SEGONA ÈPOCA
N6
OCTUBRE NOVIEMBRE
11
Aquest ha estat un any intens per a la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya en tots els seus àmbits d’actuació. De nou ens hem trobat amb una situació de bloqueig per part dels empresaris que ha dificultat la negociació col·lectiva a les empreses, especialment en matèria salarial. També ha estat un any mogut per a la indústria, en el qual hem hagut d’afrontar xantatges de les multinacionals i diversos expedients de tancament, la majoria dels quals s’ha pogut reconduir gràcies al binomi negociació-mobilització, en el qual la FI.CCOO.CAT ha jugat un paper destacat. I tot això s’ha donat en un moment econòmic i social marcat per les reformes decretades i per les retallades laborals i socials impulsades pels governs autonòmic i central fi
La Federación de Industria afrontamos un nuevo curso sindical de especial trascendencia, después de un periodo estival muy activo en lo económico, lo político y lo social. El verano nos ha dejado más recortes en el estado del bienestar, recortes en educación pública y sanidad, impulsados por las comunidades autónomas, que han conllevado un proceso de movilizaciones contra las duras políticas de ajuste que, con el errático objetivo de reducir el déficit como prioridad exclusiva, se están llevando por delante miles de puestos de trabajo en los servicios públicos y deteriorando y recortando nuestros derechos como usuarios. También nos hemos encontrado con una nueva vuelta de tuerca en la reforma laboral que modifica los contratos de formación y afecta principalmente a los jóvenes, el colectivo más castigado por la crisis, que ven precarizada su situación laboral hasta los 33 años. Si a esto le sumamos la suspensión del artículo 15.5 del ET, que limita el encadenamiento de contratos temporales, se constata la renuncia del Gobierno a impulsar una política de empleo estable y su apuesta por la temporalidad, tal como ya apuntó la nefasta reforma laboral. Por último, el acuerdo alcanzado con “agosticidad” entre PSOE y PP para aprobar la reforma de la Constitución (estableciendo un techo al déficit público) ha supuesto la ruptura del consenso constitucional que dio origen a la carta magna. El menoscabo a la participación democrática, negando la posibilidad de referéndum, y, lo peor de todo, la constitucionalización de una política económica que deteriora el estado del bienestar, justifican de sobra nuestra posición contraria a la reforma constitucional. En este contexto, nos enfrentamos a una etapa en la que la política sindical debe seguir ofreciendo respuestas a los problemas prioritarios de los trabajadores y trabajadoras de nuestros sectores, así como a todos los que están sufriendo la lacra del desempleo. En esta línea, el pasado 24 de septiembre, CCOO pusimos en valor el movimiento sindical y nuestra capacidad de movilización y de propuesta con un gran acto que reunió a 20.000 personas, que llenaron el Palacio de Vistalegre en Madrid. En él se hizo pública la estrategia sindical para salir de la crisis y las alter-
2
ı
L’EINA SINDICAL
nativas a las duras políticas de ajuste que el Gobierno ha impulsado con el apoyo del primer partido de la oposición. Concretamente, se propuso un pacto por el empleo, un pacto fiscal que luche contra el fraude, un pacto para reformar el sistema financiero, un pacto para el control de precios de los elementos básicos de la economía y un acuerdo para el fomento de la contratación de jóvenes.
Nuestras principales líneas de trabajo La FI.CCOO.CAT vamos a impulsar estas líneas estratégicas en nuestro ámbito de actuación. Para ello debemos: 4Mantener el contacto directo con los trabajadores y trabajadoras en las empresas para acumular fuerzas y luchar contra los recortes salariales, laborales y sociales. 4Reforzar la negociación colectiva, incorporando a sus objetivos los compromisos industriales, de empleo y de inversión en las empresas, garantizando el poder adquisitivo de los trabajadores y trabajadoras para así reforzar el consumo interno. 4Defender los sectores y empresas mediante compromisos concretos con el Govern de la Generalitat y con los empresarios. 4Defender el empleo empresa a empresa, sector a sector, para sentar las bases del tejido productivo de nuestros sectores, de modo que nos permita el tan necesario cambio de modelo productivo. 4Trabajar en la mejora de nuestra capacidad organizativa para reforzar nuestra presencia en los centros de trabajo afiliando a más trabajadores y trabajadoras a nuestra organización. 4Mejorar nuestra representatividad en las elecciones sindicales para consolidarnos como primera fuerza sindical en nuestros sectores en Catalunya. Es en momentos de gran dificultad para los trabajadores y trabajadoras cuando se hace más necesaria una organización sindical fuerte. Poner a las personas en el centro de las prioridades del Gobierno y de los empresarios es la única forma de tomar decisiones que permitan la urgente y necesaria recuperación del empleo, para incorporar al mercado laboral a los 5 millones de parados y paradas que tenemos actualmente. Reforzar nuestra capacidad de actuación sindical, con mayor legitimidad y representatividad, debe posibilitar un giro en las políticas erráticas de Gobierno y empresarios, a fin de facilitar una salida de la crisis con más empleo y mayor cohesión social fi
EDITORIAL
Necesitamos una organización sindical fuerte para afrontar las políticas erráticas de Gobierno y empresarios
