de dret a unes pedres, uns es van veure soterrats per altres companys i com sempre el típic alumne que no sap anar gaire bé amb la bicicleta i fa el que pot per sortir-se’n i mantenir-se dret.

Després de fer mig camí, per fi venia l’hora de dinar. Era un bon moment per agafar forces i preparar-nos per fer el segon tram de la via que ens havíem proposat. Tot això va passar a la Fontcalda, un lloc ben bonic per descansarhi i remullar-se els peus.

En la segona part de la jornada ningú va prendre mal i tothom ja estava més centrat.

Quan vam arribar al final, ens esperaven els autocars per tornar al lloc de partida, és a dir, Els Pallaresos.

En definitiva, va ser un dia molt divertit, i l’expressió més adient per definir l’experiència és... UN DIA SOBRE RODES.

Larevistola 3

El treball globalitzat

XAVIER MARTÍNEZ. El curs passat, bona part del professorat del centre va realitzar el curs de formació permanent “Metodologies globalitzadores a secundària. Projecte ICE URV”, impartit per Ramon Grau, realitzat conjuntament amb l’Institut d’Altafulla. Com a segona part del curs es va formar un equip de treball de 10 professors ja orientat com a seminari.

Al llarg del curs es va treballar al voltant d’alguns plantejaments i principis que van determinar la necessitat de tenir-los en consideració: - Aproximar les matèries a la realitat quotidiana de l’alumne i del seu context social, per tal de destacar la relació entre els continguts curriculars i el món fora de l’institut. La conveniència de reduir el nombre de matèries i del professorat dels equips educatius.

- Fer transversals alguns aprenentatges lligats a les competències bàsiques i globalitzar algunes matèries amb la intenció d’abordar conjuntament continguts de diverses àrees.

- Considerar el treball per “projectes” com a eina pedagògica i diversificar la feina proposant tasques diferents, tasques diversificades i simultànies a l’aula i potenciar el treball cooperatiu.

L’esmentat seminari de professors va confeccio-

nar 6 projectes d’una durada de 40h cadascun.

Aquests projectes contemplen els continguts, objectius i competències a treballar en les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologia en el 1r curs de l’ESO. Així doncs, s’han unificat les 3h setmanals de Ciències Socials, les 3h setmanals de Ciències Naturals i les 2h setmanals de Tecnologia en 8h d’una nova assignatura: “El treball globalitzat”.

El passat 7 de novembre, un grup dels nostres alumnes va assistir al II Congrés Mediterrani sobre Eficiència Energètica i Smart Green Cities.

La ponència anava a càrrec de Kent Larson, Director del MIT, institut de tecnologia de renom de Boston (Massachusetts). Després de la conferència, vam tenir temps de parlar amb ell i va quedar gratament sorprès de constatar que amb el nostre alumnat fèiem servir estratègies pedagògiques similars a les emprades en el seu centre.

Amb aquestes estratègies pedagògiques pensem que podem aconseguir uns millors resultats acadèmics i una millor cohesió social per a tot l’alumnat que acollim. Tot buscant el millor i el ple desenvolupament de les diferents capacitats de cada alumne.

Larevistola

I els alumnes què n’opinen?

4

NADINE BARRERO. El Treball Globalitzat és una assignatura nova d’aquest any on fem juntes tres matèries: socials, naturals i tecnologia.

Treballem amb ordinadors, webs interessants, correus, etc.

Hi ha tres grups, cada grup fa un projecte diferent i amb professors diferents. En cada grup hi ha dos professors.

El Treball Globalitzat és una manera de fer més divertides les classes de socials, naturals i

de tecnologia. Encara que hem de fer i enviar moltes tasques, algunes d’elles una mica difícils, i de vegades si no les acabem les hem de fer de deures. La part positiva és que no tenim exàmens, perquè se suposa que les notes es compten per mitjà de les tasques o activitats que fem.

Els professors són molt bons i amables.

Expliquen molt bé les tasques i les activitats que hem de fer, encara que en el Treball Globalitzat

es tracta que llegim les explicacions o indicacions que hi han al moodle i que nosaltres mateixos entenguem les coses i ho fem tot sols perquè en principi els professors no són els que han d’explicar-nos les coses.

M’agrada el Treball Globalitzat perquè és molt divertit, ens ho passem molt bé a classe i perquè no hi ha exàmens. Però no m’agrada gaire la idea que si suspens, suspens tres matèries de cop, tampoc m’agrada gaire que cada tants projectes, canviem de professors, però seguim amb el mateix grup, nosaltres, per exemple, som el CDE1.

Només espero, que l’any que ve també seguim fent el Treball Globalitzat, tant per a nosaltres, que ja estarem a 2n, com per als que vindran a fer 1r. Perquè així aquestes tres matèries són una mica més fàcils i més divertides o especials.

