larevistola NĂşmero 16
Gener 2015
Institut Els Pallaresos
Relacions
Coordinació, redacció i correcció de textos: Lorena Farnós i Jordi Alemany
Equip de redacció: Xavier Martínez, Sandra Tort, Oriol Rodríguez, Maria Porta, Eliseu Villacorta, Laia Villacorta, Adela Ramírez, Marc Legaz, Aina Lozano, Mar Borràs, Edgar Calvo i Marc Pons.
Hi han col·laborat: Maria José Esteban, Miquel Chacón, Sílvia Prió, Antu Massoni, Stella Pepelko i alumnes de l’Aula Oberta.
Disseny i impressió: Gràfiques DARC Tel. 977 605 661
Demanem disculpes per endavant si ens hem deixat algun nom o alguna dada és inexacta.
http://www.facebook.com/INSElsPallaresos
Relacions entre companys, entre alumnes, entre alumnat i professorat, relacions amb les famílies, amb l’administració... Relacions totes, relacions mil. Totes importants, totes diferents. Relacions de treball que molt sovint hem de fer en grup. Amb persones que no triem. Persones molts cops diferents de nosaltres. I hem de participar, aportar, sumar, mirar d’aconseguir. De vegades insistint, però de vegades cedint. El que compta és cuidar-les. I no només pels resultats a obtenir sinó pensant en les persones. Que, al final, són el més important. El bon tracte, la consideració envers els altres, anar més enllà de les obligacions, un somriure, un detall. El món pot ser més amable a partir de les nostres petites accions. Xavier Martínez Director de l’Institut Els Pallaresos
Aquest mural nadalenc ha estat realitzat per alumnes de 4t d’ESO i Sílvia Prió, professora de ViP.
Excursió a Les Piles AINA LOZANO, (1r ESO B) A les colònies de Les Piles m’ho vaig passar molt bé, perquè vaig conèixer molta gent d’altres pobles i vaig fer molts amics de l’institut que han començat 1r d’ESO com jo. Em vaig recordar d’una vegada que hi havia anat amb l’escola. Vam fer moltes activitats. El primer dia, en arribar, vam fer dues fitxes de tutoria, que ens van servir per parlar de la convivència al grup i de les normes de comportament de l’institut. Després vam tenir temps lliure abans de dinar per jugar o parlar amb els amics o amigues. A la tarda vam realitzar unes olimpíades pel poble on és la casa de colònies, que es diu Les Piles. S’assembla a un poble on vaig anar a fer una exhibició de balls de saló que es diu Senan, i que té cinquanta-nou habitants. Les
olimpíades consistien a anar a buscar pistes pel poble, corrent sense molestar la gent que hi viu. A l’hora de sopar vam menjar sopa ben calenteta. De segon plat ens van fer truita amb croquetes i enciam: que bo! I de postres, iogurt. En acabar de menjar, vam començar a fer el joc de nit, fins a l’hora de dormir. Al matí ens vam aixecar del llit i vam començar a fer les motxilles per a la tornada. Quan vam acabar de tot, vam baixar a esmorzar. A la taula ens vam trobar croissants, llet amb cacau, melmelada de préssec i de maduixa, mantega amb pa, torrades i cereals. Després vam anar d’excursió per un camí fins al poble de Biure, fins que va arribar l’autocar per tornar cap a d’institut.