Necessitem una organització sindical forta per afrontar les polítiques erràtiques de Govern i empresaris La Federació d’Indústria afrontem un nou curs sindical d’especial transcendència, després d’un període estival molt actiu en matèria econòmica, política i social. L’estiu ens ha deixat més retallades en l’estat del benestar, retallades en educació pública i sanitat, impulsades per les comunitats autònomes, que han comportat un procés de mobilitzacions contra les dures polítiques d’ajust que, amb l’erràtic objectiu de reduir el dèficit com a prioritat exclusiva, estan arrasant milers de llocs de treball en els serveis públics i estan deteriorant i r etallant els nostr es dr ets com a usuaris. També ens hem trobat amb un pas més en la reforma laboral, que modifica els contractes de for mació i afecta principalment els joves, el col·lectiu més castigat per la crisi, que veuen precaritzada la seva situació laboral fins als 33 anys. Si a això hi sumem la suspensió de l’article 15.5 de l’ET, que limita l’encadenament de contractes temporals, es constata la renúncia del Govern a impulsar una política d’ocupació estable i l’aposta per la temporalitat, tal com ja va apuntar la nefasta reforma laboral. Finalment, l’acord aconseguit amb “agosticitat” entre PSOE i PP per aprovar la reforma de la Constitució (per establir un sostre al dèficit públic) ha suposat la ruptura del consens constitucional que va donar origen a la carta magna. El menyscabament de la participació democràtica, negant la possibilitat de referèndum, i, el pitjor de tot, la constitucionalització d’una política econòmica que deteriora l’estat del benestar, justifiquen de sobra la nostra posició contrària a aquesta reforma constitucional. En aquest context, ens enfrontem a una etapa en què la política sindical ha de continuar oferint respostes als problemes prioritaris dels treballadors i treballadores dels nostres sectors, així com a tots els que estan patint el flagell de la desocupació. En aquesta línia, el 24 de setembre passat, CCOO vam fer visible el moviment sindical i la nostra capacitat de mobilització i de proposta amb un gran acte que va reunir 20.000 persones, que van omplir el Palau de Vistalegre a Madrid. S’hi va fer pública l’estratègia sindical per sortir de la crisi i les alternatives a les dures polítiques d’ajust que el Govern ha im-
pulsat amb el suport del primer partit de l’oposició. Concretament, es va proposar un pacte per l’ocupació, un pacte fiscal que lluiti contra el frau, un pacte per reformar el sistema financer, un pacte per al control de preus dels elements bàsics de l’economia i un acord per al foment de la contractació de joves.
Les nostres principals línies de treball La FI.CCOO.CAT impulsarem aquestes línies estratègiques en el nostre àmbit d’actuació. Per aconseguir-ho hem de: 4Mantenir el contacte directe amb els treballadors i treballadores a les empreses per acumular forces i lluitar contra les retallades salarials, laborals i socials. 4Reforçar la negociació col·lectiva amb la incorporació en els seus objectius dels compromisos industrials, d’ocupació i d’inversió a les empreses, com a garantia del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores per reforçar, així, el consum intern. 4Defensar els sectors i empreses mitjançant compr omisos concr ets amb el Govern de la Generalitat i amb els empresaris. 4 Defensar l’ocupació empresa a empresa, sector a sector, per assentar les bases del teixit productiu dels nostres sectors, de manera que ens permeti el tan necessari canvi de model productiu. 4Treballar en la millora de la nostra capacitat organitzativa per reforçar la nostra presència als centres de treball afiliant més treballadors i treballadores a la nostra organització. 4Millorar la nostra representativitat en les eleccions sindicals per consolidar-nos com a primera força sindical en els nostres sectors a Catalunya. És en moments de gran dificultat per als treballadors i treballadores que es fa més necessària una organització sindical forta. Posar les persones al centre de les prioritats del Govern i dels empresaris és l’única manera de prendre decisions que permetin la urgent i necessària recuperació de l’ocupació, per incorporar al mercat laboral els 5 milions d’aturats i aturades que hi ha actualment. Reforçar la nostra capacitat d’actuació sindical, amb més legitimitat i representativitat, ha de possibilitar un gir en les polítiques erràtiques de Govern i empresaris, i facilitar una sortida de la crisi amb més ocupació i més cohesió social fi
ACCIÓ SINDICAL
FORMACIÓ, REFLEXIÓ, SINDICALISME! [ Donar eines als seus quadres sindicals per defensar millor els drets de les persones treballadores, davant els canvis que impliquen les recents reformes d’àmbit laboral, mercantil i de la Seguretat Social. Amb aquest objectiu la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya va convocar unes jornades de formació i reflexió sindical els passats 27 i 28 de setembre a Tarragona, en les quals van participar al voltant de 80 assessors i quadres sindicals del conjunt del territori. El resultat: idees més clares i pautes per afrontar amb garanties l’acció sindical del dia a dia i els processos de negociació i oferir un millor assessorament ]
Formació, reflexió, sindicalisme! La FI.CCOO.CAT valora molt positivament la bona acollida que van tenir aquestes jornades entre els assistents, que van poder conèixer més a fons les implicacions de les darreres reformes legislatives, com afecten als àmbits d’intervenció sindical i aclarir els dubtes que els han anat sorgint en el desenvolupament de la seva tasca sindical. A més a més, amb tota aquesta informació també tenen les eines per traslladar al conjunt de treballadors i treballadores tant el contingut com el que impliquen aquestes reformes. Les jornades es van organitzar en cinc taules en les quals diferents ponents, vinculats al sindicat, a la judicatura, a la Inspecció de Treball i al Consorci de Formació Contínua, van analitzar i explicar els aspectes més destacats en relació amb les reformes laboral i de la negociació col·lectiva, i la seva afectació en matèria de contractació, la reforma del sistema públic de pensions, les especificitats del reglament dels ERO i la Llei Concursal i els V Acords per a la formació professional per a l’ocupació. L’experiència va r esultar tan positiva que la FI.CCOO.CAT ha decidit fer extensiva aquesta formació al conjunt dels seus delegats i delegades. Per aquesta raó, ha preparat unes sessions formatives a les quatre províncies catalanes per als mesos de novembr e i desembr e. Concretament, s’analitzaran els punts més importants de la reforma de la negociació col·lectiva, una matèria que afecta directament l’acció sindical a les empreses, i la reforma del sistema públic de pensions, pel gran interès que desperta aquest tema fi
TAULA 1: CONTRACTACIÓ, SUBCONTRACTACIÓ, ETT I INTEREMPRESES María Marín Franconetti, secretària de Contractació i Subcontractació de CCOO de Catalunya
Jaume Admetlla, inspector de Treball
