IES DAMIÀ HUGUET
Pàgines uep!
curs 2012-2013
REVISTA 13
Torrada de Sant Antoni a l’institut dins l’horari lectiu, pàg. 20
L’IES Damià Huguet rep el certificat de qualitat, pàg. 5
Els fills de les professores, pàg. 13 D’on provenen els nostres llinatges? pàg. 14
L’exalumne Sebastià Portell estrena una obra de teatre, pàg. 6
Els alumnes i professors, satisfets amb el lloc on viuen, pàg.16
Les parelles lingüístiques ja funcionen, pàg. 8 Vuit alumnes excel·lents, pàg. 9
Clàudia Delgado, futbolista pàg. 7
Receptes de cuina internacional, pàg. 19
2
PRESENTACIÓ
PÀGINES UEP
EDITORIAL
PÀGINES UEP! IES DAMIÀ HUGUET Camí des Revellar s/n Codi Postal 07630 Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85 Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló, Magdalena Juan, Margalida Mayol Maquetació: Jaume Lladó. Fotografia: Agustina Sánchez Col·laboradors: Monserrat Alcaraz, Daniela Almagro, Rafel Bauzà, CNL, Martí Crespo, Mireia Escalas, Antoni Fernández, Guillem Galmés, Kevin Guarachi, Hasnae Laaraj, Antoni Janer, Magdalena Juan, Miquel Lladó, Antoni Noguera, Amber Phillips, Bàrbara Rigo, Eduvigis Torres, Miquel Vanrell, Francisco Vicens, Catalina Vidal Dipòsit legal: PM. 1653-2010
PÀGINES UEP! vol ser una publicació independent i plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva de la persona que els signa. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès per a la comunitat educativa.
Encara pot anar pitjor Hem començat aquest curs amb unes condicions sensiblement pitjors que les de l’any passat. Al nostre centre tenim vuit professors menys per un nombre d’alumnes pràcticament igual. Això significa que hi ha més alumnes per grup i els professors han de fer més hores de classe, la qual cosa es tradueix en menys atenció individualitzada per a cadascun dels alumnes. L’esperança que la cosa pugui millorar de cara al curs vinent és poca ans, altrament, les notícies que ens arriben poden significar un empitjorament. A més a més de les retallades que hem patit tant del govern central com de l’autonòmic, s’auguren canvis legislatius que no semblen que vagin en la bona direcció. El ministre Wert impulsa una nova llei d’educació, la LOMQE, amb l’objectiu d’apujar la qualitat de l’ensenyament, però que es fa sense consens ni amb la comunitat educativa, ni amb les forces polítiques de l’oposició. Per tant tendrem una llei provisional que tornarà ser canviada tan bon punt hi hagi un canvi en el govern central. I això no és bo. Per poder fer feina de forma efectiva cal un marc legislatiu estable elaborat
RAONAMENT FILOSÒFIC
El “res” i el ser És correcte dir que no menjar res és no menjar cap cosa? No, ja que res és cap cosa i, si ho pensam detingudament, no menjar cap cosa implica menjar alguna cosa ja que és una doble negació i si ho pensam lògicament té un sentit negatiu, implica un sentit positiu. Quan algú agafa, per exemple, un tros de formatge gruyêre i hi
CURS 2012-2013
ha un forat i se'l menja ( només el forat); què ha menjat realment? Formatge o res? El "res" és un concepte molt abstracte; si busquem "res" en un diccionari trobem un parell de definicions; absència de cosa en un espai i temps determinats, cosa de poca importància, etc, però si "res" és cap cosa per què trobem definicions? La gent usa
amb el màxim consens possible. Si els professors han de fer un esforç d’adaptació als nous temaris i metodologies per dos o tres anys i després s’ha de tornar a canviar, no anam bé. Cal un debat serè i tranquil, primer de tot sobre els objectius que ens volem marcar com a societat per a la formació dels ciutadans del futur i, en haver aconseguit una postura comuna o gairebé majoritària, crear un marc legal estable que ho permeti, sense el perill que pugui ser trastocat en el proper canvi de govern. A més a més cal el compromís de totes les forces polítiques de dotar la llei d’un pressupost suficient per poder-se dur a la pràctica de forma eficient i eficaç, sense tudar doblers públics, evidentment, però també sense escatimar els recursos necessaris per a que els nostres alumnes rebin la formació que necessiten per integrar-se dins la societat del segle XXI amb garanties d’èxit professional, sí, però també, i tal vegada és encara més important, personal i social. Només així construirem una societat més justa, més democràtica, més lliure i, sobretot, més feliç.
el terme "res" per fer referència a cap cosa, però quan diu "no-res" vol fer referència, també, a cap cosa, però si ho pensam no és així, és just el contrari, per exemple, si una persona "menja res" ha de deixar de menjar, però si vol " no menjar res" ha de menjar alguna cosa, per aquest motiu diem que el concepte"res" és tan abstracte. Una qüestió que em plantejo és: a quin moment podem dir que una cosa deixa de ser aquesta cosa i passa a ser res? És a dir, a quin moment podem dir que una cosa deixa d'existir? La resposta és difícil ja que sempre que una
cosa canvia passa a ser una altra cosa i per tant passa a rebre un altre nom, i sempre igual, per exemple: si una poma la deixam que es faci malbé anirà desintegrant-se, primer l'anomenarem poma, després poma podrida, residus de poma, pinyols de poma, àtoms... Podríem concloure dient que el "res" és com un forat en un formatge gruyêre sabem que existeix però no podem definir-lo clarament perquè és un concepte que ens pot contradir amb negacions. Francisco Vicens Sánchez
CURS 20102-2013 En els darrers anys, el conegut parc temàtic de Disney, ja sigui a París, com als Estats Units com en qualsevol altre lloc del món, ha esdevingut un lloc paradisíac per als infants que volen anar a passar uns quants dies a un lloc on tot els sembla màgic, encantador i divertit. És a dir, aquesta cadena de parcs temàtics ha esdevingut la utopia perfecta per als infants d'avui en dia, encara que només es pugui gaudir amb una o dues setmanes depenent del poder adquisitiu dels progenitors dels infants. Els infants i no tan infants que van allà, pensen que van a un lloc on poden fer el que els dóna la gana sense haver de donar explicacions a ningú, ja que, segons ells, han pagat l'entrada. Per poder anar a aquests llocs has de tenir almenys un mínim de respecte envers els treballadors, dels quals parlarem més envant, que es guanyen la vida fent Aquest dilluns comença a Dubai (Emirats ârabs Units) un nou congrés de la Unió Internacional de les Comunicacions (ITU), l'organisme de les Nacions Unides (ONU) encarregats de regular les tlecomunicacions internacionals entre administracions i empreses operadores. Els ministres responsables de Comunicació dels 193 estats mundials hi han de debatre, fins al dia 14, els principals desafiaments del sector en una època de creixement exponencial. En l'ordre del dia hi ha la voluntat de revisar l'actual reglament de les telecomunicacions, vigent des del 1988 i que funciona com a tractat mundial vinculant: s'hi fixen les principis pels quals es regeix el trànsit internacional de veu, dades i vídeo, i s'hi estableixen els pilars per a la innovació contínua i el creixement d'aquest mercat. Aquest reglament efectivament, es va negociar per última vegada a Melbourne ( Austràlia) f a un quart de segle i hi ha consens respecte a la
OPINIÓ
DRETS LABORALS
Disneylandia, utopia per a uns, infern per a uns altres feliços els infants i no és just que un nen malcriat els hagi d'amargar el desenvolupament de la seva labor. També crec que s'ha de tenir cura de les instal·lacions ja que això duu un manteniment per si sol que ja val bastants diners, perquè véngui la gent a fer-ho malbé perquè els dóna la gana i haver d'incrementar el pressupost en aquest tipus de labors. El que els visitants poden veure com un lloc ple d'alegria i diversió, per als treballadors pot ser un autèntic infern. Sense ficar-nos gaire entre bastidors, com es diu en l'argot de l'espectacle, basta veure les recreacions dels
personatges més famosos de Disney ( Mickey Mouse, ànec Donald, Gofey, etc) que et donen la benvinguda al parc, et pots fer fotos amb ells i totes aquestes històries, no són més que empleats normalment immigrants que cobren un salari mínim que pot rondar entre els 700 o els 800 euros que encara que estiguin en ple estiu morts de calor dins les disfresses, que han de fer cas a tots els nens que s'hi acostin encara que aquests siguin malcriats i es pensin que allò només són joguines. Si ja ens endinsam més dins el que seria el manteniment del parc, cal dir que hi ha molta de feina de
LA XARXA
Lluita pel control d’Internet necessitat d'actualitzar-lo per reflectir el panorama radicalment diferent de les tecnologies de la informació i la comunicació d'aquest començament del segle XXI, segons que exposa la ITU. I és que la normativa vigent, firmada per 178 països el llunyà 1988, alertava aleshores d'una reducció del 15% en l'ús del fax i s'esperonava apromoure la xarxa, encara en fase embrionària i gens popularitzada. En aquesta actualització, amb tot, hi ha nombroses sospitesque alguns països, secundats per grans actors de la indústria, facin pressió perquè internet quedi d'alguna manera sota l'autoritat de l'agència de l'ONU, en detriment de la naturalesa lliurei independent de la xarxa des del seu origen. Això és el que han denunciat fins ara
representants d'estats occcidentals i d'organitzacions de drets civils i per la llibertat d'expressió, que consideren que hi ha un veritable moviment promogut principalment per Rússia, la Xina i alguns països musulmans per mirar d'expandir l'autoritat de la ITU en el terreny de la regulació d'internet, perquè en controli, en última instància, l'interruptor. De fet, un esborrany de proposta en aquesta línia, elaborada de portes endins, ha mogut molta polèmica abans del congrés i ha generat una pugna diplomàtica, per sota dels radars, entre els estats que la secunden i un heterogeni bloc de països i entitats que ja han expressat l'oposició a uns canvis que podrien obrir la porta als governs a restringir o blocar informació que circuli per internet.