Larevistola 3
VIA VERDA
Larevistola
MAR BORRÀS (2n ESO D). El passat 13 d’octubre els alumnes de 2n d’ESO vam anar a Horta de Sant Joan amb autobús. La ruta consistia a fer 22 km amb bici des d’Horta fins a Xerta, amb parades per esmorzar i dinar. Quan vam arribar a Horta vam esmorzar, mentre per grups ens anaven preparant les bicicletes. El monitor ens va explicar moltes coses importants del recorregut a fer. Va ploure dos cops, però la pluja era fina i suau. Quan vam tenir les bicicletes i les llanternes enganxades, vam començar a pedalar. El recorregut semblava molt fàcil, perquè era tot pla menys dues pujadetes. Pel camí anàvem de dos en dos i a l’entrada dels túnels d’un en un. A gairebé tots els túnels hi havia llum al sostre, excepte en dos de molt llargs i no gaire amples. En el primer, una noia de la classe va ensopegar amb una pedra i va caure al terra. Es va fer una mica de mal a les mans, als genolls i es va rascar a la barbeta. El Joan, el professor d’educació física li va desinfectar i curar. I, en el segon túnel, un noi va xocar contra una paret rocosa i es va obrir el pòmul. Li va sortir tanta sang que es va marejar. Fins i tot, van haver de venir-lo a buscar en furgoneta i portar-lo al metge per curar i tancar la ferida. Després d’aquests petits incidents, vam continuar la ruta amb una parada per dinar. Recomano aquest lloc per anar-hi amb la família i els amics. És magnífic, bonic, alegre i espectacular per fer una bona ruta, desconnectats de les xarxes electròniques. En definitiva, una experiència inoblidable.
4
ANTU MASSONI, LA NOVA SECRETÀRIA Aquest curs tenim un nou membre de l’equip directiu, la professora de música Antu Massoni, que substitueix la Maria Moscoso en el càrrec de secretària. és una matèria molt bonica, i que no es fa només per aprendre, sinó que és per passar-ho bé. Intento que les classes siguin divertides i entretingudes. Quant a la teva matèria, la música, trobes que se li dóna prou importància, a les escoles i instituts? Depèn de les escoles. Aquí, jo crec que sí. Una altra cosa és que això no depengui de les escoles o instituts, sinó de com organitzen el currículum els polítics. Si ho analitzem a aquest nivell, crec que no està gens valorada. Se’n fan poques hores i a sobre no es fa a tots els cursos. Hi ha països, que considerem que són millors que nosaltres en nivell d’ensenyament, que hi dediquen moltes més hores, i la música té un reconeixement social ben diferent al que té aquí. I a tu, quina música t’agrada? M’agrada la música antiga (sobretot del renaixement), la música tradicional, m’encanta Queen (per a mi el millor grup de la història), el rock català... De fet, m’agrada gairebé tot. Què t’agrada fer quan no estàs treballant? Tocar la gralla, sortir amb els amics i la família i viatjar; m’encanta viatjar. Si no et dediquessis a aquesta feina, què t’agradaria fer? M’agradaria ser veterinària. Digue’ns una virtut i un defecte del nostre institut. La gent és molt maca: alumnes, professors, personal administratiu, pares i mares... La part humana és de molt bona qualitat. Defecte? No sé si és un defecte, però som molts i falta espai!
I un desig per al futur? Cap a on t’agradaria que anés l’Institut Els Pallaresos? Crec que va per molt bon camí. S’estan consolidant línies de treball molt interessants. Quant a desitjos, si s’ampliessin els espais estaríem molt millor. I si tinguéssim més recursos, ja ni t’explico! També desitjo que tots els que estem aquí (profes, alumnes, personal d’administració i serveis...) ens sentim lligats al centre, a gust i feliços. L’època que passes a l’institut és genial i tothom en té molt bon record. Així doncs, gaudim-la.