ALBA MARTÍNEZ. Jo ja he fet dos projectes de Treball Globalitzat que és una matèria nova que estic fent a l’institut i inclou tecnologia, ciències socials i ciències naturals. També en lloc de tenir un professor, en tenim dos i això ens facilita molt el treball. És una mica complicada en algunes parts, perquè fem coses noves que no he estudiat i per això em resulta una mica difícil en alguns aspectes, però també he de dir que és molt interessant ja que estem estudiant totes les característiques dels rius, la prehistòria... i això és divertit d’aprendre.

També utilitzem un ordinador per persona i als alumnes ens resulta atractiu, encara que moltes vegades van molt lents i ens costa treballar, sobretot quan tenim la matèria a última hora, perquè quan la tenim a primera hora normalment van molt més ràpids.

Els exàmens que fem són diferents als de les altres matèries perquè aquí els exàmens són les tasques que hem de penjar al moodle i això

és una altra cosa bona que puc dir d’aquesta matèria. ÈLIA CANALES. M’agrada bastant Treball Globalitzat, perquè consultem els llibres, utilitzem ordinadors; encara que van molt lents, aprenem moltes coses, i quan tenim un dubte, hi ha dos professors i ens atenen bastant ràpid.

Finalment, els controls que fem són les tasques que trametem.

La part dolenta és quan no acabem la feina a classe, tenim molts deures. Si no trametem qualsevol tasca a classe, en el temps límit que ens posen, ens donen més temps per penjar-la, però la nota màxima és un cinc.

Al llarg del curs anem fent activitats molt variades ja que el temari pot ser de tecnologia, ciències socials i ciències naturals.

A treball globalitzat, al llarg de la setmana, hi treballem quatre dies, i dels quatre dies vuit hores, i anem aprenent coses noves sobre com utilitzar els ordinadors, per exemple, com posar text en línia a una frase, etc.

LUCÍA CARRILLO. Jo crec que el Treball Globalitzat és una bona manera de treballar tres assignatures juntes, a més a més, és una forma més animada d’aprendre, ja que els joves d’ara estan enganxats a la xarxa. També és millor perquè no has de portar tants llibres a la motxilla i no tenim tants d’exàmens. Aquesta manera de treballar és més entretinguda perquè no només es llegeix, també s’ha de navegar per la xarxa i buscar més informació de la que et donen els professors. El que més m’agrada és que ens han ensenyat a utilitzar molts programes com ara el moodle, el google drive, els documents d’excels, etc... La part negativa del Treball Globalitzat és que si suspens aquest treball, suspens tres assignatures i has de recuperar-les al setembre.

Larevistola 5

Projecte Comènius: Croàcia

Larevistola

Tenim la gran sort de poder gaudir d’un projecte Comenius que aquest any s’ha atorgat al centre. Es tracta d’un projecte col·laboratiu amb d’altres instituts de Croàcia, França i Alemanya, la finalitat del qual és editar una guia turística destinada a adolescents i feta per adolescents. Aquest projecte ens permet conèixer gent d’altres països i treballar amb ells a través dels diferents viatges que anirem fent durant aquests dos anys que durarà el projecte. La primera trobada va ser durant la segona setmana d’octubre. La Laia, l’Ariadna, la Gemma, l’Aina, el Pol, el Raúl i la Mariona van tenir l’oportunitat de viatjar a Zagreb (Croàcia) i gaudir d’una experiència que mai oblidaran. Les professores que els van acompanyar són la Sandra Tort i l’Amina Maduell. Volem compartir amb tots vosaltres el dia a dia. Esperem que us agradi!

6

• 9 d’octubre: marxem a Croàcia!

Vam marxar dels Pallaresos el dimecres a les 3:30h de la matinada amb un petit autocar que ens va venir a buscar i vam acomiadar-nos de les nostres famílies davant de l’institut. Vam arribar a l’aeroport al cap d’una hora i allà, per sorpresa nostra, vam trobar-nos un grup català bastant famós: La Pegatina, i alguns de nosaltres vam aprofitar per fer-nos una foto amb ells.

Després de facturar les maletes, passar els controls de seguretat i embarcar a l’avió vam enlairar-nos cap a Munich, on vam fer escala durant aproximadament 2 hores abans de marxar cap a Croàcia. Vam aprofitar per passejar per les botigues de la terminal, per descansar, carregar els mòbils, parlar amb la família… Vam sortir de Munich una mica abans de les 12 del migdia i vam arribar a Zagreb més tard de la una. Allà ens esperaven les que serien les nostres companyes durant aquella esperada setmana amb les seves famílies. El primer contacte va ser molt emocionant per a tots, ja que teníem moltes ganes de conèixer-les a totes després d’haver estat comunicant-nos amb elles durant l’últim mes. Vam acomiadar-nos de tots fins el dia següent i

vam marxar cadascun de nosaltres a casa per instal·larse i descansar.