4 Fins a la data, la reforma laboral no ha contribuït 4 La subcontractació en si mateixa no és ni bona ni a incrementar el volum de contractació estable i dolenta, però normalment en tenim una visió negaindefinida. El número de contractes indefinits ha tiva per la precarietat laboral, la manca de prevendisminuït en tots els trams d’edat, però encara més ció i sinistralitat i la dèbil o nul·la representació entre els més joves de 30 anys. CCOO no creiem col·lectiva dels treballadors de les contractes. que el contracte per a la formació establert amb aquesta reforma tingui èxit i generi més ocupació. 4 És important regular i tipificar les infraccions i sancions en aquest tipus d’activitat per tal que la Inspecció de Treball pugui actuar en casos d’abús, 4 Cal vetllar mitjançant l’acció sindical perquè es perquè no té competències sobre el que no està tipificompleixin les condicions i les causes que regeicat o regulat en la Llei d’infraccions i sancions i en alxen les diferents modalitats contractuals i que no tres normes específiques que regulen la subcontraces donen situacions de frau contractual. En aquest tació (en l’àmbit de la construcció, de les ETT i sentit cal destacar tres qüestions: desplaçaments transnacionals de treballadors). 8 Els contractes temporals són per a treballs realment temporals i els contractes indefinits per a treballs estructurals. 4 La llei estableix la responsabilitat solidària de l’empresa principal sobre les contractes en el com8 Les ETT no poden esdevenir empreses de col·lopliment de la normativa de prevenció de riscos i cació de forma permanent. d’estrangeria, entre altres matèries. 8 La suspensió temporal de l’article 15.5 de l’Estatut dels treballadors no modifica els límits ni les condicions de les diferents modalitats contractuals. 4 Es considera que hi ha una cessió il·legal de treballadors si: 4 En els casos de subcontractació, el sindicat ha d’es8 L’objecte del contracte és posar a disposició tretablir criteris i portar-los a les empreses per garantir balladors. que es compleixen els drets i les condicions laborals 8 L’empresa que cedeix no té una organització dels treballadors tant de l’empresa principal com pròpia i estable. de la contracta. Cal més coordinació sindical entre 8 L’empresa ja compta amb els mitjans necessala principal i la contracta i si aquesta no té repreris per exercir l’activitat. sentació serà la de la principal qui haurà de vetllar 8 No s’exerceixen les funcions inherents a les també pels treballadors de la contracta. condicions de l’empresari.
TAULA 2: LA REFORMA LABORAL I LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA José Cachinero, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya
Ramón Górriz, secretari d’Acció Sindical de la CS de CCOO
4 Els efectes positius que representa que havia de tenir la
4 La situació de crisi econòmica no pot servir per precaritzar les
reforma laboral de 2010 sobre l’ocupació són pràcticament nuls, i així ho demostren les dades. Quan fa un any de l’aplicació de la reforma, els acomiadaments individuals, els ERO presentats i l’evolució de la contractació s’han mantingut pràcticament igual. La situació de crisi ens ha donat la raó en algunes demandes que hem plantejat des de fa temps, com la necessitat d’un canvi de model productiu.
condicions de treball ni els salaris, per això és molt important la negociació col·lectiva. Cal desbloquejar la negociació, perquè tenim convenis aturats des del 2008 i aquí hi estan perdent els treballadors, i cal reforçar el paper de les comissions paritàries perquè el sindicat estigui present als centres de treball.
4 Ens hem d’avançar a les noves realitats de les reformes, i ja ho estem fent. El sindicat tenim propostes i capacitat de mobilització, i hem de traslladar el nostre debat als centres de treball per ser-hi més presents i esdevenir un referent per als treballadors i treballadores.
4 El moviment sindical i en concret CCOO som l’última barrera que queda contra les polítiques neoliberals, per això ens hem de reorganitzar per afrontar aquesta nova realitat, i per a això ens marquem tres objectius: 8 El centre de la nostra activitat són les persones. 8 Cal posar en valor el diàleg social. 8 Hem de reforçar la negociació col·lectiva, ja que, malgrat les modificacions legals, tenim els instruments per seguir endavant i organitzar els treballadors i treballadores.
4 Hem de continuar treballant com fins ara en matèria d’ocupació
Sixte Garganté, director del CERES 4 Al 2008, 2009 i fins al maig del 2010 s’havien impulsat mesures d’incentivació de l’economia, d’increment de la protecció social, d’ajuts als aturats. A partir d’aquesta data el Govern fa un gir en les seves polítiques i comença a impulsar retallades de sou als treballadors al servei de les administracions públiques i aprova una reforma laboral no pactada que comporta una convocatòria de vaga general el 29-S. El contingut d’aquesta reforma facilitava, amb les diferents mesures que plantejava, l’accés a l’ocupació a través de la precarització.
per buscar garanties d’estabilitat, vigilar l’encadenació de contractes, etc. No hem d’estar lligats al que marca el BOE, sinó que, mitjançant la negociació, hem d’anar per davant de la llei, ja que la seva aplicació dependrà de la feina que nosaltres fem des de l’àmbit sindical. Amb la negociació col·lectiva podem 4 El 2011 comença amb la reforma negociada de les pensions, però també s’ha impulsat, senconvertir o frenar alguns dels aspectes dels nous decrets. No ens se acord, la reforma de la negociació col·lectipodem resignar. va, així com altres mesures per regularitzar l’ocupació submergida i una contrarefor ma 4 Malgrat la reforma, hem de continuar fent coses. Si nosaltres volaboral en matèria de contractació i polítiques lem, hi haurà convenis sectorials, si convencem la patronal del secactives d’ocupació, que s’ha carregat aquells tor, hi haurà convenis sectorials, malgrat que el BOE digui que preaspectes que consideràvem millors de la reforval el conveni d’empresa per sobre dels sectorials. Però aquests ma de 2010. convenis no es negociaran sols, i això implica una feina de la Federació. 4 Es constata que el gruix de les reformes més lesives per als interessos de les persones treba4 CCOO no som una organització prescindible i no pot ser que ens lladores s’ha produït en els 2 últims anys de la assabentem d’algunes qüestions per la premsa. Si no hi ha diàcrisi. leg ni concertació ens haurem de plantejar el conflicte.