Larevistola
Hola, Antu. Abans que res, ens pots explicar en què consisteix el teu càrrec? Uf! Mireu, us ho diré tal com m’ho van dir quan em van proposar el càrrec: És com portar l’economia de casa, però a lo bèstia. Una mica consisteix a fer el pressupost per a l’any, preveure quines despeses hi haurà i després controlar-les. També vetllar perquè no es malgasti, que això no passa, no ens enganyem, ja que tots som conscients de l’època que estem vivint de restriccions. Controlar les factures que ens van arribant: aigua, llum, telèfon, material d’oficina, material informàtic, llibres, material per als departaments, calefacció (gas-oil), seguretat... Segueixo? Déu n’hi do! No cal, no; ja ens en fem una idea... A part d’això, com està anant la teva adaptació a aquest nou paper? Tens molta feina? L’adaptació? Adaptar-se o morir! Al començament estava bastant espantada, perquè és tot un repte. Sembla que no, però passen bastants diners pel centre. Penseu que també es fan els ingressos de les sortides i activitats i s’han de pagar autobusos, cases de colònies, teatres... Fa una mica de respecte, perquè has d’anar amb molt de compte de no barrejar res. Havies estat mai abans en un càrrec de tanta responsabilitat? No! Si ja hagués tingut aquesta experiència vital, ja no em caldria repetir-la. Amb un cop a la vida ja està bé. Crec que per aquests càrrecs hi hauria d’anar passant tothom per veure les coses des d’una altra perspectiva. Quina experiència tens en el món de l’educació? En quins centres has treballat, abans d’arribar a l’Institut Els Pallaresos? Abans treballava a l’institut de Vila-seca. Hi vaig ser 14 anys. Abans de Vila-seca vaig estar, el meu primer any de profe, a l’institut de Sant Pere i Sant Pau. I abans d’això treballava fent orientacions laborals en un centre i fent classes en una acadèmia per als que es presentaven a les proves de Mossos d’Esquadra. Quan eres petita, què volies ser? T’imaginaves fent de professora? Mireu, quan era petita volia ser veterinària. Però no només això, jo deia i repetia que mai em dedicaria a la música ni seria professora. Al final vaig estudiar psicologia i durant una temporada m’hi vaig dedicar. Però mentre treballava de psicòloga em van trucar d’una escola dient que necessitaven urgentment un profe de música durant uns mesos, i ho vaig acceptar per fer un favor. Em va agradar tant que aquí estic. Quan ens diuen allò de “no diguis mai mai”, és cert. Com creus que et veuen els teus alumnes? Al començament diuen que faig por, però crec que s’adonen ràpid que no n’hi ha per tant. Crec que la música
5
PROJECTE COMÈNIUS: ELS PALLARESOS El passat mes de novembre el nostre institut va obrir les seves portes a 24 alumnes i 6 professors d’Alemanya, França i Croàcia gràcies al Projecte Comènius que s’està realitzant al centre. Va ser un orgull poder-los mostrar la nostra manera de viure, els nostres costums i tradicions, la nostra música, el nostre menjar, la nostra ciutat i sobretot la nostra manera de ser. Sé de primera mà que dins del seu cor tot això quedarà gravat per sempre i només espero que quan aquest projecte acabi, aquests llaços que s’han establert entre molts de nosaltres no quedin com a mers records, sinó que continuïn al llarg de la nostra vida.
Va ser una setmana intensa, plena d’emocions i molt enriquidora que no només els alumnes del projecte van poder viure, sinó també les seves famílies, professors i alumnes que no formen part del projecte però que també han acollit alumnes a casa seva i els han tractat d’allò més bé. Moltes gràcies a tots!! Us deixo amb una sèrie d’articles escrits per persones que han viscut molt de prop aquesta experiència. Espero que us agradin! Sandra Tort Coordinadora del Projecte Comènius
Larevistola
UNA SETMANA INOBLIDABLE
6
LAIA VILLACORTA (1r BAT) El moment en què vaig tornar a veure la persona que havia estat esperant retrobar-me durant més d’un any va ser simplement indescriptible. Era un sentiment que mesclava alegria, neguit i emoció. Tot això va passar en uns instants, ja que de seguida que ens vam veure, ens vam fondre en una forta abraçada que deixava entreveure que mil coses estàvem a punt d’experimentar juntes. El primer dia va ser el més estrany, ja que el meu anglès havia d’estar actiu en tot moment i em va resultar una mica costós en els primers moments però, a poc a poc, se’m feia més fàcil i natural expressar-me en aquesta llengua. El segon dia, el dia que vam fer les presentacions, va ser molt especial, ja que vam poder conèixer tothom i també xerrar amb aquells amb qui ja havíem coincidit en algun viatge anterior. Aquell mateix dia vam anar cap a Tarragona a fer una visita turística per mostrar-los els llocs més representatius i importants de la nostra ciutat. Vam dinar tots junts en un restaurant i a la tarda vam baixar a la platja, on la majoria d’estrangers van poder gaudir del mar