• 10 d’octubre, visitem de la ciutat Després d’haver descansat durant la nit, ens vam aixecar tots i vam quedar per trobar-nos a l’institut.

Allà, les croates que estaven en el projecte, van fer les seves presentacions PowerPoint. Seguidament vam fer un joc per grups (en cada grup hi havia un participant de cada país). Havíem de resoldre unes preguntes que ens van fer sobre cada país. Després, vam veure quin de tots els grups era més ràpid a respondre les preguntes.

Quan vam acabar, vam anar a dinar en un restaurant, tots junts, inclosos els professors. Vam dinar pollastre i patates fregides, i de postres hi havia pastís de poma.

Quan vam acabar de dinar, ens van portar a veure la ciutat, Zagreb. Les alumnes croates ens van fer una ruta per la ciutat i ens van ensenyar el més important.

Entre moltes altres coses vam visitar l’ajuntament, on ens va rebre l’alcalde i, fins i tot, va venir la tele!

Un cop acabada la ruta teníem la tarda lliure i vam decidir a anar a prendre un gelat tots plegats.

Seguidament cadascú va marxar a casa amb la seva família.

• 11 d’octubre, anem als Llacs Plitvice El divendres, el segon dia que anàvem tots junts (alumnes, professors, alemanys, francesos, croates) vam quedar a les 10 del matí, davant del Museu d’Art, des d’allà, vam anar en autobús 3 hores en un llarg trajecte però no se’ns va fer gaire pesat, cantant, jugant i gaudint amb els nostres nous amics. Vam arribar a un famós Parc Natural. Allà vam poder veure llacs impressionants anomenats “Plivicka Jezea” amb tot el conjunt de cascades de tota mida, barrancs, rierols… Hi vam passar tot el dia, després de dinar de pícnic en unes taules del parc, allà mateix vam agafar una embarcació i vam fer un tomb per un gran llac

sota la pluja. Més tard un trenet ens apropà per poder arribar allà on ens esperava l’autobús i vam poder veure la natura d’aquell país un altre cop. De tornada ens vam aturar al petit Museu de Tesla, porta el nom de qui inventà el Sistema Edison i gràcies a ell tenim el corrent altern a les nostres llars, entre d’altres invents.

Al vespre, ja a la ciutat de Zagreb, molt cansats d’un llarg dia, cadascú va tornar amb la família d’intercanvi.

Aquell dia, a part de ser cansat el viatge, entre pluges i paraigües ens ho vam passar molt bé. Ens vam acabar de conèixer tots i vam fer molts amics.

• 12 d’octubre, barbacoa al Castell de Luznica El quart dia, vam quedar tots davant del Museu de Zagreb a les nou, vam pujar en un autobús i ens vam dirigir cap a Luznica, va ser una mitja hora de trajecte.

Luznica és un castell molt famós de Zagreb, envoltat de grans jardins i un llac. Quan vam arribar, una part de les noies es van dedicar a preparar una barbacoa, amb carn i menjar típic del país, i tots els altres vam fer activitats de coneixença i esports. Quan la barbacoa ja va estar preparada vam dinar i també vam cantar.

Quan eren les quatre de la tarda va començar a ploure i vam decidir marxar cadascú cap a casa seva.

A la nit, tots ens vam posar molt guapos i ens vam trobar en un cafè del centre de Zagreb, on vam estar xerrant, rient i prenent xocolata calenta. Finalment, quan ja era mitjanit alguns dels nois i les noies van marxar de festa a ballar.

• 13 d’octubre, dia lliure El cinquè dia va ser el nostre dia lliure. Vam poder descansar i aixecar-nos tard i passar el dia amb les famílies que ens acollien.

Uns quants de nosaltres vam quedar tots junts i vam anar a la tarda a collir castanyes a unes muntanyes que hi havia a la vora de Zagreb. Els boscos estaven formats majoritàriament per castanyers, tot incloent altres plantes de sotabosc com ara arbustos i herbes.

Juntament amb les famílies dels que estàvem junts vam gaudir d’un molt bon temps, i vam poder omplir unes quantes bosses de castanyes!

• 15 d’octubre, el dia del pa Dimarts va ser l’últim dia abans de tornar a casa. Com cada dia vam haver-nos d’aixecar aviat per poder agafar el tramvia i arribar a temps a l’escola.

El col·legi havia preparat un esmorzar al gimnàs, estava tot ple de taules amb tot tipus de postres de les diferents parts de Croàcia. Vam tastar-ne alguns, només els que feien bona pinta, i després van entrar un grup de nois i noies a ballar-nos la dansa típica del país, al final tothom vam acabar ballant! Abans d’anar a dinar algunes persones ens vam quedar jugant a voleibol al pati de l’escola i acabar de passar el matí junts.