L’EINA SINDICAL
ı
3
ACCIÓ SINDICAL TAULA 3: LA REFORMA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS Cristina Faciaben, secretària de Socieconomia de CCOO de Catalunya
Carlos Bravo, secretari de Seguretat Social i Previsió Social de la CS de CCOO
4 És necessari canviar la idea preconcebuda que tení- 4 La reforma del Sistema públic de pensions respon em fins avui que l’edat de jubilació és una de sola. A a la necessitat de garantir que, degut a la piràmipartir de la reforma cadascú tenim la nostra edat de de demogràfica que tenim, d’aquí a 20 anys els jubilació, atenent a les nostres característiques persofills del baby boom, que serem molts, puguem arrinals. A mes a més, cal tenir en compte que aquesta bar a la jubilació i tenir una pensió pública. I l’hem és una reforma que es va aplicant progressivament hagut d’afrontar en aquests moments per la presfins a l’any 2027. sió de la crisi econòmica. 4 Aquesta és una reforma que ens afectarà a tots i 4 El més destacable de la llei 27/2011, que és la que totes, ja que ara en el moment de fer el càlcul de reforma el sistema públic de pensions i que no entra la nostra pensió s’han de mirar els últims 25 anys en vigor fins al dia 1 de gener de 2013, és: cotitzats (fins ara era sobre els últims 15). Però això 8 Estableix l’edat i la carència exigida per jubilar-se: no afectarà a tothom per igual ja que, segons els l’edat ordinària de jubilació és als 65 anys, amb estudis realitzats, si el salari creix per sobre de l’IPC una exigència de cotització de 38,5 anys; amb un tindríem un efecte d’ajust en la nostra pensió, cosa mínim cotitzat de 15 anys l’edat de jubilació s’amque no passaria si els salaris no superen l’IPC, en plia als 67 anys. Aquesta ampliació s’aplica de aquest cas ens beneficia. manera progressiva del 2013 al 2027. 8 La inclusió en el nou dret de jubilació anticipada 4 Aquest acord també incorpora nous drets: nova figura als 63 anys és voluntària, sempre que es tinguin de jubilació anticipada i voluntària als 63 anys (dret 33 anys cotitzats (en els quals es compten el serindividual), nous coeficients reductors en l’edat de jubivei militar o la prestació social substitutòria). lació, es reconeixen períodes de cotització a grups d’es8 La jubilació per causa no imputable als trebapecial dificultat (les dones, pels períodes dedicats a la lladors es podrà fer als 61 anys. cura dels fills; els joves, per les beques, etc.), s’està tre8 Els coeficients reductors seran trimestrals i no ballant en la concreció per incloure en el règim geneanuals, com fins ara. ral les persones afectades pel règim agrari i les treba8 Es regulen les llacunes de cotització, el treballalladores de la llar. dor podrà omplir-les amb cotitzacions pròpies dels últims 36 mesos que sobrepassin els mínims establerts. 8 S’estableix una nova regulació de la jubilació parcial: ara es requereix el 100% de les cotitzacions per part de l’empresa i el jubilat parcial.
TAULA 4: REGLAMENT DELS ERO I LA LLEI CONCURSAL Rosa Fabián, advocada del GTJC de CCOO de Catalunya
treballadors i treballadores, si aquesta no existeix es poden nomenar 3 membres de la plantilla o bé 3 membres dels sindicats majoritaris del sector per tal que el negociïn. En aquest darrer cas, l’empresa també pot delegar la seva representació en la patronal corresponent.
4 Els ERO existeixen, teòricament, per evitar tancaments i per fer viables les empresa en les quals s’apliquen. La pròpia legislació estableix les causes que poden motivar la presentació d’un ERO: cauJosé María Fernández Seijó, jutge del Jutjat ses econòmiques, tècniques, organitzatives o proMercantil núm. 3 ductives.