que tant troben a faltar en els seus països. El dia següent vam tornar a trobar-nos a l’institut per a dur a terme les presentacions. Cada país va exposar la seva cultura i tradicions i vam poder aprofundir en el coneixement dels països que juntament amb el nostre, participem en aquest projecte. En finalitzar les presentacions, vam preparar un mercat culinari de menjar típic de cada zona que la gent de cada país havia preparat expressament per a aquella ocasió. Vam poder tastar formatge, pa i embotit procedent de Croàcia; crêpes i peix originari de la Bretanya Francesa i una deliciosa xocolata originària d’Alemanya. Per part nostra, també vam oferir-los algun dels menjars més típics com la truita de patata, els torrons i el pa amb tomàquet. A la tarda vam reunir-nos tots plegats a uns dels tinglados del Serrallo per tal de poder mostrar als nostres amics un aspecte de la nostra cultura del qual n’estem molt orgullosos: els Castells. Els Xiquets del Serrallo ens van ensenyar a fer Castells i molts de nosaltres vam poder provar de pujar. Va ser molt emocionant veure com cultures tan diferents es fonien en una sola d’una manera tan natural.
El dissabte vam llevar-nos al matí per fer un agradable passeig en golondrina per la costa tarragonina. Després, algunes famílies vam decidir quedar-nos al barri del Serrallo per tal que els nostres hostes poguessin tastar plats mariners típics. Aquella tarda també va ser força profitosa, ja que vam quedar tots per anar a donar un tomb pel centre comercial i visitar les botigues! Diumenge era dia lliure així que, ja que no estava planificat dins del programa de la setmana, vam posar-nos d’acord per anar a Port Aventura. Allí vam poder pujar a les atraccions que tant ens impacten i gaudir d’un dia entretingut i divertit amb tots els participants del projecte. El dia següent, dilluns, vam sortir dels Pallaresos de bon matí per anar a Barcelona. Allí vam visitar l’exterior del Camp Nou i la botiga del Barça, el Parc Güell, la Sagrada Família i vam passejar al llarg de les Rambles fins arribar al centre comercial Maremàgnum, on vam passar el que quedava de tarda fins que vam tornar a casa. A tots, fins i tot als participants d’aquí, ens va agradar molt aquesta visita a Barcelona ja que la majoria dels que hi vam anar, mai havien estat en aquests llocs tan representatius. Els nostres companys estrangers d’intercanvi, van quedar realment fascinats amb la gran Sagrada Família, tot i que ens va resultar impossible accedir-hi, ja que no disposàvem de temps suficient i les cues per a comprar les entrades eren exageradament llargues. Tot i així, vam gaudir d’un bon dia assolellat pels carrers de la bonica capital. Dimarts era l’últim dia que podríem estar junts. A primera hora del matí l’alcalde dels Pallare-
sos ens va rebre a l’ajuntament i va obsequiar els professors visitants amb la parella dels gegants del poble en miniatura. A continuació, quatre membres de la colla gegantera ens va delectar amb la història dels gegants vells i dels nous, i també vam poder gaudir d’una exposició de capgrossos que més tard vam poder sentir als nostres caps. Va ser una activitat molt valorada pels nostres amics, ja que va ser una ocasió única que difícilment podran reviure. Un cop acabada la visita a l’ajuntament, vam aprofitar aquell meravellós dia fent una excursió, amb vistes espectaculars pel bosc de la Marquesa. Vam començar a caminar a la platja Llarga i vam arribar a la Móra, on vam aturar-nos per dinar, banyar-nos, jugar a futbol o voleibol o, simplement, estirar-nos a la sorra i gaudir de la brisa marina. Aquella mateixa nit, vam organitzar un sopar al gimnàs de l’institut. Els pares ens van ajudar a preparar el menjar i muntar-ho tot. També ens van posar música perquè poguéssim ballar tots junts cançons actuals, però també d’altres que mai es deixen d’escoltar com “La Macarena” i “Paquito el Chocolatero”. L’últim dia va ser el més dur per a tots, ja que havíem de dir adéu a gent que en només una setmana ens havia resultat tan especial, ja que ens havien fet viure moments inigualables que mai podrem oblidar. Tots ens vam sentir molt tristos però alhora esperançats, ja que en el fons, sabem que algun dia ens retrobarem per poder tornar a reviure una experiència tan bonica com la que se’ns ha ofert amb aquest projecte Comènius, i la relació que hem creat entre nosaltres és tan única que mai s’esvairà.