La tarda la vam tenir lliure, la vam passar amb les nostres parelles i a la nit tots els nois que estàvem al Comènius ens vam reunir al History, i després, per acomiadarnos, les noies croates ens van portar a una plaça on francesos, alemanys, croates i catalans ens vam dir adéu, tot esperant que arribi el novembre de 2014 per tornar-nos a veure. Ens vam fer fotos, abraçades, més fotos... i així fins que va ser l’hora d’anar-se’n cap a casa a dormir perquè el dia següent havíem d’agafar l’avió per tornar als Pallaresos • 16 d’octubre, tornem a casa!

El dia 16 d’octubre va ser el dia en què vam haver de tornar cap a casa. Ens vam llevar al matí per acabar de preparar les nostres maletes i acomiadar-nos de la família amb la qual havíem estat convivint durant aquella setmana. Seguidament, ens van portar en cotxe fins a l’aeroport on ens vam trobar tots i vam gaudir dels nostres últims moments junts, alguns amb llàgrimes però també amb rialles. Les relacions d’amistat que vam establir amb aquestes grans persones van fer que se’ns fes molt dur a l’hora de marxar. Ara hem d’esperar a retrobar-nos amb elles l’any que ve… encara que amb força impaciència!

Ha sigut un viatge fascinant i agradable del qual hem quedat molt satisfets perquè hem conegut persones molt especials i l’experiència ha estat molt enriquidora.

La veritat és que, si tinguéssim l’oportunitat de repetirlo, no ens ho pensaríem ni dos cops! Sempre dins el cor, Croàcia!

Larevistola

• 14 d’octubre, Zagreb, la ciutat multireligiosa El sisè dia que vam passar a Croàcia vam repassar les diferents religions que hi ha a Zagreb. Vam visitar una església catòlica, una d’ortodoxa i una de luterana.

També vam anar a un centre jueu, on ens van explicar què significaven els objectes que utilitzaven i per a què servien. També vam veure escrits en hebreu (la llengua dels jueus).

Per acabar, ens vam dirigir cap al centre islàmic, el qual estava bastant allunyat del centre de Zagreb. Un cop allí vam poder dinar (tots ho estàvem desitjant!). Ens van donar un menjar típic islàmic anomenat Cevapi, una espècie de pa amb salsitxes i ceba. Era molt bo!

De postres ens van donar un pastisset.

Després d’haver dinat ens van ensenyar dues cambres: la primera era on feien assemblees, presentacions, etc. i la segona cambra era on resaven en direcció cap a la Meca. Estava formada per dos pisos, així s’asseguraven que la gent hi cabés sense cap problema.

7

Larevistola

Diari de les Colònies

8

ANNA JUANES (1r ESO). El passat dia 17 d’octubre vam agafar un autobús amb destí a Les Piles. Vam estar aproximadament una hora i mitja en autobús. Quan vam arribar vam distribuir les habitacions, dues per a nois i dues per a noies. Ens vam col·locar i vam fer els llits. Més tard vam baixar al pati i vam esmorzar. A continuació vam fer activitats de tutoria per classes. Després vam descansar una estona i vam tornar a fer unes quantes activitats de tutoria més. Llavors vam dinar i vam estar un temps jugant. Molts van jugar a futbol o a bàsquet. D’altres van estar parlant, estirats a l’herba o, fins i tot, fent una migdiada per allà al pati. Ens ho vam passar molt bé. Aquella tarda, vam fer unes activitats amb uns monitors de la casa de colònies. Ens vam dividir en dos grups: A + B i C + D + E. Llavors, vam fer activitats per separat: A + B vam començar fent les Olimpíades Cooperatives, que tractaven de tres jocs diferents que et puntuaven i si en feies dos de bé, et donaven una medalla que havies fet al principi. Els jocs de les Olimpíades Cooperatives eren els següents: - Tocar un globus i seure, que com ja bé diu el nom, havíem de tocar un globus un sol cop i seure a les grades.

- Parelles de sabates, que tractava de tirar les sabates al mig de la pista de futbol i bàsquet i que un dels nostres companys trobés la parella de sabates i la donés a la persona corresponent.

Tot això s’havia de fer en silenci.

- Encertar la nou al cercle. Havíem de tirar una nou i que quedés a dins un cercle que hi havia dibuixat a terra.

Mentre la classe A i la B fèiem les Olimpíades Cooperatives; la C, la D i la E feien una cursa d’orientació pel poble que es tractava de trobar unes balises pel poble que anaven numerades per ordre i posar un segell en un paper com a

senyal que l’havíem trobat. L’A i la B no vam poder realitzar gaire bé aquesta activitat perquè alguns dels nostres companys van amagar o canviar de lloc les balises.