PÀGINES UEP!
3
tallar la gespa, fer el parc net, comprovar el funcionament de les atraccions, en fi una gran tasca que aquestes companyies com Disney la manen a persones a les quals donen un salari mínim per tal de tenir les menys despeses possibles. Per concloure vos vull convidar a reflexionar cada vegada que aneu a un parc d'aquest tipus ja sigui Disneylàndia, Port Aventura o el que sigui, a veure si és just el que es fa en aquest parc temàtic amb els treballadors, amb quines condicions laborals els tenen i sobretot, inculcar els vostres fills el respecte cap a aquests personatges, que és com els veuen ells, ja que són persones com nosaltres que només intenten fer la seva feina com qualsevol altra persona en el món que en tengui. Miquel Vanrell, 2n Batx. B
En contra d'avançar cap a un sistema que introdueixi per primera vegada el dret dels governs a controlar les comunicacions en línia o a interrompre l'accés als serveis d'internet, s'han mobilitzat des de fa setmanes molts grups d'activistes en favor de la llibertat d'expressió. És el cas de la Declaració per protegir la Llibertat Global a Internet, signada per milers de persones, o la petició en línia "Stop the net grab", llançada el 12 de novembre per la Confederació Sindical Internacional (ITUC) i Greenpeace, per exposar directament al secretari general de l'ONU, Ban Kimoon, l'objecció a establir una mesura de control d'Internet que podria amenaçar perillosament la xarxa tal com la coneixem avui. Sharran Burrow, secretari general de la ITUC, ho té clar:" Si no actuem ara, el nostre dret de comunicar-nos lliurement i compartir informació pot canviar per sempre." Martí Crespo
4
PÀGINES UEP
NICOLA BUKOWSKA, 1R BATX. A
Sorprèn constatar com part del nostre alumnat de 2n de batxillerat demostra una gran capacitat autoorganitzativa i de mobilització a l'hora d'exigir un viatge d'estudis durant el període lectiu (tal com feren en la protesta del passat dia de Sant Antoni al pati), i en canvi la renouera presència d'alguns dels protagonistes es troba tant a faltar a l'hora de fer pinya amb el professorat en accions reivindicatives de la mateixa simbòlica sonoritat però molta
OPINIÓ
VIATGES D’ESTUDIS
Pixar fora de test més rellevància social. Fins a un cert punt, la indignació dels adolescents és comprensible des d'una lògica també una mica infantilista i potser sobrada de paternalisme -tot s'ha de dir-, que s'ha estès als centres educatius
com una taca d'oli durant els darrers anys: no debades part del professorat ha entès, amb el vistiplau de moltes famílies i el consentiment de l'Administració, que els tradicionals viatges d'estudis s'havien de fer durant el
CURS 2012-2013 periode lectiu i no durant les vacances, al contrari del que era habitual no fa tant de temps. De fet, quasi cap dels professors actuals (ni tan sols els més joves) viatjaren mai com a alumnes -i això, els que pogueren fer-ho- en època de classes, i sovint era l'AMPA qui s'encarregava d'organitzar aquests viatges. O sigui que aquestes sortides, més que una mena de dret adquirit i ara trepitjat per una perversa voluntat docent, no són més que una activitat voluntària de comprensible motivació per al jovent implicat però d'escassa rellevància per a la resta, i manco en un moment com l'actual, quan en nom de la crisi treballadors i ciutadans assistim com a convidats de pedra a la destrucció planificada i immoral dels serveis públics bàsics i de la universalitat dels drets. Ara que és més necessari que mai, doncs, fer pedagogia de la protesta, convidaríem el nostre alumnat a fer una reflexió no sobre la forma de dur-la a terme (que ja hem vist tots que n'han sabut) sinó sobre el contingut d'aquesta: contra què val la pena fer renou? Contra els companys que no poden pagar un viatge...? Contra els professors que organitzen, més enllà del que se'ls exigeix, activitats educatives i de convivència on tots els alumnes són tractats per igual...? Contra els Claustres que decideixen fer paleses davant de la societat les vergonyoses retallades en educació pública...? Cal reflexionar-hi, perquè si no ja hem perdut tots. La lluita per quin tipus de centre volem no és, no ha de ser, entre alumnes i professors -com si no fóssim igualment membres de la comunitat educativa i tenguéssim, uns i altres, interessos divergents; i molt manco entre el col·lectiu docent. Tampoc no està exempta d'autocrítica. Però ens queda un llarg camí, molt llarg, de resistència, i els motius de les nostres protestes, quan són profundes, hauran d'anar també carregats d'alternatives. Benvinguts a la realitat. Eudivigis TorresAntoni Noguera, Bàrbara Rigo, Monserrat Alcaraz
CURS 2012-2013 Fa quatre anys ens embarcàrem amb un nou projecte empesos per les ganes d’aprendre nous sistemes de treball per aplicar dins el sistema educatiu sense allunyar-nos de la política del nostre centre i posar ordre a tot allò que ja es feia (que no és poc). Així, ens capficàrem en el que es diu la Gestió de Qualitat, basada en la norma ISO 9001:2000 que dirigeix AENOR. I què és la Gestió de Qualitat, vos demanareu? Idò és un sistema que intenta implantar una metodologia de treball, operativa i de coordinació, basda en l’elaboració de processos (organitzats per àrees de treball) on s’hi especifiquen totes les activitats que es fan al centre, els procedimenst i els recursos que les sustenten. Són com una guia de les accions de treball de Bartolomé Obrador Rodríguez és un cubà fill de mallorquins que varen emigar a l’illa caribenya quan les coses anaven malament per Mallorca. Però el món canvia i quan les coses van anar mal dades a Cuba va retornar a la llar dels seus avantpassats amb tota la seva família cubana. Una néta seva que estudia al nostre intitut l’ha entrevistat perquè ens conti la seva experiència. - Per què els teus pares se’n varen anar d’Espanya? En el temps que ells se’n varen anar, no hi havia feina i varen haver d’emigrar a Cuba. - Vares néixer a Cuba? Sí, a la capital. -Com va ser la vida dels teus pares a Cuba? Tot els anava molt bé, teníen un fàbrica de sabates a la capital, fins que va arribar el comunisme i els la varen tancar. - A ca teva conservàveu el mallorquí? Per part de la meva mare no, però per part del meu pare sí. Ell sempre em xerrava en mallorquí, però amb la meva mare xerrava el castellà. -Com va ser la teva vida a Cuba? Molt bé, la veritat, perquè jo vaig estudiar allà comptabilitat i em vaig fer director de banc, i vaig treballar en això molt de temps. Vaig tenir els meus fills,
CRÒNICA
PÀGINES UEP
5
Certificació
IES Damià Huguet: un centre Q qualsevol professor amb la intenció d’anar tots cap allà mateix: oferir la màxima qualitat al centre i que els alumnes i les famílies en siguin les beneficiàries. Amb això hem aconseguit posar ordre a tota la documentació que es genera i a la que ja hi havia. El treball en grup i la coordinació de tots ha fet que, després d’aquests anys de tasca i havent passat pel sedàs de quatre auditories, ens donassin la certificació: que som un centre amb Q! La Q de qualitat.
Document que certifica que el nostre centre ha obtingut la certificació de qualitat ISO 9001:2008
Catalina Vidal
Bartolomé Obrador: retorn als orígens
Un cubà descendent de mallorquins que va tornar a la terra dels pares però la situació a Cuba va empitjorar i vaig haver de venir a Espanya, al lloc on vàren néixer els meus pares. - A quina part de Cuba vivíeu? Vivíem a l’Havana. -Per què te’n vares tornar anar de Cuba? Jo me’n vaig anar perquè allà no es podia viure. Tenia els meus fills i els meus néts i vaig pensar en donar-los una qualitat de vida millor i els vaig dur a Espanya a poc a poc. -Com vàres poder dur la teva família? Al temps que la vaig dur, la gent podía sortir de Cuba legalment, i vaig aprofitar i dur-la a poc a poc. -Has tornat alguna vegada a Cuba? Sí, hi vaig anar dos pics. -Quan hi vares tornar, com vares trobar allò després de tant de temps? Quan vaig tornar, la situació no havia canviat gaire. La ciutat era molt bruta, la gent no té gaires doblers, però és
Carnet de Bartolomé Obrador de la seva època cubana
feliç. Les cases eren iguals, menys la part turística i qualsevol persona nota la diferent qualitat de vida que hi ha a un lloc i a l’altre. - Per què trobes que la vida està tan malament a Cuba, actualment? Perquè el comunisme deixa molt poca llibertat als ciutadans, i hi ha molta fam.