Larevistola 7
UNA EXPERIÈNCIA A LA MOTXILLA
Larevistola
Si us demano que endevineu la capital europea per la qual em passejo i us dic que en el seu carrer principal podreu trobar una botiga del Zara, una del Berska, un Starbucks, un McDonald’s o un Nespresso, de seguida em demanareu que us doni més pistes que us permetin encertar l’endevinalla. Però, si us dic que al país on està situada aquesta ciutat, la gent es saluda fent-se tres petons o comencen petonejantse pel costat esquerre…, de ben segur que ja tindreu una informació que us permetrà arriscar alguna resposta. Més enllà de l’ànsia uniformadora d’aquest sistema global, els pobles conserven alguns
8
trets diferencials que, d’una banda ens qüestionen la visió única de com fer les coses i de l’altra, ens desperten la curiositat per conèixer altres mons. Fruit d’aquest anhel per viatjar i conèixer altra gent, sorgeix la possibilitat de participar en intercanvis escolars. Abans, aquestes activitats eren sobretot una oportunitat per poder sortir de casa, ja que els viatges internacionals no sovintejaven gaire. Ara, quan les sortides low cost han popularitzat el turisme internacional, aquests viatges han de servir per fer un apropament als costums i tradicions culturals dels països visitats. Aquest valor afegit, a banda de servir per compartir amb
el jovent d’altres contrades: inquietuds, música, bromes, gastronomia i why not?, sentiments…; hauria de servir per preparar-se pel món global ja que cada vegada més, a través de les noves tecnologies estem connectats al món. I quan dic món em refereixo a tot el món, i això permetrà que molts dels nostres estudiants tinguin oportunitats arreu que podran afrontar si estan ben preparats i habituats a moure’s lluny de casa. És evident que quantes més experiències viatgeres acumulin i millor dominin els idiomes, menys limitacions tindran a l’hora d’aprofitar les possibilitats que se’ls vagin presentant. Tot i això, aquestes experiències no solament han de contemplar els aprenentatges curriculars i d’aquesta manera, els participants en el programa també poden endur-se a la motxilla el mèrit d’haver aconseguit que Paquito el Xocolatero sigui avui més viral i hagi esdevingut la cançó més escoltada pels croats, alemanys i bretons. Gràcies a tots els que heu fet possible que aquesta motxilla, avui, vagi més carregada. Eliseu Villacorta Pare de l’alumna Laia Villacorta
Entrevista a Stella Pepelko (Croàcia) Com va ser la teva experiència a Catalunya? La meva experiència va ser al·lucinant! Vaig tenir la millor família d’acollida i vaig sentir-me com a casa durant tota l’estada. El paisatge era fascinant i crec que vam fer excursions fantàstiques. Vaig conèixer gent molt interessant i especial que estaran sempre al meu cor. Recordaré aquest viatge tots els dies i crec que ho faré sempre. Estic molt satisfeta de totes les paraules estrangeres que he après i també de moltes habilitats que he descobert que no sabia que tenia! Et va agradar Catalunya? Em va agradar molt Catalunya per la seva senzillesa i la tranquil·litat del dia a dia i per la seva gent, que és molt diferent i molt oberta a idees noves i per la seva fascinant naturalesa. Especialment em va agradar Tarragona, perquè no és excessivament gran, però té tot el que es necessita. A més a més, hi ha espais molt bonics i acollidors per passar l’estona, festes molt interessants i, evidentment, té unes platges magnífiques. Com et vas sentir amb la gent d’altres països? La gent que vaig conèixer d’altres països és realment interessant i amb alguns d’ells vaig connectar de veritat. Ells em van ensenyar coses de la seva cultura, llengua i la seva forma de vida. I tot allò va ser realment multicultural. Creus que les parelles que van fer entre els estrangers i les famílies que acollien van ser encertades? Sí, crec que vam encaixar molt bé. Ens assemblàvem molt, però no només físicament, ja que això només era en alguns casos, sinó també psicològicament. Ens vam adonar que quan parlàvem dels gustos, la forma de vida érem força similars. Realment jo amb la meva parella em vaig sentir com a casa.