4 El procediment concursal és un laberint regulat per la legislació mercantil. Fins al 2004 els treballadors s’havien salvat d’entrar-hi, però amb la Llei Concursal, aprovada al 2003 pel Govern de majoria absoluta del PP, això va canviar. Aquesta llei “convida amablement” els treballadors a ficar-se de ple dins el concurs de creditors, junt amb la res8 La presentació de balanços dels dos anys anteta de creditors. riors (incloent comptes, modificacions patrimonials, memòria administrativa, etc.). 4 Una empresa va a concurs quan no pot fer front a 8 També és requisit indispensable una memòria les seves obligacions i manifesta la seva voluntat explicativa dels motius. de continuar existint; però un cop entra en con8 S’introdueix l’obligació de presentar els compcurs, tot el poder passa al jutge mercantil (pertany tes consolidats del grup d’empreses i també de a la jurisdicció civil), que és qui nomena els admiles empreses vinculades (incloses les auditories nistradors concursals, que són el seu braç a l’emd’aquestes empreses). Per tant, s’amplia la dopresa. En aquest moment, desapareix l’autoritat cumentació que han de facilitar a la represenlaboral i civil a l’empresa. tació dels treballadors. 8 Introdueix els ERO “ad cautelam”, és a dir, 4 Quant a la resolució dels ERO mercantils dins del procés concursal, com que són competència meraquells en què les empreses preveuen que tincantil, els negocien els administradors concursals i dran pèrdues, una qüestió difícil de provar i l’Administració Laboral només té un paper resicomplexa d’analitzar. dual. Poden ser de 3 tipus: 8 En el cas dels ERO per causes tècniques i organit8 Per conveni, que garanteix la continuïtat de zatives, es deixen d’exigir les dades econòmiques, l’empresa. Representen aproximadament un només cal presentar la memòria tècnica. 5% dels casos. 8 Quan es pot vendre l’empresa com a unitat 4 És important destacar que el període de consultes productiva en liquidació. En aquests casos tamdels ERO ara no és ampliable i que els silencis adbé hi poden haver ERO o fer sacrificis per poder ministratius van a favor de l’empresa. Desprès del vendre la unitat productiva i que aquesta seperíode de consultes, hi ha 5 dies per presentar l’agueixi en funcionament. Representen aproxicord o l’acta de no acord, amb les propostes que fa madament un 10% dels casos. l’empresa. 8 En el 85% dels casos, els concursos porten associada la liquidació i el cessament de l’activitat 4 També s’ha modificat qui està legitimat per negoi, per tant, l’extinció dels contractes de treball. ciar un ERO. A més de la representació legal dels 4 La nova reglamentació dels ERO ha comportat una sèrie de modificacions que varien la manera com els afrontàvem fins ara. Amb la nova regulació han variat alguns dels aspectes i requisits exigits per presentar un ERO:
4
ı
L’EINA SINDICAL
TAULA 5: ELS V ACORDS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L’OCUPACIÓ Juan Pedro González, del Consorci de Formació Continua de Catalunya 4 El 0,7% del nostre salari es destina a la formació continua. Es tracta d’uns diners que surten de les cotitzacions de treballadors i dels empresaris, i l’Administració el que fa és una funció merament recaptadora. 4 Quant a la formació de demanda, que és la que les empreses demanen gestionar directament, s’haurien d’incrementar els nivells d’utilització de les bonificacions a Catalunya. Al Consorci de Formació Contínua de Catalunya ens preocupa com es gestiona aquest tipus de formació a la petita empresa, per tant encara ens queda una tasca important a fer perquè la formació de demanda arribi també a les pime. 4 Davant la crítica que moltes vegades no fem la formació que més necessita el mercat, és interessant remarcar que els 8 continguts formatius que més ens demanen les empreses, mitjançant la formació bonificada (prevenció de riscos, gestió de RH, idiomes, ofimàtica, etc.), són pràcticament els mateixos que s’ofereixen en la formació d’oferta impulsada per sindicats i patronals.
Juan Blanco, secretari de Formació de la Federación de Industria de CCOO 4 Quan parlem de formació, també estem parlant de la importància de la qualificació de les persones, especialment en el cas dels aturats, ja que la formació és necessària per garantir l’ocupació. Però també és important perquè ens permet fer acció sindical a les empreses i això ens dóna poder sindical per discutir amb les empreses el tipus de formació, la seva planificació, la necessitat de la formació de demanda, etc. 4 Com que la formació continua prové de salari diferit és legítim que la representació dels treballadors i els sindicats siguem presents en el control i disseny de la formació continua. En aquest concepte, el 2011, es van ingressar 2.200 milions € per a la formació per a l’ocupació; d’aquests diners, la majoria es distribueix entre les comunitats autonòmiques (que és on van a parar el gruix dels recursos, més els fons europeus, etc.): uns 800 milions es destinen a la bonificació de la formació de demanda, una xifra en creixement, i 396 milions són en els quals intervé la Fundació Tripartita, formada per sindicats, patronals i Govern. D’aquesta xifra, la meitat la gestionen les patronals i l’altra meitat els sindicats, per això estem sotmesos a la inspecció dels cursos realitzats. 4 El sistema de formació continua canviarà i, en aquest canvi, les parts implicades tenim posicionaments diferenciats. La CEOE proposa que tots els diners es gestionin des de l’empresa (formació de demanda bonificada), reduint així la participació sindical. Aquesta sembla que és una opció que el Ministeri de Treball no veu malament. CCOO prioritzem poder estar en la presa de decisions estratègiques del sistema, però també en la seva gestió, amb més drets. Per això el nostre treball a l’empresa és fonamental.
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Nuevos retos en la negociación colectiva
La reciente reforma de la negociación colectiva, decretada por el Gobierno, plantea un vuelco importante en la negociación en los sectores propios de la Federación de Industria, que se suma a las dificultades ya existentes hasta el momento. En primer lugar, la propia reforma deriva una serie de materias que están recogidas en el artículo 84 del Estatuto de los Trabajadores (como son el periodo de prueba, las modalidades de contratación, la clasificación profesional, la jornada máxima anual, el régimen disciplinario, las normas mínimas en prevención de
riesgos laborales, la movilidad geográfica, etc.), y aquellas otras que ambas partes decidan, al Convenio General del Metal, de ámbito estatal, que en estos momentos se encuentra en fase de negociación. En segundo lugar, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya ha dejado claro que defenderá en todos los ámbitos de negociación el Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva, firmado en febrero de 2010 por la patronal CEOE y los sindicatos CCOO y UGT, con una vigencia de tres años, en el que se planteaba como cuestión prioritaria el mantenimiento del empleo y el mantenimiento del poder adquisitivo de los salarios (con el establecimiento de unos incrementos salariales de referencia para los años 2010, 2011 y 2012). Ante las recientes declaraciones del presidente de la patr onal, que pone en cuestión este acuer do, la Federación de Industria ya ha advertido que no acepta estas manifestaciones y que, a pesar de las dificultades, pondrá en primer término lo acordado entre todos los agentes sociales fi
BALANCE DE LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA DE 2011 La negociación colectiva de este año se ha visto marcada por una fuerte presión empresarial, derivada de las recientes reformas, que ha provocado un retraso en la consecución de acuerdos en los convenios colectivos y pactos de empresa, y que ha afectado a su vez a los derechos laborales conquistados en los mismos.