-Creus que milloraran les coses? Ara mateix no, he perdut tota la fe en això. Però esper que qualque dia canviï. -Penses tornar, qualque pic, anarte’n a viure a Cuba? La veritat és que no, a Espanya estic molt bé i m’he acostumat molt ràpid a aquí. Daniela Almagro, 3r ESO C
6
ENTREVISTA
PÀGINES UEP
CURS 2012-2013
Sebastià Portell, exalumne del nostre institut s’estrena com a autor teatral
El públic comença a aplaudir amb totes les seves forces. Les actrius saluden i l’autor els entrega un recordatori de l’obra. Les cortines de l’auditori es tanquen indicant que la funció ja ha acabat. Als seus vint anys, Sebastià Portell està cursant tercer de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i primer de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC. Ha escrit un llibre de contes, Entre tu i jo, gris, el qual es va presentar en versió teatral l’any 2010; ha estat finalista al premi Pare Colom 2012 de teatre amb l’obra La mort de na Margalida, inspirada en la cançó popular i publicada aquest octubre; i en darrer lloc, dia vuit de setembre de l’any passat va estrenar l’obra Un torrent que era la mar a l’Auditori Municipal l’Esponja de ses Salines, interpretada per Maror Teatre. També es va representar al Teatre Escènic de Campos dia 29 de desembre. Ambientada a Vilamar del Migjorn, Un torrent que era la mar narra la història d’un poble que en temps de guerra manca d'homes, i ho fa a través de les veus de quatre dones: Magdalena, interpretada per Catalina Amengual, que ha vingut a viure al poble per amor i es troba amb una guarda de bojos que asseguren que el torrent del poble és la mar; Catalina, interpretada per Maria Lourdes Clar, explica, condicionada per la mort recent del seu fill, que les coses que passen en temps de guerra val més oblidar-les; Immaculada, interpretada per Antònia Aina Roig, representa la figura de dona adinerada, xafardera i hipòcrita i, finalment, escoltem la veu
LAURA ROSSELLÓ GARCIES
“Escriure Un torrent que era la mar m’ha ajudat a exterioritzar opinions que no sempre surten a llum”
D’esquerra a dreta: Maria Lourdes Clar (Catalina), Antònia Aina Roig (Immaculada), Catalina Amengual (Magdalena), Maria Olivia Schweiss (Esperança) i Sebastià Portell.
d’Esperança, interpretada per Maria Olivia Schweiss, que viu en un món apartat de la realitat en què dóna vida a les seves falses esperances. Actualment Sebastià està adaptant l’obra per convertirla en novel·la. - Un torrent que era la mar és una obra amb un títol, com a mínim, curiós que té un pes prou important dintre de l’obra. En què vas trobar la inspiració per escriure aquest drama? Per una banda, la meva principal inspiració és la idea del Poble, en majúscules. L’argument de l’obra no és més que un conglomerat de pensaments, situacions i estereotips que encara avui es poden detectar a l’ambient rural. Si he de donar algun títol, puc referir-me a la popular i més que arrelada ‘Jota marinera’, els vou-veri-vous
mallorquins, les cançons de ximbomba, les novel·les de Blai Bonet i Maria-Antònia Oliver i qualsevol cançó de na Maria del Mar Bonet. - Aquesta obra és plena de missatges realistes però, per a tu, quin és el més important o el que voldries que els espectadors captessin amb més força? No m’agradaria imposar cap idea per damunt de la percepció dels espectadors, perquè crec precisament que la gràcia del teatre i la literatura és jugar amb els significats. De totes maneres, estaria molt content si aquests, en acabar de veure l’obra, reflexionassin sobre el seu rol a la comunitat o sobre si realment viuen lliures o no. Voldria donar un missatge de llibertat i també d’homenatge a totes les dones que han estat o encara
ara se senten totes soles. - Vas apostar per introduir música catalana i popular a l’obra... Sí, totes les cançons són del nostre cançoner popular i estan cantades per dones. Aquests dos components, la feminitat i la ruralia, són el que em va convèncer per fer aquesta tria; una obra de teatre comprèn moltes més coses que text i interpretació, i absolutament totes han d’anar en concordança per expressar millor cada idea. - Què suposa per a tu haver escrit Un torrent que era la mar? Per mi suposa una gran satisfacció. A part del plaer de plantejar-la, redactar-la o fer una mica de recerca sobre mites de la nostra cultura, també m’ha ajudat a exterioritzar pensaments i opinions que no sempre
CURS 2012-2013 surten a la llum si no és mitjançant la creació. Aquesta obra m’ha servit per donar-me a conèixer una mica de cara al públic, però també per conèixer-me millor a mi mateix. - L’obra ha tingut una gran acceptació per part del públic. T’anima això a continuar escrivint? La veritat és que l’acollida ha estat sorprenent. Fins i tot les persones que pensàvem que podrien sortir ofeses pel text ens varen felicitar després de la funció. Això m’anima a continuar potser per aquest camí de retrat i crítica social, però està clar que si l’obra no hagués agradat a la majoria tampoc no deixaria d’escriure. Baldament el teatre sigui la literatura pública per excel·lència, no crec que els autors ens haguem d’adaptar als espectadors, sinó que la qüestió està en trobar el nostre propi públic -i si agradam a molta gent, encara millor! - La situació en què es troba la cultura al nostre país actualment dificulta, sent un autor “desconegut”, poder estrenar obres a auditoris i teatres. Què en penses d’això?
ENTREVISTA Crec que, com bé dius, la situació és molt complicada, però no acabo d’estar d’acord amb el fet que les coses siguin més difícils per als autors novells. Molts teatres no es poden permetre programar segons quines companyies i autors i comencen a cercar espectacles nous, de petit format -la nostra obra de teatre mateixa no dura més d’una hora- i amb una gran força creativa, potser per un preu més baix. Si els que començam en això estam alerta, aquesta pot esser la nostra oportunitat. Ara bé, tot té els seus inconvenients: a causa de la caiguda en picat de les subvencions culturals i l’apujada de l’IVA, molts d’autors i companyies professionals tenen dificultats per viure del seu ofici d’una manera digna i estable; tal vegada el món de la gestió cultural s’hauria de replantejar... - A l’hora d’escriure, tens alguna metodologia, mania...? A poc a poc en vaig adquirint, sí. De cada vegada m’agrada més esquematitzar les trames que vull tractar i fer molts apunts: al mòbil, a
l’ordinador, en paper... Sempre que escric necessit saber que dispòs de molt temps per fer feina i, preferiblement, escolt música quan escric. - Des de quan escrius? Què et va moure o motivar a començar a escriure? La veritat és que no sé ben bé des de quan escric; de ben petit ja era molt bon lector i m’agradava molt la literatura. Organitzàvem obretes de teatre amb els companys de classe i les escrivia jo. Si hagués de posar una data concreta a partir de la qual vaig començar a escriure de bon de veres, diria que va ser devers l’any 2009, quan vaig encetar el meu primer llibre de contes. De llavors ençà, les motivacions han estat moltes: el desamor, la solitud, l’enyorança, la manca de llibertat, etc. - Tens projectes nous de cara al futur, com ara escriure més llibres o fer més representacions de les teves obres? El dia que no tengui projectes deixaré de ser feliç, si és que ara ho som que crec que ho som. Si tot va bé, durant aquests mesos es tornarà a
Les quatre actrius de Maror Teatre en plena actuació a l’auditori l’Esponja de ses Salines
PÀGINES UEP
7
representar Un torrent que era la mar a diversos teatres de Mallorca i ens estam plantejant fer-la també a algun teatre alternatiu o espai cultural de Barcelona. Pel que fa a escriure més, estic convertint l’obra en una novel·la i he començat la redacció d’una nova obra de teatre: La nació dels escorpins. - Finalment, recomana’ns una novel·la i una obra teatral que per a tu siguin insubstituïbles o essencials com a lector i espectador. Crec que cap persona que entengui el català hauria de deixar de llegir El mar, de Blai Bonet. És l’obra més genuïna, malaltissa i macabra que he llegit mai, però que en el fons retrata el món dels homes i transmet la realitat més bàsica de les persones: som animals i també matam, volem, creim, patim... una obra cabdal de la literatura catalana i de la universal, escrita, casualment, a poques passes de ca nostra. I quant a l’obra de teatre, crec que qualsevol peça de Federico García Lorca és un món i la perfecta amalgama entre allò popular i l’avantguarda artística. Finalment, m’haureu de permetre que faci una mica de propaganda: dia 23 d’aquest mes s’estrena al Teatre Principal de Palma ‘Parasceve’, l’única obra de teatre que va escriure també en Blai Bonet, dirigida per Jeroni Obrador. Jo de vosaltres no me la perdria. - Si vols afegir alguna cosa més... Només puc agrair-vos que m’hagueu fet aquesta entrevista i esperar que puguem parlar de totes les obres que vendran per molts anys més. Hi ha estones que tenc por que els que ens (des) governen acabin enfonsant, pamet a pamet i paraula per paraula, la nostra cultura. Moltes gràcies per tot. Antoni Fernández Canyelles, 4t ESO A
8
CRÒNICA
PÀGINES UEP
CURS 2012-2013
Brindis
La Coral Sant Julià concursa per anunciar el cava Freixenet amb un vídeo de Miquel Oliver En Miquel Oliver és un exalumne de l’IES Damià Huguet que actualment estudia Comunicació i Indústries culturals a la Universitat de Barcelona. Ell ha estat el creador d’un vídeo amb el qual ha participat en un concurs nacional que organitzà l’empresa de cava Freixenet El vídeo havia de mostrar imatges quotidianes de gent que brindava amb cava Freixenet per les festes i celebrava Nadal.