Et vas divertir amb les activitats que es van dur a terme al viatge? Em van agradar molt les activitats que vam fer, so-
Quins van ser els teus moments preferits del viatge i per què? Els meus moments preferits del viatge van ser quan estàvem tota la família passant l’estona després de cada àpat (rèiem moltíssim). També em van agradar molt els dinars que fèiem tots junts, ja que sempre resultaven molt divertits, les estones que vam passar a la platja, per descomptat el dia al Port Aventura que va ser espectacular i per últim l’última nit de festa que vam poder gaudir tots junts. Hi ha alguna cosa que t’hauria agradat canviar del viatge? Per què? M’agradaria canviar la durada del projecte a dues setmanes enlloc d’una, perquè quan realment comences a connectar amb la teva parella i amb tothom en conjunt és quan has de marxar. I jo també inclouria alguns jocs de treball en equip per ajudar a relacionar-nos, ja que alguns estudiants eren una mica tallats a l’hora de parlar amb els altres i això potser hauria sigut una bona manera de trencar el gel. Has fet algun o alguns bons amics amb aquesta experiència? He fet un munt de bons amics amb aquest viatge i espero que cuidem la nostra amistat. He fet relacions internacionals que des del meu punt de vista són més interessants i valuoses que les normals. Perquè pots veure com gent de la teva edat que viu a països molt allunyats del teu, tenen opinions molt similars a la teva i que tret de les diferències externes poden esdevenir grans amics. T’agradaria que ens tornéssim a trobar tots algun dia? És clar que m’agradaria que ens tornéssim a trobar tots, perquè crec que ens portem molt bé i no hauríem d’oblidar aquesta experiència i l’hauríem de repetir ni que fos un cop més. Adela Ramírez Guerra (4t d’ESO)
Larevistola
El viatge va estar tan bé com t’esperaves? No, va estar molt millor. Tothom era molt amable i obert per parlar amb la gent i crec que l’ambient estava molt més relaxat que a l’últim viatge nostre. També hi ha hagut algunes històries realment bones que de vegades em van deixar sense alè ni paraules.
bretot amb les que vam dur a terme a la platja, quan vam visitar Port Aventura i la nit que vam ballar a la discoteca perquè van ser les activitats en les quals vam connectar més i amb les quals vam passar-ho millor.