GIRONA y TARRAGONA: Las paritarias solo han intervenido cuando han surgido problemas en la interpretación del articulado del convenio. BARCELONA:
Fruto de esta situación, a fecha de 1 de octubre: 4 de los 23 convenios de empresa que se tenían que negociar este año, se habían firmado 17 y 6 seguían en proceso de negociación. 4 de los 9 pactos de mejora que se debían negociar, se habían firmado 8 y todavía había 1 en negociación. 4 también se habían negociado revisiones salariales, fruto de convenios plurianuales, en 43 empresas.
En el marco de los convenios sectoriales provinciales (del metal de Barcelona, Tarragona y Girona) y autonómico (de metalgráficas de Catalunya), las comisiones paritarias han jugado un papel muy desigual: METALGRÁFICAS: El convenio se firmó el 12 de abril de 2011
Tras la firma del convenio, se ha planteado a la patronal UMC que se busque fecha para su constitución, sin que hasta la fecha se haya formalizado.
Es en la provincia donde se han contabilizado más problemas, por el elevado número de empresas que se han acogido a la cláusula de inaplicación salarial del convenio; en total han sido 190. Ante el llamamiento de la patronal UPM a los empresarios del sector a una inaplicación generalizada, CCOO y UGT emplazaron a la patronal a reunirse con los sindicatos y a poner freno a esta situación. Finalmente, el 21 de junio de 2011, CCOO, UGT y UPM alcanzaron un acuerdo que daba mayor contenido y criterios a la comisión paritaria para analizar y dar una solución adecuada en casa caso. Este acuerdo ha facilitado que, a fecha de 1 de octubre, se haya alcanzado un acuerdo en 121 empresas (que representan más del 60% de las que se habían acogido a la cláusula de inaplicación) y todavía hay 49 casos que están pendientes de pasar por la comisión paritaria. Otro de los temas que la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya se ha propuesto acabar de desarrollar y poner en marcha en el sector del metal en el ámbito de Catalunya son las comisiones de igualdad y de seguridad y salud laboral, que ya estaban formalizadas en los convenios provinciales del metal de Barcelona, Tarragona y Girona, y que ahora se quieren hacer extensivas al de la provincia de Lleida, que está en pr oceso de negociación. Para ello, la Federació ha iniciado los contactos para intentar aglutinar a las diferentes patronales catalanas del sector para formalizar ambas comisiones, ya que por la importancia de estas materias se hace necesario establecer unos criterios y unas pautas de actuación unitarios en el conjunto del territorio fi
S’inicia la negociació del Conveni provincial del metall de Lleida
La representació de la FI.CCOO.CAT a la mesa de negociació El passat 10 d’octubre es va constituir la comissió negociadora del Conveni provincial del metall de Lleida, que està integrada per 6 representants de CCOO, 9 d’UGT i 2 assessors en representació de la patronal FEMEL. Amb aquesta constitució quedava obert el procés de negociació del conveni, que es renova l’any que ve. La Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya afronta aquesta negociació amb uns paràmetres ben clars i molt lligats als criteris que l’organització ha defensat i està defensant: el manteniment de l’ocupació, la defensa del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, i l’equiparació de les condicions laborals i salarials dels metal·lúrgics de Lleida a les de la resta de convenis provincials de Catalunya, tenint en compte que el conveni de Lleida és un dels que té les condicions més baixes del conjunt de l’Estat. Per aconseguir-ho, la FI.CCOO.CAT intentarà presentar a la patronal FEMEL una plataforma reivindicativa conjunta amb l’MCA-UGT, a fi de tenir més força en la negociació a l’hora de reivindicar els drets dels treballadors i treballadores del sector a la província lleidatana. Durant els mesos d’octubre i novembre, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya ja ha començat a treballar en l’elaboració de la plataforma reivindicativa del conveni. Per això ha obert un procés d’informació i debat entre la seva afiliació i els delegats i delegades per recollir les seves aportacions i definir les propostes que formaran aquesta plataforma fi
POTS FER SEGUIMENT DE TOT EL PROCÉS DE NEGOCIACIÓ A LA PÀGINA WEB: www.industria.ccoo.cat L’EINA SINDICAL
ı
5
SITUACIÓN INDUSTRIAL
La creación de empleo y la defensa del tejido industrial, dos ejes fundamentales para la FI.CCOO.CAT
TAULA DEL METALL DE CATALUNYA ¿Cuándo se constituyó y quién la integra? Se constituyó el 27 de junio de 2011 y está integrada por la FI.CCOO.CAT, la MCA-UGT, las cuatro patronales del metal de Catalunya (UPM, APEMTA, FEGMETALL y FEMEL) y la Direcció General d’Indústria de la Generalitat. ¿Cuál es su cometido? Desarrollar propuestas concretas y acordar soluciones que se puedan trasladar a un plan estratégico del sector del metal de Catalunya.
Este año, la FI.CCOO.CAT ha movilizado a los trabajadores y trabajadoras de sus sectores en distintas ocasiones en defensa del tejido industrial, el empleo y por un cambio de modelo productivo La Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya ha iniciado el nuevo curso sindical con el objetivo de seguir trabajando en el mantenimiento de nuestro tejido industrial y en la defensa y la creación de nuevo empleo en los sectores del metal. Precisamente con esta idea afrontó la reanudación de las reuniones de la Taula del Metall de Catalunya, que a mediados de octubre ha cerrado su primera fase de trabajo. Como conclusión de esta primera etapa, los integrantes de la Taula del Metall de Catalunya han decidido mantenerla abierta como espacio de concertación, diálogo y puesta en común de problemáticas y propuestas, una r eivindicación clave de la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Un aspecto que queda pendiente es ver cómo dotarla de un marco legal de participación, dentro del Consell de Relacions Laborals de la Generalitat, después que la ley ómnibus, aprobada por el Gobierno catalán, dejara sin efectos la Ley de Industria y el Observatori de la Indústria del Metall en Catalunya.