En Miquel, juntament amb la Coral Sant Julià, de la qual forma part, van enregistrar el vídeo brindant per una cançó. Va utilizar Quan somrius, de Josep Thió a la qual li va canviar la lletra per adequar-la als requisits del concurs. D’entre més de dos mil vídeos presentats, aquest brindis nadalenc va quedar en vint-iunena posició gràcies al suport popular rebut a través de les xarxes socials. A més, ha gaudit del reconeixement de la premsa i d’IB3 ràdio i TV. El vídeo ha donat la volta a totes les illes com a tema d''actualitat i ha popularitzat la Coral Sant Julià. CNL
La Coral Sant Julià durant la filmació del vídeo
Llengua
Les parelles lingüísitiques ja funcionen al nostre centre Les parelles lingüístiques són una manera oberta, informal i simpàtica de millorar les pròpies habilitats lingüístiques. Permet als alumnes no catalanoparlants estar en contacte amb parlants nadius, millorar o practicar en situacions de conversa reals. Cada parella pot organitzar-se com millor li convingui i centrarse en les pròpies necessitats lingüístiques.
Permet aprendre expressions col·loquials, que difícilment s'aprendran en una classe de llengua. També en pot resultar una possible nova amistat. Enguany la CNL ha posat en marxa aquesta iniciativa amb un grup d'alumnes voluntaris catalanoparlants . Esperem que l'experiència sigui profitosa per a ambdues parts. CNL
Jocs lingüístics
Passatemps que us ajudaran a millorar el nivell de llengua
El temps del pati es reueixen dins una aula per conversar
2.Explica el significat d'aquestes frases fetes: EX: Allò que tu li has dit ha anat com una seda; n'ha fet tant de cas que ha rectificat de seguida.
b) "No et vaig avisar posat que creia que eres a l'estranger". c) "El regidor de Cultura detenta el càrrec des de l'any passat". d) "No hi ha cap merma en els beneficis de l'empresa". 4. Fer un bon àpat al vespre.
Aquest curs, per mor de les retallades pressupostàries i l’increment de l’horari dels professors, no s’ha convocat el concurs dels jocs lingüístics. Tanmateix, com que hi ha gent interessada, hem decidit proposar-vos les preguntes a la revista perquè us pugueu
entretenir una estoneta cavil·lant i, de passada, millorar el vostre nivell de llengua. Al proper número de Pàgines uep! us en donarem les solucions correctes. Endavant les atxes. A veure si ho feis bé! 1. Perd el temps
(4 lletres)
EX: Si voleu acabar a temps hem de posar fil a l'agulla. 3. Assenyala els barbarismes que hi ha a les frases següents: a) "Només va poder comprar-se un llibre de la llista, i els demés els va deixar encarregats".
Reietó dels indis peruans i mexicans. Característic, d'aquesta regió.
tradicional CNL
CURS 2012-2013
CRÒNICA
9
PÀGINES UEP
Reconeixement de mèrits
Vuit alumnes del nostre centre han acabat la seva etapa educativa amb una mitjana d’excel·lent Durant una sèrie d'anys la Conselleria d'Educació i Cultura ha reconegut els mèrits d'aquells alumnes que han destacat a l'ESO i al batxillerat. Per això va instaurar uns premis extraordinaris que reconeixien públicament els estudiants que havien acabat els seus estudis amb una mitjana d'excel·lent. Al curs passat, emperò, la conselleria va aprofitar l'excusa de la crisi econòmica per suprimir aquests guardons i deixar de premiar els alumnes que havien demostrat esforç, constància i excel·lència al llarg de tota l'etapa educativa. Tanmateix, el professorat no es va resignar davant aquesta eliminació i en el seu discurs d'acomiadament del curs 20112012 la directora, n'Antònia Serra, va voler anomenar públicament aquells estudiants de l'IES Damià Huguet que n'haurien estat mereixedors, dels premis, en el cas que s'haguessin mantingut. Des de Pàgines Uep! ens volem afegir a aquest petit i humil homenatge a aquests al·lots i al·lotes que han treballat de valent per assolir l'excel·lència en els seus estudis. Per això volem
Apol·lònia Barceló
D’esquerra a dreta: Antoni Enric Heinrichs, Maria Burguera, Aina Morant, Sara Schweiss i Gori Camps
donar l'enhorabona als qui, al curs passat, varen acabar l'ESO amb una mitjana d'excel·lent: Aina Morant Lladonet, Sara Alicia Schweiss, Maria Burguera
Mas, Gori Camps Tomàs i Antoni Enric Heinrichs Maquilon i els que varen fer el mateix al batxillerat: Apol·lònia Barceló Ballester, Maria
Antònia Morant
Artigues Font i Antònia Morant Lladonet. Enhorabona a tots. Seguiu així. CNL
Maria Artigues
10
CRÒNICA / SOCIETAT
PÀGINES UEP
Les teulades
Visita d’un poeta
I.
Pau Vadell i Vallbona va venir a l’IES Damià Huguet Pau Vadell i Vallbona va venir a l’IES Damià Huguet dia 19 de desembre, és a dir, el darrer dimecres abans de començar les vacances de Nadal, i la classe de primer E el va entrevistar. Cada alumne li va fer una pregunta. Pau Vadell i Vallbona ens va mostrar uns llibres seus, ens va contar la seva vida i una anècdota que cal resaltar : ens va explicar que ell i dos amics seus es varen tancar a una habitació tres dies a fer un poema de 3.333 versos, una cosa bestial! Els alumnes de primer E vàrem quedar encantats d’aquella xerrada i de conèixer un poeta d’aquí. Ens agradaria molt conèixer més poetes que viuen a Mallorca. Perquè conegueu un poc la seva Dues professores han augmentat la seva família d’ençà que ha començat el curs. Marc, el fill de na Miquela Rigo i en Juan Pedro Campillejo, va venir al món dia vint-i-quatre d’octubre del 2012 i va pesar 3,825 kg. Els seus pares i padrins
Moltes vegades em sobren les teulades. El poetes beuen el doble que la població mundial, el món se'ls fa petit i la respiració espessa. Callar, el silenci, pot ser una satisfacció, però una sala amb vint poetes respirant és com un filtrador de vents damunt un port de muntanya. Els poetes respiren fort i escupen versos, per això la necessitat d'espais oberts. II.-
Pau Vadell Vallbona
Si em qued immòbil durant massa temps em vénen unes ganes bucòliques de menjar. No és que sigui cadavèric, no. Menjar crea moviment. Fa reposar els ulls damunt coses quotidianes. T'apropa a la naturalesa: cardar, beure, anar de ventre... Tot fins que t'acostes a la wii. III.-
obra us posam un poema de Pau Vadell que ens ha agradat molt, i que es diu Les teulades. Guillem Galmés i Miquel Lladó, 1r ESO E
La moral ha desterrat a les bruixes i a les fades del nostre món. Hem de reivindicar la seva feminitat, la seva màgia. Perquè no s'escolten més veus fantàstiques i obviam les fanàtiques?
Naixements
Dues professores de l’institut augmenten la seva família
Marc, el fill de na Miquela Rigo
estan encantats amb el nou membre de la família. N’Elionor, filla de na Maria del Mar Barceló i en Miquel
CURS 2012-2013
Nigorra, va veure la llum per primera vegada dia quinze de novembre i va pesar 3,710 kg. Els seus gojosos pares i padrins i
Elionor, la filla de na Maria del Mar Barceló
el seu germà Gerard són feliços de tenir-la entre ells. Les dues professores estan de baixa per maternitat, però
confiam que qualque dia passin per l’institut amb els seus fills i els puguem veure. CNL
CANVI RADICAL
PÀGINES UEP
Qui és aquesta nina tan composta i seriosa?
Potser si li mirau bé les faccions veureu que no ha canviat tant.
Han passat un parell d’anys, però és inconfusible!
Tal era, tal és! Qui és?