A les 17:30h vam berenar un entrepà de pa de motlle i pernil dolç. Després, l’A i la B van fer la cursa d’orientació i la C, la D i la E les Olimpíades Cooperatives. Més tard vam sopar una sopa amb mandonguilles i de segon, una truita a la francesa i unes quantes croquetes.

Al cap d’una estona vam fer una activitat de nit. Aquesta activitat portava com a nom Safari Nocturn. Tractava de trobar unes làmines on hi havia un animal típic d’allà i s’havia d’apuntar el nom i depenent de la lletra que era el teu grup, havies d’apuntar el número que es trobava a la teva carpeta. Aquesta activitat no es va poder realitzar perquè uns alumnes van canviar de lloc les làmines i no les vam poder trobar. Quan vam acabar de fer l’activitat, vam anar a dormir. Molts nois i noies van anar-se’n a dormir molt tard. El dia següent ens vam aixecar molt aviat. Alguns de nosaltres gairebé no van dormir durant la nit.

Els profes es van enfadar! A les set del matí ja estaven preparats!

A les 8:30 h vam anar a esmorzar. Hi havia moltes coses per menjar: llet, torrades, embotits, melmelades, mantega, croissants, galetes…

Quan vam acabar d’esmorzar, vam anar a jugar pel pati i alguns nois es van dedicar a caçar abelles amb una ampolla d’aigua. Deien que les deixarien anar a l’autobús! Però una professora els va renyar i van parar de caçar-les. Al cap d’una estona vam anar a fer una caminada des de Les Piles a Biure. A mitja caminada, vam parar i vam estar jugant molta estona. Finalment, quan vam tornar, vam agafar les maletes, vam pujar a l’autobús i vam tornar cap a casa.

En conclusió, les colònies a Les Piles van anar molt bé. Tot i que érem molts nois i noies, gairebé 100!

Entrevista a Merche Vidal ALUMNES DE 3r A. La Merche Vidal és la vetlladora de l’institut, que vol dir que té cura d’aquells alumnes que, per diferents motius, necessiten una atenció més personalitzada.

Ja fa tres cursos que és amb nosaltres i segur que tots l’heu vist pel centre però potser ben pocs la coneixeu com els alumnes de 3rA, que és la classe on més hores passa.

Larevistola

Com et veuen els alumnes? Com una profe?

Com una més del grup?

M’intenten prendre el pèl tot el que poden, però també m’estimen molt i jo a ells.

Tu passes moltes hores a classe amb els alumnes. Com diries que ens portem? Fem cas als profes? Som bons estudiants?

Depèn del profe i de les assignatures... I de l’hora, del clima, dels “willis”... Sou boníssims amb les excuses, encara que no colin.

I els professors? Què opines de la seva feina?

Que m’agrada més la meva! Perquè les relacions són més personals i no sé si seria capaç d’aguantar-vos quan esteu pesats i a més intentar que seguiu la classe. No he de corregir exàmens ni anar a reunions. Per tant, els profes tenen tot el meu reconeixement, sobretot perquè de vegades m’han d’aguantar a mi també!

T’avorreixes a les classes?

Tinc una gran capacitat per distreure’m sense fer res i concentrar-me, independentment del que hi hagi al meu voltant. Per tant, aquesta paraula per a mi no té gaire sentit. A més, sempre hi ha algú a classe fent alguna cosa o altra per cridar l’atenció.

T’agrada fer classe, per exemple als alumnes que acaben d’arribar i no saben l’idioma?

Molt!

Te’n recordes del teu primer dia en aquest institut? Com va ser?

Una barregeta bona de sentiments i emocions.

Des del respecte que produeix un canvi, fins a com de divertit em semblava veure els alumnes tan calladets, fent-se els bons nens a l’espera de “destapar-se”.

Què és el que més t’agrada de l’institut? I el que menys?

M’agraden els alumnes, els companys, les festes, la coral, que ens posin pelis i documentals a classe… No m’agrada quan us deixeu els llums

encesos sense necessitat o les portes obertes quan està la calefacció en marxa.

Sempre has treballat del mateix? Quines altres feines has fet?

No! He treballat a l’hosteleria, en altres àmbits de sanitat (farmàcia, laboratori...), d’administrativa, fent enquestes, al sector immobiliari, en una botiga de fotografia, fent controls de qualitat en una fàbrica...

Què vas estudiar?

Oficialment? Fisioteràpia.

T’agrada la teva feina? Quines coses positives t’aporta?

Moltíssim! A més del bon ambient i la satisfacció personal, valoro molt el temps lliure i les vacances i que cada dia aprenc coses noves.

Sabem que vius al mig de la natura i que tens animals. Com és això?

Ui! Això es pot convertir en una biografia en lloc d’una entrevista. Diguem que em fa sentir bé.