Un necesario plan de política industrial En el marco de la Taula del Metall de Catalunya, la Dirección General de Industria de la Generalitat se ha
comprometido a presentar un plan de política industrial que tendrá en cuenta las aportaciones de sindicatos y patronal. Las líneas estratégicas que la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya ve necesario recoger en este plan son: 4 Las actuaciones que la Taula del Metall de Catalunya plantee al Departament d’Empresa i Ocupació en los próximos meses deben situarse en uno de estos cinco ejes: innovación, internacionalización, financiación, formación y cooperación empresarial. 4 Para obtener resultados a corto y largo plazo se deben aprobar dos planes diferenciados. Por un lado, un plan de choque para afrontar lo mejor posible la grave crisis que sufre el sector del metal y, por otro, un plan estratégico de largo recorrido que apueste por un verdadero cambio de modelo productivo. 4 La Administración debe invertir los recursos necesarios para que las propuestas que salgan de la Taula del Metall no se queden solo sobre el papel, sino que deben incluirse en los planes que apruebe el Gobierno en los próximos años, teniendo en cuenta que la creación y el mantenimiento de empleo de calidad deben ser una premisa indispensable en cualquier propuesta que se plantee fi
¿En qué ha estado trabajando? En esta primera fase ha habido una ronda de contactos con los distintos departamentos y organismos de la Generalitat para conocer las líneas de actuación en las que el Gobierno catalán está trabajando en estos momentos y las que se preparan en los próximos meses y que tienen una relación directa o indirecta con la industria metalúrgica. Todo ello para poder analizar las políticas de la Administración y plantear propuestas concretas al respecto para poder definir este plan estratégico. Los ámbitos y materias que se han debatido son: 4 Líneas de financiación y de aval de la Administración orientadas a proyectos basados en innovación, internacionalización, industrialización y emprendedores y pymes, y las líneas de crédito para sectores concretos como el del auto o los fabricantes de motos. 4 Reorientación de la formación profesional para vincularla al futuro industrial y a las necesidades de formación de los distintos sectores de actividad, para que se ajuste a la realidad laboral. 4 Políticas para impulsar la innovación y la I+D+I en las empresas, como garantía de la ubicación en Catalunya de futuros desarrollos de nuevos productos que acabarán repercutiendo en la creación de empleo. 4 Líneas en materia de nuevas oportunidades de negocio y dinamización de clústers como medio para potenciar la cooperación internacional fi
Más información: www.industria.ccoo.cat
La lucha de la FI.CCOO.CAT da sus frutos El trabajo sindical empresa a empresa es fundamental para la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya como herramienta para defender el empleo y mantener el tejido industrial en Catalunya, a la vez que para avanzar hacia un futuro cambio de modelo productivo en nuestro país. Así se ha demostrado en el transcurso de los últimos meses, en que la FI.CCOO.CAT ha tenido que afrontar varios procesos de negociación y movilización ante los anuncios de despidos y de cierre, y la decisión de algunas multinacionales de abandonar la producción en Catalunya. La estrategia de la Federación, en estrecha colaboración con sus secciones sindicales, ha permitido llegar a buenos acuerdos y mantener la actividad de estas empresas en nuestro territorio. No ha sido una tarea fácil, y se ha conseguido, en muchos casos, forzando a la Administración catalana a intervenir en defensa de los puestos de trabajo y de la industria, y a exigir a las multinacionales alternativas industriales como las planteadas por CCOO. En la página siguiente se detallan algunos de los principales acuerdos alcanzados fi
6
ı
L’EINA SINDICAL
SITUACIÓN INDUSTRIAL SHARP - julio de 2011
DERBI - julio de 2011 El grupo PIAGGIO anuncia en marzo su decisión de trasladar la producción de las plantas de DERBI de Martorelles a las plantas italianas del grupo. En mayo, DERBI presenta el ERE para el cierre de sus factorías.
Lo más destacado del acuerdo: 4 Se ha evitado el cierre de las plantas catalanas: se recoge el compromiso de la multinacional de mantener la fabricación de motos hasta el 30 de julio de 2012 y de buscar, durante este periodo, una alternativa industrial para dar continuidad a la actividad y los puestos de trabajo, sin descartar la elaboración de una estrategia propia de continuidad. 4 Se acuerda un plan de prejubilaciones y el compromiso de que cualquier ajuste de plantilla a las necesidades productivas de DERBI se hará con medidas no traumáticas.
SHARP anuncia en junio su decisión de abandonar la fabricación de televisores en su planta de Sant Cugat del Vallès y mantener solo el área comercial y el departamento de I+D para el desarrollo de productos para el mercado europeo de televisores LCD.
Lo más destacado del acuerdo: 4 Se ha evitado el fin de la actividad productiva de la planta mediante la transferencia de los activos productivos y las instalaciones a CIRSA, lo que ha permitido la subrogación de unos 100 trabajadores y trabajadoras. 4 Se mantiene la red comercial y la potenciación de la ingeniería propia con la creación de la nueva empresa Sant Cugat Technologic Center, participada al 100% por SHARP, que ha posibilitado el mantenimiento de la mayoría de puestos de trabajo. 4 Para el resto de trabajadores y trabajadoras se plantea un plan de prejubilaciones y de bajas voluntarias incentivadas.