Haureu de filar prim ..., si voleu saber de qui es tracta
Apol·lònia Bonet, Glòria Ràfols, Antoni Noguera , Rosa Vidal D’esquerra a dreta i de damunt a avall:Maria Vicens,
CURS 2012-2013
11
12
PÀGINES UEP
Claudia Delgado va començar amb el futbol quan tenia només 6 anys, jugant a futbol sala i fins als 12 va jugar amb els nins. A partir dels 12 anys es va incorporar a l’equip femení de Campos, al qual hi va estar dos anys; després, 2 anys a Ses Salines; un any amb la Unió Esportiva Collera (en castellà, Unión Deportiva Collerense), a primera divisió, l’any passat va estar a l’Sporting Ciutat de Palma, a segona i enguany juga al Levante Las Planas, a Barcelona El curs passat va deixar l’IES Damià Huguet i no hem volgut que se n’anés sense que ens expliqués un poc de la seva experiència com a jugadora de futbol femení. - Què et va moure a jugar a futbol i no a un altre esport? Claudia Delgado. Realment no ho sé. A casa sempre l’he viscut de prop, però no sé amb exactitud el motiu pel qual vaig decidir jugar a futbol i no a un altre esport. - A Espanya sembla que els esports, i en especial el futbol, ha de ser només cosa d’homes. T’has trobat amb moltes dificultats o la gent t’ha posat moltes traves per poder jugar lliurement? A mi particularment no, però a l’hora de trobar un equip femení en condicions, en una bona categoria (primera divisió o segona), és difícil, perquè a Mallorca només hi ha dos equips: el Collera, amb el qual vaig
ENTREVISTA
CURS 2012-2013
Claudia Delgado
“La gent de cada vegada coneix i entén més el futbol femení” jugar fa dos anys, i Ciutat de Palma; és a dir, si tu realment vols aspirar a jugar en un equip de categoria només tens dues opcions, aquí a Mallorca. Si parlem a nivell d’Espanya, hi ha equips com el Barça, l’Espanyol, l’Atlètic de Madrid..., que juguen a primera divisió, però jugarhi t’imposa sortir de l’illa, cosa que implica haver de cercar feina a fora, si estudies, estudiar a fora, així que realment les opcions que té una jove com jo són aquests dos equips de l’illa. Per altra banda, t’hi han de voler, a aquests dos equips... - Sents que el futbol femení està poc recolzat a Mallorca? Jo crec que ara hi està més que abans. Per exemple, a Ses Salines no hi havia hagut mai un equip de futbol femení i ara mireu-lo des de fa uns quants anys. Es fan seleccions balears amb les quals es va a jugar campionats d’Espanya, i amb la qual jo també hi he jugat. Jo no diria que està tan malament: cada vegada hi ha més equips, cada vegada hi ha més grups que els volen. Però ara, què
“És més fàcil jugar a futbol per a un home que per a una dona”
passa? La crisi. A causa de la crisi els equips no tenen doblers i el primer que lleven són els equips de futbol femení. - La crítica social enfront les jugadores és molt intensa? Crítica social... Depèn. La gent que no coneix el futbol femení el critica dient que això només és cosa d’homes, que les dones no en saben, etc. En canvi, la gent que el coneix, que s’hi està ficada, moltes vegades veus que, amb el temps, veuen què és el futbol femení; veuen que les dones s’impliquen tant o més que els homes en el joc i veuen que no és tan diferent. A més, tal vegada és més fàcil per a un home jugar a futbol femení que per a una dona, perquè un home pot viure només del futbol si juga a primera divisió. Va a entrenar i aquí acaba la seva tasca. Però les dones han de fer feina, perquè els equips no ens paguen. A més, quan arriben a casa després d’entrenar encara han de fer les tasques de casa, perquè encara, avui en dia, la majoria de les feines de la casa les fan les dones. Però crítica..., jo crec que la gent de cada vegada ho coneix més i, com a conseqüència, ho entén més. - Fa poc has acabat segon de batxillerat i ara estudies Educació Social sense deixar el joc. Com ho pots compaginar? Bé, ara ja jug a Barcelona amb el Levante las Planas. Per compaginar-ho t’has de saber organitzar i, sobretot, establir prioritats. En el meu cas, la prioritat era estudiar, perquè aquí no et pots dedicar exclusivament al futbol i, a més, no només és jugar, perquè anar a entrenar i tornar et fa perdre mig horabaixa, i
alguna vegada has de dir: “Avui no puc anar a entrenar perquè he d’estudiar”. Però jo crec que amb organització es pot dur tot. Així i tot, si tu un dia vas a entrenar i tens exàmens, saps que després, en tornar (devers les 11 de la nit), t’hauràs de posar a estudiar fins devers les 2 de la matinada. Per tant, és una vida un poc moguda. - Jugant a un nivell tan alt, quines recompenses obtens? Econòmiques, cap. Així com tots els jugadors masculins de primera i segona divisió cobren, les jugadores de futbol femení no cobrem. Ho fem perquè ens agrada. I perquè penses: “Avui he de jugar contra el Barça” o “Avui he de jugar contra el València” i que potser un dia un equip d’aquests, on sí que paguen, et vulguin fitxar. -. Què és el més gratificant de jugar a futbol? I el que menys? Allò més gratificant és que, a mi, m’ajuda a relaxar-me i a aclarir-me. Si he tingut un dia dolent, anar a entrenar em deixa com nova. Després ho penses i dius: “Mira, ja no és tan dolent com era abans”. I el que menys..., no ho sé. Jo diria que res, no hi ha res que pugui dir que no m’agrada. - En acabar la carrera que vols fer? Cercar una feina comuna o dedicar-te professionalment al futbol ? De moment estudiar, perquè a Espanya, del futbol, no s’hi pot viure. A més, d’això no en vius tota la vida. Cercaré una feina, i, mentre ho pugui dur, seguiré jugant. Crec que la clau és saber organitzar-se. Antoni Fernádez, 4t ESO A
CURS 2012-2013
QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?
PÀGINES UEP
13
En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes. Aquest número hem entrevistat na Llucia Adrover i na Soumia Laaraj. Les preguntes són: 1.Quins records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció?
Llúcia Adrover estudia el grau de Matemàtiques a la UIB
“Encara que només vaig estar dos anys a l’institut m’hi trobava com si hi hagués estat tota la vida” 1-En general tenc molts bons records, m’encantava venir a classe (a quasi totes). Encara que només vaig fer els dos cursos de batxillerat a l’institut, m’hi sentia com si hi hagués estat sempre; a més, quan vas a classe amb els amics de sempre i amb altres de fa poc, però que acabes estimant com si els coneguessis de tota la vida, tot es fa més fàcil. Encara que no tots els moments varen ser una festa, n’hi vaig viure molts més de bons: disfressar-te de monja per a una mostra de cuina, convertir aigua en cocacola a la Fira de la Ciència, i tots aquests petits moments que quan els recordes et poses content i que és impossible que la gent amb qui no els vares compartir els pugui arribar a entendre. 1- Els millors records són les amistats que vaig fer, les mostres de cuina, -me'n recordo que guanyàrem un any-, les excursions que fèiem...Sense oblidar els professors que m'han donat suport per seguir estudiant: Elisenda Pipio, Mili Vega i tots els que he tengut tots els anys a l'IES. 2- Especialista en Allotjament a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears. 3- El curs durava dos quatrimestres, en els quals hem fet assignatures com: Administració i Intervenció, Entorns Ofimàtics, Àrea d'Allotjament, Gestió RRHH I PRL, Anglès, Alemany... En acabar teníem dos mesos de pràctiques en un hotel que
2-Enguany he començat segon del Grau de Matemàtiques a la UIB. 3-Són uns estudis molt teòrics: et donen una gran base teòrica, t’ensenyen a expressar-te de manera molt precisa, es pot dir que t’ensenyen un altre idioma, lliure d’ambigüitats que després t’haurà de servir per resoldre qualsevol problema que se’t presenti, és per això que, encara que la sortida laboral més típica és la de ser professor, moltes empreses, entitats financeres, etc. contracten matemàtics, per aquesta visió tan diferent que se suposa que hem de ser capaços d’aportar en acabar d’estudiar. D’altra banda, també és destacable el vessant filosòfic que tenen les matemàtiques, conceptes com el zero, el buit, tan necessaris
Llucia Adrover
a l’hora de fer matemàtiques, però al mateix temps tan indescriptibles, tan allunyats del que podem arribar a comprendre; i, al contrari del que se sol pensar, números en
veim pocs, sense haver fet mai res de grec, crec que sortiré de la carrera amb el seu alfabet ben après! 4-No sé com va començar, però a poc a poc em vaig anar “aficionant” a les matemàtiques, aquesta bellesa que tan pocs poden arribar a descobrir-hi, aquesta cerca de la perfecció és el que realment em va fer decidir, llegint llibres de biografies de matemàtics, on s’explicaven teoremes, aplicacions a la vida va ser com em vaig ficar en aquest món, i a mi, a més, m’encanta la literatura i quan llegeixes coses com “És impossible ser un matemàtic sense guardar un poeta a l’ànima” (Sofia Kovalevskaya) és molt fàcil decidir-te. CNL
Soumia Laaraj estudià recepció i hoteleria a la UIB
“Amb esforç i confiança aprendre no té límits” nosaltres mateixos havíem triat prèviament i que ens havia acceptat. Però si no teníem un mínim d'assignatures aprovades no les podíem fer. 4. A quart d'ESO vàrem anar a visitar l'Escola, només a l'entrada em va encantar i després de la visita em vaig informar més i gràcies a l'ajuda de n'Elisenda Pipio, na Mili i na Maria Baron he pogut apuntar-m'hi. 5- He estat fent feina tot aquest
estiu en un restaurant, però ara mateix ja no n'hi faig. Ara estic estudiant un curs d'alemany per a millorar l'idioma. He estudiat recepció, perquè, a Mallorca, l'hoteleria té molta sortida al mercat laboral, però això no significa que no tengui intenció d'estudiar altres coses que també siguin del meu interès, encara que no hi tenguin res a veure. A l'etapa d'ESO no tenia ganes d'estudiar, però ara he sabut que
Soumia Laaraj
aprendre no té límits i, amb un poc d'esforç i de confiança en un mateix, es pot aconseguir. Hasnae Laaraj, 4t ESO A
14
REPORTATGE
PÀGINES UEP
CURS 2012-2013
Antoni Janer, qui fou professor de Llatí i Grec del nostre centre fins al curs passat, al darrer Acampallengua celebrat a Manacor, va pronunciar una conferència sobre antroponímica que va tenir molt d’èxit. Pàgines Uep! li ha demanat que, donat l’interès del tema, ens faci arribar un resum perquè el pugui llegir tota la comunitat educativa de l’IES Damià Huguet.