Què fas al teu temps lliure? Tens alguna afició?

Llegir, passejar, escoltar música, parlar amb els arbres i intentar fotografiar fades... Visca el Carnaval i la Xirigota de Tarragona!

Digue’ns alguna cançó, o alguna pel·lícula o algun llibre que et faci sentir alguna cosa especial, o que connecti amb la teva manera de ser…

Qualsevol llibre de Saramago. Les cançons de Manolo García i Sabina. Pelis? Moltes i molt variades: V de Vendetta, Lugares comunes, Big Fish, Hero, El planeta verde...

De petita, què volies ser?

Veterinària, fins que vaig descobrir que part de la seva feina era anar als escorxadors. Quan era una mica més gran volia estudiar filosofia, i no ho he descartat encara...

Si poguessis canviar alguna cosa del món, què seria?

L’ordre mundial en general. Començaria dinamitant les fronteres físiques i mentals que ens separen.

Moltes gràcies Merche!

9

a u g a r a c i N e d ls n les pràctiques de fa e Projecte qu , ili rg Vi i Rovira ologia,

Larevistola

magisteri, psic seus estudis de Ramón pedagogia a San o al ci so ió ac uc ed ones com altres pers en (Nicaragua), així ua ag viatgen a Nicar cooperants que s de l’any, diferents èpoque tejat t que ens hem plan rla La primera activita pa e bres xineses qu és fer un teatre d’om gravar-lo i després ani, ells del mar Mediterr ial cap allà, perquè re portar tot el mater nd re i així ap fer allí el mateix, in gu pu y an est bé.

S (4t ESO). Aqu mentre s’ho passen a m JOAN MANETA co t m anar ia tr s de 4t hem 18 de novembre va ns llu di at ss u pa no un grup d’alumne urn El un extraescolar i noct a la realització d’ ri iv ra at rn ho te en al ut ia tit èr t at ns to m a l’I amb Nicaragua, oconferència amb vi de vi an a rc te un r in fe d’ r te de projec çar al per po sos i les 4 tiva que va comen de la nit als Pallare 11 s le en e Er . tr continuant la inicia ls en el mes de crear un pont ua. Tot i els proble ys ag an ar ic es N tr a a fa rd re ta s nt ce de la llareso molt bona aragua) i Els Pa r una experiència se va s, t ic ta cn San Ramón (Nic ili tè ib ss dubtes ens dóna la po r resoldre alguns de po m va i uè l rq ra (Tarragona) i que en. tu pe vida que ells vivi alitat humana, na la re e a br un so er ix em nè ní co te de que ia vam anar nt a la nostra. la videoconferènc de és pr social molt difere es D ent, asse on, anteriorm t. consisteix en un cl a te un ec oj a pr ir u rm no do a Aquest anys. víem sopa t matalassos i ha nens entre 5 i 12 sa de po t en em ví am ha rin i ad ens vam ap cionem activitats sprés, ja al matí, or de op s pr re s ho el s ne es U tr entre Nosal saltres, adaptats es van dutxar i, m n no r lie pe vo i s at qu s or el ab r, el lleva materials araven l’entrepà, nentatge i, al ep re pr s ap d’ en s ts re ita so ss es ce les prof e vam a les seves ne senyen a nosaltres esmorzar. Tot i qu en m s va en s ls ne el , um ps al m s te uell el mateix s les classes d’aq te la seva cultura. to a de its es m ct or pe ad as r esta diferents t bona. ajuden a experiència mol st projecte ens un ue r se aq va ar a itz di al t re A rsita ants de la Unive un grup d’estudi

10

Construcció d’un mòbil Els alumnes de l’Aula Oberta 1 han treballat a l’assignatura de Taller durant el primer trimestre “El Paper” i com a projecte final han construït un mòbil amb l’ajuda de les professores Meritxell Rovira i Marisa López. Han pogut triar la forma i colors segons els seus gustos i criteris però seguint pas a pas tot el procés tecnològic corresponent. Us deixem amb unes fotografies perquè veieu tot el procés i el resultat final. Esperem que us agradi.

Larevistola 11

Larevistola

Nadal

12

Les actuacions musicals van tornar a ser les protagonistes de la festa del darrer dia de classe de l’any 2013. La coral de l’institut va fer una actuació amb versions de dues cançons de Txarango i una de Sopa de Cabra. En una d’aquestes cançons també hi va participar la coral de professors. Els professors, però, no es van limitar al cant, ja que van sorprendre tothom amb una breu sessió de batucada. A banda d’això, alguns alumnes de 1r i de 3r d’ESO, dirigits per la professora de música Antu, van interpretar nadales amb flautes i xilòfons. El concert va finalitzar amb l’actuació de dues alumnes

demostrant la seva habilitat com a cantants: la Susy Alba amb una cançó de Bruno Mars i la Patrícia Virgili, acompanyada pel grup de rock, amb una versió de Sau (Envia’m un àngel).