9
10
Larevistola
Construïm un galliner
http://blocs.xtec.cat/escoladelspallaresos/escola-verda/galliner/
Larevistola
EDGAR CALVO (Aula Oberta). Durant aquest primer trimestre els alumnes de l’Aula Oberta hem construït un galliner per a l’Escola dels Pallaresos. Això va anar així... Primer, vam començar el projecte fent els plànols i maquetes en full DIN-A3 i seguint les indicacions del professor Oriol Rodríguez. Un cop acabat el plànol, ja vam iniciar el treball de taller, és a dir, vam tallar totes les fustes necessàries. Al poc temps tot va anar agafant forma, tot i no ser una tasca fàcil: ens vam equivocar en diverses coses i moments. Malgrat tot, vam aconseguir fer el primer pis del galliner dins el del termini de temps que teníem fixat. Tot seguit ens vam posar a treballar en el segon pis. Quan tot va estar acabat, només faltava passar les capes de vernís i pintura. Quan això va estar fet, vam anar a l’escola a plantar-lo. Aquesta feina ens va durar dos dies, ja que després de plantar el galliner, vam ajudar en la tasca d’enreixar tot el galliner. Aquesta feina estava avançada perquè un alumne de la classe, el Ramon, va estar més d’un mes posant les bases de suport del galliner. Un cop va estar tot acabat, també amb l’ajuda de la brigada de l’Ajuntament, es va cobrir el sostre amb unes plaques metàl·liques. Als pocs dies, vam inaugurar el galliner. Cadascú de nosaltres acompanyava una classe de l’escola, que a l’hora portava dues capses amb dues gallines per alliberar-les al galliner. Va ser un dia especial, perquè tot l’esforç i feina feta havia tingut molt de mèrit. Si voleu veure tot el procés de construcció, aquí en teniu l’experiència en vídeo:
11
NADAL
Larevistola
El 23 de desembre vam celebrar els actes de Nadal al gimnàs del centre. Tots vam poder gaudir d’una petita obra de teatre titulada “The Robbery” interpretada en anglès per alguns alumnes de 1r. A continuació, Lucia Carrillo i Carla Guerrero van fer un exercici de gimnàstica rítmica. Després, va ser el torn d’un petit concert de flautes per part d’alumnes de primer curs. A continuació, els alumnes de francès i llatí van interpretar “Adeste Fideles”, “Petit Papa Noel” i “Vive le
12
vent”. Alumnes de 2n van interpretar “Jingle Bell Rock”. La coral de l’institut ens va cantar la nadala “Quan somrius”, “Siyajamba” i “Endunda”, cançons populars africanes i uruguaiana, respectivament. Finalment, vam acabar amb l’actuació del duet format pel guitarrista Iván León i la cantant Zoe Cassina, que ens van interpretar “Tal como eres” de El Canto del Loco. Com cada any, les activitats nadalenques van acabar amb l’entrega de notes.
ESCOLA VERDA
http://iespallaresos-escolaverda.blogspot.com.es/
Larevistola
MARIA PORTA. Des de la coordinació d’Escoles Verdes s’estan duent a terme diverses accions per tal de conscienciar la comunitat educativa de la necessitat de tenir cura del nostre entorn. En primer lloc, des de l’optativa de Medi Ambient es va fer una sortida al bosc per tal de netejar-lo una mica i recollir-ne els residus. A més a més, vam tornar a decorar el centre amb elements nadalencs reciclats. En segon lloc, els alumnes de 2nE mantenim la tradició del centre, és a dir, tenim cura dels insectes pal (que ha cuidat el Joan Ferré aquest estiu). Us passem algunes fotos on ens podeu observar fent les rutines de manteniment! Ja sabeu què mengen? Finalment, els alumnes de diversitat col·laboren i participen en les tasques de cura i manteniment del nostre jardí i hort! Us hi heu fixat? A poc a poc comença a agafar color! Per a més informació, podeu consultar el nostre blog:
13
El qüestionari Aquest cop volem conèixer una mica més dos professors del centre. La Maria José Esteban, professora de castellà i el Miquel Chacón, professor d’història. El principal tret del teu caràcter... La paciència. La qualitat que valores més d’un noi... L’honradesa. La qualitat que valores més d’una noia... L’honradesa. El que més aprecies dels teus amics... La sinceritat. El teu defecte principal... Sóc obstinada. La teva activitat preferida... Llegir. Seria la teva desgràcia més gran... Veure patir la gent estimada. El que no t’agrada del teu aspecte físic... Ara ja m’agrada tot. El que voldries ser... Rentista. Maria José El país on voldries viure... A l’illa Utopia. Esteban El color que prefereixes... El lila. El menjar que més t’agrada... Qualsevol tipus d’arròs. L’animal que prefereixes... El gos. Les teves lectures preferides... Assajos, novel·les i contes. La teva música preferida... El blues. La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... La pel·lícula “Relatos salvajes”. Els teus herois o heroïnes de ficció... El Quixot. Els teus herois o heroïnes de la vida real... Bertrand Russell, George Orwell i Rosa Parks. El que detestes per sobre de tot... L’estupidesa i l’avarícia. Un do que voldries tenir... Volar.