L’origen dels cognoms catalans
Les arrels antroponímiques que marquen una identitat Tot i els antecedents romans, a Catalunya l’ús dels cognoms es començà a generalitzar a partir del segle IX amb el feudalisme. El ventall d’afegitons al nom propi fou infinit, des d’oficis fins a malnoms. Al segle XIX la llei espanyola de registre civil imposà el doble cognom. Fruit d’aquesta època encara hi ha molts cognoms catalans castellanitzats. Per Antoni Janer Torrens. Sense nom no som ningú. Comencem a ser individus a partir de l’assignació d’aquesta mena de tatuatge sonor. Alguns pobles de l’antiguitat preferiren optar-ne per més d’un. A la Grècia clàssica, el pare de la filosofia es deia Sòcrates Pèlida d’Alopece. En aquest cas, el primer nom era heretat de l’avi patern; el segon, del pare; i el tercer al•ludia al municipi de naixement. En altres cultures, en canvi, era més habitual emprar el nom del pare precedit d’una partícula que significava “fill de...”: entre els jueus predominava “bar” (Barrabàs > Bar- Rabàs); i entre els àrabs, “Ben” o “Ibn” (Alè Ben Mustafà o Mahamed Ibn Idris). Els romans arribaren a fer servir fins a quatre noms. Alguns d’ells responien a la màxima supersticiosa llatina nomen omen (“el nom és un presagi”). El primer era el praenomen, que funcionava de nom propi. Generalment, el primogènit rebia el mateix que el del seu pare. N’hi solia haver una vintena, entre ells, Publius (“popular”), Marcus (“propi del déu Mart”) o Tiberius (“propi del riu
Tíber”). A partir del cinquè fill el praenomen era un número ordinal que indicava l’ordre del naixement. Així, hi hagué Quintus, Sextus, Septimius, Octavius... El segon nom era el nomen, que indicava la gens o clan familiar al qual pertanyia
que el gran orador romà del segle I aC prengué del seu avi que tenia una berruga a la cara semblant a aquest llegum; Caesar (“d’abundant caballera”), una ironia tenint en compte que el general que sotmeté les Gàl•lies patia alopècia; Seneca (“vell”) i
La normativització dels cognoms catalans Les lleis de Catalunya, Balears, la Comunitat Valenciana i l’Estat espanyol regulen el canvi dels antropònims. Per exemple, la llei 1/1998 de política lingüística de la Generalitat Catalana diu que “els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció i entre els cognoms”. En aquest cas, l’Institut d’Estudis Catalans és l’encarregat d’emetre les certificacions de correcció lingüística necessaris per fer el pertinent tràmit administratiu als jutjats. La regularització gràfica sempre es fa d’acord amb l’etimologia i amb les normes ortogràfiques vigents d’ençà de la reforma fabriana a principis del segle XX. Així, per a Ribas, Moyà, Bestard, Lladó, Pizà o Pons les formes correctes són Ribes, Moià, Bastard, Lledó, Pisà o Ponç, respectivament.
l’individu, com per exemple Iulius (de la família dels Iulia, “els habitants d’Ílion, Troia” en grec) o Ovidius (dels Ovídia, “els dels bous” en llatí). El tercer nom, cognomen, constituïa una mena de malnom, de caràcter hereditari, que es relacionava amb un ofici, una particularitat física o moral. Sovint era el que identificava més una persona. Destaquen Cicero (“cigró”), sobrenom
Claudius (“coix”). Per acabar, en casos puntuals, hi havia l’agnomen, un nom no transferible que generalment indicava alguna gesta bèl•lica: Africanus (el que havia lluitat a l’Àfrica). Les dones romanes no gaudien d’una identificació tan prolífica. Només se les anomenava feminitzant el nomen del pare -per exemple, la filla de Gai Juli Cèsar fou Júlia. Si n’hi havia més d’una
amb el mateix nom, s'hi afegia l'ordinal que ocupava entre les germanes -per exemple, Julia Prima, Julia Secunda o Julia Tertia-, o bé, si només sobrevivien dues germanes, també s'utilitzava la fórmula Maior o Minor. La penetració del cristianisme dins el món romà provocà una revolució onomàstica amb l’adopció de molts noms hebreus i grecs, popularitzats a través de la Bíblia i de la devoció als sants de la nova religió. Per part hebrea, són noms que en català donaren Eliseu (“Déu és la meva salut”), Jesús (“Déu salva”) o Noemí (“la meva delícia”); i per part grega, Andreu (“viril”). Sebastià (“venerat”) o Eulàlia (“la ben parlada”). Influència germànica Al segle V, amb la caiguda de l’imperi romà d’Occident a mans dels pobles bàrbars, es produí la desaparició dels censos municipals. Fou així com també desaparegué el nom múltiple d’origen romà i s’imposà el nom únic, de tradició germànica. D’aquesta època tenim antropònims visigòtics com Arnau (“cabdill fort”), Albert (“noblesa brillant”), Bernat (“ós fort”), Guillem (“protector”), Robert (“famós”) o Ramon (“protector assenyat”). A partir del segle IX, la necessitat de distingir les moltes persones de nom igual provocà la recerca de sistemes idonis per a no confondre-les. Es va recórrer, doncs, a un afegitó que es coneixeria com a cognom, prenent com a referent el tercer element antroponímic romà. Aquesta vegada, en lloc de malnoms, s’apostà més pels patronímics, derivats del nom del pare. Als documents oficials de l’època, escrits encara en llatí, els individus són presentats amb el nom propi (en nominatiu), seguit del nom del pare (en genitiu). És el cas de Berengarius Raimundi, que equivalia a Berenguer de
CURS 2012-2013 Ramon, és a dir, Berenguer fill de Ramon. Aquesta desinència de genitiu, que en alguns casos era –is, en castellà va donar la forma dels cognoms acabats en –ez. Així, López vol dir fill de Lope; Pérez, de Pedro; i Sánchez, de Sancho. En català, per influència d’una tradició castellano-navarro-aragonesa, tenim els equivalents Llopis, Peris i Sanxís, respectivament. L’ús d’aquests patronímics també fou comú en altres llengües d’Europa. A partir del segle XI l’alta noblesa prengué com a distintiu del cognom el nom de llur feu territorial per mitjà de la preposició de més el topònim. Aquesta tendència, que es començà a generalitzar als comtats catalans a principis del segle XII, anà prosperant gràcies a la documentació legal, sobretot a la notarial, on interessava molt que constés la continuïtat successòria de les generacions que havien d’administrar el patrimoni familiar. Així, els cognoms es tornaren en vertaders llinatges (“propi de la línia”) amb caràcter hereditari. La resta de classes socials no trigaren a apuntarse a una moda que s’estengué amb les conquestes de la corona catalano-aragonesa. Cognoms heterogenis De mica en mica, les referències geogràfiques dels cognoms s’ampliaren a accidents hidrogràfics (Riera, Torrent), orogràfics (Puig, Pujol) o a grups de vegetació (Pomar, Vinyes). També hi hagué cabuda per als En un rànquing de les llengües més utilitzades a Twitter, el català ocupa la dinovena posició, molt per damunt del seu pes geogràfic. Ho diu l'estudi El Twitter de Babel: mapa de les llengües del món a través de plataformes de microblogging, que ha recollit la Universitat de Cornell de Nova York. Els investigadors han desglossat una mitjana de 650.000 piulades diàries per desgranar la pauta lingüística de la vuitantena de llengües que han trobat en més
REPORTATGE sobrenoms (Mut, Calvet, Colom), apel·latius professionals (Ferrer, Pastor), títols nobiliaris (Cavaller), càrrecs (Capellà) o circumstàncies del naixement (Trobat). L’antroponímia
cada família (als Pera se’ls assignava una pera; als Cervelló, un cérvol). I mentre els cognoms s’anaven enriquint, l’elecció dels noms patí un revés important al segle XVI. El Concili de
El masclisme als cognoms A Espanya, al 1999 l’ordre tradicional dels cognoms –primer el patern i després el matern- es modificà d’acord al principi d’igualtat reconegut en la Constitució. Hi ha estudiosos dels arbres genealògics que consideren que aquesta llei acabarà amb les reconstruccions genealògiques. Argumenten que d’aquí a tres generacions ningú no sabrà del cert com es deia el seu besavi. A la resta de món, tot i que hi ha altres disposicions jurídiques que recullen el principi d’igualtat, els drets onomàstics de la dona no sempre es tenen en compte. Encara són molts els països amb un sol cognom com França, Regne Unit, Estats Units, Rússia o el Japó on la tradició masclista fa que predomini el patern.