A l’acte també hi ha va haver lloc per als premis del concurs de maquetes de cèl·lules, que va organitzar la professora de ciències Paloma amb els alumnes de 2n d’ESO. Com sempre, el dia va acabar amb el lliurament dels butlletins de notes del primer trimestre.

Taller de Capgrossos CLÀUDIA PIÑOL I AINA URBANO (1r ESO).

A l’assignatura de ViP de primer, hem fet un interessant taller de capgrossos amb la professora Sílvia Prió. Per un moment, hem tornat a reviure els nostres anys a la primària: pinzellades, colors, etc. Els primers dies ens vam dedicar a cobrir amb tires de paper de diari a sobre d’una caixa i un globus per tal de fer la forma rodona dels capgrossos. Quan es va eixugar el diari, vam pintar-los i després en vam fer els detalls de

cadascuna de les cares. Ha sigut una experiència molt divertida i esperem poder estrenar-los per la Festa Major. Fins que no arribi el moment, us els presentem amb aquesta fotografia.

L’esquiada ADELA RAMÍREZ (3r ESO B). Del 8 al 10 de gener els alumnes de 3r vam marxar a esquiar amb els professors d’educació física del centre.

Tot i que no hi havia gaire neu, ens ho vam passar d’allò més bé i vam disfrutar molt. El primer dia vam haver de matinar molt ja que l’autobús sortia a les 5.45h del matí. Un cop a La Masella ens van donar el material d’esquí que havíem llogat.

Ens vam posar el casc, les botes, els guants, les ulleres i ens van separar per grups segons el nivell d’esquí que teníem. Llavors vam tenir dues hores de classe d’esquí amb un monitor. La classe va ser molt animada per les caigudes en parat o lliscaments del companys. Quan vam acabar de dinar vam tornar al lloc on havíem deixat el material i vam tenir dues hores més de classes d’esquí en què tots vam avançar molt. Esgotats, vam deixar els esquís i els bastons a la botiga, ens vam posar les sabates i vam pujar a l’autobús, que ens va portar fins a l’alberg La Bruna. Ens vam dutxar, vam desfer les maletes i vam anar cap al menjador a sopar. Llavors, vam estar una estona a una sala amb sofàs i butaques i ens vam relaxar.

Tot seguit cadascú va anar cap a la seva habitació i vam apagar els llums fins a l’endemà.

Al dia següent, tots teníem son i al menjador estàvem força callats. Un cop a La Masella, vam repetir el procediment del dia anterior, i la veritat és que tot estava molt ben organitzat i va ser tot força ràpid. Cada grup va realitzar una activitat diferent, segons el nivell. Però totes eren

entretingudes i animades, ja que el propòsit, a part d’aprendre a esquiar, era passar una bona estona en companyia dels amics. Alguns van agafar el telecadira per primer cop, mentre que d’altres es preparaven per agafar-ne un d’encara més llarg que portava més amunt de la muntanya.

Sense adonar-nos-en, ja s’havia acabat la classe i teníem una hora d’esquí lliure que ningú estava disposat a desaprofitar.

Quan l’activitat d’esquí va finalitzar, vam anar a fer un tomb a Puigcerdà per conèixer el poble i, com que els professors ens van deixar una hora per passejar pel poble lliurement, ens ho vam passar molt bé. Vam tornar a l’alberg i vam fer el mateix que el dia anterior. Un cop vam acabar de sopar, vam anar a una sala on van posar música i, tot i que va costar una mica, la gent es va acabar animant i vam passar una nit fantàstica.

La classe de l’últim dia va ser genial, molt intensa i sense descansar per no desaprofitar-ne ni un segon. Quan vam acabar, tothom volia seguir esquiant i a l’hora lliure vam escollir una pista no gaire difícil i la vam baixar tots junts, ja que era l’última pista que baixaríem. Quan vam acabar de dinar tots estàvem tristos perquè no volíem marxar. A l’autobús, alguns es van adormir, d’altres van preferir escoltar música i altres comentar l’esquiada que havia estat una activitat que estaria bé fer més sovint. Quan vam arribar eren les 18.15h de la tarda i cadascú va agafar la seva maleta i va marxar amb la seva família.

Larevistola 13

El qüestionari Com ja és tradició, dues professores del centre han volgut respondre el nostre qüestionari.

L’Elisenda Ramos, professora d’educació física i diversitat, i Jacqueline Argüelles, professora de castellà i francès.

Elisenda Ramos

Larevistola

Jaqueline Argüelles

14

El principal tret del teu caràcter... L’adaptabilitat.

La qualitat que valores més d’un noi... La sinceritat.