Otro caso destacado: YAMAHA ALSTOM TRANSPORTE - julio de 2011 Con su tenacidad y gran capacidad de movilización y el apoyo de la Federació d’Indústria, la Sección Sindical de CCOO en Yamaha ha conseguido abrir un proceso de negociación, con la tutela y la participación de la Generalitat, que ha dado un giro radical a los planteamientos iniciales de la multinacional. Esta negociación ha posibilitado abrir un proceso para buscar alternativas industriales para asegurar la continuidad de la actividad y mantener el empleo de la planta de Palau-solità i Plegamans, así como garantizar las indemnizaciones a los trabajadores y trabajadoras, si como consecuencia del plan industrial de futuro han de ser traspasados a otra empresa. Yamaha anunció en enero su decisión de cerrar la planta de Palau-solità i Plegamans y trasladar la producción a Francia. En marzo presentó el ERE para la extinción de contratos y cierre, que retiró en abril, ya que no había justificación para su aprobación.
La multinacional francesa presenta un ERE en junio para la extinción de 390 contratos de trabajo en la planta de Santa Perpètua de Mogoda, lo que representa despedir a la mitad de la plantilla, con lo cual se pone en riesgo la continuidad del centro de trabajo.
Lo más destacado del acuerdo: 4 Se ha reducido el número de personas afectadas a 200, de modo que se garantiza el volumen de plantilla considerado como masa crítica necesaria para asegurar la viabilidad de la factoría. 4 Se acuerda la materialización de las bajas mediante prejubilaciones, traslados voluntarios a otros centros de ALSTOM España y Europa, y bajas incentivadas voluntarias. 4 La empresa asume el compromiso de desarrollar el plan industrial acordado.
CONSULTA TODA LA INFORMACIÓN SOBRE ESTOS ACUERDOS EN www.industria.ccoo.cat L’EINA SINDICAL
ı
7
Federació jove, Federació en present. NO ENS RESIGNEM!
La FI.CCOO.CAT reivindica el paper dels i les joves en el mercat laboral i en l’activitat sindical L’actual situació de crisi econòmica i les reformes legislatives recents en els àmbits laboral i social han facilitat que els empresaris aprofitin l’avinentesa per retallar els drets i les condicions laborals dels treballadors i treballadores, i per intentar debilitar les organitzacions sindicals. En aquest escenari el col·lectiu de persones joves és un dels més afectats per la precarietat laboral i amb els índexs d’atur, temporalitat, baixos salaris i sinistralitat més elevats.
Tal com reivindica la campanya confederal “No em resigno”, els joves de CCOO fem una crida perquè reaccionem davant l’atur, contra la precarietat, per l’accés a l’habitatge i enfront de la falta d’oportunitats.
Per aquesta raó, la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya vol consolidar un marc de trobada per poder debatre i treballar amb els joves la situació del mercat de treball, les condicions laborals a les empreses, les polítiques laborals i industrials o el nou model organitzatiu de CCOO per fer front a la situació actual. En el marc d’aquest espai, la FI.CCOO.CAT i Acció Jove han organitzat una jornada de treball i de reflexió per reivindicar i impulsar el paper de les persones joves en el mercat de treball i en l’àmbit d’actuació sindical, en general, i de la Federació d’Indústria, en concret. Aquesta jornada ha servit per analitzar a fons la necessitat d’impulsar polítiques actives per als joves i de reorientar i replantejar la formació professional existent, per fomentar l’esperit crític i per promoure la participació activa dels joves en el si del sindicat. Les conclusions que se n’han extret i les propostes plantejades s’incorporaran als criteris per a la negociació col·lectiva del 2012 fi
! a tu c a i ’t a z it n a rg o , ’t a n ig Ind
Com afecten les diferents reformes desreguladores als joves? Les reformes recents no creen ocupació, la fan precària: 4 Faciliten i abarateixen l’acomiadament, sense penalitzar la temporalitat injustificada. 4 L’atur augmenta. Actualment, més de 4 de cada 10 joves estan a l’atur. 4 Els incentius a les empreses per contractació indefinida no han suposat un increment substancial de la contractació indefinida de joves en situació d’atur. 4 Més del 90% de la contractació nova a menors de 30 anys és temporal. 4 L’encadenament de contractes condemna els joves a la temporalitat. 4 La modificació de l’edat màxima dels contractes de formació suposa legalitzar l’ús abusiu dels contractes de pràctiques.
Quina és la realitat dels joves als nostres sectors?
Per què és important organitzarse dins i fora de l’empresa?
4 Actualment, tenim 2.377 afiliats menors de 30 anys en els sectors del metall, la mineria i l’energia elèctrica.
4 Com més siguem, més serà la nostra força per millorar les nostres condicions laborals a l’empresa i les nostres condicions generals de vida.
4 259 treballadores i treballadors menors de 30 anys són delegats de la FI.CCOO.CAT. Per què és important tenir delegats i delegades joves? 4 Perquè el sindicalisme necessita regenerar-se constantment. 4 Perquè els joves tenen problemàtiques i necessitats específiques. Ningú millor que els mateixos joves per representar-se i lluitar per millorar la seva situació. 4 Perquè no es perdin els drets conquerits per les generacions anteriors i se’n guanyin de nous.
4 Estaràs més protegit davant de les decisions de l’empresa. 4 Perquè és l’expressió d’una necessitat, la solidaritat davant la falta de protecció, i l’expressió de la confrontació d’interessos en el món del treball. 4 La nostra unió i la nostra implicació en el treball sindical ens donen la força necessària per mantenir i ampliar els nostres drets. 4 La força de CCOO és la teva sumada a la de la resta de persones que s’associen en el nostre projecte sindical.
EDICIÓ: Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Via Laietana, 16, 3a, 08003 Barcelona. Telèfon 93 481 27 96. Fax 93 268 40 42. CONSELL EDITORIAL: Javier Pacheco Serradilla, Miquel Puente Salvadó, Meritxell Arcos. REDACCIÓ: Meritxell Arcos, industria@ccoo.cat. PRODUCCIÓ: Carmen de Hijes. Dipòsit legal: M-25757-2009. Tirada: 31.600 exemplars