femenina, en canvi, no fou tan variada ja que la societat feudal de l’edat mitjana encara era fortament misògina. El més freqüent era que les dones portessin la forma femenitzada del cognom patern. Així, una noia de nom Elisabet, filla d'un Ferrer, es convertia en Ferrera. En casarse, però, podia prendre el cognom del marit o afagar-ne dos: el del marit i el patern. Entre els nobles i cavallers aquesta expansió antroponímica generà l’heràldica gentilícia, escuts que remetien als cognoms de
Trento obligà a adoptar, a la pila baptismal, el nom d’un sant de l’Església –d’aquí l’expressió “nom de pila”. Les modes successives imposaren la utilització d’un doble nom per tal d’individualitzar el sant (Joan Evangelista), prenent, en alguns casos, dos noms de sants (Pere Antoni) o anteposant el nom de Maria (Maria del Carme). Tot plegat féu que a poc a poc arrelés el costum de convertir el nom en hereditari per tal de mantenir viva la memòria dels avis. Així, el recent nat, si era nen, agafava el nom de l’avi;
Fets i webs
El català, dinovena llengua més usada a la xarxa social Twitter de cent països. El català s'acosta als 100.000 usuaris a Twitter (twitterencatala.org), segons l'estudi (ves.cat/b9Qv). La primera llengua és, sens dubte, l'anglès. En segona posició, i molt per sota, la
segueixen l'espanyol, l'indonesi i el malai, mentre que el japonès, el coreà, el portuguès, l'alemany, el tailandès i el turc completen el top ten de les llengües més utilitzades a Twitter. Martí Crespo
PÀGINES UEP
15
i, si era nena, el de l’àvia. A casa nostra, l’empobriment onomàstic general es reflecteix en la dita popular “De Joans, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases”. Al segle XX, Joan XXIII (19581963) preconitzà una major varietat en els noms, els quals, a partir d’aleshores, no necessàriament havien de ser trets del santoral. El Concili de Trento marcà un altre punt d’inflexió destacable en l’antroponímia. Imposà la pràctica dels registres parroquials, la qual cosa va propiciar la fixació dels cognoms entre generacions successives. Aleshores, les normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes, fixaren cognoms com Antich, Prohens o Reynés. Al 1870 la llei espanyola de registre civil establia el doble cognom, patern i matern, desmarcant-se així de la norma general a l’Europa occidental de l’únic cognom patern, aplicada ja a Catalunya sota administració francesa. Com que la llengua catalana encara no s’havia normativitzat –la gramàtica de Pompeu Fabra és de 1918-, era habitual que els funcionaris dels registres, sovint castellanoparlants, introduïssin grafies espanyoles estranyes al sistema (Calzada, Piña o Busquets en lloc de Calçada, Pinya o Bosquets, respectivament). Antoni Janer, professor de Llatí i Grec
Apps en català per descarregar a la xarxa www.appsencatala.cat és un espai en què s'apleguen totes les aplicacions mòbils publicades en català, classificades en unes quantes categories i amb vincle directe a la botiga corresponent d'Apple o d'Android.
16
PÀGINES UEP
ENQUESTA
CURS 2012-2013
En aquest número hem volgut conèixer el grau de satisfacció dels alumnes i professors de l’institut amb el seu lloc de residència, per la qual cosa hem plantejat les preguntes següents: 1. On vius? 2. T’agrada allà on vius? Per què? 3.Què canviaries d’allà on vius? 4. Si no visquessis allà on vius, on t’agradaria viure i per què?
La majoria d’alumnes i professors estan satisfets del lloc enllà on viuen, però alguns el canviarien
William Xu Xie, 1r Batx. A 1. A Campos. 2. Més o manco, s’assembla a la majoria de pobles de Mallorca. 3. Les voravies, perquè és difícil circular-hi amb cadira de rodes. Quasi sempre he d'anar pel mig del carrer. 4. A Austràlia, perquè m'agrada el clima i el paisatge.
Sergi Trobat, 2n ESO C 1. Visc a Campos 2. M'agrada més o manco. Per una part perquè hi tenc l'institut i, per altra banda, m'agrada perquè és petit. 3. M'agradaria que fos més gran i que no hi hagués tants de pisos i més xalets. 4. M'agradaria viure a Felanitx a foravila, on hi tenim porcs, ovelles, gallines...
Maria Rosa Mercadal, 2n Batx A 1. A ses Salines. 2 Sí, perquè és un poble molt tranquil i la gent és agradable. A més, està a prop de la mar. 3 M'agradaria que hi hagués més ambient, més llocs per sortir. 4. A Barcelona, perquè és una ciutat més gran i s'hi parla català.
Ivana Gómez, 1r Batx. A 1. A Campos. 2. No, perquè no m'agrada la gent que hi viu, és molt tancada sobretot amb els de fora. 3. M'agradaria que la gent fos més oberta i que hi hagués més "moviment", és massa tranquil. 4. A Alcúdia, perquè és on em vaig criar i allà sí que hi ha "vida".
Antoni Noguera, Departament de Socials 1. Visc al municipi de Llucmajor al costat de s'Arenal. 2. No. Perquè és un clar exemple d'allò que no hauria de ser Mallorca. 3. Les persones. 4. A Lluc. Perquè estaria a prop del cel.
Gabriel Cañellas, 4t ESO D 1. A Sa Ràpita. 2. Sí, i molt, perquè estic tot sol i puc fer el que vull. 3. M'agradaria que hi hagués algun amic en concret i unes pistes per fer esports. 4. A Tarifa o a Lanzarote per poder fer més kitesurf.
Apol·lònia Ferrer, 1r ESO B 1. A Campos. 2. Sí, perquè hi tenc tots els meus amics i no hi ha gaire contaminació. 3. Podrien fer els carrers més nets. 4. A sa Colònia, perquè és un lloc molt tranquil.
Bàrbara Rigo, Departament de Castellà 1. A Portopetro 2. Molt. Perquè és el darrer paradís de Mallorca. 3. A l'estiu prohibiria l'entrada als turistes. 4. A Barcelona, una ciutat cosmopolita, capital dels Països Catalans.
CURS 2012-2013
ENQUESTA
PÀGINES UEP
17
Meiyi Wang, 1r Batx. A 1. A Campos. 2. Es podria millorar. 3. Canviaria moltes coses, com els carrers. 4. No ho sé, hi ha tants llocs al món... M'agradaria viatjar primer per tot i llavors triar.
Joan M. Vanrell, 2n ESO C 1. A Campos. 2. Sí.Perquè visc enmig del poble. 3. Alguns veïns. 4. M'agradaria viure a foravila perquè és molt tranquil.
Andrea Fiol, 4t ESO D 1. A Campos, al camp. 2. En part sí, perquè m'agrada el camp, però en part no, perquè estic apartada dels amics. 3. Que estigués més aprop de Campos, però estic bé així. 4. A Felanitx, perquè hi tenc família.
Margalida Vidal, 2n ESO C 1. A ses Salines. 2. Sí. Perquè és on m'he criat, i allà hi viuen la majoria dels meus amics, tots ens coneixem. 3. Res. 4. A Campos, perquè hi viuen la majoria dels meus amics.
Hasnae Laaraj, 4t ESO A 1. A la Colònia de Sant Jordi 2. Sí, perquè és un lloc tranquil 3. Res 4. A Dubai als Emirats Àrabs, perquè és una ciutat molt moderna.
Bárbara Cancino, 4t ESO A 1. A Llucmajor. 2. Sí, perquè hi tenc els amics. 3. M'agradaria no estar tan enfora del poble. 4. A Dinamarca,perquè la gent és molt amable.
Joan Fontirroig, 2n Batx. B 1. A ses Salines. 2. Sí, perquè és molt tranquil. 3. Res. 4. A Dubai, perquè trob que s'hi està molt bé i està en creixement.
Rocío Reyes, 4t ESO C 1. A la Colònia de Sant Jordi. 2. Sí, perquè és un poble molt agradable. 3. No canviaria res. 4. A Madrid, perquè m'agraden les ciutats.
Francesc Martí , 1r ESO B 1. A ses Salines. 2. Sí, perquè és molt tranquil. 3. Res. 4. A sa Colònia, perquè hi ha la platja.
Joan Burguera, 4t ESO A 1. A ses Salines. 2. Sí, perquè és tranquil. 3. A vegades m'agradaria que estigués més animat. 4. A Campos, perquè hi tenc molts d'amics.