La qualitat que valores més d’una noia... La sinceritat, també.

El que més aprecies dels teus amics... L’empatia.

El teu defecte principal... Em costa prendre decisions.

La teva activitat preferida... L’esquí de fons.

Seria la teva desgràcia més gran... Que li passés alguna cosa al Guillem, el meu fill.

El que no t’agrada del teu aspecte físic... Les dents!

El que voldries ser... Una bona profe.

El país on voldries viure... Catalunya!

El color que prefereixes... El lila.

El menjar que més t’agrada... Uf... M’agrada molt el menjar, impossible dir una cosa només, però va, qualsevol tipus de postre.

L’animal que prefereixes... Els que viuen en llibertat.

Les teves lectures preferides... El vuit de Katherine Neville, Els Ponts de Madison County, alguns de John Grisham, com El soci, i l’últim que he llegit, Victus.

La teva música preferida... La rumba per ballar i en general el pop-rock.

La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... No miro gaire la tele ni vaig al cinema.

Els teus herois o heroïnes de ficció... El cagatió.

Els teus herois o heroïnes de la vida real... La gent que dedica la seva vida a ajudar els altres.

El que detestes per sobre de tot... L’egoisme, que un miri només pels seus interessos sense importar-li la resta.

Un do que voldries tenir... Fer feliç a molta gent.

El principal tret del teu caràcter... La simpatía y el optimismo.

La qualitat que valores més d’un noi i d’una noia... Contesto en conjunto porque de los jóvenes me gusta lo mismo: la sinceridad, el esfuerzo y su vitalidad.

El que més aprecies dels teus amics... La fidelidad en los malos momentos.

El teu defecte principal... Tengo un pronto muy malo, pero se me pasa tan rápido como el descorchar una botella de “champagne”.

La teva activitat preferida... La natación y eso que no la practico todo lo que me gustaria.

Seria la teva desgràcia més gran... Perder a mis seres más queridos y cercanos.

El que no t’agrada del teu aspecte físic... Los kilos que sobran y siempre me acompañan, a pesar de no quererlos como amigos...

El que voldries ser... Tengo la suerte de ser lo que siempre he querido y más me gusta: PROFE El país on voldries viure... Estoy en el país donde mejor se vive, no lo cambiaría por ninguno.

El color que prefereixes... Me gusta mucho el azul.

El menjar que més t’agrada... Aquí es complicado contestar, ya que soy buena comedora, però hablando en general: la pasta y por supuesto el chocolate.

L’animal que prefereixes... Los perros, sin duda.

Les teves lectures preferides... La novela negra es mi preferida La teva música preferida... Me gusta todo tipo de música, especialmente el pop, la disco y toda la que se pueda bailar.

La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... No podría especificar ninguna película en particular porque me gusta mucho el cine y en cada época de mi vida hay películas que me encantaron (Grease, Dirty Dancing, Leyendas de pasión, Piratas del Caribe y tantas más y variadas).

Els teus herois o heroïnes de ficció... Spiderman, pero no sé muy bien porqué, quizás esté relacionado con la velocidad para moverse. Debió elegirme él a mí, y eso que las arañas no son mis animales preferidos (ningún insecto en general).

Els teus herois o heroïnes de la vida real... Cualquier persona que es capaz de llevar adelante su vida sin desmoronarse ante las dificultades.

El que detestes per sobre de tot... La mentira, me gusta la gente sincera y clara.

Un do que voldries tenir... El poder de teletransportarme, me encanta viajar, pero odio la pérdida de tiempo del camino y los transportes (avión, tren y coche sobre todo).

Activitats extraescolars Ja fa dos anys que formem part de l’AMPA. El temps passa ràpid i l’any vinent necessitarem més pares per tal de cobrir les places vacants que hi haurà a la junta. Aprofitem la publicació de la revista per tal de demanar la vostra col·laboració.

D’altra banda, us volem informar que l’AMPA ha ajudat el centre econòmicament en tot allò què se’ns ha demanat i sempre dintre de les nostres possibilitats. A banda, s’han ofert diferents activitats. L’any passat, conversa en

anglès i esport i aquest any, futbol. També subvencionem una sortida per curs.

Recordeu que l’AMPA està a disposició de tots els pares i mares del centre. Us podeu posar en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic: ampa@inselspallaresos.cat Però sobretot tingueu present que entre tots podem fer més pinya!

Gràcies a tots i a totes.

Miriam, Eva, Rosa, Fina i Maribel

El racó de l’artista

Volem que tots aquells alumnes que tenen habilitats artístiques tinguin el seu espai a La Revistola. Per tant, us animem a presentar els vostres dibuixos. Per començar, us presentem unes vinyetes elaborades per Javier Peró, alumne de 2n d’ESO.

Larevistola 15