Larevistola
El principal tret del teu caràcter... La constància i força de voluntat. La qualitat que valores més d’un noi... Que sigui el que s’entén per una bona persona, sinceritat, amic dels seus amics, responsabilitat, etc. La qualitat que valores més d’una noia... El mateix. El que més aprecies dels teus amics... Que hi són en els diversos moments que presenta la vida, dies de riure i gaudir, així com, els dies que no són tan lluminosos. El teu defecte principal... La indecisió. La teva activitat preferida... Tot el que estigui relacionat amb el món del ball, la música etc. Molt especialment la música del Carib. Miquel Seria la teva desgràcia més gran... No vull ni mencionar cap situació d’aquesta mena. Chacón El que no t’agrada del teu aspecte físic... El problema del quilets de més. El que voldries ser... Un viatger de motxilla que va recuperant les velles tradicions i costums de la gent. El país on voldries viure... Qualsevol illa del Carib. El color que prefereixes... Blau, sempre blau (el mar, el vent, la il·lusió, tot és blau) El menjar que més t’agrada... Caragols a la llauna de Lleida. L’animal que prefereixes... Imagino que el gos. Les teves lectures preferides... Sempre vinculades a la història, preferentment del nostre entorn, descobrir joies que ens envolten. Tothom coneix Jujol? I l’Església renaixentista de la Selva? i el Barroc del Catllar? Etc. No obstant això, ara estic llegint “Mi hermana Elba y los altillos de Brumal” de Cristina Fernández Cubas i m’està encantant. La teva música preferida... Aquí tinc el cor partit: parlàvem del Carib.... Salsa. Però, i el tango? passió, força, sentiment. La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... Sóc poc televisiu, la meva resposta pot resultar una mica carrinclona, per sóc dels que miren els documentals. M’ha encantat la sèrie 300, Cronos, etc. Els teus herois o heroïnes de ficció... No m’agrada la ficció. Els teus herois o heroïnes de la vida real... La gent anònima que sap el que és la lluita diària, les persones compromeses amb causes humanes, etc. El que detestes per sobre de tot... El materialisme. Sóc un enamorat de les coses senzilles. Un do que voldries tenir... Tenir més facilitat per les arts en general. 14
Esquiada a LA MASELLA MARC PONS (3r ESO). Una setantena d’alumnes de 3r d’ESO i sis professors han passat tres dies d’esquí a La Masella, del 14 al 16 de gener, concretament. Després de patir algun contratemps amb un dels dos autocars que no arrencava, van poder arribar a pistes ben d’hora, on els monitors ja els esperaven. Els alumnes es van repartir en grups, segons el nivell d’esquí. El primer dia cadascú es va portar el dinar, però els altres dos dies van poder gaudir de menjar calent a peu de pistes. El segon dia, van aprofitar la tarda per donar una volta per
LA MASELLA Puigcerdà i, fins i tot, alguns van aprofitar la passejada per prendre una xocolata calenta, un bon berenar per recuperar forces. Un cop dutxats i sopats, van passar la nit en una sala amb música, jocs i televisor. L’endemà van tornar a esquiar matí i tarda i després de tornar tot el material van
emprendre el viatge de retorn. Tot i que dos alumnes van resultar ferits, l’un amb una fissura al radi i l’altre amb una lesió al dit de la mà, l’experiència ha sigut molt positiva i tots han rebut la felicitació de professors, monitors d’esquí i conductors d’autobús pel seu bon comportament.
El Racó de l’artista
centre? En Marc Legaz, alumne de 4t A té una teoria i ens l’explica en forma de còmic: “El fuet maleït”.
Larevistola
Qui no s’ha trobat un tall de fuet, un tros d’entrepà o d’embotit a les escales de l’institut? Com pot ser que a l’hora del pati hi hagi part de l’esmorzar dels alumnes pels passadissos del
15