Valentí Sinoae, 1r ESO A Inés Weringa, 1r ESO C 1. A Campos. 1. A Campos. 2. Sí, perquè hi tenc amics. 2. No, perquè no hi ha quasi res 3. L'escola. per anar a comprar. 4. A Palma, perquè hi tenc un 3. Idò no ho sé! oncle. 4. A Los Ángeles està bé! Processos de Comunicació, 2n ESO i CNL
18
PÀGINES UEP
EL RACÓ DELS PARES
CURS 2012-2013
Sebastiana Gomila: dependenta de pastisseria i regidora de l’Ajuntament de ses Salines
“Crec que si seguim així com estam, els nostres fills hauran d’emigrar per poder tenir feina” - A què et dediques i què vares estudiar? Faig feina de dependenta a una pastisseria i forn, i també sóc regidora de l’Ajuntament de ses Salines . Vaig estudiar fins a vuitè de l’antiga EGB i després vaig estudiar Formació Professional Administratiu (FPA). - Per què et dediques a aquesta feina, i no a la que vares estudiar? Perquè quan vaig acabar d’estudiar (FPA) no vaig trobar feina del que havia estudiat, però sí que en vaig trobar de dependenta, vaig fer feina 12 anys a un forn de Campos i ara en faig a un forn de la Colònia de Sant Jordi. - Quines diferències trobes que hi ha entre l’estudi d’ara i el d’abans? Una de les diferències, és que abans l’obligació d’estudiar per als joves era fins als 14 anys, per tenir el graduat escolar. I ara tenen l’obligació d’estudiar fins als 16 anys . - Quins records tens de l´institut? L’institut em deixà bons records de quan jo era una jove que estudiava - Què penses de les retallades que es duen a terme a l’educació? No hi estic d’acord, ja que pens Fa cinquanta anys que es va publicar el desè volum i últim del Diccionari català-valencià-balear (dcvb.iet.cat). El començà mossèn Antoni Maria Alcover (www.institucioalcover.org) el 1901, amb la idea de "reunir fins allà on sia possible, el tresor meravellós" de la llengua. Els primers volums del sovint anomenat "Diccionari AlcoverMoll" es van publicar entre 1926 i 1930, però l'obra començada per mossèn Alcover no va acabar-se d'editar fins al 1962 (www.editorialmoll.cat), tres
Sebastiana Gomila va estudiar Formació Professional administratiu, però sempre a fet feina a forns
que l’educació, igual que la sanitat no han de ser retallades. Les retallades en educació perjudiquen el futur dels nostres fills. - Com veus el futur dels joves? S’han de mentalitzar que han d’estudiar molt per poder treure una bona carrera, i així trobar una bona feina , però
crec que passarà si seguim així com estem ara, que els nostres fills per tenir una feina se n’hauran de anar a països veïnats. - Ens pots recomanar un llibre, una cançó i una pel·lícula ? Una pel·lícula que m’ha agradat molt ha estat Lo impossible, un llibre Los Pilares
Fets i webs
Cinquanta anys del diccionari Alcover-Moll dècades després de la mort del promotor, gràcies a la labor infatigable de Francesc de Borja Moll (ves.cat/bnS4) i Manuel Sanchis Guarner (ves.cat/bnS5). Enguany també s'escau el 150è aniversari del naixement de Mossèn Antoni M. Alcover
(ves.cat/bnS9). Una de les aportacions importants de l'Any Alcover és una nova web (alcover.iec.cat), de l'especialista Maria Pilar Perea, que no es presentarà oficialment fins al 23 d'octubre. Aquest "portal Alcover" de l'Institut d'Estudis
de la Tierra, de Ken Follet, una cançó que em duu molts bon records Paraules d’amor, de Joan Mauel Serrat - Per acabar què t’agrada fer al temps lliure? M’agrada molt llegir i aprendre ball de bot. Rafel Bauzà, 2n ESO C
Catalans (www.iec.cat) conté, en línia, l'edició completa del Bolletí del diccionari de la llengua catalana (1902-1926), que fou la primera revista filològica de la península Ibèrica; i els resultats de les seves sortides filològiques per tot el domini, en particular els seus dietaris, els quaderns de camp i La flexió verbal en els dialectes catalans. Martí Crespo
RECEPTES DEL MÓN
CURS 2012-2013
PÀGINES UEP
19
Els alumnes de l’aula d’acollida volem participar en la revista de l’institut aportant receptes dels nostres països d’origen. Aquí us presentam una selecció de plats típics de la nostra terra que de ben segur us sorprendran, ja que tant la seva elaboració com molts dels ingredients emprats no són gaire coneguts a Mallorca. Bon profit.
Crumble de poma Recepta de Suïssa INGREDIENTS (per a 3 persones): - 3 pomes - 3 cullerades de sucre - 100 g de mantega - 100 g de farina - el suc de mitja llimona - mitja culleradeta de canyella PREPARACIÓ En primer lloc hem de pelar i tallar les pomes a trossets. Ho hem de posar en una safata i s’hi han d'afegir les 3 cullerades de sucre per damunt. Tot seguit hi hem d'afegir el suc de la mitja llimona. Després s'han de tallar 3 o 4 làmines de mantega i també posar-les per sobre de la poma. A continuacióhem de tallar la mantega que ha sobrata trossets i barrejar-la amb la farina. Ha de quedar una textura com d'engrunes, com si fos arena. Si veis que us
Set i mig interpreta l’obra de teatre Moix per llebre, de Pere Capellà La companyia de teatre Set i mig, formada per un grup de professors, exprofessors i alumnes de l'IES Damià Huguet,
Sebastià Portell, finalista del premi Pare Colom
queda la pasta poc espessa podeu afegir-hi més farina. Una vegada aconseguida la textura adequada s’hi ha d’afegir la canyella i s’ha de barrejar. Llavors heu d'abocar aquesta espècie "d'engrunat" a sobre de la poma i s'ha d'enfornar durant una hora a 180oC. Ha de quedar torradet per sobre. Si veis que no us hi queda, posau 5 minuts el gratinador. Es pot servir fred o calent. Pel meu gust, crec que està molt millor, calent! Amber Phillips, 2n ESO A
“Salteñas” Recepta d’Equador INGREDIENTS: Per fer la pasta: - 350 gr de farina - 225 gr de saïm - 125 gr de sucre - 125 grs d' “achiote” bixa - un poc d'aigua tèbia - una mica de sal Per fer el farcit: - 1 kg de carn de vedella - 1 litre de brou de carn - 5 cebes - 350 gr de patates - 120 gr de sucre - 125 gr de mantega - 2 ous - cullerades de ají colorat - comino , orenga ,”palillo”, pebrebò i sal. PREPARACIÓ
presenten l'obra de Pere Capellà, "Moix per llebre". Una obra ambientada als anys 50 que podríem traslladar a avui. El debut de la nova companyia teatral va ser el passat 2 de febrer a l'audotori municipal l'Esponja de Ses Salines. Es varen esgotar totes les entrades. Magdalena Juan Mas, departament d’Orientació
Sebastià Portell Clar cursa actualment tercer de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i primer de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC. Ha escrit un llibre de contes, Entre tu i jo,
Per preparar la pasta de les “salteñas”: Pas 1: posau la farina en un bol amb ¾ parts de mantega, desfeis amb les mans fins que la mantega no es noti. Posau la resta de la mantega a fregir amb l'”achiote”. Pas 2: Afegiu-hi el sucre i la sal, barrejau-ho bé, incorporau-hi l’”achiote” prèviament colat i a poc a poc uniu-ho amb aigua tèbia fins a obtenir una pasta uniforme, es divideix en porcions de 50 g, donau-li forma rodona de pastes i deixau-ho reposar tapat amb film transparent o un plàstic a la nevera o un lloc fresc fins al dia següent. Per escalfar el “jigote”: gris, el qual es va presentar en versió teatral l’any 2010; ha estat finalista al premi Pare Colom 2012 de teatre amb l’obra La mort de na Margalida. Tota la comunitat educativa de l’IES Damià Huguet vol donar-li
Pas 1: Coueu les patates amb la peladura fins que s’estovin, sofregiu la ceba picada en mantega fins que quedin transparents, afegiu-hi una mica de brou calent i condimentau-ho, però no ho saleu, quan trenqui el bull, salau-ho i incorporau-hi el sucre, quan trenqui el bull novament, afegiu-hi la carn mòlta i deixau-ho coure. Sí s'asseca massa afegiu-hi més brou. Pas 2: Bulliu els ous fins que siguin durs. Peleu les patates i ratllau-les, afegiu-ho a l'ofegat i barrejar molt bé, deixau-ho refredar i guardau-ho a la nevera fins al dia següent. Armat de les “salteñas”: Pas 1: Pelau els ous i tallau-los en rodanxes. Estirau les pastes amb forma arrodonida i al centre col·locau-hi una o dues cullerades del “jigote”, una rodanxa d'ou dur, humitejau amb els dits les vores de la massa, uni-les i feu el “repulgue”, pintau-ho amb rovell d'ou i l’enfornau fins que sui daurat en forn prèviament escalfat a 180 ºC. Kevin Guarachi, 2n ESO B
l’enhorabona per aquest accèssit aconseguit i animar-lo a seguir endavant en la seva tasca com a escriptor. CNL
20
REPORTATGE
PÀGINES UEP
Els alumnes de 2n de batxillerat aprofitaren per organitzar una protesta
Torrada de Sant Antoni
Els alumnes de segon de batxillerat protestaren per la supressió del viatge d’estudis
protestar en contra de la supressió del viatge d’estudis. Xiularen, feren renou i repartiren octavetes amb el lema “gràcies
per aquest viatge a enlloc” i d’altres qualificaven d’incoherència que es fes la torrada quan s’han suprimit les
activitats extraescolars fora de l’horari lectiu. Mireia Escalas, 2n ESO D
AINA MARIA ANDREU, 1R ESO D
La torrada d'enguany de Sant Antoni ha estat una cosa estranya. Cada any es feia a la nit, oberta a tota la comunitat educativa, i enguany es va fer només per als alumnes i per als professors, un dia entre setmana, a la darrera hora, precisament el dia de Sant Antoni, dia desset de gener. Vàrem torrar pa i companatge que cadascú havia duit de casa seva. Per crear un poc més d’ambient hi va haver alumnes del centre que es varen disfrassar de dimoni. També va venir un glosador, en Miquel Àngel Adrover, un exalumne del nostre centre que l’any passat va acabar segon de batxillerat. En Pep Mora va llegir unes quantes gloses que duia escrites i alguns mestres i alumnes també s'hi apuntaren. Aquest esdeveniment va fer que ens juntéssim tots per fer un poc de festa, per sortir de la rutina habitual, tot plegat aconseguírem un poc d'ambient. És una cosa original i va sortir bastant bé. L'any qui ve es podria repetir! L’anècdota va ser que els alumnes de segon de batxillerat varen aprofitar l’avinentesa per
CURS 2012-2013
Els dimonis feren de les seves
Els alumnes torraren a les torradores que ens havia deixat l’Ajuntament